Modetnisme, Noucentisme^ Racionalisme I Eclecticisme

REVISTA DE GiKONA ¡^ ^95 ^ NÜM. 200 MAK;-IUNY 2000

La Casa Masramon, d'Olot, de 1913-14. Modetnisme, noucentisme^ racionalisme i eclecticisme

El segle XX comengá a casa nostra amb l'impuls del modernisme, que durant unes décades ho va abragar tot i arriba a tots els racons amb formes renovadores i naturals alhora. El noucentisme intenta la recuperació d'un classicisme mediterrani, i busca un llenguatge mes modem i que fos coherent amb les tradicions nacionals. Amb l'arribada del racionalisme, a partir deis anys 30, es convertí en el segle deis grans canvis revolucionaris dins l'arquitectura, que només várem poder experimentar parcialment Després la guerra ho va acabar de complicar trencant amb la modemitat i retomant a l'absurd deis eclecticismes. Pero a partir deis 50 també va ser el segle de les revisions de l'ortodóxia del moviment modem, en qué es va concloure QUe la transformació de ¡'arquitectura no podía fer-se obviant la historia i l'entorn del lloc. I s'arriba a la fi del segle coexistint moites tendéncies, a vegades contradictories, que el temps haurá d'anar depurant. REVISTA IIIÍ GIUONA C& 296 & NUM. 20Ü MAIC-IUNY 2C)0Ü

L'ARQUITECTURA

Els primers anys del segle pa. Filis i tot s'arriba a assiiiiilar l'esté- mins diferenciats: l'expressionisme es tica i la historia del segle Xlll anib la tructural, de caire mes formalista, ini- L'arquiteccura del segle XX es niate- plenitud de Catalunya, en un mo- pulsat per Gandí, i el racionalisme rialitzá a partir de l'obra realitzada nient en el qual es comen^ava a prac floral de Doménech i Montaner. que pels arquitectes sortits de l'EscoIa ticar la restauració arqueológica era de carácter mes realista. d'Arquitectura de Barcelona, funda d'aquelles obres que interessava recu El progrés de la burgesia urbana i da l'any 1874, vint-i-cinc anys mes perar per exemplificar els valors de la el naixement d'un nou catalanisme tard que la de Madrid, que inaugura nostra cultura. El neogoticisnie pren- polític, que inipulsava el desig de re l'acrivitat a l'Estat espanyol. Aquesta gué for(;a des de final del segle passat i trobar la identitat i la cultura nacio- institució, que inicia el cami de la íbu utiiitzat arreu després del concili nals, varen dotar el modernisme d'un nía d'Elies Rogent com a director, de 1869, en qué, en un bon moment contingut profund, molt Iligat amb el va ajudar a impulsar nous valors cul ecüiióniic, es realitzaren obres que se- carácter de la societat de l'época. que turáis en la tornialització de l'arqui guien encara paranietres eclectics, va possibilitar el sen arrelament fins tectura del "uou segle». com l'església del Sagrat (~or de Giro- ben entrats els anys 20. A Catalunya eren ben assiniilades na (1886-01), de M. Almeda i M. Su- La seva difusió arreu del país tam les tendéncies medievalistes que apa- reda, i sobrerot Tesglésia de Portbou bé trobá inipuls en l'aparició del te- reixien progressivament per tot Euro- (1893), de Joan Martorell i Montéis. nomen de Pestiueig, la salut o els En aquest període també s'edifica banys, que queda reflectit en viles bona part de l'arquitectura del térro, que cenen aigües temíais i fonts i en que va possibilitar la construcció mes sectors costaners, 011 es nota mes am- La Torre de Can Mario, de Palafrugell, de 1901. racional i económica d'edificis de pliament la renovació de l'edificació grans Uums de caire mes industrial o peí pas del modernisme. per a servéis, innovació tecnológica Es el cas de Caldes de Malavella, de la revolució industrial que incidí on l'any 1900 s'aixeca el balneari en la nova estética de! comeni;ament Vichy Catalán, obra de Gaieta líuigas, del segle. Recordeiii obres com la com a equipament complementari de Torre de can Mario (1901) de Pala- l'explotació de les aigiies temíais del frugell, de General Guitart, i la co- puig de les Relíquies. D'época poste berta de l'estació de Portbou. rior és el balneari Termes Orion L'ambient general mostrava in {1919). de Joan B. Serra i juli Arnau, terés per buscar noves fonts d'inspira- a la població de Sanca Colonia de ció, ja que la tradició académica deis Farners, en un ambienc relaxat, i la k'dií.v arls estava esgotada i calía can- font del balneari de Sant Hilari Sa- viar d'orientació. En aquest context caliii. obra de Josep Pericas de l'any es desenvolupa el modernisme, iniciat 1927, en una línia noucentista arcai't- a partir del ncomedievaiisme ronian- zant. En un altre context destacaven tic. Aquest nioviment utilitzava for per la seva integració els Banys de mes curvilínies relacionades anib el Sant Telm. que eren a la badia de Sant món vegetal i floral, combinant co- Feliu de Guíxols, obra dejtian Bordas lors, formes i transparéncies a través construida a principi deis anys 20. de l'ús abundant de cenimiques, foija, El cate s'imposava davant la taver- vidre i en algunes tendéncies també na i apareixien arreu les societats ci- la rajóla nua. vils. que formalitzaven les seves seus L'obra es plantejava en el marc socials en el nou esril, com a signe de d'una bona combinació de materials distinció i de compromís amb la mo- que en general comportava l'aplicació dernitat aüiora. Deis que es varen directa de les arts decoratives i indus construir, esmentarem el casino La triáis al món de l'arquitectura. La seva Constancia (18964)0), de General difusió impregna rápidament quasi Guitart, que és l'únic que es nianté al tots els racons del país, amb les seves passeig de Sant Feliu de Guíxols: l'in- policromies i formes a vegades extra- teressant casino Menestral Figuerenc, vagants, i seguí basicament dos ca- que ocupa una amplia cantonada al •» kE.-\-|STA UL GllK>NA c5, 2^^'^ ¿b NÜM. 2UO MAUi-JUMV 2000

L'ARQUITECTURA

El Balnearj Vichy Catalán, de Caldes de Malavella. de 1900.

carrer Ptruhida d'aL]Liella pobLició: La petir Texperiéncia a les l.êstiMeries menta amb excel-lents trcballs arte- Concordia d'AgLillaiia. de l'J12. i la Gerunda (1911-12), pero limitant Fus sans. També és seva la reforma de la Unión MasanetensL', toes dos obra de del rajol vist a aspectcs ornamentáis i casa Masó {1911-18). mes ecléctica i Josep Azeinar; i el casino Colum- d'emmarcament. Mes mcdievalistes dispar, i la reforma de la casa Salietri brenc, de 1903, sitnat a Santa Colo son dues obres d'lsidre líosch. la casa (1911), d'inspiració medievalista. ma de Farners- del l)r. Furest (1904) al carrer Clavé i En el cas d'Olot, el modernisnie Ciiriosament, l'impuls niodernista la casa Noguera (1914) a la Gran Via. va arribar en un període d'inipids no tingué a la clutat de Girona un A la Rambla destaca la casa Norat económic: ais anys 1901-02 s'hi ce papel- gaire rellevant: les crisis del se- (1912), que és el resultat d'una refor lebra la gran Exposició Regional, el gle passat i el carácter militar i clerical ma feta per Joan Roca Pinet que sin- 1907 obtingué el títol de ciutat i el que encara tenia la ciutat condiciona tedtza el gust refiíiat del sen autor per 1911 s'inaugura el traní del ferrocar ren la difusió del movinient. que la línia de Doménech i Montaner. ril Olot-Girona. L'obra mes destacada acaba cocxistint amb acdtuds eclecd- En qualsevol cas resulten mes re- fon la casa Sola Morales (1913-16), qnes de poc nivell. coníbrtants algunes de les obres mo- que realitza l'arquitecte Doménech i En aquest sentit trobem Teni- dernistes de Ratael Masó, quan con- Montaner. on combinava motius ba- premta del nou esdl en alguues obres reava una arquitectura inspirada en rrocs amb elements figuratius o no de Martí Snreda Vila, niés proper a Viena, Glasgow i en Teniprenita de plenament modernistes. Altres arqiii- reclecticisnie iieogotic en Tedifici del Gandí. En trobem exemples a la tectes que lii construVren edificis en Banc d'Espanya (1901) i mes vinculat Farmacia Masó (1908), amb elements aquest pen'ode son Albert Blasco, que al modernisnie de línies racionáis en ceramics i de forja extraordinaris; la és l'autor de la casa Pons, de 1911; Tescola Bruguera (1908), on introduí Batllc (1909), on cal destacar el trac- Josep Azeniar, que realitza la casa Pu 1 obra vista com a novetat a la ciutat. tament de les fafanes i els mussols de jador, tiel mateix aiiy, i Alfred Paluzie, Iêl niateix material fon constru'ít cerámica que coronen l'obra; o la fa- que deixa abundant obra seva, amb l'edifici de DesdMeries Regas (1908- rinera Teixidor (1910-1 I), en qué el predomini d'elements ecléctics i l^Jlf)!), obra d"Enric Câta, que va re joc de volums i pinacles es comple d'inspiració medieval. •ft REVISTA iiK CíiRONA ^ 2^0 y^NiM, 200 MAKÍ-H'N'Y IÍ

