Wolfgang Amadeus Mozart
La clemenza di Tito WOLFGANG AMADEUS MOZART
Opera seria en dos actes Llibret de Pietro Metastasio i Caterino Mazzolà Del 19 al 27 de febrer - Del 17 al 29 d'abril Temporada 2019-2020
1 Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu
President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Mariàngela Vilallonga Vives Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Andrea Gavela Llopis Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Joan Subirats Humet Joan Carles Garcia Cañizares Vicepresidenta quarta Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Núria Marín Martínez Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels President del Consell de Mecenatge, Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Valentí Oviedo Cornejo Vocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Josep Maria Vallès Casadevall, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Joan Carles Garcia Cañizares Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge President del Consell de Mecenatge, Luis Herrero Borque, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo
3 Gràcies per fer-ho possible Mitjans de comunicació
Patrocinadors del 20è aniversari
Mecenes Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Ràdio Estel.
Patrocinadors
4 5 Protectors Col·laboradors
Benefactors
Carlos Abril, Salvador Alemany, Jorge Gallardo, Pau Gasol, M. Carmen Pous, Francisco Reynés, Fernando Aleu, José Aljaro, Francisco Gaudier, Lluis M. Ginjaume, Miquel Roca, Pedro Roca-Cusachs, Lidia Arcos, Josep Balcells, Ezequiel Giró, Enric Girona, Josep Sabé, Francisco Salamero, Joaquim Barraquer, David Barroso, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Lluís Sans, Maria Soldevila, Jordi Soler, Núria Basi, Manuel Bertran, Manuel Jaume Graell, Francisco A. Granero, Karen Swenson, Manuel Terrazo, Bertrand, Agustí Bou, Josep M. Bové, Pere Grau, Calamanda Grifoll, August Torà, Ernestina Torelló, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Ana Torredemer, Joan Uriach, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Pepita Izquierdo, Gabriel Jené, Marta Uriach, Manuel Valderrama, Montserrat Cardelús, Ramon Centelles, Sofia Lluch, Ma. Teresa Machado, Josep Viader, Anna Vicens, Guzmán Clavel, M. Dolors i Francesc, Rocio Maestre, Jaume Mercant, Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, Francisco Egea, Joan Esquirol, Magda Josep Milian, José M. Mohedano, Salvador Viñas Gràcies per Ferrer - Dalmau, Mercedes Fuster, Juan Molina-Martell, Joan Molins, José Gabeiras, José Luis Galí, Josep Ignasi Molins, Josep Oliu, fer-ho possible
6 7 11 19 46 72
Fitxa tècnica Amb el teló English synopsis La clemenza abaixat di Tito
14 32 58 Jaume Tribó 82
Orquestra Sobre De Titvs Flavivs Selecció la producció Vespasianvs d'enregistraments al Tito de Metastasio
Xavier Pujol 12 28 52 José Luis Vidal 76
Fitxa artística La clemenza La clemenza Cronologia di Tito di Tito en el context de l'opera seria mozartiana Víctor Garcia de Gomar
16 37 Pere-Albert Balcells
13 Cor Argument 64 84 de l'obra
Repartiment Entrevista Biografies 42 a Myrtò Papatanasiu Comentaris musicals
8 9 Temporada 2019 / 20 La clemenza Durada aproximada: di Tito WOLFGANG AMADEUS MOZART 2 h 45 min
6 de setembre de 1791: estrena absoluta al Teatre Nacional de Praga 14 de desembre de 1963: estrena a Barcelona al Gran Teatre del Liceu 19 d’octubre de 2006: última representació al Liceu
Total de representacions al Liceu: 25
Febrer 2020 Torn
19 20 h H 20 20 h B 22 20 h C 23 17 h T 25 20 h A 27 20 h PC
Abril 2020 Torn
17 20 h D 26* 18 h F 28 20 h G 29 20 h E
(*): Amb audiodescripció
10 11 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart
Fitxa artística Repartiment
Direcció musical Orquestra Simfònica Tito Vespasiano Annio Philippe Auguin i Cor del Gran Teatre del Liceu Emperador de Roma Amic de Sesto Paolo Fanale: 19, 22, 25, 27 de febrer Lidia Vinyes-Curtis Direcció d’escena Direcció del Cor i 26, 28 d'abril David McVicar Conxita Garcia Dovlet Nurgeldiyev: 20, 23 de febrer Publio i 17, 29 d'abril Confident de Tito Reposició Concertino Matthieu Lécroart Marie Lambert-Le Bihan Kai Gleusteen Vitellia Aspirant al tron Lentulo Escenografia Assistència a la direcció musical Myrtò Papatanasiu: 19, 22, 25 de febrer David Greeves David McVicar Lorenzo Ferrandiz Vanessa Goikoetxea: 20, 23, 27 de febrer Bettina Neuhaus i 17, 29 d'abril Guàrdia pretoriana Assistents musicals Carmela Remigio: 26, 28 d'abril Luís Angulo Vestuari Véronique Werklé, David-Huy Nguyen-Phong, Alberto Aymar Jenny Tiramani Rodrigo de Vera, Pau Casan, Jaume Tribó Servilia Juli Bellot Germana de Sesto Xavier Casbas Il·luminació Anne-Catherine Gillet: 19, 20, 22, 23, 25, 27 Jordi Cots Jennifer Tipton de febrer Jorge E. Pachado Sara Blanch: 17, 26, 28, 29 d'abril Roger Salvany Mestre d’armes Daniel Sené David Greeves Sesto Ziyuan Zhu Amant de Vitellia Assistència a la direcció d’escena Stéphanie d’Oustrac: 19, 20, 22, 23, 25, 27 Albert Estany de febrer i 26, 28 d'abril Maite Beaumont: 17, 29 d'abril Producció Gran Teatre del Liceu creada pel Festival D’Art Lyrique d’Aix-en-Provence 2011
Amb la col·laboració de:
12 13 Wolfgang Amadeus Mozart
Intèrprets
Violí I Oboè Kai Gleusteen Barbara Stegemann Liviu Morna Raúl Pérez Pyrek, Eva Clarinet Aleshinsky, Olga Darío Mariño Birgit Euler Víctor de la Rosa Oksana Solovieva Raul Suárez Fagot Renata Tanellari Bernardo Verde Yana Tsanova Juan Pedro Fuentes Joan Andreu Bella Guillermo Salcedo Federico Piccotti Maria Roca Trompa Carles Chordà S. Violí II Jorge Vilalta Émilie Langlais Jing Liu Trompeta Mercè Brotons Francesc Colomina Charles Courant Javi Cantos Piotr Jeczmyk Josep Antoni Casado Magdalena Kostrzewska Sergi Puente Timpani Annick Puig Manuel Martínez Fortepiano
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu del Liceu Teatre Simfònica del Gran L’Orquestra Josep Pons. titular, amb el seu director Viola Fulgencio Sandoval Rodrigo de Vera Albert Coronado Bettina Brandkamp Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Franck Tollini Marie Vanier Nina Sunyer L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l'Estat espanyol. Durant gairebé 170 anys d’història, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les Violoncel més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, Peter Thiemann de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Guillaume Terrail Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Juan Manuel Stacey Matthias Weinmann Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Contrabaix Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del Joaquín Arrabal barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la Jorge Martínez creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, Francesc Lozano essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada Enric Bassacona durant totes les temporades del Teatre. Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i Flauta els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Albert Mora Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017. Joan Josep Renart
Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se- bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.
Concertino C. Associat Solista Ass. Solista
14 15 Wolfgang Amadeus Mozart
Intèrprets
Sopranos I Tenors II Margarida Buendia Graham Lister Raquel Lucena Jorge A Jasso Maria Such Eun Kyung Park Natalia Perelló Barítons Oiane Gonzalez Gabriel Diap Maria Genís Ramon Grau Olatz Gorrotxategi Plamen Papazikov Gloria Lopez Joan Josep Ramos Miquel Rosales
Sopranos II Mariel Fontes Baixos Mª Àngels Padró Miguel Ángel Currás Aina Martín Ignasi Gomar Helena Zaborowska Ivo Mischev Mª Dolors Llonch Pau Bordas Elisabet Vilaplana
Mezzosopranos Elisabeth Gillming Rosa Cristo
El Cor del Gran Teatre del Liceu amb la seva directora titular, titular, amb la seva directora del Liceu Teatre del Gran El Cor Garcia Conxita Olga Szabó Guisela Zannerini Olgica Milevska Cor del Gran Teatre del Liceu Contralts Mariel Aguilar El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores Elizabeth Maldonado les estrenes a l'estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres Ingrid Venter dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, Hortènsia Larrabeiti d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Yordanka Leon Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena. Tenors I Josep Mª Bosch José Luis Casanova El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l'òpera italia- Sung Min Kang na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre José Antº Medina Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut Llorenç Valero continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita Garcia. També han estat directors titulars Carlos Cremades del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding. Marc Rendon
16 17 AMB EL TELÓ ABAIXAT Compositor
La trajectòria artística de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) abasta trenta anys, perquè des dels cinc va mostrar uns dots insòlits pel que fa a la percepció i la construcció de peces musicals. Després de l’etapa com a nen prodigi, el jove compositor va recórrer bona part d’Europa, on va poder assimilar les novetats del llenguatge musical del classicisme, del qual és, Roger Salvany, Paolo Fanale i el Cor del Gran Teatre del Liceu juntament amb Franz Joseph Haydn i Ludwig van Beethoven, un dels màxims representants. Autor de més de quaranta simfonies, vint-i-set concerts per a
piano, concerts per a diversos instruments, música de David Greeves cambra, sacra o fins i tot peces per a ball destinades a la cort de Viena, l’òpera va ser el gènere pel qual va mostrar una predilecció especial. Amb un primer títol (Apollo et Hyacinthus) escrit amb tan sols onze anys, fins a la darrera òpera estrenada mesos abans de la seva mort, Die Zauberflöte (La flauta màgica), Mozart va ser un veritable home de teatre. Opera seria, opera buffa i singspiel eren els tres gèneres propis de l’espectacle operístic del moment, i el compositor va excel·lir en tots tres. La clemenza di Tito, escrita simultàniament amb La flauta màgica, es va estrenar vint-i-quatre dies abans de l’estrena del cèlebre singspiel i és un exemple perfecte d’opera seria d’estil tardà en la concepció del llibret. 20 23 s’adscriu al s’adscriu Weigl, entre d’altres. entre Weigl, , amb la preeminència Llibret i llibretista Llibret La clemenza di Tito Galuppi o Sarti, a més de Mozart. opera seria opera (9-79 dC). Tanmateix, les tosquedats (9-79 dC). Tanmateix, de Mazzolà que són evidents en un text adapta un original de Pietro Metastasioadapta un original de Pietro III. A més de Mozart,III. A Mazzolà també va que havia estat utilitzat el 1734que havia per a una anava dedicada l’òpera, i amb el rerefons i amb anava dedicada l’òpera, Caterino Mazzolà era un poeta italià que un poeta italià Mazzolà era Caterino tan cèlebres com Gluck, Hasse, Jommelli, Gluck, Hasse, com tan cèlebres treballar per a compositors com Salieri o com per a compositors treballar de tot sobirà, en al·lusió a Leopold II, a qui en al·lusió a Leopold sobirà, de tot es compten fins a quaranta-quatre òperes fins a quaranta-quatre es compten de l’al·legoria de la clemència que s’espera la clemència que s’espera de de l’al·legoria El llibret de El llibret òpera de Caldara. Des de llavors fins al 1832 Des de llavors de Caldara. òpera amb el mateix títol, algunes de compositors títol, amb el mateix històric de l’emperador romà Titus Vespasià Vespasià Titus romà de l’emperador històric príncep elector de Saxònia Frederic August August Frederic de Saxònia elector príncep gènere de l’ gènere entre els anys 1780 i 1798 servia 1780 i 1798 els anys a la cort entre del
Equip artístic de La clemenza di Tito
Stéphanie d’Oustrac, Paolo Fanale
Guàrdia pretoriana 25 La Estrena com com i de segon acte. … ha trobat … ha trobat Rèquiem es va estrenar al Teatre es va al Teatre estrenar La clemenza La clemenza di Tito lloc d’honor que mereix. , per la qual cosa va, per la qual cosa demanar va definir alemanya»). i la magistral De fet, tot una «porcheria tedesca» («porqueria («porqueria tedesca» una «porcheria per a àries com «Non più di fiori», del per a àries com partitura al qual mozartiana, el gènere amb motiu de la coronació de Leopold Leopold de la coronació amb motiu de de l’emperador, Maria Lluïsa de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó, de l’emperador, s’adscrivia l’òpera ja resultava lleument l’òpera s’adscrivia II com a rei de Bohèmia. L’encàrrec fet a de Bohèmia. L’encàrrec a rei II com L’òpera no va agradar i fins i tot l’esposa no vatot l’esposa i fins i agradar L’òpera caduc i el llibret de Mazzolà no millorava caduc i el llibret que –sembla– va previ material aprofitar Mozart va i el músic estava ser precipitat al seu deixeble Franz Xaver Süssmayr que Süssmayr Xaver Franz al seu deixeble flauta màgica a partir XX de la segona meitat del segle el escrivís els recitatius secs, al mateix temps temps al mateix secs, escrivís els recitatius Nacional de Praga el 6 de setembre de 1791 de 1791 el 6 de setembre Praga Nacional de les coses. Per sort, Per les coses. La clemenza di Tito La clemenza ocupat en la composició del ocupat en la composició
Stéphanie d’Oustrac, Paolo Fanale
Jenny Tiramani Estrena al Liceu Vanessa Goikoetxea, Matthieu Lécroart
