DOCSLIB.ORG

Elektra Strauss

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Elektra Strauss ELEKTRA STRAUSS Elektra va ser la primera de les sis col·laboracions entre Strauss i l’austríac d’origen jueu Hugo von Hofmannsthal. Foto: Brescia e Amisano © Teatro alla Scala Fitxa L’Orient bíblic, 11 49 l’antiguitat arcaica Oswald Panagl Repartiment 12 Mal i llibertat 57 Rafael Argullol Amb el teló abaixat 14 Cronologia 60 Jordi Fernández M. 19 Argument Elektra al Gran Teatre 67 del Liceu 27 English Synopsis Jaume Tribó Sobre la producció Selecció d’enregistraments 33 Patrice Chéreau 77 Javier Pérez Senz Entrevista a Biografies 41 Vincent Huguet 80 Temporada 2016/17 ELEKTRA Tragèdia en un acte. Llibret d’Hugo von Hofmannsthal. Música de Richard Strauss. Estrenes 25 de gener de 1909: estrena absoluta a l’Òpera de Dresden 15 de febrer de 1949: estrena a Barcelona, Gran Teatre del Liceu 3 de març de 2008: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 36 Desembre 2016 Torn 7 20.00 h H 11 17.00 h T 15 20.00 h B 19* 20.00 h A 23 20.00 h C Durada total aproximada 1h 50m (*): Amb audiodescripció Uneix-te a la conversa #ElektraLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg. Klytämnestra, mare d’Elektra i assassina d’Agamèmnon, el seu espòs Waltraud Meier Elektra, filla de Klytämnestra i d’Agamèmnon Evelyn Herlitzius Chrysothemis, germana d’Elektra Adrianne Pieczonka Aegisth, amant de Klytämnestra i assassí d’Agamèmnon Thomas Randle Orest, germà d’Elektra Alan Held El preceptor d’Orest Franz Mazura La zeladora/La confident de Klytämnestra Renate Behle Servent jove Florian Hoffmann Servent vell Mariano Viñuales Primera serventa Bonita Hyman La portadora de la capa reial/Segona serventa Andrea Hill Tercera serventa Silvia Hablowetz Quarta serventa Marie-Eve Munger Cinquena serventa Roberta Alexander Serventes Mariel Aguilar, Olatz Gorrotxategi, Carmen Jiménez i Helena Zaborowska Repartiment 13 Direcció musical Josep Pons Direcció d’escena Patrice Chéreau ( 2013) Direcció d’escena de la reposició Vincent Huguet Assistència a la direcció d’escena Peter McClintock Escenografia Richard Peduzzi Vestuari Caroline de Vivaise Assistència al vestuari Bernadette Vilard Il·luminació Dominique Bruguière Reposició de la il·luminació Gilles Botacchi Coproducció Gran Teatre del Liceu, Teatro alla Scala (Milà), Metropolitan Opera House (Nova York), Festival d’Aix-en-Provence, Staatsoper Unter den Linden (Berlín) i Finnish National Opera (Hèlsinki) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Liviu Morna Assistència a la direcció musical Jordi Francès Assistència musical Véronique Werklé, Vanessa García, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Richard Strauss (1864-1949) va ser un compositor i director d’orquestra alemany d’influència tardoromàntica que, juntament amb Gustav Mahler, representa un dels paradigmes del simfonisme centreeuropeu. Autor destacat de poemes simfònics de ressonàncies postwagneri- anes, com ara Don Juan (1889), Així parlava Zaratustra (1896) o Una vida d’heroi (1897), Strauss va iniciar la seva carrera operística amb Guntram (1894), que va esdevenir un fracàs, així com també la segona òpera, Feuersnot (1901). Tanmateix, Salome (1905) i Elektra (1909) van ser les òperes que, tot i l’escàndol i la consternació provocades per les seves temàtiques argu- mentals i la llibertat musical, van donar a Strauss una fama universal. La radicalitat d’aquelles partitures esdevindria amable neoclassicisme en pàgines posteriors, com Der Rosenkavalier o Ariadne auf Naxos. Escollit a dit pel ministre Goebbels com a president de la Cambra de Música del Reich, Strauss va tenir un paper ambivalent durant el nazisme, tot i que aviat va abandonar les seves