FILLS DE LA IMMIGRACIO: Segones Generacions D'immigrats Marroquins a Barcelona
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FILLS DE LA IMMIGRACIO: Segones generacions d'immigrats marroquins a Barcelona Marta Casas Castañé Associacio Socio-Cultural Ibn Batuta (ASCIB) Barcelona, setembre de 2000 INDEX NOTES SOBRE LA RECERCA 1 j r • PLANTEJAMENTS DE LA RECERCA: ; • Motivacions 1 ! • Premises 1 ' • Finalitatde la recerca 2 ¡ • Hipótesis 2 | • METODOLOGÍA UTILITZADA: ¡ • La mostra 3 ! • Les entrevistes 3 • JUSTIFICACIÓ DE LA METODOLOGÍA I DEL FORMAT DEL ! DOCUMENT 4 I INTRODUCCIÓ: ELS ALTRES 6 ! • LA PERCEPCIÓ DE L'ALTRE 6 ; • Identitats col-lectives, identitats individuáis 7 : • Els prejudicis en la percepció de l'altre 7 ! • QUAN L'ALTRE ÉS MARROQUÍ 9 | _ • D'immigrants a immigrats 9 i • Els números 10 I • Segones generacions 12 i FILLS DE LA IMMIGRACIO: 13 ¡ 1. TRAJECTÓRIES 14 \ i • IMMIGRANTS 14 ! • FILLS D'IMMIGRANTS [ 16 • Nadia 17 • Rashid 19 ' • Majda 19 i • Mohamed / Ahmed 20 ' • Mohamed 21 ¡ • Ahmed 22 • Amal 23 • Fatima 26 |. • Arssalam 26 ! 2. IDENTITATS 28 • SEGONES GENERACIONS 29 • QUISÓN? 30 • NOSALTRES I ELS ALTRES 35 • Marroquins i catalans/ espanyols 35 • Musulmans i no musulmans 40 • Árabs i berbers 41 • ISLAM 42 • Tabús alimentaris 45 • MES IDENTITATS 48 3. RELACIONS SOCIALS 50 • LA FAMILIA 51 • ELSAMICS 57 • LAPARELLA 60 • Parella musulmana / no musulmana 64 4. INTEGRACIONS 71 • L'ESCOLA 72 • Dificultáis lingüístiques 78 • Conflictes amb els companys 80 • LAFEINA 82 • L'OCI 89 • Bodes 96 5. EXPECTATIVES 100 • LAFEINA 100 • LA VIDA 104 • ELRETORN 111 CONCLUSIONS: EL MITE DE LA DIFERENCIA 115 • DIFERENCIA VERSUS DIFERENCIES 116 • La cultura 116 • Eis prejudicis 117 • Les diferencies 119 • RACISME CULTURAL 120 • Racisme biológic 120 • El nou racisme: determinisme cultural 122 • PODEM PARLAR REALMENT DE SEGONES GENERACIONS? ; 124 ANNEX 1: REFLEXIONS SOBRE L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL 127 • EL DEBAT SOBRE LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT. APORTACIONS TEÓRIQUES SOBRE L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL 127 • APLICABILITAT DEL DEBAT A CATALUNYA 130 • Vers quin model d'interculturalitat? 130 • El debat sobre la interculturalitat a Catalunya 131 • • SEGONES GENERACIONS I EDUCACIÓ INTERCULTURAL 132 ANNEX 2: CLAUS PER A L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL 134 BIBLIOGRAFÍA 138 FILLS DE LA IMMIGRACIO: SEGONES GENERAGIONS D'IMMIGRATS MARROQUINS A BARCELONA Es un error pensar que el emigrante es portador y protagonista de una cultura integrada homogéneamente que o retiene o cede como un todo. Hemos aprendido ya lo suficiente sobre pautas culturales para saber que, con frecuencia se contradicen internamente y también que al mismo tiempo se combinan con pautas tomadas de otras culturas. Eric R. Wolf, Europa y la gente sin historia No se puede, a la vez, fundirse en el goce del otro, identificarse con éí i mantenerse diferente. Claude Lévi-Strauss, Raza y cultura NOTES SOBRE LA RECERCA PLANTEJAMENT DE LA RECERCA ¡ Motivacions ¡ I En el marc del meu treball amb ¡mmigrats marroquins, vaig plantejar-me ! l'interés i la necessitat de realitzar aquesta recerca basant-me especialment en les següents motivacions: ' En primer lloc, l'observació de l'existéncia de conflictes que s'interpreten com a deriváis del xoc cultural entre de les segones generacions d'immígrats ' marroquins i la societat d'acollida, especialment a l'escola i en l'ámbit laboral. i En segon lloc, el gran desconeixement que hi ha en general no només ! d'aquestes segones generacions sino també de la seva cultura d'origen i de la ¡ reaiitat de la immigració al nostre país. ¡ i I finalment, la necessitat de definir i conéixer el col-lectiu per poder i realitzar actuacions encarades a solucionar aquests conflictes, sigui des i d'ámbits educatius formáis (l'escola) com des d'altres espais de sensibilització. i Premises Per al desenvolupament i el plantejament inicial de la recerca, he partit de les següents premises: • S'identifiquen una serie de problemes en relació a un col-lectiu sense haver reflexionat en profunditat sobre les característiques reals d'aquest. • La percepció d'aquest collectiu (com de la resta) sempre está subjecte ais prejudicis i a fetnocentrisme. • L'única via efectiva per canviar la percepció del col-lectiu i les actituds vers aquest és tenint en compte les possibilitats de modificado de prejudicis i de canvi actitudinal que contempla la psicología social. • Per a la modificado del prejudici, i en la mesura que aquest no és un pensament racional, cal teñir sempre en compte els components afectius. Una de les propostes de la psicología social per al canvi actitudinal és la impugnado de l'imatge adversa d'un col-lectiu mitjancant la identificado afectiva amb aquest. Finalitat de la recerca i i La finalitat que plantejo per a la recerca és l'elaboració d'un document ' (aquest) que, a tall de conclusió i mitjangant algún tipus de difusió permeti dotar ¡ els professionals i persones interessades en el tema d'una nova eina que faciliti la comprensió de la realitat d'aquest col-lectiu, incidint en aspectes