Linda Di Chamounix ® GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
® GRAN TEATRE DEL LICEU Linda di Chamounix ® GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1998-99 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA L e Parfum D e s Instants e l e u x ® Linda di Chamounix Òpera semiseria en tres actes Llibret de Gaetano Rossi basat en La grâce de Dieu d'Adolphe-Philippe d'Ennery i Gustave Lemoine Música de Gaetano Donizetti Palau de la Música Catalana Dimecres,7 d'abril, 21 h, funció núm. 25, torn B Dissabte, 10 d'abril, 21 h, funció núm. 26, torn e Dimarts, 13 d'abril, 21 h, funció núm. 27, torn A Diumenge, 18 d'abril, 22 h, funció núm. 30, torn E Índex 9 Repartiment 10 Resum aTgumental 24 Courbet, el realisme francès i la descoberta de l'inconscient 36 Linda di Chamounix, una òpera semiseria de gran èxit 44 Biografies 57 Enregistraments 59 Cronologia liceística 63 Pròximes funcions Linda di Chamounix Marquès de Bois£leury Enric Serra Carlo (Il Visconte di Sirval ) Josep Bros Prefecte Marcello Lippi Antonio Carlos Álvarez Pierette Carmen Oprisanu Intendent Alfredo I-Ieilbron Maddalena Itxaro Mentxaka Linda Edita Gruberova Direcció musical Ondrej Lenard ORQUESTHA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Direcció del COI' Kálmán Strausz Assistent a la direcció del cor Josep Ferré Concertino Massimo Spadano Materials d'orquestra Casa Ricordi - BMG Ricordi Spa (Milano) Resum argumental Escrita per a ser estrenada a Viena, Linda di Chamounix (1842) és un bon exemple de l'estil semi-serio, que Gaetano Donizetti va saber elevar a la màxima expressió. Amb llibret de Gaetano Rossi, aquesta obra de maduresa converteix la virtut en cura espiritual. Linda fuig a París des de Chamounix per protegir-se de la lascívia d'un marquès, abandonant els seus pares i el seu estimat. A Clarence H. WhÜe: Illustració per a Beneath the Wrinkle París ellla i li s 'hi casarà. (1905). protegeix promet que The Royal Photographic Society (Bath). El de Linda l'acusa de ser-ne l'amant. pare Pàgina següent: Eva Watson-Schütze: Linda el Finalment es en de perd seny. recupera Cap jooe (1905). The Hayal Photographic Society (Bath). sentir les promeses d'amor etern del seu estimat. A e T E I La partida des de Chamounix ls habitants de Chamounix, una vila de Savoia, es dirigeixen a l'església per resar abans que uns quants dels habitants E del poble comencin un viatge cap a París. Cor d'introducció «Presti! Al templo». Antonio Loustolot, la seva muller Maddalena i la Édouard Dubufe: seva filla Linda estan no Hetrat de Mme. molt preocupats perquè saben si els prorro Édouard Dubufe. garan el contracte de de la fàbrica que Musée d'Orsay lloguer regenten. Romança (Pru-ís). d'Antonio/Aria di Sortita: «Ambo nati in questa valle». LAP E ç A ÉS 12 I Il E S U M A R e u M E N T JI L «El enamorado cree -se UN SIMPLE MODERATO EN SOL MAJOR QUE ES DIVIDEIX EN TRES figura, imagina- no ESTROFES ASIMÈTRIQUES: CADA UNA COMENÇA EN EL MATEIX TO, PERÒ LES LA poder vivir sin la posesión DIFERÈNCIES INDIVIDUALS ESTENEN MELODIA PER ADDICiÓ D'UNA SECONA VEU (LA DE MADDALENA). LA CODA CON absoluta de su La objeto. SISTEIX EN UNA A DE . / SIMPLE CADtNCIA DUE. UNA LES CARAC- expresLOn, a veces se que TERfSTIQUES D'AQUESTA PARTITURA ÉS QUE GAIREBÉ TOTS ELS de el usa, que objeto PERSONATCES S'IDENTIFIQUEN AMB UN TO DETERMINAT. amado constituye para el El Marquès de Boisfleury, germà de la Marquesa propietària de les terres enamorado su "razón de en qüestió, promet generosament intercedir a favor de la famí lia si li permeten conquerir l'afecte de Linda. Cavatina del ser" es perfectamente Marquès, «Buena gente». Però Linda està enamorada de Carlo, un pintor adecuada» pobre, que no és altre que el vescomte de Sirval, fill de la Marquesa i nebot CARLOS CASTILLA DEL PINO de Carlo es reuneix furtivament amb Linda tot evitant Celos, locura, muerte Boisfleury. que la seva mare s'assabenti que estima una noia sense un llinatge del nivell de la seva família. Recitatiu i cavatina de Linda/Aria dl sortita. «Ah! tardai troppo ... O luce di