Thomas Hengelbrock Requiem de Mozart

Màrius Sampere, Ignosi (2015)

“Llavors, quan res de res no importa, ens coronen amb les fulles d’olivera que vam furtar de l’incendi. Ara ho veig clar: serà en esperit l’inrevés del món. Vindrem cansats, ens asseurem a terra, sota l’arbre del Sí esmicolat. De nou presenciarem l’arribada del fred creador. Serà un gran dia, celebrarem la redempció del monstre inevitable” Programa

Palau 100 Dilluns, 28.01.2019 – 20 h Sala de Concerts

Balthasar Neumann Chor und Orchester Thomas Hengelbrock, director

Johann Caspar Kerll (1627-1693) Missa Superba Kyrie Gloria Credo Sanctus Benedictus Agnus Dei

Solistes: Katja Stuber i Aija Veismane, sopranos; Anne Bierwirth i Mirko Ludwig, contralts; Jan Petryka i Jakob Pilgram, tenors; Raimonds Spogis, Ralf Ernst i Reinhard Mayr, baixos

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Requiem en Re menor, KV 626 I. Introitus Requiem (Adagio) II. Kyrie (Allegro-Adagio) III. Sequentia Dies irae (Allegro assai) Tuba mirum (Andante) Rex tremendae Recordare Confutatis (Andante) Lacrimosa I V. Offertorium Domine Jesu (Andante con moto) V. Sanctus (Adagio-Allegro) VI. Benedictus (Andante-Allegro) VII. Agnus Dei VIII. Communio Lux aeterna

Solistes: Katja Stuber, soprano; Marion Eckstein, mezzosoprano; Jan Petryka, tenor; Reinhard Mayr, baix

Durada del concert: 75 minuts sense pausa inicials del “Sanctus” o l’intimisme de l’“Agnus Dei” del compositor. Esplendor sacre conclusiu. El desordre dels manuscrits i els testimonis de l’època no han impedit veure quines són les parts Música i llegenda de l’obra concebudes íntegrament per Mozart, les Poques obres musicals com el Requiem, en Re tan sols esbossades i les que són d’autoria exclusiva menor, KV 626 de Wolfgang Amadeus Mozart (1756- de Süssmayr. Sabem que l’“Introitus” i el “Kyrie”, 1791) han estat tan envoltades de llegenda. Però els amb l’impressionant passatge fugat, es deuen suposats enigmes han donat pas a explicacions ben exclusivament a Mozart. Potser per això, i per curar- prosaiques: l’encàrrec de la missa de difunts no li va se en salut, Süssmayr va optar per repetir-lo al final arribar a Mozart del més enllà, sinó d’un aristòcrata de l’obra, per reblar l’autoritat mozartiana. D’altres que encarregava anònimament, i mitjançant asèptics passatges, com una part de la “Sequentia” (“Dies missatgers, composicions que pagava molt bé i que irae”, “Tuba mirum”, “Rex tremendae”, “Recordare”, després feia passar per pròpies. Era el comte Franz “Confutatis” i “Lacrimosa”) són d’autoria Walsegg-Stuppach, que havia enviudat el febrer del compartida: normalment, les veus i el baix són de 1791 i que poc després va enviar un dels seus criats Mozart i la resta de l’orquestració de Süssmayr, tot i algunes línies instrumentals –per exemple, els trombons de l’inici del “Tuba mirum”– del mateix “ El resultat és una obra Mozart. D’altra banda, el “Sanctus-Benedictus” i l’“Agnus Dei”, així com el final del“Lacrimosa” , monumental, una resposta són de Süssmayr. El resultat és una obra monumental, una beatífica al misteri de la mort, resposta beatífica al misteri de la mort, que Mozart que Mozart sempre va veure com sempre va veure com “la veritable i millor amiga de l’home”, tal com havia escrit al seu pare la primavera “la veritable i millor amiga de del 1787, setmanes abans de la mort de Leopold, l’home”, tal com havia escrit al el progenitor que va vetllar per mostrar al món el nen prodigi de Salzburg. És possible que les sinceres seu pare la primavera del 1787, creences religioses de Mozart i la seva relació amb setmanes abans de la mort de la francmaçoneria, tot maldant per un món lliure, fraternal i igualitari, ajudessin a llegir en clau Dues cares de la mateixa moneda o dues peces sacres a partir d’intencions Leopold...” humana i propera l’ineludible final de la vida. I ho va fer llegant-nos una música de transcendència dispars: la celebració eucarística (Kerll) i la pregària pels qui ens han immarcescible. deixat (Mozart), amb més d’un segle de diferència entre si. Esplendor sacra a casa de Mozart per encarregar-li un Requiem sense revelar la identitat del peticionari. El músic moriria la centreeuropea d’arrel catòlica, en definitiva. nit del 4 al 5 de desembre del mateix any sense haver pogut acabar l’obra. I la llegenda explica que Mozart, malalt, hauria declarat temps abans a la seva esposa De Saxònia a Roma Concebuda a partir de les parts de l’ordinari Constanze que l’enviat del comte era un emissari del –o von Kerll– (1627-1693) (“Kyrie”, “Gloria”, “Credo”, “Sanctus-Benedictus”, més enllà i que escrivia el Requiem per a si mateix. va ser un compositor saxó, autor d’una quinzena “Agnus Dei”), la Missa està escrita per a vuit veus, El cas és que aquell any de 1791 seria d’una de misses, tot i que el seu prolífic catàleg inclou dos violins, quatre trombons i orgue amb registre activitat febril per a Mozart: a l’encàrrec del Requiem igualment música instrumental i fins i tot més de deu de violone. s’han de sumar els de dues òperes (La flauta màgica òperes. Viatger infatigable, el músic va fer estades Els jocs contrapuntístics, tan habituals en la i La clemenza di Tito), el Concert per a clarinet i a Brussel·les, Viena i Munic, entre altres ciutats, i música polifònica de la segona meitat del segle XVII, petites obres mestres, com el motet Ave verum i va ser també mestre de compositors com Agostino ja es posen de manifest al “Kyrie” inicial, amb les dues cantates maçòniques. Era difícil, doncs, que Steffani i, sembla, també de Pachelbel. juxtaposicions de les veus amb els instruments de el Requiem es pogués acabar a temps. D’això se’n Format al costat de Giacomo Carissimi, Kerll corda i, ben aviat, del vent i amb cert intimisme van encarregar primer Joseph von Eybler i després va adoptar del seu mestre el característic i sever en l’advocació del “Christie”. La mateixa serenor Franz-Xaver Süssmayr, deixebles de Mozart, a llenguatge contrapuntístic romà, que va aplicar a bona sembla imposar-se en el “Gloria”, on les veus petició de la ja vídua Constanze. I és que Walsegg- part de la seva obra, especialment la destinada a la solistes dialoguen amb el cor. El “Credo” es vincla a Stuppach reclamava la partitura a l’efecte de fer- litúrgia catòlica. Entre d’altres, a la Missa Superba, una la inflexió dramàtica de l’encarnació humana de Déu, la passar com a pròpia als funerals per a la seva obra de maduresa escrita pels volts del 1674. La peça incloent-hi el turment i la mort de Crist a la creu, esposa. Però no va ser fins al desembre del 1793 tindria certa transcendència i seria molt ben valorada per donar pas a la lluminosa secció corresponent que el comte vidu va poder satisfer el seu desig. De per músics de generacions posteriors, entre d’altres a la resurrecció. Sens dubte, aquesta és la part de fet, el Requiem de Mozart ja s’havia interpretat onze Jaume Radigales el mateix J. S. Bach, que n’arranjaria el “Sanctus”. la Missa més lluïda, sense menystenir els melismes mesos abans, en un concert benèfic per a la vídua Crític musical i professor universitari Aquell any…

