JOSEP PUIG I CADAFALCH va rebre també els aires de l’ar- que els immobles d’habitatges ELS EQUIPAMENTS CULTURALS I feia de forma semiclandestina. 1929, transformat en col·labo- CAT 23 quitectura nord-americana i de experimentaren grans canvis, Membre del patronat promotor ració amb l’arquitecte Josep Gu- I BARCELONA l’art-déco. Puig i Cadafalch fou, guiats en part per ell mateix. POLÍTICS D’UNA CAPITAL NACIONAL del Museu d’Arqueologia (1931) diol i inaugurat el 1935. Aques- La relació de Josep Puig i Ca- Des de la ideació i l’actuació en suma, for- S’hi van in- Puig i Cadafalch va expressar un quan va accedir al govern va intervenir en la seva instal· ta fou la seva darrera actuació dafalch amb Barcelona s’entre- va contribuir fortament que ça més que cloure plan- gran interès pels museus des de de la Diputació de Barcelona lació a Montjuïc, en un palau de renovació dels equipaments de l’Exposició Internacional de culturals de la ciutat. llaça de ple amb la seva extensa Barcelona superés la posició un arquitec- tes d’oficines, l’inici de la seva carrera, primer (1907) fou la restauració del trajectòria. Nascut a Mataró el provinciana del segle xix i es- te moder- i la residèn- a Mataró i tot seguit a Barcelo- Palau de la Generalitat. Una 1867, en una família de tradició devingués una potent capital nista. En el cia de la na, on considerava el panorama operació que representava la en el ram tèxtil, va abandonar- a l’entrada de 1900, enmig de seu itinerari propietat va deplorable, per la seva falta seva recuperació pel catala- LA POLÍTICA MUNICIPAL lo per esdevenir una persona va participar desplaçar-se d’orientació pedagògica i cívica, nisme modern, just quan era molt qualificada dels camps dels corrents del pis prin- i proposava transformar-los en desocupat per l’aparell judicial I LA REFORMA URBANA de l’arquitectura, la política i la centres formatius, orientats al internacio- cipal a les de l’Estat espanyol, que s’hi cultura. A Barcelona feu els es- coneixement de la història de L’exercici d’arquitecte a l’Ajun- nals, sempre plantes altes hostatjava d’ençà de l’abolició Àgata, que des de la nova via tudis en ciències i arquitectura l’art i a la millora de les produc- de les institucions catalanes el tament de Mataró (1892-1896) dins del o àtic, mer- es posava de manifest, va idear (1883-1891) i va iniciar-se en el cions industrials. D’acord amb 1714. A Puig i Cadafalch se li va iniciar Puig i Cadafalch en marc de cès a l’efi- l’obertura de la plaça de Ramon catalanisme de to conservador això, un cop elegit regidor, va va encomanar el programa de una actuació municipal guiada l’historicis- càcia dels Berenguer el Gran, sembla que (1886), per enquadrar-se en el promoure la constitució del reforma i l’estudi, que, elaborat per principis regeneradors. Als me, en paral- ascensors suggerida per Antoni Gaudí. projecte polític i cultural català Museu d’Arts Decoratives i amb Joaquim Miret i Sans, va articles «Barcelona d’anys a lel a la mo- (cases Guar- També va mantenir el traçat del venir», (1900-1901), del diari La PUIG I dernització ro, Pich i Pon carrer de la Tapineria i va pro- Veu de Catalunya, havia expo- CADAFALCH/BCN constructiva o Rosa Ale- jectar la diagonal del carrer de sat, les seves propostes per a la i l‘actualit- many). Uns Joaquim Pou per oferir la visió GUIA D’HISTÒRIA ciutat abans de ser-ne regidor. del frontis de la catedral, llavors URBANA zació dels canvis apa- programes rellats amb Hi criticava el Pla Cerdà per una acabada de construir. A l’encre- deficient articulació territorial, uament de les avingudes