Efectes De La Fragmentació Dels Hàbitats Forestals De Menorca Sobre La Biodiversitat Dels Lepidòpters Nocturns

Efectes de la fragmentació dels hàbitats forestals de Menorca sobre la biodiversitat dels lepidòpters nocturns

Agnès Canals i Bassedas

Resum Els lepidòpters nocturns són un grup important tant des del punt de vista ecològic com econòmic. En els darrers anys han estat emprats com a bioindi- cadors i estudis previs demostren que la fragmentació de l’hàbitat i la mida i forma de les taques de vegetació tenen un efecte sobre la seva biodiversitat. En el present estudi s’ha dissenyat un mètode d’anàlisi del paisatge per analitzar d’una manera objectiva l’efecte de la fragmentació dels hàbitats forestals de Menorca sobre la biodiversitat de lepidòpters nocturns. En 5 campanyes realitzades entre juny i setembre de 2005 s’han mostrejat 6 punts diferents mitjançant trampes de llum actínica. S’ha capturat un total de 3.416 individus pertanyents a 120 espècies, la qual cosa indica que els ambients estudiats tenen una elevada diversitat d’heteròcers. Tot i així, les anàlisis estadístiques realitzades no mostren diferències significatives de riquesa d’espècies i diversitat entre les taques d’hàbitat de mida diferent, com caldria esperar segons la hipòtesi clàssica de la Biogeografia Insular. En canvi, sí que s’ha observat una resposta de l’estructura de la comunitat al grau d’heterogeneïtat de l’entorn immediat de la trampa; les taques de bosc més heterogènies contenen d’un 22% a un 44% més espècies que les taques homogènies.

Rev. de Menorca. Tom 92. 245-260. ISSN: 0211-4550 246 Agnès Canals i Bassedas

No existeix cap hipòtesi per donar compte d’aquestes diferències de biodiversitat, tot i que un estudi amb més profunditat dels mecanismes implicats po- dria ser rellevant a l’hora de dissenyar mesures de gestió dels hàbitats forestals que afavorissin la biodiversitat dels lepidòpters nocturns.

Introducció Els lepidòpters nocturns són rellevants, tant des del punt de vista ecològic com econòmic. Per una banda, són (en fase d’eruga) grans consumidors de ma- tèria vegetal, que transmeten a la cadena tròfica, a més d’una base important de l’alimentació de depredadors dins grups zoològics variats, especialment ocells, aràcnids i coleòpters. Per altra banda, algunes espècies poden causar fortes pèrdues en els boscos en esdevenir plagues, a causa del seu elevat potencial reproductor. Entre aquestes, trobem a Menorca les espècies defoliadores de pi- nedes, com la processionària del pi Thaumetopoea pityocampa, i Dendrolimus pini, o d’alzinars, com la Lymantria dispar. Respecte a la biodiversitat de lepidòpters nocturns de Menorca, hi ha citades unes 140 espècies (Cuello 1981; Honey & Riddiford 2003), algunes de les quals de recent descobriment, tant com a primeres cites iberobalears com a espècies noves per a la ciència. Des del punt de vista de la seva relació amb característiques de l’hàbitat, la seva diversitat es correlaciona amb la riquesa d’espècies de plantes (Usher 1998), així com amb les diferències estructurals (boscos, màquies) que fan variar el tipus d’aliment per a les erugues (Summerville 2003). S’han descrit també els efectes de la fragmentació de l’hàbitat i la mida i forma de la taca (patch), de manera que s’han descrit relacions entre la diversitat i l’àrea (Usher 1998), i entre composi- ció i àrea, de manera que a les taques més petites hi predominen més espècies generalistes. A les taques més compactes s’ha trobat també major riquesa especí- fica que a les de formes més allargades (Summerville 2003). En aquesta darrera línia de treball, i seguint resultats previs fets a Menorca a partir d’altres grups d’artròpodes (Chust et al. 2003, a,b) s’ha plantejat un estudi amb un disseny mostral específic per tal d’estimar si es donen respostes en la riquesa i composició dels lepidòpters nocturns a Menorca en àrees forestals de diferent mida (ja fragmentats) i en procés de fragmentació (heterogeneïtat interna de la taca). efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 247