La clemenza di Tito va arribar molt tard al Liceu: el 14 de desembre de 1963 la companyia del Landestheater de Salzburg presentava al teatre de La Rambla la primera de tres funcions, en versió alemanya. L’endemà, i des de les pàgines de La Vanguardia, Xavier Montsalvatge parlava de la partitura de Mozart en aquests termes: «La clemenza di Tito para un público actual, saturado del más sublime Mozart que palpita en las arias de las cuatro óperas citadas antes [Le nozze di Figaro, La flauta màgica, Così fan tutte i Don Giovanni] resulta sin duda una realización escénica cuyo interés es exclusivamente mantenido por el encanto refinado y espiritual de las fórmulas sonoras, deliciosamente equilibradas entre las voces y la orquesta». L’òpera de Mozart va passar sense pena ni glòria i no tornaria a reposar-se al Liceu, en versió italiana, fins al 1975. Se n’han fet també versions en concert al Palau de la Música Catalana, la segona de les quals (1991) a càrrec de l’Associació Amics de Mozart de Barcelona. 26 Millor serà acceptar el que vingui, ja siguin molts els hiverns que Júpiter et concedeixi, o sigui aquest l’últim, el que ara fa que el mar Tirrè trenqui contra els oposats penya-segats. Sigues prudent, filtra els vins i adapta al breu espai de la teva La clemenza di Tito és una òpera de pas- des d’un punt de vista teatral, però ara sions; un catàleg que reflecteix la pro- forma part de les set grans òperes de vida una esperança llarga. funditat del pensament mozartià però Mozart amb formidables moments i una alhora aprofundeix en sentiments com el música d’una enorme factura i bellesa. Mentre parlem, fuig el temps desig, l’amistat o la gelosia. Una història Va ser escrita l’any 1791, el darrer any de envejós. d’amor, traïció i penediment en la qual vida del compositor de Salzburg, on in- triomfa, finalment, el perdó. corpora en el seu catàleg diversos opus Viu el dia d’avui. Captura’l. L’obra, estrenada l’any 1791 al Tea- que són imprescindibles en la història de tre Nacional de Praga en el marc dels la música: el Rèquiem, La flauta màgica, No et refiïs de l’incert demà. actes de la cerimònia de la coronació el Quintet núm. 6, l’“Ave verum corpus”, de l’emperador Leopold II d’Habsburg el Concert per a clarinet i algunes obres (1747-1792) com a rei de Bohèmia, és exòtiques com la “Fantasia per a orgue” sens dubte una obra de propaganda per KV 608 i l’“Adagio per a harmònica de Carpe diem (Carminum I, 11), homenatjar el rei, germà de Maria An- vidre” KV 617. Quint Horaci Flac tonieta. Per a molts assistents resulta- Mozart, tot acceptant l’encàrrec que va fàcil atribuir al nou rei les mateixes havia declinat Antonio Salieri, va haver virtuts mostrades per Tito en l’òpera. de compondre La clemenza di Tito en Malauradament, el regnat no s’estendria només sis setmanes. Desbordat de fei- gaire temps i el monarca moria només na, la vigília de l’estrena encara treballa sis mesos després de l’estrena de l’obra. en l’obertura. Esgotat, vora de la ruïna i La soledat del poder absolut d’un malalt, Mozart moria tres mesos després Víctor Garcia de Gomar monarca exemplar i benefactor, traït, de l’estrena. Director artístic del Gran Teatre del Liceu víctima d’un complot polític i les intri- Sens dubte, és una de les òperes gues en les altes esferes de poder són el més misterioses de Mozart, i durant el comú denominador que fa que Vitellia, segle XIX era la més representada. Se- una dona rancuniosa i manipuladora, in- gurament és una òpera romàntica amb citi Sesto a conjurar contra el seu amic, aspecte barroc on Mozart combina tot l’emperador Tito. el potencial dramàtic amb la més ele- A principis del segle XX, aquesta òpe- vada inspiració poètica. Ens trobem da- ra va ser considerada antiquada, deuto- vant d’un nou miracle del genial Mozart; La clemenza di Tito ra de la reforma de Gluck i més estàtica una obra que es crea simultàniament al Wolfgang Amadeus Mozart
costat de La flauta màgica i, per tant, la història de la música, i no un punt de Al final, si hi ha un element comú en to- Els ànims que els generals busquin en contrasten com l’alfa i l’omega d’òpera partida. tes les òperes de Mozart és l’element un soldat valent són els que cerca una seriosa i d’òpera popular, i on podem La producció signada pel prestigiós del perdó. En la Trilogia Da Ponte po- bella jove en l’home que l’acompanya. continuar aplicant l’etiqueta d’inventor director David McVicar es fa ressò del dem afirmar que són tres drames de la de gèneres. passat romà. El sexe i el poder presidei- reconciliació, i en totes elles és la dinà- Fan vela tots dos, a terra descansen D’altra banda, els referents maçònics xen aquesta producció. Un emperador mica del perdó i del reconeixement del l’un i l’altre. són tan abundants a La clemenza di Tito romà pot perdonar una dona que vol dany el que permet l’acord. A Le nozze di Un guarda la porta de seva propietària; com a La flauta màgica: vegeu les tona- casar-se amb ell o assassinar-lo? I pot Figaro, el que ha fet mal reconeix la seva l’altre, la del seu general. litats, les cèl·lules rítmiques, el protago- perdonar l’assassí que suposadament culpa i rep el perdó. A Don Giovanni, en El deure d’un soldat és el llarg camí. nisme del clarinet i el corno di basset- és el seu millor amic? McVicar defensa l’exercici d’un abús i un poder arbitrari, Envia ben lluny la jove: el valent amant to, o el mateix argument que exalça les persuasivament que hem de considerar es rebutgen la reconciliació i el perdó. la seguirà a l’altra part del món. qualitats d’un sobirà coronat de totes les La clemenza di Tito com una història ba- A Così fan tutte, el reconeixement de ... virtuts, magnànim i il·lustrat. Parlant dels sada en les lluites dinàstiques de les fa- l’error i la disposició a perdonar-se és el El que no vulgui convertir-se en un obbligati, passatges musicals que han de mílies romanes imperials. Tot i que Mc- que permet a les parelles seguir el seu vague, que estimi! ser tocats per determinats instruments, Vicar no es refereix a la sèrie de televisió camí. A La flauta màgica, Sarastro diu: La clemenza conté dues àries remarca- d’HBO Joc de Trons, les audiències del “En aquests murs sagrats, on l’home es- Amors (llibres I i IX), Publi Ovidi Nasó bles, «Parto, parto», interpretada per segle XXI, carregades de les guerres de tima l’home, no es pot acollir cap traïdor, Sesto, en el primer acte, amb un clarinet les famílies reials de Westeros/Ponent, perquè a l’amic se’l perdona. Qui no esti- i, després, l’ària de Vitellia, amb un pas- entendran la lògica de Vitellia, el pare de ma aquestes doctrines no mereix ser un satge obbligato per a corno di basseto. la qual va ser deposat recentment per home”. Precisament és a La clemenza di El menysteniment de l’òpera seriosa Tito. Tito on també un bondadós emperador durant el segle XVII i l’èxit de la Trilogia El vestuari de Jenny Tiramani sugge- disculpa totes les conspiracions. Da Ponte van fer caure en l’ostracisme reix els estils de la cort de l’emperador Si la Il·lustració és, finalment, pro- aquesta òpera, però analitzant-la sense Napoleó I, tot i que per caràcter, Tito mesa de reconciliació, aleshores les òpe- els altres referents podem concloure estaria més estretament relacionat amb res de Mozart tenen una idea clara so- que som davant d’una obra on Mozart un dels monarques de la Il·lustració que bre com això s’aconsegueix: a través de fa un autèntic estudi psicològic perfec- eren contemporanis del rei Lluís XVI de la petició i l’atorgament del perdó. Amb tament dibuixat de tots els personat- França. una estructura molt particular, és d’una ges (especialment en els casos de Tito, La música de Mozart proporciona perfecció increïble i és un llenç sobre la Sesto, Vitellia i Annio). La música acaba al geni teatral de McVicar nombroses concòrdia; un estudi sobre el perdó amb sent la caixa de ressonància perquè els oportunitats per atraure el públic. Una un final molt beethovenià que anuncia personatges s’expressin, i significa un proposta que està plena d’urgència te- l’evolució del gènere. punt d’inflexió, de desenvolupament en atral i de foc. 31 31 Equip artístic de Equip artístic La clemenza di Tito El director d’escena David McVicar sem- ferit abillar els personatges a l’estil del pre ha afirmat que la funció de la seva Primer Imperi francès –decisió presa, feina, en donar vida a una òpera, és so- potser, sobre la base que l’estrena de la bretot facilitar la comprensió de l’acció. producció s’esdevingué al Festival d’Ais L’objectiu principal és que l’argument de Provença del 2011–, una cosa que, s’entengui, que es pugui seguir, i quan en qualsevol cas, no afecta el sentit de ja està garantit aquest punt de partida, l’obra, ja que la lliçó moral rau en com la és quan poden entrar en joc elements bona política i el bon govern passen mol- –que ell té el costum d’incorporar de tes vegades no pas per eliminar l’enemic, manera abundant i valenta– com ara les sinó per assimilar-lo i convertir-lo en provocacions, la violència, la simbolo- un aliat mercès al carisma que emana gia o la transposició de l’òpera a altres d’una acció virtuosa. La naturalesa del períodes històrics. La clemenza di Tito poder és la mateixa a qualsevol època, i és una història de l’Imperi romà al segle al capdavall, McVicar el que fa és acostar I de la nostra era: explica la conjura de l’escena al temps de Mozart basant-se Vitellia, filla de Vespasià, i del seu amant en el fet que el llibret encarregat a Ca- Sesto per assassinar i enderrocar Tito, terino Mazzolà no solament incorporava el nou emperador –el qual, coneguda un biaix polític del gust de l’emperador la traïció, prefereix mostrar clemència i Leopold II, sinó també de Mozart mateix, perdonar abans que passar a la història ja que més enllà dels bons diners que com un monarca sanguinari. Per tant, va cobrar per l’encàrrec, va veure en la no és una obra que admeti frivolitats o clemència de Tito una manifestació de experiments, i per això McVicar l’afronta l’ideari humanista de la francmaçoneria. amb una posada en escena sòbria, però D’altra banda, és una de les últimes òpe- alhora monumental, d’acord amb un res del període clàssic –l’opera seria a dels seus segells distintius professionals, l’estil de Gluck, Händel o Salieri ja esta- i que recorda una altra producció seva va superada a Europa almenys des del posterior com a director, ja vista al Liceu, 1770– i també és un precedent del ro- com és Andrea Chénier. Així, l’escenari manticisme que havia d’arribar, raó per sembla, des que s’aixeca el teló, un palau la qual la producció incideix en aquests imperial, delimitat per altes columnes, aspectes combinant un equilibri simè- escales de marbre i relleus treballats, i tric, una estabilitat ferma, alhora que amb la presència constant de la mort –el penetra com un bisturí en la psicologia bust de Vespasià està tenyit de vermell– dels personatges i atorga en determinats per no oblidar en cap moment que en moments a l’obra les dimensions d’un aquest drama es voreja la tragèdia. profund drama moral. Un exemple clar El principal element anacrònic que es de com s’ha de portar una òpera antiga SOBRE LA permet McVicar és el vestuari: en comp- fins al temps present perquè sigui com- tes de togues romanes i peces adients presa i, sobretot, perquè ens emocioni. PRODUCCIÓ amb l’època, el director escocès ha pre- La clemenza di Tito
L’hotel més icònic de Barcelona des de 1919 Matthieu Lécroart, guàrdia pretoriana
Gastronomia · Música en directe · Rooftop garden · Esdeveniments
El Palace Barcelona Més informació i reserves: Gran Via de les Corts Catalanes 668. 08010 Barcelona [email protected] T +34 93 510 11 30 www.hotelpalacebarcelona.com 34 La clemenza di Tito
Sèneca a Neró: “August, el teu avantpassat, va perdonar els Argument vençuts a la guerra civil. En de l'obra cas de no haver-los perdonat, La clemenza di Tito sobre qui hauria governat?”. La clemenza di Tito – Festival d’Aix-en-Provence 2011 © Pascal Victor/artcompress
Sèneca De Clementia (55 dC)
36 37 La clemenza di Tito Argument de l'obra La clemenza di Tito Pascal Victor/artcompress d’Aix-en-Provence 2011 ©
Acte I Som a Roma, l’any 79 després de Crist.1 Vitellia és filla de l’emperador destronat per Vespasià, el fill del qual (Tito) – Festival ocupa el tron imperial. Vitellia vol casar-se amb l’em- perador per governar en nom de la seva família, però Sesto, el seu amant, és amic íntim de Tito i s’irrita quan Vitellia el commina a assassinar-lo.2 Amb tot, Sesto es Ja és massa tard per penedir-se, perquè Sesto acaba disposa a assumir les demandes de l’amant.3 Per la seva d’incendiar el Capitoli i, sembla, ha apunyalat l’empera- banda, Annio, amic de Sesto, li demana que intercedeixi dor enmig de la confusió. Al final de l’acte es genera un davant de l’emperador i que li permeti casar-se amb gran desconcert, mentre veus llunyanes demanen qui Servilia, germana de Sesto. Aquest hi accedeix de grat.4 ha estat el traïdor a Roma i al seu emperador. Les flames Al Fòrum, una marxa precedeix l’entrada de Tito amb del Capitoli s’enlairen descontrolades i Sesto pretén in- 9 el seu seguici.5 L’emperador rebutja els tresors de les culpar-se, tot i que Vitellia li ho impedeix. últimes campanyes per destinar-los als damnificats pel recent desastre de les ciutats de Pompeia i Herculà, que han desaparegut sota les cendres i el foc del Vesubi. Després Tito anuncia a Sesto la intenció de casar-se amb Servilia. Annio, per fidelitat a l’emperador, opta per Acte II callar i fa saber a la seva promesa que Tito s’hi vol casar. Al palau imperial, Annio fa saber a Sesto que Tito no ha Però Servilia declara a l’emperador el seu amor per An- mort en el complot i el persuadeix per demanar perdó a nio; aleshores Tito renuncia al matrimoni, admirat per l’emperador per la conspiració.10 Tot seguit Publio detén la sinceritat de la jove.6 Sesto, que és conduït davant Tito acusat d’alta traïció.11 Vitellia, creient encara Servilia com a promesa de Publio anuncia a l’emperador la detenció de Sesto i Tito, li llança tota mena d’invectives, però la jove l’as- la confessió de Lentulo sobre la traïció del senador. Tito sabenta que ella, Vitellia, és realment la possible futu- deplora l’actitud del seu amic, tot i que està disposat a ra emperadriu. Indignada i ofesa, Vitellia fa prometre interrogar-lo de manera clement.12 a Sesto que finalment assassinarà Tito. El jove noble Tito no entén els motius de la traïció de Sesto i accedeix, per bé que amb recança, a cometre el crim a aquest, no volent trair Vitellia, no reconeix la culpabilitat fi d’aconseguir casar-se amb la dona que estima.7 Quan de la dona que estima i prefereix confessar-se ell mateix Sesto ha marxat per dur a terme l’assassinat de l’em- com a únic culpable de l’intent d’assassinar l’amic i em- perador, Vitellia rep una notícia inesperada de Publio, perador.13 Finalment Tito condemna Sesto, tot i el dolor confident imperial: Tito l’ha triada com a esposa.8 que li suposa enviar el seu amic a la mort.14