responsabilitats polí- tiques i es va enfrontar amb el poder nacionalsocialista per defensar 15 amics jueus, com l’escriptor Stefan Zweig. Considerat un dels compo- sitors operístics més importants del primer terç del segle XX, Richard Strauss va llegar un total de quinze títols per al teatre musical. LLIBRET I LLIBRETISTA Elektra va ser la primera de les sis col·laboracions entre Strauss i l’austríac d’origen jueu Hugo von Hofmannsthal (1874-1929), un dels escriptors més importants de la crisi del tombant de segle a la Viena contemporània de la Sezession, amatent a la crisi del subjecte i del llenguatge, que el 1902 va exposar a la Carta a Lord Chandos. La quarta òpera d’Strauss es basa en la tragèdia homònima de Sòfo- cles (segle V aC), tot i que la temàtica ja apareix a Coèfores (la segona part de l’Orestíada d’Èsquil) i és més o menys contemporània de la tragèdia d’Eurípides sobre el mateix personatge. Elektra és filla de Klytämnestra i del guerrer Agamèmnon, que ha tornat victoriós de Troia i que ha estat assassinat per la seva esposa com a venjança per la mort d’Ifigènia, filla del matrimoni juntament amb Elektra, Chrysot- hemis i Orest. Amb el seu llibret, Hofmannsthal sotmet el mite tr àgic a la psicoanàlisi freudiana. 16 pàg. ESTRENA Definida pel mateix Hofmannsthal com a «òpera literària», Elektra es va estrenar a la Königliches Opernhaus de Dresden (actual Semperoper) el 25 de gener de 1909, amb el protagonisme, entre d’altres, d’Annie Krull (Elektra), Margarethe Siems (Chrysothemis) i Ernestina Schumann-Heink (Klytämnestra). Si, quatre anys abans i al mateix teatre, Strauss va escan- dalitzar el públic saxó amb Salome (també escrita en un acte) per la seva barreja de blasfèmia i erotisme, Elektra va tornar a sobtar per l’agressivitat musical i la tendència a la tonalitat lliure, impregnada d’una virulència de tall expressionista. Tanmateix, aviat va ser un títol acceptat a Alemanya i Àustria, i de seguida es representaria a Londres (1910) i Buenos Aires (1923), amb un èxit que tan sols va ser eclipsat, el 1911, per l’estrena de Der Rosenkavalier, també a Dresden. ESTRENA AL LICEU L’e s t r e n a d ’Elektra a Barcelona es va produir el 15 de febrer de 1949. Strauss, que va dirigir en quatre ocasions concerts a Barcelona entre els anys 1897 i 1925, s’havia presentat al Liceu el 1901. En ocasió d’aquelles primeres funcions d’Elektra, també hi fou convidat, però el seu precari estat de salut ho va impedir: moriria el 8 de setembre d’aquell mateix any. El context d’aquelles primeres funcions d’Elektra ens situa als primers anys del franquisme. Era habitual que les òperes alemanyes fossin interpretades per companyies germàniques, i aquest va ser el cas. Va dirigir l’orquestra George Sebastian (deixeble d’Strauss) i en una nota prèvia publicada a La Vanguardia, s’hi deia que l’obra era «altamente evocativa, de gran potencia dramática y de efusivo, a la vez que patético, lirismo». Amb el teló abaixat 17 Producció d’Elektra de 1949, primera vegada que es representava al Liceu 18 pàg. Evelyn Herlitzius intepreta una intensa Elektra. Foto: Victor Pascal 19 1 L’òpera s’inicia en la fosca tonalitat de ARGUMENT Re menor i amb les quatre notes (Re-La- Fa-Re) que esdevenen el leitmotiv d’Aga- mèmnon, el pare d’Elektra, absent com a personatge però present musicalment en diversos fragments de l’òpera. El cant entre les serventes és de caire conver- sacional. Tan sols la cinquena serventa ACTE ÚNIC sembla mostrar una mica de pietat per les nefastes condicions en què viu Elektra, L’acció se situa a Micenes, a l’exterior del palau del amb un cant líric («Ist sie nicht ein Königs- rei Agamèmnon, que ha mort assassinat per la seva kind und duldet solche Schmach?») i allu- esposa