Informe Preliminar Sobre La Reestructuració De Les Xarxes MAT
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Daniel Depris Président du CEPHES Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 1 de 132 Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 2 de 132 Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona Daniel Depris President del CEPHES Consultor- expert- formador Octobre 2007 Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 3 de 132 Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 4 de 132 Sumari 1. Objecte del present informe – Aspectes generals...................…. 6 2. Línies elèctriques i medi ambient................................................. 22 2.1 Vulnerabilitat de les línies aèries de transport d’electricitat... 22 2.1.1 Vulnerabilitat als incidents climàtics.............................. 22 2.1.2 Efectes destructors del vent.......................................... 23 2.1.3 Altres qüestions relacionades amb la climatologia i el terreny 26 2.1.4 Problemes diversos....................................................... 28 2.1.5 Vulnerabilitat als fets devastadors ................................ 32 2.2 Línies elèctriques i salut......................................................... 47 2.2.1 Efectes no electromagnètics nocius per a la salut provocats per les línies aèries…………………………... 67 2.2.2 Conseqüències secundàries dels camps induïts............. 71 2.2.3 Pèrdues del valor immobiliari.......................................... 71 2.2.4 Perills diversos................................................................. 74 2.2.4.1 Perills per a la fauna aviària............................... 74 2.2.4.2 Perills d’electrització i d’electrocució.................. 75 2.2.4.3 Preservació dels paisatges i llocs d’interès........ 81 2.3 Conclusions del Capítol 2......................................................... 84 3. Soterrament de les xarxes existents o futures............................ 87 3.1 Antecedents històrics.............................................................. 87 3.1.1 Les solucions subterrànies i immergides....................... 89 3.1.2 Línies aïllades amb gas................................................. 103 3.1.3 Els cables supraconductors........................................... 113 3.1.4 Les solucions submarines.............................................. 117 3.2 Conclusions del Capítol 3....................................................... 121 4. Aspectes financers de l’expedient............................................. 122 4.1 Consideracions generals....................................................... 122 4.2 Conclusions del Capítol 4...................................................... 126 5. Conclusions generals................................................................... 132 Traducció de documents testimonials............................................... 134 Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 5 de 132 1. Objecte del present informe – Aspectes generals En el context de l’estudi que ens ha encomanat el CILMA, varem anar a la província de Girona per reunir-nos amb els responsables locals i regionals, i també per efectuar una primera visita als diferents llocs afectats per les reestructuracions de les xarxes AT, MAT i EAT que s’estan programant. El nostre estudi preliminar in situ s’ha basat en els projectes que ha presentat la REE al dia d’avui, i que consisteixen en línies aèries destinades a alimentar principalment les subestacions del futur TGV Perpinyà-Barcelona. Hi hem tractat també dels llocs afectats per aquests projectes. El present informe té per objecte definir els grans eixos d’un possible contra- estudi amb mires a la protecció dels llocs d’interès, les persones i els béns, acudint a solucions que no siguin aèries. Ens limitarem als arguments generals, doncs no serà possible efectuar contra propostes concretes sense que hi hagi un estudi aprofundit. I menys quan el cas és complex. De fet, es veu integrat en una reestructuració general de les xarxes elèctriques de Catalunya i amb la perspectiva d’un reforçament de la gran interconnexió de 400 kV entre França i Espanya. Ara bé, aquest reforçament es planteja des de la segona meitat dels anys 70 i l’EDF i la seva filial RTE (Xarxa elèctrica de França) no han pogut efectuar-lo mai a conseqüència dels plets presentats pels ciutadans i els seus representants en contra