Les Varietats Hortícoles Locals Del Vallès Oriental, Estat De Situació Socioambiental

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Les Varietats Hortícoles Locals Del Vallès Oriental, Estat De Situació Socioambiental Les varietats hortícoles locals del Vallès Oriental, estat de situació socioambiental Tesi doctoral Programa de doctorat en Ciències Ambientals Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona Autor: Direcció: Direcció: Jordi Puig Roca Dr. Martí Boada i Juncà Dr. Carles Barriocanal ~ 1 ~ AGRAÏMENTS A en Josep Sabatés (Pep Salsetes), per haver estat el vincle, el corredor “biològic”, per on les llavors locals han fluït, no només en l’espai sinó, també, en el temps -entre generacions-. A Llavors Orientals, per la seva tasca de divulgació i conscienciació en el camp de la conservació agrobiològica. Al doctor Carles Barriocanal per les hores que ha dedicat al seguiment d’aquest document, a la crítica intel·ligent i racional que n’ha fet i, sobretot, pel suport estadístic. Al doctor Diego Varga pel seu suport inicial en la redacció del treball de màster, preludi d’aquest document. A la doctora Laura Calvet Mir, per la gran quantitat d’informació de base aportada. Al Josep Maria Pi per l’ajut amb les fitxes varietals. Al Pol Chumilla, pel suport en la realització de l’inventari i en la confecció de diversos documents. A can Draper, per haver el suport físic, el laboratori, on s’ha fet les proves de camp de moltes d’aquestes varietats. A la Cristina pel suport lingüístic i cartogràfic, però sobretot, per suport moral en els moments delicats de la redacció d’aquest document. A tota la meva família i, en concret, a la Marta -la meva dona-, a la Bruna i al Quel -els meus dos fills- que fa anys que suporten la conservació de l’agrobiodiversitat en primera persona: pots de llavors conquerint l’espai de la sal i del sucre, una nevera desbordada, diria que al·lèrgica a les varietats locals, testos de planter invadin els espais més íntims del nostre cau i, també, aquelles interminables escapades a la recerca de la llavor perduda. Finalment, al doctor Martí Boada, per obrir-me les portes del seu món i guiar els meus peus tendres, descalços, pel mig del rostollar científic fins arribar, il·lès, a l’altra vora de camp. ~ 2 ~ PRÒLEG Som dimarts, 12 d’octubre de 2010, fa dies que espero la trucada però em resisteixo a pensar que es produirà. Agafo el telèfon i en Pep “Salsetes” em diu allò que no vull sentir però que acaba amb un patiment, una llarga agonia. El mestre és mort, l’Etern Verdaguer ens ha deixat. Fa 10 anys, va començar una aventura que mai hauria imaginat que em portaria a escriure la tesi doctoral que presento. En un petit racó de can Draper amb la Marta, la meva dona, varem començar un hort; era petit, modest i sense pretensions. Aquell tros, va ser la primera visualització d’una cosa que portava a dins des de sempre; les tardes a l’hort amb l’avi, les converses curtes, moltes vegades autoritàries, al bosc mentre colliem bolets o, fins i tot, sense voler-ho, les xerrades familiars a taula que acabaven rememorant les feines de l’any agrícola a can Forns, els records de l’avi a can Gat de Viladrau i les anades del besavi a Castellterçol. Sense saber perquè, sense premeditar-ho, l’hort va anar creixent i va començar a alimentar més persones. Cada dia que passava, sense aquell tros de terra no em trobava bé. Ja formava part de la meva vida. Va arribar el dia que va ser innevitable anar a viure a tocar dels crestalls i de les polleres, a la masoveria de can Draper. A partir d’aquell moment, el lligam ja va ser indestriable, natural, atàvic... L’hort s’havia convertit en una petita explotació; la creació de Llavors Orientals, el grup d’amics que conservàvem varietats hortícoles locals del Vallès, una necessitat volguda, una manera d’ajudar-nos, una finestra per ensenyar els nostres progressos i per disfrutar, al voltant d’un bon àpat, de l’intercanvi d’informació i de llavors. Un bon dia, vaig conèixer l’Etern, en Pep m’hi va portar. Feia 2 anys que sentia parlar d’ell. Ara entenc perquè va tardar tant a portar-m’hi. Suposo que la visita requeria d’un aprenentatge previ per poder copçar la magnitud, l’essència, d’aquell home. L’experiència va ser única. Vaig descobrir un ancià que amb prou feines sabia escriure però que tenia una intel·ligència fora de límits, una finor espiritual única i, per sobre de tot, una analítica pràctica de l’entorn extraordinària. Aquests anys, no han estat desaprofitats, cada dia ha estat una nova experiència, un aprenentatge d’un sistema dinàmic que et fa viure el dia a dia amb intensitat, però, sobretot, amb curiositat. Que et porta a través de les estacions amb pauta, ritme i armonia. Que t’enforteix físicament i t’alimenta el cos i l’esperit. En definitiva, una tracte, d’aquells a l’antiga, d’encaixada de mans. Tu em fas crèixer i jo ja em cuidaré de la teva salut perquè això