Programa de prevenció i neteja de les
aigües litorals i les platges
Estiu de 2008
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
ÍNDEX
PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA pàg. d’1 a 16
1. Presentació ...... 1
2. Calendari i objectius del Programa ...... 1
3. Característiques tècniques, horaris i rutes del mitjans ...... 2
4. Activitats del Programa ...... 3
5. Publicació de resultats ...... 4
ANNEX I. Característiques tècniques i tasques de les embarcacions de prevenció i neteja
1. Embarcacions de litoral ...... 5
1.1. Característiques tècniques ...... 6 1.2. Tasques de prevenció i neteja ...... 8 1.3. Quantificació i classificació dels residus recollits ...... 9 1.4. Rutes de les embarcacions de litoral ...... 10
2. Embarcacions de platges ...... 11
2.1. Característiques tècniques ...... 12 2.2. Tasques de prevenció i neteja ...... 12 2.3. Quantificació i classificació dels residus recollits ...... 13 2.4. Rutes de les embarcacions de platges ...... 14
Estiu 2008
1. PRESENTACIÓ
Cada estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme, dintre de la temporada de bany, el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges, i que es ve realitzant des de l’any 2001.
Les activitats d’aquest Programa es centren en el control i la vigilància de l’estat de les aigües litorals i les platges i es disposa de mitjans aeris i d’embarcacions de prevenció i neteja, per fer tasques de vigilància, prevenció i millora de les aigües costaneres.
Totes les activitats del Programa i la gestió operativa dels mitjans tècnics es dirigeixen des de la Unitat d’Aigües Marines (UAM), òrgan de l’Agència Catalana de l’Aigua responsable del seguiment i la vigilància de l’estat del medi marí litoral a Catalunya.
El Programa es realitza amb la col·laboració de la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV), i mitjançant l’adjudicació de contractes de serveis a empreses especialitzades en vigilància aèria i embarcacions.
2. CALENDARI I OBJECTIUS DEL PROGRAMA
Dintre de la Campanya estiu 2008, el Programa es desenvolupa des del 21 de juny i finalitza l’11 de setembre, i els seus objectius són els següents:
• Fer un seguiment des de l’aire de l’estat de les aigües litorals i les platges i detectar possibles afeccions de la qualitat, tant d’origen natural com degudes a l’activitat humana, així com d’episodis de contaminació que es puguin produir.
• Donar resposta davant de les afeccions detectades i activar les actuacions de resposta dels mitjans tècnics (avió i embarcacions) que siguin adequades per fer front a cada cas.
• Efectuar tasques de prevenció i neteja de les aigües litorals mitjançant la recollida de sòlids flotants, dispersió o eliminació de taques d’hidrocarburs, i altres actuacions.
• Informar periòdicament durant la temporada de bany sobre l’estat i l’evolució de la qualitat de les aigües i de les actuacions que realitzen les embarcacions.
1 Estiu 2008
3. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES, HORARIS DE TREBALL I RUTES DELS MITJANS TÈCNICS Mitjà aeri
Durant l’estiu de 2008 es sobrevola diàriament tota la costa des de Portbou a les Cases d’Alcanar entre les 9.00 h i les 15:00 h, efectuant dos vols diaris (rutes nord i sud) des de l’aeroport de Sabadell.
S’utilitza una aeronau adequada per a l’observació aèria i el registre de fotografies. Tripula l’aeronau un pilot i un observador aeri que registre i comunica a la UAM, a temps reals, l’estat de les aigües i les possibles afeccions que es puguin produir. Embarcacions de prevenció i neteja
Es disposa de 40 embarcacions de platges (model Marnett) i de 12 embarcacions de litoral (model Pelicà) distribuïdes a 31 ports base. Aquestes embarcacions fan diàriament uns recorreguts programats per cobrir tota la costa. A l’Annex I es poden consultar més àmpliament les característiques tècniques i les rutes de les 52 embarcacions de prevenció i neteja
Com a embarcacions de platges s’utilitzen barques amb molt bona maniobrabilitat, relativament petites (6,2 m d’eslora) i que compten amb mesures de seguretat per a la protecció dels banyistes. Aquestes embarcacions són adequades per treballar properes a la línia de costa i dintre de l’entorn de les platges. Recullen els residus flotants mitjançant xarxes acoblades a braços articulats. La jornada de treball compren des de les 09:00 h a les 17:00 h.
