DOCSLIB.ORG

Durant La Dictadura De Primo De Rivera

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Durant La Dictadura De Primo De Rivera Ramon Corts i Blay, prev. LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) SOBRE LA “QÜESTIÓ CATALANA” DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Separata d’Analecta Sacra Tarraconensia 85 (2012) 5-142 ÍNDEX ÍNDEX VIII. La visita apostòlica de 1928 a Catalunya ................................ 1 VIII. La visita apostòlica de 1928 a Catalunya ................................ 1 VIII. La redacció dels decrets de les congregacions romanes ......... 5 VIII. La redacció dels decrets de les congregacions romanes ......... 5 La inquietud del Govern espanyol .......................................... 5 La inquietud del Govern espanyol .......................................... 5 VIII. Els decrets i les instruccions romanes ..................................... 16 VIII. Els decrets i les instruccions romanes ..................................... 16 Penitenciaria Apostòlica ......................................................... 18 Penitenciaria Apostòlica ......................................................... 18 Congregació dels Ritus ........................................................... 23 Congregació dels Ritus ........................................................... 23 Congregació per als Seminaris ............................................... 31 Congregació per als Seminaris ............................................... 31 Congregació del Concili ......................................................... 39 Congregació del Concili ......................................................... 39 Congregació Consistorial ........................................................ 52 Congregació Consistorial ........................................................ 52 IIIV. Disposicions de la Congregació per als Religiosos ................. 57 IIIV. Disposicions de la Congregació per als Religiosos ................. 57 Visites apostòliques als jesuïtes catalans i als benedic- Visites apostòliques als jesuïtes catalans i als benedic- tins de Montserrat ............................................................. 66 tins de Montserrat ............................................................. 66 IIIV. Consideracions finals sobre els decrets i les disposicions IIIV. Consideracions finals sobre els decrets i les disposicions romanes ................................................................................... 70 romanes ................................................................................... 70 Apèndix documental ...................................................................... 79 Apèndix documental ...................................................................... 79 LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) 1 LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) SOBRE LA “QÜESTIÓ CATALANA” DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA* Ramon Corts i Blay I. LA VISITA APOSTÒLICA DE 1928 A CATALUNYA En aquesta mateixa revista hem publicat ja tres articles sobre la visita apostòlica de 1928 que féu monsenyor Tedeschini a Catalunya,1 segons les *Aquest article ha estat publicat en castellà, amb el títol «La redacción de los decretos de la Curia romana de 1928 y 1929 sobre la “Cuestión Catalana”» en el darrer número de la revista del Centro de Historia Eclesiástica de España en Roma, institut annex a la Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat a Roma, Anthologica Annua. Aquesta versió catalana, respecte a l’anterior, hi afegeix el fruit de la investigació en arxius que no foren visitats durant la redacció de l’article en llengua espanyola, com també hi afegeix nous documents en el seu Apèndix documental. 