Klytämnestra com a venjança pel sacrifici nyat de l’agressivitat que exhibeixen les d’Ifigènia, filla del matrimoni, oferta en holocaust per seves companyes. afavorir els vents que haurien dut Agamèmnon a la 2 L’impressionant monòleg d’Elektra «Allein! Weh, ganz allein» és un número Guerra de Troia. magistral, que posa a prova les capacitats de resistència de la soprano que interpreta A la vora d’un pou, cinc serventes omplen les seves el paper titular de l’òpera, considerat el més difícil dels escrits per Strauss al llarg àmfores mentre expliquen com Elektra, que apareix en de la seva carrera. El tema d’Agamèmnon un racó, viu expulsada del palau, com una salvatgina. apareix de seguida en evocar-se el nom del Tan sols una serventa recorda que és filla de rei i que patriarca dels Atrides. Al llarg del passatge, 1 Elektra barreja sentiments contrastants: hauria de ser tractada com a tal. enyorança, violència, tendresa (sobre la frase «zeig dich deinem Kind») i la follia que Quan es queda sola, Elektra evoca l’assassinat del seu anuncia el número final de l’òpera a partir de la frase «und über Leichen hin werd’ ich pare a mans de Klytämnestra i del seu amant, Aegisth. das Knie hochheben Schritt für Schritt», en Ara la filla d’Agamèmnon busca venjança per aquell crim.2 un passatge delirant i orgiàstic a la vegada. 20 pàg. 3 «Kinder will ich haben», diu Chrysothemis, en un passatge eminentment melòdic i de fortes arrels tonals, de caire conservador, que subratlla el caràcter conciliador de la germana petita d’Elektra. Tant aquest frag- ment com l’inici del monòleg «Ich kann nicht sitzen und ins Dunkel starren» se subratllen amb aires rítmics que recorden el vals. 4 La música de l’entrada de Klytämnestra i el seu seguici és salvatge, tribal, amb lleus ressonàncies orientalitzants, per remarcar la brutalitat del personatge i les seves circumstàncies. Els sentiments d’Elektra són diferents dels de la seva 5 El monòleg de Klytämnestra és dur i germana Chrysothemis, que confessa que viu tan contundent, i està marcat pel retret que sols per casar-se i tenir fills.
Load more

Recommended publications
  • Newsletter • Bulletin Summer 2002 Été
    NATIONAL CAPITAL OPERA SOCIETY • SOCIÉTÉ D'OPÉRA DE LA CAPITALE NATIONALE Newsletter • Bulletin Summer 2002 Été P.O. Box 8347, Main Terminal, Ottawa, Ontario K1G 3H8 • C.P. 8347, Succursale principale, Ottawa (Ontario) K1G 3H8 A new Canadian star!!! by Renate Chartrand Opernglas’ featured a six-page interview with her on the occasion of her Covent Garden debut as Donna Anna with Bryn Terfel as Don Giovanni. (Perhaps while I am writing this, ‘Opera Canada’ is doing the same?) For several years she was based in Vienna, singing lead roles at the State Opera. Elsewhere in Europe she has had great success as Elsa, Arabella, Tatiana, Desdemona and Alice Ford in Munich, Paris, Glyndebourne and Milan. Four years ago in Hamburg she had already caught my at- tention as a great Ellen Orford in Peter Grimes. As is the custom in Europe we joined the fans wait- ing for her at the stage door and asked her whether she is thinking of doing Tosca. Yes, next year in San Francisco. This year she will sing her first Elisabetta (Don Carlo) in Salzburg, Ariadne in Barcelona and her Met debut as Lisa (Pique Dame) is planned for 2004. For us Ottawans of greatest interest will be her first Sieglinde in Toronto’s (continued on page 3) Adrianne Pieczonka Kat’a Kabanova During my trip to Germany in April I had the pleasure of witnessingBrian a Canadian star being born. Soprano Adrianne Pieczonka made the front page of the ‘Hamburger Abendblatt’Law with the comment “A star was born” follow- ing the opening night of Kat’a Kabanova by Janacek at the Hamburg State Opera.
