JOSEP PUIG I CADAFALCH va rebre també els aires de l’ar- que els immobles d’habitatges ELS EQUIPAMENTS CULTURALS I feia de forma semiclandestina. 1929, transformat en col·labo- CAT 23 quitectura nord-americana i de experimentaren grans canvis, Membre del patronat promotor ració amb l’arquitecte Josep Gu- I BARCELONA l’art-déco. Puig i Cadafalch fou, guiats en part per ell mateix. POLÍTICS D’UNA CAPITAL NACIONAL del Museu d’Arqueologia (1931) diol i inaugurat el 1935. Aques- La relació de Josep Puig i Ca- Des de la ideació i l’actuació en suma, for- S’hi van in- Puig i Cadafalch va expressar un quan va accedir al govern va intervenir en la seva instal- ta fou la seva darrera actuació dafalch amb Barcelona s’entre- va contribuir fortament que ça més que cloure plan- gran interès pels museus des de de la Diputació de Barcelona lació a Montjuïc, en un palau de renovació dels equipaments de l’Exposició Internacional de culturals de la ciutat. llaça de ple amb la seva extensa Barcelona superés la posició un arquitec- tes d’oficines, l’inici de la seva carrera, primer (1907) fou la restauració del trajectòria. Nascut a Mataró el provinciana del segle xix i es- te moder- i la residèn- a Mataró i tot seguit a Barcelo- Palau de la Generalitat. Una 1867, en una família de tradició devingués una potent capital nista. En el cia de la na, on considerava el panorama operació que representava la en el ram tèxtil, va abandonar- a l’entrada de 1900, enmig de seu itinerari propietat va deplorable, per la seva falta seva recuperació pel catala- LA POLÍTICA MUNICIPAL lo per esdevenir una persona va participar desplaçar-se d’orientació pedagògica i cívica, nisme modern, just quan era molt qualificada dels camps dels corrents del pis prin- i proposava transformar-los en desocupat per l’aparell judicial I LA REFORMA URBANA de l’arquitectura, la política i la centres formatius, orientats al internacio- cipal a les de l’Estat espanyol, que s’hi cultura. A Barcelona feu els es- coneixement de la història de L’exercici d’arquitecte a l’Ajun- nals, sempre plantes altes hostatjava d’ençà de l’abolició Àgata, que des de la nova via tudis en ciències i arquitectura l’art i a la millora de les produc- de les institucions catalanes el tament de Mataró (1892-1896) dins del o àtic, mer- es posava de manifest, va idear (1883-1891) i va iniciar-se en el cions industrials. D’acord amb 1714. A Puig i Cadafalch se li va iniciar Puig i Cadafalch en marc de cès a l’efi- l’obertura de la plaça de Ramon catalanisme de to conservador això, un cop elegit regidor, va va encomanar el programa de una actuació municipal guiada l’historicis- càcia dels Berenguer el Gran, sembla que (1886), per enquadrar-se en el promoure la constitució del reforma i l’estudi, que, elaborat per principis regeneradors. Als me, en paral- ascensors suggerida per Antoni Gaudí. projecte polític i cultural català Museu d’Arts Decoratives i amb Joaquim Miret i Sans, va articles «Barcelona d’anys a lel a la mo- (cases Guar- També va mantenir el traçat del venir», (1900-1901), del diari La PUIG I dernització ro, Pich i Pon carrer de la Tapineria i va pro- Veu de Catalunya, havia expo- CADAFALCH/BCN constructiva o Rosa Ale- jectar la diagonal del carrer de sat, les seves propostes per a la i l‘actualit- many). Uns Joaquim Pou per oferir la visió GUIA D’HISTÒRIA ciutat abans de ser-ne regidor. del frontis de la catedral, llavors URBANA zació dels canvis apa- programes rellats amb Hi criticava el Pla Cerdà per una acabada de construir. A l’encre- deficient articulació territorial, uament de les avingudes de la Puig i Cadafalch en un discurs per Josep Costa, d’usos de Comparació en l’organització i la construcció de les modifica- «Picarol». L’Esquella de la Torratxa, 1353 (9 de cases Amatller (1898-1900), a l’esquerra, i Casa Guarro l’uniformisme formal i la falta Catedral i Francesc Cambó va desembre de 1904). AHCB. l’edificació. (1922-1927), a la dreta. E. Riu-Barrera, A. Valls cions cons- Professional i Vimwoks, 2017. tructives d’equipaments monumentals. substituir els xamfrans previstos fortes lluites socials i l’avenç del destacat del patriciat urbà, la importants, quan als anys vint Per regenerar l’Eixample de- per una plaça vuitavada com és catalanisme. La repressió de la seva activitat sempre hi va va emprendre la substitució de manava suspendre la rigidesa ara i que magnifica la trobada monarquia espanyola transfor- estar vinculada a la ciutat i l’edificació d’arrel vuitcentista normativa de l’edificació, afavo- de les vies. mada en la dictadura de Primo va dotar-la, d’establiments i d’obra de maó i embigats, per rir una arquitectura innovadora Vista general del projecte de la