"Ferrissia" I "Acroloxus" "(Gastropoda: Basommatophora)" Als

Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 52 (Sec. Tool., 6): 61-71. 1985

SOBRE LA PRESENCIA DE FERRISSIA I ACROLOXUS (GASTROPODA: BASOMMATOPHORA) ALS PAISOS CATALANS

Cristian R. Altaba," Anna Traveset,* Eduard Boguna i Miquel Bech Rebut: octubre de 1983

SUMMARY On the presence of Ferrissia and Acroloxus ( Gastropoda: Basommatophora) in the Catalan Countries

The genus Ferrissia (F. Ancylidae) and Acroloxus (F. Acroloxidae) have been frequently confused, or simply undetected because of their size and limnic habitat. They are represented in the Catalan Countries (Catalonia, Valencia and the Balearic Islands) by Ferrissia wautieri and Acroloxus lacustris . A description of both species and their geogra- phical and ecological distribution follows: F. wautieri appears to be ubiquitous on the continent, in calm or, less frequently, moderately flowing waters, in lowlands and hills; A. lacustris lives in freshwater marshes or wide placid, highly vegetated canals in the northeastern part of Catalonia, though subfossil recordings have been made further south. This is the first recording of F. wautieri in the Iberian Peninsula. We suggest that there may exist competition phenomena between freshwater lim- pets: Ancylus fluviatilis (Muller, 1774) lives in well oxygenated running water, Acroloxus (s.s.) lacustris (Linnaeus, 1753) predominates in permanent lentic environments of Euro- siberian affinity, and Ferrissia ( Pettancylus) wautieri (Mirolli, 1960) extends throughout the Mediterranean regions, especially in casual waters, displaying the opportunism of a good colonizing species, due to its ability to form a septum to resist adverse conditions and because its reproduction is accomplished almost exclusively by self-fertilisation.

1)ccarlanRrnt d'Ecologia. Faeullat dc Biologia. Unicersital de Barcelona . Ac. Diagonal , 645. 08028 B. cclona. Palalolls. 18. 08017 Barcelona. Cmx•ca, 4 0 4 ,3 1.3 a . 08037 Barcclona.