Embarcació de platges (Marnett Solid 650) Braços articulats amb les xarxes per a la recollida de sòlids flotants.
Les embarcacions de litoral tenen una eslora (10,8 m) i treballen allunyades de la costa, normalment fins a una distància d’1 milla. Aquestes embarcacions recullen els residus flotants mitjançant l’obertura de la proa en dues pinces. La jornada de treball és de 7:00 h a 15:00 h.
Embarcació de litoral (Pelicà) Contenidor de 4,5 m3 per a l’emmagatzematge dels residus recollits 2 Estiu 2008
4. ACTIVITATS DEL PROGRAMA
Tant el mitjà aeri com les embarcacions tenen assignades tasques específiques diàries però tots els mitjans treballen de manera coordinada sota la tutela dels tècnics de la UAM a través del Centre de Comunicacions que està operatiu tots els dies de la setmana de 7:00 a 18:00 hores.
Tant l’avió com les embarcacions informen a temps real (via ràdio) al Centre de Comunicacions de la UAM i efectuen trameses periòdiques de dades resultants de les seves activitats diàries.
L’avió realitza diàriament inspeccions aèries al llarg de tota la costa per controlar l’estat de les aigües costaneres i localitzar afeccions de la qualitat, tant a les aigües litorals com a les platges.
Per a les activitats específiques de vigilància i inspecció aèria, així com de recollida de dades i obtenció de fotografies, a l’aeronau viatja un observador aeri, que és l’encarregat de prendre les dades necessàries en cada cas per a informar de les possibles afeccions de la qualitat de les aigües costaneres. Les afeccions de rellevància són comunicades a temps real a la UAM, via ràdio, indicant la naturalesa, localització i gravetat de l’afecció perquè es duguin a terme les actuacions adequades.
Les embarcacions de prevenció i neteja localitzen i recullen residus flotants al llarg de les rutes que tenen establertes i realitzen actuacions de control i millora de la qualitat davant d’afeccions i episodis de contaminació a les aigües litorals i les platges. Es disposa de 52 embarcacions distribuïdes en diferents ports base al llarg de tota la costa.
Les rutes de les embarcacions estan subjectes a modificació en funció de les necessitats i problemàtiques que es puguin produir durant l’estiu. La tripulació de les embarcacions efectua majoritàriament tasques de recollida de residus sòlids flotants, i també tasques de classificació i mesura del volum i pes dels sòlids que es recullen diàriament durant tota la campanya. Així mateix realitzen un registre fotogràfic dels residus trobats a l’aigua i recollits, i de les afeccions observades.
El Centre de Comunicacions de la UAM s’encarrega de dirigir i controlar l’operativa dels mitjans tècnics del Programa i, també, de rebre i registrar les comunicacions, a temps real, que arriben a la UAM (principalment dels mitjans tècnics) en relació a informacions sobre afeccions de la qualitat de les aigües litorals i les platges, i a les actuacions de seguiment o resolutives que duen a terme els mitjans tècnics.
3 Estiu 2008
El Centre de Comunicacions està de guàrdia permanent des de les 7 del matí a les 6 de la tarda, TOTS ELS DIES de la setmana, inclosos diumenges i festius durant tota la campanya.