    [Show full text]
  • Iewsletter No~4 September 1981
    T THE_W,4GNE .SOCIE’TY — Page fk~ PRESIDENT’S REPORT There is no doubt that the return to Australia of our Patron, Sir 71i~~ Charles Mackerras, to conduct the Wagner concerts, has been one of the most exciting happenings on the local musical scene for marty (Patron — Sir Charles Mackerras) years. The music loving public reacted instantly and whole- heartedly, buying up all the Sydney tickets weeks in advance, and Registered Office: 141 Dowlirig Street, Woolloornooloo 201 surprising the A.B.C. and Opera management with its enthusiasm. Telephone enquiries: 358 1919 (Bus. Hours) in Melbourne also the response was excellent, the Town Hall on boti nights rippling with feverish excitement, which was echoed by the outstanding performances given by the orchestra and soloists. The spontaneity of the final ovation was a gauge of the intense pleasure and warm appreciation of the near capacity audiences. Miss Rita Hunter was presented with a bouquet of flowers on~the opening night of her tour, with the best wishes of the Wagner IEWSLETTER NO~ 4 SEPTEMBER 1981 Society. At the luncheon in Melbourne given by the Wagner Societ; in her honour, she thanked us for our support and said that she in her turn, would dO all she could to encourage a fully—staged Ring ~‘, Wagner Society L~ isteredOffice: 141 Dowling Street, Woolloomooloo, 2011 • ey-c~--±rt--Aimtr~-I±-a -‘--hopi~o~~cur~e,-that—sh’e~‘wo~td ~èd 6 take part in it. Also at the luncheon, a nucleus of ~ Melbourne ~elephoneEnquiries: 358—1919 (BusIness Hours only) Wagner Society was formed.
    [Show full text]
  • Spring 2008-Final
    Wagneriana Endloser Grimm! Ewiger Gram! Spring 2008 Der Traurigste bin ich von Allen! Volume 5, Number 2 —Die Walküre From the Editor ven though the much-awaited concert of the Wagner/Liszt piano transcriptions was canceled due to un- avoidable circumstances (the musicians were unable to obtain a visa), the winter and early spring months E brought several stimulating events. On January 19, Vice President Erika Reitshamer gave an audiovisual presentation on Wagner’s early opera Das Liebesverbot. This well-attended event was augmented by photocopies of extended excerpts from the libretto, with frequently amusing commentary by the presenter on Wagner’s influences and foreshadowings of his future operas. February 23 brought the excellent talk by Professor Hans Rudolf Vaget of Smith College. Professor Vaget spoke about Wagner’s English biographer Ernest Newman, whose seminal four-volume book The Life of Richard Wagner has never been surpassed in its thoroughness. In the early part of the twentieth century, the music critic Newman served as a counterbalance to his fellow countryman Houston Stewart Chamberlain, Wagner’s son-in-law and an ardent Nazi. The talk also included aspects of Thomas Mann’s fictional writings on Wagner, as well as the philoso- pher and musician Theodor Adorno and Wagner’s other son-in-law Franz Beidler. On April 19 we learned the extent of Buddhism’s influence on Wagner’s operas thanks to a lecture and book signing by Paul Schofield, author of The Redeemer Reborn: Parsifal as the Fifth Opera of Wagner’s Ring. The audience members were so interested in what Mr.
    [Show full text]
  • WAGNER Die Walküre
    660172-74 bk Walküre US 17/7/06 10:28 Page 16 3 CDs Recorded at the Staatsoper Stuttgart, Germany, WAGNER on 29th September 2002 and 2nd January 2003. General Director: Prof. Klaus Zehelein Die Walküre Executive Producers: Dr Reinhard Ermen (SWR Radio), Gambill • Jun • Rootering • Denoke • Behle • Vaughn Dr Dietrich Mack (SWR TV) and Paul Smaczny (EuroArts) Staatsoper Stuttgart • Staatsorchester Stuttgart Producer: Thomas Angelkorte Editor: Irmgard Bauer Lothar Zagrosek Engineers: Brigitte Hermann and Karl-Heinz Runde This performance of Die Walküre is the second part of Wagner’s Ring cycle recorded live during Stuttgart Opera’s 2002/2003 season. For the first time in the history of the Ring cycle each of the four operas was staged with separate producers and casts. A production of EuroArts Music International GmbH and Südwestrundfunk in co-operation with ARTE Gefördert von der Medien- und Filmgesellschaft Baden-Württemberg 8.660172-74 16 660172-74 bk Walküre US 17/7/06 10:28 Page 2 Die Walküre Stuttgart Staatsorchester (The Valkyrie) Established in 1589 as the Court Orchestra of Württemberg, the Württemberg Stuttgart State Orchestra has a history The First Day of over four hundred years. Over the generations there have been collaborations with musicians of distinction, among them Leonhard Lechner, the Frobergers, Niccolò Jommelli, Johann Rudolf Zumsteeg, Konradin Kreutzer, of Johann Nepomuk Hummel and Carl Maria von Weber. Berlioz praised the orchestra, when he appeared with it as Der Ring des Nibelungen conductor, and in the 1880s Stuttgart was one of the first to stage the complete Ring cycle, conducted by the then (The Ring of the Nibelung) General Music Director Herman Zumpe, who had assisted Wagner at the first Bayreuth Festival.
