72

SANT JOAN LES FONTS El Soroll REVISTA SEMESTRAL DESEMBRE 2020

DESEMBRE 2020 1 ÍNDEX

— 2 — Hola! Hola!

— 3 — Teniu a les mans una edició d’El Soroll plena d’esperança per un Des de la taula futur que es comença a albirar, en el qual la COVID-19 serà no- de l’alcaldessa més un mal record. No hi som encara, però les notícies recents de — 5 — vacunes i tractaments immiments ens indiquen que segurament Notícies del semestre ja hem passat l’equador de la pandèmia i som més prop del seu final. Ep! No ens podem relaxar ni abaixar la guàrdia. Cal mante- — 9 — Notícies del semestre nir les mesures de seguretat prou conegudes per tots, però quan les forces i talent de les persones s’uneixen en l’esforç i el treball — 24 — en equip, som imparables, ho podem tot. IV Premi Contes Fantàstics 2019 S’apropa Nadal, una època de joia, esperança i il·lusió per a — 30 — grans i petits, en què els nous reptes i projectes per al 2021 ens Recuperem la vida de Barri (Vell) esperen a tots i en què el regal més gran que podem donar-nos és — 32 — cuidar-nos i estimar-nos com a habitants del nostre petit munici- Els viatges d’en Quim pi. Petit en dimensió, però molt gran en tendresa i humanitat. Rebeu una càlida abraçada de tot l’equip de l’El Soroll. — 34 — L’escola Castanyer

— 36 — L’estratègia turística Edició de la Xavier Dilmé

— 38 — Redacció Anna Escarpanter, Joaquim Ferrer, Mònica Font, Sobre els usos de l’aigua del Fluvià Xavier Valeri i Glam Comunicació

— 40 — Disseny Glam Comunicació Què li preguntaries — www.glam.cat al patriarcat? Dipòsit legal — 42 — GI-966-90 Xevi Vilat Impressió Impremta Costa —Tel. 972 26 03 41 - www.impremtacosta.cat — 44 — SANT JOAN LES FONTS Miquel Pagès Tiratge El Soroll 1.700 exemplars — 46 — La redacció no es fa responsable de les opinions El pregó de les festes expressades en els articles signats. de Sant Joan les Fonts Nota de la redacció: si algú no rep la revista 72 puntualment en el seu domicili, si us plau, — 50 — poseu-vos en contacte amb nosaltres Records al 972 29 00 52

Autor de la fotografia de la portada: Xavier Dilmé

2 EL SOROLL DES DE LA TAULA DE L’ALCALDESSA MARIA VIDAL

Benvolguts veïns i veïnes cions, voluntariat de persones i col·lectius part del Pla de Mandat que us vam presen- de Sant Joan les Fonts, que hem de subratllar i aplaudir. tar. Em refereixo a les actuacions que es En aquest escrit no us vull escriure tò- faran al Barri Vell de Sant Joan i que co- Poc ens podíem imaginar, quan us escri- pics ni paraules buides perquè soc consci- mençaran amb una reubicació de diferents via a la revista El Soroll ara fa just un any, ent que per a molts el Coronavirus també ha equipaments com la Biblioteca i el Casal Cí- que el 2020 seria tan complicat i carregat implicat problemes econòmics per pèrdu- vic de Sant Joan, que actualment estan en d’incertesa. es de llocs de treball, problemes per cobrar una finca propietat d’una entitat financera. Per això, no puc evitar començar prestacions, etc. Són moments complicats Són les primeres peces d’un projecte adreçant-me a familiars i amics que heu i en els quals la incertesa complica la possi- que ens il·lusiona i que servirà per canviar perdut a una persona a causa del Corona- bilitat de fer plans de futur a llarg termini. tendències i inèrcies en aquest punt del virus. Vull que sapigueu que teniu l’escalf Per aquesta raó, intentem respondre a nostre municipi. A les pàgines centrals de tot el poble davant unes festes que se- aquesta incertesa treballant amb uns pres- de la revista us ampliem la voluntat del ran complicades. Ens agradaria que ens supostos municipals que atenguin neces- projecte i prenem el compromís de donar- sentíssiu a prop en aquests moments. sitats socials i dotin de més eines el Pla de nos-en més detalls en el proper número. Precisament, la resposta que hem Reactivació Econòmica Municipal activat Aleshores confiem haver tancat alguns tingut com a poble davant d’aquesta pan- aquest 2020. Els ‘Vals+’ i els 300€ per a au- serrells pendents del projecte i podreu dèmia mundial ens ha de suposar una tònoms i establiments turístics afectats per tenir tota la informació disponible. injecció d’autoestima. Sigui trucant a al tancament en són una mostra. Treballem Acabo desitjant-vos que aquestes fes- l’Ajuntament, a un veí o a un conegut, hem en diferents línies que us anirem anunciant. tes de Nadal trobeu la calma i la pau que aconseguit donar resposta a les diferents D’altra banda, en aquesta revista hi tant ens ha faltat tot aquest 2020. necessitats que generaven els tancaments trobareu ja un esbós de les actuacions d’un i confinaments. També hi ha hagut dona- dels nostres grans projectes i que formen Salutacions

DESEMBRE 2020 3 L’AJUNTAMENT INFORMA Naixements, matrimonis i defuncions

NAIXEMENTS MATRIMONIS DEFUNCIONS

Tamari Garsevanishvili 09/06/2020 Mohamed Zerouali Juny Ihsan Cahloui el Asry 20/07/2020 Enric Vilanova Puigdemont, Luis Pagès Nogué. Claudia del Carmen Rodríguez Bernardos Ismael el Hallouf González Juliol Daniela del Carmen Alexandra Quiles González 24/07/2020 Maria Asamar Espuña, Alejandro Ruedas Rodríguez Bernardos 09/07/2020 Jiménez, Elvira Puigvert Peracaula, Gertrudis Ernest Campderrich Lecumberri Vilanova Canalias, Francisco Pagès Grabulo- Aleix Rigat Moya 25/07/2020 Anna Sau Ventulà 14/07/2020 sa, Trinidad Soy Badosa.

Laura Cullet Puigmal 29/07/2020 Jaume Fàbrega Teixidor Agost Antònia Masó Grau 07/08/2020 Miguel Grabulosa Solerdemorell. Laura Vila Cruañas 04/08/2020 Yeison Andrés Cuervo Perez Setembre Pol Ainez Astudillo 22/08/2020 Leidy Viviana Pérez Quintero 14/11/2020 Maria Casals Rovira, Ana Toro Ramírez, Soledad Planella Payet, Benigno Segovia Ivan Capdevila Baena 29/08/2020 Simarro, Teresa Buxeda Canet, Magdalena Cufí Pararols. Logan Ruiz Jordà 25/08/2020 Octubre Kartik Chand Thaper 10/09/2020 Ana García Santos, Jorge Periáñez Esteve, Joaquina Costa Debesa, Carmen Lagullón Pau Terricabras Fernández 03/10/2020 Sáez, Pedro Araujo Alameda, Lluís Costa Bat- lle, Francisco Serra Montornés, Antonio Font Juna Prat Padrosa 06/10/2020 Sitjà, Asunción Rodeja Juanola.

Damandeep Singh 31/10/2020 Novembre / Desembre Isabel García García, Abel Morales Barranco, Gurnoor Singh 17/11/2020 Assumpció Subirana Ros, Lourdes Roura. Ian Flores Palma 22/11/2020

TELÈFONS I FORMACIÓ PER A EMERGÈNCIES

Bombers Ajuntament de Sant Joan les Fonts 112 972 29 00 52 Mossos 112 Emergències mèdiques 061

WhatsApp Desfibril·lador de Desfibril·lador de 621 241 458 Sant Joan les Fonts la Canya NOVA UBICACIÓ Entrada de l’Asso- Àrea Bàsica de Salut a l’edifici de Ràdio ciació Esportiva La Sant Joan les Fonts Sant Joan Canya

972 29 08 36 Davant una aturada cardíaca, cal trucar al 112, La Canya utilitzar els desfibril·lador i esperar els serveis 972 29 20 89 d’emergència

4 EL SOROLL Sant Joan les Fonts, seu del postgrau NOTÍCIES d’Il·lustració DEL Científica de la UdG El mes de juny es va celebrar a Sant Joan Sant Joan les Fonts, el dibuix o la pintura SEMESTRE les Fonts una sessió de treball de camp del au plein air hi juga un paper important. Ja postgrau d’Il·lustració Científica en Ciènci- fa anys que Sant Joan les Fonts ofereix la es Naturals que imparteix la Fundació per Ronda Croquis, una ruta artística, a l’aire a la Innovació i la Formació de la Universi- lliure i apta per a tots els públics que pas- tat de i la Fundació d’Estudis Supe- seja pel Parc de les Olors alhora que des- riors d’, on es fa el gruix de les classes. cobreix el seu patrimoni natural i cultural. Aquest treball de camp va tenir lloc a la Cada espai té la seva pròpia personalitat zona del Boscarró i el Molí Fondo, un punt paisatgística i el seu propi jardí, i ofereix Punt final de on es pot plasmar la geologia, la fauna, els diferents tècniques artístiques que el vi- elements botànics i l’arquitectura humana sitant pot desenvolupar. Ronda Croquis ‘La Cultura a casa’ d’una manera excepcional. és una estratègia turística innovadora, ja Aquesta va ser la primera mostra de que atrau un turisme interessat en les tèc- Coincidint amb la fase 3 de la desescalada, l’establiment d’un marc de col·laboració niques pictòriques, amb la particularitat a mitjans de juny es va posar punt final a entre Sant Joan les Fonts i el postgrau de que no és un fet puntual, com ara una fira la iniciativa ‘La Cultura a casa’, que ha per- la UdG i la FES, que ha convertit el muni- o un concurs de dibuix o de pintura. mès a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts cipi en una de les seves seus formatives, Les pràctiques consisteixen a partici- oferir propostes per a tots els públics i de d’acord amb el conveni signat. De fet, la par en la difusió turística del municipi a totes les tipologies a través de les xarxes presentació d’aquest postgrau s’havia de través de la il·lustració de la seva diversi- socials. Així, de dilluns a diumenge, es fer a Sant Joan, però no es va poder cele- tat de paisatges. L’alumnat ha de dissenyar van compartir contes, curiositats del mu- brar a causa de la pandèmia. també els continguts per a un nou cartell nicipi, poemes o endevinalles sobre di- D’acord amb aquest conveni, un es- de la ruta Ronda Croquis. A més, s’explo- ferents indrets, a més de recomanacions tudiant del postgrau farà les seves pràc- ren també maneres de millorar la comu- literàries per part de la bibliotecària. Tot tiques a l’Àrea de Cultura, Turisme i nicació turística a partir de la il·lustració amb la voluntat d’entretenir i divulgar, Promoció amb la tècnica municipal, Anna científica, amb punts de vista de paisatges però també de donar a conèixer i difon- Escarpanter. El principal motiu de l’acord i tècniques que s’escolliran conjuntament dre el patrimoni de Sant Joan les Fonts. és que, a la línia d’informació turística de entre l’alumne i l’Ajuntament. Aquestes propostes culturals i lúdi- ques van començar el 24 de març i van acabar el 14 de juny: gairebé un trimestre de propostes diàries molt profitoses i que han tingut molt bona rebuda. Fotografia Marta Figueras Fotografia

DESEMBRE 2020 5 NOTÍCIES DEL SEMESTRE

Una festa major original, participada i intergeneracional

Enguany, la Festa Major de Sant Joan ha l’ABS i membre d’Òmnium Garrotxa, van passar membres de la comissió de fes- estat marcada per la singularitat a causa Montse Coll, i que estava dedicat en bona tes de diferents èpoques i, entre tots, es va de la COVID-19. La Comissió de Festes va part a les víctimes de la pandèmia. recordar com era abans la festa major i es saber adaptar la festa a unes circumstàn- Un dels moments més esperats va van explicar moltes anècdotes. Els oients cies tan especials i aconseguir que petits ser el pregó amb la llevadora Pilar Puig- hi podien trucar i aconseguir diversos i grans hi participessin, convertint-la en demont, que va fer un emotiu recorregut regals per valor de 50 € procedents dels una de les edicions més intergeneracio- per la seva vida i va donar a conèixer com comerços i empreses del municipi i aju- nals que s’han celebrat mai. En tot mo- ha evolucionat la seva feina en 40 anys de dar així a impulsar l’economia local. En ment es va procurar respectar les mesures professió. Després van venir els focs artifi- el transcurs del programa es va proclamar sanitàries de seguretat i preparar una pro- cials que van ser espectaculars. l’Hereu i la Pubilla: Lluc Danés i Xarles gramació molt participativa. El dia de Sant Joan va començar amb (20 anys), estudiant d’ADE, i l’Anna Roca Les activitats van començar el 23 de la tradicional missa a càrrec de mossèn i Font (21 anys), estudiant de Psicologia. juny a la tarda amb un concurs de pintu- Miquel Vall-llosera i, tot seguit, un ver- Divendres, la festa va acabar amb ra ràpida organitzat per l’EMBA, que va mut des d’uns balcons que veïns i veïnes una vetllada teatral al prat de Can Mi- comptar amb un bon nombre de partici- van engalanar per a l’ocasió i el concurs quelet amb la companyia Improshow pants. Un any més, la Flama del Canigó de Tik Tok, en què els més joves van po- i la col·laboració d’Els Colats. Des de va arribar al municipi i es va repartir en der demostrar les seves habilitats i optar l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts es fanalets de cartó entre els assistents a la a premis. vol agrair a la Comissió de Festes l’esforç lectura del manifest, que enguany va anar A la tarda es va emetre un programa i l’originalitat a l’hora de preparar aquesta a càrrec de la infermera santjoanenca de especial des de Ràdio Sant Joan pel qual edició tan especial.

6 EL SOROLL per molèsties i aldarulls a altes hores de la Els premiats matinada. Per aquesta raó, es va endurir Millores a la també el control del consum d’alcohol a en el Concurs de la via pública. passarel·la del Pintura Ràpida El consistori disposa d’eines com Clot de l’Infern l’Ordenança de Convivència i Via Pública Dilluns 29 de juny es van lliurar els premis que no permet el consum de begudes fora A principis de juliol l’Ajuntament va fer del Concurs de Pintura Ràpida organit- de l’establiment en el qual s’expenen. A tot un seguit d’actuacions de millora a la zat per l’Escola Municipal de Belles Arts més, la normativa recalca que correspon passarel·la del Clot de l’Infern, al nucli de (EMBA). Aquest certamen se sol celebrar als propietaris dels negocis fer el control Sant Joan. Aquesta infraestructura, que coincidint amb la Festa del Roser, que de les begudes que s’estan consumint fora travessa el rec del Clot de l’Infern, està aquest any es va suspendre. del local o de les terrasses autoritzades. feta de fusta i limitada a la circulació per La mecànica és ben senzilla: es donen L’article 15 d’aquesta ordenança, del a vehicles que no van a motor. La inter- unes làmines marcades i unes pautes de 12 de juny del 2017, contempla que si el venció va permetre millorar aspectes de la dibuix que els participants han de complir consum d’alcohol provoca insalubritat o seva fesomia que s’havien anat degradant en unes hores de marge. Els premis van genera molèsties greus als veïns, la in- amb el pas del temps. Així, es van posar dels 200 € per al guanyador de la categoria fracció serà considerada greu. També es nous suports per fer de barana i després es d’adults, passant per diners per gastar en considera infracció greu la permissivitat van pintar per igualar el color de la fusta i activitats culturals per als juvenils i vals reiterada en el descontrol de les mesures oferir una imatge agradable amb l’entorn de compra amb material de dibuix per a que es regeixen dins la normativa muni- en una zona de passeig i contacte amb la la mainada. cipal. L’Ajuntament pot avisar els Mossos natura. d’Esquadra perquè aixequin acta de la si- · 1r premi Adults: Xavi Berdonces tuació de vulneració d’aquesta normativa · 2n premi Adults: Joan Espunya i la sanció pot arribar fins als 300 euros. · Seleccionat Juvenil: Carla Falgarona · Seleccionat Juvenil: Maria Serra · 1r premi Infantil: Otger Serrat · 2n premi Infantil: Júlia Reixach Èxit de les activitats d’estiu Tot i les mesures sanitàries per fer front a la propagació de la COVID-19, els casals i les activitats d’estiu per a infants i joves Millores als parcs a Sant Joan les Fonts es van desenvolu- par de manera molt satisfactòria. Des de infantils l’Ajuntament es vol agrair l’esforç i la col· El mes de juliol, i aprofitant la reobertura laboració d’infants, joves, monitors i fa- després del confinament de primavera, mílies que van fer possible que es pogués es van fer actuacions a diferents parcs in- gaudir d’unes activitats que combinen fantils repartits per Sant Joan, la Canya i vessant lúdica i pedagògica. Begudà. La voluntat de l’Ajuntament amb aquestes accions és millorar el confort i L’Ajuntament con- la seguretat d’aquests espais dedicats a la tracta vigilància mainada. nocturna durant l’estiu

Amb l’objectiu de garantir la convivència i el compliment de la normativa en l’època estival, el Govern municipal va prendre aquesta decisió després de les queixes reiterades de la ciutadania del Barri Vell

DESEMBRE 2020 7 NOTÍCIES DEL SEMESTRE

Noves mesures de sostenibilitat ambiental i d’impuls a l’habitatge social Dimarts 21 de juliol va tenir lloc una sessió biomassa per subministrar energia a l’es- Aquests pisos se sumen als que la tar- plenària a Sant Joan les Fonts que va posar cola Castanyer i a la llar d’infants el Niu. dor passada l’Ajuntament va començar a l’accent en dues apostes del mandat com Es tracta d’una aposta per l’energia verda gestionar de manera directa a l’edifici de són la sostenibilitat ambiental i l’habitat- i de proximitat que permetrà reduir el cost l’antiga Caserna. La titularitat segueix sent ge social. de la factura a llarg termini. de la Generalitat, però és l’Ajuntament El Ple es va iniciar donant compte d’un Està previst que la caldera s’ubiqui al qui en tramita el lloguer per a diferents informe sol·licitat al Servei Jurídic de la parc proper als dos centres educatius, am- col·lectius amb necessitat d’habitatge as- Diputació de Girona sobre el nomena- pliant l’actual construcció dedicada a les sequible. Aquest sistema permet atendre ment de la primera tinenta d’alcaldessa, barbacoes. El pressupost d’execució és de de manera més pròxima les demandes re- Anna Serra, com a alcaldessa acciden- poc més de 137.000 euros i s’ha aconseguit lacionades amb l’habitatge, un dels eixos tal. Aquest informe conclou que aquest una subvenció de la Diputació de Girona del Pla de Govern fins al 2023. La mesura nomenament s’ajusta a dret i que, per de gairebé 69.000 euros. es va aprovar per unanimitat. tant, també són ajustats a dret els actes A banda d’això, també es va aprovar administratius dictats per ella i els acords Més pisos de lloguer social el Pla Director del Servei Municipal d’Ai- adoptats amb el seu vot de qualitat a la Al Ple també es va aprovar un conveni de gües, que és de gestió municipal. Aquest sessió plenària del 15 de juny. col·laboració entre l’Ajuntament i la Sa- document conclou que es poden assumir reb per a la cessió d’habitatges de lloguer les millores que es proposen d’acord als Aposta ambiental social. El conveni contempla que l’Ajun- ingressos del servei. Un altre dels punts destacats del ple va tament gestioni 6 pisos, ubicats al carrer Finalment, el Ple també va aprovar els ser l’aprovació inicial per unanimitat del Margarida Cabrafiga de La Canya, que són dies festius per al 2021 a Sant Joan les Fonts: projecte d’instal·lació d’una caldera de de propietat l’entitat bancària. seran el 25 de juny i el 10 de setembre.