de la Puig i Cadafalch en un discurs per Josep Costa, d’usos de Comparació en l’organització i la construcció de les modifica- «Picarol». L’Esquella de la Torratxa, 1353 (9 de cases Amatller (1898-1900), a l’esquerra, i Casa Guarro l’uniformisme formal i la falta Catedral i Francesc Cambó va desembre de 1904). AHCB. l’edificació. (1922-1927), a la dreta. E. Riu-Barrera, A. Valls cions cons- Professional i Vimwoks, 2017. tructives d’equipaments monumentals. substituir els xamfrans previstos fortes lluites socials i l’avenç del destacat del patriciat urbà, la importants, quan als anys vint Per regenerar l’Eixample de- per una plaça vuitavada com és catalanisme. La repressió de la seva activitat sempre hi va va emprendre la substitució de manava suspendre la rigidesa ara i que magnifica la trobada monarquia espanyola transfor- estar vinculada a la ciutat i l’edificació d’arrel vuitcentista normativa de l’edificació, afavo- de les vies. mada en la dictadura de Primo va dotar-la, d’establiments i d’obra de maó i embigats, per rir una arquitectura innovadora Vista general del projecte de la plaça de Catalunya (1922-1924) de Puig i Cadafalch. ANC. de Rivera (1923-1930), va fer-li immobles d’alta significació, l’ús combinat d’elements de i superar la inflexibilitat de la abandonar la presidència de en una gran gamma de realit- ferro i formigó, que donaren trama amb unes connexions la Mancomunitat de Catalu- Les obres avançaren lenta- va elaborar un projecte per a zacions: residencials, comer- els primers edificis amb plantes orgàniques amb les poblacions L’EXPOSICIÓ DE MONTJUÏC Caricatura de Puig i Cadafalch per Josep Costa, nya, fet que li va fer perdre la Sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya, instal·lada al Palau de la Generalitat el 1914 i dissenyada per veïnes, segons l’experiència de ment, i sota la seva direcció l’edifici de l’actual Palau Nacio- «Picarol». L’Esquella de la Torratxa, 1306 (15 de cials, recreatives, industrials o lliures per a funcions múltiples. Puig i Cadafalch. BC. gener de 1904). AHCB capacitat d’intervenció pública. (1913-1924) funeràries. Força establiments ciutats europees, que incorpo- s’urbanitzà l’avinguda central, nal que mai executaria, perquè La seva participació en la breu obrats en el canvi de segle mo- Les seves obres es desplaçaren Arqueologia i en va dirigir la significar un pas important en raven la monumentalitat antiga l’escalinata i la plaça de les com la resta de l’Exposició li del canvi de segle, modernitza- etapa autònoma i republicana El 1905 a la campanya de la sectors, dels quals la part baixa dernitzaven serveis tradicionals de la ciutat vella als eixos ma- instal·lació situada a l’Arsenal la valoració de l’arquitectura al disseny urbà. Quatre Columnes (1915-1919; seria sostret com a represàlia dor, cosmopolita i regeneraci- fou força secundària. A causa Lliga Regionalista per l’Ajun- i mitjana de la muntanya, de- o n’acollien de nous: hotels jors de l’Eixample, d’acord amb del parc de la Ciutadella (1902). renaixentista catalana, tan ben reconstruïdes el 2010), que de política durant la dictadura del onista, que es presentava com dels fets revolucionaris subse- tament, Puig i Cadafalch va dicada a la mostra general es- Des de la presidència de la Jun- representada en el Palau. Regidor electe per la Lliga Re- seguida van esdevenir un re- general Primo de Rivera. Les una alternativa al nacionalisme güents a l’aixecament contra (Europa i Terminus), bars (Els 4 l’itinerari dels ambients privile- ta de Museus, creada el 1907, gionalista (1901-1905) en un