L'ARQUITECTURA

BIBLIOGRAFÍA

BAYER, Herbert etalii. Bauhaus. Instituí für Auslandsbezietiun- GARCÍA ESPUCHE, A. et alii. El IWocfem/smo. Olimpiada Cultural. gen.Stuttgart, 1976. Lunwerg. 1990, BENÉVOLO, Leonardo. Historia de la arquitectura moderna. Ed. "GATCPAC". 1 i 2. Cuadernos de Arquitectura núm. 93-94. Bar Gustavo Gili. 1977. celona, 1973. BENÉVOLO, Leonardo eí alii. La proyectación de la ciudad mo GIL, Rosa etalii. ElMovlmentmodern a Girona. (1930-60). Ajun derna. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1978. tament de Girona. 1995. BIRULÉS, Josep M. Guia d'Arquitectura Girona ciutat. De- Historia de íart cátale. Vol. 7-8-9. Edicions 62. Barcelona, marcació de Girona del CoMegi d'Arquitectes. Girona, 1985-96. 1996. IGLESIAS, Joan et alii. La tradidó moderna 30' 40' 50'. COAC, BOHIGAS, Oriol. Reseña y catalogo de arquitectura moderriista. Demarcado de Girona. 1995. Ed. Lumen. Barcelona, 1973. LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, A. Arquitectura modernista en Cata BOSCH, Gloria. Els germans Busquéis 1917-1941. Ajuntament lunya. Eú.GG. 1990. de Girona. 1996. LE CORBUSIER. Hacia una Arquitectura. Ed. Poseidón, Buenos - Art Nouveau. Cataieg de l'exposició. Institut Goethe. Munic, Aires, 1964. 1978. MONTANER, Josep M. La modernidad superada. Ed. Gustavo Gili. Butlletí Delegado de Girona del COAC. Articles diversos relacio 1997. náis amb el tema. Núm. 2-4-943-15-17-43. Girona. 1984- ONDOÑO, Pedro i DELAVILLA, Pilar. Josep Pratmarsó, arquitecte. 87. Col-legi d'Arquitectes. 1998. Butlletí Delegado Girona COAC. Exposíció «Enderrocs». Núm.24. Quadems d'Arquitectura des de 1944 fins a 1999, COAC. Barce 1984. lona. 6uí//etf De/egac/d Girana COAC. Rtxes d'Arquitectura Pía de l'Es- ROSSI, Aldo, La arquitectura de la ciudad. Ed. Gustavo Gili. Bar tany.NiJm.27. celona, 1971, But//eí/ Delegado Girona COAC. Monográfic de Joaquim Masra- ROWE, C. i FRAMPTON, K. ñVe Architects. Ed. Gustavo Gili. Bar nion. Núm. 32. celona, 1979. Butlletí Delegado Girona COAC. Suplement dedlcat a Josep Da RUSSELL, H. i JOHNSON, Ph. El estilo internacional. (Reedició). nés Torras. Núm.47. Múrda, 1984. CAPITAL, Antón. /Irgu/íecíura española. Años 50-80. MOPU. Ma SANZ, José Luis. Arquitectura en el siglo XX. La construcción de drid, 1986. la metáfora. Ed. Montesinos, Barcelona, 1998. CASTELLS, Ramón M. Botigues 1870-1940. COAC-Girona. SOLA MORALES. I, i MOLÍ, M. Rlcard Glralt Casadesús. COAC 1988. Girona, 1982. - Annals núm. 3. 25 anys d'arquitectura catalana. Escola d'Ar TARRÚS, Joan i COMADIRA, Narcís. «Noucentisme: La arquitec quitectura. Barcelona, 1988. tura y la ciudad». Cuadernos de Arquitectura núm. 113. CASTELLS, Ramón M. et alii. «Arquitectura deis anys 30 a Giro 1976. na». fíewstad e Girona núm. 85.1978. - Guia de l'arquitectura deis segles XIX i XX a la Provincia de Giro CIRICI, Alexandre. L'Arquitectura catalana. Ed. Teide. Barcelona, na. Col-legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona, 1979. 1975. - "Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenómen modernista». - La estética del franquismo. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1977. Cuadernos de Arquitectura núm. 138 i 139. Barcelona, DOMÉNECH, Lluis et alii. Arquitectura para después de una gue 1980, rra (1939-1949). CoLiegi d'Arquitectes de Catalunya. Bar - Rafael Masó, arquitecte noucentista. COAC Girona, Ajuntament celona, 1977. i Lunwerg Editores. 1997. DÓRELES, Gilo. La Arquitectura Moderna. Ed. Ariel. Barcelona, TARRÚS, Joan. Rafad Masó. Col-legi d'Arquitectes de Catalunya. 1980. Barcelona, 1971. ESPAÑOL, Joaquim et alii. Guia d'Arquitectura d'Olot. COAC Giro TARRÚS, Joan et alii, Pdayo Martínez, arquitecte. Ajuntament- na. La Gaya Ciencia. 1978. Museu Figueres, 1998 FALGUERAS, Joan et alii. Josep Azemar. COAC, Demarcado de VENTURI, Robert, Complejidad y contradicción en la Girona. 1990. arquitectura. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1972. FUSES, Josep i et alii. Guia d'Arquitectura de Girona. COAC Giro . ZEVI, Bruno. Saber ver la Arquitectura. Ed. Poseidón. Buenos Ai na. La Gaya Ciencia. Barcelona, 1980. res, 1951. •» Rl-.VISTA 111. CHIÍONA ci. 2QQ A M''\1. 200 .M.\H;-|liNV 2O00

L'ARQUITECTURA

A Figueres cal recordar el paper exercit per Josep Azeiiiar en la conti- guració de la iniatge moderna de la ciutat, amb obres que s'esteiien tam bé per alcres poblacions altemporda- deses. El plantejamenc teoric de hi seva obra cal relacionar-lo plenament amb el corrent racionalista del modernisme, sovint amb una formalitza- ció conringuda que parteix de consi derar els elements construccius com a eines essencialment funcionáis i que defuig el decorativisme excessiu. En general els seus edificis teñen una bona aplicació deis diferents ni;ite- rials. amb els quals \-a saber crear di ferents pells i textures ;unb un tractament vincuiac a les tecniques constructives locáis, i posant especial cura en el disseny deis petits coniple- la Casa Blanch, de Girona, de 1932. ments. De la seva extensa obra desta quen! la casa Cusí (1898) i la casa Sa lieras (1904), ambdues a la Rambla; l'antic Escorxador (1907); la sala Edi A mes d'Azemar també va [reha sar-la en crisi, amb voluntat de su son (]9()5), i els edificis cooperatius llar a Figueres en aquell períodc Llo- perar-la buscant una arquitectura de Massanet i Agullana. ren^ Ros, que és aut(5r del teatre Jardí que es bases en un llenguatge mes (1914) i la casa Cruañas (1915), dues niodern -i coherent amb les tradi- obres d'un modernisme tarda no gai- cions nacionals— que partía de l'ar re reeixic. També lii trobeni, d'autor quitectura doméstica anglesa i d'acti- tuds avantguardistes que es donaven L'Ajuntamenide la Bisbal, de 1928. desconegut, la casa Pagés (190(1), si tuada a la pla^a de la Palmera, i la sobretot a Viena i a Alemanya. Pro- casa Hejme (1911) del carrer Sant gressivament s'interessa també per Llátzer, que és de gust mes expressio- l'arquitectura popular i per l'art me nista i amb ornaments vienesos. dieval, i mostrá cada vegada mes un gust per l'arcaisme. La revistó noucentista Fou a partir de 1913 que Masó va aportar les seves millors obres al pano A casa nostni el noucentisnie consd- rama de l'arquitectura del país. Ens rc- tui una fita iniportant en l'arquitecCu- ferim a edificis com la casa Masnunon ni. L'obra realitzada té un gran interés d'Olot (1913-14): la reforma de la i gaudeix d'una forta personalitat. casa Ensesa de Girona (1913-15); la que es desenvokipá entorn de Rafael reforma i ampliació de can Cendra MasíS. principal impulsor de la línia d'Anglés (1913-15); la casa Cases de mes avantguardista de hi nova estética, Sant Feliu de Guíxols (1915-16), i so basada en la recuperació d'un classi- bretot l'Athenea (1913) de Girona, cisme mediterrani d'arrels arcaitzants que fi.inciona fins al 1917 com a cen que s'entroncava amb els moviments tre difusor de la cultura noucenrista, renovadors centreuropeus. Masó és amb activitats tan diverses com exposi- considerat l'arquitecte cátala mes des- cions, lectures, conferencies, concerts, tacat d'aquest segle. etc.. fins que s'cxtingí l'associació. L'any 1906 inicia l'etapa moder A partir de 1917, la seva produc- nista. Aviat, pero, va comen(,~ar a po ció deriva cap a resultats mes Iligats a •» lí^kVlSTA 1)1-: C;ilIONA c5- 3^^ A NÚM. 2Ü0 MAIC-jUNV 1000