dels diferents projectes elaborats al llarg dels darrers 30 anys. El primer projecte conegut havia d’unir Pau-Marsillon (França) a Orcoyen, Pamplona (Espanya) –vegeu mapa EDF-CERT-L106165 de 29 de maig 1979. Aquest traçat basc va ser abandonat per EDF cap al 1979, sens dubte per por d’accions subversives. Va ser substituït pel projecte dit “dels Pirineus Centrals”, que sortia Cazaril-Lannemezan (França) per anar a trobar l’Aragó. Aquest traçat va ser fortament combatut per electors i elegits de la vall de Louron, i definitivament abandonat el 1996 després de que el primer ministre francès, Alain Jupé, hi intervingués personalment. El 1988 un altre projecte, que feia passar la nova interconnexió per la Haute-Garonne i l’Ariège, va ser retirat abans de ser presentat oficialment, doncs l’oposició es va fer encara més forta que a la vall de Louron. Finalment, la RTE va presentar un últim projecte de reforçament que consistia en doblar la línia de 400 kV existent, entre de Baixas (Perpinyà) i Vic. Això malgrat els avisos formulats des del 1992 per l’UCPTE (Unió Europea de Productors i Transportistes d’Electricitat), que en un informe intern preveia fortes oposicions locals en cas de reforçament de les xarxes MAT-EAT en terres catalanes. Va ser el cas, i el 2003 l’EDF va haver de finançar un debat públic (per ordre del Govern francès) al Pirineu oriental. Va ser el segon d’aquesta mena, després del debat del 1998 a la regió de Provença-Alps-Costa Blava (relatiu al projecte dit del “Verdon”)1. Al debat públic de 2003 la oposició es mostra radicalment ferma contra una empresa que continua negant-se a estudiar solucions compatibles amb la protecció dels llocs, de les persones i dels béns. 1 Vam tenir ocasió de participar en aquests dos debats públics en qualitat d’expert independent acreditat per associacions de lluita per la protecció del medi ambient i de l’entorn de vida. Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 6 de 132 No obstant això, la reunió del 6 de maig a Perpinyà ens va permetre de fer reconèixer al representant del Govern espanyol (Sr. Francisco Macia) que el reforçament de la interconnexió no corresponia només a imperatius de “seguretat” i d’assistència recíproca: per primera vegada es va admetre públicament que l’objectiu també era comercial. Espanya desitjava participar en el gran mercat europeu de l’energia per importar segons les seves necessitats (i sobretot segons les oportunitats del mercat) però també per exportar l’electricitat produïda per les seves centrals hidràuliques. Es tracta doncs d’un càlcul purament econòmic basat en el potencial exportador d’EDF, però també en les necessitats de certs països poc productors (com Itàlia) que no fan cap esforç real per resoldre els seus problemes específics. En aquest mapa d’EDF s’indiquen els moviments d’importació i exportació d’electricitat amb els països veïns. Es veu de seguida que França es típicament exportadora però que les seves exportacions a Espanya són poc importants en comparació amb els altres països limítrofes (incloent-hi el Regne Unit). Això es deu a la limitada possibilitat actual d’interconnexió: només dues línies de 400 kV. De tota manera, les xifres brutes no són significatives, doncs no indiquen necessàriament el client final. Itàlia pot perfectament comprar electricitat a França per revendre-la a Àustrica, que la revendrà a Hongria (o a Iugoslàvia) [sic]. El mateix passa a Espanya (que revén a Portugal i al Marroc), a Suïssa (que revén a tothom), a Alemanya (que revén als països d’Europa central) i a Bèlgica (que revén als Països Baixos). La situació actual no és gaire diferent de com era al 2001. Informe preliminar sobre la reestructuració de les xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona – Daniel DEPRIS – Octubre 2007 Pàgina 7 de 132 Tanmateix, al reconèixer que el reforçament de la interconnexió França-Espanya responia a imperatius tant financers com tècnics, el representat del Govern espanyol admetia també que aquest reforçament no era exclusivament d’utilitat pública. Entra en un procediment d’especulació econòmica i financera supranacional basada en una xarxa europea interconnectada amb els països d’Europa central (ex bloc de l’Est), l’Àfrica del Nord i fins i tot l’Orient pròxim. Es tracta doncs d’una lògica de guanys a curt terme típica de les empreses controlades per accionistes privats. Veurem que aquesta lògica especulativa és la que