8. EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL

José M. Blanco Moreno,1 Josep M. Seguí, Joan Pino,2 Efrem Batriu3 i Andrés Valverde Martínez

1. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció de Botànica i Micologia. Fa- cultat de Biologia. Universitat de . Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO). Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona. 2. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Departament de Biologia Animal, Biolo- gia Vegetal i Ecologia (BABVE). Universitat Autònoma de Barcelona. 3. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, secció de Botànica i Micologia. Facul- tat de Biologia. Universitat de Barcelona. Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO). Departament d’Eco- logia. Universitat de Barcelona.

delta-llobregat.indb 223 12/12/2018 16:50:19 224 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

8.1. ANTECEDENTS A L’ESTUDI autors incideixen en una visió «clàssica» de DE LA VEGETACIÓ DEL DELTA la pineda litoral, com una pineda plantada en DEL LLOBREGAT èpoques recents que malgrat tot presentava un alt valor natural, especialment per la seva Els botànics han visitat des de temps antics riquesa en orquídies. (vegeu el capítol 23 d’aquesta mateixa publi- En aquesta obra, Antoni i Oriol de Bolòs cació) el delta del Llobregat, on era possible, i destaquen l’existència de sectors propers al encara ho és fins a un cert punt, observar un litoral amb prats humits sobre sòls de salini- conjunt variat dels tipus de vegetació lligats a tat variable, que al terme municipal del Prat les particularitats de les sorres litorals, dels de Llobregat atenien la seva màxima extensió sòls inundats, de les llacunes litorals o dels sòls en el Delta, fins a dos quilòmetres terra en- salins. La primera referència d’aquests inves- dins. També mencionen com a interessants tigadors correspon a Joan Salvador i Boscà diverses formes de vegetació higròfila a les (1598-1681), que va visitar el Prat de Llobre- séquies i les maresmes de l’entorn de les lla- gat en companyia de diversos farmacèutics cunes litorals. Ara bé, el 1950, la major part barcelonesos l’any 1626 en una campanya de la plana deltaica era ja conreada, i en els florística. Ara bé, l’estudi de la vegetació al ambients agrícoles la vegetació natural que- Delta encara hauria d’esperar tres segles, ja dava reduïda a les comunitats vegetals arven- que tots els estudis botànics realitzats fins al ses i ruderals, a més d’alguns prats que es segle xx van ser de caire florístic. Fins a l’any mantenien gràcies a la pastura. 1934 no hi ha una primera referència explíci- Dotze anys més tard, el 1962, Oriol de ta a la vegetació del delta del Llobregat en un Bolòs publicà El paisaje vegetal barcelonés. treball científic, arran de l’expedició de la En aquest treball s’aporta el primer mapa de Station Internationale de Géobotanique Mé- vegetació (figura 1) que abasta el delta del diterranéenne et Alpine (SIGMA) realitzada Llobregat, en el qual col·laborà Josep Vigo. per Catalunya per un grup de botànics euro- L’orientació del mapa és bàsicament fitoce- peus (Braun-Blanquet et al., 1935). Encara nològica i s’hi indiquen la distribució dels que el marc geogràfic de l’estudi va ser molt diferents dominis potencials de vegetació i ampli, aquest treball ens ofereix una visió de les comunitats vegetals que apareixien al parcial del Delta que ens permet formar-nos territori, encara que l’escala (1:100.000) no una idea vaga dels canvis que ha patit el ter- permet una anàlisi detallada de la vegetació o ritori des d’aleshores. dels canvis ocorreguts en el paisatge vegetal d’aquells anys ençà. Per contra, les descrip- cions acurades de la vegetació que conté el 8.1.1. Els treballs dels bolòs llibre permeten fer-se una idea de l’abast ter- ritorial de les comunitats vegetals i, de vega- L’any 1950, Antoni de Bolòs i Vayreda (1889- des, del seu estat de conservació. Aquest tre- 1975) i Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007) ball, a més, aporta un model de l’ordenació van publicar Vegetación de las comarcas bar- de les comunitats vegetals d’acord amb els celonesas. Oriol de Bolòs n’elaborà l’apartat gradients ecològics d’inundació, salinitat, de les comunitats vegetals i descriví d’una grau d’exposició a la influència del mar, etc., manera exhaustiva la vegetació del delta del que en part encara es pot considerar vàlid Llobregat, sector del litoral barceloní on la per al Delta. vegetació litoral i d’aiguamoll assolia el mà- En aquesta obra, Oriol de Bolòs suposa xim desenvolupament. Aleshores encara es que, antigament, al sector occidental del del- conservaven importants zones amb vegetació ta del Llobregat s’hi constituïa un matollar dunar, especialment als termes municipals de càdec a la part interna de les platges, a la de Castelldefels i Gavà. En aquest treball, els zona de transició entre la vegetació de les

delta-llobregat.indb 224 12/12/2018 16:50:19 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 225

Figura 1. Mapa del delta del Llobregat extret del mapa de vegetació d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo (Bolòs, 1962). Hi indiquen cinc dominis potencials: el de la vegetació de llocs salins (en lila), el de les platges i dunes (en groc), el del matollar de càdec (en marró fosc), el dels hàbitats d’aigua dolça i de ribera (en blau) i el dels alzinars (en marró clar). Sobre d’aquests dominis s’hi indiquen determinades comunitats (actuals) significati- ves al Delta: les pinedes sobre dunes (T), la vegetació de les llacunes litorals (trama vertical vermella) i les di- ferents comunitats d’ambients agrícoles, aleshores encara dominants al paisatge deltaic (trama negra, diago- nal, horitzontal o vertical).

dunes mòbils i l’alzinar de la franja més inte- natural de la comarca de Barcelona. Medidas rior. Malgrat això, aleshores ja devia ser no- necesarias para su protección y conservación tòria la degradació d’aquests matollars, subs- (Camarasa et al., 1979). El mapa esmentat, ai- tituïts per les pinedes de pi pinyer i pi blanc. xecat a escala 1:10.000 i publicat a 1:25.000, De la mateixa manera, bona part de les co- representa el resultat d’un treball de camp munitats arbòries i arbustives que orlaven el realitzat entre els anys 1973 i 1974 per a com- riu i alguns sectors de les llacunes litorals o plementar i contrastar les dades obtingudes de les corredores ja eren molt fragmentades, en l’anàlisi de la fotografia aèria del territori. mentre que moltes de les terres restants eren Aquesta obra, sorgida de la voluntat constituïdes per comunitats vegetals empo- d’elaborar un inventari complet i detallat de brides i ruderalitzades a causa de la rompuda la diversitat del medi natural de l’entorn de la de les terres amb la finalitat de conrear-les. ciutat de Barcelona, volia constituir-se no so- lament en un registre documental, sinó tam- bé en una base fonamentada per a l’ordena- 8.1.2. El mapa de l’àrea ció territorial. L’orientació de l’obra imprimí metropolitana de Barcelona un caràcter especial a la cartografia de la ve- getació que s’hi presenta. No és una carto- Acabat l’any 1974, però publicat el 1979, el grafia dedicada a la interpretació teòrica del Mapa del paisaje vegetal de la comarca de paisatge vegetal; alhora que s’hi indicaren Barcelona y entorno inmediato, de l’àrea me- amb precisió els tipus de vegetació que s’hi tropolitana de Barcelona, és cronològicament podien trobar, és el primer document com- el següent treball que tracta amb detall el plet sobre l’ocupació territorial del Delta. En medi del delta del Llobregat, dins d’un pro- relació amb la descripció de la vegetació del jecte més ambiciós, exposat en El patrimonio delta del Llobregat, però, s’hi fan unes pinze-

delta-llobregat.indb 225 12/12/2018 16:50:20 226 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

llades necessàriament superficials, donat 8.1.4. Els treballs recents l’abast territorial de l’obra (des del Garraf fins a la serra de Marina i des del litoral fins a Els treballs duts a terme entre els anys 2000 i la depressió del Vallès). Entre els aspectes 2010 tenen un caràcter més parcial i sovint més rellevants d’aquesta obra, hi ha la cons- són informes lligats a la gestió del territori tatació de la quasi absoluta desaparició de les per part dels ajuntaments del Delta o de les dunes, de la vegetació de platges i de la mà- entitats gestores dels espais naturals per tal quia litoral de càdec, de la qual es diu que de resoldre la manca d’informació actualit- només en quedaven «petits vestigis indica- zada sobre la vegetació deltaica. Aquests tre- dors». Distingeixen, a més, entre el Delta oc- balls han subministrat informació molt mi- cidental, on la pineda era ja, de facto, una nuciosa sobre l’estat de conservació de les zona urbanitzada amb pins, i el Delta central, diferents àrees estudiades, sovint comple- a la zona propera a les llacunes litorals, on la mentada amb mapes de vegetació molt deta- pineda encara conservava molts dels seus va- llats. Paral·lelament, fruit d’assistències tècni- lors naturals. ques al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, s’han fet treballs de cartografia de la ve- getació que cobreixen grans extensions del 8.1.3. El mapa del delta Delta. Aquesta cartografia s’enquadra en pro- del Llobregat i el Garraf jectes pluridisciplinaris, d’avaluació de la qualitat ambiental i de l’impacte ecològic de L’any 1993 es publicà, impulsat per la Fun- les grans obres d’infraestructura que s’han dació Pública Museu de Gavà i amb el suport realitzat en els darrers anys. del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el Mapa de vegetació del delta del Llobregat i el Garraf, que cobreix el delta 8.1.4.1. Alguns treballs sectorials del Llobregat i el massís de Garraf. El mapa va ser aixecat el 1990 a una escala 1:25.000, L’any 2003 es va portar a terme l’estudi del pa- i va ser publicat a 1:50.000 (Soriano i Bus- ratge dels Reguerons (Valverde et al., 2003), al quet, 1993), de manera que ofereix una visió terme municipal de , que incloïa amb poc detall de l’extensió dels diferents ti- una avaluació de les comunitats vegetals i un pus de vegetació. mapa de vegetació força detallat. Aquest es- Al text que acompanya el mapa (Lascu- pai abasta poc més de trenta-set hectàrees, rain, 1993), a manera de llegenda ampliada, amb dues basses d’origen artificial envolta- s’hi constata el procés de degradació que des d’antics camps de conreu abandonats en afectava els ambients litorals, aquàtics i sa- la dècada dels anys setanta del segle xx i in- lins del Delta. En aquell moment ja era una closos l’any 1994 en la xarxa de zones d’espe- realitat patent la regressió de la línia de la cial protecció per a les aus (ZEPA). Aquests costa que, juntament amb la pressió urbanís- espais naturalitzats envoltats de camps de tica, havia reduït a la mínima expressió les conreus són un enclavament singular entre comunitats vegetals de les sorres litorals. la resta d’espais deltaics, car el seu abandona- D’altra banda, també es constata la degrada- ment va propiciar la recuperació d’una vege- ció dels salobrars deguda a l’alteració de la tació que correspon a una zona humida mo- dinàmica hídrica d’aquests ecosistemes, tot i deradament salina. que també s’hi indiquen les oportunitats de L’any 2003 també es va fer un mapa de la recuperació que oferien les incipients mesu- vegetació de la maresma del Remolar-Fili- res de conservació (Pla d’Espais d’Interès pines a escala 1:2.000 (Seguí i Pino, 2003). El Natural) que es començaven a desenvolupar mapa es va acompanyar d’una descripció de en aquell moment. les comunitats vegetals presents, caracterit-

