El projecte de recerca arqueològica a i els seus encontorns (, Tunísia)

Joan Sanmartí,a Nabil Kallala,b Maria Carme Belarte,c Joan Ramon,d Bouthéina Maraoui-Telmini,e Moncef Ben Moussa,f Núria Tarradell,g Zakia Bel Haj Nasr Loum,e Víctor Revilla,f Rafel Jornet,f Jordi Campillo,h David Montanero,h Sarhane Chérif,i Thaïs Fadrique,j Daniel López,k Marta Portillo,n Sílvia Valenzuela,l Francisco Cantero,g Mounir Torchani,m Moufida Jenène,m Mondher Hatmih

Introducció: la protohistòria bre el paleolític i el neolític al nord d’Àfrica (Ku- del Magrib oriental per, Gabriel, 1979). Per al final d’aquest període, les fonts escrites gregues i romanes aporten dades El coneixement de la protohistòria del Magrib abundants sobre els regnes númides i les seves oriental –entenent com a tal l’edat del bronze i relacions complexes amb Cartago i, més tard, la primera edat del ferro, és a dir, el segon i el amb Roma (Fentress, 2006: 6-22). Si bé existeix primer mil·lennis aC, de la zona que correspon a documentació arqueològica sobre aquests regnes, les actuals Tunísia i Algèria oriental– presenta un el cert és que presenta llacunes molt importants, i veritable buit. Això és evident si es compara amb que, remuntant en el temps, tenim un desconei- l’estat de la recerca sobre el mateix període a Eu- xement gairebé absolut sobre aquesta zona des de ropa, i potser encara més amb el coneixement so- finals del iii mil·lenni aC.

a Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans b Universitat de Tunis i Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia c ICREA i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) d Universitat de les Illes Balears e Universitat de Tunis f Universitat de Tunis i Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia g Universitat de Barcelona h Arqueòleg associat al projecte i Universitat de j Antropòloga associada al projecte k Paleocarpòleg associat al projecte l Institut Milà i Fontanals m Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia n Universitat de Barcelona i Universitat de Reading. Projecte EU HORIZONS 2020 Marie Sklodowska-Curie (H2020- MSCA-IF-2015-702529) Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

346

Figura 1. Mapa de situació del jaciment d’Althiburos

En treballs publicats des dels anys seixan- pintures i els relleus arquitectònics que sovint ta, Gabriel Camps va recollir un important en decoren les cambres (Longerstay, 1995: 43- nombre d’objectes de coure i bronze, així com 49; Ghaki, 1999: 223). les seves representacions en gravats de l’Alt En segon lloc, els nombrosos sepulcres dol- Atles, que indicaven l’existència d’una ocupa- mènics que hi ha a l’Algèria oriental i la Tuní- ció humana del calcolític i l’edat del bronze a sia centre-occidental mai no han proporcionat l’oest del meridià d’Alger (Camps, 1960, 1961a, elements que datin del neolític. Per tant, la su- 1987), i això permetia suposar que aquesta po- posició de Camps que havien estat introduïts blació s’estenia més a l’est, cap a la zona que des de Sardenya i Itàlia en èpoques posteriors, ens ocupa (Camps, 1960). De fet, Camps ja va probablement durant el bronze final, sembla observar que certs elements de la cultura ma- força raonable (Camps, 1995: 28-30). No obs- terial del Magrib oriental s’havien de datar del tant això, llur datació és tan mal coneguda com bronze final o de l’edat del ferro. la dels haouanet. Alguns han donat ceràmiques Entre aquests elements hi ha els haouanet d’importació del segle vi i del v aC, però en ge- (tombes de cambra excavades a la roca, fre- neral només contenen terrissa a mà, de data- qüents a l’àrea del Cap Bon, al nord de Tunísia ció imprecisa. L’excavació d’algunes necròpolis i nord-est d’Algèria). Tot i les dificultats per (Krandel-Ben Younes, 1992-1993) permet datar datar-les –pel fet d’haver estat sistemàticament aquests materials ceràmics per llur associació espoliades i sovint reutilitzades–, es pot supo- amb vasos fets amb torn de cronologia cone- sar que remunten a l’edat del ferro, ja que re- guda, però només per als darrers tres segles aC. flecteixen una influència púnica evident en les D’altra banda, gairebé no hi ha datacions radio- Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

347

Figura 2. Mapa de la regió d’El Kef i el massís d’El Ksour, amb la situació d’Althiburos (elaboració: Xavier Bermúdez)

carbòniques que contribueixin a resoldre aquest Pel que fa als jaciments d’hàbitat, la situació problema. De fet, només alguns dòlmens a Beni és encara més decebedora, ja que les poques Messous, prop d’Alger es poden datar raonable- excavacions que s’hi han fet no donen infor- ment del bronze final (Camps, 1995: 30). mació sòlida sobre llur naturalesa i cronolo- Pel que fa a la resta de monuments funeraris gia. És evident, tanmateix, que moltes ciutats documentats al Magrib oriental (túmuls, bazi- romanes ja existien en època númida, tal com nas, chouchet i àrees enllosades), la situació és es dedueix de les mencions a les fonts escrites similar: sovint daten de temps històrics (fins i sobre llocs com Tokai (probablement Thugga), tot d’època romana), però en molts casos llur Hekatompyle (probablement , l’actual cronologia precisa és desconeguda. En resum, si Tebessa), (Constantina) o Sicca Veneria bé el volum de restes funeràries preromanes és (El Kef), entre altres, així com de la toponímia enorme, les escasses dades sobre la cronologia, (Camps, 1993), de referències a institucions així com el saqueig i la reutilització de molts polítiques en documents epigràfics (Belka- monuments, fan que sigui de poca utilitat, a ex- hia, Di Vita-Évrard, 1995), i per escasses, però cepció de les grans tombes de la reialesa o l’aris- significatives proves arqueològiques que mos- tocràcia númida, datades a partir del s. iii aC. tren l’existència de nivells preromans allà on Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