proposar una nova exposició panyola, va anar a càrrec seu, i espanyol. Hi va participar des la República va exiliar-se a Gats i Cafè Torino), estudi foto- giats del primer terç del segle xx. va afavorir-ne l’ampliació i la També ho fou la creació, amb la ajuntament amb participació re- universal amb la qual la ciutat la resta, a altres arquitectes. La de plataformes polítiques i cien- França (1936), d’on va tornar gràfic (Napoleón), botigues de Al nucli antic se situà la seva transformació en Museu d’Art participació de Puig i Cadafalch, publicana, va promoure la crea- havia d’esdevenir: �la París del Gran Guerra (1914-1918) tífiques variades, que va impul- definitivament el 1942. Aquell luxe i magatzems comercials primera construcció residencial ció d’infraestructures modernes Migdia que ens porti a l’esforç i la crisi posterior n’entorpiren sar o directament capitanejar any se’l va inhabilitar professi- (Joieria Macià i Casa Miele) o (Casa Martí), com també al- i reformes administratives. Va intel·lectual i de voluntat que la realització, que, finalment, personalment. Va ser regidor de onalment pel seu catalanisme redacció de premsa (La Veu guns dels establiments projec- l’Ajuntament barceloní (1901- democràtic. Fins a la seva mort de Catalunya). En el camp im- tats la primera dècada de 1900 impulsar la pavimentació i ex- fa necessari la vida en les grans va convertir-se en l’Exposició tensió de la xarxa viària, les cla- 1905), diputat a les Corts de (1956), no va tenir més activitat mobiliari i fins a la dècada de (carrer de Ferran i la Rambla). N aglomeracions humanes� i als Internacional del 1929. Madrid per Solidaritat Catalana arquitectònica pública ni priva- 1910 les seves obres obeïren a Aviat la seva clientela va dirigir vegueres i el proveïment d’aigua 0 3 5m �catalans famolencs de llibertat Museu d’Història de Barcelona (1907-1909), membre directiu da i el seu influx va cenyir-se a dues tipologies convencionals: els interessos a l’Eixample, on amb dificultats i èxit moderat. (...) la força d’una gran ciutat, El projecte d’ordenació de Plaça del Rei, s/n Plànol comparatiu entre la proposta d’obertura de de l’Institut d’Estudis Catalans la resistència cultural i política. les cases de renda amb habi- va bastir algunes de les peces També va promoure un concurs la via Laietana, el 1908 (en negre, trama antiga i Pla 08002 Barcelona Baixeras) i la nova formulació elaborada per Puig i rica i culta� que sigui �la nostra Puig i Cadafalch partia de dos (1907-1956) i president de la El paper d’impulsor privilegiat tatge del propietari a la planta definitòries del tram central de internacional per a un nou pla- Cadafalch, el 1914 (en vermell). Elaboració pròpia. capital moderna�. focus: la plaça d’Espanya, amb Atenció al públic: Mancomunitat de Catalunya de les transformacions de la primera (cases Martí, Amatller, la Diagonal, de passeig de Grà- nejament urbà articulat amb les [email protected] un pòrtic semicircular, i l’edifici (1917-1923). També fou una Barcelona a l’entrada del nou- poblacions veïnes (1903), que També li fou encarregada l’orde- 93 256 21 22 del baró de Quadras, Macaya o cia i vies pròximes (cases Amat- Perdudes les eleccions, la colossal, situat en un replà de autoritat en l’estudi del romànic cents va perdre’l primer el va guanyar el francès Léon Jaus- nació de la llargament indefinida Punxes) i els privilegiats casals ller, del baró de Quadras, Ca- iniciativa va passar al sector la muntanya, units per un gran barcelona.cat/museuhistoria i dels seus precedents, amb 1923 i definitivament el 1939, unifamiliars