JULIOL DE 2020 EDICIÓ NÚMERO 297 PERIÒDIC GRATUÏT

www.uncopdull.com

p2 p15 Bel aposta per fixar la Més carrils data de les eleccions bici a Amposta L’aparell nou de radioteràpia, finalment a l’hospital de Jesús

El Departament de Salut instal·larà el nou Roigé celebra la decisió i reclama una solució accelerador lineal a l’hospital de la Santa Creu definitiva per a l’hospital Verge de la Cinta p22 Les Terres de l’Ebre afronten el primer estiu de l’era covid

El territori entra de ple en la nova normalitat, amb el doble repte de continuar sent la regió amb menys contagis i alhora captar el turisme de proximitat.

FOTO: JOAQUIM DOMINGO. p20, 21 i 27

La Ribera d’Ebre prepara mocions contra els nous parcs eòlics p14 2 // Juliol 2020 cop d’ull

Soler veu alternatives a Puigdemont

LLUÍS SOLER va dir en una entrevista pot treure ningú”, però “hi ha actius im- a ‘Nació Digital’ que la reordenació de portants” que poden desenvolupar el JxCat no pot estar “condicionada a un paper de cap de cartell, “amb tot el res- lideratge concret”. L’alcalde de Deltebre pecte, la lleialtat i la coordinació” amb creu que el paper de Carles Puigdemont l’expresident a l’exili. Soler també va dir és “inqüestionable”, ja que va fre possi- que estaria molt bé que el candidat o P ble poder expressar “l’anhel de llibertat”. candidata de Junts fos un alcalde o al- POLÍTICA Segons Soler, esta autoritat moral “no li caldessa, “com a punt de força”. G.M.

JUNTS PER CATALUNYA Bel aposta per la convocatòria immedita d’eleccions a Catalunya El diputat al Congrés i exalcalde de Tortosa Sosté que el govern actual ‘ha tocat fons’, i que diu que ell posaria les urnes ‘com més aviat, millor’ no deixaria que el Suprem marqués el calendari

vern”, va concloure l’exalcalde Gustau Moreno / ACN de Tortosa. TORTOSA Les paraules de Bel van córrer com la pólvora, just quan el Ferran Bel convocaria elec- PDeCAT i JuntsXCat es tro- cions al Parlament “com més ben en un moment convuls a aviat, millor”. El diputat tor- causa de l’estira i arronsa entre tosí de JuntsXCat al Congrés fidels i crítics amb les -direc dels Diputats, considerat el trius de Carles Puigdemont. A número 3 del PDeCAT, va ge- grans trets, el PDeCAT es nega nerar una polseguera impor- a dissoldre’s dins de l’espai de tant amb estes declaracions, JuntsXCat, mentre que la Cri- tot i que havia matisat que es da de Puigdemont rebutja una tractava de la seua opinió per- coalició electoral, que a priori sonal. Va ser durant una ter- és la fórmula que proposa el túlia al programa L’Entrellat PDeCAT. Les converses s’han de Canal 21 Ebre, el 19 de juny reprès aquest mes de juny, i passat, i la notícia ràpidament continuen estancades. De fet, va escampar-se per mitjans no pot descartar-se l’opció d’abast nacional i també a les d’un trencament de l’espai xarxes socials. Fos com fos, post-convergent, al mateix Bel havia deixat molt clara, en temps que també s’ha creat el públic, la seua aposta per tor- nou Partit Nacionalista Català nar a acudir a les urnes. (PNC) amb gent com Marta La competència de convocar Pascal i Carles Campuzano, eleccions recau en el presi- qui va ser company de Bel al dent de la Generalitat. Però, Congrés dels Diputats. segons Bel, en la situació ac- El PNC aspira a presentar-se a tual, ell no s’arriscaria a que les properes eleccions amb el Tribunal Suprem acabés una entesa amb Units per Ferran Bel, diputat de JuntsXCat. // ARXIU. marcant el calendari electoral, Avançar i el sector més prag- amb la possible inhabilitació màtic del PDeCAT. A més, el de Quim Torra a partir del se- Partit Demòcrata té pendent tembre, per haver-se negat a un Consell Nacional durant despenjar a temps la pancarta este mes de juliol, on hi espera Pallarès diu que les urnes no són urgents que demanava l’alliberament arribar amb les converses des- Xavier Pallarès assegura que el govern en- perar esta situació complicada”, va afe- dels presos polítics. Bel també encallades o, almenys, no cara té molta feina a fer per superar la cri- gir-hi, tot recordant que l’executiu de va dir que, “objectivament”, la trencades. Tot i això, cada ve- si del coronavirus. El delegat de la Genera- Quim Torra també ha d’enfrontar-se a les situació de l’actual govern de gada són més les veus de tots litat a les Terres de l’Ebre ha respost així lleis espanyoles i al dèficit fiscal de Cata- la Generalitat “ha tocat fons”, els actors implicats que adver- les declaracions de Ferran Bel, que va afir- lunya. Segons Pallarès, ara la gent no està tot i que també va matisar que teixen que el trencament de mar que convocaria eleccions “com més pensant en tornar a les urnes, sinó en com no parlava de la coalició entre l’espai és una de les opcions aviat millor”. “Bàsicament, penso que no, aixecarà la persiana del negoci cada dia, “i Junts i ERC. “Això no té més més probables ara mateix. La per la quantiat d’esforços que s’estan fent de quina manera el govern de la Generali- recorregut, i s’ha de ser clar. Crida, que continua pressio- per part del Govern”, va destacar Pallarès tat podem ajudar a pujar i baixar esta per- Que parlen les urnes i quan nant per crear una nova for- durant una entrevista a Canal 21 Ebre. siana”. Amb tot, va deixar que respecta hagen parlat, d’acord a les no- mació, considera que la ruptu- “Tots els departaments i conselleries es- totes les opinions que hi ha al seu partit ves majories que puguen ha- ra pot perjudicar més al tan fent mans i mànigues per intentar su- sobre la convocatòria electoral. ver-hi, que es configure un go- PDeCAT que a JuntsXCat. cop d’ull Juliol 2020 // 3 POLÍTICA DIVISIÓ AL GOVERN EBRENC ‘Junts fa d’oposició per desgastar ERC’

El president dels republicans a l’Ebre lamenta els El també diputat Alfons Montserrat recorda atacs de Junts: ‘Sembla que estem en campanya’ que Torra havia perdut la confiança en Esquerra

són els socis de Govern, sinó remarcat el diputat canareu. Gustau Moreno que són els socis majoritaris, El dirigent d’ERC també va re- TORTOSA tenen la presidència de la Ge- butjar les crítiques de Junts a neralitat i també la màxima fi- la gestió d’ERC al capdavant El president d’Esquerra a les gura al territori com a delegat del COPATE. “No pots dir que Terres de l’Ebre, Alfons Mont- el Govern, i en canvi sembla s’està fent una mala praxis en serrat, ha acusat JuntsXCat que siguen l’oposició”, ha la- la gestió, justet quan acaba de de fer “oposició” de l’acció de mentat, abans d’afegir: “Seria sortir una sentència del cas govern de la Generalitat al te- bo tenir un model de territori, Palau que, només amb el cas rritori, per intentar erosionar i si és possible, que remem tots de Ferrovial, hi ha un partit, els republicans. Montserrat en la mateixa direcció”. Convergència, que s’ha em- ha posat l’exemple de les críti- Montserrat ha recordat que portat més de 6,6 milions en ques de Junts a les sancions de el president Quim Torra va comissions, i que tenen 15 seus la llei de Caça que els mateixos dir que havia exhaurit la con- embargades: la d’Amposta, la van aprovar al Parlament, però fiança amb Esquerra, i que de Tortosa, la de Móra d’Ebre”, també la política de desgast convocaria les eleccions des- ha retret. Segons Montserrat, cap al Departament de Salut prés d’aprovar el pressupost. sembla que els socis de govern per la gestió de la crisi del co- Segons el republicà, “sembla sí que saben quan seran les ronavirus. “Ho atribueixo a un que ara ja hage recuperat la eleccions al Parlament: “Real- element més d’esta tònica del confiança”, tot i que “no vol ment, dóna la sensació que, PDeCAT o de JuntsXCat de elaborar una estratègia comu- encara que no estan convoca- desgast a totes aquelles actua- na ni tampoc fixar el calendari des les eleccions, ells saben cions que fa ERC, siga caça o electoral” amb el seus socis de qüestions o dates que nosal- Salut”, ha dit. “S’està fent opo- govern. “Això és una compe- tres no sabem. Sí que sembla sició, quan realment no només tència del president Torra”, ha que estem en campanya”. Alfons Montserrat, president d’ERC a l’Ebre. // C21. Espuny (PDeCAT) diu que les eleccions no són prioritàries i rebutja les acusacions d’Esquerra La presidenta del Partit Demòcrata a l’Ebre creu Assegura que l’estafa al COPATE és ‘la punta de que primer caldria superar la crisi de la covid-19 l’iceberg’ d’una mala gestió per part del tripartit

i la post-covid que suposarà, i la interventora del COPATE Gustau Moreno en cap moment les eleccions, havia fet un informe desfavo- TORTOSA de les que no tenim dades al rable”, va afegir-hi Espuny, qui respecte”, va assegurar. En la ha negar de nou que vulguen La del PDeCAT a les Terres mateixa entrevista, Espuny va erosionar ERC al territori. de l’Ebre, Cinta Espuny, va explicar que el PDeCAT de les De fet, el PDeCAT havia difós dir que a Junts per Catalunya Terres de l’Ebre no renuncia un parell de comunicats en no saben quan seran les elec- a poder fer el congrés de ve- què donava suport al consorci cions al Parlament, i que ara la gueria que va haver d’ajornar després d’haver patit l’estafa, prioritat és superar la crisi del amb motiu de l’estat d’alarma. però en què qüestionava el go- coronavirus. D’esta manera, La idea, segons va dir, és fer-lo vern d’Esquerra, PSC i Mo- Espuny replicava el president presencial, però no hi ha una vem. Espuny va dir que conti- d’ERC a les Terres de l’Ebre, data concreta i també podria nuaran fiscalitzant l’acció del que també durant una entre- fer-se telemàticament durant govern del COPATE. “És un vista a Canal 21 havia retret a els propers mesos. consorci que ara ha de desen- JuntsXCat que estaven fent A més, Espuny va dir que l’es- volupar unes polítiques am- d’oposició al govern per “des- tafa de 400.000 euros al Con- bietals, i nosaltres estarem gastar” els republicans, i que sorci de Polítiques Ambientals molt atents en totes aquestes potser era perquè sabien la a les Terres de l’Ebre (COPA- accions que s’han de fer”, va data de les eleccions al Parla- TE) és “la punta de l’iceberg dir. Espuny va assenyalar que ment. “Crec que el tema de les d’una mala gestió”. Així, va esta ha de ser la funció del CO- eleccions no ha de ser priorita- insistir-hi en què la “mala ges- PATE. “No pot ser una institu- ri. La meua preocupació, com tió” es demostra també en el ció per repartir-se càrrecs o a presidenta del partit i també fet que tindrà un desviament sous, sinó que ha d’estar al ser- com a membre del Govern, és pressupostari de més de 2,6 vei de les demandes del terri- L’entrevista a Cinta Espuny, el 10 de juny passat. // C21. intentar abordar la pandèmia milions d’euros. “A més a més, tori”, va advertir Espuny. 4 // Juliol 2020 cop d’ull POLÍTICA Xoc de trens per l’estafa al COPATE JuntsxCat qüestiona la ‘dubtosa gestió’ del Alerten d’un suposat desviament pressupostari govern d’ERC, el PSC i Movem al consorci de 2,6 milions d’euros, que el tripartit ja ha negat

ferència a ERC, PSC i Movem Junts, i va demanar que “no es G.M. Terres de l’Ebre. traslladin debats de polítiques TORTOSA Per tot plegat, Junts assegura- locals” a un organisme tècnic va que continuaria realitzant, “que és referència” al territori. L’estafa de 400.000 euros al “i amb més exhaustivitat en- Es dóna la circumstància que Consorci de Serveis Agroam- cara”, la seua “funció fiscalit- Alginet també és el portaveu bientals de les Terres de l’Ebre zadora en benefici de la ciuta- d’ERC-Més Deltebre, i que un (COPATE), amb el canvi frau- dania de les Terres de l’Ebre dels màxim impulsors del CO- dulent del número de comp- representada pels municipis PATE va ser l’actual alcalde de te corrent de l’empresa que que formen part del consorci”. Deltebre, Lluís Soler, tot i que gestiona les deixalleries, ha A més, assenyalaven que “la el 2017 va descinvular-se del propiciat una nova polèmi- prioritat actual, i més tenint consorci per gestionar els re- ca política entre JuntsxCat i en compte el context econò- sidus pel seu compte. ERC a les Terres de l’Ebre. El mic que ha causat la covid-19, Però aleshores Junts va repli- PDeCAT va emetre un primer ha de ser recuperar la totalitat car Alginet i va alertar d’un comunicat en què lamentava dels 400.000 euros estafats, ja desviament pressupostari de i condemnava la situació, i en que aquests provenen dels im- 2,6 milions al COPATE. Però què es posa “a disposició del postos de la ciutadania”. el govern del consorci va ne- govern del COPATE”. Amb Tot seguit, el president del CO- gar cap desviació i va tornar a tot, des de Junts afirmaven PATE, el republicà Joan Algi- lamentar la “irresponsabili- que la situació era “una mos- net, va culpar Junts de ‘cinis- tat” de Junts. De fet, va asse- tra més de la dubtosa gestió me’ per les ‘falses acusacions’ gurar que el pla pressupostari que s’està efectuant des de la i crítiques al consorci. Alginet del COPATE 2021-2023 com- presidència del COPATE i des va assegurar que havia rebut el pleix l’objectiu d’estabilitat i la El president del COPATE, Joan Alginet. // CEDIDA. del govern tripartit“, en re- suport de diversos alcaldes de regla de la despesa. Alginet anuncia que el COPATE demanarà responsabilitats a ING Direct per l’estafa

que els va permetre obrir el llar Alginet durant una entre- sificar. En este sentit, també una qüestió de tacticisme polí- G.M. compte bancari amb què van vista a Canal 21 Ebre. va recordar que ja han recupe- tic”. A més, Alginet va aclarir DELTEBRE suplantar l’empresa que ges- “L’empresa al final és una víc- rat 232.000 euros gràcies a la que simplement han aprovat tiona les deixalleries. “ING tima, també, perquè li han su- ràpida actuació del COPATE, un pla econòmic i financer per El republicà Joan Alginet ha Direct, que és el banc implicat, plantat la identitat, i el que ha que va denunciar els fets al ju- al període 2021-2023. Però el confirmat que seguiran di- va comportar que algú pogués de fer és establir la seua defen- tjat de Tortosa. president ha negat que hi haja ferents vies legals per inten- obrir un compte corrent amb sa de la forma que considere”, A banda, Alginet va lamentar un desviament pressupostari tar recuperar la totalitat dels el CIF de Sorigué. Per tant, va remarcar Alginet. que JuntsXCat vulga aprofitar de 2,6 milions d’euros, tal i 400.000 euros de l’estafa que hem d’establir dos vies de de- L’empresa suplantada és Nor- la situació per qüestionar la com ha denunciat Junts. “Ob- ha patit el Consorci de Políti- fensa, la primera contra les bert SL, del grup Sorigué, gestió del consorci. El republi- jectivament, les dades econò- ques Ambientals de les Terres persones que han comès este mentre que el banc és ING Di- cà va acusar Junts de voler miques són les que són”, va de l’Ebre (COPATE). D’una delicte; però entenem també rect. Alginet va explicar que, “erosionar” Esquerra per mo- afirmar, tot abans de demanar banda, tot seguint el rastre que aquí hi ha una responsabi- abans de pagar les factures, tius electorals. Segons Alginet, a JuntsXCat que no li vulguen dels diners fins als autors del litat subsidiària d’una entitat el COPATE va demanar els s’han generat “titulars ten- donar lliçons sobre “gestió delicte. Però també tot dema- financera que ha permès obrir corresponents certificats, que denciosos” per “atacar la insti- econòmica, retallades i quali- nant responsabilitats al banc un compte corrent”, va deta- els estafadors també van fal- tució i el que representa per tat dels serveis públics”. cop d’ull Juliol 2020 // 5 POLÍTICA ‘Un robatori són les comissions del 4%’

Norma Pujol surt en defensa del també republicà La diputada recorda que Convergència tenia Joan Alginet per les crítiques de Junts al COPATE les seus embargades i que ha estat condemnada

rant una entrevista a Canal de Tortosa, Amposta o Móra Cinta Bonet 21 Ebre, Cinta Espuny va afir- d’Ebre. “I d’estos 6,6 milions LES CASES D’ALCANAR mar el 10 de juny que l’estafa d’euros que es van cobrar en de 400.000 euros al Consorci comissions il·legals al seu mo- “Una mala gestió, o millor dit, de Polítiques Ambientals a les ment, ni Convergència ni els un robatori, serien per exem- Terres de l’Ebre (COPATE) seus hereus del PDeCAT els ple aquelles comissions del és “la punta de l’iceberg de han tornat ni han donat cap ti- 4% que va cobrar Convergèn- la mala gestió” que fa l’orga- pus d’explicacions”, va reblar cia Democràtica d’una cons- nisme, presidit pel republicà Pujol, abans de demanar “més tructora, com ha demostrat Joan Alginet. respecte” als seus socis de go- ja el cas Palau”. Així de con- Unes paraules que no van vern a la Generalitat. tundent va voler replicar la agradar gens a ERC. Per això, Mira el diputada republicana Norma Pujol va recordar que pels fets vídeo Pujol les últimes declaracions del cas Palau a Convergència en este de la presidenta del PDeCAT se li van embargar les seus del enllaç La diputada flixenca d’ERC, Norma Pujol. // C21. a les Terres de l’Ebre. Du- partit al territori, com ara les ‘Torra hauria de convocar eleccions, el govern està desgastat i dividit’

Francesc Miró. // C21.

El PSC de les Terres de complir allò que va prome- l’Ebre demana al president tre fa més de quatre mesos”, Quim Torra la convocatòria va dir Miró durant una en- d’eleccions al Parlament. El trevista a Canal 21 Ebre. “Ara secreterari d’Acció Política i s’ha anat ampliant la divisió i Món Rural de la federació el desgast com a conseqüèn- socialista, Francesc Miró, ha cia de la pandèmia. Farien bé afirmat que el govern de en convocar eleccions, per- Junts i ERC està “desgastat” què la gent ens ho me- i “dividit”, i per això ha re- reixem”, ha dir. Miró també clamat a Torra que com- va assenyalar que el més pleixi el seu compromís de prudent seria convocar les convocar eleccions un cop eleccions ara, i no deixar-ho aprovats el nou pressupost per a la tardor, ja que a la tar- de la Generalitat. “Tenen un dor podrien haver-hi rebrots govern desgastat, un govern de la pandèmia que farien dividit, i crec que faria bé en inviables els comicis. G.M. 6 // Juliol 2020 cop d’ull POLÍTICA El Congrés no investigarà el Castor Indignació de Compromís per la negativa del ERC presenta a Madrid una proposició no de llei PSOE a la creació d’una comissió d’investigació per rectificar els límits marítims del projecte

portaveu del PSOE al Congrés, ebrenca d’ERC, Norma Pujol, ACN / G.M. Adriana Lastra, va escudar-se va anunciar la presentació MADRID / LES CASES D’ALCANAR també en “l’elevat” nombre de d’una Proposició no de Llei comissions obertes o demana- (PNL) a Madrid, tot demanat “No existeixen sospites fun- des. Uns arguments que van al govern espanyol la rectifica- dades de que s’hagi produït sorprendre i indignar Com- ció dels límits de les Capita- alguna irregularitat” al voltant promís, el partit enquadrat nies Marítimes i els Districtes d’un cas que “es remunta a dins del Grup Plural -al costat marítims de Tarragona i Cas- una legislatura molt anterior”. de Junts, Més País i BNG- que telló. L’objectiu, segons Pujol, Aquest és l’argument que el havia presentat la proposta és “retornar l’espai marítim PSOE va utilizar a la junta de juntament amb el Grup Mixt. del Castor a aigües catalanes”. portaveus del Congrés dels Més encara, tractant-se de la En concret, aquest espai de la Diputats per rebutjar portar formació que governa la Gene- concessió tornaria a ser com- al ple el debat i votació de la ralitat Valenciana amb el ma- partit per aigües valencianes i creació d’una comissió d’in- teix PSOE. “No entenem per catalanes. Segons la diputada, vestigació sobre les possibles què la passada legislatura sí ERC ho fa per “revertir una responsabilitats polítiques per que va votar a favor i en aques- actuació arbitrària del govern l’adjudicació, finançament, ta en contra. No entenem que socialista de Zapatero, i acon- construcció i indemnització digui que és d’una legislatura seguir que la Generalitat sigui del projecte Castor. Una ini- anterior. Hi ha moltes coses considerada com administra- ciativa a la qual els socialistes que es remunten a legislatu- ció afectada en tot el procés de va donar suport la passada le- res anteriors”, va respondre el desmantellament de les ins- gislatura, i que ara han rebu- diputat de Compromís, Joan tal·lacions del Castor, i en con- tjat amb el suport dels repre- Baldoví, força contrariat. cret en les matèries que són de Una imatge del projecte Castor. // ACN. sentants del PP, Vox i UPN. La D’altra banda, la diputada la seva competència”. Movem reclama per a l’Ebre la seu central de l’Agència de la Natura de Catalunya

seua oficina central al terri- l’agència és un primer pas per C.B. / G.M. tori. A més, des de Movem re- conservar el territori de forma PINELL DE BRAI butgen les veus que critiquen sostenible. la creació de l’Agència de la D’altra banda, des de Movem Movem Terres de l’Ebre recla- Natura de Catalunya. És el cas Terres de l’Ebre s’ha denun- marà que la seu nacional de de la Comunitat de Regants de ciat la preparació d’un altre la nova Agència de la Natura l’Esquerra de l’Ebre o de l’al- transvasament de l’Ebre a de Catalunya, aprovada pel calde de la Torre de l’Espan- Cantàbria. Així, com també ha Parlament amb els únics vots yol. El republicà Joan Juncà demanat la Plataforma en De- en contra del PP i Ciutadans, va criticar que l’Agència de la fensa de l’Ebre (PDE), Jordi tinga la seu central al territori. Natura de Catalunya s’ha creat Jordan ha reclamat que es Movem reivindica la riquesa sense el consens del territori o convoque la Comissió per a la natural, els espais protegits i per “posar càrrecs a dit”. Sostenibilitat de les Terres de el fet de ser Reserva de la Bios- La coordinadora de Movem i l’Ebre, i que la Generalitat i to- fera, perquè esta nova agència alcaldessa del Pinell de Brai, tes les institucions ebrenques de la Generalitat implante la Eva Amposta, remarca que s’hi pronuncien en contra. Eva Amposta, de Movem Terres de l’Ebre. // C21. cop d’ull Juliol 2020 // 7 8 // Juliol 2020 cop d’ull

Santiago Campos demana un nou partit nacionalista

L’històric Santiago Campos demana d’integrar-se en una nova força políti- marge del que va passar en el seu en- la creació d’un gran partit nacionalis- ca més gran, al servei del país, i amb torn més íntim. L’exalcalde de Móra ta, de centre i independentista, però nous lideratges. Amb Carles Puigde- d’Ebre (1987-2003) diu que ell convo- que aposte pel diàleg. Campos ha mont? Campos creu que abans hauria caria eleccions, “per saber quina és la deixat les files de Convergents, partit de tornar, després d’una amnistia per realitat catalana” i per preparar el fu- del que va ser candidat per Tarragona als presos polítics i exiliats. També tur del país. El portaveu de Tots i Totes a les eleccions espanyoles. Segons considera que Jordi Pujol va ser un per Móra va tornar a la política local a Campos, els “micropartits” haurien gran president per a Catalunya, al les municipals del 2019. G.M.