1674 1791

Música Música El compositor alemany Johann Caspar von Kerll pro- Wolfgang Amadeus Mozart comença a compondre bablement compon aquest any la seva Missa Superba. un Requiem per encàrrec d’un aristòcrata, el comte Cap al final de la seva vida Franz von Walsegg, que acostumava a fer passar per escriurà un dels seus diversos “Sanctus” prenent pròpies obres d’altri. Malauradament l’obra que- com a model aquesta composició d’un autor que darà inacabada a mig “Lacrimosa” i haurà de ser un influiria també altres compositors, com Händel. dels seus deixebles, Franz-Xaver Süssmayr, qui la completi.

Història Història Pel Tractat de Westminster, que posa fi a la guerra El Parlament de la Confederació de Polònia i Lituà- entre Anglaterra i els Països Baixos, els neerlan- nia (coneguda també amb el nom de República de desos es veuen obligats a retornar als anglesos els les Dues Nacions) aprova la Llei de Govern i es con- Nous Països Baixos, la colònia de la costa est de verteix en la primera constitució moderna adoptada Nord-amèrica que actualment formen els estats de a Europa d’una manera democràtica. Es coneixerà Nova York, Nova Jersey, Delaware i Connecticut. amb el nom de Constitució del 3 de maig de 1791.

Art Art Gian Lorenzo Bernini finalitza l’escultura de l’Èxtasi Francesc Pla, més conegut pel sobrenom del Vigatà, de la beata Ludovica Albertoni, que queda instal·lada a un dels artistes catalans més destacats del seu temps, la capella Altieri de l’església de San Francesco a Ripa, pinta el gran saló del Palau Moja de Barcelona, l’es- de Roma, on encara es pot visitar. Aquesta serà una tança més important de l’edifici. Les pintures murals de les últimes obres de l’artista italià, que en aquest reprodueixen escenes històriques, a més de retrats de moment té 75 anys. la família Moja i garlandes de flors.

Cultura Cultura Mor a la ciutat de Londres, als seixanta-cinc anys, Es publica per primera vegada El somni del pavelló el poeta anglès John Milton. De la seva producció vermell de Cao Xueqin, considerada una novel·la destaca sobretot el poema èpic Paradise lost (El paradís fonamental de la literatura xinesa. La història, que perdut), considerada una de les obres mestres de la té trets autobiogràfics, descriu la història d’amor poesia universal i gran influència per a tota la poesia tràgica de dos amants, però també retrata la vida i els anglesa posterior. costums de l’aristocràcia de la dinastia Qing.

Ciència Ciència El científic i inventor holandès Antonie Philips van Michael Faraday neix a la localitat de Newington Leeuwenhoek es converteix en la primera persona a Butts, al sud-est de Londres. Es convertirà en un observar bacteris i microorganismes. Així ho deixa dels grans científics del segle XIX, tot sobresortint en escrit en una carta datada aquest any. L’observació els camps de l’electroquímica i l’electromagnetisme. té lloc en un llac, prop de la localitat de Delft, amb Entre les seves nombroses aportacions, destaca la l’ajuda de les lents que ell mateix ha dissenyat. invenció del primer motor elèctric, capaç de transfor- mar l'electricitat en moviment.