348 s’ha excavat en profunditat. Així, a Thugga, fa impossible conèixer la naturalesa dels llocs les excavacions recents han revelat l’existència d’habitació, que en general continuen sent d’una casa datada del s. ii aC (Khanoussi et al., ocupats en època romana i fins i tot més tard. 2004-2005: 52-58); a Chimtou (Simitthus), les Els materials més antics recollits per Ferchiou excavacions fetes per l’Institut Nacional del Pa- són ceràmiques de vernís negre i àmfores púni- trimoni i l’Institut Arqueològic Alemany entre ques dels darrers segles del I mil·lenni aC, però 1965 i 1996 han documentat nivells d’hàbitat no es pot excloure una datació més antiga per que remunten almenys al s. iv aC, tot i que a aquests assentaments. aquesta informació roman majoritàriament En resum, podem dir que, mentre que hi ha inèdita. A hi ha indicis que la tra- abundants dades sobre el món funerari, l’es- ma urbana de tipus ortogonal data dels darrers cassa qualitat d’aquesta informació impedeix segles aC (Thébert, 1992: 1650). A Cirta s’han integrar-la dins un relat històric coherent. A documentat cases de tipus púnic (Berthier, més, el coneixement sobre els assentaments i 1980) i, finalment, aZama Regia, àmfores gre- els patrons de poblament és escàs i limitat al gues del s. vi-v aC (Ferjaoui, 2010: 343). Ara període conegut per les fonts escrites. Tampoc bé, llevat d’aquests casos i de la nostra pròpia no disposem d’informació sobre les formes recerca a Althiburos, la majoria d’excavacions de vida o l’economia; les dades arqueobiolò- s’han limitat a constatar l’existència de nivells giques o les relacionades amb la demografia preromans, sense donar-ne més detalls. són gairebé inexistents, i tampoc sabem quan Aquesta situació, en part és deguda al ca- sorgeixen les primeres ciutats o quan apareix i ràcter colonialista de la recerca sota el domini es consolida la desigualtat institucionalitzada. colonial francès. L’arqueologia va ser utilitzada En definitiva, no disposem d’evidències sòlides per legitimar l’ocupació europea a través del sobre els processos que van conduir la població descobriment i l’exposició a la població local autòctona des de les societats prehistòriques, de les fites aconseguides pels romans, que es suposadament de petita escala, fins a la forma- presentaven com a predecessors dels colonit- ció dels regnes númides. zadors francesos. En conseqüència, la recerca es va centrar en els monuments de les àrees centrals de les ciutats romanes i en la recollida Hipòtesis sobre la formació dels d’inscripcions llatines, tot ignorant els nivells, estats al Magrib oriental més antics –i també més moderns– que no po- dien proporcionar elements relacionats amb el Malgrat l’escassetat de dades, l’origen dels es- món clàssic (Février, 1989; Kallala, 2002). tats autòctons del nord d’Àfrica no és un tema Pel que fa a l’excavació d’assentaments, la nou en la literatura científica. El 1927 Stéphane situació no va canviar gaire després de la inde- Gsell ja va tractar el tema i va proposar que llur pendència de Tunísia (1956) i Algèria (1962). formació era conseqüència de l’expansió d’una En canvi, s’han dut a terme importants pros- tribu poderosa, el líder de la qual va imposar peccions, com les que han fet N. Ferchiou i la seva hegemonia sobre altres unitats socials J. Peyras en una part del territori controlat similars (Gsell, 1927a: 77-82). Gsell també cre- per Cartago, però habitat fonamentalment ia que la introducció del cavall i de la metal· per població autòctona. Aquests treballs han lúrgia del ferro (que ell situava vers el 1000 aC) revelat l’existència de petites ciutats fortifica- van tenir un paper decisiu, ja que asseguraven des, poblats, aldees i fortins (Ferchiou, 1990; la superioritat militar als grups que els posseï- Peyras, 1991), així com monuments funeraris en (Gsell, 1927a: 80). Als anys seixanta, Camps de tipologia autòctona que podrien estar-hi defensava la mateixa opinió (Camps, 1961b: associats (Ferchiou, 1987). Tot i que aquestes 161), i també Smadja a inicis dels vuitanta dades suggereixen la presència d’un sistema (Smadja, 1983: 686). Paral·lelament, Rössler de poblament d’una certa complexitat i cla- mantenia una interpretació més estrictament rament jerarquitzat, l’absència d’excavacions invasionista, i considerava que els estats nú- Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

349 mides havien estat fundats per conquesta de ressos, que ha d’equilibrar amb la necessitat poblacions d’origen nòmada, que continuaven de preservar l’estabilitat social. Ara bé, atès governant-los com una elit militar (Rössler, que la innovació tecnològica implica costos 1979: 89). substancials i riscos potencials que sorgeixen No fou fins als treballs de Pierre Lévêque de les incerteses creades per una nova situació (1986 i 1999) quan es desenvolupà una nova (Kim, 2001), podem suposar que la producció visió, basada en el materialisme històric. de ferro a una escala considerable no es va Lévêque considerava el desenvolupament de desenvolupar fins que aquesta elit fou capaç la metal·lúrgia del ferro –introduïda també d’imposar-la, amb l’objectiu d’enriquir-se es- segons ell pels fenicis– com un factor clau, timulant la producció per part dels grups so- responsable de l’extensió i intensificació de cials dependents. Una conseqüència probable l’agricultura, la qual cosa va comportar un d’aquest procés seria una nova expansió de- augment de població i va conduir a la for- mogràfica, també encoratjada per l’elit a cau- mació de les ciutats. Aquestes circumstànci- sa del profit que en podia treure, però que a es podrien haver originat un increment dels llarg termini hauria portat la població fins als conflictes i, com a conseqüència, l’aparició límits de la capacitat de sustentació del ter- de cabdills poderosos. Així hauria sorgit una ritori. Per resoldre les consegüents carències nova organització social, més estructurada caldria crear noves institucions relacionades que la tribu, i dominada per una aristocràcia amb la producció, la gestió de reserves i la rural i comercial que controlava les poblaci- defensa davant altres comunitats. Només un ons camperoles. sistema institucional complex, propi dels es- tats, podria ser capaç de desenvolupar aques- tes funcions. El projecte de l’Institut Aquest model accepta, doncs, que els meca- Nacional del Patrimoni (INP) i la nismes i algunes causes del canvi sociocultural Universitat de Barcelona (UB) rauen en les relacions socials i el desig humà de dominar els altres, però també afirma que Considerem que la proposta de Lévêque dóna les condicions necessàries perquè aquests me- un pes excessiu a la difusió i al determinis- canismes s’iniciïn es troben en la necessitat de me tecnològic. No descartem la possibilitat resoldre problemes de subsistència lligats a la que la metal·lúrgia del ferro es desenvolupés capacitat de sustentació d’un territori. Creiem de forma independent en una data antiga, i que aquesta suposició és raonable, ja que altra- tampoc hi ha raons per suposar que el crei- ment seria difícil entendre per què les classes xement demogràfic (la base per a la formació inferiors accepten la desigualtat social i la càr- de les ciutats) en fos tan sols una conseqüèn- rega de sostenir les elits. cia. Creiem que es pot considerar una altra Tot i que sovint és criticat per “neoevoluci- hipòtesi, basada en el model evolucionista onista”, aquest model és una teoria poderosa, d’A. W. Johnson i T. Earle, que també inclou basada en dades etnogràfiques i arqueològi- aspectes del materialisme cultural i el mar- ques sòlides sobre el comportament humà in- xisme estructuralista (Johnson, Earle, 2000). dividual i social. Creiem, per tant, que mereix En aquest model, el creixement de la pobla- ser verificada amb dades empíriques en diver- ció és el factor que a llarg termini causa nous sos contextos geogràfics i històrics. Si bé en el problemes per a l’economia de subsistència, seu estat actual el projecte Althiburos no pot problemes que només es poden resoldre amb aportar encara gaire llum sobre els processos institucions noves i més complexes, la qual socials involucrats en la formació dels estats, cosa afavoreix la formació d’una elit social i els resultats obtinguts fins ara són compatibles política. Aquesta elit dirigeix les noves ins- amb les prediccions del model sobre el creixe- titucions que resolen els problemes de sub- ment demogràfic, l’expansió de la vida seden- sistència, però alhora promou els seus inte- tària i la complexitat institucional. Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