38 39 La clemenza di Tito
Annio i Servilia fan saber a Vitellia que Sesto ha estat condemnat a la pena capital i a morir properament al circ.15 Els remordiments s’apoderen de l’ambiciosa dona, que finalment decideix confessar la veritat.16 Això s’esdevé a l’escena següent, al Fòrum, on Vitellia reco- neixerà la seva culpa. Tito, en lloc de condemnar-la, es mostra comprensiu i la perdona, i tot seguit permet que Sesto es casi amb Vitellia i Annio amb Servilia. Al final tothom lloa la clemència de l’emperador Tito.17 La clemenza di Tito La clemenza di Tito – Festival d’Aix-en-Provence 2011 © – Festival d’Aix-en-Provence 2011 © Pascal Victor/artcompress Pascal Victor/artcompress
Consulteu l'argument en format de lectura fàcil
40 41 Comentaris musicals
1 Obertura 10 Ària d’Annio L’òpera comença amb una obertura en Do major, que presenta una primera «Torna di Tito al lato» és una nova mostra de l’amistat que uneix Annio secció pomposa i majestàtica en al·lusió a la figura de Tito (el rei Leopold amb Sesto. II) i una segona més dúctil i delicada. La tonalitat –sense alteracions– fa referència a la puresa espiritual i moral de l’emperador. 11 Un nou trio «Se al volto mai ti senti» comença amb un llarg passatge de Sesto, en què 2 Duet Sesto-Vitellia mostra els seus sentiments envers Vitellia, però sense deixar d’amagar la «Come ti piace, imponi» és el duet entre Vitellia i Sesto i està escrit subrat- pena per haver traït el seu amic, l’emperador Tito. Per la seva banda, Vitellia llant el caràcter diferent dels dos personatges: la ductilitat i bonhomia (Sesto) s’expressa amb frases sobre ritmes més convulsius, per reforçar els seus i la duresa i l’afany de venjança (Vitellia). remordiments. Entremig, Publio proclama uns taxatius «Vieni!» adreçats a Sesto, perquè s’apressi a presentar-se davant de l’emperador. 3 Primera ària de Vitellia «Deh, se piacer mi vuoi» és una ària en què Mozart va manllevar els primers 12 La lleialtat d’Annio compassos de l’ària «Guida l’industre amante» de l’òpera d’Antonio Salieri Il L’amic de Sesto commina Tito a escoltar-lo, en una ària («Tu fosti tradito») talismano (1788). La pàgina combina voluntat de seducció i autoritat severa. en què s’implora la clemència de l’emperador. 4 Duet de l’amistat 13 El gran rondó de Sesto El breu però significatiu duet «Deh prendi un dolce amplesso» és una L’ària de Sesto «Deh per questo istante solo» té una forma de rondó (A-B- pàgina delicada que contrasta amb els sentiments obertament enfrontats A-C...) i suposa el darrer i gran número de lluïment del personatge. del duet anterior entre Sesto i Vitellia. 14 Una ària arcaica 5 Entrada de Tito L’ària de Tito «Se all’impero» és un número tripartit, escrit d’acord amb el Es tracta d’un passatge pompós, que consta d’una marxa (que es reprendrà model estructural da capo de l’opera seria: A-B-A (ràpid-lent-ràpid). al final de l’escena) i del cor «Serbate, oh Dei custodi». Ambdós números, sense solució de continuïtat, estan escrits en Mi bemoll major, la tonalitat «maçònica» per excel·lència. 15 Ària de Servilia En un passatge breu però deliciós, Servilia mostra la seva grandesa humana 6 Dues àries i un duet en l’ària «S’altro che lacrime», escrita en la mateixa tonalitat i amb el mateix La bondat de personatges com Tito, Annio i Servilia es posen de manifest en esperit del motet Ave verum corpus del mateix període de composició de tres números senzillament extraordinaris: les dues àries de l’emperador, «Del l’òpera. più sublime soglio» (arriscada perquè està escrita en molts compassos sobre la zona del passaggio) i «Ah se fossi intorno al trono», i el duet «Ah perdona 16 Gran rondó de Vitellia al primo affetto» entre Annio i Servilia. Després d’un recitatiu acompanyat («Ecco il punto, o Vitellia»), Vitellia afron- ta el gran rondó «Non più di fiori», que sembla que Mozart manllevà d’una 7 Ària amb obligat de clarinet ària escrita per a la seva amiga de Praga la soprano Josepha Dushek. L’ària, que enllaçarà el seu final amb la marxa següent d’entrada al Fòrum, presenta «Parto, parto» és la gran ària de Sesto, dividida en dues seccions, una de un altre passatge per a instrument obligat, en aquest cas el corno di bassetto, lenta i una altra de ràpida, i sempre amb les intervencions d’un passatge també destinat a Anton Stadler. Vocalment, l’ària presenta grans contrastos obligat per a clarinet, destinat al clarinetista de la cort Anton Stadler, que entre la regió greu i l’aguda de la tessitura. havia estat destinatari del Quintet KV 581 i del Concert KV 622, els dos en La major (com la tonalitat de l’ària). 17 Final 8 «Tu, e ver, m’assolvi, Augusto» és la primera frase del conjunt final, que Desesperació de Vitellia canten tots els personatges abans del cor de cloenda. Mozart reprèn la El trio «Vengo, aspettate» és una bona mostra de la dramatúrgia mozarti- tonalitat de Do major amb què havia iniciat l’obertura i com a símbol del ana, que inicia el clímax de tensió fins a arribar al final de l’acte. poder imperial i de la puresa espiritual de Tito. 9 Final del primer acte Mozart concep un final d’acte (com el segon d’Idomeneo) de gran efecte gràcies a la seva aposta per la creació d’un clima de suspens i després d’una gran escena de conjunt amb Sesto, Vitellia, Publio, Annio i Servilia, a més del doble cor: a la pregunta «Di questo tradimento chi mai sarà l’autor?», la resposta ve donada pel suspens de l’orquestra, tot deixant enlaire la pos- sible resposta. La possible mort de Tito es puntua amb un cor fúnebre, al qual s’afegeixen els personatges: «O nero tradimento, o giorno di dolor!». 42 43 42 43 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart English synopsis
Act one I Act two We find ourselves in Rome, in the year 79 AD.1 Vitellia is the dau- In the imperial palace, Annio informs Sesto that Tito has not died in ghter of the emperor dethroned by Vespasian, whose son Titus the plot and persuades him to ask the emperor for forgiveness for (from now on, ‘Tito’, as on the libretto) now occupies the imperial the conspiracy.10 Publio then detains Sesto, who is brought before throne. Vitellia wants to marry the emperor to rule on behalf of her Tito and charged with high treason.11 family, but Sesto, her lover, is Tito’s close friend and is deeply upset Publio informs the Emperor of Sesto’s detainment and the when Vitellia encourages him to turn against Tito and assassinate confession of Lentulus regarding the betrayal of the senator. Tito him.2 Eventually, Sesto gives in and becomes willing to carry out is appalled by his friend’s attitude, and starts questioning him, but his lover’s demands.3 Meanwhile, Annio, Sesto’s friend, asks him with an attitude of clemency.12 to intercede before the emperor and allow him to marry Servilia, Tito does not understand the reasons for Sesto’s betrayal and Sesto’s sister. He’s happy to comply with this request.4 Now in the Sesto, not wanting to betray Vitellia, does not implicate her, the Forum, we find a parade preceding Tito and his entourage’s entran- woman he loves, as a guilty party and prefers to confess that he is ce.5 The emperor rejects the spoils from recent military campaigns the sole culprit in the attempt to assassinate his friend and empe- and allocates them for the victims of the disaster in the cities of ror.13 Finally, Tito condemns Sesto to death, despite the pain that Pompeii and Herculaneum, which have recently been buried un- sending his friend to his death implies for him.14 der the ashes and flames of the volcano Vesuvius. Tito then tells Annio and Servilia let Vitellia know that Sesto has been sen- Sesto he intends to marry Servilia. Annio, due to his loyalty to the tenced to capital punishment and will soon die in the circus.15 The emperor, keeps his mouth shut and decides to tell his fiancée that ambitious woman is overwhelmed with remorse and finally decides Tito wants to marry her. Servilia, however, divulges her love for to confess the truth.16 That takes place in the next scene, in the Annio to the emperor and Tito gives up the idea of marrying her forum, where Vitellia acknowledges her guilt. Tito, instead of con- in admiration of the girl’s sincerity.6 demning her, is sympathetic and forgives her. He then allows Sesto Vitellia still believes Servilia is Tito’s fiancée, and launches into to marry Vitellia and Annio to marry Servilia. In the end, everyone a tirade against her. Nevertheless, Servilia tells Vitellia that she is praises the Emperor Tito’s clemency. 17 really the possible future empress. Outraged and offended, Vitellia makes Sesto promise to finally assassinate Tito. The young noble remorsefully agrees to commit the crime, so he can marry the woman he loves.7 After Sesto leaves to carry out the assassination of the emperor, Vitellia receives unexpected news from Publio, an imperial confidant: Tito has chosen her as his wife.8 It’s too late to change her mind, because Sesto has just set fire to the Capitol and, apparently, has stabbed the Emperor in the middle of all the confusion. Chaos reigns at the end of the act. People can be seen in the distance asking who the traitor to Rome and its emperor could be. The flames of the Capitol rise uncontrollably, and Sesto tries to admit his guilt, although Vitellia prevents him from doing so.9
44 45 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart
Musical comments
1 Overture - The opera begins with an overture in C major, with a pompous and majestic first section alluding 10 Annio’s aria - “Torna di Tito al lato” is a new show of the friendship that that binds Annio to Sesto to the figure of Titus (King Leopold II) and a second more ductile and delicate one. The tonality - unaltered - refers to the emperor’s spiritual and moral purity. 11 A new trio - “Se al volto mai ti senti” begins with a long passage by Sesto, in which he shows his feelings for Vitellia, while concealing the sorrow for having betrayed his friend, the emperor Tito. Meanwhile, Vitellia 2 Sesto-Vitellia’s duet - “Come ti piace, imponi” is the duet between Vitellia and Sesto and is written em- expresses herself with phrases over more convulsive rhythms, to reinforce her remorse. In the meantime, phasizing the different personalities of the two characters: ductility and good-naturedness (Sesto) and Publio starkly shouts “Vieni!” addressed to Sesto, so that he would make haste to come before the emperor. hardness and eagerness for revenge (Vitellia).
12 Annio’s loyalty - Sesto's friend calls upon Tito to listen to him in an aria (“Tu fosti tradito”) in which the 3 Vitellia’s first aria - “Deh, se piace mi vuoi” is an aria for which Mozart borrows the first beats of the aria emperor’s mercy is implored. “Guida l’industre amante” from Antonio Salieri's opera Il talismano (1788). The number combines desire of seduction and severe authority. 13 Sesto’s big rondo - Sesto’s aria “Deh per questo istante solo” has a round shape (A-B-A-C ...) and represents the character’s last and great number. 4 Friendship duet - The brief but significant duet “Deh prendi a dolce amplesso” is a delicate number that contrasts with the openly conflicted feelings of the previous duet between Sesto and Vitellia. 14 An archaic aria - Tito’s aria “Se all’impero” is a tripartite number, written in accordance with the “da capo” A-B-A (fast-slow-fast) structural model of the serious opera. 5 Tito’s entrance - This passage is pompous and consists of a march (that is returned to at the end of the scene) and the chorus “Serbate, o Dei custodi”. Both numbers remain musically unresolved, and are written in E flat major, the quintessential “Masonic” tone. 15 Servilia’s aria - In a brief but delightful passage, Servilia shows her human greatness in the aria “S’altro che lacrime”, written in the same key and with the same spirit of the motet “Ave verum corpus” from the same period of composition of the opera. 6 Two arias and a duet - The goodness of such characters as Tito, Annio and Servilia is revealed in three simply extraordinary numbers: the emperor’s two arias, “Del più sublime soglio” (tricky as it is written in many beats over the passaggio area) and “Ah se fossi intorno al trono”, or the duet “Ah perdona al primo affetto” between Annio and Servilia. 16 Vitellia’s big rondo - After an accompanied recitative (“Ecco il punto, o Vitellia”), Vitellia takes on the great rondo “Non più di fiori” that it seems Mozart would have borrowed from an aria written for his Prague friend, the soprano Josepha Dushek. The aria, which will intertwine its end with the following entry march to the Forum, presents another passage for an obligatory instrument, in this case, the basset horn, also 7 Obligatory clarinet aria - “Parto, parto” is Sesto’s great aria. It is divided into two sections, one slow and meant for Anton Stadler. Vocally, the aria has great contrasts between the tessitura’s deep and sharp the other fast and always with the obligatory passages for clarinet, written for the court clarinettist, Anton ranges. Stadler, who had been recipient of the quintet KV 581 and of concert KV 622, both in A major (the same key as the aria). 17 Finale - “Tu, e ver, m’assolvi, Augusto” is the first phrase of the final set, which all the characters sing before the final chorus. Mozart returns to the key of C major, with which he had begun the overture and as a 8 Vitellia’s desperation - The trio “Vengo, aspettate” is a good example of Mozart’s drama style, which begins symbol of Tito’s imperial power and spiritual purity. the climax of tension until the end of the act.
9 End of the first act - Mozart conceives a finale of the act (like the second one ofIdomeneo ) with great effect thanks to his emphasis on creating a mood of suspense and after a great joint scene with Sesto, Vitellia, Publio, Annio and Servilia, in addition to the double chorus to the question: “Di questo tradimento chi mai sarà l’autor?”. The answer is given by the suspense of the orchestra, leaving the possible answer up in the air. Tito’s possible death is scored with a funeral chorus, to which the characters join in: “O nero tradimento, o giorno di dolor!”.