pugui durar molts anys. No vaig anar a l’enterrament, no sóc home de comiats i menys encara si són a peu de creu. Volia recordar l’Etern a l’hort, a sota de la figuera mirant la perfecció de la seva obra; una obra que encara que ell volgués localitzar a les feixes de can Casavella de Lluert –Llinars del Vallès- ja havia transcendit molt més enllà. Sens dubte, totes i cadascuna de les lletres que s’acumulen en aquest lligall de papers són el coneixement de l’Etern i de tants altres mestres que durant segles han greixat i engranat una cadena de transmissió de coneixement que no pot parar, que ha estat a punt de trencar-se per la cobdícia de pocs i per la passivitat de molts. Sense voler-ho, l’Etern ja tenia clar quin seria el meu paper en aquest conjunt d’esdeveniments; espero estar a la seva alçada. L’Ametlla del Vallès, març de 2013. ~ 3 ~ SUMARI 1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................................... 10 1.1 Definicions...................................................................................................................................................... 11 1.2 Objectius i hipòtesis....................................................................................................................................... 12 2. MARC TEÒRIC .......................................................................................................................................................... 13 2.1. La conservació de l’agrobiodiversitat .......................................................................................................... 13 2.1.1 Conservació ex situ ............................................................................................................................... 13 2.1.2 Conservació in situ ................................................................................................................................ 13 2.2. Els bancs de llavors...................................................................................................................................... 14 2.3. Llavors Orientals ................................................................................................................................ 15 2.4. La conservació de l’agrobiodiversitat en les petites explotacions o horts ................................................. 16 2.5. Referències teòriques i conceptuals fonamentades en aquest estudi ...................................................... 16 3. LIMITS I DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI ESTUDIAT .......................................................................................................... 16 3.1. Unitat central: el Vallès Oriental .................................................................................................................. 17 3.1.1. Geologia ................................................................................................................................................ 18 3.1.2.Relleu ..................................................................................................................................................... 18 3.1.3. Sòls ....................................................................................................................................................... 18 3.1.4. Hidrografia i aigües subterrànies ......................................................................................................... 19 3.1.5.Clima ...................................................................................................................................................... 20 Àmbits climàtics ......................................................................................................................................... 20 Temperatura ............................................................................................................................................... 21 Precipitacions ............................................................................................................................................. 21 Boires i inversió tèrmica ............................................................................................................................ 22 3.1.6. Paisatge i comunitats vegetals ............................................................................................................ 23 3.1.7. Dinàmiques territorials ......................................................................................................................... 28 3.1.8. Geografia humana ................................................................................................................................ 29 Població .....................................................................................................................................................