350

Tant el nostre model com el de Lévêque de la fèrtil plana de Zouarine, i no gaire lluny són purament teòrics, però potencialment ve- de la important via que, en època romana i rificables si es recupera un volum suficient de probablement abans, unia Cartago i Theveste. dades arqueològiques sobre demografia, tecno- La zona és rica en jaciments de ferro, entre els logia, mitjans de subsistència, divisió del tre- quals destaca Djebel Jerissa, a 15 km a l’oest ball i diferenciació social. Aquest és l’objectiu d’Althiburos. A tocar hi ha pedreres de calcària del projecte els resultats del qual es presenten de bona qualitat, les traces de les quals encara en aquest article, i que ha estat desenvolupat són visibles. conjuntament per l’Institut Nacional del Pa- El jaciment es coneix sobretot com a ciu- trimoni de Tunísia (INP) i la Universitat de tat romana. Les primeres excavacions es van Barcelona (UB), amb la participació de l’Ins- dur a terme el 1895, i van continuar el 1908 i titut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).1 el 1912. Mig segle més tard, el 1961, l’INP va Fins ara, s’han fet nou campanyes, entre 2006 fer-hi algunes intervencions, més limitades. i 2014, amb resultats interessants que aporten Com era habitual, els treballs es van centrar informació important sobre la seqüència ar- a la recuperació de restes romanes, especial- queològica i el procés tecnològic i econòmic ment al centre de la ciutat, i s’aturaven un cop durant el primer mil·lenni aC. Aquests resul- s’arribava als primers paviments sòlids. De tota tats han estat parcialment publicats en dos manera, les excavacions van lliurar alguns ele- volums monogràfics (Sanmartí, Kallala, 2001; ments d’època preromana que van ser claus Kallala et al. 2016) i en diversos articles (per per a l’elecció d’Althiburos i els seus voltants per exemple, Kalalla et al., 2008; Sanmartí et al., al nostre projecte de recerca. Entre aquests cal 2012; Kallala et al., 2014). Tot i que encara no destacar un naiscos de tipus púnic, una estàtua pot proporcionar una imatge acurada dels can- sedent i algunes inscripcions líbiques, púni- vis socioculturals d’aquest període, les dades ques, neopúniques i bilingües (neopúniques i que hem obtingut suggereixen que la comple- llatines), una de les quals esmenta un “col·legi xitat social ja s’estava desenvolupant a mitjan de tres sufetes”, que és una institució política primer mil·lenni aC. inequívocament autòctona (Belhakia, Di Vita- Évrard, 1995: 262). Aquests indicis eren sufi- cients per reconèixer l’existència d’una ciutat Situació i context del jaciment durant els segles ii-i aC. A més, una prospecció preliminar va demostrar l’existència de cerà- Althiburos, actualment El Médéïna (diminutiu mica feta a mà preromana en diversos punts de medina, ciutat) està situada en una peti- de l’àrea urbana, la qual cosa feia suposar que ta vall fluvial a l’extrem nord del massís d’El s’hi preservaven nivells preromans. Ksour, al nord-oest de Tunísia, a la província d’El Kef. És a uns 215 km al sud-oest de Tunis, a 45 km al sud d’El Kef, l’antiga Sicca Veneria, Metodologia i pla de treball i a menys de 50 km de la frontera algeriana. Ocupa un altiplà voltat de turons i delimitat Atesa la naturalesa del nostre projecte i l’estat pels cursos de dos oueds que s’alimenten de set del coneixement, semblava necessari combi- fonts perennes. El jaciment està situat a prop nar el treball de prospecció amb l’excavació a

1. El projecte ha estat finançat per les institucions següents: l’Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia (INP), la Gene- ralitat de Catalunya (projecte 2006/EXCAVA/00011); el Ministeri d’Educació i Ciència (projecte HUM/2006/03432/ HIST); el Ministeri de Ciència i Innovació (HAR/2009/13045); el Ministeri d’Economia i Competitivitat (HAR2012- 39189-C02-02 i HAR2012-39189-C02-01); el Ministeri de Cultura (projectes CUL/3348/2009 i CUL/2165/2009); la Universitat de Barcelona, i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID). Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

351

Figura 3. Mapa de la vall d’Althiburos amb indicació dels resultats de la prospecció

Althiburos. Aquesta àrea podia proporcionar la prospecció de les àrees adjacents esperàvem dades sobre la cronologia i naturalesa de l’as- obtenir informació sobre els patrons d’assenta- sentament, el canvi tecnològic, la gestió dels ment i la seva evolució, i en conseqüència sobre recursos biològics i l’entitat de les relacions canvis demogràfics. Atès el caràcter interdisci- comercials amb fenicis i púnics. A partir de plinari de la metodologia, el projecte implica la Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

352

Figura 4. Resultats de la prospecció de l’àrea urbana per al període preromà

participació de diferents especialistes tunisians la zona d’hàbitat (gairebé 7 m de profunditat) i catalans, adscrits a l’INP, la Universitat de ens van portar a esmerçar-hi l’esforç principal Tunis, la Universitat de Barcelona i l’ICAC. (Kallala, Sanmartí, 2011). La prospecció de superfície de l’àrea urba- na va revelar la presència de materials prero- mans en diversos punts de la ciutat i els seus Els treballs d’excavació a la ciutat voltants. Igualment, va mostrar l’existència de petits dòlmens en el turó que delimita el jaci- L’elecció de l’àrea del capitoli s’explica, en pri- ment pel sud-est. En conseqüència, Althiburos mer lloc, perquè alguns indicis sobre la possible oferia la possibilitat d’obtenir dades sobre un existència de nivells preromans (el naiscos, l’es- hàbitat preromà, i de relacionar-les amb una tàtua, així com alguns fragments de ceràmica necròpolis probablement associada. Per aques- preromana) provenien d’aquesta zona. També tes raons, es va decidir treballar simultània- pel fet que l’excavació d’època colonial havia ment en ambdós sectors, si bé la complexitat eliminat una bona part dels sediments arque- estratigràfica i la potència de la sedimentació a ològics, al voltant d’1,5 m, cosa que permetia Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