básics com i l'heterogeneítat del grup, la importancia deis processos identitaris individuáis (versus grupals), la seva percepció de l'entorn i de la seva situado, les seves \ expectatives, necessitats, dificultáis, etc. • ; Aquests coneixements básics ens han de permetre realitzar polítiques ' d'interculturalitat i actuacions d'educació ¡ntercultural mes adequades. És per j aquest motiu que acompanyo el resultat de la recerca amb dos annexos sobre ¡ educació intercultural. Hipótesis En el pía teóric, a través de la meva investigado he intentat corroborar les següents hipótesis: • La percepció que tenim del col-lectiu que aquí anomenem "segones generacions d'immigrats marroquins" está basada en prejudicis que no responen necessáriament a la realitat. • En aquesta percepció s'emfasitzen els aspectes "culturáis" com a resultat d'una excés de "culturalisme" o del "mite de la cultura" en l'análisi i les percepcions interculturals. La "cultura", en tot cas només es tracta d'un deis elements ¡mportants en les construccions identitáries d'aquest col-lectiu, no necessáriament mes important que els elements sócio-económics, de genere, o altres. • En la mesura que considerem aquest grup de persones un col-lectiu, el "coHectivitzem", és a dir, li atorguem valors d'homogeneítat incorrectes: es tracta d'un col-lectiu heterogeni. • Com a partíceps, en diferent grau, de mes d'una cultura, els membres d'aquest col-lectiu desenvolupen els seus propis processos identitaris, creant noves identitats com a resultat de diferents sincretismes personáis. METODOLOGÍA UTILITZADA Els métodes básics utilitzats per a la recollida d'informació en aquesta recerca han estat l'observació en el treball de camp i les entrevistes en profunditat. De tota manera, en el treball de camp realitzat al Casal deis Infants del Raval, on vaig poder realitzar observacions interessants de dinámiques grupals, també he utilitzat l'enquesta per a l'obtenció de dades comparatives La mostra Tant peí plantejament inicial de la recerca com peí tipus d'informació que he volgut recollir i la finalitat d'aquesta, els criteris per escollir la mostra no han estat de representitivitat numérica. El criteri básic per a la tria deis informants ha estat el de trobar diferents casos que, tot i no estar massa allunyats, presenten un ventad prou significatiu de diferencies tant a nivell de trajectória personal com de percepció de la seva situació i el seu entorn, etc. Els informants es van contactar a través de dos entorns diferents, per evitar excessives coincidéncies: l'Associació Socio-Cultural Ibn Batuta (ASCIB) i el Casal deis Infants det Raval. Per al contacte amb els informants vaig realitzar treball de camp previ a ambdós ámbits. En el cas del Casal deis Infants del Raval, per les característiques diferents tant de l'entorn com del treball de camp realitzat, en alguns casos el tipus d'entrevista realitzat varia una mica de l'inicial i, a mes, en aquest cas, vaig utilitzar també altres técniques d'obtenció de dades com és una enquesta. Els informants entrevistats, un total de 8, presenten les següents característiques: • Joves de procedencia marroquina que es troben aquí com a resultat no d'un procés migratori propi sino d'un procés migratori alié (normalment deis pares), nascuts o no en territori cátala o espanyol i amb situacions i característiques molt diverses. És a dir, el que podem anomenar segones generacions d'immigrats marroquins. • Joves d'entre 17 i 23 anys. • Homes i dones. • Joves de diferents procedéncies etno-culturals (berbers i marroquins) i, per tant, amb referents culturáis diferents. • Joves que estudien i/o treballen, amb diferents graus de formado reglada i no reglada. • Joves que viuen a Barcelona o que per la feina, els estudis o la seva vida social hi teñen una relació important. • I per damunt de tot, joves amb diferents creences i actituds, amb diferents percepcions de la seva situació i del seu entorn, que han desenvolupat diferents estratégies d'adaptació i integrado i en definitiva diferents identitats. Les entrevistes Les entrevistes realitzades han estat entrevistes en profunditat, a vegades seguint un esquema d'história de vida i en altres ocasions a partir de preguntes obertes. Per a la reaützació de les entrevistes he comptat amb un guió de preguntes-guia agrupades per blocs temátics que he anat seguint mes o menys, adaptant-les a cada cas i a cada circumstáncia. De tota manera, aquest guió no ha estat ni molt menys rígid, i les entrevistes reaützades, tant per la forma com peí contingut o la durada, son prou diferents. En el cas del Casal deis Infants deí Raval, i tenint en compte les característiques especifiques del meu treball de camp, molt diferent del realitzat a I'ASCIB, vaig elaborar un nou guió d'entrevista abreujada, que vaig utiNtzar només amb dos deis tres informants contactats en aquest centre. Exceptuant el cas d'una de les entrevistes, feta amb dos informants alhora per una circumstáncia molt especial, la resta d'entrevistes son individuáis. En alguns casos, després de la primera entrevista vaig creure convenient la reaützació d'una segona entrevista per aprofundir en alguns temes.