® GRAN TEATRE DEL LICEU

Linda di Chamounix ® GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1998-99

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

L e Parfum D e s Instants e l e u x ® Linda di Chamounix

Òpera semiseria en tres actes

Llibret de Gaetano Rossi

basat en La grâce de Dieu d'Adolphe-Philippe d'Ennery i Gustave Lemoine

Música de Gaetano Donizetti

Palau de la Música Catalana

Dimecres,7 d'abril, 21 h, funció núm. 25, torn B Dissabte, 10 d'abril, 21 h, funció núm. 26, torn e Dimarts, 13 d'abril, 21 h, funció núm. 27, torn A Diumenge, 18 d'abril, 22 h, funció núm. 30, torn E

Índex

9 Repartiment 10 Resum aTgumental

24 Courbet, el realisme francès i la descoberta de l'inconscient

36 Linda di Chamounix, una òpera semiseria de gran èxit

44 Biografies 57 Enregistraments 59 Cronologia liceística 63 Pròximes funcions Linda di Chamounix

Marquès de Bois£leury Enric Serra Carlo (Il Visconte di Sirval ) Josep Bros Prefecte Marcello Lippi Antonio Carlos Álvarez Pierette Carmen Oprisanu Intendent Alfredo I-Ieilbron Maddalena Itxaro Mentxaka Linda Edita Gruberova

Direcció musical Ondrej Lenard

ORQUESTHA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Direcció del COI' Kálmán Strausz

Assistent a la direcció del cor Josep Ferré Concertino Massimo Spadano Materials d'orquestra Casa Ricordi - BMG Ricordi Spa (Milano) Resum argumental

Escrita per a ser estrenada a Viena, Linda di Chamounix (1842) és un bon exemple de l'estil semi-serio, que Gaetano Donizetti va saber elevar a la màxima expressió. Amb llibret de Gaetano Rossi, aquesta obra de maduresa converteix la virtut en cura espiritual. Linda fuig a París des de Chamounix per protegir-se de la lascívia d'un marquès, abandonant els seus pares i el seu estimat. A Clarence H. WhÜe: Illustració per a Beneath the Wrinkle París ellla i li s 'hi casarà. (1905). protegeix promet que The Royal Photographic Society (Bath). El de Linda l'acusa de ser-ne l'amant. pare Pàgina següent: Eva Watson-Schütze: Linda el Finalment es en de perd seny. recupera Cap jooe (1905). The Hayal Photographic Society (Bath). sentir les promeses d'amor etern del seu estimat.

A e T E I La partida des de Chamounix

ls habitants de Chamounix, una vila de Savoia, es dirigeixen a l'església per resar abans que uns quants dels habitants E del poble comencin un viatge cap a París. Cor d'introducció «Presti! Al templo». Antonio Loustolot, la seva muller Maddalena i la Édouard Dubufe: seva filla Linda estan no Hetrat de Mme. molt preocupats perquè saben si els prorro­ Édouard Dubufe. garan el contracte de de la fàbrica que Musée d'Orsay lloguer regenten. Romança (Pru-ís). d'Antonio/Aria di Sortita: «Ambo nati in questa valle». LAP E ç A ÉS 12 I Il E S U M A R e u M E N T JI L

«El enamorado cree -se UN SIMPLE MODERATO EN SOL MAJOR QUE ES DIVIDEIX EN TRES figura, imagina- no ESTROFES ASIMÈTRIQUES: CADA UNA COMENÇA EN EL MATEIX TO, PERÒ LES LA poder vivir sin la posesión DIFERÈNCIES INDIVIDUALS ESTENEN MELODIA PER ADDICiÓ D'UNA SECONA VEU (LA DE MADDALENA). LA CODA CON­ absoluta de su La objeto. SISTEIX EN UNA A DE . / SIMPLE CADtNCIA DUE. UNA LES CARAC- expresLOn, a veces se que TERfSTIQUES D'AQUESTA PARTITURA ÉS QUE GAIREBÉ TOTS ELS de el usa, que objeto PERSONATCES S'IDENTIFIQUEN AMB UN TO DETERMINAT. amado constituye para el El Marquès de Boisfleury, germà de la Marquesa propietària de les terres enamorado su "razón de en qüestió, promet generosament intercedir a favor de la famí­ lia si li permeten conquerir l'afecte de Linda. Cavatina del ser" es perfectamente Marquès, «Buena gente». Però Linda està enamorada de Carlo, un pintor adecuada» pobre, que no és altre que el vescomte de Sirval, fill de la Marquesa i nebot CARLOS CASTILLA DEL PINO de Carlo es reuneix furtivament amb Linda tot evitant Celos, locura, muerte Boisfleury. que la seva mare s'assabenti que estima una noia sense un llinatge del nivell de la seva família. Recitatiu i cavatina de Linda/Aria dl­

sortita. «Ah! tardai troppo ... O luce di quest/anima». AL' E S T R E N A VIENESA, LINDA NOMÉS CANTAVA UN RECITATIU, NO UNA ABIA

COMPLETA, PEBÒ PEn A LA PREMIÈRE PAnlSENCA DONIZETTI HI

INTRODUÍ AQUESTA CABALETTA, I NO UNA DOBLE ARIA COM ERA

HABITUAL A L'I�POCA. MALGRAT TOT, AQUESTA ESCENA ESTA CON­

SIDERADA COM UNA AUTÈNTICA PROVA DE FOC PER A LA SOPRA­

N O PRO TAG O N I S T A A C A U S A DEL' E X T n E M A D I F I CUL TAT. En escol­ tar una trista balada del seu bon amic, l'orfe Pierotto (contralt transvestida), Linda es veu envaïda per una gran por, perquè la cançó explica la història d'una noia que és traïda pel seu amor. Balada de Amaury-Duval: Pierotto «Per sua madre andò EN LA SEVA PIE­ Retrat, d'Isaure Chassériau, unafiglia», ENTRADA, Musée de Beaux-Arts (Rennes). HOTTO TI� DUES ARIES, UNA ROMANÇA SECUIDA D'UNA BALADA,

PERÒ AMBDUES FORMEN LA TÍPICA ESTRUCTURA BELCANTISTA,

PERQUÈ TOTES DUES SÓN UN COUPLÉ QUE CONSISTEIX EN DOS VER­

SOS SEGUITS D'UNA TOR lADA. TOTES DUES SÓN UN LARGHETTO EN

LA MATEIXA TONALITAT, RE MENOR LA LfNIA MELANGIOSA DE PIE­

ROTTO S'IDENTIFICA AMB UN INSTRUMENT TíPIC, LA GHfRONDA

(SAC DE GEMECS), I ESDEVÉ EL SEU LEITMOTff/

Linda i Carlo el en enyoren dia què podran casar-se, encara que ell també desitja confessar-li el seu secret. Duet de Linda i Carlo: «Ï)« Pàgina scouüent: . quel dil che t"incon t'ral». LA IMPORTANCIA DELS DUETS EN AQUES­ Jean-François Millet: Pauline Olla en Bleu. Musée Thomas-Henry (Cherbourg). T A OB R A É S F O N A M E N TAL. T A N T L E S E S C E N E S DEC O N F R O N TAC I Ó

16 Il E S e M fi Il e u ,\1 E '" T fi L

«Gairebé totes les disquisi­ cions sobre les dones es limiten a representar el que són en la seva relació real, ideal a de valor amb l'home; cap no es pregun- ta què son les dones en si mateixes; i és comprensi­ ble, ja que les normes i exigències masculines no regeixen com quelcom d'específicament masculí, Joseph-Désiré CaurI: Rigol/e/e cherchant à se Claude-Marie Dubufe. Jeanefille all portrait. distraire pendant l'absence de Germain. lYlusée de Arts Decoratifs (París). sinó objectiu i universal­ Musée de Beaux-Arts (Hauen). ment vàlid. Si analitzem COM LES OE COMPLICITAT ENTHE DOS PHOTACONISTES POSSEEI­ allò que en els retrats de XEN UN PES ESCÈNIC MOLT MÉS CHAN QUE ELS MOMENTS EN QUI� les dones ens crida l'aten­ UN SOL PERSONATCE ESBHAVA LES SEVES EMOCIONS EN SOLITA­

ció com a RI. EL RESULTAT D'UNA EN "psicologic ", AQUEST ÉS EVOLUCiÓ L'OBHA OE OONI­ veurem que el que ens ZETTl QUE COMENÇÀ AMB LUCREZ/A BORGIA. AQUEST DUET O'AMOR ÉS POTSER LA PAHT �IÉS CONECUOA OE L/NDA I I1\TRODUEIX LA suggereix el quadre no CAB A LET T ¡j DEC A R L O «fi C O ¡y S O LAR M I A F F RET T/S / ». Q U E l.'i C L O U pertany estrictament a la F R A S E S Q U E j\1 É S E 1\ D A Y A .'i T A S S U �I I H A N U N A IM POR T À N C I A D E de la sinó psicologia dona, L E I TM O T II. Mentrestant, el Prefecte avisa Antonio dels deshonestos a la del seu psicologia propòsits del Marquès i li suggereix que enviï Linda a París, a casa efecte sobre l'home» del seu germà, per allunyar-la de Chamounix tilla temporada. Duet d'Antonio i el Prefecte si S' H A N TRO BAT �I OL­ G E o 11 e S I ,II �I EL «Ouella pietà prouoida». Helatín i absolut T E S S E �I BLA N C E S E NT R E EL PRE F E C T E I ZAC CAR I A. PER S a i\' A T CE

DEL NABUCCO VEnOIÀ. ES VAN ESCRlUEE PER AL Y[ATEIX CANTANT.

