CATALUNYA CRISTIANA

SETMANARI D’INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA «L’aire ho és tot, i una font gran de vida» Anaxímenes de Milet Any XXIX ● Núm. 1.493 ● 2,10 € 1 • maig • 2008 Èxit de participació a la trobada de Benet XVI transmet un missatge d’esperança a Nova York i Washington professors de Religió de Tarragona La Segona Jornada de Mestres i Professors de Religió Catòli- ca a Catalunya, celebrada a Visita papal Tarragona el dissabte 19 d’abril, va superar totes les pre- visons amb l’assistència d’uns als Estats Units 500 docents. La trobada, orga- nitzada pel Secretariat Interdi- ocesà d’Ensenyament de la Religió, va comptar amb les ponències de Carlos Esteban Garcés, director de la revista Religión y Escuela, i del P. Enric Puig, secretari gene- ral de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Pàg. 17

Miró i Ardèvol, nou membre del Consell Pontifici per als Laics

El Sant Pare ha nomenat Josep Miró i Ardèvol, president de l’entitat E-Cristians, membre del Con- sell Pontifici per als Laics, un dicasteri de la Cúria Romana que treballa sota el mandat del Papa per a la promoció i la coordinació de l’apostolat dels laics. Amb la seva nova responsabilitat, Miró i Ardèvol veu reconeguda la tasca que fa anys que desenvolu- pa a favor d’una implicació seriosa dels laics cristi- ans en la vida pública. Pàg. 18

Del 15 al 20 d’abril Benet XVI va fer Segons el portaveu vaticà, el P. Federico el seu viatge apostòlic als Estats Units Lombardi, s.j., Benet XVI ha ajudat El cardenal presideix la missa de Sant amb el lema «Crist, la nostra esperança». l’Església nord-americana a tancar una I esperança és precisament el que el Papa pàgina de vergonya i dolor. El Papa va Jordi a la Generalitat i beneeix les roses va intentar transmetre al país, a l’Església parlar sobre llibertat, veritat, pau i drets La festivitat de Sant Jordi, i al món sencer. Un dels temes més delica- humans en una visita que el va dur a llocs que va estar emmarcada ts i als quals es va referir en diferents oca- tan emblemàtics com la seu de l’ONU o per un esplenderós dia pri- sions van ser els casos d’abusos sexuals la Zona Zero de Nova York. maveral, va començar de menors per part de sacerdots catòlics. Pàg. 3, 4 i 5 com és tradicional amb la missa que el cardenal Llu- ís Martínez Sistach va pre- Mor el cardenal sidir a la capella de la Ge- neralitat de Catalunya. López Trujillo Com en cada ocasió que té l’oportunitat d’adreçar-se El 19 d’abril moria als 72 anys el cardenal a les principals autoritats Alfonso López Trujillo, president del Pontifici polítiques del país, l’ar- Consell per a la Família durant gairebé divuit quebisbe de Barcelona va posar especial èmfasi a recordar les arrels cristianes de anys. Benet XVI definia el purpurat colombià Catalunya i a destacar el servei que l’Església fa a la societat catalana. com un defensor valent dels valors no negocia- Pàg. 19 bles de la vida humana. L’episcopat colombià també ha assenyalat el «testimoni meravellós de valentia, de llibertat» del cardenal López Truji- llo, «perquè ell no es va deixar dominar pels trets «El Buscador», segon disc del Padre Jony de la cultura dominant». Pàg. 7 El Padre Jony acaba de publicar el seu segon disc, titulat El Busca- Sumari dor. A través de lletres directes i d’una música arrelada en el rock, se Pàg. 10 XLII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials centra en un missatge inconformis- ta preocupat pels conflictes socials i mediambientals, amb una especial Pàg. 20 Casal Sant Martí, al servei de l’espiritualitat i la cultura visió de la figura revolucionària de Crist. Amb els beneficis que se n’ob- Pàg. 22 Tortosa: més de 200 persones preguen per les vocacions tinguin, la Fundació Provocant la Pau finançarà un projecte humani- Pàg. 24 Sant Feliu: mor el germà Andreu, monjo de Montserrat tari a Makeni (Sierra Leone). Pàg. 31 Pàg. 32 Urgell: restauració de dues esglésies romàniques 2 CATALUNYA CRISTIANA opinió 1 • maig • 2008

Editorial CATALUNYA CRISTIANA Director: Mn. R. Octavi Sánchez Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande Exbisbe i president del Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Ramon Estany, SOL- SONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; David Codina, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC Paraguai Col·laboradors: Fabrizio Assandri, Pilarín Bayés, Joan Carrera, Agustí Codinach, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras, Dani Majà, J. A. Mateo, Victòria Molins, Francesc ernando Lugo serà el proper president del lista que es va instaurar després de la caiguda democrà- Nicolau, Cristóbal Sàrrias, Lluís Serra, Pere Tena, Ferran L. Paraguai després de les darreres eleccions tica de la revolució sandinista, fins i tot, es declara Tognetta, P-J Ynaraja F celebrades en aquest país llatinoamericà. Aquesta creient i «amic» de qui anteriorment era la seva bèstia Redacció, administració, publicitat i promoció: notícia passaria força desapercebuda en altres circums- negra, el cardenal Miguel Obando Bravo. C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA tàncies, de fet hem rebut ben poques notícies d’aquest Aquest important canvi polític iberoamericà respon Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820 país en aquests últims anys, però hi ha dues considera- a una decepció i un cansament molt important dels a/e: [email protected] (Redacció) cions que criden l’atenció de forma molt especial en electors respecte dels partits tradicionals. Les classes a/e: [email protected] (Administració i aquesta victòria electoral. La primera és que s’acaba el més pobres d’aquests països estan fartes de corrupci- subscripcions) monopoli del Partit Colorado que ha governat el país ons, de polítics que prometen i no compleixen, que a/e: [email protected] (Publicitat) consecutivament durant més de 60 anys, amb dictadu- sempre manin els mateixos i van decidir apostar per Pàgina web: www.catalunyacristiana.com res incloses i, la segona, que el nou president és un una cosa nova i diferent, per persones que aparentment Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa exbisbe a qui Benet XVI va suspendre a divinis de les donen garanties que es preocuparan pels problemes de Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització seves funcions episcopals i sacerdotals per haver pre- les classes més desfavorides perquè ells mateixos i la cultura ferit la política a l’apostolat. tenen orígens humils. El temps dirà si aquest nou Gerent: Jaume Vinyals D’aquesta manera, un nou dirigent populista i d’es- populisme d’esquerres ha tornat l’esperança a molts Publicitat: Josep Harris querres arriba a una altra presidència llatinoamerica- llatinoamericans o, al contrari, ha estat només un Promoció: Alfons Miralles na. Fernando Lugo ha afirmat que ell no és com miratge, una altra aposta perduda. De moment, el Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Eduard d’altres líders que anteriorment han aconseguit el totpoderós Hugo Chaves va perdre la consulta que Masllorens (subscripcions) poder en països veïns. És cert, tots són diferents, però allargaria eternament el seu mandat i que li donaria un Autoedició i compaginació: Carlos Aguado tenen molts punts en comú: són persones poc conven- poder total sobre el país. Això significa que, en teoria, Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km cionals que trenquen el motlle del polític tradicional i haurà d’abandonar el poder l’any 2012, però ningú no 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 tots s’emmarquen en una nova ideologia d’esquerres creu que es rendirà tan fàcilment i per això convocarà 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 que abandona el nom de comunisme, però que manté un nou referèndum l’any 2010 com a últim intent per alguns dels seus principis bàsics: la teòrica defensa continuar en el poder. dels més desprotegits, la poca estimació pel sistema El paraguaià Fernando Lugo és una nova incògnita Difusió controlada per capitalista i la ruptura de relacions amb l’imperialisme en aquest planter de polítics populistes. Té la caracte- Membre de la UCIP nord-americà. rística especial d’haver estat bisbe i, per tant, de ser una International Catholic Union of Press El veneçolà Hugo Chaves és el líder més consolidat persona catòlica i, fins fa poc, membre de la jerarquia Membre de l’APPEC d’aquesta nova promoció de polítics. Darrere seu han de l’Església. Però, Lugo ha estat sempre un bisbe poc Associació de Publicacions Periòdiques en català vingut Evo Morales a Bolívia, Rafael Correa a l’Equa- convencional, lligat a la Teologia de l’Alliberament, dor i ara Fernando Lugo a Paraguai. No podem oblidar d’on han sortit molts d’altres líders de revoltes i opci- SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ que abans que tots ells hi havia Fidel Castro, que ons polítiques esquerranes. No s’ha avergonyit mai de Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 105,99 € sempre es va declarar comunista, però que ja el seu tenir la foto del Che Guevara, a qui admira, encara que Gibraltar i Portugal: 105,99 € germà Raúl està apostant per una modernització del ell, a diferència del mític guerriller, prefereix aconse- € sistema adaptant-lo als nous temps. També hi ha el guir les coses de forma pacífica llevat que la situació Resta d’Europa: 174,38 Amèrica i Àfrica: 208,70 € veterà Daniel Ortega, anteriorment revolucionari, però sigui insostenible. Quan Roma li va demanar que tries € que ha anat suavitzant el seu discurs després de moltes entre el sacerdoci i la política el llavors bisbe Lugo ho Àsia i Oceania: 279,89 derrotes electorals consecutives. Ortega ja no és el que va tenir clar, la qual cosa dóna compte de quines són les El setmanari rep l’ajut de l’Institut Català de les era, s’ha acostumat als avantatges del sistema capita- seves prioritats en aquesta vida. Indústries Culturals, de la Generalitat de Catalunya

La Frase / Rogelio Garrido Montañana «L’aire ho és tot, i una font gran de vida» (Anaxímenes de Milet. Filòsof del segle V aC)

Aquest gran filòsof anomena «font de vida» un element invisible: l’aire. I malgrat que és cèl·lules», del qual no podem prescindir perquè morim. L’aire també és imprescindible invisible, quan assoleix gran velocitat i és huracanat fa caure obstacles formidables, per a l’oxigenació i vida de la natura. Què podem dir, per tant, dels qui en benefici de encara que estiguin ben arrelats i ferms. Per la qual cosa es dedueix que «l’invisible mou «la seva prosperitat i riquesa individual» enterboleixen l’atmosfera, impurifiquen les el visible». «Una gran font de vida, l’aire?» Doncs sí. Des que naixem fins a la nostra mort, aigües dels rius, que també en contenen, i atempten contra la capa d’ozó? S’imposa que «contínuament i sense interrupció necessitem respirar-ne» per mantenir-nos en vida. La un altre element també invisible però real, «la consciència», tant la individual com la ciència ens diu que l’aire, portador d’oxigen, és «l’aliment primari i constant de les nostres col·lectiva, intervingui en tot el que és visible perquè no se’ns torni en contra.

LA TIRA DEL PRIMER PLA Per Pilarín

EL SANT PARE, ALS ESTATS HA AJUDAT A SUPERAR DES DE L’ONU, HA INSTAT SI JO HAGUÉS FET UNA FEINA UNITS, HA DEMANAT LES FERIDES A LA SOLIDARITAT I LA AIXÍ, EN TAN POCS DIES, PERDÓ PELS PECATS. DEL TERRORISME. PAU UNIVERSALS. HAURIA DEMANAT UNA HAMBURGUESA GEGANT... UNA COLA TRIPLE!

I UN GELAT MONUMENTAL!

NO SÉ SI ELL S’HO ACABARIA, TOT AIXÒ. 1 • maig • 2008 CATALUNYA CRISTIANA 3 en primer pla Benet XVI deixa un missatge d’esperança als Estats Units ■ La seva visita a l’ONU i a la Zona Zero, dos moments per recordar

NOVA YORK.— Benet XVI finalitza- l’ONU, cosa que li dóna dret a veu però no a vot. va la seva visita del 15 al 20 d’abril als «Les Nacions Unides continuen sent un lloc Estats Units profundament emocionat. privilegiat en què l’Església està compromesa a portar-hi la seva experiència “en humanitat”, En acomiadar-se dels nord-americans ho desenvolupada al llarg dels segles entre pobles va fer desitjant un futur amb «més solida- de tota raça i cultura, i a posar-la a disposició de ritat, un respecte recíproc creixent i una tots els membres de la comunitat internacional.» fe renovada». A l’aeroport de Nova York, «Aquesta experiència i activitat, orientades a el Papa va assegurar que sempre li queda- obtenir la llibertat per a tot creient, intenten augmentar també la protecció que s’ofereix als rà gravada a la memòria la visita a la drets de la persona», va assegurar. Zona Zero i les «inoblidables experiències «Aquests drets estan basats i plasmats en la del sentit de solidaritat dels americans», naturalesa transcendent de la persona, que per- així com «la seva amable acollida». met a homes i dones recórrer el seu camí de fe i la seva recerca de Déu en aquest món. El reco- ens dubte, una de les imatges que ens ha neixement d’aquesta dimensió ha de ser reforçat Sdeixat aquest viatge apostòlic ha estat el si volem fomentar l’esperança de la humanitat discurs del Papa a la seu de l’ONU el 18 d’abril. en un món millor, i crear condicions propícies Benet XVI va assenyalar que la seva presència per a la pau, el desenvolupament, la cooperació a les Nacions Unides volia ser un signe d’esti- i la garantia dels drets de les generacions futu- mació per aquesta organització, cridada a ser Benet XVI juntament amb Ban Ki-moon. res.» Després d’adreçar-se als representants de una «eina al servei de tota la família humana». les nacions de l’assemblea general, el Papa va La visita de tres hores a la seu d’aquesta institu- pronunciar un discurs als directius i personal de ció va celebrar els seixanta anys de la Declaració les Nacions Unides i va concloure la visita a la Universal dels Drets Humans, el seu organisme Pregàries per les víctimes de l’11-S sala de meditació que la seu posa a disposició fundacional. El secretari general de l’ONU, El Papa va visitar el 20 d’abril la Zona Zero, al sud de Manhattan, dels qui treballen al palau de vidre. el coreà Ban Ki-moon, va reconèixer, en devastada pels atemptats del 2001, on va fer una pregària en Segons el portaveu vaticà, el P. Federico presentar el Papa davant de l’assemblea ge- memòria de les víctimes. Va ser una cerimònia austera en un matí Lombardi, s.j., el discurs que Benet XVI va neral, que «si vostè ens pregunta als qui ombrívol. Benet XVI va baixar per la rampa de la Zona Zero, va pronunciar davant de les Nacions Unides conte- treballem per a les Nacions Unides quines són resar durant uns minuts en un reclinatori, va encendre una nia una novetat, ja que plantejava el deure no les nostres motivacions, molts respondrem en espelma votiva i va beneir amb aigua l’indret on van morir més únicament dels estats sinó també de la comuni- un llenguatge de fe». de 2.700 persones l’11 de setembre del 2001. El Bisbe de Roma es tat internacional de protegir els drets humans Parlant en francès i anglès, el Pontífex va va referir a l’amenaça del terrorisme en un to molt d’acord amb allí on són violats. En aquest context, el explicar que la seva presència a l’assemblea «és el silenci que va amarar la cerimònia de principi a fi. Hores portaveu considera que el Papa va tocar un una mostra d’estimació per les Nacions Unides després d’haver recordat el passat «monstruós» del seu propi país aspecte original: «La “responsabilitat de pro- i és considerada com a expressió de l’esperan- i la seva joventut «sota un règim sinistre que va creure tenir totes tegir”, la responsabilitat de protegir la digni- ça que l’organització serveixi cada vegada les respostes», el Pontífex va visitar la fossa on s’aixequen ja els tat de la persona humana i dels seus drets.» més com a signe d’unitat entre els Estats i fonaments de la futura Torre de la Llibertat, en el que va ser un «Responsabilitat no únicament per part dels dels moments més emotius de la seva visita de cinc dies a com a eina al servei de tota la família huma- estats sinó també, quan aquests no en són Washington i Nova York. «Déu, dóna llum eterna i pau a tots els na». I va afegir que la seva visita volia ex- qui van morir aquí», va dir Benet XVI en la breu pregària, després capaços, per part de la comunitat internacio- pressar «la voluntat de l’Església catòlica d’ofe- de diversos minuts de silenci en què va resar agenollat, davant de nal, respectant naturalment els principis de rir la seva aportació a la construcció d’unes la mirada de desenes de familiars de les víctimes de l’11-S. Entre l’ordre internacional», aclareix. «La insistèn- relacions internacionals que permetin a cada ells Dympna Judge, germana del capellà dels bombers de Nova cia amb què va parlar d’aquest deure de protegir persona i a cada poble percebre que són un York, Mychal Judge, mort sota la pluja de runa el dia dels els drets de l’home ha estat molt forta», afirma, element capaç de marcar la diferència». La atemptats. (Católico Digital) indicant la importància que té aquest principi Santa Seu té l’estatut d’observador permanent a per al Papa. (Zenit) El Papa confessa que el nazisme va arruïnar la seva joventut

NOVA YORK.— El 19 d’abril el Papa antiaeris de l’exèrcit alemany. Ratzinger valor indiscriminat a tot, s’assegura la pa, blat, arròs, símbols de la «riquesa de es va trobar a l’esplanada del Seminari de va comentar als joves que ara molts d’ells llibertat i s’allibera la consciència.» Així les cultures i tradicions» representades als Sant Josep de Nova York amb uns 20.000 poden gaudir de les llibertats que van mateix, va subratllar que «la veritat no és Estats Units. El Pontífex, al seu torn, va joves. La trobada va estar caracteritzada sorgir gràcies a l’expansió de la democrà- una imposició. Tampoc no és un mer posar els joves com a exemple sis models per l’espontaneïtat i l’entusiasme dels jo- cia i el respecte dels drets humans. Això conjunt de regles. És la descoberta d’Algú de vida de venerables, beats o sants nord- ves, que no van deixar de cantar i de cridar no obstant, va advertit, «el poder destruc- que mai no traeix; d’Algú de qui sempre americans o immigrants en aquest país, visques al Papa. Benet XVI va confiar als tor roman. Dir el contrari seria enganyar- podem refiar-nos. Cercant la veritat arri- units per amor a Déu i als germans: santa joves que els seus anys d’adolescència nos a nosaltres mateixos», encara que va bem a viure basats en la fe perquè, en Isabel Anna Seton, santa Francesca Xavie- van estar arruïnats per «un règim funest», afegir que «aquest mai no triomfarà». «Hi definitiva, la veritat és una persona: ra Cabrina, sant Joan Neumann, la beata amb una «influència que va créixer, es va ha qui afirma avui que el respecte a la Jesucrist». Kateri Tekakwitha, Pierre Toussaint i el filtrar a les escoles i als organismes civils, llibertat de l’individu fa que sigui erroni L’entusiasme dels joves va contagiar pare Félix Varela. així com a la política i fins i tot a la religió, buscar la veritat, inclosa la veritat sobre el Benet XVI, que va assistir divertit als El clima d’espontaneïtat que va domi- abans que es pogués percebre que era un bé. En alguns ambients, parlar de la veritat càntics i cors, i que fins i tot va trencar el nar tot l’acte va fer fins si tot que el Papa monstre», va dir. es considera com una font de discussions protocol ferri d’aquesta mena de cerimò- oblidés el missatge que havia d’adreçar en Joseph Ratzinger, amb 17 anys, i en els o de divisions i, per tant, és millor relegar nies per aixecar-se a fer un petó a cadas- espanyol als seminaristes de Sant Josep, darrers mesos de la II Guerra Mundial, va aquest tema a l’àmbit privat.» «En lloc de cun dels nois que van intervenir-hi. Els cosa que va obligar un dels seus ajudants ser cridat a files en els serveis auxiliars la veritat s’ha difós la idea que, donant un joves van oferir al Papa diversos tipus de a recordar-li-ho. (Católico Digital) 4 CATALUNYA CRISTIANA en primer pla 1 • maig • 2008 El Papa demana als fidels reconciliació i amor envers els capellans ■ Presideix una missa a l’estadi del «Nationals Park»

WASHINGTON.— El 17 d’abril riuades de gent ria eucaristia presidida pel Papa, en què van participar s’adreçaven a l’estadi de beisbol del «Nationals Park» de unes 50.000 persones. Les activitats van començar quatre Trobada amb Nova York i no precisament per presenciar-hi un partit. hores abans de l’arribada del Pontífex, quan aquest va L’estadi va ser l’escenari que va acollir una multitudinà- entrar a l’estadi, milers de veus li van donar la benvinguda. víctimes d’abús sexual l Papa va fer una crida als catòlics nord- joves siguin «ajudats per discernir Eamericans perquè es reconciliïn amb la via que condueix a la veritable El 17 d’abril va tenir lloc una l’Església després dels casos d’abusos sexu- llibertat: la via d’una imitació de reunió que no havia estat in- als de menors per part de capellans. Era la Crist sincera i generosa». closa en el programa papal, a la qual Benet XVI va accedir de tercera ocasió, des que va arribar als Estats Com s’esperava, Benet XVI va bon grat. Les famílies de les Units, que Benet XVI es referia als casos de adreçar una part del seu missatge víctimes d’abusos sexuals per pederàstia en què s’han vist implicats cape- als hispans que viuen als Estats part de capellans havien de- llans de l’Església catòlica. El Papa va con- Units, demanant-los que no defrau- manat amb insistència poder vidar els fidels «a promoure la recuperació i din l’Església en el seu lliurament ser rebudes pel Pontífex, que la reconciliació per ajudar els qui han estat generós. El Papa els va dir: «No us finalment hi va accedir. El grup, danyats», i perquè «estimin els seus cape- deixeu vèncer pel pessimisme, la format per homes i dones, va llans i els refermin en l’excel·lent feina que inèrcia o els problemes. Més aviat, estar acompanyat pel cardenal fan». «Cap paraula meva no podrà descriure fidels als compromisos que vau Sean O’Malley, l’arquebisbe de Boston, una de les ciutats més el dolor i el mal fet per aquest abús», va adquirir en el baptisme, aprofundiu afectades pels casos d’abusos exclamar el Papa. A més, va indicar la im- cada dia en el coneixement de Crist sexuals per part de capellans. portància de «prestar una atenció pastoral i permeteu que el vostre cor quedi Cadascuna de les víctimes va cordial als qui han patit», i va garantir que conquerit pel seu amor i el seu poder intercanviar unes parau- «ja s’han fet grans esforços per protegir els perdó.» El Pontífex els va encorat- les amb el Papa. Va ser un mo- infants i aquests han de prosseguir». Benet jar a ser «testimonis del seu amor i ment de «gran commoció» i a XVI va dir que era conscient del «mal» que sembradors de l’esperança que Ell alguns d’ells se’ls van escapar les aquest escàndol ha causat a la comunitat de va venir a portar-nos i que mai no llàgrimes mentre explicaven les l’Església, ja que molts catòlics han abando- defrauda». «L’Església als Estats seves històries personals. El Bis- nat la pràctica de la fe. El «Nationals Park» va acollir la primera missa Units, que acull al seu si tants dels be de Roma els va escoltar i multitudinària del Papa. «després els va dedicar parau- En l’homilia, va explicar com els avant- seus fills immigrants, ha anat crei- les d’alè i d’esperança». També passats dels americans van arribar al conti- de la societat, signes d’alienació, ira, aug- xent gràcies també a la vitalitat del testimoni els va prometre pregàries per nent «amb l’expectativa de trobar-hi una ment de la violència, afebliment del sentit de fe dels fidels de llengua espanyola.» les seves famílies i per totes les nova llibertat i oportunitats». Va voler re- moral, vulgaritat de les relacions socials i Finalment, va precisar que «l’Església n’es- víctimes d’abusos sexuals. El cordar també les «injustícies patides per les oblit creixent de Déu». Si bé va assegurar pera molt de vosaltres. “Allò que heu rebut cardenal O’Malley va lliurar una poblacions americanes natives» i dels «que que «l’Església veu signes de grans prome- de franc, doneu-ho també de franc”». La llista al Papa amb els noms, sen- van ser portats des de l’Àfrica com a es- ses a les seves nombroses parròquies sòlides missa es va celebrar en una barreja d’anglès, se els cognoms, de més de mil claus». D’altra banda, va recriminar el com- i als moviments vius», així com «en l’entu- espanyol i llatí, i va estar animada amb cants persones que han patit abusos portament «desconcertant» d’alguns catò- siasme per la fe demostrat per molts joves i i pregàries en nombrosos idiomes d’arreu sexuals per part de capellans de la diòcesi de Boston, perquè lics que «s’inclinen a adoptar actituds en el nombre dels que cada any abracen la fe del planeta. La música també va ser molt pregui per elles. Aquests escàn- contràries a la veritat de l’Evangeli». I va catòlica». Per això, va confiar que l’Església variada: des dels cants tradicionals catòlics dols han centrat bona part de comentar com en la societat nord-americana aconsegueixi afrontar els reptes d’«una cul- dels Estats Units fins als espirituals negres. les darreres intervencions pú- es perceben «signes evidents d’un trenca- tura cada cop més secularitzada i materialis- Després de la comunió, Plácido Domingo va bliques de Benet XVI. ment preocupant dels mateixos fonaments ta». També va indicar la necessitat que els cantar el Panis angelicus. (Católico Digital) Emprar «sàviament» la llibertat NOVA YORK.— El Papa va arribar el conjunt», va assenyalar. Vaticà II, «cap activitat 20 d’abril a l’estadi de beisbol dels Yankees Benet XVI va indicar que «l’obediència humana, ni tan sols en els de Nova York, on va recórrer el camp amb de la fe» representa «una pedra d’ensopec» afers temporals, no es pot el papamòbil i va celebrar la missa davant en la societat actual, que dóna molt de valor sostreure a la sobirania de d’unes 60 mil persones. Benet XVI va cri- a la llibertat personal. «L’autèntica lliber- Déu», va afirmar. dar la comunitat catòlica dels Estats Units a tat, la llibertat dels fills de Déu, la trobem Novament va voler «emprar sàviament la benedicció de la lli- només en la renúncia al propi jo, que és part mostrar-se molt proper als bertat, per tal d’edificar un futur d’esperan- del misteri de l’amor», va dir. «Només llatins i va convidar a for- ça per a les generacions futures». Va ser el perdent la pròpia vida, com ens diu el Se- mar comunitats eclesials darrer gran acte públic en què va comme- nyor, ens trobem realment a nosaltres ma- acollidores i fraternes: morar els dos-cents anys de la creació de les teixos. La veritable llibertat floreix quan «Aquí, en aquest país de diòcesis de Boston, Nova York, Filadèlfia i ens allunyem del jou del pecat, que emboira llibertat, vull proclamar Una benvinguda calorosa a Benet XVI a l’estadi dels Louisville. la nostra percepció i afebleix la nostra deter- amb força que la Paraula Yankees. En l’homilia, pronunciada en anglès i minació.» de Crist no elimina les espanyol, el Papa va dir que «la comunitat El Papa va recordar que els Estats Units nostres aspiracions a una vida plena i lliure, augmenta fins al 44,5% entre els que tenen catòlica d’aquesta nació ha destacat pel seu es van formar per diverses onades d’immi- sinó que ens descobreix la nostra veritable entre 18 i 39 anys. Per això, el Bisbe de testimoni profètic en defensa de la vida, en gració, les tradicions de les quals van enri- dignitat de fills de Déu i ens encoratja a Roma va confiar als joves «el gran repte que l’educació dels joves, en l’atenció als po- quir l’Església a Amèrica: «En aquesta terra lluitar contra tot allò que ens esclavitza, implica creure en Crist i aconseguir que bres, malalts o estrangers». «També avui el de llibertat religiosa, els catòlics han trobat començant pel nostre egoisme i capricis.» aquesta fe es manifesti en una proximitat futur de l’Església a Amèrica ha de comen- no únicament la llibertat per practicar la fe, Als joves els va animar a respondre amb efectiva envers els pobres». çar a enlairar-se partint d’aquestes bases sinó també per participar plenament en la generositat a la crida que Crist «continua Acomiadant-se dels Estats Units en es- sòlides», va afirmar. «En aquesta terra de vida civil, portant amb ells les seves convic- formulant per deixar-ho tot i emprendre una panyol, Benet XVI va animar «a mirar el llibertat i d’oportunitats, l’Església ha cions morals a l’esfera pública, cooperant vida de total consagració a Déu i a l’Esglé- futur amb esperança, tot permetent que Jesús unit ramats molt diversos en la professió amb els seus veïns a forjar una societat sia, en la vida sacerdotal o religiosa». Els entri en les vostres vides. Només Ell és el de fe i, a través de les seves moltes obres democràtica vibrant.» Així mateix, va ins- catòlics als Estats Units representen uns camí que porta a la felicitat sense fi, la educatives, caritatives i socials, també ha tar la comunitat catòlica nord-americana a 67,5 milions, el 22,6% de la població del veritat que satisfà les expectatives humanes contribuït de manera significativa al crei- rebutjar la falsa dicotomia entre la fe i la país, segons estadístiques vaticanes. Entre més nobles i la vida plena de joia per al bé xement de la societat americana en el seu vida política. Com ha afirmat el Concili ells, el 30% són llatins i el percentatge de l’Església i el món». (Católico Digital) 1 • maig • 2008 en primer pla CATALUNYA CRISTIANA 5

