DOCSLIB.ORG

El Pintor Antoni Viladomat I Manalt (1678-1755): Biografia I Catàleg Crític

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Pintor Antoni Viladomat I Manalt (1678-1755): Biografia I Catàleg Crític EL PINTOR ANTONI VILADOMAT I MANALT (1678-1755): BIOGRAFIA I CATÀLEG CRÍTIC Francesc MIRALPEIX VILAMALA ISBN: 84-689-2575-6 Dipòsit legal: GI-579-2005 http://hdl.handle.net/10803/7839 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. EL PINTOR ANTONI VILADOMAT I MANALT (1678-1755): BIOGRAFIA I CATÀLEG CRÍTIC vol. I Francesc Miralpeix i Vilamala Tesi per optar al títol de doctor en Història de l’Art. Dirigida pel Dr. Sr. Joan Bosch i Ballbona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Programa de Doctorat Bienni 1997-1998/ 1998-1999. Facultat de Lletres. Universitat de Girona. 2004 Nulla dies sine linea A la meva Sofia “Semblaven lliri i abella en deliqui, petit del niu i coloma enmarada, lluna rient i estanyol d’aigues pures, àngel i breç d’una llar prou ditxosa. La menudeta, li deia roncera: au, fes-men un al bell nig de la galta, i un de cremant, ben cremant a la boca, que’els que tu’m fas, jo te’ls torno de sucre. Ara...un al nas,...un al front,...ara, torni. Fes-me’ls ben fins i que fassin musica. ¡Quin refilet! Ara si, que són, noia, com les passades que fa la carlina. I ell, es mirava a la dolça promesa tot aguantan-tse el seu cor, que fugia, per assolir un petó d’aquells llavis que li semblaven brescat de mel-rosa.” Maria de Sulterra, Magraneres, Revista Lliroia, número 17. Sant Hilari Sacalm ,12 de juliol de 1923. Als meus pares, en Quico i la Lola “Quan deixava la meva vila nadiua, cremaven per sos carrers, que feia a la ratlla de divuit anys que no havia petjat, els llums elèctrics. Matinada de maig, clara, serena, prometedora dels goigs més purs en plena natura. Ni ànima vivent fins al cap del fondal de la Font Vella. Allà havia refrescat i ablucionat mon rostre amb aquella aigua que no té parió. Quatre fulles de vern, altres tantes de falguera i una, ben ampla, d’eura, per record en ma carpeta de rodamón, i ...amunt!” Antoni Busquets i Punset, Del meu viure rural, 1925 ÍNDEX VOLUM I Índex Agraïments Abreviatures I. INTRODUCCIONS …....................................................................................................... 15 I.1.Metodologia, estructura i estat de la qüestió ....................................................................21 II. BIOGRAFIA: REVISIÓ HISTORIOGRÀFICA I DOCUMENTAL......................................39 II.1. Dels antecedents familiars i dels primers anys d’aprenentatge: 1678-1702.................41 II.2. Radiografia dels anys inicials de formació: velles hipòtesis, noves propostes...........47 II.2.A. Sobre l’aprenentatge artesanal: Pasqual Bailon Savall i Joan Baptista Perramon...........................................................................................................................51 II.3. Sense notícies d’Antoni Viladomat: 1702-1709 ..................................................................59 II.4. La Cort de l’Arxiduc Carles, l’arribada de Ferdinando Galli i el setge de Barcelona..........67 II.4.A. Sobre Ferdinando Galli da Bibiena............................................................................70 II.5. De la fi de la Guerra de Successió a l’any 1720................................................................76 II.5.A. El cadastre de Barcelona i l’estada d’Agustí Viladomat a Cadis..............................78 II.5.B. Cadis després de la Guerra de Successió: la colònia catalana ………….……..