Ramon Corts i Blay, prev. LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) SOBRE LA “QÜESTIÓ CATALANA” DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Separata d’Analecta Sacra Tarraconensia 85 (2012) 5-142 ÍNDEX ÍNDEX VIII. La visita apostòlica de 1928 a Catalunya ................................ 1 VIII. La visita apostòlica de 1928 a Catalunya ................................ 1 VIII. La redacció dels decrets de les congregacions romanes ......... 5 VIII. La redacció dels decrets de les congregacions romanes ......... 5 La inquietud del Govern espanyol .......................................... 5 La inquietud del Govern espanyol .......................................... 5 VIII. Els decrets i les instruccions romanes ..................................... 16 VIII. Els decrets i les instruccions romanes ..................................... 16 Penitenciaria Apostòlica ......................................................... 18 Penitenciaria Apostòlica ......................................................... 18 Congregació dels Ritus ........................................................... 23 Congregació dels Ritus ........................................................... 23 Congregació per als Seminaris ............................................... 31 Congregació per als Seminaris ............................................... 31 Congregació del Concili ......................................................... 39 Congregació del Concili ......................................................... 39 Congregació Consistorial ........................................................ 52 Congregació Consistorial ........................................................ 52 IIIV. Disposicions de la Congregació per als Religiosos ................. 57 IIIV. Disposicions de la Congregació per als Religiosos ................. 57 Visites apostòliques als jesuïtes catalans i als benedic- Visites apostòliques als jesuïtes catalans i als benedic- tins de Montserrat ............................................................. 66 tins de Montserrat ............................................................. 66 IIIV. Consideracions finals sobre els decrets i les disposicions IIIV. Consideracions finals sobre els decrets i les disposicions romanes ................................................................................... 70 romanes ................................................................................... 70 Apèndix documental ...................................................................... 79 Apèndix documental ...................................................................... 79 LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) 1 LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) SOBRE LA “QÜESTIÓ CATALANA” DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA* Ramon Corts i Blay I. LA VISITA APOSTÒLICA DE 1928 A CATALUNYA En aquesta mateixa revista hem publicat ja tres articles sobre la visita apostòlica de 1928 que féu monsenyor Tedeschini a Catalunya,1 segons les *Aquest article ha estat publicat en castellà, amb el títol «La redacción de los decretos de la Curia romana de 1928 y 1929 sobre la “Cuestión Catalana”» en el darrer número de la revista del Centro de Historia Eclesiástica de España en Roma, institut annex a la Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat a Roma, Anthologica Annua. Aquesta versió catalana, respecte a l’anterior, hi afegeix el fruit de la investigació en arxius que no foren visitats durant la redacció de l’article en llengua espanyola, com també hi afegeix nous documents en el seu Apèndix documental. 1. Federico Tedeschini (Antrodoco, diòcesi de Rieti, 12 d’octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959). En 1900 passà al servei de la Secretaria d’Estat. Benet XV el nomenà substitut de la Secretaria d’Estat. El 31 de març de 1921 fou nomenat nunci d’Espanya, i el 30 d’abril, arquebisbe de Lepant, el mateix títol que ostentà Achille Ratti, futur Pius XI. Arribà a Madrid el primer dia de juny de 1921 i hi romangué fins a l’11 de juny de 1936, cinc setmanes abans de l’inici de la Guerra Civil. Pius XI el creà cardenal en el consistori del 13 de març de 1933, però reservat in pectore, no fou fet públic el seu nom fins al consistori del 16 de desembre de 1935. Rebé la birreta cardenalícia, amb permís, encara que de mala gana del Sant Pare, de mans del president de la República, Niceto Alcalá Zamora –catòlic practi- cant. Un cop tornat a Roma tingué encara diversos càrrecs, entre ells el d’arxiprest de la Pa- 5 2 RAMON CORTS I BLAY fonts de l’Arxiu Secret Vaticà.2 Diguem un cop més que fou encarregada per Pius XI al seu nunci a Espanya, el mateix Tedeschini, per esbrinar quin ús hom feia a Catalunya de la llengua catalana en la predicació i en