EL BAIX PROSPEn DÉRIVlS. I ELS PAPEns ES VAN ESTRENAn NOMÉS Pàgina 14: Imatge de l'actriu Gladys Cooper. A M B D O S M E S O S o E D I F E R È N C I A (P R I M E REL o E ZAC CAR JA). L'acte Rotary Photograph (Londres). acaba amb l'acomiadament dels habitants del poble dels paisans Pàgi na a Il terior: -Pierotto i Linda- que se'n van cap a París. E L F/NA LE PR I MO l� S U N A Pierre el Cilles (1985). PRECÀRIA EN UN IV[OVIMENT QUE UTILlTZA UNA MELODIA DE

Pàgina següent: L'ÚLTIMA ESCENA OE MARIA STUARDA, I ARRIBA AL FINAL AMB Georg Friedrich Kersting: Douant el mirall (1827). Kunsthalle (Kiel). L'HABITUAL STRETTA. 18 I Il E S U M A Il G U M E N TAL

A e T E I I París

«No es concebible amar ierotto ha escortat Linda fins a París, però poc després es molt malalt. Un s'assabenta el sin la angustia que posa cop recuperat, que germà del a havia la de Linda, suscita la inseguridad P Prefecte, qui encarregat seguretat és mort, i ningú no sap on ha anat a parar la noia. Linda, que de respecto a la posesión cop i volta s'ha trobat al carrer i sense mitjans de cap mena, sobre­ misma. Ese objeto, que viu precàriament fent de cantant ambulant. Carlo, que l'ha seguida creemos ahora poseído fins a París, aconsegueix trobar-la. Al començament del segon acte, porque declara que nos Linda està vivint en un luxós habitatge que ha llogat Carlo. Durant mesos Linda no ha sabut res dels seus pares. Quan finalment ama, puede perderse aquests Pierotto la troba, Linda li revela l'autèntica identitat del seu esti­ con posterioridad por­ mat -no amant- i dels seus projectes de casament. Duet de Pierot­ de amarnos, que deje to i Linda «Al bel destin che attendeoi». L OMISSIÓ D'UNA pAHT o lo es bien, que peor, UNA ALTRA DE LA THADICIONAL FOHMA DOBLE NO ÉS INVAHIABLE además nos puede ser EN LA PARTITURA DE LINDA. AQUEST PASSATGE, PER EXE¡vIPLE, NO ÉS MÉS UNA ESTRUCTURA DE CABALETTA PRECEDIDA SIM­ sustraído por el amor a QUE PLEMENT PEH UN TEMPO DI ATTACCO. DE TOTS ELS DUETS DE un tercero» L'OBRA, AQUEST ÉS L'ÚNIC PRIMÀRIAMENT EXHIBICIONISTA DES CARLOS CASTILLA DEL PINO Celos, locura, muerte DEL PUNT DE VISTA VOCAL. El Marquès visita Linda, a qui acusa de ser una mantinguda en veure el seu estil de vida, sense saber que és el seu propi nebot qui l'ha ajudada. Linda, enfurismada, el fa fora. Duet de Linda i el Marquès «Ïo vi dico que portitel», Llavors Carlo visita Linda, però no té valor de dir-li que la seva mare està al corrent de la relació i que el vol obligar a casar-se amb una dona del seu rang. Romança de Carlo «Se tanta in ira aglí uomini», TANT AQUESTA ÀHIA COM

LA DEL MATEIX CARLO EN EL TEHCEH ACTE SÓN DOS MOVIMENTS

UNITAHIS DE TIPUS CANTABILE; AQUESTA FA SERVIR UNA FOHMA

TERNÀRIA CONDENSADA, USUALMENT UTILITZADA PER DONIZET­

TI, I RECORDA UN PASSATGE DE crANNI DI PARICI, ÒPERA ESCRI­

TA ONZE ANYS ABANS, PLENA D'ESpONTANEiTAT [ EXPRESSIÓ. ÉS

UN EXEMPLE DE LA VOLUNTAT DEL COMPOSITOR DE TORNAR A

ESCRIURE l'EH A VEUS MASCULINES AMB DISTINCIÓ I EFECTIVI­

Pàgina següent: TAT. Tots dos s'acomiaden plens encara d'il·lusió. Duet de Carlo i Heinrich Kuehn: Retrat (1911). The Royal Photographic Society (Bath). Linda «Ah! dimmi... Dimmi, io t'amo!». Il I:: S U M il Il G U 1�1 I:: N TAL I 21

«L'home és atret, per una Antonio, el pare de Linda, es de sobte a casa de la banda, cap al que és presenta pre­ sumpta arnant del vescomte per purament sensual; pregar-li que els ajudi, a ell i la el mou la voluntat, el seva família, respecte del contrac­ d'absorbir i desig te de lloguer de la fàbrica. Duet dominar; de l'altra, se entre Linda i Antonio «Ah! che il

ciel vi benedica», pAS- sent atret cap al que és AQUEST SATCE, QUE PLANTEJA TOT UN espiritual, cap a la forma DHAMA SOCIAL AL MÉS PUR absoluta, cap a la E ST IL VEHDIA, EMPAHENTA serenitat del és que DIRECTAMENT DONIZETTI AMB

transcendent» EL SEU SUCCESSOB IMMEDIAT

e E o II e S I M �I E L EN LA HISTÒHIA DE L'ÒPERA Helatiu ¡ A bsolut ITALIANA. PBOGHESSIVAMENT,

Clarence 1-1. White: LES FRASES D'ANTONIO GUA- Dalila de negre amb estatueta (1908). The Boyal Photographic Society (Bath). NYEN INTENSITAT ENMIG D'UN

CROMATISME SEMBLANT AL QUE

NIÉS ENDAVANT CARACTERITZARIA ELS DUETS ENTRE GILDA I

HI GOL ET TO. Però Antonio reconeix la seva filla i, indignat de veure­ la en una situació de moralitat dubtosa, la repudia. En aquest moment entra Pierotto i explica a Linda els preparatius que s'estan organitzant per al casament de Carlo. Trio de Pierotto, Linda i Antonio «In un palazzo poca discosto». Tots aquests fets tenen un impacte sobtat i negatiu en Linda, comprometen seriosament la seva salut mental i, finalment, li fan perdre el seny. Amb el duo de Pierotto i Linda «Ques­ ta casa abandonate» es clou el segon acte. L I N DAD E M O S T RA Q U E

HA PEBDUT LES FACULTATS MENTALS A «NO, NON È VEil, MENTI­

RONa», UNA ÀRIA AMB ESTHUCTUBA DE CABALE'!''!'A ENMIG D'UN

LAIIG/-/ETO QUE BECORDA EL DUET AMB EL SEU PARE.

Pàgina anterior: Alvin Langdon Coburn: Estudi de Miss R. (1904). The Royal Photographic Society (Bath). IlESUM AIlCUMENTAL 22 1 Il E S Li M A Il e Li M E ;-; TAL 123

«La dona no necessita A e T E I I I La tornada a Chamounix «El amor, por supuesto, tant l'home in no existe. Existe una a torna a Chamou­ grup de pagesos que havia viatjat París de senti­ genere, perquè porta la nutrida serie nix. Cor d'introducció «Vioa! oiual» i brindis sFacciam. vida sexual en si mateixa, mientos a los que eti­ allegri un brindisi», TANT AQUESTES ESCENES CORALS COM El con com l'absolut del seu la LES QUE INTHODUEIXEN EL PRIMEH ACTE. CONTRIBUEIXEN A CHEAH quetamos pala­

I POPULAR. bra está a ésser; però sí que el ESCÈNICAMENT UNA ATMOSFERA CAMPEHOLA Carloexpli­ amor, que necessita com a individu si ca al Prefecte que ara la seva mare, la Marquesa, ja consent que es casi punto de convertirse en amb el Prefecte li la situació mental i física aquest ésser s'ha de Linda, però explica que un equívoco. Esta con­ pateix la feble noia. Duet de Carlo i el Prefecte «Ciel, che ditte? manifestar. Així s 'entén fusión léxica nos hace Linda è morta». Profundament abatut per la notícia de l'alienació men­ muchos malos que la dona més pasar depengui tal de Linda, Carlo confessa que eli ha estat l'únic culpable de la malal­ de l'home individual i toma­ tia de la seva estimada. «Ma se il cielo me punisce». Mentrestant, el tragos, porque l'home de la dona en Marquès informa els habitants de Chamounix de l'imminent matri­ mos decisiones de vital de amb una noia encara Ària general» moni del Vescomte Sirval desconeguda. importancia para del «Ella è un de candare». A Q U E S T A É S U N A CEOHe SIMMEL bu./fa Marquès giglio puro nuestra vida mediante Helauu ¡ Absolu! DE LES POQUES ÀRIES DOBLES O AMB HEPETICIÓ DE L'ÒPERA, UN un procedimiento ALTRE EXEMPLE DE LA LLIBERTAT CREATIVA AMB QUÈ DONIZETTI rocambolesco» CARACTERITZÀ AQUESTA INUSUAL PARTITURA.

ANTONIO MAHINA encara en un estat de debilitat torna a casa seva JOSlt Linda, mental, El laberinto sentimental acompanyada del fidel Pierotto. Preludi orquestral. E S C E N A DE P A N -

TOMIMA UNA VECADA MÉS SE SENTEN LES DUES PRIMERES FRA-

SES DE LA BALADA DE PIEROTTO DEL PRIMER ACTE INTENSIFICA­

DES CONTRAPUNTÍSTICAMENT. Carlo es presenta davant d'Antonio el contracte de es troba amb per ensenyar-li personalment lloguer, però David Octavius Hill: Lad)' Ruthven (1911). l'alienada Linda. En declarar-li la solemne promesa del seu amor Donació Crubcr profund, provoca miraculosament que la noia recuperi el seny. Ària ARA AMB MÉS DESIMBOLTURA A LA RESTA DE LES de Carlo «È la voce che primiera». SAR-SE QUE SEMPRE FRA­ Els habitants del poble celebrenla recuperació de Linda juntament SEVES INTEHVENCIONS EN EL TERCER ACTE, GAIREBÉ SES BREUS I PATÈTIQUES QUE SUBHATLLEN EL SEU ESTAT MENTAL. amb el Marquès, que esdevindrà el seu oncle. Pregària-quintet a vací MUSICAL DE LINDA HAU EN LA MANE­ sale de Pierotto, Carlo, Antonio, el Marquès i el Prefecte «Campi, a LA PRINCIPAL CONTRIBUCiÓ RA EN LA PARTITURA EVIDENCIA LA INEQuíVOCA VOLUNTAT ciel, la nostra speme». En el duet final, Linda i Carlo expressen els QUÈ DEL DONIZETTI MADUR DE TRENCAR MOTLLES 1 MODIFICAR LES seus sentiments i renoven la promesa d'amor. Duetto finale de CONVENCIONS lMPOSADES l'EH LA TRADICIÓ DEL TEATRE CANTAT Carlo i Linda «Di tue pene sparve il sagno». EL D U E T FIN A LÉS UN ACCENTUAR OBERTA INDIVIDUALITZACIÓ GRÀCIES A LES ALTRE DELS EXEMPLES QUE SE SUCCEEIXEN EN AQUESTA ÒPERA I UNA

MUSICALS. DE LA FÓHMULA DE LA CABALETTA SENSE ELS ANTECEDENTS SEVES CARACTERÍSTIQUES

PABLO MELtNOEZ-HAOOAO COMPLEMENTAHIS ANTERIORS O POSTERIORS. LINDA POT EXPRES- �

..

/�. Courbet, ,. • el realisme francès i la descoberta .Iean-lgnacc Gérard «Grandville»: La metomorfosi de la son (1844).

de l�inconscient Pàgina següent: Rerrar fotogràfic de Cusrave Courbet.