…81 II.6. Barcelona 1720-1730………………………………………………………………………..…..83 II.6.A. El casament ……………………………………………………………………..……..85 II.6.B. Santa Maria de Jonqueres……………………………………………………….……86 II.6.C. Les pintures del claustre del convent de Sant Francesc de Barcelona………...…90 II.6.D. La Capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró ……………...…...97 II.6.E. El primer plet amb el Col·legi (1723) i la formació del taller……………….....……..112 II.6.F. El taller i les classes de dibuix…………………………………………………..…..….116 II.6.G. Girona, el retaule de sant Narcís i el bisbe Pere de Copons………………....….....121 II.7. Barcelona 1730-1740……………………………………………………………………..……126 II.7.A. «Teniendo notícia de la habilidad del pintor Viladomar»: Saragossa 1737……......127 II.7.B. L’església de Betlem i altres treballs: algunes claus de l’èxit del «producte»Viladomat………....…………….....……………………………………………...132 II.7.C. La visura dels treballs de l’escultor Pere Costa…………………………….…….......135 II.7.D. El darrer plet contra el Col·legi de Pintors i la mentalitat liberal del pintor…....…..140 II.8. Els darrers anys………………………………………………………………………………....146 II.8.A. Francesc Tramulles i la relació d’Antoni Viladomat amb Madrid…………….….....153 II.8.B. La visura de la reforma del presbiteri de l’església de Santa Maria del Pi…….....159 II.8.C. El testament.............................................................................................................161 III. VILADOMAT I EL SEU ART ...........................................................................................163 III.1.Símptomes endèmics: els viladomats al microscopi…………………………….….…..168 III.1.A.Característiques particulars…………………………………….……….…………....170 III.1.B.Característiques generals…………………………………………….………….......185 III.1.C. Viladomat ei suoi...................................................................................................204 III.2. Vies de congriació i de renovació de la cultura artística d’Antoni Viladomat.............212 III.2.A. Passat i present de la tradició vernacle.................................................................212 III.2.A.1. Els Juncosa i la tradició de la pintura hispànica del segle XVII...................214 III.2.A.2. Un clima de modernitat: la relació de Viladomat amb els escultors Roig i l’argenter Joan Matons..........................................................................................226 III.2.A.3. Andreu Sala, Francesc Santacruz (pare i fill) i Pau i Pere Costa, difusors dels models de l’alt i el tardo-barroc romà a Catalunya........................................232 III.2.B. Les estampes.......................................................................................................239 III.2.B.1. L’estampa en el marc dels obradors catalans de la fi del Sis-cents i de la primera meitat del Set-cents. Casos significatius...............................................239 III.2.B.1. L’estampa en Viladomat: usos i manipulació........................................256 III.2.C. Ressò, importació i presència d’obres foranes...................................................268 IV. EPÍLEG: ALTRES CONSIDERACIONS SOBRE LA FORTUNA CRÍTICA DEL PINTOR: ELS ESMANDIA, NICOLAS RODRÍGUEZ LASO I JOAQUIM FONTANALS DEL CASTI- LLO………………………………………………………........………........…………………………281 IV.1. Miquel i Josep, Esmandia: una nissaga de comerciants………………………….......……288 IV.2. El «misteriós» Dídac Esmandia, agent fiscal del Real Consejo de Hacienda de Madrid…..................................................................................................................................293