1. Federico Tedeschini (Antrodoco, diòcesi de Rieti, 12 d’octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959). En 1900 passà al servei de la Secretaria d’Estat. Benet XV el nomenà substitut de la Secretaria d’Estat. El 31 de març de 1921 fou nomenat nunci d’Espanya, i el 30 d’abril, arquebisbe de Lepant, el mateix títol que ostentà Achille Ratti, futur Pius XI. Arribà a Madrid el primer dia de juny de 1921 i hi romangué fins a l’11 de juny de 1936, cinc setmanes abans de l’inici de la Guerra Civil. Pius XI el creà cardenal en el consistori del 13 de març de 1933, però reservat in pectore, no fou fet públic el seu nom fins al consistori del 16 de desembre de 1935. Rebé la birreta cardenalícia, amb permís, encara que de mala gana del Sant Pare, de mans del president de la República, Niceto Alcalá Zamora –catòlic practi- cant. Un cop tornat a Roma tingué encara diversos càrrecs, entre ells el d’arxiprest de la Pa- 5 2 RAMON CORTS I BLAY fonts de l’Arxiu Secret Vaticà.2 Diguem un cop més que fou encarregada per Pius XI al seu nunci a Espanya, el mateix Tedeschini, per esbrinar quin ús hom feia a Catalunya de la llengua catalana en la predicació i en l’ensenyament de la doctrina cristiana, quan les denúncies que arribaven a la Santa Seu eren que s’hi conculcaven els drets dels castellanoparlants i que fins alguns bisbes i la majoria de la clerecia, així com molta part del poble fidel, donaven llur suport als corrents catalanistes, àdhuc separatistes. Al darrera de l’origen de la visita hi havia certament les pressions de la Dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella3 –com triarcal Basílica Vaticana, el març de 1939. Mantingué una estreta relació personal amb Benet XV i fou, junt amb Eugenio Pacelli, amic i protegit del secretari d’Estat, cardenal Gasparri. Ambdós, Pacelli i Tedeschini, es professaven una fina i sincera amistat. V.Cárcel Ortí, La II República y la Guerra civil Española en el Archivo Secreto Vaticano, I.-1, Documentos del año 1931 (febrero – julio), Madrid 2011, 1-15: ID., «Documentos del Pontificado de Pío XI sobre España (1922-1939)»: Analecta Sacra Tarraconensia 80 (2007) p. 236. 2. Vegeu els nostres articles «La visita apostòlica de 1928 del nunci Tedeschini a Barcelona, un intent de repressió d’una pastoral en català»: AnalTar 81 (2008) 197-603, «L’informe final de la visita apostòlica de 1928 del nunci Tedeschini a Catalunya»: Ibid., 83 (2010) 485-757, i «La visita del nunci Tedeschini de 1928-1929 a Montserrat»: Ibid., 84 (2011) 839-870. Posem a continuació les sigles dels arxius que hem consultat: De l’Estat de la Ciutat del Vaticà: ACC (Archivio della Congregazione per il Clero). Abans, de la Sacra Congregazione del Concilio. ACCS (Archivio della Congregazione per le Cause dei Santi). Hi ha una part de l’arxiu de la Sacra Congregazione dei Riti. ACEC (Archivio della Congregazione per l’Educazione Cattolica). Abans, Sacra Congregazione dei Seminari e delle Università degli Studi. AA.EE.SS. (Affari Ecclesiastici Straordinari) Arxiu de la Segretaria di Stato. Des del gener de 2011 l’arxiu d’aquesta Congregació es troba a la Secretaria d’Estat. ACV (Archivio della Congregazione dei Vescovi). Hi ha l’arxiu de la Sacra Congre- gazione Consistoriale. APA (Archivo della Penitenziaria Apostolica). ASV (Archivio Segreto Vaticano), fons Archivio Nunziatura di Madrid. De fora de l’Estat de la Ciutat del Vaticà: ADB (Arxiu Diocesà de Barcelona), Arxiu Dr. Lluís Carreras. ADM (Arxiu Diocesà de Mallorca), fons Miralles. ADU (Arxiu Diocesà d’Urgell), fons bisbe Guitart. AFPC (Arxiu del Foment de Pietat Catalana), Recull de notícies històriques I (1909- 1993). AHAT (Arxiu Històric de l’Arxidiòcesi de Tarragona), fons Francesc d’A. Vidal i Barraquer. 6 LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) 3 ho reconeix la mateixa Santa Seu–,4 la qual veia en el catalanisme dins de l’Església una amenaça als seus intents per assolir la unió d’Espanya entre tots els components de la vida social i política, fins i tot de la mateixa Església. De tot això, en deia també «espanyolitzar Catalunya».5 Realment és el que pretenien d’assolir el dictador i els seus delegats a Catalunya, els generals Emilio Barrera, capità general,6 i Joaquín Milans del Bosch, el governador civil,7 els quals cercaven, a més, la col·laboració de la mateixa Església amb aquest pla, imprescindible per a emprendre la regeneració –deien– d’Espanya. 3. Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Cadis 1870 – París 1930), militar i polític, segon marquès d’Estella, en 1922 fou nomenat capità general de Catalunya, en 1923 prengué la direcció del Directori militar que acabaven de constituir diversos militars, en un cop d’Estat, el 15 de setembre. Dimití el 26 de gener de 1930. En un principi, per mor de les promeses d’un cert regionalisme fetes per Primo de Rivera, els sectors conservadors de Catalunya, especialment la Lliga Catalana, acceptaren el cop d’Estat. La supressió de la Mancomunitat de Catalunya i altres mesures anticatalanistes provocaren la ruptura amb el dictador a principis de gener de 1924. Per a aquest període ens remetem a J. M. Roig i Rossich, La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural, Abadia de Montserrat, 1992. 