WASHINGTON.— El Papa va lamentar tors d’universitats cristianes i responsables de da es va portar a terme a la Universitat Catò- que les institucions d’educació catòliques als pastoral educativa de les diòcesis dels Estats lica d’Amèrica, fundada per l’episcopat nord- Estats Units hagin perdut la seva identitat en Units, el Pontífex va assegurar que la missió americà el 1807 com a ateneu de vocació naci- un context de «confusió moral i fragmentació eclesiàstica és «projectar llum» sobre la funda- onal, que en l’actualitat compta amb uns sis del coneixement». En reunir-se amb 235 rec- ció de la moralitat i l’ètica humanes. La troba- mil estudiants. Defensa de l’ensenyament religiós ■ El Papa, a la Universitat Catòlica d’Amèrica

enet XVI va negar que l’Església catòlica amenaci seves prioritats. Les escoles catòliques, on estudien uns Bla tolerància a la diversitat quan proposa valors que tres milions de joves, «han ajudat generacions d’immi- il·luminen l’ètica i va assegurar que aquests criteris ajuden grants a sortir de la misèria i a situar-se en la societat a un debat públic honest. «L’Església no es cansa mai de actual». Per això, el Pontífex va demanar que aquesta tasca sostenir les categories morals essencials del just i de «continuï», i va destacar que a «cap nen ni nena li ha de ser l’injust, sense les quals l’esperança només queda anul·- negada una educació en la fe, que a la vegada, nodreix lada, i obre el camí a càlculs pragmàtics utilitaristes que l’esperit de la nació». redueixen la persona a una peça en un tauler real», va El Bisbe de Roma va posar en relleu que «molts assenyalar. qüestionen el compromís de l’Església amb l’educació, En el seu missatge va assegurar que la identitat religi- quan es pregunten si aquests recursos no podrien ser osa d’una universitat o d’una escola no és senzillament una utilitzats de cap altra manera». No obstant això, va explicar qüestió del nombre d’estudiants catòlics, sinó un afer de que «totes les activitats de l’Església neixen de la seva convicció. Segons el Pontífex, la «crisi d’identitat con- consciència de ser portadora d’un missatge que té l’origen temporània» és en realitat una crisi de fe, perquè només a en Déu mateix». «La missió primera de l’Església és través de la fe es pot donar lliurement el propi consens al evangelitzar, i en això les institucions educatives tenen un testimoni de Déu i reconèixer-lo com al garant de la paper crucial, en consonància amb l’aspiració fonamental veritat. «Observem amb preocupació la dificultat que de la nació de desenvolupar una societat veritablement tenen moltes persones per encomanar-se a Déu», va sos- digna de la dignitat de la persona.» tenir el Bisbe de Roma, el qual va advertir que, com a El Papa també va parlar als educadors catòlics, als quals conseqüència, s’observa «amb ànsia» que la noció de va dir que és «especialment inquietant la reducció de la pre- llibertat està distorsionada. «Per tant, la identitat catòlica ciosa i delicada àrea d’educació sexual a la gestió del “risc”, no depèn de les estadístiques; ni tan sols pot ser simple- sense cap referència a la bellesa de l’amor conjugal». En un ment equiparada amb l’ortodòxia; sol·licita i inspira molt altre moment del seu discurs, va destacar la importància de més: que en cadascuna de les vostres comunitats d’estudi l’anomenada «llibertat acadèmica» i de buscar «la veritat allà es visqui la vida eclesial de fe», va apuntar. on l’anàlisi rigorós de l’evidència us porti». Amb tot, va Benet XVI va demanar que l’ensenyament religiós advertir que en nom de la «llibertat acadèmica» no es poden sigui accessible per a les persones de qualsevol estrat «justificar posicions que contradiguin la fe i l’ensenyament social i econòmic. El Papa va recordar que la comunitat de l’Església», ja que això «obstaculitzaria o fins i tot trairia catòlica dels Estats Units ha fet de l’educació una de les Trobada a la Universitat Catòlica d’Amèrica. la identitat i la missió de la universitat». (Católico Digital) Fidelitat a l’Evangeli i testimoni Benet XVI exigeix NOVA YORK.— La fidelitat i el testimoni de comunitats cristianes, queden confosos amb raó llibertat de culte l’Evangeli ha d’unir els cristians, separats en dife- sobre el missatge mateix de l’Evangeli». Per això, el rents confessions, en un món que sent la tensió entre Pontífex va assegurar que «només mantenint-nos WASHINGTON.— Benet XVI va instar els líders de les una «solidaritat global» creixent i el «replegament ferms en l’ensenyament segur aconseguirem res- diferents religions a debatre les seves diferències amb «calma i en l’individualisme», va assegurar Benet XVI a pondre als reptes que ens assalten en un món canvi- claredat» per poder, així, aconseguir la pau i descobrir «la veritat» Nova York. El Pontífex va participar el 18 d’abril ant». «Només així oferirem un testimoni ferm de la compartida per tots. Benet XVI es va unir en oració amb líders de en una trobada ecumènica amb els representants de veritat de l’Evangeli i del seu ensenyament moral. cinc religions, va defensar la llibertat de culte i va demanar que les diferents confessions cristianes a l’església de Aquest és el missatge que el món vol sentir de el diàleg interreligiós no es dediqui només a la recerca de la pau. Sant Josep. Entre els presents hi havia Bernice nosaltres», va assegurar. Al centre cultural Joan Pau II de Washington, el Pontífex es va King, filla del líder «Igual que els pri- reunir amb uns 200 representants dels musulmans, jueus, del moviment per als mers cristians, tenim la hindús, budistes i jaines amb els quals va encapçalar una drets civils, Martin responsabilitat de do- pregària interreligiosa. El Bisbe de Roma va afirmar que la Luther King. nar un testimoni trans- diversitat proposa reflexió sobre els principis fonamentals Segons va expli- parent de les “raons de d’una societat democràtica. El Papa va qualificar de respon- car el Papa en el seu la nostra esperança”, de sabilitat enorme la feina dels líders religiosos, els quals han de discurs, «la globalit- manera que els ulls de promoure el respecte a la vida i la llibertat, garantir que la zació ha col·locat la tots els homes de bona dignitat humana sigui reconeguda i apreciada a més de facilitar humanitat entre dos voluntat s’obrin per la pau i la justícia. extrems. D’una ban- veure que Déu ha ma- Benet XVI va demanar als representants d’altres credos que da, el sentit creixent nifestat el seu rostre i «no tinguin por» del diàleg sobre les veritats profundes de la d’interrelació i inter- ens ha permès accedir pròpia fe, «perquè la veritat desvetlla la relació essencial entre el dependència entre a la seva vida divina a món i Déu». El Pontífex va dir que aquest diàleg no s’ha d’aturar els pobles, fins i tot través de Jesucrist.» El en la identificació d’una «sèrie de valors comuns», sinó anar més quan, parlant en ter- Papa va desitjar que enllà per descobrir la base en la qual s’assenten. «No hem de tenir mes geogràfics i cul- aquesta trobada de pre- por, ja que la veritat ens revela la relació essencial entre el món turals, estan distants El Papa va saludar la filla de Martin Luther King. gària «sigui un exem- i Déu», va dir el Papa, el qual durant el seu discurs va lloar la els uns dels altres». ple de la centralitat de convivència pacífica als Estats Units entre persones de diferents «D’altra banda, no podem negar que les mutacions la pregària en el moviment ecumènic; ja que, sense dogmes. També va expressar el seu desig que altres societats ràpides que hi ha al món presenten també alguns pregària, les estructures, les institucions i els pro- segueixin l’exemple nord-americà i s’adonin que «una societat signes desagradables de fragmentació i de replega- grames ecumènics quedarien desposseïts del seu unida pot sorgir de la pluralitat», i va defensar la llibertat religiosa ment en l’individualisme», va constatar. L’ús cada cor i de la seva ànima». «Caminant darrere les seves com un «dret civil bàsic». Va insistir en el fet que la defensa de vegada més estès de l’electrònica en el món de les empremtes i posant la confiança només en Déu», va la llibertat religiosa és una feina que no s’acaba mai i va dir que, comunicacions, va reconèixer, «ha comportat para- concloure, «aconseguirem la “unitat d’esperança, fins i tot, en les societats tolerants, els credos minoritaris pateixen doxalment un augment de l’aïllament». de fe i d’amor”, l’única que pot convèncer el món injustícies, discriminació i prejudicis. El diàleg entre els diferents En aquest context, va reconèixer, «molt sovint que Jesucrist es l’enviat del Pare per a la salvació de dogmes beneficia tant els individus com la societat en el seu els no cristians, en veure la fragmentació de les tots». (Zenit) conjunt, va destacar. (Católico Digital) AjudaAjuda aa l’Església.l’Església. SiSi pots,pots, viatjaviatja ambamb nosaltres.nosaltres. SiSi no,no, fes-nefes-ne difusiódifusió

AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA DEL 30 DE MAIG A L’1 DE JUNY Farem el camí que Viatges 2008 inclou visitar: ■ El molí DEL 9 AL 15 DE JUNY ■ La presó ■ La parròquia ■ L’hospici ViatgeViatge aa Gal·lesGal·les ii elel ■ La Gruta sudsud d’Anglaterrad’Anglaterra Tot això i molt més, no t’ho pots perdre (mínim vint persones)

DEL 9 AL 20 D”AGOST LesLes joiesjoies deldel PerúPerú (el Machu Picchu, La Vall Sagrada Paisatges de llegenda dels Inques, Cuzco, el llac Titicaca...) DEL 7 AL 13 DE JULIOL DEL 10 AL 21 DE SETEMBRE Pelegrinatge BÈLGICA pels camins i les de la Terra Promesa seves ■ Egipte, catedrals ■ Jordània ■ Jerusalem

DEL 26 DE SETEMBRE AL 6 D’OCTUBRE DEL 17 AL 28 DE JULIOL Pelegrinatge a Terra Santa MÈXICMÈXIC colonialcolonial ii lala sevaseva

mil·lenàriamil·lenària culturacultura DEL 10 AL 21 DE NOVEMBRE Viatge al Nepal i a les Missions de Teresa de Calcuta a l’Índia

DEL 29 DE DESEMBRE AL 5 DE GENER DE 2009 Pelegrinatge especial per cap d’any a Terra Santa

INSCRIPCIÓ I RESERVA Per tal de garantir una bona organització us preguem que feu la vostra inscripció i reserva de places abans de la data límit establerta per a cada viatge. Horari d’atenció: matins de 9.00 h a 14.00 h c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona, Tel. 934 092 700 - Fax 934 092 775 Correu electrònic: [email protected] 1 • maig • 2008 CATALUNYA CRISTIANA 7

aticà església en el món V Traspàs del cardenal López Trujillo ■ El Papa destaca el seu treball en la defensa de la família

CIUTAT DEL VATICÀ.— La fi geli de la família.» Així mateix, el Bisbe de de la vida terrena del cardenal Al- Roma va recordar: «Ha quedat imprès en la memòria de tothom la seva commove- fonso López Trujillo s’esperava des dora intervenció a l’Assemblea del Sínode que les seves condicions físiques dels Bisbes del 1997: va ser un veritable s’havien agreujat a causa d’una cant a la vida. Va presentar una espiritua- complicació deguda a la diabetis litat molt concreta per a tots els qui estan compromesos en l’actuació del projecte que patia. Una greu insuficiència diví sobre la família, i va subratllar que si cardíaca li va manllevar la vida als la ciència no es dedica a comprendre i a 72 anys el 19 d’abril passat quan es educar a la vida perdrà les batalles més trobava ingressat a la Clínica Pius decisives en el terreny fascinant i misteri- ós de l’enginyeria genètica.» XI de la ciutat de Roma, assistit pel El Pontífex va remarcar l’amor a la seu germà i pel degà del Col·legi veritat del cardenal López Trujillo, no Cardenalici, Angelo Sodano. El Papa va presidir el ritu de les exèquies. endebades el seu lema episcopal era «Ve- ritas in caritate», un programa que el l qui era fins ara president del Ponti- president de la Conferència Episcopal de seu càrrec de president del Pontifici Con- cardenal colombià va posar en pràctica i Efici Consell per a la Família va néixer Colòmbia i va participar en nombroses sell per a la Família, López Trujillo va dur que Benet XVI va indicar durant el funeral a Villahermosa (Colòmbia) l’any 1935, assamblees del Sínode dels Bisbes. L’any a terme una batalla aferrissada contra com un exemple a seguir: «Que la genero- però durant la infantesa es va traslladar a la 1990 va ser nomenat pel Pontífex polonès l’avortament, el matrimoni entre homose- sitat del malaurat cardenal, traduïda en capital del país, Bogotà, amb la seva famí- president del Pontifici Consell per a la xuals, els sistemes d’anticoncepció no na- múltiples obres de caritat, especialment a lia. En aquesta ciutat va decidir d’entrar al Família. Era membre de les Congregacions turals i l’embriologia. favor dels infants en diferents llocs del Seminari diocesà quan era estudiant uni- per a la Doctrina de la Fe, per als Bisbes, per El funeral del cardenal López Trujillo món, que ens animi a esmerçar les nostres versitari. Més endavant va ser enviat a a l’Evangelització dels Pobles, de les Cau- va tenir lloc el dia 23 d’abril, a la basílica fatigues físiques i espirituals per a l’Evan- Roma, on es va llicenciar en filosofia. ses dels Sants i també de la Pontifícia de Sant Pere, en una celebració presidida geli; ens empenyi a obrar en defensa de la Després de l’ordenació sacerdotal, l’any Comissió per a l’Amèrica Llatina. pel cardenal Angelo Sodano. Al final de la vida humana, que ens ajudi a mirar cons- 1960, va continuar estudiant a Roma fins Benet XVI es va assabentar del traspàs missa fúnebre, el Papa va baixar a la basí- tantment la meta del nostre pelegrinatge que va ser destinat al seu país. Va ser Pau del cardenal colombià durant la seva visita lica vaticana per pronunciar l’homilia i per terrestre.» VI qui el va elevar a arquebisbe l’any als Estats Units i, des de Nova York, va presidir el ritu de les exèquies. Durant A Espanya el cardenal López Trujillo 1971. Del 1972 al 1979 va ser secretari enviar un telegrama als familiars del pur- l’homilia Benet XVI va recordar com «tots serà recordat molt especialment per la seva general de la Conferència Episcopal de purat lloant la seva tasca de «pastor infati- admiràvem la seva infatigable activitat», i tasca i pel seu compromís durant la multi- l’Amèrica Llatina (CELAM), i del 1979 al gable», pel fet d’haver treballat «genero- va mostrar-se agraït per la tasca duta a tudinària Trobada Mundial de les Famílies 1983 en va ser president. La seva tasca sament» «al servei de l’Església i de terme pel cardenal colombià: «No podem de l’any 2006 a València, una trobada de la eclesial es va veure reconeguda especial- l’Evangeli de la vida», i per «la noble no estar-li agraïts per la tenaç batalla que qual el purpurat colombià va ser l’artífex. ment l’any 1983, quan Joan Pau II el va causa de la promoció del matrimoni i de la va conduir en defensa de la “veritat” de crear cardenal. Del 1987 al 1990 va ser família cristiana». Efectivament, des del l’amor familiar i per la difusió de l’Evan- Marta Nin SRI LANKA ITÀLIA Un sacerdot catòlic, víctima del conflicte L’Església tem un genocidi a Zimbabwe COLOMBO.— El sacerdot catòlic M. X. Karunaratnam, activista dels drets humans ROMA.— El president de Càritas Zimbabwe. En una declaració conjunta, i protagonista del diàleg i la reconciliació, va ser assassinat el 20 d’abril a Ambalkulam internacional, el cardenal Oscar signada per l’Evangelical Fellowship de (diòcesi de Jaffna). Els fidels de la seva parròquia el recorden com un pastor que es Rodríguez Maradiaga, ha exhortat el Zimbabwe, la Conferència Episcopal preocupava per la vida del seu ramat en totes les circumstàncies, sortint a l’encontre de Consell de Seguretat de l’ONU perquè Zimbabwesa i el Consell d’Esglésies les seves necessitats materials i espirituals, especialment d’aquells que havien perdut la imposi immediatament l’embargament d’aquest país, els líders religiosos units casa i els mitjans per viure a causa del conflicte. El sacerdot era president de d’armament a Zimbabwe. Els líders re- demanen ajuda exterior per posar fi a les l’organització per als Drets Humans del Nord-Est, que va denunciar les violacions i els ligiosos del país han afirmat que sense la tensions socials postelectorals: «Arreu abusos de la guerra i va donar assistència psicològica a les poblacions víctimes del intervenció internacional, la població del país s’ha desencadenat una violència conflicte armat. El Consell Nacional per la Pau de Sri Lanka, format per catòlics i zimbabwesa afronta el genocidi. Càritas organitzada perpetrada contra individus, membres d’altres religions, ha manifestat el seu dolor per aquesta pèrdua i ha assenyalat internacional ha indicat la necessitat famílies i comunitats, acusats de fer cam- que «el P. Karunaratnam va treballar incansablement per la pau i la protecció dels drets d’enviar-hi observadors internacionals panya pel partit “contrari”. Volem avi- humans al nord-est de Sri Lanka, denunciant el reclutament de nens soldat per part de per supervisar el respecte dels drets hu- sar que si no es fa res per ajudar la la guerrilla tàmil i treballant per la seva llibertat». També denunciava les violacions dels mans. Segons Càritas Zimbabwe, el greu població de Zimbabwe, en aquesta difí- drets humans comesos per part de l’exèrcit en relació amb la minoria tàmil. (Fides) increment de la violència al país està cil situació, aviat serem testimonis d’un provocant problemes seriosos. El presi- genocidi semblant al que va viure Kenya, COLÒMBIA dent de Càritas internacional també exi- Rwanda, Burundi i altres llocs conflic- geix la defensa del procés democràtic a tius africans, o la resta del món.» (C.C.) La Missió Continental es llançarà el 17 d’agost BOGOTÀ.— En la darrera reunió de tots dos esdeveniments, considerant el presidents de Conferències Episcopals es caràcter missioner i americà del congrés. LLAR D’ANCIANS P. MIRALLES va escollir la data del 17 d’agost per llan- La Missió Continental es farà en quatre per a grans persones grans çar la Missió Continental, gran tasca que etapes que seguiran els criteris de simulta- ha deixat com a compromís la Conferèn- neïtat, flexibilitat i irradiació. Les etapas Molt agraïts per la vostra estimació i ajuda cia d’Aparecida. El motiu d’escollir aques- són: sensibilització dels agents pastorals i ta data és que aquell mateix dia acaba a evangelitzadors, aprofundiment amb grups Quito, l’Equador, el III Congrés Missio- prioritaris, missió sectorial, i missió terri- Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 ner Americà (CAM 3). S’han fet coincidir torial. (CELAM) NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] 8 CATALUNYA CRISTIANA església en el món 1 • maig • 2008

Itàlia Mons. Amato considera «poc prudent» promulgar un cinquè dogma marià ■ Els dogmes vigents són: Mare de Déu, Verge, Immaculada Concepció i Assumpta

ROMA.— Mons. Angelo Amato, secretari de la Congre- «una nova Pentecosta» i a «una nova era gació per a la Doctrina de la Fe, ha declarat en una entrevista d’unió i de pau veritable» a tot el món. En les visions Ida Peerdeman va rebre també a la revista 30giorni que, personalment, no seria partidari de una pregària, la qual va haver de ser la promulgació d’un cinquè dogma marià. A començaments modificada per tal que pogués obtenir d’any es va fer pública una carta adreçada al Papa i signada l’imprimàtur eclesiàstic. per cinc cardenals, on es demanava al Pontífex que procla- La proclamació d’un nou dogma seria un obstacle en el camí del diàleg amb les més «solemnement el dogma de Maria com la Mare Espiri- altres confessions cristianes, perquè im- tual de tots els pobles, especificant que és Coredemptora, plicaria un nou autoritarisme doctrinal Mitjancera de totes les gràcies i Advocada». catòlic, segons l’opinió de nombrosos teòlegs. No és del mateix parer el carde- questa carta va ser presentada en una Pel que fa al títol de Core- nal Aponte, que en una entrevista a l’agèn- Aaudiència privada a Benet XVI el demptora, el secretari de cia Zenit, ha declarat: «Les mares per la mes de juny de l’any 2006, i ara els la Congregació per a la seva natura i vocació uneixen les famíli- cardenals l’han feta pública demanant Doctrina de la Fe, que va es. El mateix passa amb la Mare de Jesús alhora que altres cardenals s’afegeixin a treballar al costat del Pon- en la família de Jesús.» Tanmateix, les aquesta iniciativa i convidant els fidels tífex actual abans que opinions dels cristians no catòlics són catòlics a sumar-s’hi també. Els purpu- aquest arribés a la seu de Mons. Amato. totalment contràries a aquesta dogmatit- rats promotors del cinquè dogma són els Pere, ha afegit: «En zació. Cal dir que en cercles vaticans indis Telesphore Toppo i Varkey Vithay- aquest cas la qüestió és més seriosa. El sembla poc prudent.» sembla que la iniciativa de difondre la athil, Luis Aponte Martínez, de Puerto títol de Coredemptora no és ni bíblic, ni Els dogmes marians vigents són: Mare carta presentada a Benet XVI l’any 2006 Rico, el filipí Ricardo Vidal, i Ernesto patrístic ni teològic, i ha estat emprat molt de Déu, Verge, Immaculada Concepció, no hagi agradat gaire. Sembla, efectiva- Corripio Ahumada, de Mèxic (aquest úl- poques vegades per algun Pontífex i no- Assumpta. El títol de Coredemptora està ment, una pressió desmesurada vers el tim va morir fa unes setmanes). més en al·locucions menors. El Concili lligat en bona part a les visions d’Ida Pontífex en una qüestió que els cardenals Mons. Amato ha declarat: «És veritat Vaticà II el va voler evitar expressament. Peerdeman, una fidel holandesa segons la podrien abordar també a través d’altres que hi ha cercles, més aviat marginals, Cal recordar que en teologia es pot fer qual la Mare de Déu se li va aparèixer a instruments dels quals disposen, com ara que voldrien dogmatitzar tres títols alho- servir el principi de l’analogia, però no el Amsterdam 56 vegades entre els anys un consistori. I també hi ha la sensació ra: Advocada, Mitjancera, Coredempto- de l’equivocitat. I en aquest cas, no hi ha 1945 i 1959 amb el títol de «Senyora de que es tracta d’una proposta marginal ra. Pel que fa als dos primers, recordo que analogia, sinó només equivocitat. En rea- tots els pobles». En aquestes aparicions la perquè només cinc cardenals (ara quatre) el Concili Vaticà II els va fer seus en la litat Maria és la “redimida de la manera «Senyora de tots els pobles» va demanar dels gairebé dos-cents que formen el Col- Lumen gentium i no veig per què hauríem més perfecta”, i és el primer fruit de la que es promulgués el dogma de «Core- legi Cardenalici s’adhereixen plenament de dogmatitzar-los afegint així ulteriors i redempció del seu Fill, únic redemptor de demptora, Mitjancera i Advocada» i va a aquesta iniciativa. inútils problemes al diàleg ecumènic.» la humanitat. Voler anar més enllà em prometre que aquest dogma portaria a Marta Nin BRASIL Nou president d’Ajuda a l’Església Necessitada ROMA.— El pare Joaquín Alliende Luco, dels sacerdots de Schoenstatt, serà president de Solidaritat dels bisbes amb l’associació Ajuda a l’Església Necessitada (AEN) a partir d’octubre. Substituirà el laic suís Hans- els seus germans amenaçats Peter Röthlin, a qui la Congregació vaticana per al Clergat ha acceptat la seva renúncia. El religiós Alliende, d’origen xilè, era fins ara assistent eclesiàstic internacional d’AEN. Un comunicat emès per ITAICI.— Els bisbes brasilers han mostrat la seva solidaritat l’organització catòlica explica que «Röthlin, president internacional des de fa nou anys, ha justificat amb els bisbes amenaçats, que en els darrers mesos i anys han vist la seva renúncia assenyalant que el bon estat de l’associació permet donar via lliure al nomenament d’un com la seva defensa de la població indígena i de la justícia els feia clergue per al càrrec de president, tal com està previst als estatuts. No obstant això, continuarà a objectiu de qui cerca els seus interessos per sobre dels drets humans disposició de l’associació per a determinades tasques». AEN és una associació de dret pontifici sorgida i de la vida. Els prelats assenyalen que «en Crist som un sol amb ells arran d’una campanya d’ajuda llençada el 1947 pel monjo premonstratenc Werenfried van Straaten. i amb les persones a les quals defensen: els pobles indígenes, les dones, Actualment, subvenciona projectes a 140 països. (AICA) els nens i adolescents instrumentalitzats pel tràfic d’éssers humans, venuts per l’explotació sexual i morts per les drogues. També donem Els salesians llencen el «Projecte Europa» suport a la seva defensa del medi ambient que devasten els guanys amb conseqüències nefastes per a la vida humana». Igualment, se solidarit- ROMA.— Entre les línies de treball que va presència nova, al costat dels joves d’avui». fixar el XXVI Capítol General (CG26) de la Pascual Chávez, fent balanç del CG26, va zen amb els altres líders «que treballen pels mateixos ideals de vida Congregació Salesiana, destaca la que s’ha ano- assenyalar tres prioritats per a la congregació: i de justícia arreu del Brasil on els drets humans són constantment menat «Projecte Europa». El rector major dels l’espiritualitat, posant al centre de la vida la Pa- violats i que també pateixen amenaces». salesians, Pascual Chávez, va convidar a repensar raula de Déu i l’eucaristia; la comunitat, com a Els prelats subratllen que «estem orgullosos d’aquests germans i la presència salesiana a Europa per donar un «testimoni d’una forma alternativa de vida al germanes! La persecució de la qual són víctimes dóna proves de servei pastoral més bo als joves. Per això, i entre model imperant», i la missió, especialment en les l’autèntica acció evangèlica de l’Església al Brasil i mostra la les propostes concretes, es buscarà «rejovenir noves fronteres com «l’exclusió, la pobresa, la perversitat que s’ha introduït a la nostra societat, la història de la qual amb personal salesià les inspectories més neces- secularització, la reflexió, la formació i l’educa- està vergonyosament tacada amb la sang d’innocents que han caigut sitades per fer més significatiu i fecund el carisma ció en tots els àmbits». El rellançament de la per causa del seu treball en la defensa dels injustament tractats, salesià a l’Europa d’avui». Així ho va subratllar pastoral i evangelització dels joves, la pastoral oprimits i exclosos. Davant d’això, manifestem la nostra indigna- en el discurs de cloenda del CG26, celebrat a de les famílies, l’atenció als joves més pobres ció! Convoquem tots els cristians i totes les persones que lluiten per Roma del 3 de març al 12 d’abril, i en el qual van i abandonats, han estat altres de les línies que la justícia i per la pau perquè no s’acomodin i no deixin que la participar 232 salesians. Aquesta va ser, precisa- s’han subratllat per al treball de la Congregació consciència s’adormi». En aquest sentit, recorden que «tots som ment, una de les indicacions que Benet XVI va en els propers anys. Sempre, va recordar el responsables de la construcció d’un país just en el qual es respectin assenyalar als salesians, en les paraules que va rector major, «sota el signe de la fidelitat a les lleis i es garanteixi el dret de tothom a una vida digna. La justícia adreçar als capitulars rebuts en audiència, el 30 de l’aliança, ordenant la nostra vida personal, co- i no la violència és la que construeix la pau». Per això, «exigim a les març. El rector major va apuntar que no es tracta munitària i institucional segons els valors de autoritats una investigació seriosa i protecció per als amenaçats. La d’un projecte per al simple «manteniment d’es- l’Evangeli i segons el carisma de don Bosco». seva vida és preciosa per al poble que defensen i per a nosaltres que tructures, sinó un projecte nou per expressar una (Ivicon) ens solidaritzem amb ells. Ja n’hi ha prou de violència!» (C.C.) 1 • maig • 2008 església en el món CATALUNYA CRISTIANA 9

Espanya

dret a la vida”, ja que hi ha dones que volent ser mares se senten assetjades i són El món obrer cristià denuncia la acomiadades pels seus empresaris; la hi- pocresia existent amb el fenomen de la immigració, que és considerada en el mi- mercantilització del treball llor dels casos només segons la necessitat de mà d’obra barata i del fet que els ■ Proposa l’Evangeli com a «projecte de transformació i de felicitat» treballadors immigrants ens resolguin la papereta de tenir cura dels nostres infants MADRID.— Davant del Primer de Maig, Dia internacional del Món i avis, però sense considerar-los iguals en drets amb els nacionals; les dificultats de Obrer i del Treball, els moviments d’Acció Catòlica dedicats a l’evange- les famílies per desenvolupar les funcions lització del món obrer conviden a reflexionar sobre la situació laboral al que han d’exercir per la configuració del nostre país. La Joventut Obrera Cristiana (JOC), les Dones Treballado- mercat de treball actual: la necessitat de res Cristianes (DTC) i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) treballar els dos membres de la parella fora de casa, la flexibilitat laboral, la alerten sobre la deshumanització del món laboral. mobilitat geogràfica, etc. Aquesta deshu- manització de la persona i de la vida dels es de la JOC, les DTC i la GOAC es cultats per accedir al mercat laboral i que, treballadors segons la productivitat eco- Dvalora positivament l’avenç impor- quan ho fan, és a base de jornades laborals nòmica és totalment inacceptable.» tant en el diàleg social entre Govern, inacabables, sous baixos i de treballar en Per això els moviments obrers cristi- empresaris i sindicats, l’increment del situacions de temporalitat i de flexibilitat ans proposen el missatge de l’Evangeli, nombre de llocs de feina, l’augment de la que dificulten els processos d’emancipa- com a «projecte de transformació i de taxa de treball femení, els passos fets ció i la construcció de projectes de futur». felicitat». En aquest sentit, subratllen que vers la igualtat d’homes i dones, així Aquest panorama, denuncien els movi- «volem potenciar una comunitat on l’és- com les mesures per a la integració de ments obrers cristians, es presenta com ser humà sigui el primer, on avanci la dones maltractades i de les persones una cosa normal, quan en realitat és una justícia envers els empobrits, on la políti- que pateixen discapacitat. Això no obs- situació «injusta i deshumanitzadora que ca estigui al servei de donar resposta als tant, els moviments cristians del món genera joves resignats i trencats». problemes que patim. Volem compartir la obrer lamenten que Espanya registri la Altres temes que preocupen són el crei- nostra missió evangelitzadora i renovar el taxa de temporalitat més elevada de tot xement de l’atur, el procés de desaccele- nostre compromís amb les persones i les Europa i «una precarietat laboral que no ració econòmica, la deslocalització d’em- La vida dels treballadors cada cop organitzacions que treballen fidelment per es deshumanitza més. es correspon amb el creixement tan im- preses i la sinistralitat laboral. assolir una forma d’organitzar la societat, portant que ha tingut l’economia en els Com a conseqüència del seu compro- seqüències que perjudiquen greument els on totes les persones puguem ser protago- darrers anys». mís cristià, la JOC, les DTC i la GOAC treballadors i les treballadores: «La per- nistes en la vida social». Aquesta realitat afecta de manera ne- denuncien amb força la mercantilització secució de la maternitat al si de les empre- gativa els joves, «que tenen serioses difi- del treball, que implica un seguit de con- ses, que atempta contra el “principi del Rosa María Jané Chueca

Cap missioner sense «Catalunya Cristiana»

Benvolguts, A la llista veureu quin missioner està subscrit i quin missioner encara no ho està. Si us plau, apadrineu un missioner. MISSIONERS APADRINATS: Francesc C.V. de Cuba, Rafael S.C. de Costa d’Ivori, Ramon V.E. de Tanzània, Elena C.B. de Camerun, Ángel B.P. de Brasil, Joan R.A. de Colòmbia, Josep R.C. de Brasil, Maria Pilar B. de Bolívia, M. Teresa C.O. d’Argentina, Eduard B. de Mèxic. Anna M. A.A. de Bolívia, Raimunda A.Q. de Nicaragua, Josep M. A. S. de Mèxic, Lluís B.D. de Canadà, Teresa M. B.Ll. de Bolívia, Ramon B.P. de Guatemala. M. Remei S. B. de Rwanda, Cristí S.B. de Senegal, Rosa Ll. de Marroc. Josep C. M. de Rwanda, Montserrat C. de Xile. Joan C.S. de Mèxic, Josep M.C.B. de Paraguai, Júlia F.R. de Filipines MISSIONERS PENDENTS: LLOC: Josep Ll. F. M. Mèxic Josep M. O. D. República M. Francesca F. V. Veneçuela Dominicana Miquel G.T. Brasil Miquel O. R. Brasil 208,70 € Josep G. de M. Bolívia Jesús P. B. Honduras 279,89 € Francesca G.F. Mèxic M. Teresa P. S. Perú M. Lluïsa M. H. Perú Montserrat R. B. Argentina M. Teresa M. C. Colòmbia Teresa R. Venezuela Àngel M.B. Paraguai Joan R. C. Cuba Gemma M.C. Rep Dem M. Francisca R. C. Japó del Congo Isidre S.B. Equador Agustina M.C. Xile Mons. Lluís S. Honduras Núria S.S. Equador

Desitjo apadrinar:

NOM DEL MISSIONER......