plaça de Catalunya (1922-1924) de Puig i Cadafalch. ANC. de Rivera (1923-1930), va fer-li immobles d’alta significació, l’ús combinat d’elements de i superar la inflexibilitat de la abandonar la presidència de en una gran gamma de realit- ferro i formigó, que donaren trama amb unes connexions la Mancomunitat de Catalu- Les obres avançaren lenta- va elaborar un projecte per a zacions: residencials, comer- els primers edificis amb plantes orgàniques amb les poblacions L’EXPOSICIÓ DE MONTJUÏC Caricatura de Puig i Cadafalch per Josep Costa, nya, fet que li va fer perdre la Sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya, instal·lada al Palau de la Generalitat el 1914 i dissenyada per veïnes, segons l’experiència de ment, i sota la seva direcció l’edifici de l’actual Palau Nacio- «Picarol». L’Esquella de la Torratxa, 1306 (15 de cials, recreatives, industrials o lliures per a funcions múltiples. Puig i Cadafalch. BC. gener de 1904). AHCB capacitat d’intervenció pública. (1913-1924) funeràries. Força establiments ciutats europees, que incorpo- s’urbanitzà l’avinguda central, nal que mai executaria, perquè La seva participació en la breu obrats en el canvi de segle mo- Les seves obres es desplaçaren Arqueologia i en va dirigir la significar un pas important en raven la monumentalitat antiga l’escalinata i la plaça de les com la resta de l’Exposició li del canvi de segle, modernitza- etapa autònoma i republicana El 1905 a la campanya de la sectors, dels quals la part baixa dernitzaven serveis tradicionals de la ciutat vella als eixos ma- instal·lació situada a l’Arsenal la valoració de l’arquitectura al disseny urbà. Quatre Columnes (1915-1919; seria sostret com a represàlia dor, cosmopolita i regeneraci- fou força secundària. A causa Lliga Regionalista per l’Ajun- i mitjana de la muntanya, de- o n’acollien de nous: hotels jors de l’Eixample, d’acord amb del parc de la Ciutadella (1902). renaixentista catalana, tan ben reconstruïdes el 2010), que de política durant la dictadura del onista, que es presentava com dels fets revolucionaris subse- tament, Puig i Cadafalch va dicada a la mostra general es- Des de la presidència de la Jun- representada en el Palau. Regidor electe per la Lliga Re- seguida van esdevenir un re- general Primo de Rivera. Les una alternativa al nacionalisme güents a l’aixecament contra (Europa i Terminus), bars (Els 4 l’itinerari dels ambients privile- ta de Museus, creada el 1907, gionalista (1901-1905) en un proposar una nova exposició panyola, va anar a càrrec seu, i espanyol. Hi va participar des la República va exiliar-se a Gats i Cafè Torino), estudi foto- giats del primer terç del segle xx. va afavorir-ne l’ampliació i la També ho fou la creació, amb la ajuntament amb participació re- universal amb la qual la ciutat la resta, a altres arquitectes. La de plataformes polítiques i cien- França (1936), d’on va tornar gràfic (Napoleón), botigues de Al nucli antic se situà la seva transformació en Museu d’Art participació de Puig i Cadafalch, publicana, va promoure la crea- havia d’esdevenir: �la París del Gran Guerra (1914-1918) tífiques variades, que va impul- definitivament el 1942. Aquell luxe i magatzems comercials primera construcció residencial ció d’infraestructures modernes Migdia que ens porti a l’esforç i la crisi posterior n’entorpiren sar o directament capitanejar any se’l va inhabilitar professi- (Joieria Macià i Casa Miele) o (Casa Martí), com també al- i reformes administratives. Va intel·lectual i de voluntat que la realització, que, finalment, personalment. Va ser regidor de onalment pel seu catalanisme redacció de premsa (La Veu guns dels establiments projec- l’Ajuntament barceloní (1901- democràtic. Fins a la seva mort de Catalunya). En el camp im- tats la primera dècada de 1900 impulsar la pavimentació i ex- fa necessari la vida en les grans va convertir-se en l’Exposició tensió de la xarxa viària, les cla- 1905), diputat a les Corts de (1956), no va tenir més activitat mobiliari i fins a la dècada de (carrer de Ferran i la Rambla). N aglomeracions humanes� i als Internacional del 1929. Madrid per Solidaritat Catalana arquitectònica pública ni priva- 1910 les seves obres obeïren a Aviat la seva clientela va dirigir vegueres i el proveïment d’aigua 0 3 5m �catalans famolencs de llibertat Museu d’Història de Barcelona (1907-1909), membre directiu da i el seu influx va cenyir-se a dues tipologies convencionals: els interessos a l’Eixample, on amb dificultats i èxit moderat. (...) la força d’una gran ciutat, El projecte d’ordenació de Plaça del Rei, s/n Plànol comparatiu entre la proposta d’obertura de de l’Institut d’Estudis Catalans la resistència cultural i política.