8 EL SOROLL Begudà manté viu Trasllat del desfibril·lador l’esperit de la Festa de la Plaça Major a El nucli de Begudà va celebrar el cap de set- el suport a la música en directe, un dels col· davant de la ràdio mana del 18 i 19 de juliol la seva tradicional lectius que més està patint les conseqüèn- Festa Major. Un esdeveniment que, com cies de la COVID-19 en l’àmbit econòmic. A finals de juliol es va traslladar un dels tants altres, s’ha hagut d’adaptar a les noves La seva reivindicació va ser aplaudida pel desfibril·ladors de Sant Joan les Fonts. mesures sanitàries. Tot i això, la Comissió de públic assistent, que va ser nombrós tot L’aparell estava instal·lat a la Plaça Major Festes va preparar un seguit d’activitats per respectant les distàncies socials. però el servei de la Diputació de Girona va mantenir viu l’esperit d’aquesta tradició. I en segon lloc, diumenge va tenir lloc aconsellar el canvi d’ubicació. Els serveis Per tant, la Festa es va celebrar en dos actes. la celebració eucarística a l’església de tècnics de l’Ajuntament van estar estudi- El primer va ser dissabte al vespre amb Santa Eulàlia de Begudà. Això sí, un cop ant possibles emplaçaments i es va optar un concert de Pep i Maria José Quartet. El feta, no hi va haver el tradicional vermut per ubicar-lo a l’edifici de Ràdio Sant Joan grup musical va aprofitar l’ocasió per agrair ni el ball dels capgrossos. i el jutjat de pau. Aquest espai és proper a l’anterior i es troba a la carretera d’Olot, just davant de l’edifici del consistori. L’altre desfibril·lador operatiu a Sant Joan està instal·lat a la zona esportiva de la Canya, a la Roureda.

S’endureix el control de les zones Nou banc a la zona de recollida de residus de passeig de la carretera d’Olot L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha de- En concret, a la zona de l’avinguda Ciste- cidit fer un pas més per tal de controlar el ller s’ha instal·lat una càmera de vigilàn- Un bon grapat d’usuaris d’aquesta via pa- bon ús de les zones de recollida de residus. cia per detectar qui són els responsables ral·lela a la carretera d’Olot havia demanat de l’ús incívic de l’espai. Les queixes dels un banc per reposar o xerrar una estona. veïns es deuen sobretot a l’abocament de Des de mitjans de juliol, ja està instal·lat. trastos i de tota mena d’andròmines. En aquest sentit, el consistori insisteix que el dia de recollida és els dimarts i que cal avi- sar prèviament l’Ajuntament del material que s’hi deixa (el telèfon és el 972 29 00 52). L’objectiu és instal·lar aquest mateix control videovigilat a diferents zones de recollida de residus per tal de denunciar els infractors de les ordenances vigents.

DESEMBRE 2020 9 NOTÍCIES DEL SEMESTRE La llar d’infants El Niu estrena web Aquest estiu, la llar d’infants municipal El Niu va estrenar un nou web amb l’objec- tiu d’apropar a les famílies l’equipament, el seu projecte i les persones que el tiren endavant. Els interessats poden trobar informació exhaustiva sobre el projecte educatiu i també poden conèixer els es- pais, els grups, les educadores, els horaris. El podeu consultar a https://elniu.cat Noves senyalitza- cions verticals A part de les actuacions de neteja i desin- fecció d’espais públics que es fan de forma periòdica, s’han instal·lat noves les noves senyalitzacions verticals a diversos punts Una nova edició de del municipi. les Brigades Joves amb un balanç Millora de parcs, molt positiu Treballs de jardins i repara- millora en el Per segon any, han tingut lloc a Sant Joan cions de mobiliari les Brigades Joves en el nou format. El sistema d’aigua jovent, nascut entre 2004 i 2005, s’ho va urbà passar molt bé fent tasques de volunta- del municipi riat en diferents serveis municipals, per Al llarg d’aquests mesos, la brigada ha dut aprendre a respectar l’entorn i a treballar El mes d’agost la brigada municipal, sota a terme nombrosos treballs de jardineria, en equip en activitats que ajuden a millo- la supervisió del SIGMA, va dur a terme tot desinfecció i reparacions en els espais pú- rar el poble (neteja de rutes municipals, un seguit de millores en el sistema d’aigua blics del municipi, com ara la col·locació selecció de llibres, etc). També es van tre- del dipòsit Soler, el més gran del municipi d’uns parterres a l’entrada del polígon de ballar les emocions a través de jocs i di- i el que abasteix a més usuaris. Aquests Begudà, netejar de fulles i brutícia de l’avin- nàmiques, i es van fer diverses activitats treballs van consistir en l’automatització guda Rafel Torres de Sant Joan i la reparació lúdiques, com ara el tobogan d’aigua, fer de determinats processos en el dipòsit per i el repintat del mobiliari urbà a la zona del creps o anar a la piscina. Fins i tot van anar a una millora en el servei. monestir de Sant Joan. També s’han desin- a Girona a fer un scape room! fectat tots els parcs infantils del municipi i Tot el jovent valora molt positivament s’han reparat les peces malmeses. aquesta iniciativa i coincideix que han fet molta pinya i que tenen moltes ganes de repetir l’experiència. Les Brigades Joves es duen a terme de manera mancomunada a diferents muni- cipis de la Garrotxa, com ara Castellfollit, , , Maià, Olot, , , Sant Feliu, Sant Jau- me i Tortellà.

10 EL SOROLL Reordenació dels canals de partici- pació ciutadana Un any després de la posada en marxa del canal municipal de WhatsApp se’n fa una valoració molt positiva: un 10% dels veïns del municipi ja s’hi ha donat d’alta i es considera aquesta eina com a consolidada i centra l’aposta de contacte a través de les aplicacions dels smartphones. La xifra és superior a la que tenen altres municipis de mida superior a Sant Joan les Fonts. Aquesta percepció interna es tradueix en els bons resultats de l’enquesta feta el primer semestre de l’any passat. 9 de cada 10 subscrits la recomanen i, de fet, el gruix dels usuaris demanen rebre més informa- ció a través d’aquest canal. Potenciar el WhatsApp és doncs la prioritat de futur més immediat. Per aquesta raó, i per optimitzar es- forços, l’Ajuntament han deixat d’utilit- Visites guiades zar l’app SmartVila. Els responsables de desenvolupar-la n’havien anat traient possibilitats i la seva utilitat se n’ha vist per donar a conèixer reduïda. A més, tenia un cost anual per al consistori que ara es pot dedicar a altres prioritats. el municipi i activar Entre els avantatges de fer servir el WhatsApp, destaca que no cal descarre- gar-se cap altra aplicació i es tracta d’una l’economia local de les apps més habituals dels telèfons intel·ligents. A més, un cop posada en Les visites guiades són una bona manera Boscarró) i la valoració que en van fer va marxa, l’Àrea de Comunicació del consis- de conèixer el nostre municipi tant per al ser molt positiva. tori n’ha assumit la gestió i no té cap cost públic visitant com per al local. En el marc L’endemà, la visita va tenir com a pro- afegit. Aquest canal no és la via però per d’un estiu en què els atractius de proximi- tagonistes els comerços de Sant Joan dels comunicar les incidències a l’Ajuntament, tat i d’interior han estat un dels principals anys 50 i 60. En aquesta visita 11 santjoa- tramit que s’ha de fer través del web mu- reclams, l’Ajuntament ha apostat per im- nencs i santjoanenques van gaudir de la nicipal pulsar unes visites que, a més de donar a iniciativa i van aportar interessants anèc- Per tal de donar-se d’alta al canal de conèixer el patrimoni, també han servit dotes. Va ser una visita plena de nostal- WhatsApp municipal n’hi ha prou en sol· per generar activitat al municipi i donar gia que va comptar amb la presència de licitar-lo, tot enviant un WhatsApp al nú- suport a l’economia local. Així, el mes la Fina, de Ca la Quima, que va explicar mero 621 24 14 58. El tràmit és d’agost se’n van celebrar dues, de caràcter com estava distribuïda la botiga, què hi completament gratuït. gratuït, per descobrir part del patrimoni venia, etc. de Sant Joan. Aquestes visites van anar a càrrec de Dissabte 15, un grup de 13 persones l’empresa local, Fentours, amb la Lídia provinents de Sant Joan les Fonts, Bartolí al capdavant, que va ser l’encarre- i Barcelona van gaudir de la visita a les gada de descobrir als grups el patrimoni 621 241 458 colades de lava (zona del Molí Fondo i del de Sant Joan les Fonts.

DESEMBRE 2020 11 NOTÍCIES DEL SEMESTRE

ria davant les mesures de protecció pel Comença el curs a coronavirus. Millores als Per aquest motiu, i donada l’excepcio- l’Escola Municipal nalitat del moment, es va fer un acte sim- accessos de Belles Arts bòlic a les xarxes socials de l’Ajuntament, del Centre amb la hissada de la bandera a Begudà L’Escola Municipal de Belles Arts (EMBA) perquè tothom s’hi pogués sumar de ma- Sociocultural de Sant Joan les Fonts ha estrenat el curs nera virtual. 2020-21 amb una completa i variada llista Entre les actuacions de millora que es de propostes. Prèviament, el 4 de setem- L’estelada a Torre Canadell fan als equipaments municipals de Sant bre, l’EMBA va fer una jornada de portes Aquests dies, coincidint amb la celebració Joan les Fonts, també s’ha actuat al Cen- obertes en la qual s’oferien matriculaci- de la Diada Nacional de Catalunya, l’Ajun- tre Sociocultural. Concretament, es van ons amb un 10% de descompte. tament de Sant Joan les Fonts va tornar a arrencar les tuies de la zona enjardinada Entre l’oferta destaquen clàssics com fer onejar a la Torre Canadell la bandera per instal·lar una barana d’acer inoxida- ara la Ceràmica per a adults o el Dibuix per estelada. Aquesta actuació, que resumeix ble amb l’objectiu de millorar la seguretat a mainada, Cistelleria creativa, la Restau- els anhels de llibertat que hem expressat dels usuaris. Les obres van anar a càrrec ració i Customització de mobles o la Cos- com a poble en reiterades ocasions, su- de la Brigada Municipal. tura creativa, Però també hi ha novetats, posa tot un repte per la seva complexitat. com ara ‘Lettering’, Teatre d’imaginació, Malgrat que des de lluny pugui no sem- Il·lustració amb tècnica i aquarel·la, Pa- blar-ho, hissar una bandera en aquest tronatge creatiu o el taller de Tiffany (un punt és una tasca que demana temps i vitrall-mandala). la mobilització de diversos recursos. Per Es pot trobar més informació a la pà- aquest motiu, cada cop que una incidèn- gina web del centre: cia meteorològica com el vent l’esparraca www.escolabellesarts.cat o fa que surti volant, la seva restitució no és senzilla. La Torre Canadell és una cons- trucció del segle XIX, ubicada al Puig de Canadell a la Serra de Vivers. Per hissar l’estelada cal mobilitzar un camió grua i un cop penjada és visible des de diferents punts del municipi, convertint-se en un Un nou butlletí tret distintiu. d’informació municipal A finals de setembre es va començar a repartir per les llars de Sant Joan, la Ca- nya i Begudà, un nou Butlletí Municipal. Aquest document arriba per aportar in- Una Diada formació a la ciutadania sobre diferents actuacions de l’Ajuntament de Sant Joan diferent les Fonts. Dissenyat per l’Àrea de Co- municació, adapta el format de l’agenda Davant la situació provocada per la pan- mensual, la publicació que es va aturar el dèmia, l’Ajuntament de Sant Joan les mes de març davant la nova situació pro- Fonts va convidar la ciutadania a celebrar vocada per l’estat d’alarma i que segueix la Diada Nacional de Catalunya penjant apareixent en un format molt més reduït la senyera als balcons. Aquest 11 de se- a la contraportada. tembre estava previst fer una celebració El butlletí inclou fins a deu notícies a Begudà, però finalment no hi va haver d’actuacions i s’envia a través del canal de cap commemoració com la que sí que es WhatsApp Business. També es posa l’en- va fer l’any passat a la Canya. Aquesta de- llaç al web i xarxes municipals per poder cisió s’emmarca en la prudència necessà- llegir-se en PDF.

12 EL SOROLL El Garrotxa Walking Fest a Sant Joan Turisme Garrotxa i la xarxa de senders Itinerànnia van organitzar per segon any consecutiu el Garrotxa Volcanic Walking, que s’emmarca dins els Festivals de Sen- derisme dels Pirineus, coordinats per l’IDAPA (Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran) i amb el suport de la marca turística Pirineus, el patronat de Turisme Ara Lleida i el Patronat de Turis- me Costa Brava Girona. Enguany, el programa del festival ha comptat amb 16 activitats diferents per descobrir el patrimoni natural i cultural de la comarca. En el cas de Sant Joan les Fonts, la sortida ‘Entre colades de lava’ es va celebrar el cap de setmana del 3 i 4 d’octubre i va anar a càrrec de l’empresa santjoanenca Fentours. Tots els participants van rebre com a El Pont Medieval, obsequi el kit del senderista, am una mot- xilla i marxandatge de l’acció. A més, du- rant la sortida, van poder fer un tastet de protagonista de les productes del territori ofert pels diferents Jornades Europees ajuntaments. de Patrimoni 2020 Un any més, el 10 d’octubre passat, Sant Diputació de Girona. L’execució de l’obra Joan les Fonts va celebrar les Jornades es va dur a terme entre els mesos de març Europees de Patrimoni, una iniciativa que i abril de 2015 i va permetre la documen- vol valorar diferents espais, equipaments tació de les successives pavimentacions i monuments arreu del continent. de l’estructura. Si l’any passat es va decidir parlar La visita, organitzada per l’Ajun- del patrimoni volcànic (amb una visita tament de Sant Joan les Fonts amb la al volcà de la Canya), aquest any el pro- col·laboració de la Diputació de Girona, tagonisme va ser per al Pont Medieval, era gratuïta però calia inscripció prèvia, una infraestructura clau, i en imaginar d’acord amb les mesures per prevenir com era al segle XIII. L’arqueòloga Ma- contagis de la COVID-19. També era ne- ribel Fuertes, que va participar en les cessari fer ús obligatori de la mascareta i darreres actuacions que s’han fet al pont, respectar les distàncies de seguretat. va explicar com aquest encreuament del Els assistents van rebre un nou punt Fluvià ha anat evolucionant amb el pas de llibre basat en el patrimoni de Sant del temps. L’obra municipal va rebre una Joan les Fonts, concretament, el patri- subvenció per a la restauració i conserva- moni hidràulic acompanyat d’un text de ció d’immobles de valor patrimonial de la Berga i Boix publicat a ‘Clareta’.

DESEMBRE 2020 13 NOTÍCIES DEL SEMESTRE Resultat de l’en- questa participa- tiva de l’àrea de barbacoes

Tot va començar aquest estiu, en el nú- mero de juny d’El Soroll de les Fonts, en el qual es feia una consulta sobres les bar- bacoes. Es podia votar a través d’una but- lleta inserida a l’interior de la publicació. L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va posar en marxa aquesta iniciativa després que aquests espais, que es van concebre per donar un servei més als santjoanencs i santjoanenques, hagin Emotiu acte de record suposat un focus important d’incivisme. L’enquesta estava pensada per oferir tres opcions, que són: a la Fira Internacional 1) tornar a fer la inversió a les barbacoes i deixar-les obertes, 2) realitzar un tancament amb pany i por- de Bruixeria tes que implicaria llogar l’espai i contro- lar-ne l’ús, o bé Diumenge 4 d’octubre, coincidint amb – 1r premi de 250 €: Aigua i foc de Diana 3) el tancament i desmuntatge de les ins- el cap de setmana que estava prevista la Alenay (El Montmell - Baix Penedès) tal·lacions. seva celebració, va tenir lloc l’acte de re- – 2n premi de 100 €: El secret que t’he de L’opció més votada, amb 136 vots que cord a la Fira Internacional de Bruixeria dir de Laura Moré Pineda (Oix - Garrotxa) suposen un 78% del total, ha estat la de de Sant Joan les Fonts, “perquè no es per- – 3r premi de 50 €: S’ha acabat el bròquil! construir un tancament amb pany i por- di la màgia”. de Montserrat Gil i Casals (Campdevànol tes. Tot seguit, 36 persones, el 20%, s’han En lloc del Clot de l’Infern, l’esde- - Ripollès) decantat per la segona. I per acabar, 3 per- veniment es va traslladar al prat de Can Dos seleccionats amb premis de 30 € sones, el 2% dels vots, han escollit la tercera Miquelet i es va iniciar amb un taller de cadascun per gastar en establiments del possibilitat. les àvies remeieres del Parc de Pedra poble: L’equip de govern de l’Ajuntament de Tosca sobre ‘les herbes de les bruixes’. – 1r seleccionat: De bruixes i dones d’aigua Sant Joan les Fonts es mostra satisfet i En el transcurs de la seva explicació, van de Neus Verdaguer Pagès (Sant Joan les compromès amb la participació ciutadana. donar claus sobre com les plantes ens po- Fonts) De fet, Anna Serra, regidora de Promoció den ajudar a sentir-nos millor i van posar – 2n seleccionat: Quan sentis el tro de Lluís Municipal, n’ha fet un “balanç molt posi- l’accent en la necessitat de millorar les Pradas Amat (Llorà - Gironès) tiu” i espera “poder fer noves enquestes nostres defenses. Algunes de les seves properament”. creacions les van sortejar entre el públic. Tot seguit, a les 12 del migdia, es va Posteriorment, es va fer lliurament celebrar l’esperat Ritual de Sanació. En- dels Premis de Contes Fantàstics que, guany, la proposta de l’Imma del Destí i la organitzats per l’Escola Municipal de Dama Blanca va tenir com a teló de fons Belles Arts (EMBA), ja han arribat a la 4a l’espectacular alzina que hi ha al prat de edició. Un cop més, es van rebre un bon Can Miquelet. Al seu entorn, s’hi va fer un grapat d’històries protagonitzades, entre recorregut en forma d’arc de Sant Martí. d’altres, per les dones d’aigua, tan cone- Els participants hi van accedir un a un gudes al municipi. amb una pedra volcànica a la mà mentre La relació dels relats premiats, que pensaven quins pensaments volien deixar podreu llegir en aquestes pàgines, és la enrere. Després de deixar la pedra en una següent: olla van rebre el tram final de la sanació.