PAÍS...... Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820 10 CATALUNYA CRISTIANA església en el món 1 • maig • 2008

Espanya

«Vocacions Els mitjans de comunicació, natives, responsabilitat al servei de la veritat de tots» ■ MADRID.— El 27 d’abril es va XLII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials celebrar la Jornada de l’Obra Pontifí- cia de Sant Pere Apòstol, dedicada a MADRID.— El 4 de maig vinent se celebra la XLII mentar les institucions i les iniciatives promogudes per les vocacions natives en països de Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb l’Església en aquesta matèria. Entre les activitats que missió. El lema d’enguany, «Vocaci- diversos objectius: formar les consciències en relació impulsa l’Església espanyola en aquest camp destaquen ons natives, responsabilitat de tots», es referia a aquesta actuació respon- amb l’ús i el desenvolupament dels mitjans de comuni- els cursos de formació en comunicació social, la creació sable, informació, formació i ajuda cació, pregar pels professionals que hi treballen i per la de publicacions religioses i el foment de la presència de solidària als qui han escollit el camí col·laboració econòmica per promoure, sostenir i fo- l’Església en emissores diocesanes de televisió. de la consagració. Els qui estan cri- dats al sacerdoci i a la vida consagra- a Comissió Episcopal de Mitjans de que, «de vegades, la comunicació sembla da, ho són dins de la comunitat cristi- LComunicació Social de la Conferèn- tenir la pretensió no únicament de repre- ana, i és responsabilitat seva ajudar-los cia Episcopal Espanyola ha preparat un sentar la realitat, sinó també de determinar- a discernir la seva vocació, a confor- dossier per a aquesta jornada, en què recull la gràcies al poder i a la força de suggestió mar la seva vida segons els plans de un missatge del Papa titulat Els mitjans de que té». Així, es constata que «els mitjans Déu i a perseverar amb fidelitat en la comunicació social: en la cruïlla entre no es fan servir per a una funció d’informa- vocació rebuda. L’Obra de Sant Pere protagonisme i servei. Cercar la veritat ció adequada, sinó per “crear” els mateixos Apòstol ajuda des del 1922 les voca- per compartir-la, en el qual destaca que esdeveniments». Per això, el Bisbe de Roma cions al sacerdoci i a la vida consagra- gràcies a l’evolució tecnològica, els mit- subratlla que «no tot el que és tècnicament da als països de missió. Són moltes les jans «han aconseguit potencialitats extra- possible és també èticament realitzable». vocacions que n’han rebut suport en ordinàries». En aquest sentit, subratlla Per a Benet XVI, en el sector de les aquests més de vuitanta anys. L’any l’aportació «al flux de notícies, al coneixe- comunicacions també «estan en joc dimen- passat, per exemple, només des ment dels fets i a la difusió del saber», així sions constitutives de l’ésser humà i de la d’Espanya es van enviar ajudes a 35 com la seva contribució a l’alfabetització, seva veritat. Quan la comunicació perd les països, amb un total de 2.902.894,44 la socialització i el desenvolupament de la arrels ètiques i eludeix el control social, euros. Aquestes sumes es recapten democràcia i del diàleg. Benet XVI posa en acaba per oblidar la centralitat i la dignitat a partir de la celebració de la jorna- relleu que els mitjans no únicament s’han inviolable de l’ésser humà, i corre el risc da en parròquies i comunitats cris- de fer servir per difondre les idees, sinó d’influir negativament sobre la seva cons- tianes, a través d’herències i lle- que també «poden i han de ser instru- ciència i les seves opcions, condicionant gats, i amb els donatius al llarg de ments al servei d’un món més just i així, en definitiva, la llibertat i la vida tot l’any per donar suport a beques solidari», i denuncia la comunicació que mateixa de les persones. Precisament per per a la formació d’un seminarista. busca «fins ideològics o la venda de això és indispensable que els mitjans de Cartell de la jornada d’enguany. Les Obres Missionals busquen in- productes de consum mitjançant una pu- comunicació social defensin amb zel la tensificar aquest últim canal de su- blicitat obsessiva». persona i en respectin plenament la digni- És una tasca que ens correspon en certa port material a les vocacions en paï- Segons el Pontífex, «amb el pretext de tat». D’aquí es fa necessària una «info- manera a tots, perquè en aquesta època de sos de missió. S’ha fixat la beca representar la realitat, tendim a legitimar i ètica». globalització tots som usuaris i alhora ope- completa que cobreix la formació d’un imposar models distorsionats de vida per- En un altre punt del missatge indica que radors de comunicacions socials». seminarista en 2.000 euros. Se sap sonal, familiar o social». A més, per ampli- cal evitar que els mitjans de comunicació El Papa acaba l’escrit assenyalant que que aquesta quantitat no cobreix totes ar l’audiència de vegades «no dubtem a es transformin en «megàfon del materialis- «l’home té set de veritat, cerca la veritat. les necessitats d’aliment, allotjament, recórrer a la transgressió, a la vulgaritat i a me econòmic i del relativisme ètic (…). Al (…) La veritat que ens fa lliures és Crist, vestit i formació d’un seminarista la violència». De la mateixa manera, alerta contrari, poden i han de contribuir a donar perquè només Ell pot respondre plenament durant els seus sis anys de seminari sobre el fet que «es proposin i sostinguin a conèixer la veritat sobre l’home, defen- a la set de vida i d’amor que hi ha en el cor major, però vol ser un complement al models de desenvolupament que, en lloc de sant-la davant dels qui tendeixen a negar-la humà. El qui ho ha trobat i s’apassiona pel gran esforç que fan les diòcesis dels disminuir l’abisme tecnològic als països o destruir-la. (…) La recerca i la presenta- seu missatge experimenta el desig inconte- països de missió per donar suport a les pobres i rics, l’augmenten». Benet XVI ció de la veritat sobre l’home són la vocació nible de compartir i de comunicar aquesta vocacions nascudes a les seves comu- considera que vivim davant d’una cruïlla i més elevada de la comunicació social. (…) veritat». (C.C.) nitats. (OMPRESS)

Jorge Otaduy, president de Càritas ajuda l’Índia davant del suïcidi l’Associació Espanyola de Canonistes de camperols sense recursos PAMPLONA.— El professor de la Uni- MADRID.— Des del 1997, almenys situació més vulnerable a l’estat d’Andra versitat de Navarra, Jorge Otaduy, ha estat 25.000 grangers s’han suïcidat a l’Índia, Pradesh, al sud-est del país. Els beneficiaris nomenat president de l’Associació Espa- víctimes de la desesperació provocada pel seran un total de 5.410 camperols de les nyola de Canonistes per als quatre anys vi- col·lapse de les seves explotacions a causa, diòcesis de Khammnam, Adilabad, Hyde- nents. L’Associació aplega gairebé cinc-cents entre d’altres raons, de l’acumulació de rabad, Warrangal i Cuddapah. Juntament canonistes espanyols, que representen totes crisis naturals successives i de l’ús inade- amb Càritas espanyola, aquest pla compta les àrees d’activitat relacionades amb la cièn- quat de la terra conreable, cosa que desem- també amb la col·laboració de les Càritas cia jurídica eclesiàstica: jutges i col·laboradors boca en uns nivells d’endeutament insu- d’Austràlia, Àustria, Alemanya, Irlanda de Tribunals Eclesiàstics, advocats, profes- portables per a les seves economies desfetes. i Bèlgica. El pla d’intervenció proposat sors de Dret canònic i de Dret eclesiàstic de A la vista d’aquestes dades, Càritas Índia per Càritas Índia inclou cinc sectors d’ac- l’Estat d’universitats públiques i de l’Esglé- ha posat en marxa en diversos estats un pla tivitat: desenvolupament agrari sosteni- sia, docents de seminaris i d’altres centres de xoc ambiciós adreçat a incidir en les ble; capacitació sobre explotació de ter- superiors, així com membres de les Cúries causes d’aquesta situació i oferir alternati- res conreables; aprofitament de recursos diocesanes espanyoles. Jorge Otaduy és pro- ves viables a les comunitats agrícoles més hídrics per a ús agrícola; subministrament fessor ordinari de Dret eclesiàstic de la Uni- afectades per aquest fenomen. Càritas es- de llavors, fertilitzants, equips i maquinària versitat de Navarra, director de l’Institut Martín panyola ha decidit oferir el seu suport eco- agrícola; formació en tècniques agrícoles; i de Azpilcueta del centre acadèmic i membre nòmic a aquest projecte. Per això, destinarà organització de cooperatives. S’hi afegeix de la Comissió assessora de la Junta episcopal una partida de 197.000 euros a finançar un un programa d’ajuda psicosocial a les co- d’afers jurídics de la Conferència Episcopal programa de capacitació en tècniques munitats rurals on es desenvolupa el pro- Espanyola. (C.C.) Jorge Otaduy. d’agricultura sostenible per als grangers en jecte. (C.C.) 1 • maig • 2008 veu dels pastors CATALUNYA CRISTIANA 11

Lluís Martínez Sistach Paraula i vida Cardenal, arquebisbe de Barcelona Els mitjans de comunicació i la realitat

vui experimentem un riquíssim avenç en l’amplís- representar la realitat sinó de determinar-la gràcies al infoètica, de la mateixa manera que hi ha la bioètica en Asim camp dels mitjans de comunicació social. Són poder i la força de suggestió que té.» El Papa constata, el camp de la medicina i de la investigació científica les noves tecnologies que evolucionen molt ràpidament. per exemple, que pel que fa a alguns esdeveniments els sobre la vida. L’impacte d’aquests mitjans en la vida de les persones mitjans no s’utilitzen per a una adequada funció informa- Cal dir també que els mitjans confessionals cristians planteja interrogants ineludibles i espera decisions i tiva sinó per crear els esdeveniments mateixos. o els mitjans d’inspiració cristiana haurien de ser els respostes inajornables. El paper que els mitjans de comu- En el sector de la comunicació social estan en joc primers que donessin testimoniatge d’aquest sentit ètic nicació han adquirit en la societat cal considerar-lo com dimensions constitutives de l’ésser humà i de la seva amb fidelitat als postulats de l’humanisme cristià i de la una part integrant de la qüestió antropològica. Per això és veritat, de manera semblant al que passa en el camp de la moral cristiana, complint l’ideari que s’han donat sense interessant examinar quina concepció i valoració de la vida humana, del matrimoni i la família, i en l’àmbit dels contradir-lo amb determinades actituds poc ètiques i poc persona humana promouen determinats mitjans i els grans temes contemporanis sobre la pau, la justícia i la cristianes. missatges que difonen. tutela de la creació. El lema de la Jornada Mundial de les Comunicacions El passat 24 de gener, festa de Sant Francesc de Sales, Quan la comunicació perd les seves arrels ètiques i Socials d’enguany és «Els mitjans al servei de la veri- el Sant Pare publicà un missatge glossant el lema de la eludeix el control social, acaba oblidant la centralitat i la tat.» Jesús va dir: «Coneixereu la veritat i la veritat us Jornada dels Mitjans de Comunicació d’aquest any. dignitat inviolable de l’ésser humà i corre el risc d’incidir farà lliures.» Per això, oferir la veritat en els mitjans D’aquest missatge m’ha impressionat especialment una negativament sobre la seva consciència i les seves contribueix a assolir la llibertat. També és molt ne- afirmació que fa referència directa a la relació entre els opcions, condicionant així la llibertat i la vida mateixa de cessari assolir un discerniment crític davant de certs mitjans de comunicació i la realitat. Benet XVI afirma: les persones. missatges mediàtics que fàcilment tendeixen a mani- «Avui, de manera cada vegada més marcada, la comuni- Amb raó, Benet XVI fa seu el pensament d’alguns pular la persona i a determinar els seus criteris i els cació sembla tenir de vegades la pretensió no sols de experts en comunicació que han dit que cal també una seus comportaments.

Jaume Pujol Balcells Als quatre vents Arquebisbe de Tarragona i Primat Els mitjans al servei de la veritat

l diumenge 4 de maig celebrem a l’Església la XLII cació social no és nova. Per exemple, en el decret del fa als continguts de consciència, objecte de la mateixa EJornada Mundial de les Comunicacions Socials. concili Vaticà II Inter mirifica, a la instrucció pastoral comunicació. I això val tant per a l’Església com per als Amb aquest motiu el papa Benet XVI ha publicat un Communio et progressio de la Comissió Pontifícia per als mitjans de comunicació social. missatge amb un títol molt suggeridor: Els mitjans: a la Mitjans de Comunicació Social, i a l’encíclica Mater et Sovint —massa sovint— també fa la impressió que hi cruïlla entre protagonisme i servei. Cercar la veritat per magistra del papa Joan XXIII, la comunicació és anome- hagi una mena de tibantor entre l’Església i els mitjans de compartir-la, en què, entre altres coses, recorda «la impor- nada «social» en el sentit que és apta per a establir comunicació social, com una desconfiança mútua. Penso tància del paper que aquests instruments tenen en la vida de relacions entre grups socials i individus, i això en dimen- que aquesta desconfiança és fruit d’un desconeixement les persones i de la societat. En efecte, no hi ha àmbit de sions, si més no potencialment, planetàries. A més, l’Es- també mutu, que a la nostra arxidiòcesi estem intentant l’experiència humana —encara més si considerem l’ampli glésia sempre ha tingut present la importància dels mit- superar amb moltes accions conjuntes. Per exemple, fenomen de la globalització— en què els mitjans no s’hagin jans de comunicació social, malgrat que moltes vegades recordem afectuosament les trobades amb la premsa el convertit en part constitutiva de les relacions interpersonals no se n’hagi sabut fer un ús adequat. dia de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, un i dels processos socials, econòmics, polítics i religiosos». Els requisits fonamentals de la comunicació social són espai on poder parlar i intercanviar punts de vista de Recomano la lectura d’aquest missatge pontifici — la sinceritat, l’honradesa i la veracitat, als quals també manera distesa. També tenim projectades diverses activi- que podeu trobar a l’apartat de «Documents», subapartat caldria afegir la competència. Els tres primers són im- tats per a donar a conèixer properament als professionals «Santa Seu» del web del nostre arquebisbat prescindibles per a qualsevol relació humana i fonamen- dels mitjans de comunicació social la realitat eclesial. (www.arquebisbattarragona.cat)—, ja que són unes re- tals a l’hora d’emetre i de difondre el missatge, el qual ha En qualsevol cas, demanem a Déu que l’Església sàpiga flexions que poden aportar molta llum al que haurien de de ser una valoració de la dignitat de la persona en totes fer arribar el seu missatge de manera clara i entenedora i que ser els mitjans de comunicació social. El recomano a les seves dimensions: materials i espirituals, sense mani- els mitjans de comunicació social sàpiguen fer-se ressò tothom, però molt especialment als periodistes i als pulacions. Pel que fa a la competència, un professional de d’aquest missatge, sense deformacions. Al cap i a la fi, educadors, entenent com a tals els pares i professors. la comunicació ha de ser competent tant a nivell tècnic Església i mitjans de comunicació estan al servei de la La preocupació de l’Església pels mitjans de comuni- com en l’aprofundiment i en la responsabilització pel que Veritat.

La Bona Notícia també a internet

www.catalunyacristiana.com

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 12 CATALUNYA CRISTIANA 1 • maig • 2008 opinió

Punt de vista A propòsit de... Nuria Chinchilla i Maruja Moragas, P-J Ynaraja professores de l’IESE * Capellà del Montanyà ([email protected])) Calamarsa, El triangle de la conciliació rosada i gebrada

través de la docència que des de fa anys portem a d’un triangle imaginari en constant evolució i interrela- n fenomen paral·lel a la neu, que es produeix en A terme a les aules de l’IESE, estem en contacte ció. Cadascú de nosaltres som el punt d’intersecció on Ucircumstàncies climàtiques diferents, és la ca- permanent amb directius i empresaris. Sovint hi trobem s’uneixen les tres bisectrius dels seus angles. Aquest lamarsa. Físicament és aigua en estat sòlid, de mane- exemples de trajectòria integrada, equilibrada i exitosa; triangle és dinàmic, es mou en totes direccions segons les ra que en algun cas, i vist de lluny, les podem arribar però també, cada vegada amb més freqüència, hi trobem decisions que cada persona pren o no pren en els tres a confrondre, però si ens hi apropem, les diferenci- persones amb grans èxits professionals i amb uns fracas- àmbits. Família, empresa i societat ens influeixen a través arem sense cap problema. Els innocents cristalls de sos familiars i personals espectaculars. Han valorat l’èxit de l’aire que hi respirem, però també nosaltres podem neu, lleugers i bells, són completament diferents de només en l’acompliment professional. Això ens va por- influir en la seva millora si som conscients que el que fem les boletes de calamarsa, projectils petits, que fan tar, ja fa deu anys, a iniciar l’estudi dels diferents factors —i el que no fem—, té efectes expansius. tant de mal a les fulles de les plantes que sembla que que incideixen en aquesta relació difícil i com re-conci- Avui dia busquem estar ben preparats per afrontar els hagi passat una plaga de llagostes. És una cosa ben liar-los. reptes professionals en un entorn cada vegada més com- seriosa, penseu que el Déu d’Israel va castigar els Ens va cridar particularment l’atenció el resultat d’un petitiu. Aprenem matèries que afecten el nostre exterior egipcis amb calamarsa i llagostes, com ens diu estudi que vam fer el 2002 al i que, moltes vegades, no l’Èxode (9,22). Aquest fenomen era poc conegut a Centre Internacional Feina i afecten l’interior. Per mol- Egipte, no així a Israel, on a l’hivern cau de tant en Família de l’IESE, juntament tes tècniques que apren- tant cada any. A la Bíblia, on s’esmenta la calamarsa, amb el Departament de Ben- guem, cal que canviem el no diu que és una cosa bona. Com en el cas de la estar i Família. La mostra, nostre interior perquè ser- tempesta, la pedra no cau mai en silenci. (La pedra formada per parelles on tre- veixin per a alguna cosa, ja és una altra manera d’anomenar-la.) Generalment, ballaven tots dos, incloïa un que no hi ha res que servei- sempre arriba amb pluja, però, quan cau seca, el seu total de 10 mil professionals xi per conèixer totes les re- poder destructor és encara pitjor. A més de trencar (cinc mil famílies). La sor- ceptes sobre eficàcia orga- les plantes, trenca els coberts i, si les pedres són presa va ser constatar que el nitzativa i gestió del temps grosses, pot causar lesions a la persona que la pateix. primer fre per a la concilia- personal si no sabem cap a Si bé, com es va dir, sempre és dolenta, en algun ció no són els factors externs on anem. A més, a ningú no moment acompanya, per donar més relleu i poder, a (horaris, polítiques d’empre- li agrada ser dirigit per algú la presència divina, com a Ap 11,19. Se’n parla 34 sa, etc.) sinó la manera per- que no sap cap a on va. vegades. sonal d’afrontar i de combi- Peter Drucker, gran guru El gel és conseqüència de l’aigua adormida als nar feina-família i vida de la ciència del manage- bassals i als llacs, o que la neu s’ha començat a personal. ment, en els últims anys de fondre i han arribat vents frescos que immobilitzen En la nostra vida diària hi la seva vida afirmava: els corrents d’aigua. El glaç també és dolent. Se ha problemes de conciliació, però, una persona que sap «Avui ensenyo, abans que res, com gestionar-nos nosal- salva d’una condemna total el que es forma decora- conciliar, té una vida personal, familiar, social i professi- tres mateixos.» tivament i penja de les parets o barbacanes. Les onal que funciona de manera global, no de manera frag- El que no canvia mai, ni a través dels segles ni en pannes, juntament amb el glaç, són convidades a mentada. No tenim dues o tres vides paral·leles i identitats geografies diferents, és la nostra configuració interna i el beneir el Senyor en el càntic del llibre de Daniel diferents, sinó que som una única persona. Estarem seu funcionament. Coneixent-la ens entendrem més bé i (3,69). equilibrats només en la mesura que integrem els diferents sabrem com dirigir-nos nosaltres mateixos i els altres, i A aquests grans espectacles de la naturalesa els àmbits en la nostra vida. Aleshores, podrem tenir famíli- així millorarem el nostre entorn. Aleshores és quan serem acompanyen dos fenòmens modestos, són dues do- es, empreses i societats equilibrades i sanes i, per tant, els amos del nostre destí. nes que tenen la gràcia de totes les noies. Es tracta de productives i fructíferes. Per això, la conciliació és tan la rosada i de la gebrada. important. * Extractes del llibre «Dueños de nuestro destino: cómo La rosada és suau com el petó d’un infant. Al Família, empresa i societat constitueixen els vèrtexs conciliar la vida profesional, familiar y personal» desert, la temperatura nocturna baixa molt a la nit, cosa que provoca la condensació de la humitat en qualsevol superfície, i permet la vida de les plantes Saber escoltar que, d’altra manera, moririen de set. Si bé es tracta Joan Guiteras i Vilanova d’una cosa sempre bona, la seva existència és efíme- ra. Totes dues característiques són percebudes per la Bíblia, fenomen del qual es fa ressò 47 vegades. Si bé el salm 133,3 diu que la benedicció de Déu L’autèntica i la falsa amistat s’assembla a la rosada de l’Hermon, reconeix en altres llocs com a Osees 6,4 que és efímera, o en l llibre del Siràcida o Eclesiàstic tracta moltes vega- fàcilment pot esdevenir enemic. Hi ha l’amic que ho és altres llocs s’apropia de la seva petitesa, i la compara Edes de l’amistat, de manera que no hi ha cap altre mentre les coses ens van bé, que se’ns apropa mentre amb el món, que també ho és (Saviesa 11,22). llibre de l’Escriptura que s’hi refereixi de manera tan tenim un determinat càrrec, que pot fer la impressió que és Quan la condensació de la humitat té lloc en un extensa. Les persones solem tenir experiència del valor de com tu mateix, però que, si ets humiliat, «t’anirà en contra ambient gèlid, es forma a terra i a les teulades un tel la veritable amistat. Em refereixo a l’amic que ha estat, en i s’amagarà perquè no el vegis». blanc que, si és espès, s’assembla a la neu, és la realitat, com un germà. L’amic confident a qui pots Després d’indicar que cal allunyar-se dels enemics i germana gebrada. L’esclafit que sentim quan la recórrer per exposar-li una pena, explicar-li un triomf, d’anar alerta amb els amics, l’Eclesiàstic entona una trepitgem és molt diferent del de la neu, aquest és requerir-ne un consell o, en moltes ocasions, esperar-ne esplèndida lloança al bon amic. «Un amic fidel és un molt més cristal·lí. Si la trepitgem al matí, no rellis- que simplement t’escolti. Vaig tenir un amic que va ser per refugi segur: qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel ca, i la seva presència denota que el rigor de la gelada a mi com un germà. Puc assegurar que la seva mort no es compra a cap preu, és inestimable el seu valor. Un nocturna ha estat rebaixat per la presència d’humitat. m’afectà molt i que, encara ara, el trobo a faltar en moltes amic fidel és un elixir de vida que el Senyor farà trobar als Els pagesos temen les «gelades negres», aquelles ocasions. seus fidels. Qui venera el Senyor orienta bé la seva que no es veuen, però que són tan fredes que destros- L’Eclesiàstic, en el capítol 6,5-17, descriu «l’autèntica amistat, perquè, tal com és ell, és el seu amic.» sen tota la collita. i la falsa amistat». Es tracta d’un esplèndid i assenyat text L’amistat és també un valor evangèlic. El primer A causa de la seva aparició i desaparició fugaç, la bíblic. L’autor sagrat adverteix com el parlar afable afavo- dijous sant de la història el Senyor va dir als apòstols: «Ja Bíblia, que l’esmenta set vegades, diu que Déu reix les bones relacions. Recorda que el bon amic conse- no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu sembra la gebrada, o que no cal tenir-ne por, ja que ller té la proporció d’un entre mil. Demana lentitud per amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer aviat desapareix i convida, juntament amb la neu, a fer-se un amic. Alerta sobre l’amic de conveniència, que tot allò que he sentit del meu Pare.» beneir el Senyor. 1 • maig • 2008 opinió CATALUNYA CRISTIANA 13

Finestra a la vida Signes d’avui Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana ([email protected]) «Pensanting» Problemes interns

’un temps ençà s’han posat de moda un avís: el pis es posa a la venda i, o bé el ls partits polítics evidencien, pràcticament sense excepció, problemes interns, Dels gerundis en anglès i els fem servir compra —cosa impossible— o han de fer Eque sorgeixen del conflicte entre líders o de la confrontació entre projectes. per a moltes coses, tant per a paraules arranjaments i n’haurà de pagar més del El PSC-PSOE, tot i tenir el poder en tots els àmbits possibles, culmina la seva lluita britàniques autèntiques, com per a les in- doble si vol quedar-s’hi. Naturalment, co- interna en arraconar el sector català, després de la defenestració de Maragall ventades, com «Vueling», la companyia mença un calvari per a aquella dona. Men- portada a terme per Montilla i el seu sector. Però, a la vegada, augmenten en catalana de vols. tre que per a l’amo el gerundi mòbing és progressió geomètrica les tensions amb Zapatero, disgustat amb la reedició del Quan les immobiliàries o els amos dels atemporal, perquè quan acabi amb aquella tripartit, sense parlar encara de l’Estatut. CiU manté la coalició, tot i que es mostra immobles creen una situació angoixant en dona començarà amb una altra, per a la incapaç de silenciar la tensió, que es repeteix cíclicament, entre Artur Mas y Josep llogaters antics amb baixos recursos econò- pobra inquilina el rellotge va molt de pres- Antoni Duran i Lleida. Les quotes de representativitat i la lluita per la postura mics, diem que fan mòbing. Quan parlem sa i amb un termini determinat. Comença davant del nacionalisme, versió sobiranista o no, són temes sense resoldre. Viure d’assetjament laboral, també fem servir la aleshores, ben angoixada, la recerca d’un paraula mòbing. Quan a l’escola els com- habitatge pel qual li demanen més del en l’oposició sense cap àrea de poder és molt dur. ERC ha aguditzat la seva sensació panys d’una víctima escollida entre ells li fan doble del que paga ara, nòmina que no té, d’inestabilitat i els ganivets volen amb total cruesa. Josep-Lluís Carod-Rovira i la vida impossible, li estan fent bullying... aval bancari, que no el pot aconseguir, i uns Joan Puigcercós capitanegen entre ells la lluita oficialista però altres veus com la I així, a base de gerundis, construïm no quants mesos d’avançament. de Joan Carretero o d’Uriel Bertran representen alternatives de la base. Des del tant un vocabulari com un estil de vida. I és que les immobiliàries i els amos dels primer tripartit, ha donat prioritat a l’eix esquerra-dreta per sobre de l’eix El gerundi és un temps verbal parado- pisos han trobat un negoci rodó per als nacionalista. Els resultats electorals han estat aclaridors i punitius. El PPC, després xalment atemporal. Vol dir això que es pot turistes que no volen gastar gaire en un de la desaparició de Josep Piqué, ha col·locat Daniel Sirera, però Montserrat donar durant un temps sense límit i sense hotel de luxe. Poden llogar un d’aquests Nebrera pretén apoderar-se de les regnes del poder. El projecte polític conservador compromís d’horari. No determina res. I pisos per uns quants dies i deixar-lo buit ofereix dues versions contraposades: l’enfrontament amb Catalunya o un apropa- això, a l’home i a la dona de les nostres per a uns altres turistes que el llogaran ment a la sensibilitat catalana. ICV està devorada pels seus fantasmes quan societats, els escau. durant uns altres dies o caps de setmana. contradiu els seus objectius polítics amb les seves accions de govern (trans- Avui m’he posat a filosofar una mica al L’amo pot arribar a treure d’aquell pis vasaments, forces de seguretat...). L’enfrontament recent entre el conseller voltant d’aquestes paraules de moda que es quatre o cinc vegades més del que trauria Baltasar i els militants de Tarragona n’és una bona mostra. Els més beneficiats per van afegint als nostres diccionaris, tant en d’uns inquilins fixos, i més d’aquests de l’existència d’ICV són els socialistes perquè, com que tenen un grup més a castellà com en català. renda antiga. l’esquerra, els situa més al centre. Ciutadans, irrellevant, ha tingut les seves pròpies Conec uns quants gerundis d’aquests Déu meu, aquests gerundis que canvien tensions. que fan patir. Un d’aquests el tinc tan a la vida de les persones! A Espanya, Zapatero no ha paït la situació catalana. Des d’aquí, s’han valorat prop que gairebé cada dia en conec algun Hi pensava i m’ha vingut a la memòria els 25 diputats del PSC-PSOE com a determinants per al seu triomf, però des de cas. És el del mòbing. Els carrerons de un gerundi que també va canviar la meva Madrid es creu que el pacte del tripartit ha perjudicat la seva victòria a la resta. Al Ciutat Vella es posen de moda i és estrany manera de pregar. El dia que t’adones que PSOE, els problemes procedeixen de la perifèria. Rajoy, en canvi, treu la seva força el dia que no hi veig uns quants executius la relació amb Déu és «tractar d’amistat, de la perifèria (València, Andalusia, Galícia...) i les tensions provenen del centre estant tractant voltant i fent fotografies als habitatges. moltes vegades a soles amb polític (Esperanza Aguirre, conscient del seu pes electoral) i de l’imperi mediàtic Normalment, són habitatges molt antics i qui sabem que ens estima», canvia també (El Mundo i la COPE). Però, tant per a Zapatero com per a Rajoy, Catalunya estan vells i deteriorats. Al principi em la teva relació amb els germans. «Estant» i representa un conflicte sense resoldre. Per a Zapatero, el que guanya a Catalunya preguntava què hi podien trobar. Després «tractant» són dos gerundis que no tenen me n’he assabentat. Casos com aquests, límit de temps perquè, en aquest sentit, ho perd a Espanya. Per a Rajoy, el que perd a Catalunya ho guanya a Espanya. que conec molt bé, es multipliquen: una abasten tota la vida. El nacionalisme català i el nacionalisme espanyol presenten un diagnòstic pobra dona vídua, o soltera amb dos o tres En una societat on manquen aquests oposat. PSOE i PP, tot i les grans divergències, conflueixen en la defensa sense fills, fa temps que viu on ja vivien els seus valors humans tan pregons, les nostres fissures del nacionalisme espanyol. No passa el mateix en el nacionalisme català, pares. Paguen una renda molt limitada, relacions es poden arribar a fer malbé, i és fragmentat a causa de l’enfrontament dels seus màxims representats: CiU i ERC. d’acord amb l’antiguitat del lloguer i, en la aleshores quan aquests gerundis que ens La seva fragilitat augmenta perquè el nacionalisme espanyol imperant no dóna mesura de les seves possibilitats (les d’un hem inventat no creen relacions d’amor, mostres de feblesa i a sobre gaudeix de tots els ressorts del poder. La pèrdua petit sou o d’un PIRMI). Un bon dia reben sinó d’interessos egoistes. creixent del pes específic de Catalunya és una conseqüència fàcil de detectar. Cal que ens preguntem sobre la incidència que tindrà en el panorama polític català i espanyol la solució que es doni als problemes interns de cada partit. Fins Zoom quan serà capaç el tripartit de resistir a les inconsistències entre els seus compo- Carme Munté nents? Fins ara, l’ànsia de poder actua de ciment integrador, però les discrepàncies sorgeixen de manera quotidiana. Zapatero, d’altra banda, voldria gaudir d’un soci estable, però la situació catalana li ho posa difícil. Caldrà que estiguem a l’aguait als moviments que es produeixin en els propers mesos, especialment en els congressos previstos en la majoria dels partits.