353 pensar que seria més fàcil arribar als nivells pre- l’inici de la fase númida recent (NR), el final de romans. Els treballs d’excavació es van organit- la qual situem de manera convencional a inicis zar en dues zones: la zona 1 al SE del capitoli i la de l’Imperi romà (27 aC). zona 2 immediatament al N i al NO. El coneixement sobre les característiques L’excavació ha permès documentar una es- del jaciment en cada fase està condicionat per tratigrafia potent que, amb un petit hiat en el l’encara limitada extensió de l’excavació i per segle vii aC, abasta des dels s. x-ix cal BC fins les dificultats de treballar en un jaciment plu- a l’antiguitat tardana i, després d’un segon hiat, riestratificat, on cal preservar els monuments del s. viii al xiii dC. Amb això s’ha endarrerit d’època romana i posteriors. En conseqüència, en diversos segles la datació més antiga ob- no ha estat possible fer-hi una excavació en ex- tinguda fins ara en llocs d’hàbitat del Magrib tensió, i per aquesta raó el coneixement sobre oriental. La continuïtat de la cultura material, la trama urbana o l’aspecte general dels edificis en particular de la ceràmica, al llarg de tota és encara força reduït. Malgrat tot, les dades la seqüència, així com la persistència d’ocu- obtingudes aporten un volum d’informació pació de l’assentament indiquen l’existència important sobre un període històric encara d’una població estable, la qual cosa ens porta molt mal conegut. a utilitzar el terme númida per a totes les fases preromanes del jaciment. A partir de la seqüència obtinguda, de l’evo- La fase númida antiga lució de la ceràmica de producció local i d’al- guns canvis en la procedència de la ceràmica Està dividida en tres subfases (NA1, NA2 i d’importació (essencialment d’origen fenici/ NA3). Les característiques de l’assentament púnic i, a partir del s. ii aC, també itàlic) hem durant les subfases NA1 i NA2 són mal co- elaborat una periodització, encara provisional negudes, atès que aquests nivells només s’han i limitada a l’àrea excavada, però que esperem assolit en sondejos de superfície reduïda. Així que es pugui estendre a la totalitat del jaciment, i tot, s’ha comprovat l’existència des de l’NA1 i fins i tot a la globalitat del territori númida, de parets construïdes amb sòcol de pedra. El amb les modificacions que calgui. En primer més antic d’aquests murs (MR290437) estava lloc, hem distingit una fase númida antiga dipositat directament sobre el nivell geològic; (NA) que, en l’estat actual de la recerca, podem a la part superior de la seqüència estratigrà- afirmar que s’inicia en els segles x-ix cal. BC i fica se’n documenten dos més que fan angle perdura fins a finals del s.viii o inicis del s. vii (MR290429 i MR290430). Naturalment, no aC. Com s’ha dit, probablement segueix un hiat podem dir res sobre la naturalesa d’aquests d’ocupació, dins el segle vii aC. La cronologia edificis, i encara menys sobre l’entitat del ja- dels nivells més antics de l’NA està basada en ciment, però podem afirmar que són els més datacions de carboni 14 sobre mostres de vida antics documentats fins ara al Magrib oriental, curta (ossos i material carbonitzat), mentre que i que suggereixen l’existència d’un assentament el seu final l’indica la presència d’una pàtera ca- sedentari des d’inicis del primer mil·lenni aC. renada fenícia d’engalba roja recuperada en un En la subfase NA3, en canvi, s’han documen- dels nivells superiors d’aquest horitzó. La fase tat alguns murs de pedra de gruix important númida mitjana (NM) s’inicia a finals del s. vii (fins a 60 cm), i en ocasions preservats fins a aC, segons indica la trobada d’una copa púnica una alçària d’1,60 m, bastits de forma força d’engalba roja, i dura fins a finals del segle v aC. irregular i amb traçat poc rectilini. Tampoc no Aquesta fase es caracteritza per l’existència de s’ha documentat cap planta completa, però es canvis en les tècniques de construcció i, pro- pot pensar que eren construccions quadrangu- bablement, en les plantes dels edificis, i també lars (potser en algun cas absidal), possiblement per un contacte més intens amb el món púnic. organitzades a l’entorn de patis. La refecció A partir del s. iv aC, l’augment de les impor- freqüent dels paviments indica que es tractava tacions púniques (i més tard itàliques) marca d’una població totalment sedentària. Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

354

D’aquesta fase data el fragment més antic de de cultius entre cereals i lleguminoses per ferro, malauradament informe, recuperat en recuperar la fertilitat dels sòls, probablement un nivell de l’NA2 datat del final del s.ix cal complementada amb el guaret. Cal assenyalar BC. Tot i que podria tractar-se d’una impor- l’existència, a partir de la subfase NA1, d’una tació fenícia molt precoç, també pot indicar arboricultura aparentment desenvolupada, l’existència d’una siderúrgia local en aquest atesa la presència de nombrosos pinyols de moment. També s’han trobat dos fragments raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera), una espècie d’escòria de ferro en un estrat de la subfase de rendiment retardat. Atès que aquest cultiu NA3, que data del s. viii aC. De tota manera, implica inversions importants, els beneficis de és impossible saber, de moment, si es tracta de les quals no es generen fins passats uns quants restes de forja o de reducció i, per tant, si hi anys, i continuen després durant un període havia una producció local de ferro en aquesta de temps considerable, és poc probable que el època, però l’abundància d’aquest mineral a practiqués una població que no fos plenament la regió fa totalment versemblant aquesta hi- sedentària. A partir de l’NA3, hom documen- pòtesi. ta, a més, l’olivera (Olea europaea), una altra Els conjunts ceràmics estan formats prin- espècie de rendiment retardat, la presència de cipalment per vasos fets a mà, de producció la qual està lligada necessàriament a un règim local, mentre que les importacions fenícies de vida sedentari. No obstant això, i a falta de representen tan sols el 0,5% del total de frag- dades arqueològiques sobre les instal·lacions ments ceràmics, i un 1,1% del nombre mínim de producció, no es pot afirmar l’existència d’individus. Segons el tractament de les super- d’una producció vinícola i oleícola. Finalment, fícies podem distingir diverses categories. Les hem d’afegir la presència sistemàtica, a partir més ben acabades estan cobertes d’una engalba de l’NA2, del lli (Linum usitatissimum), utilit- roja o, més rarament, blanca (ambdues d’excel· zat molt probablement per al teixit i la produc- lent qualitat en alguns casos), o simplement ció d’oli, així com, de manera esporàdica, de presenten superfícies brunyides. El material fruits silvestres com el ginjoler (Ziziphus sp.) i amb superfícies ben acabades només repre- el pinyó de pi (Pinus halepensis). senta una petita part de les ceràmiques dels Pel que fa a l’alimentació càrnia, la gran ma- nivells de l’NA (un 13 % del total); la major joria de restes correspon a les quatre espècies part de vasos (87 %) només ha estat objecte domèstiques principals (bou, ovella, cabra i d’una simple allisada. Les decoracions són porc), la qual cosa indica un model de pro- gairebé absents, exceptuant les subfases NA1 ducció ramadera diversificada, característica i NA2, en què n’hi ha d’incises i acanalades. de les poblacions sedentàries o semisedentàries No disposem de dades sobre la tecnologia (Halstead, 1996). Cal assenyalar que, a partir aplicada a la producció agrícola, però la infor- de l’NA2 alguns ossos de bou presenten símp- mació arqueobiològica abundant dóna fe d’ac- tomes de malalties artrítiques, potser lligades tivitats econòmiques pròpies d’una població al treball d’aquests animals en les tasques agrí- totalment sedentària. En efecte, a partir de la coles. Quant a les restes de fauna salvatge, són subfase NA1 s’han documentat nombroses res- molt escasses, i pertanyen a conills i cèrvids. tes de cereals, sobretot de cicle llarg, com l’or- Cal dir que durant les fases NA i NM es va di vestit (Hordeum vulgare), el blat nu (comú/ produir un augment important del consum dur) (Triticum aestivum/durum) i el blat mido- de porcí, tal vegada com a conseqüència d’un ner (Triticum dicoccum), però també espècies creixement demogràfic, ja que es tracta d’una de cicle curt, com el mill (Panicum miliace- espècie fàcil d’alimentar i que dóna una gran um) i el panís (Setaria italica). També són ben quantitat de carn. A més, durant l’NA3 l’aug- presents les lleguminoses, sobretot la llentia ment del nombre d’ovicaprins i la disminució (Lens culinaris), el pèsol (Pisum sativum) i la dels bovins podrien indicar la necessitat d’ex- fava (Vicia faba var. minor). En conseqüència, plotar les pastures de les terres més seques, a es pot plantejar la possibilitat d’una rotació les quals s’adapten millor les ovelles i les cabres. Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