Oliveres mil·lenàries, de debò estan protegides?

JA ERA HORA que a Catalunya o petit empresari, és el titular el rendiment de la seva explota- es protegís aquest patrimoni viu FRANCISCO DOMÍNGUEZ d’una explotació agrària amb ció, no es detalla la quantitat a que porta segles entre nosaltres DIPUTAT DE CIUTADANS la qual es guanya la vida, d’on percebre i es deixa en mans d’un però que, en els últims temps, treu els recursos per arribar a futur reglament que desenvolu- ha estat seriosament amenaçat. PER TARRAGONA final de mes o pagar els estudis pi la llei, i això em preocupa. Ha estat aquesta setmana quan, dels seus fills. I, com a qualsevol Una de les propostes del sector en un clima de bona entesa, s’ha empresa, els números han de productiu era, precisament, aprovat al Parlament la Llei de nions que he mantingut amb el paisatge que formen”. I és que sortir a final d’any. No oblidem compensar el rendiment dife- protecció de les oliveres mo- agents i entitats vinculades aquestes oliveres no són aquí que parlem d’un medi rural amb rencial d’una olivera monumen- numentals amb una majoria de directament, ambientalistes, per casualitat, hi són gràcies a un greu problema de despobla- tal amb un import de 300 € vots favorables (Cs, ERC, JxCat, productors, alcaldes i gestors l’esforç de moltes generacions ment, amb abandonament de anuals per arbre. La pilota ara és PSC i PP), l’abstenció dels Co- del territori, i tots tenien una d’agricultors que, any rere any, finques i amb rendes agràries a la teulada del Govern de la Ge- muns i la CUP i cap vot contrari. opinió pròpia sobre com abor- durant segles, han cuidat d’elles baixes. Un entorn que necessita neralitat. En les seves mans està Encara que per arribar a aquesta dar la protecció de les oliveres en una simbiosi perfecta. Per polítiques agràries que afavorei- activar ràpidament el reglament gran majoria s’ha recorregut un mil·lenàries. Opinions diverses aquesta raó cal que protegim a xin el relleu generacional, facili- i reservar recursos del pressu- camí molt llarg per part de tots. sobre quines oliveres protegir o qui ens assegurarà la continuïtat tant que els joves decideixin no post o prioritzar altres temes i Sense anar més lluny, al 2016 es com evitar l’extracció de les oli- d’aquests monuments vius, l’oli- marxar del territori. deixar, com tantes vegades, el va aprovar per unanimitat una veres per a la seva venda sense vicultor. Una olivera mil·lenària sector primari desemparat. Resolució de Cs a favor de pro- perjudicar els propietaris. és menys productiva, més cara I AQUEST és el punt feble, el Conseller Calvet i Consellera tegir aquestes oliveres, però el de mantenir i dificulta possibles taló d’Aquil·les de la llei que aca- Jordà, si us plau, posin-se d’una Govern tenia altres prioritats i PERÒ TOTS estaven d’acord millores a la pròpia finca, a més ba d’aprovar-se. Malgrat que vegada d’acord per un interès tot va quedar en un calaix. en una cosa: “protegir l’activitat de necessitar unes mans sàvies s’admet que cal compensar al comú, perquè una olivera mi- agrícola és imprescindible si vo- i expertes. Un agricultor, igual pagès per conservar un patri- l·lenària abandonada no és una HAN ESTAT moltes les reu- lem protegir aquestes oliveres i que qualsevol altre autònom moni protegit que li condiciona olivera protegida. Cansat de guerres entre independentistes

JO NO TINC ni idea de com com se les gasta l’Estat espan- reixen conservar les seves és fa la Independència, no RAI LÓPEZ yol i potser hi ha gent que no vides, sous, poltrones… a de- existeix un “botonet” màgic. ACTIVISTA vol assumir el risc, però potser safiar l’Estat i assumir les con- Només sé que intento ajudar la majoria sí ho vol, s’haurà de seqüències. I mentrestant, no- a tot aquell que la vol i sobre- veure i respectar el resultat. saltres esperàvem el judici del tot a quí sap com fer-la. Si els 1-O sense desafiar l’Estat amb qui confio m’enganyen, us estic PERÒ EL QUE necessitem és l’esperança d’una sentència ab- enganyant, si els qui confio em podrien deixar sense llum a tot aconseguir la independència, un partit o una unió de partits solutòria. diuen la veritat, us dic la veri- Catalunya si declarem la DUI? que estem disposats a donar que representin l’indepen- tat. El que tinc clar és que m’ho No en tinc ni idea! Només és la cara i no tenim por a l’Es- dentisme unilateral, real, que HEM COMPROVAT que mai he jugat tot per la República i per donar un exemple, es pot tat, però són molt pocs els que ho diguin clar. I si aquest o serà així, que l’Estat ens impo- no defalliré fins aconseguir-la, extrapolar a la resta de serveis: tenen l’aptitud, els que saben aquests treuen majoria abso- sarà les màximes penes fem el o al menys saber que he fet tot gas, telèfon, banca… No sé fins com fer-la, i crec que els hem luta, hem d’apoderar-nos dels que fem, per tant, no cal espe- el possible. Sobre el vídeo de on podria arribar l’Estat si ho d’ajudar. carrers per fer efectiva la Re- rar res d’ells ni negociar en- l’Elisenda, té part de raó, però fem, però vist el vist, arribarà pública, llavors no pot haver grunes. És el moment d’anar crec que no tota, coneixo molts fins on Europa li deixi. ESTIC CANSAT de guerres marxa enrere. més enllà, unir-nos tots els que polítics tant lleials a l’1-O com entre independentistes, de do- volem INDEPENDÈNCIA i jo. L’ELISENDA té raó sobre bles discursos, de gent que es I SI NO ho fan, els hem de treu- confiar amb els que saben com que sense una majoria absolu- fa passar per independentista re d’allí dintre de l’orella. Em fer-la. M’ENGANYEN? Potser, o ta 50%+1, no l’aconseguirem, i sense ser-ho, necessitem trans- direu: i per què no ho hem fet no, m’agrada confiar amb les parlar d’un nou referèndum és parència, qui diga que vol DUI, amb l’actual Parlament? Doncs PERÒ SI US PLAU, prou de persones i mentre no em de- deslegitimitzar l’1-O, no veig que ho diga, i qui no, també. molt fàcil, molts li han vist les guerres, prou de retrets i prou mostren el contrari, sempre hi correcte fer-ho, tot i que l’ac- ERC ja ho ha dit, ara s’ha de dents al llop i s’han “cagat”, ara de divisions, no ens aporten confio. Que no estem preparats ceptaria si ho proposa Europa. respectar i que la gent voti. ja saben de què és capaç l’Estat res. Només veritat, unitat i per declarar-la? En part, ho espanyol i no s’atreveixen a se- força del poble. Crec que és entenc, l’electricitat, per exem- S’HA DE DIFERENCIAR en- LES PROPERES eleccions se- guir, no ho defenso. l’única forma que podem acon- ple, Red Eléctrica Española tre actitud i aptitud, som mi- ran claus per saber el que vol seguir el nostre objectiu, LA és qui ens la proporciona. Ens lers els que tenim l’actitud per realment la gent, ara ja sabem PERÒ ÉS la realitat, prefe- REPÚBLICA CATALANA. cop d’ull Juliol 2020 // 9

Edita: Director gerent: Doble Columna, s.l. Albert Roda La xifra Av. Remolins 24 - TORTOSA Director: ENVIA’NS ELS TEUS Tel. 977 58 80 32 Gustau Moreno [email protected] Directora adjunta: ARTICLES D’OPINIÓ Cop d’Ull només expressa la seua opinió en Cinta Bonet [email protected] 1.098.500 euros és el que bal de 41.296 metres qua- els editorials. Els articles publicats exposen el Redacció: punt de vista dels autors. Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual, ha pagat l’empresa Floret- drats. Florette hi desenvo- La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. Sílvia Alarcón, Quim Domingo, Vicky Maigí te pels terrenys de l’Insti- luparà el seu nou projecte declina tota responsabilitat vers els comenta- Disseny: CARTES AL DIRECTOR ris dels seus col·laboradors. Jordi Aljarilla, Claudio Ena [email protected] tut Català del Sòl (Incasòl) d’expansió, que serà en Dipòsit Legal: Col·laboradors: al polígon industrial Cata- dues fases, amb una inver- T-52/95 Jaume Querol, Jesús Tibau, Anton Monner, Toni Pons, Jesús Gellida, Manel Zaera lunya Sud, ubicat a Torto- sió inicial de 13 milions i la Administració sa i l’Aldea,. Els terrenys creació de 200 nous llocs Mar Aubanell Comercials: tenen una superfície glo- de treball directes. Anna Pallarès, Francesc Anglès Amb el suport de: OPINIÓ

EDITORIAL Una destinació perfecta per a la nova normalitat

ALGUNS AJUNTAMENTS com Tortosa o Sant Car- fixés (potser per primera vegada) en el sud del mapa en relació a les activitats destacaven la gastronomia lo- les de la Ràpita han previst diverses accions per poten- de Catalunya. Tothom va percebre que érem un terri- cal a l’aire lliure (24%) i passejar per ciutats i centres ciar el comerç local i atraure el turisme de proximitat, tori segur, ideal per fer turisme familiar, un turisme de històrics (16%). La gran part de les respostes reflectien de cara a una temporada d’estiu molt marcada per la natura i cultural més tranquil, sense haver de patir per un interès pels espais oberts, i el mateix Laboratori as- pandèmia del coronavirus. De fet, durant l’estat d’alar- les grans aglomeracions o per platges massificades. La senyalava que, tot i oferir l’opció de quedar-se a casa, ma ha quedat de manifest, i tothom ho ha vist així, que crisi del coronavirus pot ser la gran oportunitat perquè gairebé ningú la va respondre. Bon senyal. el conjunt de les Terres de l’Ebre, el territori del país molta gent de Catalunya, però també dels territoris Els ajuntaments, els patronats de Turisme, però també amb menys casos confirmats per covid-19, són una des- més propers, vinguen a conèixer les Terres de l’Ebre els mateixos negocis turístics, han de dedicar ara tots tinació perfecta per a la nova normalitat. per primer cop. I sobretot, perquè puguen tornar-hi. els esforços possibles a la promoció, a saber vendre el Les Terres de l’Ebre han de saber aprofitar el moment De fet, durant el confinament, un estudi del Laboratori producte correctament i pels canals adequats. Les xar- actual, com també van posar en valor l’enorme cam- de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de xes socials són un aparador important, però no cal obli- panya de publicitat indirecta que fa 20 anys va supo- Barcelona va enquestar 500 agents turístics catalans dar els portals d’internet, les revistes especialitzades i sar la lluita contra el transvasament previst al Plan sobre les destinacions i preferències culturals dels els altres mitjans tradicionals, com ara la ràdio, la pre- Hidrológico Nacional (PHN). La regió sanitària de les catalans, quan es pogués tornar a viatjar. Les opcions msa escrita o la televisió. El sector del periodisme tam- Terres de l’Ebre va ser de les primeres en superar les preferides van ser, pel que fa a les destinacions, el Del- bé ho ha passat malament durant la crisi del coronavi- fases de la desescalada, i això va fer que molta gent es ta de l’Ebre (30%) i la Costa Brava (28%), mentre que rus. Tots necesitem l’ajut de tothom per sortir-ne.

Hem de parlar de futbol EL GENERAL FRANCO no posar de fortunes amagades a per mantenir les seves cadires, va acceptar que el Barça de ANTON MONNER paradisos fiscals, “una querida permeten que condicionants Kubala fitxés una altra joia de a cada puerto” i fills naturals imprescindibles com augmen- futbol del moment. Es tracta- HISTORIADOR que mai seran reconeguts. tar els impostos de les grans va de Di sStefano que ja tenint I CRONISTA DE GANDESA És la història dels Borbons fortunes per donar suport al tancat el contracte amb el que de pares, avis, besavis i més PSOE al govern, desapareguin posteriorment es coneixeria enllà. Però per unes famílies de la nit al dia. “Todo atado y per “La Saeta Rubia”, li van determinades de Madrid, el bién atado”. arreglar els papers des del go- bar-nos la possible normalitat, delegat del govern de Madrid rei i l’estructura que l’envol- vern per jugar al Real Madrid. és quan apareixen notícies a la que havent permès la mani- ta són el resguard de la pau, PER AIXÒ hem de parlar del Va ser un escàndol amagat a premsa estrangera de les do- festació feminista del 8-M, la tranquil·litat i la forma de futbol. Suposo que també a la premsa i en alguna revista nacions de milions de dòlars i s’hauria escampat el virus fer diners, no pagar impostos personalitats lligades a l’esport “progre” del moment com era rebuts per Joan Carles I dipo- entre els manifestants. Altres i amagar guanys a paradisos els interessa que la gent es de- “Destino” hi va sortir una pe- sitats a un paradís fiscal i part dimissions lligades amb Pérez fiscals i, conseqüentment, se’ls diqui a discutir sobre el que tita ressenya, on explicava el d’aquests diners foren transfe- de los Cobos i els atacs con- ha de defensar sigui com sigui. diu Piqué o el que manifesta cas. Com era natural no tingué rits a una de les seves amants. tinuats de la l’extrema dreta Si cau la monarquia despresti- Ramos, els dos intocables del la més mínima repercussió. El La premsa madrilenya ho va espanyola al govern de coali- giada per tants embolics, ells Barça i del Madrid. I els àrbi- que deia el dictador era el que tapar tant com va poder però ció de Pedro Sánchez va pros- poden rebre directament o tres de futbol que cobren for- s’havia de complir i no impor- les notícies, amb la premsa di- seguir a embrutar encara més indirecta al seu darrera, i això tunes per xiular els partits, tava com. La gent en va parlar gital pricipalment i la rapidesa els terratrèmols polítics de la no els convé. Tant és així que amb el VAR inclòs, donen el com un abús de poder però no que corren a les xarxes, amb capital. I per acabar-ho d’ado- saben jugar el joc que en cada gol o l’anul·len, naturalment va passar d’aquí. poques hores les va conèixer bar va emergir la notícia del moment els interessa malgrat sempre en benefici del “equipo tothom. I altres escàndols viatge de noces del rei Felip que apostin per la mentida favorito”, i així la conversa està EN AQUESTS moments algú que ja eren coneguts però no pagat suposadament amb di- amb el suport de tribunals i al- servida i a la gent no els cal desitja que la gent parli de divulgats oficialment com la ners negres del seu pare i per tres personatges influents que parlar de política o parlar-ne futbol. Durant setmanes, con- implicació directa entre l’ex- l’empresari català Cusí, que actuen al seu favor. I la pro- menys. No els cal recordar si el finats als domicilis, la televisió president Felipe Gonzalez i també presumptament son va la tenim amb, “si vosaltres Castor, que segons sembla en- dedicada a parlar com es po- els assassins del GAL. I men- parents directes pels enrenous voteu a favor de no investigar cara el paguem al rebut del gas, dia combatre la pandèmia, no tre van aparèixer notícies com faldillers. el rei emèrit, nosaltres us do- el cal continuar pagant o s’han disposaven de la salsa oportu- la destitució del coronel Pérez narem suport per no votar les d’engarjolar personatges in- na per fer safareig al bar o a la de los Cobos que havia signat ELS MONARQUES espanyols revelacions de la CIA respecte fluents del sistema per haver feina, entre amics i entre copa informes falsos de la Guàrdia segueixen la dita de l’Edat Mi- a Felipe Gonzalez”. I al mig signat el contracte sense cap i copa. Quan sembla que ara ja Civil, com ja ho havia fet al tjana “el rey es ley”. Per això d’aquest enorme enrenou s’hi mesura de seguretat. I tot això, avancem per camins de retro- procés de l’1-O, implicant al són inviolables i poden dis- troba Unidas Podemos que, fins quan? 10 // Juliol 2020 cop d’ull OPINIÓ El rei nu POC ES PODIA pensar Hans I ARA MIREM Amposta. A anys administrant la ciutat i ja Cristian Andersen que a l’es- MANEL MASIÀ nivell de transparència, ha fa temps que hauria de pren- criure ‘El rei nu’ podria des- PORTAVEU DE brillat per la seva absència, dre’s la gestió seriosament, criure tant realment i amb tant quan va començar la crisi no prendre consciència que ges- de detall sobre la percepció de JUNTS PER AMPOSTA s’informava dels casos dins de tiona un municipi de 20.000 la veritat. Molts cops, en siste- l’hospital. Ens volien protegir? habitants amb múltiples ne- mes autoritaris, en democrà- Volien protegir els malalts? cessitats i deixar d’actuar com cies prostituïdes o en majories L’esforç comunicatiu durant si fos una colla d’amics que absolutíssimes, la veritat no aquests 3 mesos han estat per només pensa en anar de festa té per què ser el que pensa la Tortosa també és una capital resposta ferma i decidida. Pla- les festes. Donant un hype i un i passar-s’ho bé i mentrestant majoria de gent que és veritat. de comarca, que ens perme- nificació, acció i resposta. suposat interès comunicatiu a els problemes ja es soluciona- Molts cops hauríem de donar tran analitzar els diferents DELTEBRE, amb Lluís Soler un esdeveniment que no s’ha ran sols o ja els arreglarà algú les gràcies a aquell noi que, tipus de comunicació, ges- al capdavant, fa temps que té pogut fer. La festa del mercat altre. Algú ha de dir a Amposta amb mirada neta i sense par- tió i reacció enfront a la crisi una comunicació institucional confinada va ser un fracàs. I que el rei va nu, que això no és tidismes, exclama que el rei va econòmica, social i sanitària. impecable, a més d’un gran ara ha vingut la comunicació una manera seriosa de gestio- nu. També val la pena llegir el Les he escollit també perquè esforç d’equip que s’estan con- de la cancel·lació de la Festa nar un govern municipal, i que conte per comprovar que totes són de dos colors polítics di- vertint en un referent a nivell Major, però tranquils que fa- tanta frivolitat resulta exces- les preguntes són vàlides, per ferents. de Terres de l’Ebre. Però com rem tres mesos de xaranga i siva. estúpides que semblen. ha portat Deltebre la crisi? In- festes. Cada cop veig més clar PRIMER MIREM com ha co- formant dels malalts puntual- que qui s’autoproclama “el LES SITUACIONS difícils I ÉS QUE la crisi del covid ens municat Tortosa. Bàsicament ment, planificació de 50 me- gobierno más social de Cata- són les que mostren la verita- està demostrant amb quines informant. Cada dia sobre les sures en un document públic i lunya” no té ideologia. No és ble naturalesa de les persones, teles es vesteixen els nostres 10 del matí l’alcaldessa Meri- un milió d’euros en accions per de dreta ni d’esquerra. El go- per molt que superficialment dirigents, i aquestes ens diuen txell Roigé, i a posteriori d’una enfortir el comerç. Un milió vern d’Esquerra d’Amposta és uns puguen resultar més sim- qui fa allò que ha de fer, qui no reunió de coordinació, infor- de setze de pressupost. Fins i un govern de Festa Major. A pàtics i altres més reservats. fa allò que ha de fer, qui en- ma la ciutadania de les coses tot han pensat d’implantar una nivell econòmic, per ara han Cal que la ciutadania comenci ganya, qui menteix descarada- que canvien respecte a la crisi moneda virtual per protegir el destinat 300.000 euros per so- a valorar els seus represen- ment, qui vol manipular… Us i quines accions faran. Fantàs- seu comerç. Només amb inno- lucionar la crisi del covid amb tants no només per les parau- parlaré el més objectivament tic. Ciutadania empoderada vació podrem sortir reforçats. accions concretes. I ara la so- les i promeses, sinó pels fets, i que puc a nivell de comuni- i informada. Tacat una mica lució màgica per a resoldre la dels fets, sobre quins han ser- cació del que es veu des de per les diferències amb Salut I PER ÚLTIM la Ràpita, go- crisi econòmica és omplir les vit per ajudar la gent i millorar fora, de com s’està gestionant Terres de l’Ebre. Però això és vern d’Esquerra Republicana terrasses dels bars de la ciutat, la societat i quins són populis- la comunicació de crisi de la un altre debat. Personalment també amb majoria absoluta. però les escoles no s’han posat me i accions per tapar man- pandèmia. Salut Terres de l’Ebre no ha Govern que amb bon criteri ha d’acord per unificar criteris cances. Això és lo fonament estat a l’alçada. Dimecres pas- decidit anular la festa major i per acabar tots los xiquets el d’una ciutadania empoderada. HE ESCOLLIT per comparar sat, la Meritxell Roigé, ens va dedicar l’estalvi a gestionar la curs al mateix nivell. Obstacles? Majories absolutes amb Amposta tres municipis sorprendre amb 175 mesures i crisi del covid. Josep Caparrós que prostitueixen les majo- veïns, Tortosa, la Ràpita i Del- va posar sobre la taula 3,3 mi- ha comunicat puntualment SÓN QUATRE maneres dife- ries, difuminen la transparèn- tebre per similars caracterís- lions d’euros per respondre a com anava evolucionant la crisi rents d’encarar la crisi. L’equip cia i el rendiment de comptes i tiques de població, i en cas de la crisi del COVID. Sembla una a la Ràpita. de govern d’Amposta ja porta 5 infantilitzen la gent. Les economies transformadores front al covid-19

