Cendrillon Temporada 2013-2014
0 Fundació Gran Teatre del Liceu
inaem Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Barcelona 0 Consell de ¡Mecenatge ORAN TfATRi- IM-I I K>U Patronat de la Fundació Comissió Executiva
President d'Honor Vocals representants de l'Ajuntament President Director general Artur Mas i Gavarró de Barcelona Joaquim Molins i Amat Roger Guasch i Soler Jaume Ciurana i Llevadot President del Patronat Marta Clari i Padrós Vocals representants de la Generalitat Secretari Joaquim Molins i Amat de Catalunya Jaume Solé i Janer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Ferran Mascarell i Canalda Vicepresident primer Joan Carles Garcia Cañizares Pilar Pifarré i Matas Ferran Mascarell i Canalda
Vocals representants de la Societat Vocals representants del Ministerio de Educación, del Gran Teatre del Liceu Vicepresident segon Cultura y Deporte José Maria Lassalle Ruiz Manuel Bertrand i Vergés Miguel Angel Recio Crespo Mannel Busquet Arrufat Antonio Carde Herce Vicepresident tercer Javier Coll Olalla Xavier Trias i Vidal de Llobatera José Maria Coronas i Cuinart Vocals representants de l'Ajuntament Agueda Viñamata v de Urruella de Barcelona Vicepresident quart Jaume Ciurana i Llevadot Salvador Esteve i Figueras Vocals representants del Consell de Mecenatge Marta Clari i Padrós Pablo Cigiiela Ibáñez Vocals representants de la Generalitat Carlos López Blanco Vocal representant de la Diputació de Barcelona de Cataiunya Leopoldo Rodés i Castañé Joan Carles Garcia Cañizares Josep M. Busquets i Galera Josep Vilarasau i Salat Pilar Fernández i Bozal Vocals representants de la Societat Pilar Pifarré i Matas Director general del Gran Teatre del Liceu Jordi Sellas i Ferrés Roger Guasch i Soler Manuel Bertrand i Vergés Javier Coll Olalla Vocals representants del Ministerio Secretari de Educación, Cultura y Deporte Jaume Solé i Janer Vocals representants del Consell de Mecenatge Santiago Fisas Ayxelà Josep Vilarasau i Salat Francisco Gaudier Fargas Pablo Cigüela Ibáñez Miguel Àngel Recio Crespo Santiago de Torres i Sanahuja Cendrillon
«Conte de fades» en quatre actes
Llibret d'Henri Cain basat en la versió del conte La Ventafocs de Charles Perrault Mvisica de Jules Massenet (1842-1912)
Estrena al Gran Teatre del Liceu
Divendres, 20 de desembre de 2013, 20.00 h, torn E Diumenge, 22 de desembre de 2013, 17.00 h, torn PD Dilluns, 23 de desembre de 2013, 20.00 h, torn A Divendres, 27 de desembre de 2013, 20.00 h, torn C Dissabte, 28 de desembre de 2013, 20.00 h, torn PB Dilluns, 30 de desembre de 2013, 20.00 h, torn H
Dijous, 2 de gener de 2014, 20.00 h, torn B Divendres, 3 de gener de 2014, 20.00 h, torn PA Diumenge, 5 de gener de 2014, 18.00 h, torn F Dimarts, 7 de gener de 2014, 20.00 h, torn PC
www.liceubaroelona.oat Liceu Is tel,M,a 13/14 Gràcies per fer-ho possible
Patrocinadors
^ FUNDACIÓ PUK; indra LOEWE * lâLiança Pflñ FUNDACIÓN ^ ~
El Petit Liceu
FUNDACIÓ lyj' FCBARCELONA ei^as Acs ^c^idis Dan Protectors Abantia Coca-Cola Fundació Catalunya- Nationale Suisse Aena Control Demeter La Pedrera NetApp Almirall Euromadi Grup Peralada Port de Barcelona Tëfefvnim ^Sabadell Santander Allíanz Seguros Ferroser GVC-Gaesco Vueling 3bGrtÍ| Baker & McKenzie Fiatc Assegurances Klein BASF Fluidra Laboratorios Ordesa Chocolat Factory Fundació Damm Metalquimia Agbar IBERIA Fundació EE endesa Col·laboradors Altair Management Cofely Grup TCB Pronovias Consultants Eurofragance Illy Gaffè Sogeur Banco Mediolanum Freixenet Lactalis Sumarroca MPG COMSA Leading new thinking bankinter Bon Preu Genebre-Hobby Flower MRW Urcotex V.,W.r ManpowerGroup EMTE Catalana Occident GFT Pepsico Benefactors iji} Fundación Levunte (^pltal Purlners (A RERfOl Transports Metropolitans Fundación BDVA de Barcelona Carlos Abril Guzmán Clavel Ezequiel Giró Maria Reig Macià Alavedra Josep M. Corrales Jaume Graell Francisco Reynés Salvador Alemany Manuel Crehuet Manuel Grau Miquel Roca Maria Bagués Josep Cusí Calamanda Grifoll Josep Sabé Mitjans de comunicació Josep Balcells Antoni Esteve José Manuel Mas Francisco Salamero Joaquim Barraquer Magda Ferrer-Dalmau Josep Milian Maria Soldevila Núria Basi José M. Mohedano Jordi Soler I LAVANGUARDIA I Sergi Ferrer-Salat ^EE3E5B2a ELOMüNDO EL PAÍS ELPUNTA/ur Manuel Bertran Maria Font de Carulla Eulàlia Molins Karen Swenson Manuel Bertrand Mercedes Fuster Joan Molins Ernestina Torelló Agustí Bou José Gabeiras Josep Ignasi Molins Joan Uriach Carmert Buqueras José Luís Galí Pau Molins Josep Vilarasau ABC Barcelona Televisió üa- Expansión Joan Camprubí Francisco Gaudier Josep Oliu Maria Vilardell t rtve M. Carmen Cañardo Lluís M. Ginjaume Sergio Oliverò Salvador Viñas / Index 10 Repartiment 13 English Synopsis 19 Resnm argumentai 45 L'ÒPERA Una òpera fin-de-siècle inspirada en nn conte de fades 61 L'ÒPERA Massenet 73 LA DRAMATÚRGIA Vet aqtií uua vegada.... 90 Biografies 102 Enregistraments 103 Pròximes funcions Cendrillon Cendrillon Joyce DiDonato Direcció musical Andrew Davis Karine Deshayes Direcció d'escena Laurent Pelly (22 i 28 de desembre; 3 i 7 de gener) Reposició Justin Way Escenografia Barbara de Limburg Madame de la Haltière Ewa Podies Vestuari Laurent Pelly Doris Lamprecht amb la col·laboració de Jean-Jacques Delmotte (22 i 28 de desembre; 3 i 7 de gener) Il·luminació Duane Schuler Reposició de la il·luminació Simon Bennison El príncep blau Alice Coote Coreografia Laura Scozzi Michèle Losier Reposició de la coreografia Karine Girard (22 i 28 de desembre; 3 i 7 de gener) Assiste'nt de la direcció d'escena Leo Castaldi La fada Annick Massis Calzature Epoca, (Milà) Maria José Moreno Calçat srI Mario Audello (TorO (22 i 28 de desembre; 3 i 7 de gener) Perruqueria Nova coproducció Gran Teatre del Liceu / Royal Opera House Covent Garden (Londres) / Théâtre Royal Noémie Cristina Obregón de la Monnaie (Brussel·les) / Opéra de Lille Dorothée Marisa Martins ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Pandolfe Laurent Naouri Marc Barraré (22 i 28 de desembre; 3 i 7 de gener) Direcció del Cor José Luis Basso El rei Isaac Galán Assistent de la direcció musical Gueràssim Voronkov Assistents musicals Mark Hastings, Conxita Garcia, Degà de la facultat / Criat Jordi Casanova Vanessa Garcia, Véronique Werkié, Mestre de cerimònies / Criat Toni Marsol Primer ministre / Criat Manel Esteve Madrid Concertino Kai Gleusteen Primer esperit / Noia / Criada Ana Puche Sobretitulat Gloria Nogué Anabel Alenda Segon esperit / Noia / Criada Núria Vilà Tercer esperit / Criada Maria Miró Quart esperit / Criada Mariko Yokoyama Alphonse Leduc et Cie Editors i propietaris Cinquè esperit Marta Valero Sisè esperit / Noia Laura Vila Criat Beñat Egiarte 13 English Synopsis Cendrillon is a four-act opera by Jules type much appreciated in France at the Massenet with a libretto by Henri Cain. time — a Falcon soprano, with powerful It was successfully premiered at the low notes but soaring high notes as well. Opéra-Comique in Paris in 1899, when Cain maintains the glass slipper too, which Massenet's prestige and popularity helps to identify the mysterious young girl were at their height. Based on Charles who rushed away from the court ball on Perrault's tale of the same title (Cinderella the stroke of midnight. in English), it immediately met with a warm Many aspects of the opera hark back to reception in Europe (Brussels, Geneva earlier centuries. The orchestration inclu¬ and Milan) and America. Subsequently it des archaic forms, notably in the court vanished from the repertory and was not scenes, with ballets and combinations revived until the late 20th century. This of ancient instruments. The lute, viola season's performances will be the first at d'amore and crystal flute trio are of spe¬ the Gran Teatre del Liceu. cial note, as is the courtly style of the wic¬ Among the various dramatized versions ked stepmother, Madame de la Haltière, of Cinderella, Rossini's La Cenerentola which is evocative of Gluck or Mozart. For (1817) constituted an illustrious prece¬ the Fairy Godmother and her attendants, dent. However, Jacopo Ferretti's Italian Massenet wrote music that is spellbindin- libretto, written eighty years before Cen¬ gly ethereal, technically challenging, and drillon, drew on various sources, inclu¬ reminiscent of Weber or Mendelssohn. As ding other libretti, and dispensed with for Cendrillon herself, she is second only the magical features of the tale, whereas to Manon among his female roles. Her Cain is remarkably faithful to Perrault. All singing is superbly simple and pure, with the familiar characters are there: the kind the most striking and difficult passages but ineffectual father, the stepmother, the reserved for the love scenes. Cendrillon vain, cruel stepsisters, and Cinderella her¬ is a splendid opera that shuns facility and self, punished and humiliated. But there sentimentality, the work of a great melo¬ is a Fairy Godmother with supernatural dist and orchestrator who was a past mas¬ powers as well, and the delightful Prince ter of the magic of the theatre. Charming, like Cendrillon, is young and innocent. In line with 18th century tradi¬ tion, he is played by a female singer of a 14 English Synopsis English Synopsis 15 Act I beautiful princess at the ball, who will be devote her life to him. Then the clock get everything ready. Cendrillon, howe¬ admired by all. She orders robes, jewels strikes midnight and she has to run ver, is so good and generous that she The servants in the rich mansion belon¬ and a sumptuous carriage to be made away, leaving him forlorn. decides to spare him this sacrifice and ging to Mme de la Haltière complain for her. Then she gives her a pair of glass set out alone. She bids farewell to the of their haughty, ill-tempered mistress. slippers which will prevent her relatives objects she loves, movingly recalls her Her second husband Pandolfe, in con¬ from recognizing her and orders her to Act III own mother, and rushes off into the trast, is kind and affable but unable to return home on the stroke of midnight. night to die under the fairies' oak tree. command his wife's respect. He regrets After fleeing along the dark terraces of In the Fairy Godmother's realm, in the having left his country estate to marry this the palace, losing one of her glass sli¬ centre of which grows the giant oak tree, wealthy, influential countess, who has Act II ppers on the way, Cendrillon reaches it is a clear, bright night. The Fairy is sin¬ two obnoxious daughters and humiliates home. She begs her Fairy Godmother's ging while her spirits dance. Three of and own ill-treats his daughter, Lucette In the ballroom at the royal palace, the forgiveness, cries and laughs on remem¬ them announce that a girl has arrived in (Cendrillon), while he is not brave enough Prince is looking thoughtful and down¬ bering the chiming clock, but finally rea¬ tears. Three more report that a boy has to stand up for her. Mme de la Haltière, cast, despite his courtiers' attempts lizes that her happiness is gone: the arrived from the opposite direction and with great excitement, tells her daughters, to cheer him up at the prospect of the splendid ball and the Prince's tender he too is weeping. The Fairy builds a wall Noémie and Dorothée, that the King is ball that is being held for him. He feels words are like the ash in the hearth. of flowers to prevent Cendrillon and the giving a ball to introduce the ladies of lonely, he says, and finds the loveless She hides the remaining glass slipper Prince from seeing one another. Each of the realm to the Crown Prince and she nights long. The King tells him he must and runs away on hearing her relatives them in turn gives voice to their sorrow is convinced they will be his favourites. In choose a wife from among the guests return. Her stepmother and stepsisters, and begs help from the Fairy, whose a long and amusing scene, hairdressers, at the ball. Several candidates, including in their anger and jealousy, give a dis¬ boundless knowledge has the power to dressmakers and others deck them out Lucette's stepsisters and their mother, torted version of the evening's events: cure them. Lucette, who has not identified for the ball. Lucette, meanwhile, is to stay dance before him in a desperate bid to the Prince, they say, was momenta¬ the Prince's voice, offers to take all the at home alone and Pandolfe deplores the obtain a glance of approval. All fail. rily dazzled but soon realized that the boy's suffering on herself so that he can injustice done to her. Then Cendrillon arrives, beautiful and unknown girl was a good-for-nothing, be happy. At last they recognize each Once everyone has left, Lucette radiant, wearing the outfit the spirits ill-dressed adventuress who deserved other and Cendrillon tells him her name: appears. She compares her life of drud¬ have made for her. Everyone is spell¬ to be hanged. Mme de la Haltière then Lucette. The Prince swears to hang his gery to that of her stepsisters and wis¬ bound, especially the Prince, who tries launches into a ridiculous account of bleeding heart from the magic oak tree hes she could go to the ball. Resignation to find out the name of this beautiful her own glorious ancestry and insists if he may be allowed to see her. The and work, she concludes, are the only girl who has entered his life. Cendri¬ it was the Prince who had the intru¬ Fairy agrees. They gaze at each other, solution and she ultimately falls asleep. llon, however, surrounds herself in an der thrown out. After getting rid of the embrace, and swear to be true. Then the A wonderful light heralds the appearance aura of mystery and tells him she is three viragos, Pandolfe joins Cendri¬ Fairy sends them to sleep and the spirits of the Fairy Godmother and her retinue «L'inconnue» («The Unknown Woman»). llon and they decide to return to the rock their magic dreams. of spirits, elves and fairies. She has deci¬ She admits, nonetheless, that he is her country together, start a new life, and ded to transform Cinderella into the most Prince Charming and she would like to find happiness again. Pandolfe goes to 16 English Synopsis Act IV have returned, among them Cendrillon's stepsisters and stepmother. The Prince Cendrillon is fast asleep, watched over watches impassively as they try on the by her doting father who, a few weeks slipper, but their feet are invariably too earlier, found her unconscious beside a big. He is looking for a divine princess, stream. She starts to come round and he says, and cannot live without her. The asks what has happened