Pere-Andreu Jariod, divulgador Biografies

Katja Stuber, Marion Eckstein, soprano contralt

Nascuda a Roding, es graduà a l’Acadèmia de Música Nascuda a Bernkastel-Kues, es graduà a la Universitat i Teatre de Munic amb (2008). de Música d’Stuttgart i amplià coneixements amb J. Assistí a seminaris d’oratori i lied a Munic, amb Hamari, D. Vejzovic, G. Bumbry, A. Reynolds, O. Christoph Hammer, Juliane Banse i Helmut Deutsch. Hillebrand i L. de Vol. A Saarbrücken completà classes magistrals amb Ruth Té en repertori Barroc, Classicisme i Romanticis- Ziesak, també amb menció honorífica (2011). Treballa me, fins al segle XX. Reclamada internacionalment, amb Margreet Honig a Amsterdam. és artista habitual del Bachfest Leipzig o Salzburger La temporada 2090-10 fou membre de l’Staatstheater Festspiele, i a la Konzerthaus de Berlín, Alte Oper am Gärtnerplatz de Munic, després de Darmstadt Frankfurt, Suntory Hall de Tokio, Tonhalle de Zuric, (2007-2014) i ser convidada a l’Staatstheater de Royal Concertgebouw Amsterdam o Konzerthaus de Bonn. El 2011 debutà a Bayreuth com a jove pastor Viena. de Tannhäuser (Th. Hengelbrock), i entre 2012-2014 Ha estat dirigida per Ch. Arming, I. Bolton, amb Ch. Thielemann i A. Kober. També hi ha cantat el R. Jacobs, K. Johannsen, L. Rémy, H. Rilling, Ch. Requiem de Mozart i Dido & Aeneas) de Purcell. Spering..., amb la Gewandhausorchester de Leipzig, En concert ha actuat amb el Balthasar Neumann Staatskapelle de Dresden, Tonhalle-Orchester de Zu- Ensemble, les simfòniques de la Ràdio de Baviera, WDR ric, WDR Sinfonieorchester, Freiburger Barockor- de Colònia, NDR d’Hamburg, Gewandhaus de Leipzig, chester, Bach-Collegium Stuttgart i Balthasar Neu- Concertgebouw, de la Ràdio Sueca, i Akademie für mann Ensemble. Alte Musik de Berlín i Tonhalle Orchester de Zuric. En una estreta relació amb Th. Hengelbrock, Dirigida per D. Harding, P. Dijkstra, Th. Hengelbrock, ha cantat la Missa en Si menor de Bach, Elias de G. Antonini, Ph. Herreweghe, H. Blomstedt... Mendelssohn, Parsifal de Wagner i Dido & Aeneas de El 2016 va publicar el primer CD, Lanchen und Purcell. Weinen, amb cançons de Schubert, Hindemith i Weill. La seva agenda més recent inclou Carmen i Està becada per la Yehudi Menuhin Live Music Now, L’holandès errant a Stuttgart, Il tutore de Hasse, Perle Deutsche Bühnenverein i Deutsche Musikrat. de Pflüger, els rols d’Erda, primera Norna,Suor Des del curs 2017-18 forma part de l’Escola de Angelica de Puccini i Alcina de Händel. Música Sacra i Educació Musical a Regensburg. Té nombrosos àlbums al mercat: Kindertotenlieder de G. Mahler, Altenberg-Lieder de Berg i Lotti- Zelenka-Bach, que va rebre un premi Gramophone en la categoria de música vocal barroca. Jan Petryka, tenor Reinhard Mayr, baix Balthasar Neumann Chor

Nascut a Varsòvia, va créixer a Linz. Iniciat com a Després de començar la seva trajectòria a l’Anton Balthasar Neumann (1687-1753), que dona nom al El Cor ha assolit prestigi internacional gràcies a violoncel·lista, s’introduí al cant amb G. Schulz a Viena, Bruckner Konservatorium de Linz, passà a la cor i l’orquestra, va ser un memorable arquitecte del unes produccions escèniques innovadores, tot vinculant on el 2012 es graduà en lied-oratori (amb R. Hansmann, Musikakademie de Basilea. Després estudià lied i oratori Barroc i alhora representa una innovadora creativitat i diversos gèneres artístics; així van néixer, junt amb M. Lipovšek). a la Universität für Musik und Darstellende Kunst de una mirada global. Com a arquitecte va ser un pioner, els actors Klaus Maria Brandauer i Johanna Wokalek, Ha col·laborat amb l’Arnold Schoenberg Chor, Viena amb Robert Holl. en combinar per primera vegada arquitectura, pintura, diferents projectes musicoliteraris, i el CD Natchwache, Radiosymphonieorchester de Viena, OBC, Mozarteum Com a estudiant assumí el rol de Sprecher de La escultures i jardins. Els seus ideals integren l’ànima dels que combina obres a cappella del Romanticisme amb Orchester de Salzburg amb I. Bolton, Bruckner flauta màgica, Alidoro de La Cenerentola, que va oferir Balthasar Neumann Chor und Orchester, juntament lírica i prosa. La trajectòria del cor i l’orquestra ha Orchester de Linz (D. Russel Davies) i Les Musiciens en quatre temporades com a resident a la Volksoper amb el seu director artístic, Thomas Hengelbrock. estat motiu de reconeixements i guardons, com el du Louvre (M. Minkowski), entre d’altres, que l’han de Viena, on també cantà Sarastro, Masetto, Colline El director, el cor i l’orquestra busquen generar una Kulturpreis de Baden-Württemberg, diversos premis confirmat al panorama internacional. i Varlaam. El 1998 debutà a la Wiener Staatsoper. La estreta interacció de les arts. Gràcies a Evonik Industries Echo i, darrerament, el Gramophone Award pel CD Va assumir el rol principal de Belshazzar de Händel temporada 2001-02 s’afegí als Operhauses Zürich i poden dur a terme recerques musicològiques i recuperar Lotti-Zelenka-Bach. i ha actuat en nombrosos escenaris operístics: Wiener hi ha cantat més d’una cinquantena de rols de baix tresors musicals. I els resultats constitueixen uns Staatsoper, Teatro Comunale de Ferrara i Theater an d’Il ritorno d’Ulisse in patria (amb N. Harnoncourt), programes que abasten diverses èpoques i gèneres der Wien. Com a resident de l’Opéra de Lió ha cantat Radamisto (amb W. Christie), Masseto, Die Frau musicals, estudiats de manera escaient per a cada cas La flauta màgica i també Die Gezeichneten de Schreker. ohne Schatten i Die Fledermaus (amb F. Welser-Möst). i sala de concerts. Així, el coneixement assolit queda Especialment interessat en el Barroc, col·labora Debutà al Festival de Salzburg com a Obrist (Soldaten) palès per mitjà de la sonoritat, que recull la tradició amb el Bach Consort de Viena, Orchester der Wiener de B. A. Zimmermann. recopilada i enriquida amb la passió inherent per la Akademie, L’Orfeo Barockorchester, Solamente En l’àmbit barroc és convidat habitual de L’Orfeo música i el desig de mostrar-ho al públic. Naturali de Bratislava, Collegium Vocale de Lucerna Barockoerchester i M. Gaigg, i ha cantat Die wüste Thomas Hengelbrock fundà el Balthasar i Arte di Suonatori de Wroclaw. També col·labora en Insel de Haydn i Orpheus de Telemann. Neumann Chor el 1991, i ben aviat assolí un gran nombrosos projectes amb el Cinquecento Renaissance Les darreres temporades ha actuat a sales prestigi internacional. El 2011 la revista britànica Vocal, mentre que en una intensa tasca en lied i música prestigioses, com el Musikverein de Viena, Royal «Gramophone» el va considerar una dels millors de cambra ha coincidit amb R. Holl, H. Deutsch, P. Albert Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, cors del món, gràcies a la seva gran qualitat musical Laurent Aimard, R. Vignoles, M. Lademann i D. Gewandhaus de Leipzig, Tonhalle de Zuric, i sota i a la versatilitat artística. Cadascun dels cantants està Lutz. I quant a música contemporània, col·labora amb la batuta de F. Welser-Möst, N. Harnoncourt, R. preparat per esdevenir solista o cantaire del grup, la qual els compositors Johanna Doderer, Kurt Schwertsik, Chailly, N. Norrington, B. De Billy, D. Russell Davies cosa resulta en una exigència única i poder abastar un Elisabeth Naske i Tristan Schulze. i Th. Hengelborck, entre d’altres. repertori molt ampli, tant enfocat al període romàntic, compaginat amb l’estrena d’obres contemporànies, però sense deixar la música dels segles XVII i XVIII. Balthasar Neumann Orchester