delta-llobregat.indb 226 12/12/2018 16:50:20 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 227

zades en funció del nivell d’inundació i la sa- l’aeroport de Barcelona (Pino, 2000). Aquest linitat, i d’una avaluació de l’estat de conser- mapa es va aixecar mitjançant fotointerpre- vació i el grau d’amenaça dels tipus de tació d’ortoimatges en color a escala 1:2.500 vegetació descrits, així com del grau d’interès cedides per AENA i completada amb treball d’algunes espècies vegetals presents. de camp, fent servir una llegenda d’hàbitats L’any 2005 es va executar un estudi sobre genèrics inspirats en la llegenda CORINE. l’estructura i la vegetació de la platja del Re- Aquest últim mapa també va servir de base molar, al municipi de Viladecans (González per al desenvolupament d’un nou mapa dels et al., 2005). Aquest sector de la platja havia hàbitats del delta del Llobregat més recent i patit una forta pressió humana durant més de estès a la totalitat de l’hemidelta sud (elabo- cinquanta anys, que es va reduir amb el tanca- rat per Joan Pino al 2007). Aquest mapa es va ment del càmping El Toro Bravo i la restric- obtenir a partir de la fotointerpretació a es- ció parcial de l’accés a la platja. En aquest tre- cala 1:2.500 d’imatges QuickBird de 2005 ce- ball s’evidencia una tímida recuperació de la dides per l’Ajuntament del Prat de Llobregat, naturalitat del paratge, no solament en relació combinada amb una feina de camp exhaus­ amb la flora (és l’única platja del Delta amb tiva, i ha servit de base per a la cartografia de una població espontània d’Otanthus mariti- la vegetació que presentem en aquest capítol mus, una planta dunar raríssima a Catalu- (vegeu l’annex). nya), sinó també per la recuperació de la to- pografia característica dels arenals marítims. L’any 2006 es va realitzar una tipificació 8.2. EL PAISATGE VEGETAL de la vegetació de la plana deltaica de Gavà DEL DELTA DEL LLOBREGAT (Seguí et al., 2006) que inclou un mapa dels hàbitats i d’usos del sòl, juntament amb una El delta del Llobregat és un territori consti- descriptiva dels hàbitats i una valoració del tuït per materials sedimentaris aportats pel seu interès biològic i de l’estat de conserva- riu i pels corrents marins, sense accidents ció. Dels vint-i-cinc tipus d’hàbitats recone- geogràfics remarcables i sotmès a un clima guts, els autors en destaquen els hàbitats semblant al del massís de Garraf i a la de- d’interès prioritari per a la Unió Europea, les pressió del Vallès; tot i això, la vegetació del dunes amb pinedes de pi pinyer i les llacunes Delta té una fisiognomia diferent a la del seu litorals, i els hàbitats d’interès comunitari, les entorn. A la plana deltaica, els condicionants dunes mòbils amb vegetació dels arenals ma- ambientals i antropogènics determinen la rítims, les dunes litorals fixades amb comu- presència de quatre grans grups de vegetació: nitats de Crucianella maritima, les depres- les comunitats halòfiles, vinculades a la sali- sions humides interdunars i les alberedes. nitat edàfica; les comunitats psammòfiles, lligades als arenals litorals; les comunitats hi- gròfiles, lligades a la influència de l’aigua, i 8.1.4.2. El mapa dels hàbitats les comunitats antròpiques, determinades per les activitats humanes. Ara bé, cal desta- Més recentment, la posada a punt de la tec- car que el grau de pertorbació antròpica de nologia SIG i una prospecció de camp més totes les comunitats naturals i seminaturals extensa han permès una millora de la resolu- del Delta ha estat molt intens, especialment ció cartogràfica, tant espacial com temàtica. en els últims decennis. L’efecte de l’activitat Correspon a aquesta etapa el mapa dels hàbi- humana sobre un territori d’origen recent fa tats de gran part de l’hemidelta sud (entre el que la vegetació sigui en general poc estruc- riu Llobregat i l’estany de la Murtra), que es turada i que les unitats fitocenològiques (co- va fer servir com a informació de base per als munitats vegetals) difícilment es puguin estudis d’impacte ambiental de l’ampliació de identificar inequívocament.

delta-llobregat.indb 227 12/12/2018 16:50:20 228 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

8.2.1. Els hàbitats del Delta aportacions d’aerosols transportats pel vent. Cal tenir en compte també que la textura del Per a la descripció dels tipus de vegetació del sòl és important a l’hora de determinar-ne la delta del Llobregat s’ha pres com a base el salinitat, ja que la retenció de les sals aug- Manual dels hàbitats de Catalunya (2005- menta si el sòl és més argilós i compacte. Els 2008), que estableix la tipologia dels hàbitats terrenys salins, anomenats salobrars, són co- reconeguts dins del territori català sobre la lonitzats per la vegetació halòfila i les plantes base de criteris establerts pel CORINE Bioto- que s’hi fan s’anomenen halòfits. Alguns ha- pes Manual de la Unió Europea (Commision lòfits, com les salicòrnies o cirialeres, presen- of the European Communities, 1991). La ti- ten òrgans suculents, perquè l’acumulació de pologia dels hàbitats exigeix el reconeixe- sals en el seu interior determina l’inflament ment global dels components biològics, eco- de les cèl·lules; però d’altres, com el salat por- lògics i físics d’aquestes unitats, però per als tulacoide (Atriplex portulacoides) i els tama- biòtops amb una component vegetal ben ca- rius (Tamarix sp.), eliminen la sal mitjançant racteritzada és suficient, en termes generals, glàndules excretores situades a les fulles. Però la delimitació de les fitocenosis correspo- alguns ambients, a part de ser salins, també nents. Aquesta tipologia segueix en gran me- poden restar inundats gran part de l’any, sura el sistema fitosociològic de vegetació es- fent-hi encara més difícil la vida vegetal. La tablert per Braun-Blanquet (1979). És per salinitat i la inundació del terreny són els fac- això que en la descripció del paisatge vegetal tors que determinen la distribució de les co- del Delta usem un esquema mixt: els diver- munitats vegetals dels hàbitats litorals (vegeu sos tipus de vegetació s’agrupen en grans ti- l’apartat 8.3 sobre els factors ecològics que pus d’hàbitats deltaics. Per a facilitar la inter- determinen la distribució de les comunitats pretació del paisatge vegetal del Delta, així vegetals de maresma). Actualment, aquests com per a fer més directa la seva representa- ambients ocupen prop d’un 1,5 % del territo- ció cartogràfica, en aquesta descriptiva algu- ri deltaic (113 hectàrees), sempre formant ta- nes unitats s’han agrupat de manera diferent ques disperses, principalment vora el mar. a la que correspondria en el Manual dels hà- bitats. D’altra banda, per a la comoditat del lector, no s’han inclòs en el text els noms 8.2.2.1. Els matollars halòfils cien­tí­fics de les comunitats vegetals (associa- cions i subassociacions del sistema fitosocio- La vegetació halòfila comprèn comunitats lògic) que s’han descrit al Delta i que es poc diverses que poden estar constituïdes ex- poden trobar formant part de les diferents clusivament per plantes herbàcies o per plan- menes de vegetació deltaica. El lector inte- tes llenyoses, i en aquest cas constitueixen els ressat podrà trobar aquesta informació a matollars. Aquests tipus de vegetació no l’annex, on s’exposa el lligam entre aquestes ocupen grans extensions del Delta pel fet que unitats i la representació al mapa d’hàbitats els sòls fortament salins s’hi donen en comp- que acompanya aquesta obra. tats sectors, però són hàbitats molt caracte- rístics del paisatge deltaic. Els matollars halò- fils ocupen prop de 17,5 hectàrees al Delta. 8.2.2. Els sòls salins Els salicornars arbustius es constituei- xen sobre sòls salins sotmesos a un període La proximitat del mar és el factor responsa- d’inundació curt. A part de la salicòrnia ar- ble de la salinitat dels sòls al delta del Llobre- bustiva (Arthrocnemum fruticosum) solen gat. La salinització es pot produir per la in- trobar-s’hi la salsona (Inula crithmoides), trusió d’aigua marina a l’aqüífer superficial, l’ensopeguera (Limonium narbonense) i al- per les inundacions d’aigua marina i per les gunes plantes herbàcies com Aeluropus litto-

delta-llobregat.indb 228 12/12/2018 16:50:20 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 229

ralis o Puccinellia festuciformis. Al Delta, el matollars de salat portulacoide (Atriplex salicornar arbustiu es troba empobrit i en portulacoides), habitualment constituïts úni- franca regressió, fins al punt que, de les deu cament per denses poblacions d’aquesta es- hectàrees que ocupa, només es troba en bon pècie. Sovint formen petites superfícies en estat a la maresma de la Ricarda i en petites mosaic amb els salicornars i les jonqueres ha- superfícies a Can Sabadell. Els salicornars de lòfiles en els sectors més elevats del terreny. cirialera glauca es desenvolupen sobre sòls Sobre sòls salins ruderalitzats i en camps de fortament salins, coberts parcialment d’eflo- cultiu abandonats es formen els matollars de rescències salines durant l’eixut estival. A més salat (Suaeda vera). Poden acompanyar el sa- de la cirialera glauca (Arthrocnemum ma- lat algunes espècies dels matollars halòfils crostachyum), hi podem trobar el salat (Suae- com la salsona, el donzell marí (Artemisia da vera) i dues gramínies molt rares, Elymus gallica) i algunes espècies nitròfiles. elongatus i Sphenopus divaricatus. Les darre- res localitats d’aquesta comunitat al Delta, avui desaparegudes, es trobaven entre els re- 8.2.2.2. Els prats i les jonqueres halòfiles talls de vegetació natural de l’antic Reial Club de Golf El Prat i al sector del pas de les En l’entorn de les llacunes litorals i en alguns Vaques de l’aeroport. sectors propers al litoral es constitueix l’am- Els matollars halonitròfils es constituei- bient de maresma pròpiament dita, amb un xen sobre sòls moderadament salins i no gai- conjunt de comunitats vegetals disposades re humits, de vegades ocupant camps aban- segons la seva tolerància a la inundació i a la donats. Sobre sòls salins i secs, s’hi fan els salinitat del sòl. Aquests ambients ocupen