during the time Fairy Godmother is heard singing and she has been asleep. Pandolfe tells her Cendrillon appears by magic, dressed she has been laughing and crying, talking as on the night of the ball. The Prince deliriously about the court ball. Prince is overjoyed and Cendrillon urges him Charming, an oak tree, a bleeding heart, to return to life. The King proclaims her and a glass slipper. They both agree it the future queen, Pandolfe embraces her was all a dream. Outside the soft voices effusively, and even Mme de la Haltière, of girls proclaim that spring has come. with ostentatious affectation, calls her They urge Lucette to open the windows «Ma fillel» («My daughterl»). And so the wide and come out to pick flowers. But story ends. Mme de la Haltière arrives, in great exci¬ Teresa Lloret tement once more, and says the King has summoned princesses from the farthest corners of the earth in a bid to find the owner of a glass slipper. She is convin¬ ced that she and her daughters will be the focus of attention. A herald enters and announces that, since the unknown prin¬ cess with whom he fell in love disappea¬ red, the Prince has been heartbroken and is wasting away. Cendrillon is overjoyed to realize that her dream was true and prays fervently to her Fairy Godmother. In the main courtyard of the palace, a solemn parade of princesses is underway. They have all come to try on the glass sli¬ pper. All the princesses and ladies who previously failed to win the Prince's heart endi'illon, ôj)era tn) (jâakrci actes ric Riles Masseiiet, -epi aciiiest cas diia soprano «falcoii», ipodalitat de sopraipi valorada ainli d'lleiu'i a llibret (íaii), estregada ainb ,ç>ran èxit la França de l'època, de tjreiïs [loderosos i ai^dts ¡loteiits-, seç^iiint a rOjiéra (èoiiiiqiie de París l'aiiy 1899, eii els anys la tradició del seigle XMll. 8'l)i npiiiteiiep les sabates de vidi-e qiie de niîixiin a prestigi i ¡lopUlaritat del cxiiiqiositor, es aiiidaran identilícai' la misteriosa [iripcesa qde es ¡ii'esenta al ball la liasa ei) el conte boipòniu) de (Abarles Perracilt {lj¿i Vei)tiilk)cs en de coi't. princesa ijíie es veii oblií^ada a deixar el ball a les dotze català). Il'èxit a Europa (Idriïssel·les, Eineiira, Milà) fod iiniiiediat ei) jiiirit de la iiit. i també a Fluièric.a, però aviat anà desapareixeiit del repertori i no l^íuialoUies d'acpiesta ò[)era aipib les altres c[iie la jirecedeixen són lia estat l'eciíperada fii)S aLs dari'ers decenriis del Heí>le XX. Per al inoltes: la sonoritat oi-qiiestral adojita fornies aiitiCjdes, es|ieclalnient (■irai) d-eatre, del liiced en represeijta l'estrena absoRita. en les escepes de la cort, anili coreoíjrafies i combinacioips [_bs('.ei)ilic-.ació d'a([dest conti-í té iin jirecedeiit il·lCLstre eii Possini iipstrdnieptals arcfiiciíies, coin eii el coiicert per a liant, viola d'amor i llaiita de o {l'Al fíeiMvenl'ohi. 1817), niés de viiitaiRsa aiiys abaiis, però el llibret vidre, l'estil vei'sallesc; projii de Eldc-k o Mozart ([de de l'italià, obra de Jacojio Eerreti. jiarteix de fonts diverses i adopta la niadra.sti'a. Madanie de la llaltière. lia fada jiadrina i el llibrets anteriors i sell eiitorn süiiriíiieix els eleiiients iiià.ijic-s o sobrenatcirals s'acomjianyen d'iiria nidsica niàç^ica ([de fa [lensar c-m del Webco- o conte, mentre qíie Eain el sei^íieix aínb iina fidelitat notable. Mepdelssoliii. etèria i virtiiosa. Masseriet resc-nx'a per a la Flixí, l)i trobein. al costat dels jiersonati^es niés característics -el [irotaíjonLsta el seii ipillor jiapei- femeiií des[)rés de Maiiop. amb dn pare beijiqne i covard, la niadi'astra i les íierinaiiastres oríiiilloses Cciiit d'extraordiíiària sini[ilicitat i jiiiresa, aipli niomeiits destacats i i crdels, la {irotaqoiiista castifiada i liiiiijiliada—, dria fada padriíia comjironiesos i-eservats a la [lassió aniorosa. Es tracta d'iina òjiera ([de posseeix dips poders iiK-mavellosos i dp prírice]) lilad, jove i (•«[ilèiidida, no [las fàcil iii síxitiniii'.iital. sori^ida de resc-rijitcira d'dn innocept corp (Sepdrillop, ínteriiretat per dna captant trapsve.stida íjraii nielodista i orcjiiestrador (jiie doniipa la niàcjia del teatre. «Moral: la holkr-^a ¡)(*i' a la dona, un rar la'asor. Xloócí no cair-^a (l'adanrar-la. l-^orò la ôràcia Xo l-ó j)i'('u. ])('r(|aô ÓS ('ncara n)(''s \ aluo.sa. Hixò \'a sor ol iido \ a ad)rôar a la W-'odil^ocs la son a Ikida padrina. KiisinistranMla i insh'iiinl'-la d'an!' i l^ai) bo'^ (pio' on \'a b'i' (ina rodna (l-k-rcidà a(|(iorst: conb* (ina inoral). Idodlo's. aiiiiorsl: do \ al ino'*s (|ao' oin poaildnal; bonic l'k-r ca])ld\"ar (in cor. po*r assolir iina l'ibi. bat oràcia ors oin \ o'i'il'ablo' do de lors bidors; iso'iiso' odia no s'aconso'póiodx ro-s. ainb clla. ors pot: aconso'póiir b)l;» Charles Perrault La Ventafocs o la sabateta de cristal! 25 ENDI-^IL·IiON, òpera ep qhabre actes de Jdles Massenet, arpb lli¬ bret d'Hepri (íaip, estrellada aiijb grap èxit a l'Opéra Oonpqde de París el 1899, eij els ai;)ys de ipàxiíp prestigi i pojiiila- ritat del coippositor, es basa ep el copte Ijoipòijiip de Olearles l-^ei'raíüt {ha Vei^Èaíocsosíi català), li'èxit tod iiijipediat a Kiirojia i tarpbé a Prpèrica, però aviat ai^à desapareixeijt del repertori i po Ija estat recdperada ñps als darrers deceijpis del segle XX. Oaiij segiíeix el coiite de Peiraiilt aipb dpa fidelitat potable, pixi, 1)1 trobeip, al costat dels persopatges rpés caracte¬ rístics -el parc bepigpe i covard, la ipadrastra i les geni)apastres orgiïlloses i crdels, i la protagopista castigada i l^iiipiliada-, iu)a tada padrii;)a qiie jiosseeix dps poders iijeravellosos i dp pripcep blaii, jOve i ipi)ocei)t coip Oepdrillorp iijterpretat per dr)a caijtapt trapsvestida, segiíipt la tradició del segle XVlll. S'I^i njaptepei) les sabates de vidre qde ajddaraij a idep- tilicar la ipisteriosa pripcesa qde es presepta al ball de la cort, i)ripcesa qde es ved obligada a iparxar-i)e a les dotze eij pdpt de la ijit. 26 Resum argumentai Resum argumentai 27 A la rica Acte mansió de Madame de la Haltière, un nombrós grup de servents i serventes protesten per les exigències i imper¬ la rica mansió de Madame de la Haltière, els servents «El conte de fades tinències de la mestressa, una vulgar harpia. Entra Pandolfe, el narra una satisfacció ,ens fan saber com marit en segones núpcies, que mostra un caràcter oposat n'és, de pretensiosa i malvada, la deis desigs no del mestressa. En canvi, Pandolfe, el seu marit en sego¬ limitada pel temps tot, amable i benigne, comprensiu amb les queixes nes núpcies, és amable i benigne, però no aconsegueix el i els detalls del seu dels criats, que surten reclamats per la mestressa. contingut. En contrast mínim respecte de part de la muller. Es mostra penedit d'haver expressa la seva trista situació en l'ària «du côte amb la llegenda, que deixat les seves de la barbe est la toute puissance..,»: propietats per casar-se amb aquesta comtessa sempre està lligada malgrat ser rica i poderosa, amb dues filles odioses, mentre la a un lloc concret, el el marit no aconsegueix el mès mínim respecte de la conte de fades roman seva pròpia filla Lucette és humiliada i maltractada seva muller i es penedeix d'haver deixat les seves pro¬ sense lligams. Ei i ell no té valor per plantar-hi cara. Madame de conte de fades no pietats rurals on vivia amb la seva estimada filla Lucette la Haltière, molt excitada, anuncia a les seves soiament roman tan quan va enviudar, per casar-se, per ambició social, amb dues filles, Noémie i Dorothée, que el rei ofe¬ viu com la nostàlgia aquesta comtessa, rica i poderosa, amb dues filles odio¬ i i'amor, sinó que ei reix un ball per presentar al príncep hereu les ses que cal fer veure que estima, mentre la seva mai demoníac, que té pròpia filla és noies dels seus humiliada i dominis, i no dubta que elles una gran presència «Aparentment maltractada; peró no té valor per plantar-hi cara. en seran les preferides. Segueix una llarga i en ei conte de fades, La Ventafocs és al Confia finalment que arribarà un dia en què ell serà l'amo, però encara es pot veure còmica escena amb els encarregats de guarnir capdavall una història se'n va esporuguit perquè arriba la muller. actuar en el present, sobre l'emancipació, les es Entra, la amb fosca joves. Pandolfe plany de la injustícia que i la felicitat de i'inici una paràbola efectivament. Madame de Haltière, veu fan a la seva filla, que deixen sola. "una vegada hi havia", sobre la maduresa. de contralt, aoompanyada de les seves dues filles, noémie i que fins i tot és més Qui la Quan tots sòn fora, apareix Cendrillon, que llegeix dorothée, soprano i mezzosoprano. la mare, molt excitada, freqüent, encara detingudament una penosa en a partir de la frase repetida diverses vegades «faites-vous expressa condició relació amb afecta ia nostra visió descobreix els les germanastres i com li dol de no anar al ball dei futur» paral·lelismes très belles ce soir», que les noies contesten amb «nous Ernst Bloch existents de la cort. Decideix que la resignació i fer la feina entre serons très belles, ce soir», els anuncia i ens The explica que Fairy Tale els personatges és l'única sortida possible i finalment s'adorm. Una on it's Own in Time el rei ofereix un ball per rebre les noies dels seus dominis, les principals: tots dos, la llum meravellosa indica l'aparició de la fada padrina Ventafocs i el príncep, quals seran presentades al príncep. Amb un ridícul orgull, no de Cendrillon, que té poders màgics, acompanyada estan atrapats en els dubta que les noies seran les preferides i descriu el ball com seus rols. Tots dos se dels esperits, els follets i les fades que la serveixen. Ha un camp de batalla on cal triomfar, mentre els dóna consells n'han d'alliberar i, per decidit transformar-la en la ridículs i d'una princesa més bella i admirada reforçar ei seu propi previsibles que subratlla la música pròpia del ball. Dóna ordres per als vestits i joies que ha de jo, han de madurar OPERA BUFFA. L'arribada de perruquers i perruqueres, sastres unes personalitats lluir i per preparar una carrossa sumptuosa; li dóna i sastresses, i de criats servils, posa més en evidència la pre¬ que seran decisives m unes sabates de vidre seus tensió de les tres que fan que els parents sobre les seves vides» dones, segures d'un èxit indiscutit. L'escena no la puguin reconèixer i li ordena que al punt de la Christian Feldmann s'allarga amb l'entrada de Pandolfe, molt mudat, disposat a Von Aschenputtel bis torni sense gens de a casa. mitjanit retard Rotkappchen: Das acompanyar-les, que ha de suportar l'agressivitat i els retrets Marchen-Entwirrbuch de les tres dones, a les quals en algun apart insulta, i que, 28 Resum argumentai Resum argumenta! 29 Acte també en apart, es plany de la injusticia que apliquen a la SEVA FILLA, QUE DEIXEN SQLA («MA LUCETTE, JE PARSI JE PARS... SANS T'AVOIR DIT ADIEUI»). EL RIDÍCUL TRIO DE MARE I FILLES («DE «Cap dona és «interpretar el conte la sala de festes del palau reial, el príncep blau mos- solament la de fades de LA RACE, / DE LA PRESTANCE, / DE L'AUDACE») AL QUAL SE SUMA una malgrat els intents Ventafocs, però La Ventafocs significa ^tra actitud trista i pensativa , AMB IRONIA PANDQLFE, MOSTRA LA SEGURETAT EXTREMA DE LA cadascuna té la donar a les persones d'alegrar-lo dels cortesans, que pretenen que es diver¬ teixi en MARE AMB LA CONCLUSIÓ FINAL, «LE PRINCE EST PRIS S'IL A DU capacitat de trobar la valentia perquè la festa que li ha estat preparada. La causa d'aquest i experimentar no abandonin ies GOûTi», COREJADA PER LES FILLES. Els criats 68 burisn dsls amos estat és que es troba sol, amb unes nits llargues, sense amor. ia Ventafocs en seves expectatives El rei ordena al seu fill que esculli entre totes les convidades dissimuladament. eila mateixa, com més agosarades Quan tots són fora, apareix Cendrillon, que protagonitza la es desenvoiupa i i mantinguin a la festa la que més li agradi per casar-s'hi. Les candidates, finaiment llueix la constantment ei vaior incloent-hi darrera escena d'aquest primer acte, tot exposant la penosa madrastra i germanastres de Lucette, ballen una seva bonica roba. i ia singuiaritat de ies condició en relació amb la brillant situació de les ger¬ sèrie de danses, obsedides per obtenir una mirada amable del Cap home és seves vides; significa manastres -en la bellíssima ària «ahi que mes soeurs sont solament fill d'un rei, creure en la negació príncep, però sense aconseguir-ho. de l'anomenada hereuses!»- i com li dol que hagin sortit triomfants cap però pot reconèixer L'arribada de Cendrilion, bellíssima i radiant amb la vesti¬ ei fiii dei rei en el seu "realitat" a través menta al ball de la cort. el registre musical fa un canvi evident que li ha preparat la fada, impacta els presents. Però interior i assumir de les possibilitats el i el lirisme i el sentiment envaeixen tot el seu cant. Aviat ei lideratge. L'amor realment "fabuloses" que cau rendit des del primer moment és ei príncep, que té ei de la vida» intenta conèixer nom decideix que la resignació i fer la feina és l'única sortida possible poder màgic el d'aquesta bellesa que ha aparegut a de treure ia dona Eugen Drewermann la seva vida, però ella s'envolta d'un ambient misteriós, li diu per a ella i finalment s'adorm per intentar somiar coses Ventafocs de les Vom Weg der Liebe bones. Una llum meravellosa envaeix la cambra per seves cendres i de que és «L'inconnue» («la desconeguda»), encara que reconeix indicar l'aparició de la fada padrina de Cendrillon, permetre madurar que ell és el seu príncep i que voldria consagrar-li la vida. Les el fill del rei per àgil soprano de COLORATURA que té poders campanes de la mitjanit obliguen Cendrillon a sortir ràpida¬ aconseguir un ment, tot deixant l'enamorat desolat. màgics, i que acompanyada dels esperits, els comportament follets i les fades que la serveixen, ha deci¬ veritablement reial» Hildegunde Wóller dit transformar-la en Som a la sala de festes del princesa, la més bella i Weisheit im Marchen palau admirada del ball. Dóna ordres precises per reial, voltada de bells jardins i tot molt ben als vestits i joies que ha de lluir («pour en il·luminat. El príncep, tan¬ faire un tissu magiquement soyeux») i per mateix, es mostra amb una actitud trista i preparar una carrossa sumptuosa, alhora pensativa mentre uns músics'^ que li dóna unes sabates de vidre -llaüt, viola d'amor i flauta de que fan que els seus parents no la vidre- toquen un concert calmat puguin reconèixer. Li ordena que i misteriós. El mestre de cerimònies al punt de mitjanit torni sense i un grup de cortesans intenten en va gens de retard a casa. L'alegria fer sortir el príncep del seu estat de de Cendrillon és absoluta, plora tristesa i ho intenten després el degà i riu de felicitat. de la facultat i alguns doctors -que 30 Resum argumentai Resum argumenta! 