de l’Eixample (ca- sarramona, Company, Trinxet, sely, amb el Pla d’Enllaços, de plaça de Catalunya (1915 i 1922). facebook.com/barcelonacultura empresarial i va convertir-la eix ascendent d’escalinates Al·legoria de R. Opisso a Barcelona amb l’escenari de les quatre columnes i pavellons de Montjuïc de Puig twitter.com/bcncultura gran projecció internacional en víctima de la repressió exercida ses Company, Trinxet o Serra) Macaya, de les Punxes o Serra). gran abast i influx (1905-1907). Avançat el projecte, el consis- i Cadafalch. L’Esquella de la Torratxa, núm. extraordinari (11 de maig de 1923). AHCB. les dècades de 1920 i 1930. sobre la ciutat i el país. en una Exposició Internacional combinades amb jocs d’aigua. i la perifèria residencial (cases Als anys vint ho va fer en espais Pel que fa als equipaments cul- tori imposat per la dictadura d’Indústries Elèctriques, pre- A banda i banda situava palaus Mawlay, Muntadas, Pastor de en renovació, com la plaça de Parlament de Puig i Cadafalch en la inauguració del Museu d’Arqueologia, 3 de novembre de 1935. turals, va centrar-se en la reno- del general Primo de Rivera va ferent urbà. Entre 1918 i 1923 Quatre Columnes foren ender- GUIES D’HISTÒRIA URBANA DEL MUHBA: Brangulí. ANC. vista per a 1917. D’entre els firals independents, precedits Cruïlles o Sastre i Marquès). Catalunya (Casa Pich i Pon) i la retirar-l’hi per represàlia política es bastiren els palaus simètrics rocades (1928) i al seu lloc es emplaçaments estudiats va tri- de llargs pòrtics envoltats de 1. BARCINO/BCN 12. TEATRES/BCN via Laietana (Casa Guarro). No i Arqueologia (1915), d’on han d’una corporació acadèmica per (1924), i altres arquitectes en d’Art Modern est (Alfons XIII) va situar la font lluminosa. 2. GAUDÍ/BCN 13. COOPERATIVES 1842-1939/BCN L’ARQUITECTURA PATRÍCIA Aviat les singulars residències fou estrany que per als matei- sorgit tots els principals museus a l’àmbit cultural català: l’Insti- traçaren la configuració actual, ar-se la muntanya de Montjuïc jardins. Tot plegat, expressat i oest (Victòria Eugènia), però Tanmateix, el conjunt de 3. DIAGONAL/BCN 14. INDIANES 1736-1847/BCN DE LA RENOVACIÓ URBANA unifamiliars deixaren l’Eixam- xos promotors concebés també de la ciutat. tut d’Estudis Catalans (IEC), que que en gran part segueix les i es va sumar a la mostra una en llenguatge clàssic ple de que difereixen en la seva cons- l’Exposició en segueix les di- 4. PARCS/BCN 15. RERAGUARDA/BCN ple i la seva casa en fou una el panteó familiar al cementiri va ubicar-se a l’ala posterior seves directrius. A partir d’un Exposició General Espanyola. referències ornamentals bar- trucció: l’est disposa d’una rectrius i constitueix la seva 5. GÒTIC/BCN 16. ROMÀNIC S. XI-XIII/BCN La seva obra barcelonina fou modernista. Dins l’ambient an- Una de les iniciatives impul- del palau recuperat. Entre els examen detallat del lloc, en va L’avantprojecte encarregat a roques, sobretot hispàniques, 6. AIGUA/BCN 17. CALL/BCN mostra tardana (1917), mentre de Montjuïc (família Terradas). estructura metàl·lica convenci- obra de més transcendència tan privada com pública. La pri- tiacadèmic i renovador de les sades per la Lliga Regionalista seus objectius hi havia el de determinar les principals funci- Puig i Cadafalch el va presentar d’acord amb el caràcter inicial 7. BARRAQUES/BCN 18. BALCONADA/BCN onal; en canvi, l’oest va incor- ciutadana. mera va tenir caràcter patrici arquitectures europees, aquest superar la falta de biblioteques 8. DEFENSA 1936-39/BCN 19. INDIANS 1835-1888/BCN ons, de connexió i lleure o cívi- el 