Tradicions I Transmissions Iconogràfiques Dels Manuscrits De La Ribagorça Entre Els Segles X – XII
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Tradicions i transmissions iconogràfiques dels manuscrits de la Ribagorça entre els segles X – XII Rebecca Swanson Hernández Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – SenseObraDerivada 3.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – SinObraDerivada 3.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- NoDerivs 3.0. Spain License. Tradicions i transmissions iconogràfiques dels manuscrits de la Ribagorça entre els segles X – XII. Volum I Tesi presentada per optar al títol de doctor 2016 Doctoranda Rebecca Swanson Hernández Directors Dra. Milagros Guardia Pons Dr. Carles Mancho Suarez Tutora Dra. Milagros Guardia Pons Facultat de Geografia i Història Departament d’Història de l’Art Programa de Doctorat d’Història de l’Art To my mother and my daughter, for their encouragement and support, and to the memory of my beloved father, who I miss every day. Agraïments Aquesta tesi doctoral no s’hauria pogut realitzar sense l’ajuda i la col·laboració desinteressada de moltes persones, qui, d’alguna o altra manera, han participat o m’han recolzat durant les diferents fases de la recerca. En primer lloc agraeixo l’ajuda i el suport dels meus directors, la professora Milagros Guardia i el professor Carles Mancho, qui han cregut en mi des del principi, m’han recolzat incansablement i m’han orientat quan ho necessitava: gràcies per obrir- me les portes a l’apassionant món de la recerca científica. Especialment vull agrair a la professora Immaculada Lorés, qui m’ha proporcionat els recursos necessaris per tal de portar a terme la meva investigació. Gràcies Imma per les llargues converses i els intercanvis de coneixement, aquesta tesi no hauria sigut possible sense tu. També vull agrair als meus companys del grup de recerca: al Juan Antonio Olañeta, la Begoña Cayuela, la Carmen Prerrota, la Roser Pinyol i la Cristina Terradelles; amics de batalla, que m’han escoltat pacientment i m’han obert a noves perspectives amb les seves aportacions. Entre els meus companys, estic especialment agraïda al Josep Palau, qui ha estat al meu costat quan necessitava recolzament anímic, i qui ha contribuït amb el seu saber en alguns dels capítols. Tots ells, directors i companys han sigut, i són, una família per mi. En segon lloc voldria agrair l’ajuda valuosíssima de les persones que han col·laborat des de les diverses institucions: a la Rosana Miró i l’Anna Carles de l’Arxiu Capitular de Lleida, que m’han proveït de tots els recursos que tenien al seu abast per tal d’ajudar-me durant la recerca. També voldria expressar el meu agraïment a Don Aurelio Ricou Sanjuán, rector de Roda d’Isàvena, qui de manera desinteressada em va obrir les portes de la catedral i l’arxiu parroquial. Agraeixo també a l’Alberto Velasco, conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, per posar al meu abast el fons de fragments pergamins del museu, a Juan Carlos Barón Aspiroz, qui em va rebre a l’Arxiu Capitular d’Osca, i als bibliotecaris de la Real Academia de la Historia de Madrid i la Biblioteca Pública de Tarragona. En tercer lloc voldria agrair a totes les persones que en algun moment o altre m’han assessorat o aconsellat: a la professora Mmde. Anne Orange Poilpré qui molt amablement em va acollir a la Université Panthéon Sorbonne i va fer de la meva estada a París una experiència enriquidora, tant a nivell personal com professional. A Marina Navás, companya de viatge, amiga estimada, qui m’obrí les portes de casa seva. A Stefano Cingolani, qui m’ha ajudat incomptables vegades amb les transcripcions dels manuscrits, a la professora Mercè Puig i al professor Daniel Piñol, per la seva experta ajuda. Al professor Antoni Conejo, qui pacientment m’ha escoltat en incasables converses, i al professor Xavier Barral, pels seus savis consells. Ha sigut un llarg viatge i ha sigut gràcies a tots vosaltres que l’he pogut portar a bon terme. Finalment, agrair als meus amics i familiars, sense el seu recolzament i la seva estima no hagués sigut possible arribar fins aquí. A tots ells, moltíssimes gràcies. Resum La diòcesi de la Ribagorça i en concret la seva seu, Roda d’Isàvena, han sigut des de inicis del segle XX un focus d’estudi important pels historiadors de l’art, atès que els seus bisbes són els promotors de significatius vestigis d’art monumental. Anàlogament, és una diòcesi intensament estudiada també des d’un punt de vista històric ja des del segle XVI. Tanmateix però, poc se sap en referència a la seva complexitat cultural. En conseqüència, la present recerca es planteja com una reconstrucció de la vida cultural de la diòcesi, i particularment de la biblioteca catedralícia de la seva seu, per tal de comprendre quines