Hi ha vida abans de la mort Eduard Punset

Eduard Punset (, 1936) és advocat, economista i comunicador científic, i ha estat ministre del govern espanyol, conseller de la Generalitat, diputat del Parla- ment català i eurodiputat. Va ser redactor econòmic de la BBC, director econòmic de l’edició llatinoamericana de The Economist i economista del Fons Monetari In- ternacional a Haití i als Estats Units. Dirigeix i presenta el programa Redes, de TVE, i és director de la productora audiovisual Smartplanet. Especialista en l’impacte de les noves tecnologies, va ser el padrí de la cerimònia de graduació de la UOC 2009-2010 que es va celebrar a el 27 de novembre. Aquest article és una síntesi de la conferència magistral que va pronunciar. www.eduardpunset.es

Eduard Punset (Barcelona, 1936) es abogado, economista y comunicador científi- co y ha sido ministro español, conseller catalán, diputado catalán y eurodiputado. Fue redactor económico de la BBC, director económico de la edición latinoameri- cana de The Economist y economista del Fondo Monetario Internacional en Haití y Estados Unidos. Es el director y presentador del programa Redes, de TVE, y dirige la productora audiovisual Smartplanet. Especialista en el impacto de las nuevas tecnologías, fue el padrino de la ceremonia de graduación de la UOC 2009-2010 que se celebró en Madrid el 27 de noviembre. Este artículo es una síntesis de la conferencia magistral que pronunció.

Eduard Punset (Barcelona, 1936) is a lawyer, economist and science commenta- tor and has been a minister in the Spanish government, a minister in the Catalan government, an M.P. in the Catalan parliament and an MEP. He was an economics correspondent for the BBC, Economics editor for the Latin American edition of The Economist and an economist for the International Monetary Fund in and the . He is the director and presenter of TVE’s ( Spanish state television company) programme Redes (Networks) and runs the audiovisual production com- pany Smartplanet. A specialist in the impact of new technologies, he was the pa- tron of the UOC’s graduation ceremony in 2009-2010 which took place in Madrid on 27th November. This article is a précis of the keynote speech he gave.

80 ZOOM IN There islifebeforedeath Hay vidaantesdelamuerte 81

Mauricio Skrycky La història de l’evolució ha estat la història ningú no s’ocupava de saber si hi havia vida La joventut ha d’una lluita infernal entre els que es mo- abans de la mort. Ara podem dir que hi ha d’aprendre quines són rien de gana i els que tenien quelcom i es vida abans de la mort i és fantàstic, perquè defensaven i atacaven els que es morien de és la primera vegada que passa. Ningú no les eines de lideratge, gana, i viceversa. És una pugna interminable reflexiona sobre el període que està acabant. de la cultura i del poder a la qual hem posat punt i final gràcies a la Els governs, les universitats o els companys ciència i a la tecnologia. Per primera vegada ens demanen que reflexionem sobre què en la història, sobretot arran de la triplica- passarà, sobre com sortirem d’aquesta crisi, La juventud tiene que ció de l’esperança de vida, la humanitat té però ningú no parla d’on venim. I em sem- futur i ambdós col·lectius no han de seguir bla que és indispensable pensar en el règim aprender cuáles son barallant-se. I no només tenim futur; estem que estem deixant enrere. las herramientas del comprovant que hi ha vida abans de la mort. La meva és la darrera generació de Fins fa poc, la gent vivia obsessionada per l’estructura política, jurídica, social i emo- liderazgo, de la cultura saber si hi havia vida després de la mort, però cional que es va crear fa deu mil anys, amb y del poder

La historia de la evolución ha sido la his- Hasta ayer la gente vivía obsesionada por Young people will have toria de una lucha infernal entre los que se saber si había vida después de la muerte, morían de hambre y los que tenían algo y pero nadie se ocupaba de saber si había vida to learn what the tools se defendían y atacaban a los que se mo- antes de la muerte. Ahora podemos decir of leadership, culture rían de hambre, y viceversa. Es una pugna que hay vida antes de la muerte y es fantás- inacabable a la que hemos puesto punto tico, porque es la primera vez que ocurre. and power are final gracias a la ciencia y a la tecnología. Nadie reflexiona sobre el período que está Por primera vez en la historia, sobre todo concluyendo. Los gobiernos, las universi- a raíz de la triplicación de la esperanza de dades, los compañeros, nos piden que re- vida, la humanidad tiene futuro y esos dos flexionemos sobre lo que va a pasar, sobre colectivos no tienen por qué seguir pegán- cómo vamos a salir de esta crisis, pero nadie dose. Y no solo tenemos futuro, sino que habla de dónde venimos. Creo que es indis- estamos constatando que hay vida antes de pensable pensar acerca del régimen del que la muerte. estamos saliendo.