Violins I Violes Fagots Baptiste Lopez, concertino Donata Böcking, solista Carles Cristobal Basma Abdel-Rahim Delphine Blanc Györgyi Farkas Benjamin Chavrier Osvaldo Enriquez Castro Ulrike Engel Firmian Lermer Trompetes Corinna Guthmann Danka Nikolic Moritz Görg Anna Melkonyan Rafael Roth Lukas Reiß Henriette Otto Jenny Peña Campo Violoncels Trombons Andrea Rognoni Christoph Dangel, solista Michael Steinkühler Bettina Van Roosebeke Vladimir Bogdanovic Frank Szathmary-Filipitsch Lorenzo Meseguer Patrick Flassig Violins II Kaamel Salah-Eldin Max Eisenhut Verena Sommer, solista Luis Zorita Javier Cantillo Laffita Timbales David Gramse Contrabaixos Friedhelm May Danielle Gonzalez Sanchez Davide Vittone, solista Balthasar Neumann Thomas Hengelbrock, Pablo Gutierrez Nicola dal Maso Orgue Fritz Kircher Diego Zecharies Michael Behringer Orchester director Anna Morozkina Monika Nußbächer Clarinets Verena Schoneweg Florian Schüle Thomas Hengelborck fundà el Balthasar Neumann És el fundador i director del Balthasar Neumann Sebastian Kürzl Ensemble el 1995 aplegant excel·lents músics Chor und Orchester, director principal de l’NDR internacional. El grup ha assolit prestigi per unes Elbphilharmonie Orchester i director associat de interpretacions innovadores i precises, en una tasca l’Orchestre de París. El seu repertori abasta des de la que vol assolir una síntesi entre el repertori i la recerca, música del segle XVII fins a obres contemporànies i trets que identifiquen els seus programes de concerts i inclou tots els gèneres. A causa de la seva ferma voluntat Balthasar Neumann Chor els projectes operístics, tot abastant diverses èpoques i de descobrir noves vies i l’originalitat de la interpretació gèneres musicals. La seva interpretació recolza en una musical, és un dels directors més reclamats actualment. base documentada històricament, per la qual cosa des Amb la seva fusió entre obres contemporànies i del de les obres del Barroc primerenc fins a principis del Barroc acompanyades per una dramatúrgia elaborada, i segle XX són presentades amb instruments autèntics vinculant diversos gèneres, com la música, la literatura, Director del cor Contralts Jan Petryka i adequats a cada sala de concerts. L’orquestra la interpretació i la dansa aconsegueix projectes escènics Detlef Bratschke Anne Bierwirth Jakob Pilgram és convidada als escenaris i centres musicals més molt originals. Marion Eckstein Victor Schiering importants, com el Festival de Baden-Baden, Opéra Ha actuat amb la Filharmònica de Munic, Sopranos Petra Ehrismann Gabriel Sin de París, Teatro Real de Madrid, Konzerthaus de Simfònica de la Ràdio de Baviera, Filharmònica de Anja Bittner Anne Greiling Dortmund, Philharmonie d’Essen o Festival de Viena o l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. Annemei Blessing-Leyhausen Dina König Baixos Salzburg. Els directors Teodor Currentzis i Pablo Heras- I ha dirigit òperes al Teatro Real de Madrid, Opéra Margaret Hunter Susan Marquardt Andrey Akhmetov Casado hi col·laboren habitualment, juntament amb de París, Festival de Baden-Baden i Konzerthaus de Heike Heilmann Barbara Ostertag Ralf Ernst els diversos projectes elaborats entre el director Th. Dortmund, juntament amb Plàcido Domingo, Cecilia Akiko Ito, Mona Spägele Friedemann Klos Hengelbrock i el Balthasar Neumann Chor. Bartoli, i Christian Gerhaher, entre Katia Plaschka Eva Summerer Reinhard Mayr Darrerament ha participat en els DVD de L’elisir altres intèrprets. Sibylle Schaible-Sacherer Lisa Weiss Tobias Müller-Kopp d’amore de Donizetti, amb R. Villazón, i el Don Giovanni La seva discografia inclou quatre CD amb Agnes Scheibelreiter Ute Weitkämper Carsten Krüger de Mozart, amb A. Netrebko i E. Schrott. Simfonies de Mahler, Dvořák, Mendelssohn, Schumann i Katja Stuber Michael Pannes Schubert, i també ha fet nombroses gires per Alemanya, Christine Süßmuth Tenors Raimonds Spogis Europa i l’Àsia, juntamente amb les seves formacions. Aija Veismane Nils Giebelhausen Andreas Werner Dorothee Wohlgemuth Nino Gmünder Hans Wijers Bernd Lambauer Mirko Ludwig Tiago Oliveira Playlist