46 47 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart
El Panteó, en un gravat de Giovanni Battista Piranesi Relleu de l’arc de Tit al Fòrum Romà
48 49 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart
festivalperalada.com Si no s’entén la clemenza com T. 902 374 737 un dret d’excepció, sinó com 9 AGOST un deure quotidià de la condició de l’estabilitat, aleshores la funció de sobirà consisteix a revocar qualsevol sentència condemnatòria. No modifica gens la seva insensatesa el fet que l’hagi dictat el mateix sobirà o un segon o tercer poder; ho demostra Metastasio, contemporani de Montesquieu. Una nit PUCCINI JONAS KAUFMANN AMB LA PARTICIPACIÓ DE LA SOPRANO MARIA AGRESTA J.RIEDER, director musical ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS © GREGOR HOHENBERG / SONY CLASSICAL SONY / HOHENBERG GREGOR ©
Ivan Nagel Autonomía y gracia. Sobre las óperas de Mozart
50 51 Kàtia Kabànova Pere-Albert Balcells
La clemenza di Tito en el context de l’opera seria mozartiana
Pere-Albert Balcells Professor de música, investigador i divulgador musical Termes de Titus en un gravat de 1776
52 53 La clemenza di Tito Pere-Albert Balcells
El 1767, a l’edat d’onze anys, Mozart va escriure Apollo et Hyacinthus, formal, acabava donant pas a una segona part B, de caràcter contras- la seva primera òpera. Si bé es tractava d’una obra breu i en llatí, des- tant, però notòriament més breu. Finalment, tota la part A es repetia tinada a la Universitat de Salzburg, aquesta experiència ja li va pro- literalment. Aquesta repetició literal impedia qualsevol evolució dra- porcionar el primer contacte amb les característiques tradicionals de màtica, i la seva raó de ser consistia a donar ocasió de tornar a sentir el l’opera seria. Però va ser pocs anys més tard, durant els seus viatges profús virtuosisme vocal desplegat sovint a la part A, enriquit encara, d’adolescència a Itàlia, quan va tenir ocasió d’escriure les seves prime- al da capo, amb les ornamentacions improvisades que s’esperaven del res òperes serioses pròpiament dites: Mitridate re di Ponto (1770), As- cantant. canio in Alba (1771) i Lucio Silla (1772), totes tres per a Milà. La segona, Sovint, aquest virtuosisme era concebut com una finalitat en ella Ascanio in Alba, és, de fet, una serenata teatral, és a dir, una variant de mateixa, independentment de la pertinència expressiva, ja que calia sa- l’òpera seriosa, de pes dramàtic més lleuger i de tema sovint mitològic tisfer un públic més procliu a electritzar-se amb els efectismes vocals amb funció al·legòrica. També poden considerar-se serenates teatrals que a afligir-se amb les tràgiques dissorts dels personatges. Gluck ja Il sogno di Scipione (1772) i Il re pastore (1775), escrites per a Salzburg. va reaccionar a la seva manera contra aquest estat de coses, amb una Però pel que fa als aspectes formals i als convencionalismes en l’estil reforma que abolia els excessos ornamentals i tendia a esborrar les vocal, la serenata teatral participava de les característiques tradicio- fronteres entre recitatius secs i àries, elements que va substituir sovint nals de l’òpera seriosa. per una continuïtat escènica i vocal en estil arioso. La reacció de Mozart no va consistir a trencar els elements tradi- Sovint, aquest virtuosisme cionals, sinó més aviat a fer-se’ls seus i transformar-los des de dins. Pel que fa als aspectes formals, aquesta evolució va ser lenta. En les òperes d’adolescència que hem citat, Mozart no es va oposar al era concebut com una finalitat predomini de la successió recitatiu sec-ària. En la forma interna de les àries, Mozart segueix el costum, practicat també per altres composi- en ella mateixa, independentment tors de l’època, d’alleugerir el pes del da capo a partir de retallar-lo a la meitat, o fins i tot a la quarta part. És el que es podria anomenar de la pertinència expressiva, ja que un semi da capo. Aquest esquema és el que predomina a les àries de Mitridate re di Ponto, Lucio Silla i Il sogno di Scipione. A Ascanio in calia satisfer un públic més procliu Alba i Il re pastore, Mozart va més enllà, i en lloc de concebre l’última part de l’ària com una repetició literal (total o parcial) de la primera, la a electritzar-se amb els efectismes converteix en una reexposició variada. Es tracta d’una aportació subs- tancial, ja que, a diferència del da capo, aquesta solució sí que permet vocals que a afligir-se amb les tràgiques una evolució dramàtica a l’interior de l’ària. Pel que fa a la tradició del virtuosisme vocal, Mozart la segueix en bona mesura en aquestes òperes d’adolescència, on les àries inclouen dissorts dels personatges. sovint els “reglamentaris” fragments de coloratura. Però hi ha tam- Aquestes característiques, heretades del Barroc, plantejaven al com- bé altres moments on, de sobte, s’obren de bat a bat les comportes positor algunes dificultats. En primer lloc, una estructura general no- de l’insondable geni dramatúrgic que Mozart ja portava a dins. L’ària tòriament estàtica, consistent en una successió d’àries i recitatius secs d’«Aspasia Nel sen mi palpita» (núm. 4 de Mitridate), la cavatina “Pa- (que eren els recitatius acompanyats tan sols pel clavecí, i d’estil molt llid’ombre”, també d’«Aspasia» (núm. 21 de la mateixa òpera), o l’ària proper al llenguatge parlat). Hi havia també els recitatius acompanyats «Giunia Fra i pensier più funesti di morte» (núm. 22 de Lucio Silla) són per l’orquestra, però s’usaven de manera excepcional. Al final dels ac- només alguns d’aquests moments. En altres ocasions és l’esmolada tes, per aconseguir una major plenitud sonora i harmònica, el compo- capacitat de penetració psicològica, que tan proverbial acabarà essent sitor hi situava, com a molt, algun duet o tercet, o un cor, si l’argument en òperes posteriors, la que ja treu el cap en aquestes òperes d’ado- ho permetia. lescència, com en el recitatiu orquestrat “Ferma, aspetta, ove vai”, que A la monotonia d’aquesta estructura general s’hi afegia la mono- canta Silvia a Ascanio in Alba. tonia en l’estructura de les àries, regides gairebé totes per l’esquema Però va ser amb Idomeneo, escrita el 1780-1781 per a Munic, que la da capo barroc: una primera part A, de notable extensió i complexitat relació de Mozart amb el gènere de l’òpera seriosa va arribar al punt
54 55 La clemenza di Tito Pere-Albert Balcells
de plena maduresa. Als 25 anys, Mozart ja no era un adolescent sot- les seves òperes serioses anteriors, i tampoc ho va poder fer en escriu- mès al pes de tradicions seculars, sinó un compositor adult disposat re La clemenza di Tito, encàrrec rebut de Praga l’últim any de la seva a sotmetre aquestes tradicions al rigor de les pròpies concepcions vida (1791). Però més enllà d’aquesta absència, La clemenza di Tito es estètiques. beneficia de tota l’agilitat dramatúrgica i formal desenvolupada per Això va comportar diverses novetats. En el pla formal, la successió Mozart en les grans òperes vieneses. Així, la successió recitatiu-ària recitatiu-ària va subsistir, però la seva potencial monotonia va quedar es veu frondosament acompanyada per la presència de vuit números conjurada per un ús molt més profús del recitatiu orquestrat (ten- de conjunt, quantitat impensable en les òperes serioses anteriors, fins dència ja apuntada a Lucio Silla), per un major pes musicodramàtic i tot a Idomeneo, que tan sols en comporta tres (descomptant, na- dels números de conjunt (quartet núm. 21) i, sobretot, per la gran im- turalment, els cors). Entre els números de conjunt de La clemenza di portància atorgada al cor, convertit sovint en veritable protagonista Tito hi ha el quintet amb cor (núm. 12) que s’acosta a la funció d’un col·lectiu del drama. A les àries, el da capo va desaparèixer completament en favor de les formes amb reexposició variada, com a Ascanio in Alba i Il re pasto- La clemenza di Tito es beneficia re, però Idomeneo va més lluny en atorgar el predomini a la forma AA’, on fins i tot desapareix el contrast, sovint artificial, entre A i B, contrast de tota l’agilitat dramatúrgica i formal poc menys que obligatori en l’ària da capo barroca. El virtuosisme vocal va quedar reduït fins al punt que només desenvolupada per Mozart en les grans subsisteix un fragment llarg de coloratura en tota l’òpera. Es troba a l’ària «Fuor del mar», que canta Idomeneo al segon acte (núm. 12a). I òperes vieneses. aquest únic fragment no és cap concessió a la tradició del virtuosisme pel virtuosisme, sinó que respon a una intenció semàntica ben precisa, finale d’acte. L’estructura de les àries es diversifica i apareixen formes com sabem per una carta de Mozart on puntualitza al seu pare que lliures, adaptades a les necessitats dramàtiques concretes. Les que aquesta coloratura està escrita sobre la paraula minacciar (amenaçar), conserven l’esquema A-B-A derivat de l’antiga ària da capo destil·len i té, per tant, la missió d’expressar el significat d’aquest verb. per fi una plena naturalitat en simplificar-se fins a quedar sovint redu- Totes aquestes adaptacions en la forma i l’estil li van obrir pas a un ïdes a les dimensions d’un lied popular. L’estil melòdic, paral·lelament, impuls creador que va resultar eruptiu. En efecte, per la crua contun- adopta una senzillesa cantabile de natura sovint afectuosa, que redu- dència amb què musicalitza l’esperit funest de la tragèdia, cruesa que eix la coloratura als mínims necessaris (amb l’excepció de l’ària de Tito arriba a produir esgarrifança en algunes de les intervencions corals, «Se all’impero» (núm. 20), única concessió al tradicional virtuosisme Idomeneo va colpir els contemporanis fins al punt que el mateix prín- de bravura). Ben al contrari, en la resta d’àries de Tito, personatge cep elector de Baviera li va reconèixer a Mozart: “Ningú no hauria dit de virtuts properes a les de Sarastro, hi ressona el deix melòdic de mai que en un cap tan petit hi cabés una cosa tan gran”. les cantates maçòniques de Mozart. El gran domini mozartià de l’estil Després d’Idomeneo (1781), Mozart va trencar amb Salzburg i es concertant es desplega en l’ària de Sesto amb clarinetto di bassetto va establir a Viena com a músic independent. A més de les òperes se- obligat («Parto, ma tu ben mio», núm. 9), i en l’ària de Vitellia amb rioses que hem esmentat, el seu bagatge operístic incloïa ja en aquell corno di bassetto obligat (Non più di fiori, núm. 23). Ocasionalment moment dues òperes bufes i dues òperes pertanyents al gènere del (tercets núm. 10 i 14) apareix també un dels principals segells distintius singspiel (òpera popular alemanya). Però va ser a Viena on va comen- de l’escriptura operística mozartiana: la superposició polifònica d’es- çar l’època de les seves creacions escèniques més universals: El rap- tats anímics contrastants, tan desenvolupada a les òperes vieneses. te del serrall (1782), Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787), Vist en conjunt, l’art mozartià en l’àmbit de l’òpera seriosa assoleix Così fan tutte (1790) i La flauta màgica (1791). La primera i l’última són el seu primer gran clímax amb la potència dramàtica i la punyent go- singspiele, i les tres restants provenen de l’òpera bufa. Però en totes sadia estètica d’Idomeneo. El segon clímax, complementari del primer, elles Mozart fa esclatar els límits dels gèneres per desplegar la seva el trobem en la fluida diversitat i en la naturalitat melòdica deLa cle- dramatúrgia global, on comicitat i seriositat interactuen i s’interpene- menza di Tito. tren per revelar el món de la psicologia i les emocions humanes en la seva més genuïna i àmplia diversitat. Aquesta globalitat no era possible en l’òpera seriosa, ja que la co- micitat en quedava exclosa. Així, Mozart no l’havia pogut incorporar a
56 57 La clemenza di Tito José Luis Vidal
Moment històric de La clemenza di Tito La clemenza di Tito va néixer d’una ocasió especialment oficial i so- lemne, la coronació de l’emperador Leopold II com a rei de Bohèmia a Praga, el 6 de setembre de 1791 (prèviament del Sacre Romà Imperi a Frankfurt i, com a rei d’Hongria, a Budapest, l’octubre i novembre de 1790 respectivament). Com la major part de les cerimònies de coronació del segle XVIII, la de Leopold va ser d’una gran teatralitat: no només per la represen- De Titvs Flavivs tació de funcions en les quals van col·laborar els més grans autors i actors súbdits de la monarquia dels Habsburg, sinó perquè el sobirà mateix jugava un paper essencial. Un gravat inspirat en la coronació Vespasianvs de Frankfurt evoca l’atmosfera teatral de les coronacions de Leopold. El possible contingut polític del text al Tito va haver de ser un factor important en la decisió dels estats de Bohèmia de Metastasio d’encarregar una nova posada en música d’un llibret que semblava oblidat. En el moment àlgid de la Revolució francesa, el drama de Metastasio mostrava el monarca il·lustrat primer fent front a una violenta rebel·lió i després aplacant-la.
Una figura al·legòrica d’Alemanya ofereix els cors del seu poble a l’em- perador recentment coronat, mentre la Fama, volant per damunt, fa sonar la seva trompeta, de la qual sorgeix el nom de l’emperador. La Fama, com un deus ex machina teatral, sembla penjar d’un núvol sos- tingut per una màquina del teatre, com era freqüent en les òperes del XVIII. En el fons, el poble d’Alemanya contempla, reunit, l’escena que es desenvolupa davant d’ell (es pot veure com s’abracen els uns als altres com per demostrar que la Revolució francesa no tenia el monopoli del la fraternité). En aquest ambient, els estats de Bohèmia van acudir a principis de José Luis Vidal juliol de 1791 a Domenico Guardasoni, impresario de l’òpera italiana a Catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona i crític musical
58 59 José Luis Vidal
Praga, i li van encarregar que posés en escena una opera seria nova- El Tit històric ment composta sobre el drama La clemenza di Tito de Metastasio. El L’episodi històric a partir del qual Metastasio trama el seu drama està possible contingut polític del text va haver de ser un factor important mencionat per Suetoni en el capítol 9 de la Vida de Tit. Diu així Suetoni: en la decisió dels estats de Bohèmia d’encarregar una nova posada en música d’un llibret que semblava oblidat. En el moment àlgid de Dos patricios fueron declarados convictos de aspirar al trono, pero Tito la Revolució francesa, el drama de Metastasio mostrava el monarca se limitó a aconsejarles que desistieran de su propósito, pues “el poder il·lustrat primer fent front a una violenta rebel·lió i després aplacant-la. imperial” —éstas fueron sus palabras— “es un don que otorga el destino”; En un temps en què els pamflets revolucionaris posaven en circulació sin embargo, les prometió que si deseaban otra cosa con mucho gusto se històries escandaloses sobre la incompetència i immoralitat dels caps la concedería. Y envió en seguida a la madre de uno de ellos, que vivía fue- coronats, l’òpera mostrava un governant que era savi i virtuós; i de pas ra de Roma y se hallaba sumida en una gran angustia, sus propios correos mostrava el cop contra ell com a innecessari i al mateix temps fútil. para que le comunicaran que su hijo estaba sano y salvo; por lo demás Finalment, i potser el més important, suggeria una espècie d’associa- los invitó a una cena íntima y, al día siguiente, durante un espectáculo de ció entre l’emperador romà Tit i el monarca habsbúrgic Leopold, de gladiadores, les hizo sentar a su lado y, cuando le presentaron para que les manera que l’al·legoria política de La clemenza di Tito valia òbviament examinara las armas de los gladiadores, se las alargó. tant per al sobirà com per als seus súbdits. (Suetonio, “Vida de Tito” (Vidas de los doce césares), cap. 9. Trad. de M. Bassols de Climent) Però, per despit del seu esment d’historiadors antics (a més de Su- etoni, Aureli Víctor, Dió Cassi i el bizantí Zonaras), és en la tragèdia francesa del grand siècle i especialment en Corneille i Racine on Me- tastasio troba els seus models literaris per vestir el moment històric. Amb La clemenza di Tito va situar l’acció en una època de la història de Roma, l’Alt Imperi, que havia estat d’especial interès per a tots dos predecessors francesos. Metastasio va triar com el seu heroi un gover- nant que havia estat el tema de peces tant per part de Corneille com de Racine, Tit Flavi Vespasià, que va governar des del 79 fins al 81 dC. Potser no és ociós recordar algunes dades de la biografia de Tit. Tit —Titus Flauius Vespasianus són els seus tria nomina romans— va néixer l’any 39 dC, fill del poderós general Vespasià. Després d’exercir alts càrrecs en l’exèrcit a Germània i Britània, va reclutar una legió que va posar al comandament del seu pare a Palestina. Quan el seu pare va ser proclamat emperador pel seu exèrcit el 69, “l’any dels quatre em- peradors”, va deixar Tit al comandament de les seves tropes a Palesti- na per fer-se càrrec del poder a Roma. Tit va conquerir Jerusalem l’any 70 i el seu triomf va ser commemorat amb l’erecció d’un arc triomfal,
Bust de l’emperador Titus. Musues Vaticans magníficament ornat amb relleus, que s’alça encara al fòrum de Roma. A continuació, a Roma es va unir al seu pare, ara emperador. Aparent- ment, la popularitat de Tit no va ser gran al principi: el seu affair amb la princesa jueva Berenice, filla del rei Herodes Agripa, va contribuir-hi, ja que per a la mentalitat romana era simplement inconcebible que una princesa estrangera —la paraula exacta és “bàrbara”— pogués arribar a compartir el tron imperial. Tit va demostrar una mentalitat freda- ment pragmàtica, així com un respecte envers l’opinió pública romana, trencant amb Berenice i acomiadant-la (aquest és el tema de l’obra Tite et Bérénice de Corneille i de la Bérénice de Racine, totes dues
60 61 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart
creades el 1680). També va acomiadar els seus amants favorits (un En la puresa arquitectònica fet, aquest, discretament ignorat per Corneille i Racine). L’acció de La clemenza di Tito comença justament després del comiat de Bérénice. d’una òpera concebuda en En morir el seu pare el 79 dC, va ascendir al tron imperial i va co- mençar un regnat que es va arribar a recordar per la seva saviesa i formes tancades, la partitura Per despit del seu esment dibuixa medallons ètics, polítics, d’historiadors antics (a més de existencials. Musicalment, Tit Suetoni, Aureli Víctor, Dió Cassi es materialitza esdevenint heroi i el bizantí Zonaras), és en la tragèdia d’un pensament que vol francesa del grand siècle convertir-se en llei. i especialment en Corneille i Racine on Metastasio troba els seus models literaris per vestir el moment històric.
benevolència. El nou emperador va ser un governant generós, que va gastar llargues sumes de diners en millores per al poble romà. Va con- tribuir amb grans mitjans a la reconstrucció de Pompeia, destruïda per l’erupció del Vesubi el 79 dC —a l’òpera es troba una referència puntual a aquest fet (acte I, escena 4)—. El regnat de Tit va ser un període de pau al llarg de l’Imperi romà, però va ser un regnat massa curt: després de governar poc menys de dos anys, Tit va morir el 13 de setembre del 81. La “Vida de Tit”, integrada a les Vides dels dotze cèsars de l’es- mentat Suetoni (ca. 120), és la font més completa per a la biografia de l’emperador que ens ha arribat. Suetoni abunda en l’elogi de Tit, al qual qualifica d’amorac deliciae generis humani (cap. 1), “amor i delícies del gènere humà”, i a ell es remunta la forja de la reputació favorable de què aquest emperador ha gaudit a través dels segles. I exemples especialment bells d’aquesta tradició són les citades tragè- dies de Corneille i Racine i, inspirada més en aquestes últimes que en les fonts antigues de les quals presumeix Metastasio, l’òpera de Mozart que aquí ens ocupa. Lidia Bramani Mozart massone e rivoluzionario
62 63 La clemenza di Tito Myrtò Papatanasiu
ENTREVISTA Myrtò Papatanasiu
“Aquesta última òpera de Mozart és sens dubte una obra mestra. “La música Musicalment és una òpera molt innovadora, amb parts corals de Mozart, de fet, superbes i amb un èmfasi especial és com fer pilates en la profunditat psicològica dels personatges” i ioga per a la veu”
64 65 La clemenza di Tito Myrtò Papatanasiu
Considerada una de les millors sopranos mozartianes del moment, la cantant Com li agrada interpretar aquest personatge? grega torna al Liceu, on va debutar la temporada 2016/17 amb Donna Elvira (Don Giovanni), amb l’exigent rol de Vitellia. Encaro el personatge de Vitellia amb majestuositat, malenconia, dinamisme i també amb cinisme. Intento posar en primer pla l’as- pecte manipulador del seu caràcter, però també miro de mostrar com expressa, al final, la idea de justícia. Gran Teatre del Liceu. De tots els papers mozartians que ha interpretat, en quin se sent més còmode?