Figura 2. Perfils de la vegetació al paratge de Reguerons, segons Valverde et al. (2003).

delta-llobregat.indb 229 12/12/2018 16:50:20 230 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

una mica més de 95 hectàrees de la franja li- Sobre els sòls rarament inundats i feble- toral deltaica. ment salins es constitueixen els prats de plan- El salicornar herbaci és un prat de pocs tatge marí (Plantago crassifolia), una planta decímetres d’alçària format per plantes cras- perenne de fins a 20 cm d’alçària amb les fu- ses anuals que colonitzen les àrees llarga- lles suculentes. Acompanyen el plantatge ment inundades d’aigua salabrosa. Aquests marí altres espècies, entre les quals desta- salicornars herbacis estan constituïts per un quen el jonc negre (Schoenus nigricans), Li- nombre molt reduït d’espècies, de vegades monium virgatum i algunes espècies anuals, únicament per la salicòrnia herbàcia (Sali- com Centaurium pulchellum ssp. tenuiflo- cornia patula). Al Delta, aquests prats poden rum i Blackstonia perfoliata. Aquesta mena formar superfícies importants a la maresma de prats són probablement, amb unes 38 del Remolar i a la de la platja de Ca l’Arana. hectàrees, la comunitat halòfila més estesa al En els sectors sotmesos a pertorbació natural Delta. En alguns sectors dels prats de plan- o antròpica, la comunitat de la salicòrnia tatge marí destaca la presència de poblacions herbàcia és substituïda pels prats saliners nombroses d’algunes orquídies, com ara amb soses anuals. Aquesta comunitat vege- d’Orchis coriophora i d’Ophrys sphegodes. tal té una diversitat d’espècies més gran que D’una manera excepcional, en els prats de l’anterior i està constituïda, entre d’altres, pel plantatge marí de la maresma del Remolar salat marí (Suaeda maritima), la sosa (Salso- s’han trobat fins a onze espècies d’orquídies, la soda) i l’herba molla (Atriplex prostrata). entre les quals destaca Serapias parviflora, la Els prats de plantes crasses anuals ocupen ac- població més important de la qual a Catalu- tualment unes 2,6 hectàrees en el Delta. nya és al delta del Llobregat. Les jonqueres de jonc marí colonitzen sòls salins inundats durant llargs períodes. El jonc marí (Juncus maritimus) pot formar den- 8.2.3. Les platges i les dunes sos poblaments monoespecífics, però allà on la seva densitat és menor pot conviure amb Les platges arenoses ocupen una franja estre- altres espècies d’interès, com Aster tripolium, ta de la façana marítima, encara que consti- Linum maritimum, Triglochin maritimum i la tueixen un element fonamental del medi na- trencadalla (Kosteletzkia pentacarpa). Les mi- tural del Delta, amb unes 500 hectàrees de llors representacions d’aquesta comunitat ve- terreny. Les platges deltaiques són acumula- getal es troben en els marges de la llacuna de cions de sorres aportades principalment pel la Magarola i a l’entorn de la llacuna de la Ri- riu i redistribuïdes pels corrents marins. carda. En ambients menys inundats, les jon- Aquestes sorres són majoritàriament de mida queres de jonc marí deixen pas als espartinars mitjana, amb partícules d’entre 2 i 0,2 mm litorals, prats densos relativament alts que es- de grandària, fet que en determina la baixa tan constituïts per poblaments purs d’esparti- capacitat de retenció d’aigua i de nutrients, i na (Spartina versicolor). En ambients més secs la manca d’estabilitat del substrat. i en camps de cultiu abandonats es troben les A causa dels condicionants ecològics es- jonqueres de jonc agut. El jonc agut (Juncus mentats, a les sorres del litoral s’hi desenvolu- acutus) pot formar poblacions molt denses, pa una comunitat de plantes especialment amb una diversitat molt reduïda; es poden adaptades, que constitueixen la vegetació trobar en diferents sectors de la marina del psammòfila. Algunes plantes dels arenals ma- Prat de Llobregat, Can Sabadell, Reguerons, a rítims disposen d’adaptacions morfològiques la maresma del Remolar i al paratge de Cal que els permeten minimitzar la pèrdua d’ai- Dimoni. Jonqueres i espartinars cobreixen, en gua, com les fulles dures del panical marí conjunt, una superfície aproximada de 79 (Eryngium maritimum) o la densa pilositat de hectàrees al Delta. les tiges i les fulles del melgó (Medicago mari-

delta-llobregat.indb 230 12/12/2018 16:50:20 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 231

na). Altres espècies, en canvi, desenvolupen gens o la mansega marina (Cy­pe­rus capita- un potent sistema radical que els permet la tus), a més del jull de platja. La cresta de les sustentació en un medi físic inestable, com és dunes, on l’efecte del vent és més important, el cas del jull de platja (Elymus farctus). està colonitzada per la comunitat de borró Ara bé, en poc espai, terra endins, les con- (Ammophila arenaria), una gramínia que dicions ambientals canvien dràsticament: el forma denses tofes que contribueixen a esta- substrat s’estabilitza, incrementa el contin- bilitzar les dunes. Aquesta comunitat està gut en matèria orgànica i la disponibilitat constituïda principalment per geòfits i hemi- d’aigua, etc. Aquest fenomen dóna lloc a una criptòfits, plantes que durant l’hivern conser- ordenació característica de les comunitats al ven òrgans subterranis o una roseta de fulles litoral (figures 3 i 4). basal. Entre les espècies més vistoses podem citar la corretjola de mar (Calystegia soldane- lla), el melgó i el panical marí. 8.2.3.1. La vegetació herbàcia dels A la franja de rereduna, sobre sòls sor- arenals marítims rencs més estables, s’estableixen comunitats vegetals constituïdes majoritàriament per es- A la primera franja litoral, entre el límit ordi- pècies subarbustives com la crucianel·la (Cru- nari del mar i el límit superior de màxima in- cianella maritima), el gavó de mar (Ononis fluència de les onades, trobem una zona de natrix ssp. ramosissima), la bufalaga (Thy- platja sense vegetació que correspon a la plat- melaea hirsuta) i altres espècies pròpies de la ja baixa. Una mica més endins, gràcies a les brolla mediterrània com la sempreviva (He- aportacions de nutrients deixats per les ona- lichrysum stoechas) o l’estepa borrera (Cistus des i pels temporals, trobem aquí i allà comu- salviifolius). La comunitat de crucianel·la es nitats vegetals pioneres amb espècies nitrò- fa a la banda més propera al mar, mentre que files, com el rave de mar (Cakile maritima) i a la més interior, ja en contacte amb la pri- la barrella punxosa (Salsola kali), o amb es- mera franja de pins, o a les clarianes de la pècies halonitròfiles com Atriplex prostrata i pineda, es constitueixen els poblaments de Atriplex tatarica. El sobrevent de les dunes bufalaga i timó de platja (Teucrium polium està ocupat per la comunitat de jull de platja ssp. dunense). Aquesta comunitat vegetal és (Elymus farctus). Aquesta comunitat vegetal molt rara avui al Delta; les millors represen- està formada per plantes dotades d’extensos tacions es poden trobar a la rereduna de la rizomes superficials, com Sporobolus pun- platja de Cal Francès i de Can Camins.

Figura 3. Perfil de les comunitats vegetals dels arenals marítims al delta del Llobregat, segons Bolòs (1962).

delta-llobregat.indb 231 12/12/2018 16:50:21 232 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Figura 4. Perfil de la vegetació de la platja de Cal Francès, Viladecans, segons Romà Rigol, a Hoyo i Gon- zález (2001). 1, dunes embrionàries, amb la comunitat de jull de platja; 2, dunes mòbils, amb la comunitat de borró; 3, dunes estabilitzades, amb la comunitat de crucianel·la i la pineda pulviniforme; 4, pineda litoral, amb orquídies; 5. vegetació ruderal.

Atesa l’acció antròpica, especialment dels nia. Són poblaments poc densos d’arbustos banyistes, el perfil de les comunitats vegetals com l’estepa borrera, la sempreviva, el roma- dels cordons dunars es troba desdibuixat i ní (Rosmarinus officinalis) i el llentiscle (Pis- trobem arenals marítims pertorbats amb tacia lentiscus), i estan en contacte amb la una forta presència de plantes ruderals i in- primera franja de pins. Aquest tipus de vege- troduïdes, com el cascall marí (Glaucium fla- tació característic del mantell forestal costa- vum), Panicum repens, Medicago littoralis o ner ha esdevingut rar al Delta, on només és els caps blancs (Alyssum maritimum), i in- present en unes 13 hectàrees. troduïdes com Ambrosia coronopifolia, Cus- Les pinedes, tot i que no arriben a un 4 % cuta campestris o Oenothera erythrosepala. del territori, són unes de les formacions ve- Els sectors de la rereduna i de la pineda getals més característiques del litoral deltaic, litoral amb un nivell freàtic proper a la su- del qual ocupen unes 285 hectàrees. A prop del perfície, poden ser colonitzats per les jon- mar, els pins adquireixen una forma ajaguda queres de les depressions humides interdu- en resposta a l’acció del vent. Les pinedes pul- nars. Aquestes jonqueres estan constituïdes viniformes presenten poca alçària i ofereixen per poblaments de jonc boval (Scirpus ho- unes condicions ambientals diferents a les del loschoenus var. australis), però la varietat més seu entorn, perquè atenuen l’acció del vent, típica està caracteritzada per la presència de retenen humitat i en produir més restes vege- la cesquera (Saccharum ravennae), una gra- tals aporten nutrients al sòl. Aquestes condi- mínia de fins a 2,5 m d’alçària, i d’altres plan- cions fan que, entre els pulvínuls, s’hi puguin tes higròfiles o feblement halòfiles, com el desenvolupar molses, fongs i diverses espè- jonc negre o el plantatge marí. Les jonqueres cies d’orquídies, entre les quals destaquen de jonc boval i cesquera avui mantenen su­ Ophrys tenthredinifera i Ophrys fusca. per­fí­cies significatives únicament a la marina La pineda litoral està formada majorità- de Gavà; en el mapa de vegetació s’han inclòs riament per pi pinyer (Pinus pinea), però en els prats de plantatge marí. també per pi blanc (Pinus halepensis). A les pinedes ben conservades hi trobem un estrat arbustiu amb aladern (Rhamnus alaternus), 8.2.3.2. La brolla i la pineda sobre dunes aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifo- lia) i un estrat herbaci amb algunes plantes Als sectors de la rereduna es poden trobar dels alzinars, com Rubia peregrina, Aspara- dunes colonitzades per la brolla mediterrà- gus acutifolius i Vincetoxicum nigrum, i tam-