CATALUNYA CRISTIANA BUSCA Corrector/a de català i castellà per al període agost-desembre 2008

REQUISITS: Llicenciatura en Filologia Catalana o Hispànica Nivell K de correcció de textos en català

Les pluges de les darreres setmanes han caigut com aigua beneïda damunt de les terres eixutes per tants dies de sequera i han donat uns dies de treva a l’alerta vermella davant de la manca d’aigua S’ofereix contracte de 40 hores setmanals dels nostres pantans. Les pregàries que des de totes les esglésies del nostre país s’han enlairat al cel demanant aigua han estat novament escoltades. També el cardenal Lluís Martínez Sistach va Els interessats podeu enviar el currículum al setmanari Catalunya demanar oracions per la pluja: «Per la pluja, que ha de portar l’aigua que la nostra societat necessita: Cristiana, c/ Comtes de Bell-lloc 67-69, 08014-Barcelona, o per que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres.» correu electrònic a [email protected] 14 CATALUNYA CRISTIANA opinió 1 • maig • 2008

CARTES DEL EL CONSULTORI LECTOR ■ Amèrica i el Papa tra vegada el noi calculador, seductor i PREGUNTES I RESPOSTES intel·ligent competeix amb les noies de SOBRE DOCTRINA I MORAL La societat nord-americana, cada sensualitat provocativa que acaben al pel Dr. Joan vegada més procatòlica, a diferència llit, fruit dels embolics del galant mas- Antoni Mateo de l’europea, destaca per la llibertat gim pel bon gust. clista, al marge de l’enemistat que els amb la qual expressa els seus senti- Potser es parteix de la base que els separava. Estereotips que criden l’aten- ments religiosos, sense embuts ni ver- espectadors són freds, que no tenen ció en un món en el qual la dona tendeix Absolució, sí o no? gonya, i practica les seves creences imaginació o que són de cartró pedra. a fer-se valorar més per les seves capa- De veritat creuen que aquestes coses citats que per la seva anatomia. amb convenciment. El 78% va un cop —La meva consulta és aquesta: si contí- per setmana als oficis religiosos, el no repercuteixen al carrer? La manera nuament reincideixo en les meves faltes 74% té una imatge favorable de Benet de canalitzar l’agressivitat és perso- CLARA JIMÉNEZ greus, comeses, especialment, amb la XVI i el 50% creu que cal pregar un nal, però no sempre innòcua: agressi- Múrcia llengua, està bé que els meus confessors cop al dia. No obstant això, molts ons, violacions, maltractaments... Els no em vulguin donar l’absolució, adduint rectors catòlics no estan a l’altura dels informatius —també en l’àmbit cultu- ■ Tergiversar la realitat seus feligresos i es formen una moral ral— semblen cròniques de succes- que no hi ha un penediment sincer? allunyada de Roma en anticoncepció, sos. Tampoc no ens ajuden a educar. Tot recordant els 23 religiosos —Fa poc, responent una consulta so- bre la confessió dels infants, vaig recollir divorci o relacions prematrimonials. assassinats, els 273 màrtirs fejocistes unes paraules sàvies de Benet XVI a un Però, el Papa ha estat rotund. És millor VISITACIÓN BERNAL LÓPEZ i el meu pare, polític torturat a la txeca grup de nens i nenes de Primera Comu- pocs sacerdots bons que molts de do- Barcelona de Sant Elies i assassinat al costat del nió. Una nena li va preguntar una cosa lents, va dir. bisbe «Uralita» (denominació empra- ■ semblant a aquesta que vostè planteja, Noies «Bond» da per la FAI), vull fer constar la més sobre el sentit de confessar els pecats que MARÍA FERRAZ seriosa protesta per l’exposició de Barcelona sempre fem. Deia el Papa: «És veritat que Una ucraïnesa i una anglesa es cartells republicans a Montserrat, que els nostres pecats són gairebé sempre els ■ perfilen com a properes noies «Bond». ens van empudegar la rereguarda du- mateixos, però netegem casa nostra, les L’estètica del que és Dones atípiques, dures i destres amb rant la persecució religiosa dels anys nostres habitacions, ben bé un cop per correcte les armes, principalment la de la se- 1936-1939. Protesta que faig extensi- setmana, encara que la brutícia sempre ducció, s’erigeixen com a ens desitja- va als mitjans «desinformatius» que sigui la mateixa, per viure en un lloc net, La posada en escena de nombroses bles sexualment i, no només per a han aprofitat l’oportunitat per tergi- per tornar a començar.» Que en prenguin obres de teatre, òperes o musicals en James Bond, sinó per a la gran majoria versar la crua realitat. Subscric tot nota aquests confessors zelosos dels quals els quals abunda el material excitant, de públic masculí que les anirà a veu- això, als meus 96 anys i en qualitat de vostè em parla i que Déu vulgui que en el o gairebé pornogràfic, degenera en re. La llei d’Igualtat sembla que aquí militant actiu fejocista. seu judici no siguin tractats de la mateixa costum. M’han dit, no m’ho puc creu- no pertoca, sinó que elles ostenten el manera que ells tracten els pobres peni- re, que proliferen més a Barcelona. seu atractiu físic per guarnir la pel- GENÍS DE TERA i TEIXIDOR tents. Jo crec que per a un sacerdot és Pot ser cert; últimament no ens distin- lícula i enganxar l’audiència. Una al- Badalona tremendament dolorós no poder donar l’absolució (que no és el mateix que ne- gar-la). Però això només passa comptades El problema de l’aigua vegades i n’hem d’entendre el sentit. Si un penitent manifesta no tenir pro- ■ On queda el concessió de xarxes per aprofitar els davant d’aquesta situació anuncia- pòsit d’esmena i vol seguir en una situació «Compromís excedents dels regants va ser un pro- da? On són les seves capacitats de de pecat, no hi ha contrició veritable i, per jecte de CiU del 2002, previ al Pla decisió per cercar professionals ex- tant, el confessor no pot donar una abso- per l’Ebre»? Hidrològic Nacional. perts en aquests temes? Què hem fet lució que mancaria de valor. Seria un En aquells dies el tripartit va fer per preveure canalitzar i conservar engany al penitent i una irresponsabilitat «Les paraules se les emporta el un escarni del projecte; avui, els la riquesa que teníem d’aigua, i evi- greu per part del confessor. Ara bé, jo crec vent.» Aquesta és la conclusió a la mateixos hi donen suport com una tar-ne al màxim la pèrdua? que no podem adduir falta de penedi- qual podem arribar després de co- bona solució. Després ens dema- La manca d’aigua a Catalunya, ment sincer a causa de la reincidència en nèixer la incoherència del tripartit nen que creguem en els polítics. És hem llegit, costarà 44 milions d’eu- les faltes. No es tindria en compte la català. El mateix dia que es reunien possible que el que ahir era perni- ros cada dos mesos. Si Catalunya és feblesa de la nostra naturalesa i el poder Montilla (president de la Generali- ciós avui sigui la millor solució? deficitària segons els nostres polí- despòtic de les passions alimentades pels tat) i Elena Espinosa (flamant mi- Senyors del tripartit, on queda «el tics, aquestes despeses extra, on ens vicis. Més aviat el confessor sempre ha nistra de Medi Ambient), es publi- compromís per l’Ebre», o això no portaran? Crec que un excés de po- d’acollir i encoratjar i s’ha d’alegrar que cava a Catalunya que les formacions és un transvasament? lítics a «pensar» porta la nostra un penitent confessi humilment una ve- que donen suport al tripartit justifi- Catalunya a la fallida a causa d’un gada i una altra les mateixes faltes, ja que XUS D. MADRID quen que s’hagi imposat, finalment, excés de despeses i per manca d’ac- això ja suposa una pesada càrrega de Palamós l’opció del minitransvasament de ció eficaç. vergonya en constatar que caiem en el l’Ebre. mateix una vegada i una altra. Cal confiar També aquest mateix dia, en un ■ Aigua ASUNCIÓN VILLALONGA en la força de la misericòrdia de Déu i potser, en casos com el seu, en una tasca mitjà català es va publicar una foto- Barcelona grafia d’una manifestació, de l’any Fa anys vaig tenir l’oportunitat de direcció espiritual que ajudi a adonar- 2001, contra «el transvasament de d’assistir a unes conferències el tema ■ Pregària per l’aigua se de la gravetat de les faltes i de les seves l’Ebre». La manifestació l’encapça- de les quals era el canvi climàtic. Hi conseqüències terribles. I si convé, el con- fessor ha d’imposar penitències saluda- laven Montilla, Carod-Rovira i Sau- va assistir, com a president de la Constantment sentim parlar de bles, fins i tot, penoses si són per al bé del ra. S’hi recordava, també, que el 10 Generalitat en aquells anys, el nostre la sequera que hi ha de cap a cap de penitent. Crec que això és molt més con- d’octubre del 2003, José Montilla, honorable Jordi Pujol. En la seva la nostra geografia. Feia molts anys venient que negar l’absolució. D’altra Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan ponència va reafirmar la importància que els pantans no estaven tan buits banda, vostè hauria de reflexionar sobre Saura, entre altres dirigents del tri- del canvi climàtic —que ja s’estava com ara. Amb tot, gairebé ningú no la seva actitud i pensar per quins motius partit, van signar amb la Plataforma produint— i que Espanya, a causa de pensa a fer pregàries per solucionar un sacerdot el tracta amb tanta duresa. en Defensa de l’Ebre l’anomenat la seva situació, patiria desertització aquest tema. D’antany es feien i Potser pretén que vostè reflexioni, madu- Compromís dels partits polítics per i, que si no s’hi feia alguna cosa, donaven molt bons resultats. Que ri i s’adoni del mal immens que es pot l’Ebre. mancaria aigua. potser pensem que Déu no ens pot cometre amb la llengua. Es tractava d’un document de set D’aquests dies, ja fa més de dotze ajudar si li ho demanem? Déu ens punts que, al tercer epígraf, demana- anys. El que sorprèn de la polèmica vol ajudar, però vol que li ho dema- va «la retirada del projecte de con- desencadenada actualment és que el nem a través de la fe. Altres vegades nexió de les xarxes CAT-ATLL per- tema sembla que sigui nou i que, en s’ha fet i ha donat resultat. Per què • Si voleu enviar les vostres consultes al què representa un inici del Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: aquests moments, haguem de pren- ara no? transvasament de l’Ebre i perquè dre decisions d’emergència... [email protected] www.balmesiana.org Catalunya no necessita més conces- Què han fet els nostres polítics? JAUME VALLS Barberà del Vallès apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). sions d’aigua d’altres conques». La Els seus debats han estat de fum Cal indicar sempre «Consultori». 1 • maig • 2008 litúrgia CATALUNYA CRISTIANA 15

«Aplaudiu, tots els pobles del món…!» (Salm 46 /47)

Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

Un salm típic de l’Ascensió Els qui fan aquesta invitació a la lloança universal l’Església els fidels (vegeu Fet 2,47). La predicació de som «nosaltres», els qui hem estat escollits com a l’Evangeli no té límits. Les paraules de Jesús en la El salm 46 (47) es pot considerar un salm típic per destinataris de la seva herència —«cohereus amb conclusió de Marc són potser encara més universalistes cantar l’Ascensió de Crist, en la litúrgia romana. Tant Crist»— i per això participem de la seva victòria, i som que a Mateu: «Aneu per tot el món, prediqueu l’Evan- a la missa —salm responsorial— com a les vespres — germen de la unitat de tots els pobles cridats a formar geli a tota criatura.» És lògic que nosaltres, els qui, per segon salm— la seva presència és destacada, i esdevé un sol poble de fills d’Abraham, per la fe. Aquestes la misericòrdia de Déu, hem cregut i hem estat batejats, una aclamació a la glorificació de Crist, assegut com a afirmacions són vàlides de manera plena en llavis de llencem aquesta invitació universal: «Aplaudiu, tots Fill de Déu fet home, a la dreta del Pare. l’Església que canta el salm. els pobles del món…!» El text del salm és d’un gran optimisme universal. Es tracta d’una invitació a tots els pobles que correspon a Una resposta a la missió «L’Ascensió de Crist és també la nostra elevació» la condició de «Rei de tota la terra» que pertany al Senyor, «rei de reis a tot el món» (versió litúrgica El salm 46 no tindria sentit en els nostres llavis si en L’Ascensió de Crist té una dimensió molt intensa de actual). El Senyor «puja enmig d’aclamacions», fins a el nostre cor no hi hagués una actitud d’acció de gràcies confirmació de l’esperança cristiana. Des de l’encarna- «seure al seu tron sagrat». Probablement, a l’inici per formar part del «poble del Déu d’Abraham». Ara ció del Fill de Déu, tot el que Crist fa ens és proper i, en històric d’aquest salm hi ha la imatge de la pujada de bé, no és aquesta la missió que el Ressuscitat confià als certa manera, ens pertany. La seva glorificació a la l’Arca a la muntanya de Sió, però per a nosaltres es deixebles des de la muntanya de Galilea? «Déu m’ha dreta del Pare, tal com afirma la col·lecta de la solem- tracta de l’ascensió de Crist a la dreta del Pare, en el donat plena autoritat al cel i sobre la terra. Aneu, doncs, nitat, «és també la nostra elevació», perquè «un que és temple no fet de mà d’homes. El text de la NeoVulgata feu deixebles tots els pobles batejant-los en el nom del home com nosaltres està sempre amb el Pare» (postco- acaba dient: «Vehementer elevatus est», que és traduït Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant, i ensenyant-los a munió). La nostra fe no respon només a un desig i una en la versió litúrgica per «és sobirà de tots». Tanmateix, guardar tot el que jo us he manat.» voluntat nostres, sinó que comporta una realitat dona- el text llatí confirma millor la interpretació del misteri: Les aparicions del Ressuscitat als deixebles inclo- da, real, encara que no del tot acomplerta: som salvats l’elevació de Crist és extraordinària. No es tracta d’una uen sempre una referència a la missió universal, que per l’esperança! D’aquesta realitat n’és una penyora elevació material, sinó de la glorificació com a Senyor: manifesta la universalitat de la salvació de Jesús. Des anticipada l’Eucaristia, i la solemnitat de l’Ascensió és el do del Nom-sobre-qualsevol-altre-nom, perquè tot- del dia de la Pentecosta, els creients en Jesucrist van una ocasió magnífica per destacar com l’Eucaristia ens hom al cel, a la terra, i sota la terra, confessi que augmentant, unint-se a la comunitat primitiva. És el atreu realment cap al cel, on hi ha Crist, assegut a la Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare! mateix Senyor el qui fa això, reunint en la unitat de dreta de Déu.

MAIG El sant de la setmana 9

❏ Va néixer a Bolonya (Itàlia) el 8 de setembre del 1413 ❏ Verge de l’Orde de Santa Clara ❏ Va destacar per les seves virtuts místiques i per la vida de penitència ❏ Va morir el 9 de març del 1463 a Bolonya ❏ Canonitzada per Climent XI el 1712

aterina Vegri va néixer en el si d’aquesta comunitat claustral va d’una família noble i rica, progressar constantment, i la fama C emparentada amb la cort de Santa Caterina de de santedat es va estendre per la Ferrara. Va rebre una acurada ciutat i per les regions veïnes. educació humanística i va D’arreu arribaven al monestir joves desenvolupar els seus dots naturals de tota classe i condició social que per a la música, la poesia i sobretot volien consagrar-se a Déu. la pintura. Amb catorze anys mor el En 1436 es va traslladar a seu pare i la seva mare contrau nou Bolonya amb un grup de monges,

Bolonya matrimoni. Ella resta sola i abando- per posar en marxa, com a abadessa, nada a Bolonya, hereva d’un gran un nou monestir. Caterina va desta- patrimoni i amb molts pretendents car per la seva pobresa i humilitat. a causa de la seva riquesa i de les Va viure el seguiment de Crist seves qualitats naturals i espirituals. crucificat, la contemplació de Però Caterina té unes altres l’Infant de Betlem i l’amor a perspectives per a la seva vida, que l’Eucaristia amb un temperament la seva mare respecta, i cerca la pau vital i artístic. Tot i que moltes interior per altres camins. vegades estava malalta, sempre Després d’una experiència restava en comunió profunda amb el pietosa i d’anys de tribulació espiri- Senyor. tual, va entrar a formar part, l’any El 9 de març del 1963, als 1432, de la primera comunitat de cinquanta anys, després d’haver Germanes Clarisses de Ferrara. pronunciat l’última exhortació a les Aviat la van nomenar mestra de germanes, va morir al monestir del novícies, a les quals va donar una Corpus Domini de Bolonya, on en- sòlida formació. Allà va escriure la cara avui és objecte de gran seva obra cabdal, Les set armes, tot i veneració el seu cos incorrupte. San- que no veuria la llum fins després ta Caterina de Bolonya és considera- de la seva mort. La vida religiosa da patrona dels artistes. 16 CATALUNYA CRISTIANA litúrgia 1 • maig • 2008

CALENDARI DE LA SETMANA Lectures bíbliques

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Ascensió del Senyor (Cicle litúrgic A; ferial II) Temps de Pasqua (Salteri: setmana 3) Lectura primera Ac 1,1-11 R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor S’enlairà davant d’ells O bé: Al·leluia MAIG 4. Diumenge Lectura dels Fets dels Apòstols Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. L’Ascensió del Senyor, Blanc. Lectures: Fets 1,1-11 En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat Canteu a Déu, canteu-li, / Salm 46 / Efesis 1,17-23 / Mateu 28,16-20 de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi canteu al nostre rei. R. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Silvà, bisbe i fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en mr.; Florià, mr.; Gotard, bisbe; Pelegrí Laziosi, rel. virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols servita; beat Josep Maria Rubio, prev. jesuïta. Que és rei de tot el món, que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls pre- Festa Major: Figueres (Alt Empordà), Castellfollit del Boix canteu a Déu un himne. sentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja (Bages), el Cogul (Garrigues), els Torms (Garrigues), Déu regna sobre les nacions, que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava Montagut (Garrotxa), Cabrils (Maresme), Bell-lloc d’Urgell Déu seu al tron sagrat. R. (Pla d’Urgell), Torre-serona (Segrià), Clariana de Cardener del Regne de Déu. (Solsonès), Llobera (Solsonès), Salomó (Tarragonès), Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyes- Anglesola (Urgell), Naut Aran (Salardú, Vall d’Aran), Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), Fogars de sin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la prome- sa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us Montclús (Vallès Oriental). Segona lectura Ef 1,17-23 deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosal- tres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit 5. Dilluns El féu seure a la seva dreta dalt del cel Fèria, Blanc. Lectures: Fets 19,1-8 / Salm 67 / Joan Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Se- 16,29-33 nyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Àngel de Sicília, els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps prev. carmelità; Amador, prev. i mr.; Martí de Finojo- i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan Germans, demano al Déu de nostre Senyor sa, bisbe; santa Irene, vg. i mr. (304), a Tessalònica. l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una for- Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons ça que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el espirituals d’una comprensió profunda i de la seva 6. Dimarts país dels jueus, a Samaria i fins els límits més llu- revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li Fèria, Blanc. Lectures: Fets 20,17-27 / Salm 67 / Joan nyans de la terra.» demano també que il·lumini la mirada interior del 17,1-11a Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha ALTRES CELEBRACIONS: Tradició del martiri núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’es- cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’he- ante portam latinam de sant Joan evangelista, patró de les arts gràfiques; Sants, Domènec Sàvio, alumne taven mirant al cel com ell se n’anava, quan es pre- retat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu de Joan Bosco; Justí, prev.; santa Beneta, vg. i mr.; sentaren dos homes vestits de blanc, que els digue- també la grandesa immensa del poder que obra en beat Francesc de Laval, bisbe del Quebec. ren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva Festa major: Porrera (Priorat). cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressus- cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu cità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva 7. Dimecres de contemplar que se n’anava al cel.» dreta dalt del cel, per damunt de tots els governants i Fèria, Blanc. Lectures: Fets 20,28-38 / Salm 67 / Joan dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt 17,11b-19 Salm responsorial 46,2-3, 6-7, 8-9 (R.: 6) de tots els que es poden donar en el nostre món i en ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Sixt i Eovald o l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha Hou, mrs., venerats a Celrà (Gironès); Benet II, papa; Aplaudiu, pobles de tot el món, fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu beata Gisela (o Guisla), rel. benedictina, viuda de sant aclameu Déu amb entusiasme. cos i el seu complement, ell que té en totes les coses Esteve d’Hongria (s. X-XI). El Senyor és l’Altíssim, el terrible, la seva plenitud. rei de reis de tot el món. 8. Dijous Fèria, Blanc. Lectures: Fets 22,30;23,6-11 / Salm 15 Al·leluia Mt 28,19,20 / Joan 17,20-26. ALTRES CELEBRACIONS: Santa Maria, mitjan- Aneu a convertir tots els pobles; cera de totes les gràcies; Mare de Déu de Pompeia (Roser) i també del Toro, patrona de Menorca, a més jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del d’altres advocacions: Escola Pia, Miracle (Milagros), món. Salut, etc.; aparició de l’arcàngel sant Miquel, patró dels radiòlegs i dels radioterapeutes; Sants, Eladi, bisbe; Bonifaci IV, papa; Beats, Jeremies de Valà- Evangeli Mt 28,16-20 quia, rel. caputxí; Lluís Rabatà, prev. carmelità. Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la 9. Divendres terra Fèria, Blanc. Lectures: Fets 25,13b-21 / Salm 102 / Joan 21,15-19 Acaba l’evangeli segons sant Mateu ALTRES CELEBRACIONS: Mare de Déu dels Des- emparats, patrona de València i la seva regió; també En aquell temps, els onze deixebles se n’ana- la d’Argeme (Còria). Sant Gregori de Berrueza, bis- ren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els be; Santes, Caterina de Bolonya, vg.; Casilda, vg. havia indicat. En veure’l es prosternaren. Al- Festa Major: Albatàrrec (Segrià). guns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la 10. Dissabte terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu- St. Joan d’Àvila (MO). Lectures: Fets 28,16-20.30- los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, 31 / Salm 10 / Joan 21,20-25 i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he ma- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Joan d’Àvila nat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi (1499-1569), prev., apòstol d’Andalusia i patró del del món.» clergat secular espanyol; Antoni de Florència, bis- be; santa Beatriu, vg. 1 • maig • 2008 CATALUNYA CRISTIANA 17

Tarragona diòcesis

del document Bases per a una Llei d’Edu- cació, elaborat pel Departament d’Educa- Jornada de Professors de Religió ció, va exposar els principis que el Depar- tament vol considerar en l’elaboració d’aquesta norma que pretén donar respos- en el marc de l’Any Jubilar ta als desafiaments actuals per millorar l’èxit escolar, respondre als canvis soci- ■ als, demogràfics i econòmics i millorar el L’assistència de docents va superar totes les expectatives reconeixement social de l’àmbit escolar i de la figura del docent. Va afirmar que aquesta «és la primera vegada que la Ge- neralitat pot desplegar una política educa- tiva pròpia». Així mateix, va recordar que la prestació educativa anirà a càrrec dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics amb independència de quina sigui la seva titularitat. En la tercera part de l’exposició, Enric Puig va destacar un seguit d’aspectes a ana- litzar de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i, entre ells, els riscos a defugir i que convé esmentar: convertir la llei en un des- envolupament reglamentista i restrictiu de la LOE, les propostes sense cobertura pressupostària suficient, el menysteniment Mons. Pujol i Mn. Barbarà van acompanyar els professors. El P. Enric Puig va parlar de la nova Llei d’Educació. del paper dels mestres i professors i els biaixos ideològics partidistes. TARRAGONA.— La Segona Jornada de Mestres i Professors de Reli- l’art i més aspectes. A l’hora de dinar els gió Catòlica a Catalunya, celebrada a Tarragona el dissabte 19 d’abril, va participants es van haver de repartir entre Cloenda de l’arquebisbe superar totes les previsons, amb l’assistència d’uns 500 professionals de el menjador del Col·legi Sant Pau i el del Col·legi La Salle, per visitar després una Mons. Jaume Pujol, en el discurs final la docència especialitzats en aquesta matèria. La trobada, organitzada mostra de materials per a l’ensenyament de la jornada, va subratllar, en qualitat de pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió (SIERC), que religiós, presentats per diverses editorials. president del SIERC, el treball que cons- agrupa les deu diòcesis amb seu a Catalunya, es va desenvolupar, durant La sessió de tarda va comptar amb la tantment s’està fent a prop de l’adminis- tot el dia, a les dependències del Col·legi Sant Pau de Tarragona. presència de l’arquebisbe Jaume Pujol i tració per tal de defensar el dret de les fa- de Mn. Miquel Barbarà, vicari general de mílies, dels infants i joves a rebre una a Delegació diocesana de Mitjans de marc europeu i també en el marc curricu- l’arquebisbat, per escoltar la conferència vertadera formació religiosa d’acord amb LComunicació Social de l’arquebisbat lar de la LOE, així de com incorporar les que va pronunciar sobre La nova Llei les seves conviccions. de Tarragona va haver de muntar un cir- competències bàsiques en la programació d’Educació el jesuïta Enric Puig, secreta- En aquesta línia l’arquebisbe de cuit tancat de televisió atès que les 250 didàctica, entre d’altres aspectes. Va con- ri general de la Fundació Escola Cristiana Tarragona va voler manifestar la seva sa- places de la sala d’actes del Col·legi Sant cretar dient que «nosaltres apostem per la de Catalunya. En la seva intervenció, el P. tisfacció «pel fet que l’assignatura de re- Pau van ser insuficients per donar acolli- plena incorporació pedagògica de l’ense- Puig va exposar un seguit d’aspectes a ligió al batxillerat es mantingui en horari da als participants i es va haver d’habili- nyament de la religió en el sistema educa- considerar, en el present, de l’educació a lectiu, tal com s’ha divulgat des de la tar la capella del centre per encabir una tiu i volem donar suport al professorat de Catalunya: «El sistema no té prou quali- premsa», per afegir que aquesta fita és el quantitat semblant de persones. Religió perquè pugui exercir la seva tasca tat, no és equitatiu, ni eficaç, i no ofereix resultat d’unes negociacions que, des del La jornada, que enguany es va celebrar amb plena normalitat professional». una carrera professional als docents. És un SIERC es van mantenir amb la Conselle- a Tarragona amb motiu de l’Any Jubilar A continuació els jornadistes es van re- sistema que manté el desequilibri social.» ria d’Educació i que «sortosament han de Sant Fructuós, tenia com a eixos fona- partir en vint tallers en els quals els van Va aportar una sèrie de resultats educatius donat el seu fruit». La trobada va finalit- mentals donar suport als mestres i profes- ser mostrades diverses propostes per fer del sistema, que en l’informe PISA han zar amb la missa jubilar que es va cele- sors de Religió catòlica que treballen en arribar el fet religiós als infants: des de les mostrat la seva insuficiència i han dibui- brar a la capella del Seminari presidida per un entorn multicultural complex, però en- manualitats fins a la informàtica, des del xat un panorama no pas positiu, ni exces- Mons. Jaume Pujol. grescador; facilitar l’intercanvi d’idees i pessebrisme fins al cinema, des dels jocs sivament encoratjador. experiències, apropant mestres i professors fins a la música, passant per la història de Més endavant el conferenciant, a partir Text i fotos: Joan Boronat de tot el territori de les diòcesis de Catalunya i, finalment, promoure l’ense- nyament de la Religió catòlica amb tot el rigor i la professionalitat que la matèria, «No estem del tot satisfets» l’alumnat i els docents mereixen. Mn. Norbert Miracle, coordina- Catòlica, no estan plenament Va obrir la jornada una pregària a la qual dor del SIERC i delegat diocesà d’acord amb les disposicions es- va seguir una salutació de l’arquebisbe de d’Ensenyament de l’arquebisbat tablertes, atès que «l’alternativa Tarragona metropolità i primat, Mons. de Tarragona, va manifestar a a la classe de Religió no està ben Jaume Pujol, el qual va remarcar la im- Catalunya Cristiana la seva satis- plantejada». Argumenten que portància de la Religió per a la formació facció pel bon èxit de la jornada, l’assignatura de Religió «és ava- integral de les persones. Fent memòria de com també es va congratular per luable però no computable i a se- les arrels paulines de l’Església de la decisió de la Conselleria d’Edu- cundària no juguem en igualtat Tarragona, l’arquebisbe Jaume va recor- cació de la Generalitat de de condicions» i entenen que, dar que en moltes de les seves cartes Catalunya d’incorporar l’assigna- amb aquest plantejament, no es tura de Religió, tot i ser optativa, reconeix el treball ni la prepara- l’apòstol Pau «insta a portar a terme la a l’horari lectiu del batxillerat, en ció adquirida per l’alumne. Asse- preciosa tasca de l’ensenyament». contra de l’esborrany de la pro- Els delegats d’Ensenyament de Tortosa i guren que amb aquest sistema es posta inicial d’ordenació que la Tarragona, el dia de la presentació de la jornada. desvien hores de reforç envers al- Ponència, tallers i conferència deixava fora d’aquesta graella. tres matèries diferents «que de Amb tot, els alumnes que optin per l’assignatura de cap manera són equiparables a l’assignatura de Religió i Carlos Esteban Garcés, director de la Religió, que no computarà per a la nota mitjana de batxi- aquesta és la causa per la qual estem assistint a una dava- revista Religión y Escuela, va ser l’encar- llerat, tindran assignades dues hores setmanals del seu llada en el nombre d’alumnes». regat de presentar la ponència Competèn- horari lectiu en un dels cursos del batxillerat i hauran d’es- Els portaveus de les delegacions diocesanes d’Ensenya- tudiar una altra assignatura optativa. ment de Tarragona i Tortosa reclamen que «es tingui en cies bàsiques i ensenyament de la Religió, És en aquest punt que Mn. Norbert Miracle i Mn. Mi- compte que el 25% dels alumnes són d’escoles cristianes i en la qual va tractar els canvis curriculars quel Garcia, delegat diocesà d’Ensenyament del bisbat de que, per tant, la Llei d’Educació Catalana hauria d’estar escolars, els conceptes sobre les compe- Tortosa, tal com ja es van pronunciar en el dia de la pre- plenament consensuada. Creiem que el Govern ha d’anar tències bàsiques i la seva definició en el sentació de la Segona Jornada de Professors de Religió per aquest camí». 18 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 1 • maig • 2008

Barcelona

l Sant Pare ha nomenat Josep Miró i Ar- coordinació de l’apostolat dels laics. Amb la seva favor d’una implicació seriosa dels laics cristi- dèvol, president de l’entitat E-Cristians, nova responsabilitat, Miró i Ardèvol, que també ans en la vida pública. El Consell Pontifici per Emembre del Consell Pontifici per als Laics, és director de l’Institut d’Estudis del Capital So- als Laics és presidit per l’arquebisbe Stanislaw un dicasteri de la Cúria Romana que treballa cial de la Universitat Abat Oliba CEU, veu reco- Rylko, assistit pel bisbe Josef Clemens i pel laic sota el mandat del Papa per a la promoció i la neguda la tasca que fa anys que desenvolupa a uruguaià Guzmán Carriquiry.