The history of evolution has been a history Until very recently people would live of an infernal struggle between those who constantly obsessed about knowing if there were dying of hunger and those who had was life after death, but nobody bothered to something and defended themselves, attack­ find out if there was life before death. Now ing those who were dying of hunger, and we can say that there is and it’s great, be- vice versa. A never-ending struggle which cause it is the first time this has happened. we have put an end to thanks to science No one ponders on the period drawing to a and technology. For the first time in history, close. Governments, universities, colleagues above all in view of the fact life expectan- ask us to think about what is going to ha- cy has trebled, humanity has a future and ppen, about how we are going to get out of these two groups have no excuse to go on this economic crisis, but no one is talking fighting each other. Not only do we have a about where we have come from. I think future, but we are also realizing that there is it’s essential to think about the regime we life before death. are leaving behind.

82 ZOOM IN

els primers assentaments agrícoles. Encara vital molt curt, i l’aigua no es considerava vénen,etc. Què hem descobert fins ara? En estem en aquella civilització. Quan la huma- viva. Òbviament, en aquella societat, la dona primer lloc, que cal prendre decisions innova- nitat va deixar de ser nòmada, el primer que formava part del domini que exercia el mas- dores per solucionar problemes, i per això no va fer va ser definir molt bé, i d’una mane- cle. La darrera característica d’aquella socie- cal fer discursos sinó veure en quins processos ra molt estricta, la propietat privada. Era la tat a la qual jo pertanyo com a membre de estem immersos i saber a quines lleis respo- primera vegada que, de tant en tant, sobra- la seva darrera generació va ser la negació nen. La joventut haurà d’aprendre quines són ven plàtans o pomes, i va sorgir un excedent de les emocions socials, individuals i, tanma- les eines del lideratge –per exemple, el carisma agrari que no tan sols s’havia de conrear, teix, universals; se’n negava l’existència i, per o l’empatia–, les eines de la cultura –com ara sinó també preservar. Amb la creació del tant, la possibilitat de gestionar-les. els rituals socials o l’aprenentatge de la demo- gran estat nacional i la divisió de la propietat És bo recordar que, tot i el que pensa molta cràcia– o les eines del poder, i descobrir també van arribar els governs de la gent gran. És gent, hauríem de deixar de gestionar els pri- de qui es poden refiar. I finalment, i per des- curiós, perquè ni tan sols en els relats bíblics mers assentaments agraris de fa deu mil anys comptat, hem d’aprendre els mecanismes que de l’arca de Noè no es parla dels joves, ni per mirar de descobrir què és el que vindrà: ens permetin gestionar processos complexes, i tampoc de l’aigua. Els joves tenien un espai l’educació, els sentiments, els governs que això és el que s’aprèn a la universitat. >>