Myrtò Papatanasiu. Crec que triaria Donna Anna de Don Giovanni i Quins són els seus referents interpretant el paper de Vitellia? Fiordiligi de Così fan tutte. Des del punt de vista psicològic, dramà- tic i musical els dos personatges són molt diferents, però tots dos Per representar Vitellia les meves referències són dues cantants li donen a la cantant l’oportunitat de desplegar tots els colors de molt diferents: Lucia Popp i Anna Caterina Antonacci. la seva veu i d’aprofundir en situacions psicològiques interessants.
La clemenza di Tito és la darrera òpera de Mozart, com la valoraria comparant-la amb la resta d’òperes del compositor? Vitellia és un personatge ple de contradiccions, des del seu punt de vista, quina relació té aquest personatge amb la resta de personatges femenins de Mozart? Aquesta última òpera de Mozart és sens dubte una obra mestra. Musicalment és una òpera molt innovadora, amb parts corals su- Segons el meu parer, Vitellia no es pot comparar amb cap altre perbes i amb un èmfasi especial en la profunditat psicològica dels personatge femení de Mozart. Trobo que té una barreja única de personatges. Moltes textures de l’òpera em recorden Beethoven. característiques dramàtiques i musicals. En combinació amb el magnífic llibret de Metastasio, la música de Mozart és una excel·lent exploració artística de les idees de lliber- tat, traïció, perdó, poder, amor, desig i veritat. Qui és per a vostè Vitellia i quina relació té amb Tito i Sesto?
Vitellia és forta, té una personalitat fosca i viu en un món domi- Tenint en compte que ha interpretat un ampli catàleg d’òperes de Mozart, nat pels homes. És la filla de l’exemperador, i els seus intents per quina és la seva òpera de Mozart favorita? recuperar el tron casant-se amb Tito fracassen. Per això manipula Sesto, que està enamorat d’ella. A l’inici de l’òpera els seus senti- M’agrada molt cantar totes i cadascuna de les notes de Mozart i, ments cap als dos homes no són clars i només se centra en el poder honestament, no puc triar una de les seves òperes com a la meva (és a dir, recuperar el tron). Al llarg de l’òpera entén que la catarsi preferida. final arribarà amb l’amor infinit de Sesto i la clemència de Tito. Aquesta és, crec, la seva metamorfosi durant tota l’òpera: s’adona que només a través de la veritat aconseguirà la redempció. Aquesta Vostè es considera una soprano mozartiana? redempció es veu reflectida musicalment en la seva darrera ària, «Non più di fiori», en què utilitza un ampli rang vocal (gairebé tres Cada any tinc òperes de Mozart en el meu calendari, perquè m’en- octaves), ja que Mozart afegeix en aquesta ària una línia obbligato canten totes les seves heroïnes. Per això he interpretat moltes ve- inusual al corno di bassetto. gades Donna Anna, Sifare, Fiordiligi, Elvira, Comtessa...
66 67 La clemenza di Tito
Què té la música de Mozart que li va tan bé a la seva veu?
La música de Mozart demana restricció, puresa en el so, disciplina, precisió i austeritat. Per això em sento molt còmoda quan exploro aquestes idees.
Quins consells donaria a un cantant que s’està iniciant en aquest repertori?
El meu consell per als cantants joves és que hi ha alguns papers de les òperes de Mozart que necessiten maduresa tècnica i musical. Per exemple, Tito, Comtessa, Mitridate, Elettra, Vitellia, Idomeneo i d’altres. Es podria començar el repertori de Mozart amb papers com Susanna, Cherubino, Despina, Ferrando, Guglielmo, Dora- bella, Barbarina, Ilia, Servilia, Sandrina a La finta giardiniera, etc.
Molts cantants consideren que cantar Mozart és un bàlsam per a la veu, hi està “Moltes textures d’acord? de l’òpera em recorden La música de Mozart, de fet, és com fer pilates i ioga per a la veu, per això cada any tinc Mozart en el meu calendari. Beethoven”
Què li agrada més: escoltar la música de Mozart o interpretar-la?
Representar Mozart és especialment difícil, però recompensa. Per això m’encanta treballar amb música de Mozart.
Aquesta és una producció de David McVicar, vostè que ja ha treballat amb aquest director, què en destacaria de la seva manera d’entendre l’òpera?
En David és un director que et fa sentir lliure, tot i que ens tro- bem en un context molt clarament dissenyat. Treballa amb molta profunditat els personatges i les seves relacions dramàtiques. Té una posició estètica molt forta, però alhora respecta el llibret i la música.
68 69 La clemenza di Tito Myrtò Papatanasiu
Què n’espera d’aquesta producció que cantarà al Liceu?
M’emociona molt treballar en aquesta producció amb en David i el mestre Augen. Espero, un cop més, endinsar-me en els tresors de l’òpera de Mozart.
Vostè va presentar-se al Liceu amb Donna Elvira (Don Giovanni), quin record en té d’aquell debut a Barcelona?
Tinc els millors records del meu debut al Liceu. Em va encantar com vam treballar amb la meravellosa orquestra i amb tota la gent del Teatre, crec que és una òpera molt ben organitzada que brinda l’oportunitat als cantants de donar el millor de si mateixos. I el públic és realment fantàstic, és clar.
Què diria als espectadors que estan a punt de veure La clemenza di Tito?
Que han de veure la darrera obra mestra de Mozart. No se la poden perdre!
70 71 Jaume Tribó
A la façana del nostre teatre, inau- gurat el 1847, hi apareixen els noms
Jaume Tribó de Mozart, Rossini, Calderón i Mo- La clemenza ratín. Això no significa que hagin estat els autors més representats. Pel que fa a Mozart, hi arribà tard i malament. Durant tot el segle XIX, l’únic Mozart conegut al Li- di Tito ceu va ser Don Giovanni, sempre amb fama d’òpera problemàtica a causa de la desconeixença de Soltermann Jakob Lia Rottier l’estil. Calgué esperar al 1916 per a l’estrena local de Le nozze di Figa- ro. Così fan tutte havia estat l’únic Mozart representat a Barcelona al segle XVIII, concretament el 1798 al Teatre de la Santa Creu. Al Liceu hi tingué una estrena tardana el 1930. Era una obra del tot desconeguda que arribava gràcies a la inquietud de l’empresari Joan Mestres Calvet, al qual devem també l’estrena local
Vesselina Kasarova i Véronique Gens a d’Idomeneo el 1943. La clemenza di Tito, última òpera de Mozart i amb un finale primo que és un dels cims de la seva producció teatral, no ens ha arribat fins al 1963, en aquest cas, gràcia de l’últim empresari que Hollweg Werner ha tingut aquest teatre, l’advocat Carol Vaness barceloní Joan Antoni Pàmias. El catàleg operístic mozartià La clemenza di Tito comprèn títols en italià i en ale- many. Pels cognoms dels primers intèrprets en deduïm la procedèn- cia. Les òperes italianes de Mozart
al Liceu la temporada 2006/07 van ser estrenades per cantants italians, però als teatres alemanys i austríacs, i ja als primers anys del segle XIX, Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte es canta- ven en alemany. Les companyies alemanyes ajudaren a la propaga- ció en aquest idioma. Això explica per què el Liceu, teatre d’una ita- lianitat més que provada on tant Ghazarian Sona Wagner com tot el repertori fran- der Walt Deon van cès s’estrenà i representà durant al Liceu decennis en italià, coneixia La cle-
72 73 La clemenza di Tito Jaume Tribó
menza di Tito en traducció alema- havia actuat al Liceu en una de les La quarta edició de La clemenza di Tito ja va nya. La Clemenza mozartiana no en moltes programacions arriscades tenir lloc al tercer Liceu l’any 2002. Se’n feren va ser una excepció. Se’ns va oferir de l’empresari Pàmias, com va ser dues audicions en forma de concert sota la di- en una producció del Landesthe- la representació de l’òpera Prinses recció del mestre Bertrand de Billy, llavors di- ater de Salzburg, que, igual que Zonneschijn, de Paul Gilson, canta- rector titular. El repartiment era magnífic amb l’Òpera de Viena, repudiava l’italià da en neerlandès per la companyia l’actuació, un únic dia, de la mítica Julia Varady sobretot en els títols mozartians, de la Reial Òpera Flamenca d’Anvers. com a Vitellia, triomfadora en el rondó “Non più malgrat que fos la llengua original. La tercera de les cinc edicions di fiori” amb solo obligat de corno di bassetto. Paradoxalment, el cor, en aquella que el Liceu ha presentat de La Amb ella, la nostra soprano Montserrat Martí i ocasió, cantava en l’italià original. clemenza di Tito en tota la seva les mezzos Jennifer Larmore i Heidi Brunner, La posada en escena era feta amb història és la del gener de 1988. aquesta última llavors muller del mestre de Billy. Julia Varady de Billy Bertand el respecte més gran i amb bon Era l’època del Consorci del Gran El protagonista era el malaurat tenor Deon van gust. Entre els intèrprets excel·lí el Teatre del Liceu, i les condicions der Walt, mort per arma de foc pel seu pare el tenor protagonista, el suís Jakob econòmiques, que també vol dir 2005 a la seva granja de Sud-Àfrica. Soltermann, gran especialista del artístiques, havien millorat. El La temporada 2006-2007, època de vaques repertori mozartià i que durant mestre Uwe Mund, aleshores cap grasses, la Clemenza mozartiana va tenir la xifra els anys cinquanta havia anat es- de l’orquestra, n’era el director, i insòlita de tretze representacions. Fins alesho- calant tots els teatres suïssos fins l’inquiet Vittorio Patanè, membre res totes les altres edicions havien tingut tres a arribar a l’Òpera de Zuric. Tres d’una família gloriosa de directors úniques representacions i, en una única ocasió, anys més tard tornava al Liceu, d’orquestra i de cantants, n’era el quatre. L’any 2006 el Liceu podia presentar tret- però no pas com a protagonista regista. Sabem que els recitatius ze representacions de l’última obra de Mozart sinó en la versió en què Idamante d’aquesta òpera no són obra de amb una sala notablement plena. Dirigia l’or- és un tenor. Amb la primera Cle- Mozart atesos els molts compro- questra el mestre titular del moment, Sebastian menza di Tito es presentà aquí el misos del geni i que foren escrits Weigle, i l’escena, Francisco Negrín. El reparti- mestre croat Mladen Bašić, que en pel seu deixeble Franz Xaver Süs- ment va ser un festival de veus amb un doble temporades consecutives arribà a smayr, ben conegut per haver en- repartiment, amb Michael Schade, Véronique dirigir nou òperes al Liceu, opera- llestit el seu Rèquiem. Això no és Gens, Ofèlia Sala i Marianna Pizzolato. El rol de ció en la qual advertim la presència cap secret, i la no autoria de Mo- Sesto, a cavall de la famosa ària «Parto, ma tu de l’agent artístic Viktor Vladarski. Martí Montserrat zart pel que fa als recitatius fa que ben mio», amb el solo de clarinet, va tenir tres Garanča Elīna La segona edició liceista de els directors d’escena no tinguin intèrprets. A les primeres representacions, les Titus (així han reduït sempre el cap mena d’escrúpols en reta- impetuoses Vesselina Kasarova i Jossie Perez. títol en alemany) es produí el llar-los sense miraments. La música Per a la funció del 19 d’octubre de 2006 s’havia 1975. Aquest cop la presentava la de Mozart és sagrada. La Clemenza previst l’actuació de Joyce DiDonato, però per companyia de l’Òpera de Trèveris del 1988 va tenir en el protagonis- explicacions no detallades la va cancel·lar. L’en- que aquí s’anuncià en la forma ale- ta un gran mozartià com el tenor tusiasme va ser immens quan la substituta va manya de Trier. Aquí ens hauríem Werner Hollweg, que els últims ser ni més ni menys que l’exímia Elīna Garanča. de preguntar com és que el Liceu anys va fer també de director d’es- ignorava que Trier tenia una for- cena. La il·lustre mezzo Trudeliese ma catalana en Trèveris i una de Schmidt va ser un magnífic Sesto, castellana en Tréveris. Per primer tot i la seva incapacitat en la pro- cop, La clemenza di Tito es repre- nunciació de l’italià. La gentil Sona
sentava aquí en italià. La dirigia el Ghazarian va cantar una deliciosa detallada Consulteu la cronologia mestre Charles Vanderzand, de Servilia. Per a les quatre represen- brillant i llarga carrera al Liceu. En- tacions van caldre tres sopranos: tre els solistes volem recordar, en Gabriele Lechner, la famosa Carol el difícil rol de Vitellia, la soprano Brunner Heidi Vaness en la seva única actuació al belga Lia Rottier, que l’any 1965 ja Liceu i Magdalena Hajossyova.