L’ACTUAL model econòmic tejament del model agroali- naturalesa, la cura i la comuni- capitalista neoliberal es basa JESÚS GELLIDA mentari com a peça bàsica per tat; i la distribució igualitària en l’acumulació, la propietat POLITÒLEG al sosteniment de la vida, i que, del poder i dels recursos a tra- privada, la sobreproducció per tant, connecta la seva lluita vés d’una organització econò- i l’hiperconsum. Una eco- I INVESTIGADOR SOCIAL amb totes les lluites per la de- mica basada en la satisfacció nomia de mercat dominant fensa de la terra, encapçalades de les necessitats per a una que precaritza la vida, genera per l’ecologisme social i movi- vida digna mitjançant una ges- desigualtats, depreda el medi dària, amb el comerç just i les i legitimats per a la producció, ments com el Decreixement. tió democràtica, transparent i ambient i és el fil conductor finances ètiques, construïda gestió i assignació de recursos sense afany de lucre. de pandèmies com l’actual del sobre les bases del cooperati- del sistema econòmic. AQUESTES altres economies covid-19. Davant d’aquest mo- visme i l’articulació de mercats estan en ple procés de cons- ES TRACTA de recuperar la del competitiu –que té l’afany socials, amb pràctiques d’au- LES ECONOMIES feminis- trucció, d’acumulació de for- funció originària de l’econo- de mercantilitzar totes les es- toorganització i democratit- tes, per desplaçar els mercats ces, a la cerca d’un relat comú mia, posant-la al servei de les feres de la vida– una alternati- zació de l’economia, proveint i el capital com a centre de com un dels principals reptes persones, per a gestionar els va possible i ja existent són les béns i serveis per a la satisfac- l’organització socioeconòmica que permeti aglutinar les di- recursos equitativament i ex- economies transformadores. ció de necessitats en comptes i situar-hi la vida i tots els pro- ferents propostes en relació a plotar-los de manera sosteni- Unes altres economies confor- del lucre. cessos que la fan possible de una visió més àmplia i compar- ble, assajant un nou model so- mades per quatre moviments manera sostinguda, amb espe- tida de transformació socioe- cioeconòmic més just, de moviments que s’aglutinen L’ECONOMIA basada en els cial importància de l’economia conòmica. És en aquest sentit democràtic i solidari. Un altra en el Fòrum Social Mundial de procomuns, com a tercera via de les cures i el paper clau de la que parlem de les economies economia que, en definitiva, les Economies Transformado- en la manera de gestionar els dona i dels valors feminitzats. transformadores com a aquest permeti plantar la llavor del res (FSMET) que s’ha celebrat recursos i produir valor, ba- concepte aglutinador en un re- canvi per construir un model de forma virtual. sada en la gestió comunitària, EL MOVIMENT per la Sobi- lat comú articulat al voltant de econòmic i social que posi a trencant la dualitat estat-mer- rania Alimentària, amb el seu dos grans eixos: la sostenibili- les persones i al planeta en el L’ECONOMIA social i soli- cat com a únics espais visibles paper fonamental en el replan- tat de la vida en relació amb la centre. cop d’ull Juliol 2020 // 11 OPINIÓ Un any més, compromesos amb Tortosa

ARA FA UN ANY que es va vant d’aquesta triple crisi que responsabilitat, tenim una vi- constituir el nou consistori de ENRIC ROIG tenim al davant sanitària, so- sió clara de futur de la nostra l’Ajuntament de Tortosa per PRIMER TINENT cial i econòmica. ciutat i la il·lusió de treballar al mandat 2019-2023, com a per Tortosa i pels seus habi- resultat de les eleccions muni- D’ALCALDESSA D’URBANISME, HAN ESTAT mesos durs i tants, en un projecte compar- cipals del 26 de maig, i cal dir CULTURA I FIRES DE TORTOSA complicats, en els que, com a tit amb totes i tots sense deixar que ha estat un any complicat partit d’esquerres, no podíem a ningú pel camí, així ho hem i gens fàcil, que ha plantejat donar l’esquena als nostres fet i així continuarem assu- grans reptes de futur per a conciutadans, i per tant hem mint aquesta responsabilitat i Tortosa. llar per la governabilitat de la mandat. abordat aquesta situació i des- aquest compromís amb Torto- nostra ciutat i per tirar enda- envolupat la nostra tasca de sa amb il·lusió, humilitat i fer- ELS RESULTATS d’aquests vant el futur de Tortosa. Un EN PRIMER LLOC està la govern amb fermesa i gene- mesa, i sempre al servei de la comicis a la nostra ciutat no futur, que és lo que ha de ser configuració d’un nou govern rositat, amb responsabilitat, ciutadania de Tortosa. Torto- van donar lloc a grans majo- prioritari, almenys sí que ho és municipal, basat en la gover- amb col·laboració i mà estesa, sa, sobre tot! ries, trencant així amb dotze per al Partit del Socialistes de nabilitat i fruit de la signatura però sobretot, pels tortosins i anys d’hegemonia de JuntsX- Catalunya. La nostra prioritat del “Compromís per Tortosa”, tortosines i per la governabili- Cat (l’antiga CiU) amb dels sempre ha estat i serà Tortosa. el pacte entre el PSC i JuntsX- tat i el futur de Tortosa. seus socis de govern d’ERC al Cat. La governabilitat de Tor- govern municipal de l’Ajunta- I AIXÍ és com els socialistes tosa, una major estabilitat al AIXÒ S’HA VIST amb la re- ment de Tortosa. vam afrontar el primer semes- govern, la nostra vocació de dacció del Pla de Reactivació tre del mandat: des de l’oposi- govern, la constant recerca Econòmica i Social “REACTI- AQUESTA situació deixava ció però sempre amb respon- del bé comú dels nostres veïns VEM TORTOSA” que recull “La gestió d’un un nou i obert panorama polí- sabilitat i mà estesa, donant i veïnes i la capacitat de tre- fins a 175 accions i mesures tic amb la possibilitat de confi- suport al govern municipal a ball i de servei públic, són les dutes a terme des del primer Ajuntament és un gurar noves majories, i posava aquelles polítiques que fessin raons que ens van fer dialogar dia de la crisi o que s’empren- tema molt seriós i no sobre la taula la governabilitat avançar Tortosa i en benefici per superar les diferències dran des del govern municipal de la nostra ciutat. dels tortosins i tortosines, des del passat i mirar cap al futur a curt i mig termini i que con- podem estar sota el de la perspectiva del nostre per treballar per Tortosa. No- figura una potent i dinàmica caprici d’uns partits DES DEL PSC, com a força programa electoral, com a par- saltres no som el partit d’anar eina de treball per garantir les progressista i d’esquerres, des tit progressista i d’esquerres, sempre a la contra, som el par- necessitats i els serveis bàsics polítics que, bé per de l’oposició vam entendre des sent-ne molt conscients de les tit d’anar a favor dels nostres al conjunt de la ciutadania i renunciar al seu del primer moment que la go- dificultats que suposa que la pobles i ciutats, de Tortosa, i preservar la continuïtat de vernabilitat a Tortosa només ciutat estigui governada per la dels tortosins i tortosines. l’activitat de les empreses i co- passat com a socis de es podia afrontar amb respon- força més votada amb només 7 merços i conservar i impulsar govern, o bé per la sabilitat i generositat i amb la regidors i regidores en mino- SOM CONSCIENTS que la creació de llocs de treball i mà estesa que sempre ens ha ria, dintre d’un consistori de aquest pacte continua confi- garantir els drets socials de seva incapacitat de caracteritzat com a partit dia- 21 regidors i regidores. gurant un govern en minoria, treballadors i treballadores. formar una logant i de consens. Fins i tot però entenem que és la mi- vam arribar a plantejar un go- PERQUÈ no podem caure llor opció per posar en valor I AIXÍ ho continuarem fent, alternativa de govern, vern de concertació. en l’immobilisme i la paràli- la nostra coherència política, refermant el nostre Compro- volen fer de la si perquè sí. La gestió d’un la nostra fidelitat a les nos- mís amb Tortosa treballant EL NOSTRE partit ho vam Ajuntament és un tema molt tres idees i als nostres valors dia a dia i colze a colze, en un frustració un ‘modus intentar i vam posar tot de seriós i no podem estar sota i principis de progrés i d’es- equip de govern cohesionat vivendi’, abocant la la nostra part per configurar el caprici d’uns partits polítics querres, i el nostre compromís i responsable en pro del gran una alternativa al govern in- que, bé per renunciar al seu amb Tortosa i els tortosins i repte que tenim al davant, la ciutat a la inacció” dependentista de JuntsXCat i passat com a socis de govern, tortosines. governabilitat de Tortosa i el ERC, però ni els republicans o bé per la seva incapacitat de seu futur. Des de les regido- ni la resta de forces polítiques, formar una alternativa de go- AQUEST FET s’afegeix la ries d’Urbanisme i Obres Pú- sempre menystenint el PSC, vern, volen fer de la frustració nova configuració del nostre bliques, Habitatge, Patrimoni, van ser capaços de configurar un ‘modus vivendi’, abocant a grup municipal amb la incor- Cultura, Fires, Governació i “Nosaltres no som el aquesta alternativa: la CUP la ciutat a la inacció. poració de la companya Este- Servei d’Atenció al Ciutadà, i imposant vetos, els republi- fania Valdés en substitució de de les que hem creat de nou partit d’anar sempre a cans posant línies roges i dient AIXÍ ES VA evidenciar a fi- Manel de la Vega. des d’una visió progressista i la contra, som el que “sí, però no” perquè pot- nals de 2019 quan, després d’esquerres: d’Igualtat i Drets ser no volien donar l’alcaldia que el PSC negociés l’apro- PERÒ SENSE DUBTE, hi Civils, de Memòria Històrica i partit d’anar a favor a Movem, formació que, incò- vació dels pressupostos amb ha hagut dos circumstàncies de Participació i Transparèn- dels nostres pobles modes per les sentències del JuntsXCat en ares del bé de que han marcat la segona part cia, estem treballant i actuant procés, ens demanaven un xec la ciutat, es va posar sobre la d’aquest primer any de man- amb diligència i responsabi- i ciutats, de Tortosa, en blanc i que els donéssim su- taula la possibilitat d’una mo- dat: el temporal Glòria i la litat, i amb la implicació que i dels tortosins port sense formar part del go- ció de censura només com una pandèmia del coronavirus que hem demostrat sempre, per vern i després ja veuríem, fins maniobra de pura distracció ja han fet que, des del govern la Tortosa que tu vols: Torto- i tortosines” i tot amb propostes per deixar que ERC en cap moment vol municipal, com a partit de sa per treballar, Tortosa per el grup municipal del PSC i in- donar l’alcaldia a Movem. progrés i d’esquerres, haguem avançar, Tortosa per viure, tegrar-nos en les seves llistes intensificat, encara més si cap, Tortosa per gaudir i Tortosa al 2023. EL SEGON SEMESTRE els nostres esforços, el nostre pels seus pobles. d’aquest primer any de man- treball i les nostres polítiques CAP D’ELLS van entendre dat ha estat marcat per uns centrades en les persones. EL GRUP del PSC a l’Ajunta- que, davant d’aquesta inca- fets que han determinat l’ac- Especialment en atendre les ment de Tortosa tenim el con- pacitat de formar un govern tual configuració del govern i, necessitats bàsiques i urgents venciment, la capacitat de tre- alternatiu, calia deixar treba- conseqüentment, la resta del dels nostres conciutadans da- ball i gestió des de la 12 // Juliol 2020 cop d’ull OPINIÓ La voluntat de servir és el que ens identifica i compartim QUAN EM pregunten: i tu, per de l’executiva de la JNC, portant cions canvien, un país és de tots què et dediques a la política, tan JENNIFER REVERTÉ l’àrea de formació, i soc membre i necessitem la visió de totes les jove? La resposta és perquè ho I FERRANDO de l’executiu del PDECAT de la edats per poder construir una he viscut des de ben petita i vaig Vegueria de les Terres de l’Ebre. societat millor on ningú quedi descobrir un món on poder aju- MEMBRE DE L’EXECUTIVA Aquests dos espais són els que fora. dar els altres i, així, construir un DEL PDECAT A L’EBRE em fan créixer com a persona món millor. La meva mare va es- i em permeten servir el poble, I AIXÒ és una realitat present tar al govern municipal durant aportant el meu gra de sorra per en el món de la política. Som dotze anys, el qual em va fer viu- fer d’aquest món un món millor. molts els i les joves que ens hi re des de primera mà la realitat PER AIXÒ, tan aviat vaig fer els AVUI EN DIA, quan camino dediquem. Molts de nosaltres de la governança municipal. A 16 anys, vaig entrar a militar a pel meu poble em pregunten, i AIXÍ, DONCS, que els i les jo- tenim la nostra professió, com jo més, ella era molt activa al par- la Joventut Nacionalista de Ca- tu què has estudiat política, no? ves no ens dediques a la política mateixa, tal com he dit, i defen- tit polític el qual formava part, talunya, l’organització juvenil La resposta és no. Quan formes és un mite, però no és realitat. sem la nostra àrea des de la po- el Partit Demòcrata, en aquell vinculada al Partit Demòcrata. part d’un partit polític en con- Som molts els que ens dediquem lítica. Per ser un bon governant, moment Convergència Demo- La primera joventut política cret no és necessari haver estu- arreu del país, des del món mu- cal primer tenir coneixements cràtica de Catalunya. del país. Aquesta ha estat per a diat ciències polítiques. Perso- nicipal, fins al govern, passant sobre el tema que et dediques i mi la segona escola. Puc dir que nalment, sempre he pensat que també per la joventut que hi ha així poder ser més efectiu a l’ho- VAN SER anys durs, ja que el és com fer una carrera univer- havia de tenir la meva professió, dintre els executius dels partits ra de prendre decisions. dia a dia en el món municipal i sitària en el món real. Aprens la qual a mi sempre m’ha apas- polítics, al peu del canó dia a dia, sobretot d’un poble de 500 ha- moltes coses, les quals no t’en- sionat: la docència. Soc profes- formant discurs i aportant la vi- PER ACABAR, si creus que hi bitants no és fàcil. Ara bé, el que senyen enlloc, parlar en públic, sora de llengua catalana i lite- sió jove de la realitat. ha injustícies que cal treballar t’omplia el cor d’entusiasme era comunicar, argumentar, buscar ratura, i m’encanta ensenyar. Té per erradicar-les, si penses que quan veies que la teva mare do- la millor solució a un problema relació amb el món de la políti- A MÉS a més, en els governs, en alguna cosa no funciona i tens nava resposta a totes i a tots els o a una injustícia, el qual costa ca, sí, ja que estàs servint els al- tots els nivells, és necessari que una proposta de millora i, a més ciutadans que venien a casa a tant d’aprendre en una societat tres i oferint-los allò que neces- hi hagi gent de totes les edats, a més, et crida l’atenció la políti- qualsevol hora i per qualsevol com la nostra, ja que hi ha molta siten per poder tirar endavant i des de la persona més gran fins ca, et recomano que t’apropis. cosa. Veure la sensació d’ajudar frustració per fer-ho. Possible- fer un món millor. a la més jove, des de la persona La voluntat de servir, sigui des la gent i poder fer el que sigui ment perquè no s’ensenya prou amb més experiència fins qui en d’un àmbit o un altre, és una per donar-los un cop de mà, o des dels centres educatius. I PUC COMPAGINAR la meva té menys. Això ens enriqueix, ja gran gratitud. almenys intentar-ho, és el que un partit polític és una escola feina professional amb la polí- que el conjunt d’idees és el que realment pren sentit en aquest de formació on aprens aquesta tica, de fet, és qüestió d’organit- ens fa avançar com a societat. món. competència comunicativa. zar-se. Actualment, formo part Els anys passen i les genera- Una oportunitat per articular les Terres de l’Ebre a través del ferrocarril LA FUNDACIÓ Cercle d’In- fraestructures de transport da- nord de les Terres de l’Ebre s’in- fraestructures ha celebrat, amb JOSEP FRANCESC vant crisis com l’actual o la que corpori al pla d’inversions del la col·laboració de les quatre MORAGREGA FONT generarà el canvi climàtic que ja Corredor del Mediterrani. cambres de comerç de la pro- s’està produint. Aquest fet permetria el trans- víncia, una sessió virtual de port de mercaderies de llarg re- debat amb la participació del EL COORDINADOR del co- corregut alhora que seria una Comissionat del Corredor del rredor ha posat de manifest que oportunitat per la instal·lació de Mediterrani, Josep Vicent Boi- s’ha optat per un model combi- solucions intermodals, la rein- ra. El coordinador ha destacat nat de passatgers i mercaderies, dustrialització del territori i una la importància històrica del pla tant, el Sr. Boira considera que HA ESTAT molt interessant semblant al model alemany i connexió ràpida amb la xarxa de de recuperació que ha presentat ha arribat el moment del Corre- la participació en el debat d’un allunyat del model francès que rodalies del Camp de Tarragona la Unió Europea tot just unes dor del Mediterrani. Un corre- representant de la província de segrega aquestes modalitats per i amb l’àrea metropolitana de hores abans amb el nom Next dor que haurà de prioritzar la Terol, que ha destacat la impor- línies diferents. Això te l’avan- Barcelona. Per una altra banda, Generation EU. Un programa connectivitat global del corre- tància del tram que uneix Casp tatge que no només s’afavoreix cal continuar demanant la con- que donarà un impuls decisiu, dor, més enllà de les solucions amb el Port de Tarragona, per l’alta velocitat, sinó que també nexió ferroviària entre Tortosa i entre altres, al transport soste- que resolguin problemàtiques a garantir el futur econòmic millora la xarxa de regionals i Lleida, una infraestructura nible i, per tant, al ferrocarril, de punts concrets. És la manera d’aquesta província. Aquest rodalies. Al voltant de la mei- plantejada gairebé des dels en línia de l’estratègia “A Euro- de què el corredor generi valor és un interès coincident amb tat de la inversió que suposa el principis de la història del ferro- pean Green Deal” de la mateixa afegit i faci real el seu potencial el territori nord de les Terres corredor beneficiarà també el carril a la península i que mai Comissió, adreçada a assolir la de creació d’ocupació i d’incre- de l’Ebre. Un fet que hauria de transport de passatgers i, en s’ha dut a terme. Les polítiques neutralitat climàtica. ment del producte interior brut. servir per forjar aliances que gran part, les rodalies i els regio- contra el canvi climàtic la fan En breu està previst que la Co- ajudin a garantir el paper que nals. Un escenari favorable als ara més interessant i necessària AIXÒ SIGNIFICA, per exem- missió Europea presenti el 4t l’actual R15 ha de tenir en les interessos de territoris com les que mai. Aquests dos eixos en ple, que als 14.000 milions d’eu- Pla de Treball del Corredor del xarxes de transport d’una Euro- Terres de l’Ebre. ple funcionament suposarien ros que ja tenia previst destinar Mediterrani, on les connexions pa que busca descarbonitzar el una articulació àgil i cohesiona- la UE al transport i als corredors amb les ports i la intermodalitat transport, reduir la dependèn- CALDRÀ treballant, doncs, per dora de les Terres de l’Ebre. estratègics ara s’hi sumaran seran dos punts clau a tenir en cia de les carreteres i garantir, a que la unió ferroviària entre 30.000 milions d’euros més. Per compte. en suma, la resiliència de les in- Reus i Casp, que dóna servei al cop d’ull Juliol 2020 // 13 OPINIÓ Per una agència de la natura per al món rural i des del món rural

VIVIM temps estranys, en què hi ha també algunes veus que, A MÉS a més, a les Terres de un virus nou i d’una virulència EVA AMPOSTA aprofitant aquests dubtes fona- l’Ebre s’ha aprés amb el temps desconeguda ens ha posat en- JORDI JORDAN mentats, malden per sentenciar que el paisatge i els recursos na- tre l’espasa i la paret i ens ha l’agència abans d’hora per de- turals no són només elements a fet qüestionar totes les nostres COORDINADORS DE fensar, no la natura, sinó deter- explotar per a traure’n rèdit escales de valors. Un dels apre- MOVEM TERRES DE L’EBRE minats lobbys amb interessos econòmic, sinó elements que nentatges d’aquests darrers econòmics en els recursos na- formen part de la identitat mesos ha estat que, davant turals que el nou organisme ha col·lectiva. Així doncs, ubi- d’una amenaça global, és allò i preservació del medi ambient la Natura ha estat precedida per de preservar. car-hi aquí la seu principal de més local el que ens ofereix re- que realment permetin avançar una escalada a darrera hora de l’Agència de la Natura tindria fugi. Han estat el món rural i el cap a un desenvolupament sos- declaracions i posicionaments LES PORS a veure una agència un valor afegit que ens aporta- sector primari els que ens han tenible i respectuós amb l’en- contraris a aquest organisme. de la Natura centralista i amb ria un plus de sensibilitat cap a seguit subministrant aliments torn. Movem Terres de l’Ebre S’han utilitzat arguments que una visió distorsionada de la l’impuls de polítiques de gestió i han estat capaços d’aportar defensem la creació de l’Agèn- ja hem escoltat en altres con- realitat rural són fàcils d’apai- i preservació que facin més una qualitat de vida molt més cia. A manca d’una conselleria flictes mediambientals, com vagar. Creiem que podem guan- compatible l’explotació dels re- saludable i allunyada dels grans específica per a les qüestions ara que estem davant d’un nou yar molt en aquest camp si, com cursos amb la preservació dels perills de les aglomeracions de de Medi Ambient –i que creiem invent de la gran metròpoli de hem proposat des de Movem valors de l’entorn. Ara fa uns les grans ciutats. que més aviat que tard s’ha de fer i desfer segons els interessos Terres de l’Ebre, el Govern de dies, el Parlament feia un pas tornar a recuperar- no es poden i els punts de vista dels polítics, la Generalitat situa la seu cen- important, aprovant la creació ENMIG d’aquesta situació, posar pals a les rodes a un pro- gestors i tecnòcrates urbanites. tral de l’Agència a les Terres de del nou ens. Però és un primer s’ha aprovat al Parlament de jecte que d’entrada ens ha de Tenint en compte experiències l’Ebre, que porta en l’ADN de petit pas. Encara en queden uns Catalunya la proposta de crea- permetre tornar a tenir des de passades i la nostra història la seua societat la defensa dels quants més i som a temps de ga- ció de l’Agència de la Natura les institucions catalanes una recent –plena de projectes recursos naturals i el paisatge; rantir que, amb l’Agència de la de Catalunya, un projecte en visió unitària i de conjunt de la agressius per als nostres valors i es garanteix una participació Natura de Catalunya avancem, el qual s’hi ha treballat durant gestió de la natura. naturals, paisatgístics i vitals- equilibrada i justa dels agents ara sí, cap a una gestió del món molt de temps i que naix amb la part dels recels poden ser fins locals i socials en la seua gestió. rural i del món natural que sigui idea de fer polítiques de gestió LA CREACIÓ de l’Agència de i tot legítims. Ara bé, entremig plenament del segle XXI. Pels nostres avis i àvies que les han vistes de tots colors