La mía es la última generación de la es- curioso, porque ni siquiera en los relatos agrarios de hace diez mil años, como cree tructura política, jurídica, social y emocio- bíblicos del arca de Noé se hablaba de los mucha gente, sino que estamos intentando nal que se creó hace diez mil años con los jóvenes, ni tampoco del agua. Los jóvenes descubrir qué es lo que viene, la educación, primeros asentamientos agrícolas. Estamos tenían un espacio vital muy corto y el agua los sentimientos, los gobiernos que vienen, todavía en aquella civilización. Cuando la no se consideraba viva. En esa sociedad, etc. ¿Qué hemos descubierto ya? Ante todo, humanidad dejó de ser nómada, lo prime- obviamente, la mujer formaba parte del do- que hace falta tomar decisiones innovado- ro que hizo fue definir muy bien, y muy minio que ejercía el varón. La última carac- ras para solventar problemas, y para eso no estrictamente, la propiedad privada. Era la terística de aquella sociedad, a cuya última hay que soltar discursos sino desentrañar los primera vez que de vez en cuando sobraban generación pertenezco, fue la negación de procesos en los que estamos metidos y saber bananas o manzanas y se creó un excedente las emociones sociales, individuales pero uni- a qué leyes obedecen. La juventud tendrá agrario que había no solo que cultivar sino versales; se negaba su existencia y, por tanto, que aprender cuáles son las herramientas del también que preservar. Con la creación del la posibilidad de gestionarlas. liderazgo, como el carisma o la empatía; las gran estado nacional y la división de la pro- Es bueno recordar que no debiéramos se- herramientas de la cultura, como los ritos so- piedad, vino el gobierno de los mayores. Es guir gestionando los primeros asentamientos ciales o el aprendizaje de la democracia, las >>

My generation is the last to have the po- It is curious, because not even in the bible tural settlements of over ten thousand years litical, legal, social and emotional structure stories of Noah’s Ark is there a reference ago, as a lot of people think, but rather that which was created ten thousand years ago to young people, nor to water. The young we are trying to discover what is in store for with the first agricultural settlements. We people’s lifetime was very short and water us, education, feelings, future governments, are still in that civilization. When humani- was not regarded as vital. In this society etc. What have we discovered so far? Above ty stopped being nomadic the first thing it women, of course, were part of the male all, that it is necessary to make innovative did was to clearly and strictly define private dominion. The last characteristic of this decisions to solve problems, and to do so property. For the first time, every now and society, the last generation of which I belong it’s no good giving lectures but instead we then there was an excess of bananas or to, was the denial of individual and social should unravel the processes we’re involved apples; this creat­ed an agricultural surplus emotions which are in fact universal; their in and find out which laws they obey. Young – it was not just about growing but also existence was denied and as a result any people will have to learn what the tools of preserving. With the creation of the large possibility of managing them. leadership are, like charisma or empathy; national state and the division of property, It is good to remember that we do not what the tools of culture are, like social rites along came the government of the eldest. have to continue managing the first agricul- or what we’ve learnt from democracy, what >>

83 No són els recursos els que dicten el futur, sinó el coneixement

<< En segon lloc, cal tenir una certa visió el Parkinson o l’Alzheimer, i haurem de re- punt de vista cultural i ètnic, un món glo- dels canvis que vénen i no pas dels que han córrer cada vegada més a la tecnologia i al balitzat que hem d’aprendre a gestionar. succeït. No hem de fer com els polítics, coneixement de les cèl·lules vitals, incloses És un món tan diferent que també haurem que es passen la vida discutint sobre coses les cèl·lules mare. d’aprendre a gestionar allò que tenim en del passat. La tecnologia i el coneixement En tercer lloc, més important que des­ comú: les emocions bàsiques, i universals, exerceixen un paper cada vegada més im- til·lar els continguts acadèmics en el cap dels l’odi, l’empipament, el menyspreu, la sor- portant en relació amb els recursos. No són estudiants és convertir els alumnes en bons presa, la felicitat, etc. Fins ara, no ens han recursos el que ens manca. El que és impres- ciutadans en aquest món globalitzat. Vivim ensenyat a fer-ho, i aquest és un dels grans cindible és el coneixement, i la tecnologia en un món que no té res a veure amb el món interrogants que tenim pendents. és el coneixement acumulat. Les situacions que jo vaig conèixer. A la meva classe, tots Què més ens caldrà saber o aprendre? en què ens estem endinsant són molt com- érem idèntics; érem una gota d’aigua igual a Bàsicament, allò que els educands anome- plexes. Els fàrmacs no podran resoldre mol- una altra gota d’aigua; avui, però, a les aules nen les noves competències. Jo les reduiria tes de les malalties que han sorgit arran de hi ha catalins, catalans, bolivians, andalusos, a dues. Una és suggerir mecanismes per fo- la triplicació de l’esperança de vida, com ara etc. És el món bigarrat, diferent des d’un calitzar l’atenció. Les meves filles es queixen