4. “Promemòria de la Congregació d’Afers Eclesiàstics Extraordinaris sobre la Qüestió catalana.” Any 1930 (original): AA.EE.SS., Spagna, 1928, pos 589, fasc. 19, f. 24. Vegeu el nostre apèndix documental número 1. 5. Aquesta expressió, l’emprava el general Primo de Rivera, el qual creia que «Ca- talunya estava excessivament catalanitzada [...] que el que convenia era precisament es- panyolitzar-la». Així hom pot llegir-ho en una «Relació de fets ocorreguts a Barcelona els dies 8 i 9 de gener de 1924», quan el Dictador convocà diversos representants de partits i d’institucions catalanes per a demanar llur col·laboració amb els seus intents més amunt esmentats. Aquest document es conserva entre els papers del bisbe Justí Guitart d’Urgell, el qual
Load more

Recommended publications
  • The Jesuits and the Catholic University of Canada at Kingston
    CCHA Historical Studies, 58 (1991), 57-77 The Jesuits and the Catholic University of Canada at Kingston by Terence J. FAY, SJ When the Jesuits accepted the direction of Regiopolis College and its University Charter in 1931, they pondered the possibility of opening the Catholic University of Canada at Kingston.1 The idea of an independent national Catholic university was not new to Catholics in central Canada. Ottawa College after it received a university charter in 1889 strove to fulfil this role, and St. Francis Xavier University at Antigonish in 1923 made “a firm commitment to become an autonomous, multifaculty university.”2 Many Catholics were also aware that the Catholic University of America in Washington DC was founded in 1888 as an independent national university for American Catholics. Could a similar university be opened in Kingston for central Canadian Catholics? Let me start this study of the Jesuits and the Catholic University of Canada at Kingston with a preliminary consideration of Catholic university education at the beginning of the 1930s. In addition to the two English-speaking Catholic universities mentioned above, there were sixteen Catholic colleges affiliated in a variety of different patterns: four in the maritime provinces, seven in central Canada, and four on the western prai- ries.3 Financially they were managed with little regular funding, and the renewal of their university affiliations was often difficult. In regard to one 1 I wish to acknowledge those who read this paper and made helpful comments: Patrick Boyle, SJ, Frederick Crowe, SJ, Edward Dowling, SJ, Joseph Driscoll, SJ, Roger Guindon, OMI, Msgr.
    [Show full text]
  • Ad Cleri Disciplinam: the Vincentian Seminary Apostolate in the United States
    II. AD CLERI DISCIPLINAM: THE VINCENTIAN SEMINARY APOSTOLATE IN THE UNITED STATES by Stafford Poole, C.M. The seminary apostolate first brought the Vincentian Community to the United States, and this apostolate remained one of its principal works until recent times. The Vincentians were also one of the few communities that came to the United States for the explicit purpose of establishing a diocesan seminary. The Vincentian Tradition It is commonly believed that seminaries as they are known today originated with the Council of Trent. This is only partly true. The famous decree on the erection of seminaries (Session 23, chapter 28) inspired many bishops and reformers to undertake some form of clerical formation, but it provided very little in the way of guide­ lines or practical suggestions. Most efforts to found seminaries along the model given by Trent were failures. Modern seminaries grew up in seventeenth century France and took their origins from ordination retreats, such as that devised by Saint Vincent de Paul for the Diocese of Beauvais, in which candidates for orders were given rudimentary training in the essentials of their ministry. Prior to the French Revolution seminaries were rarely self-contained academic institutions. They presupposed that academic education was received elsewhere, and they concentrated on such matters as the administration of the sacraments, ceremonies, plain-chant, and other things necessary for the practical exercise of priestly ministry. Soon, however, programs of spiritual formation were added. 97 Understandably, the courses were often short and the faculties small. A sojourn in a seminary could be as brief as six months or as long as three years.