61 Els gencres Ferrissia Walker, 1903 (F. An- canvis anatumics i un aloe temporal de cvlidae) i Acroloxtts Beck, 1837 (F. Acro- I'activitat sexual (WAt'ru:Rz et al., 1966; loxidae) han estat sovint confosos, o be BROWN, 1980). Aixi, scgons la forma de la han passat desapercebuts, a causa de llurs conquilla, distingircm tees morfos: anci- dimensions i de la localitzacio en els habi- loide, septifer i postseptIier (WAUrutR et tats lfmnics. Aix6 ha portal a un desconei- al., 1962). xeinent practicament total d'ambdos ge- Dimensions maximes observades: 4,0x neres fins fa ben poc temps. 3,0 mm. Les families Aucllidae i Acroloxidac rc- Tentacles cilindroconics, Ileugerament presenten un cas de convergcncia molt dcprimits, amb l'cxtrcm nom. accentuada en una morfologia patcl-loide, Tres musculs adductors, dos d'anteriors coin a resposta adaptativa a un regim do i on de posterior al costat esquerre. villa litoral; de let, cn quasi totes les fa- Pseudo-branquia, orificis genitals i anus milies de baso;natofors es troben gene- al costat esquerre. res amb aquesta morfologia i scmblants Separacio dell tractes genitals femenf i externament (Tim :m7, 1931; 1-IlurNoicK, masculi mes cnlla dc la prostata. Glandula 1961). de l'albumina lobada. Organ copulador Als Paisos Catalans, el gencre Ferrissia amb un flagcl ben diferenciat, si be els hi Os representat unicament per I'especic individus afal•lics predominen en totes les F. ucautieri (Mirolli, 1960), igualment corn poblacions cstudiadcs. Aixi, s'ha denlostrat el gencre Acroloxus ho es per A. lacustris (W.Anri:tz et al., 1966) que Cl principal i (Linnaeus, 1758). potser unic mitja de reproduccio es I'auto- Per a la determinaciu i descripcio de fecundacio, la qual cosa comporta grans Ferrissia uyantieri hem consultat MIRO1.Ll possibilitats de colonifzacio. Ous en espi- (1960), WAl'ru:R & OoiivRm: (1961), WAt-- ral dins d'una capsula dehiscent de perf- ru9iz ct al. (1962), WAurii:R (1974, 1975, metre quasi circular i amb una mcmbrana 1977) i Hru3ENOICK (1970, 1972). extcrna. En Cl cas d'Acroloxti.; lacri.,tris, ens hem La radula es compon do 83-103 fileres basal principalincnt en HrBENOnCK (1961, Ileugerament arqucjades de 27-33 denti- 1972), HAAS (1929), Gm l iiIAIN (1931), EH R- cles: un de central i 13-16 do laterals a MANN (1939), MIROLI.I (1958) i Ao.Am (1960). cada costal, i un de marginal a cada cos- La present nota es cl resultat dc pros- tat. El central presenta clues cuspides mit- pcccions extensives a tota la nostra nacici. janes i clues mes a cada banda, la nnes externa molt reduida. Els laterals presenten 6-8 cuspidcs desiguals, i augnicnten en Ferrissia ( Pettancylus) wautieri nombre 'ens el mange fins al 8-9c. denticle; (Mirolli, 1960) als primers laterals la segona cuspide es ]a mes gran, pero la rues interna va aug- Watsonula ucautieri MirollI, 1960, Meat. 1st. mentant fins al 9-10e. denticle, on arriba Ital. Idrobiol., 12: 121-162. a see la mes gran; a partir d'aqui, la part reflectida dels denticles es reducix gra- Sinonims: Watsouula u'auticri , Gundlachia dualmncnt i pot desapareixer en cis dos (Kincaidilla) wautieri , Pettancvlus wau- darrers. tieri. Pigmentacio escassa o absent, limitada al cap i cntorn dcls musculs adductors, i Conquilla pateHoide , elongada o cl-lfptica en algunes poblacions compren dues ta- amb 1'extrem posterior normalment situat ques als extrems anterior i posterior del a 1'esquerra do la linia mitjana , deprimi- mantell. da, concava darrera l'apex, gairebe Visa, Aquesta intcressant especie no fou tro- amb estries conccntriques de creixement, i bada fins el 1944, peru des de Ilavors la ocasionalment eostulacions radials mes o scva distribueio coneguda s'ha anal am- menys marcades, molt I ragil , Ileuger:unent pliant, i actualment es coneix a tot Euro- flexible, de color bru fosc a hialina, trans- pa central, occidental i meridional, i fins lucida, amb lines estries radials a l'apex, i tot a Israel (WAEFIER, 1974, 1977; WILL- que es obtus i girat cap a la dreta. En con- MANN & PiEcER, 1978; Sciii'rr, 1982). dicions dcsfavorablcs pot formar un scptc Es concix des del pliocc superior (vila- a partir de 1'extrem posterior de la con- franquia inferior) de l'Alta Provenca, si be quilla, la qual cosa comporta importants I'especie Ferrissia senckenberuiana (Boett-