Load more

  1193
Copy Link
Recommended publications
  • La Collezione Di Stampe Di Casa Rosmini a Rovereto: Un Archivio Di Immagini Di Quattro Secoli
    GIORGIO MARINI LA COLLEZIONE DI STAMPE DI CASA ROSMINI A ROVERETO: UN ARCHIVIO DI IMMAGINI DI QUATTRO SECOLI Una collezione così vasta, da potersi quasi credere superiore alle forze di semplice privata persona G DE TELANI, Notizie intorno alla vita e a molte opere di Ambrogio de Rosmini Serbati Roveretano, 1823 In poche sale io raduno le incisioni di quanto vi ha di più squisito e non mercatabile ne varj generi di pittura In breve spazio io godo a bellagio e prendo sufficiente idea delle più complicate e gigantesche composizioni occupanti ampie tele e vastissime pareti G LONGHI, La calcografia propriamente detta, 1830 Nellantico palazzo di famiglia nel centro di Rovereto si conserva la porzione rimanente della singolare raccolta di incisioni riunita con ap- passionato interesse da Ambrogio e Antonio Rosmini tra gli ultimi de- cenni del Settecento e i primi del secolo seguente Nonostante le di- mensioni malauguratamente assai ridotte in cui ci è pervenuta, essa re- sta tuttavia sufficiente a dar misura di ciò che fu senzaltro uno degli esempi più notevoli di collezionismo di stampe nel Triveneto in quel delicato trapasso di gusto dagli enciclopedismi neoclassici alla cultura figurativa di pieno Ottocento E un esame di questo autentico museo cartaceo acquista ancor più significato dalla peculiare congiuntura of- ferta dalla documentazione superstite, in grado di fornirci ora elemen- ti, se non sulla completa entità della raccolta, quantomeno sul suo ini- zio e sugli intenti a cui essa era originariamente mirata Questa premessa, che è già
    [Show full text]
  • Amalia Mezzetti, Contributi a Carlo Maratti
    CONTRIBUTI A CARLO MARATTI EGLETTO dalla storiografia artistica il Maratti non è stato mai; in bene o in male, N in un senso o nell'altro, si è sempre parlato di lui. Senza tuttavia che per questo gli studi sulla sua pittura facessero - almeno fino ai primi decenni di questo secolo - degli effettivi progressi i>. Alle oscillazioni del giudizio qualitativo dei posteri - spesso in singolare contrasto sia con l'indirizzo del pensiero estetico, sia con le correnti artistiche del tempo - si ag­ giunge, nella vicenda critica del Maratti, anche un singolarissimo spostamento di valuta­ zione storica: cosa che non credo si sia verificata per alcun altro artista; per cui gli accadde di essere considerato esponente, ad un tempo, di tendenze opposte, barocco per gli uni, classicheggiante e accademico per gli altri, e come tale ora biasimato ora lo­ dato: situazione questa che riflette l'incertezza di giudizio inevitabile di fronte ad una personalità così complessa, contraddittoria e sfuggente, che, con l'intellettualismo cri­ tico tipico del tempo, aveva cercato di accogliere e di conciliare in sé il passato e il presente, Raffaello e i Carracci, con il Lanfranco e Pietro da Cortona. Dopo il coro delle voci incondizionatamente esaltatrici dei contemporanei e dei posteri immediati, che dal Sacchi suo maestro 2> attraverso al Bellori 3>, al Titi, al Pa­ scoli, al Passeri 4>, giunge fino al Bottari e all'Algarotti 5>, basta che il gusto dominante si sia orientato verso i valori di quella restaurazione classica che si svolgeva dalle pre­ messe dell'idealismo belloriano, perché il Maratti, che a quell'idealismo si era diretta­ mente abbeverato e dal Bellori era stato salutato come salvatore della pittura, cominci a ricevere i primi appunti.