355

linis i una orientació que es mantindrà fins al final de l’ocupació de la ciutat. Com en la fase inicial, les restes de parets són fragmentàries, però a la zona 2 s’han documentat estances completes amb superfícies compreses entre 7 i 14 m 2. L’existència de nivells de destrucció per incendi ha permès recuperar més informació sobre les tècniques constructives: els murs es- taven aixecats amb elevacions de toves sobre sòcols de pedra, tenien un revestiment de calç i en algun cas es pintaven de vermell; també es documenten paviments i revestiments de Figura 5. Vista d’un nivell de destrucció de la fase morter de calç, i bigues de pi carbonitzades númida mitjana procedents de les cobertes o d’altells. Un dels elements més interessants d’aquesta fase és una cisterna de tipus púnic, molt similar a les del sector del carrer Ibn Chabâat de Cartago, que Els excrements d’animals recuperats en ni- daten del mateix període (Rakob 1998). vells de l’NA indiquen que els ramats tenien Les activitats artesanes no semblen dife- una dieta rica en herba, característica d’una rents de les documentades durant l’NA. Es economia mixta basada en l’agricultura i la documenten microrestes magnètiques que ramaderia. La concentració d’excrements demostren la pràctica de la forja, tot i que no animals pot indicar l’existència de tancats, o s’ha trobat cap forn metal·lúrgic. Pel que fa a potser es tracta de residus domèstics. Efecti- la fauna, hi ha una davallada important del vament, les associacions de fitòlits i esferòlits nombre d’ovicaprins, mentre que augmenta el en llars de foc suggereixen l’ús dels excrements consum de porc i bou, tal vegada per una més com a combustible, una pràctica encara vigent gran demanda de carn. El registre arqueobo- a les comunitats rurals d’aquesta zona (Porti- tànic (molt ric gràcies als nivells d’incendi) no llo, Albert, 2011; Portillo et al., 2012). mostra diferències significatives amb relació a Algunes activitats domèstiques les indica la l’NA, de manera que no hi devia haver canvis trobada de fusaioles en un nivell de l’NA1, i de substancials en les formes de vida i podem su- diversos fragments de pesos de teler en estrats posar que la població continuava creixent. de l’NA2 i l’NA3; probablement es relacionen Les importacions de ceràmica fenícia con- amb una activitat tèxtil. tinuen sent molt escasses: se n’han recuperat Pel que fa a les relacions entre Althiburos i el món fenici, les ceràmiques importades són ab- sents durant la major part de l’NA, i es docu- menten per primer cop vers el final d’aquesta fase. Es tracta de fragments de pàteres d’engal- ba roja, datables de finals del segleviii aC, que només representen una ínfima proporció del total de ceràmiques.

La fase númida mitjana

A partir d’aquest moment es documenta un urbanisme molt més regular –tal vegada resul- tat de la influència púnica–, amb murs recti- Figura 6. Vista de la muralla Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

356

24 fragments, que només en representen el sanes documentades des de l’NA. Les formes 0,4 % del total, i el 0,5 % del nombre mínim mostren una gran continuïtat, especialment les d’individus. Hi ha tres categories representa- de cuina. des: vaixella d’engalba roja (copa, fragments L’economia de subsistència tampoc no ex- de gerra), ceràmica comuna (morter, gerra) perimenta canvis substancials des de l’NA, i àmfores cartagineses. Tots aquests objectes excepte per l’absència de restes de cereals de es relacionen amb el consum de vi, ja que la cicle curt (mill i panís), cosa que podria ex- ceràmica comuna era emprada probablement plicar-se per causes tafonòmiques, o perquè la per a la preparació i el servei d’aquesta beguda. nostra documentació sobre l’NR és més pobra. La influència cartaginesa s’intensifica -du Es detecta un increment lleuger en el nombre rant aquest període. En aquest sentit, cal recor- de pinyols d’oliva, que possiblement indica el dar que des del segon quart del s. v aC Cartago desenvolupament d’aquest cultiu. Pel que fa al adquireix al nord d’Àfrica un territori impor- consum carni, les restes d’ovicaprins augmen- tant, del qual tanmateix no coneixem l’exten- ten sensiblement, cosa que es pot relacionar, sió exacta. Hi ha indicis suficients per afirmar com en l’NA, amb una extensió important dels que Althiburos no era lluny de la frontera, però conreus i l’explotació de terres de pastura més no podem saber a quina banda d’aquesta (Ka- seques, a les quals les ovelles i cabres s’adapten llala et al., 2014). Sigui com sigui, el contacte més fàcilment que altres espècies. estret amb els cartaginesos explicaria en part Les relacions comercials amb les ciutats pú- l’adopció gradual de trets culturals púnics i, niques de la costa s’intensifiquen notablement. potser, la construcció, en el segle iv aC, d’una La ceràmica importada representa a l’entorn muralla de la qual parlarem en l’apartat se- del 15 % del total de fragments a l’NR1; el güent. 94 % d’aquests vasos provenen de Cartago o d’altres ciutats púniques; la resta, principal- ment d’Itàlia. Els intercanvis esdevenen encara La fase númida recent més importants durant l’NR2: 36 % dels frag- ments i 33 % de l’NMI són importats. Un altre La informació sobre l’arquitectura i l’urbanis- tret a destacar dins aquesta subfase és l’aug- me de la fase NR pateix les limitacions ja in- ment de la ceràmica itàlica (vaixella de vernís dicades per les fases precedents, però les cons- negre, ceràmica de parets fines, llànties Dr. 1 i truccions documentades segueixen la mateixa àmfores Lamb. 2), que representa el 13 % dels orientació i característiques definides durant fragments i el 19 % del nombre mínim de va- l’NM, i s’observa un cert augment de la com- sos importats. plexitat arquitectònica. En alguns espais es do- cumenten per primer cop els forns del tipus tabouna juntament amb les llars de foc. Per L’excavació de la necròpolis una altra part, l’existència d’una muralla des meridional del s. iv aC suggereix que el jaciment ja tenia un caràcter urbà, tot i que en desconeixem les Situada al vessant septentrional de la petita ele- dimensions totals. Aquesta imponent estruc- vació que s’alça al sud-est de la ciutat, aquesta tura, descoberta de manera parcial, conserva necròpolis està formada per les restes de nom- una alçària de 2 m, té una amplada de 2,2-2,7 broses tombes d’època númida i romana. En m, i va estar en ús fins a l’època imperial. el marc del nostre projecte excavat un dolmen Les dades disponibles no mostren canvis (SP370005), de dimensions relativament reduï- significatius en molts altres aspectes: el tre- des (2,80 x 2,10 m), amb l’objectiu d’establir-ne ball del ferro està documentat per la presència la datació i verificar la relació entre aquest ce- d’escòries de forja o de reducció en nivells de mentiri i l’hàbitat documentat a l’àrea del fò- l’NR1, i la producció de ceràmica es caracte- rum. Malgrat l’espoliació que va sofrir en un ritza per la persistència de les tradicions arte- moment indeterminat (probablement durant Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