Recommended publications
  • Maresme - Montseny (250 Km)
    www.grandtourcatalunya.com ITINERARY 2 MARESME - MONTSENY (250 KM) Regions: El Maresme / La Selva / Osona / El Vallès Oriental In this Itinerary you will embark on a sea and mountain trip. You will cross the region of the Maresme and then you will climb and tread the Montseny mountain range: a per- fect visual and sensorial combination of sea and mountain. It is mainly about capturing landscapes visually with a positive, genuine and primary curiosity. What is perhaps most fascinating is that despite being such a small land surface, it offers such a large diversity of marine, Mediterranean and alpine botanicals, agriculture (orchards), mountains, trails and forms of human society... 1. Blanes To see You will set off in Blanes, threshold of the Costa Brava, to start your current itinerary because it is precisely here that you will be able to easily appreciate a change of coast. To the south of Blanes is the mouth of the Tordera River and where the somehow rec- tilinear coastline begins, generally low and stretches as far as the hill of Montgat and is called The Maresme. In fact, the region of the Maresme is a geographical unit that inclu- des the pre-coastal mountain range called Montnegre and the Corridor (Natural Parks), covered with lush Mediterranean forests, and the rolling slopes that gently descend until dying in the maritime sands. You can find information about this Park in the Network of Natural Parks of Catalonia: parcs.diba.cat. Very close to the sea are the densest populations, both resident and tourist. The region of the Maresme contains a high human density (almost 400,000 inhabitants in about 400 km2) concentrated mainly in coastal populations.
    [Show full text]
  • Atmospheric Phosphorus Deposition to the Northwest Mediterranean
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB 1 Changes in atmospheric deposition and streamwater chemistry over 2 25 years in undisturbed catchments in a Mediterranean mountain 3 environment 4 5 6 Anna Àvila1* and Ferran Rodà1,2 7 1Center for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF). Universitat 8 Autònoma de Barcelona. 08193, Bellaterra. Spain 9 2Department of Animal Biology, Plant Biology and Ecology, Universitat Autònoma de 10 Barcelona. 08193, Bellaterra. Spain 11 12 13 *corresponding author 14 Anna Àvila 15 Tel + 34 93 581 46 69 16 Fax + 34 93 581 4151 17 [email protected] 18 19 Ferran Rodà 20 [email protected] 21 22 Keywords: Nitrogen, sulphate, alkalinity, base cations, streamwater chemistry, Quercus 23 ilex, Fagus sylvatica, heathland, Mediterranean, Montseny mountains 24 25 26 27 Highlights: 28 Mediterranean baseflow streamwater chemistry shows similar temporal trends to 29 those observed in temperate and alpine catchments in Europe and North America towards 30 lower sulphate concentrations and higher alkalinity. 31 Increased silicate weathering in the current warmer climate is a likely factor 32 underlying the alkalinity increase in streamwater. This is the author’s version of a work that was accepted for publication in Science of the total environment (Ed. Elsevier). Changes resulting from the publishing process, such as peer review, editing, corrections, structural formatting, and other quality control mechanisms may not be reflected in this document. Chan- ges may have been made to this work since it was1 submitted for publication.
    [Show full text]
  • New Data on Vascular Plants from Montseny Massif (Northeastern Iberian Peninsula)
    Orsis 29, 2015 205-230 New data on vascular plants from Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula) Llorenç Sáez1, Antonio Galán de Mera2, Samuel Pyke3, Gerard Pié4, Pau Carnicero1 Received: 2 October 2015 Accepted: 19 October 2015 Published: 24 November 2015 Abstract Notes on distribution and morphology of some vascular plants from Montseny massif (north-eastern Iberian Peninsula) are presented. This paper deals with 91 taxa, 72 of which are new for the Montseny massif. Of these 72 taxa, 46 are native and 26 are non-native plants. Keywords: vascular plants; northeastern Iberian Peninsula. Resum. Noves dades de plantes vasculars del massís del Montseny (nord-est de la península Ibèrica En aquest treball es presenta un conjunt de notes sobre distribució i en algun cas de mor- fologia de plantes vasculars del massís del Montseny (nord-est de la península Ibèrica). Aquest article aporta dades per a 91 tàxons, 72 dels quals són noves citacions per al massís del Montseny. D’aquests 72 tàxons, 46 són autòctons i 26 corresponen a elements al·lòctons. Paraules clau: plantes vasculars; nord-est de la península Ibèrica. Introduction The Montseny massif (north-eastern Iberian Peninsula, located between the prov- inces of Barcelona and Girona) is a relatively well-studied area from the botanical point of view. Since the publication of the last catalogue of vascular plants (Bolòs 1. Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Botànica, Facultat de Biociències. 08193 Bella- terra. [email protected]; [email protected] 2. Universidad San Pablo-CEU. Laboratorio de Botánica, Facultad de Farmacia. 28660 Boadilla del Monte.
