ELEKTRA STRAUSS Elektra va ser la primera de les sis col·laboracions entre Strauss i l’austríac d’origen jueu Hugo von Hofmannsthal. Foto: Brescia e Amisano © Teatro alla Scala Fitxa L’Orient bíblic, 11 49 l’antiguitat arcaica Oswald Panagl Repartiment 12 Mal i llibertat 57 Rafael Argullol Amb el teló abaixat 14 Cronologia 60 Jordi Fernández M. 19 Argument Elektra al Gran Teatre 67 del Liceu 27 English Synopsis Jaume Tribó Sobre la producció Selecció d’enregistraments 33 Patrice Chéreau 77 Javier Pérez Senz Entrevista a Biografies 41 Vincent Huguet 80 Temporada 2016/17 ELEKTRA Tragèdia en un acte. Llibret d’Hugo von Hofmannsthal. Música de Richard Strauss. Estrenes 25 de gener de 1909: estrena absoluta a l’Òpera de Dresden 15 de febrer de 1949: estrena a Barcelona, Gran Teatre del Liceu 3 de març de 2008: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 36 Desembre 2016 Torn 7 20.00 h H 11 17.00 h T 15 20.00 h B 19* 20.00 h A 23 20.00 h C Durada total aproximada 1h 50m (*): Amb audiodescripció Uneix-te a la conversa #ElektraLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg. Klytämnestra, mare d’Elektra i assassina d’Agamèmnon, el seu espòs Waltraud Meier Elektra, filla de Klytämnestra i d’Agamèmnon Evelyn Herlitzius Chrysothemis, germana d’Elektra Adrianne Pieczonka Aegisth, amant de Klytämnestra i assassí d’Agamèmnon Thomas Randle Orest, germà d’Elektra Alan Held El preceptor d’Orest Franz Mazura La zeladora/La confident de Klytämnestra Renate Behle Servent jove Florian Hoffmann Servent vell Mariano Viñuales Primera serventa Bonita Hyman La portadora de la capa reial/Segona serventa Andrea Hill Tercera serventa Silvia Hablowetz Quarta serventa Marie-Eve Munger Cinquena serventa Roberta Alexander Serventes Mariel Aguilar, Olatz Gorrotxategi, Carmen Jiménez i Helena Zaborowska Repartiment 13 Direcció musical Josep Pons Direcció d’escena Patrice Chéreau ( 2013) Direcció d’escena de la reposició Vincent Huguet Assistència a la direcció d’escena Peter McClintock Escenografia Richard Peduzzi Vestuari Caroline de Vivaise Assistència al vestuari Bernadette Vilard Il·luminació Dominique Bruguière Reposició de la il·luminació Gilles Botacchi Coproducció Gran Teatre del Liceu, Teatro alla Scala (Milà), Metropolitan Opera House (Nova York), Festival d’Aix-en-Provence, Staatsoper Unter den Linden (Berlín) i Finnish National Opera (Hèlsinki) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Liviu Morna Assistència a la direcció musical Jordi Francès Assistència musical Véronique Werklé, Vanessa García, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Richard Strauss (1864-1949) va ser un compositor i director d’orquestra alemany d’influència tardoromàntica que, juntament amb Gustav Mahler, representa un dels paradigmes del simfonisme centreeuropeu. Autor destacat de poemes simfònics de ressonàncies postwagneri- anes, com ara Don Juan (1889), Així parlava Zaratustra (1896) o Una vida d’heroi (1897), Strauss va iniciar la seva carrera operística amb Guntram (1894), que va esdevenir un fracàs, així com també la segona òpera, Feuersnot (1901). Tanmateix, Salome (1905) i Elektra (1909) van ser les òperes que, tot i l’escàndol i la consternació provocades per les seves temàtiques argu- mentals i la llibertat musical, van donar a Strauss una fama universal. La radicalitat d’aquelles partitures esdevindria amable neoclassicisme en pàgines posteriors, com Der Rosenkavalier o Ariadne auf Naxos. Escollit a dit pel ministre Goebbels com a president de la Cambra de Música del Reich, Strauss va tenir un paper ambivalent durant el nazisme, tot i que aviat va abandonar les seves responsabilitats polí- tiques i es va enfrontar amb el poder nacionalsocialista per defensar 15 amics jueus, com l’escriptor Stefan Zweig. Considerat un dels compo- sitors operístics més importants del primer terç del segle XX, Richard Strauss va llegar un total de quinze títols per al teatre musical. LLIBRET I LLIBRETISTA Elektra va ser la primera de les sis col·laboracions entre Strauss i l’austríac d’origen jueu Hugo von Hofmannsthal (1874-1929), un dels escriptors més importants de la crisi del tombant de segle a la Viena contemporània de la Sezession, amatent a la crisi del subjecte i del llenguatge, que el 1902 va exposar a la Carta a Lord Chandos. La quarta òpera d’Strauss es basa en la tragèdia homònima de Sòfo- cles (segle V aC), tot i que la temàtica ja apareix a Coèfores (la segona part de l’Orestíada d’Èsquil) i és més o menys contemporània de la tragèdia d’Eurípides sobre el mateix personatge. Elektra és filla de Klytämnestra i del guerrer Agamèmnon, que ha tornat victoriós de Troia i que ha estat assassinat per la seva esposa com a venjança per la mort d’Ifigènia, filla del matrimoni juntament amb Elektra, Chrysot- hemis i Orest. Amb el seu llibret, Hofmannsthal sotmet el mite tr àgic a la psicoanàlisi freudiana. 