—Els que neixen d’una vinculació for- ta del sentit de pertinença, el que implica «La bona nova no pot ser l’assumpció del sentit del Magisteri i la Tradició sense el qual la vida dins l’Es- glésia esdevé inviable perquè aquest neix emmascarada ni ocultada» d’una doble comunió: amb els germans en el moment present i amb el seu passat a través de la tradició i amb el seu futur per ■ Josep Miró i Ardèvol, membre del Consell Pontifici per als Laics mitjà de la comunió dels sants. —Hi ha molts laics que viuen amb —Com valora el seu nomenament i dels joves. vergonya la seva condició de cristians. com a membre del Pontifici Consell per —La seva presència al Vaticà farà Quines conseqüències té aquesta fe ver- als Laics? que la seva veu tingui més ressò? gonyant? —Com una manifestació de confiança, —Imagino que en gran part dependrà —La sal que no fa salat, la llum que també crec que pot expressar la voluntat del que faci. De totes maneres crec que s’apaga, en definitiva, la desaparició del de subratllar una actitud i posició dels ca- les meves aportacions sempre seran mo- sentit que, d’una manera imperfecta, per- tòlics laics. En aquest cas, malgrat que el destes. què neix de la condició humana, però efec- nomenament és personal, m’inclino a pen- —Quina és la nostra realitat més pro- tiva, cal fer. La bona nova ha de ser anun- sar que la valoració afecta el conjunt d’E- pera que vostè podrà donar a conèixer? ciada de paraula i d’obra. No pot ser Cristians i també el Pacte per la Vida. —Lògicament, la que conec millor des emmascarada ni ocultada. Necessita, això —Quins són els temes que més inte- del punt de vista territorial, la de Catalunya sí, sant Pau ens ho diu, sentit de l’oportu- ressen a Josep Miró i Ardèvol com a laic i d’Espanya. Des de la perspectiva de la so- nitat i intel·ligència en l’exposició, però cristià i que podrà posar de manifest al cietat, l’actuació dels laics i els proble- això no pot entendre’s com la voluntat de Pontifici Consell per als Laics? mes que planteja la transmissió de la fe. confondre’s amb el paisatge, llençar-se a —Bàsicament, els que des de fa temps —A què se sent cridat Josep Miró i la piscina i voler-ne sortir secs, ni córrer m’interessen: la presència dels laics en la Ardèvol com a laic cristià compromès? darrere del món. Com escriu Hans Urs von vida pública, especialment en els àmbits —A servir a l’Església, en els termes Balthasar, el cristià deixa de ser-ho quan de la política, la comunicació, la cultura i en què ella vol ser servida. no té sempre davant seu la Creu. les institucions socials. D’una manera crei- —Quins compromisos han d’assumir xent, també, l’evangelització dels infants els laics al servei de l’Església? Carme Munté El cardenal insta des de Madrid a la responsabilitat de la COPE

BARCELONA.— «Tots els mitjans de senyalar que «malgrat que el nostre poble riquiment de la societat». la jerarquia amb les autoritats civils han comunicació —i molt especialment els és un dels que, en la seva configuració Per això, més enllà dels actes de la pre- de ser de diàleg lleial i de col·laboració d’inspiració o de titularitat eclesial— te- política i en les seves vicissituds històri- dicació i del culte, el cardenal va recordar constructiva des de la pròpia identitat» i nen una greu responsabilitat a l’hora de ques, el cristianisme ha tingut tant pes, que la religió repercuteix i s’expressa en que «a ningú no hauria d’incomodar la veu respectar la veritat i afavorir el diàleg serè amb prou feines hem reflexionat sobre el la vivència moral i humana, que es fa efec- profètica de l’Església sobre la vida fami- sobre uns problemes que afecten tota la fenomen religiós, sobre la liar, social i política, també societat.» El cardenal Lluís Martínez Sis- seva importància i sobre el quan va a contracorrent tach va fer aquestes declaracions durant seu veritable paper en la con- d’estats d’opinió àmplia- una conferència al Club Siglo XXI de figuració de la consciència ment difosos». La realitat, Madrid sobre quina ha de ser La presèn- personal i col·lectiva dels però, és que «a la nostra cia pública de l’Església en la societat ciutadans». societat hi ha un dèficit de d’avui. El cardenal Lluís debat social, serè, plural i El cardenal de Barcelona va esmentar Martínez Sistach va dir que, respectuós sobre els temes aquesta crida a la responsabilitat de la malauradament, la ferida de caire antropològic i ètic, COPE en parlar de la necessitat que els profunda de les dues Espa- que eviti el risc d’excessi- catòlics col·laborin en l’enriquiment es- nyes encara no ha estat to- va politització i confronta- piritual de la nostra societat, en la conso- talment cicatritzada i, en ció». lidació d’una autèntica tolerància i d’una aprofundir sobre laïcitat i Una de les darreres re- convivència basada en el respecte, la lli- laïcisme, va exposar que «el flexions del cardenal va bertat i la justícia. D’altra banda, va pre- problema fonamental del la- versar sobre les arrels: «La cisar que «no és missió de l’Església apa- ïcisme que exclou de l’àm- identitat d’Espanya és in- drinar o promoure una opció política bit públic la dimensió reli- comprensible sense el cris- determinada. La missió dels laics catòlics, giosa consisteix en el fet que tianisme, i precisament hi allí on facin la seva tasca en l’àmbit de es tracta d’una concepció de trobem aquelles arrels co- les realitats temporals, és procurar que la vida social que pensa i vol munes que han fet madurar aquestes s’ordenin al bé de la persona i organitzar una societat que El cardenal va pronunciar una conferència al Club Siglo XXI. la civilització del nostre que realitzin tant com sigui possible els no existeix, que no és la so- país i de tot el continent valors de l’Evangeli a la nostra societat». cietat real». El cardenal va afegir que si tiva en els camps de l’educació, del ser- europeu, la seva cultura, el seu dinamis- Des de la tribuna del Club Siglo XXI, la religió és valorada negativament, la la- vei social, de la vida, del matrimoni i la me, la seva capacitat d’expansió construc- on el 1979 el cardenal Narcís Jubany ja ïcitat esdevé laïcisme, «si, al contrari, la família i de la cultural. «Cal parlar d’una tiva. Però la concepció cristiana no rau va tenir l’ocasió de parlar, Mons. Lluís presència de l’Església és concebuda po- esfera pública plural qualificada religio- només en uns orígens judeocristians més Martínez Sistach va aprofundir el 17 sitivament, com una possibilitat d’enriqui- sament, en la qual les religions desenvo- o menys llunyans, com alguns voldrien fer d’abril sobre el paper que ha de desenvo- ment per a l’edificació comuna de la so- lupen un paper de subjecte públic, clara- creure, sinó que s’estableix en el centre lupar l’Església en la societat d’avui i, per cietat civil, la laïcitat té el seu significat ment separat de les institucions de l’Estat de la Il·lustració i arriba per diverses vies fer-ho, es va remuntar al Concili Vaticà autèntic de respecte i de col·laboració amb i, al mateix temps, present en la societat fins al nostre temps, culminant en la mà- II, a l’esperit de la transició espanyola, a aquesta aportació al bé de les persones i civil.» xima expressió que significa la Declara- la lletra de la Constitució del 1978, fins a al bé comú. És aleshores que la presència En aquesta mateixa línia, el cardenal ció Universal dels Drets Humans, que hau- arribar a l’actual debat sobre la laïcitat. de l’Església no és percebuda com una in- de Barcelona va dir que «la presència de ria estat impossible sense el fonament Sobre aquesta qüestió, el cardenal va as- gerència, sinó com una possibilitat d’en- l’Església en la societat i les relacions de cristià.» (C.C.) 1 • maig • 2008 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 19

Barcelona «Les societats democràtiques tenen el risc de buidar-se èticament» ■ El cardenal Lluís Martínez Sistach va presidir la tradicional missa de Sant Jordi a la Generalitat

BARCELONA.— La festivi- del Patronat de la Sagrada Família, tat de Sant Jordi, que va estar entre d’altres autoritats polítiques, ci- emmarcada per un esplenderós vils i militars. L’Eucaristia, presidida pel cardenal, va ser concelebrada per dia primaveral, va començar com Agustí Codinach Mn. Joan Galtés, Mn. Joan Guiteras, és tradicional amb la missa que el Mn. Josep L. Fernández Padró i Mn. cardenal Lluís Martínez Sistach Robert Baró, assistits pel diaca Jordi va presidir a la capella de la Ge- Albert Garrofé. neralitat de Catalunya. Com en A les autoritats presents el 23 d’abril a la capella de Sant Jordi de la Gene- cada ocasió que té l’oportunitat ralitat, el cardenal Martínez Sistach els d’adreçar-se a les principals au- va demanar diàleg lleial i col·laboració toritats polítiques del país, l’ar- constructiva amb la jerarquia catòli- quebisbe de Barcelona va posar ca, així com respecte per la veu de especial èmfasi a recordar les ar- l’Església, que «vol contribuir al dis- cerniment de valors que estan en joc rels cristianes de Catalunya i a El cardenal va presidir la tradicional missa de Sant Jordi. en la societat i que incideixen en l’au- destacar el servei que l’Església ha tèntica realització de la persona huma- de fer a la societat catalana. na i de la convivència social». L’escriptora Najat El Hachmi visita Càritas En parlar de les arrels cristianes de es societats democràtiques te- Catalunya, l’arquebisbe va recordar «Lnen el risc de buidar-se ètica- En el marc del Consens Social sobre Migracions, en el qual participen 150 entitats, que «Catalunya és plena de les petja- ment, de perdre la força indispensable l’escriptora Najat El Hachmi (Nador, 1979) va visitar la seu de Càritas diocesana de des que els cristians hi han deixat. La d’unes concepcions sobre la vida hu- Barcelona, convidada pel Departament de Migració, i va signar exemplars de la seva saba cristiana va omplir de vida l’ar- novel·la L’últim patriarca. La guanyadora del premi Ramon Llull va manifestar que mana i de valors morals que inspiren, bre tendre del nostre país naixent, va «Catalunya necessita imbuir-se d’aquesta nova saba que porten els fluxos migratoris, dinamitzen i enforteixen la seva vida i en tant que també formen part del que anomenem cultura». Segons l’escriptora, «no contribuir a ennoblir el seu tronc i no el seu impuls per tirar endavant.» És tindria sentit parlar de societat catalana sense comptar amb totes les fitxes que la ha deixat mai de córrer per les seves per això —va prosseguir dient el car- componen. Perquè la procedència és important només fins a un punt. Jo vinc del Marroc, fibres i de fer esponerós l’arbre de la denal Lluís Martínez Sistach— que però la meva cultura és catalana. La meva primera escriptura va ser en català». pàtria comuna». Citant paraules de «és molt necessària l’existència de Aquesta jove escriptora va voler compartir una estona del seu temps amb Càritas, Vicens Vives, quan deia que «som grups socials, religiosos i culturals que que des de fa anys treballa en l’àmbit de la migració, i va coincidir amb la filosofia fruits de diverses llavors», el cardenal ofereixin una irrigació espiritual i èti- que impulsa el Consens Social sobre Migracions a Catalunya: seguir treballant per Martínez Sistach va dir que Catalunya ca als ciutadans, per tal que aquests, una societat que no exclogui ningú. des del començament ha estat gresol La guanyadora del Ramon Llull creu que el paper dels mitjans de comunicació en en el lliure exercici dels seus drets i la la transmissió dels estereotips és crucial i aposta per «un millor coneixement de l’al- capaç d’incorporar al seu projecte de seva participació política, enriqueixin tre, sigui qui sigui i vingui d’on vingui, per evitar estigmatitzacions i injustícies». poble els homines undecumque veni- espiritualment, culturalment i social- També creu que el paper de les dones en aquesta societat és encara testimonial. entes, del nord i del sud. Una terra amb ment la societat». «Estem en una societat completament patriarcal en la qual ningú no es pot creure el una gran capacitat d’acollida que ara La missa de Sant Jordi va comptar discurs de la paritat, per més ministres que hi hagi, des del moment que cal renunci- afronta el repte de la creixent realitat amb la presència del president de la ar a ser dona plenament, a desenvolupar-te amb tota llibertat.» «Només serà possi- de la nova immigració. Generalitat, José Montilla, i dels con- ble —segons l’escriptora— quan com a dones no haguem de renunciar a cap de les «Que l’oferiment de les roses a les sellers Joaquim Nadal, Antoni Castells nostres opcions, quan no calgui triar ni comparar-nos amb l’altre sexe.» persones estimades sigui un signe i i Marina Geli. També, com sol ser ha- Pel que fa a les diferències culturals, El Hachmi va manifestar: «És clar que hi ha símbol ben eficaç per a tots els dies de trets diferencials en cada cultura, però cal aprofitar allò de bo que podem compartir, bitual, va acudir a la missa el cap de sense por, sense crear interessos.» Najat El Hachmi no vol que ningú la converteixi en l’any», va dir el cardenal en acabar l’oposició i secretari general de Con- «icona» de res. Creu que forma part d’una generació immigrada que ha sabut apro- l’homilia, com un anticipi de la bene- vergència, Artur Mas; el president del fitar allò de positiu, tant de la cultura familiar com la d’acollida, per fer-se un lloc en dicció de roses que faria al final de la Partit Popular de Catalunya, Daniel la societat on viu. missa. Sirera, i Joan Rigol, president delegat Carme Munté

Roses per a les persones malaltes Els seminaristes es reuneixen La diada de entorn de Sant Jordi Sant Jordi té el perfum El testimoni de de les roses sant Jordi, patró

que es rega- Agustí Codinach de Catalunya, va len els ena- aplegar un any morats i que Fernando Acosta més a redós seu es regalen els seminaristes les persones de Barcelona, de en senyal Terrassa i del Se- d’amistat. minari Major In- Pero hi ha terdiocesà. La iniciatives trobada, que va que encara tenir lloc al Semi- entendrei- nari Conciliar de xen més el Barcelona, va co- cor, com la mençar amb una xerrada del P. Josep Massot, monjo de Montserrat, dels voluntaris de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de sobre l’abat Oliba, va prosseguir amb la celebració eucarística presi- Barcelona que, un any més, van voler lliurar una rosa a les perso- dida per Mn. Josep M. Turull i concelebrada per Mn. Salvador Cristau nes malaltes i incapacitades. A la foto veiem com una voluntària i Mn. Norbert Miracle, i va finalitzar amb un sopar de germanor, du- va donar una rosa a una àvia de la residència Alba de Barcelona. rant el qual es va cantar l’Himne de sant Jordi i es van llegir poemes. 20 CATALUNYA CRISTIANA repor

ElEl centrecentre impulsatimpulsat pelpel SeminariSeminari deldel PoblePoble dede DéuDéu eses reivindicareivindica cc CasalCasal SantSant Martí,Martí, alal serveiservei dede l’l’ee

CAMPELLES.— Situat a la vall de Ribes, en un paratge idíl·lic del Pirineu català, el Casal Sant Martí de Campelles ha esdevingut en els últims anys un referent imprescindible de l’Església d’Urgell i d’arreu de Catalunya. Com a espai privilegiat de cultura i espiritualitat, el centre dirigit pel Seminari del Poble de Déu aspira ara a consolidar la seva missió de servei i acollida a persones i grups que vulguin aprofundir en les dimensions més pregones de la seva existència. En un ambient familiar i fratern, el Casal ofereix múltiples activitats al llarg de tot l’any, des de recessos fins a convivències, passant per concerts, exposicions de cultura i jornades cientí- fiques, entre d’altres.

ls voltants del Casal Sant Martí la procedent de les comunitats de Ribes de primavera llueix amb una bellesa Freser, Ripoll i Barcelona —explica Car- A inusual. A l’horitzó, el Taga s’aixe- mina Boqueras, directora del Casal— vo- ca solemne, esplendorós, com si fos una lem abans que res, fer una acollida de metàfora de l’obertura que l’ésser humà té persones i de grups amb qualitat humana. cap a la transcendència. En aquest paratge La gent que trepitgi aquestes rajoles ha de privilegiat de la vall de Ribes, tot sembla copsar, encara que no se n’adoni, la força parlar de Déu. I és per això, que ara fa ja de la Paraula de Déu expressada en un gairebé deu anys que la comunitat del Se- tracte exquisit i amb contingut humà.» minari del Poble de Déu, d’acord amb el Façana del Casal Sant Martí i església de Campelles. bisbat d’Urgell, va proposar-se fer de la Vivència joiosa de la fe vella rectoria de Campelles una autèntica casa d’espiritualitat i cultura. El somni era En els orígens del Casal hi havia la fer «un lloc que, tot servint la cultura de convicció que arreu del país calien llocs on Catalunya, donés testimoni de l’Evange- la gent, especialment la joventut, trobés la li». Amb l’ajuda de les administracions possibilitat de dur a terme una vivència públiques, el somni del Casal es va fer joiosa de la seva fe en consonància amb els realitat l’agost del 1998. Des de llavors, el valors culturals actuals. Aquesta intuïció centre ha anat consolidant les seves intuïci- continua avui plena de vigència. ons primerenques i ha esdevingut un espai El Casal compta amb set habitacions de referència per a la pastoral diocesana i dobles disponibles i amb bany. Totes ben per a les comunitats parroquials. diferents, cadascuna amb la seva peculiari- Al Casal Sant Martí, la unitat entre tat, en el conjunt d’un edifici antic i rústic. cultura i fe entra pels cinc sentits. La casa També hi ha sales multifuncionals, una llar ha estat curosament restaurada, amb un de foc, un jardí assolellat i una molt bona segell de bellesa present en els més pe- panoràmica amb vistes al Pirineu català. tits detalls. Es respira la senzillesa de «Tot al Casal —afirma Boqueras— vol l’Evangeli, i tot plegat viscut en un am- convidar a tenir un ambient de família, on bient ben familiar. L’acollida fraterna i els hostes se solen fer amics, tot experi- joiosa és per als membres del Seminari mentant entre ells una bonica i fecunda del Poble de Déu un signe d’identitat, fraternitat.» gairebé un carisma. «Ens cal moure’ns En els últims anys les activitats i pro- Panoràmica de Campelles amb els Torreneules de fons. —asseguren— amb la senzillesa de qui postes del centre han augmentat la seva estima els altres, no com una feina o una diversificada oferta cultural i religiosa, amb simple ocupació, sinó com una festa, suggeriments per a tots els gustos, sobretot Seminari del Poble de Déu com un banquet on tot pren càrrega sim- durant el temps de primavera i estiu. Així, bòlica i significativa.» durant els mesos passats de juliol i agost el L’any 1969, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Marcelo González, va dir Aquesta comunitat eclesial fundat per centre va acollir convivències per a joves i a Francesc Casanovas (†2002) que el seu incipient grup de joves era com un Francesc Casanovas se sent cridat a aportar unes jornades culturals sobre l’art de la planter per acollir la diversitat de vocacions del Poble de Déu. El mot «planter» a aquest espai un estil propi de vida. «El comunicació. També van acollir el VI Sim- és l’arrel de la paraula «seminari». Per això aquesta comunitat nascuda en el petit grup que ens encarreguem de la casa, posi d’Espiritualitat sobre el tema Qui és el postconcili convoca, pel vincle de la consagració baptismal, homes i dones de totes edats i condicions, inclosos alguns preveres i diaques diocesans. Neix, de fet, de la inquietud eclesial d’un laic celibatari, Francesc Casanovas, que, amb un estil familiar i proper, presentava les exigències evangèliques. Al seu costat, com a fundadora, hi ha la Lourdes Campi, casada i mare de família, que actualment és la presidenta. El Seminari del Poble de Déu es caracteritza per ser una Escola de Formació per tal que la riquesa humana i espiritual del baptisme es desplegui en cadascú, amb la consciència eclesial de constituir-nos en «casa i escola de comunió», tal com exhorta Joan Pau II en la Novo millennio ineunte. Alguns joves s’incorporen a la vida comunitària, on aprofundeixen les exigències del manament nou i la pregària, per discernir la seva vocació concreta en l’Església. D’altres fan aquest mateix procés en altres modalitats que no inclouen la vida en comú. En els diferents bisbats on és present, inserit en la pastoral de conjunt, i en diàleg amb el bisbe, els membres del moviment assumeixen diverses responsa- bilitats segons les necessitats del lloc. A les parròquies, sobretot formant laics. Però també amb tasques diocesanes. Per exemple, al bisbat de Sogorb-Castelló regenten la Casa Diocesana d’Espiritualitat Regina Apostolorum; al bisbat d’Urgell, el Casal Sant Martí; a Valledupar (Colòmbia), ofereixen el Seminari Laïcal Diocesà per a la formació de joves i adults, etc. Al Casal es viu l’ambient de família. rtatge 1 • maig • 2008 / 21

CARMINA BOQUERAS II BAILINA, ccomom aa espaiespai d’acollidad’acollida perper aa personespersones ii grupsgrups DIRECTORA DEL CASAL SANT MARTÍ eespiritualitatspiritualitat ii lala culturacultura

bisbe? Calen respostes, amb la presència destacada de Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andor- ra. Durant el mes d’agost es van oferir unes jornades cien- «La fe només és tífiques, que van analitzar benefactora quan l’evolució de l’ésser humà, i un recés espiritual sota el lema es fa cultura» «La pau al cor». En paral·lel a totes aquestes trobades, el —Què us proposeu amb aquest nou temps de vacances va permetre impuls al Casal Sant Martí? també oferir dues exposicions —Bàsicament, oferir un espai per viure de pintura i un concert, així com alhora espiritualitat i cultura. Les diver- la possibilitat sempre oberta de ses activitats i la convivència familiar passar uns dies en ritme de me- ajuden a aprofundir-hi. Volem que, ditació i silenci. El setembre, mitjançant convivències, recessos, con- com en anys anteriors, es va ferències, etc., puguem fer gaudir la reservar per a unes convivènci- gent amb els tresors d’humanitat que es de gent gran. l’Església té dins seu. Any rere any, ho L’hivern s’ha presentat en- volem dur a terme amb dinamisme. guany amb un calendari no tan Que hi hagi varietat, qualitat... I que el dens com a l’estiu, més limitat màxim de persones se’n puguin bene- ficiar! als caps de setmana i al temps de —Hi ha bones expectatives? Nadal i Setmana Santa. A banda —Les expectatives són òptimes. Tot i les El Casal Sant Martí disposa de diversos espais per reunir-se i per pregar. d’això, els ponts de la Immacu- dificultats actuals pel que fa a la cultura lada, quan el poble de Campelles —en el sentit profund de la paraula— Pròximes activitats celebra la Fira Artesanal, el Casal hi col- , tot i el materialisme i l’«immediatisme» labora activament. —si així es pot anomenar—, estem 3 I 4 DE MAIG: II Convivència interdiocesana: Escola catequètica. convençuts que l’home i la dona d’avui A la recerca d’autenticitat tenen necessitat d’aprofundir valors 3 DE MAIG: Aula Oberta dels Dissabtes (11-13h): Anunci del pacte. autèntics. 10 I 11 DE MAIG: Curset-taller: La comunicació. L’ampli ventall de possibilitat que ofe- —Per què doneu tanta importància a 10 DE MAIG: Aula Oberta dels Dissabtes: L’home com a ésser comunicatiu. reix el Casal fa que al gent que s’hi apropi unir l’espiritualitat i la cultura? sigui molt diversa: joves, adults, gent gran, —La intenció, en dir «espiritualitat i 7 I 8 DE JUNY: Taller d’art cristià: Evangelitzem des de l’art. famílies, religiosos i religioses... «Consta- cultura», no és tant aprofundir dues 7 DE JUNY: Aula Oberta dels Dissabtes: Iconografia. tem, però —declara la directora—, que els dimensions humanes separades, sinó qui vénen al Casal arriben d’una manera i partir del desig que tots portem a dins 1 AL 14 DE JULIOL: Espai d’acollida silenci i espiritualitat. marxen d’una altra. La convivència, el fet d’unir-les. És una llàstima que sovint s’entengui l’espiritualitat com una cosa 21 AL 27 DE JULIOL: Escola-taller per a músics joves. de desconnectar del ritme habitual, l’ober- 26 DE JULIOL: Concert músics joves. etèria, elevada, intimista... I també és tura a noves realitats, l’encontre amb un llàstima que, de vegades, s’entengui mateix i amb els germans... facilita que per cultura un privilegi elitista o de 1 AL 3 D’AGOST: Jornades valors humans: Dignitat de la dona. l’estada aquí animi i esperoni a seguir el classe. Ni una cosa ni l’altra. L’espiritu- 6 AL 8 D’AGOST: Jornades científiques: Medicina i ciència. propi camí amb força renovada.» I afegeix alitat autèntica comprèn totes les face- 11 AL 13 D’AGOST: VII Simposi d’Espiritualitat: La dona en l’Església. convençuda Carmina Boqueras: «La gent, tes de la personalitat, i necessita ex- 19 AL 23 D’AGOST: Recés espiritual: La pau al cor. avui, cerca autenticitat, ara i aquí. Això pressar-se amb un llenguatge de fets, 26 AL 30 D’AGOST: Convivències culturals: Mil·lenari Abat Oliba. també ens obliga als agents pastorals a ser de gestos, de bellesa, i també de la raó. molt concrets a l’hora de donar testimoni. Necessita, doncs, la cultura. La fe no- 3 AL 10 DE SETEMBRE: Convivència per a gent gran. Avui les persones cerquen imatges autèn- més és benefactora quan es fa cultura. tiques, no virtuals... I Jesús parla molt, als Al mateix temps la veritable cultura Més informació a: Evangelis, que la gent ha de veure en els està sempre oberta a la transcendèn- CASAL SANT MARTÍ, Pl. Església s/n - 17534 Campelles (Ripollès) deixebles una llum, unes obres, una coherèn- cia, perquè està oberta a tot el que és Tel. 972 727 288 – 692 603 180 / Fax 972 727 585 - A/e: [email protected] cia de vida...» humà. La cultura vol penetrar el misteri Samuel Gutiérrez humà amb tota la profunditat possible. Per això no pot eludir l’espiritualitat, que, al cap i a la fi, ha estat el motor de gran part de les expressions culturals dels pobles i de les civilitzacions. —En aquest intens diàleg fe-cultura, quin paper té l’art, tan present a tota la casa? —A l’estiu organitzem exposicions ar- tístiques: pintures, aquarel·les, escultu- ra, etc., d’artistes consolidats o novells que vulguin mostrar la seva obra. Tenir aquesta presència de les arts plàsti- ques a dins de casa, ho considerem un privilegi. És com experimentar que l’art i la fe viuen plegats. I penso que això, avui, és irrenunciable: la fe en Crist no és pura interioritat, és també exterior i visible. Si Déu es fa carn, la nostra carn i totes les nostres coses materials i relacions humanes ja han d’estar ple- nes de Déu i de la seva bellesa. Curset sobre teràpies i medicines alternatives. VI Simposi d’espiritualitat, amb la presència de Mons. Joan Enric Vives. 22 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 1 • maig • 2008

Tortosa

l’església per a aquest esdeveniment. Glen- da, la coneguda cantautora, va dirigir el Pregària per les vocacions primer moment de la pregària per passar immediatament als tallers que s’havien ■ Prop de 200 persones van participar en una vetlla vocacional al Seminari preparat. Mentre restava Jesús Eucaristia expo- sat a la capella del Seminari, diferents TORTOSA.— En el marc de la estils de pregària anaven acompanyant Jornada de Pregària per les Vocaci- Jesús fins a les tres de la matinada. L’ado- ons, la Delegació diocesana de Pas- ració nocturna, la pregària de Taizé, els toral Vocacional de Tortosa va or- carismàtics, Glenda… van estar fins la ganitzar una vetlla vocacional al matinada acompanyant i ajudant els joves Seminari el dissabte 19 d’abril. Va i adolescents a pregar, a conèixer Jesús, a donar-li culte i a escoltar en el seu cor la començar a les vuit del vespre i va veu de Déu. Mentrestant, un sacerdot es- acabar prop de les set del matí amb tava en una habitació per si algú volia l’assistència de més de 150 adoles- confessar-se o rebre consell. cents i joves que van passar una nit Els tallers van ser molt variats: del curs de gresca i de pregària. Alfa, del Pare Jony, de música en viu, de vida pràctica… tot per ajudar els partici- ’una part a l’altra del bisbat van arri- pants a centrar la seva vida i a orientar-la Dbar joves i sobretot adolescents per amb un sentit cristià i profund de vida participar en la vetlla vocacional que al plena. Els organitzadors es van mostrar Seminari de Tortosa va preparar la Dele- satisfets i contents del desenvolupament gació de Pastoral Vocacional la nit del 19 de la trobada. al 20 d’abril. La vetlla va acabar a les set del matí. A les tres de la matinada era el moment Eren les 20 h quan anaven arribant els de l’Eucaristia, que es va celebrar amb participants que, amb cotxe o amb auto- va oferir l’espai per a la pregària i la representació del lema que s’havia esco- cants i bona ambientació tot intentant po- bús, es van traslladar fins al Seminari. El trobada amb Jesús. llit per a la trobada, «Sóc d Déu, sóc x Déu», sar en el centre de les vides dels partici- primer moment va ser el d’acollida i pre- Mons. Salinas es va fer present a l’inici recordant que hem estat creats per Déu, que pants la proposta de vida de Jesús que és sentació que amb cants i gresca es va fer de la pregària per saludar els prop de 200 som imatge seva, que Ell ens estima tant que l’única que dóna sentit i salvació a les als amplis passadissos del Seminari. participants i animar-los a deixar-se portar ens ha donat el seu Fill, Jesús, i que en Ell nostres vides. Després va venir el moment Després de sopar, va començar la vetlla per l’Esperit per escoltar la veu de Déu que trobem la nostra felicitat i alegria. de la xocolatada i amb el bon ambient que de pregària a la capella central. Aquesta, parla i per ser dòcils a l’acció de l’Esperit El rector del Seminari, Mn. Xavier es va crear es van fer les set del matí per originalment transformada en una tenda, que vol la nostra felicitat i plenitud. Vilanova, va exposar el Santíssim sobre acabar. com la de l’encontre entre Moisès i Jahvè, El grup Esforç de Tivissa va fer una l’altar que s’havia instal·lat al centre de Víctor-Manuel Cardona