    [Show full text]
  • VII Monografies Del Montseny
    VII Monografies VII Monografies del Montseny del Montseny Col·lecció_Documents de Treball 18 Sèrie_Territori 18 VII Monografies del Montseny VII Monografies del Montseny Comunicacions presentades els dies 20 i 21 de novembre de 2008 a la VII Trobada d’Estudiosos del Montseny Museu de Granollers Col·lecció_Documents de Treball Sèrie_Territori, 18 La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i estades ambientals, entre d’altres serveis i activitats. © Diputació de Barcelona Gener 2011 Coordinació: Jordi Hernández, Jordina Grau i Josep Melero Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Addenda, sccl ISBN: 978-84-9803-409-7 Dipòsit legal: B.40871-2010 VII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2010 | 7 Sumari Presentació 17 Gestió D. Guinart i S. Solórzano (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona) «El Pla de conservació del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera» 21 El Plan de conservación del Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera Montseny Natural Park Conservation Plan, Biosphere Reserve G. Mercadal, Ll. Vilar i J. Gesti (Grup de Recerca de Flora i Vegetació. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona) «Els prats de dall del Parc Natural del Montseny. Tipificació, localització i mesures de gestió» 33 Los prados de guadaña del Parque Natural del Montseny. Tipificación, localización y medidas de gestión Hay meadows in Montseny Natural Park. Categorisation, location and management measures S.
    [Show full text]
  • Sambucus Nigra L. in Catalonia (Iberian Peninsula)
    Underutilized and Underexploited Horticultural Crops : Vol. 5, 2010 © K.V. Peter(ed.), pp. 393-424 New India Publishing Agency, New Delhi (India) E-mail: [email protected] Web: www.bookfactoryindia.com 16 Sambucus nigra L. in Catalonia (Iberian Peninsula) JOAN VALLES1.*, MARIAÁNGELS BONETl, TERESA GARNATJE2, JOAN MUNTANÉl, MONTSE PARADA1and MONTSERIGAT1 1 Laboratori de Botánica, Facultat de Farmacia, Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII, sIn. 08028 Barcelona, Catalonia. 2 Institut Botánic de Barcelona, CSIC-ICUB. Passeig del Migdia, sIn. Parc de MontjuTc. 08038 Barcelona, Catalonia. We presentin this paper the data about the popular uses of elder (Sambucus nigra) obtained in ethnobotanical studies carried out in the districts ("comarques") of Pallars [ussá, Pallars Sobir á, Cerdanya, Conflent, Capcir, Ripolles and Alt Empordá (Pyrenees) and in the Montseny massif (Catalan Prelittoral Range), complemented with others from different Catalan regions (also investigated by our group), and compared with those from other Iberian and Mediterranean territories. This bush or small tree is one of the most reported and used plants (for medicinal and other purposes), not on1y in the regions studied, but in all Catalonia and in many other areas as well. It is one of the most versatile plants, since its uses embrace many different fields like medicinal, food, ornamental, craft industry and games among others. It ís, in addition, aremarkable fact that almost every part of the plant (bark, root, leaves, flowers, fruits) has sorne uses. The genus Sambucus L. is widely distributed in temperate and subtropical zones (Mabberley 1990). According to a few authors, it constitutes about 20-25 species (Mabberley 1990, Bolos and Vigo 1995), whereas a more synthetic treatrnent (Bolli 1994) considers on1y nine species with 10 subspecies.
