Recital Bejun Mehta Programa

Solista Bejun Mehta, eontratenor Henry Purcell Strike the Viol, Z 323, nurn, 5 (Text: Tate) (1 658/9-1695) Olinda from the Shades Unseen, Z 404 (Text: anonirn) Piano «Since from my dear Astrea's sight", Z 627, nurn. 31 b, de Prophetess An Evening Hymn, Z 193 (Text: Fuller; arranjament de Benjamin Britten)

Franz Joseph Haydn Sympathy, Hob. XXVI a, num. 33 (Text: Metastasio) She Never Told her Hob. nurn. 34 Gran Teatre del (1732-1809) Love, XXVla, (Text: Shakespeare) Dijous, 17 de desembre de 2009, 20.00 h, torn B Fidelity, Hob. XXVla, nurn, 30 (Text: Hunter)

Ludwig van Beethoven An die ferne Geliebte, op. 38 (1770-1827) 1. «Auf dem Hugel sitz ich spahend» 2. «Wo die Berge so blau» Fundacio Gran Teatre de] Liceu 3. «Leichte Segler in den Hohen» 4. «Diese Wolken in den Hohen» Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputacio de Barcelona, 5. «Es kehret der Maien, es bluhet die Au" Societat del Gran Teatre del Liceu i ConselJ de Mecenatge 6. «Nimrn Sie hin denn, diese Lieder" (Textos: Jeitteles) Conscll de Mecenatge Pausa II FundadO 1( 'liIefiinial 8ancSabadeil Os .,.)11'1';'1111 � Santander NlRMF Ralph Vaughan Williams Linden Lea (Text: Barnes) "laCaixa" Y;fol (1872-1958) IY It;It/��r!lI��I��t It FUNDACJ6 AXA abertir gasNatural de 8orceloroo .1il1=riTi1lOl'i'l i5ej\igOes � Herbert Norman Howells «The Widow Bird", nurn. 3, de Four Songs, op. 22 !!>-3 (1892-1983) (Text: Shelley) ItI.£'o'S)[I£CAIAI.aIY. IBERIAI� aancaia f /,0/ - ... CATALUNVA Lennox «The de Five 26 IIG&O 2Ya-.n -�- Berkeley Horseman", �endf� �I

. . . ABANTIA • ACCENTURE . AGROLIMEN ALMIRALL ATOS ORIGIN· BARCELONA TELEVISI6 BORSA DE BARCELONA· CHOCOLAT FACTORY· CESPA . (1894-1930)

. . FERROVIAL· COB EGA FUNDACI6N COCACOLA ESPANA· COFELY . DANONE . EL PUNT· ENAGAS ERCROS . ESPAIS PROMOCIONS IMMOBILIARIES EUROMADI • EXPANSI6N . FCC, CONSTRUCCI6N . FERRERO IBERICA· FIATC, ASSEGURANCES • FLUIDRA . FUNDACI6 PUIG . FUNDACI6N BANCO Ivor Gurney Down by the Salley Gardens (Text: Yeats) SANTANDER· FUNDACI6N CULTURAL BANESTO . GFT . GRAFOS . GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA . GVC • INDRA ISS FACILITY (1890-1937) SERVICES· KLEIN· LABORATORIOS INIBSA· LABORATORIOS ORDESA· LlCO CORPORACI6N· METALQUIMIA· MEDIA MARKT· MONTBLANC· MYLAN· NATIONALE SUISSE· PEPSICO· PHILIPS IBERICA· PORT DE BARCELONA· SAGA MOTORS· SANOFI· AVENTIS· SERVIRED· SOGEUR· TECNICSA· TRANSPORTS PADROSA Ralph Vaughan Williams Silent Noon (Text: Rossetti)

Benefactors Peter Warlock Jillian of Berry (Text: anonim)