L'ARQUITECTURA

PERSONATGESni

Josep Azemar i Pont (Figueres 1862-1914). Arquitec- de dinamitzador cultural. Fou un deis impulsors de la societat te. Títol de 1887. S'estrená coMaborant amb J. Amargos en la ur- Athenea i amb el seu treball aglutina diferents artesans I artistes banització del Pare de la Ciutadella. S'establí a Barcelona, pero que col-laboraren amb ell, com l'escultor Fidel Aguilar, el serraller la seva activitat professional Tobligava a despla^ar-se setmanal- Nonid Cadenes, el decorador Josep M. Busquéis... En la primera iTient a Figueres. A partir de 1889 fou arquitecte municipal etapa de la seva obra, entre 190611911 aproximadament, seguí d'aquesta ciutat, on també obri despatx professional. Inicialment el modernisme amb influencies de l'arquitectura doméstica angle- conrea un estil ecléctic que rápidamení evoluciona seguint els sa i la Sezession vienesa. Son d'aquest moment el mas el Soler cánons mes racionalistas del modernisme. Del conjunt de la seva (1906 i 1909), de Sant Hilari Sacalm, i a Girona la farmáda Masó obra destaquem l'Sport Rguerenc (1895), la casa Cusí (1894), (1908), can Batlle(1909),.lafarineraTeixidor(1919-ll), la casa la casa Salieras (1904) i la casa Puig Soler (1900), totes a la Masó (1911-12) i la casa Salieti (1911). El segon període Rambla. També son seves la sala Edison (1905), i'antic escorxa- compren els anys 1912-1922. És el seu moment de major creati- dor (1907) i la cambra agrícola (1904). A la comarca va cons vitat.-Després d'un viatge per Austria 1 Alemanya realitzá una serie truir, entre altres immobles, les escoles d'Agullana (1910), la d'obres plenament noucentistes, que sincronitzen amb els cor- Unión Masanetense a Maganet de Cabrenys i La Concordia' rents mes avangats d'aquella época i son Taportació mes signifi d'Agullana (1912). cativa del nostre país a l'arquitectura europea d'aquell moment. Destaquem l'edifici Athenea (1913), actualment enderrocal; la AAartí Sureda i Vila(G¡rona 1866-1947). Arquitecte. Títol casa Masramon (1913), d'Olot; la reforma de la casa Cendra de 1890, Fou arquitecte municipal de Girona entre 1890 i 1920. (1913-15), d'Anglés; la casa Cases (1915-16), de Sant Feliu de Era fill de Martí Sureda Deulovol. Membre de l'Associació Literaria Guíxols; i el garatge Calicó (1919-20) i can GispertSauch (1921- de Girona. Académic de San Fernando i vocal de la Comisión Pro 23), de Girona. La tercera etapa, entre 1923 i 1935, es caracterit- vincial de Monumentos. És autor de nombroses obres municipals, za per una gradual recuperado i incorporado d'elements proce- com l'Esconcador (1894-1915), el portal d'accés i caseíes de la dents de la tradició local. Son d'aquesta época la casa Cots Devesa (1898), les obres d'empedrats í rectificado de traíais en (1927), la casa Colomer(1928) i la urbanitzadóTeixidor(1928- el Barrí Vell de Girona (1917), la conversió de la plaga Mercat en 29), de Girona. També hi ha la Caixa de Pensions de Sant Feliu de caserna d'artilleria (1918) o el Grup escolar Bruguera (1908). Guíxols (1924), la Cooperativa de Palafrugell (1926) i les cases També realitzá el Banc d'Espanya (1901), i participa en la cons- S'Agaró (1929-34). trucció de l'església del Sagrat Cor de Girona. Construí cases parti- culars com la casa Esteve, a Palafrugell, i la casa Auguet (1900) i Ricard Girait i Casadesús (Barcelona 1884 - 1970). Ar la casa Sureda (1933), a Girona. quitecte. Urbanista. Títol de 1913. Membre de l'Assodadó d'Arqul- tectes de Catalunya i de l'Assodadó Protectora de l'EnsenyanQa Isidro Bosch i Batallé (Vilanna 1875 - Girona 1960). Arqui Catalana. El seu exercici professional va combinar els seus carrees tecte. Títol de 1903. Fou arquitecte diocesá del Bisbat de Girona. Va d'arquitecte munidpal de Figueres i Girona, durant l'época de la col-laborar en la restaurado d'edificis religiosos afectáis per la Guer Mancomunitat i la República, i la tasca desenvolupada al CAME ra Civil. Fou arquitecte municipal de Palafrugell i assessor deis ajun- (Cos d'Arquitectes Municipals d'Espanya) com a fundador i promo taments de Cassá de la Selva i Uagostera. Inicialment conrea un mo tor. Fou col-laborador i animador de la revista d'aquesta entitat, en dernisme amb elements de tradició ecléctica, i en els anys 30 la qual exercí de redactor en cap i signa nombrosos artides sobre incorpora estilemes del racionalisme, en obres fetes en col-laboració urbanisme. Algunos de les seves obres mes significativas es rela amb el seu fill Ignasi. Entre altres, destaquem l'obra d'ampliació cionen amb la seva activitat municipalista, com és el cas de la ur- d'una ala del monestir de Sant Daniel (1905); la casa del Dr. Forest banitzadó da la Rambla de Figueres (1917-18), i de les places del (1907) i la casa Sabater (1914), ambdues a Girona; i la fábrica Carril (1926), del Marqués de Camps (1927), de la pujada de d'extractes de Ceirá (1916) edificado notable de maó vista. A Olot Sant Feliu (1927) i la rambla Ramón Folch (1924) a Gimna. Quant realitzá !a Ton-e la Riba (1923) i el Casal María, de gust ecléctic. D'in- a edificado, s'iniciá amb algunas obres modernistes -com la casa fluéncia racionalista son l'escola de Cassá de la Selva (1935) i les Espigulí(1914) i la villa Mercedes de Figueres- i posteriormenten cases Cadenas (1934), Dalmau (1935) i Regla (1936) de Girona. va realitzar altres de mes noucentistes -com l'Ajuntament de Fi gueres (1936)- i racionalistas -com l'escola Ignasi Iglesias (1931- Rafael Masó i Valentí (Girona 1880-1935). Arquitecte i 33) i les cases barates de Montjuíc (1934) a Girona-. Després de escriptor. Títol de 1906. Fou indos com a poeta a ['Almanach deis la Guerra realitzá el Mercat Munidpal (1942-44) I la Cambra de Comerg (1948) a Girona, noucentistes (1911). A Girona desenvolupá una rellevant tasca •» |Í,|-:VISTA DE GlHCtNA ci, 3^-^ ZD NI'M. JIUO MAi{;-|[iNY Zt