delta-llobregat.indb 232 12/12/2018 16:50:21 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 233

bé algunes espècies d’orquídies, com Epipac- de les seves aigües, estan poblats per comu- tis microphylla i Cephalanthera rubra. En els nitats planctòniques o per masses d’algues sectors de la pineda més degradats, en canvi, filamentoses. En són exemples les llacunes es troben clarianes ocupades per espècies ar- del Remolar, la Ricarda i la Murtra, o el tram bòries ornamentals usades en l’arbrat urbà, final del Llobregat i de la riera de la Sentiu. com Acer negundo o Robinia pseudoacacia, Altres llacunes com la Magarola, Cal Tet i la un sotabosc de bardissa amb espècies exòti- Roberta, en canvi, alberguen comunitats de ques com Pittosporum tobira o el lligabosc plantes aquàtiques constituïdes majoritària- japonès (Lonicera japonica) i un estrat her- ment per Potamogeton pectinatus, amb una baci amb Parietaria officinalis o Stenota- presència menor de Ruppia maritima, aques- phrum secundatum. ta última lligada a aigües amb una salinitat més elevada. Alguns estanys o basses d’origen artificial 8.2.4. Les masses d’aigua litorals poc profunds i les zones inundables litorals, com la maresma del Remolar-Filipines i al- Els trams finals del riu Llobregat i d’algunes guns sectors de la maresma de la platja de Ca rieres (Sant Climent, la Sentiu), les llacunes l’Arana, són hàbitats amb aigües salabroses litorals i diverses basses i canals es caracterit- estagnants. Aquests ambients constitueixen zen per tenir aigües lliures permanents sala- hàbitats aquàtics naturalitzats que, esporàdi- broses. Poden ser masses d’aigua d’origen cament, poden albergar poblaments de plan- natural, sovint modificades per canalitza- tes aquàtiques, però sovint la mala qualitat de cions, drenatges o assecaments, o bé llacunes l’aigua en fa inviable la presència. Alguns es- i canals artificials o basses formades per l’ex- tanys d’origen artificial, en els primers anys tracció d’àrids. Com ja s’ha comentat, l’aigua de la seva existència, poden albergar pobla- d’aquestes masses d’aigua es pot qualificar de ments de caròfits o altres plantes aquàtiques salabrosa, fruit d’un equilibri entre les aigües que requereixen aigües clares, si bé la ten- de l’aqüífer superficial i de les aportacions dència a l’eutrofització que presenten fa que dels canals i de la pluja i de l’aigua de mar. els caròfits desapareguin en anys posteriors i Amb tot, les aigües de les llacunes més peti- siguin substituïts per poblaments monoespe- tes tenen graus de salinitat molt diversos, i cífics de Potamogeton pectinatus, capaç de aquest factor condiciona les espècies de plan- resistir medis aquàtics més rics en nutrients. tes aquàtiques que les poden colonitzar. Les Dos exemples d’aquest procés són l’estany de activitats agrícoles i industrials, que aporten Cal Tet i l’estany de laminació del Campus grans quantitats de nutrients i contaminants de la Universitat Politècnica de Catalunya a al medi aquàtic, incrementen tanmateix la Castelldefels. terbolesa de l’aigua i poden causar la desapa- rició de les comunitats de plantes aquàtiques. Els estanys i les llacunes litorals ocupen al 8.2.5. Els hàbitats d’aigua dolça Delta aproximadament 63 hectàrees, sense i de ribera comptar el tram final del riu (81 ha). En l’entorn del riu, de les basses i les grans corredores, es creen unes condicions ecològi- 8.2.4.1. La vegetació de les masses ques especials que afavoreixen la presència d’aigua litorals d’unes comunitats vegetals adaptades a uns nivells hídrics més elevats (figura 5). Els am- La major part de les llacunes litorals i els bients amb inundació permanent, com ara les trams finals del riu i les rieres, que presenten basses, les llacunes o la xarxa de canals, po- una forta contaminació orgànica i química den ser colonitzats per plantes amb les fulles

delta-llobregat.indb 233 12/12/2018 16:50:21 234 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Figura 5. Perfil teòric de la disposició dels hàbitats aquàtics i d’algunes de les espècies més característiques d’aigua dolça en un sector de la rereduna de Gavà (segons Seguí et al., 2006). Vegetació hidrofítica: 1. Lemna minor; 2. Chara vulgaris; 3. Potamogeton pectinatus. Vegetació helofítica i herbassars higròfils associats: 4. Phragmites australis; 5. Typha angustifolia; 6. Cladium mariscus; 7. Scirpus maritimus; 8. Samolus valerandi; 9. Juncus bufonius; 10. Iris pseudacorus; 11. Carex vulpina. Jonqueres i prats humits: 12. Scirpus holoschoenus; 13. Juncus acutus; 14. Saccharum ravennae; 15. Agrostis stolonifera; 16. Lotus corniculatus. Albereda: 17. Inula viscosa; 18. Populus alba; 19. Rubus ulmifolius; 20. Brachypodium sylvaticum; 21. Plantago major.

submergides o flotants, anomenades hidrò- eutròfiques, amb la presència esporàdica de fits. Els marges de les basses o de les llacunes la falguera aquàtica Azolla filiculoides, una són colonitzats per plantes amb les fulles espècie al·lòctona naturalitzada a tot Europa. emergents o helòfits. Finalment, en els ter- Els canals amb aigües estagnants o de cor- renys més allunyats de l’aigua, amb humitat rent feble poden acollir també poblacions de permanent, però habitualment no inundats, plantes aquàtiques arrelades al fons, consti- es constitueix la vegetació higròfila formada tuïdes per Potamogeton pectinatus i esporà- per les jonqueres, els prats humits i el bosc de dicament amb Polygonum amphibium. Du- ribera. Aquests hàbitats en el seu conjunt, rant la darrera dècada, alguns dels macròfits amb prop de 198 hectàrees, inclouen alguns més resistents (Potamogeton pectinatus) han dels hàbitats naturals (o seminaturals) més colonitzat també el riu, acompanyats d’espè- significatius del Delta. Molts d’aquests hàbi- cies exòtiques (Ludwigia peploides ssp. mon- tats d’aigua dolça, encara que són molt parti- tevidensis). culars, al delta del Llobregat sovint presenten En els marges dels canals es constitueixen vegetacions extraordinàriament pobres en herbassars alts dels sòls fangosos, formats espècies i resulten difícils de caracteritzar, raó per plantes anuals que es desenvolupen al fi- per la qual s’han de tractar com a poblaments. nal de l’estiu. Les espècies més característi- ques són l’herba presseguera (Polygonum persicaria), el capferrat (Cirsium monspessu- 8.2.5.1. La vegetació aquàtica i higròfila lanum), Bidens frondosa, Ranunculus scelera- dels canals tus i d’altres. En alguns trams de canals amb aigua corrent i més clara es troba la comuni- Els canals amb aigües estagnants i les grans tat del creixenar, constituïda pel creixen corredores poden hostatjar poblaments de (Rorippa nasturtium-aquaticum) i el creixen llenties d’aigua (Lemna sp.). Són agrupa- bord (Apium nodiflorum). En la major part ments densos de petits vegetals que suren a del Delta, però, a causa de les pràctiques de la superfície de les aigües dolces estagnants manteniment dels canals, trobem canals sen-

delta-llobregat.indb 234 12/12/2018 16:50:21 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 235