MACIA ALAVEDRA MARIA BAGUES, MANUEL BERTRAN, JOAN BUSO, JUAN GAMPRUBi, ROSA CLARA, GUZMAN CLAVEL, ANTONI ESTEVE, MARIA FONT DE GARULlA, Eis estossecs i altres sorolls en desconcentrar els i molestar la resta de MERCEDES FUSTER, JOSE LUIS GAU, LLUis M. GINJAUME, LILIANA GODIA, JAUME GRAELIL MANUEL GRAU, GALAMANDA GRIFOLL, JOSE MANUEL MAS, JOSEP MILIAN, pod interprets public. JOSEP OLlU, ANTONIO PORTABELLA, MARIA REIG, MIOUEL ROGA, FRANCESC RUBIRALTA, MARIA SOLDEVIlA, JOAN URIACH, EVA DE VILALLONGA, MARIA VILARDELL Un mocador atenua la intensitat d'una simple tos. tic, pero les seves plasmacions formals que rnes ha transcend it a nivell interna­ Ilarga amistat amb Vaughan Williams amb Bela Bartok, a qui visita a Buda­ sovint estan controlades pel classicis­ cional, juntament amb Britten. Despres despres d'escoltar i quedar molt impres­ pest i per al qual planeja el seu debut a me. Ellied, amb la seva brevetat instan­ de la mort de Purcell i del seguit d'autors sionat amb la Fantasia on a Theme of Londres. Fou tarnbe gran admirador de tania, Ii permet explotar al maxim aquesta convidats, no es fins a l'aparicio del gran Thomas Tallis del mateix Vaughan Delius, de qui escrique una biografia i el combinacio classic-romantic. An die fer­ compositor victoria Edward Elgar que Williams. EI 1915 Ii diagnostiquen la 1929 orqanitza el Delius Festival junta­ ne Geliebte es segurament un dels pri­ la produccio musical autoctona reneix malaltia de Graves i fou dels primers ment amb Sir Thomas Beecham. Publica mers cicles de canyons concebuts com amb vida propia i es crea una escola pacients a ser tractats amb radium amb aixi mateix un interessant estudi sobre a tals, en que cada canco s'enllaca amb tipicament anglesa. exit. Perc la malaltia Ii impedi continuar Gesualdo, titulat The English Ayre. War­ la sequent rnitjancant l'ajuda d'interludis Professor de bona part d'ells fou el exercint d'organista a la catedral de lock es essencialment un miniaturista i la instrumentals amb citacions ternatiques dublines Charles Villiers Stanford Salisbury i qracies a una iniciativa d'ajut major part de la seva produccio musical internes, tot buscant una estructura ori­ (1852-1924), que el 1862 es traslla­ per part dels amics, es dedica a l'edicio son canyons amb acompanyament de La mirada anglesa ginal i nova, sirnetrica i arquitectonica, da a Londres i ocupa progressivament de I'extens Latin Tudor Repertoire, acti­ piano. Un Liederkreis tan original que els pos­ carrecs rellevants: organista al Queens' vitat que Ii perrnete embeure's de I'estil Lennox Berkeley (1903-1989) es teriors mestres en el qenere no imitaran. College de Cambridge i al Trinity Colle­ del Renaixement angles i evocar-Io en forma a Oxford, pero a suggeriment EI programa gira en bona part sobre Anglaterra: be sigui jat per Benjamin Britten, gran admirador Continua essent un misteri la identitat ge, director de la Cambridge University la seva propia obra. EI 1 935 el seu fill de Maurice Ravel es trasllada a Paris, BEJUN MEHTA i redescobridor de Purcell) 0 «Since real de qui es aquesta «airnada Ilunya­ Musical Society, professor de composi­ Michael, de nou anys, mori a causa de la com Vaughan Williams, on estudia per naixement, per adopclo 0 per admlracio, Entre la mort from my dear Astrea's sight", extret de na». EI misteri ha propiciat forca literatu­ cia al Royal College of Music, professor poliomielitis i moltes de les obres escri­ amb Nadia Boulanger. Alia coneque de Purcell i el ressorgiment de la rnuslca anglesa que Prophetess 0 The History of Dioclesian. ra i una lIarga Ilista de candidates: Rahel de rnusica a la Universitat de Cambridge tes a partir d'aquell moment reflecteixen els principals compositors francesos i Nascut a Carolina del Nord, va fer carrera com a nen soprano. Va debutar com a con­ A I'altre costat, trobem Strike the Amalia Antonia i Bettina i director del Festival i el Cor de Leeds tarnbe i tot rnarca tratenor en el rol d'Armindo de Handel a la . Ha cant at es produeix la darreria del segle XIX, Anglaterra convida i Viol, Levin, Sebald, aquesta traqedia personal. Stravinsky, plegat pro­ () de la qual Purcell feu dues versions, una Brentano, Teresa Malfatti, etc. Pero si o director del Bach Choir. Conegut per Ivor B. Gurney (1890-1937) fou fundament la seva obra, que nornes cap al Covent Garden de Londres, Staatsoper de Munic, Opera de Paris, La Monnaie de acolli grans mestres estrangers i alxo, sens dubte, propicia que forma part de I 'Oda per I'aniversari ens remetem a la recent descoberta les seves obres corals i per la rnusica company d'estudis de Howells a Glou­ al final passa a ser rnes atonal. EI seu Brussel·les, Staatsoper de Berlin, , Nederlandse Opera d'Amsterdam, una tradlclo musical innovadora i conservadora alhora. del duc de Gloucester, i I'altra, e11694, feta pel Dr. Schmidt Gora de cartes eclesiastica, escrique tarnbe bon nom­ cester i despres de Vaughan Williams mestratge en el contrapunt i la conversio Metropolitan de Nova York, Lyric Opera de Chicago, Los Angeles, San Francisco, entre per a contratenor, publicada en Come, d'amor entre Beethoven i Josephine von bre de canyons amb forta influencia de al Royal College, essent considerat per al catolicisme ajudaren segurament al altres teatres, i als festivals de Glyndebourne, Edimburg, Ais de Provenca, Innsbruck, ye Sons of Art. Brunsvick, entre el 1804 i el 1807, es Brahms 0 Schumann. Stanford com el rnes prometedor de la seu individualisme musical. BBC Proms i Salzburg, on va debutar el 2005 com a Farnace de Mitridate. EI seu reper­ Purcell(1659-1695) De Franz Joseph Haydn (1732- pot constatar un amor correspost entre Ralph Vaughan Williams (1872- seva qeneracio, pero a la vegada untea­ tori inclou els protagonistes handelians, a rnes del Messies i Oberon (A Midsummer's I i recital entra a formar part del cor de 1809), compositor austriac que tria tots dos. Segons una hipotesi sostingu­ 1958) estudia amb Stanford a Cam­ chable (impossible de ser ensenyat). NONA AROLA VERA Night Dream), Masha (Three sisters d'Eotvos) Orleo. En ha cantat juntament amb Musiciens Henryla Capella Reial amb nornes Anglaterra com a pais d'adopcio durant da per diversos academics europeus, la bridge, i despres a Berlin amb Max Aviat Ii diagnosticaren un trastorn bipo­ l'Orquestra Barroca de Friburg, Akademie fur Alte Musik, Les du Louvre, Scott­ de vuit anys i estudia amb John Blow i uns quants anys, escoltarem algunes de relacio entre Ludwig i Josephine hauria Bruch i a Paris amb Ravel, cosa que lar, que continuament el sumia en estats ish Chamber Orchestra, Filharmonica d'israel i simfoniques Chicago i San Francisco. un recital Matthew Locke. EI 1677 fou nome­ les seves canyons amb text angles, de continuat despres que es deteriores el aporta un cert regust frances a la seva maniacodepressius i que el conduYren a Debuta al Liceu amb (2007-08). nat compositor dels violins del rei, i el les rnes interessants del seu segon matrimoni d'ella, i hauria culminat orquestracio, Fou tam be professor a passar els darrers quinze anys de la seva cataleq, ja JULIUS DRAKE 1679 substitui Blow com a organista de que la trobada amb aquest pais desper­ en una trobada intima a Praga, el