Des del Centre de Comunicacions es realitza el seguiment i el control de cadascun dels mitjans tècnics, a temps real, a través d’un sistema informàtic de visualització i posicionament en continu via satèl·lit. Aquest sistema permet saber quina és la posició de les embarcacions i l’aeronau en cada moment, i també ubicar la posició geogràfica on es produeix una determinada problemàtica. El fet de conèixer la distribució i posició de les embarcacions, minut a minut, i a on s’ha produït l’afecció o episodi de contaminació, permet donar una resposta coordinada en un termini de temps el més curt possible.
Centre de comunicacions de la UAM
Sistema de comunicació a temps real entre els mitjans tècnics i l’Agència Catalana de l’Aigua
5. PUBLICACIÓ DE RESULTATS
Durant la temporada d’estiu es fan públics, setmanalment, a través del web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.net/aca), els resultats de les quantitats i tipus de sòlids flotants recollits. Les quantitats s’expressen en volum (m3) i els tipus es classifiquen en els següents categories: plàstics, fustes d’origen humà, olis i greixos, altres residus antròpics, matèria orgànica, fustes naturals i algues.
Així mateix, també es publica al web l’evolució de les dades obtingudes, setmana a setmana, i les dades dels materials recollits desglossades per demarcacions litorals i comarques, per indicar el què es recull en cada tram.
4 Estiu 2008
ANNEX I
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES, TASQUES I RUTES DE LES EMBARCACIONS DE PREVENCIÓ I NETEJA
1. Embarcacions de litoral
Durant la campanya d’Estiu 2008 hi ha 12 embarcacions de litoral (model Pelicà) repartides per tota la costa. L’horari de treball d’aquestes embarcacions és de 7 hores a 15 hores.
PORT DE LA SELVA • 14 patrons
• 14 mariners ROSES • 2 encarregats • 1 coordinador L’ESTARTIT
PALAMÒS
BLANES
MATARÓ
BARCELONA
VILANOVA
TORREDEMBARRA
CAMBRILS
L’AMETLLA DE MAR Relació dels ports base
SANT CARLES DE LA RÀPITA
5 Estiu 2008
Les embarcacions model Pelicà tenen una tripulació de 2 persones (Patró i mariner), resultant 12 patrons i 12 mariners, més una parella suplent a cada zona (Nord i Sud), resultant un total de 14 patrons i 14 mariners. A més, hi ha un encarregat per zona i un coordinador.
Embarcació de litoral: Model PELICÀ
1.1 Característiques tècniques
CCCAAARRRAAACCCTTTEEERRRÍÍÍSSSTTTIIIQQQUUUEEESSS TTTÈÈÈCCCNNNIIIQQQUUUEEESSS PPPEEELLLIIICCCÀÀÀ ESLORA 10,8 m MÀNEGA 2.5 m CALAT 1,0 m Potencia motor 205 CV VELOCITAT 8 - 9 nusos Capacitat d’escombrat 5,5 m Capacitat d’emmagatzematge 4,5 m3 + 5m3 Barreres absorbents d’hidrocarburs 50 m TRIPULACIÓ Patró i mariner
Normalment el pelicà treballa amb la proa oberta a una velocitat de 2 nusos. D’aquesta manera el vaixell recull qualsevol tipus de sòlid flotant present des de la superfície de l’aigua fins a una fondària d’aproximadament 0,25-0,5 m. La recollida es fa creant un flux d’aspiració de l’aigua, això permet realitzar l’operació tant navegant com sense navegar. Un cop recollits, els sòlids s’aboquen automàticament en un contenidor de uns 4 m3 de capacitat. Posteriorment són descarregats a port i conduïts a abocadors degudament autoritzats.
6 Estiu 2008
Es xucla l’aigua amb la taca d’hidrocarburs, separant la matèria orgànica de l’aigua de mar. Un cop recollides les taques d’hidrocarburs, s’aboquen al contenidor de 4 m3 de capacitat.
Aquest tractament s’utilitza específicament per a la dispersió de pel·lícules fines d’hidrocarburs, de taques d’escumes, de formacions mucilaginoses i de matèria orgànica.