Material i mètodes L’estudi s’ha realitzat a l’àrea delimitada pel substrat de litologia carbonà- tica del juràssic del Nord d’Alaior. Aquesta àrea conté nombroses formacions forestals de boscos predominantment mixtos de pins i alzines i de diferents mides. L’orografia és relativament suau i el fet de basar-se en una unitat litològica contribueix a uniformitzar els factors edàfics i hidrològico-climàtics de les diferents masses forestals, de manera que aquesta delimitació geogràfica redueix la influència de factors autoecològics de variabilitat que podrien dominar per sobre dels factors d’interès de l’estudi. El mostreig dels lepidòpters nocturns fet a partir de trampes de llum té im- portants limitacions a l’hora de fer un estudi comparatiu entre localitats, entre les que destaquen (1) la variabilitat diària en les captures, (2) la variabilitat fe- nològica de les espècies, que requereix una integració de mostres fetes al llarg d’un període de varis mesos, i (3) la disponibilitat de temps per a realitzar les captures en una nit, és dir, les limitacions de l’esforç potencial per l’operari. Per aquesta raó s’ha dissenyat un procediment per tal de seleccionar amb cri- teris reproduïbles i objectius les unitats d’estudi.

Classificació de les cobertes del sòl i selecció del domini forestal A partir d’una imatge del sensor TM de Landsat presa el juliol de 2000, es va realitzar una classificació supervisada en 12 categories de cobertes del sòl. L’algorisme de classificació emprat va ser el de Màxima Versemblança. Per tal d’analitzar les propietats geomètriques de les unitats forestals, s’han fusionat les categories amb les que la coberta «bosc mixt» (d’alzina i pi) presenta major nivell de confusió en la classificació, i major afinitat en termes d’estructura vegetal: bosc mixt, alzinar i brolla. Aquests s’han passat a una categoria única i és sobre la que s’ha centrat l’estudi. Una vegada identificades les unitats o taques de bosc i excloses les d’una superfície inferior a 3 ha, s’ha fet ús del programa FRAGSTATS per tal d’ex- traure descriptors morfomètrics de les taques: relació àrea/perímetre, índex de forma (perímetre real dividit pel mínim perímetre possible en format raster), core àrea (àrea de la zona nucli, definida com la que dista més de 40 m del marge), grau d’aïllament (distància a la taca més propera). Amb aquests descriptors s’assumeix que es capturen els principals paràmetres de fragmentació de cada taca i amb aquests es fa un clúster de les unitats «taca forestal» segons 248 Agnès Canals i Bassedas

l’afinitat dels seus descriptors morfomètrics (distància de Ward), agrupant-los jeràrquicament en 3 grans unitats (incloent-hi el bosc continu). L’assignació de cada taca a una de les tres categories cluster permet reclas- sificar la totalitat de les taques forestals en tres grups en l’entorn IDRISI, visu- alitzant-se així cartogràficament la distribució i entitat de cada categoria, més el bosc continu (Fig. 1).