se vegetació aquàtica, amb els marges colo- presència important d’espècies exòtiques. Les nitzats per plantes ruderals, entre les quals plantes més significatives són l’herba presse- podem citar la llengua de bou (Rumex sp.) i guera, la cicuta (Conium maculatum), diver- gramínies com la panissola (Echinochloa ses espècies del gènere Rumex, dues artemises crus-galli), Polypogon monspeliensis o Pas- (Artemisia annua i Artemisia verlotiorum) i el palum distichum. card marià (Silybum marianum). En amplis sectors del riu, els marges es- tan colonitzats pels canyars, formacions her- 8.2.5.2. El bosc de ribera i els herbassars bàcies altes, de fins a 4 m d’alçària, constituï- de l’entorn del riu des bàsicament per canyes (Arundo donax). La canya és una espècie d’origen asiàtic que El bosc de ribera típic està constituït per un es propaga amb una gran eficiència a partir estrat arbori amb diferents espècies d’arbres dels rizomes, i té un creixement ràpid que es segons la proximitat de l’aigua i un estrat beneficia de la gran abundància de nutrients herbaci format per bardisses i vegetació hi- que aporta el riu. gròfila. Actualment, però, el bosc de ribera al delta del Llobregat gairebé no existeix. L’acti- vitat humana, que ha fet arribar els conreus i 8.2.5.3. La vegetació dels aiguamolls els polígons industrials fins a les vores del riu, ha provocat la destrucció del bosc de ri- En una seqüència típica de les comunitats bera primitiu. vegetals de les zones inundables, hi distingi- Fins al dia d’avui, al Delta s’han mantin- ríem en primer lloc els canyissars constituïts gut únicament alguns poblaments naturals pel canyís (Phragmites australis ssp. austra- d’àlbers en terrenys adjacents a les jonqueres lis) i la corretjola gran (Calystegia sepium). i les corredores en alguns sectors del munici- Són poblaments vegetals densos, de fins a pi de Gavà i en el marge esquerre de la llacu- 3 m d’alçària, formats per espècies rizomato- na del Remolar. Tot i que s’hi poden trobar ses, capaces de propagar les seves poblacions àlbers de dimensions considerables, no es mitjançant reproducció vegetativa. En els pot dir que constitueixin veritables albere- marges de les llacunes litorals i altres volums des, perquè hi falten la major part de les es- d’aigua com les basses de Cal Dimoni es tro- pècies característiques de l’estrat herbaci i el ben també els canyissars alts de Phragmites sotabosc presenta pocs elements diferencia- australis ssp. chrysanthus, amb tiges de fins a dors amb el seu entorn. Es poden trobar 6 m d’alçària que formen densos poblaments també poblaments d’oms en l’entorn de la monoespecífics. En ambients d’aigües poc corredora de Can Sabadell i la riera de Sant profundes es poden constituir també pobla- Climent, per sota de l’autovia, constituïts per ments de bogues (Typha sp.), formats habi- exemplars híbrids entre l’om comú (Ulmus tualment per Typha angustifolia ssp. austra- minor) i l’om de Sibèria (Ulmus pumila), una lis. En alguns sectors del canyissar litoral de espècie molt plantada en jardineria. Els bos- la zona de Ca l’Arana es constitueixen les mi- quets de tamariu (Tamarix canariensis) es llors comunitats de mansega (Cladium ma- desenvolupen en l’entorn de les llacunes lito- riscus) del Delta. La mansega és una planta rals, en mosaic amb les jonqueres halòfiles, que forma poblaments densos, de fins a dos però amb un període menor d’inundació. Els metres d’alçària que pot colonitzar els ter- millors exemples de tamarigar del Delta es renys inundats i els marges de les llacunes troben a les maresmes de la Ricarda. amb aigües carbonatades o salabroses. La vegetació dels marges del riu i de la llera Als marges dels estanys litorals i del riu està constituïda per herbassars higronitrò- prop de la desembocadura s’instal·len pobla- fils, formats per plantes anuals altes, amb una ments de jonques d’aigües salabroses, for-

delta-llobregat.indb 235 12/12/2018 16:50:21 236 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

mades per la jonca litoral (Scirpus litoralis) o rilis arvensis i, de vegades, poblacions de cor- la jonca marítima (Scirpus maritimus). tadèries (Cortaderia selloana). En marges de Aquestes comunitats es troben distribuïdes camins i de canals, sobre terrenys amb una per tota la franja litoral del Delta. Si ens allu- certa humitat edàfica, es desenvolupen bar- nyem del canyissar vers la banda de la terra disses amb esbarzer (Rubus ulmifolius) o ro- trobem els herbassars alts amb lliri groc megueró (Rubus caesius). Constitueixen co- (Iris pseudacorus). Les espècies que formen munitats vegetals denses i impenetrables, aquesta comunitat vegetal són plantes rizo- amb altres plantes enfiladisses com el lliga- matoses de port elevat, de fins a un metre i bosc japonès, l’apegalós (Galium aparine), mig d’alçària, i entre elles destaquen el malví Equisetum ramosissimum i d’altres. (Althaea officinalis), la salicària (Lythrum sa- En algunes parcel·les abandonades i mar- licaria), Carex cuprina i, en alguns llocs, ges de camins, sobre sòls no excessivament Polygonum salicifolium. En alguns sectors secs, es formen els prats mesoxeròfils de gra- inundables del paratge de Cal Tet es mante- mínies perennes. Són formacions herbàcies, nen encara superfícies significatives de prats conegudes com a fenassars, de fins a un me- humits, mantinguts per la sega i la pastura. tre d’alçària, constituïdes per les gramínies Els prats humits estan integrats per una gran Brachypodium phoenicoides o Elymus pun- diversitat d’espècies com Festuca arundina- gens, juntament amb altres espècies, com Lo- cea, Carex distans, Ranunculus bulbosus i lium perenne, Plantago lanceolata, etc. En les Juncus compresus, entre d’altres. zones on s’acumulen residus orgànics i en terrenys remoguts trobem la vegetació rude- ral. Les plantes que formen part d’aquests 8.2.6. Els hàbitats antròpics ambients estan adaptades a una gran diversi- tat de condicions, de manera que aquesta ve- Les comunitats vegetals lligades a les activi- getació pren aspectes molt diferents segons tats agrícoles, anomenades comunitats ar- l’indret i l’època de l’any en què es desenvo- venses, estan constituïdes per plantes herbà- lupa. Així, en els llocs amb el terreny com- cies de creixement ràpid i de cicle vital curt. pactat, com són els camins i les zones habita- D’altra banda, al voltant de les poblacions des, es formen gespes baixes formades per humanes, a les vores dels camins i dels erms diferents espècies com Bromus sp., Senecio s’hi desenvolupen un seguit de plantes resis- vulgaris, o bé plantes prostrades, com Sper- tents a les pertorbacions, que constitueixen gularia rubra o Euphorbia prostrata. En in- les comunitats ruderals. drets amb un sòl profund, en canvi, es donen herbassars alts amb una gran diversitat d’es- pècies, entre les quals les més abundants són 8.2.6.1. La vegetació de les pastures els blets (Chenopodium sp., Amaranthus sp.), i els erms les malves i diversos cards.

Els ambients antròpics ocupen unes 944 hec- tàrees, el 12,3 % de la superfície del Delta; 8.2.6.2. La vegetació dels ambients són ambients molt variables, segons els usos i agrícoles, urbans i industrials la història particular de l’indret que ocupen. Algunes parcel·les de conreus abandonats es- Els conreus herbacis d’horta cobreixen tan colonitzades per formacions arbustives 1.700 hectàrees del Delta, un 22 %. Aquests d’olivarda (Inula viscosa) acompanyada de ambients són àrees intensament explotades plantes oportunistes o anuals, com el ripoll que s’adoben i reguen regularment. Poden (Oryzopsis miliacea), el margall (Hordeum ser explotacions de cicle curt que se succeei- murinum), el cardó (Dipsacus fullonum), To- xen al llarg de l’any (enciams, coliflors, mon-

delta-llobregat.indb 236 12/12/2018 16:50:21 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 237

getes, etc.) o d’un únic cultiu (espàrrec, car- cultivades de gramínies i lleguminoses, però xofa, meló, etc.). La vegetació arvense està sovint hi penetren espècies espontànies ru- constituïda per plantes anuals de creixement derals i dels prats higronitròfils. A les àrees ràpid com la ravenissa blanca (Diplotaxis urbanes i industrials i als vials, la vegetació erucoides), l’ortiga petita (Urtica urens) o la està formada per espècies ruderals i petits verdolaga (Portulaca oleracea), i algunes de claps de jardins. Aquests espais enjardinats i perennes com la castanyola (Cyperus rotun- altres àrees altament transformades cobrei- dus), entre d’altres. Els cultius herbacis de xen en conjunt un 48,4 % del territori deltaic. secà ocupen avui poca superfície al Delta. En els camps d’ordi i en els guarets de la plana gavanenca s’hi desenvolupa una rica comuni- 8.3. ELS FACTORS QUE EXPLIQUEN tat de plantes arvenses, entre les quals desta- LA DISTRIBUCIÓ DE LES quen les roselles (Papaver sp.) i altres espècies COMUNITATS VEGETALS molt rares al Delta, com Galium tricornutum, DE MARESMA Viola tricolor ssp. arvensis i Hypecoum pro- cumbens. La vegetació d’un indret determinat reflec- L’estanyat dels camps de conreu és una teix la selecció exercida per un conjunt de pràctica tradicional entre els pagesos del factors biòtics, abiòtics i històrics que operen Delta, mantinguda encara en alguns sectors a escales temporals i espacials molt diverses. del municipi del Prat de Llobregat. Els camps A les comunitats de maresma, la distribució amb estanyat s’inunden durant dues o tres de les espècies vegetals dominants està prin- setmanes amb aigua de reg abans del conreu cipalment condicionada per dos factors per fer un rentat de les sals que s’acumulen al abiòtics: la salinitat i el grau d’humitat o sòl en terrenys d’antigues maresmes. La ve- d’inundació del sòl. En el cas del delta del getació associada que s’hi desenvolupa és la Llobregat, Bolòs (1962), de forma teòrica, i pròpia dels horts molt humits i dels sòls fan- Bech i Hernández (1976), de forma analítica, gosos, com la panissola, l’herba presseguera, ja van esmentar la importància d’ambdós Ranunculus sceleratus i, en alguns casos, factors en la distribució de les comunitats de densos poblaments de Melilotus sicula, una maresma. Tanmateix, no ha estat fins a temps espècie raríssima a Catalunya. Les planta­ ­ recents que s’ha avaluat d’una manera ex- cions d’arbres fruiters són escasses al Delta perimental el paper d’aquests factors am- (unes 58 hectàrees) i són bàsicament de po- bientals gràcies a un estudi extensiu centrat meres, presseguers i pruneres. L’estructura en les espècies dominants de les principals de l’estrat herbaci depèn de les tasques de comunitats vegetals de les maresmes més manteniment dels camps de cultiu, però és ben conservades del Delta (Batriu, 2006; Ba- equivalent a la vegetació arvense dels camps triu et al., 2011 i 2013). adjacents. En algunes parcel·les de la marina L’any 2005 es va iniciar un estudi en qua- de Gavà, s’hi troben plantacions de pollan- ranta-cinc punts de mostreig distribuïts pels cres (Populus × canadensis) sobre sòls amb la canyissars de Phragmites australis, les jon- capa freàtica prou alta, possiblement abans queres halòfiles dominades per Juncus acu- colonitzats per jonqueres o alberedes. tus, Juncus maritimus i Spartina versicolor, i Finalment, cal esmentar els espais enjar- els salicornars d’Arthrocnemum fruticosum dinats. Constitueixen superfícies grans o de les maresmes de la Ricarda, la Magarola, mitjanes per a ús públic i zones de servitud els Reguerons i Can Sabadell (vegeu, per a de les carreteres i autopistes. Els arbres més més detalls, Batriu, 2006; Batriu et al., 2011). freqüents són els pollancres, àlbers, plàtans, En cada punt de mostreig es va avaluar el re- acàcies i altres. L’estrat herbaci està condi- cobriment relatiu de cadascuna de les cinc cionat pel reg i el formen diverses varietats espècies esmentades i durant dos anys es van