62 gcr, 1877) del mince superior ( tortonia) custris; XII-1959, pocs exemplars a la ro- d'Europa central podria representar for- dalia de can Borrcll (ALTi'aIRA, 1960), con- mes mes antiques del mateix Ilinat(ye (WXt'- fos an-lb A. lacustris; 11-1978, detectats com Tu:R, 1975). a postseptifcrs en Lin aquari amb plantes El gencre Ferrissia es cosmopolita, i cl d'aquesta proccdcncia (fig. 1 c); cn pros- subgenerc Pettancvlus (1redale, 1943) com- peccions posteriors no Them tornat a tro- pren les especies del Vell Mon. Hi ha mol- bar. Els exemplars col-lectats per Altimira tes espccies nominals dcscrites, basant-se son tots anciloides. UTM 31T DF266885, en difercncies individuals en la conquilla o DF257894. la radula pero manta una rcvisio crftica del grup que tingui en compte la gran va- - Alfes (Segria): IV-1966, pocs exemplars riabilitat inlrapoblacional, considerant al- sobre tiges imrnergides de Scirpits sp. i tres caracters mes constants i signiticatius. fullcs de Potamogetott ratans, en una tolla Dc let, es molt probable que F. n'autieri del riu Set (VIIATI-1, 1967); citat com a sit-11-1i Lill sinonim do F. clcssiniana (Jickeli, A. lacttstris. No hem examinat aquest ma- 1882), o tins i tot de F. issrli (Bourguig- terial, pet-6 creiem que probablement es nat, 1866), dcscrites d'Egipte i que segu- tracta do F. u'autieri. UTM 31T CF023999. ranicnt s'estenen per una bona part d'Atri- ca, i jambe es probable que sigui molt - Barcelona (Barcelones): V-1957, can Xi- propcra a les formes F. baconi (Bourguig- rot, turn del Carmel, sobre ncnufars i les nat, 1853) i F. tennis (Bourguignat, 1862), parets del diposit d'aigua do la finea Oli- de I'India, i F. brenieri (Bavay & Dautzen- veras de la Riba (Bccii, 1973 ), confos amb berg, 1912), del Vietnam (HI E-oNnicK, 1970; A. lacustris, molts anciloides i Lin postsep- BROWN, 1980; Sc i i Li r, 1982). tffcr, convivint amb Ancvlus fluviatilis. La capacitat do f01-mar Lin septc es com- VIII, IX-1981, X-1982, estanvols del jardi partida amb el gencre ncotropical Gund- dc la Universitat, molts anciloides adherits lachia; aquesta caractcristica ha provocat al revers de lcs fullcs tlotants de ncnufars greus confusions sistcmatiqucs (cf. WAr- (Nvinphaea alha). VI-1978, VIII-1983, Mont- r r r:R, 1964; B:^sc i i , 19-59). juic, estany dc la pedrera abandonada, El let quc F. n'autieri no es descobrfs a pocs anciloides sobre restes vegetals de la Europa tins fa ben pot , malgrat la llarga superficie. 111-1983, Montjuic, cstany en- tradieio malacologica que s'hi ha dcsen- tre el museu Etnologic i la font del Gat, volupat, ha let pensar en una colonitzacio anciloides de forma molt variable sobre cl recent (III'ttt[NUICK, 1964), possiblement ac- revers dc Tulles flotants dc ncnufars (Ca- cidental: es comb obscrvar exemplars de devall i Orozco, col.) (fig. 2). X-1983, vivers Fcrrissia en aquaris d'aigua dol4a. No obs- del carrer d'Anuli, abundants anciloides so- tant aixo, I'aunplia distribucio quc presenta bre cl revers de fullcs tlotants de ncnufars. ens indueix a considetal-Ia autoctona (Ht'- UTM 31T DF298858, DF302823, DF289802, itt?NUICK , 1970), o potser, tenint en compte DF268841. cl registie fossil, es tractaria d'una reco- lonitzacio postglacial (WACTiER, 1975). - Gava (Baix Llobregat): III, XII-1968, al mas Sin-l6 i part inferior dc les Filipines, abundant en aqucsta darrera estacio (Ai- TI'aiRv, 1969), confos amb A. lacustris. XI- M:v I FRI\ l Recr:N r 1978, la Pava, sobre Tvplta i restes vegetals do la superficie. UTM 31T DF197722, - Castello d'Emp6ries (Alt Emporda): DF215705, DF181702. XI-1957, IV-1958, bassi d'aigua perenne prop de la Garrigota i rodalia del Mas Vell, - Perpinva (Rosscllo): W.atTIER (1974, molts exemplars (Ai.ri i ion, 1960, 1968), 1977); VI-1958 vores del riu la Tct. UTM confos anib A. lacustris i aparentment con- 31T DH9228. vivint-hi. UTM 31T EG056779, EG089789, EG087793. - Salcr (Horta): VII-1968, canal de I'Al- bufcra (G vst^Li., 1971), confos amb A. la- - Sant Cugat del Vall es (Valles Occiden- cttstris. Malgrat la correcta descripcio quc tal): V-1958, 11-1959 , en una bassa del tor- aqucst autor fa d'A. lacustris, la figura quc rent de la Salamandra, propera a Sant hi inclou (lam. II, fig. 3) representa cla- Medir ( At U' IR% , 1960), confos amb A. la- rament F. itautieri ; d'altra banda, es molt

63 64 c, Fe- Fa:. 1. a , Acrolozus lacuslris (Castello d'Empurics); b, Ferrissia rraulicri, anciloidc (Banyulcs); 4 rissia nanlieri, postscptilcr (Can Boric!!, Sant Cugat del Vallcs). Escala: l nom.

Pic. 2. a-d, Ferrissia iraniieri , anciloidcs ( Munijuic, Barcelona). 36 x.