Es realitza utilitzant el canó contra incendis. Es poden eliminar residus de petroli, incrustacions i residus orgànics.
7 Estiu 2008
1.2 Tasques de prevenció i neteja
Actuacions en afeccions de la qualitat i episodis de contaminació per hidrocarburs
Recollida d’escumes naturals i restes d’algues
Recollida de residus sòlids flotants
8 Estiu 2008
1.3 Quantificació i classificació dels residus flotants recollits
• Mesures de volum i de pes • Classificació en tipologies • Complimentació de la fitxa diària de recollida de sòlids
Registre fotogràfic de la recollida diària de brossa
Registre fotogràfic d’afeccions de la qualitat de l’aigua
Bàscula digital per mesurar el pes dels residus
Descàrrega del contenidor a port
9 Estiu 2008
1.4. Rutes de les embarcacions de litoral
Trams litorals que cobreixen les embarcacions de litoral: AL (tram litoral nord); BL (tram litoral sud)
Codi Port base Tram litoral Codi Port base Tram litoral embarcació municipal embarcació municipal
Sant Adrià de Besòs Port de la Portbou Barcelona AL-01 BL-07 Barcelona Selva Colera El Prat de Llobregat Llança Viladecans El Port de la Selva Gavà
Castelldefels
Sitges Cadaqués Vilanova i la Geltrú Roses AL-02 Roses BL-08 Vilanova Cubelles Castelló d´Empúries Cunit Sant Pere Pescador Calafell L´Escala El Vendrell Estartit Roda de Barà AL-03 Creixell Torroella de Montgrí BL-09 Torredembarra Torredembarra Pals Altafulla Begur Tarragona Vila-seca Palafrugell Mont-Ras Palamós Salou Calonge BL-10 Cambrils Cambrils Palamós AL-04 Castell - Platja d´Aro Mont-roig del Camp Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d´Aro Tossa de Mar Lloret de Mar Vandellòs i Blanes l´Hospitalet de l’Infant Malgrat de Mar L´Ametlla de Mar Blanes BL-11 l´Ametlla AL-05 Santa Susanna El Perelló Pineda de Mar L´Ampolla Calella Deltebre Sant Pol de Mar Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d’Estrac Sant Vicenç de Montalt St.Jaume d´Enveja Sant Andreu de Amposta Sant Carles de la AL-06 Mataró Llavaneres BL-12 St. Carles de la Ràpita Mataró Ràpita Cabrera de Mar Alcanar Vilassar de Mar Premià de Mar El Masnou Montgat Badalona
10 Estiu 2008
2. Embarcacions de platges
Durant la campanya d’Estiu 2008 hi ha 40 embarcacions de platges (model Marnett) repartides al llarg de tota la costa catalana a 29 ports base.
• 40 patrons PORTBOU PORT DE LA SELVA • 4 encarregats CADAQUÉS 1 coordinador • ROSES (2)
L’ESCALA
L’ESTARTIT LLAFRANC PALAMÓS (2) PORT DARO SANT FELIU DE GUÍXOLS
BLANES (2) ARENYS DE MAR (3) MATARÓ PREMIÀ DE MAR EL MASNOU BADALONA PORT OLÍMPIC (2) PORT GINESTA AIGUADOLÇ VILANOVA I LA GELTRÚ SEGUR DE CALAFELL TORREDEMBARRA (2) TARRAGONA (2) SALOU CAMBRILS (2) HOSPITALET DE L’INFANT (2) L’AMETLLA DE MAR (2) Relació dels ports base L’AMPOLLA ( ) Núm. embarcacions
ALCANAR
Les embarcacions model Marnett tenen una tripulació d’1 persona (Patró), resultant 40 patrons. A més, hi ha 2 encarregats a la zona nord, 2 encarregats a la zona sud i un coordinador.