Pels volts dels anys 1840 i 1850, un petit però important grup d'artistes i escriptors es va interessar per les teories contemporànies sobre l'inconscient. Els que n 'estaven més al corrent eren Grandville, Courbet, Charles Nodier i els amics de Courbet, Baudelaire i Théophile Gautier. Courbet s'interessava particularment pels temes relacionats amb el son, els somnis i l'inconscient, encara que aparentment ens pot semblar l'artista menys propens a assimilar les influències de la literatura científica i popular dedicada a aquests temes.

que habitualment es considera que en els seus qua­ dres només li interessava representar objectes concrets i Malgratexperiències visibles, segurament és un dels artistes més complexos des del punt de vista iconogràfic. Tot amb tot, no ens ha de sorprendre el seu interès. Baudelaire, que era amic seu, estava al dia d'aquesta literatura a través de diverses fonts (un dels seus amics Coya: E'/ sueiio de la Íntims, el doctor Moreau de Tours, era considerat un en razón produce especialista 1I/0/1':/I"I./OS (1798). el camp de la recerca sobre l'inconscient). Podem suposar que Baudelaire 26 e o u Il Il E TEL Il E ¡\ L I S NI E F Il A 1\ e t s I L ti D E S e o Il E Il TAD EL· I � e o x s e I E .'\ T

«Sembla com si havia comunicat a Courbet els seus coneixements. D'altra banda, aquest tenia moltes altres ocasions textos de científica l'esperit, ofuscat per les per llegir divulgació sobre el els la i la en els seus tenebres de la vida son, somnis, hipnosi bogeria, ja que anys de formació, molts escriptors importants (Nodier, Nerval, Hoffmann, exterior, no se Poe, Balzac, Soulié, Dumas, per esmentar-ne només uns quants) els n'alliberés mai amb havien fet servir en les seves ficcions narratives. tanta facilitat com quan La sèrie de figures dorments pot ser vista com un grup d'imatges està sota el dolç imperi intencionadament relacionades entre si que es poden interpretar segons, com a tres cadascun dels transcendeix una sim­ d'aquesta mort mínim, nivells, quals ple visió descriptiva de la realitat: Courbet elabora els seus quadres intermitent en què és com a testimonis del pensament científic de l'inconscient, com a con­ lícit descansar de la tinuació dels models tradicionals de dorments, i també com a ,. ,.. figures essencia l a propw representacions significatives en l'àmbit personal, metafòriques i recer de totes les al·lusives de la seva actitud envers les dones. influències de la El descobriment de l'inconscient: personalitat la fase analítica en literatura convencional que la

societat ens ha fet» La varietat i la diversitat de les interpretacions de l'inconscient es CHAilLES NODIEII reflecteix en la varietat amb què els escriptors romàntics (Blake, Poe, Constant i Richter) van utilitzar el somni i l'al-lucinació en les seves novel·les. Tanmateix, cap al 1840 es registra en la literatura un canvi «Heu vist com els important: en comptes d'incorporar en les seves ficcions els relats de fenòmens del son us comportaments inconscients estranys i inexplicables, els autors s'esfor­ cen descriure amb i estats men­ obren el cel, ara us per precisió experiències psíquiques tals es van descriure en obren l'infern» personals. Alguns escriptors preocupar per detall els seus somnis i determinar-ne el sentit i l'origen; d'altres CHAilLES NODIEII registraren les visions que tenien en somnis i les correlacions entre aquests i el comportament diürn. Així la literatura va passar d'una fase «romàntica», en què prevalien els elements imaginari i fantàstic, a un estil més semblant a la descripció clínica objectiva dels estats psíquics inconscients, com en els tractats de medicina. El cas de Jean-Paul [Richter] demostra molt bé aquesta evolució. En els seus escrits el somni apareix de dues maneres: com a esdeveni­ ment d'ordre inaccessible a la racional o com a Pàgin

«El em és es una una que sorprèn que pensava que el somni obria espiral sobre realitat que «La primera percepcio aflorava d'un altre Jean-Paul es va servir de la forma onírica en que el poeta despert hagi món, que apareix a través de tots els seus intents de descriure o d'apropar-se al zweite Welt [segon aprofitat tan poques l'inexplicable buit món J ... De l'altra, i aparentment sense adonar-se de la contradicció vegades en les seves obres dels somnis és límpida lògica, s'esforçava per demostrar que alguns elements del somni són les del com el fantasies poeta simples reflexos de l'experiència diürna, o bé són deguts a causes fisio­ primer raig adormit, a si més no que lògiques». de sol que esvaeix un tan poc sovint hagi Un altre cas que podríem esmentar és el de Gérard de Nerval i les seves núvol, i la intelligència, nombroses anàlisis dels somnis. La Gérard confessat els seus primera vegada que provà suspesa per un moment de descriure el seu estat mental fou després del atac de manlleus, perquè la primer bogeria entre els dos estats (1841), diagnosticat de demonomania. Dotze anys més tard, el seu realitat en es divideix la d'aquest origen a què metge, el doctor Blanche, l'encoratjà descriure les seves alIucinacions en nostra les més i seus vida, s'il-lumina concepcions els somnis per «aconseguir alliberar el cap de totes les visions

és seva com audaces del geni que durant molt de temps l'havien habitat». La novel·la Aurélia, ràpidament el del seu fou el resultat quelcom que no es pot publicada e11855, any suïcidi, d'aquestes anàlisis. llampec enlluernador En estudi dels sentiments la seva en aquest que experimentava per amant, es posar dubte» que précipita de les declarava que intentava entendre a través de l'escriptura de quina Custave Courbet: CI'IARLES NODIEH del cel a tempestats Lafiladora adormida (1853). Musée Fabre (Montpellier) Sobre algunsfen.òmens del son manera els somnis simulaven el procés de la seva malaltia mental: les de la «El somni és una segona vida. No he pogut travessar sense estremir­ tempestats terra. Llavors és me les portes de marfil i de banya que em separen del món invisible. quan un més enllà inaccessible a l'existència conscient. A partir del saber i [ ... J Provaré [ ... J de transcriure les impressions d'una llarga malaltia brolla la concepcio la informació que li oferia el somni, tenia precioses intuïcions sobre

que s 'ha desenvolupat únicament en el misteri del meu esperit [ ... J . Així immortal de l'artista i el poder creatiu de l'home. Nodier intuïa que el somni revela idees o em vaig animar a emprendre un intent audaç. Vaig decidir escriure els desitjos reprimits. del poeta» meus somnis i conèixer-ne els secrets. [ ... J. A partir d'aquell moment El seu assaig consisteix en un seguit de tesis sobre la utilitat dels som­ CIIAIlLES NODIER

em ... ». nis i sobre la funció en la creativitat. En lloc subrat­ vaig esforçar per entendre el sentit dels meus somnis [ J Sobre alguns [enomens del son d'aquests primer L'intent nervalià d'entendre el seu estat psíquic a través de les reve­ lla que els somnis són l'expressió més lúcida i potent del pensament lacions dels seus somnis i de comprendre millor la seva relació senti­ conscient i que són essencials en la creació artística: l'artista extreu la mental, forma part de l'estudi més desapassionat, objectiu i interpre­ inspiració del «moment suspès» entre consciència i inconsciència. En tatiu del món oníric que caracteritza les dècades centrals del segle XIX. el seu escrit, Nodier analitza també els malsons, una experiència El mateix estudi pel qual es va interessar Courbet en els seus quadres habitual en el son, particularment en els individus oprimits per una de figures dorments. vida gris i monòtona. Una persona dotada amb més imaginació tindrà Charles Nodier, mort el 1844, apareix corn un dels millors especia­ més sovint somnis fantàstics i visions, que rarament fan por. Un som­ listes dels estats inconscients en les seves creacions narratives i en els ni recurrent potser pot influir en el comportament de la persona quan seus escrits científics. L'any 1830 publicà un assaig sobre la creativi­ està desperta -esmenta el cas d'un conegut seu que de nit somniava tat artística de l'inconscient intitulat Sobre alguns fenòmens del son que podia volar i de dia se sentia misteriosament empès a saltar sobre (Sur quelques phénomènes du sommeil), on atribuïa al somni una els rierols i els canals corn si volgués sobrevolar-los. Finalment, indica importància fonamental en la seva vida perquè li obria les portes a que el son també pot revelar extraordinàries capacitats amagades e o u Il BET. E L Il E ti L I S �I E F Il ti 'i e t s I L ti D E S e o B E Il T ti DEL· I x e o x S e I E N T I 31

«Els somnis de l'home que es manifesten en paraules o en el somnambulisme. són de dues menes: els Nodier observava que l'origen uns, plens de la seva del vampirisme i la licantropía resi­ vida de cada dia, dels dia en els somnis, que podien influir seus i dels seus desigs sobre poblacions senceres, un feno­

es combinen en men vicis, qUB ja havia tingut lloc en més o països de orien­ formes menys alguns l'Europa William Blake: tal. Els somnis reve­ Terbolí d'amants (1824). rares amb els d'aquest tipus objectes Birmingham Museum and Ari Callery. len la naturalesa animal i entrevistos durant el primi- tiva de l'home, reprimida en la consciència. Nodier teoritzava que molts han dia, que a quedat crims es deuen al lliure curs que els somnis donen aquesta natura­ en la vasta tela de fixats lesa animal fins que aquesta s'estén al comportament conscient. A més, la seva memòria. Aquest indicava la possibilitat que en nosaltres es reproduïssin els somnis és el somni natural, és que ens havien explicat, com si determinades visions oníriques tin­ de observava esdeveni­ l'home mateix. Però hi guessin poder contagi. Finalment, que alguns ments estranys del dia es poden retrobar en el somni en un context ha una altra classe de diferent, la qual cosa demostra l'existència d'una mena d'interacció El somni somni! absurd, constant entre conscient i inconscient. impreoist, sense Nodier intentà analitzar els somnis amb els ulls oberts en un breu

va a era l'únic parentiu ni connexió assaig que el1836 dedicar Piranesi. Hi deia que Piranesi en seu art recollit influència seus somnis amb el caràcter, la vida artista que el havia la dels nocturns, defensava que les Presons eren el reflex diürn de malsons i les passions del qui obsessius d'empresonament, aïllament i repressió. Sospitava que dorm! Aquest somni, Piranesi havia construït les seves a dels labe­ / arquitectures imatge anomenare que rints esfereïdors en què es trobava tancat en somnis. jeroglífic, representa, Baudelaire fou un altre dels grans exponents de l'anàlisi de l'incons­ evidentment, el vessant cient en literatura. Gros-Kot, un dels primers biògrafs de Courbet, un Baudelaire el va convèncer tota sobrenatural de la vida» explica que vespre perquè passés la nit anotant al dictat les visions, els somnis i pensaments inconscients CIIAIILES BAUDELAIRE confirmi que se li presentaven. No tenim cap altra font que aquesta anècdota, però sembla plausible tenint en compte el seu interès comú

son. Gautier per l'estudi dels somnis i del Cap al 1840, Baudelaire i van fer experiments sobre les al-lucinacions. Ell0 de juliol de 1843, Pàgina anterior: Gautier a La Presse un article en descrivia els dibuixos Custave Courbet: Retrat de publicà què [uliette Courbet (1844). realitzats durant visions al-Iucinatòries haixix. Musée du Petit-Palais algunes provocades pel (París). El seu quadern d'esbossos incloïa quinze figures quimèriques, algunes