16 pàg. ESTRENA Definida pel mateix Hofmannsthal com a «òpera literària», Elektra es va estrenar a la Königliches Opernhaus de Dresden (actual Semperoper) el 25 de gener de 1909, amb el protagonisme, entre d’altres, d’Annie Krull (Elektra), Margarethe Siems (Chrysothemis) i Ernestina Schumann-Heink (Klytämnestra). Si, quatre anys abans i al mateix teatre, Strauss va escan- dalitzar el públic saxó amb Salome (també escrita en un acte) per la seva barreja de blasfèmia i erotisme, Elektra va tornar a sobtar per l’agressivitat musical i la tendència a la tonalitat lliure, impregnada d’una virulència de tall expressionista. Tanmateix, aviat va ser un títol acceptat a Alemanya i Àustria, i de seguida es representaria a Londres (1910) i Buenos Aires (1923), amb un èxit que tan sols va ser eclipsat, el 1911, per l’estrena de Der Rosenkavalier, també a Dresden. ESTRENA AL LICEU L’e s t r e n a d ’Elektra a Barcelona es va produir el 15 de febrer de 1949. Strauss, que va dirigir en quatre ocasions concerts a Barcelona entre els anys 1897 i 1925, s’havia presentat al Liceu el 1901. En ocasió d’aquelles primeres funcions d’Elektra, també hi fou convidat, però el seu precari estat de salut ho va impedir: moriria el 8 de setembre d’aquell mateix any. El context d’aquelles primeres funcions d’Elektra ens situa als primers anys del franquisme. Era habitual que les òperes alemanyes fossin interpretades per companyies germàniques, i aquest va ser el cas. Va dirigir l’orquestra George Sebastian (deixeble d’Strauss) i en una nota prèvia publicada a La Vanguardia, s’hi deia que l’obra era «altamente evocativa, de gran potencia dramática y de efusivo, a la vez que patético, lirismo». Amb el teló abaixat 17 Producció d’Elektra de 1949, primera vegada que es representava al Liceu 18 pàg. Evelyn Herlitzius intepreta una intensa Elektra. Foto: Victor Pascal 19 1 L’òpera s’inicia en la fosca tonalitat de ARGUMENT Re menor i amb les quatre notes (Re-La- Fa-Re) que esdevenen el leitmotiv d’Aga- mèmnon, el pare d’Elektra, absent com a personatge però present musicalment en diversos fragments de l’òpera. El cant entre les serventes és de caire conver- sacional. Tan sols la cinquena serventa ACTE ÚNIC sembla mostrar una mica de pietat per les nefastes condicions en què viu Elektra, L’acció se situa a Micenes, a l’exterior del palau del amb un cant líric («Ist sie nicht ein Königs- rei Agamèmnon, que ha mort assassinat per la seva kind und duldet solche Schmach?») i allu- esposa Klytämnestra com a venjança pel sacrifici nyat de l’agressivitat que exhibeixen les d’Ifigènia, filla del matrimoni, oferta en holocaust per seves companyes. afavorir els vents que haurien dut Agamèmnon a la 2 L’impressionant monòleg d’Elektra «Allein! Weh, ganz allein» és un número Guerra de Troia. magistral, que posa a prova les capacitats de resistència de la soprano que interpreta A la vora d’un pou, cinc serventes omplen les seves el paper titular de l’òpera, considerat el més difícil dels escrits per Strauss al llarg àmfores mentre expliquen com Elektra, que apareix en de la seva carrera. El tema d’Agamèmnon un racó, viu expulsada del palau, com una salvatgina. apareix de seguida en evocar-se el nom del Tan sols una serventa recorda que és filla de rei i que patriarca dels Atrides. Al llarg del passatge, 1 Elektra barreja sentiments contrastants: hauria de ser tractada com a tal. enyorança, violència, tendresa (sobre la frase «zeig dich deinem Kind») i la follia que Quan es queda sola, Elektra evoca l’assassinat del seu anuncia el número final de l’òpera a partir de la frase «und über Leichen hin werd’ ich pare a mans de Klytämnestra i del seu amant, Aegisth. das Knie hochheben Schritt für Schritt», en Ara la filla d’Agamèmnon busca venjança per aquell crim.2 un passatge delirant i orgiàstic a la vegada. 20 pàg. 3 «Kinder will ich haben», diu Chrysothemis, en un passatge eminentment melòdic i de fortes arrels tonals, de caire conservador, que subratlla el caràcter conciliador de la germana petita d’Elektra. Tant aquest frag- ment com l’inici del monòleg «Ich kann nicht sitzen und ins Dunkel starren» se subratllen amb aires rítmics que recorden el vals. 4 La música de l’entrada de Klytämnestra i el seu seguici és salvatge, tribal, amb lleus ressonàncies orientalitzants, per remarcar la brutalitat del personatge i les seves circumstàncies. Els sentiments d’Elektra són diferents dels de la seva 5 El monòleg de Klytämnestra és dur i germana Chrysothemis, que confessa que viu tan contundent, i està marcat pel retret que sols per casar-se i tenir fills.