31 «La «Els contes de fades parlen llatí-, i també uns ministres, que pretenen que el prín¬ petitesa de! peu és un criteri presenten unes que cau rendit des del primer moment, de manera cep estigui content i es diverteixi en la festa; la seva resposta de seducció reconegut imatges simbòliques inequívoca, és el totalment negativa desarma els cortesans, aquest personatge, des de temps fantàstiques pei que príncep, oue inicia el magnífic duo final entre els dos immemorials. fa a la solució dels enamorats, intenta conèixer el nom el príncep, és un rol transvestit oue canta una soprano d'aquesta bellesa que ha La història universal problemes, però «falcón», modalitat francesa de la soprano dramàtica amb aparegut a la seva vida, però ella s'envolta d'un ambient miste¬ de la Ventafocs els que exposa són riós, li diu aguts brillants i poderosos mitjans i greus, seguint la demostra ben clar ordinaris: el nen que que serà per a ell «L'inconnue», que passarà com un somni tradició del segle xviii. la causa del seu estat, la canta el caràcter identitari pateix per la gelosia per la seva vida, encara que reconeix que ell és el seu de la sabata, tot dels seus germans i en la bella i lírica ària «allez, laissez-moi seul... seul avec príncep blau i que voldria consagrar-li la vida. Les súpliques el criteri per la sort envejable assimilant del mes ennuis...», en ouè ens confessa oue es troba príncep resten sol, amb de la petitesa i de que els espera, tal interrompudes per les campanades de la les nits llargues, sense amor. la seducció. com veiem en mitjanit, que obliguen Cendrillon a sortir ràpidament i deixen El La Ventafocs» l'enamorat en Entra el rei, amb bonhomia, que dóna ordres al seu fill, el que recordem plena desolació. d'aquest conte és Bruno Bettelheim Psicoanàlisi dels contes príncep, que entre totes les convidades a la festa esculli la el motiu del peu petit. de fades que més li agradi per casar-s'hi. l'OROUestra executa ara La mida petita dei una sèrie de danses -LES FILLES DE NOBLESSE, LES FIANCÉS, calçat, tant sigui xinel·la com sandàlia, LES MANDORES, LA FLORENTINE i LE RIGODON DU ROY- que representa la base interpreten les dames i cortesanes del regne, totes obsedides mateixa de ia L'atractiu per obtenir una mirada amable o interessada del príncep, però seducció. que exerceix en el sense aconseguir-ho. Madame de la Haltière i les seves filles, príncep és innegable» davant la mirada del padrastre atent, malgrat la seguretat amb Valérie Laforge Talons et tentations què es presenten, han de suportar la mateixa indiferència i el menyspreu del príncep i se senten defallir, tot dins ei registre còmic i satíric que acompanya les tres dones. L'arribada de Cendrillon, amb una música suggeridora de gran encant, bellíssima i radiant amb la vestimenta que li han preparat les fades, impacta els presents, que resten enlluernats («oh la surprenante aventure! o la charmante créature») «Iiii IhLscinació (jôa ('1 conl-'a do^ lûulc-^rt a l:()l:(\s l(.\s adats radica en cl Ikd: (¡iic revela la ijosh'a j>rò])ia natdiralcHa iid^ei'ior, aii)l) inl'uMtoíí^ po.ssihilital'H cripirildiaLs. pwupiiiides i iporaLs. l·Ls la recerca del sií>i)iíic,al: de la vida» J. C. Cooper Contes de fades: al·legories dels mons interiors ] 34 Resum argumentai Resum argumentai 35 Acte seu cor de l'alzina encantada per poder veure-la. La fada ho accepta i permet que els enamorats es vegin l'un a l'altre i s'abracin. Es juren amor fidel per sempre més i s'adormen endrillon arriba a casa seva després de fugir per les «Al segle xx, per ordre de la fada, mentre els esperits bressolen els somnis la figura tradicional , terrasses enmig de la foscor, 1 havent perdut una de màgics dels amants. de la Ventafocs va ' les sabates de vidre. Demana perdó a la fada padrina, esdevenir un objecte plora i riu en recordar les campanades del rellotge I, final¬ sobre ei qual es projectaven una visió ment, constata que la seva felicitat ha desaparegut, que el del món i una imatge ball esplendorós i les paraules tendres són cendra novament. de ia humanitat Amaga la sabata de vidre i s'amaga quan sent que arriben els fonamentades en Quadre primer diferents parents. Les tres dones, indignades i plenes de gelosia, donen perspectives sociològiques una versió capciosa del que succeït: el «L'ésser humà és rriba Cendrillon a casa seva, sense ens ha príncep s'ha adonat I psicològiques. alè, i explica, en ei centre del conte. després d'uns moments de badoqueria que la noia, una intri¬ En conseqüència, ^una encantadora, «enfin, je suis ici...», la Això no s'esdevé ària fugida ia nostra heroïna Icorrent gant desconeguda i mal vestida, no valia res i que només era en les tradicions I per les terrasses fosques del palau on s'alçaven de conte de fades bona per penjar-la. la una enu¬ les llegendes, que temibles grans estàtues que una Madame de Haltière fa després va arribar a ser i ha perdut de les dues saba¬ descriuen seus Irrupcions tes de vidre. Demana meració ridícula dels mèrits dels avantpassats i insisteix Interpretada perdó a la fada padrina, mostra la seva d'un altre món en ia amb fermesa que la noia ha estat per simbòlicament com docilitat davant les ordres rebudes foragitada del ball decisió nostra existència; malgrat la por terrible que una personalitat del príncep. El pare aconsegueix fer fora les tres fúries. Pare els mites parien de ha passat, plora i riu en recordar les campanades del amb una ànima rellotge i filla decideixen canviar de vida i tornar al seu món rural per déus, entre els pobles de la torre I un subconscient. que li ha fet retornar el coratge, i finalment constata primitius predominen retrobar-hi la felicitat. Pandolfe surt a preparar les coses, però Respecte d'això, les històries que la seva felicitat ha desaparegut, que el ball esplendorós ia femina ficta i les la bondat i generositat de Cendrillon l'empenyen a no imposar d'animais, però i'herol paraules tendres i mentideres resten reduïts novament a Inventada és tractada del conte europeu és la aquest sacrifici al pare i a voler partir ella sola. S'acomiada com un autèntic simple cendra. Amaga la sabata de vidre i se'n va a la seva l'home» dels seus records, evoca amb emoció la seva mare i surt sola, tiomo sapiens I es pot cambra quan sent Max Llithi arribar els pares i les germanes. eliminar ia distinció Once Les tres dones de nit, per morir sota l'alzina de les fades. upon a time entren indignades i plenes de gelosia arran entre ia figura Al regne de la fada padrina, presidit per una gran alzina, en de l'escena que vist del de ficció I ia persona han príncep seduït per la bella desco¬ una nit clara i lluminosa, els esperits acompanyen els cants de real» neguda; les dues noies, dirigides per la mare, que com sempre Wener Wunderlich la fada. Després d'una dansa, tres esperits avisen de l'arribada porta la veu cantant, donen una versió capciosa del que Cendrillon rises ha d'una noia que plora, i tres més, de l'arribada per l'altre costat from the ashes succeït: el príncep s'ha adonat després d'uns moments de d'un pobre noi que també plora. La fada crea una muralla de badoqueria que la noia, una intrigant desconeguda i mal vestida, flors perquè els dos estimats no es puguin veure i cadascun no valia res i que només era bona per penjar-la. Madame de exposa les penes que sent a la persona poderosa que tot ho la Haltiére, irritada per la tímida defensa que fa Pandolfe de la sap i que els pot guarir. Lucette s'ofereix per assumir ella tota la desconeguda, recita una enumeració ridícula dels mèrits dels tristesa perquè ell pugui ser feliç. Els enamorats es reconeixen, seus avantpassats («lors qu'On a plus de vingt quartiers, / ella li fa saber el seu nom, Lucette, i el príncep jura penjar el ainsi que nqtre arbre l'atteste) abans d'insistir amb fermesa Resum 36 Resum argumentai argumenta! 37 Quadre segon que la noia ha estat foragitada del ball per decisió del príncep. Quan veu Cendrillon destrossada per aquesta versió, el pare I aconsegueix imposar-se a les tres dones i les fa fora de la «L'elecció, no «Els millors contes de regne de la fada padrina, proper al mar, presidit per fades contemporanis cambra -primera mostra d'energia del personatge-, malgrat l'autoafirmació, j^^una gran alzina enmig de zones de garriga i amb molta és el tema de també mantenen viva els crits terribles de les tres fúries. -ginesta florida, lluu una nit clara i lluminosa, i la veu La Ventafocs. la utòpica recerca i dels esperits, amb boca tancada, Queden sols pare i filla, i en una escena tendra i emocionant, "No hi ha res a fer", l'esperit qüestionador acompanyen la crida de dels contes de saló lluny dels recursos còmics de l'anterior, canten un bell duo, però potser la fada, que mostra en aquest inici la seva agilitat vocal és possible anteriors. Escrits «ma pauvre enfant chérie!», en el es cridant els seus súbdits, «fugitives chimères, / o lueurs qual Pandolfe dol d'haver arribar a ser tot el com a fruit de la sacrificat la felicitat de Lucette deixant el seu món a èphèmères, / ames ou follets...», rural i venint que ja som en realitat: insatisfacció amb la que OS desplacon i floten per seva la cort per ambició. Li promet fer un canvi total de rumb -«viens, no hi ha res extern època, aquests aquest espai misteriós. Després d'una dansa silenciosa de les a aconseguir, però contes de fades nous quitterons cette ville où j'ai vu s'envoler ta gaîté gotes de rosada, entre grans rialles dels esperits, tres d'aquests potser és vàiid deixar encara conserven un d'autrefois»- 1 a la seva tomar granja; tots dos evoquen els florir la veritable encant únic, quelcom esperits avisen de l'arribada pel camí del fons d'una noia que encants i la felicitat que això ha de representar («nous serón personalitat del propi captivador que no plora, mentre que tres més avisen de l'arribada per l'altre costat es limita al període hereuxi / bien hereuxi / tous les deux! là-bas!»). ésser; no hi ha res a d'un pobre noi també plorant. Comenten com són de desgra¬ conquerir, sinó que històric concret en Perd ciats enamorats («ce sont de jolis amoureux... / quan Pandolfe surf a preparar les coses per a la marxa, cal conservar tot allò què es van concebre aquests bells i escriure. Inclouen comme ils sont malheureux!») i la fada la bondat i generositat de Cendrillon prevalen en el seu ànim que se'ns ofereix. Ordena, gràcies al seu Però el veritable el futur. Els desigs i i ella decideix no imposar aquest sacrifici al pare i partir ella regal poder màgic, que una muralla de flors separi els estimats i que és ei miracle d'una les esperances tan sola («seule je partirai, mon père»), i canta, en una ària de no es puguin veure. transformació que anhelats que encara De gran lirisme, a més d'aquesta decisió, el gran dolor que sent permet fer visible hem de fer realitat» genolls, l'un a prop de l'altre, dirigeixen la seva súplica a Jack Zipes que creu que envers allò que en el fons ja la poderosa fada («a deux genoux, bonne marraine...», «... je pel judici negatiu el príncep ha mostrat When Dreams Came True existia i que només ella. S'acomiada dels seus records, evoca amb emoció la seva viens à vous, et vous demande a deux genoux...») i CadaSCUD estava amagat mare, que li cantava l'Angelus, i decideix encaminar-se sola, de sota la "cendra". exposa les seves penes a la persona poderosa que tot ho sap nit, per morir sota l'alzina de les fades. Es tracta, com veiem, i que els pot guarir, les dues veus femenines s'enllacen i es d'una experiència RESPONEN L'UNA A L'ALTRA AMB UN ENCANT DOLCÍSSIM, i LuCOttO, que s'acosta molt entendrida a l'àmbit de la per la pena del príncep, ofereix assumir ella tota la religiositat» tristesa perquè ell pugui ser feliç. Finalment, els enamorats es Eugen Drewermann reconeixen, ella li diu el nom que abans havia amagat, Lucette, Vom Weg der Liebe i el príncep jura penjar el seu cor de l'alzina encantada per poder veure l'estimada. La fada permet que els enamorats es vegin i s'abracin. Es juren amor fidel per sempre més, s'abracen i s'adormen per ordre de la fada; arriben novament les gotes de rosada i els esperits que bressolen els somnis màgics dels amants. 38 Resum argumentai Resum argumentai 39 acte iv Quadre primer la cambra de Cendrillon, la noia està profundament ador- ' endrillon està profundament adormida. El pare, que la «Com a expressió i «Allà on les persones ^mida amb el pare mirant-la amb tendresa, el qual la va satisfacció imaginària esperen, a vora . mira entendrit, la va trobar Inanimada a la vora d'un somien, Ltrobar inanimada la d'un rierol ja fa setmanes. del ' desig, el que és imaginen un món rierol ja fa setmanes. a despertar-se La noia comença a despertar-se i reconeix el seu pare, que Comença I vol meravellós ofereix millor i més bonic l'ha vetllada sense saber què ha passat en aquest temps. Pandolfe II explica que un refugi de les i el presenten repòs, feliç de veure que s'està recuperant. limitacions de la reia I plorava, que delirava, I que parlava del ball de la cort, poèticament, sorgeix Ella vol saber què ha passat en aquest temps d'inconsciència i realitat o el present el conte de fades. del príncep, de l'alzina I el cor sagnant, de la sabata de vidre, pregunta al pare quina era la seva actitud i quines coses deia. i una resolució Això vol dir el etcètera. Tots dos arriben al convenciment Pandolfe li que es tracta d'un fantasmàtica de següent: arreu del explica que reia i plorava sense motiu i sense parar, somni, que tot són fantasies. Des de fora les veus dolces de les les contradiccions món s'expliquen i que vivia com en un somni, delirant, i que parlava del ball de la ideològiques. s'han explicat contes. noies anuncien l'arribada de la primavera I demanen a Lucette cort, del príncep -convençut que no ha vist mai-, de promeses, L'element meravellós Però en la història i la a de l'alzina encantada i el cor que obri les finestres de bat bat I que surti a collir flors. Entra, crea un nivell tradició dels pobles, sagnant, de la sabata de vidre, però. Madame de la Haltlère, molt excitada, que anuncia que el alternatiu en el els contes adopten el dels follets que guiaven la carrossa. Tots dos arriben, però, al qual la realitat pot seu caràcter específic rel ha convocat les princeses dels llocs més remots per provar convenciment que tot plegat es tracta d'un somni que ha tingut ser incorporada i En la multiplicitat sl són les propietàries d'una sabata de vidre, I està convençuda Lucette, que tot són fantasies. novament imaginada» de forces que des de fora s'escolten les veus dolces de les noies que que ella I les seves filles hl tindran un protagonisme Important. Lewis 0. Seifert participen en la seva Marvelous Realities: formació Entra l'herald, que explica, a més, que el príncep té el cor trencat s'incorporen anuncien l'arribada del mes d'abril, l'arribada de la prima¬ Reading the Merveilleux In contribucions I se sent morir per l'absència de la princesa desconeguda que the Seventeenth-Century vera, i que demanen a lucette que obri les finestres de bat French Fairy Tale culturals i valors estima. a bat perquè la nova estació penetri a la seva vida. Pare Cendrillon, que ha escoltat el missatge, resta convençu¬ de molts pobles i da que la seva aventura no ha estat un somni, sinó una feliç procedències, i en i filla es mostren disposats a anar al jardí per collir les belles l'extensa i enorme realitat, I fa una apassionada súplica a la fada padrina. flors que han florit, després d'aquest cant de benvin¬ tradició del conte es A la sala d'honor del guda a la primavera, Pandolfo vers palau tindrà lloc amb solemnitat el pas dipositen les històries s'ompotla la filla de les princeses que s'han d'emprovar la sabata de vidre. Tor¬ més diverses i temes la natura quan creu escoltar la veu imperiosa de de diferent origen nen les princeses, dames I cortesanes que havien Intentat en va la seva muller. concentren una seduir el príncep, les germanastres Efectivament, Madame de la Haltlère entra entre quals les de Cendrillon àmplia varietat de I la mateixa madrastra; naturalment, I davant la Indiferència de materials» molt excitada Waltraud Woeller («AVANCEZ!