74 75 La clemenza di Tito Cronologia Cronologia
Any Wolfgang Amadeus Mozart Música Art i ciència Història Any
1756 Wolfgang Amadeus Mozart neix a Salzburg, de Mor el músic alemany Goldberg, que va Natural history of Religion (Hume) Comença la Guerra dels set anys 1756 família burgesa i fill de violinista, compositor donar nom a les Variationen de Bach, del de l'arquebisbe i (des de 1763) vicemestre de que era deixeble. Antigono eIl re pastore capella (Gluck)
1760 Toca el piano, l'any 1761 toca el violí i aviat Le paladins (Rameau). L'ivrogne corrigé Neix Moratín Jordi III, rei d'Anglaterra 1760 compondrà: el pare es dedica cada vegada i Tetide (Gluck). Neix Cherubini més a formar el fill i la filla Nannerl, que actuen amb ell
1761 Primera actuació, formant part d'un espectacle Dom Quichotte auf der Hochzeit des Julie ou la Nouvelle Héloïse (Rousseau) Mor Tokugawa Ieshige, 9è shōgun 1761 musical en honor de l'arquebisbe Camacho (Telemann). Le cadi dupé (Gluck) Tokugawa japonès
1762 El pare actua amb els dos fills a Munic davant Gluck estrena a Viena la primera versió del Du contrat social ou Principes du droit Caterina II La Gran, emperadriu de Rússia 1762 del príncep elector i a Viena davant de la família seu Orfeo ed Euridice politique (Rousseau) imperial: fama de nen prodigi i actuacions a Europa durant aquesta dècada, mentre compon i aprèn de mestres (ja no només el pare)
1768 Compon les dues primeres òperes: La finta Sarsuela Las segadoras de Vallecas Physiocratie (Dupont de Nemours amb L'explorador Cook comença el seu primer 1768 semplice (l'estrenarà l'any 1769) i després (Rodríguez de Hita) Quesnay) viatge Bastien und Bastienne (Viena l'estrena l'any 1768). La família acaba la primera gira europea
1770 Primer viatge a Itàlia, triomfal. Milà estrena la Neix Beethoven. Mor Tartini. Le donne Tiepolo mor Massacre de Boston: comença la revolució 1770 seva primera òpera important, i per encàrrec: letterate i Don Chisciotte alle nozze di de les tretze colònies britàniques a Amèrica Mitridate, rè di Ponto Gamace (Salieri). Paride ed Elena (Gluck) del Nord
1772 En tornar a Salzburg, treballa per al nou La fiera di Venezia (Salieri). 45 Sinfonie, Diderot i D'Alembert culminen la publicació Primer repartiment de Polònia 1772 arquebisbe però no s'hi entendrà, a diferència Abschiedssinfonie (Haydn) de L'Encyclopédie del predecessor, que li donava molt suport i li deixava absentar-se. Estrena Lucio Silla (Milà)
76 77 La clemenza di Tito Cronologia
Any Wolfgang Amadeus Mozart Música Art i ciència Història Any
1777 Deixa de treballar per a l'arquebisbe de Salzburg Armide (Gluck) El quitasol (Goya) Estats Units oficialitza la primera versió de 1777 però el pare segueix amb aquesta feina: la seva bandera de barres i estrelles Wolfgang viatja amb la mare per Europa i hi actua. A París s'enamora de la futura soprano Aloysia Weber (germana de la seva futura esposa). Relació tensa amb el pare, insistent perquè se centri en trobar una feina estable i important
1778 La mare mor a París quan els dos conviuen El Teatro alla Scala s'inaugura amb L'Europa Moren Voltaire i Rousseau França dóna suport a Estats Units en la 1778 miserablement mentre ell busca feina a la riconosciuta (Salieri) seva guerra d'independència contra Gran cort de Versalles, que l'ignora. La situació el fa Bretanya madurar
1779 El pare aconsegueix que torni a Salzburg a Quinto Fabio (Cherubini). Iphigénie en Dedalo e Icaro (Canova) Espanya declara la guerra a Gran Bretanya 1779 treballar per a l'arquebisbe, amb el qual tornarà Tauride i Echo et Narcisse (Gluck). Ifigenia in i assetja Gibraltar a enfrontar-se. Krönungsmesse (la Missa de Aulide (Martin i Soler) Coronació, la seva setzena missa)
1781 Estrena Idomeneo, rè di Creta, a Munic, ciutat Il pittore parigino (Cimarosa). Der Kritik der reinen vernunft (Kant) Espanya funda la ciutat de Los Ángeles 1781 on triomfa i se sent bé Rauchfangkehrer (Salieri)
1782 S'instal·la a Viena, on se sentirà valorat. Es casa Il barbiere di Siviglia (Paisiello). Armida Les Liaisons dangereuses (Choderlos de Espanya recupera Menorca enfront de Gran 1782 amb Konstanze Weber (20 anys) i tindran 6 abbandonata (Cherubini). Semiramide Laclos) Bretanya fills: s'independitza (se sent controlat pel pare) (Salieri). Astartea, Partenope, L'amor geloso 35 Sinfonie (Haffner). Die Entführung aus dem i In amor ci vuol destrezza (Martín i Soler). Serail: estrena a Viena i gira triomfal. Comença Neix Paganini una etapa d'alts i baixos fins la mort
1783 36 Sinfonie (Linz) Mor Antoni Soler. Lo sposo di tre e marito di Mor l'enciclopedista D'Alembert Gran Bretanya reconeix la independència 1783 nessuna i Olimpiade (Cherubini). L'accorta d'Estats Units cameriera i Vologeso (Martín i Soler)
1784 Ingressa a la lògia maçònica vienesa de la Alessandro nelle Indie i Idalide (Cherubini). Beaumarchais estrena La Folle Journée, ou Gran Bretanya guanya la quarta guerra 1784 Beneficència (la maçoneria estarà present a Les Danaïdes (Salieri) le Mariage de Figaro. Mor l'enciclopedista anglo-neerlandesa partitures seves) Diderot
78 79 La clemenza di Tito Cronologia
Any Wolfgang Amadeus Mozart Música Art i ciència Història Any
1785 Acaba els sis quartets de corda dedicats al seu La grotta di Trofonio (Salieri). La finta Les Cent Vingt Journées de Sodome, ou Napoleó es graduaa l'École Militaire amb 1785 amic Haydn principessa (Cherubini). La vedova spiritosa l'École du libertinage (Marquès de Sade) 16 anys (Martín i Soler)
1786 Le nozze de Figaro, primera òpera amb el Prima la musica, poi le parole (Salieri). Giulio Gustau III funda la Svenska Akademien, que Mor Frederic II El Gran: Frederic Guillem II, 1786 llibretista Lorenzo Da Ponte. L'obra triomfa Sabino (Cherubini). Il burbero di buon cuore concedirà els premis Nobel des de 1901 rei de Prússia després a Praga, on rep l'encàrrec de Don i Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà Giovanni. 38 Sinfonie (Praga) Té problemes (Martín iSoler) econòmics i la seva dona està malament de salut. Beethoven (setze anys) intenta rebre classes seves sense aconseguir-ho
1787 Mor el pare. Triomfa a Praga amb l'estrena de Moren Gluck i Rodríguez de Hita El albañil herido (Goya) Estats Units comença el procés per aprovar 1787 Don Giovanni, segona òpera amb Da Ponte. 13 la Constitució Serenade (Eine kleine Nachtmusik). Succeeix Gluck com a compositor de cort a Viena, però segueix amb problemes econòmics
1788 40 Sinfonie i 41 Sinfonie (Jupiter) Axur, re d'Ormus (Salieri). Ifigenia in Aulide Kritik der praktischen vernunft (Kant) Carles III mor: Carles IV, rei d'Espanya 1788 i Démophon (Cherubini)
1790 Estrena amb èxit al Burgtheater de Viena Così Le vane gelosie, Zenobia in Palmira Reflections on the Revolution in France Mor Josep II, emperador del Sacre Imperi 1790 fan tutte, tercera y última òpera amb Da Ponte: i Ipermestra (Paisiello) (Burke). El Rey Carlos IV (Goya) Romà Germànic: Leopold II. França estrena Josep II se la va encarregar però ja no pot anar a la seva bandera actual, en plena Revolució l'estrena i mor poc després
1791 Neix el sisè i últim fill. Compon per encàrrec Lodoïska (Cherubini). Neix Meyerbeer L'Esprit de la Révolution et de la Constitution Lluís XVI fuig en plena Revolució i l'arresten. 1791 el Requiem (inacabat), que interpreta com a de France (Saint-Just). Life of Samuel Primera Constitució francesa auguri de la seva pròpia mort. Estrena a Praga Johnson (Boswell) La clemenza di Tito (no triomfa a l'estrena sinó després) i posteriorment a Viena Die Zauberflöte (èxit), de la qual ell dirigeix les primeres representacions i que segueixen cartell quan mor
80 81 La clemenza di Tito Selecció d'enregistraments Selecció d'enregistraments
Selecció en CD Selecció en DVD
Werner Krenn, Maria Casula, Lucia Popp, Teresa Berganza, Brigitte Fassbaender, Tugomir Franc. Eric Tappy, Carol Neblett, Catherine Malfitano, Tatiana Troyanos, Anne Howells, Kurt Rydl. Wiener Wiener Staatsopernchor. Wiener Staatsopernorchester. Director: István Kertész. 1967. Decca. Staatsopernchor. Wiener Philharmoniker. Director: James Levine. Direcció escènica: Jean-Pierre Ponnelle. 1980. Deutsche Grammophon. Anthony Rolfe Johnson, Julia Varady, Sylvia McNair, Anne Sofie von Otter, Catherine Robbin, Cornelius Hauptmann. Monteverdi Choir. English Baroque Soloists. Director: John Eliot Gardiner. 1990. Archiv. Christophe Prégardien, Catherine Naglestad, Ekaterina Siurina, Susan Graham, Hannah Esther Minu- tillo, Roland Bracht. Orchestre et Choeur de l’Opéra National de París. Director: Sylvain Cambreling. Mark Padmore, Alexandrina Pendatchanska, Sunhae Im, Bernarda Fink, Marie-Claude Chappuis, Sergio Direcció escènica: Ursel i Karl-Ernst Herrmann. 2006. Opus Arte. Foresti. RIAS Kammerchor. Freiburger Barockorchester. Director: René Jacobs. 2006. Harmonia Mundi. Michael Schade, Dorothea Röschmann, Barbara Bonney, Vesselina Kasarova, Elina Garanča, Luca El principal problema per establir una discografia dues amb uns resultats plenament satisfactoris. Més Pisaroni. Wiener Staatsopernchor. Wiener Philharmoniker. Director: Nikolaus Harnoncourt. Direcció selecta de La clemenza di Tito, «la Ventafocs» en- controvertida resulta la prestació del tenor Werner escènica: Martin Kusej. 2006. TDK. tre les grans òperes mozartianes, és la manca d’una Krenn en el paper de Tito. versió que puguem considerar definitiva o de re- La primera versió –i una de les més reeixi- En l’àmbit del DVD, La clemenza di Tito es beneficia De la versió ben dirigida musicalment per Nikolaus ferència. des– en l’àmbit de les lectures en clau historicista d’haver estat abordada per un dels directors d’esce- Harnoncourt, cal destacar la feina excel·lent de Do- La complexitat i l’exigència vocal dels papers i cercant un so fidel a l’original la va signar, per a na i cinematogràfics que han sabut posar imatges a rothea Röschmann fent de Vitellia, Vesselina Kasaro- principals d’aquesta obra i el fet que el conjunt de Archiv, John Eliot Gardiner el 1990. Es tracta d’un l’òpera amb més sensibilitat i saviesa: el desaparegut va fent de Sesto i Elina Garanča en el paper d’Annio. l’opera seria mozartiana hagi rebut durant el darrer enregistrament en directe al Queen Elizabeth Hall Jean-Pierre Ponnelle. Menys convincents resulten Michael Schade fent de segle molta menys atenció als teatres, i consegüent- londinenc amb Gardiner al capdavant dels English La versió Ponnelle de La clemenza va ser filma- Tito i Barbara Bonney com a Servilia. Martin Kusej ment en disc, que el grup de les òperes «Da Ponte» Baroque Soloists, que ofereixen un so orquestral da a les Termes de Caracal·la el 1980 amb direcció aprofita els arcs de pedra de la Felsenreitchule de o els dos grans singspiel són les causes principals refinat i matisat. Hi destaca, com cal esperar en un musical de James Levine, un director polivalent, Salzburg per ambientar aquesta producció, una solu- d’aquesta relativa manca d’atenció envers un títol enregistrament Gardiner, la presència del seu Mon- sempre solvent i eficaç, però que no ha destacat ció imaginativa que escènicament funciona prou bé. que cal considerar, sense cap reserva, entre les més teverdi Choir. Entre els solistes, hi destaquen Julia mai per les seves aproximacions al so mozartià. El grans produccions operístiques de Mozart, per mè- Varady en un paper, el de Vitellia, que ja havia abor- repartiment bàsicament nord-americà ofereix un rits musicals i per la fina captació que, a través de dat anys abans en el ja esmentat enregistrament rendiment irregular i cal destacar-hi el Sesto de Ta- la música, trobem del perfil psicològic i el caràcter de Böhm, i Anne Sofie von Otter, que fa un Sesto tiana Troyanos. de cada personatge. de gran nivell. Silvia McNair incorpora el paper de La gran interpretació de Susan Graham en el La primera versió gairebé completa en disc és Servilia. paper de Sesto, el bon rendiment de l’Orchestre també una de les més interessants. Va ser enregis- No és fàcil decidir-se entre les diverses versions de l’Opéra National de París i el sòlid treball de con- trada el 1967, data molt tardana per tractar-se d’un de l’obra que han aparegut els darrers anys. Potser certació dut a terme per Sylvain Cambreling són autor de primera categoria com Mozart, i va ser la més convincent, en conjunt, és la que enregistrà els principals mèrits musicals d’aquesta Clemenza. dirigida, per a Decca, per István Kertész, un director René Jacobs per a Harmonia Mundi. El director bel- Pel que fa a la producció, malgrat estar signada per considerat aleshores de gran prestigi en el repertori ga, al capdavant d’una orquestra de gran prestigi en Ursel i Karl-Ernst Herrmann, cal considerar-la obra mozartià. El principal atractiu d’aquest enregistra- la interpretació amb criteris historicistes com és la personal de Gérard Mortier, ja que, adaptant-se en ment rau en la presència de Teresa Berganza en el Freiburger Barockorchester, ofereix una versió cà- cada cas a les circumstàncies, el va acompanyar paper de Sesto. La gran mezzosoprano madrilenya lidament expressiva, amb tremp dramàtic alimentat en els diversos càrrecs que va ocupar. La idea es està en el seu millor moment: la veu té un color pre- per uns tempi intensos. Cal remarcar la cura amb va generar a La Monnaie de Brussel·les el 1982, va ciós, el control de l’aire és exemplar i la facilitat per què són tractats en aquesta versió els recitatius, tan continuar configurant-se al període en què Morti- a les agilitats i el cant adornat és absoluta. Teresa sovint menystinguts i considerats una nosa inevita- er governava a Salzburg i va acabar prenent forma Berganza tornaria a enregistrar el paper dotze anys ble, quan, en realitat, són el fil conductor de l’obra. definitiva el 2006 a París. més tard, sota la batuta de Karl Böhm; els resultats Els solistes vocals resolen tots prou bé les exigènci- van continuar essent d’alt nivell, però ja no hi ha la es canores dels seus personatges, però cal destacar frescor juvenil del primer enregistrament. La versió la bona feina de Mark Padmore en el paper de Tito Decca del 1967 es completa amb alguns dels grans i de Bernarda Fink com a Sesto. cantants del moment: Brigitte Fassbaender hi fa el paper d’Annio i Lucia Popp el de Servilia, totes Xavier Pujol CRÍTIC MUSICAL