D’ENTRE les primeres pa- petències d’una conselleria a dels ciutadans, necessiten més raules que aprenem a dir hi FRANCESC MIRÓ una altra, de la conselleria de de la nostra estima i ajut preci- ha pare i mare, a continuació i SECRETARI D’ACCIÓ POLÍTICA Treball, Afers Socials i Famílies sament per la seva vulnerabili- molt probablement ja pronun- a la de Salut, és una decisió que tat pròpia de l’edat, si més no. ciem avi i àvia, entre d’altres... I MÓN RURAL DEL PSC arriba massa tard i no és pròpia Cuidar i honorar els avis és pro- Paraules plenes de tendresa A LES TERRES DE L’EBRE d’aquells que tenen l’obligació pi de societats avançades, la so- que ens acompanyaran la resta de rendir comptes. cietat catalana ens ho creiem, dels nostres dies. La paraula però per desgràcia no ha estat avi, àvia, no solament la refe- la celeritat que es mereixien. Aquesta proposta no li va sem- PER NO quedar-se sols, el go- així. Els polítics de la Generali- rim al significat subjectiu com Per un sistema sanitari posat blar encertada al govern per vern de JuntsxCat i ERC s’ha tat responsables d’aquest mal- a progenitors dels nostres pa- en crisi pels governs d’ERC i considerar que crear aquesta de sumar a la resta de partits, tractament haurien de dema- res, sinó que l’al·ludim a la gent JuntsxCat (abans CiU) dels da- comissió és fer politiqueria. i el 21 de maig el Ple del Par- nar perdó, i no solament gran en general. Així ens troben rrers anys, autors i còmplices El que segurament si és parti- lament acorda la creació de la escudar-se, en paraules del ma- en el fet que les residències de de perpetuar les retallades. dista és utilitzar la creació de comissió d’investigació que té, teix president de la Generalitat gent gran també són residèn- la comissió com a moneda de entre altres objectius, avaluar “m’agrada fer autocrítica, la cies d’avis perquè certament ho DELS 12.500 morts a tota Cata- canvi per altres negociacions el procediment que s’ha emprat Generalitat no ha fet bé en in- són d’algú. lunya per la covid-19, 4.100 han polítiques, com ha estat el cas tant en la gestió, com les cau- formar sobre la situació de les estat a les residències de la gent de la pròrroga de l’estat d’alar- ses que han portat al col·lap- residències i això ha creat una ELS NOSTRES pares en el gran. Una de cada tres perso- ma. L’endemà de la sol·licitud se d’algunes residències i a la alarma social”. Quina autocríti- meu cas, i iaios que ho són dels nes ha mort a una residència del PSC, ERC, que té la res- mort de persones grans sense ca és aquesta? Dir que solament meus fills, les han vist de tots de gent gran, que és allí on les ponsabilitat de les residències atenció hospitalària. Analitzar no s’ha informat bé. I l’assump- colors, han viscut una guerra, famílies que no poden atendre de gent gran, anunciava el seu si aquestes morts s’hagueren ció de responsabilitats per la la pitjor de totes, la civil que els seus familiars els hi con- vot en contra al Congrés dels pogut evitar, determinar les fatídica gestió? Per això calia enfronta familiars i amics, han fien per ser ben cuidats. Amb Diputats de perllongar l’Estat persones físiques i els respon- una comissió d’investigació. El viscut la fam de la postguerra aquesta realitat és que el PSC- d’Alarma. Els i les socialistes sables polítics i administratius govern està trencat, esgotat, tal i un sense fi de calamitats per Units per Avançar va sol·licitar no farem de la problemàtica amb relació a la titularitat i la com diu el president Torra, poder subsistir, com perquè juntament amb els altres grups de les residències cap moneda gestió de les residències , iden- però aquí continua. També s’ha ara vingui una pandèmia, la parlamentaris de l’oposició la de canvi. Voler intercanviar el tificar mesures de reparació notat, per desgràcia, pel que fa covid-19, i s’emporti pel davant creació d’una comissió d’in- silenci de l’oposició en el tema per a les famílies de les vícti- a la gestió de les residències. milers d’avis no solament per vestigació per esbrinar el que de les residències de gent gran mes i mesures perquè aquests President, no s’encalli en la patir la malaltia, sinó per no havia passat, on han estat els per un suport a una mesura tan fets no es tornin a repetir. seva realitat que no porta en- haver estat capaços de prevenir errors i les disfuncions, i sobre- necessària com va ser l’estat lloc, que debilita al seu govern i que les residències són això, tot, què podem fer per prevenir d’alarma és indigne. I intentar I ÉS QUE no és per a menys. el que és pitjor, al país. Aixe- residències i no hospitals, i allò situacions semblants perquè tapar la mala gestió de les re- Els nostres avis mereixen el qui’s de la cadira i deixi pas... que és pitjor, no actuar amb no tornin a passar. sidències traslladant les com- mateix tractament que la resta Convoqui eleccions. 14 // Juliol 2020 cop d’ull

Nou projecte eòlic entre Tortosa i el Perelló

LA MULTINACIONAL elèctrica por- Preveu instal·lar-hi mitja dotzena de tuguesa EDP projecta una nova central molins de 5 MW cadascun, de 115 metres eòlica amb sis aerogeneradors de di- d’altura de boixa i 170 metres de diàme- mensions gegantines a cavall dels ter- tre de rotor, amb una potència total de mes municipals de Tortosa i el Perelló. 30 MW. La central se situa tocant a l’an- L’avantprojecte del parc eòlic ‘La Mola’, tic poblat medieval de Fullola i seria la ha estat ja presentat a la Generalitat i setena en marxa a la zona sud de la se- ha arribat als dos ajuntaments afectats. rra del Cardó-Boix. G.M. / ACN.

ENERGIA EÒLICA La Ribera tampoc vol tants molins El Consell Comarcal prepara una moció conjunta Pallarès insta de nou els ajuntaments a per rebutjar l’allau de projectes eòlics que han rebut aprovar acords de ple, i no mocions ‘pariagua’

Davant d’això, el delegat de la Sílvia Alarcón / Gustau Moreno Generalitat, Xavier Pallarès, MÓRA D’EBRE / TORTOSA ha tornat a demanar als ajun- taments de la Terra Alta i de La presidenta del Consell Co- la Ribera d’Ebre que orga- marcal de la Ribera d’Ebre, la nitzen consutes ciutadanes republicana Gemma Carim, o que aproven acords de ple ha avançat que estan treba- en contra de la instal·lació de llant en una moció conjunta parcs eòlics o plantes fotovol- amb els ajuntaments, en con- taiques als seus municipis, si tra de la massificació eòlica. A realment volen evitar la mas- la comarca hi ha 14 projectes sificació de projectes arran damunt de la taula, arran de del nou decret de renovables. l’aprovació del decret d’ener- Durant una entrevista a Ca- gies renovables de la Genera- nal 21 Ebre, Pallarès va assen- litat. La xifra situa la Ribera yalar que la moció “paraigua” d’Ebre com la comarca amb aprovada pel Consell Comar- més projectes eòlics de Ca- cal de la Terra Alta és insufi- talunya. A més, cal sumar-hi cient. “L’acord que ha de fer dos parcs fotovoltaics més. cada ajuntament és que al seu La comarca veïna de la Terra terme municipal no vol pro- Alta ja va aprovar una moció jectes eòlics”, va dir Pallarès, en aquesta mateixa línia el tot posant l’exemple del que mes de maig. De fet cas, du- va fer Gandesa. “Al seu muni- rant l’estat d’alarma es van cipi, perquè cada alcalde s’ha presentar cinc nous projec- de preocupar del seu munici- tes de centrals eòliques a la pi. I això és el demanem, i el Una imatge del ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. // C21. comarca. En declaracions a que tristament, al cap de no Canal 21 Ebre, Carim ha re- sé quants dies, encara no hem que hi ha alcaldes que conti- al teu poble, no vols projectes ‘escolta, s’ha aprovat això però cordat que la Ribera d’Ebre ja aconseguit”, va remarcar. nuen negociant d’amagat amb eòlics, no es tracta d’aprovar la jo sí que en vull’… Això passa. produeix prou energia, i que “El que diguen els ajunta- les promotores, després d’ha- moció en contra de la massifi- És trist, però això està pas- encara que estan a favor de ments, per nosaltres, és priori- ver votat el contrari al Consell cació que s’ha aprovat al Con- sant. I per tant, com que passa les energies renovables també tari, i per tant escoltarem la Comarcal. “El que no volem és sell Comarcal, i quan s’ha aca- amb noms i cognoms, és molt s’oposen a una possible mas- veu dels ajuntaments”, va as- que s’escuden en mocions pa- bat agafes el telèfon i truques greu això”, va lamentar Pa- sificació. senyalar. De fet, va advertir raigua. Si tu al teu ajuntament, al promotor eòlic per dir-li llarès. cop d’ull Juliol 2020 // 15 MUNICIPIS Amposta projecta ampliar els carrils bici

Dissenyen més de 17 quilòmetres nous de vies per L’Ajuntament també preveu 25 zones a ciclistes, per fomentar la mobilitat sostenible d’estacionament de bicicletes a tota la ciutat

propiciar la mobilitat sosteni- també la calçada en aquells es- Redacció ble és una de les actuacions in- pais on no hi haja carril bici”, AMPOSTA closes al Pla d’Acció Municipal ha afegit l’alcalde. Amb tot, la 2019-2023. L’equip de govern regidoria de Governació i Ser- El govern d’Amposta ha pro- d’Esquerra d’Amposta ja l’ha veis al Territori, ha projectat jectat més de 17 quilòmetres presentat als grups de l’oposi- diferents zones que senyalit- de xarxa de carril bici, per fo- ció, en el marc de la comissió zarà específicament per a ús mentar la mobilitat sostenible informativa de Governació i de bicicleta. “La voluntat és a la ciutat. Un cop finalitzat el Serveis al Territori. fer diferents circuits per cir- nou pla, hi haurà prop de 24 “Tots els carrers del casc urbà cular en bici de forma segura, quilòmetres de xarxa de bici d’Amposta són, i amb això in- accessibles els accessos als al municipi, i més de 25 zones sistirem molt, vies d’ús com- col·legis i als serveis públics”, d’estacionament per a bicicle- partit”, ha assenyalat Tomàs. diu l’alcalde, tot insistint en tes, així com una campanya de “Per tant, els vehicles a motor què “hem de ser conscients” foment per l’ús de la bici. L’in- han de conviure i respectar les que l’espai urbà és compartit a El mapa de nous carrils bici d’Amposta. // CEDIDA. crement dels carrils bici per bicicletes, que han d’utilitzar tot el municipi. Ulldecona enllesteix les obres de millora del carrer Major

Núria Ventura, al carrer Major d’Ulldecona. // C21.

Ulldecona ha finalitzat les en un important eix comer- obres de reforma del carrer cial, un lloc on poder realit- Major. Es tracta del tram zar tot tipus d’activitats. comprés entre el carrer Ra- Les obres van arrencar al mon Llull i Roger de Llúria mes de desembre, però es fins a la plaça de la Dipu- van paralitzar d’un gairebé tació. L’alcaldessa del mu- un mes a causa de l’estat nicipi, Núria Ventura, ha d’alarma. L’actuació ha tin- recordat que es tracta de la gut un cost de 266.000 eu- reforma integral d’una de ros, i ha estat executada per les principals artèries de la Exxaber S.L. Cinta Bonet. població, i que el projecte global va començar ara fa 14 Mira el anys. La nova urbanització vídeo dona prioritat als vianants. en este Ventura ha remarcat que el enllaç carrer Major s’ha convertit 16 // Juliol 2020 cop d’ull MUNICIPIS URBANISME Desbloqueig a les obres de la Catedral

El govern de Tortosa nega les acusacions de La previsió de l’equip de govern és adjudicar les ‘sobrecost’ que li arriben dels grups de l’oposició obres al juliol, amb una durada d’uns cinc mesos

Meritxell Roigé i Enric Roig van anunciar el nou concurs per adjudicar les obres de la plaça de la Catedral. // AJUNTAMENT DE TORTOSA.

és mentida, perquè s’estan això podia ser un caramel per a anar-ho a denunciar. Ja n’es- remarcat que en cap moment Redacció afegint coses, i a més respon esta empresa”, va argumentar. tem farts, d’anar dient i embru- ha amagat informació sobre el TORTOSA a una petició que van fer els La resposta de Roigé a les pa- tant per veure si queda alguna projecte i va acusar l’oposició mateixos portaveus, per afegir raules de Faura va ser força cosa i poden enganyar algú”, va d’instal·lar-se en la crispació Meritxell Roigé i Enric Roig aquestes excavacions, i perquè contundent. “Aquí, als proces- lamentar Roigé. amb finalitats polítiques. no han deixat de rebutjar les demanaven no portar pressa sos per escollir una obra i ad- “Aquest regidor ha estat abso- crítiques de l’oposició de Tor- amb aquesta obra”, va assen- juciar-la no hi ha cap polític, ni Adjudicació immediata lutament transparent en la tosa sobre l’aturada i retard de yalar l’alcaldessa. jo ni el regidor d’Urbanisme”, La previsió del govern munici- seua gestió”, va assegurar Roig. les obres de la nova plaça de la va manifestar l’alcaldessa, tot pal és poder adjudicar l’obra de Segons el regidor d’Urbanis- Catedral. L’alcaldessa va acu- Enganxada amb Faura qüestionant si al Consell Co- la nova plaça de la Catedral me, l’oposició té una actitud sar els grups de l’oposició de En la mateixa línia, Roigé tam- marcal del Baix Ebre fan les abans de l’agost, i que puga te- gairebé pueril, ja que estan ins- mentir per desgastar al govern bé va carregar contra el porta- coses de manera diferent. “Si nir una durada de cinc mesos. tal·lats en la “bronca i la crispa- municipal, quan critiquen els veu d’ERC, Xavier Faura, que ells pensen que té alguna cosa Per la seua banda, el primer ti- ció” perquè no han aconseguit suposats “sobrecostos” de les ha tornat a vincular l’aturada a veure, el que han de fer és nent d’alcalde d’Urbanisme va el govern municipal. obres. Roigé va negar que hi de la plaça de la Catedral amb haja cap sobrecost, i va aclarir el bloqueig de l’ampliació del que en realitat s’han afegit més teatre auditori Felip Pedre- actuacions al projecte. De fet, ll. “Se suspenen les obres tot Els arguments dels grups de l’oposició Roigé va recordar que algunes just quan entrem en aquells de les actuacions afegides són famosos plens surrealistes, en Tot i l’enganxada amb el govern municipal del novembre. Jordan va remarcar que el l’ampliació de les excavacions què se’ns portava a aprovació per les obres de la plaça de la Catedral, el govern municipal reconeix, com a mínim, arqueològiques, precisament l’ampliació del teatre auditori republicà Xavier Faura va aclarir que aca- un increment del 15% en el cost del projec- a petició els mateixos grups amb 15 dies diferències i en bar-les és prioritari, tant des del punt de te, amb el 25% d’execució. Però ha dit que, municipals. “M’estan dient les mateixes condicions”, va vista cultural com urbanístic. Però el por- quan es tornen a adjudicar i s’acaben les que aquestes obres no s’ha- recordar el republicà durant taveu d’ERC va aprofitar per assenyalar obres, el sobrecost encara serà més alt. Per vien de fer, o que corresponen una entrevista a Canal 21 Ebre. que va ser una sort que Tortosa no tirés tot plegat, Movem ha reclamar la creació a obres que no s’han fet?”, va “Casualment, estes obres de la endavant les obres de l’auditori, ja que ara d’una comissió específica per fer seguiment preguntar-se Roigé. plaça de la Catedral les feia les finances municipals necessiten atendre de les grans obres públiques a Tortosa, en L’alcaldessa va recordar que Arnó, que és la mateixa em- la crisi del coronavirus. “Aleshores se’ns va què hi puguen participar tots els grups po- han hagut de fer-se micropi- presa que per adjudicació va dir que nosaltres anàvem en contra de Tor- lítics del consistori. lotges nous (després que van fer el Win”, va afegirhi. “Però tosa; mire, doncs menys mal que no es va Per la seua banda, també la CUP i Ciuta- ampliar-se les excavacions al potser quan es troben amb el fer, perquè ara tindríem un passiu de com dans han advertit que el projecte tindrà so- subsòl) per fer les fonamen- ‘pastel’ de la plaça de la Cate- a mínim de tres milions d’euros, i totes les brecostos importants. El cupaire Xavier tacions de la nova plaça. “Es- dral, Arnó es queixa i diu que necessitats socials que estem tenint ara”, Rodríguez situa l’increment en un 33%, tem parlant d’un increment vol més diners”, va assenyalar va advertir Faura. mentre que Miquel Albacar afirma que el del 14%, que podria ser menys Faura. “Deixe’m ser malpen- Per la seua banda, el portaveu de Movem sobrecost pot fregar els 600.000 euros, un quan s’adjudique l’obra”, va sat, però potser li van dir que va tornar a criticar la gestió de les obres de cop que les bases del nou concurs han co- remarcar Roigé. “Quan estem podia ser un dels adjudicata- la nova plaça de la Catedral, aturades des rregit defectes del projecte inicial. sentint parlar de sobrecostos ris de les obres de l’auditori, i cop d’ull Juliol 2020 // 17 MUNICIPIS

CARRETERES La Diputació invertirà uns 19 milions El pla quadriennal de l’ens provincial preveu sis Avancen 100.000 euros per a la redacció del actuacions a la xarxa viària de les Terres de l’Ebre projecte de la carretera de Poblenou del Delta

previst a finals d’any, s’hi po- de Mar; també es preveuen Redacció drà afegir la transformació millores puntuals a la TV- TARRAGONA de camins en carreteres, com 3421 entre Mas de Barberans el que uneix Sant Carles de la i Roquetes i la construcció La Diputació de Tarragona Ràpita i Poblenou del Delta. d’una rotonda a la mateixa aprovarà un pla quadriennal En aquest cas, la Diputació via a l’encreuament amb el per ordenar les inversions treballa en la licitació de la carrer Constitució de Roque- a les carreteres de la xarxa redacció del projecte, amb tes. Una circumval·lació a viària i que preveu una in- una partida de 100.000 eu- Ulldecona (TV-3313) i l’inici versió de 18,65 milions d’eu- ros, per guanyar temps i co- de construcció d’un bypass a ros fins a 2023. Seran, en mençar l’execució quan es la TV-3401 entre l’Ampolla i concret, setze projectes: deu produïsca l’aprovació. Men- Deltebre completen el llistat. al Camp de Tarragona i sis a trestant, els mateixos ajunta- El diputat delegat de l’Àrea les Terres de l’Ebre, que es ments d’Amposta i la Ràpita de Serveis al Territori (SAT) repartiran el 60% i el 40%, qui actuen d’urgència, inver- de l’organisme provincial, respectivament, de la inver- tint-hi també 100.000 euros Adam Tomàs, ha subratllat sió final. Afectaran 36 dels Segons el Programa Qua- que, si bé d’entrada, el repar- 1.100 quilòmetres de vies que driennal 2020-2023, a les timent pressupostari inicial gestiona l’ens. La seua in- Terres de l’Ebre es priorit- entre les carreteres del Camp clusió al pla, expliquen, s’ha zarà el condicionament de i l’Ebre és d’un 70% i un 30%, fet tenint en compte criteris la T-324 entre Benissanet i respectivament, l’allarga- “tècnics” de seguretat, ren- Móra d’Ebre; la construcció ment de les obres i el cost fi- dibilitat i impacte social. Un d’una rotonda a la TV-3025, nal el situarà entre el 60% i el cop aprovat el Pla Zonal de a la intersecció amb el Camí 40%. “Una distribució molt Carreteres de la Diputació, de les Candenes a l’Ametlla raonable”, ha precisat. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. // ACN. Inicien l’arranjament de la carretera del Poblenou

carretera mentre s’espera que ha dement la comprensió de Cinta Bonet la Generalitat aprovi el darrer veïns i visitants. Al tram entre AMPOSTA / LA RÀPITA informe perquè la Diputació el pont de l’Encanyissada i el de Tarragona pugui accelerar camí dels Tres Desaigües van Els ajuntaments de Sant Car- l’aplicació del nou Pla Zonal donar pas alternatiu entre els les de la Ràpita i d’Amposta de Carreteres. dies 8 i 19 de juny, mentre que han iniciat les obres d’arran- Al terme de la Ràpita, les obres al tram entre la cruïlla de For- jament de la carretera de Po- comprenen un tram de quatre tea i el camí de l’Anglés va es- blenou del Delta, amb una quilòmetres i s’allargaran dos tar completament tallat entre inversió de 90.000 euros. Les mesos. El trànsit en aquesta els dies 15 i 19 de juny. Des del obres al terme d’Amposta van carretera pot patir algunes pont de l’Encanyissada i fins al des del Pont de l’Encanyis- alteracions mentre durin les Poblenou la circulació també sada al Poblenou. Els treballs obres, segons els consistoris. estarà restringida mentre du- s’acabaran al juliol. L’alcalde, L’alcalde de la Ràpita, Josep rin les obres. L’accés a Poble- Adam Tomàs, ha explicat que Caparrós, ha explicat que s’ac- nou del Delta havia de fer-se Una imatge dels treballs a la carretera del Poblet. // M.V. l’actuació pretén dignificar la tuarà en els punts més crítics i per la carretera TV-3406. 18 // Juliol 2020 cop d’ull

El paisatge de la Ribera revifa

UN ANY després del gran incendi coles que va cremar el foc. Els tre- que va afectar la Ribera d’Ebre, el balls han permès netejar un 30% de paisatge es comença a recuperar. les propietats afectades. La presi- En algunes zones boscoses s’han fet denta del Consell Comarcal de la Ri- treballs de reforestació i les briga- bera d’Ebre i alcaldessa de Vinebre, des contractades amb plans l’ocu- Gemma Carim, ha volgut fer un ba- pació d’ajuntaments i del Consell lanç positiu de la resposta de les ad- S Comarcal netegen les finques agrí- ministracions. Cinta Bonet. SOCIETAT