    [Show full text]
  • Catàleg De La Flora Vascular Del Massís Del Montseny
    ISBN 978-84-9803-763-0 ISBN 9 788498 037630 Sèrie Territori i Parcs naturals 1 Sèrie Territori i Parcs Naturals 1 Aquesta publicació pretén contribuir a donar a conèixer al món científic i naturalístic el ric patrimoni natural del Montseny. Catàleg de la flora vascular La flora del massís ha estat estudiada des de fa segles i en les darreres dècades la informació s’ha incrementat de manera del massís del Montseny notable. El Catàleg de la flora vascular del massís del Montseny és una recopilació d’aquests coneixements històrics i aporta noves Tres segles d’investigació botànica (1716 - 2016) cites florístiques que permeten entendre millor la biodiversitat d’aquest espai natural. Llorenç Sáez, Gerard Pié i Pau Carnicero del massís Montseny Catàleg de la flora vascular Col·lecció Estudis Col·lecció Estudis Catàleg_flora_vascular_Montseny_coberta 3 tintes.indd 1 05/05/17 11:14 ISBN 978-84-9803-799-9 ISBN ISBN 978-84-9803-763-0 ISBN 9 788498 037999 9 788498 037630 Sèrie Territori i Parcs naturals 1 Sèrie Territori i Parcs Naturals 1 Aquesta publicació pretén contribuir a donar a conèixer al món científic i naturalístic el ric patrimoni natural del Montseny. Catàleg de la flora vascular La flora del massís ha estat estudiada des de fa segles i en les darreres dècades la informació s’ha incrementat de manera del massís del Montseny notable. El Catàleg de la flora vascular del massís del Montseny és una recopilació d’aquests coneixements històrics i aporta noves Tres segles d’investigació botànica (1716 - 2016) cites florístiques que permeten entendre millor la biodiversitat d’aquest espai natural.
    [Show full text]
  • Universal Natural Heritage the Natural Parks Network
    [email protected] · parcs.diba.cat · [email protected] Tel.: (+34) 934 022 428 022 934 (+34) Tel.: Comte d’Urgell 187. 08036 Barcelona 08036 187. d’Urgell Comte Gerència de Serveis d’Espais Naturals d’Espais Serveis de Gerència Espais Naturals i Medi Ambient Medi i Naturals Espais the future. the this is one of the biggest management challenges for for challenges management biggest the of one is this population of 51,760 inhabitants. Without a doubt, doubt, a Without inhabitants. 51,760 of population DLB5933-2018 Press andCommunicationsOffice. in 2014, up to 50,166 ha. The territory is home to a a to home is territory The ha. 50,166 to up 2014, in the El Montseny Biosphere Reserve being expanded expanded being Reserve Biosphere Montseny El the that are developed in the massif led to the area of of area the to led massif the in developed are that Park app. Park parcmontseny @RBMontseny parcs.diba.cat/web/montseny parcs.diba.cat/web/montseny The local population and the economic activities activities economic the and population local The Oriental). Oriental). across three regions (Osona, La Selva and El Vallès Vallès El and Selva La (Osona, regions three across and Girona, and boasts over 18 municipalities spread spread municipalities 18 over boasts and Girona, and English © Josep Melero (Archivo XPN) (Archivo Melero Josep © mountain range, between the territories of Barcelona Barcelona of territories the between range, mountain © Oriol Clavera Oriol © Paper sourced from environmentally sustainable resources resources sustainable environmentally from sourced Paper El Montseny is situated in the Catalan Pre-coastal Pre-coastal Catalan the in situated is Montseny El internationally recognisable landscape.
    [Show full text]
  • The Effects of Isolation and Natural Park Coverage for Landrace in Situ Conservation: an Approach from the Montseny Mountains (NE Spain)
    Sustainability 2013, 5, 654-663; doi:10.3390/su5020654 OPEN ACCESS sustainability ISSN 2071-1050 www.mdpi.com/journal/sustainability Article The Effects of Isolation and Natural Park Coverage for Landrace In situ Conservation: An Approach from the Montseny Mountains (NE Spain) Martí Boada 1,2,*, Jordi Puig 1 and Carles Barriocanal 1,3 1 Institute of Environmental Science and Technology, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193, Bellaterra (Barcelona), Spain; E-Mails: [email protected] (J.P.); [email protected] (C.B.) 2 Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193, Bellaterra (Barcelona), Spain 3 Department of Geography, Universitat de Girona, 17071, Girona, Spain * Author to whom correspondence should be addressed; E-Mail: [email protected]; Tel.: +34-93-581-38-50; Fax: +34-93-581-33-31. Received: 3 January 2013; in revised form: 5 February 2013 / Accepted: 6 February 2013 / Published: 11 February 2013 Abstract: Human isolation in mountain areas has an extra cost for the people living there, because they occasionally have to face harsh environmental conditions. Such adaptation to the environment can be faced in several ways, and in situ landrace conservation is a proposed strategy that concerns food acquisition and maintenance. However, human isolation could also be affected as a result of residing inside a protected area. In this paper, we assess the correlation between the in situ landraces conserved by farmers and the location of the farms inside or outside of a protected area (Montseny Mountains Biosphere Reserve and Natural Park). The variables of isolation, calculated as the time needed to reach the nearest market and the effect of altitude, were also considered.