En aquest espai analitzem alguns exemples que constitueixen el cant del cigne de grans compositors. Un moment conclusiu en les seves biografies, però en el qual van néixer testaments transcendents tan corprenedors com el Requiem de Mozart.

F. Schubert: Sonata núm. 21, en Si bemoll major, R. Strauss: Vier letzte Lieder D. 960 Estrenats l’any 1950 al Royal Albert Hall a càrrec de Autèntic comiat musical del compositor vienès, va ser Kirsten Flagstad, l’orquestra Philharmonia i Wilhelm escrita dos mesos abans de morir l’any 1828. Afectat per Furtwängler, són la darrera obra de Richard Strauss. la sífilis, escriu una obra grandiosa que per la mutació de Escrits quan tenia 84 anys al mateix moment que colors i canvis de llum es pot considerar un monument Besinnung per a cor mixt, representen l’adeu al sonor. Sens dubte, una de les grans contribucions a la Romanticisme i també l’acceptació del final de la vida. literatura pianística. J. Norman, Gewandhaus Leipzig, K. Masur, Philips , Philips A. Bruckner: Simfonia núm. 9 G. Verdi: Falstaff La mala rebuda de la seva Vuitena Simfonia va Estrenada a La Scala de Milà l’any 1983 (i al Gran descoratjar el compositor a desenvolupar els primers Teatre del Liceu només tres anys després), va ser la esbossos de la número 9, que havia escrit durant l’any darrera de les òperes de Verdi, després d’Aida i Otello. 1887. No va ser fins el 1894, dos anys abans del seu Segona òpera bufa (en un corpus de vint-i-sis títols), és traspàs, quan clou el primer temps. Incompleta en el una adaptació d’una obra de Shakespeare i es clou amb “Finale”, Bruckner, que pivota entre la grandesa de la fuga cèlebre: “Tutto nel mondo è burla”. Wagner i la inspiració de Bach, encara hi treballava el T. Gobbi, R. Panerai, L. Alva, E. Schwarzkopf, A. dia de la seva mort. Moffo, Wiener Philharmoniker, H. Von Karajan, EMI Berliner Philharmoniker, G. Wand, RCA

G. Mahler: “Adagio” de la Simfonia núm. 10 F. Mendelssohn: Quartet núm. 6, en Fa menor, Mahler va treballar en aquest projecte durant l’any 1910 op. 80 (un any abans de la seva mort). Només va poder enllestir- Escrit l’any 1847 després d’un viatge a Anglaterra ne el primer temps, tot i que en va plantejar els altres i Frankfurt on rep la notícia de la mort de la seva moviments. La resta van ser objecte de la reconstrucció germana Fanny. El trauma és tan gran que es va de Deryck Cooke a partir de les notes manuscrites del veure incapaç de tornar a escriure música durant un compositor que conservava Alma Mahler. Hi predominen temps. De viatge a Suïssa, Mendelssohn escriu aquest les harmonies cromàtiques molt properes a l’atonalitat. “rèquiem” instrumental per a ella. Dos mesos després Wiener Philharmoniker, D. Harding, Deutsche el compositor moria i aquesta partitura representa la Grammophon seva gran darrera obra. Emerson Quartet, Deutsche Grammophon J. S. Bach: L’art de la fuga, BWV 1080 Tot i que és considerada la darrera obra de J. S. Bach, J. Guinjoan: La llum naixent segons Johann Nikolaus Forkel, el seu primer biògraf, A partir d’uns versos del poeta Antoni Clapés, el Bach –des del llit i cec– va dictar al seu gendre (Christoph compositor de Riudoms, traspassat aquest dia 1 de Altnikol) el darrer dels divuit corals de Leipzig: Davant gener passat, va deixar acabada una darrera peça de del teu tron, jo compareixo, BWV 668, segurament una piano: una dolça pregària musical dedicada al pianista llegenda inventada pel seu fill Carl Philip. L’art de la Javier Perianes; una mena de Morgen de Richard fuga, tot i restar inacabada, és un dels millors exemples Strauss. Encara per estrenar, tindrem el goig de sentir de contrapunt a partir d’un mateix tema. Com que es va la primera audició en aquest mateix escenari el proper publicar sense ordre ni indicació sobre instrumentació, 26 de març de 2019, a càrrec del seu beneficiari. se’n van desenvolupar diferents versions. H. Walcha, Archiv