Fig. 1. Categorització morfomètrica de l’àrea d’estudi en 3 tipologies: dues de bosc fragmentat (1 i 2) més una de bosc continu (3). (El 0 corres- pon al background i el 4 a les taques interiors dins les altres taques)

Construcció del mapa d’heterogeneïtats Per tal d’avaluar la magnitud de les diferències de biodiversitat dins una taca respecte a les diferències entre taques de diferent morfometria, es va construir un mapa d’heterogeneïtat de les cobertes amb la finalitat d’obtenir una guia per a la ubicació de dos punts de mostreig dins cada taca, de manera que captures- sin el màxim i mínim d’heterogeneïtat dins una taca. L’anàlisi d’heterogeneïtat es realitza a partir de la tècnica de segmentació, que es basa en la detecció de contorns a partir de diferències radiomètriques entre píxels veïns (segons FjØrtoff, a Chust, 2002). La segmentació divideix efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 249

la imatge en regions connexes, homogènies i tancades, de manera que es pot interpretar com un diagrama espectral de les fronteres del paisatge, de manera que per diferents llindars de diferències radiomètriques, i en una escala de 244 graus, hi ha diferents fronteres en un gradient que va de molts contorns de me- nor intensitat a pocs de major intensitat. La inspecció visual d’aquestes fronteres permet delimitar aquelles que sepa- ren cobertes diferents (més intenses), les que mostren heterogeneïtat interna (intensitat moderada) i les que es poden considerar soroll (baixa intensitat). Així, s’han discriminat el conjunt de llindars d’intensitat entre 7 i 20 com a descriptors d’heterogeneïtat intrataca. A la Fig. 2 es mostra una cartografia de l’heterogeneïtat de la zona d’estudi.

Fig.2. Cartografia del grau d’heteroge- neïtat interna de les masses forestals a la zona d’estudi. A les àrees fosques el bosc és uniforme i homogeni, i a les clares heterogeni, degut a clarianes, camins, etc.

Punts de mostreig A partir d’informació de camp sobre les possibilitats d’accés a les diferents tipologies de taques identificades, s’han seleccionat 6 punts de mostreig re- partits entre les classes morfomètriques extremes (1 i 3) del dendrograma de 250 Agnès Canals i Bassedas

taques forestals. La classe 1 representa la classe anomenada «petita» i la classe 3 la «gran», fent referència a la mida de les taques com a indicador genèric del grup clúster al que pertanyen. De cada grup s’han seleccionat tres taques independents i distants, i per a cada una d’elles s’han identificat dos punts de mostreig, corresponents a una zona de la taca amb poques fronteres internes (homogènia) i una zona de la mateixa amb un màxim de fronteres internes (heterogènia). Totalitzen 12 punts de mostreig (Taula 1).

X Y identificador 1 T 603659 4419648 P1T, Sta Teresa 1 M 603431 4419510 P1M, Sta Teresa P 2 T 599187 4421784 P2T, Bon Estar Classe petita 2 M 599356 4421890 P2M, Bon Estar 3 T 600532 4423852 P3T, Pedrera 3 M 600627 4424259 P3M, Sta Bàrbara 1 T 598193 4424046 G1T, S’albaida 1 M 597666 4423656 G1M, Ctra S’albaida G 2 T 600033 4426817 G2T, Zona de caça Classe gran 2 M 601232 4427528 G2M, Picnic ctra. Fornells 3 T 599742 442250 G3T, Son Planes 3 M 600087 4422704 G3M, Son Putxet Taula 1. Localització UTM dels punts de mostreig i identificador respectiu. T, zona heterogènia de la taca, M, zona homogènia.

Els punts escollits van ser mostrejats amb trampes tipus Heath de llum actínica durant 5 campanyes de juny a setembre. Les trampes estaven en funcionament des de la posta de sol fins a l’alba i el material capturat era traslladar al labora- tori, on després de provocar la mort per congelació als individus, aquests eren conservats fins a la seva identificació. Aquesta s’ha fet a partir d’una col·lecció de referència i amb l’ajut de claus especialitzades per alguns grups taxonòmics. Els exemplars de menys de 8 mm no van ser considerats al present estudi, donada la seva dificultat taxonòmica, tal com es procedeix en altres treballs similars. efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 251