    [Show full text]
  • Magazin Saison 2015 /2016 November ––– Dezember
    MAGAZIN SAISON 2015/2016 NOVEMBER ––– DEZEMBER Premieren: Der fliegende Holländer Der Graf von Luxemburg Wiederaufnahmen: Don Carlo Lucia di Lammermoor Die diebische Elster 1 ERHABEN WOHNEN. AUCH ÜBER DEN ZEITGEIST. TROGERSTRASSE 19, MÜNCHEN Wo Bogenhausen und Haidhausen zusammen kommen, wenige Schritte von der Prinzregentenstraße entfernt, ent- stehen 26 Zwei- bis Vier-Zimmer-Wohnungen von ca. 77 m bis ca. 218 m. Der Entwurf von Landau + Kindelbacher setzt Maßstäbe: Während das Vor der- gebäude subtil mit der Jugendstilnachbarschaft harmonisiert, zeichnet sich das Rückgebäude durch radikale Modernität aus. Off en konzipierte Grundrisse und Details wie Naturstein in den Bädern oder transparente Brüstungen voll- en den die Ausnahme-Architektur. „Eines der schönsten Kauf- objekte 2015“ EnEV 2014 EA-B · HZG BHKW Beratung und provisionsfreier Verkauf: 089 415595-15 2Bj. (EA) 2016 www. bauwerk . de 45 kWh/(m²a) Energieeffi zienzklasse A Bauwerk Capital GmbH & Co . KG , Prinzregentenstraße 22 , 80538 München BWC_AZ_T19_EngelslBayStaatsoper_210x297_f39.indd 1 07.10.15 11:00 Wir bedanken uns herzlich für die Die Oper Frankfurt ist »Opernhaus des Jahres« 2015 großzügige finanzielle Unterstützung Internationale Kritikerumfrage der Fachzeitschrift Opernwelt bei unseren Partnern. Bestes Theater-Gesamtprogramm der Saison 2014 / 2015 Hauptförderer Überzeugende Gesamtleistung des Opernhauses und Würdigung von Ur- und Erstaufführungen Bernd Loebe als herausragendem Opernmanager. Autorenumfrage des Theatermagazins Die Deutsche Bühne Damit nimmt die Oper Frankfurt seit der Intendanz von Bernd Loebe ERHABEN WOHNEN. erstmals den Spitzenplatz bei beiden Kritikerumfragen ein. AUCH ÜBER DEN ZEITGEIST. Hauptförderer Opernstudio TROGERSTRASSE 19, MÜNCHEN Wo Bogenhausen und Haidhausen zusammen kommen, wenige Schritte von der Prinzregentenstraße entfernt, ent- Inhalt stehen 26 Zwei- bis Vier-Zimmer-Wohnungen von ca.
    [Show full text]
  • The Met: Live in HD Returns with Fourth Season of the Award-Winning Series to Movie Theaters Across the United States
    September 14, 2009 The Met: Live in HD Returns with Fourth Season of the Award-Winning Series to Movie Theaters Across the United States The Metropolitan Opera and NCM Fathom Reach New Agreement to Transmit Nine Opera Performances Including Such Favorites as Carmen, Aida and Toscato Nearly 500 Movie Theaters during the 2009-2010 Season 2009-2010 The Met: Live in HD Series Tickets Now on Sale NEW YORK & CENTENNIAL, Colo., Sep 14, 2009 (BUSINESS WIRE) -- The Metropolitan Opera's Emmy(R) and Peabody award-winning The Met: Live in HD series returns to movie theaters for a fourth season this fall, featuring nine LIVE operas beginning with a new production of Giacomo Puccini's Tosca starring soprano Karita Mattila on October 10th. The critically- acclaimed series will be transmitted live, in high definition, expanding by more than 50 new theatersto nearly 500 movie theaters and performing arts centers in the United States through a renewed agreement with National CineMedia (NCM), the operator of the largest digital in-theater network for cinema advertising and alternative entertainment and events in North America. Each live performance will take place on Saturdays at 1:00 p.m. Eastern / Noon Central / 11:00 a.m. Mountain / 10:00 a.m. Pacific followed by an evening pre-recorded encore presentation the third Wednesday after the live performance. Tickets are available at participating theater box offices and online at www.FathomEvents.com. For a complete list of theater locations, please visit the web site (theaters and participants are subject to change). Ticket prices vary by location.