    [Show full text]
  • Dyce Collection : a Catalogue of the Paintings, Miniatures, Drawings, Engravings, Rings, and Miscellaneous Objects Bequeathed By
    SCIENCE AND ART DEPARTMENT OF THE COMMITTEE OF COUNCIL ON EDUCATION, SOUTH KENSINGTON MUSEUM. DYCE COLLECTION. A' CATALOGUE OF THE PAINTINGS, MINIATURES, DRAWINGS, ENGRAVINGS, RINGS, AND MISCELLANEOUS OBJECTS BEQUEATHED BY THE REVEREND ALEXANDER DYCE. LONDON: PRINTED BY GEORGE E. EYRE AND WILLIAM SPOTTISWOODE, PRINTERS TO THE QUEEN’S MOST EXCELLENT MAJESTY. FOR HER MAJESTY’S STATIONERY OFFICE. MDCCCLXXIV. Digitized by the Internet Archive in 2016 https://archive.org/details/dycecollectioncaOOsout DYCE COLLECTION PAINTINGS, MINIATURES, DRAWINGS, ENGRAVINGS, RINGS, AND MISCELLANEOUS OBJECTS. 25991a. A SCIENCE AND ART DEPARTMENT OF THE COMMITTEE OF COUNCIL ON EDUCATION, SOUTH KENSINGTON MUSEUM. DYCE COLLECTION, A CATALOGUE OF THE PAINTINGS, MINIATURES, DRAWINGS, ENGRATINGS, RINGS, AND MISCELLANEOUS OBJECTS BEQUEATHED BY THE REVEREND ALEXANDER DYCE. LONDON: PRINTED BY GEORGE E. EYRE AND WILLIAM SPOTTISWOODE, PRINTERS TO THE QUEEN’S BIOS! EXCELLENT MAJESTY. FOR HER MAJESTY’S STATIONERY OFFICE. MDCCCLXXIV. SI — — V NOTE. This catalogue refers to the Art portion of the Collection bequeathed to the South Kensington Museum by the Reverend Alexander Dyce, the well-known Shakespearian scholar, who died May 15, 1869. A companion volume contains a catalogue of the remainder of the Bequest, the printed books and manuscripts. The following is an extract from Mr. Dyce s will : “ This is the last will of me, the Rev. Alexander Dyce, of Oxford Terrace, Paddington, Middlesex. As to all my books, works of art, and other such effects, I dispose of them as herein-after specially mentioned. And I appoint my friends, John Forster, of Palace Gate House, Kensington, esquire, and William Macpherson, of Lancaster Gate, esquire, executors of this my will.
    [Show full text]
  • Andrea Sacchi 1639-1661: Il Patronato Dei Barberini, L’Ambiente Erudito, Le Opere Della Tarda Attività
    FACOLTÀ DI LETTERE E FILOSOFIA DIPARTIMENTO DI STORIA DELL’ARTE E DELLO SPETTACOLO Dottorato di Ricerca in Storia dell’Arte – XXXI Ciclo Andrea Sacchi 1639-1661: il patronato dei Barberini, l’ambiente erudito, le opere della tarda attività Tutor: Dottoranda: Novella Barbolani di Montauto Alessandra Cosmi Co-Tutor: Matricola: Michela di Macco 1698476 Anno Accademico 2017/2018 2 Indice Introduzione p. 4 1 CAPITOLO Fortuna critica e ragioni della ricerca p. 8 2 CAPITOLO Andrea Sacchi e l’entourage barberiniano p. 42 2.1 I primi contatti con la famiglia papale: incertezze e ipotesi p. 42 2.2 Il mecenatismo del cardinale Antonio p. 51 2.3 La corte di Urbano VIII: committenti e opere p. 59 3 CAPITOLO La cultura antiquaria di Andrea Sacchi p. 65 3.1 Lo studio dall’antico: Lelio Biscia e François Duquesnoy p. 65 3.2 La cerchia erudita di Francesco Barberini e il ‘Museo Barberiniano’ p. 69 4 CAPITOLO Il programma culturale della famiglia Barberini: l’esaltazione di Raffaello p. 73 4.1 Il cardinale Francesco e la nascita dell’arazzeria p. 73 4.2 Le copie da Raffaello ordinate dalla famiglia Barberini p. 87 5 CAPITOLO Le opere della tarda attività e i rapporti con la bottega p. 94 5.1 La decorazione del Battistero Lateranense 1639-1649 p. 97 5.2 Andrea Sacchi e la Marca p. 106 3 5.3 Rieti: il caso dell’Angelo custode p. 109 5.4 I dipinti per l’area umbra p. 112 5.5 La Visione di S. Filippo Neri a La Valletta p.
    [Show full text]