    [Show full text]
  • Acta Apostolicae Sedis
    ACTA APOSTOLICAE SEDIS COMMENTARIUM OFFICIALE ANNUS V. - VOLUMEN V. ROMAE TYPIS POLYGLOTTIS VATICANIS MDCCCCXIII Annus V. - Vol. V. Die 25 Ianuarii 1913. Num. 1. ACTA APOSTOLICAE SEDIS COMMENTAEIUM OFFICIALE ACTA PII PP. X MOTU PROPRIO QUO PROVIDETUR REGIMEN ORDINIS FRATRUM MINORUM CONVENTUALIUM DU­ RANTE INFIRMA VALETUDINE MINISTRI GENERALIS. Supremum officium in universa Ecclesia humilitati Nostrae commissum rei sacrae procurationis gerendae postulat, ut rectae cuiuscumque Ordinis actioni pro videamus. Quum porro dilecto filio Victori Mariae Sottaz, Fratrum Minorum Conventualium generali Ministro, diuturna invaletudo a laboribus quiescendi necessitatem faciat; ipso in Ministri generalis munere perma­ nente, ad totius Ordinis Conventualium administrationem re­ ligiosum virum Franciscum Mariam Dall'Olio, eiusdem Ordinis Procuratorem, etiam in Vicarium generalem cum omnibus facultatibus eidem debitis eligimus. Duobus vero modo Adsi- stentibus, dilectis Hieronymo Mariae Mileta et Stephano Mariae Ignudi, duos alios adiungimus, dilectos Aloisium Mariam San­ toro, in Basilica Vaticana Poenitentiarium, et Dominicum Ma­ riam Tavani in collegio seraphico S. Theodori de Urbe modera­ torem, qui in officio, quod obtinent, permanentes, eidem Vica­ rio generali in cunctis praesto erunt, et quorum ipse vota deli­ berativa exposcere tenebitur. In omnibus vero Curiae generalis conventibus etiam religiosi Francisci Mariae Formenti consilia et vota erunt exquirenda, praecipue si de sacris expeditionibus populis ad pietatem excolendis aliquid erit pertractandum. 6 Acta Apostolicae Sedis. - Commentarium Officiale. Haec a Nobis, uti supra, decreta et statuta, usque ad Congre­ gationem generalem anno 1913 habendam ab universis Ordinis Conventualium sodalibus ita erunt servanda, ut unicuique reli­ giosum sit moderatorum voluntati morem gerere, iisdemque obedientiam et reverentiam prompto hilarique animo in omni­ bus praestare : non obstantibus Constitutionibus et Ordinatio­ nibus apostolicis, etiam speciali mentione dignis, ceterisque contrariis quibuscumque.
    [Show full text]
  • 3 Cristóbal Robles Muñoz El Modernismo Religioso Y Su
    EL MODERNISMO RELIGIOSO Y SU CRISIS. 3. DESPUÉS DE PÍO X Cristóbal Robles Muñoz 2014 SUMARIO 1. CONFESIONALIZACIÓN Y CONCENTRACIÓN RELIGIOSA El giro de Pío X hacia lo religioso ¿Colaborar con no católicos y no creyentes? Los católicos integrales Bélgica, ¿integrales y también constitucionales? 2. EL CATOLICISMO INTEGRAL: LA NUEVA SITUACIÓN El debate entre los católicos franceses El caso Lemire La situación en Italia y Bélgica ¿Desautorizados por la Santa Sede? ¿Desclericalizar la Iglesia? La obediencia al Papa y la "Paz de Metz” 3. HACIA EL DECLIVE DE LOS INTEGRALES La posición de los jesuitas Claridad y Verdad La aplicación de la Singulari Quadam Todo y solo lo que es católico romano 4. EL DEBER DE SOBREVIVIR Y LUCHAR “Con la autorización del Jefe Supremo” El ascenso de los “otros” católicos “Son tiempos de guerra” Católicos y sindicalismo 5. UNA REALIDAD “INSOPORTABLE” Una situación intolerable "Maison Saint-Pierre” La defensa del confesionalismo 6. “TIEMPOS TRISTES”. Disciplina y fidelidad ¿Un papa santo? Un Papa tolerante e ilustrado Cambio de rumbo 7. PAZ SOCIAL Y UNIDAD EN LA IGLESIA Católicos, sin distingos Le Mémoire, de Mignot Pío X, ¿un paréntesis triste? Hay que ser constitucionales 8. RENOVACIÓN, REFORMAS Y PRINCIPIOS Retornar al proyecto de renovación Integrales, pero no integristas La difícil posición de la Santa Sede 10 CRISTÓBAL ROBLES MUÑOZ Un programa para ahora y para la paz Importan los principios más que el nombre 9. BENIGNI, INTELIGENTE Y DESCARTADO La Iglesia y ante los “momentos decisivos” Los católicos ante la paz Dos vías, dos hipótesis El caso Jonckx 10. RECUPERAR LA LIBERTAD DE LA IGLESIA La obediencia al Papa El Grupo “Democracia Cristiana” “...tutti noi non siamo più quelli d’allora” La energía interior 11.