^;,jíe(5uLEZ!»), l'enamorat, tenen el peu massa gran. El príncep reconeix que ell amb un grup de servents, i Es war einmal.... juncia busca una divina princesa sense la qual ja no pot viure. Se sent Illustrierte Geschichte que el rei ha convocat prip^ des Marchens la veu de la fada padrina i apareix màgicament Cendrillon vestida ceses dels llocs més^ com la nit del ball. El remots -des del ^/ príncep resta extasiat, Cendrillon II demana i que torni a la vida. El rel la declara la nova reina, Pandolfe abraça Japó a Cambotja ple d'emoció la filla I fins I tot Madame de la Haltlère l'anomena o Noruega- per amb gran I ostentós afecte «Ma flllel». El conte s'ha acabat. lr« . y iv*i , 40 Resum argumentai Resum argumentai 41 «Els contes de fades trobar la propietària de ia sabata de vidre, i es mostra con¬ «Perquè una dona refleuri!», fins que s'hi uneix el gant la fada. EÍ rei la declara sigui bona [...] ha de estaven destinats a vençuda que eiia i ies seves dues filies hi tindran un la nova reina, Pandolfe la filla i fins i tot ser morta o ai més a fer que els lectors abraça ple d'emoció Madame de la protagonisme important. Entra i'heraid amb ei pregó prop possible de ia s'adonessin com Haltière, davant l'estupor de tots, l'anomena amb mort... La que explica, a més, que ei príncep té ei cor trencat Ventafocs, la n'estaven d'enganyats gran i evident afecte «Ma fille!», el refrany final cantat per Bella Dorment, Blanca si comparaven les i se sent desfet per l'absència de la princesa tots els presents tanca el conte: «la pièce est terminée. Neus, Rapunzel; totes seves vides amb els / on a fait de son mieux / pour desconeguda que estima. Cendrilion ha elles es caracteritzen esdeveniments dels vous faire envoler par les entrat i escoltat ei missatge i resta des per la passivitat, contes de fades. beaux pays bleus.» bellesa, innocència No va existir un d'aquest moment convençuda Teresa Lloret i victimització. esplèndid paradís a («mon rêve était Constitueixen la cort de Lluís xiv, dong vrai!») que l'arquetip de la cap amor autèntic, la seva aventura dona bona... Mai cap reconciliació, no pensen, actuen, cap sentiment de no era un somni, inicien, confronten, tendresa. Tot això, sinó una feliç rea¬ resisteixen, desafien, malgrat tot, es litat, i fa una apas¬ senten, es preocupen podia trobar als o qüestionen... Primer contes de fades i, sionada súplica a la fada padrina per poder retrobar l'estimat. són objectes de en aquest sentit, malícia, després són la representació objectes d'adoració simbòlica del que era romántica. No Quadre segon impossible suposava mereixen cap de ies un esforç racional dues categories» dels escriptors la gran sala d'honor del palau reial té lloc amb solemnitat Andrea Dworkin per il·luminar les Woman Hating tendències irracionals 'el pas de les princeses que s'han d'emprovar la sabata i destructives de les , de vidre fntrf fls càntics df la gent del poble. Tor¬ seves èpoques» nen les princeses, dames i cortesanes que havien intentat en va Jack Zipes When Dreams Came True seduir el príncep al segon acte, entre les quals les germanastres de Cendrilion i la mateixa madrastra, i naturalment, novament davant la indiferència de l'enamorat, tenen el peu massa gran. El príncep reconeix que totes són belles, però que ell busca una divina princesa sense la qual ja no pot viure. El rei i la gent mostren un gran desànim, fins que se sent la veu de la fada padrina, que encanta tots els presents. Apareix màgicament Cendrilion, vestida com anava la nit del ball, i el príncep resta extasiat («cest ellei cest ma lucettei»). Cendrilion li demana que torni a renéixer a la vida, que recu¬ peri el cor sagnant, i els enamorats canten el duo «avril a t'oii) la Vo^nlíaíoc.s, ciÍK' viii rspc-M'anl; ai)a la-anslirthrac-iô dc-^l món, \'üi (-'six-'ranl; ai)(·\'-í lioivw dn Bnnta llaslúiosa, t>l()rioHa: la ivnba dnl tnnjpH soin acidí. osparranabs, a los hi'dkos cahanos do la roalil;ab> Eugène Ionesco Present passé, passé present opera fin-de-sièch inspirada en ün conte de fades 47 Jüles Masser)eb presei^fea òpa l^isfeòria apfeiqhíssiípa arpb íiqa pova llbip (elèciírica) vidre dp rporpepl clad qdap el 24 de rpaig de 1899 va pdjar a l'esceparl per prirpera vegada l'òpera újei^drílloí]els appalsdede Jdlesl'OpéraMassepel,Ooipiqüeipspiradaparisepcaepes vadp copteKpde fades. Es tractava d'dpa de les priiperes proddcciops a la pova Sala Eavart, totalipept repovada després del grap ipcepdi del 1887 i eqdipada aipb l'dltiipa tecpologia. E'estrepa va estar iparca- da per l'electricitat, qde orpplia tota la sala. Ep aqdesta proddcció po es vap estalviar despeses pi esforços. Els rpillors captapts erep dalt de l'esceparl, els decorats erep fabdlosos, corp a l'Opéra, i els preparatids vap ser copsiderables. Es vap pecessitar porapta-vdit assaigs, seixapta dels qdals es vap fer ep presèpcia del coippositor. Li'èxit d'aqdesta estrepa va ser espectacdlar; ñps 1 tot ep la priípera terpporada se'p vap fer cipqdapta represeptaciops ipés 1 el rpateix apy I'obra va ser preseptada a BrdsseHes i Milà. 48 Una Una òpera fin-de-siècle inspirada en un conte de fades òpera fin-de-siécle inspirada en un conte de fades 49 «Tot i que guanyava «L uiiycii T^l de comprendre un triomf tan extraordinari .y«i . ijr d'un moltíssims diners, era Massenet no era aositor totalment tocat per l'èxit -i, al llindar del Hansel und Greta! considerat un avar destacat habitualment d'Engelbert Humperdinck, l'assistent de Richard -segle XX, precisament amb una òpera inspirada en un decidit. Ningú no va en si mateix, però Wagner en la producció de l'estrena de Parsifal a conte de fades amb un tema conèixer mai ei encaixava a ia antiquíssiml-, cal tenir en gust Bayreuth. Ell va conferir al llibret per a nens d'Adelheid Wette 0 ei coior de ia seva perfecció en una un compte que Massenet, amb la seva elecció temàtica, seguia la llenguatge musical que hauria honorat el seu mestre. I no oiia. D'aitra banda, imatge més àmplia tendència a a són pocs els admiradors de imperant l'època. Però la darreria del segle XIX, s'ha de creure que desenvolupada per l'obra, entre els quals també hi la seva ha en el moment de màxima esplendor de l'anomenat fin-de-siècie, confiança d'Indy i altres crítics músics, els quals descriuen Hansel und Gretel com «la la forma ancestral en i'eficàcia de wagnerians d'un músic més bella artístioa que és el conte va experimentar un òpera wagneriana». La discrepància entre forma i i'afaiac enorme i venal que realitzava renaixement extraordinari. Especialment a contingut no ha Anglaterra, França i imposat era legítima, productes culturals pogut impedir la marxa triomfal de la peça per l'àrea tots els germanòfona es publicava un gran nombre de col·leccions ja que va deixar per a una societat grans escenaris del món. Perquè va dirigida per igual de contes, es traduïen contes estrangers a la llengua dels una reputació de insaciabiement a nens i adults. persona encisadora materialista. Massenet diversos països i també s'escrivien contes nous. L'alumne de Oscar Wilde 1 entabanadora. No va ser contínuament Humperdinck, Siegfried Wagner, fill de Richard i Hugo von HofmannsthaI, llegits encara avui dia, però també vaig poder distingir encasellat cap ai Wagner, va seguir aquesta mateixa línia i va compondre, Max mai si era ximple o final de la seva Beerbohm, Robert Louis Stevenson, Kenneth Grahame i començànt amb Dar Barenhauter (La pell d'ós, 1899), una intel·ligent. Cap de carrera professional sèrie Evelyn Sharp a Anglaterra, Paul Heyse i Isolde Kurz a Alemanya, d'òperes inspirades en contes de fades que les persones que com un capitalista en la seva com també Catulle Mendés, Jean Lorrain i Marcel Schwob a van un he consultat sobre burgès. Els exemples època assolir gran èxit, però que posteriorment han són estat França -per anomenar-ne només uns quants- han aportat a aquest punt no innombrables, interpretades en rares ocasions. A aquest gènere pertany m'ha pogut aportar des d'un reporter també Das aquest antic gènere literari moltes noves facetes. Christeiflein (El petit elfde Crist) de Hans Ritzner, gens de iium. Però anònim a "Le Figaro", El conte literari de fin-de-siècIe va sorgir en un clima de deca¬ estrenada quin cansament que comentava per primera vegada a Munic l'any 1906. Com que dència cultural. devia una L'escriptor anglès Laurence Housman, ell mateix suposar maliciosament l'any gran part del treball de Humperdinck i els seus seguidors fer així ei paper 1891 que Massenet autor de contes, ho expressà d'una manera molt significativa: «Qui -actualment desconeguts majoritàriament- s'estenia més enllà d'home nen fins a era un "bon bourgeois de les fronteres cerqui l'ambient autèntic i honest del país de les meravelles, ha de una edat avançada, que, com ei propietari d'Alemanya, s'entén que la seva segona òpera recórrer a les també antigues i ingènues narracions d'una altra època, distribuir pertot d'una botiga, posseïa inspirada en un conte de fades, Konigskinder (Els fills arreu tants gots de un despatx a del més genuïnes i senzilles que les nostres; més genuïnes, perquè les rei), fos estrenada no pas en un escenari alemany, sinó al sentimentalisme i de oficines del seu editor estaven tota en completament lliures de qüestió moral; més senzilles, carrincloneria!». Hartmann"» Metropolitan l'any 1910. Però també altres països existien en perquè no eren conscients de cap manera de les seves limita¬ LÉON Daudet Steven Huebner aquesta època exemples significatius del gènere, entre els Souvenirs et polémiques French Opera cions». Housman trobava fascinant en els contes el seu «infatigable quals van en at the Fin-de-siécle alguns poder perdurar el repertori dels teatres esperit d'ingenuïtat aventurera que no coneix altra cosa». Els contes d'òpera, com Sadko (1898) i Das Marchen vom Zaren Saltan autors seva conte literaris dels de la generació ja no tenien aquest com¬ (El del tsar Saltan, 1900) de Nikolai Rimski-Kórsakov o ponent d'ingenuïtat, la seva innocència era simulada, el seu públic Rusalka (1901) d'Antonín Dvofàk. per regla general no eren nens, sinó «coneixedors», és a dir adults Amb Cendrillon, Massenet es va reconciliar internacionalment Hicenciosos. El amb la més alta societat va llenguatge artificial d'aquests contes i la seva àmplia i no ser, d'altra banda, l'últim a tractar gamma d'imatges evocadores estaven influïts essencialment pels el tema de la Ventafocs. El van seguir immediatament Ermanno corrents artístics del Simbolisme i l'Art Nouveau. Wolf-Ferrari amb la seva obra La Cenerentola (1900), composta Una 50 Una òpera fin-de-siècle inspirada en un conte de fades òpera fin-de-siéde inspirada en un conte de fades 51 «Massenet va confiar «Amb cada nova de sabatetes de vidre. Però en un estil propi del romanticisme tardà, Pauline Viardot-Garcia la Ventafocs ha de prometre que a un entrevistador, òpera, Massenet amb Cendrillon (1904), una òpera de cambra amb acompa¬ tornarà abans de la mitjanit, altrament tota la màgia s'esvairà. l'any 1893, a l'estil semblava assolir un La de primera nyament de piano (destinada a l'àmbit domèstic!) i finalment Bledermeler, que punt de no retorn. vegada compleix les instruccions, encisa el príncep els i Leo Blech, actualment només recordat com a director, amb qui l'atacaven, ei Escollint temàtiques és encisada per ell. En la segona visita passa l'estona xerrant deixaven Indiferent, tan oposades com fos i Aschenbrodel (1905). perd una sabata en la fugida precipitada. El príncep en fa perquè "Sóc un possible respecte de La temàtica ha buscar la experimentat una evolució al llarg dels segles treballador, una les Immediatament propietària per tot el regne. Innombrables dones s'hi a la qual no s'ha parat gran atenció. En trobem els primers persona modesta, precedents, seguia presenten, però només s'ajusta al peu de la Ventafocs. Per tal un burgès a qui un camí vestigis a Egipte, la Xina, Pèrsia i entre els indis americans. La complicat I que no hi hagi dubtes, porta com a prova l'altra sabata. desagrada la multitud rebutjava contínuament En la versió dels europea es en I germans Grimm (1812), la no té el primera versió destacada troba l'obra Penta- que només troba la solucions que havien qual seu merone (1 634-36, publicada pòstumament) de Giambattista felicitat en la Intimitat quedat antiquades. origen en fonts literàries, sinó en transmissions orals, hi ha de casa seva". El Basile, en la sisena narració del primer dia, titulada La gatta [...] Sorprenentment, algunes variacions i certs afegitons respecte de la de Perrault. periodista va acabar mal no va perdre cennerentola. La Ventafocs a Aquí apareix la fada