    [Show full text]
  • Renate Behle
    Renate Behle »She can produce every Wagnerian effect from dulcet velvety tones to clarion outbursts of passion« (Daily News) Renate Behle, « chanteuse wagnérienne jubilatoire » (Die Welt), soprano dramatique de classe internationale, a marqué pendant de nombreuses années les scènes d’opéra du monde entier avec ses incarnations wagnériennes et straussiennes. Depuis 2007 elle se produit internationalement comme mezzo-soprano dramatique, - « cas unique d’une héroïne wagnérienne avec intelligence et cœur » (Kölner Stadtanzeiger). Renate Behle a compté pendant plus de 15 ans parmi les plus renommées des chanteuses dramatiques. Avec « sa voix chaude et généreuse », dont la sonorité « se grave dans la mémoire » (Financial Times), elle a su enthousiasmer le public et la presse sur les plus grandes scènes d’opéra du monde. Au cours de sa carrière longue de plus de quatre décennies, Renate Behle a su prouver qu’elle possédait une voix d’une exceptionnelle polyvalence. Elle commence sa carrière comme mezzo-soprano lyrique. Après ses études à Graz et à Rome, Renate Behle participe pendant deux ans aux productions de l’Opéra de Karlsruhe. En 1974, afin de pouvoir consacrer plus de temps à son jeune fils, elle entre comme alto 1 dans le Chœur du Norddeutscher Rundfunk. Cinq ans plus tard, elle est recrutée comme mezzo-soprano lyrique au Théâtre musical du Revier Gelsenkirchen. En 1982, elle est engagée à l’Opéra d’Etat de Basse-Saxe à Hanovre où, malgré une reconnaissance internationale croissante, elle reste membre de la troupe pendant 15 ans. Cette importante période dans son évolution lui permet de travailler un répertoire particulièrement large, depuis Hänsel jusqu’à Eboli.
    [Show full text]
  • 25243 Cmp.Pdf
    ��, (",..'\¡ �Jl��lYL{#I' GRAN TEATRE DEL LICEU DIE FRAU OHNE SCHATTEN CHAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1985/86 EL REGUlADOR BAGUÉS Rambla de les Flors, 105 Carme,1 Telèfon 317 1974 08002 Barcelona Passeig de Gràcia, 41 Telèfon 21601 73 - 216 01 74 08007 Barcelona CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Sanf Pau, 6 CE ERAlI'I:'\T DE CATALUNYA - Telèfons 317 32 46 318 57 37 AJUNUMENT DE Ii�RCEl.ONA 0800 1 Barcelona SOCI E-lAT DEL CHAN TEATRE DEL LICEU CASA SMIIA DIE FRAU ORNE SCRATIEN (La dona sense ombra) Òpera en 3 actes Llibret d'Hugo Hofrnannsthal LENGERIA PARA EL HOGAR Música de Richard Strauss LA MUJER y EL REGlEN NAGIDO Diumenge, 16 de març de 1986, a les 17 h., funció núm. 48, torn T Dimarts, 18 de març de 1986, a les 20 h., funció núm. 49, torn A Funció de Gala GRAN VIA CORTS CATALANES. 640 Divendres, 21 de març de 1986, a les 20 h., 24 98 08007 BARCELONA TELEFONO 318 funció núm. 50, torn B CRUCEROS YBARRA TRADICIONAL DIE FRAU OHNE SCHATTEN CRUCERO (La dona sense'ombra) L'Emperador Klaus Koenig SEMANA SANTA 86 L'Emperadriu Katryn Montgomery­ Meissner A lIordo del La dida Ute Trekel-Burckhardt Buque El missatger deis esprits Peter Wimberger EUGENIO "C" Guàrdia del llindar del Bente Marcussen Temple Del Z2: al 32: de Marzo L'aparició d'un jove Antoni Comas La veu del falcó Julie Griffeth Veu des de dalt Rosa M,« Ysàs CRUCEROS Barak, el tintorer Anthony Raffel! Muller de Barak Ute Vinzing YBARRA Germans de Barak El borni Wolfram Bach El manc Alfred Kainz El geperut Wilfried Plate Les veus dels nonats Isabel Aragón Cecília Fondevila M.» A.