341 COURBET, EL IlEALISME FIlANCÈS I LA DESCOBEIlTA DE L'I:>ICONSCIENT C o U Il BET, E L Il E il L I S M E F Il A NC È s I L il J) E S COB E Il TAD EL' I N C O N S C I E N T 1 35

en «En los tres locu­ de semblants a locomotores amb coll de i de el en ens casos, cigne cap serp «Freud advirtió que la fisiologia dels somnis ha pro­ moment de fumar. En un article anterior titulat La i en un ra,fantasía, sueños, se pipa d'opi el conflicto del sujeto porcionat detalls interessants; per a La Revue des Deux Mondes del havia llarg assaig per 1846, expli­ exemple, ens sembla que els pres­ trata de la sustitución con la realidad siempre seves vetllades al Club de cat les condicions psíquiques durant les sentiments s'expliquen en la majo­ de las realidades empí­ el último refu­ fumadors de haixix. quedaba ria de casos com al-lucinacions». ricas una "reali­ el vi i el haixix de la por El primer article de Baudelaire sobre el tema, Sobre gio psicosis para Brière de Boismont no desenvo­

dad" construi­ no va ser es interna, (Du vin et du haschisch), publicat fins al 1851, però les resolverlo, decir, lupà fills a les últimes conseqüèn­ seves i el haixix havien al da por el propio sujeto. experiències amb els opiacis començat cap "salirse" de la cies les implicacions de la seva en i es trobaven tots La realidad ha sido 1843. Durant el període què Baudelaire Courbet realidad» intuïció, però reconeixia un origen dos a París, el poeta estava perfectament assabentat de les teories mèdi­ sexual en moltes al·lucinacions sustituida porque no se CAIILOS CASTILLA DEL PINO en veia muerte ques referides als efectes dels opiacis els alienats. Baudelaire Celos, locura, i somnis. La seva intenció era La realidad no acepta. autor regularment el doctor Moreau de Tours, de la clínica Bicêtre, explicar els somnis més freqüents tolerada no necesaria- d'una important obra sobre l'inconscient, Sobre el haixix i sobre (caiguda en un abisme, atac del mente es mental: de 1845 haschisch et de frustrante l'alienació estudis psicològics, (Du dimonis) per determinar a conti­ l'aliénation mentale: études en analitzava els nuació el a través del hasta un tal psychologiques), què Blake: grado que William ll-Iustració per a procés qual seus veure si les The book Urizen la somnis i les al·lucinacions dels pacients i intentava cf (1815). l'inconscient crea aquestes imat­ haga insoportable Lessing.J. Rosenwald Collection. Biblioteca del seves visions ser modificades o a la normalitat mit­ Intentava com els podien portades Congres dels Estats Units (Washington). ges. d'explicar para el sujeto: basta jançant el consum de haixix. Moreau de Tours també consumia regu­ pensaments o les associacions men­ con que no sea la suficien­ larment aquesta droga per avaluar-ne els efectes sobre consciència. tals del passat poden retornar en el somni en un context nou. En el seu temente gratificante» A parer seu, els somnis revelaven forces amagades de la personalitat i tractat estudià també la clarividència, el somnambulisme i l'efecte de

CARLOS CASTILLA DEL PINO oferien valuoses informacions sobre els desordres de les funcions men­ 1 'haixix sobre els somnis. CeLos, locura, muerte Va arribar a la el somni tenia amb el tals. conclusió que analogies Els informes literaris dels somnis escrits per Baudelaire es fonamenten deliri i I'al-lucinació i que aquests tres fenòmens tenien el poder de en aquests estudis mèdics i en reflecteixen l'anàlisi objectiva i el voca­ posar en comunicació l'esfera conscient amb l'esfera de l'inconscient. bulari clínic. Per exemple, Sobre el vi i el haixix (Du vin et du has­ Williams a uns L'any 1845, el doctor Joseph publicà Anglaterra expe­ chisch), que relata l'experiència del consum de l'haixix, comença riments anàlegs sobre el tractament dels alienats amb narcòtics, i deu descrivint el color i l'olor de la barreja i explica la tècnica de macera­ anys més tard John Snow feia públics els seus assaigs de teràpia de la ció en el cafè abans d'empassar-se'l. Baudelaire continua amb una bogeria amb el son, que provocava en els seus pacients amb cloroform. anàlisi dels efectes de la droga sobre la seva percepció, de com les seves Les recerques historicoliteràries de Jacques Crépet han demostrat facultats disminueixen a partir de la primera ingestió i del sentiment no solament que Baudelaire havia llegit l'obra de Moreau de Tours, general de jovialitat que experimenta. Fa un pas endavant en la pre­ sinó també que va extreure molts conceptes per a les seves idees sobre cisió descriptiva fins a relatar les sensacions físiques (esgarrifances l'inconscient de les recerques d'un altre metge, el doctor Brière de Bois­ en els membres), els fenòmens de sinestèsia, la modificació de la per­ mont. Les al-lucinacions, escrivia, són el resultat d'una malaltia men­ cepció de la durada i la intensificació de les sensacions. En un estudi Pàgina anterior: tal i de creences populars, com els fantasmes. posterior, Els paradisos artificials (Les Paradis artijiciels'[; publicat William Blake: Il-lustració per a Estudiava també els malsons i els somnis: evident el malson una manera The book of Urizen (1815). «És que e11860, presenta traducció, anotada de semblant, de les J. Rosenwald Collection. Lessing té punts en comú amb la bogeria; en aquest estat es tenen malsons. Els Confessions de De relata també els efectes dels Biblioteca del Congres deis Estats Units Quincey, qui opiacis. (Washington). somnis també tenen moltes analogies amb les al·lucinacions. L'estudi de AARON SHEON Linda di Chamounix, , .. una semtserui Pàgina seglient: opera Retrat d'un jove Gaetano Donizetti. Museo Donizeuiano de gran èxit (Bèrgam).

Encara que en els darrers anys els estudis d'història de la música han avançat molt en molts camps, el cert és que, com en totes les Retrat d'Eugenia altres el Tadolini, la primera disciplines històriques, recuperar passat, Linda al Karntnertortheater i sobretot en del és una fer-ho funció present, de Viena. tasca molt difícil, per no dir impossible. Situar­ nos en una èpocaja remota, com ho és la dels primers anys del Romanticisme, i tractar de comprendre els valors, les idees, els mòbils de les

món Antonio persones que aleshores dirigien el de la Tamborini, intèrpret de Linda cultura és una tasca que mai no al repartiment de europea podrem París de novembre fer d'una manera completa. de 1842.

serie això perquè el context en què tornarà als espectadors del Gran Teatre del Liceu -i aquest cop en forma de concert-l'òpera que avui E ens ocupa, Linda di Chamounix, de Donizetti, fa molt difícil que puguem imaginar-nos el perquè i el com d'aquest gran èxit escè­ nic de Donizetti al Teatre de la Porta de Caríntia (Kamtnertorhea­ ter) a la Viena del 1842, èxit tan gran que valgué a Donizetti el càrrec Luigi Lablache, de a director a més del de intèrpret de Linda Kapellmeister (és dir, musical) compositor al cie repartiment oficial de la cort de Viena, amb un anual de 12.000 florins París de novembre estipendi de 1842. -una petita fortuna. 38 I lo I N DAD I e fi A M o U N I X, UN A Ò PER A S E M I S E R I A DEG R A N È x I T lo I N DAD I e fi A M o U N I X, UN A Ò PER A S E M I S E R I A DEG R A N È x I T I 39

en l'abast del seu «Linda di Chamounix fama de es va mostrar «Donizetti confiava que Però deixem que el mateix Donizetti expliqui èxit, poc sociable, molt a Milà: i li va en Linda di Chamounix a través de la carta que va enviar l'editor Ricordi de ha estat un èxit acla­ amable amb el compositor dir «Haurà sentit comentar l'èxit de la seva Linda, almenys el de la broma que no li agradava Donizetti «per­ l'ajudaria a resoldre la parador i estrepitós, no ara tercera. Era la nit fet seva primera i la segona nit; li puc parlar de la [a què l'havia plorar molt amb la sort de la es recorda res temporada d'igual com un com­ benefici] de Moriani [el tenor], dos mil dos-cents florins. Em penso Linda», dit, naturalment, a en teatre des de 1841-1842 es meva música. aquest Viena, que aquest és el millor elogi que pot fer de la pobra pliment. més caracteritzada La família imperial completa va ésser-hi present ahir a la nit, i no va fa anys» Donizetti se sentia afalagat pel seu èxit,

marxar a saludar dos unint HEINRICI-I ADAMI i uns dies més tard escrivia a una per moments baixos fins després d'haver-me vist sortir cops, amiga, «Allgemeine Theaterzeitung» llurs als del Després del segon acte, a la segona Giuseppina Appiani: que per alts, i a aplaudiments públic. funció, em van llençar un enorme garlanda de los exquisides, i el dia «No sé si coneixes l'ària de Figaro en el recuperar elfavor del següent me'n van enviar una altra, de llorer, de mà desconeguda, a Barbiere de Rossini, que canta "tutti mi públic» casa meva. Ahir al vespre, després del segon acte, una altra immensa chiedono, tutti mi vogliono" (tots em --""� WILLIAM ASIIBIlOOK f;:/t"q/W.1/;-,¡..!t;'1 la a la vista del vaig traspassar immediatament demanen, tots em volen). Això és el mateix . .(."t.__ ",,'/_ An•. :r,f'¡""" ,¡: {."r"'- Donizetti and his operas garlanda, qual, públic, a la Tots artistes van els uns amb em París diu: "Vine remarcable Tadolini. els competir que passa: dessegui- Gravat: d'Eugenia Tadolini, caracteri tzada cl' AcU na els altres en i tots mereixien Però la Tadolini s'ha da. Nt"o.. N'apo 1 s: "V'me corrents. Nt"o .. zel, l'aplaudiment. cie L'elisir d'amere.