1915 i va dividir-se en tres de la mostra. porar el formigó armat. També i es lliga amb el cicle expansiu corrent cercava una expressió 9. ORIENT/BCN 20. MACOSA/BCN públiques amb la formació d’un ques, i va proposar segregar-les. que des de 1890 arriba fins a lliure i moderna, feta de refe- 10. SEAT 1950-65/BCN 21. II GUERRA MUNDIAL 1939-1945/BCN centre de referència generalista El trànsit rodat el canalitzava a 11. POBLENOU/BCN 22. LA MAQUINISTA/BCN la crisi de la dècada de 1930. rències artístiques catalanes i i alhora especialitzat en la pro- l’anella externa, mentre creava En fou un dels principals artí- foranes. Puig i Cadafalch hi va ducció catalana de totes èpo- un espai cívic central i autònom, fexs de l’etapa més àlgida del fer una interpretació oberta ques, relegada fins llavors de fet d’un pla oval que regularit- © de l’edició: MUHBA, 2018 1a edició: novembre de 2018 canvi de segle i amb la seva d’arquetipus medievals, més les institucions oficials. La nova zava el pendent del terreny i aportació va ajudar a dotar-la acostats al gòtic septentrional Biblioteca de Catalunya es va AUTORIA Eduard Riu-Barrera limitava amb una corona vegetal. inaugurar amb la sala de lectura d’una manifesta personalitat que al repertori local, amb Per al disseny dels elements COORDINACIÓ EDITORIAL Marta Iglesias i Ana Shelly projectada per Puig i Cadafalch Caricatura de J. Llopart al·lusiva a la tasca de incorporació d’al·lusions renai- Puig i Cadafalch en convertir-se en regidor de arquitectònics i el mobiliari urbà FOTOGRAFIA Arxiu de Cementiris de Barcelona, Arxiu (1914). l’Ajuntament. L’Esquella de la Torratxa, 1201 xentistes i islàmiques. (17 de gener de 1902). AHCB. Fotogràfic de Barcelona (AFB), Arxiu Històric de emprava el classicisme propi de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Arxiu Municipal l’urbanisme imperant. Sota la seva presidència, l’IEC va Contemporani de Barcelona (AMCB), Arxiu Pels volts de 1910 va sepa- vació dels museus municipals. Municipal de Districte de Sarrià - Sant Gervasi rebre de l’Ajuntament la cessió rar-se del Modernisme per Més endavant va intervenir en (AMDSG), Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), del desocupat hospital de la afegir-se als corrents internaci- la reforma de la ciutat vella per Biblioteca de Catalunya (BC), Col·lecció Jaume Santa Creu per a la nova seu de Tarrés, Bob Masters. ©Departament de Cultura. onals més academicistes i que l’entitat i l’ampliació de la bibli- l’obertura de la via Laietana. Generalitat de Catalunya (DCGC), Eduard a Catalunya s’entenen dins del Criticada l’operació per la fal- Riu-Barrera. Foto coberta: Interior de la Casa Noucentisme. Un pas precedit oteca (1931). Intervingut l’IEC Amatller. Bob Masters. ©Departament de per les autoritats franquistes el ta d’atenció als monuments i de l’apropiació d’expressions Cultura. Generalitat de Catalunya (DCGC) 1939, a la tornada de l’exili, traçats antics, l’Ajuntament va tant barroques com de la DISSENY I MAQUETACIÓ Gerard Marín el 1942, Puig i Cadafalch va emprendre’n la revisió i Puig i Sezession i seguit de la incor- impulsar-ne la recuperació i Cadafalch fou encarregat del