357 l’Alt Imperi o, fins i tot, més tard), l’excavació L’estudi de la necròpolis ha mostrat que era una tomba d’inhumació megalítica d’El Ksour col·lectiva, que contenia restes humanes perta- nyents a un nombre mínim de dotze individus, Un altre aspecte essencial de la recerca de- cinc dels quals adults (un de probablement senvolupada és l’estudi d’una gran necròpolis masculí, tres de probablement femenins i un megalítica situada al massís d’El Ksour, en els d’indeterminat) i set subadults (un nadó, cinc contraforts septentrionals del qual es troba, infantils i un adolescent). El nombre petit de com ja s’ha dit, la ciutat d’Althiburos. Aquestes restes òssies permet suposar que, o bé van ser necròpolis tenen sovint centenars o fins i tot eliminades a causa d’enterraments successius, milers de monuments funeraris, i cobreixen o bé, i més probablement –car, com veurem, superfícies de diversos quilòmetres; són típi- es tracta d’una pràctica habitual al món númi- ques de la zona que va de l’Alt Tell tunisià a la da–, que els cossos eren descarnats abans de regió de Constantina. El seu estudi, tot i que l’enterrament, i només se’n dipositaven restes iniciat al segle xix, és encara molt deficitari. seleccionades. D’una part, perquè la mateixa immensitat La presència de tres petits vasos funeraris d’aquests macrojaciments ha fet molt difícil indica que la sepultura va ser utilitzada en al- la localització i documentació de la totalitat gun moment dins el primer mil·lenni aC, però de monuments que els componen. D’una al- també s’hi ha recuperat un conjunt de cerà- tra, perquè moltes de les excavacions que s’hi mica, principalment terra sigillata itàlica, que han fet no han tingut les garanties científi- indica que la tomba va continuar en ús fins a ques suficients, o no han estat correctament inicis del s. i dC. La seva construcció no es pot publicades, la qual cosa s’explica tant per la datar amb precisió. data de moltes d’aquestes intervencions –que sovint es remunten al segle xix– com, sovint, per l’escassa qualificació dels excavadors que La prospecció urbana les van dur a terme. Les úniques excepcions i periurbana importants són els treballs de G. Camps i H. Camps-Fabrer (1964) a Djebel Mazela, a Al- La prospecció de l’àrea urbana d’Althiburos ha gèria, i els més recents del projecte tunisiano- revelat la presència de ceràmica a mà preroma- italià a l’àrea central de l’Alt Tell tunisià (però na en diferents parts de la ciutat i dels seus en- que només ha comportat l’excavació d’un sol contorns, amb una concentració particular al monument) (Marras et al., 2009). sector nord-occidental de l’assentament. L’àrea El tipus més habitual de monument en total de dispersió, afegida a la zona central –on aquests conjunts funeraris està format per l’excavació ha demostrat l’existència d’ocupa- una cambra quadrangular de petites dimen- ció d’època númida– és d’unes 7 ha, que po- sions (el costat més llarg rarament depassa den correspondre a la superfície efectivament un metre de longitud) construïda amb lloses ocupada per la ciutat en algun moment de la verticals o amb blocs més o menys escairats, seva història preromana. i coberta amb una gran llosa plana, sovint de A més, la prospecció de la vall d’Althiburos 2 a 3 metres de longitud i que, per tant, en de- ha permès detectar cinc jaciments de dimen- passa àmpliament els límits. Aquest element sions molt menors, que també han donat cerà- central està envoltat per un túmul de terra i mica preromana a mà. Tot i que no en podem pedres, delimitat a la vegada per un cercle de precisar la cronologia ni, per descomptat, les pedres o lloses verticals. El diàmetre total se característiques, pensem que es tracta de petits situa generalment a l’entorn de 5 metres, però assentaments rurals, però el Koudiat Aslouj, n’hi ha exemplars molt petits (de 3 metres situat a l’entrada septentrional de la vall i do- de diàmetre) i altres de dimensions força su- tat d’una muralla que podria ser preromana, periors (més de 20 metres). L’epítet megalític també podria haver tingut funcions defensives. que s’ha donat a aquest tipus de monuments Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

358

–i, per extensió, a les necròpolis– es justifica ades més al sud i més al nord. Atès que la pros- únicament per la grandària de les lloses de pecció de la part occidental i nord-occidental coberta de la cambra. G. Camps ha defen- encara no ha estat completada, és segur que sat l’ús del nom dolmen per designar aquest aquest nombre ha d’augmentar considerable- tipus de monuments, tot i que, a diferència ment. La informació recuperada ha permès dels monuments europeus als quals s’aplica, confirmar que els “dòlmens” circulars són el no tenen cap accés lateral ni, en molts casos, tipus àmpliament majoritari, present arreu del es tracta de sepultures col·lectives. De vegades massís, mentre que els de túmul quadrangular, el túmul no és circular, sinó quadrangular. molt menys nombrosos, es documenten només També existeixen altres tipus de monuments, en certes zones específiques, barrejats amb els com els grans túmuls d’una vintena de metres anteriors. Els uns i els altres es troben habitual- de diàmetre, o fins i tot més, però sense llosa ment als cims i a la part alta dels vessants de les megalítica de coberta de la cambra. Ara bé, diferents elevacions que componen el massís. cal insistir que, més enllà d’aquestes informa- Quant als grans túmuls sense coberta mega- cions d’ordre general, a cap de les necròpolis lítica, són encara més rars, i apareixen quasi conegudes no s’ha fet un estudi detallat que sempre en zones baixes, en particular a la part permeti reconèixer la distribució espacial dels septentrional de la vall d’Althiburos, on n’hi ha diferents tipus i comprendre’n la lògica sub- una agrupació important. Prop d’aquesta s’ha jacent. I encara cal afegir que la cronologia documentat també una gran bazina –és a dir, d’aquests monuments és molt incerta, ja que un monument tumulari delimitat per murs rarament contenen ceràmiques d’importació, amb diverses filades de grans blocs–, que cal i que fins fa pocs anys tampoc no es disposava segurament interpretar com una tomba d’elit, de cap datació radiocarbònica (Marras et al., cosa que potser es pot dir també dels túmuls 2009). En resum, doncs, es pot afirmar que el suara esmentats. En definitiva, la prospecció coneixement sobre llur estructura i cronolo- sistemàtica de la necròpolis està permetent gia és encara molt reduït. de comprendre’n l’estructura espacial, però La necròpolis dolmènica del massís d’El aquesta tasca només es podrà completar quan Ksour era pràcticament desconeguda abans s’hagi finalitzat el treball de camp i quan es de l’inici del nostre projecte. Hi havia, cer- disposi de dades suficients sobre la cronologia tament, algunes notícies, ja des del segle xix, dels diferents tipus de monuments, la qual cosa sobre l’existència de monuments megalítics implica un treball d’excavació considerable, en proximitat d’Althiburos, i un de nosaltres que de moment només s’ha iniciat. (NK) n’havia documentat alguns, però l’exis- L’excavació dels monuments abans mencio- tència d’un conjunt immens, que cobria una nats (53, 42 i 647) ha donat informacions varia- gran part del massís, no era coneguda des del des i de gran interès. Pel que fa a la cronologia, punt de vista acadèmic. L’entitat d’aquest ma- s’han obtingut datacions radiocarbòniques per crojaciment va resultar evident a partir dels als monuments 53 i 647, que coincideixen a treballs de prospecció a l’entorn de la ciutat, i situar-los en els segles v-iv aC, mentre que el la conveniència d’estudiar-lo era patent, atès el monument 42 es pot datar, amb menys pre- que s’ha dit més amunt, per la qual cosa es van cisió, per les ceràmiques púniques contingu- iniciar els treballs de prospecció l’any 2007, i des en el nivell de preparació sobre el qual va el 2008 es va començar l’excavació d’un gran ser bastit, que permeten situar-lo en la segona monument (53); un cop acabada, l’any 2012, meitat del primer mil·lenni aC. És important se’n van excavar dos més, de dimensions més assenyalar que diverses tombes del mateix ti- reduïdes (42 i 647) (Kallala et al., 2014). pus excavades a la necròpolis de Djebel Ma- Els treballs de prospecció han permès detec- zela es poden datar també a mitjan primer tar i documentar fins al moment 1.131 estruc- mil·lenni aC, per la presència de ceràmiques la tures, distribuïdes sobre el conjunt del massís, cronologia de les quals és ara coneguda gràcies, amb petites extensions a les zones baixes situ- precisament, als treballs desenvolupats a Althi- Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