Missa funeral per la mare del bisbe Trobada infantil diocesana TORTOSA.— El TORTOSA.— Ja són 24 les trobades central preparada pel grup de col·laboradors 15 d’abril va tenir anuals que ha fet el Moviment Infantil del MID de Roquetes, Benicarló i lloc a la catedral Diocesà, MID, de Tortosa. Més de 600 Tivissa. El lema de la jornada va ser el de Tortosa una nens i nenes de Postcomunió d’arreu de tema de la catequesi, que va recordar missa funeral en la diòcesi tortosina van participar en una amb un arbre florit els fruits de l’amor sufragi d’Elisa jornada plena de llum i que va ser de que són la prova de l’amor que Jesús Viñals Ramon, festa, de catequesi, de celebració i de ens té i el signe de la resposta d’amor mare del bisbe de convivència. que nosaltres li fem. Tortosa, Xavier Sota el lema «Jo t’estimo», es van L’Eucaristia, a la mateixa capella, la Salinas i Viñals. organitzar tota una sèrie d’activitats i va presidir el bisbe, amb qui van conce- Acompanyat per power-point per comunicar als nens i lebrar el sacerdots i el delegat diocesà del cinc bisbes i prop nenes les maneres com Jesús ens estima MID, Mn. Tomàs Mor. En l’homilia, d’un centenar de i també per fer-los adonar que nosaltres Mons. Salinas va recordar als nens on sacerdots, el bisbe hem de respon- de Tortosa va pre- dre a aquest amor sidir una Eucaris- estimant Jesús. tia en què va donar Amb les cares Fidels, preveres i bisbes van acompanyar Mons. Xavier Salinas. gràcies a Déu per pintades, les mans la seva mare i la plenes de papers i figura de les mares en la vida de tot sacerdot. El cardenal Carles, recuperat de la seva els cors plens malaltia; l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el bisbe d’Urgell, Joan Enric d’alegria, van Vives; el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, i el bisbe d’Alcalá de Henares, Jesús acudir després al Català, van concelebrar amb el bisbe Salinas, el Capítol Catedral, clergat de Tortosa, pati exterior, on Lleida i altres sacerdots que pel seu càrrec catequètic tenen alguna relació amb el un grup de músi- bisbe Salinas. ca els rebia amb Els fidels, malgrat que era un dimarts a mig matí, van omplir mitja catedral i van cants de gresca i fer costat al seu bisbe en aquest moment difícil de comiat de la seva mare. d’animació. Amb profunda pau i agraïment, Mons. Salinas va fer una relectura i comentari dels Quan ja gairebé passatges bíblics de la Resurrecció de Crist per aplicar-los a la vida dels creients i en tots els grups van particular a la seva mare, que com a creient espera participar un dia de la Resurrecció arribar es va co- futura. mençar a donar la D’ella, el seu fill en va destacar l’amabilitat, l’acollida i la tendra devoció a la Mare benvinguda per pobles cantant el tradicio- podem trobar Jesús i com hem de viure de Déu. La seva darrera pregària va ser a Maria resant l’Ave Maria i cantant-li el seu nal cant del MID Tots som Església. des d’aquest estil de Jesús. fill, a cau d’orella, l’himne a la Mare de Déu del Desemparats, Patrona de València. Després va ser el moment del bisbe, Després del ràpid dinar es va organit- Elisa Viñals va morir a Tortosa el 15 de març a la residència on també viu el seu Mons. Xavier Salinas, que amb el to zar la gimcana, que oferia als nens la fill. En aquell moment, vigília de Diumenge de Rams, es va fer una missa funeral de alegre i comunicatiu que el caracteritza possibilitat de fer manualitats i dife- corpore insepulto a la capella de la residència i el cos es va traslladar al cementiri de va expressar la seva alegria de trobar-se rents tallers. Al final de la tarda va Sagunt, on va ser enterrada al costat del seu espòs, Fausto Salinas. Ja en aquell moment un altre any amb els nens i nenes de tenir lloc el festival en què els grups de el bisbe va estar acompanyat per més de cinquanta sacerdots tortosins i una representació Postcomunió de tota la diòcesi. A la les parròquies van presentar les seves del clergat lleidatà, del qual el bisbe Salinas és administrador apostòlic. (V.M.C.) capella central va tenir lloc la catequesi coreografies. (V.M.C.) 1 • maig • 2008 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 23

Sant Feliu de Llobregat

L’últim adéu al Ha mort el Gmà. Andreu Soler Gmà. Andreu ■ Va fundar els Escoltes del Servei d’Ordre de Montserrat i era El dilluns 14 d’abril ens va deixar el Gmà. membre de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes Andreu M. Soler, fundador l’any 1959 dels Nois del Servei d’Ordre-Escoltes de Montserrat, que va portar al capdavant du- MONTSERRAT.— El 16 d’abril va tenir lloc a la sagristia del santuari, on va formar el grup d’escoltes rant 42 anys. El Gmà. Andreu era monjo de basílica de Santa Maria de Montserrat la missa exe- del Servei d’Ordre de la basílica i, amb ells, va Montserrat i va portar una vida molt activa quial pel Gmà. Andreu M. (Joan) Soler i Seguís, que col·laborar en les peregrinacions diocesanes al santu- que va ressonar més enllà de les parets mo- va morir dilluns 14 als 76 anys d’edat. El Gmà. ari de Lourdes. El 13 de juliol del 2007, el Gmà. nàstiques. L’any passat va publicar el llibre L’escoltis- Andreu M. va néixer a Lloret de Mar el 6 de novem- Andreu M. va celebrar 50 anys de la professió monàs- me i Montserrat (amb pròleg de Jordi Pujol), bre del 1931. Va entrar al monestir el 16 de juny del tica a Montserrat i, durant la missa conventual del que recull més de cinquanta anys de vivènci- 1956, va fer la professió simple el 13 de juliol del 1957 monestir, va renovar els vots monàstics davant dels es, des dels orígens dels Nois del Servei d’Or- i la solemne el 15 d’agost del 1964. Va treballar a la seus germans de comunitat, familiars i amics. dre, que van néixer a partir de l’esperit i l’obra de l’escoltisme. ràcies al seu tarannà Andreu no estan exemp- Al germà Andreu el vaig conèixer l’any dinàmic i la seva ca- tes de dificultats de mol- 1997 quan vaig entrar als Nois del Servei G d’Ordre-Escoltes de Montserrat. Els records pacitat organitzadora, va tes menes. A més, no més potents són les xerrades que teníem els sentir la inquietud de viure sempre li ha estat fàcil

Agustí Codinach vespres abans d’anar a dormir. Ell seia al cap la fe col·laborant a la parrò- harmonitzar-les amb el de taula i anàvem desgranant les diferents quia i afavorint la convivèn- que requeria la vida al qüestions, reflexions i tasques que havíem cia i l’amor a la cultura; per monestir. Tanmateix de fer l’endemà. Eren reunions llargues i, si això va fundar el Casal de moltes persones s’han no acabàvem gaire tard, encara teníem temps l’Obrera. Va entrar a sentit ajudades per ell», d’anar al revolt del vent o al Pax vobis, allà on Montserrat el 1956, va exer- va dir el pare abat de ens retrobàvem sota la muntanya de cir diversos serveis a l’inte- Montserrat en l’homilia Montserrat, al ras de la nit i el vent, lluny de rior de la comunitat, entre del seu enterrament. les cabòries de ciutat. els quals el d’assistent del Quan l’estiu passat el El germà Andreu, a vegades, ens agafava pare abat Cassià M. Just i el Gmà. Andreu va cele- sols i parlàvem de la nostra vida, problemes de xofer dels malalts de la El Gmà. Andreu va formar el grup d’escoltes del Servei d’Ordre. brar el jubileu de profes- o qüestions. S’interessava per nosaltres i ens comunitat. sió monàstica, «ho va fer volia nois ferms, educats, valents i amb espe- Però el que ha destacat més d’aquest de Calella; col·laborador del RACC i de des de la consciència que l’ideal cristià rit de servei. i monàstic sempre es troba més enllà Un dia vaig descobrir que teníem dos punts monjo és la seva projecció exterior; l’antic Car Club de Catalunya en algu- en comú: el sant i l’aniversari. Resulta que el entre altres activitats va ser fundador nes de les seves activitats de caire cultu- del que un viu cada dia», va dir el P. seu nom de pila era Joan (quan va entrar de dels Escoltes del Servei d’Ordre de ral; fundador de la Penya Barcelonista Josep M. Soler. Per això al recordatori monjo va adoptar el d’Andreu M.) i que va Montserrat; responsable de l’acolli- Montserrat-Monistrol. va voler fer-se seves unes paraules de néixer el 6 de novembre, igual que jo! ment de grups de joves a Santa Cecília; Totes aquestes tasques les feia per Rabindranath Tagore: «Quan seran en- En aquell moment, els escoltes de membre de l’Hospitalitat de Lourdes afavorir la formació humana i cristia- tonades totes les cordes de la meva Montserrat érem els Nois del Servei, o sigui, de Barcelona i cap de la joventut na del jovent, l’amor a Catalunya, les vida, Mestre, cada frec dels vostres que encara no hi havia noies. I el funciona- d’aquesta Hospitalitat, cosa que el va activitats culturals i esportives que fa- dits hi farà vibrar la música de l’amor.» ment es basava en una estructura dels qua- portar a ser el primer coordinador dels cilitaven el lleure, l’atenció pastoral «Després de 50 anys de vida monàsti- tre equips del moment: Llorenç Satorras (nom joves de les Hospitalitats d’Espanya; envers els malalts i el desig de millo- ca, se sabia un instrument en mans del del primer coordinador dels nois) amb cami- organitzador de moltes trobades de jo- rar-ne la qualitat de vida, cosa que va Senyor i volia, malgrat les febleses sa grisa, Mossèn Batlle (camisa vermella), ves i minusvàlids, així com col·laborador dur a terme encara en aquestes darre- humanes, deixar que l’Esperit Sant hi Mestral (camisa blava) i Serra d’Or (camisa de moltes activitats d’acolliment i de res setmanes amb els seus companys i fes vibrar totes les cordes, totes les verda). servei als malalts al santuari de Lourdes; companyes de diàlisi. dimensions de la seva personalitat, per Les tardes dels dissabtes escoltes montser- va ser, també, membre de la junta de la «Unes activitats tan múltiples i tan tal que la seva vida pogués esdevenir ratins amb el meu equip (Llorenç Satorras) residència de gent gran Obra de Maria intenses com les que ha tingut el Gmà. un cant d’amor.» (C.C.) tenien una significació especial quan anà- vem a les xerrades de monjos (P. Alexandre Oliver, P. Adalbert Franquesa, P. Lluís Planas o P. Josep Maria Sanromà), amb aquells silencis i sacsejades de transcendència. Certament, d’aquells anys en tinc el record ESTIC CONTENTA! de l’olor d’encens que tothora perfuma el cenobi. O la guàrdia pel monestir en la nit de la Vetlla de Montserrat, els acudits del ger- HE ELEGIT TENIR EL FILL! mà Carles, algunes tardes de repòs al jardí dels monjos, les dutxes que enrampaven, el paper on hi havia el mapa i els llocs de la basílica on cadascú havia de controlar i aque- lla mà del germà Andreu que t’agafava el braç quan t’havia dir alguna cosa insistent- TELÈFONS DE LA VIDA ment important. Avui, en el seu repòs li hem deixat un fulard. 932 047 111 i 932 805 683 Aquell que ens feia posar amb tota cura. Amb la camisa per sota els pantalons i botó de dalt cordat. Ben polits, bona imatge i el «sempre a punt» per rebre els pelegrins de la muntanya. La muntanya que ja l’acull. Ara ens queda el seu record i allò que ens va donar. A PRO VIDA m’han ajudat a pujar-lo Joan Requesens PD: En tornar a casa després de l’enterrament, m’he trobat una carta amb el meu nom picat a màquina. Al darrere hi deia «Monestir de Montserrat» i escrit a mà: «Andreu Soler.» Una carta de l’Associació dels Antics Escoltes del FUNDACIÓ PRO VIDA DE CATALUNYA Servei a Montserrat convocant la 4a Trobada. BONAPLATA, 42, 1R, TEL. 932 047 111 M’he quedat pensatiu i trasbalsat per la casu- alitat. 08034 BARCELONA 24 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 1 • maig • 2008

Urgell Es presenta un llibre sobre Mons. Justí Guitart ■ El copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1940)» és obra de Francesc Badia

ANDORRA LA VELLA.— «Aquest llibre no és una biografia, sinó la crònica d’una època molt complexa en què Justí Guitart va ser un referent exemplar.» Amb aquestes paraules Francesc Badia i Batalla definia l’obra que acaba d’editar l’Abadia de Montserrat, El copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1940), que es va presentar al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, el dia 25 de març i que va concentrar nombroses personalitats del món polític i cultural del Principat d’Andorra i de l’Alt Urgell. Van presidir l’acte el copríncep episcopal, Mons. Joan Enric Vives, i el cap de Govern d’Andorra, Albert Pintat.

’autor del llibre, Francesc Badia (ve- Serrano Suñer. Lguer entre els anys 1972 i 1993), s’atura La successió de fets, anècdotes i perso- especialment en la descripció de l’actitud natges és representativa «d’una època ex- que Guitart va tenir en diferents moments cepcional de relacions difícils amb els Mons. Joan del seu pontificat, davant dels abusos i governs espanyols», d’un signe i altre, Enric Vives juntament pressions que exercien els governs de l’Es- segons va subratllar Badia. En la mateixa amb l’autor tat veí. Primerament, va haver de fer front presentació, Nemesi Marquès, represen- del llibre. als intents de certs personatges «afins a la tant del copríncep episcopal, va remarcar dictadura de Primo de Rivera», per immis- «l’equilibri entre la prudència i la respon- ser contrària a la veritat històrica». De la L’obra es basteix a partir d’una estructura cir-se en els assumptes d’Andorra. sabilitat» que va definir la gestió del co- mateixa manera, el representant del co- similar a la d’un muntatge teatral amb una El llibre també aporta documents en els príncep Guitart i el va definir com un home príncep episcopal va dir que en diferents divisió en quatre actes: la dictadura de quals es demostra una actitud bel·ligerant «independent i lliure», que «no es va ple- ocasions Guitart va adoptar una actitud Primo de Rivera, la Segona República, la amb representants del govern espanyol gar davant les contrarietats», vinguessin «contrària als paràmetres tradicionals de guerra civil i l’inici del règim del general que, en els inicis de la dictadura franquista, d’on vinguessin. D’aquesta manera, se- col·laboració estreta tant als inicis de la Franco. Francesc Badia va ser instituït pretenien establir directrius ben precises gons va explicar, volia contrarestar opini- Segona República espanyola com del rè- veguer per part de l’antic copríncep epis- sobre la llengua en què havia de ser traslla- ons publicades a la premsa en què es gim franquista». copal Joan Martí Alanis el 1972. També ha dada al poble la paraula de Déu. Badia va posava en relleu el caràcter «genuflectori» De l’autor de l’estudi, Marquès en va publicat obres sobre dret i art andorrà. esmentar el cas del general Emilio Barrera de l’actitud de Guitart durant el seu ponti- destacar «el rigor i l’afany d’objectivitat, o el del ministre de Governació Ramon ficat. Opinió que, a parer de Marquès, «va l’honradesa i el sentit de responsabilitat». David Codina

Trobada d’animadors de cant litúrgic Us recordem que la rifa 2008 de l’Associació d’Amics de Catalunya LA SEU D’URGELL.— La Delega- raons (teològica, litúrgica i pastoral) del ció diocesana de Pastoral Sacramental i perquè d’aquesta trobada. Cristiana està en marxa! Litúrgia d’Urgell va organitzar, el dissab- Tot seguit, Mn. Baburés va pronunciar te 19 d’abril, la II Trobada Diocesana una interessant conferència per presentar d’Animadors de Cant Litúrgic. Hi van el Cantoral litúrgic bàsic com una publi- Demana el teu talonari a l’oficina assistir una cinquantena de persones pro- cació oficial dels bisbes de Catalunya i un vinents de tots els indrets del bisbat. El pas més de la reforma litúrgica del Conci- de l’Associació, telèfon 934 092 700 bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives, li Vaticà II. Mn. Baburés va insistir en el que també és el bisbe responsable del principi que «s’ha de cantar la missa» no Secretariat Interdiocesà PREMIS DEL SORTEIG 2008: de Litúrgia de la Confe- 1r premi: un cotxe Citroën C2 1.1 Furio, amb aire condicionat, rència Episcopal Tarraco- ràdio cd mp3 i pintura metal·litzada. nense, va presidir la tro- bada, acompanyat del 2n premi: dues places per a un viatge a Terra Santa (període del delegat diocesà de Pasto- viatge durant l’any 2008). ral Sacramental i Litúr- gia, Mn. Xavier Parés. 3r premi: val per 300 euros en compres en un centre comercial de També hi van partici- la ciutat de Barcelona. par els delegats de Litúr- gia dels bisbats de Premi especial: 3.000 euros per als compradors d’un talonari Solsona, Mn. Lluís Prat sencer. (secretari de la Comissió Interdiocesana de Litúr- BASES DEL SORTEIG: gia), i de Girona, Mn. Joan a) Entraran en el sorteig tots els talonaris enviats als venedors. Baburés, que va dictar la b) No entraran en el sorteig els talonaris emesos per l’Associació no enviats als seus Mn. Joan Baburés va dictar la ponència central de la jornada. venedors. ponència central de la jor- c) No entraran en el sorteig els talonaris retornats abans de les 12 hores del dia nada. Entre els assistents cal destacar Mn. pas «cantar durant la missa», i va explicar del sorteig. Antoni Cagigós, delegat de Música i or- quins són els cants propis i el repertori d) No entraran en el sorteig els talonaris no retornats i no venuts o no pagats ganista de la catedral, i M. Carme Girart, bàsic per a l’any litúrgic i per a altres abans de les 12 hores del dia del sorteig. coordinadora de la trobada. celebracions. Va comentar els textos, les e) El sorteig se celebrarà d’acord amb l’ordre establert tradicionalment: 1) uni- Després d’un cant de pregària, el bisbe melodies, i el treball comú per utilitzar tats, 2) desenes, 3) centenes, 4) unitats de miler i 5) desenes de miler. Si el va saludar els animadors del cant de les aquest repertori del Cantoral litúrgic bà- número sortint no existeix, es repetirà el procés. nostres parròquies i els va exhortar a ser sic. Finalment, el mateix Mn. Baburés, f) No entraran en el sorteig els números no venuts abans de les 12 hores del dia constants i fidels en aquest ministeri del acompanyat per l’orgue que tocava M. del sorteig, venuts però no ingressats als dos comptes de l’Associació que són: cant, tan important per a una millor parti- Carme Girart, va assajar i va analitzar ”la Caixa” 2100 1334 91 0200076078 i Caixa Penedès 2081 0100 12 3300010800. cipació de les celebracions litúrgiques. El alguns cants, tant de l’ordinari de la missa g) El sorteig se celebrarà davant notari el dia 17 de juliol, a les 17 hores a la sala delegat de Litúrgia d’Urgell, Mn. Parés, com també d’entrada i comunió, aclama- de juntes de l’Associació. S’hi pot assistir. va agrair la presència de tants animadors cions i respostes, del mateix Cantoral h) Els premis caducaran als 3 mesos del dia del sorteig —de data a data. i l’interès per la trobada, i va explicar tres litúrgic bàsic. (D.C.) i) L’Associació d’Amics de Catalunya Cristiana publicarà els números premiats en el setmanari Catalunya Cristiana i es comunicaran a tots els venedors. 1 • maig • 2008 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 25

Terrassa

es conviu amb ciutadans d’altres religi- ons i amb persones que volen viure la Jornades de formació amb seva vida personal i social com si Déu no existís. González de Cardedal La fe cristològica de l’Església ■ El prestigiós teòleg va parlar sobre «L’horitzó de la cristologia contemporània» La conferència es va obrir fent una anàlisi de la trajectòria de la cristologia en els darrers cinquanta anys. Una caracte- SANT CUGAT DEL VALLÈS.— Els dies 10 i 12 edició de les jornades el ponent convidat ha estat real- rística d’aquesta època és la d’una visió d’abril es van celebrar al Casal Borja de Sant Cugat del ment d’excepció: Olegario González de Cardedal, pro- crítica de la figura històrica de Jesús. Vallès les ja tradicionals jornades de formació per a fessor emèrit de la Universitat Pontifícia de Salamanca Això demana a l’Església el repte de preveres i laics del bisbat de Terrassa. En aquesta nova i autor de nombrosos llibres sobre cristologia. posar-se al dia per tal de poder continuar donant raó de la seva esperança l dijous dia 10 d’abril, Gon- davant de les noves qüestions for- E zález de Cardedal va pro- mulades pels homes d’avui en dia. nunciar la seva xerrada als preve- La conferència va acabar amb res i diaques de la diòcesi i el una enumeració dels continguts es- dissabte dia 12 d’abril ho va fer sencials sobre els quals recolza la fe als laics i religiosos. Totes dues cristològica de l’Església. El cate- convocatòries van comptar amb dràtic de la Universitat Pontifícia de una destacada presència d’assis- Salamanca va mostrar com continu- tents. Entre una convocatòria i en tenint solidesa intel·lectual i moral l’altra, el divendres dia 11 d’abril, i va parlar també de Jesucrist com a el reconegut teòleg va compartir l’únic salvador de la humanitat, així un llarg col·loqui amb els semina- com de les possibles reaccions da- ristes de la diòcesi al Seminari de Les jornades van tenir lloc al Casal Borja. vant d’aquesta formulació. Després Sant Joan Baptista de Valldoreix. de la xerrada i d’un breu descans va González de Cardedal va parlar als joves cristologia, un tema que sempre és d’ac- zález de Cardedal va parlar del fort im- tenir lloc un animat i interessant col·loqui estudiants de teologia sobre la seva vo- tualitat, però molt més ara que s’han pu- pacte que ha tingut per a la predicació de amb els assistents, els quals van formular cació i la importància de la formació blicat diverses obres sobre la figura de l’Església el fet que Crist deixi de ser preguntes diverses sobre la seva magistral intel·lectual per tal de complir la missió Jesucrist amb un ampli ressò mediàtic i l’inspirador de fons de la cultura europea. ponència. Els preveres es van interessar encomanada. desigual interès teològic. S’ha passat d’unes cultures europees que més per la dimensió pastoral, mentre que El tema que es va tractar durant les El títol de la xerrada era L’horitzó de la es movien dins de l’horitzó cristià, a els laics destacaven la importància avui dues xerrades de formació va ser el de la cristologia contemporània. Olegario Gon- unes cultures pluriculturals, en les quals de la formació teològica. (C.C.)

Jornada Nacional del Moviment La Mare de Déu de de Pobles i Comarques la Salut, patrona SANTA EULÀ- de la diòcesi LIA DE RON- ÇANA.— El diu- SABADELL.— L’11 de maig del 2008 menge dia 6 d’abril esdevindrà per a la jove diòcesi de Terras- va tenir lloc a San- sa una altra data històrica. Serà el dia en ta Eulàlia de Ron- què la Mare de Déu de la Salut, venerada çana la 37ª Jornada des de fa més d’un segle al seu santuari de Nacional del Mo- Sabadell, serà proclamada solemnement viment de Pobles i patrona de la diòcesi. La Congregació per Comarques de Ca- al Culte Diví i la Disciplina dels Sagra- talunya, celebrada ments ja n’ha donat el seu vistiplau. La amb el lema «Tes- proclamació del patronatge tindrà lloc el timonis de la rique- diumenge 11 de maig, solemnitat de la sa evangèlica». Pentecosta, a les 17.00 h, en el decurs La trobada va d’una eucaristia solemne celebrada a l’es- comptar amb la Mons. Buxarrais, dialogant amb el president del planada del santuari i presidida per Mons. presència destaca- moviment i altres coneguts. Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa. Imatge de la Mare de Déu de la Salut. da de Mons. Ra- L’elecció de la Mare de Déu de la Salut món Buxarrais, bisbe emèrit de Màlaga, que va aportar la seva experiència en com a patrona ha estat el fruit d’un llarg una conferència sota el mateix títol de la trobada. Durant tota la jornada els procés de consultes arran de la proposta membres del moviment, present a diverses diòcesis de Catalunya i les Illes que havia arribat al bisbat per part del Balears, van reflexionar sobre el fet de ser testimonis de la riquesa de poble fidel. Les peticions han estat molt Auxiliars de l’Evangeli enmig dels pobles i comarques, a partir de la ponència de Mons. nombroses, tot i que de manera oficial va Buxarrais. A la tarda, a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, tenir lloc per primera vegada el 9 d’abril geriatria Mons. Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, va presidir l’Eucaristia, concele- del 2005, durant la celebració de l’Aplec brada per Mons. Buxarrais i diversos de la Salut, per boca de Mn. Josep Francesc Organització d’assistència consiliaris del moviment. Mons. Saiz Catarineu, rector de Sant Feliu i membre necessita auxiliars de Meneses, tot glossant les lectures de la del consell del santuari. ESTAMPES - ROSARIS - PESSEBRES - geriatria o similars, amb Paraula de Déu, va remarcar la impor- El mateix bisbe Saiz ha fomentat des de OLIS - TRÍPTICS - RETAULES - IMATGES titulació, per a feines tància del testimoniatge enmig del món, RELIGIOSES - MEDALLES - RESTAURACIONS l’erecció de la diòcesi el santuari de la Mare en especial «en els nostres pobles», i va - MIRALLS - ICONES - ORFEBRERIA. de Déu de la Salut com a lloc de pelegrinat- domiciliàries. indicar-ne un dels elements essencials: ges i trobades diocesanes. Precisament el viure el veritable sentit de la pobresa proper 11 de maig, coincidint amb la pro- Edat de 25 a 55 anys. evangèlica. A la mateixa Eucaristia, el clamació del patronatge, tindrà lloc també Dona/home. president del Moviment de Pobles i al santuari sabadellenc la II Trobada dioce- Comarques de Catalunya, Quim Vives, Boters 7 i 9 Tel. 933 175 685 sana de Joves, que culminarà amb l’Euca- va fer lectura del document final de la 08002 Barcelona Fax 934 127 523 ristia solemne de la proclamació, a la qual Tel. 932 453 758 de 10 a 14 jornada. (C.C.) e-mail: [email protected] són convidats tots els diocesans. (C.C.) i de 17 a 19 hores. www.articulosreligiosos.com 26 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 1 • maig • 2008

Mallorca Reunió dels rectors de parròquies turístiques ■ A la jornada es van oferir suggeriments pràctics per acollir els turistes i estrangers

CAN PICAFORT.— Tot just aca- aquest sentit, des de la Delegació de Pas- bada la Setmana Santa, la diòcesi es toral del Turisme s’ofereixen reproducci- ons de les lectures, salm responsorial i prepara ja per acollir la temporada l’Evangeli del diumenge en més de sis turística. Així, uns deu rectors i res- llengües. ponsables de parròquies i esglésies D’altra banda, a la sessió també es van turístiques es van reunir el 18 d’abril tenir en compte les aportacions que els passat a Can Picafort (Santa Marga- turistes poden oferir a les comunitats cris- tianes que les acullen. En primer lloc, el lida) per compartir experiències an- turisme accentua el sentit d’universalitat teriors i marcar nous objectius de de l’Església i, al mateix temps, la unitat cara a la temporada alta turística. del cristianisme. «Diferents cultures, llen- gües, costums i estils de vida, expressions a jornada, presidida pel vicari gene- litúrgiques i estils de vida diferents, però Lral de Territori, Mn. Rafel Umbert, es una mateixa fe en Jesús mort i ressusci- va iniciar amb una conferència del delegat tat.» Finalment, la presència de turistes, de Pastoral del Turisme i de la Carretera, segons Mn. Bestard, ens parla de «la ri- Mn. Joan Bestard, titulada Què poden Els responsables van començar a preparar la temporada de l’estiu. quesa de la diversitat: el turista creient, aportar els estrangers a les nostres comu- format en un ambient distint del nostre i nitats cristianes? En la xerrada, Mn. Bes- l’Eucaristia o a penjar unes paraules al universal, que la fe es pot viure i celebrar amb metodologies, continguts teològics i tard va afirmar que els turistes s’implica- tauler d’anuncis del temple, donant-los la en comunió amb altres creients en qualse- mitjans bibliogràfics diversos, pot enri- ran en les nostres comunitats eclesials si benvinguda i indicant-ne l’horari de mis- vol part del món i que la fraternitat entre quir la nostra manera de pensar i d’actu- s’hi senten fraternalment acollits: «Un ses. els qui viuen una mateixa fe no és una ar». creient estranger en qualsevol Eucaristia Aquestes propostes es fan ressò de les teoria, sinó una realitat ben palpable». En Cristina Sànchez del món s’hauria de sentir com a ca seva.» orientacions del Pla Triennal 2003-2006 També es van oferir alguns suggeri- elaborat per la Delegació de Turisme. ments pràctics per acollir els turistes i Així, Mn. Joan Bestard assegura que estrangers de manera eficaç. Entre ells, es «aquests detalls i molts d’altres, posats en Els escoltes es reuneixen va convidar els rectors a fer una breu pràctica, descobriran a les persones es- entorn de sant Jordi salutació en alguns idiomes a l’inici de trangeres que ens visiten que l’Església és SON SERRA DE MARINA.— El Mo- viment Escolta i Gui- atge de Mallorca va celebrar la festivitat de Sant Jordi, pa- tró dels escoltes d’ar- cerers reu del món. A la fin- des de ca S’Hort de Son Serra, a Son Serra de Marina, prop de 1.000 1 862 escoltes, acompanyats pels pares i responsables dels grups, procedents de Palma i de diversos pobles de l’illa, es van reunir entorn de la figura de sant Jordi. La seva llegenda va ser l’eix d’animació de l’acampada i les activitats programades, que van consistir en diferents representacions teatrals, jocs per grups segons les edats dels nins i joves, i diversos tallers. Els agrupaments escoltes de l’illa es van dividir per subcamps, ambientats en la història de Mallorca: talaiòtics, romans, àrabs, Regne de Mallorca i futur. El camp San Jordi 2008 va començar amb la hissada de senyeres, que va convidar els participants a gaudir de la festa; més tard va haver-hi una celebració de l’Eucaristia. Diumenge al matí els membres del moviment van rebre la visita dels pares i mares, autoritats i cinc ONG convidades que van donar a conèixer la seva tasca. La festa va acabar el diumenge al migdia amb un dinar comunitari que es va traduir en una immensa paella per a 1.000 persones, la baixada de senyeres i L’hora dels adéus. (C.S.)