65 improbable quc A. larusiris es trobi en let quiet al costa ( del laboratori Limnolo- aqucsta localitat i en les dues localitats gic, molts anciloidcs sobre branquillons valencianes segi.ients. UTM 30S YJ294654. trencats d'Ulnuts ntirtor i ponies mig po- drides. UTM 31T DG805645 , DG793633. - Lliria (Camp de Turia): VIII-1968, font de Sant Vicenq (G,%si i.i., 1971), confos amb - Vilassar de Da.lt (Maresme): col•leccio A. lactstris. UTM 30S YJ080919. But, precedents de I'estanyol del seu jardi, on son presents des de fa uns quants - Gandia (Safor): 11-1966, Bairen, sequia anvs, ors abundants a la primavcra. UTM del Banvador (Gvsti.i., 1971), confos amb 31T DF466966. A. lacustris. UTM 305 YJ438193. - Blanes (Sclva): VIII-1981, IX- 1983, es- - Argelcrs (Vallespir): 1960, aiguamoll tanvols del jardi botanic « Mar i Murtra», amb Tipha al final de la plat ja de « Racon molts anciloides adherits al revers de les Plagc» (Wautier, iii lilt.). UTM 31T EH4411. tulles ilotants de nenufars (fig. 3). UTM 31T DG836142. - Ullastrct (Baix Emporda): IV-1978, sobre Ceratoplivlhun, en una bassa temporal - Argcntona (Maresme): 11-1982, Sant Mi- als terrenys de I'antic Ilac, prop del poblat guel dcl Cros, en una font dun jardi par- ibcric. UTM 31T EG055510. ticular, sobre una superficie per on circu- Ia continuament una capa d'aigua prima - Llac de Banvoles (Garrotxa): V-1978, un (Scrras, col.). UTM 31T DG541019. anciloide sobre tiges mortes de Tipha surant en un dels canalets do Ia riba NE - Hostalets de Balcnya (Osona): IV-1982, 0 1ng. I b); X-1982, al canalct quiet que curt bassa entrc els dos estanvs, diverses con- de la font del Vilar, sobre tulles de Plata- quilles anciloidcs (Cadevall i Ororco, col.). tins surant (Serras, col.); IX-1983, al cana- UTM 31T DG375297.

Fic. 3. a-b, Ferrissia n'an[ieri, anciloidcs; c, cisio dorsal i ventral de l'animal sense conquilla; d, radula (Blanes). a-c: 27 x.

66 - Aniposta (delta dc I'Ebre): 1 - 1983, anciloides sobrc canycs surant do Phragntites ausirails, als Ullals del Prat del Notari. UTM 31T CF968055.

- L'Alcudia do Crespins (Costcra): IV- 1983, pocs anciloides sobrc lulles do Carex al riu dcls Sants, amb un corrent aproxi- mat d'l m/s (!). UTM 30S YJ090172.

- EIx (Baix Vinalopo): IV.1984, als esta- nyols dels jardins municipals, anciloides sobrc fulles i branques mortes. UTM 30S YHO14383.

- Guardamar del Segura (Baix Segura): 111-1983, Lill anciloide entre alluvions del riu Segura, a la platja at sud dc la desembocadura (Vidal-Abarca i Suarez, col.). UTM 30S YH067205.

- L'Estartit (Baix Emporda): X-1983, vo- ra esqucrra del rift Ter, a uns 200 m do la desembocadura, sobrc les parts mes arrecerades de Ics pedres del mur de con- FIG. 4. Distribucio als Palsos Catalans de Ferris- sia it'autieri. tencio, on comcnca a notar-se la influcncia marina. UTM 31T EG155527.

La distribucio dc Ferrissia tit'autieri als Paisos Catalans, clones, cs prou amplia organica; la variabilitat intrapoblacional es (fig. 4), i no es una especie rara en abso- igualment molt considerable. lut. Viu a les aigiics dolces de ]a terra bai- Aquesta es ]a primera citacio de Ferris- xa i scrrcs litorals de Catalunya i el Pais sia irautieri a la peninsula Iberica. Valencia, sempre a poca altitud i normalment a indrets amb poc o gens de corrent. Encara no ha estat trobada a les Illes, per6 Acroloxus ( s.s.) lacustris (Linnaeus, 1758) crcicul quc cs molt probable quc hi visqui. Coin podem observar, ha estat confosa Patella lacustris Linnaeus, Syst. Nat., 10a. amb A. lacustris en diverses ocasions, cosa ed., p. 783. quc hem pogut comprovar examinant material original en quasi tots els cases. Sinfnims: Patella lacustris, Ancvlus lacus- Aquesta confusio es dcu a la gran semblan- tris, Velletia lacustris, Ancyltts (Velletia) 4a d'ambdues especics a primer cop d'ull, lacustris, Ancylus moquinianus Bour- i al fct quc cl generc Ferrissia ha estat gai- guignat, 1853, Ancylus lacustris var. mo- rebc desconegut fins fa poc a tot Europa, quiniallus. orobableinent a causa de les reduides di- nmensions i dc la seva localitzacio, general- Conquilla patel•loide i oblonga, allargada ment sobre materials vegetals en descom- (aproximadament el doble de Ilarga que posicio o at revers de tulles de nenufars, on d'ampla), comprimida, asimetrica, poc elc- es molt facil que passi desapercebut. No- vada, c6ncava darrera l'apex, gairebe ]lira, mcs aixi s'explica que no hagues estat mai amb estries concentriques de creixement, trobat als jardins de ]a Universitat de i dc vegades costulacions radials summa- Barcelona. ment Ilcus, molt fragil, lleugerament fle- Cal remarcar ]a gran variabilitat intras- xible, de color bru clay o negros, transl6- pecifica en anucsl gencre, deguda a la seva cida; obcrtura prolongada, el•liptica, estre- amplia distribucio ecol6gica, des de rie- tida posteriorment; apex agut i ghat cap rols d'aigiics notes i molt oxigenades fins a l'esquerra, situat a 2/3 del diametre ma- a basses estancades amb molta materia jor, His per6 amb finfssimes estries en-