juliol de la Royal School of Music i director del vida en hospitals mentals. A banda de I'abadia de Westminster. Tot i que avui ta el Haydn mes prerornantic. En Fideli­ 1812. Naturalment, la carta a «l'estirnada Bach Choir. Com molts dels seus com­ compositor, fou tambe un apreciat poe­ a es va en rnusica de cambra. Ha actuat als festivals dia es conegut basicarnent per la seva ty, per exemple, amb el seu acompanya­ immortal" es consideraria escrita per a patriotes, qira I'esguard vers els antics ta de guerra durant la Primera Guerra Nascut Londres, especialitzar Schubertiade i als escenaris rnusica religiosa, per les odes a diversos ment turnultuos, s'anuncien ja clarament Josephine. Pel que fa a la trobada a Pra­ compositors anglesos. Es diu que la Mundial. Escrique centenars de poemes d'Aldenburgh, Edimburg, Munic, Salzburg, Tanglewood, del Hall i Lincoln Centre de Nova Cha­ monarques per als quais treballa, 0 per els rierols de Schubert, i les audacies ga, coincideix en dates i termes amb el seva rnusica es tipicament anglesa i, i rnes de tres-centes canyons que tenen Carnegie York, Concertgebouw d'Amsterdam, Konzerthaus de Hall la seva opera Dido and Aeneas, el cert del seu temperament es mostren en She naixement de l'ultirna filla de Josephine. influenciat pel nacionalisme imperant a molt de Schubert i Schumann, amb un t€llet i Musee du Louvre de Paris, Musikverein i Viena, Wigmore i BBC Proms de Londres. De 2000 a 2003 va ser director del Festival Internacional es que amb nornes vuit anys ja escrivia Never Told her Love, tot i que la forma Segons aixo, aquesta nena, de nom l'epoca, recorre a les melodies populars, Ilenguatge molt intens que curiosament de Musica de Cambra de Perth i es director del Leeds Lieder i del canyons senzilles iamb deu 0 dotze, que hi utilitza sigui encara imperlecta i Minona, nascuda el 9 d'abril de 1813, tot intentant sublimar-Ies i fer-Ies eteries. defuig la tendencia al folklore imperant (Australia) (2009) Festival de Gal-les Com a de recitals ha obres extenses i complexes. no consolidada com a genere. seria filla de Beethoven. EI seu cataleq vocal es realment extens i a la seva epoca, Machynlleth (2009-11). pianista acompanyat, entre molts Thomas Olaf Ian Les quatre canyons que senti rem L'eterna pregunta de si Ludwig van La segona part del programa ens a la vegada poc conegut a casa nostra. Un cas contrari es el de Peter War­ d'altres, Allen, Bar, Bostridge, Philip Landgridge, Angelika Katarina reflecteixen aquesta produccio de Beethoven (1770-1827) es classic 0 situa de pie en la produccio britanica a L'obra de Vaughan Williams influi lock (1894-1930), pseudonirn de Phi­ Kirschlager, Serguei Leiferkus, Felicity Lett, Karneus, Christopher Maltman, Fons: Mark Pad Amanda Roocroft i Willard White. ternatica com ara «An Eve­ romantic es ben viva en el cas de la seva caval I entre els XIX i XX, que te en d'una manera important en Herbert lip Arnold Heseltine, compositori critic more, Christoph Pregardien, religiosa, John segles Lavery: «Recital Ian Hi ha tornat amb el «Reci­ forma del volum I liederistica. seu Williams un dels seus maxims Norman Howells musical amb sensibilitat al Debuta al Liceu amb el Bostridqe» (2005-06). ning Hymn", que part produccio Pel tempera­ The Bridge at Grez (1883-4). Vaughan (1892-1983), que gran cap tal Simon i el «Recital Ian d'Harmonia Sacra (posteriorment arran- ment es, sens dubte, plenament roman- Col-leccio privada. exponents i n'es potser un dels noms estudia tarnbe amb Stanford. Inicia una tema celtic. Mantinque estrets contactes Keenlyside» (2006-07) Bostridqe- (2008-09).