14 EL SOROLL ques, l’Ajuntament ha convocat la plaça Instal·lació de re- de vigilant-agent cívic de forma interina Les ordenances que està encara en procés de selecció. ductors de velocitat Les funcions bàsiques d’aquesta figu- fiscals per al 2021 ra són les següents: En resposta a la petició de molts veïns que a) Custodiar i vigilar els béns, serveis, L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va ho van sol·licitar en els diversos ‘Quedem instal·lacions i dependències municipals. aprovar per unanimitat dilluns 19 d’octu- a la plaça?’, a principis d’octubre es van b) Ordenar i regular el trànsit dins el bre la modificació provisional de les orde- instal·lar reductors de velocitat a diversos nucli urbà, d’acord amb les normes de nances reguladores de tributs per al 2021. punts de Sant Joan les Fonts. Concreta- circulació. Una de les novetats és la reforma fis- ment, són aquells que es troben dins el c) Participar en les tasques d’auxili al cal que penalitza els vehicles més conta- municipi. ciutadà i de protecció civil en general. minants i premia els més sostenibles per L’Ajuntament vol demanar disculpes d) Vetllar pel comportament cívic de adaptar-se als cànons i directrius euro- si en algun moment de la instal·lació va la ciutadania en actes públics i compor- peus. Així, s’han fet canvis a l’ordenança causar algun problema en la circulació del taments individuals. sobre l’impost de vehicles de tracció me- trànsit, atès que puntualment es feia ne- e) Vetllar pel compliment de les or- cànica. Fins ara, els vehicles que tenien cessari tallar alguns trams de la via. denances i disposicions municipals, es- més de 30 anys tenien una bonificació pecialment en en les relatives a tinença i del 100% de l’impost, però ara només protecció d’animals, aparcament i convi- quedaran exempts els vehicles històrics vència i via pública. (matriculats a la Prefectura Provincial de Trànsit o a la Federació Catalana de Ve- hicles Històrics). Aquesta mesura anirà acompanyada d’una campanya de sen- L’alcaldessa sibilització i s’anirà fent de manera pro- gressiva els pròxims anys. Maria Vidal També s’amplien les bonificacions reprèn l’activitat als vehicles més nets: fins ara, elèctrics i Neteja a fons de la bimodals tenien una bonificació del 75% al capdavant de durant els dos primers anys. Ara, els elèc- Bassa dels Ànecs trics mantindran un 75% els tres primers Després de temps de no fer-se, aquest mes l’Ajuntament anys i el 50% a partir del quart. Per als d’octubre es va buidar la Bassa dels Ànecs, El mes d’octubre, Maria Vidal, alcaldessa bimodals o híbrids, hi haurà un 75% de a la zona de Peracaula, per procedir a la de Sant Joan les Fonts, va reprendre l’acti- bonificació els dos primers anys, un 50% retirada de llots i fangs. vitat a l’Ajuntament després de rebre l’alta del tercer al cinquè i un 10% la resta de mèdica. Ho va fer il·lusionada, disposada vida útil. a treballar més que mai pel municipi i pels seus habitants i al costat d’un equip Actualització d’escombraries de govern que ha sabut donar resposta en Les noves ordenances també actualitzen tot moment a la situació de pandèmia que les taxes per a la gestió de residus. Aquest estem vivint. és un servei gestionat pel Consorci Sigma, que depèn del Consell Comarcal, i en el qual l’Ajuntament té poc marge d’actua- ció. Aquest any l’increment previst és del 4% lineal en les diferents tipologies, tant per a habitatges com per a activitats eco- Un agent cívic nòmiques. Pel que fa al règim general, els habitatges familiars pagaran uns 7 € més per garantir la (es passa de 197,02 € als 204,90 €). convivència El ple, de caràcter extraordinari, va ser el primer presidit per l’alcaldessa Donat l’èxit que va tenir la incorporació Maria Vidal després de la seva reincor- d’un vigilant aquest estiu, en què es van poració laboral. reduir notablement les actuacions incívi-

DESEMBRE 2020 15 NOTÍCIES DEL SEMESTRE Els cementiris es L’Ajuntament preparen per a apel·la a la Tots Sants responsabilitat Coincidint amb la celebració de Tots Sants, per evitar actituds l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va re- forçar els protocols d’accés i les mesures incíviques de prevenció davant el coronavirus als ce- Aquesta tardor s’han produït dues actua- mentiris municipals: el de Sant Joan i el cions marcades per l’incivisme que, tot i de Begudà. A tots dos, a part de diverses limiti les visites presencials a les depen- que ja s’han reparat, han suposat un cost tasques de neteja i de millora, es va reforçar dències municipals. El primer que cal fer per a la ciutadania. la senyalització sobre la normativa bàsica és valorar si el tràmit es pot resoldre per El darrer cap de setmana d’octubre per a la prevenció de la COVID, d’acord altres vies. En el cas que hagi de ser pre- es van trobar restes d’un ‘botellón’ dar- amb les autoritats sanitàries, com és el sencial, cal demanar cita prèvia. rere l’absis del monestir romànic. Tot i la respecte a la distància social i l’ús de gel El consistori ha posat a disposició dels prohibició de sortir a la nit, un grup es va hidroalcohòlic (del qual hi ha dispensa- usuaris el telèfon 972 29 00 52, l’adreça elec- concentrar a la zona i a banda de consumir dors als accessos als recintes). Finalment, trònica [email protected] i alcohol, van arrencar les barres de la bara- i per evitar les aglomeracions, es va limitar el portal de tràmits virtuals. na que hi ha a la zona i les van encendre el nombre de visitants, que no podia ser per tal d’escalfar-se. Les baranes ja s’han superior a 45 persones alhora. En el cas canviat però, a l’espera de la incorpora- de Sant Joan, també es van marcar circuits ció de l’agent cívic, s’ha decidit tornar a d’entrada i sortida. contractar el servei de vigilància per evitar D’altra banda, la parròquia va orga- actituds d’aquesta mena, especialment nitzar dues celebracions litúrgiques en en una situació de pandèmia i en què es record als difunts: diumenge 1 de novem- demana limitar el contacte social. bre a les 10.30 del matí a l’església de Santa D’altra banda, a la plaça de Sant Jordi, Eulàlia de Begudà i a les 12 a l’església del algú va abocar litres de sabó a la font orna- monestir romànic. mental. A conseqüència d’això, el motor que dona força es va cremar i ha quedat fora de servei. El producte químic de la zona ja s’ha retirat però el motor està pen- Actuacions de dent de reparar-se. millora a la Serra del Bosc Aquesta tardor s’ha arranjat part de la carretera de la Serra del Bosc. El tram in- tervingut presentava un fort pendent que, Segueix la recoma- en cas de pluges intenses, provocava eslla- vissades i altres incidències. Amb aquest nació dels tràmits formigonament, s’evitaran els problemes no presencials a que tenien els conductors en situacions meteorològiques adverses. l’Ajuntament Per sufragar les obres, l’Ajuntament ha rebut una subvenció de 25.000 euros Atenent les autoritats sanitàries per tal del Departament d’Agricultura de la Ge- de frenar la propagació de la COVID-19, neralitat de Catalunya, ja que aquest camí l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts se- forma part de la xarxa bàsica per a la pre- gueix recomanant a la ciutadania que venció d’incendis.

16 EL SOROLL ‘Retalla les El Govern municipal violències, enganxa redueix les les cures’ retribucions en més Aquest és el lema de la campanya co- marcal a la qual s’ha sumat l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts per prevenir les de 17.000€ violències masclistes i LGTBI-fòbiques. L’objectiu és contribuir des del municipi a una comarca cada vegada més justa, Aquests diners se sumaran a altres quantitats econòmiques igualitària, diversa i lliure. per pal·liar els efectes del coronavirus La iniciativa compta amb el suport de diferents municipis, el Consell Comarcal Un dels punts destacats a la sessió plenària econòmics suposa una oportunitat única de de la Garrotxa i el Consorci d’Acció Social, del 12 de novembre passat va ser l’acord al transformació del país, de la qual els ajun- que vol generar un material de sensibilit- qual va arribar l’equip de govern per mo- taments no n’haurien de ser aliens, perquè zació al respecte. També té elements de dificar el règim de dedicació i retribucions és l’administració més pròxima a la ciuta- caràcter local, com l’activitat que es va de- dels càrrecs electes municipals. Aquest dania i la que millor coneix les necessitats senvolupar el 10 de novembre al centre de acord suposa que tres dels sis regidors de del territori i dels seus habitants. És per això Sant Joan, coincidint amb el mercat: una l’equip de govern deixin de percebre les re- que un altre dels punts destacats del ple va acció participativa per contribuir a gene- tribucions que els hi pertoquen pel càrrec; ser l’aprovació d’una moció per sol·licitar rar un debat públic sobre les violències dos regidors incrementen lleugerament la al Govern espanyol una assignació directa de gènere a partir de diverses preguntes. retribució en concordança amb l’augment d’aquests fons europeus que no passi per la El resultat estarà disponible en un for- del percentatge de dedicació i atribucions, tutela de les comunitats autònomes. A més, mat podcast que es difondrà pròxima- i l’alcaldessa, i també regidora, manté la re- amb relació a la part dels fons europeus de ment a les xarxes socials. En les pàgines tribució que tenia. El total d’aquestes modi- recuperació “Next Generation EU”, que següents, podreu trobar més informació ficacions suposen un diferencial positiu per gestionaran directament les comunitats au- sobre aquest tema tan important per a a l’Ajuntament de més de 17.000 €, que ja tònomes, l’Ajuntament vol reclamar al Go- tota la societat. s’està estudiant invertir per millorar la situ- vern de la Generalitat la constitució d’una ació dels habitants del municipi en aquest taula de coordinació amb el món local per context marcat per la COVID-19. conèixer i valorar els projectes d’inversió Precisament en aquesta línia, la Unió per a Catalunya, abans que aquests siguin Europea ha previst donar resposta a l’actu- presentats, i per fer-ne el seguiment de l’exe- al crisi econòmica i social arran de la pan- cució, un cop siguin aprovats. dèmia amb el paquet pressupostari més Com ja va passar en l’anterior, el Ple es va gran mai finançat fins al moment. La mo- poder seguir en directe pel canal de Youtu- bilització d’aquest gran volum de recursos be de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts.

DESEMBRE 2020 17 NOTÍCIES DEL SEMESTRE Poda dels arbres de tot el municipi

El mes de novembre es va fer la poda d’ar- bres a tot el municipi. L’objectiu d’aquest manteniment és garantir el bon estat de salut dels arbres i conservar en perfectes condicions les diverses zones verdes de Sant Joan les Fonts perquè llueixi bonic totes les estacions de l’any.

Nova marquesina de bus a la Canya i nova rampa a l’Escola de Belles Arts

El mes de novembre es va instal·lar al Dades positives nucli de la Canya una nova marquesina d’autobús, una obra pensada sobretot per de la campanya a la mainada que agafa el transport esco- antigripal lar i que no no té cap mena de refugi per protegir-se de les inclemències meteoro- A finals de novembre va finalitzar la cam- lògiques. Aquesta és una demanda que panya de vacunació antigripal en espais es va posar a sobre la taula al ‘Quedem a municipals. El balanç és positiu, amb 254 la Plaça’ celebrat a la Canya abans de la persones vacunades a Sant Joan les Fonts. pandèmia. A més, el fet que les vacunes s’adminis- Una altra petició reiterada que havia tressin en un equipament municipal, el arribat a l’Ajuntament era la millora dels Centre Sociocultural de Sant Joan, ha accessos a les dependències de l’Escola estat una manera àgil i eficient d’atendre Municipal de Belles Arts: la Brigada Mu- els usuaris que anaven arribant i, proba- nicipal ha fet una rampa per facilitat la blement, serà una fórmula que es tornarà mobilitat i s’ha eliminat un petit esglaó a repetir. just davant de la porta principal.

18 EL SOROLL Campanya de conscienciació sobre residus a les xarxes

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va participar en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que es va celebrar del 21 al 29 de novembre en una quaran- tena de regions europees. L’acció, amb una clara voluntat educa- tiva i de conscienciació, es va traslladar a les xarxes socials municipals, en les quals cada dia d’aquella setmana es van difon- L’Escola Castanyer, al festival dre gràfiques de conscienciació sobre ‘el residu invisible’ que hi ha al darrere d’al- Lluèrnia 2020 guns béns de consum de la nostra societat.

Un total de 21 centres educatius de la Amb el títol ‘Els Fars de la Bauhaus’ comarca de la Garrotxa han participat s’ha volgut homenatjar els artífexs en el festival Lluèrnia. Com en edicions d’aquest moviment cultural i estètic que anteriors, s’ha pogut veure el talent de va néixer als anys vint del segle passat. A l’alumnat de les diferents escoles i ins- Sant Joan les Fonts, a la façana de l’escola tituts però enguany, en el context de la Castanyer, es va poder veure tots aquests COVID-19, s’ha exhibit a les façanes dels dies la gran feina que han dut a terme els centres educatius. alumnes amb l’ajuda dels professors.

Una forta llevan- tada deixa algunes passeres imprac- ticables

Sant Joan commemora el 25N A causa de la forta llevantada de finals de novembre, les lleres del riu van anar L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts 25 de novembre a les 12 del migdia es va pujant i les passeres van anar quedant subscriu el manifest del 25N, declarat guardar un minut de silenci davant la casa impracticables. És per aquest motiu que Dia Internacional per a l’eliminació de la consistorial, respectant totes les mesures l’Ajuntament va demanar màxima pre- violència envers les dones, i condemna de distanciament social i prevenció del caució als veïns de la zona i que evitessin tot tipus de violència. A més, el dimecres coronavirus. en la mesura del possible transitar per

DESEMBRE 2020 19 NOTÍCIES DEL SEMESTRE Celebrats tots els Fòrum Jove A finals de novembre va tenir lloc el Fò- rum Jove que s’havia hagut de posposar a causa de la COVID-19. El primer s’havia celebrat el mes de gener, de forma presen- cial, al Centre Sociocultural de Sant Joan les Fonts. En aquesta ocasió, i ateses les circumstàncies, la trobada ha estat de for- ma virtual amb els nois i noies de Begu- dà i la Canya i també algun de Sant Joan. Projecte de Aquest segon Fòrum Jove ha servit per re- collir les idees del jovent. Passades les fes- transformació tes nadalenques es farà el buidatge de totes aquestes idees, les del primer i del segon digital de Fòrum Jove, i es començarà a treballar con- l’Ajuntament juntament amb els i les joves per a la cre- aquestes passeres. A més, es van fer feines ació del Pla Local de Joventut 2020-2023. La Regidoria de Noves Tecnologies i In- de neteja contínua de les lleres per tornar novació de l’Ajuntament de Sant Joan les a restablir la circulació. Fonts està iniciant un seguit d’accions per tal de potenciar la transformació di- gital de la corporació, augmentar les me- sures de seguretat així com la millora dels Demaneu el processos interns. En aquest sentit es duran a terme tot rellotge per a la un seguit d’iniciatives. D’una banda s’ac- Zona Vermella tualitzaran els punts de treball i aplicatius de la corporació per tal de dotar-los d’eines L’1 de desembre va entrar en funciona- actualitzades i flexibles, amb noves capa- ment la denominada zona vermella, unes citats de treball col·laboratiu i teletreball. places d’aparcament públic i gratuït a La Amb el fred, Es preveu també una millora de les comu- Canya, al carrer mestre Josep Maria Gra- nicacions, integrant els serveis de telefo- tacós i a l’aparcament a la zona de la ros- arriba el Tió nia fixa, mòbil, enllaços i dades. tisseria. Aquest sistema permet que s’hi A principis de desembre, quan els termò- Aquestes noves eines actualitzades, pugui deixar el vehicle durant un perí- metres ja van començat a baixar de valent, conjuntament amb noves plataformes de ode màxim de dues hores. L’objectiu es els tions van iniciar el seu descens de les seguretat, dotaran a la corporació de més aconseguir una major rotació de vehicles muntanyes cap a la recerca de temperatu- mesures de protecció davant de possibles i facilitar les compres. Per fer servir aques- res més agradables. El Tió de l’Associació ciberatacs que poden aturar el funciona- ta zona vermella, cal un disc horari que de Comerciants ja es pot veure aquests ment dels serveis municipals, com ja ha podeu trobar a l’Ajuntament o a alguns dies a Sant Joan les Fonts. passat a altres ajuntaments. comerços. Cal recordar que a partir de l’1 Cal destacar també l’inici de les tas- de gener es multarà els infractors. ques de revisió i actualització dels pro- cessos interns a través de la metodologia LEAN OFFICE. Aquest treball inicial de revisió dels processos i circuits interns s’encamina a millorar l’eficiència i quali- tat dels serveis que s’ofereixen a tots els ciutadans i visitants del municipi. Sem- pre amb l’objectiu de millorar l’eficàcia, la coordinació, la transparència i la qualitat del servei.

20 EL SOROLL Un procés participatiu per promoure un govern més obert i proper L’Ajuntament dona veu a la ciutadania per definir el full de ruta que seguirà el municipi els pròxims anys de legislatura

Presentació i objectius del projecte El valor d’aquesta iniciativa Animeu-vos i participeu! Ja fa temps que diversos pobles i comuni- Aquesta és una proposta per obrir espais Dones, joves, nens, nenes, avis, àvies, ti- tats de diferents llocs del món estan lide- de diàleg i escolta entre la ciutadania i ets, tietes, totes, tots hi teniu alguna cosa rant un canvi visible a escala mundial, en el consistori municipal, i s’opina sobre a dir. Cada una de les vostres veus és un fil què es valora la combinació de la saviesa diverses temàtiques com ara quines re- del teixit de la vida de Sant Joan les Fonts, tradicional del territori i la cultura del lacions socials volem per al municipi, cada opinió contribueix al bé comú del municipi, amb els coneixements i les com podem cuidar l’entorn o com po- municipi. T’hi animes? tecnologies d’avui en dia. Tot seguit us dem impulsar l’economia local, entre expliquem com Sant Joan les Fonts tam- moltes altres. bé en comença a ser un exemple. A través d’aquest procés, la veu dels El setembre de 2019 es va iniciar una vilatans i vilatanes quedarà representada proposta molt engrescadora: el «Quedem i inclosa en el full de ruta que presentarà a la Plaça», a través de la qual l’equip de l’equip de govern. A més, el procés té la govern i la ciutadania es trobaven mensu- voluntat d’acompanyar els i les habitants alment a les diferents places de Begudà, de Sant Joan a ser més conscients de la La Canya i Sant Joan per parlar sobre els seva identitat com a municipi i del seu temes que afectaven el poble. La intenció sentiment de pertinença. S’acabarà el era debatre i incorporar les opinions de la procés amb la redacció d’un reglament de gent a la política municipal. Malgrat que participació ciutadana. la valoració era positiva, el procés es va haver d’aturar a causa de la COVID-19. Fases, calendari i espais A principis del 2020 i amb la informa- participatius: ció recollida, l’Ajuntament, acompanyat El procés participatiu s’ha iniciat el no- per la cooperativa garrotxina Resilience vembre de 2020 i finalitzarà a l’estiu de Earth, va posar fil a l’agulla per transfor- 2021. Per entendre’n el funcionament, mar la proposta de la campanya electoral cal explicar que l’últim mes s’han creat en un «Full de ruta municipal, de la le- tres grups de treball: gislatura 2019-2023». Ara, l’Ajuntament proposa a la ciu- 1) una comissió ciutadana de seguiment i tadania iniciar un camí conjunt a través avaluació d’onze persones que represen- d’un procés participatiu, un camí que ten la diversitat del municipi; porti a Sant Joan les Fonts a una forma 2) un equip de comunicació format per de govern més oberta i propera, que tècnics de l’Ajuntament, de Resilience promogui una comunitat basada en la Earth i tres joves voluntàries del poble i confiança i la cooperació, a través de l’es- (3) un equip de coordinació de l’Ajunta- colta i la participació i que converteixi el ment. municipi en un territori evolutiu, divers i Aquests grups de treball s’encarrega- descentralitzat, que aculli i cuidi les per- ran de seguir pas a pas el procés partici- sones que hi viuen i els espais comuns. patiu.

DESEMBRE 2020 21 NOTÍCIES DEL SEMESTRE

Bona rebuda del Pla de Reactivació Econòmica Municipal

El 16 de novembre va acabar el termini ministració. Els ‘Vals+’ es podran gastar La valoració que es fa del Pla és positi- per sol·licitar les dues línies d’ajut inclo- fins al pròxim 15 de gener als establiments va i, segons ha explicat l’alcaldessa Maria ses en el Pla de Reactivació Econòmica adherits a la campanya, que tenen la pro- Vidal, s’està mirant “quin és el romanent” Municipal de l’Ajuntament de Sant Joan moió limitada i estan identificats amb un per si es repeteix pròximament la cam- les Fonts. Els veïns i professionals afec- cartell distintiu. panya, fet que s’anunciarà degudament. tats han disposat d’un mes per poder fer La iniciativa ha suposat una injecció els tràmits per demanar els ‘Vals+’ o els econòmica per valor de 65.900 € i pretén 300 € per a autònoms i establiments tu- donar un impuls a diferents sectors, so- rístics. bretot els més colpejats per la crisi de la La iniciativa, aprovada al Ple del 3 de COVID-19. S’han destinat 41.700 € a la setembre, ha comptat amb una bona re- línia d’ajudes a autònoms i establiments buda i, de fet, el primer dia “hi havia gent turístics i 24.200 € per a la campanya de fent cua a fora l’Ajuntament per poder en- foment del comerç local en forma dels trar”, recorda la primera tinenta d’alcal- ‘Vals+’, que consisteix en un xec de 20€ a dessa i regidora de Promoció, Anna Serra. cada unitat familiar empadronada a Sant En total, s’han tramitat 474 peticions Joan les Fonts. de ‘Vals+’, 47 per als autònoms i establi- Els recursos procedeixen d’activitats ments turístics, mentre que 37 comerços i esdeveniments que la crisi sanitària ha s’han apuntat a participar a la campanya obligat a posposar com poden ser la Nit de ‘Vals+’. les Dones d’Aigua o el Sant Joan les Flors. Un cop s’ha acabat el termini, l’Ajun- “Les decisions van ser difícils però ara po- tament segueix tramitant les peticions dem fer arribar al ciutadà un impuls en i comprovant que les persones deman- moments complicats” tal com va explicar dants no tinguin deutes previs amb l’Ad- Anna Serra.