L'ARQUITECTURA

rarquitectura popular, a la valoració netes (1917-28), l'escola de les Preses de Testil barroc i al racionalisme, as- i les centráis electriques de Bescanó pectes que conrea sense deixar mai el (1916) i de lionmatí. en la mateixa seu gust arcaiczaiic acompanyat pro- línia que les anteriors, fusanient d'elenicnts i tecniques pro- Finalnient, cal afegir al corrent cedencs de la tradició conscructiva. noucentista gironí l'aportació deis com eis esgrañats, les terracotes. les germans Busquets, amb una obra motllures, les colunines de ceniniica, plena de referéncies al món clássic i a etc. Son d'aquest nioincnt la Coope l'univers de Masó. L'any 1920 els rativa Económica Palafrugellense quatre germans Busquets varen inau (1916). la casa Colomer de Girona gurar la Galería d'Arts i Oficis, obra (1927), la tanca del cementiri de Gi de Masó, situada a la Rambla de Gi rona (1918) i la urbanització de rona. Aquest estabiiment va assumir S'Agaró (1929-35). a la qual es de en certa manera la continuació del dica en els darrcrs anys. paper d'Athenea com a dinaniitzador Un altre arquitecte actiu en aquest cultural de la ciutat. i va permetre període fou Joan Roca Pinet. influir allargar el desenvolupament de l'art per l'arquitectura centreuropea i au noucentista fora del seu tenips. El Gfup Sant Narcís de Girona, de 1944-57. tor de nonibrosos edificis a Girona i Entre els germans Busquets cal sobretot a Olot, entre els anys 1914 i destacar en Josep Maria, que coMa- 1923, amb clares influencies del llen- büra en ocasions amb el seu germá guatge eniprat per Masó. Es el cas de . Lluís, el qual inicia l'any 1918 el seu la casa Rigau de Girona (1914-15), treball, iníluenciat per l'obra de grafiats de la fai;ana de la casa Ribot d'arrel vienesa, i a Olot de la fabrica Masó. Es autor de la rehabilitado i (1932), al carrer Albareda de Girona. Descaí*; i el garatge Sacrest (1917 i adequació del pati de l'Hospital Santa Quant ais treballs fets en botigues, 26) i la fabrica Bassols (1916-17). Caterina de Girona (1928), amb un destaquen! a Girona les fleques Pont També son seus l'edifici de can Jua acurat disseny de les peces, i deis es- (1934)iOrieU(1939). Hi bagué flnalment una segona generado d"arquicectcs noucentistes que obtingueren la titulado pels vol- l'església del santuari del Collell, de Sant Ferriol, de 1955-62. tants de 1920. Son mes ntjmbrosos qtie el grup inicial, i plantejaven les tnUMI en. líINCI 1 VI \ •i'ij,' swiii \i

L'ARQUITECTURA

PERSONATGES [2]

Joan Roca í Pinel(G¡rona 1888- 1972).Arquitecte.litoide la casa Espigulé (1946), de Roses; la casa Costa (1948), de Port 1910. Fou arquitecte municipal d'Olot. Inicialment conrea el moder- de la Selva; i les obres d'urbanitació a Torre Valentina (1953), de nisme, i ana evolucionant cap al noucentisme de referéncies maso- Calonge. L'any 1973 Iluitá per evitar l'enderrocament de la Divina nianes i centreeuropees. A Olot realitzá la fábrica Descalg i el garat- Providénda de Rgueres, obra de J. Roca i Bros, sense obtenir éxit. ge Sacrest {1917), la fábrica Bassols (1916-17), el Cinema Ideal Park (1924-26), la casa Masllorens (1926-28) i !a fábrica de can Ignasi Bosch i Reitg (Girona 1910-1985). Arquitecte. Títol Joanetes (1927). Projectá centres escolars, com els de les Planes de 1933. Fou arquitecte de la Jefatura Provincial Sindical del Hogar (1911) i Ripoll. A Girona projectá la reforníia de la casa Barceló de Girona. La seva activitat s'iniciá amb una serie d'obres d'abans de (1925), la casa Norat (1912), la casa Rigau (1914), la casa Dal- la Guerra, executades en col-laboració amb el seu pare Isidre, que mau (1917), la central eléctrica Berenguer, (1922-24), eisTallers recollien aspectes del llenguatge racionalista combináis amb ele- Dalmau Caries Pía (1930), la casa Pulg (1934), les cases Escatllar ments de la tradició local, com ara la casa Cadenas (1934), la casa (amb J. Claret, 1937) i rexterior de la farmacia Saguer (1935). Tam Dalmau (1935), al carrer 20 de Juny, i la casa Regla (1936), a la bé son obra seva les centráis eléctriques de Bescanó i Bonmatí. plaga Mercat, de Girona. La seva major significado la tingué en els anys de la postguerra i fins ben entrats els anys 50, quan ai costal Emili Blanch i Roig (Girona, 1897-1996). Arquitecte. Títol d'una arquitectura monumental, com és l'edifici Ultónia (1940) de de 1925. Fou arquitecte de la Generalitat republicana a Girona. Girona, utilitzava un llenguatge neovernacular per a les obres resi Membre de la Comissió Provincial de Monuments. L'any 39 s'exiliá a denciáis mes populars. D'aquesta etapa son tots els barris d'habita- Franga, residí dos anys a Montpeller i després de diverses vicissi- cles protegits que constoií des de la Jefatura Sindical, alguns tan sig- tuds l'any 42 maixá cap a Méxic, on visque durant mes de vuit anys, nificatius com el barri de Sant Narcís (1944-54) de Girona, Sant treballantd'arquitecte, Inicialment la seva obra era influenciada peí Pere Mártir(1951-56) d'Olot. el grup Poeta Marquina (1954) de R- noucentisme, pero aviat evoluciona dissenyant edificis mes vincu- gueres, el grup Santa Maria (1956) de Banyoles i altres agrupacions lats al racionalisme, com la casa Blancfi (1932), de Girona, o la constnjides a Raíamos, Palafmgell, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Bla- casa Reig (1934) i la casa Guillameí (1935), de Figueres. També nes, Ripoll... Altres obres seves son la casa Riera Perpinyá (1940), la realitzá equipaments, com l'Escola d'Arts i Industries (1931-34) de casa Picamal (1945), la casa Culubret (1951) i l'escola Pare Coll Palafrugell, l'escola de Flagá (1934) i les de Ventalló i Regencós. (1955-59), totes de Girona. També realitzá la casa Boschdemont Conjuntament amb Francesc Folguera construí un pavelló de l'Hos- (1941), a Banyoles, i la casa Juberi: (1942), de Cassá de la Selva. pital Psiquiátric (1933-35) de SalL Joaquim Masramon i de Ventos (Girona 1910-1987). Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - 1978). Arqui Arquitecte, Títol de 1940. Des de 1940 fou arquitecte de la Diputació tecte. Títol de 1920. Fou arquitecte municipal de la Bisbal d'Em- de Girona, tasca que va compaginar amb l'exercid Iliure. Era amic per pordá, caledrátic de l'assignatura de projectes de l'Escola d'Arqui- sonal de José A. Coderch i de Pepe Pratmarsó. A Gimna realitzá obres tectura de Barcelona i académic corresponent de la Reial Academia de restaurado, com les actuacions parcials ais absis de la Catedral de Bellos Aits de San Fernando de Madrid. Inicialment conrea un (1941), ia rehabilitado de l'antiga Casa de Misericordia (1945-46) o estil classicitzant basat en la recuperado d'un Renaixement la restaurado de l'interior de l'església de l'Hospital de Santa Catarina mediterrani. En col-laboració amb R. Duran i Reynaís realitzá el Pa- (1948). Les seves obres de nova planta de la década deis anys 40 te- lau de les Arts Gráfiques de Montjuíc per a l'Exposicíó Internacional nien infiuéndes classidstes; en destaquem la casa Escatllar (1941), de 1929 i el vestíbul de l'estació de Franca (1928) a Barcelona. A els edificis per a la Immobiliária Girona al carrer Antic Roca, la casa Pu Rgueres destaquem com a mes significatives la casa Galter (1928), jol del can-er Pare Claret, la clínica Dr. Muñoz (1946) i l'edifici Pérez Xi- la casa Pagés (1928), la farmacia (vlartín (1931), la casa Cordomí fra (1947). A final deis anys 40 el seu llenguatge evoluciona cap a (1932), la casa Soler (1934), la reforma i ampliado de la casa Bat- plantejaments mes modems i realistes, en construcdons com la casa lle (1935) i les obres d'urbanització al Pare Bosc (1926). De la Comellá i ediíid del Banc de Bilbao (1949), l'església de Sant Josep postguerra son la casa Rentas (1940), la casa Gelart (1940), i la (1948-53), redifici de la Caixa Provindal (1954-56) o la casa Nadal al Caixa de Pensions, que es troben també a Rgueres. En altres pobla- can-er del Nord (1953), totes situades a Girona. També son obra seva cions hi ha: la reforma de l'ajuntament de la Bisbal (1927), tres ca l'ampliació del mas Muñoz (1958) a Uambilles, rampliacíó del Col-legi ses a S'Agaró (1928-29), la recuperado del monestir de Vüabertran Collell (1955-62) a Mieres, els blocs de Tilla constnjída per la Caixa (1939), el poblé nou de Uers (1939) i la Caixa de Pensions de la Provincial al carrer Barcelona (1963) de Girona i la parroquia de Sant Bisbal (1952). Després de la guerra el seu llenguatge va anar que- Jaume (1971) de Salt. A partir de 1972 coMaborá amb el seu fill Josep dant desfasat, pero encara va fer obres d'interés per a estiueig, com M. (arquitecte, 1948-1979). •* lí.HVIS"lA 11l£ GlIitlNA «> 3^3 •'J ^l'"^!- -00 MAI(;-Jl"NV 2Í.