Anàlisi de dades Una vegada determinada la composició específica de lepidòpters de cada trampa de llum, es construeix una matriu de dades d’abundàncies per campanya i trampa. Aquestes dades s’analitzen exploratòriament a través d’una anà- lisi cluster, tant per visualitzar l’existència de discontinuïtats en la composició específica de la sèrie temporal de captures, a causa d’una possible sincronia fenològica dels cicles vitals de les espècies, com per a detectar punts de mostreig anòmals per diferents causes, que queden molt allunyats en termes al dendrograma. La riquesa d’espècies acumulada per punt de mostreig s’ha avaluat a través del mètode de la rarefacció, que permet fer comparacions entre mostres amb diferent nombre d’individus capturats, així com testar les diferències, donat que es calculen els intervals de confiança del 95% de la mostra rarefactada. Igualment s’ha procedit amb les comparacions de diferents índexs de diversitat. Aquestes anàlisis s’han realitzat amb els programes ESTIMATES i ECO- SIM. Finalment, i per tal de comparar la composició i estructura d’abundàncies entre taques petites i grans o entre taques homogènies i heterogènies, s’ha testat amb el programa Anosim de PRIMER si hi ha diferencies significatives entre les similaritats de Bray-Curtis de les submatrius corresponents.

Resultats El total de les captures per a totes les trampes i campanyes arriba a 3.416 individus, que inclouen 120 espècies diferents, de les quals 53 han estat identificades a nivell d’espècie. A la resta se’ls ha atorgat un codi alfanumèric a l’espera de la seva determinació per part d’especialistes. A les diferents taques mostrejades les espècies més abundants han estat: Lithosia quadra (844 individus totals), Cyclophora pupillaria (504), Mecyna asinalis (366), Acrobasis oblicua (274), Watsonalla uncinula (190) i Endotrichia flammealis (101). La resta d’espècies han estat representades per menys de 60 individus totals. A la taula 2 es descriuen els resultats de riquesa específica, abundància, diversitat de Margalef, equitativitat i diversitat de Shannon en base natural, segons categories de mida de la taca i tipus de paisatge. 252 Agnès Canals i Bassedas

índex de Equitativitat H’ Shannon Tipus classe Tipus paisatge S N Margalef de Pielou J’ (log e) heterogeni 90 839 13.22 0.67 3.01 Classe Gran homogeni 75 990 10.73 0.64 2.74 total 101 1829 13.31 0.63 2.92 heterogeni 85 903 12.34 0.71 3.17 Classe Petita homogeni 68 684 10.26 0.70 2.96 total 96 1587 12.89 0.69 3.16 Total general 120 3416 14.62 0.64 3.08 Taula 2. Descriptors de biodiversitat de lepidòpters nocturns per categories de llocs de mostreig

Des del punt de vista de la fenologia i distribució temporal de les captures, es pot apreciar un marcat component estacional en les abundàncies d’individus capturats, que tenen un màxim el mes de juliol. La riquesa d’espècies, en canvi, es fa més gran a les captures de setembre, reduint-se durant l’agost. No hi ha un comportament que discrimini entre taques grans i petites ni entre punts homogenis i heterogenis, ni pel que fa a abundàncies ni per riquesa específica, essent el component estacional dominant sobre les diferències entre localitats. Els tests d’hipòtesis es faran, per tant, sobre dades agrupades per a tot el període de mostreig, acumulant per a cada localitat la variabilitat temporal. Pel que fa a la variabilitat estacional de la composició en espècies, una anà- lisi clúster (afinitat deB ray-Curtis) de les campanyes individuals permet com- prendre el patró general de substitució temporal d’espècies. Les mostres s’agrupen principalment seguint un patró estacional, amb 3 pe- ríodes clars, de 21 de juny a 5 de juliol (principis d’estiu); de 26 de juliol a 6 d’agost (meitat d’estiu); de 29 d’agost a 1 de setembre (finals d’estiu)