67 torn scu, visiblcs a gran aucinent corn a guamolIs de I'Alt Emporda, sobre tulles i fileres radials de fossetes subrectangulars tiges mortes de Tvplnt, en canalets de poc poc marcades; peristoma senzili i prim; pe- corrent prop del moll Vcll (figs. I a, 5); ri6strac estes mes enlla del material cal- An.TABA (1980): recs d'aigua dol4a amb cari, amb pets periostracals molt petits abundant vegetacio subaquatlea (tot I'any), (0,1-0,3 mm) i fragils. canvissar i balcar (hivern i primavera). Dimensions maximes obscrvades: 6,3x UTM 31T EG056779, EG089789, EG087793. 3,6 nom. Tentacles carts, cilindroconics i d'ex- - Sakes (Rossello): Font Estramer, trem rom. afluent de 1'estany (Ku:NI:R & Pn.rrr, 1968). Tres muscuIs adductors, dos d'anteriors Zona de les ressurgcncies de I'estanv 011:1z- i un de posterior al costat diet. vi" & BRt^SLI`, 1980). UTM 31T DH9343. Pseudo-branquia, orificis genitals i anus al costat dret. - Alcnva (Rosscll6): IV-1978, un exemplar A causa do la rccfuccio de I'espira, la sobre Potctntol;et0n a la superficie, a I'A- massa visceral es inclinada cap al costal Oulla de Mar, un canal ample antb niolta esquerre i dcspla4a Cl pen cap a la dreta. matcria organiea en suspensici i abundant Separacio dels tractes genitals femeni i vegetacio subinergida on es extraordina- masculi incloent-hi la prostata. Glandula rianment abundant Bitlti'rtin Icttturrtlata. cfe I'albumina compacta. Organ copulador UTM 311' DH9522. amb Ilagcl gran i indistint. Ous amb em- holcall quatcrnari. - Pelacal4 (Alt Emporda): VII-1978, UTM La radula es compon de 85-100 filcres 31T EG0667. campaniformes i inclinades endavant, for- mades cadascuna per 35-39 denticles: 1 do - Tordcra (Maresine): XII-1979, ca n'Es- central, 11-14 de laterals a cada costal i tany, sobre una fella mig podrida surant 4-7 de marginals a cada costat. El central cntre el canvar mort i inundat do la Banda presenta 5 cuspidcs, la central prominent i nord de la depressio marjalenca. UTM 31T Ilcugerament obliqua. Els laterals presen- DG754188. ten 7-9 cuspidcs desiguals i n'augmenten el nombre viers el marge; a partir del 3r. La citacio d'aquesta espccic al t iu Llo- denticlc, la cuspids mes interna es la mes bregat per PRA r ct al. (1983), identificada gran. Els denticles marginals no presen- pcI primer actor del present trcball, cor- ten cuspidcs. respon en rcalitat a exemplars moll estI- Pigmentacio negra, repartida en taque- Iitzats d'Ancwlu.c fltnriotilis. tes a l'epiteli pal•leal. Es coneix del quaternari d'Europa central i occidental. MAII:RI I, St BFusStt. El gcnere Acrolo.vus es de distribuci6 holartica, i I'espccie A. lactisiris as euro- - AI'luvions de ca n'Obac (Ca'n Ubach), siberiana. Rubi (Valles Occidental): tres conquillcs, atribuides al plioce superior per Ai.atr:R & Borii.i. (1898), pcro assignades a I'holoce M vrr,tzI \I. Ri:c[\ I per Bo iu.t. & HAAS (1920) dcspres de tor- nar a examinar Cl material original; la pre- - Bonn . et al. (1921) i HAAs (1929) apun- sencia corn a acompantyants d'cspacics ac- taven ja la scva possible existcncia a l'Em- tualment mes septentrionals indica un cli- porda i al Barcelones, i n'indicavcn la pre- ma Ilcugerament Ines humit diirant la de- sencia al Rosscll6. posicio. HAAS (1929) asscnvala aqucsta localitat com a unica coneguda al Principal. - EtnRy1ANN (1939): Catalunva. UTM 311' DF178909.