primerament en forma de destacant planta una llavor d'avellaner la tomba de la l'epopeia la seva pròpia colom. La «Gata Ventafocs» seva mare, Lucretia, segons les seves instruc¬ del compositor personalitat al llarg la padrina es manifesta en forma d'ocell blanc, al en el seu servei de cions, ha de plantar una petita palmera de dàtils que aviat es pas de la seva trajectòria la qual hi ha dos coloms que ajuden la Ventafocs i pràcticament de la -I la personalitat transforma en un arbre de l'envergadura d'una persona. Aquest s'enfronten a les malvades germanastres. La història es resol de pobresa a la riquesa: essencial és el que arbre seus forma sagnant: per el peu acomplirà d'ara endavant tots els desigs. Tres vega¬ "Massenet, cobert queda, en gran part, tal d'encabir dins la delicada sabata, de una d'elles es talla el dit des es presenta Lucretia a la cort del rei, on provoca l'enveja glòria, membre de per descobrir» gros, i l'altra, una part del taló. Quan l'Institut, oficial de Gérard Conde al final de les seves germanastres (en el cas de Basile en són sisi), acompanyen la Ventafocs a l'església sense haver-hi la Legió d'Honor, un Introducció de Massenet. i A Chronicle of his Life and estat desapareix a temps per ser a casa abans que elles. L'espia compositor cèlebre convidades, els coloms els arrenquen els ulls amb el bec. Times de Demar Irvine La enviat per seguir-la perd la pista de la noia dues vegades, perquè a totes les capitals primera versió operística prové de Jean-Louis Larouette d'Europa, és tan ella llança als seus peus or i pedres precioses. En la tercera (1 759), un cantant de l'Opéra Comique que avui dia ha quedat senzill I tímid com ocasió, no obstant cosa totalment oblidat. Les versions musicals del tema a càrrec de això, la jove perd la sabata, la qual en l'època en què no Nicolas Isouard finalment en permetrà la identificació. Basile explica aquesta era res més que un (1810) i Gioachino Rossini (1817), que van timbaler"» història amb certa prolixitat i amb repeticions. seguir la primera en un període de temps relativament curt i amb Steven Huebner No va ser fins a un l'adaptació de Charles Perrault (1697) que French Opera desenvolupament de l'acció en gran part idèntic, tenen com a at the Fin-de-siécie el tema va trobar una forma que tot i no establir les bases per a referència el conte de Perrault, però ofereixen accents lleument les adaptacions següents, com a mínim n'oferia una orientació. diferents i eliminen completament l'element sobrenatural, alhora La fada padrina apareix aquí com la padrina dotada de màgia que posen en relleu l'element moral. L'òpera de Rossini porta de la Ventafocs, i el contingut narratiu de l'autor també afegeix de manera programàtica el subtítol de «La bontà in trionfo». a la màgica història petites pinzellades d'ironia: una carbassa Angelina/Cenerentola és sotmesa a dues proves, sense saber- es converteix en una carrossa senyoria!, els ratolins es trans¬ ho, per demostrar el seu bon cor. No hi ha cap fada padrina, formen en cavalls, una rata, en el cotxer, i els llangardaixos, en sinó que és Alidoro, filòsof i preceptor del príncep Ramiro, qui lacais. Amb una vareta, la padrina proporciona a la noia uns s'encarrega de fer que pugui assistir al ball amb la roba ade¬ vestits de gala esplèndids i la cirereta del pastís són un parell quada. Un braçalet ocupa el lloc de la sabatilla com a objecte inissat^ôo' <1(-' L·ii I ás a(iáast-': ([oi s"ah'(->\'(-'ix a soiijiai'. al l'inal |)()t-'.s<-'i' l'anilx'* slih'ax'aix a lluit'ar. í^oana]' ("nsauya a aclxiar. líls (lasiós t.-(-'i)('i) jioi'ra i l'í'six-'i'aiK/a jx)!; dan'ol-'ai" Tacia])ai'a(i()i'a i'aalidil'» Christian Feldmann Von Aschenputtel bis Rotkappchen:^ Das Marchen-Entwirrbuch Una 54 Una òpera fin-de-siècle inspirada en un conte de fades òpera fin-de-siècle inspirada en un conte de fades 55 fetitxe i amb connotacions eròtiques. El veritable happy end no «Hi ha algunes «Jules Massenet l'home cautelós que busca la dona adequada, sinó -i aquí entra era una persones que, en barreja en consisteix en el tet que Angelina aconsegueix el seu príncep joc un altre motiu del conte— el malalt melangiós que només tractar les qüestions singular de puerilitat, pot ser blau, sinó que perdona generosament les seves torturadores. més trivials, de ciència, de guarit mitjançant l'amor d'una dona. Cain situa No obstant això, aquest gir ja era present també en Perrault. conserven la gravetat nerviosisme sexual I l'argument en un imaginari segle xvil -una part dels d'un de comèdia. [...] Així, Henri Cain i Jules Massenet tal vegada van tenir notícies emperador personnage podrien procedir d'una comèdia de Molière- i el romà al seu tron d'or; era millor que un de barreja amb els sentiments i les sensacions de les sensibles l'òpera de Rossini quan estaven tent la seva adaptació del Massenet no era així. virtuós. Així, va donar conte. Possiblement també van ser presents quan al Bouttes Posseïa carisma a la seva música persones de fin-de-siècie. Entre elles hi ha Cendrillon, el prín¬ I aquell accent d'un Parisiens es va estrenar el gener de 1890 Cendrillonnette de poder de seducció, cep blau i el pare Pandolfe, el qual anhela gaudir de la calma I una passió febril, desig fulgurant I breu, Victor del camp amb la seva estimada filla. A l'altra banda, hi trobem Roger i Gaston Serpette, un tractament entre irònic i sl no profunda. sovint contrariat, Madame de la Haltière i les seves filles Noémie i d'opereta del tema tot imitant les ottenbactiíades. Amb tot, en la El seu estil melòdic que es va prendre Dorothée, les seva obra no es reconeix la influència d'aquests predecessors. és exclusiu de per sentimentalisme quals són caracteritzades també com a serventes i com a per¬ l'autor: lliure, Indecís I que crea l'encant Cain (1857-1937), no solament llibretista també sonatges de la cort amb els mitjans de la comèdia de tipus d'èxit, sinó I veritablement més durador de Manon. fins a arribar a la caricatura. Dintre del vestuari es novel·lista i pintor, havia col·laborat per primera vegada amb proper al recitatiu Barreja de Don històric, parodien Joan I de les destarotades Massenet en La Navarraise, que es va estrenar el mes de juny que no a la melodia. Leporello, celebritats del present. [...] Un art de sempre nen aviciat, A la de 1894 al Covent Garden de Londres. Aquesta òpera en dos mélange del llibret de Cain, Massenet respon amb una l'emoció així equival de vegades nen actes va ser una partitura que ser com un resposta al verisme italià i posteriorment va a un art decadent. xaruc, posseïa un pot descrita pastitx d'estils diferents i ser representada esporàdicament juntament amb Cavalleria Amb prou feines frenesí voluptuós més èpoques diferents. A un crític, els monòlegs de Cendrillon li van com fort que les seves recordar rusticana. A Londres el poeta i el compositor van desenvolupar Importa. Tal he Lully; en la introducció del segon acte s'evoca l'època Insistit a mostrar en simulacions I que ell galant en un trio per a llaüt, viola d'amor i flauta. En els nom¬ conjuntament l'escenari per a Cendrillon i en van acabar la altres ocasions, la mateix. A més, era brosos partitura a Niça l'any següent. decadència, en l'art, narrador d'històries ballets, l'estil de l'Antic Règim s'uneix al romanticisme a falses I Cain legitima novament de sovint és lluny de ser facècies, en la manera de Txaikovski. El paper de la padrina és guarnit amb el conte fades (amb tots els atri¬ les sinònim de declivi» quals, és clar, feia trinats i arpegis, tot imitant l'òpera de bel canto, mentre que buts, incloent-hi les sabatetes de vidre). Malgrat això, la fada no Camille Saint-Saëns un paper deliciós» en la és com en Perrault una padrina amb dots màgics, tampoc no Obituari públic en memòria Léon Daudet representació del servei i de la cort, el gènere de l'opéra de Jules Massenet (Ecole Souvenirs seu és una criatura de la natura que pugui adoptar forma humana Buissonière, Pierre Lafitte, comique fa valer el potencial. També els papers de Madame 1912-13) de la Haltière i les seves filles com en Basile i Grimm, no és una aparició extrasensorial, sinó són dictats completament en un estil buffo. El lirisme de la Belle una aparició sobrenatural, una mena de marededéu. La màgia Époque, amb el qual s'identifica el es manifesta dues vegades en forma d'un somni que es revela compositor de Werther i Thaïs, queda reservat als duos de la com una realitat. La malvada madrastra, que va ser eliminada en parella enamorada, però també al duet de Lucette amb el pare. Cal comentar Isouard i Rossini (i les perverses característiques de la qual van que -possiblement també per tal d'evocar ser adoptades pel padrastre Magnifico) recupera aquí un paper l'època del Barroc- Massenet va atorgar el paper del príncep blau a una dona central. En canvi, el pare és la bondat personificada; estima la (els papers amb calçons passats de moda estaven reservats en seva Lucette amb adoració i pateix per la situació fins i tot més aquella època a patges i vailets) i hi va destinar una que ella. El paper del príncep és ampliat en comparació amb soprano «falcon», és a dir, una veu soprano dra¬ màtica i els seus antecessors i, una vegada més, accentuat. Ja no és fosca, el registre de la qual correspon al de la mezzoso- 56 Una òpera fin-de-siècle inspirada en un conte de fades Una òpera fin-de-siécle inspirada en un conte de fades 57 «Massenet es troba «Massenet prano. Un pareil d'anys després va posar altra vegada un paper La pièce est terminée. al cim del seu art, al senzillament va amb calçons de l'argument amb Chérubin On a fait de son mieux al bell mig (1905), cim de la seva glòria; coronar la seva era fins i tot abans Pour vous faire envoier que Hugo von HofmannsthaI i Richard Strauss d'aquí la gelosia i fins com l'últim mestre i el par ies beaux pays bieus. establissin amb força aquesta mena de paper al segle XX amb i tot el menyspreu més gran de Vopéra de molts dels seus Octavian (Der Rosenkavaiier, 1911) i el compositor (Ariadne comique. Se sent tan L'obra s'ha acabat. col·legues, que fin-de-siècle, que auf Hem lluitat amb Naxos, 1912). l'acusen d'intentar ens sorprèn adonar- coratge La producció de l'estrena, la responsabilitat escènica de la només seguir els nos que la seva Per fer-vos volar cap a bells paratges. gustos del públic esplendor creativa va qual va recaure en el director artístic Albert Carré, va suposar És possible, en abastar més de tres alhora el naixement del Aleshores cau el teló. La disseny d'il·luminació modern. La llum efecte, que no dècades; dècades en fugida del complex present envers va tenir un un món de fantasia paper, si no «el» paper principal en la posada en tingui cap intenció les quals Wagner era que segueix les seves normes pròpies i de revolucionar la assimilat en la escena, tal com va manifestar Carré: «La llum esdevé un mitjà gran ordenades era el denominador comú de tots els contes de fin- música, i l'admiració ment i l'oïda musical d'una flexibilitat infinita, que l'atmosfera de-siécie. En el cas de Cendriiion de Massenet, es d'expressió reforça del que sent per d'Occident, en les produeix la situació drama, anima o suggereix el decorat i subratlla la presència Wagner es troba quals van sorgir paradoxal que la il·lusió d'aquest món de fantasia, més dramàtica de l'actor». Especialment l'ús de focus de colors adreçada a l'expressionisme i que encara no en sabia res, dels desenvolupaments tècnics i el l'orquestrador brillant dadaisme, en les econòmics va produir efectes escènics desconeguts fins al moment, no extraordinàriament ràpids de l'època, va haver de ser que no pas al teòric quals va ser escrita solament en fabricada amb una elevada la creació d'efectes màgics, també el decorat i de la "música del Dubiinesos. Malgrat despesa de diners i alta tecnologia. el vestuari van aparèixer sobtadament amb una llum nova (i futur". Però la seva això, llevat d'un autèntica cultura toc d'estremiment contínuament encara modificable): «La decoració teatral, que Ekkehard Pluta musical, el seu sentit wagnerià en tímidament, entrava en una nova fase de transformaoió. L'ús de la melodia, el l'estil melòdic de l'electricitat procurà als pintors un mitjà de ressaltar els seu ús assenyat i l'orquestració del cromatisme colors i de perfer l'atmosfera de l'obra de la qual componien per è'Esclaramonde, nodrir les seves Massenet no parava els decorats i el vestuari, mentre a que donava alguns profes¬ orquestracions i atenció a res d'això» sionals fervents l'ocasió d'afirmar que la llum coneixeria el seu donar-hi aquella Ethan Mordden sensualitat que Opera Anecdotes regnat i, bastant-se a si mateixa, realitzaria sola, mitjançant una tant convé a aquells assenyada utilització del seu poder, el veritable decorat del personatges femenins teatre de demà». que crea, tot mostra Originalment, Cendriiion era precedida per un pròleg que que l'obra de Massenet s'eleva molt s'havia de recitar davant el teló i que incloïa una invitació al per sobre del simple públic a escapar de la grisa realitat i a creure en els contes de entreteniment burgès fades. Aquest pròleg va ser eliminat poc abans de l'estrena i, al qual el volen reduir alguns aiatol·làs». en comptes d'això, declaració es a l'essència d'aquesta troba Alain Duault la cançó final dels actors: Dictionnaire amoureux de t'opéra «I li ha coses (jiic ci)s porl;ci) ihés cijllà del nx)!) de les ])ai'a(iles... és con) el iiurallel; deis conh's de Irades: ens hi inireii) i el (jiie hi veieii) no soii) nosall-'res njabeixos. Diii'aid: (II) inshini: 1)1 alhircai) c-d (jiie (ds iiiae.eessihie» Alksandr Souenitsín Fragment del discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura (1970 bpa preocbpació copstapt ii^teijfear tatídicaipept sbbjacept ep esbossar, totes qbe el porta a retrobar i^o pas dp ep (Srisélidis, la seva bltiipa retratM'agradariade Massepet, sipó el òpera, algbpes de les qiie va voler expresspr de la aveptbres (ÏÈve, bpa de les seva actitdd rpeptal arpb la seves prirperes creaciops. rpüsica qiie va corppopdre. fl ¿Qbe potser po l]i l^a aqbí rpés, les apècdotes o ipapies bpa rpepa de destí ipisteriós qbe toripep la vida d'iip i tiràpic qbe explica la l^oipe t)ap de ser pòstiirpes cbriositat ipfatigable de per tepir bp ipterès veritable. Massepet tot bbscapt diptre No l^i l^a dübte qbe la ipbsica de la ipbsica bps docbipepts po va ser rpai per a Massepet qbe prestessip servei a la aqbella «yeb bpiversal» qbe l^istòria de l'àpirpa feipepipa? era per a Bacl^ i Beettjovep: Ja Iji copié gairebé totes les rpés aviat ep va ter bpa tigbres de dopes qbe vap especialitat epcisadora. aliíperjtar tapts sorppis! Si copsblteip la llarga llista Ml soipribre de la Mapop, de les seves obres, vebrerp aipb els sebs epagos ipflats, 64 Jules Massenet als llavis d'ür)a de fracfar be rQoderrja Safo Massepef i farpbé I'll lili I 41 IVt per fer plorar els l^orpes de la ser-li ipfidel algdp cop; i així n^afeixa ipapera! El gapivefe de la va ser. Tapf d'èxif va posar de Navarraise s'dpeix a la j^isbola de ipoda la iipifació de les ipapies ''¡tnrcdíi.r : Ijhrairie Vanier. 