Diversitat i riquesa específica de les zones homogènies i de les zones heterogènies De la comparació dels punts homogenis i heterogenis de cada taca entre si, (a excepció de la taca P1 que ha tingut problemes en el punt de mostreig de la zona homogènia (P1M) per atac i invasió de formiga argentina en gairebé efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 253

P2T P2M P3T P3M G1T G1M G2T G2M G3T G3M abundància 240 236 411 188 208 303 355 279 260 386 total riquesa obs. en el 54 38 53 42 39 42 53 49 55 45 total riquesa en abund. 53.54 38 39 42 39 34.51 48.6 49 55 38.41 petita 95% de signifi- NO NO signifi- 52-54 35-44 NO 30-39 45-51 34-43 confiança catiu signif. signif. catiu H’ en el 3.08 2.73 2.92 2.96 2.62 2.39 2.87 2.61 2.83 2.66 total H’ en abund. 3.08 2.73 2.83 2.96 2.62 2.35 2.85 2.61 2.83 2.62 petita 95% de 3.05 signifi- 2.66- NO signifi- 2.24 2.76 signifi- signifi- 2.53- confiança 3.10 catiu 2.99 signif. catiu 2.47 2.92 catiu catiu 2.71

Taula 3. Significació de les diferències en riquesa d’espècies i diversitat de Shannon entre la zona heterogènia i homogènia. En el cas de la trampa P2 no s’ha inclòs la campanya d’agost perquè en una de les trampes hi havia formigues. En G3 s’han eliminat les mostres de juny, ja que les trampes es van trobar apagades al matí.

Fig. 3. Corbes de rarefacció de la riquesa d’espè- cies estimada per les trampes de les diferents classes de taques. En blau, riquesa estimada per les zones de les zones heterogènies i en fúcsia, la riquesa de les zones homogènies. 254 Agnès Canals i Bassedas

totes les campanyes) s’extreu que, per norma general, tant a les classes petites com a les classes grans hi ha una major riquesa i diversitat de Shannon a la part heterogènia de la taca enfront la part homogènia. A la Taula 3 es mostren els resultats i a la figura 3 es mostren els gràfics de rarefacció, que permeten comparar la riquesa d’espècies de dues mostres de mides diferents.

Diversitat i riquesa específica de les diferents classes de taques No hi ha cap patró que ordeni la riquesa d’espècies en funció de la mida de la taca, ni en les mostres homogènies ni en les heterogènies La mida de la taca per se no implica cap resposta de la biodiversitat de lepidòpters nocturns en aquest disseny de mostreig.

Comparació de matrius de similaritat Així com les anàlisis anteriors són exploratòries i no inferencials, amb l’anà- lisi ANOSIM de comparació de matrius de similaritat es testa la hipòtesi de si hi ha més afinitat entre les mostres que pertanyen a una categoria donada que la semblança o afinitat que es troba entre dues categories diferents. S’ha procedit a fer un Anosim two way crossed per tenir en compte a la vegada el factor ‘mida de taca’ (P o G) i el factor heterogeneïtat del paisatge (T ó M). Els resultats, però, no donen diferències significatives en les comunitats de lepidòpters nocturns de les diferents classes de taques (R=0,09 i p- valor=0,3) ni de les zones heterogènies i homogènies (R=-0,15 i p-valor= 0,76). Com que no s’observen diferències entre les comunitats de lepidòpters de les zones homogènies i heterogènies, hem fet un ANOSIM one-way per testar possibles diferències entre les comunitats de lepidòpters de les diferents classes de taques, considerant rèpliques les zones heterogènies i homogè- nies. Però en aquest cas tampoc es donen diferències significatives entre comunitats de les diferents classes de taques (R=0,096 i p-valor=0,22). Per tant, les mostres agafades dins una mateixa taca no són més sem- blants entre si en composició d’espècies, respecte d’altres comparacions entre taques. Tampoc són més afins parells de mostres dels punts homogenis o de punts heterogenis, ni de taques grans entre si o petites entre si. El conjunt mostral de taques estudiat és prou uniforme des del punt de vista del conjunt d’espècies presents i la seva abundància relativa. efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 255