22 EL SOROLL Preguntes freqüents sobre els ‘Vals+’

Quin és l’objectiu o què pretén a la campanya. Per tant, ha estat presentat la sol·licitud han rebut el afavorir la campanya? decisió de ser-hi o no. ‘Val+’ a casa acompanyat del catàleg La campanya dels ‘Vals+’ forma part És cert que alguns no hi ha pogut dels establiments. La instància del Pla de Reactivació Econòmica ser, ja que tenien deutes pendents s’ha desestimat en aquells casos Municipal. Com a tal doncs, el que amb l’Administració. En aquest cas, de morositat ja que, com s’ha dit busca és destinar diners municipals la normativa és molt clara: no es po- anteriorment, les administracions a ajudar a famílies i negocis. den rebre diners de l’Ajuntament si no podem donar ajudes a persones L’objectiu és fomentar l’eco- abans se n’hi deuen. En total, són 35 que tenen deutes pendents. nomia circular en l’àmbit local. establiments de totes les tipologies i Si l’Ajuntament dona un ‘Val+’ de una mostra de la varietat i fortalesa Fins quan ho puc gastar? 20 € a una família, aquests diners del nostre teixit comercial. Fins al pròxim 15 de gener a establi- la beneficien a ella i també a un ments que en tinguin disponibilitat. establiment de Sant Joan les Fonts. Per què hi ha un topall per esta- Per tant, fent servir aquests diners bliment? I per què no es dedicaven aquests s’aconsegueix de manera immedi- La idea de la campanya és benefi- 20 € a abaixar algun impost ata que els ‘Vals+’ tinguin un doble ciar a les unitats familiars, els esta- municipal? impacte: són 20 € que han servit dos bliments i conèixer la variada oferta Perquè l’impacte és major. cops i són 40 € que s’han gastat a comercial que tenim a Sant Joan les Volem afavorir l’economia circu- Sant Joan les Fonts. Fonts. Cada establiment té un topall lar. No només és que els 20 € es fan A més, si es visiten més comer- d’onze ‘Vals+’. servir dos cops i per tant l’impacte ços, es pot trobar nova clientela i La campanya té per objectiu que dels diners públics es multiplica sinó generar despesa en l’àmbit local, tots els participants se’n beneficiïn. que promociona el comerç local, especialment si fins ara es gastaven Per tant, la manera d’aconseguir-ho ajuda les famílies, permet descobrir fora del poble. i incentivar-ho és posant un topall nous establiments i generar despesa als comerços.. aquí que beneficia als establiments Quins establiments apareixen al però també als consumidors en catàleg? Per què no he rebut els ‘Vals+’? plena campanya de Nadal. Així Al catàleg hi apareixen tots els esta- Totes les persones que no tenien entenem la Reactivació Econòmica i bliments que han decidit adherir-se deutes amb l’Ajuntament i que han la gestió dels diners públics.

DESEMBRE 2020 23 EL RELAT IV Premi Contes Fantàstics 2020

Us presentem els relats guanyadors del IV Premi Contes Fantàstics 2020, organitzat per l’Escola de Belles Arts de Sant Joan les Fonts

El temporitzador indica que falten encara plomes emmarca la seva atractiva figura. 1r PREMI vint-i-cinc minuts. Cinc menys que quan Massa atractiva. havia començat. Sospira. Sent com algú Els seus ulls, del color del foc, cre- Aigua i foc pica al vidre rere seu. men. Són de foc. I no només els ulls: sota Per Diana Alenay Sent com algú pica al vidre? el glamur de la seva pell sorrenca dansen Es gira i obre la porta. Un noi magribí flames. Tot ell és una foguera sense fum. mussita el seu agraïment i entra a la bu- — No sabia que les dones d’aigua ren- gaderia autoservei. tessin la roba en bugaderies autoservei. La nit càlida i lluminosa, animada, festi- —És còmoda, la porta? —pregunta —No em diguis dona d’aigua, djinn. va, convida a sortir de casa i alçar els ulls al mentre treu la roba d’una bossa d’escom- El djinn s’acosta a la dona d’aigua. cel estrellat amb un got a vessar d’alguna braries i la va posant a la rentadora. —Series tan amable d’apartar-te? — beguda freda. En un primer moment havia semblat somriu amb ironia—. No fan descompte I una merda. La xafogor sufocaria fins que tenia els cabells rapats, però una trena per ser djinn. i tot un tapir, la pol·lució emboira el cel, llarga i gruixuda li baixa per l’esquena. Ella ho fa. El temporitzador de la seva les mesures sanitàries l’estan fent parar —Molt. rentadora indica que falten vint minuts boja... El noi riu i s’alça. perquè finalitzi el rentat. La noia torna a tancar la porta rere seu i —És bo saber-ho... —calla a mitja pa- — El riu està tan contaminat que amb s’hi recolza. Fa més calor a fora que a dins. raula. un esquitx d’aigua que hi caigui, ja pots A més, ella no està d’humor. La roba gira Els seus ulls queden enfosquits per la dir adéu a la peça —explica. Humans de dintre la rentadora. La noia aparta la vis- llum argentada que brolla del seu front, merda —va callar un moment. I tu? Què ta. Una beguda certament no sobraria... i el fantasma d’unes ales d’acolorides fas tan lluny del vostre territori? No hi ha

24 EL SOROLL djinns en aquestes terres d’ençà de fa més aquell del front? M’estàs enlluernant. 2n PREMI de mil anys... o això creia. I per què pagues —...Va dir l’esperit de foc —el sarcas- en lloc de ficar-te dins la rentadora i fer-la me flota entre tots dos mentre la dona El secret que funcionar? Jo ho faria si pogués. d’aigua s’aixeca i s’allunya. El djinn seu al costat de la dona d’ai- La rentada per fi s’ha acabat. Tren- t’he de dir gua, ignorant, com ella, les cadires de ta minuts d’assecatge i ja podrà fotre el Per Laura Moré Pineda plàstic. camp. —N’hi ha gaire més dels teus, per —Uf, no. Em marejo —admet—. I el aquí? A la Dama de li agradaria que faig aquí és res. Vaig venir perquè saber-ho. —Uns quants —respon el djinn amb tants humans marxant dels nostres després d’uns moments de dubte. Sigueu molt benvinguts al gran segle XXI, territoris, cada cop la competència entre El djinn es treu el mòbil de la butxaca. aquesta gran era de la cientificitat i el co- nosaltres és més gran, i jo sempre acabo Compte amb les dones d’aigua, gent. Déu- neixement en què tot ho sabem. L’era de acomiadat. Sóc massa tou per engalipar n’hi-do com les gasten! — informa al grup les noves tecnologies i les xarxes, l’era ningú. O això és el que em diuen —con- de xat dels djinns. material i dels diners. Però també una fessa. Així que se’m va acudir que en una La dona d’aigua renega quan el vestit era de vincles líquids, de manca de valors terra que ja gairebé ni ens recorda m’aniria que estava posant a l’assecadora li va fu- i de mort de la màgia. És en aquesta con- millor. Estava pensant muntar una mena gir de les mans. —Tan malament van les juntura en què se’ns troba la nostra po- d’espectacle de màgia, però tal com estan coses? —indaga el djinn. bra, estimada i desencantada Tània: viu les coses... —Seriosament? Suposo que es pot dir al tempo que li marca el rellotge, té una —A la caça d’humans frescos i bara- que anem fent. No ens morim de gana, feina que la consumeix i el sou no li arriba tets, doncs? Vigila, no em facis la compe- però... —fa un gest ample amb la mà lliu- ni per al vermut del cap de setmana, està tència. —O què, dona d’aigua? re, fent notar a l’esperit de foc el lloc on es penedida de cada decisió que va prendre —Els humans no reconeixerien un troben, el que està fent. en un passat i preveu un futur no gaire es- djinn ni que se’ls fiqués als calçotets, però —Ah, l’enyorada glòria perduda! —ex- perançador. La Tània s’acosta als trenta i és que tampoc reconeixen una dona d’ai- clama l’altre, referint-se a les paraules que té ben bé la sensació que ha viscut en el gua quan la veuen. Ah, bons vells temps la dona d’aigua no ha arribat a pronunciar. dia de la marmota des dels vint. Amb els quan els joves més agosarats aguaitaven —Escolta: no tindríeu pas lloc per a una de la colla amb prou feines es veuen i amb vora els estanys que nosaltres aparegués- criatura exòtica com jo en el vostre selecte els de la feina no fan bona colla. sim... que lluny queden! club de malenconioses cròniques? Hi ha un sol moment per sortir de la —No serà tan dramàtic. Mentre parla, el seu cos sembla fon- rutina avorrida de la seva quotidianitat en —Ho és, creu-me. I responent a la teva dre’s per uns instants, abans de tornar a el qual sembla esfondrar-se tota la realitat pregunta d’abans, el meu avi era un djinn. solidificar-se... en una dona d’aigua mo- destructora i coneguda per deixar lloc a Ja tinc els meus segles... rena, amb un fantasma d’ales a l’esquena la calma i la benaurança: el moment del —I? Les dones d’aigua només hereteu i un llum argentat al front. passeig. És que la Tània té una gossa, una trets de les vostres avantpassades feme- —Com has dit, és un club selecte. En de les poques coses que donen sentit a la nines. Seré tou, però no sóc tan idiota una paraula, no. Insultar algú no és la mi- seva existència, que té per nom Xahrazad, com per anar al territori d’altri sense sa- llor manera d’aconseguir que et convidi a com la princesa, però li diu de tot menys ber un parell de coses sobre la gent que la seva festa. Xahrazad. La història que us vull explicar m’hi trobaré, més si són les que remenen La djinn fa un soroll com de fàstic i comença en una d’aquestes excursions les cireres... posa els ulls en blanc. pel territori paradisíac de l’Alta Garrotxa, —Ja saps; un bon mag mai explica els Una estona més tard, quan la dona en una tarda d’hivern de molt fred i poca seus trucs —va fer la dona amb veu de d’aigua ja ha marxat i la djinn està a punt llum, quan va semblar que el món sencer cantarella, somrient com una guineu. I li de ficar la roba a l’assecadora, s’adona que s’aturava i a la Tània i a la Zad se’ls tor- va picar l’ullet. la dona d’aigua s’hi ha deixat alguna cosa a naven inútils les estructures mentals fins El djinn sospira. dintre. Una bosseta blanca. La djinn l’aga- llavors construïdes. —No crec que sigui competència per a fa. Un paper en sobresurt. El treu. Estic pràcticament segura que a vosal- ningú, però abans no intentis apagar-me, Equinocci de tardor, estany de Banyo- tres lectors, molt còmodament situats a la deixa’m dir-te que no cal que pateixis: pro- les, mitjanit en punt. Fes-nos un bon espec- tribuna del segle XXI, se us farà difícil de curaré fer els meus espectacles tan a prop tacle i potser et convidem a sopar algun creure. Nogensmenys, us convido a fer un de bugaderies autoservei com pugui, així dia. Esporàdicament. exercici de confiança i credulitat. podràs caçar humans frescos i baratets tu Et deixaria or però vaig escurada... Aquella tarda era especialment fosca i també. La djinn es posa a riure a la bugaderia les copes frondoses de l’alzinar no perme- —Que amable. deserta. —Dona d’aigua havies de ser! — tien al poc sol que hi havia fer el xafarder —Soc l’amabilitat personificada, ja xiuxiueja. al sotabosc. La Tània havia deixat el camí t’ho he dit. No podries apagar el llum Ermessenda. enrere i caminava bosc a través per l’aulet.

DESEMBRE 2020 25 A la Xahra li encanta pujar i baixar mar- inspiració i les ganes. La màgia d’aquells rats drons. Sí, aquells aparells que estan ges com un senglar i perseguir rastres de éssers fascinants l’estava sanant en cos i de moda i que la gent utilitza com una jo- conills, serps i cabirols. Només se sentia ànima, i ella mai s’havia adonat que estava guina. Per tots els animalots guerxos! Qui- el cruixir de les fulles seques sota els seus escarromiada i dèbil. La Tània se sentia na nosa que em fan! Haig de vigilar per no peus quan, transportades pel vent, van pura com quan tenia deu anys, abans de fer-hi cap topada. En fi, tanta modernitat aterrar a les seves oïdes unes veus llunya- corrompre’s, abans de pansir-se, abans de m’atabala! Estic pensant a retirar-me, que nes que, melòdicament i a l’uníson, en- deixar-se endur pel compàs marcat del ja tinc una edat... Soc dona de costums i tonaven en un llenguatge impossible de món on habita. Ara, la seva naturalesa ara cada vegada em fan encàrrecs més es- desxifrar. A totes dues se’ls van eriçar els ballava a una altra tonada. trambòtics... Abans, tot s’ha de dir, les co- pèls del clatell, la Tània tenia tota la pell La Tània no us explicarà mai aquesta mandes eren senzilles. Bàsicament fèiem del cos de gallina i ja us comento ara que història, diuen que si romps el secret tam- pocions. Això sí, n’hi havia de molts tipus: no era conseqüència de les baixes tempe- bé es trenca l’encanteri, i no pateix perquè les que servien per al mal de panxa, per ratures. La Xahri va arrencar a córrer en ho pugui fer la Zadi. Ningú ha aconseguit al mal de queixals, per a les hèrnies, per direcció a les veus i amb penes i treballs dilucidar mai una explicació satisfactòria a l’espatlla... També acostumàvem a fer la Tània la seguia. de tots aquells canvis que es van esdeve- encanteris: per quedar-se prenyada, per Al cap d’uns minuts anaeròbics, eren nir a la vida de la Tània a partir d’aquell a l’enamorament, per a la pluja al camp... allà. Les tenien davant dels seus ulls com dia. Les dones d’aigua van regalar-li una Fèiem amulets que servien de protecció taronges i fora de l’òrbita, estaven nues i gran riquesa, però no de la material, sinó per moltes malastrugances i, quan con- es banyaven a la gorga, immunes al fred. més aviat com una gran metamorfosi, venia, feien un mal d’ull de bandera: per Estorades, observaven aquelles encisado- el tipus de riquesa que ens convé més al al veí de sota, per al cap de la feina, per a res fades sense ales, dotades d’una bellesa món d’avui. Jo us l’he pogut explicar, així l’enamorat rebutjat o per a la pitjor sogra. supèrbia i enlluernadora. La Zad s’hi va fluixet i a cau d’orella, perquè vivint com Bé, treballs normals, dels de tota la vida, acostar remenant la cua i la van rebre estava en la meva teranyina particular, feines que requereixen una gran llestesa amb carícies i petons mentre una d’elles quadriculada i limitada, també vaig ser però que tenen les complicacions habitu- va nedar fins a les pedres i va sortir de capaç de sentir els seus cants i fer un vi- als, tot dins el tarannà de cada dia. l’aigua, deixant regalimar les gotes fredes atge en aquesta bretxa de fantasia, d’una Durant segles les bruixes hem fet de per la seva pell blanca fins a desaparèixer mitologia que en els temps en què els llevadores, de metges, de psicòlegs, de entre la molsa dessota els peus. La dona humans eren capaços d’escoltar i d’escol- capellans, de cupidos... I si no, que ho de- d’aigua va acostar-se a la Tània oferint-li tar-se va ser real. manin als cents de nens que han nascut la mà. Ella, petrificada, va moure el braç Abans d’acomiadar-me, us convido a gràcies a la nostra màgia; als malalts que com si fos un tauló de fusta i la goja, amb endinsar-vos en el viatge més fascinant de han vist guarir les seves ferides; a tots els molta cura, va començar a desabrigar-la. les vostres vides sense moure-us pràctica- afligits que s’han sentit consolats; a totes Com més peces de roba li llevava aquella ment d’on sou. Només us cal cercar aquest les parelles que han trobat una ànima dona preciosa, menys fred sentia al cos la espai de pausa i de més enllà, afinant bé bessona. Sempre hem estat dones sàvies, Tània, i quan es va trobar despullada del l’oïda per sentir-les cantar. independents i fortes. Qui digui el con- tot, sentia una calidesa delitosa i plaent trari és que no en sap, d’aquest món, ni que va temperar-se quan, guiada de la mà la meitat. Llamp de llamp de rellamp! Sí de l’encantada, es va submergir amb elles que és veritat que no hem volgut saber res dins l’aigua. 3r PREMI d’impostos, ni de protocols preestablerts Entre totes, li van pentinar i omplir de però és que exercim un ofici lliberal i, la volum i colors els cabells. Cada petó li feia S’ha acabat veritat, no estem per romanços. desaparèixer una ferida, una imperfecció, Però, ara, el progrés ha portat can- un morat de la pell. Van esborrar-li amb el bròquil! vis descomunals i uns es pensen que les carícies totes les cicatrius, les de fora i les Per Montserrat Gil Casals bruixes servim per a tot i per demanar no de dins. La Tània sentia que quan l’abra- queden... i, d’altres, són una colla de des- çaven li bategava el cor com no se l’ha- creguts i creuen que estem en desús. Cor- via sentit mai i advertia la sang moure’s dons! Que et vénen ganes de tocar el dos... per cada racó del seu cos, omplint-la de Vatua-l’olla! Cada cop són més compli- El darrer encàrrec és per perdre-hi el vida. Li van fer tancar els ulls mentre li cats els desplaçaments! I no ho dic perquè seny. Déu n’hi do! Què demanen? Doncs... subjectaven el cap flotant sobre l’aigua, no hi hagi mitjans de transport, de tots és que m’inventi “un ball que agermani”. unes mans al seu front li van expulsar sabut que cada dia n’hi ha més, però és En aquesta societat, que tothom va la del cervell tots els mals pensaments i la que jo soc tradicional. Uf! A mi m’agrada seva, sembla que voldrien promoure una tristesa. Tot i la foscor d’aquell vespre, seguir utilitzant l’escombra, com s’ha fet mena de moviment solidari a través de la ostres, veia moltíssima llum i sentia com sempre! Però ara haig d’anar molt amb dansa. El promotor de la comanda és un recuperava la confiança, l’autoestima, la compte. Que, per què? Doncs pels benau- peix gros, d’aquests que remenen les ci-