UN ANY DESPRÉS DE L’INCENDI La reforestació reduix el risc d’erosió Els treballs de reforestació dels boscos cremats Flix segueix buscant alguns dels propietaris per l’incendi de la Ribera entren en la recta final dels boscos per continuar fent gestió forestal

per retenir la terra quan plou Cinta Bonet / ACN i permet que el bosc que rege- FLIX neri darrere tingui el potencial que tenia abans que es cre- Els treballs de reforestació més”, ha explicat Enric Vadell, dels boscos cremats a l’incen- subdirector general de Boscos di de la Ribera d’Ebre s’estan del Departament d’Agricultu- acabant. Prioritzant les feines ra. Si la terra se l’endú l’aigua en les carenes amb més pen- fins al fons de vall, darrere, dent, s’ha reduït el risc d’ero- en lloc d’un bosc, creixen ma- sió en un any que ha estat molt tollars o boscos poc madurs plujós. Aquestes actuacions sense el potencial que tenien. també faciliten la regeneració També s’han desbrancat ve- natural dels espais. Forestal getació cremada en zones de Catalana i dues empreses més pendents secundàries en un han construït feixines amb els total de 40 hectàrees. pins tallats a 316 hectàrees de Durant l’incendi els cossos boscos particulars. Va ser una d’extinció van topar amb de les primeres actuacions molts problemes de mobilitat anunciades i pressupostades en algunes pistes i camins, per per Agricultura després del foc ser estretes o no tenir les con- i acabarà en un mes. L’Ajunta- dicions òptimes. Els treballs ment de Flix segueix buscant també han servit per netejar la alguns dels propietaris dels vegetació que podia caure als boscos per seguir fent gestió vials i per millorar vials estra- forestal els anys vinents. tègics en uns 40 quilòmetres. L’incendi de la Ribera d’Ebre S’ha millorat el ferm, s’han va afectar més de 4.200 hec- ampliat els radis de gir de les tàrees forestals i bona part del corbes i s’han construït tren- pressupost del pla de mesures caaigües. En una cinquantena Una imatge dels treballs de reforestació de la zona cremada a la Ribera d’Ebre. // ACN. urgents que Agricultura va de quilòmetres més es preveu presentar aquell mateix estiu obrir trams per garantir l’ac- – amb 11,5 milions d’euros, que cessibilitat a zones complica- incloïa 5 milions per a crèdits des de gestionar. Això facili- El problema de les finques sense propietari tous i 3,5 milions per ampliar tarà la circulació de vehicles la xarxa de rec a la zona afec- d’extinció d’incendis. conegut i el control de possibles plagues tada pel foc-, es va destinar a El 75% de la fusta derivada de treballs de reforestació. Des les tales s’ha retirat i el seu La totalitat de la superfície on s’ha treba- conjunt del país. del setembre, trenta operaris aprofitament “s’ha posat a dis- llat és privada, i fins i tot hi ha hagut dificul- “Els esforços i pressupost s’han centrat a de tres empreses han talat pins posició dels seus propietaris”. tats per trobar alguns dels propietaris. “Un fer treballs que tinguin interès públic com cremats i han construït feixi- Això ha impulsat la creació de factor limitant ha estat no localitzar alguns era la millora dels vials, la prevenció de nes o palissades a les carenes dues associacions de propieta- propietaris i no poder incorporar les seves l’erosió i el control de plagues”, ha apuntat amb més d’un 50% de pendent ris forestals a la zona, amb finques als plans de treballs però esperem Eusebi Casanova, enginyer forestal dels i amb més arbrat calcinat. l’objectiu de comercialitzar la que es puguin fer els següents anys”, ha ex- serveis territorials d’Agricultura a l’Ebre. Són les que tenien més risc fusta. La Generalitat només ha plicat l’alcalde de Flix, Francesc Barbero. De moment els controls no han detectat d’erosió, sobretot en un any retirat arbres que podien pro- Per a l’alcalde, el balanç és “molt positiu”, i cap afectació de cap espècie que pogués que ha estat especialment plu- vocar danys a la xarxa viària. ha destacat el compromís i la inversió feta “resultar preocupant”. Només s’han detec- jós. “Hem esmerçat esforços pel Departament d’Agricultura, tot i que tat insectes perforadors de la fusta, ceram- Mira el als llocs amb més pendents, ha recordat que queda “molta feina al da- bícids i ortotomicus, que són habituals en vídeo on s’ha tallat l’arbrat de forma vant” en l’àmbit de la gestió forestal, tant les zones cremades però no suposen cap en este controlada i s’han construït a la zona de l’incendi de la Ribera com al risc per a la vegetació viva. enllaç feixines que són un sistema cop d’ull Juliol 2020 // 19 SOCIETAT

UN ANY DESPRÉS DE L’INCENDI Decidits a refer-se entre la fermesa, la desconfiança i la melancolia

també”, explica Cubells. “Els ACN arbres, amb tanta pluja, treu- FLIX en molt del seu potencial ve- getatiu”, afegeix. A les pluges “Acostumats” al nou paisatge abundants, s’hi suma la xarxa que els ha deixat el foc i des- de reg que ja existia a la zona. prés “de fer-se a la idea” de “Ha ajudat a anar més de pres- les pèrdues, els pagesos afec- sa. Els pagesos de seguida van tats per l’incendi de la Ribera reposar les mànegues, es va d’Ebre s’han bolcat en recu- fer la poda pertinent i es va perar les finques i afrontar treure el cremat i hem vist que futures campanyes amb pocs els arbres van vegetant. Estem ingressos i poca producció. realment contents de la rapi- “Amb un ajut concret només desa amb què ha anat”, desta- un any no acabarem. Les aju- ca Cubells. des han de servir per recupe- rar el potencial productiu i Ajudes, poques i minses allargar-se fins que l’activitat Tot i això, el potencial pro- econòmica sigui solvent. No es ductiu dels arbres encarà tri- pot viure de préstecs i petites garà entre tres i quatre anys a ajudes”, alerta Ernest Cubells, recuperar-se, i caldrà afrontar Lurdes Masot, visitant la finca que li va cremar parcialment l’incendi de l’any 2019. // ACN. coordinador d’Unió de Page- els costos i les despeses amb sos a la Ribera d’Ebre. “L’in- menys producció i menys li- cendi va ser el senyal de la po- quiditat per part dels pagesos. lítica agrària terrible que es fa. “És feixuc i les baixades de Vivim a base de subvencions preu són un altre problema”, ‘Quan puges al mas, l’impacte és terrible’ en lloc del preu del produc- diu el coordinador d’UP a la te i és el gran problema”, diu Ribera d’Ebre. Els agricultors Enric Prunera també opina que les briga- taris que no tenen l’agricultura com a pri- Lurdes Masot, una propietària han de seguir invertint i re- des que han desplegat ajuntaments i Con- mera ocupació. “I de l’Ajuntament també afectada. posant els danys i, en aquest sell Comarcal per netejar finques no els ha van venir a tallar els arbres que estaven Les oliveres cremades s’han escenari, coincideixen que beneficiat en excés. “La majoria de gent cremats”, uns 300 olivers en el cas de la arrancat o tallat perquè re- les ajudes “han estat poques i se n’ha sortit pel seu compte, és un ajut Lurdes Masot, propietària de Flix. A ella li brotin i les finques han anat minses”. anecdòtic més que una altra cosa”, diu. De encongeix el cor que el bosc de la finca recuperant les seves infraes- “Qualsevol ajut, per poc que fet, s’han ajudat els uns als altres sobretot quedés arrasat. El foc no va entrar al cul- tructures de reg per salvar la sigui és bo però també hi ha entre els agricultors professionals que no tiu perquè estava llaurat però el paisatge producció dels arbres que es gent que no sap si accep- podien esperar i es van posar a recuperar al voltant de la masia és encara desolador. van salvar de les flames. Els tar-los. Sembla que amb això terrenys amb les brases encara enceses. “L’impacte encara hi és i va ser molt gran. pagesos afectats s’han fet a ja han fet prou per tu, però et Qui tenia maquinària, ajudava l’amic i els Quan puges aquí al mas és terrible”, la- la idea de la realitat amb què sents amb l’obligació de fer favors entre el grup de pagesos afectats menta. Abandonar el cultiu ni s’ho ha hauran de conviure les pròxi- una despesa que és més alta s’han anat repartint. “No ens hem cobrat plantejat. “Mai de la vida”, exclama. “Te- mes campanyes agrícoles, i que el que reps. El que rebré res entre nosaltres, ens hem donat un cop nir una finca cultivada ens ajuda per si hi que el repte és transformar de no arriba ni al 10% de la inver- de mà com hem pogut. Estem acostumats ha un futur incendi, és un tallafoc”, diu. La nou el paisatge i que torni a sió que he d’arribar a fer”, a treure’ns les castanyes del foc nosaltres masia es va salvar, però el valor del bosc ser el mosaic agroforestal que apunta Enric Prunera, pagès mateixos”, destaca. perdut és “incalculable”. Diu que la gestió era abans de l’incendi. “Tot i de Flix que va perdre dotze de Però les brigades i la reforestació han es- forestal no era l’adequada: “Vam perdre la desgràcia, els pagesos s’es- les divuit hectàrees d’olivera tat apreciades sobretot per aquells propie- un tresor que tardarem a recuperar”. tan refent i les explotacions que té al terme de Bovera. 20 // Juliol 2020 cop d’ull SOCIETAT

L’IMPACTE DEL CORONAVIRUS Amb la pandèmia a la retina

pandèmia del coronavirus. la covid-19, o de les mascaretes cat el diumenge més llarg de la amb el pas dels dies i les dife- Gustau Moreno Amb el seu objectiu ha captat que portaven alguns dels pocs nostra vida. Parcs infantils rents fases de la desescalada, el TORTOSA imatges de botigues tancades i vianants que transitaven la precintats. Conductors d’auto- panorama va començar a can- carrers buits que podrien ciutat, més grisa que mai. Des- bús amb mascareta. Gent fent viar radicalment. La nova nor- El fotoperiodista Joaquim Do- semblar d’un diumenge qual- prés de més de dos setmanes cua a la porta d’un estanc o malitat ha acabat imposant-se mingo ha recorregut els ca- sevol, si no fos pels cartells de confinament, alguns vam passejant el gos, que molt so- també a les Terres de l’Ebre, el rrers de Tortosa i altres pobles que informaven de les mesu- pensar que l’estat d’alarma per vint era una de les excuses per territori català menys castigat del territori des de l’inici de la res per evitar la propagació de la pandèmia ens havia provo- poder sortir de casa. Després, per la pandèmia.

Una parella amb guants i mascareta patina per la zona dels portals de Tortosa. // J.D.

El conductor de l’autobús interurbà de Tortosa, amb mascareta // J. DOMINGO. Un grup de persones aplaudint els sanitaris en un balcó de Tortosa. // J.D. cop d’ull Juliol 2020 // 21 SOCIETAT

Treballadores del CAP El Temple surten a aplaudir a la porta principal de l’edifici. // J.DOMINGO. Un xiquet amb mascareta juga a pilota a la Ràpita. // J.D.

Un home i un nen caminen amb mascareta per Tortosa. // J.DOMINGO. L’interior d’una perruqueria. // J. DOMINGO.

Un terrassa d’una cafeteria de l’Eixample de Tortosa, els primers dies de la desescalada. // J.DOMINGO. 22 // Juliol 2020 cop d’ull SOCIETAT

SALUT Salut instal·larà el nou aparell de radioteràpia a l’hospital de Jesús

de la paltaforma, en un acte al per “posar al dia” l’hospital Redacció centre cívic de Ferreriees. La Verge de la Cinta com a hospi- TORTOSA directora de Salut també va tal de referència al territori. deixar deixar clar que el nou La reacció de l’alcaldessa de El Departament de Salut ha edifici oncològic és una de les Tortosa no es va fer esperar. anunciat que instal·larà a inversions prioritàries del De- “Celebrem el canvi d’opinió l’hospital de la Santa Creu de partament de Salut. El procés del Departament de Salut i que Jesús el nou accelerador li- per instal·lar i calibrar el nou hagin decidit instal·lar el nou neal que va donar la Funda- accelerador lineal s’allargarà accelerador lineal al recinte de ció Amancio Ortega ara fa dos durant un any, un temps du- l’Hospital de la Santa Creu de anys. En un futur, segons Mar rant el qual caldrà traslladar Jesús, com havíem demanat Lleixà, es traslladarà a l’edifici diàriament tots els pacients des de l’Ajuntament de #Tor- oncològic que s’ha de cons- oncològics fins a l’hospital tosa”, va escriure Meritxell truir a l’Hospital de Tortosa Sant Joan de Reus. “Sap greu Roigé al seu compte de Twit- Verge de la Cinta, però ara s’ha perquè aquesta és una situació ter. “Fins que Salut no resolgui optat per instal·lar-lo a Jesús. que nosaltres, de totes totes, la mobilitat de l’Hospital de I és que el projecte del nou volíem evitar”, va lamentar. Tortosa Verge de la Cinta, és la edifici oncològic està aturat, a La directora de Salut, Mar Lleixà. // C21. Per tot plegat, Lleixà va insistir millor solució”, va tancar. l’espera d’una modificació de- en la necessària col·laboració Mira el finitiva del pla urbanístic de no se solucionava el problema forma pel Nou Aparell de Ra- de l’Ajuntament de Tortosa per vídeo l’Ajuntament de Tortosa, que de la falta d’aparcament. dioteràpia. De fet, l’anunci de poder impulsar accions que el en este va rebutjar instal·lar-lo a l’hos- A banda, Lleixà es va posar a Salut va fer-se a només 48 ho- Departament de Salut assegu- enllaç pital Verge de la Cinta si abans disposició de la nova Plata- res de l’assemblea fundacional ra que ja té molt encarrilades

‘Ens han de dir la solució per al Verge de la Cinta’

immediates” per l’aparcament crec que un nou hospital pot G.M. o per l’ampliació del Verge de tardar molts anys, i no podem TORTOSA la Cinta, es plantege o no la estar esperant-nos 10 anys construcció d’un nou hospital més a tindre una solució”, va L’alcaldessa de Tortosa, Meri- per a les Terres de l’Ebre. “Jo advertir. “El que cal és resol- txell Roigé, continua esperant continuo pendent que des de dre la situació de forma imme- una resposta del Departament Salut se’m digue quina és la diata i donar resposta a la mo- de Salut per saber com pen- solució”, va remarcar Roigé. bilitat i a la necessitat que té sa resoldre els poblemes de “Durant aquest període de d’ampliació el mateix hospital. l’hospital Verge de la Cinta. temps no he dit res perquè el Amb un hospital nou o no? Durant una entrevista a Canal que tocava era fer front a la Que ens ho digue el Departa- 21 Ebre, Roigé va recordar que pandèmia, però sí que és un ment”, va insistir Roigé. a principis març, abans de l’es- tema que s’ha de resoldre”, va Mira el tat d’alarma pel coronavirus, afegir-hi. “Ens han de dir qui- vídeo va reunir-se amb la conselle- na solució tenen per a l’hospi- en este ra Alba Vergés. Segons l’al- tal Verge de la Cinta, si caldrà enllaç caldessa, fan falta “solucions o no un nou hospital. Però L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. // C21. cop d’ull Juliol 2020 // 23 SOCIETAT Trencadissa MOLTES VEGADES ens en- el fet de prescindir de la persona D’aquesta manera, farem menys testem a continuar en relacions TONI PONS estimada, i de les atencions emo- traumàtica la ruptura. agòniques, sense adonar-nos que FARMACÈUTIC cionals que tant necessita aques- pot ser un alliberament trencar ta. Per aquest motiu, en aquests quan ens enamorem també amb una persona que no ens fa I PROFESSOR casos, cal ajuda supervisada d’un hem d’assumir la pèrdua. Tot feliços o amb la qual ja no estem professional. amor porta la pèrdua implícita. a gust. La por sol ser l’emoció El desamor, la mort, etc. Hem que ens paralitza. Tant la por de És una de les afirmacions més ens aterra. Per aquest motiu, ens quan diem “vull trencar amb la d’acceptar que molts cops l’amor fer mal a l’altra persona, com la comunes dels qui han de pren- fa por abandonar una relació, meva parella”, és perquè sabem té data de caducitat. Per aquest por a patir nosaltres. Per això és dre la decisió de trencar la rela- encara que estigui sentimental- que la relació ja no ens aporta res motiu, hem de tenir sempre en important fer el pas i saber que ció sentimental. Ja sigui per falta ment morta. positiu. Per aquest motiu, hem compte la pèrdua. En en aquesta els primers passos seran els més de valentia, per inseguretat, per de ser responsables dels nostres vida tot és canvi, i si la teva rela- complicats. No obstant això, és no voler fer mal a aquesta per- por a la solitud. Hi ha una por sentiments i d’intentar ferir el ció no t’aporta res, has de pren- part del procés. La decisió d’aca- sona, per les opinions dels altres, molt habitual en totes les perso- menys possible els sentiments de dre la decisió de finalitzar-la, pel bar amb una relació mai és fàcil. etc., qualsevol excusa és vàlida nes, la por a estar sol. No tenir l’altra persona, i fer els passos que teu benestar emocional. No ser- Hi ha moments en què pensem per a qui vol trencar amb la seva ningú per compartir el nostre dia siguin necessaris per a finalitzar veix de res prolongar-la, quan que el millor és posar-hi fi però parella, i és incapaç de fer el pas a dia pot tornar-se totalment ate- aquesta relació, fent una ruptura una relació és morta, no es pot deu minuts després sentim que necessari. D’excuses per no do- rridor. La por ens paralitza i ens sentimental el menys traumàtica reviure. Perllongar només en- el que volem és seguir. Perquè nar el pas n’hi ha moltes, entre fa vulnerables. Hi ha persones possible. No hi ha res més nociu grandeix el nostre sofriment i el l’amor no s’extingeix de la nit al les más habituals podem trobar que prefereixen mantenir una que fallar-nos a nosaltres matei- de l’altra persona. Si hem de fina- dia, perquè dóna vertigen ima- aquestes... relació tòxica, encara que aques- xos, així que, si no som feliços litzar la nostra relació sentimen- ginar la vida sense l’altre, per- ta els faci més mal, que estar amb la nostra relació, hem de tal, cal afrontar-ho de manera què... i si ens penedim? Prendre falses esperances. De vegades sols. Si bé és cert que evitem tota tenir la valentia i la responsabili- directa. Parlar amb la nostra pa- la decisió es pot convertir en una ens il·lusionem en creure que tot situació que ens pugui danyar, tat de fer el pas necessari. Quan rella és el primer pas. Hem d’ex- veritable font de patiment. Com pot millorar. No no volem tren- també procurem evitar fer mal sentim que la nostra relació ja no plicar-li com ens sentim, i què podem saber llavors si és el mo- car amb la nostra parella, perquè a qui hem estimat. Aquesta por ens aporta res, i que de res ser- volem fer a partir d’aquest mo- ment de deixar-ho o si per contra tenim l’esperança que tot pot re- a fer-li mal pot arribar a ser una veix perllongar més, haurem de ment. No s’han de buscar culpla- val la pena seguir intentant-ho? I dreçar-se i tornar a ser com era bona excusa per no finalitzar una prendre la decisió de trencar. En bles. Si acabem la relació amb si...? Podem entrar en un bucle, abans. Però simplement és una relació que ja no ens aporta res. un primer moment espanta, ja crits, retrets, ràbia i sentiments una espiral amb un efecte hip- fantasia. Quan l’amor mor, per que deixarem enrere allò que ja negatius, serà molt difícil per a nòtic, que ens aparta de la reali- molt que volguem reconduir els per dependència emocional. coneixem, i ens submergirem en tots dos superar el que ha passat. tat deixant-nos atordits amb les sentiments, això és impossible. Quan ha existit una inclinació tan un mar d’incerteses. És essencial Necessitaràs més temps per as- seves voltes i sense capacitat de I només acabem per perllongar forta com per deixar el nostre be- aprendre a deixar anar. Quan al- sumir aquesta ira, per calmar-la, reacció. Preguntes i més pregun- una relació que ens fa mal, i ens nestar i voluntat en les mans de guna cosa no funciona, el millor per poder avançar. És important tes que no porten enlloc. Però fa infeliços. Quan l’amor s’acaba, l’altra persona, prescindir d’ella és canviar, encara que el canvi procurar que sigui el menys aquesta no és la solució, perquè és millor donar-li un punt final. i de les seves cures pot ser real- ens espanti i faci que ens resis- traumàtic possible. Hem el bucle no té límits, els límits els ment pertorbador i nociu per a la tim a ell. Per avançar, de vegades d’aprendre a deixar anar. Si hem has de posar tu i passar a l’acció. evitar el patiment. Quan persona dependent. Encara que hem de passar pàgina. Perllongar pres una decisió, hem de ser fer- fem un pas que té a veure amb la relació sigui totalment tòxica, una relació estèril i sense futur, ms i no buscar excuses ni per- dir-li a la persona que hem sentiments, sabem que algú sor- la persona dependent necessita només fa més gran més el nostre llongar una relació esperant un estimat, i possiblement ens es- tirà danyat. Podem ser nosaltres les atencions de la parella, encara dolor, i el dolor de l’altra persona. miracle. Cada cada parella és un tima en aquest moment, que mateixos, l’altra persona, o amb- que per això faci tot el que calgui Hem de ser sincers i responsa- univers propi i particular, però hem pres la decisió de tallar no dues parts. Tot aquest patiment per tenir l’atenció que tant anhe- bles. No podem caure en l’error de vegades, la solitud és millor és fàcil. Realment és un pas molt és difícil de gestionar i afrontar la. Quan una persona dependent de fallar (i enganyar l’altra per- que viure entre els vincles nocius dur, i molt traumàtic per a amb- sempre. La por a afrontar aquest identifica la seva relació com de sona) no finalitzant aquesta rela- establerts per una relació de pa- dues parts. Un mai comença una dolor sovint ens impedeix pren- tipus tòxica, i sap que ha de po- ció. És essencial mirar pel benes- rella tòxica. Quan l’amor s’acaba, relació pensant en la possible dre decisions. Realment es con- sar-li fi pel seu benestar i salut tar de l’altra persona, però també ha d’acabar la relació. La pèrdua pèrdua futura d’aquesta, i això verteix en una autèntica odissea. emocional, fer el pas serà una de la nostra. Si no volem seguir forma part de la vida, i hem d’as- és un procés difícil de gestionar. Tot el que sigui abandonar la tasca molt difícil de dur a terme. amb una relació finalitzada, el fo- similar-la d’aquesta manera. Vull trencar amb la meva parella, nostra zona de confort ens deixa Encara que sàpiga que la relació namental és ser sincer, i afrontar però no m’atreveixo a fer el pas. emocionalment exposats, i això només li fa mal, li aterrarà més la situació d’una manera natural. És cert que tornar a sentir rejoveneix? molts cops tenim la sen- vestigacions en matèria cog- AVUI EN DIA, dencara es re- sació d’estar esgotats mental- ISA GIMENO ARASA nitiva, el vincle existent entre laciona audiòfons amb vellesa ment i Es deu a que al llarg AUDIÒLOGA la demència i la pèrdua au- o gent gran, i aquesta associa- del dia rebem molts estímuls, i ditiva pot ser degut a l’esforç ció fa que sigui un fre psicolò- hem d’entendre la quantitat de que realitza el nostre cervell gic per a moltes persones amb feines complexes que realitza durant anys per desxifrar els pèrdua auditiva, i que no vul- el nostre cervell, entre elles sons i transformar-los en in- guin ser usuaris d’audiòfons. escoltar, mirar, memoritzar, la en una conversa, qui iden- gaudir plenament del dia a dia. formació. Per això, una per- Aquest pensament és ben lluny aprendre, recordar… A través tifica el so que estem sentint, Quan aquesta escolta NO es sona amb pèrdua auditiva és del que seria la realitat, ja que dels nostres òrgans sensorials, qui discrimina la imatge que percep al cent per cent, i s’hi més vulnerable a perdre la escoltar bé o millor és sinònim com ara la vista i l’oïda, arriba estem veient, i així amb tots suma el pas del temps i l’edat, memòria, degut al sobresforç de recuperar vida social: la gran quantitat d’estímuls els sentis, ja que és també qui el nostre nivell cognitiu pot que està realitzant constant- amics, converses, ganes de rea- al nostre cervell i és aquest identifica l’olor que ens està veure’s afectat. ment per entendre. També el litzar i participar en activitats, qui els descodifica, interpreta arribant, etc. fet de no sentir part dels sons i per tant, ganes de viure. En i transforma en informació. LA MEMÒRIA i la pèrdua que ens envolten, no ens per- conclusió, és CERT, tornar a Això vol dir que és el nostre PERCEBRE BÉ tots els sons auditiva guarden una estreta met estimular certes àrees de sentir rejoveneix i augmenta la cervell qui entén el que es par- del nostre entorn ens permet relació. Segons estudis i in- la via auditiva central. qualitat de vida. 24 // Juliol 2020 cop d’ull

ANIMALS ESTÈTICA LLAR RESTAURACIÓ PROFESSIONALS

MECÀNICA

SALUT cop d’ull Juliol 2020 // 25

Adjudiquen mig milió en ajuts al sector pesquer

EL GALP Mar de l’Ebre ha adjudicat senten els set municipis en activitat 500.000 euros en ajudes a 18 dels 28 pesquera de les Terres de l’Ebre“, ha projectes presentats en la convoca- destacat el president del GALP, Joan tòria de l’any 2020. La major part d’es- Alginet. ta quantia se l’emporten activitats de La principal novetat de la convocatòria comercialització del peix i de diversifi- han estat les facilitats que s’han posat cació del sector turístic. als promotors de projectes que per la “La totalitat dels promotors que s’han situació econòmica no han pogut tirar presentat i han aconseguit l’ajut repre- endavant els seus projectes. C.B.