Les diferències observades en la riquesa d’espècies i la diversitat de Shan- non, entre punts homogenis i heterogenis d’una mateixa taca no es pot explicar per diferències en l’estructura de la comunitat, en les distribucions d’abundància. Tampoc es dóna el cas que es capturin més individus sistemàticament a una trampa ubicada en entorn heterogeni respecte l’homogeni, ni a l’inre- vés, de manera que les diferències en riquesa i diversitat no són atribuïbles a la capacitat acumuladora o atractiva de la trampa de llum ubicada en un entorn més «obert» (heterogeni), de manera que descartem un possible efecte mostral.

Conclusions L’anàlisi estadística i la interpretació ecològica dels resultats trobats en el present estudi permeten extreure’n les següents conclusions: S’han capturat un total de 3.416 individus de lepidòpters nocturns, proce- dents de 59 trampes de llum ubicades a 12 localitats diferents dins l’interval de temps que va de 21 de juny a 1 de setembre, amb una mitjana de 59 individus capturats per trampa i dia de mostreig. Els 3416 individus analitzats pertanyen a 120 espècies diferents, de les quals 53 han estat identificades taxonòmicament. Les espècies més comunes i abundants són Lithosia quadra (844 exemplars), Cyclophora pupillaria (504 exemplars), Mecyna asinalis (366 exemplars), Acrobasis oblicua (274 exemplars), Watsonala uncinula (190 exemplars) i Endotrichia flammealis (111 exemplars). Les restants espècies han tingut abundàncies totals de captura per sota de la cinquantena d’individus. Un total de 45 espècies han estat representades per 3 o menys individus. S’està a l’espera de confirmació per tal de considerar les següents espècies com a noves cites per a Menorca:

• Aedia leucomelas • Catephia alchymista • Catocala conjuncta • Catocala nymphagoga • Cryphia pallida 256 Agnès Canals i Bassedas

• Emmelia trabealis • Eupithecia centaureata • Pachycnemia hippocastanaria

En unitats fragmentades de bosc mixt a Menorca, es manifesta un patró repe- titiu i significatiu en el comportament de la riquesa i de la diversitat d’espècies de la comunitat de lepidòpters nocturns, una vegada rarefactades i fent compa- rables les mostres. Ambdós paràmetres, definidors de l’estructura de la comunitat, responen al grau d’heterogeneïtat de l’entorn immediat de la trampa (desenes de metres), però no a la mida de la taca d’hàbitat –com prediu la hipòtesi clàssica de la Biogeografia Insular. Les diferències de riquesa observades no es poden explicar per diferències de composició taxonòmica general o en l’estructura de la comunitat de lepi- dòpters nocturns, ni per efectes mostrals. Les taques de bosc més heterogènies contenen d’un 22% a un 42% més d’es- pècies que les taques homogènies. No existeix cap hipòtesi per donar compte d’aquestes diferències de biodiversitat entre categories d’heterogeneïtat de l’hàbitat, restant obert al futur el suggeriment i possible contrast experimental de possibles mecanismes implicats. Aquests mecanismes podrien ser rellevants per a una major comprensió de la capacitat de l’hàbitat forestal per a hostatjar la seva biodiversitat, i per suggerir així, mesures específiques de gestió més assenyades en vistes a l’ob- jectiu d’afavorir-ne la biodiversitat.