359

Figura 7. Plantes del monument 647 en començar (a dalt) i un cop acabada l’excavació (a baix) Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

360

Figura 8. Plantes del monument 53 en començar l’excavació (a dalt) i un cop excavada la cambra funerària i descobert el cercle que delimitava el monument primitiu (a baix) Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

361 buros. Es pot afegir a tot això la datació de segle els indicis d’urbanització a Althiburos aproxi- v aC d’un dolmen de la necròpolis de Henchir madament en el mateix moment. Mided, a Tunísia, a l’est d’Althiburos (Ferjao- L’entitat del monument 53 en època númida ui, 2010: 344); un altre monument, també de no deu ser aliena al fet que en època imperial Henchir Mided, s’ha datat per carboni 14 de s’hi practiquessin cerimònies de culte funerari mitjan primer mil·lenni (Marras et al., 2009). i que, encara més tard, durant el període vàn- Malgrat que aquestes dades encara són escasses dal, fos ampliat fins a assolir un diàmetre de 23 i imprecises –les datacions radiocarbòniques m, segurament amb finalitats funeràries, tot i són poc exactes en aquest període–, tot sembla que l’espoliació moderna de la part superior de indicar que l’erecció d’aquest tipus de sepulcres la cambra funerària impedeix de confirmar-ho se situa sobretot en els segles centrals del pri- (Kallala et al., 2014). mer mil·lenni aC. En un altre ordre de coses, l’excavació d’aquests monuments també ha donat una in- Consideracions finals formació rellevant pel que fa a les pràctiques funeràries. En efecte, tant al monument 53 (sis El desenvolupament del projecte ha donat re- individus) com al 647 (un sol individu) les res- sultats importants, que són un pas endavant tes òssies són extremament escasses, la qual cosa crucial per a l’arqueologia del món númida. confirma les observacions de G. Camps en el Per primera vegada es té un cert volum d’in- sentit que els cossos eren objecte de descarnació formació arqueològica sobre aspectes diversos prèvia a la sepultura, i que les restes dipositades d’aquesta civilització –pel que fa als hàbitats, n’eren només una petita part, molt selecciona- a les necròpolis, al comerç, a l’economia pro- da. Això és indici de l’existència de rituals molt ductiva, etc.–, fonamentada en una recerca ri- complexos, els detalls dels quals són difícils de gorosa des del punt de vista metodològic i ori- precisar. És possible que una part de les restes entada per un model hipotètic que ha resultat es conservés a les cases, la qual cosa explicaria la ser compatible amb les dades recuperades. El trobada a Althiburos d’ossos humans en nivells projecte continua actualment, insistint en tots datats entre els segles viii i iv aC. Pel que fa a els aspectes mencionats en aquest treball, tant les ofrenes funeràries, són molt pobres, com ja a la ciutat com en l’àmbit funerari, i, a més, s’havia comprovat en altres necròpolis (Camps, s’ha ampliat amb l’excavació d’un extraordi- Camps-Fabrer, 1964). Així, la cambra del mo- nari monument commemoratiu de tipus hel· nument 647 no contenia cap artefacte, però va lenístic a Djebel Berouag. Esperem que aquesta donar un os d’èquid, una dent d’ovicaprí i restes continuïtat es pugui mantenir en el futur. d’un ocell. També és important destacar que, malgrat llur contemporaneïtat bàsica, el monument 53 Bibliografia es destaca dels altres no solament per les seves dimensions (13 m de diàmetre), sinó per la qua- Belhakia, S.; Di Vita-Évrard, G. (1995). litat constructiva de la cambra (a base de grans “Magistratures autochtones dans les cites blocs relativament ben tallats), pel nombre d’in- peregrines de l’Afrique romaine”. A: Trous- dividus enterrats –que inclou infants– i per la set, P. (ed.). Monuments funéraires, instituti- presència en les terres que formen el túmul d’un ons autochtones en Afrique du Nord antique nombre important de vasos ceràmics, sobretot et mediévale, VIe colloque international sur peces per beure, que permeten pensar en ce- l’histoire et l’archéologie de l’Afrique du Nord. rimònies funeràries de les quals no hi ha, en Éditions du CTHS, p. 255-274. canvi, cap indici a la tomba 647. Tot això permet pensar que era el sepulcre d’un llinatge distingit, Berthier, A. (1980). “Un habitat púnique à cosa que confirmaria el procés de complexifica- Constantine”. Antiquités Africaines XVI, p. ció social que, com s’ha dit, també suggereixen 13-26. Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

362

Camps G. (1960). “Les traces d’un Âge du Ferchiou, N. (1990). “Habitats fortifiés pré- Bronze en Afrique du Nord”. Revue Afri- impériaux en Tunisie antique”. Antiquités caine 104, p. 31-55. Africaines, núm. 26, p. 43-86. Camps G. (1961a). Aux origines de la Berbérie. Ferjaoui, A. (2010). “Les relations entre Cart- Monuments et rites funéraires protohistori- hage et l’intérieur de l’Afrique, le cas de ques. París: Délégation Générale en Algérie, Regia et sa région”. A: Ferjaoui, A. Sous-Direction des Beaux Arts. (coord.). et les autochtones de son Camps G. (1961b). Aux origines de la Berbérie. empire du temps de Zama. Hommage a Mha- Massinissa ou les débuts de l’histoire, Libyca med Hassine Fantar. Tunis: Institut National 8. Alger: Service des Antiquités. du Patrimoine, p. 341-352. Camps G. (1987). “Protohistoire de l’Afrique Février, P.-A. (1989). Approches du Maghreb du Nord. Questions de terminologie et de romain. Pouvoirs, différences et conflits. Ais- chronologie”. Revue des Études Phéniciennes de-Provença: Édisud. et Puniques et des Antiquités Libyques 3, p. Ghaki, M. (1999). Les haouanet de Sidi Mha- 43-70. med Latrech. Tunis: Institut National du Camps G. (1993). “Réflexions sur l’origine pro- Patrimoine. tohistorique des cités en Afrique du Nord”. Gsell, S. (1927). Histoire ancienne de l’Afrique A: Serra L. (dir.). La città mediterranea : ere- du Nord, t. V, Les royaumes indigènes. Or- dita antica e apporto arabo-islamico sulle rive ganisation sociale, politique et économique. del Mediterraneo occidentale e in particolare París: Librairie Hachette. nel Maghreb: atti del Congresso internazio- nale di Bari, 4-7 maggio 1988. Nàpols: Isti- Halstead, P. (1996). “Pastoralism or house- tuto Universitario Orientale, p. 73-81. hold herding? Problems of scale and speci- alization in early Greek animal husbandry”. Camps G. (1995). “Les nécropoles mégalithi- World Archaeology, 28 (1), p. 20-42. ques de l’Afrique du Nord”. A: Trousset, P. (ed.). Monuments funéraires, institutions Jonhson, A. W.; Earle, T. (20002 ). The Evo- autochtones en Afrique du Nord antique et lution of Human Societies. From Foraging mediévale. VIe colloque international sur Group to Agrarian State. Stanford: Stanford l’histoire et l’archéologie de l’Afrique du Nord. University Press. Éditions du CTHS, p. 17-31. Kallala, N. (2002). “Archéologie romaine et Camps, G.; Camps-Fabrer, H. (1964). La colonisation en Afrique: enjeux et practi- Nécropole mégalithique du Djebel Mazela à ques (L’exemple du Kef (Sicca Veneria) et de Bou Nouara. París: Arts et métiers graphi- sa région, dans le nord-ouest de la Tunisie)”. ques. (Mémoires du Centre de recherches , XIX, p. 57-81. anthropologiques, préhistoriques et ethno- Kallala, N.; Sanmartí, J. (dir.) (2011). Alt- graphiques; 3) hiburos I - La fouille dans l’aire du capitole Fentress, E. (2006). “Romanizing the Ber- et dans la nécropole méridionale. Tarragona: bers”. Past and Present, núm. 190, p. 3-32. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. (Do- cumenta, 18). Ferchiou, N. (1987). “Un problème d’éclai- rage historique: le cas des tumulus et des Kallala, N., Sanmartí, J. (dirs.), Belarte, M. bazinas de l’ancien territoire de la Carthage C. (ed) (2016). Althiburos II - La fouille dans púniques”. Revue des études Phéniciennes et l’aire du capitole et dans la nécropole méri- Puniques et des Antiquités Libyques, núm. 3, dionale: études. Tarragona: Institut Català p. 185-191. d’Arqueologia Clàssica. (Documenta, 28). Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