L’AMPOLLA Tornen les restriccions La canonada del CAT va rebentar a vehicles per les filtracions d’aigua salobre pesants

Des del 15 de juny que han ACN tornat a restablirse les res- L’AMPOLLA triccions a vehicles pesants a diversos trams de l’N-340 La canonada del CAT a l’Am- i l’N-240 al seu pas per les polla va rebentar al gener per demarcacions de Tarra- la filtració de clorurs d’un siste- gona, Lleida i Barcelona, ma de reg proper que s’abastia segons informa el Servei d’un pou amb aigua salobre, al- Català de Trànsit. Amb la tament corrosiva. Aquesta és la recuperació progressiva de conclusió de l’informe de CSIC la mobilitat, els camions de (Centre Superior d’Investiga- quatre o més eixos tornen cions Científiques) i l’Institut a tenir prohibit circular Eduardo Torroja que descarta per aquestes vies per mo- problemes de disseny, fabrica- tius de seguretat i fluïdesa ció, instal·lació o explotació de viàries. Les restriccions la canonada. El Consorci d’Ai- van quedar suspeses el 14 gües de Tarragona ha iniciat de març arran de la decla- aquest dilluns una prospecció ració de l’estat d’alarma. a fons dels 75 quilòmetres de la La mesura es torna a fer canonada principal de la xarxa efectiva després que el Mi- del minitransvasament per de- nisteri de Transports i Mo- tectar altres punts sensibles o bilitat hagi recuperat les fatigats. Es fa amb un aparell, bonificacions acordades un torpede Pipe Drive, que s’ha -suspeses el 20 d’abril- en introduït al tub, que monitora els trams corresponents de dades i que es contrastaran amb Instrument per monitorar l’estat estructural de la canonada principal del CAT // ACN. l’AP-7 i l’AP-2, autopistes calibres de canonades “sanes”. per les quals es desvien els El gerent del Consorci d’Aigües mal estat, s’havia erosionat per Després de la greu avaria, el estava previst per dur a terme vehicles afectats. de Tarragona, Xavier Pujol, ha la filtració d’una xarxa de reg CAT va licitar ja al mes de ge- en els pròxims anys però que La restricció per a vehicles explicat els resultats de l’estu- de la finca que travessa. “El pou ner –i adjudicar al febrer-, un a causa del trencament de la pesants, vigents des del di encarregat al CSIC (experts de captació del reg que vam de- projecte de diagnosi de l’estat canonada a principis d’any setembre del 2018, es va en corrosió) i l’Institut Eduar- tectar capta aigua per sota del estructural de la canonada prin- s’ha optat per prioritzar-lo i aixecar excepcionalment do Torroja (experts en formi- nivell freàtic, molt proper a la cipal, que té uns 1,6 quilòmetres executar-lo amb caràcter d’ur- el 14 de març en el context gó) per conèixer les causes del línia de mar i pateix intrusió sa- de diàmetre i 75 quilòmetres de gència en una primera fase de de la situació generada per col·lapse de la canonada que lina. No és aigua de mar 100%, longitud, des de Campredó, on diagnosi. La segona fase, pre- la Covid-19 i la necessitat va provocar que rebentés el 3 sinó barrejada amb aigua dolça, es fa la captació al riu Ebre, fins vista per l’any 2021-2022, con- d’adoptar mesures que ga- de gener al terme municipal però té un alt contingut de clo- a Tarragona. Aquest projecte sistirà en la implantació d’un rantissin el subministra- de l’Ampolla i que va obligar a rur. Els clorurs contaminen el s’emmarca dins d’un projecte sistema de detecció en línia i ment de béns essencials. mantenir la xarxa tallada unes ferro, són altament corrosius d’un “àmbit” més extens, per en continu que alerte de l’evo- A l’N-340, un dels trams 40 hores. L’estudi conclou que per la sal que contenen”, ha de- monitorar l’estat estructural de lució estructural de la canona- afectats és el que va des es va produir una contaminació tallat Pujol. la canonada. “Pot tornar a pas- da. El cost de tot el projecte és del límit amb la província del terreny de la finca per on “Aquesta és la causa fonamen- sar això? Doncs segurament la d’aproximadament 5,5 milions de Castelló, a Alcanar, fins passa la conducció principal del tal, totalment fortuïta, i que no resposta és sí però intentarem d’euros i es cofinançarà amb al punt quilomètric 1.122, CAT, produïda pel reg amb ai- hauríem pensat mai que pogués que amb la mínima probabilitat una subvenció del 50% que va a l’Hospitalet de l’Infant. gua d’un pou que contenia una ser però la resta han estat des- i amb el màxim coneixement de atorgar l’Agència Catalana de Els vehicles afectats per concentració alta de clorurs. cartades”, ha apuntat. De fet, el dades que puguem tenir”, ha re- l’Aigua al CAT. aquesta restricció poden El primer esborrany del mes de consorci temia que el trenca- conegut el gerent del Consorci. utilitzar com a itinerari març i l’informe actual que ja ment s’hagués donat per pro- La revisió exhaustiva del tram preferent el delimitat per Mira el és conclusiu determina que el blemes de disseny, instal·lació, principal de la xarxa de distri- l’AP-7, entre els recorreguts vídeo tram de la canonada va explo- fabricació o gestió de la canona- bució del CAT suposa una in- provinents de Castelló, i la en este tar i el que el CAT va haver de da però aquestes causes s’han versió de 2,25 milions d’euros. sortida número 38, a l’Hos- enllaç restituir perquè estava en molt descartat. Es tracta d’un projecte que ja pitalet de l’Infant. 26 // Juliol 2020 cop d’ull ECONOMIA

INDÚSTRIA Florette ha pagat més d’un milió d’euros a l’Incasòl pels terrenys al Catalunya Sud

primera ampliació del seu ne- Redacció goci, per culminar-lo amb una L’ALDEA altra edificació de 6.000 metres quadrats més en una fase poste- L’Institut Català del Sòl (In- rior. Florette neix fa més de 30 casòl) ha anunciat que ha anys a Navarra, i avui és una de venut set parcel·les del polí- les empreses líders en el sector gon industrial Catalunya Sud, de la producció i distribució de ubicat a Tortosa i l’Aldea, a productes frescos i saludables, l’empresa Florette. Els terren- amb més de 1.800 treballadors i ys tenen una superfície global 14.000 punts de venda. de 41.296 metres quadrats, i un El sector industrial Catalunya preu de venda d’1.098.500 eu- Sud està situat a cavall dels mu- ros. Segons l’Incasòl, Florette nicipis de Tortosa i l’Aldea, a to- ha triat el Catalunya Sud per car la sortida de Tortosa de desenvolupar el seu nou pro- l’AP7, en un tram lliure de peat- jecte d’expansió, que es farà ge. L’actuació té una superfície en dues fases, i suposarà una total de 136 hectàrees de les inversió inicial de 13 milions quals 82,6 hectàrees correspo- d’euros i la creació de 200 nous nen a l’àmbit de Tortosa i les al- llocs de treball directes. tres 53,4 hectàrees a l’Aldea. Ac- En la primera fase preveu cons- tualment, l’Incasòl hi té cinc truir-hi una nau de 5.000 metres parcel·les disponibles, destina- quadrats, que permetria una des a la indústria aïllada. Plànol dels terrenys de Florette al Catalunya Sud. // CEDIDA. Tortosa autoritza la llicència d’obres a Florette

manes, per tal que l’activitat Tortosa van començar fa dos Cinta Bonet puga estar acabada i entre en anys i s’ha felicitat que final- TORTOSA funcionament a la primavera ment s’implante a la ciutat, te- del 2021. “És una molt bona nint en compte que competia La Junta de Govern Local de notícia, que a més coincideix amb altres territoris de la geo- Tortosa ha aprovat este mes amb uns moments complicats grafia de Catalunya i de l’Estat de juny la llicència d’obres com els actuals, en els quals espanyol. La planta que Flore- demanada per Florette Hortí- aquesta implantació suposa tte ubicarà al polígon Catalun- cola Navarra, SLU. El permís una esperança per a l’activitat ya Sud suposarà, en una pri- permetrà la construcció de la industrial, laboral i agrícola”, mera fase, la creació de 200 planta d’envasat d’hortalis- ha subratllat Roigé. I és que llocs de treball directes i un ses que l’empresa ubicarà al l’activitat de la planta perme- centenar més d’indirectes. polígon industrial Catalunya trà posar en valor, a més a més, Mira el Sud. L’alcaldessa de Tortosa, la producció de l’horta de les vídeo Meritxell Roigé, ha apuntat Terres de l’Ebre. en este que l’inici de les obres està Roigé recorda que les gestions enllaç Meritxell Roigé en una al·locució. // CEDIDA. previst per a les pròximes set- perquè Florette s’instal·lés a cop d’ull Juliol 2020 // 27 ECONOMIA TURISME Unió per promocionar la Via Verda

de situar aquesta via cicloturís- llarà per unificar criteris de Gustau Moreno tica al mapa internacional. senyalització i adequació de la TORTOSA Les diferents administracions via. “Els traçats de llarg reco- catalanes i aragoneses per on rregut són els que atreuen el “Si treballem conjuntament transcorre el traçat de la Via turisme internacional, hem de podrem optar a més programes Verda de la Val de Zafán han ser capaços d’oferir un produc- d’ajut, tant de l’Estat com d’Eu- mostrat plena disposició a te conjunt i amb una gran di- ropa per adequar la via i pro- plantejar projectes de forma versitat paisatgística per acce- mocionar-la”, ha manifestat el conjunta, amb l’objectiu d’ofe- dir al mercat internacional”, ha president del Consell Comar- rir als turistes un mateix pro- assenyalat Jordan. Una vegada cal del Baix Ebre, Xavier Faura. ducte que naix a la Puebla de estigui adequat el traçat de la I és que el Consell Comarcal Híjar, on se situa el quilòme- Via Verda del Carrilet, la via del Baix Ebre ha unit esforços tre zero d’aquesta via i acaba a quedarà connectada amb el amb el Consell de la Terra Alta Tortosa, on enllaça amb la Via Camí Natural de Tortosa-l’Al- i amb l’Aragó per promocionar Verda del Carrilet. dea-Deltebre, de manera que el conjuntament la Via Verda de Amb tot, cada tram mantindrà recorregut que naix a la Puebla la Val de Zafán, amb l’objectiu la seua personalitat es treba- de Híjar arribarà fins al mar. La Via Verda al seu pas per Aldover. // CEDIDA. La Ràpita proposa ‘viatjar lluny sense sortir de casa’ per a les vacances presentar la Ràpita com una Segons el regidor, el fet que les A.P. / G.M. destinació de natura exube- Terres de l’Ebre hagen anat LA RÀPITA rant i aventures per a tota la canviant de fases abans que la família. “No cal anar a grans resta del país fa que es puguen L’Ajuntament de Sant Carles destins per a veure paisatges percebre com un territori se- de la Ràpita ha engegat una meravellosos com són els que gur, per poder anar a la família nova campanya de promoció tenim a la Ràpita i al Delta de i poder estar més tranquil. destinada a atreure turisme de l’Ebre”, ha dit l’alcalde de la “Per què no, pot ser la gran proximitat este estiu. ‘Viatja Ràpita, Josep Caparrós. oportunitat perquè la gent de lluny sense sortir de casa’, té El regidor de mitjans de comu- Catalunya i del nostre voltant la intenció d’atreure a aquell nicació, Joan Grau, ha destacat vingue a conèixer un espai turisme nacional que enguany que Sant Carles de la Ràpita i moltes vegades desconegut no podrà viatjar a destinacions el conjunt de les Terres de com són les Terres de l’Ebre”, exòtiques a causa de la pandè- l’Ebre són “una destinació per- ha remarcat. mia del coronavirus. fecta” per a la nova normalitat En el vídeo, es mostren els es- que ha imposat la pandèmia Mira el pais idíl·lics del delta de l’Ebre del coronavirus. “La millor pu- vídeo i la badia dels Alfacs amb ele- blicitat que ens ha pogut pas- en este ments de la cultura i la gas- sar al territori ha estat la co- enllaç Nova campanya turística de la Ràpita. // CEDIDA. tronomia local, amb la idea de municació de les fases”. La Terra Alta confia salvar la temporada d’estiu amb el turisme de proximitat mençat a rebre reserves, riquesa paisatgística que Cinta Bonet principalment per al mes ofereix el poble i el conjunt HORTA DE SANT JOAN d’agost. dela comarca de la Terra Els establiments turístics Alta on, només a Horta es Tot i remarcar que el del es preparen per oferir els pot gaudir del Centre Pi- 2020 serà un estiu atípic, el seus serveis en totes les ga- casso, la Via Verda, les Ro- sector turístic de la Terra ranties de seguretat. Un ques de Benet o el Convent Alta es mostra optimista i dels pobles de la Terra Alta de Sant Salvador. confia salvar la temporada que cada any rep més visi- amb el turisme de proximi- tants és Horta de Sant Joan. Mira el tat. La presidenta de l’As- El seu alcalde, Jordi Mar- vídeo sociació de Turisme Rural tin, espera l’arribada de tu- en este de la Terra Alta, Pilar Miró, risme nacional interessat enllaç ha explicat que ja han co- en els espais naturals i la Lluna plena a Corbera d’Ebre. // EMILIO ZARAGOZA. 28 // Juliol 2020 cop d’ull ECONOMIA

CORONAVIRUS L’economia de les Terres de l’Ebre recula per primer cop des de 2013

ACN TORTOSA

Per primera vegada des del 2013, les dades econòmiques a les Terres de l’Ebre són ne- gatives. Així ho constata el darrer Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Te- rres de l’Ebre, que elabora la Càtedra Local i Regional de la URV (CELiR). En concret, l’informe assenyala que el te- rritori ha tancat el primer tri- mestre del 2020 amb un 3,4% d’afiliats menys a la Seguretat Social, respecte al primer tri- mestre de l’any anterior. La xifra de cotitzants ha estat de 50.873, és a dir, 1.797 afiliats menys que el primer trimestre del 2019, i 2.871 afiliats menys que el trimestre anterior. La davallada més pronunciada ha estat d’afiliats al règim general (el 4,1% menys), però la xifra d’autònoms continua baixant, un 1,7% interanual menys. Segons la URV, l’impacte de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus ha deixat una petjada negativa prou conside- rable en l’economia ebrenca ja Mercat del dilluns a Tortosa. // JOAQUIM DOMINGO. durant el primer trimestre de l’any. Per tant, tot i que l’estat (-3,2%) i el comerç (-2,0%). El dependència del sector de la l’Ebre estan “territorialment Ebre, Xavier Faura, que ha des- d’alarma no es va decretar fins sector de la indústria ha estat construcció, un dels més afec- més ben posicionades que tacat la importància que tenen al 13 de març, les dues últimes el que ha registrat una evolu- tats aquest primer trimestre de d’altres zones del país a l’hora per a les administracions les setmanes i mitja del trimestre ció interanual negativa menys l’any, i el creixement del 10,1% d’atraure visitants, en factors dades recollides al Butlletí, ja han estat suficients per a can- marcada (-1,6%). de Flix. com ara el pes del mercat do- que els ajuden a orientar les viar el creixement ascendent mèstic, la pressió o la intensitat seues polítiques actives d’ocu- que fins al moment havia- ex Dades comarcals Repunt de l’atur turística”. Així, per exemple, a pació, unes polítiques que perimentat l’ocupació a les Te- Per comarques, el creixement D’altra banda, l’atur ha regis- les Terres de l’Ebre, el pes del ara s’han d’adaptar a la “nova rres de l’Ebre. “Podem dir que interanual de l’afiliació ha cai- trat una variació interanual de mercat domèstic és del 82,63%, normalitat”. “La prioritat és l’efecte del coronavirus ja ha gut en tres de les quatre comar- l’1,2%, trencant la davallada el més gran de totes les marques promoure polítiques que dis- estat notori en aquest primer ques. Destaca l’evolució del constant dels últims sis anys. turístiques catalanes, d’acord minuïsquen al màxim les des- trimestre de l’any, tant a les Te- Baix d’Ebre amb un valor de El nombre total d’aturats a amb les dades d’ocupació ho- igualtats i la bretxa social i sa- rres de l’Ebre, com a Catalunya, -4,3%, seguit del Montsià amb la demarcació s’ha situat en telera. “El sector ha de promo- larial que ha provocat aquesta i que previsiblement de cara el un valor de -3,3% i, de la Terra 9.853, és a dir, 117 més que en cionar-se basant-se en atractius excepcional situació”, ha as- segon trimestre aquestes xi- Alta amb un -2,1%. La Ribera el primer trimestre del 2019. que ara són diferencials: menys senyalat Faura. fres seran encara molt pitjors”, d’Ebre ha registrat una evolu- Per comarques l’atur ha aug- pressió turística, més espais El president del Baix Ebre ha assenyalat el director de la ció neutra respecte al mateix mentat en tres de les quatre co- oberts, més natura”, aconsella també considera que la tempo- CELiR, Juan Antonio Duro. trimestre l’any anterior. marques de l’Ebre. On més ha Duro, tot destacant també que rada turística és una oportuni- Tots els grans sectors de l’eco- S’observa que d’entre els 21 crescut ha estat al Baix Ebre, el territori ha estat on menys in- tat per les Terres de l’Ebre. nomia de l’Ebre han experi- municipis amb major nom- un 3%; seguit de la Terra Alta, cidència ha tingut la pandèmia. “Som una destinació turística mentat creixements negatius bre d’afiliats, Flix, Ulldecona i un 1,7% i el Montsià, un 1,6%. amb una gran riquesa natural, respecte al mateix trimestre de Móra la Nova, tots tres amb un Per contra a la Ribera d’Ebre Presentació virtual patrimonial i gastronòmica, te- l’any anterior i els més damni- important teixit industrial, són ha continuat disminuint a un La presentació de l’informe de nim dos parcs naturals, som ficats han estat l’hostaleria i la els que presenten una evolució ritme important, el -7,1%. la CELiR ha tingut lloc de for- Reserva de la Biosfera i una de construcció amb una davallada positiva amb un creixement Duro també ha posat damunt ma virtual i arran de la col·la- les millors destinacions de tu- del 14,6% i el 12,5%, respecti- de 10,1, 4,7 i 0,9 punts percen- la taula diverses dades en rela- boració amb les institucions risme sostenible del món. Un vament; seguits pel sector dels tuals. Així doncs, l’afiliació s’ha ció amb el sector turístic dins el del territori ha comptat amb conjunt d’ingredients que han serveis empresarials (ha cai- mogut entre el -13,6 % de Del- context de la COVID-19. Així, la intervenció del president de ser un reclam pel turisme de gut el 3,6%), el sector primari tebre, municipi amb una gran ha destacat que les Terres de del Consell Comarcal del Baix proximitat”, ha dit Faura. cop d’ull Juliol 2020 // 29 ECONOMIA

PAGESIA La primavera humida fa aparèixer el míldiu a les vinyes de la Terra Alta

comarca. Els pagesos estan Albert Pascual efectuant tractaments que CASERES consisteixen en esporgar les vinyes per treure la humitat La primavera més humida i eliminar el fong. dels últims anys ha provocat No podran demanar ajudes, l’aparició del míldiu en algu- els fongs i malalties no es- nes vinyes de la Terra Alta. tan regulades per les asse- Este fong que seca la fulla guradores. Des del Departa- i el raïm no és habitual a la ment d’Agricultura comarca, on domina el clima asseguren que estaran sec de primaveres marcades “amatents” a l’evolució dels pel sol, el cerç i la garbinada. conreus. Des de la DO de- Enguany, amb més pluges manen als pagesos a cuidar i humitat del que és habi- de la salut de la vinya. tual, els ceps de nombroses vinyes de la Tarra Alta han Mira el tingut un convidat que nin- vídeo gú ha demanat. De moment, en este encara és aviat per determi- enllaç nar l’afectació del míldiu a la Afectació de míldiu en una vinya. // ACN. Completada la campanya de la tonyina en quatre dies

el repartiment que ha fet Pesca. que no existeixen criteris previs ACN El grup tonyinaire retreu a la que justifiquen l’actual. L’AMETLLA DE MAR secretaria general de Pesca que L’acabament de la campanya ha li haja assignat només 10 de les coincidit amb la reobertura de Balfegó ha acabat la campanya 587 tones d’increment d’en- moltes empreses de restauració de pesca de tonyina roja. No ha greix per a aquest 2020, mentre i la represa del subministra- necessitat més de tres dies per que la quantitat restant se la re- ment per part de Bafegó. Per a assolir la quota assignada, fet partiran les altres dos empreses la campanya de pesca del 2020, que per a la companyia tonyi- del sector. Una assignació que l’empresa ha implementat me- naire demostra “l’abundància consideren “injusta” després sures de seguretat higiènica per d’exemplars” després d’anys de que la quota general ha passat als tripulants. També ha equi- restriccions. L’empresa estudia de 5.713 tones a 6.300. L’em- pat alguns vaixells amb una accions legals contra la secreta- presa estudia possibles accions nova tecnologia per estimar el ria general de Pesca perquè se li legals contra l’administració es- nombre d’exemplars i pes mitjà han assignat molta menys quo- panyola, que no havia assumit de les moles de tonyina abans ta d’engreix de tonyina que als fins ara aquest repartiment de de pescar-les i evitar, així, la seus competidors. L’empresa les capacitats d’instrucció de captura de volums excessiva- perd 190 tones mètriques de la la tonyina roja en instal·lacions ment grans, que dificultarien el Embarcacions de la flota tonyinaire de Balfegó. // ACN. seua quota i considera “injust” aqüícoles i Balfegó considera tancament i trasllat. 30 // Juliol 2020 cop d’ull

Lo Pati reobre amb Isaki Lacuesta

LA CULTURA es reactiva a Lo Pati – cions d’art efímer previstes en diferents Centre d’Art Terres de l’Ebre amb “Jo soc espais del massís. “Perdem el retorn del allò prohibit”, d’Isaki Lacuesta. L’exposi- públic i l’experiència especial que repre- ció, que reflexiona al voltant de la pro- sentava aquella passejada enmig de hibició i l’arbitrarietat de la censura,es la natura, però guanyem un document podrà veure fins al 18 de juliol. A més, el audiovisual que pot fer arribar el nostre certamen Ports, Natura i Art converteix projecte a molta més gent”, explica Sergi en una “experiència virtual” les interven- Quiñonero, curador del projecte. C.B.