Per Víctor García de Gomar Et in Spiritum Sanctum, Crec en l’Esperit Sant, Textos Dominum et vivificantem: que és Senyor i infon la vida, qui ex Patre Filioque procedit. que procedeix del Pare i del Fill. Qui cum Patre et Filio simul adoratur I juntament amb el Pare i el Fill és adorat Johann Caspar Kerll (1627-1693): et conglorificatur: qui locutus est per prophetas. i glorificat; que parlà per boca dels profetes. Missa superba Et unam, sanctam, catholicam I en una sola Església, santa, catòlica et apostolicam Ecclesiam. i apostòlica. Confiteor unum baptisma Professo que hi ha un sol baptisme Kyrie in remissionem peccatorum. per perdonar el pecat. Kyrie, eleison. Senyor, tingueu pietat de nosaltres Et exspecto resurrectionem mortuorum, I espero la resurrecció dels morts, Christe, eleison. Crist, tingueu pietat de nosaltres et vitam venturi sæculi. i la vida de la glòria. Kyrie, eleison Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Amén. Amén.

Gloria Sanctus Gloria in excelsis Deo Glòria a Déu a dalt del cel, Sanctus, Dominus Deus Sabaoth. Sant, Déu de les forces celestials. et in terra pax hominibus i a la terra pau als homes que estimen el Senyor. Pleni sunt caeli et terra gloria tua. Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria. bonae voluntatis. Us lloem, us beneïm, Hosanna in excelsis. Hosanna a dalt del cel. Laudamus te, benedicimus te, us adorem, us glorifiquem, adoramus te, glorificamus te. us donem gràcies, Benedictus Gratias agimus tibi per la vostra immensa glòria, Benedictus qui venit Beneït qui ve propter magnum gloriam tuam. Senyor Déu, Rei celestial, in nomine Domini. en nom del Senyor. Domine Deus, Rex coelestis, Déu Pare omnipotent. Hosanna in excelsis. Hosanna a dalt del cel. Deus pater omnipotens. Senyor, Fill unigènit, Jesucrist, Domine Fili unigenite, Jesu Christe. Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare, Agnus Dei Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris. vós, que lleveu el pecat del món, Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, Qui tollis peccata mundi, miserere nobis. tingueu pietat de nosaltres; miserere nobis. tingueu pietat de nosaltres. Qui tollis peccata mundi, vós, que lleveu el pecat del món, Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, suscipe deprecationem nostram. acolliu la nostra súplica. dona nobis pacem. doneu-nos la pau. Qui sedes ad dexteram patris, miserere nobis. Vós, que seieu a la dreta del Pare, Quoniam tu solus sanctus, tu solus Dominus, tingueu pietat de nosaltres. tu solus altissimus, Jesu Christe. Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor, Cum sancto spiritu in gloria Dei patris. Amen. vós l’únic Altíssim, Jesucrist, Amen.