19, quai Saint-Michol, A Paris la ii}conscienf El^arloffee (vegeü rpelòdiqdes de Massepef, i J. MASSENET Werbhei). després els qdi l'I^aviep plagiaf D'alfra bapda, se sap fips a fap frapqiiil·laipepf el vap fracfar qdip püpf aqdesfa rpdsica està aipb ddresa. sacsejada per esfrenpipepfes, Ei refreiep cjde septia ipassa iippdlsos i abraçades qde es siippafia per Mascagpi i po voldriep eferpifzar. Ees l^arrpopies pas proíi adoració j^er Wagper. s'asseipbleq a braços, les ipelodies Pqdesfa crífica és fap falsa a clafells; eps incliperq sobre el coip ii^adipissible. Massepef froqf de les dopes per saber el copfipdava bdscapf aipb qüe sdcceeix al darrere... Els Ijeroisrpe rai)rovació de les seves filòsofs i els assepyafs afiripep adrpiradores. Gopfesso qde ijo qde ijo Iji sdcceeix res, però tiixò eijfepc per c^dè val ipés agradar a po sdpriípeix l'opipió copfrària, velles wagperiaijes cosrpopolifes i l'exerpple de Massepef Ijo qde a joves perfdipades, epcara deiposfera (alrpepys de ipapera qde po focjdip prod bé el piapo. ipelòdica); a aqdesfa iixiiüefdd, a D'dpa vegada per fofes, fepia ipés, ded el lloc qde ocdpa ep l'ai'f raó... Norpés se li i)of refredre de copteipporapi, dp Uoc qde sliscifa rpapera seriosa (jde fos ipfidel a dpa epveja sorda i qde per feapf po Mapop... Hi Ijavia frobaf el iparc ded ser pas rpepyspreable. qde copvepia als seds bàbifs de Ina forfdpa, qde és dopa, l^avia «flirf», ¿i po els bavia d'obligai' a 66 Jules Massenet Jules Massenet 67 eijferar a l'òpera? No es «flirteja», la seva facüitat, podia ipolt coptra sai]ÈMabeLi? (Srec qde po. És bep l'art a dp esport qdalsevol. a l'òpera; es cridep rpolt fort aqdell deplorable rpovirpept. No sabdt, però, qde es despertep al Ep art, el rpés freqdept és leaver paradles ipcoipprepsibles; si seippre és bo ddolar aipb els ipatí captapt Mai^oi] o Wertí^er. de llditar coptra dp ipateix, i les es capviep jdrarpents, és aipb llops. És dp copsell qde li podria No eps eqdivoqderp, aqdesta victòries qde s'obtepep sóp potser raqdiescèpcia dels troipbops. leaver doijat, eip serpbla, la ipepys és dpa glòria epcisadora qde les rpés bopiqdes. Taprpateix, Els rpatisos sdbtlls d'dp espavilada de les seves belles epvejarà secretarpept rpés d'dp per dpa iropia sipgdlar, es teip, septixpept es perdep eptre adipiradores. d'aqdells graps pdristes qde per al ipateix teipps, sortir victoriós tapt de clarpor obligat. Ep fi, Massepet va ser el ipés estinjat escalfar-se el cor poipés tepep el d'dp ipateix, i es prefereix ipés li Ijaüria valgdt coptipdar dels rpdsics copterpporapis. respecte dpa ipica laboriós dels trapqdil·laipept forrpar part del ipoderapt la seva gepialitat aipb D'altra bapda, és aqdest aipor cepacles. püblic o segdir els arpies, la qdal els tops clars i les irjelodies del püblic epvers Massepet el qde Va assolir dp èxit coipplet ep cosa ve a ser el rpateix. xiiixidejades, ep dpes obres fetes all;)ora li va atorgar la sitdació el qde erpprepgdé, i algdps l^ap pi segle de Napoleó, totes de lledgeresa; això po excloïa particdlar qde po l^a deixat cregdt vepjar-se'p diept -ep ved les rpares frapceses esperavep la recerca artística, porpés era d'ocdpar ep el rpóp rpdsical. baixa- qde era el rpillor deixeble qde els seds fills recollissip el ipés delicada i prod. Tapipateix, Els col·legdes po ü vai] perdopar de Padl Delrpet, cosa qde porpés testirpopi del grap geperal... El joc és po faltep rpdsics qde portep la aqdell poder d'agradar qde és dp dpa broipa del pitjor gdst. Va de les gderres es va epcarregar de rpüsica arpb els braços estirats veritable do. Per dir la veritat, ser ipolt irpitat, tapt a l'exterior posar ñ a rpolts d'aqdells sorppis. ipeptre captep les trorppetes... aqdest do po és ipdispepsable, coip a l'ipterior... 1 a rpés tji Ija destips üpics. Ep el Per qdè cal adgrpeptar-pe sobretot ep art, i es pot añripar, Provar de fer cadre aqdells sed gèpere, el destí de Massepet el poipbre de ipapera ipütil i eptre altres exeipples, qde Jol^apij qde s'iipita represepta el prirper és dp d'aqdests. deixar qde es desepvoldpi aqdest Sebastiap Bacl^ po va agradar pripcipi de la saviesa ep certs artistes Claude Debussy gdst per la ipüsica avorrida rpai, ep el septit qde adqdireix qde aporpepep aqdelles «peowagperiapa» qde bé podria aqdesta paradla qdap es tracta rçapiobres cepsdrables «lldita Text dedicat a Massenet en Tres pilars de la gran de òpera francesa, publicat en «La Revue Blanche» l'I de tepir l'aipabilitat de torpar al sed Massepet. ¿Qde potser s'ija per l'art». Pqdesta expressió tap desembre de 1901 {Debussy signava les seves crítiques musicals amb el pseudònim Monsieur Croche). país d'origep? septir dir de les rpodistetes qde dtüitzada té algdpa cosa eqdívoca Massepet, pels seds dops üijícs í taral·legessip la Passió segoi^s i, a rpés, el defecte d'assinjilar MXICVH ANNAR. - >• ?1 Ml ir. An;«i XtiVKMHKK «Ma.ss(*i)(-'l;. ('I) (*1 sail inoinanl: da plcMiil-'iul. as (in \'aridii)la ;iii:isl:;t là'iinaàs. Idas(ilt:;i liiiail |);ii'l;ii' MASSENET, par Coll-Toc. (1(' la sava liaililil'al: pi-'i' asariiira iiiiisiaa d'ah'al. Ac,nif.kiF. miom. la s('\"a coinpi'i'i)sió da las axipàpaias i als pii.sdis dal pdblia. pai'C) diinhá s'ha da h'pir ('p aoinptx-' rali-iiH-nl' panirinainanl: nacional an al sail arl' i la sa\'a proxiinihil' als cors da la óapl:. |...l I d aoinposilxii". com \'a dir alpii da l'aiil^or ainaricà 1 lawidiorna. (ós ■■anaanhidoraino'nl' provincià": inspiral: poq» (.rsiU-x i-iiiinanlrs di-' la \ ida senzilla i hiiniliar da (|iials('\'o] indro*!: de-' là'ancpi. dais (¡iials jiarla an c-'l s(*ii ])ropi (-'slril. H cap alh'a pais l(-'s personas (|ii(.' liorinan l'anoinanada classa inil-jana i baixa se'») bin capaci-s d'apraciar las coinodibil's i (-Is pri\ ilacis da r<*xisl'ii)cia diiii'ia. Incorporai) l'arl' al saii ¡ardí, a la btiila. a l("s s<'\ (-'s dix'c-'i'sions i aijiu-'s!: (.'sparil' coiniinit'ari as x'c.ii ri'llixi'ii: ¿E a an inolbi d(-' la iniisica de Mass('na|:» f 4 Olin Downes The Lure of Music Le VAd à rO|)éfa. «/:<•/ \ (•·VJ/·V//Ï;Í'.S {.'S. (.'u (--I ll<-'i)ó(i;il:ó(-' (Iris conh-rs, (11) (l()c(iiiKM)l: (Ir hi (liónil'iih l)(in);ii);i rnrnni pri' (Irsrolii'ir ri) hi ilisipi)irir;ii)(;ii. iiu siipbol dr hi ii)(lrs(:i'(irt:il)ilH;;il: (riiiKi srri'rl'ii pobirsii (|(ir drsconrix rl srii [)i'()[)i oi'ipri) i. no obsbinl: ;ii\(h. ronrix iiinb srpiirrbil: rl srii Ihibir» Eugen Drewermann Vom Weg der Liebe ■'#1 life,,, 75 ' £ H passiorjafe pel segle XIX i iparcafe per M I ba Vei^Èaíocs de (Seorges Perradlt5 fl I i les il·ldslçraciops de (Sdsfeave Doré V —qde va descobrir als cipo apys, l^djfepb Pelly barreja iperavellosarpeijfe sorppi i rea¬ litat, corpicitat i pegror ep aqdesta proddcció qde ret l^orpepatge al virtbosisipe de Massepet. 0oip explica ep aqüesta eptrevista copcedida a la revista del Tljéâtre r^oyal de la Moppaie de Brdssel·les, «la postra escepo- graña està copcebdda corp bp grap llibre de coptes de tades qbe s'obre i es ipbltiplica ñps a l'ipñpit. Jbgbeip aipb les seves pàgipes, el vestbari s'ipspira ep el color de les cobertes, ep les topalitats blapqbes i pegres de les cepdres i de l'escriptbra sobre les pàgipes. "Vet aqbí qbe bpa vegada"; tot deriva d'aqbesta trase». Vet 76 Vet aquí una vegada aquí una vegada 77 «Magazine Munt Monnaie»- Després de Don Quichotte cada moviment i cada acció semblen trobar-se ja presents en la música. Per vostè munta una altra òpera de Massenet. Què el sedueix tant, hem optat per donar-hi preferència a un de les seves òperes? aspecte molt gràfic; el decorat està concebut com un llibre de contes de fades en blanc i Laurent Pelly- Em sento molt atret pel segle XIX francès i negre, amb uns personatges que semblen retallats de les seves la seva cultura. Vaig iniciar la meva tasca de director escènic pàgines i una gestualitat molt dibuixada. amb el teatre d'aquella època, especialment la comèdia, amb Feydeau, Labiche i Courteline, així com Henri Monnier i Georges MMM- ¿Resulta casual Ancey, i posteriorment Victor Hugo. Per al meu inici en l'òpera que vostè dediqui tanta atenció a la literatura I em vaig girar cap a Offenbach, compositor per excel·lència d'un l'escriptura? L. P.- Quan segle XIX esplèndid, i les òperes del qual estan molt marcades vaig començar a treballar amb Barbara de Lim- per la seva època des del punt de vista polític, social i cultural. burg -Cendrillon era la nostra primera col·laboració-, vaig evocar un llibre vell de la Tot seguit vaig muntar La Travista, Le roi malgré lui de Chabrier família que havia llegit a casa dels avis i Don Quichotte. Arran de l'èxit d'algunes produccions, em van quan era petit. Es tractava d'una edició dels contes de Perrault il·lustrats demanar que tornés a treballar amb el repertori francès i el segle per Gustave Doré. Quan tens cinc o sis XIX. Vaig acarar per primera vegada Massenet amb Cendrillon, anys, és la mena de llibre que et marca: gran i pesant, amb unes cobertes vermelles i daurades i uns dibuixos òpera que vaig dirigir a Santa Fe l'any 2006. El meu muntatge magnífics. Encara recordo el de Don Quichotte a La Monnaie va anar seguit poc després per llop amb el barret de l'àvia al cap, la Ventafocs baixant Manon al Covent Garden, producció que es tornà a presentar l'escala, en Pell d'Ase... Aquest llibre és la base de la nostra l'any 201 2 al Met i a La Scala. El que més em fascina d'aquest escenografia, concebuda com un gran llibre de contes de fades període és la idea de transició entre la tradició i el classicisme, que s'obre i que es multiplica fins a l'infinit. Juguem d'una banda, i la innovació de l'altra. En Cendrillon i altres amb les seves pàgines, el vestuari s'inspira en el color de les obres de Massenet, l'audàcia musical va acompanyada d'una cobertes, en les tonalitats blanques i negres de les cendres i escriptura molt melòdica. Unes vegades la partitura s'acosta de l'escriptura sobre les pàgines. «Vet aquí que una vegada»; tot deriva a la comèdia musical -certs passatges són molt fantàstics- i d'aquesta frase. La versió que Massenet ens lliura de La Ventafocs és d'altres el llibret i el color de la música estan amarats de negror. força particular. A la primera part, és a dir, fins al final del segon acte, la història es desenvolupa d'una manera bastant MMM- ¿Què potser ha evolucionat la seva visió de Mas¬ convencional, encara que el pare de la Ventafocs ocupa un senet? Ha introduït gaires modificacions en la posada en espai més important a l'òpera que no pas al conte tal com el coneixem. El llibret escena de Cendrillon? segueix un esquema clàssic: l'aparició de la fada, la carrossa, el ball, la L. P.- Veritablement, la posada en escena està «dictada» per sabateta de vidre, les dotze la música. Tanmateix, la meva idea de Massenet ha evolucionat, campanades de la mitjanit... En canvi, el tercer i el quart acte són molt diferents. Només al final de tot, és clar. Quan vaig començar a preparar Cendrillon coneixia molt quan arriba el príncep poc aquest compositor. Em feia por el kitsch, encara que no per fer emprovar la sabateta de vidre, tornem a trobar la història vaig trigar a comprendre que la seva òpera resulta molt teatral: coneguda de la Ventafocs. A la sortida del ball, l'òpera pren ivaicnr 80 Vet aquí una vegada Vet aquí una vegada 81 un tomb al·lucinant: les germanastres i la madrastra fan a la un bosc de xemeneies de les quals surt fum, com si fóssim dalt Ventafocs un fals de la relat vetllada, tot pretenent que la des¬ de les teulades d'una gran ciutat. Tot va en el sentit del somni. coneguda del ball ha estat totalment menyspreada pel príncep. Això no fa minvar gens ni mica el romanticisme desenfrenat de Aquestes afirmacions aboquen la Ventafocs a un estat de gran certes escenes anteriors -particularment del duet de la Venta¬ depressió i decideix fugir. En arribar al bosc de la fada es troba focs i el príncep al tercer acte, que posseeix alhora una bellesa el príncep, que també té l'ànima angoixada. A continuació es extraordinària i una gran negror. Quin contrast amb la pompa produeix una escena estranya, durant la qual el príncep ofereix del ball, o també amb el tràfec embogit dels criats al principi de el seu cor a la Ventafocs. Després d'aquesta trobada (potser l'óperal Encara que Massenet en fa escenes caricaturesques, somiada?), troben la Ventafocs inconscient al bosc i la tornen assoleix una gran teatralitat en la música. a casa seva. MMM- ¿Que potser és la teatralitat i la barreja de regis¬ MMM- ¿El llibret no aclareix si es tracta o no d'un somni tres el que representa un dels mèrits d'aquesta partitura? de la Ventafocs, d'un estat de deliri? ¿Li sembia que Massenet hi aconsegueix un to còmic? L P.- Efectivament, el pare li diu que ho ha somiat tot, peró L. P.- Sí. D'altra banda, aquest fil entre la negror i la comicitat no se sap ben bé si és així. En aquesta part, el llibret proposa el considero com el meu cavall de batalla. En Cendrillon, Mas¬ una reflexió sobre la família i una moralitat molt diferent de la senet passa de manera contínua, i amb molt d'agosarament i del conte de fades clàssic. La Ventafocs és el conte de fades originalitat, de l'una a l'altra. El personatge del príncep ens en més editat i adaptat al món. N'existeixen versions africanes i proporciona un bon exemple. A l'òpera és un jove molt malen- asiàtiques molt antigues. Per preparar-me, vaig rellegir sobretot coniós, molt dissortatl Ens hem divertit «explotant» el caràcter els contes tradicionals. Més que res he volgut explicar la història excessiu del seu personatge de nen aviciat: el veiem com un i conservar una mirada infantil en l'escenografia i el vestuari. adolescent que en fa un gra massa. Al mateix temps, la seva primera ària és realment magnífica. Cal jugar amb aquest con¬ MMM- Aleshores, vostè a què dóna preferència al tercer trast. El repartiment presenta a més a més una particularitat: el acte, al somni o a la realitat? príncep serà interpretat per un home en comptes d'una dona, L P.