està ... una «L'emperador despertat d'una manera sorprenent És una cantant, és actriu, Bolonya: "Instal·la't aquí, aquí tens el encantat amb la meva ho és tot i -figuri's, fou aplaudida ja simplement quan va entrar en contracte. No!" I "voldries acceptar (i ara ve l'Adagio) un càrrec a

escena en el tercer acte! Si vosté veiés la Linda amb la Tadolini, veu­ v. . .i ... e ... n ... a de maestro di corte? sí, i li farem una persona. La simpatia Digui que pro­ ria de debò una dona boja d'una mena nova. Em va obeir en la mane­ posta. Maestro di corte està molt bé ... si la paga és raonable. El títol de la cort m'ajuda a ra de plorar, de riure, de quedar atònita quan havia de fer-ho, fins al és decoratiu ... la feina no pot ser gaire dura ... "». ser ben rebut pertot en un punt que jo mateix dic que aquesta escena està feta pla supe­ Efectivament, Donizetti sabia que el seu èxit havia fet pensar l'empe­ arreu. Sóc Al [eliç. final rior, més ben representada que cap altra de les altres escenes de boge­ rador en proposar-li el càrrec de mestre de música de la cort, exacta­ tinc un peu a terra, jo, ria que jo hagi escrit mai». (Carta a Giovanni Ricordi, 24-5-1842). ment «rnestre de capella i de cambra i compositor de cort» de l'empe­ Tot i s'havia estrenat a les acaballes de la càrrec dos o tres concerts en les que em pensava que que cap temporada d'òpe­ rador, que comportava dirigir privats ra italiana al Kârnmertorheater, de Linda di Cha­ dependències del palau imperial i l'obligació de dirigir algunes peces era un gitano» d'aquella primavera mounix se'n van fer 17 representacions, i foren moltes les persones que de música religiosa i compondre una òpera. Les peces d'encàrrec que CAETANO DONIZETTI Carta al sell amic Antonio Dolci no pogueren entrar al teatre de cap manera. Es va parlar d'un èxit sen­ rebés li serien pagades a part. En total, menys de sis mesos de feina se precedents a Viena. El compositor, que aspirava a obtenir una anual, i a canvi, el crescut estipendi de dotze mil florins austríacs cada recompensa oficial, va dedicar l'òpera a l'emperadriu d'Àustria Maria any ( quan fou abordat per primer cop al respecte, Donizetti havia sug­ Anna Carolina. gerit un salari de quatre mil). El compositor no va deixar de comen­ Per altra banda, el28 de maig Donizetti fou nomentat membre hono­ tar en les cartes als seus amics que aquest mateix càrrec era el que rari de la Gesellschaft der Musikfreunde, la venerable Societat d'Amics havia tingut Mozart a la cort vienesa en els darrers anys de la seva de la Música de Viena. vida.

Els honors se succeïen l'un darrera de l'altre. El gran estadista I com per demostrar que el càrrec no coartava la seva independèn­ Metternich va oferir un sopar de gala en honor del compositor acom­ cia, Donizetti va marxar de Viena l'endemà d'acabar la temporada panyat d'una sessió musical privada perquè pogués sentir cantar la (1 de juliol de 1842), per anar cap a Milà i Nàpols. famosa soprano Henriette Sontag. La princesa Metternich, que tenia 40 I L I N DAD I e fi A M o U N I X, U N A Ò P Il R A S e M I S £ R I A D Il GRA N È x I T

Peculiaritats de Linda di Chamounix

i tantes distincions li va «El moment dramàtic L'òpera que tant d'èxit li havia valgut que era una híbrid hom ales­ àlgid del tercer acte és la suposar, creació del tipus que qualificava hores un combinat d'acció romàn­ de la d'òpera semiseria, tipus d'espectacle pantomima bogeria feli­ tica amb drama aparentment insoluble, que amenaça la vida i la de Linda: més elllegat citat sentimental dels protagonistes, però que a la fi, inesperadament, impressionant d'aquella es resol d'una manera favorable, evitant als espectadors sensibles cultura teatralfrancesa encara a la antiga tradició operística clàssica el disgust de veure patir sentimentals del Roman­ concentrat en el mélodra­ als protagonistes la mort tràgica que els cànons ticisme a tot enamorat digne d'aquest nom. Només feia uns me a mélo popular, imposava mena de finals pocs anys que l'òpera romàntica havia optat per aquesta un teatral en gènere què a seves heroïnes dels tràgics, que Donizetti mateix havia aplicat les anys els actors recitaven un 1830, i encara hi havia un fort sector d'espectadors que preferien text en mentre prosa l'amable combinació d'òpera bufa i òpera sentimental que correspon sonava com a fons un a aquesta classificacció de semiseria, i que tenia precedents il·lustres, com La ladra de Rossini o La sonnambula de Bellini. comentari orquestral que gazza Les òperes semiseries havien de tenir algun personatge de caràcter acompanyava l'acció buffa (a La sonnanbula és el comte Rodolfo, però el tarannà tan per accentuar les seriós de Bellini ho fa poc menys que imperceptible). En l'òpera que emotives» pulsions ens ocupa, aquesta figura bufa, la fa el Marquès de Boisfleury, el GIOVANNI CAIILI BALLOLA lasciu oncle de Carlo, que vol fer seva de totes passades la senzilla pageseta que és Linda, i la seva insidiositat sexual (que avui dia li hauria costat un procés) és la que força a la noieta a fugir cap a París, amb el resignat consentiment dels seus pares i la «protecció» de l'asexuat infant Pierotto. Naturalment, avui dia aquesta història ens sembla no sols impro­ bable, sinó també una mica bleda, però hem de situar-nos en el con­ text d'una era protó-victoriana, en què no es podia pensar més que en termes d'una conducta immaculada com esqueia a una noia que tenia voluntat de casar-se «de blanc», com era de rigor. La innocent Linda, acusada equivocadament de vida llicenciosa pel seu propi pare, que la descobreix a París a la casa del seu estimat Carlo, es

torna i Donizetti va ocasió escriure la Anton Kri.igcl': Saboyard boja, aprofitar aquesta per amb ghironda (1827). darrera gran escena de bogeria de la seva carrera: «No, non è ver» (acte II). Escena que es va reproduint parcialment i amb al·lusions Pàgina següent: Retrat de Gaetano Donizetti. leitmotioiques en el tercer acte fins que, finalment, la noble conducta DE GRAN ÈXIT 421 L/NDA D/ CHAMOUN/X, UNA ÒPERA SEM/SERIA DE GRAN ÈXIT LINDA DI CHAMOUNIX, UNA ÒPERA SEil'llSERIA 143

«Donizetti suggerí a de Carlo i el reconeixement de la seva innocència produeixen el retorn «La intriga de Linda de a la salut mental. Linda és besnéta de la Nina de Pai­ Gaetano Rossi, el seu així, doncs, Chamounix es por cues­ siello i filla d l'Elvira dels Puritani de Bellini, a la el compositor dòcil collaborador, que qual tiones de contratos de sicilià no es va decidir encara (1835!) a fer morir sola, perduda i censurés el que arrendamiento, de amo­ calgués abandonada. del drama La Grace de res de una inocente Dels escrits del mateix Donizetti abans esmentats deduïm que la base Dieu. Allò en la con el mar­ que de l'èxit de Linda di Chamounix a Viena era precisament aquesta: la muchacha metròpoli sense tendresa del personatge innocent de la noieta, que en el primer acte qués, el propietario, y canta la seva peça amb ritme de tyrolienne per a prejudicis de Lluís Felip ingènua (escrita todo situado para más l'estrena de Linda a París, pocs mesos després de la seva presentació era un argument teatral noñería en un valle de a Viena). Després, la noieta, bescantada i maltractada, trobarà el con­ habitual =un noble los suizos. El argu- hort en els braços del seu estimat Carlo, i en el reconeixement de la Alpes sedueix una mento se desenvuelve a camperola, seva virtut per part dels seus pares. El pare, sobretot, és una figura

la converteix en la en seves destacada el repartiment per les brillants intervencions. lo largo de constantes seva amant i la instal-la Finalment cal destacar la personalitat especial d'un persontatge que recitatiuos absolutamen­ és un musico, és a dir, un cantant en Pierotto. Donizetti li dóna a la seva casa de travesti, te estereotipados alter- una personalitat especial a través de l'instrument amb què es guanya Paris-, no s 'hauria nando con las consi­ la vida, una viella de roda o ghironda, amb un so especial que figura admès en la dúos en seves arias, y ''prudent'' les especials intervencions. Aquesta figura ambigua, que res­ guientes Viena de Ferran I a una entradas pon llarga tradició operística (pensem en el Cherubino mozar­ constantes y i Marianna de tià), té, doncs, una personalitat musical pròpia i ens fa veure que salidas del coro de los Donizetti tenia bastant resolta la tècnica de la dels Sardenya» ja pintar psicologia campesinos, zagales y seus personatges fent-los cantar de manera definida (amb abundant ús GIOVANNI CAnLI BALLOLA niños que cantan, rien, de les escales menors, en el cas del tristó Pierotto), i amb recurs alleit­ oran un danzany para motiven moment que Wagner encara tot just havia de començar la realzar las seva evolució operística. peripecias No podem comprendre del tot l'èxit abassegador de laLinda de Doni­ domésticas de los zetti a Viena, d'una audició curosa i atenta des­ tas» però després podem protagonis cobrir en més virtuts les un observador aquesta òpera que que super­ XAVIEn MONTSALVATCE ficial hi cosa «La (4 de desembre de 1977) trobaria. Alguna deu tenir, però, quan ha sobreviscut Vanguardia> al llarg període de descrèdit del compositor, i ha aparegut al Liceu el 1953, el 1977 i ara que acabem el segle XX enmig del reconeixe­ ment universal de Donizetti com un autor operístic encara digne de Figurins originals de Linda i el marquès per a l'estrena al Kârntnertortheater. ser escoltat. Mendicants amb ghironda Historisches Museum (Viena)