L'ARQUITECTURA

inspiráis en la tradició del Renaixe- ment italia. Interés especial otereix la casa d'estiueig que va construir a la Fosca Raimon Duran i Rcynals (1945), ba sada en cases mediterranies populars, on Tampli porxo defineix un iniportant espai d'estar que es relaciona amb el passeig exterior. Del mateix arquitecte és la casa Puig Palau (1945), al turó de la platja Castell. i també el mas del Sol i el jardi Pinya de Rosa (1945-56), que és de Joan Miranibell, situats a mig camí entre Lloret de Mar i Blanes. A eli es deu l'escola de Sant Joan de les Abadesses.

Només la pell La Casa Rozes, de Roses, cíe 1961. del racionalisme

El fenomen mes transcéndent que s'ha produVt en el segle XX dins I'Escola d'Arquitectiira de Barcelona tiueig que va construir a S'Agaró, l'ambit de Tarquitectura ha estat i la d'arquitecte municipal de Figue- d'un carácter mediterrani-popular: l'aparició del moviment modern, que res. Formava part d'una generació la casa Colom, la casa Guardia i la va suposar un canvi radical en la seva que buscava la scva íont d'inspiracitS casa Clavell, reaÜtzades en els anys concepció. en el retorn a l'arquitectura dei Re- 1928-29 a Punta Prima, adaptades a La nova visió del fenomen arqui- iiaixemenc italia, i niés concretanient l'ambient i a l'estética que inicia Ra tectónic es basava en els principis de en una eticac,- relectura de l'obra de fael Masó en aquella urbanització. Bauhaus i deis moviments d'avant- Brunelleschi i de Flort'ncia. Fou una En morir aquest, l'any 1935, íou guarda que des de con)en(;amcnt de tendencia d'esperic ecléctic d'aires substitu'ít per Francesc Folguera, que segie es varen anar succeint a Europa niediterranis refmats que sední una hi realitza obres com Tesglésia de i que qüestionaven la posició cada ve colla de professionals, sota el mes- l'Esperan^a (1942), la Loggia Senya gada mes anacrónica de l'arquitectu tratge de Tarquitecte barceloní Ni- Blanca (1953) i el Camí de Ronda ra. Després de les reiterades revisions coiau Rubio Tudurí. (1948-65). neohistoricistes del segle XIX, el seu De la seva obra mes qualificada Relacionades amb aquest llen- camí semblava esgotat. L'aparició de destaquen! la primerenca casa Galter guatge classicitzant trobem una serie noves tecnologies i el progrés econó- de Figiieres (1927). bon exemple de d'obres -realitzades per arquitectes mic ajudaren a impulsar el canvi. les idees neobrunelleschianes que barcelonins de renom al Ilarg deis Es plantejava la necessitat de tren- impulsava, i la reforma de l'Ajunta- anys 30 i 40 per a famílies de la bur- car amb el passat i racionalitzar la for ment de la Bisbal (192S). També és gesia— que han contribuYt a caracce- ma edificada per millorar el seu fun- seu el Fahuí de les Ares Crafiques ritzar sectors molt concrets de la cionament. buscant també una niillor per a TExposició de 1929 a Mont- Costa Brava. Es el cas de les edifica- relació d'aquesta amb ia proporció de juic de Barcelona. Son obres on cions que Francesc Folguera, Josep rhome. La casa havia d'esdevenir ra s'utilitzen elements d'ornanientació Goday i Isidre Puig Boada varen ciona! tant en Tus deis materials per fets amb térra cuita de la Bisbal que construir a Blanes, Tossa, S'Agaró, construir-la com en la seva forma, les fan ser especifiques i mes Iligades etc.. i deis pavellons d'accés al jardí que en conjunt havia de ser funcional amb el neoclassicisnie local del segle botánic Mar i Murtra de Blanes i permetre un bou comportament fí- passat, en que l'ús de la terracota era (1929). també obra de Puig Boada. sic, amb assolellament, ventilació i mes estes. A prop seu, al costat de Santa Cris circulació suficients. Per aixó es valo- També teñen encert per la seva tina, Nicolau Rubio Tudurí va fer rava la formació de Thoritzontalitat integrado contextual les cases d'es- els jardins de Santa Clotilde (1919), en les formes arcjuitectóniques. •«• Rl \'[STA DE GlRONA cí> ^O^ -^ >ÍL'M. 2ün MAUi-IL'NV 2000

L'ARQUITECTURA

En el nostre context els principis dar a impulsar la introdúcelo a Cata amb mes o menys convencinient. Es rae ion alistes es v^ren haver d'adaptar lunya de ia nova arquitectura i I'apa- el cas d'alguns edificis dejosep Claret ais sistemes constructius tradicionais. riciü del GATCPAC. que va assumir a Girona -la casa Pía (1934) del carrer que iitiÜtzaven els murs de cárrega els principis teorics del moviment J. Maragall, que és l'exemple mes com a base foiKiiiiental de toe el pro- modcrn i n'impulsa la seva ditusió al coniplet d'habitatge bloc, l'altra casa cés constnictiii. Moles deis ediñcis nostre país. Pía al carrer de Santa Eugenia, que d'aquesta época només preñen as- L'únic menibre íîroni d'aqucll combina el nou llengualge a nivell de pectes formáis i de pell provinents grup foujosep Claret, que hi ingressá pell, i l'ampliació de la planta supe del racioiíalisme, pero no qüestionen el 1931 i fou especialment actiu a rior de la casa Julia (1934), ai carrer aspectes estructuráis i de base com la partir de 1933, en qué inicia la seva Santa Clara- i de Roca Pinet, com la distribució deis espais en planta, que activitat professional. També es varen casa Puig de la pujada de la Liebre, 011 queda ciar Témfasi posat en la si- mulació de rhoritzontalitat de les obertures. En Támbic de les cases unifami- liars destaca la casa Blanch (1932) -habitatge propi i cstudi constru'íts per Emili Blanch, el qual soluciona el gir de la cantonada-, que es mos- tra despullada de tota ornamentació; i també la casa Tarrús (1935) de J. Claret, d'una sola planta, on es po tencia el paper funcional de la coberta com a terrassa, amb unes cx- pressives baranes perimetrals. A Olot els dos arquitectes mes significatius d'aquest període son Bartomeu Agustí, autor de la casa Serra (1931-33), i Joan Aubert, que va construir algunes obres dins els nióduls racionalistes amb renii- niscéncies estilístiques anteriors. També es conserven una serie de botigues d'aquest període que pre Els apartaments Doménech, de Sant Feliu de Guíxois, de 1970-71. senten una síntesi ecléctica d'elements formáis propis del racionaíis me, del cubisme i altres d'adscripció no varien respecte d'époques ante- vincular mes o menys directament al iiii dccó. És el cas de calâts Rovira riors. S'aparten de la tradició en la nou escil Emili Blandí i Ricard Giralt (1929), la sabateria Coreó (1941) i la formalització de les facanes utilitzaut Casadesús, que desenvoluparen el seu perfumería Massias (1934), deis de- elements ornamentáis estilitzats treball basicanient a Giroiia i Figue- coradars gironins J. Colomer i F. quant a geometría i materials, per si res. A Oloc hi havia Bartomeu Agusd Gallostra, els quals realitzaren altres mular obertures horitzontals de gran i Joan Aubert. Altres arquitectes mes obres d'interés a Girona, avui desa- longitud. Es una arquitectura a mig veterans, com Rafael Masó i Joan paregudes, eom la confitería Pracde- camí, que no aconsegueix la co Roca, sentiren atracció per la moder- sava (1935) i la botiga de fotografía herencia, la lleugeresa i la diversitat nicat i temptejaren el racionaíisme, Barber{1934). de possibilitats d"ús que postulava el pero no poden considerar-se adscrits A Figueres queden algunes obres credo racionalista. al moviment. d'Emili Blanch, com el Patronat de L'any 1927 l'arquitecte suís Le Tant a Girona com a Olot, i en la Catequística (1931) i la casa Reig Corbusier va donai" unes coníerén- menor mesura a Figueres, es cons- (1934) de la plaâ del Gra. L'altre ar- cies a l'Escola d'Arquitectura de trueixen algunes obres que incorpo quitecte que esporádicanient utilitzá Barcelona. La seva presencia va aju- ren Testética funcionalista (tuncional) el nou llenguatge és Pehii Martínez, i^l VISTA l)i: C¡lliC)NA c& 3^5 -'^ '^L'M. 200 MAHi-jl.íNV 2ÜÜO