- Al somni, per descomptat. D'altra banda, algunes de les a diferència del que està previst en la partitura. nostres intervencions pretenen subratllar el caràcter oníric de certes escenes. És el que s'esdevé amb la primera aparició de MMM- Això canvia molt el caràcter de la parella príncep- la fada i els esperits, que no són petits personatges alats, sinó Ventafocs, oi? veritables dobles de la Ventafocs. En aquest grup, l'espectador L. P.- La idea de l'adolescent s'adiu molt amb la versió amb no distingeix la veritable Ventafocs fins que la torna a veure a veus dues de dona; amb un home, caldrà que trobem una altra continuació amb el vestit de ball posat. D'altra banda, la fada cosa. El més important d'aquesta producció és l'aspecte màgic, tampoc no hi és, perquè, puix que els esperits no l'obeeixen... Al la visió infantil i la participació de l'espectador en aquest estat somni s'afegeix un aspecte maliciós que m'agrada molt. Al tercer d'ànim. acte, a l'escena del bosc, aquest paisatge s'ha transformat en «Magazine Munt Monnaie» (Brusel·les, 2011) «(phi iKí poHsoH'hx (le lianlííLsia: i noinél·l dcMia validesa a la críia realitab, d'eiita-ada eu el eonUe uonu-hs pol: roeoiKi'ixei" dos bojos: (ina brcilui unuyoua (pie vol eoi)V(a't:ir-se eii reina i hp |)rípcep (pie va ])er b)!-- el país aiub (ipa sababa a la iip'i a la ivcerca de la dona deis sehs soippis. Xo obsbipl: això. (pii ajirxX) a copíiar en el .seii jiropi caipí i (Xs cajiac; (^(·^s^;ilpar. ja no eslía siiiijecl-'e a les eirchinsl;àip-ies. Î lix(~) no b" res a \ (xii'e ainb reid-cisiasine inpej)h. K1 soiniador prodiicliiii observa ab'nliainenl' la ivaiifeab I-'erc') sap (■■oip poli enpanyar-la i liranslíoi'iiiar-la» Christian Feldmann ^^^^VonAschenputíel bis Rotkappchen: Das Marchen-Entwirrbuch Kiki all'i'a Hjoral: ái-í ana qran honra Ih f:al' (la .sor inh'l-liáai)1: i \ alanh 'Fanir bon hra.s.sol i bon sanw i all'ras btlanl-s scanblanb-;. lbab saran dal)a(U's da ])()(• s('r\ irai) pc'i' al xosi ro* profil: •íi no l'ania pía* far-los \ alar l-^adriiis o padrinas». Charles Perrault La Ventafocs o la sabateta de cristal 90 Biografies ¡ el compromís amb la pau \ \ El concert del Liceu a favor de lés víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil Andrew Davis (Direcció musical) Balcó toyer del Gran Teatre del Liceu del 27 dè riovembte deíOÍB al 7 dégener de 2014 Nascut a Hertfordshire (Anglaterra), estudià al King's College de Cambridge. Ha \ \ / \ ' dirigit als escenaris de més prestigi del món, com La Soala de Milà, Festival de -•prganrtza: \ ^ Bayreuth, Berlín, Amsterdam, Londres i el Japó, entre d'altres. És director musical i director d'orquestra principal de la Lyric Opera de Chicago, director d'orquesta (í^i G^eralitat . deSOCra|lC \iUUl de Catalunya principal de la Melbourne Symphony Orchestra, director laureate de la Toronto Symphony Orchestra (prèviament en fou director principal) i BBC Symphony Or¬ chestra (abans director titular) i director del Festival de Glyndebourne. Recent¬ ment ha dirigit Boris Godunov, Ariadne auf Naxos i Die Zauberflote a Chicago, Don Giovanni (Metropolitan de Nova York), Eine florentinische Tragodie / Gianni Schicchi (Canadian Opera Company), Arabella (Santa Fe) i A Mass of Life de Delius en la inauguració del Festival d'Edimburg. CRAN rtAH Debutà al Liceu amb Thais (2006-07). Hi ha tornat amb Rusalka (2012-13). Laurent Pelly (Direcció d'escena i vestuari) Nascut a França, és un dels principals directors d'escena de teatre i òpera del món. És director del Théâtre National de Tolosa de Llenguadoc (aquesta tempo¬ rada intervé en Macbeth i A Midsummer Night's Dream). Actualment treballa en Ipuritani (Paris), Le Comte Cry (Lió i La Soala de Milà), Don Pasquale (Santa Fe), Falstaff (Salto Kinen) i reposicions de Manon (Covent Garden de Londres, Met de Nova York, La Scala i Tolosa de Llenguadoc) i Les contes d'Hoffmann (Lió). Entre les seves produccions recents destaquen L'enfant et les sortilèges i L'heure espagnole (Glyndebourne i Saito Kinen), Robert le Diable (Covent Garden i Gine¬ bra), L'amor de les tres taronges (Amsterdam) i La Traviata (Santa Fe), i també La fille du régiment (Londres, Viena i Met), L'elisir d'amore (Londres i París), Hansel und Gretel (Glyndebourne), Glulio Cesare, Platée i Ariadne auf Naxos (Paris). Debuta al Liceu amb un recital de Felicity Lett i hi ha tornat amb La fille du régiment (2009-10) i Les contes d'Hoffmann la temporada passada. 92 Biografíes Biografies 93 Barbara de Limburg (Escenografia) José Luis Basso (Direcció del Cor) Nascuda a Brussel·les, estudià a La Cambre de la seva ciutat. Actualment inter¬ D'origen italoargentí, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro vé en Falstaff (Saito Kinen) i reposicions de L'enfant et les sortilèges (Roma) i Argentino de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Co¬ de Sous le Ceinture (Célestins). En òpera, debutà amb Cendrillon, dirigida per lón de Buenos Aires. Del 1994 al 2004 va col·laborar al Liceu amb els mestres Laurent Pelly (Santa Fe) i hi ha col·laborat en les reposicions al Covent Garden Romano Gandolfi i Vittorio Siouri. Posteriorment va assumir la direcció del Cor de Londres, La Monnaie de Brussel·les i Lilla. Ha treballat amb Pelly en La finta del Teatro San Carlo de Nàpols. Del 1996 al 2004 fou mestre del Coro del Mag- semplice (Viena), Hanse! und Gretel (Glyndebourne i Lió), La petita guineu astuta gio Musicale Florentino. Col·labora habitualment amb Mehta, Sinopoli, Abbado, de Janácek (Japó i Florència), Don Quichotte (La Monnaie i Palerm), Mahagonny Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Burgos, Bychkov, (Tolosa de Llenguadoc) i L'enfant et les sortilèges (Glyndebourne i Saito Kinen). Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració de l'Òpera de Xangai Amb Laura Scozzi ha treballat en Benvenuto Cellini i II vlaggio a Reims (Nurem¬ i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Ha dirigit les berg). El 2013 va col·laborar en La Traviata, dirigida per E. Bastet (Nantes) i en orquestres del Gran Teatre del Liceu i dels teatres Maggio Musicale Florentino, Erik Satie Mémoires d'un Amnésique amb A. Mélinand (Tolosa de Llenguadoc). Colón de Buenos Aires i San Cario, entre d'altres, en concerts simfònics i de Debuta al Gran Teatre del Liceu. música de cambra. Des del 2004 és director del Cor del Gran Teatre del Liceu. Duane Schuler (Il·luminació) Joyce DiDonato (Cendrillon) Ha treballat en ópera, ballet i teatre. Ha dissenyat la il·luminació de Boris Godu- Nascuda a Kansas (EUA), ha estat distingida amb el Grammy a la solista vocal nov, Pelléas et MéUsande, Samson et Dalila, Thaïs, Fidelio, Cosí fan tutti, Andrea clàssica del 2012, Gramophone (artista de l'any) i Echo Klassik Award (cantant Chénier, The Great Gatsby i The First Emperor (Met de Nova York); Robert le femenina de l'any), entre altres premis. El seu repertori inclou òperes de Rossini, Diable, Fidelio i Cendrillon (Covent Garden de Londres); Turando!, Die Bassari- Hándel i Mozart. De les últimes temporades destaquen les seves interpretacions den, Tannhauser i La fanciulla del West (Amsterdam); Dead Man Walking (Dres¬ dels rols titulars de Der Rosenkavalier i La donna del lago (La Scala de Milà), Ma¬ den) ; La Rondine, Ariadne auf Naxos, Der fliegende Hollander, Faust \ Werther ria Stuarda (Houston) i Cendrillon (Covent Garden de Londres). Recentment ha (San Francisco); Der Ring, Billy Budd, Manon Lescaut, Don Giovanni, Parsifal i cantat en «Last Night of the Proms» (Royal Albert Hall de Londres) i el rol titular de Otello (Chicago) ; Porgy and Bess, Fidelio, Die Zauberflote (Seattle) ; Lohengrin i Maria Stuarda (Metropolitan de Nova York), Elena de La donna del lago (Covent Lulu (La Scala de Milà); Mazeppa, Pikovaia Dama, levgueni Onieguin (Lió); Tosca Garden i Santa Fe) i Romeo d'l Capuleti e i Montecchi (San Francisco i Munic). (Los Angeles), i Benvenuto Cellini, Fidelio i Elektra (Salzburg). Ha iniciat la temporada amb / Capuleti e i Montecchi (Kansas). Debutà al Liceu amb Parsifal (2004-05). Hi ha tornat amb Fidelio (2008-09) Debutà al Liceu la temporada 2005-06 amb Nabucco. Hi ha tornat amb La i Tristan und Isolde (2009-10). Cenerentola (2007-08), un recital (2009-10) i un concert la temporada passada. Laura Scozzi (Coreografia) Karine Desmayes (Cendrillon) Estudià a l'Acadèmia d'Art Dramàtic de Roma i a l'Escola de Mimodrama Marcel Llicenciada en literatura per la Sorbona, amplià la seva formació al Conserva¬ Marceau de París. Ha explorat totes les tècniques del clàssic al contemporani, tori de París. Ha estat membre de l'Òpera Nacional de Lió (Cherubino, Stefa- jazz, claqué i balls de saló. Com a coreògrafa creà La dolce vita (Grand Ballet no i Resina). També ha interpretat el rol titular de La Cenerentola (Bordeus i de Ginebra), Die sieben Todsünden (Ballet de l'Opéra de Paris) i col·labora Avinyó) i Béatrice et Bénédict (Estrasburg); Zerlina (Tolosa de Llenguadoc i regularment amb Pelly en títols com La vie parisienne a Lió, La belle Hélène i La Montecarlo); Siébel de Faust i Isolier de Le Comte Cry (Met de Nova York); Grande Ducesse (Paris) i Cendrillon (Santa Fe, Covent Garden de Londres, Lilla Nikiausse (Tolosa de Llenguadoc); Adalgisa (Saint Etienne); Resina, Sesto de La demenza di Tito i Romeo i La Monnaie de Brussel·les). També ha dirigit teatre {Et puis je m'en fous, vas-y, d'/ Capuleti e i Montecchi (Avinyó); Poppea de prends-la ma bagnole i A propos de l'homme singe, entre d'altres) i ópera, amb L'incoronazione di Poppea (Bordeus); Charlotte de Werther (Lió); Urbain de títols com Benvenuto Cellini i II vlaggio a Reims a Nuremberg; Die Zauberflote a Les Huguenots (Teatro Real de Madrid i Estrasburg); Resina, Elena de La don¬ Nuremberg i Bordeus; Orphée aux enfers (coproduoció de les òperes de Berna, na del lago, Cherubino, Dorabella, Angelina de La Cenerentola, Carmen i Sesto Nuremberg i Bordeus), i Les Indes galantes a Tolosa de Llenguadoc. de Giulio Cesare (Opéra de Paris), i rol titular de La Navarraise (Salle Pleyel). Debutà al Liceu la temporada 2009-10 amb La fille du régiment. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2011 -12 amb Faust. 94 Biografies Biografies 95 Ewa Podles (Madame de la Haltière) Michèle Losier (Príncep blau) Nascuda a Varsòvia, el seu repertori inclou des del Barroc a la música contem¬ Nascuda a Montreal, estudià a la McGill University i a l'Atelier d'Opéra de la seva porània. Ha cantat a La Scala de Milà, Metropolitan, Lincoln Center i Carnegie ciutat. També formà part del San Francisco Opera's Merola Program i del Juilliard Hall de Nova York, Covent Garden i Wigmore Hall de Londres, Deutsche Oper Opera Center de Nova York. Ha interpretat els rols de Nicklausse (Boston), Well- de Berlín, Teatro Real de Madrid, Chátelet i Champs Elysées de París, entre gunde de Das Rheingold i Gdtterdammerung, i Grimgerde de Die Walküre altres escenaris. Ha interpretat els rols titulars d'Orfeo ed Eurídice, Tancredi i (Seattle), Mrs. Grose de The Turn of the Screw, Lazuli de L'Étoile, Charlotte de Rinaldo, i Adalgisa (Norma), Ulrica (Un ballo in maschera), Klytàmnestra (Elek- Werther (Sydney) i Mercédès (Montreal). Debutà al Metropolitan de Nova York tra), la Cega (La Gioconda), princesa de Suor Angelica, Mrs. Quickly (Falstaff), com a Diane d'Iphigénie en Tauride (2007) i hi ha tornat com a Siébel de Faust. Azucena (Il trovatore), Haltière (Cendrillon), Eboli (Don Carlo), Yocasta (Oedi¬ La temporada passada debutà al Covent Garden de Londres com a Siébel i hi pus Rex) i la marquesa de La fille du régiment. ha tornat com a Dorabella. A més, ha cantat el rol de Cherubino i Ruggiero (San Debutà al Liceu la temporada 1998-99 amb Ahina. Hi ha tornat en diverses Francisco), Charlotte (Montreal), príncep de Cendrillon (Opéra Comique de Pa¬ ocasions, entre les quals amb La Gioconda (2005-06), Lucrezia Borgia (2007- ris) i debutà a La Scala de Milà com a Frasquita. 08), Pikovaia Dama (2010-11)1 Das Rheingold la temporada passada. Debutà al Liceu amb Les contes d'Hoffmann la temporada passada. Doris Lamprecht (Madame de la Haltière) Annick Massís (Fada) Nascuda a Àustria, estudià al Conservatoire National Supérieur de Musique de Nascuda a França, estudià al Conservatori Francis Poulenc de París. Ha cantat a París i l'École d'Art Lyrique de l'Opéra de París. El seu repertori inclou des de l'Opernhaus de Zuric, Amsterdam, Viena, Deutsche Oper de Berlín, La Monnaie Monteverdi, Bach, Hàndel (Scipione al Festival de Beaune) i Rameau (Platée a de Brussel·les, La Scala de Milà, La Bastille i Champs Elysées de Paris, Tolosa de l'Opéra de París) a compositors contemporanis, com l'estrena absoluta de Le Llenguadoc, Teatro Real de Madrid, Met i Avery Fisher Hall de Nova York, Verona, Maître et Marguerite de York Holler al Palais Garnier de Paris. Ha interpretat Ri- Venècia, Florència, Salzburg, Pesare i Glyndebourne, entre altres escenaris. Del goletto (Estrasburg), La Traviata (Orange), Les Brigands (La Bastille), La belle seu repertori destaquen els rols de Semele i Almirena (Rinaldo), Donna Anna Hélène (Zuric) i Die Zauberflôte (Ais de Provenga, Lió i Orange). També ha cantat (Don Giovanni), Giunia (Lucio Silla), La Folie (Platée), Ophélie (Hamlet), Margue¬ els rols de Dame Marthe de Faust (Lilla), Brigitta de Die tote Stadt (Opéra de rite de Valois (Les Huguenots), roi titular de Roméo et Juliette i Manon, Amina (La Paris), Madame Larina de levgueni Onieguin (Estrasburg i Avinyó). Recentment sonnambula), Violetta (La Traviata), Leila (Les pêcheurs de perles), Marie (La fille ha interpretat La fille du régiment (Opéra de Paris), Cyrano de Bergerac (Teatro du régiment) i els quatre rols femenins de Les contes d'Hoffmann, entre d'altres. Real de Madrid) i Dialogues des carmélites (Nantes). Debutà al Liceu la temporada 1999-2000 amb Lucia di Lammermoor. Hi Debuta al Gran Teatre del Liceu. tornà amb un recital la temporada 2000-01. Alice Coote (Príncep blau) María José Moreno (Fada) Nascuda a Cheshire (Anglaterra), el seu repertori inclou rols com Dejanira, Car¬ Nascuda a Granada, estudià a l'Escuela Superior de Canto de Madrid. El 1997 men, Charlotte de Werther, Dorabella, rols titulars de The Rape of Lucretia de guanyà el Concurs Francesc Viñas de Barcelona. Debutà a l'Staatsoper de Viena Britten i Ariodante, Marguerite de La damnation de Faust, Penelope, Octavian, amb II barbiere di Siviglia i hi va tornar amb Les contes d'Hoffmann (Olympia). compositor d'Ariadne auf Naxos, Idamante, Poppea i Nerone de L'incoronazione A La Scala de Milà debutà com a Gilda de Rigoletto. El 2009 debutà al Festival di Poppea, Hansel, Sesto, Maffio Orsini i Ruggiero d'Ahina, que ha cantat a es¬ Rossini de Pesaro com a comtessa Adèle i tornà el 2010 amb Demetrio e Po- cenaris com I'Opera North, Welsh National Opera, Scottish Opera, ENO de Lon¬ libio. Entre els seus rols principals destaquen Amina, Fiorilla, Donna Anna, rol dres, Glyndebourne, Covent Garden de Londres, Opéra i Champs Elysées de titular de Lucia di Lammermoor, Elvira d'l puritani, Marie de La filie du régiment, París, Amsterdam, Munic, Frankfurt, Salzburg, Chicago, Los Angeles, San Fran¬ Amenaide de Tancredi, Rosina d'il barbiere di Siviglia, Reina de la Nit de Die cisco, Toronto i Metropolitan de Nova York. Recentment ha cantat La Favorite Zauberflôte, Ilia d'ldomeneo i Susanna de Le nozze di Figaro. (Champs Elysées) i Sesto de Giulio Cesare, el rol d'Anne Strewson en l'estrena Debutà al Liceu amb L'elisir d'amore (1997-98). Hi ha tornat amb Ahina absoluta de Two Boys de Nico Muhly i Octavian (Met), entre d'altres. (1998-99), II viaggio a Reims i Orfeó ed Euridice (2002-03), Doña Francisqui- Debuta al Gran Teatre del Liceu. ta (2009-10) i Lucio Silla (2012-13). 