Espais Naturals De Tivissa: Entre La Miranda I El Molló
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Miscel·lània del CERE 18, 2007: 83-114 ESPAIS NATURALS DE TIVISSA: ENTRE LA MIRANDA I EL MOLLÓ VICENT CASADÓ BURILLO Secció d’Història Natural del CERE Professor de la Facultat de Biologia, UB MONTSERRAT ANGUERA TERRÉ Secció d’Història Natural del CERE Professora de l’IES Berenguer d’Entença. L’Hospitalet de l’Infant INTRODUCCIÓ El terme de Tivissa és el més gran de la comarca, amb 20.837 ha, el segon més gran de les comarques tarragonines, i el sisè terme municipal més gran de Catalunya (Anguera i Casadó, 2007). Aquest terme és eminentment munta- nyós, ja que es troba en plena branca sud de la Serralada Costanera Catalana, constituïda per les serres de Cardó, de Tivissa i Vandellòs, de Llaberia i pel massís de Colldejou. El sector est, de nord a sud, i el central són molt acciden- tats i arriben a presentar la segona cota més elevada de la comarca, després de la Creu de Santos de Cardó, que és la Miranda de la serra de Llaberia. Per contra, el sector oest va atenuant aquesta alçària i, cap al sud, es forma la plana del Burgar (que separa aquestes serres tivissanes de les de Cardó), mentre que cap al nord-oest el terme arriba a la cubeta de Móra i fins al riu Ebre i asso- leix aquí la mínima cota municipal. En resum, el terme municipal de Tivissa presenta una gran varietat d’ambients atesa la seua variació altitudinal, que va dels 919,3 m a la Miranda de Llaberia fins als 18 m a l’Ebre. En total, uns 900 m de desnivell amb muntanya mitjana, planes, zona fluvial, múltiples rieres i barrancs de cursos intermitents, influència marítima de muntanya a les serres de l’est (Llaberia, la Llena, la Talaia, el Mar…), influència marítima de baixa altitud (gairebé litoral a l’extrem sud-est, cap a les planes de Sant Jordi i Calafat), influència més aviat continental cap a la cubeta de Móra (a les àrees properes a l’Ebre del nord-oest) i ambient fluvial als marges, illes i penínsules dels 2 km d’Ebre tivissà (vegeu Anguera i Casadó, 2007). La influència continental es troba però força afeblida al terme de Tivissa per la presència, al nord de la cubeta de Móra, de la branca nord de la Serra- 83 02B MCERE18.indd 1 7/4/08 19:18:33 V. Casadó i M. Anguera lada Costanera Catalana, formada per la seqüència escalonada de les serres de Pàndols, de Cavalls i del Pas de l’Ase, que connecten el conjunt del massís dels Ports amb el del Montsant, igual que ho fa la branca sud abans esmentada. Aquesta branca nord redueix apreciablement les característiques continentals i àrides, igual que la presència del propi riu Ebre que també redueix aquesta aridesa i suposa una via de penetració des del sud de les influències maríti- mes cap a la cubeta de Móra (Casadó i Anguera, 1999a). Per la seua banda, les influències marítimes suposen un increment de les precipitacions i una reducció de l’oscil·lació tèrmica pròpia de les àrees continentals de la comar- ca; aquestes influències són importants al sector est del terme de Tivissa que alhora és el més muntanyós, motiu pel qual aquestes serres frenen l’arribada clara de la influència temperadora marítima al sector oest del terme tivissà, proper a l’Ebre, i a la resta de la comarca. Actualment totes les referències biogeogràfiques, com la distribució d’es- pècies vegetals i animals, es fan emprant el reticle UTM (Universal Transverse Mercator). Segons aquest sistema el terme municipal de Tivissa, al ser tan ex- tens, es troba repartit entre moltes quadrícules de 10 km de costat: CF03, CF04, CF05, CF13, CF14, CF15 i una petita part a les quadrícules CF24 i CF25, on es troben els cims més elevats de la serra de Llaberia, com la Miranda, el Cavall Bernat i el Mont-redon (Anguera i Casadó, 2007). Totes aquestes quadrícules pertanyen al fus i zona 31T. CARACTERÍSTIQUES GEOMORFOLÒGIQUES GENERALS Podríem iniciar la història geològica de la Ribera d’Ebre fa aproxima- dament 50 milions d’anys, quan les nostres contrades formaven part d’un mar poc profund, situat entre les plaques tectòniques euroasiàtica, africana i ibèrica, on s’anaven acumulant sediments que posteriorment es compacta- rien donant lloc a roques calcàries marines (Mirabal, 2004). A causa del xoc d’aquestes plaques, durant l’Eocè es va aixecar el braç sud de la Serralada Costanera Catalana, el constituït per les serres de Tivissa, del Montalt i de Llaberia, a més de les serres de Cardó, de Vandellòs i el massís de Colldejou. En realitat, aquest