ISNN 2014-8879 Dipòsit legal: B24697-2011 ISNN 2014-8879 Dipòsit legal: poració d’una gramàtica clas- la preservació del patrimoni. tram entre el carrer Baix de Sant sicista amb influxos francesos, Entre els anys 1940-1950 va Pere i la plaça de l’Àngel (1914). Caricatura de R. Miró al·lusiva al pla d’Enllaços italians i hispànics. Una línia de L. Jaussely promogut per Puig i Cadafalch, acollir, a casa seva, bona part Davant la monumentalitat de representat al costat de L. Domènech i Montaner. La Casa de les Punxes i Puig i Cadafalch en una que, consolidada als anys vint, Projecte de la fàbrica Casarramona (actual CaixaForum), 1911. Dibuix: Puig i Cadafalch. ANC. L’Esquella de la Torratxa, 1519 (7 de febrer de Vista general de l’Exposició a Montjuïc per a 1917, segons el primer projecte (1915) de Puig i Cadafalch. AMCB, postal de V. Tur, c. 1905. Col·lecció particular. de l’activitat de l’entitat, que es la muralla i la capella de Santa 1908). AHCB. Fons Institucional. Exposició Internacional 1929. DGC10 Obres i Serveis R0520 30 abril 1915. 01. Joieria Macià (1893; molt transformada). C. de Ferran, 25, 34. Casa J. Serratosa i Albert (1911?; desapareguda). C. de Llull, 42 10 28 cantonada amb el c. de Santa Eulàlia. Establiment comercial. cantonada amb rbla. del Triomf (denominació antiga) o rbla. de Prim (denominació actual). Obra sense documentar. 02. Casa Alfred Riera (1895?). C. de Nàpols, 10/166? Obra sense documentar i d’ubicació imprecisa. 35. Fàbrica Casarramona (1911-1913; remodelada i anomenada CaixaForum, 2002). C. de Mèxic, 36-46, i av. de Francesc Ferrer i 03. Casa Martí, coneguda com Els 4 Gats (1895-1896). C. de Guàrdia, 6-8. Equipament industrial. Montsió, 3, cantonada amb el ptge. del Patriarca. Casa de veïns. 29 36. Casa Mawlay Abd al-Hafiz (1911-1914). Pg. de la Bonanova, 55. 04. Sepultura de J. Dam i Montells (1896-1899). Cementiri Nou Residència unifamiliar. o de Montjuïc, St. Josep, agrupació segona, núm. 52. Monument J. PUIG I CADAFALCH 36 funerari. 37. Casa c. de Montcada, 19 (1913, reforma d’un edifici anterior; 23 desapareguda). Obra sense documentar. 05. Antiga fonda Sucursal de l’Universo i Hotel Europa (1898- A BARCELONA 1899, reforma d’un edifici anterior). C. de la Boqueria, 12, i c. de 38. Orfebreria Miele & Cia, (1913-1914, molt transformada). C. de G Ferran, 2, cantonada amb la Rambla, 60. Establiment comercial. DS Quintana, 2. Equipament hoteler. 26 © AM 06. Casa Amatller (1898-1900, reforma d’un edifici de 1875). 39. Pl. de Ramon Berenguer el Gran i remodelació del tram de la Pg. de Gràcia, 41. Casa de veïns amb residència dels propietaris via Laietana des de pl. de l’Àngel fins al c. Baix de Sant Pere (1914, a les plantes baixes i estudi fotogràfic a les golfes. projecte; realitzat per altres arquitectes). Urbanització. 40. Biblioteca de Catalunya, al Palau de la Generalitat (1914, C G 07. Casa Macaya (1899-1901). Pg. de Sant Joan, 108. Casa de C D © sala de lectura; desapareguda c. 1935). Pl. de Sant Jaume, 4. s. 54 veïns amb residència dels propietaris a les plantes baixes. er ast Bob M Equipament cultural. 08. Estudi del fotògraf Napoleón (1900, decoració; desaparegut o molt alterat el 1941). Rbla. de Santa Mònica, 18 (actual) i 15-17 41. Serralleria Esteve Andorrà (1915, decoració; desapareguda). (abans). Establiment comercial. Obra mal documentada. C. de Sant Pau, 69. Establiment comercial. Obra sense documentar. 09. Redacció del diari La Veu de Catalunya (c. 1900, reforma i 42. Can Carreras, ara Residència Maria Reina (1915?, reforma 63 decoració; desapareguda). Rbla. de les Flors, 25. Premsa. Obra d’un edifici anterior). C. de Sant Pere Claver, 17-21, i av. de sense documentar. Vallvidrera, 34. Obra sense documentar. TREBALLS D’ARQUITECTURA, URBANISME, 10. Casa Muntadas (1901-1902). Av. del Tibidabo, 48, i c. de Lluís 43. La Font del Gat (c. 1915-1920). Pg. de Santa Madrona, 28. Muntadas, 10. Residència unifamiliar. INTERIORISME I AGENÇAMENT D’EQUIPAMENTS Equipament recreatiu. 