MÚSICA Alcanar celebra els 175 anys de la banda de música més antiga de Catalunya

Redacció ALCANAR

El 3 de juny del 1845, l’escultor canareu Miquel Gisbert rebia de les mans de la reina Isabel II de Borbó, al seu pas pel municipi, uns instruments de música com a reconeixement per un treball que l’artista havia realitzat per a la reialesa. Fruit d’aquesta troba- da, fa 175 anys, va néixer la banda més antiga de Catalunya: la Ban- da Municipal de Música d’Alca- nar, tot i que alguns documents anteriors ja parlaven de l’existèn- cia d’una agrupació musical el 1835. Segons l’Ajuntament, el mi- llor regal d’aquesta efemèride és l’atorgament de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement dels 175 anys de servei incondi- cional a la cultura i per la seua labor en la conservació del patri- La Banda de Música d’Alcanar al programa Gente Joven de TVE. // CEDIDA. moni musical del país. L’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, hòmens amants de la música i així com el concert tradicional el director Codorniu, el director pretació de Bandes de Música, destaca que “la banda amb més d’una mitjana d’edat de vint anys, de Santa Cecília. A més, la Banda Frías, el director Julio Castell, el l’any 1983, que realitzava Te- tradició de Catalunya configu- però l’entitat també compta amb forma part de la Federació Cata- director José Quiles Simón, el levisió Espanyola a través del ra un patrimoni immaterial de una Banda Juvenil formada per lana de Societats Musicals, pel director Rafael Bardissa... fins a programa Gente Joven, tota una valor incalculable per Alcanar 70 músics i una Banda Infantil qual participa cada any en tro- arribar a l’actual: Pascual Arnau aventura musical i personal per i el conjunt del país”. I recorda de 30 músics més, fruit de l’en- bades musicals, concerts i altres Beltran. Els reptes d’aquests als membres de la Banda. Deu que tots aquests anys d’història senyament musical que ofereix actuacions musicals. directors han estat diversos: anys després, la Banda celebrava “no haurien estat possibles sen- l’Escola Municipal de Música Han sigut diversos directors al des dels seus inicis, passant per el 150è aniversari amb un con- se el sentiment que caracteritza d’Alcanar. En aquest context, capdavant de la Banda, ensen- l’època de la Renaixença cul- cert a Alcanar amb músics i ex- els músics i els seus familiars, el l’objectiu de la Banda és promou- yant cultura i disciplina musical tural i els temps més durs de la músics. I, tant l’any 2006 com el públic i els diferents directors”. re la cultura musical dintre i fora als seus membres. Qui va obrir el dictadura i la posterior transició 2012, va participar dels concerts Des d’aquell 3 de juny, s’han suc- del terme municipal d’Alcanar, camí va ser la família Gisbert, a fins al moment actual. realitzats a l’Auditori de Barcelo- ceït els directors, músics i espec- i amenitzar els actes festius, ofi- través de diverses generacions Ricard Reverter, coordinador na en el marc del V i XI Festival tadors d’una banda que ha sabut cials i culturals. I és que amb els de músics. Miquel Gisbert, des- de la Comissió del 175è Aniver- de Bandes de Música Catalanes. evolucionar amb els anys i que anys ha esdevingut un important cendent dels primers fundadors sari, recorda dues fites molt im- “Però, sens dubte, l’acte més re- ara està totalment consolida- òrgan de cohesió social i motor i alcalde d’Alcanar, a la dècada portants de la banda en els seus llevant de la història de la for- da. “Avui, malgrat la crisi actual per a la cultura del municipi. dels setanta del segle XIX va inicis: “El 1890 va participar en mació ha estat participar en el causada per la covid-19, l’entitat La Banda Municipal d’Alcanar estructurar la formació i la va el primer certament de bandes 128è Certamen Internacional afronta amb il·lusió la celebració és l’encarregada d’amenitzar els dotar d’uniformes, a més de ba- que es va fer a Vinaròs i el 1911 de Bandes de Música ‘Ciutat de del 175è aniversari, que es por- diferents actes festius del muni- tejar-la com a Banda Municipal, organitzava a Alcanar un con- València’, l’any 2014, de la mà del tarà a terme quan les condicions cipi, a més d’organitzar de forma vinculant-la així amb l’Ajunta- cert d’homenatge al músic Felip director Pascual. El seu accés sanitàries ho permeten”, explica anual un Concert de Primavera, ment i garantint-li la dotació de Pedrell, un acte molt significatiu està molt restringit perquè s’han el seu director, Pascual Arnau. el Concert d’Estiu que se celebra recursos. en aquell moment històric”. de complir uns criteris de quali- Actualment, la Banda Municipal a les Cases d’Alcanar, el Festival A la saga dels Gisbert la va suc- Altres fets destacats són la par- tat i de nombre de músics molt està formada per 68 dones i 41 de Bandes a les festes del Remei, ceir la família Vallés, i després ticipació en el Concurs d’Inter- estrictes”, destaca Reverter. cop d’ull Juliol 2020 // 31 CULTURA EXPOSICIONS Eufònic s’adapta a la nova realitat

El festival es manté entre el 27 i el 30 d’agost, El certamen no renuncia a l’experimentació i el amb actes de petit format i d’artistes de proximitat diàleg entre diferents disciplines artístiques

Simon i Telefunken, la veu de la veu; Tarta Relena i les seues ACN Magalí Sare o una instal·lació de dues cantants a cappella; Zoon DELTEBRE Cabosanroque a lo Pati. Van Snook, compositor anglès El festival, “compromès amb el establert a Barcelona que com- Eufònic, el festival d’arts sono- nostre entorn i la perifèria”, ha bina sons trobats; o el projecte res, visuals i digital-performa- hagut de reinventar-se i adap- de joves cantants de rap de Gui- tives de les Terres de l’Ebre, tar-se al nou escenari que ha llamino, Trap Kids. s’adapta enguany a la nova imposat la crisi del coronavirus, Paral·lelament, Eufònic Pro, el realitat sense renunciar a l’ex- especialment pel que fa a les certamen professional, s’am- perimentació i el diàleg entre manifestacions culturals i mu- pliarà amb voluntat renovada i disciplines. El certamen manté sicals. Ho ha accentuat el seu inclusiva, combinant plans de les dates previstes del 27 al 30 gust pel “factor sorpresa” i la temps flexibles que potencien d’agost, amb una programació innovació “constant” que ja el la connexió i intercanvi de co- que aposta per les propostes caracteritzen. neixement amb més de 30 pro- de petit format i reivindicant la L’organització planteja activi- fessionals, gestors culturals in- presència d’artistes de proximi- tats “més sostenibles i respec- ternacionals i artistes catalans, tat, buscant amplificar propos- tuoses”, on la música sonarà a dins d’un format híbrid d’activi- tes artístiques i instal·lacions, l’aire lliure i amb protagonisme tats presencials i semipresen- amb tele accions en espais “se- de les arts digitals-performati- cials. Per últim, les residències crets i recòndits” als quals no ves en la programació. artístiques convocades conjun- es podrà accedir. Entre els pri- A banda dels noms ja esmen- tament amb el Centre d’Art lo mers noms anunciats del carte- tats, passaran per Eufònic Au- Pati comptaran amb la partici- ll, amb uns 40 artistes, figuren rora Buzà i Pere Jou, amb un pació de David Aguilar, Anfer la conjunció còsmica de poesia espectacle escènic i musical Fernández, Elsa Paricio i Nuno i pop d’Enric Casasses amb Don sobre la relació entre el cos i Vicente. Imatge promocional de Tarta Relena. // CEDIDA. Tortosa sí que tindrà Mostra de Jazz

tit comú”, ja que caldrà que Les actuacions del festival es Cinta Bonet totes les peces i les persones programaran principalment TORTOSA implicades s’adaptin a les cir- entre els dijous, divendres i cumstàncies actuals. Bertomeu dissabte. Amb tot, també es La 27a edició de la Mostra de també ha destacat que el pro- planteja la possibilitat de fer Jazz de Tortosa s’ha readaptat grama de concerts mantindrà altres activitats al llarg de la per la pandèmia i finalment el protagonisme als grups que setmana, que puguin ampliar se celebrarà en espais a l’aire actuen a l’Espai del Jazz Jove el ventall estrictament musi- lliure, amb aforaments limi- dels Països Catalans, i ha fet cal. Totes elles es faran en es- tats i complint les distàncies una crida especial a les forma- pais oberts, i també s’adapta- de seguretat. Així, el certamen cions de les Terres de l’Ebre ran com a escenaris altres s’ha programat del 30 de juliol perquè s’hi inscriguin a través punts de la ciutat com la plaça al 15 d’agost. de la web del festival, per po- de l’Absis, el recinte moder- El director de la Mostra, Xavi der-los incorporar al cartell i nista del Museu de Tortosa o Bertomeu, ha assenyalat que ajudar a reactivar, també, l’ac- el parc municipal Teodor aquesta edició serà “la del sen- tivitat dels músics ebrencs. González. 32 // Juliol 2020 cop d’ull cop d’ull Juliol 2020 // 33

L’Audi torna amb força a l’Ampolla

Després de la crisi provocada pel go Polo, que van superar a Raimon coronavirus, el circuit Audi Pàdel Tolosà i Antonio Mata per 6-4 i 6-1. Series va tornar amb força amb la D’altra banda, en categoria feme- celebració del torneig que va aco- nina, la primera categoria va estar llir el Bama Beach Club-Camping dominada per Ainara Pozuelo i Car- l’Ampolla. En aquesta cita es van lota Garcia, que es van imposar a E emportar la victòria a la final de Anna Viñes i Joana Gil per resultat ESPORTS primera masculina Artur Bel i Die- final de 6-1 i 7-6, V.M.

CURSES PER MUNTANYA El Circuit de Curses per Muntanya de les Terres de l’Ebre 2020 es cancel·la

d’incertesa sobre aquesta pos- Vicky Maigí sibilitat. Tot això va deixar un TORTOSA Circuit incomplet. Veient aquesta situació, van Des de l’Associació de Curses deixar passar un temps des per Muntanya de les Terres de de l’inici de la desescalada per l’Ebre (AECMTE), que junta- veure l’evolució de la situació ment amb entitats i clubs del i, en concret, per poder ana- territori organitza el Circuit litzar i decidir les opcions que de Curses per Muntanya de tenien com a Circuit de Curses les Terres de l’Ebre, van anun- per Muntanya de les Terres ciar la cancel·lació de l’edició de l’Ebre en l’edició 2020. Es 2020 del Circuit Ebre, que es van realitzar trobades telemà- va acordar entre les entitats tiques de la junta, van buscar organitzadores del circuit. alternatives i, finalment, van La crisi sanitària provocada parlar de forma individual en per la Covid-19 va obligar a les organitzacions que tenien cancel·lar quatre curses (La esdeveniments pròxims, i de Cameta Coixa de Miravet, forma general en una reunió Trencacims Paüls, el Km Ver- amb totes les entitats mem- tical de Roquetes i la Duex- bres del Circuit per poder po- trem d’Amposta). A més, la sar sobre la taula la realitat de desescalada per fases que la situació, i decidir quina po- es va realitzar feia preveure dia ser la millor opció, sempre Imatge de la cursa de la Pobla de Massaluca. // FACEBOOK CIRCUIT CURSES PER MUNTANYA. unes restriccions que van fer tenint en compte el que neces- impossible el model d’esde- sita el Circuit per ser el que Exprès, ja que el Circuit de L’Associació, juntament amb veniment al qual estan acostu- s’espera que sigui. Canicròs, el qual també orga- les curses, treballa en noves Mira el mats al circuit, amb el que les Finalment, la decisió acordada nitza l’AECMTE, es va poder propostes per aquest final vídeo curses que estanven pendents va ser la cancel·lació de l’ac- dur a terme, ja que va fina- de 2020 i per a la temporada en este de si es podien celebrar o no, tual edició del Circuit de Cur- litzar el passat 23 de febrer a 2021, en la que hi ha moltes es- enllaç tenien un grau molt elevat ses per Muntanya i el Circuit Amposta. perances depositades. El Circuit Running Series es dona per acabat

de Santa Bàrbara, Camarles, tat de donar avituallaments o Redacció Batea, Deltebre, Jesús, La Ga- serveis de dutxes, etc, etc…”. TORTOSA lera i Aldea. L’escrit seguia dient que “no Des del circuit van explicar obstant, continuem treballant Els clubs i organitzadors del en un comunicat que “la in- i estarem pendents de totes Circuit Running Series 2020 formació que tenim avui en les novetats i evolucions de la van decidir donar per finalit- dia, sobre la situació de la situació de l’esport. En cas de zat el certamen, a causa de la pràctica de l’esport col·lec- que l’evolució sigui positiva i situació provocada pel coro- tiu durant els propers mesos, es pugui tornar a una pràctica navirus. Cal recordar que fins en plena lluita contra la CO- més normalitzada, estem es- al moment s’havien disputat VID19, ens dona una comple- tudiant la possibilitat de re- les cites d’Amposta i Ampolla xitat extra en la organització cuperar part de les curses i i s’havien ajornat les proves de les curses que les fa invia- organitzar un circuit de cur- de Tivenys i el Perelló. Per bles. La obligació de mante- ses per a l’últim tram de Prova disputada a l’Ampolla // EBREACTIU.CAT. endavant quedaven les curses nir distancies, la impossibili- l’any”. 34 // Juliol 2020 cop d’ull ESPORTS Aina Cid i Yassine Ouhdadi preparen els Jocs de Tòquio de l’any vinent Després d’uns mesos complicats, l’ampostina La component del Club Nàutic Amposta viurà va tornar a Banyoles i el tortosí a Sant Cugat els seus segons jocs i el jove atleta els primers

entre les vuit millors al Mun- guanyar-se el dret a competir V.M. dial, ja van poder fer les ses- als Paralímpics, després de AMPOSTA sions al riu, amb skiff, i seguint firmar la plata a la prova dels tots els protocols de seguretat. 5000 metres T13 del Mundial El dos sense d’Aina Cid, com- Cal recordar que Aina Cid paralímpic de Dubai. ponent del Club Nàutic Am- i Virginia Díaz són les inte- L’atleta tortosí d’origen ma- posta, i de Virginia Díaz, van grants del dos sense timoner rroquí, Yassine Ouhdadi, ja va tornar als entrenaments a espanyol que va aconseguir el tornar al CAR de Sant Cugat, Banyoles, després del perío- bitllet olímpic al Mundial de després de la situació provo- de de confinament en el que rem d’Àustria. El tàndem va cada pel coronavirus. Cid va estar preparant-se a assolir el passaport per dispu- A principis del mes de juny, Amposta, on també entrenarà tar la Final A de la cita mun- Yassine, que ha vist la seua aquest mes de juliol. Ara ja es dialista, amb la consegüent temporada alterada, havia de troben al lloc habitual on fan classificació de l’embarcació disputar l’Europeu de Polònia, les sessions preparatòries, per per als Jocs Olímpics de Tò- però la cita es va ajornar fins tal de poder preparar amb ga- quio. Cid i Díaz van aconse- al juny de l’any que ve. Poste- ranties la seua participació al guir el pas a la Final A amb el riorment, el jove també havia Jocs Olímpics que es celebra- tercer millor temps de la seva de competir als Jocs Paralím- ran a Tòquio el proper estiu. semifinal. En concret, amb un pics de Tòquio, que es faran al En la cita olímpica, si es do- temps de 7:03:16, per darre- 2021. nen les condicions, miraran re de les australianes amb un Tot i que ha viscut una cam- de lluitar per les posicions de temps de 6:58:00 i les cana- panya atípica, Yassine, durant medalla. denques amb 7:00:45. el confinament, va entrenar a Cal recordar que la situació Per a Cid aquests seran els se- casa seua amb una cinta de có- provocada pel coronavirus va gons Jocs Olímpics donat que rrer que li va facilitar el Comi- desembocar en l’ajornament ja va competir a Rio 2016 amb tè Paralímpic i va poder man- dels Jocs fins al 2021, fet que Anna Boada. tenir l’estat de forma. va variar la preparació que es- Igualment, altres esportistes Aina i Yassine, doncs, tenen tava seguint Cid per a la cita de les Terres de l’Ebre estaven per davant tot un any per se- olímpica. buscant la classificació per guir amb les seues sessions L’ampostina, en un princi- als Jocs i van vore alterats els preparatòries per tal de poder pi, va seguir entrenant a casa seus plans quan va arribar tota arribar en les millors condi- seua, però la primera setmana la situació provocada pel coro- cions físiques i mentals a Tò- de maig van arribar notícies navirus. quio, on tindran l’oportunitat positives i ella, Vicky Cid i Nú- La decisió d’ajornar els Jocs de viure una experiència que ria Puig, al ser esportistes d’alt també va afectar a l’atleta tor- per als esportistes és sempre Aina Cid i Yassine Ouhdadi. // CEDIDA. nivell, després d’haver quedat tosí Yassine Ouhdadi, que va un autèntic somni. Jeremy Alcoba ja coneix el calendari oficial del Campionat del Món de Motociclisme

acollir una cita mundialista. Cal recordar que Jeremy Al- Redacció Després de les proves de Je- coba (Honda) va firmar una EMD JESÚS rez, el Mundial de Motoci- magnífica setena posició al clisme seguirà amb la disputa GP de Qatar, primera prova Jeremy Alcoba ja coneix del GP de la República Txeca del Mundial de Moto 3. El je- oficialment el calendari de que es celebrarà a Brno. En susenc, flamant pilot oficial Mundial de Motociclisme, totes les curses, Alcoba, que de l’equip Kommerling Gre- que s’ha vist alterat per la corre amb l’equip Gresini i sini, arribava amb una gran situació provocada pel co- debuta aquesta temporada al targeta de presentació, donat ronavirus. El pilot jesusenc, Mundial, espera oferir un ex- que l’any passat va aconse- que competeix en Moto 3, ja cel·lent rendiment. guir de manera brillant guan- va debutar a la prova que es Mentre espera l’arribada de yar el Mundial Júnior de va disputar a Qatar al mes la prova de Jerez, el jesusenc Moto 3. En aquesta cursa, Al- de març, i ara reprendrà el segueix entrenant per man- coba va ser penalitzat amb certamen el 19 de juliol a tenir la forma física i mental una posició, després de ser Jerez; una setmana després, a un nivell notable per seguir sisè, per haver trepitjat la el traçat andalús tornarà a demostrant la seua qualitat. zona verda a l’última volta. El pilot jesusenc Jeremy Alcoba. // FACEBOOK EMD JESÚS. cop d’ull Juliol 2020 // 35 ESPORTS

BÀSQUET El Cantaires organitza una Tecnificació L’activitat es realitzarà durant tot el mes de A banda, el CB Rapitenc farà entrenaments juliol al pavelló del Temple de Tortosa per als petits i tecnificació per als grans

aspectes que ja han treballat al Campus també s’hi farà psi- Redacció seu dia a dia, però que neces- comotricitat, activitats polies- JESÚS siten més hores per a perfec- portives i piscina. El Campus cionar-los, així com aspectes d’Estiu també es durà a terme El CB Cantaires Tortosa ha nous, que els ajudaran a la seva del 29 de juny al 31 de juliol. organitzat una Tecnificació formació. Per això, els entre- Serà de dilluns a divendres, de d’Estiu adreçada a nois i noies nadors treballaran al mínim 8,30h a 13.30h. d’entre 12 i 17 anys. Serà la detall i utilitzant la tecnologia, El CB Cantaires garanteix que primera vegada que l’enti- com ara pot ser el vídeo, per en totes les activitats previstes tat realitza aquesta activitat tal d’ajudar a complementar el s’aplicarà la normativa vigent de forma continuada, com a treball a pista i poder arribar relativa a la prevenció de la proposta d’estiu perquè les als objectius establerts. Covid-19. jugadores i jugadors puguin Els entrenaments de tecnifi- Per la seua part, també el CB millorar la seva tècnica de joc. cació es fan de dilluns a diven- Rapitenc farà activitats. A par- Durant tot el mes de juliol, el dres de 16 a 18h i de 18h a 20h tir del 6 de juliol, i durant 3 set- Pavelló del Temple de Torto- en funció de la franja d’edat. manes, hi haurà entrenaments sa acollirà aquesta tecnifica- Aquesta activitat, s’afegeix per als més petits (9.00-13.00) ció que estarà centrada en el al Campus d’Estiu que el CB i tecnificació per als grans en perfeccionament de diferents Cantaires Tortosa organit- sesions de matí i de tarda. aspectes com el tir, el bot, el za un any més a les instal.la- Sense dubte, serà un estiu en- passi o l’spacing. cions municipals de Xerta . En tretingut per als joves, després L’objectiu principal de les aquest cas, al campus s’hi po- d’uns mesos complicats a cau- tecnificacions és que els- par den inscriure els xiquets i xi- sa de la situació provocada pel ticipants treballin en grups quetes de 6 a 16 anys. A més de coronavirus, que les ha alterat Un dels equips del CB Cantaires. // CB CANTAIRES TORTOSA. reduïts per millorar aquests tècnica i tàctica del bàsquet, al la normalitat. Sasa Jovic seguirà a l’Handbol Amposta

bada, el conjunt del Montsià Les jugadores ampostines tin- Redacció estava fora de les posicions de dran un debut força complicat AMPOSTA descens. En cas contrari, però, el cap de setmana del 26 i 27 tampoc hagués descendit, ja de setembre, ja que rebran al L’Handbol Amposta ha anun- que la Federació Espanyola va potent Sant Vicenç i la setma- ciat la renovació de l’entrena- confirmar que degut a les cir- na següent es desplaçaran a la dor Sasa Jovic que, d’aquesta cumstàncies d’aquests últims pista del Mislata, un rival que manera, complirà la seva se- mesos no hi hauria descensos. tampoc els posarà les coses gona temporada com a màxim Ara, l’equip ja està centrat en gens fàcils. El repte serà poder responsable tècnic del sènior la propera temporada, que Jo- assolir la permanència a la ca- femení del club ampostí. vic confia en que sigui millor tegoria sense passar massa an- Cal recordar que aques- que aquesta. L’Handbol Am- gúnies. L’Handbol Amposta ta campanya, en el moment posta ja coneix el calendari espera que el respecten les le- d’interrompres la competició per a la propera campanya, en siones i confia en una plantilla a causa del coronavirus que la que seguirà militant a la Di- en la que hi haurà algunes no- Sasa Jovic, tècnic de l’Handbol Amposta. // CEDIDA. després es va donar per aca- visió d’Honor Plata, Grup C. vetats. 36 // Juliol 2020 cop d’ull ESPORTS El Nike Camp arriba a l’Ebre Enguany, aquesta activitat s’ha descentralitzat El campus, dirigit pel bitemero Juanjo Rovira, i una de les seus serà la EMD de Bítem se celebrarà en dos torns aquest mes de juliol

fins les 18.00 de dilluns adi- V.M. vendres. EMD BÍTEM L’organització ha previst que es treballi en grups reduïts La situació provocada pel co- per garantitzar la salut dels ronavirus farà que enguany el participants. Es faran entrena- Nike Camp s’apropi a les Te- ments de tecnificació i un pro- rres de l’Ebre, en concret a Bí- grama de formació per com- tem. Fins al moment, aquesta pletar l’experiència. activitat es feia només a Ando- Juanjo Rovira, director del rra, però davant la possibilitat Nike Camp, explica que “de- de que hi puguin haver dificul- gut a la situació que hem vis- tats en els desplaçaments, s’ha cut amb el coronavirus vam optat per l’opció de descentra- creure convenient fer el cam- litzar-lo. Així les coses, també pus a Andorra i a altres llocs, es celebrarà a Barcelona, Sant per facilitar les coses als parti- Cugat, Salou i Terres de l’Ebre. cipants. Treballarem en petits El campus que es farà a Bítem grups i amb totes les mesures es realitzarà en dos torns del 6 de seguretat per a que tot fun- al 10 de juliol i del 13 al 17 de cione a la perfecció”. Rovira juliol, i està dirigit a xiquets i segueix dient que “estem molt xiquetes d’entre 8 i 16 anys. contents per la rebuda que El terreny de joc bitemero està tenint el campus a les di- acollirà aquesta activitat tan ferents seus en les que es farà Alguns participants al Nike Camp. // FACEBOOK NIKE CAMP. especial a partir de les 9.00 i aquest any”. El Torneig Jordi Pitarque Ceprià que se celebra cada any a l’Ampolla se suspèn