tram es troba bàsicament inclòs en el que geològicament es coneix com a Zona d’Enllaç que uneix la Serralada Ibèrica amb la Serralada Costanera Catalana (Guimerà i Serrat, 1986). Amb aquest aixecament tota la comarca va quedar sota un gran llac que es correspon amb la Depressió de l’Ebre actual. Va ser a finals de l’Eocè (fa uns 37 milions d’anys) quan s’aïllà la cubeta de Móra de la resta de la Depressió per l’aixecament del braç nord de la Serralada Costanera Catalana, que donà lloc a les actuals serres del Pas de l’Ase, des de Pàndols-Cavalls fins al Montsant. Aquest enlairament de materials mesozoics (del Juràssic i del Triàsic) va comportar que les roques calcàries que s’havien format en un ambient marí no fossin cobertes posteri- orment pels sediments terciaris i quaternaris aportats pel sistema lacustre i fluvial i són, per tant, els materials que afloren en l’actualitat en aquests serres, tant les del braç sud (Tivissa) com les del braç nord (serres del Pas de l’Ase). 84 02B MCERE18.indd 2 7/4/08 19:18:33 Espais naturals de Tivissa: entre la Miranda i el Molló Possiblement, com a conseqüència d’un augment de la pluviositat durant el Miocè (fa uns 25 milions d’anys), s’omplí el llac de la Depressió de l’Ebre, es desbordà i s’anà encaixant el sobreeixidor del llac trobant sortida per l’actual Pas de l’Ase (Anguera et al., 1994; Anguera i Casadó, 1998; Casadó i Anguera, 2005; Mirabal, 1998, 2004). En aquest procés es van abocar molts sediments sobre la cubeta de Móra, de forma que els materials presents en aquesta són més recents que els de les serres que l’envolten. Els materials del terme de Tivissa més occidental, proper a la cubeta de Móra, i fins a l’Ebre, i l’àrea propera a la plana del Burgar, són d’origen terciari i també quaternari, atesa la gran quantitat de sediments que el riu que s’havia format (l’Ebre) ha anat aportant a la zona; entre aquests materials es troben llims, arenes, graves i gresos; cap a la plana del Burgar són especialment abundants les graves semicompactades llençades per l’Ebre durant el Miocè, quan l’Ebre es va desbordar pel Pas de l’Ase i va obturar la teòrica sortida del riu cap al mar, molt més recta, per l’actual plana del Burgar. Com a conseqüència d’aquest fet l’Ebre es va haver de fer camí més al sud i de forma més tortuosa per l’actual Pas de Barrufemes (Anguera et al., 1994). Els materials que es troben al terme de Tivissa són molt diversos: els més vells són d’inici de l’era mesozoica (Triàsic, de fa uns 240 milions d’anys), des- prés del Mesozoic mitjà (Juràssic, de fa uns 213 milions d’anys), el Mesozoic més recent (Cretaci, de fa uns 144 milions d’anys), el Terciari (Eocè, Oligocè, de fa entre 50 i 25 milions d’anys) i finalment els sediments més actuals de finals del Cenozoic (Quaternari, dels darrers 2 milions d’anys). En general, els materials que predominen a les zones muntanyoses són els calcaris, amb margues, calcàries i dolomies del Triàsic i del Juràssic, mentre que a les planes entre Tivissa, Darmós, la Serra d’Almos i l’Ebre els principals materials són gresos, conglomerats, graves, argiles i arenes del Terciari i Quaternari. Els materials més antics del terme de Tivissa afloren a l’àrea formada pel triangle entre la Serra d’Almos, el pantà de Guiamets i la serra de Cavils, i corresponen a dolomies triàsiques del Muschelkalk Inferior (de fa uns 240 milions d’anys). Del Muschelkalk Mitjà són típiques les argiles i guixos com- pactats que afloren al coll de Fatxes, cap a Natocs i la capçalera del barranc de les Moles. Més abundants són les calcàries, dolomies i margues del Muschel- kalk Superior presents a la serra de Cavils, l’anticlinal tombat del barranc de Tartacó cap al Montalt, de Fatxes fins el nucli de Tivissa (al peu dels Borjos i la Llena), entre l’Aumedina i la població de Tivissa i cap al mas del Carras- quet (prop de Santa Anna). Els afloraments de dolomies, argiles i guixos del Triàsic final (Keuper) es donen en una franja relativament prima als marges del Muschelkalk Superior (Mapa geológico de España nº 471, 1981). Els materials del Juràssic són els més abundants a les serres de Tivissa, de la Llena, de la Creu, en general totes les muntanyes del terme al sud del nucli de Tivissa i a l’oest del cim de Montalt. Així trobem dolomies, calcàri- es, margues i bretxes de l’inici del Juràssic (Lias) a la resta de territori entre Tivissa, Santa Anna, la Serra d’Almos i el cim de Montalt; també apareixen 85 02B MCERE18.indd 3 7/4/08 19:18:33 V.