delta-llobregat.indb 237 12/12/2018 16:50:21 238 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

fer mesures puntuals o periòdiques de parà- els indrets més salins i inundats, i les de Jun- metres de l’aigua freàtica (proximitat a la su- cus acutus, els ambients més secs i menys sa- perfície, conductivitat, pH i temperatura) i lins. Les jonqueres de Spartina versicolor es del sòl (textura, percentatge de diverses for- troben al centre d’aquest gradient. Tant la mes de carboni i de nitrogen, pH, conducti- salinitat com la inundació són factors com- vitat i concentració iònica). plexos amb components difícils de mesurar i Els resultats van corroborar el paper de- no sempre clarament relacionades. Per sort, terminant que tenen la salinitat (tant del sòl en el cas de la salinitat, disposem de mesures com de l’aigua freàtica) i la inundació (proxi- tant de la concentració total de sals com de la mitat a la superfície de l’aigua freàtica) en la proporció relativa de sals sòdiques. Gràcies a distribució de les espècies dominants de les això podem concloure que, com en altres maresmes del Delta (figura 6). maresmes de la conca mediterrània, al delta Els salicornars i els canyissars ocupen sòls del Llobregat la proporció de sals sòdiques al més i menys salins, respectivament, però la sòl és crucial per a la distribució de les comu- presència d’aquestes comunitats és indife- nitats de maresma. Malauradament, en el cas rent pel que fa al grau d’inundació. Quant a de la inundació, la manca de dades sobre pa- les jonqueres, es desenvolupen en sòls mode- ràmetres com el grau de reducció-oxidació o radament salins, tant inundats com secs. Les la concentració de sulfits no permet fer-ne jonqueres de Juncus maritimus colonitzen una interpretació acurada.

Figura 6. Distribució del recobriment de les cinc espècies estudiades en un espai bidimensional format per la salinitat (eix horitzontal, la conductivitat elèctrica màxima, una mesura indirecta del contingut de sals) i el grau d’inundació (eix vertical, distància de la capa freàtica a la superfície). La mida dels cercles és proporcio- nal al recobriment de les espècies en cada punt de mostreig i els punts més petits n’indiquen l’absència. Adap- tat de Batriu et al. (2011).

delta-llobregat.indb 238 12/12/2018 16:50:22 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 239

Amb tot, l’estudi també constata que les tari. La conservació dels hàbitats d’interès diverses espècies comparteixen una bona prioritari suposa una especial responsabilitat part del seu nínxol ecològic i que, per tant, per a la Unió Europea i, per tant, la delimita- poden ocupar condicions ambientals simi- ció d’àrees per a la seva conservació és espe- lars. Això fa que la seva distribució al Delta cialment important. Els hàbitats prioritaris no sigui totalment explicable pels factors del delta del Llobregat són les llacunes lito- abiòtics. Els factors biòtics, com ara la com- rals (hàbitat 1150), les dunes amb pinedes de petència entre les diferents espècies o l’acció pi pinyer o de pinastre (hàbitat 2270) i els ai- dels herbívors, també tenen importància. guamolls calcaris amb mansega (Cladium Això és especialment palès en la distribució mariscus; hàbitat 7210). D’altra banda, en les d’Arthrocnemum fruticosum, que podria co- Directrius per a la gestió dels espais de la Xar- lonitzar ambients menys salins, però que es xa Natura 2000 (Departament de Medi Am- veu restringit als ambients salins atesa la bient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, competència amb les altres espècies (Batriu 5/09/2006) es consideren també de protecció et al., 2011). Malgrat que no hi ha dades prioritària les dunes marítimes del delta del quantitatives en aquest respecte, la presència Llobregat. de jonqueres de Juncus acutus sembla afavo- Les llacunes litorals es van originar a rida per la pastura en moltes maresmes seques partir d’antics braços del riu, actualment (Reguerons, Can Sabadell), perquè limita el desconnectats del curs fluvial. Les llacunes desenvolupament d’espècies competitives d’origen natural que s’han conservat fins com el canyís. Finalment, els usos històrics avui són la Ricarda, el Remolar i la Murtra. del territori també poden influir en la consti- Altres llacunes tenen el contorn profunda- tució de les comunitats vegetals. Bona part de ment modificat, com la Magarola, o han es- les actuals maresmes del delta del Llobregat tat creades artificialment encara que, en al- provenen de la recuperació natural d’antics guns casos, el seu sistema hídric sigui proper conreus o pastures (Pino et al., 2006), i la a la naturalitat; és el cas de l’estany de Cal seva història particular d’usos condiciona el Tet, la desembocadura de la riera de Sant conjunt d’espècies presents a l’inici de la re- Climent, la llacuna de la platja de Ca l’Arana cuperació. Aquest fet, associat a un paisatge i la Roberta. L’aigua de les llacunes és sala- força fragmentat que limita la dispersió de brosa, amb un gradient de salinitat particular les espècies, potencia la força de l’efecte fun- per a cada llacuna, que varia en el temps i dador i la diversitat d’espècies dominants en fins i tot en l’espai en el cas de les llacunes condicions ambientals similars. més grans. Actualment, únicament els es- tanys de Cal Tet, la Magarola i la Roberta mantenen comunitats de plantes aquàtiques, 8.4. ELS HÀBITATS D’INTERÈS constituïdes principalment per Potamogeton PRIORITARI pectinatus, amb presència de Ruppia mariti- ma o Ruppia cirrhosa. En canvi, els elevats Al delta del Llobregat hi ha representats di- nivells de nutrients i la contaminació de l’ai- nou hàbitats d’interès comunitari, inclosos a gua impedeixen el desenvolupament de la l’annex 1 de la Directiva Hàbitats de la Unió vegetació aquàtica a les llacunes del Remolar, Europea (97/62/CE), pels quals cal delimitar la Ricarda, la Murtra i a la riera de Sant Cli- àrees d’especial conservació, que posterior- ment (Seguí i Flor-Arnau, 2013). ment han format l’actual xarxa Natura 2000. Les comunitats de mansega (Cladium Aquests hàbitats sumen al Delta un total de mariscus) es desenvolupen en terrenys inun- 569,2 ha concentrades a la franja litoral. En- dats i en els marges de les llacunes amb ai- tre aquests hàbitats, els que estan amenaçats gües carbonatades o salabroses. Les millors de desaparició es consideren d’interès priori- poblacions de mansega al delta del Llobregat

delta-llobregat.indb 239 12/12/2018 16:50:23 240 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Figura 7. L’estructura i la composició de la pineda litoral depèn de les característiques de cada lloc, però tam- bé de la intensitat i la freqüència dels tractaments silvícoles a què és sotmesa. Cal Francès, 08/03/2006. Fotogra- fia: J. F. Valverde.

es localitzen en alguns sectors del litoral a la Actualment, el substrat sorrenc de les zona de Ca l’Arana i de Can Camins, on con- platges del Delta ha perdut la morfologia viuen amb el canyissar o amb les jonqueres dunar original i l’ordenació típica de les co- de Juncus maritimus. munitats vegetals en franges paral·leles a la Les dunes deltaiques són dipòsits de sor- línia de la costa es troba fortament alterada res transportades pels corrents marins. A per la pertorbació antròpica a què han estat causa de les severes condicions ambientals sotmeses. Tot i així, es poden trobar encara que imposa el substrat sorrenc, aquest hàbi- retalls de la vegetació de les dunes mòbils, tat és colonitzat per un grup reduït de plan- les comunitats de jull de platja (Elymus farc- tes especialistes moltes de les quals tenen un tus) i de borró (Ammophila arenaria) a les interès de conservació regional, estatal o su- platges de la Pineda i del Remolar a Vilade- praestatal. Fins a la dècada dels anys seixanta cans i en diferents sectors de la platja del del segle xx, les platges del Delta havien Prat de Llobregat. La vegetació de la reredu- mantingut l’estructura dels ecosistemes du- na és encara prou ben constituïda en alguns nars i una vegetació en un bon estat de con- sectors de Gavà, les platges de Cal Francès i servació. Els treballs de recerca d’aquesta del Remolar a Viladecans i en zones de la Ri- època testimonien una catena de vegetació carda i de Can Camins al Prat (Seguí i Ba- psammòfila ben conservada, encara que, en triu, 2009). l’obra de 1962, Oriol de Bolòs ja constata que Les dunes amb pineda de pi pinyer (Pi- «en los últimos tiempos, la relativa tranquili- nus pinea) i pi blanc (Pinus halepensis) es tro- dad de la costa ha desaparecido; la moda de ben al Delta establertes sobre antics cinturons los baños determina en verano la acumula- dunars (figura 7). La història dels seus canvis ción de grandes multitudes en la playa […]. recents és objecte de descripció a l’apartat 8.5. Bajo la acción de los bañistas es actualmente Les pinedes ben conservades es caracteritzen muy clara la tendencia del Crucianelletum a per la conservació de la morfologia dunar del transformarse en Hypochoeridi-Glaucietum substrat, per una riquesa elevada d’espècies flavi […]. El Ammophiletum y el Agropyre- arbustives i herbàcies i per la poca abundàn- tum simplemente se dislocan y tienden a cia de plantes ruderals i exòtiques. A la zona desaparecer». de transició amb la vegetació psammòfila, la

delta-llobregat.indb 240 12/12/2018 16:50:24 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 241