<< herramientas del poder y descubrir de quién nes en las que estamos entrando son muy idénticos; éramos una gota de agua igual a se puede fiar. Y por último, por supuesto, complejas. Los fármacos no podrán resolver otra gota de agua, mientras que ahora en tenemos que aprender los mecanismos que muchas de las enfermedades que han aflo- las aulas hay catalinos, catalanes, bolivia- nos permitan gestionar procesos complejos, rado a raíz de la triplicación de la esperanza nos, andaluces... Es el mundo abigarrado, y eso es lo que se aprende en la universidad. de vida, como el Parkinson o el Alzheimer, distinto cultural y étnicamente, un mundo En segundo lugar, hay que tener cierta tendremos que recurrir cada vez más a la globalizado que tenemos que aprender a visión de los cambios que vienen y no de tecnología y al conocimiento de las células gestionar. Es un mundo tan dispar que tam- los que han ocurrido. No hacer como los vitales, incluidas las células madre. bién tendremos que aprender a gestionar lo políticos, que pasan la vida discutiendo cosas En tercer lugar, más importante que des- que tiene de común: las emociones básicas, del pasado. La tecnología y el conocimiento tilar contenidos académicos en la mente de y universales, el odio, el enfurruñamiento, ejercen un papel creciente con relación a los los estudiantes, es hacer de ellos unos bue- el desprecio, la sorpresa, la felicidad, etc. recursos. Lo que faltan no son recursos. Lo nos ciudadanos en este mundo globalizado. No nos han enseñado hasta ahora a hacer- imprescindible es conocer y la tecnología es Este es un mundo totalmente distinto del lo y es uno de los grandes interrogantes el conocimiento acumulado. Las situacio- que yo había conocido. En mi clase éramos pendientes.

<< the tools of power are and find out who can The situations we are going into are very whereas today you find a classroom full of be trusted. And finally of course, we need to complex. Drugs will not be able to solve Catalans, Bolivians, Andalusians and so on. learn what the mechanisms are which enable many of the illnesses which have blossom­ This is a multi-coloured world, culturally us to manage complex processes, and that is ed as a result of life expectancy trebling, and ethnically different, a globalised world what is learnt at university. such as Parkinson’s or Alzheimer; we will which we have to learn to manage. It is such Secondly, you have to have some vision increasingly have to resort to technology a disparate world that we will also have to of the changes which are coming, not those and knowledge about vital cells, including learn to manage what we have in common: that have already happened. We should not stem cells. basic emotions, which are universal ones, be like politicians who spend their lives ar- Thirdly, more than distilling academic hate, sulkiness, contempt, surprise, happi- guing about things past. Technology and content into students’ minds it is more im- ness etc. We have not yet been taught how knowledge play a growing role in relations- portant to make them into good citizens in to do it and it is one of the major questions hip to resources. It’s not resources that are this globalised world. This world is quite dis- still to be dealt with. needed. The important thing is knowledge tinct from the one I have known. We were What else will we have to know about and technology is accumulated knowledge. all identical in my year, like peas in a pod, or learn? Basically what students call new

84 Blog d’Eduard Punset www.eduardpunset.es Punset: “Es la primera vez en la historia que la humanidad tiene futuro gracias a la ZOOM IN ciencia y la tecnología” tinyurl.com/398ga7q Eduard Punset a enciclopèdia.cat No son los recursos It is not resources tinyurl.com/37o8kkt Crear hoy las escuelas de mañana (RTVE) los que dictan el futuro, which will dictate the tinyurl.com/3677quo sino el conocimiento future, but knowledge Punset: “Tenemos un sistema educativo instalado en la prehistoria” tinyurl.com/23fyher