    [Show full text]
  • HP TRIM Report
    Archdiocese of Chicago Archives & Records Center Page 1 Title (Free Text Part) George Cardinal Mundelein Personal Papers Classification History Records - Finding Aid Owner Location George Mundelein Begin Date 1/1/1902 End Date 12/31/1939 Processor(s) Binder, Matthew; Satzik, Julie Date Created 2/13/2012 at 4:48 PM Accession Number 199005803 Number of Boxes 28 Security Unrestricted Access, Archives Copyright Notice No restrictions Collection Language(s) English; Italian; Latin Biographical/Administrative History George William Mundelein was born to parents Francis and Mary Mundelein in New York, on July 2, 1872. From his earliest years, Mundelein was educated by religious orders. Between school and a devoutly Catholic family, the Church made a distinct impression on the young man. He excelled in his studies at St. Nicholas’ Parochial School and was able to enroll at De La Salle Academy in New York. Upon completion of his degree, he was offered a commission to Annapolis but turned it down in favor of a higher calling. Mundelein’s dedication to study and commitment to the Church attracted the attention of prominent members of the Brooklyn clergy like Bishop McDonnell. With his support, Mundelein earned a chance to study at St. Vincent’s Archabbey outside of Beatty, Pennsylvania. By 1892, he was enrolled at the Urban College of Propaganda in Rome, Italy. After the requisite three years at the North American College, Mundelein was still one year younger than the canonical age for ordination. Bishop McDonnell again intervened and secured a dispensation for Mundelein’s early ordination to the priesthood. The dispensation was only granted because Mundelein had already proved his dedication to the Church through diligent study and active involvement in the college.
    [Show full text]
  • Paulist Choir Leader Is Transferred to New York; to Open Choral
    EVERY PRIEST ASKED REUGIOUS VOCATION Pray lor the Pray lor the CATHOLIC CHURCH SHOWN BY POPE TO OFFER A SO PRECIOUS FLOWER Success of the k. Coming of a FOUNDER OF MORE SCHOOLS MASS FOR PEACE ON GOD P L A N T S SEEDS Catholic Press Just Peace OF HIGHER EDUCATION THAN SATURDAY, JUNE 29 HIMSELF SAYS BISHOP ALL SECTS PUT TOGETHER Full Text of Motu Proprio of Beauty of Convent Life, When Holy Father Reaches Properly Lived, Told to America. Sisters. First Free Public Institutions Were Started B O M B A R D M E I^O F PRAYEFT AT ST. ANTHONY JUBILEE by Her Popes and Bishops, Shows Church to “Do Violence” to the Franciscan Order’s Hospital Father T. P. Smith Marks Anniversary; Corner­ Sacred Heart That War VOL. XIII. NO. 45. DENVER, COLO., THURSDAY. JUNE 20, 1918. $2 PER YEAR. May End. stone Laid for Annex. GIVES STATISTICS OF PAST, PRESENT Saturday of next week, the feast of Not to bring honor to themselves, but SS. Peter and Paul, is the day set by to add to the glory of God, was the rea­ REV, M. F. CALLANAN His Holiness, Pope Benedict XV, for son why the Poor Sisters of' St. Fran­ .‘^trangc as it seems to Catholics, who o<ls, held in the year 859, formulated “doing violence” to the Sacred Heart cis of. the Perpetual -Adoration cele­ TO CELEBRATE 25TH The Catholic World hear t>ducation preached from their pul­ enactments, calling upon the parish with a genuine bombardment of prayers brated the silver jubilee of St.
    [Show full text]
  • José María Vázquez García-Peñuela Universidad Internacional De La Rioja Miguel A
    A LOS OCHENTA AÑOS DE LOS PACTOS DE LETRÁN: "LA STORIA DOCUMENTATA DELLA CONCILIAZIONE TRA LA SANTA SEDE EDIL GOVERNO D'ITALIA" DE GASPARRI José María Vázquez García-Peñuela Universidad Internacional de La Rioja Miguel A. Ortiz Pontificia Universita della Santa Croce (Roma) Abstract: Cardinal Pietro Gasparri, Secretary of State ofBenedict XV and Pio XI , protagonist of the negotiations which led to the signing of the Lateran pacts, wrote a "Documented story of the Conciliazione between the Holy See and the Govemor of ltaly", which closed the controversy "Roman Question" sorted with ltaly. The text of the Cardinal accessible to scholars after the opening in 2006 of the funds of the pontificate of Pio XI kept in the Vatican Secret archives, review the different stages of the negotiations, from the first contacts between the cardinal and Benito Mussolini, right to the signing of the pacts, ratified eighty years ago. Keywords: Ecclesiastical law, Pietro Gasparri, Lateran's agreements, Roman Question. Resumen: El Cardenal Pietro Gasparri, Secretario de Estado de Benedicto XV y de Pío XI, protagonista de las negociaciones que llevaron a la firma de los Pactos Lateranenses, escribió una "Storia documentata della Conciliazione tra la Santa Sede edil Govemo d'ltalia", con la que se ponía fin a la controvertida "Cuestión Romana" originada con la unidad de Italia. El texto del Cardenal, accesible a los estudiosos tras la apertura en 2006 de los fondos del Pontificado de Pío XI custodiados en el Archivo Secreto Vaticano, recorre las etapas de la negociación, desde los primeros contactos oficiosos mantenidos entre el Cardenal y Benito Mussolini, hasta la firma de los Acuerdos sancionados hace ochenta años.
    [Show full text]
  • Satholic (Shoirmaster
    Ulip ſatholic (ſhoirmaster F E E R U A R ºr N IN E T E E N F I F. T. E. E. N. º -- s ºrietº uſ ºf. (ºrºguru uſ America Oſbe Catholic Choirmaster THE OFFICIAL BULLETIN of The Society of St. Gregory of America A magazine for those interested in Liturgical Church Music. Nicola A. Montani, Editor. STAFF OF CONTRIBUTORS. Very Rev. E. R. Dyer, S.S. D.D.; Very Rev. A. De Santi, S.J.; Rev. L. Bouhier, S.S.; Mr. James A. McDavitt; Rev. A. Dress, Mus. D.; Dom A. Eudine, O.S.B.; Rev. A. L. Gabert, Mus. D.; Dom Gajard, O.S.B.; Rev. Garrouteigt, S.S.; Rev. Virgil Genevrier; Rev. G. Gleason, S.S.; Mr. F. W. Goodrich; Rev. H. T. Henry, Litt. D.; Rev. N. Holly; Rev. G. Huegle, O.S.B.; Mr. J. P. Keating; Rev. E. M. McKeever, LL.D.; Rev. T. Laboure, O.M.I.; Rev. C. H. Lefebvre, S.J.; Rev. L. P. Manzetti, Mus. D.; Mr. A. Mauro, Mus. D.; Dom A. Mocquereau, O.S.B.; Rev. J. M. Petter, S.T.B., Mus. D.; Mr. A. Van Dyke Power, Litt. D.; Mr. R. R. Terry; Rev. D. Waedenschwiler, O.S.B.; Mr. W. N. Waters; Rev. S. M. Yenn.; Dom L. M. Zerr, O.S.B. All editorial matter, programmes, etc., should be addressed to the editor. All matter pertaining to advertising, subscriptions, etc., should be addressed to Bro ther Berchmans, Station D, Baltimore, Md. On general matters concerning the Society, address: The Society of St.
    [Show full text]
  • Papers of John Hagan, Irish College Rome (1904-1930)
    Archival list Papers of John Hagan, Irish College Rome (1904-1930) ARCHIVES PONTIFICAL IRISH COLLEGE, ROME HAG 1/ 1927/ DOCUMENTS OF 1927 1 1 January 1927 Holograph letter from J.J.Ryan, The Hermitage, Cab- ragh, Thurles (County Tipperary), to Hagan. Enclosing draft from his friend Sir J.J.Ryan. Marquis Maloney also promised a donation. Curran spent Christmas with J.F.[Ry]. 1 p 2 2 January 1927 Copy handwritten letter from Bishop John Carroll, Bi- shop's House, Lismore (Australia), to Fr.Durkin c/o Mr. J.McVeagh, 1 Gordon House, London W.(England), asking questions regarding Durkin's proposed further study, with a view to extending his leave of absence beyond August 1927. (Covering letter not extant.) 1 p 3 5 January 1927 Holograph card from Bishop A.Brownrigg, Kilkenny, to Hagan, in gratitude for his ingenious interpretation of the codex law 430. Further enclosing petition (not ex- tant) hoping the fee will be moderate. 2 pp 4 5 January 1926 Holograph letter from Bishop Laurence Gaughran, Bi- shop's House, Mullingar (County Westmeath), to Ha- gan, enclosing cheque for honorarium and fees. 1 p 5 December 1924- Canon Mullin and the Glasgow administratorship 5 January 1927 File of copy correspondence between Canon James Mullin, Glasgow Cathedral, and Fr.John Ritchie V.G. for Archbishop Mackintosh of Glasgow, further between Mullin and the 1834 HAG 1/ 1927/ Congregation of the Consistory; printed petition by priests of the archdio- cese; statements by Mullin on Frs.O'Brien and MacNally; his relations with Mackintosh; a summary of the case (Italian) [for the Holy Office].
    [Show full text]