Joves mallorquins peregrinen a Santiago SARRIA.— Un any més la màgia del diària i la celebració del Perdó. Camí de Santiago va omplir els cors dels A Monte do Gozo, a pocs quilòmetres 72 mallorquins que van iniciar la pere- de Santiago, els esperava Mn. Lluc Riera, grinació de Sarria a Santiago de Com- vicari general de Cúria, que es va despla- P.I. Can Clapés, 08181 Sentmenat (Barcelona) postel·la el 24 de març. Aquesta activitat çar fins a la localitat gallega per acompa- T. 93 715 31 02 / Fax 93 715 02 51 va ser organitzada per la Delegació de nyar els més de 70 joves pelegrins. Segons CERERIA ABELLA Pastoral de Joventut, que per tercer any fonts de l’organització, va ser «un mo- Sant Antoni Abat, 9, 08001 Bcn. consecutiu va oferir als joves de la diòcesi ment dens i de reconciliació amb Déu, els T. 93 441 09 07 / Fax 93 441 70 47 un espai de reflexió i de pregària a través altres i un mateix». Boters, 5, 08002 Bcn. T./Fax 93 318 08 41 del Camí de Santiago. El recorregut va acabar, com és tradici- Comte Borrell, 41, 08015 Bcn. T.93 442 93 28 La comitiva va seguir el camí a través onal, a la catedral de Santiago, amb la del llibre De Cafarnaüm a Jerusalem, participació de l’Eucaristia dels pelegrins. escrit pel prevere mallorquí Teodor Suau. El grup va ser l’encarregat de llegir l’ofre- En aquest sentit, cada grup va preparar na a l’apòstol, on, a més de donar gràcies una catequesi dels diferents capítols. Els de l’experiència viscuda, va pregar per punts centrals del dia van ser l’Eucaristia tota la diòcesi de Mallorca. (C.S.) 1 • maig • 2008 aquesta setmana... CATALUNYA CRISTIANA 27

Joves Alegria i creu en l’adolescent (i 2)

5. Jesús i la veritable alegria ordinària per tenir aquesta vida plena, sinó viure l’«aquí i l’ara»: puc autore- La persona humana té quatre passions alitzar-me donant-me a mi mateix, es- principals: alegria, dolor, esperança i te- tant disposat a aquesta aventura de la mor. L’alegria no únicament és una virtut, vida. sinó que podem considerar-la com una És Joan Pau II el qui ens recordava: terrible passió; i els desgavells que tenen «Mireu de conèixer Jesús de manera au- lloc en l’existència de l’home es cometen tèntica i global. Aprofundiu en el seu per culpa d’una alegria mal entesa. En coneixement per entrar en la seva amistat. paraules de Manzoni, «l’important no és Només el coneixement de Jesús us pot estar bé, sinó fer el bé; així acabarem donar la veritable alegria, no l’egoista i estant molt més bé». Deia Mauriac que superficial; el coneixement de Jesús és el «cal restituir als joves el gust de la felici- L’alegria que trenca la soledat, supera les tristeses i tat», i aquesta tasca és cada dia més ur- és una les incerteses, dóna el significat autèntic a gent. Per tal de no anar darrere dels es- de les al vida, refrena les passions, sublima els passions quers fal·laços, sinó rere una felicitat de l’ésser ideals, expandeix les energies vers la ca- veritable, hem de situar-nos davant del humà. ritat, il·lumina les opcions decisives.» Així Crucificat (em van agradar molt unes es llegeix a La imitación de Cristo: «Quan consideracions del congrés romà Potèn- tindrà la vida eterna» (Mauriac, ibid. pàg. família, en la feina i el descans (lectures i Jesús és present, tot és bo i no hi ha res que cia de Déu i salvació de l’home, sobre la 132-133). És veritat que no és completa converses, música i diversions…). sembli difícil; quan Jesús està absent, tot Creu, el 1985). aquesta felicitat aquí incoada, ja ens va dir resulta feixuc. Quan Jesús no parla interi- «L’alegria és el secret gegantí del cris- sant Pere que per ara ens trobarem una 8. La vida és una aventura orment, el consol no val res; en canvi, tan tià», deia Max Anselmi, una alegria no mica afligits (carta 1,1.6 ss). emocionant bon punt Jesús digui una paraula, se sent feta de riures buits i d’alcohol (evasió). Però serem testimonis d’aquest arbre un gran consol… què pot donar-te el món «Cal restituir als joves el gust de la felici- de la vida pel qual l’alegria ha vingut al Tot això és edificar en l’alegria, en sense Jesús? Estar sense Jesús és un in- tat» (Mauriac). No deu ser veritat que món, que és la creu. Hem de reconduir aquesta vida amb sentit, aquesta aventura fern insuportable, i estar amb Jesús és un Crist és qui fa possible la nostra alegria, l’afectivitat de tantes persones envers el de trobar-nos existint (Jesús Arellano en- dolç paradís. Si Jesús és amb tu no hi ha que és patrimoni dels cristians? Potser misteri de la creu, ensenyar a agenollar-se, cunya aquest terme), en la qual la creu és cap enemic que et pugui fer mal» (llibre 1, tenim clara aquesta experiència: davant a aprendre a «descarregar» davant de Jesús la sal de cada plat: tornant a l’afany d’eva- capítol 2,1-2). de l’alegria veritable, totes les altres són crucificat tota aquesta càrrega… i amb els sió de molts, el jove ha de comprendre Llucià Pou substitutives, vagues, i ens despisten, ens sagraments, tocar Jesús, quedar-se guarit. que en realitat no hem de fugir de la vida Historiador i teòleg omplen (són «secundàries», es revelen En aquesta soledat acompanyada amb com a il·lusions fal·laces). Aquest últim Jesús, hi retrobem l’alegria. Sí, la creu és glop del segon mil·lenni ha de ser una signe +, un signe positiu, d’esperança. espera renovada, un adveniment actiu: quan veiem el veritable Crist, esclatem 7. «Tu pots»: temps d’ideals Residència d’alegria. No n’hi ha prou amb els con- i de lluites sells, cal agenollar-nos. Nostra La creu ens anima a ser optimistes, fills 6. Per ajudar: més que consells, de Déu, i ens porta a habituar-nos a fer convidar-los a agenollar-se tries positives, a no desanimar-nos sabent Senyora que l’important no és que tot surti a la En contemplar en la joventut tants que primera, sinó lluitar, repetir els exercicis. de Fàtima cerquen sense trobar, impacients davant Això serveix per a les tries en les arts d’angoixes i d’incerteses, tants que no escèniques, que convé conrear (pintura, al afronten el misteri de la vida i es deixen poesia, cura del cos), i també l’esport endur per la dictadura de la majoria… (superació de metes cada cop més eleva- Tibidabo podem exclamar amb qui sent el pes de des), tot això ens ajuda a completar una joves que en depenen: «Pobra joventut!, personalitat harmònicament alegre (tam- com n’és, de pesat, portar, en alguns mo- bé l’ecologia, l’educació, l’esforç en els ✓Instal·lacions amb espais enjardinats i de bosc molt amplis. ments, el pes dels altres! Confidències, estudis o en la feina, en la tasca social on ✓Habitacions individuals amb bany i instal·lació per a TV i telèfon. paraules d’alè, bons consells, invitacions ens puguem comprometre…). L’impor- ✓ a l’heroisme, que cal trobar costi el que tant és tenir interessos, valors, i el qui no Ampli menjador amb vistes panoràmiques. costi, totes elles coses que es coneixen en té ha perdut la joventut. ✓Capella, gimnàs, etc. com a veritables, però que en aquell Però a més, aquesta lluita ha de portar- moment precís el cor no sent. Seria se al vessant espiritual, i on va haver-hi Equip humà de professionals: metge, assistent tècnic sanitari, assistent necessari no dir-los res, convidar-los a tries negatives ara, en aquest combat que social, gabinet psicològic, podòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional agenollar-se» (Mauriac, Sofferenze e és situar-nos davant de Jesús, sorgeixen i animació, perruqueria, personal assistencial i auxiliar. felicità del cristiano, a Cinque voli ara tries positives que les contraresten i Últims avenços informàtics, en el control postural i la localizació de dell’angoscia, Reggio Emilia 1979, pàg. porten l’ànima vers un profund sentit dels persones. 136). El profeta Isaïes (66,10.12) ens valors, un clima que comprèn els diversos suggereix la manera d’entrar en el més nivells i àmbits de vida i d’actuar, que Disposem d’un nombre de places concertades amb la profund davant de la grandesa de Déu, sorgeixen d’aquesta unió amb Crist, del Generalitat de Catalunya. estar agenollat és una situació de lluita, renéixer en Crist, d’estar «contents en un temps de combat per conquerir l’ale- l’esperança» (Romans, 12,12), de la savi- La qualitat de vida de les persones grans és la nostra prioritat gria, per amuntegar felicitat i una vega- esa de la Creu: com deia V. Frankl: a) da represa poder-la transmetre als al- tenir un ideal que resumeixi les idees i els FUNDACIÓ B. NOSTRA tres, a qui en tingui necessitat, a tothom projectes, el lloc que ocupem en la histò- SENYORA DE FÀTIMA que ens la demani com aigua de consol ria (ser Crist, fill de Déu i viure com a tal), Carretera de Vallvidrera a i de vida. «El cristià, des que és penetrat b) capacitat d’estimar, estar realitzat en Tibidabo, 102-104 per la gràcia, és una persona que co- l’àmbit dels afectes, les amistats i les 08035 Barcelona mença… que descobreix en primer lloc companyies (l’Amor), c) capacitat de sa- Tel. 934 343 630 - 609 101 344 l’alegria de néixer… a la gràcia, l’ale- crifici, aquest combat que és la creu, aques- Fax 934 343 650 gria d’un infant que entén al mateix tes opcions positives que costen i que e-mail: [email protected] temps que és pur, que és volgut, que seran petites nimietats que forgen la nos- web: www.fundacionntrasra estima, i que aquest amor, per ser sadollat, tra voluntat en els detalls de servei en la fatima.org 28 CATALUNYA CRISTIANA voluntariat 1 • maig • 2008

i hijo, personalidad borderline és un lli- títol de l’obra que Marina Foret va escriure l’any xement de la malaltia perquè hi hagués tracta- bre que explica la història d’una vida 1999 arran del TLP que patia el seu fill. Va ments especialitzats. El primer que va fer és aple- M com moltes altres, escrita només per aju- començar una recerca per trobar un tractament gar un grup de pares amb la mateixa problemàtica dar a comprendre, protegir i buscar solucions efectiu per al seu fill, però no trobava res específic. i crear l’Associació Catalana d’Ajuda i Investiga- als problemes que sorgeixen a l’entorn del Tras- Marina Foret va voltar i voltar fins que es va ció del Trastorn Límit de la Personalitat (ACAI- torn Límit de la Personalitat (TLP). Aquest és el convèncer que havia d’impulsar un millor conei- TLP), que l’any 2001 es va convertir en fundació. La Fundació ACAI-TLP, pionera en l’ajuda al trastorn límit de la personalitat ■ Aquest trastorn afecta unes 120.000 persones a Catalunya

a personalitat és un conjunt de trets és així i s’han obert noves unitats especí- L distintius, estils i patrons de compor- fiques», afirmen Mònica Lavilla i tament que conformen el caràcter indivi- Elisabeth Sogorb. dual. També la manera de percebre el La Fundació es pot sentir igualment món, les actituds, els pensaments i els orgullosa pel fet de ser pionera en molts sentiments són elements integrants de la aspectes. Ha estat la primera associació personalitat. Un trastorn de la personali- espanyola dedicada a ajudar els afectats tat es caracteritza, en general, per ser un de TLP i el seu entorn familiar. També ha patró de relació, percepció, comporta- El TLP estat la primera a traduir i difondre alguns ment i pensament permanent i inflexible, afecta dels textos més importants sobre el TLP, prou greu com per causar angoixa i impe- un 2% de inèdits en castellà. D’aquesta manera s’han dir que el malalt es relacioni plenament la població suscitat projectes de traducció i comerci- amb l’entorn. Habitualment es manifesta catalana. alització de llibres d’autoajuda i per a en l’adolescència o al principi de l’edat professionals. adulta. El trastorn es manté estable al llarg Tanmateix, «queden moltes coses a del temps i les dificultats s’intensifiquen fer: millorar l’atenció que reben, formar amb els familiars, que són normalment més els professionals, aconseguir pisos amb els que passen més temps amb ell. assistits, millorar les seves possibilitats «Els afectats pel TLP reaccionen de ma- d’inserció laboral, generalitzar l’ajuda pro- nera desproporcionada a situacions que fessional especialitzada a altres territoris per a la gent de l’entorn pot semblar de o indrets allunyats de les grans ciutats», poca importància i fins i tot irrellevant», enumeren les psicòlogues de la Fundació expliquen les psicòlogues de la Fundació, ACAI-TLP. Per això totes les ajudes són Mònica Lavilla i Elisabeth Sogorb, «la benvingudes. «Moltes vegades tenim ne- gent i els familiars de l’entorn del malalt cessitat de familiars i persones amb prou no entenen aquestes reaccions, i és per sensibilitat amb aquest tema que ens pu- això tan important fer una psicoeducació guin donar un cop de mà», alerten, «tota i tractament a la família». ajuda és poca a l’hora d’afrontar aquest Una de les principals dificul- naris i tallers psicoeducatius, grups d’aju- trastorn tan greu». tats amb què es troba la Fundació «No hi ha prou consciència da mútua, servei d’orientació i inserció Mónica García és la manca de coneixement per laboral, assessoria jurídica, etc. part de la societat que «no entén per part de les autoritats prou el patiment dels afectats», sanitàries del patiment Pionera en l’impuls de la recerca FUNDACIÓ PRIVADA apunten les psicòlogues. A més, d’aquestes persones i de la mèdica «no hi ha prou consciència per ACAI-TLP necessitat de recursos que part de les autoritats sanitàries «El major èxit per a nosaltres és que els RDA. GENERAL MITRE, 65, del patiment d’aquestes perso- hi ha per als afectats» familiars se sentin cada vegada més re- nes i de la necessitat de recursos colzats per la fundació i trobin que tenen 3R 2A que hi ha per als afectats», afe- un espai per poder tractar les angoixes 08017 BARCELONA geixen. Per això, gran part dels objectius que comporta tenir un familiar amb aquest TEL. 932 035 225 de la Fundació pretén crear una conscièn- per a la seva detecció, prevenció i trac- trastorn.» El balanç des del 1999 és, doncs, FAX 932 045 736 cia social de l’existència del TLP: «Di- tament o fomentant la investigació i molt positiu. En aquell temps «pocs pro- vulgant els coneixements i les experièn- l’estudi científic entre els professio- fessionals coneixien el trastorn, no hi www.sin-limite.net cies que es vagin recopilant, aconse- nals.» D’altra banda també ofereixen havia ajuda pels familiars ni centres de [email protected] guint una major assignació de recursos entrevistes a malalts i familiars, semi- teràpia específica. L’any 2008 això ja no 1 • maig • 2008 societat CATALUNYA CRISTIANA 29

Salut i dietes La Congregació de les Germanes Hospitalàries crea els La dieta en temps d’estudi Premis Benet Menni MADRID.— La Congregació de les Ger- illorar la memòria i la concen- manes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús Mtració és possible gràcies a l’ali- ha presentat el primer certamen dels Premis mentació. La massa cerebral constitu- Benet Menni amb els quals es vol «premiar eix només entre un dos i un tres per cent la tasca d’aquells que treballen per millo- del nostre pes corporal, però el seu rar la qualitat de vida de les persones afec- consum d’energia és elevat. L’encèfal tades per qualsevol tipus de malaltia, dis- consumeix un 20% de les propietas capacitat intel·lectual o dany cerebral». energètiques dels aliments. Els hidrats Els premis es convoquen en les modalitats de carboni, en concret la glucosa, és la de Comunicació, Projecte-Treball i Honorí- seva font principal. Per això, és reco- fica. menable que els nivells en sang de Aquests guardons tenen com a objectiu glucosa (sucre) siguin estables i sufici- «estimular les accions, programes o trajectò- ents. ries personals que s’hagin destacat especial- Els sucres de la dieta són fàcilment ment en l’estudi, ajuda o abordatge de la feina digeribles i alguns ràpidament són con- amb persones o grups de persones amb risc vertits en glucosa plasmàtica apta per d’exclusió social i/o dependència facilitant- nodrir les neurones. Les proteïnes o els ne la capacitació, la integració o la cura, greixos són més difícils de digerir i especialment en la malaltia mental, la disca- produeixen densificació de la circula- pacitat intel·lectual i el dany cerebral», infor- ció sanguínia tot afavorint un esforç men fonts de la institució. La gala de lliura- més gran del cor i al cervell. Al contra- ment de premis se celebrarà el 21 de novembre ri, els carbohidrats són de digestió fàcil Els estudiants poden millorar la concentració amb una alimentació correcta. del 2008 al saló d’actes de l’Imserso a Madrid. i són les molècules que les neurones (Ivicon) necessiten per obtenir una bona dosi mentació en diferents moments —és d’energia i que els impulsos bioelèc- «No farem excessos a dir, menjar quatre o cinc cops al trics siguin perfectament transportats, dia— a hores regulars i no deixar El jesuïta Enrique mantenint així la concentració mental i ni abusarem de passar més de tres o quatre hores Figaredo, Premi una activitat neural adient. les proteïnes entre menjars ajuda a mantenir esta- Vocento als ni dels greixos» ble la glucèmia i al fet que, com que es Les aportacions de sucre menja amb menys gana, els menjars Valors Humans siguin menys abundants i per això El cos té dispositius metabòlics per mentació desequilibrada afavoreix des- més fàcils de digerir. aconseguir mantenir els nivells de glu- equilibris de vitamines o minerals que • En els menjars principals, optar per cosa estables, però la recuperació de les es presenten mitjançant símptomes o una dieta mediterrània, i evitar men- reserves i la glucosa lliure en sang sensacions com apatia, desgana, manca jars ràpids (entrepans, pizzes, ham- s’aconsegueix consumint amb la fre- d’atenció, fallades de memòria i de con- burgueses, etc.). qüència adequada aliments rics en hi- centració, nerviosisme, cansament, etc. • Triar begudes amb aigua, sucs natu- drats de carboni complexos —pa, arròs rals o infusions. i altres cereals, pasta, patates i llegum— Consells dietètics • Podem menjar entre hores fruits secs, i simples —fruita, sucre, mel i aliments batuts, iogurts o fruita i evitar la bri- dolços en general—. S’aconsella que • Fer un esmorzar complet abans d’ini- oxeria industrial, les llaminadures, els hidrats de carboni complexos pre- ciar l’activitat per disposar de nutri- etc. dominin sobre els simples perquè per- ents energètics i evitar descens de • No abusar del consum de cafè o begu- meten que la glucosa s’alliberi lenta- glucosa, la qual cosa repercuteix di- des amb cafeïna, que produeixen hi- ment i es mantingui més estable la rectament en la concentració, el ren- peractivitat neuronal per mantenir- glucèmia. diment i la memòria. Nivells justos de nos desperts, però que no ens ajuden glucèmia poden ser la causa del ner- a concentrar-nos ni a memoritzar. A Les aportacions de vitamines viosisme, la irritabilitat, el cansament, més, acostumen a provocar nervio- la manca de concentració o els mare- sisme i dificulten el descans. Hem de consumir aliments que ens jos, entre altres símptomes, que pa- • Menjar una mica de xocolata durant aportin determinats nutrients: vitami- teixen algunes persones durant el matí l’època d’exàmens pot ajudar a reduir El P. Figaredo ajuda les víctimes de les nes del grup B, la vitamina E, algunes si no s’han alimentat bé. el nivell d’estrès i ens aporta energia. mines antipersona. sals minerals (potassi, magnesi i zinc) i • Distribuir la dieta en cinc o sis àpats, • Convé, a més, fer alguna activitat oligoelements (liti, silici, seleni i crom). perquè el desgast d’energia que com- física. El treball intel·lectual obliga a MADRID.— El jesuïta Enrique Figaredo Aquests nutrients estan clarament rela- porten les hores d’estudi fa que pu- la musculatura i a les articulacions a ha estat guardonat amb el Premi Vocento als cionats amb la capacitat de concentra- guem tenir sensació de gana, la qual restar immòbils durant hores. Amb un Valors Humans pel seu lliurament als més ció, memòria, rendiment intel·lectual i cosa ens impedeix una bona concen- preescalfament previ indispensable, desfavorits. «Un treballador solidari i exem- fins i tot amb l’estat d’ànim. Una ali- tració. A més, la distribució de l’ali- l’exercici elimina les conseqüències de plar per la humanitat que ha consagrat la seva la passivitat muscular i articular. vida als més desfavorits, refugiats sense destí i mutilats de guerra sense horitzó», ha expli-

Coses de la vida Coses de la vida

Coses de la vida Coses de la vida Coses de la vida Conclusió cat Diego del Alcázar, president del Grup La mare Vocento. És fonamental tenir una alimentació Primer a Tailàndia i posteriorment a Cam- Hola, amics! Arriba el mes de maig i en el primer variada i equilibrada, en la qual inclou- bodja, el P. Figaredo ha dedicat la seva vida diumenge celebrem el Dia de la Mare. Una festa entra- rem verdura, fruita i altres components a ajudar els discapacitats, sobretot els muti- nyable, però la veritat és que aquesta dedicació s’hauria de l’anomenada «dieta mediterrània». lats que provoquen les mines antipersona. Ha de fer dia a dia, perquè la persona que ens ha donat la No farem excessos ni abusarem de les organitzat moltes iniciatives per recaptar fons vida és el tresor més gran que podem tenir. Preguem per proteïnes ni dels greixos. També és i ajudar aquestes víctimes, fundant La Casa totes les mares i seguim l’actitud de Jesús, el qual en el convenient que practiquem algun tipus del Colom de Phnom Penh, on s’imparteix seu primer acte públic, les noces de Canà, ja va voler educació i formació als nens mutilats per les honorar-la. Jesús va demostrar un gran amor per la seva d’esport o exercici físic i que dormim mare i li va atorgar un lloc privilegiat en el món i, en la les hores que calgui. explosions i on ha desenvolupat tallers per- seva persona, a totes les mares. En el cor de cada fill, què els mateixos mutilats construeixin cadi- però, ha d’haver-hi sempre un espai especial per estimar M. José Camps res de rodes seguint el model Mekong (cadira i honorar la pròpia mare. Tècnica en dietètica i nutrició de rodes fabricada amb fusta i tres rodes).

Coses de la vida Coses de la vida

Coses de la vida Coses de la vida Coses de la vida Cecília Aranés Mallol ([email protected]) (Ivicon) 30 CATALUNYA CRISTIANA 1 • maig • 2008 cultura Presentació del volum LXXX de la revista eclesiàstica «Analecta Sacra Tarraconensia» ■ L’acte va comptar amb la presència destacada del cardenal Martínez Sistach, Mons. Jaume Pujol i Mons. Joan Carrera

BARCELONA.— El 16 d’abril passat el saló d’actes també dos llibres estretament vinculats a la revista i a la lecta Sacra Tarraconensia. Mons. Carre- de la Fundació Balmesiana va acollir la presentació Biblioteca Balmes: Regest de la documentació del segle ra va destacar, abans que res, la tasca i solemne del volum LXXX de l’emblemàtica revista de XIX sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l’Arxiu l’esforç dels seus autors, Dr. Ramon Corts i fra Valentí Serra, «dues persones d’Es- ciències històrico-eclesiàstiques Analecta Sacra Tarra- Secret Vaticà. II. Fons de la Nunciatura de Madrid (1877- glésia que comparteixen la seva tasca i conensia, publicació de la Biblioteca Balmes nascuda 1887), del Dr. Ramon Corts i Blay; i El cardenal Vives i passió per la història amb una intensa l’any 1925. Aprofitant l’avinentesa, es van presentar l’Església del seu temps, de fra Valentí Serra de Manresa. dedicació pastoral». De l’obra del Dr. Ramon Corts, Regest a presentació del volum LXXX de la de la documentació del segle XIX sobre L revista Analecta Sacra Tarraconen- Catalunya i la Santa Seu conservada a sia va congregar el 17 d’abril passat a la l’Arxiu Secret Vaticà. II. Fons de la Nun- Fundació Balmesiana de Barcelona els ciatura de Madrid (1877-1887), va desta- màxims representants de l’episcopat cata- car la tenacitat i constància amb la qual ha là: els arquebisbes de Barcelona i estat elaborada, i les grans possibilitats que Tarragona, el cardenal Lluís Martínez obre a estudis posteriors. «Aquest estudi Sistach i Mons. Jaume Pujol, i el bisbe documental —va afirmar— aporta rigor i auxiliar de Barcelona, Mons. Joan Car- maduresa a les nostres intuïcions. Es tracta rera, que va fer la presentació del nou d’un llibre sòlid, que jo anomenaria d’infra- volum de l’emblemàtica publicació jun- estructura, amb més de 600 documents es- tament amb la dels llibres de Mn. Ramon tudiats, que reflecteix amb dades aspectes Corts i fra Valentí Serra. El cardenal importants de la nostra història.» Martínez Sistach, que va presidir la trobada, Pel que fa a la nova biografia de fra va qualificar l’acte acadèmic de «molt im- La jornada va tenir lloc al saló d’actes de la Fundació Balmesiana. Valentí Serra, El cardenal Vives i l’Esglé- portant» ja que «ens permet aprofundir as- sia del seu temps, el bisbe Carrera va lloar pectes i continguts de la nostra història, de néixer l’any 1925 com a anuari de ciències profund agraïment a la tasca desenvolupa- «el seu rigor històric i la voluntat de recor- la nostra identitat i de la nostra Església, històrico-eclesiàstiques de la Biblioteca, da per la Fundació Balmesiana, molt espe- dar un personatge emblemàtic dintre de la que tant estimem». vocació que ha mantingut durant més de cialment a través de la revista Analecta tradició d’eclesiàstics catalans que van En una primera part de l’acte, el Dr. 80 anys. Amb la publicació del volum Sacra Tarraconensia. «Els bisbes de la aixecar el pensament catòlic amb voluntat Ramon Corts i Blay, director de la Bibli- LXXX aquesta revista especialitzada fa un Tarraconense —va dir Pujol— volem d’integrar-lo a la cultura catalana». oteca Balmes i de la revista internacional pas més en la seva voluntat ferma de treba- donar a aquesta publicació el suport que es El cardenal Lluís Martínez Sistach va de ciències eclesiàstiques Analecta Sacra llar per analitzar a fons els fets històrics. «El mereix, ja que ha estat un instrument im- prendre novament la paraula al final de Tarraconensia, va repassar la història de nostre objectiu —afirmava el Dr. Corts— prescindible per estudiar la història de l’acte per agrair a aquests dos estudiosos la Fundació i la Biblioteca Balmes, sense és estudiar la història per poder així enten- l’Església a Catalunya.» tan compromesos amb la Fundació i la la qual no es pot entendre la rellevància de dre-la millor, orientar-nos a nosaltres ma- Biblioteca Balmesiana el seu «treball cons- la seva publicació més important. Va par- teixos i guiar els altres cap al futur.» I va Passió per la història tant, sòlid, seriós». «És molt necessari i lar, entre altres coses, dels orígens de la afegir el director de la revista: «Tot això ho urgent —va dir finalment— conèixer i Fundació, amb la creació del Foment de fem com a servei a l’Església des de la En termes semblants és va manifestar valorar els elements que han anat forjant Pietat Catalana, de la tasca desenvolupada pastoral de la cultura, perquè l’home i al Mons. Joan Carrera, que va qualificar la nostra cultura per poder presentar-nos pel P. Ignasi Casanovas, s.j., i de l’evolu- dona d’avui conegui i estimi Jesucrist.» l’acte de «veritable festa». El bisbe auxi- davant del món tal com som, amb tota la ció de la institució i les seves publicacions A través de Mons. Jaume Pujol, arque- liar de Barcelona va ser convidat a glossar nostra història i tota la nostra riquesa.» al llarg de les últimes dècades. La revista bisbe de Tarragona, els bisbes catalans breument els dos nous llibres presentats que ara edita el seu volum LXXX va van voler expressar durant l’acte el seu juntament amb el volum LXXX de l’Ana- Samuel Gutiérrez

Nou llibre de poesies al voltant de Maria IV Simposi Internacional LLEIDA.— El delegat de Pasto- reflexió dels misteris del Rosari, per sobre Educació i Cinema ral de la Família i Vida del bisbat de continuar assaborint la realitat de l’En- Lleida, Juan Luis Salinas Sánchez, carnació de Déu i el paper de mitjance- VALÈNCIA.— La Universitat Catòlica de València acaba de publicar un nou llibre de ra i mare que va tenir Maria. Per fina- Sant Vicenç Màrtir va organitzar del 17 al 19 d’abril poesia al voltant de la figura, sempre litzar es presenta una mena de corona passat el IV Simposi Internacional d’Educació i Cinema, evocadora, de la Mare de Déu. Amb poètica que s’ofereix a la Mare de Déu que en l’edició d’enguany ha abordat la presència en el el títol Al costat de Maria, el mestre i des d’un seguit de poemes que parlen món del cinema de temes tan actuals com ara l’eutanàsia, pedagog ilerdenc, membre també de de la tendresa, l’actualitat, la incardina- la clonació, l’avortament, i altres amenaces contra la la junta de la Pontifícia i Reial Acadè- ció entre nosaltres, la sensibilitat i la dignitat humana. Directors i guionistes d’arreu del món mia Bibliogràfica Mariana de Lleida, devoció vers ella, la Mare. En el pròleg van tractar sobre els reptes que en el món cinematogràfic ofereix al lector un llibre de poemes del llibre, Mons. Francesc Xavier Ciu- presenta avui el valor de la dignitat humana. escrits des del cor que permeti alhora raneta, bisbe emèrit de Lleida, resumeix Entre els experts que van intervenir en les jornades, hi aprofundir en la pregària, en la refle- de manera sintètica el fons i la intencio- havia Armando Fumagalli, director del Màster en es- xió, en la meditació, en la contempla- nalitat de l’obra: «La pregària feta amb criptura i producció per a la ficció i el cinema de la ció... Tal com explica el seu autor, «es Maria és la conseqüència de la millor Universitat Catòlica de Milà; José Jerónimo Martín, tracta d’una poesia encarnada que, en imatge que podem oferir-ne (...), pre- director del cercle d’escriptors cinematogràfics, i Juan definitiva, parla de la vida i cerca Portada del llibre. gar amb Maria pot ser el desllorigador Manuel de Prada, escriptor i periodista. Algunes de les trobar en Maria el camí per atansar- de la pregària intensament viscuda.» ponències i taules rodones més destacades van ser La nos al seu fill». Al costat de Maria ja és a la venda a la Llibreria vida dels altres: la dignitat humana en el personatge de L’obra vol ser una invitació a aprofundir en la Ramon Llull de Lleida, la Llibreria Claret de Barcelona ficció, i Avortament i eutanàsia en el cinema contempora- figura de Maria i el seguiment de Jesús des de la i a Llibreria Casa Carles de Girona. (C.C.) ni. (AVAN) 1 • maig • 2008 cultura CATALUNYA CRISTIANA 31 «El Buscador», segon disc del Padre Jony ■ Amb els beneficis que se n’obtinguin, la Fundació Provocant la Pau finançarà un projecte humanitari a Makeni (Sierra Leone)