BiBLIOGRAFIA Burel F., Baudry J., 2001. Ecología del Paisaje. Conceptos, métodos y aplicaciones. Ediciones Mundi-Prensa. Calle, J. A. 1982. Noctuidos Españoles. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Dirección General de la Producción Agraria. Servicio de defensa contra Plaga e Inspección Fitopatológica. Cardona, L. 1998. Catàleg general de les espècies del Parc Natural de s’Albufera des Grau, Illa d’en Colom i Cap de Favàritx. Inventaris tècnics de Biodiversitat-I efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 257

Collinge S.K., Prudic K.L., Oliver J.C., 2003. «Effects of local habitat characteristics and landscape context on grassland butterfly diversity». Conservation Biology 17: 178-187 Chust G. 2002. Satellite-derived landscape descriptors and its use in biodiversity mapping. Ph.D. thesis. Université Paul Sabatier, Toulouse, France. Chust, G., J. Ll. Pretus, D. Ducrot, A. Bedňs & L. Deharveng (2003a). «Identification of landscape units from an insect perspecti- ve». Ecography 26: 257-268. Chust, G., J. Ll. Pretus, D. Ducrot, A. Bedňs & L. Deharveng (2003b). «Response of Soil Fauna to Landscape Heterogeneity: De- termining Optimal Scales for Biodiversity Modeling». Conservation Biology 17 (6): 1712-1723. Clarke K.R., Gorley R.N. 2001. PRIMER v5: User Manual/Tutorial. PRIMER-E: Plymouth. Cuello, J. 1981. «Els lepidòpters de les illes Balears. Cens provisional». Treballs de la Societat Catalana de Lepidopterologia 4 : 33-53 Culot, J. 1986. Noctuelles et Géomètres d’Europe, Vol I i II. Reprint edition. Apollo Books. Daily G.C., Ehrlich P.R., 1995. «Preservation of biodiversity in small rainforest patches: rapid evaluations using butterfly trapping». Bio- diversity and Conservation 4: 35-55 Fahring L. 2003. «Efects of habitat fragmentation on biodiversity». Annu. Rev. of Ecol. Evol. Syst. 34: 487-515 Forman R.T.T. 1995. Land mosaics. The ecology of landscapes and regions. Cambridge University Press, Great Britain. Gotelli N.J., Entsminger G.L. 2001. EcoSim: Null models software for ecology. Version 7.0. Acquired Intelligence Inc. & Kesey-Bear. http:// homepages.together.net/~gentsmin/ecosim.htm Honey, M.R.& Riddiford, N.J. 2003. «Moths of s’Albufera des Grau and Illa d’en Colom (Menorca)». Butlletí Científic dels Espais Naturals protegits de les Illes Balears. 3a Època núm. 1: 19-21. Krauss J. Steffan-Dewenter I., Tscharntke T. 2003. How does landscape context contribute to effects of habitat fragmentation on diversity and population density of buterflies? 258 Agnès Canals i Bassedas

Legendre P., Legendre L., 1998. Numerical ecolgy. Elsevier, Amster- dam. Leraut, P. 1992. Les papillons dans leur milieu. Écoguides. Bordas ed. MacArthur R.H., Wilson E.O. 1967. The Theory of Island Biogeo- graphy. Princeton, NJ: Princeton University Press. McGarigal K., Marks B.J. 1994. Fragstats: spatial pattern analysis pro- gram for quanfying landscape structure. Oregon State University, Corvallis. o Parenti, U. 2002. A Guide to de Microlepidoptera of Europe. Museo Re- gionale di Scienze Naturali Torino. Ricketts T.H., Daily G.C., Ehrlich P.R., Fay J.P. 2001. «Countryside biogeography of moths in a fragmented landscape: biodiversity in native and agricultural habitats». Conservation Biology 15: 378-388. Sockal, R.R., Rohlf F. 1995. Biometry. Freeman, New York. Stefanescu C., Herrando S., Páramo F., 2004. «Butterfly species richness in the north-west Mediterranean Basin: the role of natural and human-induced factors». Journal of Biogeography 31: 905-915 Steffan-Dewenter I., Tscharntke T. 2000. «Butterfly community structure in fragmented habitats». Ecology letters 3: 499-456. Summerville K.S., Crist T.O. 2003. «Determinants of lepidoptera community composition and species diversity in eastern deciduous fo- rests: roles of season, eco-region and patch size». OIKOS 100: 134- 148. Summerville K.S., Crist T.O. 2004. «Contrasting effects of habitat quantity and quality on moth communitites in fragmented landscapes». Ecography 27: 3-12. Usher M.B., Keiller S.W.J. 1998. «The macrolepidoptera of farm woodlands: determinants of diversity and community structure». Bi- odiversity and Conservation 7: 725-748. Yela J.L., Holyoak M. 1997. «Effects of moonlight and meteorological factors on light and bait trap catches of noctuid moths». Environmen- tal Entomology 26: 1283-1290. efectes de la fragmentació dels hàbits forestals... 259