L'ARQUITECTURA

el qual a pesar de la seva adscripció al classicisine fon capa^" de realitzar obres tan modernes coni la tat^ana de la Farmacia Martin i la casa Cordo- mí (1932), ambdues sitiiades a la Rambla. Aquesta fou també una época de millora i foment deis equipamencs -sobretot de les escoles, que eren promogudcs per la Cíeneralitat en un intent d'impulsar la renovació pe dagógica de Tensenyament públic-, amb una creixent importancia de qüestions com la salubritat o la iMu- minació. A Girona, el milior expo- nent d'aquesta actitud és la cons- trucció de Pescóla Ignasi Iglesies, Tany 1931, per part de Ricard Gi- ralt, recollida en un monognific de El pavelló del GEiEG, de Girons, de 1977-79. la revista AC -que editava el GATC- PAC- dedicat a «La escuela en la ciudad funcional». El mateix arquitecte projecta l'any 1937 Pescóla Agustí, i Pescóla d'Arts i Industries cismes i les revisions neohistóriques Prat de la Riba, que s'bavia de cons de Paiafrugell (1931-34) i Pescóla de s'imposaven, tot i que en aquell mo- truir a les Pedreres i de la qual a cau Fla(;á (1934), que mantenen aspectes nient s'utilitzava ja fora de temps, i sa de la guerra noniés es pogué formáis de la tradició noucentista i noniés servia com a excusa esce coMocar la primera pedra. son obra d'Emili Blanch. D'aquesta nográfica que sovint amagava con- Altres exemples son Pescóla de mateixa etapa son Pescóla Dr. Mora ceptes racionalistes encoberts. Anib Camprodon (1936), de Bartomeu les de Sant Hiíari Sacalm (1934-37). aquest criteri niolts arquitectes que de Ricard Giralt, i Pescóla de Cassa abans de la guerra havien estat mes o de la Selva (1935) i un projecte no menys moderns, ara acabaven practi- realiczat d'escoles graduades a Paia cant neobistoricismes i formes inspi- frugell d'Isidre Bosch. rades en la tradició local. El belvedere Georgina, de Uofriu, de 1972. Quant ais racioEíalistes, després de La tradició, novament la Guerra s'aturaren Pobra d'Emili Blanch, que s'exilia. i de Bartomeu Després de la Guerra Civil la Dicta Agusd. que va morir el 1944. Conti dura va auspiciar el retorn a una ar nuaren actius, amb referéncies formáis quitectura monumentalista i classica, de la modernitat, Ricard Giralt, Joan per formalitzar els edificis públics. Es Roca i amb menor convenciment Isi- considerava que havien de ser repre- dre Bosch, que coMabora en ocasions sentatius, i Pacademicisnie que per- amb el seu fiU Ignasi. Peí que fa a Jo- inetia tíbtenir resultáis ampuMosos sep Claret, es decanta per un retorn al íbu la solució. En canvi, en les edifi- classicisme i al pintoresquisme. Final- cacions residenciáis mes domestiques ment. cal esmentar les obres modernes i en crcixements de tipus mes rural, de Joan Bordas -casa Dawson (1941), es va potenciar Pus de les formes ne- a Sant Feliu de Guíxols- i Claudi Díaz overnaculars. -la casa Sorra (1945), a Figueres. De fet Parquitectura historicista Un arquitecte que tingué relleván- que es feia després de la guerra era la cia en aquest període fou Ignasi Bosch continuació de la tendencia existcnt a Reig. que es decanta per un cla.ssicis- principi de segle, en qué els eclecti- me combinat amb elements propis de •» REVÍSTA DE GlIÍONA es- 306 ¿3 NUM. 200 MAIC-IINY lOOii

L'ARQUITECTURA

l;i tradició i amb aspectes de! raciona- tribueixen a una certa generació ur Rcgim va pcrmetre el retorn a les es lisme. Aquesta acdciid queda reflcctida bana, sota criteris higienistes. teres internacionals i un cert relaxa- en obres coni Tedifici del Sindicat de Un altre arquitecte que inicia la nient de l'actuació a l'interior. Girona. ei pi-qjecce per al Sindicat de seva activitat en aquest període fou A Europa ja s'havien revisat els Figueres i rediñci d'habitacieíi (actual- Tesnientat Joaquim Masramon. que ideáis radicáis de les primeres avant- inent hotel Ultónia) (1940), també de havia obtingut el títol l'any 1940 i guardes i es buscava Tactualització de! Girona. on va posar Ténifiísi formal en que en aquesta etapa es decanta per llenguatge arquitectónic posant-lo en el tractamcnt d'una cantonada repre una obra classica amb reverencies al relació amb les característiques de sentativa dins la ciutat. En canvi, a la Renaixenient que va anar abando- cada lloc. Mentrestant, aquí s'abando- casa Riera Perpinyá (194U) utilitza re- nant per evolucionar cap a una arqui nava l'eclecdcisme académic per ini feréncies racionalistes. tectura niés realista. D'aquest inici ciar una nova aproximació a l'estil in- Durant temps Bosch fon Tarqui- son entre altres la casa Escatllar ternaciona! a partir de l'obra de tecte de la Jefatura Sindical del Hogar (1941), avui enderrocada, la Clínica personatges com Coderch, que amb a Girona i construí diversos barris Dr. Muñoz (1946) i l'edifici Pérez el sen edifici residencial de la Barce- d'iiabitatges socials, repartits per les Xifra (1947), aquests darrers situats a loneta (1949) es plantejava un non comarques. A Girona destaca el barri la Gran Via de Girona. llenguatge de formes modernes a la de Sant Narcís (1942-57), i a Olot el italiana, adaptat al nostre context. grup Sant Pere Mártir (1951-55), que El retorn L'any i 951 es va formar a Barce realitzá amb Masramon. En aquesta al llenguatge modern lona el Grup R, que volia ser conti mateixa línia es varen fer altres con- nuador del GATC^PAC. per retornar a junts a Anglés, Camallera, Blanes, Fou durant la década deis 50 t]ue l'ar les posicions de Larquitectura moder Llers... Son actuacions que utilitzen quitectura d'aquest país va anar retor- na després deis anys de la postguerra. un llengiiatge neovernacular i de tra nant al llenguatge modern. La recu L'any I95S es va afegir ai grup Poloti dició noucentista, que constitueixen perado es féu efectiva quan Francesc Vayreda. Inicialment no hi petits eixampianients de nuclis i con- l'incipient pragmatisme polític del liavia una actitud unitaria, pero s'in- tui'a que calia superar Tortodóxia i el formalisme dogniatic del racionalisme, i aparegucren dues tendéncies: l'organicisnie i el realisnie. El pare de les ribes del Ter, de Girona, de 1996-98. L'organicisme actuava sota la in- Huéncia d'Aalto. i plantejava que no es podia produir arquitectura tan es- tandarditzada i doctrinaria, sino que s'havien de considerar altres aspectes de carácter huma i psicológics. I'renia importancia el tractament deis materials i el doniini deis espais, que s'adaptaven a una funcionalitat estric ta lligíida al lloc i a la cultura on s'in- seria, tent només una interpretado pintoresquista de! paisatge, sense par lar encara de la morfología urbana com a preexistencia i entorn. Entre les primeres cases construi'des en aquesta línía !ii ha la casa de Cada- qués (1958), de Barba Corsini, amb planta gairebé circular; la casa Mestre (l*J56) a Platja d'Aro, de Fargas i Tous, enderrocada el 1985, on la vo luntar de fondre's en el terreny era la base del projccte; la casa lí^ozes de Roses (19ñl), de Coderch, i la casa Rl-.VISTA rJF, GlIÍONA cí. 3^7 /j NÚM. 200 MA1(;-)L\Y li

L'ARQÜiTECTURA

La muralla rehabilitada de Girona, de 1983-98.

Vayred;j d'Olot (1965), de Pau Mon- rant un llenguatge personal, sense de l'Estat. Aqüestes obres. Juntament gió i Joaquini Vayfdü. que es basen acabar de dester-se d'una certa mo- amb les d'alguns autors locáis que iiii- en una coniposició fragmcncada deis numcntalitat. va seguir aquesta línia. ciaven l'activitat, com era el cas de volunis en el paisatge. La seva obra tenia un repertori for Joan M. de Ribot i josep Ros, am El pracé.s de transíorniació de mal limitat i repetitiu, que va anar pliaren el ventall cultural de l'arqui rarquitectura cap a plantejaments mes siniplificaut tins a vincular~se a la re- tectura funcional que havia iniciat realistes va teñir en el Grup R el seu cuperació de l'arquitectura moderna, Masramon en la década anterior. principal avalador. Tot i que no era explorant aspectes constructius con- D'aquesta época cal esmentar un col-!cctiu uniforme, va posar em- crets. D'aquest període destaquen! obres com la Delegació d'Hisenda fasi en la creació d'una consciéncia l'edifici Caixa de Girona (1953). de Girona (1954-56), de Carlos So- per assumir la realitat social deis pro- d'influencia italiana, i les reformes i brini; l'edifici per a funcionaris cessos constructius que s'incorpora- ampliacions de! CoJ-iegi dci C^oiiell d'Hisenda, també a Girona (1956), ven a l'arquitectura, recuperant la tra- (1955-62) i del mas Muñoz (1958), a de Fernando Mercadal, o els edificis dició local rcHectida en la introducció Llambilles, on va prendre com a re de Correus de Figueres i Roses. a Tobra d'clenicnts d'inspiració neo- ferencia la primera arquitectura de Significatiu deis nous corrents foren rural o amb remiiiiscencics histori- C^üderch. el garatge Forné Ponsa, al carrer ques, que la teien ser mes lógica. A partir deis 50 i 60 s'edificaren Barcelona de Girona (1956-57), La segoiia etapa de Tobra de Joa- equipaments oficiáis i privats projec- obra de Joan M. lí^ibot, on per pri quim Masramon, que va anar depu- tats per professionals forans al servei mera vedada a la ciutac lii va haver •o- Rl-.VISTA DE GilíONA «> 3^^ /:i NUM. 200 MAIC-jUNV lOOO