La situació provocada pel coronavirus ha Es tracta d’un dels esdeveniments esportius de obligat a prendre aquesta complicada decisió futbol base més importants de Catalunya

per a tots els equips. La situa- Redacció ció, però, va cridar a fer “ús de AMPOLLA la responsabilitat social da- vant la crisi derivada pel Co- L’Associació Esportiva Jordi vid-19”. El benestar i seguretat Pitarque Ceprià va confirmar dels participants, famílies, en- la suspensió del que havia de trenadores, voluntaris i espec- ser el desè torneig JPC. Dispu- tadors és la prioritat dels orga- tat els dos primers caps de set- nitzadors i, d’aquesta manera, mana de setembre al municipi seguint les recomanacions de de l’Ampolla, el torneig JPC les autoritats governamentals, és un dels esdeveniments es- sanitàries i esportives, “s’ajor- portius de futbol base més im- narà el desè torneig per a l’any portants a Catalunya, i compta 2021”. amb la participació d’equips Cal dir que el torneig està ple- com el FC Barcelona, el RCD nament consolidat després Espanyol, el València CF o el d’una dècada, i s’ha convertit Vila-real CF, així com d’altres en un referent dintre del món equips de les províncies de del futbol de les categories in- Tarragona, Lleida, Castelló i feriors. Cada any es recorda la Barcelona. figura de Jordi Pitarque Ce- Aquest any s’afrontava la cita prià, una persona molt estima- amb especial il·lusió al ser la da dintre de l’àmbit del futbol desena edició, una data que i també en l’àmbit personal. l’organització pensava com- L’any vinent, es viurà de nou memorar amb preparacions aquest torneig que cada any extraordinàries i sorpreses comporta emocions. Imatge de la passada edició. // A.E. JORDI PITARQUE. cop d’ull Juliol 2020 // 37

F montsia.es FOGONS

LA CUINA DE L'OLGA LA CUINA DEL DELTA

Per Lurdes Sanchís

Torradetes d’anguila fumada

Som a l’època de l’any en què les hortalisses com el carabassó i l’albergínia estan en el seu moment d’esplendor. També podem gaudir de La fritada de la mare les patates i cebes acabades de collir.

He trobat el moment ideal per recuperar INGREDIENTS • 2 carabassons • Sal una recepta que • 1 ceba grossa • 2 patates mitjanes • Un polsim de pebre feia la meva mare • 1 albergínia • Oli d’oliva VE als estius i que quan jo era petita no m’agradava gaire ELABORACIÓ 4. Quan l’oli està calent aboquem cocció. però que quan m’he 1. Tallem les cebes en juliana i les verdures, totes a la vegada. Ho 6. Quan veiem que està fet Ingredients anat fent gran m’ha reservem. anem remenant molt bé i amb foc apaguem el foc i deixem que · 200grs. d’anguila fumada agradat més. Suposo 2. Els carabassons, les patates i alegre durant uns 6-8 minuts. reposi. · 400 grs. de tomàquet de que són coses de fer- l’albergínia els tallem a rodanxes. 5. Passat aquest temps de sofregit 7. Ho emplatem. En el moment de penjar se gran! El carabassó i l’albergínia no els ràpid baixem el foc i anem deixat presentar-ho podem empolvorar · pa de vidre pelem. Reservem. que es vagi fent. Afegim la sal. amb una mica de pebre. · 1 gra d’all 3. En una cassola baixa o paella Ho anem remenant sovint i a la Ho podem servir calent o tebi, · Oli d’oliva extra verge gran posem a escalfar unes vegada que anem remenant ho al vostre gust. La meva mare ho sis cullerades d’oli d’oliva VE aixafem una mica. Si ho tapem servia tebi i a mi m’agrada molt aproximadament. mantindrà millor el líquid de la fred. Ja veieu...al gust de cadascú!

Elaboració • Per començar pelem i trossegem els tomàquets • Llesquem i torrrem el pa de vidre al forn • Trossejarem l’anguila a daus ben petits • Trossegem l’all ben petit • Quan ho tenim tot trossejat, en bol mesclarem el tomàquet, els daus d’anguila i l’all i li posarem un polsim de sal • Ho posem a sobre la torrada preferiblement acabada de sortir del forn i acabarem amb un bon raig d’oli per sobre. 38 // Juliol 2020 cop d’ull

Passa l’estiu a Canal 21 Ebre

CANAL 21 EBRE no tanca este de Festa. A més, Quim Domingo estiu. La programació televisiva es us aproximarà totes les activitats veu condicionada per la suspen- lúdiques en un renovat Què fem? sió de molts actes festius, però la En col·laboració amb la Xarxa, Ca- televisió de les Terres de l’Ebre ha nal 21 també us apropa a l’Horari preparat un resum dels millors mo- d’Estiu cada cap de setmana. I per ments de les festes majors d’anys descomptat cada dia, les notícies D anteriors als diferents pobles de les de proximitat arriben a totes les DIVERS quatre comarques a l’espai Anem pantalles amb L’Informatiu. A.P.

AMPOSTA Estiu sense bous ni concerts potents

ta i entenc que a totes les ciu- festes esponjades, per com- Gustau Moreno tats del territori”, ha apuntat pensar que enguany no hi AMPOSTA Bel. “És una qüestió d’espai i haurà festa major, tot i que han de control de la gent”, ha argu- rebut oferiments d’artistes de Estiu sense bous a Amposta. mentat el regidor. primera línia. “No farem ball, Així ho ha confirmat el regidor “Es pot fer tot, però qui ga- farem orquestra, però amb un de Festes, Ramon Bel, un cop ranteix que s’està fent bé el control de tot i tothom asse- que la crisi del coronavirus ha control? Puc portar un gran gut”, ha explicat. “Però el tema obligat a cancel·lar la celebra- concert com Melendi, perquè bous, com el tema concerts po- ció de la festa major i tots els ja ha vingut, en un espai amb tents, que damunt de la taula actes taurins previstos. Durant només 800 cadires, controlat i tinc algun grup de país i nacio- una entrevista a Canal 21 Ebre, que la gent entri amb les mans nal per poder portar, ens fa te- Bel ha recordat que a la plaça netes. Però fora estic generant mor. Si col·loco Sopa de Cabra de bous d’Amposta es poden un problema molt gran de se- amb 800 entrades venudes, concentrar més de 3.000 o guretat, amb 2.000 persones està molt bé, hi ha un control 4.000 persones, i que els con- intentant mirar”, ha explicat exquisit, però fora potser tinc cursos de retalladors i els bous Bel. “El problema és tot allò 1.000 persones més”, ha insis- embolats arriben a superar les que genera un esdevenint tit el regidor de Festes. 7.000 persones. Per tant, veu així, siguen bous o siguen con- inviable celebrar bous i garan- certs”, ha afegit. Mira el tir que no hi haurà aglomera- De fet, Bel també ha detallat vídeo cions, dins o fora de la plaça. els actes culturals i festius que en este “En principi estan cancel·lats han programat a Amposta al enllaç Ramon Bel en un moment de l’entrevista. // C21. tots els actes taurins a Ampos- llarg de l’estiu. Una mena de

Els 5 superordinadors més potents del planeta per Jaume Querol

Des de Japó arriben notícies del món de la megacom- diagnòstic que permetran adquirir el coneixement i pacitat de càlcul que pot realitzar un superordinador putació amb la posada en funcionament del superor- estudis de les característiques del COVID-19. per cada wat que consumeix. dinador més potent que mai ha creat la comunitat També destaquem que la República Popular Xinesa TOP500 List (www.top500.org): científica internacional. Fins ara, aquest rànquing era lidera el nombre de superordinadors dintre de l’es- 1.- Supercomputer Fugaku - Supercomputer Fugaku, liderat pel Summit nord-americà (EEUU), un mons- mentat TOP500, amb el seu màxim exponent Sunway A64FX 48C 2.2GHz, Tofu interconnect D, FujitsuRI- tre capaç de processar fins a 148,8 petaflops. Si aques- TaihuLight a la quarta posició, amb 94,6 petaflops. A KEN Center for Computational Science Japan. 415,53 tes dades ja ens semblen fora d’òrbita, arriba, des de la segona i tercera posició trobem el fins fa poc líder TFlops. terres orientals, un nou monstre anomenat FUGAKU, Summit (desenvolupat per la multinacional IBM) i el 2.- Summit - IBM Power System AC922, POWER9 amb pics de càlcul de fins a 1.000 petaflops, i una ve- Sierra, ambdues infraestructures dintre del territori 22C 3.07GHz, NVIDIA Volta GV100, Dual-rail Mella- locitat de creuer d’uns 415 petaflops. dels EEUU. nox EDR Infiniband, Oak Ridge National Laboratory Aquest nou superordinador forma part de la infraes- El ranking TOP500 també ens deixa altres dades molt EEUU. 148,60 TFlops. tructura anomenada RIKEN, un centre de supercom- curioses d’esmentar, com que la República Popular 3.- Sierra - IBM Power System AC922, IBM POWER9 putació ubicat a la ciutat tecnològica de Kobe. Els en- Xina disposa de 226 equips dintre d’aquest TOP500, o 22C 3.1GHz, NVIDIA Volta GV100, Dual-rail Me- ginyers han optat per integrar 48 nuclis ARM, fent que que la suma de la capacitat de càlcul de tots els equips llanox EDR Infiniband, IBM / NVIDIA / Mellanox sigui el primer superordinador dissenyat amb aquesta americans equival a 644 petaflops, superant els 565 (EEUU). 94,64 TFlops. arquitectura, i aconseguint liderar el rànquing de la petaflops dels xinesos. El tercer lloc queda per als 4.- Sunway TaihuLight - Sunway MPP, Sunway llista TOP500 que publica el web www.top500.org. japonesos, que amb el FUGAKU donen el salt fins a SW26010 260C 1.45GHz, Sunway, NRCPC Natio- Els responsables d’aquesta bèstia del càlcul han con- arribar als 530 petaflops de càlcul total de tots els sis- nal Supercomputing Center in Wuxi (RPXina). 93,14 firmat que el màxim rendiment de funcionament no temes dintre del rànquing. TFlops. arribarà fins a ben avançat el 2021, i l’equip serà usat Com a última curiositat, el mateix FUGAKU consti- 5.- Tianhe-2A - TH-IVB-FEP Cluster, Intel Xeon per desenvolupar projectes científics que requereixen tueix un dels equips més ben valorats dintre d’un altre E5-2692v2 12C 2.2GHz, TH Express2, Matrix2000, grans quantitats de processos de càlcul. Per exemple, curiós rànquing, el Green500 List, que analitza l’efi- NUDT National Super Computer Center in Guan- ja han avançat que contribuiran en programes de ciència energètica d’aquests gegants, calculant la ca- gzhou (RPXina). 61,44 TFlops. cop d’ull Juliol 2020 // 39 DIVERS El coronavirus dispara la pobresa Càritas Diocesana alerta que la pobresa s’ha El 2019 ja es va produir un repunt de les peticions triplicat al territori des de l’inici de la pandèmia d’ajuda després d’uns anys de lleugera recuperació

crisi que ha triplicat la pobresa Albert Pascual entre les famílies de Càritas. TORTOSA La xifra de famílies que pateixen pobresa severa s’ha disparat un “Doneu-los vosaltres de men- 30% i ha incrementat un 50% el jar” és la cita de Mateu que es nombre d’unitats familiars ate- veu reflectida en la memòria ses. D’estes, un 30% eren usua- anual de Càritas Diocesana. ris que s’adreçaven per primera Acompanyada de la metàfora de vegada a Càritas. Són sobretot la multiplicació dels pans i els treballadors autònoms que han peixos, l’organisme ha presentat perdut els negocis o treballa- els números que han variat poc dors temporals que no han estat respecte als de l’any anterior. reclamats per tornar a la feina. Només una falsa sensació de L’impacte econòmic de la crisi millora durant el 2019 ha gene- sanitària ha copejat “durament” rat un dèficit de 5.000 euros per a les famílies ateses per Càritas la caiguda d’ingressos directes. Diocesana que ha vist com les Amb tot el “pa de l’acollida” ha peticions d’ajuda s’han doblat ajudat a més de 3.200 famílies, en els primers tres mesos de El bisbe Enrique Benavent durant la presentació de la memòria de Càritas. // ACN. el de les necessitats bàsiques ha l’any i la pobresa severa també repartit vora 1 milió i mig d’eu- ha incrementat un 30% entre de la qual no sortirem a curt ter- zona de la Ribera d’Ebre on la veis mínims i per fer arribar ali- ros, i el pa dels projectes solida- les famílies que atenia l’orga- mini”, ha lamentat Agustí Adell, campanya de fruita ha permès ments i serveis bàsics als usua- ris ha estat acollit per unes 450 nisme. “Les previsions enguany secretari diocesà de Càritas Tor- molts treballadors trobar feina ris. S’han mantingut oberts 24 persones. són negatives. Si seguim així, tosa. s’han reduït les peticions. Tam- dels 34 equips locals amb 113 Però els gràfics presentats re- perquè arriba l’estiu i falta feina Hi ha usuaris que estan sobrevi- bé les ajudes per al lloguer s’han voluntaris actius. flexen un canvi radical per la i s’acabaran els ERTO, preveiem vint amb ajuts de l’organisme de multiplicat per tres i en se- Mira el Covid-19, que ha obligat a les arribar a final d’any atenent 370 euros per persona. A Am- gueixen arribant de noves que vídeo 34 delegacions repartides pel 5.000 famílies, xifra a la qual no posta i Tortosa s’han disparat les s’estan avaluant. Càritas va acti- en este Bisbat a activar tots els meca- hem arribat mai. Esperem que demandes un 50% i a Vinaròs var un protocol d’emergència enllaç nismes per donar resposta a una no sigui així però és una situació s’enfila fins al 77%. Només a la amb la covid per mantenir ser-

PROGRAMACIÓ DE CANAL 21 EBRE La televisió d'aquí, feta aquí. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 07.00 Informatiu XAL 06.30 L’informatiu 06.30 L’informatiu 06.30 L’informatiu 06.30 L’informatiu 06.30 L’informatiu 06.30 La setmana de 09.00 Les tres bessones 07.00 - Noticies en Xarxa 07.00 - Noticies en Xarxa 07.00 - Noticies en Xarxa 07.00 - Noticies en Xarxa 07.00 Cápsules Cuina l’Informatiu 10.00 Cápsules cuina 07.30 L’informatiu 07.30 L’informatiu 07.30 L’informatiu 07.30 L’informatiu 07:30 L’informatiu 08.00 Vet aquí 10.30 Primera columna 08.00 Noticies en Xarxa 08.00 Noticies en Xarxa 08.00 Noticies en Xarxa 08.00 Noticies en Xarxa 08.00 Vet aquí 08:30 Petits Artistes 12.00 Cápsules cuina 09.00 Les 3 Bessones 09.00 Les 3 Bessones 09.00 Les 3 Bessones 09.00 Les 3 Bessones 08.30 Petits Artistes 09.00 Ens quedem a casa 12.30 L’any que ens va 10.00 Cápsules Cuina 10.00 Cápsules Cuina 10.00 Cápsules Cuina 10.00 Cápsules Cuina 09.00 L’informatiu 09.30 Cápsules Cuina canviar la vida 10.30 Primera Columna (en 10.30 Primera Columna (en 10.30 Primera Columna (en 10.30 Primera Columna (en 09.30 Cápsules Cuina 10.00 Les 3 Bessones 13.00 Primera columna directe) directe) directe) directe) 10.00 Les 3 Bessones 11.00 Espai d’entreteniment 14.30 Al dia Ebre 12.00 Cápsules Cuina 12.00 Cápsules Cuina 12.00 Cápsules Cuina 12.00 Cápsules Cuina 11.00 Espai d’entreteniment 13.00 La setmana de 15.00 Cápsules cuina 12.30 L’any que ens va 12.30 L’any que ens va 12.30 L’any que ens va 12.30 L’any que ens va 13.00La setmana de l’Informatiu 15.30 Ens quedem a casa canviar la vida canviar la vida canviar la vida canviar la vida l’Informatiu 14.30 Espai d’entreteniment 16.00L’any que ens va 13.00 Primera Columna 13.00 Primera Columna 13.00 Primera Columna 13.00 Primera Columna 14.30 Espai d’entreteniment 16.00 Les 3 Bessones canviar la vida 14.30 Al dia Ebre 14.30 Al dia Ebre 14.30 Al dia Ebre 14.30 Al dia Ebre 16.00 Les 3 Bessones 17.00 Programació de la 16.30 L’informatiu 15.00 Cápsules Cuina 15.00 Cápsules Cuina 15.00 Cápsules Cuina 15.00 Cápsules Cuina 17.00 Programació de la Xal XAL 17.00 Primera Columna 15.30 Ens quedem a casa 15.30 Ens quedem a casa 15.30 Ens quedem a casa 15.30 Ens quedem a casa 20.00 - Euro Covid-19 20.00 Euro Covid-19 18.30 Ens quedem a casa 16.00 L’any que ens va 16.00 L’any que ens va 16.00 L’any que ens va 16.00 L’any que ens va 20.30 Al dia especial 20.30 Al dia especial 19.00 Connecti. CAT canviar la vida canviar la vida canviar la vida canviar la vida 21.00 La setmana de 21.00 La setmana de 20.00 Al dia. Territori Sénia 16.30 L’informatiu 16.30 L’informatiu 16.30 L’informatiu 16.30 L’informatiu l’Informatiu l’Informatiu 20.30 L’informatiu 17.00 Primera Columna 17.00 Primera Columna 17.00 Primera Columna 17.00 Primera Columna 22.30 L’any que ens va 22.00 L’any que ens va 21.00 Cápsules cuina 18.30 Ens quedem a casa 18.30 Ens quedem a casa 18.30 Ens quedem a casa 18.30 Ens quedem a casa canviar la vida canviar la vida 21.30 L’informatiu 19.00 Connecti.Cat 19.00 Connecti.Cat 19.00 Connecti.Cat 19.00 Connecti.Cat 23.00 Espai d’entreteniment 23.00 Espai d’entreteniment 22.00 L’any que ens va 20.00 Al dia Territori Sénia 20.00 Al dia Territori Sénia 20.00 Al dia Territori Sénia 20.00 Al dia Territori Sénia 00.00La setmana de 00.00La setmana de canviar la vida 20:30 L’informatiu 20:30 L’informatiu 20:30 L’informatiu 20:30 L’informatiu l’Informatiu l’Informatiu 22.30 L’informatiu 21.00 Cápsules Cuina 21.00 Cápsules Cuina 21.00 Cápsules Cuina 21.00 Cápsules Cuina 23.00 Cápsules entreteni- 21.30 L’informatiu 21.30 L’informatiu 21.30 L’informatiu 21.30 L’informatiu A LA CARTA ment. 22.00 L’any que ens va 22.00 L’any que ens va 22.00 L’any que ens va 22.00 L’any que ens va Podeu veure tots els canviar la vida canviar la vida canviar la vida canviar la vida programes, en qualsevol 22.30 L’Informatiu 22.30 L’Informatiu 22.30 L’Informatiu 22.30 L’Informatiu moment del dia, al web 23.00 Espai d’entreteni- 23.00 Espai d’entreteni- 23.00 Espai d’entreteni- 23.00 Espai d’entreteni- canal21ebre.com ment ment ment ment 00.00 L’informatiu 00.00 L’informatiu 00.00 L’informatiu LOS GAMBUSINS U ÚLTIMA

EN 1 ULLADA Alfons Montserrat acusa Junts de fer d’oposició del govern a l’Ebre per ‘desgastar’ ERC p3

Junts qüestiona la ‘dubtosa gestió’ del govern d’ERC, el PSC i Movem Terres de l’Ebre per l’estafa al COPATE p4

El Congrés dels Diputats descarta la creació d’una comissió d’investigació del projecte Castor, per la negativa del PSOE p6

El govern de Tortosa torna a traure a concurs les obres de la nova plaça de la Catedral p16

La reforestació redueix el risc d’erosió de la zona cremada per l’incendi de fa un any a la Ribera p18

La canonada del CAT va rebentar per les filtracions d’aigua salobre d’un reg proper p25

Florette ha pagat més d’un milió d’euros a l’Incasòl pels terrenys de la seua fàbrica al polígon Catalunya Sud p26

Alcanar commemora els 175 anys de la Banda de Municipal de Música, la més antiga de Catalunya p30

Tortosa: Av. Remolins, 24 43500 977 58 80 32 [email protected]