- Castell6 d'Empurics (Alt Emporda): - Tonccra holoccna do Torreblanca (Pla- XI-1957, IV-1958, bassa d'aigua pcrcnne na Alta): Col I xuo & Rom.rs (1983) reviscn prop do Ia Garrigota, molts exemplars, i la fauna dc molluscs dcI jacinnent i la seva a la rodalia del Mas Veil (At . mt I ttA, 1960, distribucio estratigrafica, i s'adoncn de la 1968), aparenlnment convivint and) F. n'au- presancia discontfnua d'aquesta especie en ticri. 1, 111, IV-1978, I, 11-1979, X-1981, ai- materials torntats per calisses i margucs

68 ropropcliques niult riducs cn mol•luscs, a - Cunca IacusUê de Banyoles-Besalu: ter- ni^^clls tics de carbunats ('12,8-80,3 °o), a rejants de la bobila Ordis, en facies argilo- partir duns 5000 anus abans del present. ses gris-bla^ênques i negroses, al front d'a- Lls ancilids quc presenta M:^^c xG:a (1973) tac de la carretera, 1'acompanya una fauna d'aquesta i altrrs loailitats ^âlencianes, rica en molluscs do geonemia eurosiberia- tart pct Ics desrripcions com pct les na i testes d'hipopotam, atribuida al pleis- figures, sun inidcntilicables. UTM 31T tocc mitja (Jt i_i;^, 1977, 1980). UTM 31T t3E635533. DG799653.

Fit, 5^ 1, 1 ,1,, M, /,d( It. 1). coliquillcs; c , x i s i 0 d o I I I \ C I I t I ^i 1 ( 1 C I 'it I I i I I I ^l I SC 11 SC CO I I (I LI i I I LI ; Cl dula (ITIllptil ic^). 1-(,: 19 X.

69 Acruluxits Ictcttstris es troba limitat, sencia do F. u'autieri al riu dcls Sants, a la doncs, al sector nord-est de Catalunya Costera, es remarcable pea fet que presen- (fig. 6), sempre a molt poca altitud, en ai- ta un habitat molt adient per a Ancvlus guamolls d'aigua dolca i canals amples de flut'iatilis, si be aquest darrer es propi Cie corrent lent, entre vegetacio abundant (ca- rius alnb current apreciable, i en aquesta nyissars o macrolits submergits). Fora del localitat no n'hi ha cap. Aixo podria indicar Rosscllo i de I'Emporda, hi ha una locali- que existeixen fenomens de compctencia tat aillada a Tordera, en una pet ha zona entrc les diferents especies de gasteropo- molt humida; Ies troballes de conquilles des patefliformes d'aigua dolca: Ancvlus subfossils mcs al skid podrien indicar tem- fluviatilis (Muller, 1774) viu en aigi.ies cur- peratures Ileugerament inferiors a Ics ac- rents molt oxigenades, Acroloxtts (s.s.) la- tuals durant la deposicio dcls sediments custris (Linnaeus, 1758) domina en am- on cs troben. bients lenftics permanents d'afinitat curo- Com ja hem indicat, la majoria de cita- siberiana, i Ferrissia (Pettartcvlus) tt'autieri cions anteriors d'aquesta especie, als Pai- (Mirolli, 1960) es un element meridional sos Catalans, correspon a Fcrrissia wau- que s'estcn per la terra baixa i serres lito- tieri. rals, especialment en aigues intermitents; Un fet digne de mencio es que no hem es comporta coin a especie oportunista i trobat mai ambducs especies convivint en bona colonitzadora, a causa de la possibi- una mateixa localitat; no se sap la proce- litat de formal- un septe per a resistir dencia con- exacta dell exemplars recollits per dicions adverses i de la rcproduccio Altimira quasi a Castello d'Empurics, i per tint, exclusivamcnt per autofecundacio. cl fet que es trobessin barrejats a la seva cofleccio no cs prou significatiu per a in- duir-nos a creure en llur coexistencia. No- AGRAIMENTS mes hem trobat un cas de coexistencia de F. lt'autieri amb un altre ancilid, Anc Wits Volcnl agrair la seva gentilesa als pro- fluviatilis, a la bassa de can Xirot. La pre- fessors Ramon Margalef ( Barcelona) i Jac- ques Wautier (Saint Malo ), els quals ens han proporcionat lades i suggeriments di- versos . A Jordi Cadevall , Albert Orozco (Barcelona), Florenci Scrras ( Mataro), Ma- ria Rosario Vidal-Abarca i Maria Luisa Suarez ( Murcia ) que ens han permcs examinar abundant material que ells havien recollit. Volem tambc fer constar la inestimable ajuda dels desapareguls recentment Car- ies Altimira (Barcelona), Jaume But (Vi- lassar do Dalt) i Lluis Gasull (Ciutat de Mallorca ), a la memoria dels quals decii- quem Cl present treball.