L'ARQUITECTURA

OBRES DESTACADES DE LA SEGONA MEITAT DE SEGLE

1956-58 Casa Senillosa. Cadaqués. J.A. Coderch, M. Valls. 1979-80 Escola CaritatSerinyana. Cadaqués. A. Alonso i B. Ceivera. 1957-60 Casa Ballvé. P. Maristany. Camprodon. J.A. Coderch, M. 1979-82 Edifici de l'Escola Politécnica I. Girona. L Cantallops. Vails. 1980-90 Restauració del Monestir de Sant Pere de Rodes. Port de 1958 Casa Julia. Es Colomer. Cadaqués. F.F. Correa, A. Milá. la Selva, la fase (coberta, refectori, paiau de l'abat, sen/eis): 1958 Casa Mascort-Olivetti. Girona. J. de Ribot. E. Torres, J, Martínez Lapeña,1993-99 2a fase (int. esglésla, 1963 Casa Romeu. Cadaqués. F. Correa, A. Milá. claustres, pati, eos entrada): J. Adell, A. Navan^o, A. Pastor. 1969 Casa Cendrós. Rambla Vidal / Passeig. Sant Feliu de Guí- 1980 Pavelló municipal d'Arbúcies. A. Alonso, B. Cervera. xois. M. Ribas Piera. 1980 Edifici d'apartaments del Port. L'Estartit. Torroella de Mont- 1969-70 Edifici l'Esquingat. Banyoles. J. Moneri A. illescas. grí. C. Ferrater. 1970-71 Edifici d'apartaments a Sant Pol. Sant Feliu de Guíxols. 1981-82 Edifici Catalunya 3. Girona. A. Pía. R.AmadoriL Doménech. 1982 Pavelló esportiu de Torroelia de Montgrí. C. Ferrater, J, Mo 1970 Casa Dolera/Lajo. Girona. Joan Bosch Agustí. ner, A, Pía. 1972-73 Edifici d'apartaments al Golf de País. J. Martorell, 0. 1981-89 Banc d'Espanya. Girona. L Clotet ¡ I. Parido. Bohigas, D. Mackay. 1981-89 Banc d'Espanya. Girona. L Clotet i I. Paricio. 1972-74 Edifici Triadú. Girona. Arcadi Pía. 1983-98 Restauració i recuperado com a passeig de la Muralla 1974 Magatzems i Oficines de Fustes Farreras. Vilablareix. L Nadal. de Girona. J. Bosch, J.TamJs, S. Vives. 1974-76 Tres cases a Fanals d'Aro. Platja d'Aro. A. Pía. 1984-85 Edifidd'aparcamentdel'HospitalTmeta. Girona. J. Moner. 1976 Centre deformado professiona!. Calonge. J. Bosch i J. TamJs. 1984-86 Recuperado de les cases de l'Onyar. Girona. J. Fuses. J. 1976 Ampliació de les escoles de Sant Gregori. J. Bosch i J. Tarms. Viader, E. AnsesaiJ. Falxó. 1976 Casa Bofill. Mont-ras. R. Bofill. 1984-90 Condicionament del molí de la Riba. Port de la Selva. C. 1975-87 Rehabilitació d'edifici pera ajuntament. Castelló d'Em- BoschiJ. Frigola. púries. J. Moner. 1985-93 Remodelació edifid de les Aligues. Girona. J. Fuses i J. 1976-77 Apaitaments el Coiomar. Cadaqués. L Ciolet, 0. Tusquets. Viader. 1977-79 Paveüó esporíiu del GEiEG. Girona. A. Pía. 1986-90 Col-legi púbüc a Medinyá. Sant Julia de Ramis. Jordi Ros. 1978 Casa Llinás.Ctra.SaTuna. Begur. J. Llinás. 1986-90 Institut de ensenyament secundan i FP Les Cadiretes. 1979 Can Motas. Foixá.J.M.Masramon.J.Figa. Santa Coloma de Farners. J. Crous, J.Grabuleda, J. Riera. 1979-81 Seu de la policía municipal de Girona. C. Bosch, J. Frigo- 1987-89 Pavelló esportiu de Palamós. J. Deulofeu, J.M. Falcó i M. la,J. Español, J.Hereu. Falcó.

faisanes vidriades indepcndents de Bartomeu Llongueras -el bloc de La per l'Emporda, de la qual destaquem restriictura; el CoMegi Menor Bis- Caixa-. Quant a equipament sanitari el mas Vidal de Vall-ilobrega (1958) be Cartanyá (1958), de Josep Ros, i social, es construí a Banyoles la clí i la casa Cantarell de Sa Riera on grácies a Tus de pilones part de nica Salus Intlrmorum (1962), de (1962). També per al turisme, a la planta baixa és espai llinre públic; Jordi Masgrau i Narcís Negre. en una Puigcerda Josep M. Sostres construí i redifici del Club Natació Banyoles línia funcional que parteix d'un ra- THotel Victoria (1955). al costac de l'escany (1957), de Jordi cionalisme mes ortodox. Per altra banda es produí Tinici Masgrau. L'evolució de la construc- En aquest període la Costa Brava del boom constructiu a !a costa i la ció pernictia en aquell moment comen<,-á a teñir interés per Tactivi- necessitat de creació de barris d'ha- plantejar-se, amb mes naturalitac, la tat turística. Es notable la qualitat bitatge massiu a les ciutats per donar configuració de plantes niés lliures i que ofereixen algunes construccions cabuda a la inimigració. El resultat ía^anes nidependents de les estruc turístiques o de segona residencia, fou lamentable, i Testandardització tures de foniiigó armat. dissenyades a partir deis 51) per ar banal de l'obra feta, basada només en També es construíren a Girona les quitectes tan notables com Coderch- la necessitat i la urgencia, ajiidá a de primeres seus d'entitats financeres Valls i Correa-Mila a Cadaqués, Na gradar el teixit urbá i a crear barris amb projectes de major escala fets per dal a Palamós, o Pratmarsó, que va dormitori on els arquitectes de con- arquitectes de Barcelona com Lluís acabar instaMant-se en una masía de suní col-laboraren fent blocs en se Bonet -el Banc Vitalici (1954)- Eu- Mont-ras, des d'on dirigí la realítza- rie, sense analisi ni reflcxió teórica sebi Bona -l'editici Banesto (I95S)- i ció de la seva extensa obra, repartida de cap tipus. •> Rli\'lSTA DI-, CilHONA c5> 3^9 -^^ ^'-'"^l- -'-''-' MAKi-iUNV 2C