APÈNDIX Llistat de les espècies capturades i identificades a nivell d’espècie durant la realització de l’estudi.

Fam Noctuidae: Fam. Geometridae: Acontia lucida (Hufnagel, 1767) Campaea honoraria (Denis i Schiffermüller, 1775) Acrobasis consociella (Hübner, 1813) Cyclophora pupillaria (Hübner, 1799) Acronicta rumicis (Linnaeus, 1758) Eupithecia centaureata (Denis i Schiffermüller, 1775) Aedia leucomelas (Linnaeus, 1758) Idaea degeneraria (Hübner, 1799) Agrotis ipsilon (Hufnagel, 1766) Idaea sylvestraria (Hübner, 1799) Agrotis segetum (Denis i Schiffermüller, 1775) Menophra abruptaria (Thunberg, 1792) Autographa gamma (Linnaeus, 1758) Menophra japygiaria (O. Costa, 1849) Catephia alchymista (Denis i Schiffermüller, 1775) Pachycnemia hippocastanaria (Hübner, 1799) Catocala conjuncta (Esper, 1786) Peribatodes rhomboidaria (Denis i Schiffermüller, 1775) Catocala nymphagoga (Esper, 1787) Pseudoterpna coronillaria (Hufnagel, 1767) Cryphia pallida (Bethune & Baker,1894) Rhodometra sacraria (Linnaeus, 1767) Dysgonia algira (Linnaeus, 1767) Scopula imitaria (Hübner, 1799) Emmelia trabealis (Scopoli, 1763) Scopula marginepunctata (Goeze, 1781) Eublemma ostrina (Hübner, 1808) Scopula minorata (Boisduval, 1833) Eublemma parva (Hübner, 1808) Scopula ornata (Scopoli, 1763) Eutelia adulatrix (Hübner, 1813) Heliothis peltigera (Denis i Schiffermüller, 1775) Hoplodrina ambigua (Denis i Schiffermüller, 1775) Fam. Pyralidae: Lygephila craccae (Denis i Schiffermüller, 1775) Ancylolomia tentaculella (Hübner, 1796) Mythimna albipuncta (Denis i Schiffermüller, 1775) Dioryctria mendacella (Staudinger, 1859) Mythimna vitellina (Hübner, 1808) Emmatheudes punctella (Treitschke, 1833) Noctua pronuba (Linnaeus, 1758) Endotricha flammealis (Denis i Schiffermüller, 1775) Spodoptera exigua (Hübner, 1808) Etiella zinckenella (Treitschke, 1832) Tyta luctuosa (Denis i Schiffermüller, 1775) Euchromius bellus (Hübner, 1796)

Homeosoma sinuella (Fabricius, 1794) Fam. Drepanidae: Lamoria anella (Denis i Schiffermüller, 1775) Watsonalla uncinula (Borkhausen, 1790) Mecyna asinalis (Hübner, 1819) Nomophila noctuella (Denis i Schiffermüller, 1775) Fam. Notodonidae: Palpita unionalis (Hübner, 1758) Thaumetopoea pytiocampa (Denis i Schiffermüller, 1775) Udaea ferrugalis (Hübner, 1796)