BIBLIOGRAFIA

Atmi, W. 1960. Mollusques tcrrestres et dulcicolcs. Faniie de Belgique, 1. Inst. R. Scienc. Nat. Bel- gique. Arntr:RA, J. & Borii.r, A. 1898. Moluscos fosiles re- cogidos en los terrenos plioccnos (IC Cataluna. Bul. mapa geol. Espana, ser. 2, 4: 1-233. At rv;n, C. R. 1980. Introduccio a l'estudi (leas molluscs dell aiguamolls do I'Alt Emporda. Brull. fits!. Cat. Hist. Nat., 45 (Zool., 3): 31-36. At.iIMIR^, C. 1960. Notas malacolOgicas. Contri- FIG. 6. Distribucio als Palsos Catalans d'Acrolo- buciun al conocimiento de los moluseos terres- x1is lacustris. Material subfossil: triangle obei t. tres V de aqua duke do Catalutia..11isc. Zool., 2 Material recent: triangle plc. (3): 1-8.

70 At rutnct, C. 1968. Conuibucion al conocimiento Kit yI i , A. & PETrr, G. 1968. Contribution a l'etude de la fauna malacologica terrestre v de agua ecologique et biologique de la resurgence de duke de Gerona. Misc. Zool., 2 (3): 1-11. Font-Estramer et de quelques sources vauclu- Ai,i i yt I R i, C. 1969. Notas malacologicas, VIII. Mo- sicnnes de la Region de Salses-La Nouvelle. Vie luscos dcl Delta del Llobrcgat. Publ. Inst. Biol. Milieu, 19 (2C): 241-285. Apl., 46: 91-105. MAO w;A, M. C. 1973. Los gasteropodos dulceacui- Btsctt, P. F. 1959. Status of the genus Gwidlaclria colas v terrestres del Cuaternario espanol. Bol. (Pulntonata, Ancylidae). Occ. Pap. Mus. Zool. R. Soc. Espanola His!. Nat., Geol., 71: 43-166. Univ. 1!iclrigan, 602: 1-9. Mntor.i.r, M. 1958. I gasteropodi costieri del lago Brett, M. 1973. Contribuciun al conocimiento dc Maggiore c di alcuni laghi vicini. Mern. Ist. Ital. la fauna malacologica terrestre v de aqua dulce lclrobiol., 10: 209-316. de Cataluna. Bol. R. Soc. Espanola His!. Nat. Mmoi.it, M. 1960. Morfologia, biologia e posizione (Biel.), 71: 223-233. sistematica di Watsonzrla n'aulieri, n.g., n.s. (Ba- Born.i , A. & Hits, F. 1920. Estudi sobrc la mala- somniatophora, Ancylidae). Mem. Isl. Ital. Idro- cologia de Ies Valls Pirenenqucs, III. Conca del biol., 12: 121-162. Llobrcgat. Treb. Mus. Cieuc. Nat. Barcelona, 13: PRrr, N., Pt tc, M. A. & Gos;z(ir.z, G. 1983. Predic- 1-455. cio i control tie la qualitat de Ies aigi.ies dels Born i., A., Hats, F. & Aet tiSR-AwAi, J. B. 1921. rius Besos i Llobrcgat 11. El poblamcnt faunis- Estudi sobrc la malacologia cc Ies Valls Pire- tic i la scva relacio amb la qualitat do lcs nenques, Vl. Conqucs del Besos, Ter, Fluvia, aigues. Estudis i nzonogra/ies, 9. Servei del Mcdi Muga i literals intcrmitges. Treb. Mus. Cieuc. Ambient, Diputacio de Barcelona. Na!. B(rcelona, 14: 1-409. Sctti'ii, H. 1982. Die Molluskenfauna der Sus- BROtvy, I). S. 1980. The Freshwater Snails of swasser im Einzugsgebiet des Orontes unter Arica and their Medical Inrparlance. Brit. Mus. Bcriicksichtigung benachbarter Flussysteme. (Nat. Ilist.). Taylor & Francis. London. Arch. M011., 113 (1/6): 17-91, 225-228. Cot.i.tuo, M. A. & Rot;t.rs, F. 1983. Estudio de las Ttnta.E, J. 1931. Handbuch der Svvsternatischen asociaciones de moluscos de la turbera holoce- Weichfierkunde, 1. G. Fischer. Jena. na de Torreblanca (Castellon). Mediterrduea Vn.Ei.t.A, M. 1967. Notas Malacologicas. Misc. Zool., (set-. Geol.), 1: 105-142. 