L'ARQUITECTURA

1987-89 Adaptado de l'antic Hospital d'Olot per a Museu. J. 1992-93 Pavelló esportiu municipal. Girona. E, Bonell, J. Gil. BoschJ.Tarrús.S. Vives. 1992-93 Casa unifamiliara Castellfollit de la Roca. E. Corominas. 1987-89 Conjunt d' habitatges en filera a la Fosca. Palamós. L 1993 Edifici deis Jutjats de Sant Feliu de Guíxols. J.L. Mateo, J. Mo- Nadal. liner. 1988-90 Restauració del claustre de Ripoll. P. SoláJ. Puig. 1993-95 Facultat de Ciéncies Experimentáis. Girona. J, Fuses, J. 1988-91 Plaga de la Constitució. Girona. E. Torres, J. M. Lapeña, Viador. J. Esteban, A, Font. 1996-97 Museu del Cinema. Girona. D. Freixes, V, Miranda. 1988-92 Escola d'Hostaleria. Girona. A, Pía. 1996-98 Museu del Joguet. Antic Hotel París. Figueres. R. Castells, 1988-93 Remodelació del Convent de Sant Doménec. Girona. J. 1995-97 Centre d'educació infantil i primaria a Serinyá. N. Reve Bosch,J.Tarrús,S. Vives. rendo, J. Ginesta. 1990-92 Vila Olímpica de Banyoles, Autors varis. 1995-97 Deixalleria de Girona. Musersa. E. Aymerich, T, Salvado. 1990-91 Cementiri de Girona. J. Escriba, D. Nadal. 1995-97 Edifici de l'ajuntament de Llers. J, Falgueras, J, Torrent, J. 1990-92 Edifici d'habitatges a Sant Feliu de Guixols. R. Muñoz, R. Rodeja, Palli, R, Prats, A.Sanmarti. 1996-98 Parcde la riba delTer. Girona, F. Hereu i J, Español. 1990-94 Pavelló d'accés a la Fageda d'en Jordá. Santa Pau. R. 1996 Passera Sant Feliu. Girona, A. Blázquez, L. Guanter, P. Sola. Aranda,C.P¡gem,R.Vilalta. 1996-97 Reestructurado global d'una casa al carrer Ángel, 5. Gi 1990-96 Museu d'história Jueva. Girona. J. Birulés, F. Cabré, P, rona. A, Sibiis, Romans. 1996-97 Teatre de Salt. M. Bosch, M. Nogués. 1991-93 Recuperació faganes i entorn del antíc monestir d'Amer. 1996-97 Centre d'educació Infantil i primaria de Portbou. J. Casa- C. BoschJ. Frigola. devall, 1991-94 Edifici deis nous Jutjats. Girona, E. Bonell, J. Gil. 1996-97 Centre Sarria de Dait de disminuíts, J. Paulí, J. Fia. 1991-94 Escola d'idiomes. Girona. V, Rafiola. 1998 Casa J, Cantarell, Pubol. La Pera. L Jubert, E. Santacana. 1991-93 Remodelació del mercat municipal. Girona. J. Fuses, J. 1998 Ñau Simón. Olot. L. Ciotet, I. Parido. Viador. 1998 Edifici d'habitatges de protecció a Sant Pong. Girona, A. Pía. 1991-94 Centre d'atenció primaria de la Bisbal. J. Romeu. 1998-99 Ampliado edifici de l'ajuntament de Cassá de la Selva. 1991-92 Pavelló esportiu de la Draga. Banyoles. E. Bonell, J. Gil. A, Felip. 1992 Institut d'ensenyament secundan a Roses, J. Bosch, J. Tar- 1999 Institut d'educadó secundaria de Sant Feliu de Guíxols. R. rús, S, Vives, Aranda,C. Pigem.R.Vilalta,

L^nici de noves metodologies foiianientades en el coneixement Girona (1983-86), de Fuses-Viader; histói'ic del lloc, en les característi- l'escola de l'Estació de Sant Feliu de Des de la seiíon.i nicitat deis aiiys 60 ques morfológiques del teixit. en les Guíxols (1970-80). dejordi Bosch i l'arquitectura del niovimeiic modern tipologies i en les característiques Joan Tarrús; o l'edifici Cent Llars de navia entrat eu crisi, i la seva unitac es constructives deis editlcis, partint de Girona (19H0-S3), de Bosch-Espa- descouiponia. Els anys 7(1 son una la recuperació del til de la histói-ia. ñol-Frigoia-Hereu, decada marcada per la recerca de me- Es una posició que períecciona Relacionat aiub Tinteres per tüdolügies noves, que apareixeren a l'ideari que tenia el realisme italia l'análisi tipológica, alguns arquitec- partir deis ¡libres d'Aldo ií-ossi (Í966) deis anys 50, que ja defensava tes basaveii el seu treball en una re- • de Robert Venturi {1966). publicats l'adaptació del projecte a la tradició lectura deis ditercnts tipus de les al nostre país el 1971 i el 1972 res- del lloc i a les preexisténcies am masies catalanes, que adaptaven en pectivament, i que van marcar l'inici bientáis. Ara es parteix de la cultin'a la tormulació de nous models resi d'una reiiovació ideológica basada en local, que es coMoca en el nucli del denciáis en ús, en un intent de con la valoració de l'análisi histórica par- procés del projecte, per retornar a tinuar el til de la historia. Trobem l^int d'una diferent visió del passat. Tedifici el seu significat. integrant- exeniples en cases d'arqtiitectes com El phuuejament teóric d'Aldo lo en el context. Es una metodolo je ron i Moner i Arcadi Pía. per ivossi parteix de la necessitat de com- gía que s'iía estes vincidant nom- exemple la casa Font de Porqueros prendre els problemes de toriua a tra b ros os a rq u i t e c t es a m b o b res (1976) o la casa Salgas de Cíirona bes d'análisis niinucioses de la ciutat, significatives: la casa de les Beates de (!977), respectivament. •» REVISTA DI: GiiuíNA c& 3-^^ /:i NÚM. 200 MAir-ii'NV 1 OQO

L'ARQUITECTURA

La díspersió post-racionalísta

A partir de la década deis 80 els ca- mins de Tarquitectura es continuaren diversificant, i el marc d'actuació també. S'amplia el ventall de posicions, que sovint s'entrellaí^aven i creaven un marc post-racionalista coniplex que s'anava traccionant a partir d'individualitats. Un reflex d'aquesta realitat és visible a la Vila Olímpica de Banyoles (1989-92), on conviuen diferents tendéncies. Es tracta d"un període postmo- dern que, per la seva proximitat en el temps. no permet fer-ne gaires valoracions definitives. Hi ha dispa- El pati interior de les Aligues, de Girona, de 1985-93. ritat de posicions, que van des de plantejaments mes radicalment clas- sicistes fins a d'altres altament abs- En el cas de Ventin-i l'iirqLiiteetii- el xalet de Bcgur (1984) de Briones, cracces niés minoritaris, que basen ra és complexitat i contradicció al Dalmau i Marqués. en la tecnología innovadora bona bora, i parteix del siniboiisme de les L'interés per la recuperació del pai"t del resultat del seu treball. En- formes per recuperar la coniunicabi- patrimoni i pels nuclis histories es va tremig Ih trobem els hereus del realitat amb rentorn. Fins i tot arriba a reprendre a la darreria deis 70, enca Üsme d'influéncia italiana, que con proposar un invent tan anierica com ra que ja havia tingut adeptes abaiis tinúen donant preferencia al context IVdifici anunci, com una alternativa de la guerra. Recordeni el cas de urba on s'actua i al marc general en que actúa de maquina funcional per Vilabertran i la recuperació que en el qual s'integra l'obra; els defensors dins i en canvi té la consideració féu Pelai Martínez, o les actuacions de l'eclecticisme, que treballen a d'cdifici singular, comunicaciu i pú- de Jeroni Martorell. A partir de 11a- partir de barrejar i contrastar estils i blic per fora. vors tingué un nou impuls amb la époques; l'anomenada desconstruc- ció. que basa les se\'es propostes en L'éxit de les seves reflcxions que redacció de plans especiáis, com el el resultat de produir diterents aco- da recollit peí treball d'arquitectes del Ban-i Vell de Gn-ona (1981), i la blanients entre cossos, on té re- com Clotet i Tusquets, amb una redacció d'alguns projectes que ini lleváncia la textura diversa deis ma- obra tan emblemática com el Belve ciaren noves formes d'intervenció, terials; i els que parteixen de dere Georgina (1972). de Llofriu, al com les rehabilitacions de la Pia AJ- Tabstracció formal i rautononiia de Baix Empordá, i l'ampliació de la moina de Cíirona (1973-83). obra de la geometría, que son contraris a casa Regás, també a Llofriu. Poste- J. Moner, B. Cervera i A. Pía; de la l'analisi histórica i a la voluntat co riorment Clotet repetí el concepte casa de la Punxa (1979-8!). de J. municativa de Tarquitectura. en el lianc d'Espanya (1984), pero Bosch i J. Tarnís. i de la casa Aguila- na (1976-81), obra de J. L. Frigola. aplicant-hi un altre llenguatge. Una situació de díspersió que També foren referencials quant a Tes- A fmal deis 70 es generalitza el provoca obres a vegades desmesura- pai públic les intervencions d"Arcadi fenomen de la postmodernitat, que des, pero també sovint actuacions Pía en rentorn de! castell de Bellcaire iniciaiment es donava ais Estats ben treballades i d"un alt nivell que (1982) i de Josep L. Mateo al nucli Units. i ens va arribar amb ivvi¡'alí poden ajudar a fer recupei'ar la cre- d'Ullastret (1982-84). Des de FAd- historicistes mes o menys afortunáis dibilitat en l'ai'quitectura. ministració també s'intenta impulsar de la nú d'obres singulars com la seu aquest canií amb la creació del Servei de la Policia Municipal de Girona de Monuments de la Diputació de (19H1). de Bosch, Español, Frigola i Girona l'any 1974 i la posterior inter- Hereu; el Crescent Residencial venció de la Generalitat des de 1980. Ramón M. Castells Llavanera d'Olot (1982), de Ramón Fortet, o ésarquitecte.