pineda adquireix un aspecte baix i atapeït en Aquestes pinedes són establertes sobre resposta a l’acció del vent i un menor recobri- antics cinturons dunars que descansen, en ment, que afavoreixen la presència de diver- gairebé tota la seva extensió, sobre els sedi- ses espècies de molses, líquens, fongs i orquí- ments al·luvials quaternaris més recents de dies, moltes de les quals rares o inexistents a l’hemidelta occidental del Llobregat. Tradi- la resta del Delta. Aquestes pinedes pulvini- cionalment, s’ha considerat un origen artifi- formes constitueixen un dels ambients més cial i recent d’aquestes pinedes, derivat de la singulars del paisatge vegetal del delta del plantació massiva de pins a finals del se- Llobregat, encara que malauradament cada gle xix i principi del xx per tal d’estabilitzar dia són més rares al nostre territori. Els sec- el cordó de dunes litorals i permetre així tors de la pineda més degradats, en canvi, es l’explotació agrícola de les terres interiors caracteritzen per un estrat arbori més obert, del Delta. Tanmateix, Valverde (1998) ha amb clarianes envaïdes per arbres ornamen- trobat referències de l’existència d’un bosc tals i el sotabosc embardissat o colonitzat per de pins al front litoral del Delta que es re- espècies ruderals i exòtiques. munten al segle xvi. Així, hi ha fonts docu- Alguns autors han indicat que aquestes mentals que mostren un ús de les pinedes del pinedes es van desenvolupar sobre els ter- Delta per a la caça i l’aprofitament ramader, i renys que antigament havia ocupat una mà- per a l’obtenció de productes forestals diver- quia de càdec (Juniperus oxycedrus ssp. oxy- sos (fusta, llenya, pinyons, etc.) en aquella cedrus). Tanmateix, no hi ha cap referència època. Aquests usos havien estat especial- constatable d’aquesta comunitat en temps ment regulats al Delta més occidental, menys passats i recents. Actualment només tenim al poblat i pertanyent a la baronia d’Erampru- Delta algunes pinedes amb un recobriment nyà, que sembla que durant segles afavorí important de càdec al sotabosc a Gavà, a les l’explotació de les pinedes en règim de de- zones de servitud de l’autovia C-31. vesa. Als segles xviii i xix, nombrosos indi- cis apunten a una regressió de la superfície forestal, que va arribar a desaparèixer en 8.5. LES PINEDES LITORALS molts punts com a conseqüència de la rom- DEL DELTA DEL LLOBREGAT puda de les marines i dels processos de desa- mortització (Fabró et al., 1989). No és fins a Un dels hàbitats més emblemàtics del delta l’inici del segle xx que es detecta un procés del Llobregat el constitueixen les pinedes de de recuperació, com a conseqüència d’algu- pi pinyer (Pinus pinea) i pi blanc (Pinus hale- nes plantacions i també de la capacitat de pensis). Aquestes pinedes creixen sobre les proliferació que mostren les pinedes sobre dunes i els sorrals litorals i són responsables les dunes deltaiques. Com que les pinedes li- de topònims encara ben vius en l’imaginari torals de pi pinyer es comporten sota la pres- col·lectiu. La seva raresa a Europa i el seu ele- sió antròpica com a agrupacions vegetals vat interès de conservació justifiquen la seva permanents més o menys diferents a la clí- inclusió en la Directiva Hàbitats (Directiva max, s’han considerat hàbitats plagioclimà- 92/43/CEE de la UE) com a hàbitat de con- cics o paraclimàcics. Tanmateix, el registre servació prioritària (hàbitat 2270*, dunes fòssil confirma la presència natural de pi pi- amb boscos de Pinus pinea i/o Pinus pinas- nyer a la Mediterrània occidental, que mol- ter). Les pinedes del Delta acullen, a més, una tes vegades s’havia posat en dubte. diversitat especialment elevada d’orquídies, Les pinedes litorals del delta del Llobregat cosa que va motivar la descripció d’una es troben entre les més extenses dels Països subassociació vegetal específica (Crucianelle- Catalans. Fins a mitjan segle xx constituïen tum maritimae Br.-Bl. (1931) 1933 subass. un extens cinturó verd paral·lel a la línia de la ophrydetosum O. Bolòs 1962). costa dels municipis de Castelldefels, Gavà,

delta-llobregat.indb 241 12/12/2018 16:50:24 242 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Viladecans i . Actual- per equipaments i diversos càmpings. Final- ment, però, aquesta pineda es troba en ex- ment, al sector més occidental (Castelldefels trem reduïda, alterada i fragmentada. Aquest i Gavà), el bosc es troba urbanitzat en la seva procés de degradació és ben palès a les darre- pràctica totalitat i únicament es pot parlar res dècades (figura 8). De les 285 hectàrees d’un paisatge urbà amb pins. que ocupava el 2007, només la meitat (142,5) Les pinedes naturals estan, a més, extre- mantenien un estat relativament natural. El mament fragmentades enmig d’un paisatge grau de naturalitat disminueix, a més, d’est a cada cop més artificialitzat. Els fragments oest, amb les millors pinedes naturals con- més grans corresponen a la pineda de Can centrades entre la riera de Sant Climent i el Camins (25 hectàrees), els sectors oest i est riu, a les finques de la Ricarda i Can Camins. de la Ricarda (16,5 i 7,5 hectàrees, respectiva- Al sector central del Delta, des de la Murtra ment) i a la pineda de Gavà (tres clapes de fins a l’antic Reial Club de Golf El Prat (mu- 11,5, 10,9 i 8,5 hectàrees). Tot i que les nor- nicipis de Gavà, Viladecans i el Prat de Llo- mes urbanístiques actuals dels diversos mu- bregat), abunden les pinedes alterades en nicipis costaners atorguen a la pineda un cert curs de renaturalització, ocupades fins fa poc estatus de protecció, únicament una petita

Figura 8. Pinedes existents el 1956 i el 2007 al delta del Llobregat. Al mapa del 2007, les pinedes van ser classificades com a ben conservades o com a alterades mitjançant treball de camp. Font: Mapa de Cobertes del Sòl de la província de Barcelona de 1956 i Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya de 2009.

delta-llobregat.indb 242 12/12/2018 16:50:25 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 243

part és inclosa a la xarxa d’espais protegits: SIGMA en Catalogne (Pâques 1934)». 36,5 hectàrees (i tres més de pineda degrada- Cavanillesia, vol. vii, p. 89-110. da) a les reserves naturals del delta del Llo- Camarasa, J. M.; Folch, R.; Masalles, R. bregat i la zona perifèrica de protecció, i 24 M. (1979). El patrimonio natural de la co- hectàrees addicionals (més 18 de pineda de- marca de Barcelona. Medidas necesarias gradada) a la xarxa Natura 2000. La recent para su protección y conservación. Recur- inclusió de Can Camins (2013) en aquesta sos renovables terrestres. Barcelona: Cor- xarxa garanteix la protecció de la clapa contí- poració Metropolitana de Barcelona. nua més gran del Delta i incrementa en un Fabró, I.; Gómez, M.; Rodés, A. (1989). 30 % la pineda protegida. La finca inclou, a Terra i propietat: La transformació del més, les restes més ben conservades de pine- camp pratenc al segle xix. El Prat de Llo- da pulviniforme del Delta (dues hectàrees). bregat: La Imprenta. González, V.; Hoyo, R. del (2001). «Noves aportacions al coneixement de les orquí- BIBLIOGRAFIA dies (Orchidaceae) del delta del Llobre- gat». Spartina: Butlletí Naturalista del Batriu, E. (2006). Les comunitats vegetals Delta del Llobregat, núm. 4, p. 33-52. helofítiques i halofítiques dominants al González, V.; Hoyo, R. del; Macías, C. delta del Llobregat i els paràmetres edàfics (1998). «Estudi florístic i corologia de la associats. Diploma d’Estudis Avançats. família Orchidaceae al delta del Llobre- Universitat de Barcelona. [Informe inèdit] gat». Spartina: Butlletí Naturalista del Batriu, E.; Pino, J.; Rovira, P.; Ninot, J. M. Delta del Llobregat, núm. 3, p. 11-31. (2011). «Environmental control of plant González, V.; Hoyo, R. del; Valverde, A.; species abundance in a microtidal Medi- Seguí, J. M. (2005). Estudi de la vegetació terranean saltmarsh». Applied Vegetation de la platja del Remolar. Viladecans: Ajun- Science, vol. 14, núm. 3, p. 358-366. tament de Viladecans. [Informe inèdit] — (2013). «Plant communities partially re- Hoyo, R. del; González, V. (2006). «Barlia flect environmental gradients in human­ robertiana, una orquídea nova per a la flo- ized landscapes: a case study in the Llo- ra del delta del Llobregat». Spartina: But- bregat delta marshes». Phytocoenologia, lletí Natural del Delta del Llobregat, núm. vol. 43, núm. 3-4, p. 183-193. 5, p. 1-4. Bech, J.; Hernández, A. M. (1976). «Estu- Lascurain, J. (1993). Mapa de vegetació del dio sobre suelos y vegetación del delta del delta del Llobregat i el Garraf. Gavà: Mu- Llobregat». Collectanea Botanica, vol. x, seu de Gavà. [Llibre i mapa] p. 31-105. Pino, J. (2000). Asistencia técnica para el es- Bolòs, A. de; Bolòs, O. de (1950). Vegeta- tudio del impacto sobre la vegetación de las ción de las comarcas barcelonesas. Barce- obras de ampliación del aeropuerto de Bar- lona: Instituto Español de Estudios Medi- celona. Informe final. Barcelona. terráneos. Pino, J.; Seguí, J. M.; Álvarez, N. (2006). Bolòs, O. de (1962). El paisaje vegetal barce- «Invasibility of four plant communities lonés. Barcelona: Universitat de Barcelo- in the Llobregat delta (, NE of na. Facultat de Filosofia i Lletres. ) in relation to their historical stabil­ ­ Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología: ity». Hydrobiologia, vol. 570, p. 257-263. Bases para el estudio de las comunidades Seguí, J. M.; Batriu, E. (2009). Línies d’estu- vegetales. Madrid: Blume. di de la biodiversitat al delta del Llobre- Braun-Blanquet, J.; Font Quer, P.; gat. Anàlisi, estructura i composició de les Braun-Blanquet, G.; Frey, E.; Jansen, comunitats vegetals psammòfiles. Any P.; Moor, M. (1935). «L’excursion de la 2009. Consorci per a la protecció i gestió

delta-llobregat.indb 243 12/12/2018 16:50:25 244 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