que les meves netes fan servir tantes pan- als joves d’avui, llevat que practiquin i as- talles, entre videojocs, internet, la televisió similin aquestes noves competències. De la o el telèfon, que són incapaces de centrar resta, diré que només és fonamental treba- l’atenció. Quan m’ho diuen, sempre els res- llar en equip i de manera cooperativa, i no ponc: “Vaig veure en una escola nord-ameri- només de manera competitiva, i això tampoc cana un alumne que duia una samarreta que no ho ensenya pràcticament ningú. futur, sinó la intel·ligència i el coneixement. deia: ‘It is not an attention deficit’”. No és Aquesta universitat és fruit de la intel·li­ És cert que a l’arca de Noè no es parlava ni cap dèficit d’atenció! És que no els interessa! gència social. No és el fruit d’aprofundir en de l’aigua ni dels joves i, tot i així, encara És que, per trobar una feina, la gent jove ha el cervell d’una persona de tal manera que que l’aigua pot viure perfectament en aquest de focalitzar l’atenció en les coses noves, en cada vegada sàpiga més de menys coses, fins planeta sense nosaltres, nosaltres necessitem les coses que els són indispensables per acon- que ho sap tot i res, sinó que és l’espurna que l’aigua de totes totes. Amb els joves passa seguir-ho, perquè surten d’un sistema edu- salta quan un cervell es relaciona amb un exactament el mateix: podrien viure sense catiu que va donar feina als joves de la meva altre cervell. És això el que hem d’aprendre, nosaltres però, afortunadament, nosaltres generació però que és incapaç de donar-ne que no són els recursos els que dicten el no podem viure sense ells.

¿Qué más nos hará falta saber o aprender? gente joven necesita focalizar la atención en sepa más de menos, hasta que lo sabe todo Básicamente, lo que los educandos llaman las cosas nuevas, en las cosas que les son in- y nada, sino que es la chispa que salta cuan- las nuevas competencias. Yo las reduciría a dispensables para conseguirlo, porque salen do un cerebro se relaciona con otro cerebro. dos. Una es sugerir mecanismos para fo- de un sistema educativo que dio trabajo a los Eso es lo que tenemos que aprender, que no calizar la atención. Mis hijas se quejan de jóvenes de mi generación, pero que es inca- son los recursos los que dictan el futuro, sino que mis nietas manejan tantas pantallas paz de darlo a los de hoy, a menos que prac- la inteligencia y el conocimiento. Es verdad de videojuegos, de internet, la televisión, el tiquen y asimilen estas nuevas competencias. que en el arca de Noé no se mencionaba ni teléfono, que no son capaces de centrar la De las demás, diré solo que es fundamental al agua ni a los jóvenes, y sin embargo aun- atención. Cuando me lo dicen, siempre les saber trabajar en equipo de modo coopera- que el agua puede vivir perfectamente en este contesto: “Vi en una escuela norteamerica- tivo, y no solo competitivo, y eso tampoco planeta sin nosotros, nosotros necesitamos na a un alumno que llevaba una camiseta en lo enseña casi nadie. absolutamente al agua. Con los jóvenes pasa la que ponía ‘It is not an attention deficit’”. Esta universidad es fruto de la inteligencia exactamente lo mismo: podrían vivir sin no- ¡No es un déficit de atención! ¡Es que no les social. No es el fruto de profundizar en el ce- sotros, pero afortunadamente, nosotros no interesa! Es que para encontrar trabajo, la rebro de una persona de manera que cada vez podemos vivir sin ellos. skills. I would bring them down to two. system which gave work to the young people reacts with another brain. This is what we One is to suggest mechanisms for focus- of my generation but which does not do the have to learn, that it is not resources which sing attention. My daughters complain that same for today’s young, unless they practice will dictate the future, but intelligence and my granddaughters are always on a screen and assimilate these new skills. As for the knowledge. It’s true that in Noah’s Ark nei- of some sort, be it a videogame, Internet, rest, I will only say that it is fundamental to ther the young nor water was talked about, TV, telephone, so they cannot concentrate. know how to work cooperatively in a team, and yet although water can live perfectly well When they say that to me I always answer: “I not just competitively. Another thing which on this planet without us, we most definitely once saw in a North American school a pupil is hardly taught by anyone. need water. It’s exactly the same with young wearing a t-shirt which said ‘It is not an at- This university is the result of social inte- people: they could live without us, but luc- tention deficit’.” The fact is that they don't lligence. It is not the result of delving into kily we cannot live without them. want to know! To find work, young people someone’s brain in such a way that they in- need to focus their attention on new things, creasingly know more about less, until they on the things they need to know to get those know everything and nothing, but it is rather jobs, because they come out of an education the spark which shoots out when one brain

85