26 EL SOROLL reres en la política mundial. Quasi res! Al dels temps. Fa milers i milers d’anys van Aquella escena es va repetir cada dia tanto que va de canto! Però... ja us ho diré establir-se al poble i durant segles van durant tot un any. Al capvespre, un es- ben clar, no estic per inventiva i, a més, compartir territori amb la nostra gent, tol de dones d’aigua apareixia al mateix no m’ha agradat mai moure l’esquelet sense gaires entrebancs. La relació en ge- temps que la seva música embriagava els que ja em comença a grinyolar. Per tots neral era fluida, i els vilatans sovint acudi- veïns del poble que deixaven de banda els dimonis escuats! Per això voleio pels en a les bruixes per consultar-los els seus totes les seves ocupacions i quedaven racons del món a veure si en trobo algun problemes i sobretot perquè, a través dels embadalits, com embruixats per aquelles que pugui servir... No és que vulgui fer seus rituals, encanteris i consells, els aju- notes perfectament combinades. Dia rere plagi, he!, he!, he!... però fer un cop d’ull dessin a trobar-hi solució. Eren molts els dia, entre aigua, teles i notes combinades pot servir de molt. Perquè també volen que confiaven en els seus poders i fins i tot a la perfecció, es van fer seus els veïns que “que sigui apte per a totes les edats”. Vaja! a vegades s’acostaven veïns d’altres con- ja no parlaven d’altra cosa que de les dones Que puguin practicar-lo del més petit al trades per fer-les alguna consulta. També que apareixien cada nit vora el riu. més gran. Igualment “desitgen que sigui n’hi havia que defugien tot el que tingués Allò va encendre les ires de les brui- senzill però vistós alhora”. Ai vés, quina a veure amb elles i que evitaven tant xes que veien com, a poc a poc, els veïns gràcia! I, què més? com podien acostar-se al Clot de l’Infern les anaven oblidant. Cada vegada eren Càsum ronda! Voleiant amb l’escom- que era el seu assentament principal. La menys els que acudien a fer-los consul- bra m’adono que aquest ball ja existeix, màgia, el misteri i sobretot la por a allò tes o requerien els seus serveis. Tots pre- n’hi ha a molts països, moltíssimes dan- desconegut era el que feia que alguns no ferien la melodia encisadora que sonava ses tradicionals reuneixen aquestes pre- volguessin saber-ne res, d’aquestes veï- cada vespre i que semblava que curava misses. Ara sí que veig que molts mortals nes tan peculiars. tots els mals. I elles, les bruixes, temien van ben encegats pel món, no veuen del Però tot va canviar una nit d’estiu. Era que aquelles nouvingudes acabessin per nas enllà. Qui els va matricular! Però, jo a la nit de Sant Joan per ser més concrets. fer-les fora del que havia sigut el seu lloc la meva, els oferiré la sardana, que és un Els santjoanencs van començar a sentir des de temps immemorials. ball que tinc proper. Diré al peix gros, que una melodia embriagadora que s’esco- Basàltica, la bruixa més vella de totes, és un invent propi i el bordegàs segur que lava per tots els racons de les cases, dels va decidir fer alguna cosa abans que s’en- s’ho empassa i esquitxarà una bona saca boscos i dels prats. Al principi era gaire- cengués la ira de les seves companyes i fos de diners. Només faltaria...! I, sabeu què bé imperceptible però a poc a poc ho va massa tard. us dic, que d’aquesta em retiro. Goita tu! anar embolcallant tot. Eren uns sons tan Una nit es va transformar en una dona S’ha acabat el bròquil! harmoniosos que et bressolaven: tan aviat d’aigua per passar desapercebuda i va acu- semblava que imitessin el so de l’aigua en dir al Molí Fondo, on es va banyar amb les saltar per la cascada del Molí Fondo, com dones d’aigua i en va poder conèixer tots donava la sensació que eren les fulles dan- els seus secrets. Acabat el ritual nocturn, 1r SELECCIONADA sant al so del vent. El cert és que ben aviat va seguir-les. Va poder descobrir que les es van començar a veure persones espiant dones d’aigua vivien al Torrent de la Cau. De bruixes rere les finestres, cercant l’origen de tan Allà, en aquell torrentó amagat dins el meravellosa tonada. Ningú se’n sabia ave- bosc, entre roques encantades, catifes de i dones d’aigua! nir, però la música no cessava. Entrada ja molsa i aigua transparent vivien en per- Per Neus Verdaguer Pagès la nit, els curiosos, que es mantenien des- fecta harmonia amb la natura. Basàltica va perts, encuriosits per l’estranya melodia, trobar a Aiguafreda, la dona d’aigua més van poder observar una cosa extraordinà- vella i que semblava dur la veu cantant, ria. D’entrada, l’estupefacció no els deixa- prop de la gorga més amagada del torrent Per a tots és sabut que Sant Joan les Fonts va ni tan sols reaccionar. Qui eren aquelles i va decidir parlar-li amb franquesa. és territori de bruixes i dones d’aigua. Jun- dones que rentaven finíssimes teles al riu Li va explicar que les bruixes havien tes contribueixen a donar al poble un am- mentre dansaven sense parar? D’on havi- vist envaït el seu territori amb la irrupció bient místic i un caire ben especial. Unes en sortit? Com havien anat a parar al poble de les dones d’aigua. Se sentien desplaça- ens ajuden a encetar l’estiu tot dansant i què volien? des i fora de lloc. No veien amb bons ulls al ritme de la música la nit del solstici, Els seus moviments eren tan gràcils, que unes foranes acaparessin cada nit el mentre que les altres ens recorden que les seves danses tan acurades que sem- riu i l’atenció dels vilatans, fent-se’ls seus l’hivern ja s’acosta i ens regalen un cap de blava ben bé que no eren humanes tot i sense contemplacions. Aiguafreda i Basà- setmana intens i ple d’emocions. Sembla tenir-ne l’aparença. Ningú es va atrevir a ltica van firmar aquell mateix dia el tractat que es complementen a la perfecció i de acostar-s’hi però alguns les van observar, de pau per fer tornar l’equilibri al poble. fet, ara és així. L’harmonia impera entre sense treure’ls els ulls de sobre, fins que Sense malentesos i sense baralles. El pac- elles però, la veritat sigui dita, no sempre van arribar les primeres llums del dia i, te va ser clar: unes i altres es limitarien a fou així. Però, anem a pams: les bruixes sense saber com, van desaparèixer mentre romandre als seus territoris, sense alterar habiten Sant Joan les Fonts des de l’inici la música, a poc a poc, també s’apagava. les vides de la resta d’habitants. Les dones

DESEMBRE 2020 27 d’aigua abandonarien el seu ritual diari sà el blanquinós líquid mentre observava El mateix accident meteorològic el però, d’altra banda, tindrien dret a realit- aquell perfil rialler, quasi diria que bur- tornà a desvetllar novament. Aquell re- zar-lo de manera excepcional una vegada lesc, mentre que l’atmosfera de l’habita- truny sobtat i allargat li recordava algun l’any. El mateix farien les bruixes al Prat ció prenia un to lila, o més aviat morat. moment concret del passat que potser 14è caliu de les Coromines. D’aquesta manera tots, De sobte, un núvol de fum li envaí l’ente- havia volgut oblidar; li feia l’efecte com el tant els veïns de Sant Joan les Fonts com niment i, sense saber com, es despertà de d’una premonició, algun perill al qual ja elles mateixes, podrien conviure en pau nou altre cop al damunt del llit, amb una hagués estat exposat feia anys, però que sense malentesos i sense enfrontaments. sensació d’imminent perill. es veia impotent de recordar. Es va dirigir I aquesta és la història de com, tants Era dissabte i es podia permetre el luxe cap a la finestra i observà com la nit lluïa nadalenc segles després, els habitants d’aquest po- de llevar-se més tard del que seria habitual neta i sortosa de mostrar els estels que la ble seguim gaudint de la màgia de la mú- en un dia feiner. Havia anat a dormir tard, circumdaven, i com cap intrús atmosfè- sica i la dansa cada nit de solstici i principi d’això en tenia la culpa el llibre que s’havia ric s’atrevia a alterar. Va tornar a abaixar Del 12 al 20 de desembre d’octubre, acomiadem l’estiu amb una fira comprat en una botiga de segona mà i que la persiana de fusta vetusta, amb l’únic plena de màgia que ens carrega d’energia tractava de temes esotèrics. Sens dubte que braç que li quedava, i se n’anà a dormir. Per a infants fins positiva per tot l’hivern. Les bruixes i les el somni que l’havia despertat a mitjanit hi Però el descans va resultar ser un seguit dones d’aigua continuen sent-hi, unes al tenia molt a veure amb aquesta lectura, va de somnis cruents amb interrogants sen- Clot de l’Infern i les altres al Torrent de la pensar, així que se’n va voler oblidar. se desxifrar, ja que una allau de sensaci- a 10 anys Cau i vetllen per nosaltres, en silenci però En aixecar les persianes s’adonà que ons es feien i desfeien en el que acabaria ben a prop nostre. Si hi aneu a passejar el sol lluïa esplèndidament, cosa que el va resultant un anguniós i terrorífic episodi. respecteu-les l’espai tal com fan elles amb sobtar, tenint en compte la tempesta que El despertador va sonar puntual i l’ho- nosaltres. forçosament havia hagut d’interrompre me es va llevar per tal d’acudir a l’enterra- la nit. Un cop va haver esmorzat, es pro- ment. S’arremangà la màniga del braç que Fes-te una foto amb el Tió i envia-la al WhatsApp posà d’arribar-se fins al poble per tal de li mancava i, un cop ben guarnit, es dirigí 655 88 72 87 amb el nom, edat i adreça. proveir-se dels estris i dels aliments que li de nou al tanatori, a la capella on s’ofici- El Tió et farà arribar un regal*! 1r SELECCIONADA poguessin mancar. Abans de sortir, però, aria la missa. Tan sols hi assistien ell i els el telèfon vermell que reposava sobre la empleats de la funerària i, un cop el cape- * Fins a exhaurir existències. Quan sentis el tro tauleta del menjador es va posar a cridar. llà va donar per finalitzada la cerimònia, Per Lluís Pradas Amat El va despenjar i de seguida es va fer ressò un despreocupat silenci i una infinita bui- d’una notícia que no s’esperava. dor es van fer els amos del moment. Ningú —Senyor Tamburiné? Em sap greu in- no es va adonar que al cadàver li mancava formar-lo que la seva tia és morta. La pot un braç, el dret, per a més exactitud. “La voluntat ferotge pròpia d’una brui- venir a acomiadar al tanatori. Una tibantor a tot el cos i un ofega- xa li permet introduir-se fàcilment en Sempre havia procurat evitar-la. Els ment l’obligaren a anar fins als lavabos. l’interior d’un cos ocupat per un altre terribles contes que els veïns del poble Un cop davant del mirall, s’afluixà el coll individu, i així, desproveïda de qualsevol explicaven envers ella havien servit per de la camisa i la màniga rebregada men- Campanya mena d’empatia o de pietat cap a la seva fugir-ne en el record tant com li era pos- tre observava, indiferent, com el braç li víctima, desposseir-la de la seva voluntat sible, no fos cas que ell mateix es conver- anava creixent. Un cop el membre es va fins a convertir-la en una simple joguina.” tís en la víctima d’un d’aquells maleficis acabar de refer, l’home es pentinà els ca- El despertà el so poderós i pertorba- o sortilegis. bells, ara sí, amb tots els dits de les dues 5 targetes de 10 € dor d’un tro. Els llençols l’envoltaven amb Un cop a l’edifici mortuori, davant la mans humitejats amb una mica d’aigua de Nadal 2 targetes de 40 € infidel calidesa, però ràpidament se’n va fusta envernissada del fèretre obert i en- i, somrient lleugerament, es dirigí cap desfer per llevar-se i dirigir-se a la cuina, voltat per una espaiosa inquietud, encara on restaven els empleats del tanatori. Del 12 al 31 1 targeta de 50 € cap al racó on s’hi podien trobar alguns es podia fer amb la mala astrugància que Es referí a ells amb to august i resolutiu, aliments capaços d’ajudar a digerir qual- aquell ésser li propiciava. Li semblava amagant el recent membre adquirit dins sevol mena de malson. Mentre intentava percebre un somriure maliciós, ocult sota l’abric: -Ja està. Ja la podeu incinerar. Va de desembre dissipar el seu atemoriment amb la inefi- l’aparença buida i esfereïdora de la mort. refer el camí amb tota la parsimònia que caç ajuda d’un simple i inofensiu got de A la memòria li vingué un episodi molt la renovada tranquil·litat li procurava. llet, la imatge que l’havia acompanyat antic que havia sentit a dir. A causa d’un Curiosament, percebia el vent i les olors fins al forçós despertar se li enfrontà de accident que li costà la pèrdua d’un braç, de les plantes a la seva cara i al seu cos, nou. No es tractava d’una cara descone- es deia que es va procurar el mateix mem- com feia anys que no sentia. Es sentia lliu- guda, doncs, contràriament, es referia al bre d’un infant i que se’l va menjar. Al cap re. Li feia l’efecte d’un viatge inevitable i Per cada compra o servei de més Diposita el teu tiquet de compra amb el teu semblant reconegut, encara que distant, de pocs dies, la dona va recuperar el braç resolt cap a un nou retrobament interior. de 10 ¤ fet en un dels nostres nom i número de telèfon en una de les urnes d’una tia seva, aquella que se’n va anar a amputat, com si mai li hagués estat sos- Per fi va arribar i una veu xiuxiuejà: — establiments associats, podràs que trobaràs en diferents establiments de viure a Barcelona quan la gent del poble tret, i arran d’allò, es va iniciar un complot Com ha canviat tot. Feia tant de temps la va obligar a fugir “per bruixa”. S’empas- per tal de fer-la marxar del poble. que no venia per aquí! participar en el sorteig* de l’Associació. targetes regal per bescanviar en * El sorteig es farà telemàticament. 28 EL SOROLL els nostres comerços. Només hi pot haver un premi per persona. 14è caliu nadalenc Del 12 al 20 de desembre Per a infants fins a 10 anys

Fes-te una foto amb el Tió i envia-la al WhatsApp 655 88 72 87 amb el nom, edat i adreça. El Tió et farà arribar un regal*!

* Fins a exhaurir existències. Campanya de Nadal 5 targetes de 10 € 2 targetes de 40 € Del 12 al 31 1 targeta de 50 € de desembre

Per cada compra o servei de més Diposita el teu tiquet de compra amb el teu de 10 ¤ fet en un dels nostres nom i número de telèfon en una de les urnes establiments associats, podràs que trobaràs en diferents establiments de participar en el sorteig* de l’Associació. targetes regal per bescanviar en * El sorteig es farà telemàticament. elsDESEMBRE nostres 2020comerços. Només hi pot haver un premi per persona. 29 Recuperem la vida de Barri (Vell)

4

5

3

2 1

ACTUACIONS ANY 2021 ANY 2022 NUCLI ANTIC 1 Creació nova biblioteca edifici 4 Presentació del nou projecte (2021-2023) estada de Juvinyà centre civic escorxador 2 Enderroc finca i adequació 5 Renovació sector “el parque-mirador” aparcament

3 Reformes antic cinema Iris ANY 2023 4 Obres de reforma nou centre civic escorxador

30 EL SOROLL Aquest 2021 es començaran a veure els primers canvis que volem desenvolupar en un espai emblemàtic del nostre municipi: el Barri Vell de Sant Joan. El primer pas ja el vam fer el 2019 amb el canvi de seu de l’Escola Municipal de Belles Arts al carrer Sant Antoni, que va passar a un edifici de propietat municipal. El Pla Especial del Nucli Antic es va aprovar fa gairebé una dècada i és ara quan es podran fer passos ferms i decidits per recuperar l’ànima que havia tingut amb un projecte adaptat al context actual. Una proposta il·lusionant i a llarg termini que vol que aquest espai recuperi el batec ciutadà que havia tingut.

De fet, més de 50 comerços van existir els l’aspecte exterior. L’objectiu és tenir equi- El primer semestre de 2021 també du- anys 50 i 60 al Barri Vell. Una època en paments culturals que donin vida i movi- rem a terme una segona acció molt bene- què la vida es desenvolupava a un altre ment de gent al Barri Vell. ficiosa i necessària per a la gent del barri i ritme, en la qual els punts de trobada eren El primer semestre de 2021 tenim pre- per als usuaris de la biblioteca. A princi- més freqüentats i les persones passaven vist dur a terme dues accions més: al cas- pis d’any es materialitzarà la compra per una part important del seu dia a dia en els tell de Juvinyà hi ubicarem la biblioteca expropiació de l’immoble ubicat al car- carrers i places del municipi. Francesc Caula, de tal manera que recu- rer Major de Santa Magdalena número 7. Ens ha tocat viure una crisi sanitària perarem un edifici municipal per a l’ús de Posteriorment procedirem a l’enderroc com cap altra en la nostra història recent. la ciutadania. El castell, juntament amb el i, finalment, a la realització d’un aparca- D’aquest temps haurem après moltes co- seu entorn i en especial els jardins de can ment en aquell sector. Afegirem el terreny ses, ens haurem adonat, per exemple, del Vila, esdevindran un espai molt impor- de davant del castell per ampliar l’aparca- que representa compartir espais lliure- tant on desenvolupar activitats a l’entorn ment i així ordenar millor la plaça. ment, conversar relaxadament, gaudir de de la cultura i el patrimoni. Un altre canvi serà la transformació de l’espai exterior sense por, sense distàncies, Els motius del canvi són, d’una banda, can Vila (o can Lics) com a equipament sense recels. Aquest projecte és una gran que es troba en un edifici propietat de “la per entitats del poble i crear un espai de oportunitat per recuperar junts les ganes Caixa” després d’una donació de l’antic trobada per a joves. Per tal de definir-ho, de compartir, col·laborar i participar. propietari. Aquesta cessió estava condici- ho farem a través de la participació ciuta- La nostra proposta dibuixa un eix onada a que el seu ús fos per a habitants dana aquest mateix any. dinàmic que va des del Castell de Juvi- del municipi, com són la biblioteca i la llar Aquestes són algunes de les actuaci- nyà fins a l’antic escorxador municipal. d’avis. Ara mateix, aquest immoble pre- ons que es posaran en marxa properament Al llarg d’aquest eix hi durem a terme un senta un estat d’envelliment que reque- Posteriorment en programarem d’altres conjunt d’accions amb les quals recupera- reix d’una inversió considerable per part accions en el barri amb les que seguir un rem la vida social, la vida cultural i la vida de l’Ajuntament, que no n’és el propietari. projecte de dinamisme, de recuperació de comercial del barri. En canvi, l’Ajuntament disposa d’un la vida de barri i de posada en valor de la Després del canvi de seu de l’Esco- edifici emblemàtic com és el castell de Ju- riquesa que aquest té. la Municipal de Belles Arts l’any passat, vinyà, que actualment només està obert el 2020 hem dut a terme la primera fase al públic en determinats períodes i oca- Hi ha molta feina a fer i alhora molta il· d’intervenció de reforma de les escales sions. El castell està totalment restaurat lusió per fer-la, perquè aquesta transfor- d’accés i façana de l’antic cinema Iris, i en condicions per poder-hi ubicar un mació de barri esdevé un pas més cap al amb l’objectiu de ressaltar la presència equipament com aquest i, amb un parell benestar de les persones, el principal repte d’un edifici tan emblemàtic per al barri de retocs, es podrà obrir perquè tota la polític que ens vàrem plantejar com equip com aquest. En breu durem a terme la població que ho desitgi en pugui fer ús de govern per als quatre anys del nostre segona fase d’intervenció per millorar-ne de forma habitual i sentir-s’hi com a casa. mandat i per al futur del nostre municipi.