dels Espais Naturals del Delta del Llobre- segon nivell. Per sota d’aquests, s’hi fan cons- gat. [Informe inèdit] tar les unitats cartografiades, i immediata- Seguí, J. M.; Flor-Arnau, N. (2013). Línies ment les associacions vegetals que s’hi cor- d’estudi de la biodiversitat al delta del Llo- respondrien. bregat. Estat de la població de macròfits al delta i la seva relació amb la terbolesa de ELS SÒLS SALINS l’aigua i l’absència d’organismes aliens a ELS MATOLLARS HALÒFILS la biocenosi original. Any 2013. Consorci Matollars halòfils per a la Protecció i Gestió dels Espais Na- Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi turals del Delta del Llobregat. [Informe (Br.-Bl.) Géhu 1976 inèdit] Sphenopo-Arthrocnemetum glauci Seguí, J. M.; Pino, J. (2003). Vegetació de la Br.-Bl. (1928) 1933 maresma del Remolar-Filipines. Mapa i Artemisio-Limonietum virgati memòria descriptiva. Reserves Naturals (Kühnh.) Br.-Bl. 1931 subass. del Delta del Llobregat. [Informe inèdit] atriplicetosum portulacoidis (Br.-Bl.) Seguí, J. M.; Valverde, A.; González, V.; O. Bolòs 1967 Hoyo, R. del (2006). Atles dels hàbitats i Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi catàleg florístic de la plana deltaica de (Br.-Bl.) Géhu 1976 subass. Gavà. Gavà: Ajuntament de Gavà. [Infor- inuletosum crithmoidis Br.-Bl. 1931 me inèdit] Matollars halonitròfils Soriano, I.; Busquet, I. (1993). Mapa de ve- Suaedetum fruticosae (Br.-Bl.) getació del delta del Llobregat i el Garraf. O. Bolòs et R. Mol. 1958 Gavà: Museu de Gavà. ELS PRATS I LES JONQUERES Valverde, A. (1998). «Evolución histórica, HALÒFILES origen y significación de la pineda litoral Prats salins d’anuals del delta del Llobregat. I (siglos xvi-xix)». Suaedo-Salicornietum patulae Brullo Spartina: Butlletí Naturalista del Delta del et Furnari ex Géhu et Géhu-Frank Llobregat, núm. 3, p. 63-101. 1984 Valverde, A.; Seguí, J. M.; Hoyo, R. del; Suaedo-Salicornietum patulae subass. González, V. (2003). Avaluació de les suaedetosum spicatae Curcó 1996 comunitats vegetals del paratge de Regue- Jonqueres halòfiles rons (Viladecans). CISEN: Ajuntament Spartino-Juncetum maritimi O. Bolòs de Viladecans. [Informe inèdit] 1962 subass. juncetosum maritimi Junco-Triglochinetum maritimi Br.- Bl. 1931 ANNEX Espartinars Spartino-Juncetum maritimi O. Bolòs Mapa de vegetació del delta del Llobregat 1962 subass. spartinetosum O. Bolòs, (2014) 1962 Prats d’hemicriptòfits Relació de les associacions vegetals que han Schoeno-Plantaginetum crassifoliae estat descrites al delta del Llobregat, amb in- Br.-Bl. 1931 dependència de la seva presència actual en el Eriantho-Holoschoenetum australis territori. Per a facilitar la cerca de les equiva- O. Bolòs 1962 (aquestes comunitats lències entre els hàbitats descrits en el text, es tracten a l’apartat 8.2.3 i les unitats cartografiades i les comunitats ve- corresponen a les jonqueres de les getals, s’han ordenat d’acord amb els hàbitats depressions humides interdunars) descrits, que són les entrades de primer i de

delta-llobregat.indb 244 12/12/2018 16:50:25 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 245

LES PLATGES I LES DUNES ELS HÀBITATS D’AIGUA DOLÇA LA VEGETACIÓ HERBÀCIA I DE RIBERA DELS ARENALS MARÍTIMS LA VEGETACIÓ AQUÀTICA Platges arenoses sense vegetació o amb I HIGRÒFILA DELS CANALS vegetació ruderal Basses i canals artificials amb vegetació Hypochoerido-Glaucietum flavi Rivas més o menys natural Goday et Rivas Mart. 1958 Ruppietum maritimae Hocquette 1927 Atriplicetum hastato-tornabenei Potametum pectinati Carstensen 1955 O. Bolòs 1962 Apietum nodiflori Br.-Bl. 1931 Lippio-Panicetum repentis O. Bolòs Xanthio-Polygonetum persicariae 1957 O. Bolòs 1957 Vegetació de les dunes mòbils o Basses i canals amb alteracions del perfil, embrionàries fons i marges Cypero mucronati-Agropyretum juncei Lemno-Azolletum Br.-Bl. 1952 Kühnholtz-Lordat et Br.-Bl. 1933 Lemnetum minoris Oberd. ex Müller Ammophiletum arundinaceae Br.-Bl. et Görs 1960 (1921) 1933 Lemnetum gibbae Miyawaki et J. Vegetació de les dunes estabilitzades Tüxen 1960 Crucianelletum maritimae Br.-Bl. Paspalo-Agrostietum verticillatae Br.- (1931) 1933 Bl. 1936 LA BROLLA I LA PINEDA SOBRE DUNES Aigües fluvials lliures Dunes amb brolles i garrigues Potameton pectinati Carstensen 1955 Bellardio-Holoschoenetum australis EL BOSC DE RIBERA I ELS HERBASSARS O. Bolòs 1962 DE L’ENTORN DEL RIU Rosmarino-Ericion multiflorae Br.-Bl. Tamarigars 1931. Tamaricetum canariensis Br.-Bl. et Dunes amb pinedes pulviniformes O. Bolòs 1957 Crucianelletum maritimae Br.-Bl. Boscos de ribera naturals o seminaturals (1931) 1937 subass. ophrydetosum Vinco-Populetum albae (O. Bolòs et O. Bolòs 1962 R. Mol.) O. Bolòs 1962 Dunes amb pinedes de port arbori Lithospermo purpurocaerulei- Asparago-Juniperetum macrocarpae Ulmetum minoris O. Bolòs 1956 (R. et R. Mol.) Bolòs 1962 Canyars Arundini-Convolvuletum sepium LES MASSES D’AIGUA LITORALS (R. Tx. et Oberd.) O. Bolòs 1962 LA VEGETACIÓ DE LES MASSES LA VEGETACIÓ DELS AIGUAMOLLS D’AIGUA LITORALS Canyissars de Phragmites australis Llacunes naturals o en estat proper al rarament inundats natural Typho-Schoeneplectum Charion canescentis Krausch 1964 tabernaemontani Br.-Bl. et O. Bolòs Ruppietum maritimae Hocquette 1957 1927 Canyissars de Phragmites australis Potametum pectinati Carstensen 1955 inundats Llacunes fortament artificialitzades, amb Typho-Schoeneplectum alteracions del perfil tabernaemontani Br.-Bl. et O. Bolòs Charion canescentis Krausch 1964 1957 Ruppietum maritimae Hocquette 1927 Canyissars de Phragmites australis ssp. Potametum pectinati Carstensen 1955 chrysanthus

delta-llobregat.indb 245 12/12/2018 16:50:25 246 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Typho-Schoeneplectum Plantagini-Hordeetum maritimi (O. tabernaemontani Br.-Bl. et O. Bolòs Bolòs et R. Mol.) O. Bolòs 1957 subass. phragmitetosum isiaci Artemisio annuae-Conietum maculati A. et O. Bolòs ex O. Bolòs 1967 Pino 2000 Poblaments de Typha sp. Trifolio fragiferi-Cynodontetum Br.- Typho-Schoeneplectum Bl. et O. Bolòs 1957 tabernaemontani Br.-Bl. et O. Bolòs Astero-Paspaletum vaginati O. Bolòs 1957 1988 Comunitats de Cladium mariscus Prats mesoxeròfils de sòls profunds i Soncho-Cladietum marisci Br.-Bl. et herbassars humits O. Bolòs 1957 Brachypodietum phoenicoidis Br.-Bl. Altres herbassars del Phragmition i del 1924 Magnocaricion Cirsio-Holoschoenetum Br.-Bl. 1931 Scirpetum compacto-littoralis Br.-Bl. Bardisses amb esbarzer (Rubus sp.) 1931 em. nom. Rivas Mart. et al. Rubo-Coriarietum O. Bolòs 1954 Irido-Polygonetum salicifolii O. Bolòs Formacions llenyoses ruderals sobre 1957 antics conreus Cypero-Caricetum otrubae R. Tx. in Inulo-Oryzopsietum miliaceae (A. et R. Tx. et Oberd. 1958 O. Bolòs) O. Bolòs 1957 Calliergonello-Eleocharidetum Prats de pastura o sega intensives palustris O. Bolòs et Vigo 1967 (Sense comunitats típiques descrites en el Delta) ELS HÀBITATS ANTRÒPICS LA VEGETACIÓ DELS AMBIENTS LA VEGETACIÓ DE LES PASTURES AGRÍCOLES, URBANS I INDUSTRIALS I ELS ERMS Horta Vegetació ruderal herbàcia sobre Setario-Echinochloetum colonae (A. et terrenys remenats i erms O. Bolòs) O. Bolòs 1956 Chenopodietum muralis Br.-Bl. et Conreus herbacis de secà Maire 1924 Centaureo-Galietum verrucosi Silybo-Urticetum Br.-Bl. (1931) 1936 O. Bolòs 1962 em. 1952 Estanyats Eleusino-Euphorbietum prostratae (O. Spergulario-Ranunculetum scelerati Bolòs) O. Bolòs et A. Marcos 1953 O. Bolòs et F. Masclans 1955 Asphodelo-Hordeetum leporini (A. et Fruiterars O. Bolòs) O. Bolòs 1956 Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931 Eleusino-Penisetum villosi O. Bolòs Setario-Echinochloetum colonae (A. et 1962 O. Bolòs) O. Bolòs 1956

delta-llobregat.indb 246 12/12/2018 16:50:25 EL PAISATGE VEGETAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT 247 Vegetació ruderal herbàcia Prats mesoxeròfils de sòls profunds i herbassars humits Prats de pastura o sega intensives Formacions llenyoses sobre antics conreus Espais enjardinats Plantacions i hidrosembres Àrees urbanes i industrials Horta Estanyats Hivernacles Conreus herbacis de secà Fruiterars Vivers Ambients agrícoles Ambients urbans i industrials 5. Hàbitats antròpics Pastures i erms Mapa de vegetació del delta del Llobregat (2014). Font: Joan Pino a partir d’informació diversa. Mapa de vegetació del delta Llobregat (2014). Font: Joan Pino Platges arenoses Vegetació de les dunes Brolla i pineda sobre dunes Àrees fluvials Bosc de ribera Herbassars higròfils i higronitròfils Vegetació dels aiguamolls Matollars halòfils Prats i jonqueres halòfiles Àrees temporalment inundades Llacunes litorals Basses, canals i tram final del riu 9. 2. Platges i dunes 1. Hàbitats de sòls salins 3. Masses d’aigua litorals 4. Hàbitats d’aigua dolça i ribera igura F

delta-llobregat.indb 247 12/12/2018 16:50:29