11. Panteó del baró de Quadras (1900-1904). Cementiri Nou o 44. Pis de la vídua d’Enric Prat de la Riba (1917, reforma d’un de Montjuïc. Monument funerari. CULTURALS 1893-1935 és habitatge; desaparegut). C. de Provença, 162. Obra sense rr Ta C J. N ol. documentar. A © C 12. Casa Serra. Rbla. de Catalunya, 126; c. de Còrsega, 311- © 315, i av. de la Diagonal, 393-395 (1901-1905; el 1945: reforma 45. Casa Puig i Cadafalch (1917, reforma d’un edifici precedent). 19 C i ampliació de la casa convertida en Col·legi Teresià, amb G C C. de Provença, 231. Residència unifamiliar amb establiment D © s. projecte signat per J. M. Pericas; molt transformada). Residència 21 er comercial a la planta baixa. ast Bob M unifamiliar, primer, i centre escolar, després. 27 46. Palau d’Art Modern est (Alfons XIII) (1918-1922). Pl. de 13. Antic Museu d’Arts Decoratives i Arqueologia. Seu actual C. Buïgas, pl. de les Cascades i pl. de J. Puig i Cadafalch, 1-3. del Parlament de Catalunya i antic Arsenal (1902; instal·lació Equipament firal. museística desapareguda). Parc de la Ciutadella. Equipament 33 cultural. 47. Palau d’Art Modern oest (Victòria Eugènia) (1918-1923). 18 Pl. de C. Buïgas, pl. de les Cascades i pl. de J. Puig i Cadafalch, © AFB 14. Bar Torino (1902, participació en la decoració; desaparegut el C 4-6. Equipament firal. © AN 1911). Pg. de Gràcia, 18, cantonada amb la Gran Via. Establiment comercial. 48. Casa de la Colla de l’Arròs (c. 1919; destruïda el 1973). Pg. de Santa Madrona, 16. Equipament recreatiu. 12 32 16 15. Hotel Terminus (1902, reforma d’una casa de 1878; molt desfigurada). C. d’Aragó, 282. Equipament hoteler. 49. Quatre Columnes (1919-1920; reconstruïdes el 2010) i 17 ordenació general de l’eix de l’exposició a Montjuïc, de pl. 22 B 52 © AF 16. Casa Trinxet (1902; desapareguda el 1968). C. de Còrsega, d’Espanya al Palau Nacional (1915-1924). Pl. de les Cascades, pl. 45 268. Residència unifamiliar. de C. Buïgas, pl. de J. Puig i Cadafalch i av. de la Reina M. Cristina. 44 Urbanització de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). C 07 17. Casa del baró de Quadras (1902, reforma d’un edifici © AN Urbanització. anterior). Av. de la Diagonal, 373, i c. del Rosselló, 279. Casa de veïns amb residència dels propietaris a les plantes inferiors. 50. Casa Pich i Pon (1919-1921). Pl. de Catalunya, 9, i rbla. de Catalunya, 2. Casa de veïns i oficines. 18. Magatzem i façana (1902, reforma d’un edifici anterior). 58 C G C C. d’Esparreguera, 1-7. 51. Casa Carreras (c. 1920, reforma d’un edifici anterior). C. de D C © 15 G . C rs Montsió, 5, cantonada amb el ptge. del Patriarca. Casa de veïns. C D te G as C 06 55 © M 19. Casa Capella (1902; desapareguda). C. de Marià Cubí, 90, D s. Bob © er . st rs Ma cantonada amb el c. d’Aribau. Residència unifamiliar. 52. Casa Estanislau Segarra (c. 1920-1921?, reforma o 60 ste Bob Ma Bob ampliació d’un edifici anterior). C. del Rosselló, 168. Obra sense 31 20. Lluminàries. C. d’Escudellers (1903; desaparegudes). documentar. Element ornamental. C 53. Panteó de Francesc Cambó (c. 1920-1930, projecte). © DGP 14 21. Casa Llorach o de Concepció Dolsa, vídua de Pau Llorach Cementiri Nou o de Montjuïc. Monument funerari. (1903-1904; desapareguda c. 1935). C. de Muntaner, 265. Residència unifamiliar. 54. Casa Bertran i Musitu (c. 1920-1930?, reformes i 50 enjardinament). C. de Musitu, 24. Residència unifamiliar. NC © A 22. Casa Terradas o de les Punxes (1903-1905). Av. de la Diagonal, 55. Casa Casarramona (1921, reforma d’un edifici de 1870). Pg. 35 56 416-420; c. del Bruc, 141-143, i c. del Rosselló, 260-262. Casa de C G C de Gràcia, 48. Casa de veïns amb residència dels propietaris a les D veïns amb residència dels propietaris a les plantes primeres. . © ers plantes baixes i jardí posterior. 