2 (2): 17-21. Iti112M1t1lNN, P. 1939. Mollusken (Weichtiere). In: WAUTIER, J. 1964. Wafsonula on Gundlachia? Bull. Die Tieru'el! Mitteleuropas (P. Broh ner, P. Ehr- Mens. Soc. Linn. Lyon, 6: 201-203. mann & G. Ulmer, eds.). V. QQuclle. Leipzig. Wtt'TieR, J. 1974. Premieres donnees sur la repar- GAStTt, L. 1971. Fauna malacologica de las aguas tition en Europe de Ferrissia n'aulieri (Gastero- continentales dulces v salobres del sudeste ibe- poda Ancylidae). Bull. Soc. Zool. France, 99 (4): rico. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 16: 23-94. 715-723. Gl:t V111N, L. 1931. Mollusques terrestres et fluvia- W %t i n:R, J. 1975. Presence d'especes du genre tiles. Faune de France, 21-22. Paul Lechevalicr. Ferrissia Walker, 1903 (Gastropoda, Basomma- Paris. tophora) dans le Neogene du bassin rhodanien Hats, F. 1929. Fauna malacologica terrestre y de (France). Geobios, 8 (6): 423-433. agua dulce de Cataluna. Treb. Mus. Cieuc. Nat. W\[TuER, J. 1977. Preliminary data on the geogra- Barcelona, 13: 1-491. phical range of the freshwater limpet Ferrissia HERVi:, P. & BRt sLF, J. 1980. L'Etang do Salscs- wautieri. Malacologia, 16 (1): 285-289. Leucate. Ecologic gcnerale et ichtvofaune. Vie Wit r uR, J. & Oon:VRE, M. 1961. Le genre Gundla- Milieu, 30 (3-4): 275-283. chia Pfeiffer (Mollusque Ancylidae) en France. Ht'tti:NDICK, B. 1961. Studies on Acroloxus (Moll. Scs caracteres. Verh. Internat. Verein. Limnol., Basonun.). Gdt. Kungl. Vet. Vit. Sam., ser. B, 9 14: 983-987. (2): 1-67. WtUTti:R, J., PAViSS DE CECCATTY, M., Ricrt,tRDOT, Ht'tiENUtc't:, B. 1964. Studies on Ancylidae. The M., Bt tssoN, B. & HERNANDEZ, M. L. 1962. Les subgroups. Medd. Gdt. Mus. Zool. Avd., 137: etapcs de la croissance chcz Gnndlachia sp. 1-72. (Mollusquc Ancylidae). Bull. Mens. Soc. Linn. HI'tstNOiCk, B. 1970. Studies on Ancylidae. The Pa- Lyon, 3: 70-73. learctic and Oriental Species and Formgroups. WArTIER, J., HERNANOez, M. L. & RlciitRDOT, M. Acta Reg. Soc. Sc. Lift. Goth., Zool., 5: 1-52. 1966. Anatomic, histologic et cycle vital de Jit.is, R. 1977. El Cuaternario de la cuenca lacus- Gznzdlachia mautieri (Mirolli) (Mollusquc Ba- tre de Banvoles. Act. 11 Reun. Gr. Esp. Trab. sommatophore). Alm. Sc. Nat., Zool., Paris (12c. Cuatern. (Trab. Nedgeno Cuaternario), 6: 123- ser.), 8: 495-566. 127. WILLM ANN, R. & Pua'eR, H. 1978. Gastropoda. In: Jut.tn, R. 1980. La conca lacustrc de Banyoles-Be- Limnofauna Europaea (J. Illies, ed.): 135-137. sa1u. Monogr. Cenlr. Est. Cone. Banyoles, 1-189. G. Fischer. Stuttgart.