Embarcació de platja: Model MARNETT
11 Estiu 2008
2.1 Característiques tècniques
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES MARNETT SOLID 650 Eslora 6,2 m Mànega 1,9 m Calat 0,35 m Motor diesel 60 CV Velocitat màxima 12 nusos Consum combustible a velocitat de treball (3 nusos) Menys de 3 litres/hora Autonomia Més de 24 hores Capacitat d’emmagatzematge 1,6 m3 + sacs de recollida Amplada d’escombrat 4 m
Les principals característiques operatives de les embarcacions de platges son:
- Bona maniobrabilitat en espais reduïts. - Garantia de seguretat pels banyistes. - Accés a cales, zones d'espigons i escolleres, etc. - Treball a voramar (línia de la costa). - Recollida de sòlids, boles de quitrà, hidrocarburs. - Recollida i emmagatzematge de residus per comandament central automatitzat. - Autonomia suficient per a tota la jornada laboral (inclosos desplaçaments a port base). - Sistema de recollida de sòlids flotants mitjançant xarxes acoblades a braços articulats - Velocitat de desplaçament: 12 - 20 nusos
2.2 Tasques de prevenció i neteja
Actuacions en afeccions de la qualitat i recollida d’animals marins morts
12 Estiu 2008
Recollida de residus sòlids flotants
2.3 Quantificació i classificació dels residus flotants recollits
Mesura de volum i de pes
Classificació en tipologies Complimentació de la fitxa diària de recollida de sòlids Registre fotogràfic de la brossa recollida
diàriament
Registre fotogràfic d’afeccions
Dinamòmetre digital
13 Estiu 2008
2.4. Rutes de les embarcacions de platges
Trams litorals que cobreixen les embarcacions de platges: A (tram litoral nord); B (tram litoral sud)
Embarcacions amb port base a Girona
Codi Ports base Trams litoral municipals embarcació
Portbou Portbou A1 Colera Llançà (des de l’extrem nord fins al port de LLançà)
A2 Port de la Selva Llançà (des del port de Llançà fins a l’ extrem sud) Port de la Selva Cadaqués (des de l’extrem nord fins al cap de Creus)
Cadaqués Cadaqués (des del cap de Creus fins al cap Norfeu) A3 (fondeig)
A4 Roses Roses (des del cap Norfeu fins al port de Roses)
Roses Roses (des del Port de Roses fins a l’extrem sud) A5 Castelló d'Empúries
L’Escala St. Pere Pescador A6 l'Escala Torroella de Montgrí (des de l’extrem nord fins a la punta del MIlà)
L’Estartit Torroella de Montgrí (des de la punta del Milà fins a l’extrem sud) A7 Pals Begur (des de l’extrem nord fins al cap de Begur)
Llafranc Begur (des del cap de Begur fins a l’extrem sud) A8 (fondeig) Palafrugell (des de l’extrem nord fins a la punta Forcats)
Palamós Palafrugell (des de la punta Forcats fins a l’extrem sud) A9 Montràs Palamós (des de l’extrem nord fins a la punta del Molí)
Palamós Palamós ( des de la punta del Molí fins a l’extrem sud) A10 Calonge
Port d’Aro Castell-Platja d'Aro A11 (Marina) Sant Feliu de Guíxols (des de l’extrem nord fins al port de Sant Feliu)
Sant Feliu Sant Feliu de Guíxols (des del port de Sant Feliu fins a l’extrem sud) A12 Santa Cristina d'Aro Tossa de Mar (des de l’extrem nord fins al cap de Tossa) Tossa de Mar (des del cap de Tossa fins a l’exterm sud) Blanes A13 Lloret de Mar Blanes (des de l’extrem nord al port de Blanes)
Blanes Blanes (des del port de Blanes a l’extrem sud) A14 Malgrat de Mar Santa Susanna