49 ast Bob M Casa d’Eustaqui Polo (1904; desapareguda el 1946). Pg. de 47 23. 61 Sant Gervasi, 55-57 (actual) i 149 (abans). Residència unifamiliar. 56. Pl. de Catalunya (1915, estudis previs; 1922-1924, projecte 46 03 inacabat i desestimat; realitzat per altres arquitectes). Projecte 59 C 51 © AN 24. Panteó d’Àngela Brutau i família Terradas (1905). Cementiri d’urbanització. Nou o de Montjuïc, St. Josep, agrupació segona, núm. 11 bis. 57 Monument funerari. 57. Casa Guarro (1922-1927). Via Laietana, 37, i c. del Dr. Joaquim 25 64 Pou, 3. Casa de veïns amb oficines i residència dels propietaris als 02 Farmàcia del doctor Sastre i Marquès (1905; desapareguda 39 25. pisos alts. 48 05 c. 2000). C. de l’Hospital, 109, cantonada amb el c. de la Cadena. B 58. Casa Garí (c. 1923, reforma d’un edifici anterior; 65 © AF Establiment comercial. 40 desapareguda). Pg. de Gràcia, 60. Obra mal documentada. © AFB 43 41 01 38 26. Casa Sastre i Marquès (1905). C. d’Eduardo Conde, 44 i c. 37 34 59. Casa del c. Alt de Sant Pere, 46 (c. 1923-1925, reformes d’un 30 del Cardenal Vives i Tutó, 29-35. Residència unifamiliar. edifici anterior). Obra sense documentar. 27. Casa de Francesc Mercader i de Zufia (1906; destruïda el 20 60. Cobert de J. M. Carbó (1929). C. de l’Àliga, núm. desconegut. 09 1956). C. de Santaló, 8. Residència unifamiliar. 13 Obra sense documentar. 28. Casa Cruïlles o Pastor de Cruïlles (1908). Ctra. de Vallvidrera 08 61. Monument a Frederic Mistral (1930, amb la col·laboració C al Tibidabo, 102-104, i camí de Sant Cugat, 58-68. Residència N d’Eusebi Arnau). Pl. de les Cascades. Element commemoratiu. A © unifamiliar.

C G 62. Sepultura de Dolors Monserdà (1930-1932). Cementiri Nou C D © 29. Casa Borrell Macià (1908-1909). C. d’Anglí, 58. Residència . . rs o de Montjuïc, St. Joan Baptista, agrupació novena, núm. 96, A te . as unifamiliar. S M b agrupació tercera, lletra A. Monument funerari. , Bo a n lo 30. Monument a Víctor Balaguer (1910, amb la col·laboració e 63. Casa Rosa Alemany (1931). Av. de la República Argentina, 6, i rc a 04 11 24 © B de M. Fuxà). Parc de la Ciutadella. Element commemoratiu. A de c. de la Riera de Vallcarca, 5. Casa de veïns amb residència rxi is u de entir 53 62 66 ls Cem 31. Pis vell Casarramona (c. 1910?, reforma i decoració de la propietat al pis superior. de l’habitatge; desaparegut). Pg. de Gràcia, 27? Obra mal 64. Biblioteca de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans. Antic documentada. hospital de la Santa Creu (1931-1936; molt transformats). C. del 32. Casa Manuel Ballarín i taller (c. 1910-1915; desapareguts). Carme, 47, i c. de l’Hospital, 56. Equipaments culturals. Entre els c. de Còrcega, de Venus i del Perill. Establiment 65. Museu d’Arqueologia (1935, instal·lació museística; molt comercial i residència. Obra sense documentar i d’ubicació Obres desaparegudes modificada). Pg. de Santa Madrona, 39-41. Equipament cultural. imprecisa. 66. Panteó de Joan Valladaura i la seva vídua, Teresa Costa (1935). Ascensió professional Maduresa, continuïtats i noves expressions Grans projectes urbans frustrats 33. Casa Pere Company (1911). C. de Casanova, 203 i c. Cementiri Nou o de Montjuïc, St. Jordi, agrupació tercera, núm. i obra modernista (1893-1905) arquitectòniques (1905-1917) i obra noucentista (1917-1935) de Buenos Aires, 56-58. Residència unifamiliar. 286. Monument funerari.