    [Show full text]
  • Programmheft 2014
    PROGRAMM 5. – 9. März 2014 Mit freundlicher Unterstützung Vorarlberger Landeswettbewerb INHALTSVERZEICHNIS ÜBERSICHT Teilnehmerstatistik 2 Vorwort 3 - 4 Rahmenzeitplan 5 Violine/Viola 7 - 9 Violoncello 10 - 13 Kontrabass 14 Klavier 16 - 20 Orgel 21 Gitarre 23 - 29 Harfe 30 - 31 Hackbrett/Zither 32 - 33 Gesang 34 - 35 Holzbläserkammermusik 36 - 40 Blechbläserkammermusik 42 - 44 Schlagwerkensembles 45 - 47 Offene Kammermusik 48 Vorarlberger Teilnehmer/innen am Tiroler Landeswettbewerb 50 Jurymitglieder 51 - 66 Öffentliche Abschlussveranstaltung / Preisträgerkonzert 67 Sponsoren 69 ...raiffeisen.atk finden wir wklich gut. Sodass wir Musiker, Gr Jetzt wollent länger stören. Foto-, Film- und Tonaufnahmen sind laut Beschluss des Bundesfachbeirates MUSIK DER JUGEND während der Vorspiele nicht erlaubt! Wettbewerbsergebnisse unter: http://www.musikschulwerk-vorarlberg.at Gute Unterhaltung noch. Österreichische Jugendmusikwettbewerbe MUSIK DER JUGEND prima la musica 2014 Vorarlberger Landeswettbewerb 5. bis 9. März 2014 Austragungsorte: Vorarlberger Landeskonservatorium Pförtnerhaus, Musikschule Feldkirch Kulturbühne AmBach Götzis Ehrenschutz: Landesrat Mag Harald Sonderegger prima la musica 2014 Stand: 24.02.2014 Vorarlberger Landeswettbewerb TEILNEHMERSTATISTIK Solisten: Anzahl der Anmeldungen (Solowertungen) 176 Akkordeon 4 Gesang 12 Gitarre 46 Hackbrett 2 Harfe 8 Klavier 39 Klavier / Cembalo 0 Kontrabass 5 Orgel 8 Viola 4 Violine 18 Violoncello 22 Zither 8 Jugendliche Begleiter: Anzahl der Anmeldungen 5 Ensembles: Anzahl der Anzahl der Anmeldungen Teilnehmer (Wertungen) Ensembles für Alte Musik 1 4 Kammermusik für Blechbläser 13 46 Kammermusik für Blockflöten 1 3 Kammermusik für Holzbläser 24 90 Kammermusik in offenen Besetzungen 4 13 Schlagwerkensembles 10 48 Summe: 53 204 Wertungen Teilnehmer (Solisten und Ensembles) (Solisten, Ensembles und jugendliche Begleiter) Anzahl der gesamten Anmeldungen: 229 385 erstellt mit: PlmManager VORWORT Teilnehmerrekord zum 20 jährigen Jubiläum Von 5.