14 Estiu 2008
Embarcacions amb port base a Barcelona
Codi Ports base Trams litorals municipals embarcació Arenys de Mar Pineda de Mar A15 Calella de Mar Sant Pol de Mar (des de l’extrem nord fins a la platja de la Platjola i el Morer)
Arenys de Mar Sant Pol de Mar
A16 Canet de Mar
Arenys de Mar (des de l’extrem nord al port d’Arenys)
Arenys de Mar Arenys de Mar (des del port d’Arenys a l’exterm sud)
A17 Caldes d'Estrac Sant Vicenç de Montalt Sant Andreu de Llavaneres (des de l’exterm nord a port Balís)
Mataró Sant Andreu de Llavaneres (des de Port Balís a l’extrem sud) A18 Mataró (des de l’extrem nord a la platja de l’Estació)
Premià de Mar Mataró (des de la platja de Llevant a l’extrem sud) A19 Cabrera de Mar Vilassar de Mar Premià de Mar
Masnou el Masnou A20 Montgat
Badalona Badalona B21 St. Adrià de Besòs (des de l’extrem nord fins a la desembocadura del riu Besòs)
Port Olímpic Sant Adrià de Besòs (des de la desembocadura del Riu Besòs fins a l’extrem sud) B22 Barcelona (des de l’extrem nord fins al port Olímpic)
B23 Port Olímpic Barcelona (des del Port Olímpic fins a l’extrem sud)
Port Ginesta el Prat de Llobregat B24 Viladecans Gavà Castelldefels Sitges (des de l’extrem nord fins al port del Garraf)
Aiguadolç Sitges (des del port del Garraf fins a l’extrem sud) B25 Vilanova i la Geltrú (des de l’extrem nord fins al port de Vilanova)
Vilanova Vilanova i la Geltrú (des del port de Vilanova fins a l’extrem sud) B26 Cubelles Cunit
Calafell (des de l’extrem nord fins al port de Segur)
15 Estiu 2008
Embarcacions amb port base a Tarragona
Codi Ports base Trams litorals municipals embarcació
Port de Segur Calafell (des del port de Segur fins a l’extrem sud) B27 el Vendrell
Torredembarra Rodà Barà B28 Creixell Torredembarra (des de l’extrem nord al port de Torredembarra)
B29 Torredembarra Torredembarra (des del port de Torredembarra fins a l’extrem sud) Altafulla Tarragona (des de l’extrem nord fins a la punta de la Creueta)
Tarragona Tarragona (des de la punta de la Creueta fins al port nàutic de Tarragona) B30 (nàutic)
Tarragona Tarragona (des del port nàutic de Tarragona fins a l’extrem sud) B31 (nàutic) Vila-seca Salou (des de l’extrem nord fins al cap de Salou)
B32 Salou Salou ( des del cap de Salou a l’extrem sud)
B33 Cambrils Cambrils (des de l’extrem nord fins al port de Cambrils)
Cambrils Cambrils (des del port de Cambrils fins a l’extrem sud) B34 Mont-roig del Camp (des de l’extrem nord fins a la punta de la Porquerola)
B35 Hospitalet Mont-roig del Camp (des de la punta de la Porquerola fins a l’extrem sud) Vandellòs i l'Hospitalet (des de l’extrem nord fins al port de l’Hospitalet)
Hospitalet Vandellòs i l'Hospitalet ((des del port de l’Hospitalet fins a l’extrem sud)l B36 l'Ametlla de Mar (des de l’extrem nord del municipi fins al port de Calafat)
B37 l’Ametlla l'Ametlla de Mar (des del port de Calafat fins al Port de l’Ametlla)
l’Ametlla l'Ametlla de Mar (des del port de l’Ametlla fins a l’extrem sud) B38 el Perelló
l’Ampolla l'Ampolla B39 Deltebre
Les Cases St Jaume d'Enveja d’Alcanar Amposta B40 St Carles Ràpita Alcanar
UNITAT D’AIGÜES MARINES Barcelona, 1 de juny de 2008
16 Estiu 2008