DESEMBRE 2020 31 ELS VIATGES D’EN QUIM PER JOAQUIM FERRER Chubut i Terra del Foc (Argentina)

Un recorregut per dues regions patagòniques que vam recórrer amb la Glòria el gener de 1991

La capital de la província argentina de Els primers europeus que van arribar a no se’n sortien. Van tenir molta sort de fer Chubut és la ciutat de Trelew, que signi- la zona de Trelew l’any 1865 provenien de amistat amb els indígenes de la regió, els fica “poble de Lluís” en idioma gal·lès i fa Gal·les (Regne Unit) i fugien de casa seva tehuelches, que els varen ajudar i amb qui referència a Lewis Jones (“Tre”: poble en perquè eren perseguits per la seva religió. En varen tenir molts lligams de cooperació. gal·lès i “Lew”: apòcope de Lewis), un dels arribar i assentar-se a les valls del Chubut, Allà vàrem visitar la península Valdés, primers colonitzadors. van tenir molts problemes per sobreviure i un accident costaner sobre el Mar Argen-

32 EL SOROLL tí, que forma part dels set patrimonis de per als seus nets, però quatre anys des- “terra de fums”, nom que Carles I d’Espa- la humanitat declarats per la UNESCO a prés el va obrir a la resta de la comunitat. nya modificaria a “Terra del Foc”. l’Argentina. Presenta una porció de ter- Hi va està treballant durant 10 anys amb Vàrem fer diverses excursions, una ra de contorn quasi rectangular unida al objectes reciclats. Entre els seus atractius d’elles al penal d’Ushuaia, que va funcio- continent per l’istme Carlos Ameghino. es trobaven gran quantitat d’ampolles que nar com a presó entre els anys 1902 i 1947. Vam visitar una colònia de lleons marins, marcaven els senders, flors artificials i un La duresa de les condicions climàtiques però no vam poder veure les balenes, molt rètol amb la paraula “Benvinguts” escrita i l’aïllament geogràfic de la ciutat refor- habituals a la zona, ja que estàvem fora en 40 idiomes. També hi havia un jardí çaven la seguretat del presidi, destinat a de temporada: hi venen a criar els mesos “surrealista”, un auto Citroën cobert de delinqüents comuns reincidents i de la pe- d’octubre a desembre. llaunes de gasoses i, en un racó, un mo- rillositat més alta, i que de vegades també Uns 70 km al sud de península Valdés nument, també un xic surrealista, que era empleat per a detinguts polítics. L’edi- es troba Punta Tombo, una estreta i pe- recordava la Guerra de les Malvines. fici està en bon estat i va ser interessant dregosa franja de platges que s’endinsa al El parc figurava en 11 guies de turis- veure com malvivien els presos en aquella mar uns 3,5 km. El paisatge que ofereix me internacionals i al Llibre Guinness època. Quan hi vam anar encara es podien és d’una intensitat commovedora: la im- dels Rècords de 1998 per ser el lloc amb veure les muntanyes prop del presidi ple- mensa aridesa patagònica en la seva tro- més espai de reciclatge del món. Alonso nes de troncs tallats i mig podrits, ja que bada amb l’oceà, que es desplega poderós va morir el 2009 als 90 anys, i el 2012 el els feien talar als presoners, i a l’època final i inabastable. parc va ser tancat i desmantellat, perquè en varen quedar molts repartits. La Reserva Natural de Punta Tombo el terreny va ser venut i ja no pertanyia a També vàrem anar a visitar el Parc Na- alberga la colònia més gran de pingüins la família fundacional. cional de Terra del Foc, amb uns arbres i de Magallanes que hi ha al món. En aque- una vegetació pròpia d’aquest clima fred lla època, gener de 1991, ens varen dir que i ventós. Entre altres espècies, en desta- hi havia uns 500.000 exemplars. Aquests VÀREM AGAFAR UN VAIXELL quen uns arbres anomenats lengas, que es pingüins es caracteritzen per fer uns 50 caracteritzen per tenir una fusta de bona cm d’altura aproximadament i tenir el I VAM FER UNA NAVEGACIÓ qualitat i fàcil de treballar. plomatge de color blanc i negre. Aquests TURÍSTICA PEL CANAL DE També vàrem poder fer un petit re- pingüins nien en terrenys tous propers a la BEAGLE, ON VAM VEURE EL corregut a peu sobre torberes. «Amb una costa i la parella fa torns per covar els ous àmplia varietat de colors i textures, les i buscar aliment. Ens vam trobar que hi FAR LES ÉCLAIREURS, SITUAT torberes són les zones humides d’origen havia uns camins marcats i delimitats per EN UNA PETITA ILLA ROCOSA, glacial típiques de la fi del món. A Terra caminar, de manera que vam poder passar QUE ESTAVA PLENA DE CORB del Foc, està representat el 95% d’aquest pel mig de la pingüinera: el cert és que feia ecosistema a Argentina. Ocupen els fons molta pudor i se sentia molta cridòria! MARINS IMPERIALS de valls emplaçats entre els Andes Fue- Des de Trelew vàrem anar en autobús I ALGUNES FOQUES guins i són antigues llacunes formades a a Gayman, un poblet a prop en el qual ens partir de la reculada de glaceres, el llit va varen dir que hi havia moltes cases-museu ser omplert d’argiles i altres sediments.» que servien te gal·lès. Es troben repartides Durant l’excursió vam veure molts conills pel poble i vàrem entrar en una d’elles, un La Terra del Foc salvatges que sorprenement no tenien por lloc molt agradable, amb el mobiliari d’un Vàrem arribar a la capital de la província i deixaven que ens acostéssim molt. altre temps, on ens van servir una gran de la Terra del Foc, Ushuaia, coneguda També vàrem fer una curta passejada tassa de te amb pastisseria abundant. Per com «la ciutat més austral del món». Tot i per la costa de la Badia de Lapataia i una desgràcia, el te ens va fer passar una mala que era ple estiu, la temperatura no pujava visita al llac Fagnano. nit, ja que no vam poder dormir, perquè gaire més de 10 °C, i per aquesta zona sol En una altra excursió vàrem agafar un era molt fort. Però amb els dolços entrava bufar un vent constant i fresquet. vaixell per fer una navegació turística pel tan bé... Com a curiositat, vaig preguntar El nom de la província s’atribueix a canal de Beagle, on vam veure el far Les als propietaris si sabien on era la regió de la visió que van tenir d’ella els primers Éclaireurs, situat en una petita illa rocosa, Gal·les. Resposta: no en tenien ni la més mariners europeus que van explorar les que estava plena de corb marins imperials remota idea. I tampoc no sabien cap mot seves costes. Resulta que per als nadius i algunes foques. Mentre navegàvem, vam en gal·lès. era un gran esforç encendre el foc. Així observar les muntanyes del final dels An- Al mateix poble vàrem veure un parc que un cop l’havien encès, no el deixaven des, que ja han perdut les grans alçades, molt estrambòtic anomenat El Desafio, apagar (carregaven amb la flama fins i tot però a causa d’aquest clima inhòspit, es- creat per Joaquín Alonso, amb qui và- en els seves canoes quan es desplaçaven taven nevades en ple estiu. rem tenir una conversa interessant. Era per mar) i els primers navegants, des dels Espero que hàgiu trobat interessant un parc d’atraccions que va sorgir quan seus vaixells, albiraven fogates sorpre- aquestes dues atraccions turístiques de Alonso, jubilat, va decidir crear un parc nents i constants. Així, va ser nomenada la Patagònia argentina.

DESEMBRE 2020 33 ESCOLA CASTANYER L’escola Castanyer comença un curs “diferent” amb totes les mesures de seguretat

L’equip educatiu explica en aquest article com és el dia a dia al centre

34 EL SOROLL A l’escola es respec- ten totes les me- sures de seguretat i higiene dictades pel departament d’Ensenyament.

Hem començat un nou curs amb il·lusió tota la jornada amb gel i/o sabó. També i moltes ganes de retrobar-nos, després la desinfecció de materials o mobles d’ús GRÀCIES, del llarg confinament de la primavera. comú i la ventilació constant dels espais Hem preparat l’escola i les classes d’una de treball. A més s’han augmentat les ho- M. ÀNGELS! manera diferent, seguint el lema present res de neteja. per tot arreu en aquesta pandèmia: dis- Tota la comunitat educativa fem ús de La M. Àngels, mestra d’educació infantil, tància-mans-mascareta. la mascareta. es va jubilar el 30 de juny als 61 anys, des- La ràtio d’alumnes per aula és, en prés de 22 anys a la nostra escola. gairebé tots els grups, més baixa. Per fer Noves tecnologies Quan era petita ja volia ser mestra i si possible aquesta redistribució i guanyar Tal com ha passat també en altres sectors, ara hagués de tornar a triar una professió, espais dins l’edifici, aquest any tres grups la situació de pandèmia ha fet augmentar elegiria la mateixa, ja que li agrada molt d’educació infantil s’han traslladat a l’ús de les noves tecnologies en àmbits on la mainada. Durant aquests anys, sempre l’antiga escola de Belles Arts. habitualment no s’utilitzaven, com ara les ha estat la mestra de P4. El què li agra- L’alumnat entra i surt en dos torns i reunions amb les famílies, entre mestres dava més era ensenyar a llegir i escriure, per diferents entrades, per evitar possi- o amb altres membres de la comunitat fer ambients, racons, música, plàstica i bles aglomeracions. educativa. educació emocional. També la part més A l’hora d’esbarjo es mantenen els També s’han fet més presents en el lúdica i vivencial de l’educació, com ara grups estables, distribuïts en dos torns. nostre dia a dia els entorns virtuals i al- fer teatre i representació de contes. Cada grup té el seu material de pati, que tres recursos, que faciliten l’aprenentatge S’emporta els millors records dels es desinfecta i es canvia setmanalment. a distància en cas de confinament. mestres i de tots els nens i nenes i les se- Tenim la sort de comptar amb un pati Tot i l’excepcionalitat de la situació, ves famílies. La M. Àngels es considera gran, de manera que tots els grups tenen no hem volgut renunciar a certes dinàmi- una persona molt enamorada de la nos- un bon espai de joc. Per cada espai hi pas- ques i activitats que afavoreixen un apre- tra escola i sempre la portarà al cor, com sen dos grups (un a cada torn). Els espais nentatge més vivencial, més enriquidor. nosaltres la portem a ella. es desinfecten entre torns. Així doncs, s’han mantingut les sortides a Des d’aquí volem agrair la seva tasca i En la nostra rutina diària hem incor- l’entorn proper, els projectes o treballs en reconèixer la seva dedicació i estima per porat la presa de la temperatura al matí petit grup i la celebració de festes escolars, als alumnes. i la rentada de mans sistemàtica durant tot i que amb algunes adaptacions. Alumnes de 6è

DESEMBRE 2020 35 TURISME PER ANNA ESCARPANTER, TÈCNICA DE SANT JOAN LES FONTS I JOAN PIJOAN, TÈCNIC DEL PNZVG Treballem per renovar l’estratègia turística de la Garrotxa

Quin tipus de turisme volem? Com ha de ser el seu impacte en el territori? Planificar una estratègia és vital per enfortir el sector. Fotografia Òscar Rodbag / Turisme Turisme Garrotxa Rodbag / Òscar Fotografia

36 EL SOROLL La comarca de la Garrotxa i la seva estra- DES DE FA DUES DÈCADES, turístic garrotxí així com dels projectes tu- tègia turística és coneguda a Europa per rístics dels municipis. De l’altra, el Parc i el la seva manera de fer. Però aquest treball LA FEDERACIÓ EUROPARC Consorci de l’Alta Garrotxa —amb repre- no és cosa d’ara. Des de fa 20 anys la ES FIXA EN LA GARROTXA sentació municipal en els seus òrgans de Federació Europarc, d’abast europeu, COM A MODEL DE TREBALL gestió— lidera totes aquelles actuacions avala la planificació del turisme a la referides a la conservació d’aquests espais comarca amb la Carta Europea de Tu- COOPERATIU ENTRE naturals i gestió de turistes i visitants que risme Sostenible, la “CETS”. DIFERENTS ENTITATS DE LA volen gaudir del seu alt valor. Des de fa dues dècades, la Federació COMARCA QUE TREBALLEN L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, Europarc es fixa en la Garrotxa com a mo- per mitjà de la participació activa per del de treball cooperatiu entre diferents PER A L’ASSOLIMENT part d’una persona tècnica, forma part entitats de la comarca que treballen per a D’UN MODEL DE TURISME del procés de renovació i futura gestió de l’assoliment d’un model de turisme soste- SOSTENIBLE la Carta Europea de Turisme Sostenible a nible. Aquest model de desenvolupament la Garrotxa. es caracteritza per cercar un equilibri El programa d’actuacions de la entre les expectatives de turistes i visi- Carta Europea de Turisme Sostenible tants —que es desplacen a la Garrotxa no ens queda lluny, és un programa per gaudir de l’àmplia gamma de recur- Seguint amb la voluntat de treballar tangible i que el podem gaudir a Sant sos turístics que ofereix—, per preveure per una planificació eficaç i consensuada Joan mateix. mecanismes que assegurin que la seva d’una estratègia en turisme sostenible, Gràcies a la CETS s’ha pogut crear la activitat no impacta negativament en aquest 2020 s’està desenvolupant el quart ruta interpretativa del Boscarró–Molí aquests recursos de què gaudeixen —es- procés de renovació per a un període de 5 Fondo, apta per a persones amb diver- pecialment pel que fa als espais naturals anys (2021-2025). sitats funcionals. També s’ha elaborat i de la comarca— i, finalment, per vehicu- posat en funcionament un Pla d’Espais lar que la seva activitat repercuteixi posi- Com es renova la Carta Europea Museístics, en el qual l’Espai Museístic tivament en la població local —com pot de Turisme Sostenible? Qui són les del Boscarró i Molí Fondo hi forma part. ser l’elecció d’oferta gastronòmica pròpia entitats i persones implicades? El Els Espais Museístics són indrets d’es- de la comarca, la creació d’infraestructu- Fòrum permanent pecial interès i de visita obligada per res que tant utilitza la població local com El procés de renovació de la CETS el lidera conèixer aspectes importants del Parc qui ens visita, entre d’altres. el Parc Natural de la Zona Volcànica de Natural. També s’ha formalitzat amb I és que els cinc temes clau que analit- la Garrotxa i el gestiona el Fòrum perma- l’elaboració i difusió d’una oferta pe- za aquesta Federació són: nent, que en el cas de la nostra comarca és dagògica per a població escolar local o l’associació Turisme Garrotxa formalitza- l’agenda escolar. — Donar prioritat a la conservació. da per la unió i el treball conjunt entre el La renovació de la CETS no volem que — Contribuir al desenvolupament sector públic i privat (la Sra. Maria Vidal es quedi només amb la mirada del Fòrum sostenible. i Jodar, alcaldessa del nostre municipi, Permanent; per aquest motiu, s’ha treba- — Involucrar totes les parts interessades. sustenta la seva presidència). llat en la inclusió del màxim nombre de — Planificar el turisme sostenible d’una La gestió s’assoleix per mitjà del tre- maneres de pensar possibles. S’ha obert manera efectiva. ball conjunt d’entitats d’abast comarcal taules de treball amb la població local, — Perseguir la millora continua. com el mateix Consell Comarcal, Turisme jovent, persones del sector polític, em- Garrotxa, administracions gestores d’es- presarial i persones no vinculades amb el pais protegits —el Parc Natural de la Zona sector turístic. Volcànica de la Garrotxa i el Consorci de Pensem que la veu de la població l’Alta Garrotxa— i el suport dels 21 ajunta- local és bàsica en aquest procés. Per- La comarca de la Garrotxa, sota ments de la comarca, entre els quals, de què nosaltres, quan fem turisme, podem el lideratge del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma activa, es troba el del municipi constatar que l’acollida que rebem inci- va obtenir l’any 2001 l’aval de la de Sant Joan les Fonts. També és molt deix directament en la nostra satisfacció Federació Europarc: important el suport del sector privat, amb i experiència. la Carta Europea de Turisme més de 240 empreses, de les quals 42 es- Com a territori, per a ser bons amfitri- Sostenible (CETS). tan acreditades amb la CETS. ons necessitem sentir-nos còmodes amb Actualment, 112 espais naturals de D’una banda, la participació de Turis- el model turístic de la comarca. Per aques- 16 països europeus compten amb me Garrotxa aporta coneixement actua- ta raó us convidem a realitzar les aporta- aquest aval. litzat sobre les expectatives de turistes i cions que creieu necessàries. visitants, les necessitats, comportament Podeu contactar amb: promocio@ i noves ofertes de les empreses del sector santjoanlesfonts.cat

DESEMBRE 2020 37 HISTÒRIA PER XAVIER VALERI Sobre els usos de l’aigua del Fluvià

Els veïns de Sant Joan les Fonts aprofita- ció de l’aigua (BOP: 6/2/1893). Abans, el i malalties que patien els veïns de Sant ven l’aigua del Fluvià per a usos domès- 1888, Sebastià Casas Codony, veí de Sant Joan les Fonts. Va manifestar que era de- tics. Per beure, treien aigua de les fonts Joan i propietari d’un taller de construc- licat adictaminar si l’aigua del riu era o públiques i pous que hi havia als carrers i ció i reparació de maquinària, havia pro- no aprofitable per a usos domèstics i que places. També anaven a buscar aigua amb vat de proporcionar aigua a les cases del la Junta no disposava de mitjans per cer- càntirs a les fonts de la rodalia. Encara fal- poble a través d’una xarxa que sortia de tificar si l’aigua era aprofitable i que una taven més de 10 anys perquè el poble po- la font Mutxana, però no se n’havia sortit. resolució feta sense mitjans podria tenir gués disposar de la xarxa d’aigua de boca. Fins el 1904, el poble no va tenir distribu- errors. Després va parlar el rector, Barto- A la primavera de 1893, el Fluvià, entre ció d’aigua potable. meu Buch. Havia arribat a Sant Joan les Olot i Sant Joan, estava envoltat per fàbri- L’acta està signada per Esteve Coderch Fonts el 1889 i el 1891 va començar l’actual ques de fil, paper, teixits i tints, de tallers Castañer, Esteve Tané Ferrés, Ignasi Mar- església parroquial. Liderava el sector ca- de fusteria, metall i d’adobar pells. Totes tí Planagumà, Jaume Ginjaume Rovira, tòlic del poble que llavors era molt potent. aquestes activitats aprofitaven l’aigua del Salvador Torras Domènech i Francesc Va dir que les raons exposades pel metge riu per fer força motriu, per netejar i per Ros Alsina. Esteve Coderch Castañer era Plana li semblaven prou explícites i evi- elaborar els seus productes. Va ser quan el propietari dels terrenys on havia la font dents per deixar-ho així. el dubte de si l’aigua del riu i d’algunes de la Mutxana (BO, 27 de gener de 1888). Tot seguit, va prendre la paraula el fonts era potable i aprofitable per a usos Estava casat amb Maria Horts i almenys fabricant senyor Salvador Torras Domè- domèstics va arribar al ple de l’Ajunta- consta un fill Josep Coderch Horts (1881) nech, que juntament amb el seu germà ment de Sant Joan les Fonts. que va ser sortejat el 1899. El 1892, havia Paulí dirigia la fàbrica de paper coneguda El 18 d’abril de 1893 la Junta de Sanitat estat secretari interí de l’Ajuntament. com l’Obra Nova al costat del Fluvià. El es va reunir a la sala capitular en una ses- El primer a prendre la paraula va ser 1901 Salvador i Paulí es va discutir amb sió presidida per l’alcalde Ferran Domè- el metge cirurgià Esteve Plana i Feixas, els seus cosins Rafael i Joan Torras i van nech Mulleras (1839-1924). El motiu de la que havia afrontat l’epidèmia del còlera trencar. Rafael i Joan van continuar a la sessió era que la Junta de Sanitat dicta- del 1885 i estava al cas de les infeccions fàbrica de Sant Joan, mentre que Salva- minés sobre una sol·licitud que demana- dor i Paulí en van muntar una altra a Bon- va si l’aigua del riu es podia aprofitar per matí, que més tard van traslladar a Flaçà. 1 a usos domèstics. Estava presentada per Salvador Torras va plantejar que tant Sebastià Serrat Carbó, veí de , EL MOTIU DE LA SESSIÓ ERA el senyor Plana com el rector Buch havi- en funció d’apoderat de Bartomeu Carbó QUE LA JUNTA DE SANITAT en posat l’assumpte sota un prisma que Esteve, contractista d’obres. Sebastià Ser- DICTAMINÉS SOBRE UNA no tenia raó de ser, perquè, segons el rat disposava d’autorització per derivar seu criteri, no es demanava que la Jun- dos litres d’aigua per segon de la Font de SOL·LICITUD QUE DEMANAVA ta emetés un dictamen facultatiu sobre les Mulleres per poder proveir d’aigües SI L’AIGUA DEL RIU ES PODIA els components de l’aigua del Fluvià, pel potables el poble de Sant Joan les Fonts. APROFITAR PER A USOS qual hauria fet falta un examen pericial L’industrial paperer, Joan Capdevila, ha- de les aigües. Va considerar que s’havia via recorregut la decisió del Govern Civil DOMÈSTICS. de descartar l’emissió d’un dictamen ci- que autoritzava Sebastià Serrat la deriva- entífic, però que es podia fer una anàlisi