82 83 La clemenza di Tito rada 2015/16 amb rada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo orquestres. Hong Kong i NHK de Tòquio, entre altres Filharmònica de la Xina, Londres, Musicale Fiorentino, Maggio BBC Symphony i Royal Philharmonic de moniker, Orchestre National de França, ats-kapelle de Dresden, Münchner Philhar llat amb la Wiener Philharmoniker, Sta Pel simfònic, ha treba que fa al repertori Savolinna. alla Scala de Milà, així com al Festival de Londres, Deutsche Oper de Berlín, Teatro Wiener Staatsoper, Royal Opera House de res a la Metropolitan Opera de Nova York, del Nibelung institució i havent dirigit el cicle de capdavant de la direcció musical de la National Opera, després de vuit anys al rector musical emèrit de la Washington la Greek National Opera d’Atenes i el di en residència deActualment és artista Philippe Auguin Director musical 84 Biografies de Wagner. Ha dirigit òpe Otello . L’Anell ------Director d’escena i escenògraf i porada 2006/07 amb porada 2006/07 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem bourne i Ais de Provença. Berlín; així com als festivals de Glynde de o Deutsche Staatsoper de Frankfurt atre Mariïnski de Sant Petersburg, Oper Tede París, La Monnaie de Brussel·les, Glasgow, Théâtre des Champs Élysées alla Scala de Milà, Scottish Opera de Londres, Lyric Opera de Chicago, Teatro presentades a la Royal Opera House de Agrippina nat amb Macbeth Butterfly, Der Rosenkavalier, Agrippina, und Isolde, Pelléas et Mélisande, Madama ta, Così fan tutte, Don Giovanni, Tristan zeck, Rusalka, Elektra, Manon, La travia Stuarda, Anna Bolena, Il trovatore, Woz ma, Cavalleria rusticana, Pagliacci, Maria von Nürnberg, Giulio Cesare, Tosca, Nor Rigoletto,Zauberflöte, Die Meistersinger Salome, Le nozze di Figaro, Faust, Die Les troyens, Adriana Lecouvreur, Aida, Ha dirigit les òperes Scottish Academy of Music and Drama. Nascut a Glasgow, es formà a la Royal David McVicar Repositora Marie Lambert-Le Bihan Andrea Chénier i Adriana Lecouvreur (2013/14), (2013/14), Don Carlo (2017/18). La traviata , entre d’altres. Re Manon Andrea Chénier , i hi ha tor (2011/12), (2014/15) (2014/15) ------, porada 2014/15 amb porada 2014/15 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Glyndebourne i Buxton. sicale Fiorentino, així com als festivals de diff, Teatro Real de Madrid, Mu Maggio de París, Welsh National Opera de Car OpéraMonnaie de Brussel·les, National l’Opera Holland Park de Londres, La feina li ha permès col·laborarseva amb as, Micha van Hoecke i Chiara Muti. La treballat amb Liliana Cavani, Alfredo Ari Meistersinger von Nürnberg de Quichotte sociada amb tornat amb i di Tito, Die Meistersinger von Nürnberg de reposició de rentola Escenògrafa Bettina Neuhaus ero ( Faggioni carrera ha treballat amb els directors Pi du soir i Scala de Milà. Ha dirigit les òperes París i Bolonya, es formà al Teatro alla Nascuda a França, estudià literatura a trobem En el seu catàleg operístic de Frankfurt. bitualment amb el teatre Rémond Fritz televisió alemanya; a més, col·labora ha I també en els àmbits de teatre, òpera i Torí, Florència i Glasgow, entre d’altres. lona, Amsterdam, Ginebra, Lió, Tòquio, París, Florència,de Brussel·les, Barce David McVicar. Ha treballat en teatres directors Willy Decker, Richard Jones i John Macfarlane per a produccions dels de temps escocès amb el dissenyador independent i ha treballat durant molt d’escenografies de disseny assistent (Colònia). Posteriorment va esdevenir resident al teatre Kölner Schauspiel de dissenyde ser nomenada assistent Estudià pintura teatral a Bonn abans Carmen La voix humaine L’Anell del Nibelung, Les troyens ; a més d’haver estat la directora (J. Offenbach). Al llarg de la seva Der Kaiser von Atlantis, Rigoletto, . També ha traduït a l’italià ) i David McVicar (amb el cicle ) i David McVicar (amb el cicle Andrea Chénier Madama Butterfly Madama Butterfly La fanciulla del West La traviata i ha estat directora as La traviata , (2017/18). La clemenza ). També ha i La Cene , i hi ha i i Vent Zazà Don Die ------
Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Festival d’Ais de Provença. des Champs Élysées de París; a més del politan Opera de Nova York o Théâtre Londres, Lyric Opera de Chicago, Metro Francisco Opera, Royal Opera House de do clemenza di Tito, Anna Bolena Andrea Chénier reny operístic trobem el vestuari per a Entre els seus treballs recents en el ter di Figaro l’associació Green Romm per al millor vestuari (2014) i un premi de Laurence Olivier (2013), un Premi Tony de Londres. Ha estat premiada amb un cènic al Shakespeare’s Globe Theater Stratford East i directora es de disseny al Theatredissenyadora associada Royal Al llarg trajectòria de la seva ha estat drea Chénier ha tornat amb amb porada 2004/05 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem tre altres títols. Figurinista Jenny Tiramani Die Fledermaus Der Freischütz, Salome, Così fan tutte, Lucia di Lammermoor, Ievgueni Oneguin, . Que han pujat a l’escenari de la San a l’Opera Australia. (2017/18). Otello
, i Hänsel und Gretel Le di Figaro, nozze La (2005/06). Boris Godunov Le nozze Le nozze i Orlan , en , i hi , i hi An 83 ------
84 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart (David Lang) a LA Opera de Los (David Lang) a LA Angeles, balls recents en òpera trobem Gracie i MacArthur. Entre els seus tre mi Jerome Robbins (2003) i les beques mi Dorothy & Lillian Gish (2001), el Pre Haven. Ha estat reconeguda amb el Pre nació a la Yale School of Drama de New d’il·lumi classes sa, actualment imparteix A més de treballar en teatre, òpera i dan Il·luminadora Mestre d’armes i actor (Lentulo) David Greeves i en dansa el ballet Jennifer Tipton l’ de l’Opéra de París, i hi ha tornat amb Jerome Robbins porada 1992/93 amb l’espectacle Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Yorkal New City Ballet. 86 Homenatge a Enric Granados interpretat pel Ballet Principia (Justin Peck) (2015/16). The loser Soirée ------d’altres agrupacions corals, desenvolupa cor del GTL i com a directora invitada lament a l'activitat com a directora del Generalitat de Catalunya (1994). Paral·le amb el Premi Nacional de Cultura de la Catalunya, amb qui va ser guardonada denta de la Federació de Corals Joves de dels Amics de l'Òpera de Girona i presi Català. També ha estat directora del Cor Català i sotsdirectoral'Orfeó de l'Orfeó ser directora-fundadora del Cor Jove de ció d’orquestra, direcció de cor i cant. Va Nascuda a Barcelona, es graduà en direc generació. rellevants de la direcció coral de la seva la projecta com una de les figures més del Gran Teatre del Liceu, càrrec que Conxita Garcia és la directora del Cor Debuta al Gran Teatre del Liceu. Tòquio, també dirigit per David McVicar. del Liceu Directora del Cor del Gran Teatre Conxita Garcia producció d’ des de l’any 1998, tot col·laborant en la i moviment, treballa amb David McVicar marcials, dansa aèria Especialista en arts Puck ( salas. Aquest 2020 interpretarà el rol de Festival d’Ais de Provença, entre altres Den Norske Opera d’Oslo, així com al de València,guadoc, Palau de les Arts Théâtre du Capitole de Tolosa de Llen San Francisco Opera, Opéra de Marsella, se de Londres, Lyric Opera de Chicago, nal Opera de Londres, Royal Opera Hou que es va representar a l’English Natio A midsummer’s night dreamA midsummer’s Idomeneo (W. A. Mozart) ) a ) ------cuore. porada 2011/12 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem ( goletto dolfo ( Tenor Vespasiano) (Tito l'any 2015. tular del Cor del Gran Teatre del Liceu assistent, va ser nomenada directora ti de qui Conxita Garcia en fou directora Gandolfi i seguit per José Luis Basso, del l'estil de cant iniciat per Romano duccions operístiques. Continuadora en la direcció musical de diferents pro mestra assistent del cor i ha col·laborat Debutà al Gran Teatre del Liceu com a DVD, ràdio i televisió. nombrosos enregistraments per a CD, per les millors sales d’arreu d’Europa i coral. Ha realitzat nombrosos concerts ca en cursos internacionals de direcció labor pedagògi també una important et Mélisande Hylas ( Belmonte ( Juliette mino ( Rinuccio ( rail Borgia cia di Lammermoor inclou els papers de Fenton ( niele Gatti i Jordi Savall. El seu repertori sur, Zubin Mehta, Michele Mariotti, Da James Levine, Claudio Abbado, Ma Kurt entre altres sales. L’han dirigit els mestres París de Munic, i Bayerische Staatsoper House de Londres, Opéra National de politan Opera de Nova York, Royal Opera ballat al Teatro alla Scala de Milà, Metro ( ment a Pàdua interpretant Don Ottavio Nascut a Palerm, debutà professional Paolo Fanale Don Giovanni Thaïs ), Tebaldo ( ), Lenski ( ), Grimoaldo ( Die Zauberflöte La bohème Les ) i Nadir ( ), Nemorino ( Gianni Schicchi
troyens Die Entführung aus dem Se ), Ferrando ( ) i des d’aleshores ha tre I Capuleti e i Montecchi Les pêcheurs de perles Ievgueni Oneguin ), duc de Màntua ( ), Roméo ( ), Gennaro ( L’elisir d’amore Il burbero di buon Rodelinda ), Pelléas ( ), Edgardo ( Così fan tutte Roméo Falstaff Lucrezia ), Nicias Pelléas ), Ro ), Ta Lu
Ri et - - - ), ), ), ), ), ). ). ------
dermaus Lenski ( Bertrand de Billy,Bertrand o l’ menor ha interpretatconcert en la Missa Polish National Opera de Varsòvia. En Montpeller, Opéra Royal de Versalles o Opéra National deOper de Frankfurt, com la Deutsche de Berlín, Staatsoper Papers que ha pogut cantar en teatres Debuta al Gran Teatre del Liceu. Dvořák a Montpeller. Fenton ( ció gràcies interpretació a la seva de d’Hamburg,l’Staatsoper on cridà l’aten El 2008 va unir-se a l’Opera Studio de Tenor Vespasiano) (Tito Dovlet Nurgeldiyev ha Alfredo ( Entre els seus debuts recents també hi Munic serà Medoro ( ducció de en una novaHamburg pro ha participat nombre de papers. Aquesta temporada a la qual cosa li ha permès cantar un gran ma part de l’ ma part Falstaff i de Mozart a Dresden, dirigit perde Mozart Ievgueni Oneguin Ievgueni ), Belfiore ( Falstaff Saint François d’Assise Don Giovanni La traviata ensemble ). Des de l’any 2010 for La finta giardiniera Orlando Paladino de la mateixa sala, Stabat Mater ), Alfred ( i ha aparegut a ), entre d’altres. . A més, a . A més, a Die Fle de de Do Do ) i ) i 85 ). - - - -
86 87 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart Soprano (Vitellia) Musetta ( Soprano (Vitellia) Vanessa Goikoetxea Giovanni Myrtò Papatanasiu porada 2016/17 amb porada 2016/17 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Boccanegra Nedda ( inclou, a més, papers comseu repertori lonya i Liù ( tar, entre d’altres, Donna Elvira ( Aquesta temporada té previst interpre París i La Monnaie de Brussel·les. Opernhaus de Zuric, Opéra National de Berlín, Bayerischede Munic, Staatsoper Wiener Staatsoper, Deutsche Oper de món: Metropolitan Opera de Nova York, ha cantat a teatres d’òpera d’arreu del co Zeffirelli al Teatro dell’Opera de Roma, a Violetta ( els estudis a Milà. Des del seu debut com ron Athens Concert Hall Grant completà terpretació vocal. Gràcies a la beca Mega també es va diplomar amb mèrits en in la Universitat Aristòtil de Tessalònica, on ciutat natal, a més de musicologia seva a no i teoria musical al Conservatori de la (Grècia),Nascuda a Làrissa estudià pia 88 Pagliacci ) a Londres, Luisa Miller a Bo La bohème La traviata ) i Rusalka. Turandot ), Alice ( Don Giovanni. ) dirigida per Fran ) a Xi’an (Xina). El) a Xi’an (Xina). ), Amelia ( Falstaff ), Tosca, Simon Don ------
Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Fernández Aguirre. amb el pianista Rubénden i un concert com el retorn a la Semperoper de Dres al Teatro Arriaga Antzokia de Bilbao, així ( porada 2012/13 amb ( da per David Reiland, i la primera dama a la Korea National Opera de Seül, dirigi ( dirigida per Giacomo Sagripanti; Jenny ren Micaëla ( entre els seus compromisos recents figu ach Opera Foundation dels Estats Units, Concurs Marcello Giordani a la Vero Be Guanyadora del Premi Deborah Voigt del ( Teatro de la Maestranza Nedda de Sevilla, ha el debut com a Violetta ( Entre els seus propers compromisos hi Fasolis i escènica de Davide Livermore. Muscat, amb direcció musical de Diego (2016/17). nat amb tutte ( comtessa ( tots els papers principals: Susanna i la ment se centrà cantant-ne en Mozart barroc,cap al repertori però ràpida Palerm. Inicialment encarà la carrera a l’òpera Debutà professionalment als 19 anys Premi Abbiati. he Grammophon. L’any 2016 guanyà el per al segell Deutsc mestra de Mozart Abbado, amb qui va gravar aquesta obra Brook i amb el director musical Claudio treballar amb el director escènic Peter i Donna Anna), títol que li ha permès Giovanni la xifra de 500 representacions de i Ilia ( Soprano (Vitellia) (Vitellia) Soprano Carmela Remigio Fidelio Die Zauberflöte Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny Pagliacci La clemenza di Tito ), Pamina ( Idomeneo ) i la Don Giovanni (combinant-hi els rols d’Elvira ) a la Seattle Opera, Marzelline Alice Missa Solemnis Missa Le di Figaro nozze Carmen de Giampaolo Testoni a Die Zauberflöte ). El juny del 2019 assolí ) a la Royal Opera House ), Fiordiligi ( ) a la Seattle Opera, Rusalka i Die lustige Witwe Die lustige Witwe de Beethoven de Beethoven La traviata , i hi ha tor ), Vitellia ), Elettra Così fan Don ) al ) al ) ------Debuta al Gran Teatre del Liceu. boréades na ( de Llenguadoc, Champs Élysées de París, Leïla a Tolosa compromisos són Poppea al Théâtre des Susanna ( et Bénédict ( ( Juliette et Aricie polyte Leïla ( ( inclou els rolsEl seu repertori de Poppea de Zuric i Grand Théâtre de Ginebra. les, Teatre Bolxoi de Moscou, Opernhaus National de París, La Monnaie de Brussel- tional de l’Opéra Comique de París, Opéra tole de Tolosa de Llenguadoc, Théâtre Na cantat, entre d’altres, al Théâtre du Capi Wallonie de Lieja. Des que va debutar ha Començà carrera la seva a l’Opéra Royal de Soprano (Servilia) Soprano (Servilia) Gillet Anne-Catherine amb porada 2016/17 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem d’altres. o Luca Ronconi,Pier Luigi Pizzi entre d’escena David McVicar, Graham Vick, Daniele Gatti, així com amb els directors Antonio Pappano, Myung-Whun Chung o teatres internacionals, amb els mestres Al llarg carrera de la seva ha treballat en L’incoronazione di Poppea Pelléas et Mélisande Dialogues des carmélites Die Zauberflöte Les pêcheurs de perles ), Lucette ( a Berlín. Le di Figaro nozze ), Despina ( Falstaff ), Juliette ( Cendrillon ). Els seus propers Don Giovanni ), Héro ( a Brussel·les i a Brussel·les Così fan tutte ), Aricie ( ), Mélisande Roméo et ), Blanche ), Manon, ) i Pami Béatrice . Hip Les Les ), ), - - - - - Soprano (Servilia) Soprano (Servilia) Sara Blanch entre altres ciutats. a Oviedo, i Madrid; drid i Peralada; i Salern; a Sevilla tival Rossini de Wildbad; Zarzuela de Madrid i Zarzuela von Lindpaintner i Algeri, Il vespro siciliano padrona Sabadell, Pesaro, Carbonell, ha cantat Després debutar amb la Lisístrata d’Albert soprano Mariella Devia. Bustamante, i actualment ho fa amb la Enedina Lloris, Francesca Roig i Carmen diat amb Isabel Cañas, Elisenda Cabero, Nascuda a Darmós (Tarragona), ha estu butà al Gran Teatre del Liceu amb i el de millor intèrpret de sarsuela. De a la millor cantant espanyola i catalana, cesc Viñas, a més d’obtenir els premis Concurs Internacional de Cant Fran L’any premi 2016 del guanyà el quart Algeri i hi ha tornat(2016/17), amb i L’enigma di Lea Die Zauberflöte L’elisir d’amore al Teatre de Sarrià; L’occasione fa il ladro Lucia di Lammermoor La viejecita Thaïs Le Comte Ory Le coq d’or Il viaggio a ReimsIl viaggio (2018/19). a Barcelona, Ma i i de Peter Joseph Die Zauberflöte Die Zauberflöte Don Giovanni Il turco al Teatro de la L’italiana in L’italiana in i La serva La serva també a també a a Perm, in Italia , al Fes Thaïs 87 a a - - - - -
88 89 La clemenza di Tito Wolfgang Amadeus Mozart Mezzosoprano (Sesto) Mezzosoprano Stéphanie d’Oustrac proposar-li en de participar William Christie va ser un dels primers a fusió de música i interpretació. El director teatre, fins que va descobrir en l’òpera la cis Poulenc), inicialment volia dedicar-se al musical (és besneta del compositor Fran Nascuda en una família de llarga tradició i Werther, La clemenza di Tito, Don Giovanni Pelléas et Mélisande, L’heure espagnole, Carmen o A la seva agendaA la seva té Debuta al Gran Teatre del Liceu. Ginebra. i Montecarlo; sel·les; de Milà; l’Opéra National de París, i Idomeneo 90 Dido and Aeneas Werther , Mignon Les troyens, Béatrice et Bénédict, , entre altres títols. Agrippina a l’Opernhaus de Zuric, Lió a l’Opernhaus de Zuric, Lió a Lieja; Carmen . El seu repertori inclou . El seu repertori inclou al Teatro alla Scala Don Giovanni a Tòquio i Brus Médée Anna Bolena , Armida a a - -
part de l’ part burg Ha format amb Hannah Schwarz. riorment amplià coneixements a Ham al Conservatorio Pablo Sarasate, i poste Nascuda a Pamplona, estudià cant i violí Faust guren Entre els seus compromisos recents fi bruck (de música antiga) i Schwetzingen. go, així com als festivals de Salzburg, Inns Madrid, Tòquio, Santiago de Xile i Chica burg, Tolosa de Llenguadoc, Barcelona, ena, Amsterdam, Milà, Estras Brussel·les, auditoris d’Hamburg, Munic, Dresden, Vi trajectòriaEn la seva ha cantat a teatres i a Richard Strauss. que comprènampli repertori del Barroc soper d’Hamburg, on ha pogut cantar un Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo rada 2003/04 amb rada 2003/04 (2017/18) i (2017/18), Così fan tutte tornat amb Mezzosoprano (Sesto) Mezzosoprano Maite Beaumont i Falstaff, Alcina, Agrippina, Farinelli, La clemenza di Tito ensemble L’italiana in Algeri L’incoronazione di Poppea Le nozze di Figaro (2014/15), (2014/15), de solistes de l’Staat Giulio Cesare Il viaggio a Reims Il viaggio , entre d’altres. (2018/19). (2011/12), , i hi ha ------Mezzosoprano (Annio) (Annio) Mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis (2018/19) i ha tornat amb rada 2015/16 amb rada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo ment amb l’Orquestra Barroca Catalana. al Festival de Peralada. Canta habitual mel, amb la Mahler Chamber Orchestra cantà, dirigida per Gustavopassat Duda amb el director Kay Johannsen. L’estiu ta de l’ gira per Bèlgica i el Japó. A més, és solis tori al Concertgebouw d’Amsterdam i de també l’ha convidada amb aquest reper Hong Kong, el mestre Kuijken Sigiswald Thomaskirche de Leipzig i al City Hall de S. Bach a la Sala Txaikovski de Moscou, el mestre Josep Pons i Inicià la trajectòria al món de l’òpera amb tori Superior de Tolosa de Llenguadoc. violí barroc i música antiga al Conserva vid Mason, però també s’especialitzà en Estudià cant líric amb Jorge Sirena i Da lling en les Solista habitual del director Helmuth Ri nuel de Falla. ensemble Passions L’italiana in Algeri Otello Bach-Vokal d’Stuttgart, Benvenuto Cellini i Cantates (2015/16), (2015/16), Atlàntida (2018/19). de Johann de Johann I puritani I puritani de Ma , i hi ------Don Giovanni i Leporello, Papageno ( Germont ( cobs. inclou Rigoletto, El seu repertori Christie, Malgoire Jean-Claude i René Ja d’altres. L’han dirigit els mestres William Delhi, Xangai, Tòquio o Nova York, entre ra de Londres, Viena, París, Berlín, Madrid, eur de París, ha treballat als teatres d’òpe Graduat pel Conservatoire National Supéri Baríton (Publio) Matthieu Lécroart Falke ( Zauberflöte ( carceller ( melles de Tirésias Méphistophélès ( Debuta al Gran Teatre del Liceu. Fauré o Duruflé, entre d’altres. tualment obres Brahms, de Bach, Mozart, Com a cantant de lieder interpreta habi tin ( Thaïs Faust ), Golaud ( Die Fledermaus ), Escamillo ( Dialogues des carmélites La traviata ), Figaro ( La damnation de Faust ), marquès de la Force i Pelléas et Mélisande ), Orfeo ( ), Orfeo Le nozze di Figaro ), director ( Carmen Monteverdi ), Athanaël ), Athanaël ), Valen Les ma Die Die ) i ) 89 ), ), ), ), ). ). ------
90 91 Relació personal Gran Teatre del Liceu
DIRECCIÓ GENERAL J. Carles Chordà Dimitar Darlev DEPT. ECONOMICOFINANCER Instal·lacions i manteniment Joaquim Macià Valentí Oviedo Carles Chordà Gabriel Antonio Diap Ana Serrano Susana Expósito Francesc Macip Secretaria de direcció Francesc Colomina Mariel Fontes Cristina Esteve Domingo García Antoni Magriña Ariadna Pedrola Carme Comeche Elisabeth Gillming Control econòmic Isaac Martín Vicente Miguel Assessoria jurídica Charles Courant Ignasi Gomar M. Jesús Fèlix DEPT. DE RELACIONS Enric Miquel Elionor Villén Savio de la Corte Oihane González de Viñaspre Gemma Rodríguez INSTITUCIONALS Alfonso Ochoa Anna Ferrando Birgit Euler Olatz Gorrotxategi Comptabilitat Relacions Públiques Carles A. Pascua Natàlia Sanz Juan Pedro Fuentes Ramon Grau Jesús Arias Estefania Sort Robert Pinies Alejandro Garrido Lucas Groppo M. José García Yolanda Bonilla José C. Pita DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ Juan González Moreno Andrés Omar Jara Gemma Palet Laura Prat Ferran Pratdesaba Víctor Garcia de Gomar Ródica Mónica Harda M. Carmen Jiménez Tresoreria i assegurances Sala Josué Sampere Leticia Martín Piotr Jeczmyk Sung Min Kang Jordi Cabrero Marian Casals Tècnica d'audiovisuals Planificació Magdalena Kostrzewszka Hortènsia Larrabeiti Roser Pausas Xavier Pérez Jordi Amate Yolanda Blaya Émilie Langlais Yordanka León Compres Antoni Arrufat Maria Subirana Francesc Lozano Graham Lister M. Isabel Aguilar DEPT. TÈCNIC Amadeo Pabó Contractació i figuració Jing Liu Glòria López Pérez Javier Amorós Xavier Sagrera Carles Rabassa Albert Castells Kalina Macuta M. Dolors Llonch Eva Grijalba Oficina tècnica Josep Sala Meritxell Penas Sergii Maiboroda Raquel Lucena Anna Zurdo Marc Comas Antoni Ujeda M. Carme Ventura Darío Mariño Varela Mónica Luezas Guillermo Fabra Àngel Vílchez Producció executiva Enric Martínez Elisabet Maldonado DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIAL Natàlia Paradela Atrezzo Silvia Garcia Jorge Martínez Campos Aina Martín Mireia Martínez Eduard Torrents Stefano Armani Joan Rimbau Manuel Martínez Encarnació Martínez Pol Avinyó Coordinació escènica José Luis Encinas Producció d’esdeveniments Juanjo Mercadal Xavier Martínez Montse Cardona Maria de Frutos Miguel Guillén Muntsa Inglada Jordi Mestres Ivo Mischev Jesús García Miguel Ángel Garcia Fernando Jiménez Deborah Tarridas Aleksandra Miletic Raquel Momblant Teresa Lleal Txema Orriols Antoni Lebrón Sobretítols Albert Mora Daniel Muñoz Gemma Pujol Administració de personal Ana Pérez Anabel Alenda David Morales Plamen G. Papazikov Judith Ruiz Cristina Viñas Lluís Rabassa Glòria Nogué Liviu Morna Mª Àngles Padró Abonaments i localitats Judith Villalmanzo Jaume Roig Mihai Morna Eun Kyung Park Mª Carme Aguilar Logística i transport Josep Roses DIRECCIÓ MUSICAL Emili Pascual Natàlia Perelló Diana Díaz José Jorge González Mariano Sánchez Josep Pons Mª Dolors Paya Marta Polo Ana Font Blai Munuera Vicente Santos Antoni Pallès Enric Pellicer Joan Prados Josefa Padrós Lluís Suárez Regidoria Josep Mª Armengol Raúl Pérez Florenci Puig Ariadna Porta Maquinària Llorenç Ametller Núria Piquer Cristoforo Pestalozzi Joan Josep Ramos Sònia Puig-Gros Albert Anguera Immaculada Faura Arxiu musical Ionut Podgoreanu María Genís Ricart Marta Ribas Ricard Anguera Xesca Llabrés Josep Carreras Alexandre Polonski Miquel Rosales Gemma Sánchez Joan A. Antich Jordi Soler Elena Rosales Sergi Puente Emili Rosés Natàlia Barot Sastreria Mestres assistents musicals Annick Puig Maria Such DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE Albert Brignardelli Rui Alves Rodrigo de Vera Ewa Pyrek Olga Szabo I ESDEVENIMENTS Raúl Cabello Alejandro Curcó Vanessa García Joan Renart Llorenç Valero Helena Roca Ricard Delgado Rafael Espada Marc Renau Mª José Rielo Ingrid Venter Sandra Modrego Yolanda Escoda David Farré David-Huy Nguyen-Phung Artur Sala Elisabet Vilaplana Sandra Oliva Sebastià Escutia Cristina Fortuny Jaume Tribó Guillermo Salcedo Helena Zaborowska Mireia Ventura Emili Fontanals Victòria Gallego Véronique Werklé Fulgencio Sandoval Guisela Zannerini Esdeveniments Oriol Franquesa Carme González Regidoria musical Cristian Sandu Servei educatiu i El Liceu Apropa Isabel Ramón Angel Hidalgo Jamaine Kässler Lluís Alsius Oleg Shport Jordina Oriols Marcos Romero Ramon Llinàs Esther Linuesa Luca Ceruti Oksana Solovieva Irene Calvís Paulina Soucheiron Eduard López Jaime Martínez Micky Galindo Juan M. Stacey Carles Gibert Francesc X. López Dolors Rodríguez Sebastián Popescu Barbara Stegemann Mercè Núñez DEPT. DE RECURSOS HUMANS Begoña Marcos Glòria Royo Orquestra Raul Suárez Josep Maria Sabench I SERVEIS GENERALS Aduino J. Martínez Javier Sanz Kai Gleusteen Renata Tanellari Pilar Villanueva Jordi Tarragó Manuel Martínez Montserrat Vergara Òscar Alabau Guillaume Terrail Administració de personal Roger Martínez Ana Sabina Vergara Olga Aleshinski Peter Thiemann DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONS Jordi Aymar Eduard Melich Alba Viader César Altur Franck Tollini Nora Farrés Mercè Siles Bautista V. Molina Patrícia Viguer Andrea Amador Yana Tsanova Premsa Formació i seguretat i salut laboral Albert Peña Eva Vílchez Joaquín Arrabal Marie Vanier Martín Zaragüeta Rosa Barreda Esteban Quífer Caracterització Sandra Luisa Batista Bernardo Verde Digital Recepció Carlos Rojo Susana Ben Hassan Lluís Bellver Jorge Vilalta Christian Machío Cristina Ferraz Salvador Pozo Monica Núñez Francesc Benítez Matthias Weinmann Edicions Servei mèdic Esther Sanclemente Liliana Pereña Jordi Berbegal Cor Sònia Cañas Mireia Gay Andrés Sánchez Miriam Pintado Josep M. Bernabeu Conxita Garcia Arxiu Seguretat Jordi Segarra Núria Valero Claire Bobij Alejandra M. Aguilar Helena Escobar Ferran Torres Luminotècnia Kostadin Bogdanoski Josep M. Bosch Producció d’audiovisuals Informàtica Susana Abella Bettina Brandkamp Margarita Buendía Clara Bernardo Pilar Foixench Ferran Capella Esther Braun José L. Casanova Santi Gila Raúl López Sergi Escoda Mercè Brotons Alexandra Codina Disseny Xavier Massotti Jordi Gallues Pablo Cadenas Xavier Comorera Lluís Palomar Albert Sust J Pere Gil Josep Antón Casado Rosa Maria Cristo Anna Junquera Andrea Ceruti Miguel Ángel Curras Antonio Larios
92 93 Direcció Nora Farrés
Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar
Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales
Col·laboradors en aquest programa Pere Albert Balcells, Jordi Fernández, Albert Galceran, Xavier Pujol, Jaume Radigales, Jaume Tribó, José Luis Vidal
Disseny original Bakoom Studio
Disseny Minimilks
Fotògrafs Antoni Bofill, Christian Machío
Impressió Pressing, S.A. Dipòsit Legal: B 19054-2019
Copyright 2020: Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d'aquest programa i fotografies pròpies
Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 86 31
Comentaris i suggeriments [email protected]
La Fundació del Gran Teatre del Liceu és membre de
El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) Distintiu de garantia de qualitat ambiental
94