    [Show full text]
  • A Survey of the Career of Baritone, Josef Metternich: Artist and Teacher Diana Carol Amos University of South Carolina
    University of South Carolina Scholar Commons Theses and Dissertations 2015 A Survey of the Career of Baritone, Josef Metternich: Artist and Teacher Diana Carol Amos University of South Carolina Follow this and additional works at: https://scholarcommons.sc.edu/etd Part of the Music Performance Commons Recommended Citation Amos, D. C.(2015). A Survey of the Career of Baritone, Josef Metternich: Artist and Teacher. (Doctoral dissertation). Retrieved from https://scholarcommons.sc.edu/etd/3642 This Open Access Dissertation is brought to you by Scholar Commons. It has been accepted for inclusion in Theses and Dissertations by an authorized administrator of Scholar Commons. For more information, please contact [email protected]. A SURVEY OF THE CAREER OF BARITONE, JOSEF METTERNICH: ARTIST AND TEACHER by Diana Carol Amos Bachelor of Music Oberlin Conservatory of Music, 1982 Master of Music University of South Carolina, 2011 Submitted in Partial Fulfillment of the Requirements For the Degree of Doctor of Musical Arts in Performance School of Music University of South Carolina 2015 Accepted by: Walter Cuttino, Major Professor Donald Gray, Committee Member Sarah Williams, Committee Member Janet E. Hopkins, Committee Member Lacy Ford, Senior Vice Provost and Dean of Graduate Studies ©Copyright by Diana Carol Amos, 2015 All Rights Reserved. ii ACKNOWLEDGEMENTS I gratefully acknowledge the help of my professor, Walter Cuttino, for his direction and encouragement throughout this project. His support has been tremendous. My sincere gratitude goes to my entire committee, Professor Walter Cuttino, Dr. Donald Gray, Professor Janet E. Hopkins, and Dr. Sarah Williams for their perseverance and dedication in assisting me.
    [Show full text]
  • Wagner March 06.Indd
    Wagner Society in NSW Inc. Newsletter No. 103, March 2006 IN NEW SOUTH WALES INC. President’s Report In Memoriam While on the subject of recordings, we are still waiting for the first opera of the promised set from the Neidhardt Birgit Nilsson, the Wagner Soprano Legend, Ring in Adelaide in 2004, and regretting that last year’s Dies at 87 and Tenor James King at 80 triumphal Tristan in Brisbane with Lisa Gasteen and John Birgit Nilsson, the Swedish soprano, died on 25 December Treleaven went unrecorded. 2005 at the age of 87 in Vastra Karup, the village where Functions she was born. Max Grubb has specially written for the Newsletter an extensive appraisal and appreciation of the On 19 February, we held our first function of 2006, at which voice, career and character of Nilsson (page 10). Nilsson’s Professor Kim Walker, Dean of the Sydney Conservatorium regular co-singer, Tenor James King has also died at eighty: of Music, spoke about the role of the Conservatorium, Florida, 20 November 2005 (see report page 14). the work of the Opera Studies Unit in particular, and the need to find private funding to replace government grants A LETTER TO MEMBERS which have been severely cut. Sharolyn Kimmorley then Dear Members conducted a voice coaching class with Catherine Bouchier, a voice student at the Con. From feedback received at and Welcome to this, our first Newsletter for 2006, in which since the function, members attending found this “master we mourn the passing of arguably the greatest Wagnerian class” a fascinating and rewarding window onto the work soprano of the second half of the 20th century, Birgit of the Conservatorium, and I’d like on your behalf to once Nilsson.
    [Show full text]
  • 110308-10 Bk Lohengrineu 13/01/2005 03:29Pm Page 12
    110308-10 bk LohengrinEU 13/01/2005 03:29pm Page 12 her in his arms, reproaching her for bringing their @ Ortrud comes forward, declaring the swan to be happiness to an end. She begs him to stay, to witness her Elsa’s brother, the heir to Brabant, whom she had repentance, but he is adamant. The men urge him to bewitched with the help of her own pagan gods. WAGNER stay, to lead them into battle, but in vain. He promises, Lohengrin kneels in prayer, and when the white dove of however, that Germany will be victorious, never to be the Holy Grail appears, he unties the swan. As it sinks defeated by the hordes from the East. Shouts announce down, Gottfried emerges. Ortrud sinks down, with a the appearance of the swan. cry, while Gottfried bows to the king and greets Elsa. Lohengrin Lohengrin leaps quickly into the boat, which is drawn ! Lohengrin greets the swan. Sorrowfully he turns away by the white dove. Elsa sees him, as he makes his towards it, telling Elsa that her brother is still alive, and sad departure. She faints into her brother’s arms, as the G WIN would have returned to her a year later. He leaves his knight disappears, sailing away into the distance. AN DG horn, sword, and ring for Gottfried, kisses Elsa, and G A F SS moves towards the boat. L E Keith Anderson O N W Mark Obert-Thorn Mark Obert-Thorn is one of the world’s most respected transfer artist/engineers. He has worked for a number of specialist labels, including Pearl, Biddulph, Romophone and Music & Arts.
    [Show full text]