Credo Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem, Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, factorem cæli et terre, creador del cel i de la terra, visibilium omnium et invisibilium. de totes les coses, visibles i invisibles. Et in unum Dominum Iesum Christum, I en un sol Senyor, Jesucrist, Filium Dei unigenitum, Fill Unigènit de Déu, et ex Patre natum ante omnia sæcula. nascut del Pare abans de tots els segles. Deum de Deo, lumen de lumine, Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Deum verum de Deo vero, Déu veritable nascut del Déu veritable, genitum, non factum, engendrat, no pas creat, consubstantialem Patri: de la mateixa naturalesa del Pare: per quem omnia facta sunt. per Ell tota cosa fou creada. Qui propter nos homines et propter nostram El qual per nosaltres els homes i per la nostra salutem descendit de cælis. salvació, davallà del cel. Et incarnatus est de Spiritu Sancto I, per obra de l’Esperit Sant, ex Maria Virgine, et homo factus est. s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucifixus etiam pro nobis Crucificat després per nosaltres sub Pontio Pilato; passus et sepultus est, sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat et resurrexit tertia die, i ressuscità el tercer dia, secundum Scripturas, com deien ja les Escriptures. et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris. I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. Et iterum venturus est cum gloria, I tornarà gloriós iudicare vivos et mortuos, a judicar els vius i els morts, cuius regni non erit finis. i el seu regnat no tindrà fi. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791): (S.A.T.B.) (Solistes) Requiem en Re menor, KV 626 Recordare, Jesu pie, Recorda’t, pietós Jesús, quod sum causa tuae viae: que soc la causa de la teva vinguda: ne me perdas illa die. no em perdis aquell dia. Introitus Introit Quaerens me, sedisti lassus, T’has assegut, cansat de buscar-me, (S. & Chorus) (Solistes i cor) redemisti crucem passus: m’has redimit pel sofriment en creu; Requiem aeternam dona eis, Dona’ls el repòs etern, tantus labor non sit cassus. que tant esforç no sigui en va. Domine: Senyor: et lux perpetua luceat eis. i que la llum eterna els il·lumini. Juste judex ultionis, Jutge que castigues amb justícia, (Ps. 64, 2-3) (Salm 64, 2-3) donum fac remissionis, fes-me do del perdó ante diem rationis. abans del dia del Judici. Te decet hymnus, Deus, in Sion, Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió, Ingemisco, tamquam reus: Gemego com un culpable, et tibi reddetur votum in Jerusalem: i per tu els nostres vots a Jerusalem. culpa rubet vultus meus: la culpa m’enrogeix el rostre; Exaudi orationem meam, Escolta la meva pregària; supplicanti parce, Deus. Déu, perdona el qui et suplica. ad te omnis caro veniet. tota carn vindrà cap a tu. Qui Mariam absolvisti, Tu que vas absoldre Maria, Requiem aeternam dona eis, Dona’ls el repòs etern, et latronem exaudisti, i que escoltares el lladre, Domine: Senyor: mihi quoque spem dedisti. a mi esperança em donares. et lux perpetua luceat eis. i que la llum perpètua els il·lumini. Preces meae non sunt dignae: Els meus precs no són dignes, Sed tu bonus fac benigne, però tu, tan bo, per la teva bondat, Kyrie Kyrie ne perenni cremer igne. fes que no cremi al foc etern. (Chorus) (Cor) Inter oves locum praesta, Dona’m lloc en el teu ramat, Kyrie eleison. Senyor, tingueu pietat. et ab haedis me sequestra, separa’m dels bocs, Christe eleison. Crist, tingueu pietat. statuents in parte dextra. i posa’m a la dreta. Kyrie eleison. Senyor, tingueu pietat. (Chorus) (Cor) Sequentia Sequentia Confutatis maledictis, Quan els maleïts, confosos, (Chorus) (Cor) flammis acribus addictis. seran lliurats a les flames venjatives, Dies irae, dies illa, Dia d’ira serà aquell dia, Voca me cum benedictis. crida’m amb els beneïts. Solvet saeclum in favilla: en què reduirà el món a cendra: Oro supplex et acclinis, Suplicant i prosternat, teste David cum Sibylla. David i la Sibil·la afirmaren. cor contritum quasi cinis: el cor contrit com la cendra, Quantus tremor est futurus, Gran espant sobrevindrà Gere curam mei finis. et conjuro que t’apiadis de la meva fi. quando judex est venturus, quan el Jutge arribarà cuncta stricte discussurus! a escrutar-ho tot rigorosament! (S.A.T.B.) (Solistes) Lacrimosa dies illa, Dia de llàgrimes aquell (S.A.T.B.) (Solistes) qua resurget ex favilla en què renaixerà de la cendra Tuba mirum spargens sonum El so esclatant de la trompeta judicandus homo reus. l’home culpable, per ser jutjat. per sepulchra regionum, ressonant per les tombes, Huic ergo parce Deus, Perdona’l, doncs, oh Déu. coget omnes ante thronum. reunirà tothom davant el tron. pie Jesu Domine; Jesús misericordiós, Senyor, Mors stupebit et natura, La mort i la natura s’astoraran dona eis requiem. dona’ls repòs. cum resurget creatura, quan la criatura ressuscitarà Amen. Amén. judicanti responsura. per respondre al judici. Liber scriptus proferetur, S’obrirà el llibre Offertorium Ofertori in quo totum continetur, que conté tot allò (Soli & Chorus) (Solo i cor) unde mundus judicetur. que ha de ser jutjat del món. Domine Jesu Christe, Senyor Jesucrist, Judex ergo cum sedebit, Quan el Jutge, doncs, seurà, Rex gloriae, libera animas, rei de la glòria, allibera totes les ànimes quidquid latet apparebit: tot allò amagat apareixerà; omnium fidelium defunctorum dels fidels difunts, nil inultum remanebit. res no romandrà impune de poenis inferni de les penes dels inferns Quid sum miser tunc dicturus? Malaurat, què diré jo aleshores? et de profundo lacu: i de les aigües profundes. Quem patronum rogaturus, A quin amo pregaré, libera eas de ore leonis, Allibera’ls de la boca del lleó, cum vix justus sit securus? quan ni els justos estaran segurs? ne absorbeat eas tartarus, que l’abisme no els engoleixi, ne cadant in obscurum: i que no caiguin a les tenebres, (Chorus) (Cor) sed signifer sanctus michael sinó que l’abanderat sant Miquel Rex tremendae majestatis, Rei de majestat temible, repraesentet eas in lucem sanctam: els condueixi a la llum santa. qui salvandos salvas gratis, que salves lliurement, els qui s’han de salvar, quan olim abrahae promisisti Tal com prometeres antany a Abraham salva me, fons pietatis. salva’m a mi, font de bondat. et semini ejus. i als seus descendents. (Chorus) (Cor) Hostias et preces tibi, Domine, Sacrificis i precs de lloança, Senyor, Discografía laudis offerimus: t’oferim. tu suscipe pro animabus illis, Rep-los per aquelles ànimes quarum hodie memoriam facimus: de què avui fem memòria. Palau 100 fac eas, Domine, Fes-les, Senyor, passar Thomas Hengelbrock de morte transire ad vitam: de mort a vida. Requiem de Mozart quam olim Abrahae promisisti Tal com prometeres antany a Abraham 28.01.19 et semini ejus. i als seus descendents.