inquietuds existeixen darrera d’aquestes manifestacions artístiques, plantejant tanmateix, un millor coneixement dels diversos esdeveniments històrics succeïts entre els segles X i XII. Els arguments, desenvolupats de manera crítica i objectiva, ens situen davant d’una seu de l’edat mitjana que formava part d’una extensa xarxa cultural per on confluïen persones, idees, llibres, pràctiques litúrgiques i formes artístiques. Es demostra com l’intercanvi de coneixement és una de les característiques més determinants de la seu ribagorçana de Roda d’Isàvena. Així mateix, la present recerca ofereix per primera vegada un catàleg complert dels diferents manuscrits que van formar part la biblioteca catedralícia. Abstract The diocese of Ribagorça and in particular its See, Roda de Isábena, have been a main research topic by art historians since the early twentieth century because its bishops were the promoters of some preserved significant monumental art works. Similarly, and since the sixteenth century, the diocese has also been intensively studied from a historical point of view. However, little is known regarding its cultural complexity. Therefore, the following investigation is conceived as a reconstruction of the cultural life of the diocese, particularly of the See’s cathedral library, in order to understand the concerns behind the several artistic evidences, providing also, a better understanding for the various historical events occurred between the X and XII centuries. The in-depth research, developed in a critical and impartial way, reveals that the studied medieval See was part of an extensive cultural network where people, ideas, books, liturgical practices and art works were intimately intertwined. It is stated how the exchange of knowledge is one of the most significant features the See of Roda d' Isàvena. Additionally, a complete catalogue of the several manuscripts comprised within the cathedral library is also provided for the first time. Índex 1. Introducció ............................................................................................................................. 11 1.1. Estat de la Qüestió .............................................................................................................. 11 1.2. Objectius .............................................................................................................................. 16 1.3. Metodologia ........................................................................................................................ 19 2. La Seu Episcopal de Roda d’Isàvena: història i context ................................................... 23 2.1. Des de la creació de la diòcesi fins l’any 1076: els bisbes de la Ribagorça .................. 26 2.2. Els anys d’expansió (1076 - 1149): la seu episcopal de Roda, i la conquesta de Barbastre. .................................................................................................................................... 35 2.2.1. Els bisbes Ramon Dalmau i Llop de Roda d’Isàvena ........................................................... 35 2.2.2. Ponç de Roda i Barbastre ......................................................................................................... 38 2.2.3. Ramon Guillem de Roda i Barbastre ...................................................................................... 42 2.2.4. Pere Guillem de Roda i Barbastre (1127? - 1134), Ramir II (1134-1135) i Gaufred de Roda i Barbastre (1136-1143). ........................................................................................................... 46 2.3. Els anys d’esplendor (1149 - 1235): la seu episcopal de Roda, i la conquesta de Lleida. .......................................................................................................................................... 50 3. La Biblioteca i l’"scriptorium" de Roda d'Isàvena: construcció, reconstrucció i desconstrucció ........................................................................................................................... 55 3.1. Historia de la Biblioteca de Roda d'Isàvena: la construcció ......................................... 55 3.2. El contingut de la biblioteca de Roda d'Isàvena: la reconstrucció ............................... 73 3.2.1. Primera acta de dotació ........................................................................................................... 73 3.2.2. L'inventari rotense: del s. XII? ................................................................................................. 76 3.2.3. L'Inventari rotense: el contingut ............................................................................................. 83 3.2.4. Els manuscrits no mencionats a l’inventari .......................................................................