    [Show full text]
  • Catàleg D'activitats Turístiques a La Selva 2016
    CAT · ESP · ENG · FRA CATÀLEG D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES A LA SELVA 2016 Catálogo de actividades turísticas de la Selva Tourist activities in la Selva Catalogue des activités touristiques de la Selva www.laselvaturisme.com CAT · La Selva és una comarca molt heterogènia que ofereix al ESP · La Selva es una comarca de grandes contrastes que visitant una àmplia oferta per a tots els gustos. Des del litoral de ofrece al visitante una amplia oferta para todos los gustos. la Costa Brava, passant per la plana o la zona del Ter Brugent Desde el litoral de la Costa Brava, pasando por la planicie o la fins arribar a les muntanyes del Montseny – Guilleries, podreu zona del Ter Brugent, hasta llegar a las montañas del Montseny descobrir indrets, paisatges, històries i tradicions que no us – Guilleries, este territorio le invita a descubrir lugares, paisajes, deixaran indiferents. historias y tradiciones que no le dejarán indiferente. AGROTURISME / RUTES A PEU / TERMALISME AGROTURISMO / RUTAS A PIE / TERMALISMO JARDINS I GASTRONOMIA / LA SELVA DES DE JARDINES Y GASTRONOMÍA / LA SELVA DESDE L’AIRE / CICLOTURISME / NORDIC WALKING EL AIRE / CICLOTURISMO / NORDIC WALKING RUTES A CAVALL / EXCURSIONS PER LA COSTA RUTAS A CABALLO / EXCURSIONES POR LA BRAVA / SEGWAY/ ACTIVITATS PER A GRUPS COSTA BRAVA / SEGWAY / ACTIVIDADES PARA PASSEJADES / GOLF GRUPOS/ PASEOS / GOLF ENG · La Selva is a highly diverse district which treats visitors FRA · La Selva est une région très diversifiée qui propose au to a varied offering catering to all tastes. From the coastline visiteur un large éventail de possibilités adaptées à tous les of the Costa Brava to the plains and the Ter Brugent region, goûts.
    [Show full text]
  • The Bryophyte Flora of the Montseny Massif (Northeastern Iberian Peninsula): Conservation Issues and an Updated Check-List
    Cryptogamie, Bryologie, 2018, 39 (1): 3-46 © 2018 Adac. Tous droits réservés The bryophyte flora of the Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula): conservation issues and an updated check-list Llorenç SÁEZa,b*,Elena RUIZa, Íñigo GRANZOW-DE LA CERDAa,c &Montserrat BRUGUÉSa aDepartament de Biologia Animal, Biologia Vegetal iEcologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 08193, Barcelona, Spain bSHNB, Societat d’Història Natural de les Balears, C/Margarida Xirgu 16, E-07011Palma de Mallorca, Spain cCentredeRecerca Ecològica iAplicacions Forestals (CREAF), Cerdanyola del Vallès, E-08193 Barcelona, Spain On the occasion of the 10th anniversary of the death of Dr.CreuCasas, the authors present this study in appreciation of her outstanding contribution to the knowledge of the Bryophyte flora of the Iberian Peninsula. She began her scientificcareer studying the bryoflora of the Montseny massif Abstract – An annotated check-list of the bryophytes of the Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula) is presented, based on literature and herbarium records revision as well as collections made by the authors. Atotal of 352 taxa were recorded, out of which three were hornworts, 80 liverworts and 269 mosses. Intensive surveys of original locations of threatened, extinct and protected species in the massif were carried out. Species whose local populations became extinct were those with astrong preference for wet and oligotrophic habitats, such habitats have been severely damaged in recent decades. We discuss possible strategies for effective conservation of those bryophytes whose local population have suffered adecline, like targeted legistation and establishing specificprotected areas. Biodiversity /conservation /hornworts /liverworts /mosses /Mediterranean INTRODUCTION The Montseny massif is located in the northeastern Iberian Peninsula, Catalonia, Spain, 41°43’-41°51’N latitude, 2°14’-2°33’E longitude.
    [Show full text]