(1850). ROCEn ALIEn 44 Cuando otras marcas hablan de Biografies o N D REJ L E N A RD (Direcció E N R I e s ERR A (Marquès de garantías musical) Estudiant de l'Acadè­ Boisfleury) Va néixer a Barce­ mia de Música i Drama de Bratis­ lona, on va estudiar amb Elsa se referirán? lava, inicià la seva carrera profes­ Scampini, Maria Valls i Canne Bra­ ¿A qué sional el 1962 com a director del cons de Colomer. L'any 1969 Sólo hay una marca que pueda ofrecerle

cor i de la el del con­ l'orquestra companyia guanyà primer premi un trato como éste. d'òpera del Teatre Nacional Eslo­ curs d'interpretació organitzat per vac. De 1970 a 1990 ocupà el Radio racional de España. Lexus Privilege Service�: càrrec de director titular de l'Or­ Des de l'any 1966 ha participat, inin­ questra Simfònica de la Ràdio de terrompudament, en totes les tem­ • 6 años de garantía sin límite de kilometraje. Lcuard Ondrcj Bratislava. Entre 1984 i 1986 tam­ del Gran Teatre del porades Liceu, • Revisiones de Mantenimiento gratuitas durante 3 años bé fou director titular de I'Òpera amb personatges com De Siriex • domiciliària coche de del Teatre Nacional Eslovac. Des (Fedora, 1993-94), Fabrizio Vin­ ó 100.000 kms. Recogida y

de 1995 és el director musical i (La gazza ladra, 1992-93), gradito sustitución para las Revisiones de Mantenimiento. primera batuta de l'Orquestra Albert (Werther, 1991- 92), Don • Un juego gratuito de neumáticos. • Seguro de Filharmònica Eslovaca. El 1997 Bartolo (Il barbiere di Siuiglia; finalment el càrrec de direc­ Enrico ocupà 1990-91), (Il campanella, ocupantes de hasta 70 millones de pesetas y suplemento tor de la companyia d'òpera del 1990-91), Lescaut (Manon Les­ • de al seguro de robo y siniestro total. Garantía Teatre Nacional Eslovac. Des de caut, 1989-90), Comte Robinson

1978 exerceix de director convidat matrimonio • y muchos más serVICiOS (Il segreto ; 1988-89), recompra. que podrá de la Shinsei Symphony Orchestra Silvio (Pagliacci, 1987-88), Alfio descubrir en nuestras exposiciones. de Tòquio. Present a la majoria dels (Cavalleria rusticana, 1987-88), festivals internacionals i teatres Enrico (Lucia di Lammermoor, ¿Por qué los demás d'òpera, ha dirigit a Alemanya, 1986-87), Michonet (Adriana Le­ no le ofrecen Àustria, Txèquia, França, couvreur, 1986-87), Marcello Hongria, (La · Itàlia, Espanya, Grècia, Gran Bre­ Bohème, 1986-87), Ubalde (Ar­ smas garantías? tanya, Rússia, Canadà, Estats mide, 1986-87), Creonte/Forbes Units, Brasil i Japó; a teatres com (Èdip i Jocasta, 1986), Masetto ara la Staatsopel' de Viena, Òpera (Don Giovanni, 1985-86), Lescaut Estatal de Budapest, Òpera de Wei­ (Manon, 1985-86) i d'altres, fins mar, Teatre San Carlo de Nàpols a assolir la xifra de més de tres­ o la Houston Grand Opera. centes representacions. Debuta al Cran Teatre del Liceu. Ha actuat, entre d'altres, als festivals de Schwetzingen, Montpeller, Peralada i Piemont; i als escena­ ris de la Bayerische Staatsoper de Enric Sena Munie, Deutsche Staatsoper de

{¡ Lexus Privilege Service es un producto de NIPAUTO, S.,!. 46 I Il IOC Il A F I E S Oferir diversió

Berlín, Staatsoper de Viena, San tre San Carlos de Lisboa (Falstaff, Carlo de Nàpols, La Fenice de I Capuletti e I Montecchi), Teatre Venècia, Carlo Felice de Gènova, Regio de Parma, Zuric (Lucia di Regio de Torí, Arena de Verona, Lammermoor), Amsterdam (Fals­

San Carlos de Lisboa; i a les òpe­ taff), Berlín, Tenerife (Casi fan Compartir sentiments, Moure cors. res de Frankfurt, Colònia, Bonn, tutte), Hamburg, Colònia (La son­ Oferir noves formes de diversió, Essen, Zuric, Niça, Madrid, nambula), Bilbao, Staatsoper de Així és la nova filosofia de Pioneer. València i Santander. Viena, Roma, Montpeller, Tel-Aviv (Lucia di Lammermoor), Oviedo i Posar al teu abast productes de Munie Bayerische Staatsoper diferents, nous i avançats. (Anna Balena). Desenvolupats amb la tecnologia JOSEP BROS (Carlo) Nascut a La temporada del Gran Teatre del més sofisticada a formar Barcelona, estudià al Conservatori Liceu de 1995-96 intervingué en per part

Superior de Música d'aquesta ciu­ Ull concert amb Edita Gruberova. del món de demà. Productes que tat amb Jaume Francisco Puig. El Torna amb La sonnambula (1996- volem compartir amb tu, des d'avui. 1986 fou guardonat en el Concurs 97), La Favorita i L'elisir d'ama­ Internacional de Cant Francesc re (1997-98).

Viñas. Debutà el 1987 a Palma de Mallorca, amb Carmina Burana de Josep Bros Carl Orff, i de seguida cantà òperes, concerts i recitals per Espanya, MARCELLO LIPPI (Prefecte) Itàlia i Gran Bretanya. El 1992 Nascut a Gènova, es va llicenciar intervingué al Festival de Perala­ al Conservatori Paganini, i conti­ da (Una hora amb Rossini) i cantà nuà els seus estudis de cant amb Don Pasquale a Sabadell, La Favo­ Fernando Bandera i Tristano Illers­ rita a Las Palmas de Gran Cana­ berg. La seva carrera començà el ria, Rigoletto a Palma de Mallorca 1988 amb La natte di un nevras­ i Les pêcheurs de perles al Teatre tenico i I due timidi de Nino Rota, Grec de Barcelona. El novembre per debutar poc després al Teatre

del mateix any substitueix a darre­ de Pesara al Festival Rossini amb

ra hora el tenor que havia d'inter­ La gazza ladra i La scala di seta. pretar Anna Balena al Gran Tea­ A Itàlia cantà, entre d'altres, als tre del Liceu i debuta en aquest teatres d'òpera de Roma (Simon teatre al costat d'Edita Gruberova, Boccanegra), Nàpols (Carmina Bu­ dirigit per Richard Bonynge. rana), Gènova (Le siège de Corin­ Posteriorment canta al Festival de the, Lucia di Lammermoor, La

Marcello Lippi Peralada (L'elisir d'amare), al Tea- Bohème, Carmen, L'elisir d'amo-

"0 ;. o" o: o p

CAR ÀUDIO MULTIMÈDIA PANTALLA DE PLASMA REPRODUCTOR OVO Productes audiovisuals i sistema La imatge de televisió més nítida La tecnologia digital més innovadora de navegació controlat per veu, del món. per a gaudir de I'oei domèstic, Il IOC Il ¡\ F I E s 49

re, La vida breve, The prodigal Metropolitan de Nova York i El son), Venècia (I Capuleti e I Mon­ Guaraní a l'Òpera de Washington. tecchi) i Palerm (Die lustige Wit­ Debutà al Gran Teatre del Liceu la we, Orphée aux enfers, Cin-ci-là). temporada 1995-96 amb Giovan­ A més ha actuat a Brussel·les (La Ca­ na d:.4rco. La temporada 1997-98 listo), Staatsoper de Berlín (Allada­ cantà La Favorita. ma Butte/fly, La Calista), Staats­

opel' de Munie (Giulio Cesare a Egitto), Lió (Le nozze di Figaro), París (La Traviata, Le nozze di CARMEN OPHISANU (Pierotto) Figaro), Dresden (Il l'e Teodoro in Nasqué a Brasov (Romania) i estu­ Venezia), Ginebra (Xerses) i al Tea­ dià a l'Acadèmia de música G. tre Nacional de Catalunya (La Dima a Cluj-Napoca. El1986 esde­ Calista), entre d'altres. vé solista a l'Òpera Cluj-Napoca i canta amb la Filharmònica G. Enes­

cu i l'Orquestra de Ràdio Bucarest. L'any 1992 va ser gU31'donada amb el CAR L O S Á L V A HEZ (Antonio) tercer premi del públic al concurs Nascut a Málaga, estudià al Con­ de Belvedere, a Viena. Al Teatre servatori d'aquesta ciutat, a més Estatal de Bucarest cantà Carmen de la carrera de Medicina. La seva i II barbiere di Siviglia. Al Teatre carrera profesional començà al Municipal de Lucerna interpretà, Teatre Arriaga de Bilbao. Ha del 1993 al1996, els papers d'Isa­ intervingut a tots els festivals bella (L'italiana in Algeri), Com­ d'òpera i teatres d'Espanya. Apa­ (Ariadne aufNcuxosí; Han­ Carlos Alvarez l�ositor drinat per Plácido Domingo, ha sel (Hansel und Gretel), Adalgisa cantat als escenaris de Frankfurt, (Norm.a), Ramiro (Lafinta giardi­ Tòquio, Hannover, Berlín, Bonn i niera), Suzuki (Madama Butte/fly) Washington, entre d'altres. De les i Hermia (A Midsummer Night's seves actuacions, cal destacar Dream). Ha cantat Sigismondo, leogueni Onieguin i Falstaff a L'italiana in Algeri a Berlín, Il Madrid, La Traviata i Fedora al barbiere di Siviglia a Zuric i al Royal Opera I-louse Covent Carden concurs de Plácido Domingo, on de Londres, Il barbiere di Sioiglia obtingué el tercer premi. a BOlli, Madama B'utte/:f{y al Tea­ Debutà al Gran Teatre del Liceu la tro alla Scala de Milà, Don Carla i temporada 1996-97 com a Rosilla Carmen Oprisanu I Puritani a Viena, La Traviata al de Il barbiere di Siviglia. 50 I Il IOC Il A F I E S

ALFREDO HEILBRON (Inten­ Bordeus, la Scottish Chamber Or­ dent) Va néixer a Barcelona. Rea­ chestra i els Virtuosos de Moscou. litzà els estudis de cant al Conser­ Amb aquests darrers interpretà la vatori del Liceu i els completà amb Missa de la Coronació de Mozart Jaume Francisco Puig i Enrique a la Sala Pleyel de París. Darrera­ Ricci. Va debutar al Gran Teatre ment ha cantat òperes i concerts a del Liceu la temporada 1977-78 i Bilbao, València i Madrid. hi ha cantat més de quaranta Debutà al Gran Teatre del Liceu la Alfredo Heilbron papers. Ha actuat a Saragossa, Las temporada 1989-90 amb Beatriz Palmas, Bilbao i a Radio Nacional Enríques (Cristóbal Colón).) Dora­ de España. Ha interpretat el Te bella (Casi fan tutte) i Nicklausse Deum de Bruckner al Palau de la (Les cantes d'Hoffinann). La tem­ Música Catalana. També ha can­ porada 1992-93 interpretà Sme­ tat al Théâtre des Champs Elysées ton (Anna Balena) i novament de París i a Ankara, on va fer el Dorabella (Casifan tutte). La tem­ paper de Hoffmann de Les cantes porada 1996-97 intervingué, com d'Hoffinann. Ha protagonitzat La a solista, en un concert dedicat a fada d'Enric Morera dins del cir­ Falia i en Il barbiere di Siviglia. La cuit «Òpera a Catalunya». La tem­ temporada 1997 - 98 participà en porada 1995-96 interpretà el paper la producció de Ïeogueni Onieguin. de Talbot en les representacions de Ciovanna d'Arca al Palau de la

lrxaro Meruxaka Música Catalana i la temporada 1996-97 Tosca al Teatre Victòria. E DIT A GR U BER O V A (Linda)