38 EL SOROLL sobre la base de fets consumats per poder que consistia en uns forns petits amb les Fluvià no reunien cap condició de pota- decidir si l’aigua del Fluvià, sense especi- seves corresponents calderes per escal- bilitat, però podien ser aprofitables per a ficar components, era o no potable i útil dar-la i un canal que derivava aigües del “certs usos domèstics, en determinades per a usos domèstics. El metge Plana va riu per rentar-les després d’escaldar-les”.2 circumstàncies”. indicar que estava conforme amb el que El regidor Francesc Ros va afegir que en Obtingut un dictamen sobre les ai- havia manifestat el senyor Torras i que si determinades èpoques era visible com gües del riu, van passar a tractar l’altre no es disposava d’un altre mitjà per fer-ho les aigües canviaven de color prop de les contingut de la instància del senyor Ser- es procedís, en conseqüència, a recórrer tintoreries. Francesc Ros era el llauner i rat. Van començar a parlar sobre si les ai- el curs del Fluvià des d’Olot fins a Sant fabricava tubs per a les necessitats de les gües de les fonts del radi i de l’extraradi Joan les Fonts i s’observessin les causes indústries. Segons el pregó de festes del de Sant Joan les Fonts reunien les condi- perquè les aigües deixessin de ser pota- 2014, fet per Manel Ros, havia arribat a cions higièniques. Va prendre la paraula bles i aprofitables per a usos domèstics. Sant Joan provinent de Bellver de Cer- Jaume Ginjaume, que va manifestar que Llavors va començar l’exposició dels danya al voltant del 1860 per afegir-se era “veritablement cert que a les aigües fets provats. El primer a intervenir va ser al desenvolupament fabril. A l’exposició de la font denominada Pesca havien apa- el senyor Ignasi Martí Planagumà, que va de parers, es va afegir el fuster, Jaume regut cucs”. Va explicar que havia deixat estar molt de temps al consistori i va figu- Ginjaume Rovira, el qual va puntualitzar aigües de la font Pesca, a l’actual carrer rar a les llistes electorals per a diputats a que, a més dels fets advertits pels senyors Sant Pere, i de la font del Salt, prop del Corts. Casat amb Concepció Coca Domè- Martí i Francesc Ros, havia de fer notar les pont del Salt, en un gerro. Ginjaume va nech (1921), el 1904 va sol·licitar l’ingrés noves fàbriques de filar i de rentar llanes dir que al cap d’uns dies les aigües havien a la Lliga de Defensa Industrial d’Olot i de paper que estaven construïdes a amb- dipositat matèries estranyes. Ignasi Mar- va morir el 8 de novembre de 1936. Quan dues ribes del riu, des d’Olot fins a Sant tí Planagumà va raonar que les matèries va tenir lloc el Ple de la qualitat de l’ai- Joan les Fonts. Jaume Ginjaume havia provinents de la font del Salt era molt gua era molt jove però ja era un industrial. estat alcalde el 1888 i tenia una fusteria possible que fossin per causa de filtra- Tenia una fàbrica de paper d’estrassa al al carrer de can Coca. Treballava per als cions de l’aigua del riu perquè estava a carrer Juvinyà (Anuario-Riera 1896. Pàg. industrials i feia el servei funerari. Esta- poca distància i a més altura que la font, 881). Més tard, va tenir fàbrica a Castell- va casat amb la mestra d’ensenyament pel fet que hi havia un canal que conduïa follit, on va ser regidor de l’ajuntament. elemental, Anna Vilà Majoral. Anna Vilà les aigües del riu per proporcionar força Ignasi Martí va enumerar que les restes havia fet de mestra a Palau-Saverdera motriu a una fàbrica. També va posar en dels rentadors de llana, els residus dels (BOP-29 de febrer de 1896). Va intercan- consideració que podien haver-hi filtraci- escorxadors, els residus de les tintoreries viar la plaça amb Francisca Torrentà i va ons per motiu de l’aigua del canal que era i els residus de les adoberies d’Olot ana- venir a Sant Joan, on va estar la resta de desviada per al reg d’un prat proper. En ven a parar al riu Fluvià. Per fer una idea la seva vida. referència a la font Pesca va argumentar del que eren els rentadors de llana a Olot, Van deliberar i van decidir que, com que els sediments podien derivar del reg un article de la revista Mercurio del 1911 a conseqüència lògica de les consideraci- d’uns camps contigus a la font. exposa: “cada paraire portava la llana a ons plantejades i ateses la sedimentació Van decidir que, prescindint dels un rentador construït a la riba del Fluvià i la inclinació del corrent, les aigües del components que, a més dels naturals, for- maven part de les aigües de les dues fonts debatudes, la resta de fonts del radi i l’ex- traradi del poble, segons podien afirmar, tenien aigües potables, amb excepció de la font de Juvinyà que va ser considerada calcària. Van dictaminar que les aigües de les fonts del Salt i Pesca no reunien les condicions necessàries per ser potables.

1 Xavier Martí Ylla “Els veïnats industrials dels Torras, paperers”. 2 Josep Laderra. “La barretina” Revista comerci- al ibero-americana Mercurio. 14 de desembre de 1911. 3 Josep Murlà i Giralt. L’Associació de Plomistes de Sant Joan les Fonts. Una llarga història que comença el 1904. Editorial Oliveras 2019. Llibre d’actes de Ple. 13-16 de 89. Unitat 13. AC- GAX140-190-T2-13. 1893 (Arxius en Línia de la El riu Fluvià abans d’arribar al pont medieval Generalitat).

DESEMBRE 2020 39 IGUALTAT DESIRÉ RODRIGO GARCÍA, LO RELACIONAL Què li preguntaries al patriarcat? #GarrotxaSenseViolències

Volem construir col·lectivament una Garrotxa, i un món, cada vegada més just, igualitari, divers i lliure.

Per què homes i dones cobren diferent per Per què subestimes el què pensem les una mare, família d’acollida o una família la mateixa feina? Per què les dones dedi- dones i els nostres sabers? Per què l’opinió en la qual hi conviuen també tiets i tietes, quem més temps a les tasques de la cura? de les dones no compta per segons quines avis i àvies... És què no són també famílies? Per què no compartim les feines de casa? coses? Per què el meu fill, que encara és Per què els homes no poden mostrar Per què no les podem fer colze a colze, de petit, ja ha après que els homes són supe- vulnerabilitat en públic? Per què han de manera conjunta? Per què si sóc una dona riors a les dones? Quan tingui fills i filles, ser sempre forts? Què dius, què els homes jove tinc més dificultats en trobar feina? voldré que tinguin les mateixes condici- també patim desigualtats pel patriarcat? Per què pensen que em quedaré embaras- ons i oportunitats. Patriarcat, m’escoltes? Per què sembla que parlar de gènere és sada o què faltaré a la feina per cuidar els Per què la publicitat representa les do- parlar només de dones? Per què els homes fills i les filles quan es trobin malament? nes com a objectes? Les representa com a no se senten tan interpel·lats pel patriar- Per què em tanques a casa i em separes objectes? Ni m’he adonat. Per què les cat i no et volen fer preguntes? Per què de les meves amigues? Per què hi ha més xarxes socials van plenes d’acudits mas- també hi ha dones que no et veuen? Per dones al mercat, a la farmàcia, a la porta clistes? Per què lesbianes i gais tenen més què pensen que no tenen res a dir si no es- de l’escola i fent tràmits a l’Ajuntament i probabilitats de rebre mirades, insults o tan casades? Per què la gent pensa que ets més homes a la plaça i al banc del bar? Per agressions físiques si mostren els seus sen- cosa del passat? Per què sembla que a Ca- què si una dona ocupa un lloc de respon- timents en públic? Sí, són gais, i? No tenen talunya no hi masclisme ni LGTBI-fòbia? sabilitat a la feina, i treballa amb homes els mateixos drets? Per què no consideres Per què sembla que a Sant Joan les Fonts, més grans, aquests la tracten amb pater- que hi ha moltes formes de família? Per no hi ha masclisme ni LGTBI-fòbia? Patri- nalisme? exemple, dues mares, dos pares, un pare, arcat, com t’ho has fet per fer-te invisible?

40 EL SOROLL Fotografia Jorge Carrasco Jorge Fotografia

Com puc fer preguntes al Patriarcat si en- bar, les que anaven a la farmàcia i altres violències, enganxa les cures”. És una cara no parlo bé català o castellà? Les puc comerços, a l’Ajuntament, a la fleca de La campanya de prevenció de violències mas- fer en el meu idioma? Canya i les que recollien els nens i les ne- clistes i LGTBI-fòbiques que des de Sant Quan passarem de la igualtat formal nes a l’escola. Joan les Fonts estem desenvolupant de a la igualtat real? Com podem educar en Preguntar és una forma de pensar i manera conjunta amb altres municipis de igualtat, llibertat i diversitat? Quin paper qüestionar el que donem per normal i la Garrotxa. La campanya està impulsa- tenen les escoles? Per què tot el que està natural. Preguntar és reflexionar sobre da pel Consell Comarcal de la Garrotxa i fora de la norma, et fa por o desconfiança? quin tipus de persones i de poble volem pel Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, Aquestes són les preguntes que el ve- ser. Preguntar és participar. I participar dissenyada i facilitada per Lo Relacional. ïns i les veïnes de Sant Joan les Fonts li fan és una forma de prevenir les violències al Patriarcat. El dia 10 de novembre, en el de gènere i de cuidar-nos. Per això, volem Podeu consultar el blog de la campanya a: marc de la campanya “Retalla les vio- donar les gràcies a totes les persones que www.garrotxasenseviolencies. lències, enganxa les cures”, vam recór- vau compartir les vostres opinions. Amb wordpress.com rer els carrers de Sant Joan les Fonts, les vostres preguntes i reflexions, estem convidant la gent a compartir la seva opi- més a prop de retallar les violències i en- Lo Relacional és un col·lectiu catalitzador nió sobre les desigualtats i les violències ganxar-nos a les cures, i d’avançar cap una de relacions i pràctiques que transiten en- de gènere. Vam conversar amb les perso- Garrotxa sense violències. tre l’educació, la creació cultural i la dina- nes que compraven i venien a mercat, les “Què li preguntaries al patriarcat?” mització comunitària: que prenien el sol a la plaça o al banc del forma part de la campanya “Retalla les www.lorelacional.org

DESEMBRE 2020 41 ENTREVISTA

Xevi Vila Coll Escriptor

En Xevi Vila va néixer a Sant Joan les Fonts fa 39 anys. Amb una vida convencional (viu en parella a la Roureda, treballa en una fàbrica del municipi i és a punt de ser pare), Vila s’ha fet molt conegut entre els amants de les històries de terror per les seves novel·les gènere zombi.

42 EL SOROLL Com vas començar a escriure? castellà. El fet que aquest relat estigui Es pot viure de la literatura? A casa sempre ens han inculcat l’amor per ambientat a em va animar a can- No, és molt difícil. Crec que en aquest les arts, ja que el meu pare és pintor. I tot viar d’idioma. país només hi ha 4 o 5 escriptors que i que jo també pinto i dibuixo, encara que poden viure de la seva feina. A més, quan no de manera professional, sempre m’he Amb Madrid. Día Uno, publicat a prin- ets nou i aterres en el món desconegut decantat pel món de les lletres. De petit cipi d’aquest any, tornes al gènere Z. de les editorials, t’adones que està ple ja havia guanyat algun concurs literari que Com són els teus zombis? de “hienes”. Fins i tot conec gent que s’organitzava a l’escola o de poesia a Sant A diferència dels zombis que apareixen als ha hagut de deixar d’escriure. De fet, jo Joan. A mi sempre m’ha agradat molt la dos llibres d’Alerta Z, que són més con- vaig publicar el primer llibre i, tot i l’èxit, literatura de terror i les sèries i pel·lícules vencionals, els que surten a Madrid. Día encara no n’he vist ni un duro. Així que de zombis, vaig començar a fer un blog, Uno sembla que són més intel·ligents, és vaig decidir canviar-me a una editorial que era com el diari d’un supervivent a a dir, que tenen més capacitat de raonar, independent. l’apocalipsi. I la veritat és que de segui- tot i que molt limitada. I això els permet da va començar a tenir força ressò a les ser molt més dolents i per tant molt més Quin és el teu projecte més immediat? xarxes. Llavors, una editorial va contactar perillosos. A part de tirar endavant l’obra que ja amb mi per publicar el que seria el primer hem comentat (Barcelona. Día Uno), ara llibre, Alerta Z: Ebola. Ja has començat a escriure una segona mateix estem donant els últims retocs part? a El dia que maté a Lucy Palmer, que ja Després vas publicar una segona part, Sí, però en aquest cas estarà ambientada tinc escrita i que està previst que surti Alerta Z: Renacer ambientada a unes a Barcelona i es dirà Barcelona. Dia Uno. publicada a mitjans de febrer. I després comarques gironines plenes de zombis I tot i que es pot considerar una continu- ja veurem, perquè començo una època que també va tenir molt èxit. ació, es poden llegir de manera indepen- de molta feina amb la criatura que està a Per què tens aquesta fixació pels morts dent. punt d’arribar i no sé ben bé com m’or- vivents? ganitzaré. Potser haig d’estar un temps Els zombis sempre m’han semblat la co- Tens cap mètode a l’hora d’escriure? sense escriure. artada perfecta per parlar de la condició Cap ni un. Hi ha escriptors que es fan humana, de les relacions interpersonals i esquemes, que s’obliguen a escriure cada Com definiries El dia que maté a Lucy de la psicologia dels personatges en unes dia... Jo parteixo d’una idea que vaig de- Palmer, aquest nou llibre? situacions límit, que és quan surt allò bo i senvolupant mentalment, tot i que el meu És un canvi de registre brutal. És una allò dolent de les persones. De fet, és un cap és molt anàrquic, i després l’escric. novel·la més psicològica, que està gènere que et permet jugar amb la mo- Hi ha dies que t’hi poses i no et surt res. ambientada a la ciutat de Chicago als ralitat i et dona molt de joc. Però el que També és cert que he notat la diferència anys 70. Aquí deixo de banda els zombis sobretot m’interessa és posar l’èmfasi en entre escriure com a afició i fer-ho de i em fico de ple en la ment d’un assassí el component psicològic del terror. manera professional. M’ha costat acostu- en sèrie, cosa que ha estat realment mar-m’hi! esgotadora. A cada capítol s’explica La Quinta del Sordo és un relat de un assassinat i es dona a conèixer una terror protagonitzat per Goya. Què et víctima diferent i això et permet veure cridava l’atenció del cèlebre pintor? l’evolució del personatge protgaonista. De Goya no m’interessava tant el seu A més de la història principal, hi ha un vessant de pintor de la Cort sinó la seva petit relat titulat Un saco de tripas, que època més fosca, quan va pintar les tot i que està protagonitzada pel mateix conegudes com a “pintures negres”, que personatge, està tractat des d’un altre són catorze obres murals concebudes per punt de vista: més de gènere de terror. decorar la seva mansió, anomenada pre- cisament la Quinta del Sordo. Això sí, és Sant Joan les Fonts té una llarga tra- un conte completament fictici, un exercici dició de bruixeria i d’éssers fantàstics. literari que m’ha permès endinsar-me en Creus que això han influït en la teva la psicologia d’un personatge que s’havia trajectòria literària? quedat sord per una greu malaltia i que No ho crec, però sí que és cert que estava al final de la seva vida. aquesta zona té quelcom especial! De fet, no soc l’únic escriptor d’aquest Normalment escrius en castellà, però gènere a la Garrotxa... Alguna cosa ha La Mort Vermella és la teva primera d’haver-hi! publicació escrita en català. Per què? És curiós, perquè jo soc catalanoparlant I per acabar, quin és el teu racó pre- però el cert és que em costa escriure en ferit de Sant Joan? el meu idioma. Suposo que és més aviat La Font de Can Xerbanda. És un lloc molt un tema cultural, perquè des de petit he Aquest és el darrer llibre de l’escriptor, màgic i amb molt de misteri. Ara fa temps he llegit llibres, sobretot d’aquest gènere, que està previst que es publiqui el proper que no hi passo, però em sap greu que que estan escrits majoritàriament en mes de febrer estigui tan abandonada.