quest/anima». AL' E S T R E N A VIENESA, LINDA NOMÉS CANTAVA UN RECITATIU, NO UNA ABIA COMPLETA, PEBÒ PEn A LA PREMIÈRE PAnlSENCA DONIZETTI HI INTRODUÍ AQUESTA CABALETTA, I NO UNA DOBLE ARIA COM ERA HABITUAL A L'I�POCA. MALGRAT TOT, AQUESTA ESCENA ESTA CON SIDERADA COM UNA AUTÈNTICA PROVA DE FOC PER A LA SOPRA N O PRO TAG O N I S T A A C A U S A DEL' E X T n E M A D I F I CUL TAT. En escol tar una trista balada del seu bon amic, l'orfe Pierotto (contralt transvestida), Linda es veu envaïda per una gran por, perquè la cançó explica la història d'una noia que és traïda pel seu amor. Balada de Amaury-Duval: Pierotto «Per sua madre andò EN LA SEVA PIE Retrat, d'Isaure Chassériau, unafiglia», ENTRADA, Musée de Beaux-Arts (Rennes). HOTTO TI� DUES ARIES, UNA ROMANÇA SECUIDA D'UNA BALADA, PERÒ AMBDUES FORMEN LA TÍPICA ESTRUCTURA BELCANTISTA, PERQUÈ TOTES DUES SÓN UN COUPLÉ QUE CONSISTEIX EN DOS VER SOS SEGUITS D'UNA TOR lADA. TOTES DUES SÓN UN LARGHETTO EN LA MATEIXA TONALITAT, RE MENOR LA LfNIA MELANGIOSA DE PIE ROTTO S'IDENTIFICA AMB UN INSTRUMENT TíPIC, LA GHfRONDA (SAC DE GEMECS), I ESDEVÉ EL SEU LEITMOTff/ Linda i Carlo el en enyoren dia què podran casar-se, encara que ell també desitja confessar-li el seu secret. Duet de Linda i Carlo: «Ï)« Pàgina scouüent: . quel dil che t"incon t'ral». LA IMPORTANCIA DELS DUETS EN AQUES Jean-François Millet: Pauline Olla en Bleu. Musée Thomas-Henry (Cherbourg). T A OB R A É S F O N A M E N TAL. T A N T L E S E S C E N E S DEC O N F R O N TAC I Ó 16 Il E S e M fi Il e u ,\1 E '" T fi L «Gairebé totes les disquisi cions sobre les dones es limiten a representar el que són en la seva relació real, ideal a de valor amb l'home; cap no es pregun- ta què son les dones en si mateixes; i és comprensi ble, ja que les normes i exigències masculines no regeixen com quelcom d'específicament masculí, Joseph-Désiré CaurI: Rigol/e/e cherchant à se Claude-Marie Dubufe. Jeanefille all portrait. distraire pendant l'absence de Germain. lYlusée de Arts Decoratifs (París). sinó objectiu i universal Musée de Beaux-Arts (Hauen). ment vàlid. Si analitzem COM LES OE COMPLICITAT ENTHE DOS PHOTACONISTES POSSEEI allò que en els retrats de XEN UN PES ESCÈNIC MOLT MÉS CHAN QUE ELS MOMENTS EN QUI� les dones ens crida l'aten UN SOL PERSONATCE ESBHAVA LES SEVES EMOCIONS EN SOLITA ció com a RI. EL RESULTAT D'UNA EN "psicologic ", AQUEST ÉS EVOLUCiÓ L'OBHA OE OONI veurem que el que ens ZETTl QUE COMENÇÀ AMB LUCREZ/A BORGIA. AQUEST DUET O'AMOR ÉS POTSER LA PAHT �IÉS CONECUOA OE L/NDA I I1\TRODUEIX LA suggereix el quadre no CAB A LET T ¡j DEC A R L O «fi C O ¡y S O LAR M I A F F RET T/S / ». Q U E l.'i C L O U pertany estrictament a la F R A S E S Q U E j\1 É S E 1\ D A Y A .'i T A S S U �I I H A N U N A IM POR T À N C I A D E de la sinó psicologia dona, L E I TM O T II. Mentrestant, el Prefecte avisa Antonio dels deshonestos a la del seu psicologia propòsits del Marquès i li suggereix que enviï Linda a París, a casa efecte sobre l'home» del seu germà, per allunyar-la de Chamounix tilla temporada. Duet d'Antonio i el Prefecte si S' H A N TRO BAT �I OL G E o 11 e S I ,II �I EL «Ouella pietà prouoida». Helatín i absolut T E S S E �I BLA N C E S E NT R E EL PRE F E C T E I ZAC CAR I A. PER S a i\' A T CE DEL NABUCCO VEnOIÀ. ES VAN ESCRlUEE PER AL Y[ATEIX CANTANT. EL BAIX PROSPEn DÉRIVlS. I ELS PAPEns ES VAN ESTRENAn NOMÉS Pàgina 14: Imatge de l'actriu Gladys Cooper. A M B D O S M E S O S o E D I F E R È N C I A (P R I M E REL o E ZAC CAR JA). L'acte Rotary Photograph (Londres). acaba amb l'acomiadament dels habitants del poble dels paisans Pàgi na a Il terior: -Pierotto i Linda- que se'n van cap a París. E L F/NA LE PR I MO l� S U N A Pierre el Cilles (1985). PRECÀRIA EN UN IV[OVIMENT QUE UTILlTZA UNA MELODIA DE Pàgina següent: L'ÚLTIMA ESCENA OE MARIA STUARDA, I ARRIBA AL FINAL AMB Georg Friedrich Kersting: Douant el mirall (1827). Kunsthalle (Kiel). L'HABITUAL STRETTA. 18 I Il E S U M A Il G U M E N TAL A e T E I I París «No es concebible amar ierotto ha escortat Linda fins a París, però poc després es molt malalt.