363

Kallala, N.; Sanmartí, J.; Belarte, M. C.; et l’émergence de l’état, Actes de la table ron- Ramon, J. [et al.] (2008). “Recherches sur de internationale de Naples. Nàpols-Roma: l’occupation d’Althiburos (région du Kef, Centre Jean Bérard - École Française de Tunisie) et de ses environs à l’époque nu- Rome, p. 153-164. mide”. Pyrenae, núm. 39, 1, p. 67-113. Longerstay, M. (1995). “Les haouanet: état Kallala, N.; Sanmartí, J.; Ramon-Torres, J.; de la question”. A: Actes du VIe colloque in- Álvarez, R.; Maraoui, B.; Belarte, M. C. ternational sur l’histoire et l’archéologie de (2014). “La ville numide d’Althiburos et le l’Afrique du Nord (Pau, octobre 1993). París, monde de Carthage”. Rivista di Studi Fenici, p. 33-53. núm. 42, 1, p. 127-147. Marras, G.; Doro, L.; Floris, R.; Zedda, M. Kallala, N.; Sanmartí, J.; Jornet, R.; Be- (2009). “Il dolmen 102. Nota preliminare”. larte, M. C.; Canela, J.; Chérif, S.; Cam- A: Tanda, G., Ghaki, M.; Marras, M. Storia pillo, J.; Montanero, D.; Miniaoui, S.; dei paesaggi preistorici e protostorici nell’Al- Bermúdez, X.; Fadrique, TH.; Revilla, to Tell tunisino. Missioni 2002-2003. Càller: V. ; R amon, J.; Ben Moussa, M. (2014). “La Università degli Studi di et Minis- nécropole mégalithique de la région d’Alt- tère de la Culture et de la Sauvegarde du hiburos, dans le massif du Ksour (Gou- Patrimoine (Tunisie), p. 179-200. vernorat du Kef, Tunisie). Fouille de trois Peyras, J. (1991). Le Tell nord-est tunisien dans monuments”. Antiquités Africaines, núm. l’Antiquité: essai de monographie régionale. 50, p. 19-60. París: éditions du CNRS. Khanoussi, M., Ritter, S.; Van Rummel, PH. Rössler, O. (1979). “Die Numider. Herkunft, (2004-2005). “The German-Tunisian Pro- Schrift, Sprache”. A: Horn, H.G.; Rüger, ject at . First Results of the Exca- CH.B (ed.). Die Numider. Reiter und Köni- vation South of the Maison du Trifolium”. ge nördlich der Sahara. Colònia: Rheinland Antiquités Africaines, núm. 40-41, p. 43-66. Verlag, p. 89-97. Krandel-Ben Younès, A. (1992-1993). “La Smadja, E. (1983). “Modes de contact, sociétés nécropole rurale de Thigibba Bure (Djeb- indigènes et formation de l’État numide au ba)”. Revue des études Phéniciennes et Pu- second siècle avant notre ère”. A: Modes de niques et des Antiquités Libyques, núm. 7-8, contacts et processus de transformations dans p. 179-286. les sociétés anciennes, Actes du Colloque de Kuper, R.; Gabriel, B. (1979). Zur Urgeschich- Crotone (1981). Pisa-Roma, p. 685-702. te des Maghreb. A: Horn, H.G.; Rüger, CH. Portillo, M.; Albert R. M. (2011). “Husban- B. (ed.). Die Numider. Reiter und Könige dry practices and livestock dung at the Nu- nördlich der Sahara. Colònia: Rheinland midian site of Althiburos (el Médéina, Kef Verlag, p. 119-171. Governorate, northern ): the phyto- Lévêque, P. (1986). “L’émergence des pou- lith and spherulite evidence”. Journal of Arc- voirs structurés dans l’Afrique mineure de haeological Science, núm. 38, p. 3224-3233. l’Âge du Fer”. A: Gli interscambi culturali e Portillo, M.; Valenzuela, S.; Albert R. M. socio-economici fra l’Africa settentrionale e (2012). “Domestic patterns in the Numidi- l’Europa mediterranea. Atti del Congresso In- an site of Althiburos (northern Tunisia): the ternazionale di Amalfi (5-8 dicembre 1983). results from a combined study of animal Nàpols, p. 637-657. bones, dung and plant remains”. Quater- nary International, núm. 275, p. 84-96. Lévêque, P. (1999). “Avant et après les Prin- ces. L’Afrique mineure de l’Age du fer”. A: Rakob, F. (1998). “Cartago. La topografía de Ruby, P. (dir.). Les princes de la Protohistoire la ciudad púnica. Nuevas Investigaciones”. Sanmartí, J. [et al.] • Althiburos

364

Cuadernos de Arqueología Mediterránea Journal of African Archaeology, núm. 10, p. [Barcelona: Universitat Pompeu Fabra], 21-44. núm. 4, p. 15-46. Tanda G.; Ghaki M.; Cicilloni R. (2009). Sanmartí, J.; Kallala, N.; Belarte, M. C.; Storia dei paesaggi preistorici e protostorici Ramon, J.; Maraoui, B.; Jornet, R.; Mi- nell’Alto Tell tunisino. Missioni 2002-2003. niaoui, S. (2012). “Filling Gaps in the Pro- Càller: Università degli Studi di Cagliari i tohistory of Eastern Maghreb: The Althibu- Ministère de la Culture et de la Sauvegarde ros archaeological project (El Kef, Tunisia)”. du Patrimoine (Tunísia).