DESEMBRE 2020 43 ENTREVISTA

Miquel Pagès

Masias Quina és la teva idea de viatge perfecta? imponent. A més, vam coincidir pràctica- Quan viatjo intento fugir dels indrets ment amb el sol de mitjanit i podies con- convencionals i massificats. La idea és templar paisatges realment surrealistes. Viatger no planificar massa, intentar conèixer al màxim gent local i descobrir els llocs que On acostumàveu a dormir? ells et poden ensenyar i que el turista no Normalment en tenda de campanya o en acostuma a veure. càmpings, però també ens vam trobar gent que quan explicaves d’on venies ens Quin va ser el teu primer viatge? convidava a un àpat o fins i tot a dormir. El El que considero el meu primer viatge el resultat és que en un mes i mig vam gastar vaig fer fa 5 anys a través d’una plataforma molt pocs diners. Però el millor va ser la d’intercanvi al Regne Unit. Vaig passar un gent que vam conèixer. Recordo sobretot mes i mig en una casa rural al Lake District, una senyora canària que anava fins al Cap on hi anava gent d’arreu del món a apren- Nord en moto. Havia superat dos càncers dre anglès. Allà feia feines de jardineria, i en la tercera recaiguda havia decidit cuina... una mica de tot, a canvi de menjar aprofitar el temps i viatjar. Fins i tot, de i llit. I per a mi va representar un canvi de tornada, va venir a Sant Joan i nosaltres paradigma: vaig conèixer molta gent però la vam visitar a Tenerife. Era una persona el fet de viatjar sol també et permet conèi- amb una energia i unes ganes de viure es- xer-te molt més a tu mateix. pectaculars. Finalment va morir, però ens ha marcat per sempre i ens quedem amb I et vas animar a empendre nous pro- els valors que ens va transmetre. jectes? L’estiu següent, amb un amic, vam decidir És gent que recordes per sempre... marxar fent autoestop des de casa. Primer Exacte. A Lofoten també vam conèixer un volíem veure fins a on arribàvem, però al -fi senyor, l’Einar, que ens va convidar a casa nal ens vam marcar l’objectiu d’arribar fins seva, ens va portar a pescar amb el seu fill, a Noruega, tot passant pels Alps francesos, a veure balenes... i fins i tot ens va deixar Suïssa, Alemanya, Dinamarca i Suècia. I va un cotxe per anar fins a l’aeroport, a més El santjoanenc Miquel Pagès ser realment espectacular. de 1.000 km, per agafar el vol de tornada. (25 anys) va estudiar Enginyeria Nosaltres l’ajudàvem a fer feines del camp, Sempre us movíeu fent autoestop? però hi vam passar una setmana a casa Mecànica, però va descobrir que Només vam agafar un dia un bus, de Berlín seva. Això diu molt de l’hospitalitat de la aquest no era el seu món i mentre a Hamburg, perquè sortir de Berlín és gent! prepara oposicions de bomber fa complicat. I aquest viatge em va canviar la visió de la vida perquè vaig descobrir que Encara hi teniu contacte? classes particulars a una acadèmia. l’espècie humana pot ser realment bona. Sí, quan vam tornar li vam enviar una pane- És un amant del medi ambient i Fins a Noruega, el recorregut va ser rela- ra amb productes típics d’aquí i de tant en dels esports de muntanya, però tivament ràpid i allà ens hi vam estar tot tant encara hi parlem. el que realment li apassiona és un mes, resseguint la costa fins a les illes Lofoten, per sobre del cercle polar àrtic. És Quina va ser la següent aventura? viatjar. Això, sí, d’una manera molt un lloc de somni, amb moltes muntanyes Vam anar amb la meva exparella a Bolívia, diferent. que surten directament del mar de manera Perú i a Equador. Un viatge impactant

44 EL SOROLL perquè realment veus una altra cultura, un vida: creuar les dues illes a peu fent un i no tots tenen pont. Per tant, has de vigilar altre ritme de vida... Fan una vida molt co- camí anomenat Te Araroa. Són 3.000 km molt! A vegades t’havies d’ajuntar amb més munitària, interactuen molt... i això em va en total i m’hi vaig estar 107 dies. caminants i creuar-los junts. agradar molt. I després hi ha els paisatges: moltes llacunes de color, volcans, massis- Com és caminar sol durant tant temps? Així, et vas trobant gent pel camí... sos de 6.000 m, els deserts i planúries que És un anar fent, un pas rere l’altre. Et vas Bé, l’any que vaig fer el camí el van fer no s’acaben mai... Sud-amèrica és immen- descobrint a tu mateix, perquè et pots només 1.000 persones. Així que hi havia sa, tant paisatgísticament com cultural- estar molts dies sense veure un poble. Per dies que no et trobaves ningú. Però sí que ment! I una altra cosa que em va agradar, exemple, després de 7 dies de caminar tro- vas coneixent gent que va al teu ritme i sobretot de Bolívia, és que no viuen per al baves un càmping on havies enviat un caixa t’acabes trobant als refugis. Es crea un turisme i tot és molt més autèntic. Perú és de menjar, seguies caminant, trobaves un vincle molt potent! diferent, perquè ja està més explotat, però bar, recollies una altra caixa de menjar, vaig fer un trek de 8 dies per la cordillera caminaves 7 dies més i, potser, arribaves a Quina dieta feies? de l’Huayhuash que és el més bonic que un poble. L’illa sud és molt remota, mentre Una dieta tan calòrica com fos possible, he fet a la meva vida. Va ser realment que l’illa nord no té res a veure amb el perquè cremes tot el que menges... I a mi espectacular! que tenim per aquí! Vas pujant muntanyes m’agrada molt la fruita i la verdura, que amb unes vistes espectaculars i baixant a en aquests casos, no t’aporta res. Pot ser És una manera de viatjar que et permet platges de sorra blanca increïbles! complicat! veure la realitat del país... Però el millor per a mi va ser poder ex- Sí, i conèixer els locals i la seva manera de perimentar la sensació de llibertat total, I quan arribes al final? viure... Per exemple, l’any següent vam perquè cada dia et despertaves i decidies Va ser un dels dies més estranys de la anar amb un amic a Geòrgia, al Caucas. què volies fer i cap a on volies anar. meva vida. D’una banda, una felicitat Només hi vam estar dues setmanes, però màxima i, de l’altra, una sensació de ràbia vam viure experiències molt boniques Realment has d’estar molt preparat perquè s’ha acabat l’aventura. Però encara perquè és un país preciós i molt autèntic. físicament i psicològicament? vaig allargar uns dies més i vaig visitar una A més, els georgians són molt hospitalaris: Sí, però el mateix camí et va preparant de tercera illa, Stewart Island, on vaig poder ens convidaven a casa i t’ho donaven tot, i mica en mica. Per exemple, passes per una veure kiwis, un animal que molta gent de això sense entendre’ns, perquè la majoria platja que té 90 km de llargada (90 Miles Nova Zelanda no ha vist mai, perquè són no parla anglès! Beach) i t’estàs 3 dies caminat amb el mar nocturns i molt espantadissos. a un costat i dunes a un altre. O et fiques Quina ha estat l’experiència més extre- en un bosc amb fangs permanents (Raetea Quins nous viatges tens previstos per al ma? Forest) i avances amb fang fins al genoll i futur? Vaig marxar a Nova Zelanda, on vaig fer fas només 1 km en 1 hora... També cal des- En tinc algun, però és a llarg termini i si una de les bestieses més grans de la meva tacar la quantitat de rius que has de creuar surt, ja en parlarem...

A l’esquerre, Miquel Pagès a la cordillera de l’Huayhuash. A dalt, durant la seva estada a les illes Lofoten.

DESEMBRE 2020 45 El pregó de les festes de Sant Joan les Fonts

23 de juny de 2020 A càrrec de Pilar Puigdemont Fageda (La Pilar Comadrona)

46 EL SOROLL Bona tarda per especialitzar-me en llevadora, la Neus En tota aquesta situació, la meva a tothom, Sacot, de la Bisbal. amiga Neus i jo vam anar a “Sanitat”, Teníem 20 anys quan vam anar a la actual Departament de Salut de Girona, Maternitat de la Diputació Provincial de per veure què ens podien oferir de feina. Per a mi és un gran honor poder estar aquí Barcelona. Com a anècdota, voldria res- En aquell moment, el director era el Sr. amb tots vosaltres fent el pregó de la Festa saltar que el dia de l’examen per entrar a Acosta, que es va sorprendre en veure Major de Sant Joan les Fonts d’enguany. fer l’especialitat era l’11 de setembre del dues llevadores tan joves buscant feina Vaig estar gratament sorpresa i con- 1977 i la Diagonal estava a vessar de gent de poble. Va treure una llista immensa de tenta que la Comissió de Festes pensés en celebrant l’arribada de Josep Tarradellas. pobles en els quals faltava llevadora: des mi, i ràpidament vaig començar a rumiar La Neus de la Bisbal d’Empordà i jo, de de La Molina a Roses, passant per molts la manera més adequada de transmetre Joanetes, com us podeu imaginar, al·lu- pobles de la província. I com que amb l’alegria que suposa una festa major en la cinàvem en veure tant ambient. en Josep ja fèiem plans de futur, vaig situació actual que ens trobem. Sigui com A l’examen ens vam sorprendre la triar Sant Joan les Fonts, que anava jun- sigui, intentarem gaudir al màxim del que quantitat d’aspirants a l’especialitat. Qui- tament amb la Vall de Bianya, La Canya, podem i tenim. na il·lusió quan vam saber que érem de les Begudà i, posteriorment, Castellfollit de Doncs bé, em presentaré: soc Pilar 17 acceptades! Estàvem en règim intern i la Roca. Puigdemont i Fageda, llevadora de Sant fèiem molt poques sortides per Barcelona. Així doncs, em van nomenar Lleva- Joan les Fonts, La Canya, Vall de Bianya Hi havia companyes de Lleida, Menorca, dora Titular Interina el 8 de novembre de i des de fa exac- Burgos, Vitòria... tan sols dues eren de 1978, mentre que a la meva amiga la van tament 41 anys i 7 mesos. Actualment, Barcelona mateix. Entre nosaltres ja ens nomenar llevadora d’Anglès. Com a requi- ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Repro- organitzaven les festetes en les poques sits per a la plaça, havia de viure al poble ductiva) de la Garrotxa. hores de lleure que teníem. Vaig néixer l’11 de maig de 1957 a Jo- He de dir que abans d’acabar Infer- anetes (La Vall d’en Bas). El part va ser a meria ja havia conegut en Josep Bassa- COM QUE AMB EN JOSEP casa, atès per la llevadora Mercè Masó i, gañas, natural d’, i que feia segons deien, relativament fàcil. Molta uns 8 anys que vivia aquí al poble. Ell va JA FÈIEM PLANS DE FUTUR, coincidència que vaig néixer el mateix dia marxar al servei militar a Almeria, i jo a VAIG TRIAR SANT JOAN que la meva i única germana, quan ella Barcelona a fer l’especialitat. Teníem 21 i LES FONTS, QUE ANAVA feia quatre anys. 20 anys, respectivament. La meva infantesa a Joanetes va ser Aquest any tan intens ens vam veure JUNTAMENT AMB LA VALL fantàstica, juntament amb els meus pa- dues vegades, però el festeig seguia per DE BIANYA, LA CANYA, res, Joan i Lourdes, la meva germana Car- carta. Recordo que me les escrivia tan BEGUDÀ I, POSTERIORMENT, me i la padrina Ramona. Era com la Heidi llargues que, durant la guàrdia, mentre del poble, corrent per prats i muntanyes i les llegia, els companys i les companyes CASTELLFOLLIT DE LA ROCA parant poc a casa fins els 11 anys. En aquell em deien si era el testament. Doncs bé, moment, i com que els pares van voler que va arribar el final de la seva “mili” el juny estudiés, vaig començar primer de batxi- del 1978 i jo, llevadora, el 30 de setembre. llerat al Cor de Maria d’Olot. Ja aquí vaig Aquell estiu a Barcelona, a part d’estar a i treballar vuit hores a la setmana visitant coincidir amb moltes companyes de Sant la Maternitat, vaig treballar a l’Institut embarassades a l’actual edifici del CAP; i Joan les Fonts: Núria Coderch, Roser Rifà, Dexeus. m’havia d’anar a presentar a l’alcalde i als Maria Camps, Assumpta Roig i Mariona Per fi, el 30 de setembre, amb el títol metges. En aquell moment, l’alcalde era Vilanova, entre altres. Allà vaig fer fins a sota el braç, cap a la Garrotxa a buscar feina. el Sr. Jordi Sucarrats, i els metges eren el 6è de batxillerat i va ser llavors quan vaig doctor Arcos i el doctor Gómez. També em sentir la vocació d’infermera. La tornada a la Garrotxa van presentar el practicant, el Sr. Miquel A l’Hospital Sant Jaume d’Olot no ha- Jiménez. En aquestes presentacions em Els anys de formació via equip obstètric (s’entén ginecòlegs i va acompanyar la meva sogra, la Maria Als 17 anys vaig anar a Girona a estudi- llevadores de guàrdia). Cada embarassa- (EPD); va ser tot més fàcil perquè ella co- ar Infermeria, a l’Hospital General Álvarez da tenia la seva pròpia llevadora, que la neixia tothom. També vaig anar a presen- de Castro (La Residència), actual Hospital visitava durant tot l’embaràs i que l’assis- tar-me a mossèn Josep i al farmacèutic, el Universitari Dr. Josep Trueta, on estava tia al part; i de ginecòleg de la Seguretat Sr. Joan Bramon. He de dir que vaig estar interna. Allà vaig coincidir amb la Núria Social hi havia el doctor August Riera, que molt i molt ben rebuda, i es van oferir a Coderch i també vaig conèixer l’amiga per cert havia estat metge de Sant Joan les ajudar-me per tot el que calgués. Bàsi- que em va animar a continuar estudiant Fonts durant molts anys. cament jo volia treballar i, per tant, que

DESEMBRE 2020 47 EL PREGÓ DE LES FESTES 2020

aviat vinguessin moltes embarassades! Al sort, Telefònica hi va posar remei aviat i va grid, el 27 de desembre de 1988. Tot són dispensari compartia consulta amb el Sr. instal·lar telèfon a casa. bons records! Jiménez, i cada dimecres anava a la Ca- D’altra banda, ja pensàvem en ca- Jo anava fent visites, parts i el segui- nya, a l’actual casal d’avis. sar-nos i anar a viure a un pis que s’estava ment després del part, fent domicilis. Lla- Pel que fa als parts, vaig demanar als fent al carrer Enric Granados. El casament vors em van dir que havia de fer classes directius de l’Hospital Sant Jaume (Sr. va ser l’11 de juliol de 1981 a l’església de de preparació al part: primer les vaig fer Llongarriu i Sr. Sellas) si em deixarien Sant Josep Obrer de la Canya. Així doncs, a l’actual biblioteca, després al centre so- assistir-los, i així va ser. Així doncs, vaig al viure al poble ja va ser tot mes fàcil. ciocultural, a una sala de la ràdio i, final- presentar-me al Dr. Riera, al Dr. Palacios D’Enric Granados guardo uns records ment, al CAP, on les segueixo fent. i al Dr. Ruiz. També a les llevadores que hi fantàstics: uns veïns encantadors —en Les visites postpart, que és quan ar- havia en aquell moment: la Mercè Masó Josep Triviño i la Rosa Casals, l’Eudald riben de l’hospital, les recordo amb molt (que m’havia ajudat a néixer a mi), la Llu- Camps i la Carolina (EPD), la Juanita carinyo i em sentia com de la família. A ïsa Sala, la Lourdes Tresserras i la Mont- Masmitjà i en Demetri Repullo, en Narcís part de valorar l’estat de la mare també serrat Trubat. El primer part que vaig fer Vila i l’Antònia Vila, entre d’altres. I el més feia un seguiment del nadó: cura del me- a Olot va ser el 21 de febrer de 1979: una important, allà van néixer les nostres dues lic, banyar-lo, posar arracades, control de noia molt jove que no es posava de part filles: la Sònia, el 5 de gener de 1984, i l’Ín- pes... Hem de tenir en compte que no hi de cap de les maneres. Fins i tot anàvem havia el Servei de Pediatria del què gau- a caminar juntes a veure si s’espavilava. dim actualment amb el doctor Eduardo El part va ser tot un èxit. QUAN ANAVA A FER Sacristan i l’Elizabet Alberni. DOMICILIS, HE VISCUT Per respecte i confidencialitat no La feina a Sant joan entraré en detalls, però sí que a vegades Els dos o tres primers anys treballant a SITUACIONS ESTRANYES, COM i sobretot quan anava a fer domicilis, Sant Joan em van permetre continuar vi- TROBAR-ME PORCS SENGLARS he viscut situacions estranyes, com tro- vint a Joanetes, però hi havia el problema A CASTELLAR DE LA bar-me porcs senglars a Castellar de la que a casa no teníem telèfon. Per tant, la Muntanya, vaques al mig de la carretera comunicació amb les embarassades era MUNTANYA, VAQUES AL MIG a Bianya, adreces equivocades i que no molt difícil. Ho vam solucionar fent que, DE LA CARRETERA A BIANYA, hi havia ningú... Tot això s’ha de tenir en quan es posaven de part, anessin a casa ADRECES EQUIVOCADES I QUE compte que no hi havia mòbils ni GPS i d’en Josep i ell em venia a buscar a Joa- podia acabar essent una aventura. He de netes amb el seu 600. Em deia: “M’han dit NO HI HAVIA NINGÚ... dir que la gent sempre ha estat exagerada- que han trencat aigües, existeix això?”. Per ment atenta i humana.

48 EL SOROLL Les nostres filles van anar a les mon- ges del col·legi Diví Pastor, on hi havia la germana Pietat i la Josefina, entre d’altres. Després d’aquí van anar a l’escola Casta- nyer amb mestres excel·lents (el Sr. Albert, l’Imma, la Pilar Cañada, la Maria Navarra, la Carme...). Recordo les celebracions na- dalenques, les caramelles, el balla-balla, els pastorets al monestir i les quines que s’organitzaven, el casal d’estiu a la Mara- nya (Jordi Feu...) i els campaments que fe- ien, l’Escola de Belles Arts, els concursos de dibuix i pintura ràpida per la festa... Recordo molta gent que ens ha deixat, com la nostra estimada “Sisqueta” (Fran- cisca Colldecarrera), a qui li dèiem “la tia” i que ens va ajudar moltíssim en la cura de les nostres filles. També la Maria de Cala Berta, la Blandina, en Ryan, i tants d’altres que han deixat una bona petjada. He de dir que n’han arribat molts i molts més. Jo en concret he assistit 2.659 El 1990 van convocar oposicions per TINC MOLTS BONS RECORDS parts, entre ells els dels meus nets, en Nil ser fixa, és a dir, funcionària APD (As- i l’Èric. He assistit parts en llocs molt di- sistència Pública Domiciliària). Teníem DE L’ENTORN DE SANT ferents: a l’ambulància, dins d’un cotxe, una nena de 6 anys i una altra de 2, però JOAN I ELS HE GAUDIT FENT al pati de l’hospital, a urgències..., però tot i això vaig posar-me a estudiar molt. DOMICILIS I TAMBÉ ANANT A la majoria a les sales de parts. El que no Recordo hores i hores estudiant. Anava a m’he dedicat mai es a fer parts a domicili per totes, això sí, sempre amb l’ajuda d’en PASSEIG AMB LES NOSTRES expressament. Bé, i que sapigueu que a Josep! I me les vaig treure. O sigui, ja no FILLES: ELS PRATS DE CAN molts dels que sou pares actualment ja us era interina, era fixa. Quina alegria! XERBANDA, LES COLUMNES havia ajudat a néixer! Més endavant, el dispensari de Sant Amb tot això voldria dir que tot i que Joan les Fonts, gestionat per l’Ajunta- BASÀLTIQUES, EL SALT no soc nascuda a Sant Joan, em sento molt ment fins el 1996, va passar a ser gestio- D’AIGUA DE MOLÍ FONDO, LA santjoanenca i agraeixo l’acollida que he nat per l’Hospital Sant Jaume d’Olot. A FONT DE CAN XERBANDA, A tingut en tot moment. Ja són molt anys, partir d’aquí ja vam tenir coordinador encara que Joanetes sempre el tinc al cor. mèdic, d’infermeria i administratiu; i se- VIVERS, EL MONESTIR... Gràcies a tots els que heu vingut per guim gaudim d’una excel·lent assistència haver-me escoltat i pel temps que m’heu sanitària i administrativa, tant en l’àmbit dedicat. professional com l’humà. I ja, per acabar, i amb la situació excep- Pel que fa a l’Hospital i a l’atenció la comarca: des de l’atenció a la joventut, cional que ens trobem, com a llevadora i al part, ja uns quants anys (abans de les l’embaràs, l’educació maternal, el part, professional de la salut, voldria transme- oposicions) que, amb 4 o 5 companyes lle- el postpart en domicilis, el postpart en tre un missatge de salut integrat per al dia vadores, ens havíem organitzat fent guàr- grups, citologies i menopausa. a dia, amb actes tan senzills com guardar dies a dies i nits concretes. Amb aquest les distàncies, utilitzar mascaretes i rentat canvi ja no havia d’estar tan pendent de Una santjoanenca més de mans, per col·laborar així a la salut per quan les gestants es posaven de part. Ja Tinc molts bons records de l’entorn de tothom. fa uns 30 anys que l’Hospital va instaurar Sant Joan i els he gaudit fent domicilis Que gaudiu moltíssim, tal com he dit el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia i fins i també anant a passeig amb les nostres al principi, del que podem i tenim. a l’actualitat, en el qual tenim ginecòlegs filles: els prats de Can Xerbanda, les co- i llevadores excel·lents, 6 i 14 respectiva- lumnes basàltiques, el salt d’aigua de Molí Per molts anys i bona Festa Major! ment. Fem l’assistència presencial a sala Fondo, la font de Can Xerbanda, a Vivers, de parts i el Pla d’Atenció a la Dona a tota el Monestir... Una abraçada a tothom.

DESEMBRE 2020 49 Records

Seguim buscant fotografies antigues —o no tan antigues— que sorprenguin, emocionin, ens facin viatjar en el temps, recordar, identificar i homenatjar persones, generacions o èpoques.

Els Pastorets davant l’Ajuntament. 1990

50 EL SOROLL Fotos cedides per Xavier Brunsó

Noies de Sant Joan. 1958 Entre elles, Lourdes Puigvert i Pepita Domènech

Reunió d’amics. 1978 Ortuño, Anglada, Gayola, Solà, Duran i Simon Danès

Els tres petits reis d’Orient. 1986

DESEMBRE 2020 51 52 EL SOROLL