Neix a Bratislava. En acabar sis

anys d'estudi de cant al Conserva­ tori, debutà al Teatre Nacional de ITXARO MENTXAKA (Madda­ la mateixa ciutat amb Rosina (Il lena) Nasqué a Lekeitio (Biscaia) barbiere di Siviglia, 1968). Des­ i aviat formà part del cor ltxas-Soi­ prés de dos anys d'actuacions a nua. El 1983 es traslladà al Con­ Eslovènia (Rigoletto, La Traviata), servatori de Bordeus, on estudià l'any 19'70 passà a formar part de amb Monique Florence. Rebé al­ la Staatsoper de Viena (Reina de la guns guardons importants i col-la­ Nit de Die Zauberfiátei. borà amb l'Orquestra d'Euskadi, Inicià la carrera internacional inter- la Simfònica de Bilbao, la Munici­ pretant Zerbinetta (Ariadne auf Edita Cruberova pal de València, l'Orquestra de Naxos) a Viena sota la direcció de 52 Il lOG Il A F I /O S Il IOC Il A F I E S t 53

Karl Bôhm. A partir d'aleshores ha Keilherth, Erich Kleiber, Otto estat convidada pels teatres més Klemperer, Hans Knappertsbusch, importants del món en papers com Franz Konwitschny, Clemens Sophie (Der RosenkavaLier), Kons­ Krauss, Joan Lamote de Grignon, tanze (Die Entjuhrung aus dem Joan Manén, Jaume Pahissa, Otto­ Serail), Donna Anna (Don Gio­ rino Respighi, Josep Sabater, Max vanni), Gilda (Rigoletto), Giulietta von Schillings, Georges Sebastian, (I Capuleti e I Montecchi), Elvira Richard Strauss, Igor Stravinsky, (IPuritaniï, Maria Stuarda, Lucia Hans Swarowsky, Arturo Toscani­ di Lammermoor i Linda (Linda di ni, Antonino Votta i Bruno \Valter;

Chamounixs . i darrerament Gerd Albrecht, Ale­ Al Liceu, ha intervingut en un recital, xander Anissirnov, Hichard Bonyn­ un concert i trentadues represen­ ge, Paolo Carignani, Franz-Paul tacions d'òperes, com ara Die Eni­ Decker, Romano Gandolfi. Lam­ Orquestrn Simfònica i Cor fúhrung aus dem. Serail (1977-78), berto Cardelli, Armando Gatto, del Cran 'Teatre ciel Liceu La Traviata (1985-86), Lucia di Cristóbal Halffter, Janos Kulka, Lammermoor (1986-87), Ariadne Peter Maag, Riccardo Muti, \Val­ auf Naxos (1989-90), Roberto demar Nelsson, Vaclav Neumann, Deoereux (1990-91), Anna Bale­ Josep Pons, David Robertson, Anto­ d'Atenes i el Festival de Peralada, Liceu), a més del Requiem de na (1992-93) i Lafille du régiment ni Ros Marbà, Julius Rudel, Pin­ entre d'altres indrets. Mozart, la Missa Solemnis de (1993-94). A més, va interpretar chas Steinberg, Peter Schneider i Beethoven i la Missa de la Coro­ Lucia di Lammermoor, al Palau Silvio Varviso. Els directors titu­ nació de Mozart. Sant Jordi (1993-94), i La son­ lars de la formació han estat Euge­ El Cor del Gran Teatre del Liceu ha nambula la temporada 1996-97. nio M. Marco i més endavant Uwe COR DEL TEATRE DEL LICEU actuat a les Arenes de Nîmes, en

Mund. Actuahnent el director titu­ El Cor del Gran Teatre del Liceu ocasió de I' estrena a França de lar és Bertrand de el Tam­ Billy, principal es consolidà als anys seixanta sota l'òpera de Verdi Il Corsaro. director convidat és Peter Schnei­ la direcció de Riccardo Bottini. Pos­ bé ha interpretat Lucia di Lam­ ORQUESTHA SIMFÒNICA DEL der; i el principal director associat teriorment ha estat director Andrés mermo or a Ludwigshafen i Lu­ CHAN TEATRE DEL LICEU és Josep Pons. Máspero. crezia Borgia a París. Ha cantat El primer director titular de l'Or­ L'Orquestra ha actuat al Teatro Real D' entre les seves actuacions cal asse­ sota la direcció dels mestres questra Simfònica del Gran Teatre i al Palacio Real de Madrid, les Are­ nyalar el Req uiem de Verdi (Tea­ Albrecht, Decker, Gatto, Holl­

del Liceu fou Marià Obiols. En la nes de de Lud­ tro Real i la reiser Nîmes, l'Òpera de Madrid) primera , Kulka, Mund, Nelson, seva llarga història ha estat dirigí­ wigshafen, el Théâtre des Champs versió escenificada a Espanya de Perick, Rennert, Rudel, Stein­ da per batutes convidades com ara Elysées de París, el Palau de la l'òpera Mases und Aran de berg, \V eikert, Varviso, Maag i Albert Coates, Antal Dorati, Karl Música Catalana i el Teatre Grec Schonberg (Gran Teatre del Neumann, entre d'altres. Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Barcelona, el Festival d'Oran­

de Falla, Alexandre Glazunov, Josef ge, l'Odeon Herodion Atticus 541 155

Concertino convidat Violoncels Trompes Sopranos Tenors Baixos ORQUESTRA COR DEL GRAN Massimo SPADANO Adam GLUBINSKI* Frantisek SUPIN M. Isabel ARQUÉ Ferran ALTIMIS Santiago BLAS SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE Esther Clara BRAUN Carles CHORDÀ M. Lluïsa CARDONA Julio Alberto Ignasi CAMPÀ TEATRE DEL LICEU Violins primers DEL LICEU Alexandre BÁSCONES Enrique Javier MARTÍNEZ Amparo CATALÁN BERDASAGAR Miguel Ángel CURRÁS Maria Anca ANDREI Carme COMECHE Ignacio ZAMORA Núria CORS Antoni BERNAL José Felipe EGURROLA Tobias GOSSMANN Rafael SALA Núria DELGADO Josep M. BOSCH Ignasi GOMAR Margaret BONHAM Trompetes Juan Manuel STACEY M. Isabel FUENTEALBA Hans W. BYSTRON Francese QUILES Miloslav CAPKA Francesc COLOMINA M. Eulàlia VALERO M. Dolors LLONCH Luís CASANOVA Carles RIVAS VIDAL José Andrea CERUTI Àngel Matthias WEINMANN Glòria LÓPEZ Juan Bautista ROCHER Francisco VILLAESCUSA Jordi FIGUERAS Birgit EULER M. Rosa LÓPEZ Josep M. FONTANALS Piotr JECZMYK Contrabaixos Mestres assistents musicals Trombons Mirta Maria LORA Francesc GARCÍA Edith MARETZKI Tomàs ALMIRALLl\' Eloi JOVÉ Encarnació MARTÍNEZ Josep Antoni OLTRA Ubaldo GARCÍA Emilian TOADER Josep QUER Javier PÉREZ-BATISTA Francesc SÀNCHEZ Anna OLIVA Prudenci GÙTIÉRREZ Vessela TOMOV Jaume ALBORS Jaume TRIBÓ Detlef HILLBRICHT Àngels PRATS Sixto LERÍN Guerassim VORONKOV Joan MAULEÓN Osias WILENSKI Luis BELLVER Marta RIBAS J osé Antonio MEDINA Lluís RUSIÑOL M. Teresa RIBERA Violins segons David MORALES Perfecte MONROIG Rafael de la VEGA Anton ZUPANCIC* Rita WING Eduard MORÉ Tuba Antònia TERRÉS Flautes Xavier PLANÀS José Miguel BERNABEU Mezzosopranos Rosa BIOTA Albert MORA Carles PRAT Montserrat BENET Mercè BROTONS Joan RENART RÍOS Josep Arpa Teresa CASADELLÀ Vicenç Elena CEAUSESCU BRUGADA * Emili Agustí Lina SERRACARABASSA Joana COLL ROSÉS Rodica Monica HARDA Manuel FLORENCIANO Rosa CRISTO Carlos TRULLÉN Jordi PAPS Percussió Oboès Josepa MARTÍNEZ Barítons Sebastian POPESCU Artur SALA Isabel MAS Francesc CASTELLÓ Pere COLL Frederic SBERT (Timbals) Marta MORERA Enric PELLICER Jordi MESTRES RamonGRAU Julius VARADI M. Isabel RODRÍGUEZ Josep MIRÓ Clarinets Orgue M. Rosa SOLER Violes Àngel MOLERO R. CUNNINGHAM Javier PÉREZ BATISTA Renate SCHMIDT Philip Birgit Contralts Joan Josep RAMOS MERCADAL Marie VANIER* Josep Ghironda M. Josep ESCORSA Lluís SÁNCHEZ Miquel BARONA Florian MUNTEANU Eduard CASALS Hortènsia LARRABEITI Joan SUBIROS BRANDKAMP Bettina Clotilde MIRÓ Fagots Acordió Mihail FLORESCU MOROS POCOVI Just Dioni CHICO Margarida Nicolae GIURGEA Francesc BENÍTEZ Anna M. VELANDO Victor PETRE (*) Solistes Franck TOLLINI 57

S'inclou una selecció de les versions Marghcrita H.inalcli (L), Elena Zilia Enregistraments integres. Els personatges principals (P), Alfredo Kraus (C), Renata són esmentats en l'ordre següent: Bruson (A) .i Enzo Dara (M). Linda (L), Pierouo (P)., Carlo (C), Orquestra i cor del Teatro alia Antonio (A) i Marquès de Bois­ Scala de Milà. Dir.: Gianandrea fleurv (M). A oontinuació l'orques­ Gavazzeni. Foyer, 1972 (CD)

tra. el cor. el director 111 usical. el

segell discogràfic i l'any cie I'enre­ Edita Crubcrova CL). Monika Croop gistrament. (P), Don Bernardini (C), Euorc Kim (A) i Anders Melander (NI). Orquestra cie Ia Ràdio Sueca. Cor de cambra Mi kaeli. Dir.: Frie­ drich J Iaidcr Nightingale. 1993 (CD)