Sanctus Sanctus Johann Caspar Kerll: Missa Superba Wilma Lipp, Hilde Rössel-Majdan, Anton Dermota, (Chorus) (Cors) Walter Berry. Wiener Singverein. Berliner Philharmo- Sanctus, sanctus, Sant, sant, Balthasar Neumann Chor und Orchester. Thomas Hen- niker. Herbert von Karajan, director. Deutsche Gram- sanctus, Dominus Deus Sabaoth. sant és el Senyor Déu dels exèrcits. gelbrock, director. Hänssler/SWR Music. mophon. Pleni sunt caeli El cel i la terra són plens et terra gloria tua. de la teva glòria. Neue Hofkapelle München. Orpheus Chor München. Helen Donath, Christa Ludwug, Robert Tear, Robert Osanna in excelsis. Hosanna a les altures. Gerd Guglhör, director. Arte Nova/BMG. Lloyd. Philharmonia Chorus. Philharmonia Orchestra. Carlo Maria Giulini, director. EMI. Benedictus Benedictus (S.A.T.B.) (Solistes) W. A. Mozart: Requiem en Re menor, KV 626. Margaret Price, Trudeliese Schmidt, Francisco Arai- Benedictus qui venit Beneït el qui ve za, Theo Adam. Rundfunkchor Leipzig. Staatskapelle in nomine Domini. en nom del Senyor. Barbara Bonney, Anne Sofie von Otter, Hans Peter Dresden. Peter Schreier, director. Philips. (Chorus) (Cors) Blochwitz, Willard White. Monteverdi Choir. English Osanna in excelsis. Hosanna a les altures. Baroque Soloists. John Eliot Gardiner, director. Philips. Carolyn Sampson, Marianne Beate Kielland, Makoto Sakurada, Christian Immler. Bach Collegium Japan. Agnus Dei Agnus Dei Barbara Bonney, Anne Sofie von Otter, Anthony Rol- Masaaka Suzuki, director. Bis. (Chorus) (Cors) fe Johnson, Alastair Miles. Monteverdi Choir. English Agnus Dei, Anyell de Déu, Baroque Soloists. John Eliot Gardiner. Philips. DVD Montserrat Figueras, Claudia Schubert, Gerd Türk, qui tollis peccata mundi, tu que lleves el pecat del món, (enregistrat al Palau de la Música Catalana el 1991). Stephan Schreckenberger. La Capella Reial de Cata- dona’ls el repòs. dona eis requiem. lunya. Le Concert des Nations. Jordi Savall, director. Anyell de Déu, Agnus Dei, Christine Schäffer, Bernarda Fink, Kurt Streit, Gerald Alia Vox. tu que lleves el pecat del món, qui tollis peccata mundi, Finley. Arnold Schönberg Chor. Concentus Musicus dona’ls el repòs. dona eis requiem. Wien. Nikolaus Harnoncourt, director. Deutsche Har- Emma Kirkby, Carolyn Watkinson, Anthony Rolfe-Jo- Anyell de Déu, Agnus Dei, monia Mundi. hnson, David Thomas. Westminster Cathedral Boys tu que lleves el pecat del món, qui tollis peccata mundi, Choir. Chorus & Orchestra of The Academy of Ancient dona’ls el repòs etern. dona eis requiem sempiternam. Edith Mathis, Julia Hamari, Wieslaw Ochman, Karl Rid- Music. Christopher Hogwood, director. L’Oiseau-Lyre. derbusch. Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor. Comunió Communio Wiener Philharmoniker. Karl Böhm, director. Deutsche (Solistes i cor) (S. & Chorus) Grammophon. Lux aeterna luceat eis, Domine: Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor, Cum sanctis tuis in aeternum: amb els teus sants i per sempre, quia pius es. tu que ets misericordiós. Requiem aeternam dona eis, Dona’ls el repòs etern, Domine, Senyor, et lux perpetua luceat eis. i que la llum perpètua els il·lumini. Cum sanctis tuis in aeternum: Amb els teus sants i per sempre, quia pius es. tu que ets misericordiós.

Enregistraments disponibles a Spotify i altres serveis i plataformes de música digital

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Mitjans Col·laboradors

Col·laboradors

Aenor – Armand Basi – Autoritat Portuària de Barcelona – Bagués-Masriera Joiers – Coca-Cola – Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms ETT S.L.U. – Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA/CX – Fundació Caixa d’Enginers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Hoteles Catalonia – La Fageda – Quadis – Roca Junyent, S.L.P. – Saba Infraestructures, S.A. – Samsung Electronics Iberia S.A.U. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Serunión

Amics Benefactors

Ascensores Jordà, S.A. – EPSON Ibérica, s.a.u. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme S.L. – Maquimpres, S.A. – Teatre Romea – Veolia Serveis Catalunya S.A.U.

Membres Palau XXI

Mª Dolors i Francesc, Elvira Abril, Pere Armadàs Bosch, Rosamaria Artigas i Costajussà, Marta Barnes, professor Rafael I. Barraquer Compte, Mariona Carulla Font, Lluís Carulla Font, Carlos Colomer Casellas, Isabel Esteve Cruella, Josep Ferrer Sala, Pere Grau Vacarisses, María José Lavin Guitart, Horaci Miras Giner, Anna Saura Miarnau, Jordi Miarnau Banús, Juan Manuel Soler Pujol, Daniela Turco, Joan Uriach Marsal. Troba’ns a:

www.palaumusica.cat 93 295 72 00 També et pot interessar...

Palau 100 Palau 100 Palau Bach – Itinerari Lletraferits Dimarts 05.02.19 – 20 h Dijous 14.03.19 – 20 h Dimecres 10.04.19 – 20 h Sala de Concerts Sala de Concerts Sala de Concerts

Renée Fleming, soprano Elena Zhitkova, mezzosoprano Cor I Harmut Höll, piano Cor de Noies de l’Orfeó Anna Dennis, soprano Català (Buia Reixach i Feixes, Olivia Vermeulen, Obres de Brahms i Schubert, directora) mezzosoprano entre d’altres Cor Infantil de l’Orfeó Català Nicholas Mulroy, tenor – (Glòria Coma i Pedrals, directora) Evangelista Preus: 30, 40, 60, 85 i 160 euros Gustav Mahler James Newby, baríton – Crist Jugendorchester Cor II Jonathan Nott, director Mhairi Lawson, soprano Helen Charlston, mezzosoprano G. Mahler: Simfonia núm. 3, en Re Jeremy Budd, tenor menor Stephan Loges, baix Gabrieli Consort & Players Preus: 20, 30, 45, 65 i 100 euros Paul McCreesh, director

J. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244

Preus: 20, 30, 45, 65 i 100 euros

© imatge de portada: Miquel Barceló, "Jo Dibuixat" (detall), Ceràmica, 2011, 47 x 39 x 32 cm © fotografia portada i coberta interior: François Halard © de les imatges interiors: Katja Stuber: Maria Conradi / Marion Eckstein: Schelpmeier / Balthasar Neumann Chor: Florence Grandidier / Balthasar Neumann Orchester: Florence Grandidier / Thomas Hengelbrock: Florence Grandidier

Renée Fleming: Andrew Eccles / Paul McCreesh: Ben Wright B106-2019 Dipòsit legal: