La Premsa Especialitzada En Tecnologies De La Informació a L’Estat Espanyol: Aproximació a La Seva Evolució Històrica I Repertori Hemerogràfic
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
UAB UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA LA PREMSA ESPECIALITZADA EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL: APROXIMACIÓ A LA SEVA EVOLUCIÓ HISTÒRICA I REPERTORI HEMEROGRÀFIC per ALFONS GONZÀLEZ QUESADA dirigida per Prof. Mª EULÀLIA FUENTES I PUJOL Tutora Prof. TERESA VELÁZQUEZ GARCÍA-TALAVERA Tesi doctoral presentada en el Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Bellaterra, març 2001 DEDICATORIA Breves son estos apuntes, lo sé; pero el que contribuye a una obra grande con un corto auxilio algo hace por ella; tal vez algunas de suma importancia han debido su origen al que las principió muy en pequeño: se puede ir a lo mayor aprovechando muy humildes ensayos Eugenio Hartzenbusch, 1894. SUMARI Pàgines INTRODUCCIÓ 6 Objectius del treball 14 Objecte d’estudi 15 Metodologia 16 Descripció de l’estructura del treball 17 CAPÍTOL 1 LA PREMSA ESPECIALITZADA: EVOLUCIÓ I SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA 19 1.1 L’evolució de les publicacions periòdiques 19 1.1.1 Orígens de les publicacions periòdiques 19 1.1.2 Les primeres revistes científiques i de novetats literàries 20 1.1.3 Dels inicis de la premsa diària a la premsa de masses 22 1.1.4 La premsa especialitzada 23 1.2 La premsa especialitzada en la historiografia del periodisme 25 1.3 Les publicacions periòdiques com a fonts d’informació històrica 28 CAPÍTOL 2 APROXIMACIÓ HISTÒRICA A L’EVOLUCIÓ DE LA BIBLIOGRAFIA 35 2.1 Introducció 35 2.1.1 Una veu plurisignificativa al llarg de la història 35 2.1.2 Sobre els orígens de la bibliografia 35 2.2 Evolució històrica del concepte i la pràctica bibliogràfica 36 2.2.1 Període humanístic 36 2.2.2 Període bibliofílic 38 2.2.3 Les múltiples reflexions teòriques del segle XIX 40 2.2.4 Primeres reflexions teòriques a Espanya 42 2.2.5 Otlet i l’Institut International de Bibliographie 45 2.2.6 La institucionalització de la pràctica bibliogràfica 48 2.2.7 Definicions actuals del terme ‘bibliografia’ 51 2.3 Bibliografia, Biblioteconomia i Documentació 53 CAPÍTOL 3 FONTS HEMEROGRÀFIQUES PER AL CONEIXEMENT I L’ESTUDI DE LES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES 56 3.1 Les fonts impreses d’àmbit espanyol 56 1 3.1.1 Primeres fonts: les estadístiques de premsa 56 3.1.2 La primera hemerografia especialitzada 57 3.1.3 Bibliografies de premsa 58 3.1.4 Els primers anuaris i catàlegs 58 3.1.5 La bibliografia al servei dels estudis històrics 59 3.1.6 El paper dels llibreters i els editors en el control de la producció bibliogràfica 60 3.1.7 La contribució de les revistes professionals 62 3.1.8 El control administratiu de les publicacions periòdiques 62 3.1.9 La bibliografia nacional 64 3.1.10 Catàlegs col·lectius 66 3.1.11 Estudis hemerogràfics especialitzats 67 3.1.11.1 Revistes literàries i poètiques 67 3.1.11.2 Premsa econòmica 67 3.1.11.3 Premsa esportiva 68 3.1.11.4 Revistes femenines 68 3.1.11.5 Publicacions periòdiques de caràcter científic 69 3.1.11.6 Revistes musicals 70 3.1.11.7 La premsa periòdica durant la Guerra Civil 70 3.1.12 Guies i catàlegs corrents 71 3.1.12.1 Guies i catàlegs comercials 71 3.1.12.2 Guies i catàlegs de suport a la tasca bibliotecària 73 3.1.13 Al voltant de les reflexions metodològiques 74 3.2 Les fonts impreses a Andalusia 75 3.3 Les fonts impreses a l’Aragó 78 3.4 Les fonts impreses a Astúries 79 3.5 Fonts impreses de les Illes Balears 80 3.6 Fonts impreses de les Illes Canàries 82 3.7 Les fonts impreses a Cantàbria 83 3.8 Les fonts impreses a la comunitat de Castella-Lleó 84 3.9 Les fonts impreses a Castella-La Manxa 87 3.10 Les fonts impreses d’àmbit català 88 3.10.1 Els precursors 88 3.10.2 Joan Givanel i Mas 89 3.10.3 Joan Torrent 90 3.10.4 El suport institucional a les bibliografies de publicacions periòdiques 91 3.10.4.1 Diputació de Barcelona 91 3.10.4.2 Generalitat de Catalunya 92 3.10.5 Hemerografies sobre premsa local 94 3.10.6 Treballs sobre premsa especialitzada 97 2 3.11 Les fonts impreses a Extremadura 99 3.12 Les fonts impreses a Galícia 100 3.13 Les fonts impreses a Madrid 102 3.13.1 La figura d’Eugenio Hartzenbusch 102 3.13.2 Històries de la premsa madrilenya 103 3.13.3 Estudis sobre premsa obrera 103 3.13.4 Hemerografies locals 104 3.13.5 Premsa de l’exili 104 3.13.6 Premsa d’humor 104 3.14 Les fonts hemerogràfiques a la comunitat murciana 105 3.15 Les fonts impreses de navarra 105 3.16 Les fonts impreses al País Basc 106 3.17 Les fonts impreses a La Rioja 108 3.18 Les fonts impreses del País Valencià 109 3.18.1 Orígens de l’hemerografia valenciana 109 3.18.2 Consolidació de l’hemerografia valenciana 111 CAPÍTOL 4 ELS MODELS DE FITXA DE L’HEMEROGRAFIA DESCRIPTIVA 115 4.1 Els mètodes d’estudi de la premsa 115 4.2 Els models d’anàlisi de l’hemerografia descriptiva 118 4.2.1 Les propostes de desccripció hemerogràfica d’investigadors i historiadors de la premsa 119 4.2.1.1 El Diari francès de Jacques Kayser 119 4.2.1.1.1 L’estructura del model d’anàlisi hemerogràfica 120 4.2.1.1.2 L’estudi morfològic de la publicació 125 4.2.1.1.3 L’aplicació del model de Jacques Kayser a l’Estat espanyol 126 4.2.1.2 La fitxa hemerogràfica de Celso Almuiña 129 4.2.1.2.1 Fitxa descriptiva 132 4.2.1.2.2 Fitxa analítica 134 4.2.1.2.3 L’aplicació del mètode de Ceso Almuiña a l’Estat espanyol 136 4.2.1.3 La contribució de Josep Maria Figueres 138 4.2.1.3.1 Valoració de la fitxa típica de Figueres 142 4.2.1.4 Les propostes de fitxa descriptiva en les hemerografies sobre premsa especialitzada 145 4.2.2 L’aportació de la pràctica biblioteconòmica i documental 147 4.2.2.1 Estandardització de l’anàlisi documental 150 4.2.2.2 La fitxa catalogràfica de CIRBICR 156 4.2.2.3 El registre de la base de dades ISSN Compact 157 3 4.2.2.4 La proposta de l’Institut Català de Bibliografia 161 4.2.3 L’aportació de la tecnologia de bases de dades 165 4.3 Proposta final: Marc general de descripció i principis bàsics d’actuació 167 4.3.1 Estructura del marc general de descripció 168 4.3.2 Principis d’actuació 170 4.3.2.1 Flexibilitat 170 4.3.2.2 Suficiència 170 4.3.2.3 Retrospectivitat 170 4.3.2.4 Continuïtat 171 4.3.2.5 Accessibilitat 172 4.3.2.6 Selectivitat 172 CAPÍTOL 5 APROXIMACIÓ A L’EVOLUCIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA PREMSA EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL 173 5.1 El punt de partida: els antecedents 173 5.1.1 Revistes sobre electrònica 174 5.1.2 Les publicacions periòdiques especialitzades en material d’oficina 175 5.1.3 Les publicacions d’institucions oficials, associacions professionals i centres universitaris i acadèmics 179 5.1.4 Les primeres revistes d’empresa. El cas d’IBM 182 5.2 Cap a les primeres revistes sobre ordinadors 184 5.2.1 El paper d’ADAMICRO 192 5.3 L’eclosió de la informàtica de consum 193 5.3.1 Consolidació de l’oferta editorial 194 5.3.2 Diversificació de la demanda 196 5.3.2.1 Revistes per a professionals 196 5.3.2.2 Revistes per a usuaris avançats 197 5.4 La irrupció de la informàtica domèstica 200 5.4.1 L’eclosió de les màquines de 8 bits 201 5.4.1.1 Les companyies Commodore i Sinclair 202 5.4.1.2 Amstrad 205 5.4.1.3 La plataforma MSX 206 5.4.2 Característiques comunes d’aquestes publicacions 207 5.4.3 El panorama editorial 209 5.5 Grans editorials 211 5.5.1 América Ibérica 217 5.5.2 Business Publications España 220 5.5.3 IDG 224 5.5.4 Hobby Press (Gup Axel Springer) 228 5.6 Especialització 233 4 5.6.1 Les revistes sobre telecomunicacions 233 5.6.2 Macintosh 236 5.6.3 Guies de compres 239 5.6.4 Les revistes sobre videotex 240 5.6.5 La premsa sobre el lleure digital: jocs d’ordinador i videojocs 244 5.6.5.1 La implantació a l’Estat espanyol i l’evolució de les revistes sobre el sector 247 5.6.5.1.1 Revistes sobre videoconsoles i videojocs 248 5.6.5.1.2 Revistes sobre jocs d’ordinador 252 5.6.5.1.3 Evolució del sector 253 5.6.5.2 Panorama editorial 254 5.6.6 Revistes especialitzades en multimèdia 254 5.6.7 Les revistes adreçades al sector de la distribució 258 5.6.8 Les revistes sobre sistemes operatius 261 5.6.9 Revistes sobre Internet 264 5.6.10 Altres revistes comercials especialitzades 274 5.7. La incidència de les TI en altres àmbits d’activitat tècnica i professional 276 5.7.1 Infografia: dibuix i disseny 276 5.7.2 Creació artística 278 5.7.3 Jurisprudència 279 5.7.4 Arquitectura 279 5.7.5 Lingüística 279 5.7.6 Estadística 280 5.7.7 Educació 280 5.7.8 Informació i documentació 281 5.7.9 Biomedicina 283 5.8 El paper de la premsa diària 283 5.9 Les revistes d’empresa 286 5.10 Publicacions d’associacions professionals i altres entitats associatives 292 5.11 La producció editorial de les institucions públiques 298 5.11.1 Publicacions periòdiques d’organismes dependents d’institucions de govern 299 5.11.2 Universitats i altres centres de recerca 300 CONCLUSIONS 304 BIBLIOGRAFIA 315 ANNEX 326 5 INTRODUCCIÓ Les motivacions que m’han empès a realitzar la present tesi doctoral titulada: La premsa especialitzada en tecnologies de la informació a l’Estat espanyol: aproximació a la seva evolució històrica i repertori hemerogràfic parteixen d’una triple constatació: 1.