Versions en disc Mariella Devia (1.,), Sonia Ganassi Antonietta Stella (L), Fe dera (P), Luca Canonici (C), Petteri Barbieri (P), Cesare Valleti (C), Salomaa (A) i Alfonso Antoniozzi Giuseppe Taddei (A) i Renato (M). Orquestra Eestern Nether­ Capecchi (M). Cor i Orquestra lands. Cor Nationale Reis Opera, ciel Teatre San Carlo cie Nàpols. Dir.: Gabrielle Bellini. Art, 1996 Dir.: Tullio Serafin. Ph ilips. 1957 (CD) (CD)

Són molt poques les ocasions en què let Natura conju'ja els seus elements per cre o.r al'juna cosa realment sublim. él delicat contacte del cristall finíssim d'una copa Rosenthal amb lexcepciono.l

cava arur xoru re amb l c o "millésimé" , premiat MedaUn d'nf'jent �L! <- " n o una. vi irolu i el "zo.rcillo d'nr'jent vo.l lodolid , n'és potser ��E=_� un pr iv i le c i, fins i tot, per o.ls paladars més ex qu i s ir s , �r;==� Mecenes de la Fundació Copa Rosenthal del segle XX. Col·lecció Glòria Ferrer. del Gran Teatre del Liceu Cronologia S'inclou un llistat de les représenta- Temporada 1854-55 cions de Linda di Chamounix a la Virginia Tilli (L), Matilde Cavalletti liceísta història del Gran del Teatre del (P), Giacomo Galvani (C), Felice Liceu. Els personatges principals Varesi (A), Domenico Raffaelli (M), són esmentats en l'ordre següent: Agustí Rodas (Pr). Dir.: Gabriel Linda (L), Pierotto (P), Carlo (C), Balart. (9) Antonio (A), Marquès de Boisfleury

- (M), Prefecte (Pr). A continuació Temporada 1856-57 el director musical, el director Virginia Tilli (L), Joana Fossa/Cons­ d'escena si s'escau i el número de tance Nantier-Didiée (P), Melchiore representacions (entre parèntesi). Sacchèro (C), Gaetano Ferri (A), Número total de representacions: 98. Benedetto Mazzetti (M), Agustí Rodas (Pr). Dir.: Marià Obiols. (6)

Temporada 1847-48 Temporada 1858-59 Fanny Salvini-Donatelli (L), Giovan­ Angiolina Oriolani (L), Clarice San­ na Rossi-Caccia (P), Andrea Cas­ nier (P), Mario Tiberini (C), Giu­ tel1an (C), Gaetano Ferri (A), Agos­ seppe Federico Beneventano (A), tino Rovere (ML Sr. Saint-Denis Agostino Rovere (M), Gaetano (Pr). Dir.: Marià Obiols. (13) BallinilAgustí Rodas (Pr). Dir.: Gabriel Balart. (12) Temporada 1848-49 Fanny Salvini-Donatelli (L), Ciovan­ Temporada 1860-61 na Rossi-Caccia (P), Alberto Boz­ Elena Kenneth (L), Gaetana Brambi­ zetti (C), Gaetano Ferri (A), Agos­ lla (P), Giovanni Landi (C), Gior­ tino Rovere (M), Giovanni Mitro­ gio Ronconi (A), Pietro Ferranti vich (Pr). Dir.: Marià Obiols/Joan (M), Antonio García (Pr). Dir.: Baptista Dalmau. (7) Marià Obiols. (2)

Temporada 1853-54 Temporada 1863-64 Amalia Corbari (L), Caterina Mas-Por­ Paolina Colson (L), Eleonora Grossi cell (P), Ettore Irfré (C), Adolf de (P), Cristoforo Fabris (C), Fran­ Gironella (A), Antonio Superchi cesco Cresci (A), Filippo Catani (M), Agustí Rodas (Pr). Dir.: (M), Hippolyte Brimond (Pr). Dir.: Gabriel Balart, (1) Ciovanni Bottesini. (7)

ISCHEN RUNOFUNKS _of

- The Swedish Radio Orch_a UNDFUNKORCHESTER ViOTTI Symphony Friedrich Haider

NOVETAT·Bellini"La Sonnambula" 2CD NC 000041-2 Donizetti "Linda di Cbamounix" 3CD NC 070561-2

ALTRES ÓPERES AMB L'EDITA GRUBEROVA: ·BELLINI "Beatrice di Tenda" ·BELLINI "I Puritani" ·OONIZEITI "Roberto Devereux" ·OONIZEITI 'Anna Balena" ·OONIZEITI "La Fille du Régiment" 60 (: Il o \ o L o e I A L I (: I,: í S T \

Temporada 1870-71 Temporada 1884-85 Giulia Marziali-Passerini (L), Azelina Fanny Torresella (L), Elvù'a Ercoli (P), Bianco (P), Antonio Minetti (C), Nicola Figner (C), Eugeni Laban Louis Merly (A), Pietro Mattioli (A), Aristide Fiorini (M).) Pau (M), Agustí Bodas (Pr). Dir.: Euse­ Meroles (Pr). Dir.: Joaquim Maria bi Dalmau. (4) Vehils. (5)

Temporada 1872-73 Temporada 1892-93 Carolina Femi (L). Teresina Femi (P), Olimpia Boronat (L), Guerrina Fab­ Barthélemy Cenevoix / Tom Karl bri (P), Ernesto Colli (C), Antonio / Alberto Bozzetti (C), Leone Ciral­ Cotogni (A), Aristide Fiorini (M).) doni (A), Sebastiano Ronconi (M), Joseph David (Pr).Du·.: Leopoldo Agustí Rodas (Pr). Dir.: Nicola Mugnone. (5) Bassi. (9) Temporada 1953-54 Temporada 1874-75 Margherita Carosio (L), Rosario Elisa Volpini (L), Margarita Venosta Gómez (P), Alvino Misciano (C), (P), Luigi MaureIli (C),) José Men­ Giuseppe Taddei (A), Carlo Badioli dioroz (A), Luigi Fioravanti (M), (M), Antonio Cassinelli (Pr). Dir. Agustí Rodas (Pr). Dir.: Joan Bap­ musical: Mario Parenti. Dir. d'esce- tista Dalmau. (1) na: Augusta Cardi. (3)

Escolti sense Temporada 1879-80 Temporada 1977-78 interrupcions. Ersilia Cortesi (L), Teresa Maccaferri Maddalena Bonifaccio (L), Giuseppina La idea d'un reproductor de CDs per a diversos discos no és nova. L'avantatge Vittorio Cantoni Vincen­ Dalle Molle Eduard Giménez (P).) (C), (P), és clar: no s'ha d'aixecar cada vegada que vol canviar de disc, sobretot si escolta zo Quintili-Leoni (A), Giovanni (C), Antonio Boyer (A), Alfredo música durant hores. Marchisio (M), Antonio Vidal (Pr). Mariotti (M).) Ferruccio Mazzoli En el BeoSound 9000 el lector de CDs es mou tan ràpidament i silenciosament Dir.: Emilio Usiglio. (1) (Pr). Du'. musical: Danilo Belar'di­ que l'interval de temps entre discos no supera el de canviar de pista en un nelli. DiT. d'escena: Walter Cataldi­ mateix CD. Temporada 1883-84 Tassoni. (3) Reprodueixi de forma aleatòria i serà com escoltar la ràdio. L'única diferencia és sense locutors ni Fanny Torresella (L), Ebe Treves (P), que és vostè qui elegeix la música, publicitat. Émile Francesco Pan­ Engel (C), BeoSound 9000 490.000 Pta. dolfini/Luigi Pignalosa (A), Josep Si desitja rebre un catàleg sense compromís, truqui als números següents: Parera/Valentino Tubertini (M).) Tel. 93 4S4 53 00 Fax 93 323 06 32 e-mail: [email protected] Antoine Vidal/Pau Meroles (Pr). Dir.: Marino Mancinelli / Ioaquim & Maria Vehils. (10) BANG & OLUFSEN O

Bang & Olufsen Gran Via

. Gran Via de les Corts Catalanes, 575 . 08011 Barcelona· Tel.: 93 454 53 00 Fax: 93 323 06 32 I 63 Es algo normal, sobre todo si tenemos en Pròximes funcions Concert Ana María Sánchez cuenta el tiempo necesario para llegar a tal i Dolora Zajick

grado de perfección. Como Rolex, una Obres de Gluck, Donizetti, Saint-Saëns, Rossini, Wagner, Mussorgski, Verdi i Txaikovski obra maestra que perdura en el

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu tiempo. Una que se disfruta cada joya Director d'orquestra: Antonello Allemandi

minuto, cada segundo, apreciando

Palau de la Música Catalana cada momento como si fuera especial. Dimecres, 14 d'abril, 21 h, funció núm. 28, torn D Divendres, 16 d'abril, 21h, funció núm. 29, torn B

V es que, Rolex es un reloj que va más allá de

EN EL MUNDO DE LA MUSICA cualquier época. Es una joya que demuestra

TODOS HABLAN DE VIRTUOSISMO,

la técnica tiene su Concert Edita PERO MUY POCOS LO ALCANZAN. que precisión propia forma, Oruberova, Carmen Oprîsanu, Josep Bros la de Rolex. Por eso, Rolex es el reloj para i Carlos Álvarez

los que de verdad, con pasión, Obres de Rossini, Bizet, Massenet, Donizetti i Verdi

� .. aman el mundo de la perfección. ROLEX Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a/Geneva Director d'orquestra: Ondrej Lenard

Palau de la Música Catalana Divendres, 23 d'abril, 21 h, funció núm. 31, torn D Dissabte, 24 d'abril, 21 h, funció núm. 32, torn A

J. �OCÀ Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA BOUJltilqUJ

. "'" DIHECCI6 DAll TI DISSE\\' CHIII-I(" ,O.SEP BAcA ASSOCIATS.

'" '. PHFI,llpHI,SSIO.. QUINTANA, S.L.

IMpHESSIÓ:"leo: D.L.B.' 96.07 9 - '1999

' ". EDICiÓ I I'L'IlLICI1/1 I. AHT' e O /PlFNSASI.1 > TAM S.L.

". . eOL LA 1l0HACIO:'olS I ,ICHAIML!,;.rs:•. FUNDACiÓN CHUIII1H, TEATHO CO�IUNAL,r DE BOLOCNA, NUOVA ALFA EDITOHIALE,

Ill,'l'l" • IIU1ZI I JAU�IE THIIIÓ

'

DI'. LES (:1'1',\(:10,\5: THIDL (.(..ió LOUHDI,S BICOHHA (L'AvFNÇ.>. S.L.).