l’ensenyament de la doctrina cristiana, quan les denúncies que arribaven a la Santa Seu eren que s’hi conculcaven els drets dels castellanoparlants i que fins alguns bisbes i la majoria de la clerecia, així com molta part del poble fidel, donaven llur suport als corrents catalanistes, àdhuc separatistes. Al darrera de l’origen de la visita hi havia certament les pressions de la Dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella3 –com triarcal Basílica Vaticana, el març de 1939. Mantingué una estreta relació personal amb Benet XV i fou, junt amb Eugenio Pacelli, amic i protegit del secretari d’Estat, cardenal Gasparri. Ambdós, Pacelli i Tedeschini, es professaven una fina i sincera amistat. V.Cárcel Ortí, La II República y la Guerra civil Española en el Archivo Secreto Vaticano, I.-1, Documentos del año 1931 (febrero – julio), Madrid 2011, 1-15: ID., «Documentos del Pontificado de Pío XI sobre España (1922-1939)»: Analecta Sacra Tarraconensia 80 (2007) p. 236. 2. Vegeu els nostres articles «La visita apostòlica de 1928 del nunci Tedeschini a Barcelona, un intent de repressió d’una pastoral en català»: AnalTar 81 (2008) 197-603, «L’informe final de la visita apostòlica de 1928 del nunci Tedeschini a Catalunya»: Ibid., 83 (2010) 485-757, i «La visita del nunci Tedeschini de 1928-1929 a Montserrat»: Ibid., 84 (2011) 839-870. Posem a continuació les sigles dels arxius que hem consultat: De l’Estat de la Ciutat del Vaticà: ACC (Archivio della Congregazione per il Clero). Abans, de la Sacra Congregazione del Concilio. ACCS (Archivio della Congregazione per le Cause dei Santi). Hi ha una part de l’arxiu de la Sacra Congregazione dei Riti. ACEC (Archivio della Congregazione per l’Educazione Cattolica). Abans, Sacra Congregazione dei Seminari e delle Università degli Studi. AA.EE.SS. (Affari Ecclesiastici Straordinari) Arxiu de la Segretaria di Stato. Des del gener de 2011 l’arxiu d’aquesta Congregació es troba a la Secretaria d’Estat. ACV (Archivio della Congregazione dei Vescovi). Hi ha l’arxiu de la Sacra Congre- gazione Consistoriale. APA (Archivo della Penitenziaria Apostolica). ASV (Archivio Segreto Vaticano), fons Archivio Nunziatura di Madrid. De fora de l’Estat de la Ciutat del Vaticà: ADB (Arxiu Diocesà de Barcelona), Arxiu Dr. Lluís Carreras. ADM (Arxiu Diocesà de Mallorca), fons Miralles. ADU (Arxiu Diocesà d’Urgell), fons bisbe Guitart. AFPC (Arxiu del Foment de Pietat Catalana), Recull de notícies històriques I (1909- 1993). AHAT (Arxiu Històric de l’Arxidiòcesi de Tarragona), fons Francesc d’A. Vidal i Barraquer. 6 LA REDACCIÓ DELS DECRETS DE LA CÚRIA ROMANA (1928-1929) 3 ho reconeix la mateixa Santa Seu–,4 la qual veia en el catalanisme dins de l’Església una amenaça als seus intents per assolir la unió d’Espanya entre tots els components de la vida social i política, fins i tot de la mateixa Església. De tot això, en deia també «espanyolitzar Catalunya».5 Realment és el que pretenien d’assolir el dictador i els seus delegats a Catalunya, els generals Emilio Barrera, capità general,6 i Joaquín Milans del Bosch, el governador civil,7 els quals cercaven, a més, la col·laboració de la mateixa Església amb aquest pla, imprescindible per a emprendre la regeneració –deien– d’Espanya. 3. Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Cadis 1870 – París 1930), militar i polític, segon marquès d’Estella, en 1922 fou nomenat capità general de Catalunya, en 1923 prengué la direcció del Directori militar que acabaven de constituir diversos militars, en un cop d’Estat, el 15 de setembre. Dimití el 26 de gener de 1930. En un principi, per mor de les promeses d’un cert regionalisme fetes per Primo de Rivera, els sectors conservadors de Catalunya, especialment la Lliga Catalana, acceptaren el cop d’Estat. La supressió de la Mancomunitat de Catalunya i altres mesures anticatalanistes provocaren la ruptura amb el dictador a principis de gener de 1924. Per a aquest període ens remetem a J. M. Roig i Rossich, La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural, Abadia de Montserrat, 1992. 4. “Promemòria de la Congregació d’Afers Eclesiàstics Extraordinaris sobre la Qüestió catalana.” Any 1930 (original): AA.EE.SS., Spagna, 1928, pos 589, fasc. 19, f. 24. Vegeu el nostre apèndix documental número 1. 5. Aquesta expressió, l’emprava el general Primo de Rivera, el qual creia que «Ca- talunya estava excessivament catalanitzada [...] que el que convenia era precisament es- panyolitzar-la». Així hom pot llegir-ho en una «Relació de fets ocorreguts a Barcelona els dies 8 i 9 de gener de 1924», quan el Dictador convocà diversos representants de partits i d’institucions catalanes per a demanar llur col·laboració amb els seus intents més amunt esmentats. Aquest document es conserva entre els papers del bisbe Justí Guitart d’Urgell, el qual