96 Biografíes Biografies 97 Cristina Obregón (Noémie) Marc Barrard (Pandolfe) Nascuda a Va Cadis, ha estat distingida amb el premi d'Honor al Conservatori Supe¬ estudiar al Conservatori de Nimes i amb Gabriel Banquier. Va iniciar la seva rior de Música Liceu. seva carrera del Inicià la operística l'any 2000 amb rols com carrera als principals escenaris d'òpera francesos. Ha cantat a La Fenice de Fiordiligi (Cosí fan tutte), Amore (Orfeó ed Euridice), Adina i Giannetta (L'elisir Venècia, Gènova, Torí, La Scala de Milà, Bolonya, Lausana, Deutsche Oper d'amore), comtessa de Le nozze di Figaro, ocell del bosc i donzella del Rin (Tetra¬ de Berlín, Buenos Aires, Tel Aviv, Houston, Hèlsinki, Washington, Los Angeles i logia de Wagner), Anna Glavary (Die fustige Witwe), Violetta (La Traviata), Mimi Amsterdam. Ha interpretat Die Fledermaus, Cyrano de Bergerac i Le nozze (La Bolième), Clorinda (La Cenerentola) i Manon i Pousette (Manon). Ha actuat di Figaro (comte) a Montecarlo; Crphée et Eurydice a Bolonya i Montpeller; a Bilbao, Oviedo, Gran Canària, Sevilla, la Corunya, Madrid, Finlàndia, Ucraïna, La Bohème, L'Aiglon i Roméo et Juliette a Lausana; roi titular de Saint François França, Panamà i Venècia, entre altres escenaris. Du a terme, a més, una activitat d'Assise a Montreal; Werther (Albert) a Estrasburg i Oviedo; Pelléas et Mélisan¬ concertistica nacional i internacional. Recentment ha debutat amb el rol protago¬ de a l'Opéra Comique de Paris; Madame Butterfly, La Traviata i Thaïs a Marsella, nista d'// viaggio a Reims a La Scala de Milà. i La Bohème, Fitaliana in Algeri i Les Troyens a Avinyó. Debutà al Liceu amb Le nozze di Figaró (1999-2000). Hi ha tornat en nombro¬ Debutà al Liceu amb Faust (2011 -12). També ha participat en «La fascinació ses ocasions, les últimes amb Manon, La Cenerentola i L'elisir d'amore. per Orient» en ocasió de Madama Butterfly al Foyer (2005-06). Marisa Martins (Dorothée) Isaac Galán (El rei) Va estudiar a Buenos Aires i al Conservatori de Barcelona. El seu repertori abas¬ Nascut a Saragossa, ha estat finalista i guanyador de premis extraordinaris en ta Monteverdi (Ottavia, Proserpina i Minerva), Mozart (Dorabella, Annio, Zerlina, concursos internacionals, com el Francesc Viñas, Gayarre i Manuel Ausensi. Idamante i Tamiri) i Rossini (Roggiero i Doralice). Ha cantat al Teatro Real i La Durant tres temporades fou membre del conjunt de solistes de l'Òpera de Linz Zarzuela de Madrid, La Monnaie de Brussel·les, festivals de Pesaro i Mozart de (Àustria). Ha estat dirigit per Lorin Maazel, Zubin Mehta, Alberto Zedda, Ottavio la Corunya. Debutà a Salzburg el 2006 amb L'oca del Cairo i Lo sposo deluso. Dantone, Philippe Entremont i Jesús López Oobos, entre d'altres. Recentment ha Canta en produccions que combinen música i dansa a Basilea, Lucerna, Berlín, cantat La vida breve (Manuel); Salome, Una cosa rara. Le nozze di Figaro (com¬ Colònia, Brooklyn Academy of Music de Nova York, Festival de Música Antiga te) al Palau de les Arts de València; L'incoronazione di Poppea a Valladolid; Der d'Innsbruck i The Fischhouse a San Francisco. Freischütz a Sevilla; el rol de Papageno a Saragossa; Poppea e Nerone al Teatro Debutà al Liceu amb Don Giovanni (2002-03). Hi ha tornat en innombrables Real de Madrid, i el rol del marquès de la sarsuela FI juramento a La Zarzuela de ocasions, les últimes amb Diari d'un desaparegut (2007-08), L'incoronazione di Madrid, i també Silvio a Malta, Barbiere a Viena i Malatesta a Oviedo. Poppea i L'arbore di Diana (2009-10), Jo, Datí (2011-12) i II turco in Italia la Debutà al Liceu amb Les contes d'Hoffmann la temporada passada. A més, temporada passada, a més d'espectacles al Foyer. participà en «Carlo Goldoni i l'òpera» al Foyer la temporada 2004-05. Laurent Naouri (Pandolfe) Manel Esteve Madrid (Primer Ministre / criat) Després de finalitzar els seus estudis a Londres, inicià la seva carrera a França i Nascut a Barcelona, va cursar estudis de música al Conservatori Municipal i de internacionalment. El seu ampli repertori inclou uns quaranta rols, des d'òperes cant amb el seu pare, Vicenç Esteve. Va debutar el 1997 amb el rol de Joaquín de barroques a contemporànies. Destaquen les seves interpretacions dels quatre la sarsuela La del manojo de rosas. El 1999 cantà per primer cop com a solista dolents de Les contes d'Hoffmann (París, Madrid, Orange i La Scala de Milà), els rols de Fiorello i l'oficial d'H barbiere di Siviglia. De les seves últimes actua¬ Golaud de Pelléas et Mélisande al Champs Elysées de Paris sota la direcció cions destaquen els rols de Pollute (ABAC de Bilbao), Enrico de Lucia di Lam- de Bernard Haitink, a Glasgow, Salzburg i Berlín dirigit per Simon Rattle, i a mermoor (Ópera Nacional de Varsòvia), Schaunard (producció de l'Òpera de Madrid, i també els rols de comte d'Almaviva (Ais de Provença i Tòquio), rol titular Oviedo al Festival de Peralada), el general d'£/ rey que rabió de Chapí (Palau de de Falstaff (Lió i Santa Fe), Sharpless (Metropolitan de Nova York) i Germont les Arts de València), Sonora de La fanciulla del West i Schaunard (La Maestran¬ (Santa Fe, Tòquio i Dallas). Recentment ha interpretat el rol titular de Falstaff za de Sevilla), Malatesta (Peralada) i Haly i Papageno (Oviedo). (Glyndebourne) i Escamillo (Viena), entre d'altres. Va debutar al Liceu amb Don Carlos (2006-07). Hi ha tornat en nombroses Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Pelléas et Mélisande (2011-12). Hi va ocasions, les últimes amb FI jugador (2009-10), Lulu i Der Freischütz (2010-11 ), tornar amb Les contes d'Hoffmann la temporada passada. La Bohème (2011 -12) i Les contes d'Hoffmann la temporada passada. 98 Biografies Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Fou la primera orquestra simfònica que es va crear a l'Estat espanyol (1847). El seu primer director titular fou Marià Obiols. Ha estat dirigida per Giovanni Botte- sini, Arturo Toscanini, Richard Strauss, Pietro Mascagni, Joan Lamote de Grignon, Bruno Walter, Otto KIemperer, Fritz Reiner, Serge Kussevitzki, Max von Schillings, Albert Coates, Ottorino Respighi, Felix Weingartner, Hans Knappertsbusch, Igor Stravinsky, Antal Dorati, Manuel de Falla, Aleksandr Glazunov, Erich Kleiber, Cle¬ maria miró mens Krauss, Hans Swarowsky, Eduard Toldrà, Vittorio Gui, André Cluytens, Gianandrea Gavazzeni, Rudolf Kempe, János Kulka, Antoni Ros-Marbà, Václav Neumann, Peter Schneider, Gerd Albrecht, Riccardo Muti, Andrew Davis i Fabio Luisi. Després de l'última reconstrucció, n'han estat directors musicals Bertrand de Billy (1999-2003), Sebastian Weigle (2004-2008) i Michael Boder (2008- 2012). Des del setembre de 2012 Josep Pons n'és el director titular. Cor del Gran Teatre del Liceu mariko'yokoyama marta valero laura vila beñat egiarte Es consolidà als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottine. En començar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vitto¬ rio Sicuri. Posteriorment n'han estat directors Andrés Màspero, William Spaul- ding i, actualment, José Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Scl·iicksalslied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem i la Missa de la coronació de Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha ac¬ tuat a Les Arènes de Nimes, amb II corsaro\ ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció dels mestres Albrecht, Decker, Gatto, Holireiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres. 100 ORQUESTRA SIMFÒNICA VIOLONCEL TROMBÓ COR DEL GRAN TENORS I DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Cristoforo PESTALOZZI ' Eusebio SAEZ * TEATRE DEL LICEU Josep M' BOSCH Adam GLUBINSKI David MORALES Sung Min KANG Concertino Matthias WEINMANN Lluis BELLVER (Trombó baix) * SOPRANOS I Xavier MARTÍNEZ Kai GLEUSTEEN Esther BRAUN Clatz GCRRCTXATEGI Carme COM ECHE TUBA Carmen JIMÉNEZ Concertino associat Rafael SALA José M, BERNABEU * Glòria LÓPEZ TENORS II Liviu MORNA Manuel STACEY Raquel LUCENA Omar A. JARA TIMBALS Encarna MARTÍNEZ Graham LISTER VIOLÍ I CONTRABAIX Salvador SOLER Maria SUCH Josep Lluís MORENO Olga ALESHINSKY* Cristian SAN DU * Florenci PUIG Oksana SOLOVIEVA Sebastian FOREST PERCUSSIÓ Emili ROSÉS Christo KASMETSKI Francesc LOZANO Jordi MESTRES SOPRANOS II Carles PRAT Aleksander KRAPOVSKI Lluís RUSIÑCL Ivàn HERRANZ Mariel FONTES Birgit EULER José M. SUCH Mario GARCIA Mònica LUEZAS Renata TANOLLARI M' Àngels PADRÓ BARÍTONS Oleg SHPORT FLAUTA ARPA Elisabet VILAPLANA Xavier COMORERA Yana TSANOVA Albert MORA * Bleuenn LEERIEC Helena ZABCRCWSKA Gabriel DIAP Gabriel GRAELLS Elisabeth FRANCH Maria CHIOSSI Joan Josep RAMOS Kesrtin GIDDE Sandra BATISTA * Miquel ROSALES Tatiana BILBA MEZZOSOPRANOS OBOÈ Teresa CASADELLÀ VIOLÍ II César ALTUR* Rosa CRISTO BAIXOS Annick PUIG * Emili PASCUAL BANDA Isabel MAS Miguel Àngel GURRÀS PiotrJECZMYK Aleksandra MILETIC (Flauta) Marta POLO Dimitar DARLEV Rodica Monica HARDA CLARINET Raúl PÉREZ (Oboè) Ignasi GOMAR üuJING Isaac RODRÍGUEZ * M. Àngel BOSCH * (Trompeta) Pierpaoio PALLONI Mercè BROTONS J. Antonio GÓMEZ Josep Lluís LÓPEZ (Trompeta) CONTRALTS Andrea CERUTI Carme GARRIGÓ (Percussió) Mariel AGUILAR Charles GOURANT FAGOT Yordanka LEON Mijai MORNA Bernardo VERDE * Alexandre POLONSKY J. Pedro FUENTES Maria ROCA * Solista TROMPA En cursiva: assistència VIOLA lonut PCDGCREANU * Anna PUIG * Garles CHORDA Fulgencio SANDOVAL Enrique MARTÍNEZ Birgit SCHMIDT Jorge VILALTA Claire BOBIJ BALLARINS ACTORS Bettina BRANDKAMP TROMPETA Alejandro ALTAMIRANO Alain OH I POT (Herald) Vincent FILLATREAU Francesc CCLCMINA * Yanelis BROOKS Franck TOLLINI J. Antón CASADO Maria COMES Ramon GIRÓ Marie VANIER Gonzalo ÁLVAREZ Virginia GIMENO Germán PARREÑO Anna ALDOMÁ Julia M. KOCH Rafa RIGÓ Juan LEIBA Isaac SENDRÓS Roberto MIGUEL Valentín PAGLIARICCI Manuel PALAZZO Antonella SAMPIERI 102 103 Enregistraments Pròximes funcions Zarathustra Concert Final Poemes simfònics d'Strauss Concurs «Francesc Viñas» Cicle Liceu al Palau Solistes guanyadors dels principals premis de la 51a edició del Concurs Internacional de Cant Jaume Pahissa: «Francesc Viñas». Suite intertonal, intermezzo Orquestra Simfònica Antonin Dvofák: del Gran Teatre del Liceu S'inclou una selecció de les versions Svetia Vassileva Integres (G), Hanna Schaer (MH), So¬ Concert per a violoncel de Cendrillon. Els personatges principals phie Koch (PB), Elisabeth Vidal (H), Jeannette Director d'orquestra: són esmentats en l'ordre següent: Cendrillon Fischer (N), Anna Steiger (Do), Michel Trem¬ Richard Strauss: Gueràssim Voronkov (0), Madame de la Haltière (MH), príncep pent (Pa), Antoine Garcin (R), Jacques Lo- Also sprach Zarathustra blau (PB), fada (H), Noémie (N), Dorothée reau (De), Alexandre Diakoff (MG). Orches¬ (Alxi parlava Zarathustra) Prova final (Do), Pandolfe (Pa), rei (R), degà de la facul¬ tre de la Suisse Romande i Gor del Grand Divendres, 17 de gener, 15.00 h tat (De), mestre de cerimònies (MG), primer Théâtre de Ginebra. Dir. musical: Valentin Solista: Sol Gabetta, violoncel Concert final ministre (PM). A continuació l'orquestra, el Reymond. Celestial Audio, 1998. (GD) Diumenge, 19 de gener, 18.00 h cor, el director musical, el director d'escena, Orquestra Simfònica si s'escau, el segell discogràfic i l'any d'enre¬ del Gran Teatre del Liceu gistrament. Versions en vídeo Director d'orquestra: Josep Pons Versions en disc Joyce DiDonato (G), Ewa Podies (MH), Alice Goote (PB), Eglise Gutiérrez (H), Madeleine Simone Blain (G), Mireille Berthon (MH), Jean Pierard (N), Kai Rüütel (Do), Jean-Philippe La¬ Palau de la Música Catalana Guilhem (PB), Paule (H), tent Touzet Germaine (Pa), Jeremy White (R), Harry Nicoll (De), Diumenge, 12 de gener, 18.00 h Parat (N), Denise Scharley (Do), Lucien Lo- Dawid Kimberg (MG), John-Owen Miley-Read vano (Pa), Gilbert Moryn (R). Orquestra i Gor (PM). Orquestra i Gor del Govent Garden de Radio-Lyrique de Radio France. Dir. musical: Londres. Dir. musical: Bertrand de Billy. Dir. Jules Gressier. Malibran Music / Gantus Glas¬ d'escena: Laurent Pelly. Virgin, 2006. (DVD) sies, 1943. (GD) Frederica von Stade (G), Jane Berbié (MH), Ni- colai Gedda (PB), Ruth Welting (H), Teresa Gahill (N), Elizabeth Bainbridge (Do), Jules Bastin (Pa), Claude Meloni (R), Paul Grook (De), Christian Du Plessis (MG), John Noble (PM). Philharmonie Orchestra i Ambrosian Opera Chorus de Londres. Dir. musical: Julius Rudel. Sony Classical / CBS, 1978. (GD) Coordinació: Juan Carlos Olivares. Disseny del programa de mà: Susana Rodríguez. Biografies: Eva Marín. Impressió: C. G. Creaciones Gráficas, S. A. D.L.: B. 26098-2013. Coberta {collage a partir d'un gravat d'època) i il·lustracions: pàgines 22, 32, 42, 44, 52, 58, 60, 70, 72, 82, 86: Susana Rodríguez Fotografies de la producció (pàgines 78-79 i 84-85): Bill Cooper. Pàgina 82: caricatura de Massenet, de Manuel Luque (1887), Bibliothèque Nationaie de France, París. Pàgina 69: caricatura de Massenet, de Coii-Toc (1885), Bibiiothèque Nationaie de France, París. Traduccions: TCS, Jacqueline Hall. Assessorament lingüístic: Francesc X. Navarro. Informació per contractar publicitat en les publicacions del Liceu o sobre el Programa de Mecenatge del Gran Teatre del Liceu a www.liceubarcelona.cat,[email protected] o al 93 485 99 32 El Gran Teatre del Liceu tia obtingut la certificació ISO 14001 (International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme)i UNE-EN 16001 (Sistema de gestió energètica).