El Padre Jony acaba de publicar i autoestima perso- càtering; proporcionar formació per a la el seu segon disc, titulat El Busca- nal. gestió de microcrèdits i arxius, i facilitar dor. A través de lletres directes i una A més, hi ha un atenció sanitària elemental i suport psi- elevat nombre de cosocial adient. Aquesta atenció mèdica música arrelada al rock, però amb mares solteres. Al- inclou salut reproductiva, higiene perso- aportacions eclèctiques que van des gunes han perdut nal, diagnòstic i tractament de malalties del hip hop a la música filharmòni- les seves parelles i de transmissió sexual i formació sobre la ca, se centra en un missatge incon- marits i d’altres han transmissió de la sida. formista preocupat pels conflictes estat víctimes El projecte beneficiarà directament 300 d’abusos sexuals. I dones —250 al centre de Makeni i 50 al de socials i medioambientals, amb una totes elles són do- Kamakwie— i amb ell s’afavorirà la rein- visió especial de la figura revolucio- blement vícitimes tegració socioeconòmica de les mares sol- nària de Crist. de la guerra civil: teres joves a través d’una formació bàsica primer quan van ser integral, amb la qual trobaran feina, mi- l Buscador intenta despertar les cons- reclutades i, més lloraran els ingressos familiars, progres- Eciències amb un missatge directe, op- tard, quan va co- saran en la seva adaptació social i es timista i ple d’esperança. S’hi tracten te- mençar la recons- veuran menys afectades per malalties de mes com la contaminació i el canvi trucció, quan van transmissió sexual i per manca d’higiene climàtic, la interculturalitat, l’ensopi- ser excloses de les personal. ment social, la droga, l’esclavitud in- polítiques governa- A més, la Fundació Provocant la Pau i fantil, la immigració, etc. El disc ha mentals, i es van Mans Unides volen sensibilitzar sobre el estat editat per Kronborg Records. Es quedar sense feina. Un disc amb un missatge directe i ple d’esperança. tema de l’esclavitud infantil l’opinió pú- pot adquirir a El Corte Inglés i botigues Actualment, entre blica. Per això han posat en marxa una de música, així com a través del correu un 70% i un 80% d’aquestes joves, que enfocament interactiu. campanya d’informació i recollida de sig- electrònic [email protected] i de la estan al capdavant de les seves famílies, Ara sol·liciten l’ajuda de Mans Unides natures per demanar que s’acabi el drama web www.feelnoise.com. El Padre Jony viuen en un entorn de pobresa, caracterit- per posar en marxa el projecte següent: de l’esclavitud infantil i es canviï l’explo- iniciarà ben aviat una gira de concerts. zat per la manca de recursos econòmics, volen proporcionar sessions d’alfabetiza- tació per l’educació. Les signatures seran Gràcies als beneficis del primer disc, la oportunitats de feina limitades i una salut ció bàsica (operacions aritmètiques, lec- lliurades al Comitè dels Drets del Nens de Fundació Provocant la Pau, que impulsa deficient. tura i escriptura); impartir sessions de Nacions Unides. el Padre Jony, va assolir l’objectiu de formació professional en teixit de teles, donar suport a un projecte de Mans Uni- Progames de reinserció tenyit i fabricació de batiks, costura i Víctor-Manuel Cardona des a Chinautla (Guatemala). Així, es va crear un centre per evitar que nens i joves A la província nord del país es troben caiguin en les maras i puguin estudiar. les comunitats de Makeni i Kamakwie. Amb el segon disc es planteja un nou Allà, Càritas ha estat compaginant els projecte a Àfrica, concretament a Makeni programes de desarmament, desmobilit- (Sierra Leone). zació i reintegració d’exnens soldats amb Després d’anys de conflicte bèl·lic, els programes destinats a mares adoles- LES RECEPTES DE molts joves i nens van ser convertits en cents i víctimes d’abusos sexuals en di- soldats i moltes joves violades, i després ferents comunitats del districte. A Ma- van ser traslladats a camps de refugiats o keni i Kamakwie ja estan en marxa desplaçats, on hi ha una mancança brutal aquests programes de reinserció amb d’oportunitats per reintegrar-se a una vida mares solteres joves, que compten J O A N social normal, és a dir, per recuperar inde- amb el suport de xarxes comunitàries pendència, una mínima seguretat física i ja existents, com les associacions de ll r emocional, i per desenvolupar capacitats dones catòliques que treballen amb un Vi a ó Nou disc d’Esencia de Vida

BARCELONA.— Esencia de Vida va presentar el 10 d’abril a la Lliberia Claret de Barcelona el seu «Cantar vals» darrer disc de música espiritual mo- derna, que es titula La Pasión, així «Vuis sarsueles de peix i una graellada completa de carn per com la nova gira 2008 que els durà a dotze», cantava un dels cambrers enmig del bullici del per diferents catedrals i basíliques de servei del migdia. I així, una comanda rere l’altra. Al taulell, tota la geografia espanyola. Durant l’acte, Dámaris Galán, directora mu- l’encarregat de les comandes posava una còpia del val en un sical de Esencia de Vida, va parlar taulell magnètic a prop del mostrador. A la majoria de del disc, inspirat en la Passió de Crist, restaurants, el tema de «cantar vals» és feina del xef de cuina i va presentar cadascun dels temes. o d’algun dels cuiners. Altres establiments, des del menjador El grup també va interpretar temes i, al mateix temps que els clients trien els plats, a través d’un del seu disc. petit ordinador, el cambrer envia l’ordre directament a L’objectiu de la gira és interactuar amb els valors arquitectònics del l’ordinador central situat a dins de la cuina. La tecnologia Espiritualitat, música i art es fonen en romànic i els valors musicals, donant facilita molt la feina. aquest treball. a conèixer el romànic català a través d’una sèrie de concerts. La gira els durà a Saragossa durant el mes de juny, en plena Expo. També seran a Sevilla al juliol i a Madrid al setembre. Durant la gira, Esencia de Vida alternarà les actuacions a Catalunya en llocs tan emblemàtics com el monestir ESCOLA DE CUINA JOAN VILLARÓ de Ripoll, la catedral de Solsona, el monestir de Sant Cugat del Vallès, etc. c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers Per a més informació sobre el disc i la gira d’Esencia de Vida: www. Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprèn amb mi truqueu al pasionporelromanico.com. (C.C.) tel. 938 793 402 • www.joanvillaro.e.telefonica.net 32 CATALUNYA CRISTIANA cultura 1 • maig • 2008

Durant el 2007 va rebre més de 150.000 visitants. Per part de la Generalitat, els Restauració de dues esglésies arquitectes Alfred Pastor i Esther Colls van ser els encarregats de la supervisió de la restauració. L’execució de l’empresa romàniques de la Vall de Boí SAPIC ha estat dirigida per l’enginyer de camins Ignasi Villanueva i pel tècnic ■ d’obres Manuel Vilar, mentre que el pro- Mons. Joan Enric Vives va inaugurar i beneir les obres de rehabilitació jecte i coordinació de l’obra ha anat a càrrec dels arquitectes Fructuós Maña i Sílvia Arrighi i l’aparelladora Anna Mañá.

Arquitectura eclesial

El patrimoni arquitectònic de la Vall de Boí és conegut arreu pels singulars exemples d’arquitectura eclesial del temps del romànic, que s’han conservat, amb moltes vicissituds i transformacions, fins als nostres dies. D’entre aquestes mostres, i en èpoques diferents, han estat distingi- des i protegides amb la denominació de Bé Cultural d’Interès Nacional les esglé- sies de Sant Joan de Boí, Sant Climent de Inauguració de la rehabilitació de tots dos temples. Taüll, Santa Maria de Taüll, Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall i la Nativitat de Durro. VALL DE BOÍ.— El dissabte 12 d’abril va tenir lloc la inauguració i la membres del Consorci, el poble fidel i Posteriorment es va declarar protegit per benedicció de les obres de restauració de dues esglésies romàniques de la arquitectes i tècnics que s’han fet càrrec la Generalitat de Catalunya un conjunt de les obres. El Ple del Patronat del Con- més nombrós d’esglésies de la Vall i, Vall de Boí: Santa Maria de Taüll i Santa Maria de Cardet. La Vall de Boí, sorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí encara més tard, es va produir la seva declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000, va acollir el —en el qual està integrat el bisbat d’Urgell declaració de Patrimoni de la Humanitat. mateix dia la reunió del Ple del Patronat del Consorci Patrimoni Mundial com un dels membres— serà presidit pel La seva bellesa serena, que es desprèn de la Vall de Boí. conseller Joan Manuel Tresserres. En la de la simplicitat estructural i formal de les seva comissió executiva hi participarà Mn. construccions; la singularitat de les altes ota la presidència de Mons. Joan En- esglésies de Santa Maria de Taüll i de Josep M. Mauri, vicari episcopal d’Urgell. torres, que a la funció de campanar afegi- Sric Vives, bisbe d’Urgell; de Joan Santa Maria de Cardet. L’acte va comptar Mons. Joan Enric Vives va destacar, en la de lloc de guaita; l’extraordinària Manuel Tresserres, conseller de Cultura també amb l’assistència de Mn. Daniel en les seves paraules, la necessitat de decoració que vestia els seus interiors, de la Generalitat de Catalunya, i de Joan Gómez, rector del Pont de Suert i col·la- continuar sempre estimant i donant el re- conservada actualment al Museu Nacio- Perelada, alcalde de la Vall de Boí, es va borador de l’equip sacerdotal de la Vall, lleu necessari a aquestes esglésies, que nal d’Art de Catalunya, i que en més d’un inaugurar i beneir la restauració de les altres autoritats, representants dels altres són «obres de fe i de pietat» per tal que no cas han estat reproduïdes al lloc original, s’assimilin a uns museus. També va res- van ser la justificació d’aquell reconeixe- saltar que el fet que totes estiguessin «vi- ment nacional i mundial. D’aquí es des- ves i obertes al culte» va ser un dels prén l’interès d’autoritats, dels custodis elements que va tenir en compte la Unesco de les esglésies i de la societat en general a l’hora de declarar-les Patrimoni Mundi- en la seva conservació i en difondre’n el I N G R E D I E N T S: al de la Humanitat. El prelat va destacar la coneixement. Tot plegat explica l’esforç bona relació entre Església i administraci- que els diferents estaments de la societat llom ons per restaurar i mantenir aquest «tresor han esmerçat i esmerçaran en la restaura- sal i pebre cultural de primer ordre», que manifesta ció de les esglésies de la Vall de Boí. les arrels cristianes de Catalunya, i per sobrassada donar-lo a conèixer a tots els visitants. David Codina iogurt natural farina pa ratllat Exposició fotogràfica a l’Albergueria oli VIC.— Fins al proper 25 de maig es pot visitar l’exposició Ardència. La fosa del so, d’Anna Pagespetit, a la Sala Romànica de l’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del bis- P R E P A R A C I Ó: bat de Vic. La mostra forma part del cicle «Sons i silencis». Anna Pages- petit és una fotògrafa professional Talleu mig quilo de llom en forma de tiretes que exerceix a Sant Joan de les Aba- ben fines i llargues. Salpebreu-les i unteu- desses. Més enllà d’un indubtable les amb una mica de sobrassada de rigor professional, Anna porta la fotografia pels viaranys de la sensi- qualitat. Després, i en aquest ordre, passeu bilitat. El gust pel detall sense per- cada tira per iogurt natural, farina i pa dre la visió de conjunt i la placidesa ratllat i fregiu-les amb oli ben calent. quieta dels moments de ritme són dues de les característiques d’aquesta Proveu-ho, el resultat és un bon aperitiu! magnífica sèrie fotogràfica realitzada durant el procés de fabricació d’un conjunt de campanes per a la parrò- quia de Sant Joan de les Abadesses. «El ritu de la consagració de cam- panes és una veritable al·legoria del Una de les fotografies de la mostra.

Tiretes de llom amb sobrassada Tiretes Baptisme. Les campanes ungides amb oli sant esdevenen un tot dins de Déu que santifica el pas del temps», expli- l’església que les acull. Aquest ritual an- ca Mn. Josep Molist. cestral converteix les campanes en el se- Més informació: l’Albergueria, carrer nyal sonor de la identitat cristiana d’un de l’Albergueria, 1 - 08500 Vic, tel. 938 poble mentre que el seu so evoca la veu de 891 857. (C.C.) Si teniu algun dubte d’aquesta recepta Joan Villaró us atendrà al tel. 938 793 402. 1 • maig • 2008 cultura CATALUNYA CRISTIANA 33

tes la història i la interpretació. La primera portava per títol Jaume I, mite de la tribu Lliurament dels Premis i realitat històrica, i hi van partipar l’historiador Stefano M. Cingolani, el pro- fessor de literatura medieval Anton M. Crítica «Serra d’Or» 2008 Espadaler, el periodista Toni Soler i l’escriptor Francesc-Marc Álvaro. La se- ■ El P. Josep Massot va anunciar que l’edició de l’any vinent serà gona es titulava Actors catalans i els seus personatges, i va comptar amb la presèn- especial en complir-se cinquanta anys de la segona etapa de la revista cia dels actors Àlex Brendemühl, Marina Gatell i Assumta Serna i del productor BARCELONA.— El 3 d’abril Paco Poch. Els textos de totes dues sessio- passat va tenir lloc a l’Hotel Alima- ns es publicaran en els números de juny i de juliol-agost d’aquest any de la revista ra de Barcelona el lliurament dels

Òscar Bardají Serra d’Or. Premis Crítica Serra d’Or, una festa de la literatura catalana que en- Oliba, fundador de Montserrat guany arriba a la 42a edició i que se celebra ininterrompudament des del En la seva al·locució, el P. Josep M. 1967. Aquests guardons no tenen Soler va reconéixer la tasca dels seus ante- dotació econòmica, sinó que consis- cessors Aureli M. Escarré i Cassià M. Just, impulsors de Publicacions de l’Abadia de teixen essencialment en la procla- Montserrat en moments difícils. També va mació del veredicte i en el lliura- parlar d’un tercer antecessor, l’abat Oliba, ment d’una serreta d’or, de solapa, del qual enguany se celebra el mil·lenari que representa la distinció. de la seva elecció com a abat de Cuixà i, molt poc després, també de Ripoll; respon- l P. Josep M. Soler, abat de Montse- sabilitats a les quals es va afegir la de bisbe Errat, juntament amb Joaquim Nadal, de Vic. Oliba va ser el fundador de Mont- conseller de Política Territorial i Obres serrat l’any 1025. Públiques, van presidir aquesta 42a edició «Celebrem el mil·lenari de l’elecció del lliurament dels Premis Crítica Serra El P. Josep Massot, a l’esquerra, amb tots els guardonats. abacial d’Oliba perquè constitueix l’inici d’Or, en la qual es van premiar obres de la seva acció pública més destacada. Va corresponents a les quatre categories de Els guardons de Teatre van anar a parar que va seguir des dels inicis i vers la qual viure en una època de transició, quan Literatura i assaig, Recerca, Teatre i Lite- a L’Ham, de Gemma Rodríguez (text de tenia una predilecció especial», va afirmar s’extingia el món carolingi i naixia l’edat ratura infantil i juvenil. Dins de cada apar- teatre català donat a conèixer per l’estrena el P. Massot. Per la seva banda, Josep mitjana, amb els canvis socials, culturals, tat, el jurat —format per cinc membres i o l’edició); a l’espectacle teatral Leonci i Benet, fundador de Germinabit i membre intel·lectuals, polítics i fins i tot econòmics per encàrrec de Serra d’Or— va tenir Lena de Georg Büchner, dirigit per Pep del consell de redacció de Serra d’Or, que se’n derivarien. Ell no sols va ser plena llibertat per atorgar els premis, en les Pla, i a l’actor Quimet Pla per la seva rica «sempre va estar a l’origen de les iniciati- conscient d’aquest canvi social i cultural, diferents modalitats, a les obres més desta- i variada trajectòria. ves culturals de Montserrat i va ser perso- sinó que el va fomentar», va dir el P. Josep cades de les publicades durant el 2007 i Finalment, els premis de l’apartat de na de confiança del P. Maur i de Jordi M. Soler. sense que s’hagin presentat a concurs. Literatura infantil i juvenil van ser aquests: Sarsanedas, sobretot per qüestions de cen- «La intenció del mil·lenari —va afegir Els Premis Crítica Serra d’Or 2008, Dos fils, text de Pep Molist i il·lustració sura i d’expedients relacionats amb temes l’abat de Montserrat— no és tan sols re- dins de l’apartat de Literatura i assaig, van d’Emilio Urberuaga (categoria infantil); legals i jurídics». cordar un personatge important, sinó tam- ser per a Antoni Vidal Ferrando, per L’illa El testament de John Silver, de Josep Va- Aquest 2008, va recordar el director de bé trobar-hi un model que orienti i estimuli dels dòlmens (categoria de novel·la); Jordi llverdú (categoria juvenil-creació) i La la revista, és l’any del centenari del naixe- el nostre viure en aquests inicis de segle Llavina, per Diari d’un setembrista (poe- meva primera història de Catalunya, de ment de l’abat Aureli M. Escarré. «Ell va XXI. Perquè l’abat Oliba no sols té una sia); Pere Ballart, per El riure de la màsca- Marta Luna (categoria juvenil-coneixe- impulsar els inicis de la revista, que la va paraula a dir als monestirs i a l’Església ra (assaig); Margalida Pons, per Textua- ments). voler oberta a un ventall ben ampli de d’avui amb vista a la seva renovació, sinó lisme i subversió: formes i condicions de col·laboradors i de maneres de pensar, també té una paraula a aportar a la societat la narrativa experimental catalana. 1970- Una edició de dol com un servei a la llengua i a la cultura del actual.» 1985 (estudis literaris) i Pau Joan Hernán- nostre país», va manifestar el P. Josep Així mateix, el P. Soler va comentar que dez, per Les benignes de Jonathan Littell El P. Josep Massot, monjo de Montse- Massot. També va avançar que l’any vi- «també ara mor un estil de societat i en neix (traducció). rrat i director de la revista Serra d’Or i de nent se celebraran els cinquanta anys de un altre, del qual encara no coneixem tot Dins de l’apartat de Recerca, els guar- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’inici de la segona etapa de la revista, l’abast. També ara ens trobem davant de donats van ser els següents: Isabel Graña i va destacar en el seu parlament que els 1959-2009, per la qual cosa «l’acte de canvis culturals i de nous avenços científics Zapata, per Els poetes de l’Escola Mallor- premis d’enguany estan «endolats» per les lliurament dels premis Crítica Serra d’Or i tecnològics vers als quals ens cal tenir una quina i l’Associació per la Cultura de morts recents del P. Cassià M. Just, abat serà molt especial». actitud críticament receptiva, per acollir-ne Mallorca (categoria d’humanitats); Eu- emèrit de Montserrat, i de l’advocat i his- El P. Massot va finalitzar la seva inter- tot el que és positiu per al bé de les persones dald Carbonell, per El naixement d’una toriador Josep Benet. venció recordant l’èxit de les IV Jornades i de les col·lectivitats. També ara, en el nova consciència (altres ciències) i Stefa- L’abat Cassià va «protegir molt» el P. de la Revista Serra d’Or, que es van cele- temps de la globalització, hem de continuar no Maria Cingolani, per La memòria dels Maur M. Boix, antecessor del P. Massot brar el 2 d’abril a La Pedrera amb una construint Catalunya amb fidelitat a la seva reis. Les quatre grans cròniques (catala- com a director de la revista, perquè tenia nombrosa assistència de públic. Les dues personalitat pròpia, i amb una actitud oberta nística). «un interès especial en la nostra revista, taules rodones van tenir com a protagonis- envers els altres pobles.» (C.C.)

FILATÈLIA per Enric Graupera III Memorial Joan Gomis Sant Francesc de Paula BARCELONA.— Per tercer any consecutiu es convoca el premi de periodisme Memorial Joan Gomis, que té com a finalitat mantenir viva la El Vaticà va dedicar el 2007 dos segells a sant Francesc de memòria de la figura de Joan Gomis (1927-2001) i el seu exemple de Paula amb motiu del cinquè centenari de la seva mort. Aquí compromís i treball en favor de la pau, els drets humans i l’eliminació de en reproduïm un. Sant Francesc va néixer a Paola, un poble la pobresa, l’exclusió social i les desigualtats Nord-Sud. El Memorial el de la província de Cosenza, el 27 de març de 1416. Ja des de convoquen conjuntament les entitats següents: Justícia i Pau, Cristianisme petit, va mostrar el desig de viure una existència basada en i Justícia (Fundació Lluís Espinal), Fundació per la Pau, Fundació Cultura el sacrifici. Després d’un any al convent dels Frares Menors, de Pau i les revistes El Ciervo i Foc Nou. va voler visitar els llocs del sant d’Assís. En tornar, amb 14 El Memorial reconeix dues modalitats: obres periodístiques inèdites en anys, va decidir viure com a eremita en el bosc de Paola. Altres també van seguir el seu exemple català i castellà (el premi és de 2.000 euros) i trajectòries periodístiques i de vida, pregària i penitència; els primers deixebles del que serà l’orde dels Mínims. Francesc obres publicades o emeses per qualsevol mitjà escrit o audiovisual a partir del va fer molts miracles en vida; la seva fama de taumaturg i miracler es va estendre arreu 30 de juny del 2007 (el premi és de 1.000 euros). El termini d’admissió d’Europa. El 2 d’abril del 1507 va morir a Tours, assistit pels seus frares. Tant sols sis anys d’originals i de candidatures en totes dues modalitats acaba el proper 10 de després, el 1513, el papa Lleó X el va beatificar i el 1519 el va proclamar sant. juliol. Més informació: tel. 932 005 145. (C.C.) 34 CATALUNYA CRISTIANA cultura 1 • maig • 2008

Llibres Arquetip de Invitació a l’Església l’esperança Aquest llibre té com a objectiu ser d’utilitat per L’art, per a un creient, és una invitació a a la meditació tan personal com comunitària. És l’esperança, ja que la bellesa ens parla de Déu. un recorregut per trenta-sis etapes per redescobrir A les pàgines d’aquest llibre, sor Isabel de la les referències recíproques entre l’Església i Maria. Trinidad, que pertany a la comunitat de Germa- Es pot fer servir durant els mesos tradicionalment nes Clarisses del monestir de Santa Isabel de dedicats a Maria, com maig i octubre, tot i que Valladolid, fa a través de meditacions serenes també per a la preparació i celebració de qualse- i commovedores el comentari de quadres signi- vol altra festa mariana. Maria és principi i arque- ficatius de la història de l’art. Entre d’altres, La tip de l’Església, però també n’és model i exem- Mare de Déu i l’Infant amb santa Anna, de ple perfecte. (C.C.) Leonardo da Vinci, o Crist a la Creu, de Veláz- quez. (C.C.) L. Guglielmoni i F. Negri, María y la Iglesia. Un mes con María. Editorial Paulinas, Sor Isabel de la Trinidad, Meditar con el arte. Col·lecció Caminos Nuevos, Madrid 2008, 106 pàg. Editorial Styria, Barcelona 2007, 223 pàg. Tractat sobre Relat magistral l’Esperit Sant En la Barcelona turbulenta dels anys vint, un jove escriptor obsessionat amb un amor impos- El Veni Creator va ser compost al segle IX. sible rep l’oferta d’un editor misteriós per es- Ric en intuïcions i en imatges suggestives, criure un llibre com no n’hi ha hagut mai cap aquest himne és també un mural grandiós so- altre a canvi d’una fortuna i, potser, de molt bre l’Esperit Sant en la història de la salvació i més. Amb un estil enlluernador i precisió narra- en la vida de l’Església. Prenet com a pauta les tiva impecable, l’autor de L’ombra del vent ens invocacions de l’himne, el P. Raniero, un dels transporta de nou a la Barcelona del Cementiri principals coneixedors actuals de la teologia de dels Llibres Oblidats per regalar-nos una aven- l’Esperit, ens ofereix un tractat complet sobre tura d’intriga, amor i tragèdia. (C.C.) l’Esperit Sant inspirant-se en l’Escriptura, en els Pares de l’Església i en la litúrgia. (C.C.) Raniero Cantalamessa, Ven, Espíritu Creador. Meditaciones sobre el Veni Creator. Editorial Monte Carmelo, Col·lecció Mística y Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel. Místicos, Burgos 2007, 484 pàg. Editorial Planeta, Barcelona 2008, 667 pàg. Estimar el pròxim Sensacions Teresa de Calcuta (1910-1997) és una de les personalitats més rellevants del segle XX. El seu contradictòries exemple va ser lluminós arreu del món i va El meu germà Pol ens transporta a un món de admirar creients i no creients, rics i pobres, sensacions contradictòries on es barregen amb individus i multituds. Aquest llibre resumeix la força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, trajectòria de la seva vida i de la seva obra, en la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure ressalta el pensament i l’espiritualitat, les acci- en llibertat per damunt de les convencions soci- ons i motivacions, els exemples i consells. Va ser als. El protagonista es diu Pol, té vint-i-nou anys, feliç servint els més pobres dels pobres. La mare pateix la síndrome de Down i és molt tossut. La Teresa va ser beatificada el 2003 per Joan Pau II. prestigiosa escriptora Isabel-Clara Simó va obte- (C.C.) nir amb aquest relat el XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. (C.C.)

Antonio González, Teresa de Calcuta. Isabel-Clara Simó, El meu germà Pol. Editorial CCS, Col·lecció Personajes e Ideales, Edicions Bromera, Col·lecció L’Eclèctica, Madrid 2008, 131 pàg. Alzira 2007, 106 pàg. Antropologia Un futur religiosa inquietant El filòsof i teòleg Ramon M. Nogués ofereix en La periodista Christine Aziz retrata en la seva aquest llibre un seguit d’assajos referents a la primera novel·la un futur fictici però no inima- neuroreligió i l’antroporeligió. L’autor exposa, ginable, amb la qual cosa pretén incitar-nos a la amb claredat, agilitat i saviesa, temes tan diversos reflexió sobre el món en què vivim i el que ens com el paper del cervell en l’experiència religio- espera. El seu argument parteix de la premissa sa, les situacions frontereres entre la mística i la que no hi haurà països sinó companyies multi- patologia, l’estatut científic de la religió, el valor nacionals. Els llibres estan prohibits. La jove evolutiu de les creences, les aportacions més Jephzat coneixerà Homer, disposat a rebel·lar- recents de la neuroreligió, el repte del pluralisme se contra l’ordre establert, i a través seu coneixe- religiós, etc. (C.C.) rà els llibres i desenvoluparà les seves ànsies de Ramon M. Nogués, Déus, creences i neurones. justícia i de llibertat. (C.C.) Un acostament científic a la religió. Christine Aziz, Los lectores del país Fragmenta Editorial, Col·lecció Assaig, de las aceitunas. Maeva Ediciones, Barcelona 2007, 283 pàg. Col·lecció Littera, Madrid 2007, 318 pàg. 1 • maig • 2008 cultura CATALUNYA CRISTIANA 35

La crítica literària d’aquesta setmana Harry Potter, encara viu?

arry Potter ha sobreviscut durant set Hvolums. L’aventura vacil·lant que va J. K. ROWLING iniciar una mare anglesa, quan escrivia a les taules d’un cafè, buscant la manera de gua- Harry Potter i les relíquies de la mort. nyar-se unes quantes lliures per reflotar la Empúries, Barcelona 2008, 735 pàg. seva economia, ha tingut un èxit sense precedents. Qui li havia de dir a aquesta bona dona, amb molta imaginació i sense sa ingènua d’adolescents. se dubtar, el full de ruta implacable que té diners, que l’orfe que va engendrar resulta- La sèrie culmina amb aquest setè volum; per endavant. ria un «mag de les finances»! és el desenvolupament lògic de les aventu- En aquest setè i darrer llibre de la sèrie de Perquè, veritablement, des d’un comen- res d’un adolescent que està a punt d’entrar Harry Potter, J. K. Rowling intenta respon- çament, s’ha parlat d’aquesta sèrie en l’àm- en la maduresa. El Harry Potter de les dre moltes qüestions que s’han plantejat bit de la crítica com d’un filó inesgotable. I, relíquies de la mort és un noi que es veu al lectors i crítics a través dels sis lliuraments certament, que ho és, en el sentit crematís- final d’un cicle. Adverteix que se li acaben d’aquesta nissaga gairebé interminable. tic de la paraula, i es parla amb sorpresa de les prerrogatives d’un estat especial de pri- Com en les aventures anteriors, J. K. donava el món icònic de la televisió, per la fortuna que ha acumulat aquesta escrip- vilegi de la «màgia», i sap que ha d’entrar Rowling desplega la seva gran capacitat de acudir a la lectura, sempre més formativa i tora anglesa. No obstant això, no insistirem en el món de la realitat, de la qual no podrà fabulació, i la seva vocació veritable de amb una exigència més gran de la voluntat en aquest aspecte que pot resultar fruit del escapar amb els seus poders especials. contadora de contes. En la seva narrativa el lectora juvenil, han trobat la clau d’un ele- papanatisme col·lectiu davant d’aquesta La imaginació de l’autora, amb tot, és ritme és a vegades impressionant, i no fati- ment forjador d’un caràcter, superador de novetat inesperada. infatigable. Harry té una tasca perillosa, ga gens tot i que es mou en un món imagi- la frivolitat, o de les visions passives de les Les notícies que rebem parlen de plets de impossible: localitzar i destruir els Horro- natiu, de vegades difícil de seguir. pantalles de televisió o de cinema. l’autora contra els que intenten treballar els cruxes restants de Voldemort. Harry no Quin ha estat el seu secret? En primer No són llibres per a adults, i en això seus textos, redactar vocabularis i enciclo- s’ha sentit mai tan sol, i no s’ha enfrontat lloc cal analitzar-lo sociològicament, i po- s’allunyen de Tolkien, però, precisament pèdies, indagar les arrels d’on ha sorgit mai amb un futur tan ombrívol. Però d’al- sar la clau en el públic al qual han anat per això, la lectura d’algun dels episodis de aquesta selva d’al·lusions mitològiques. Uns guna manera, troba en ell mateix la força dirigits. S’ha superat el món de la violència la sèrie —i aquest és l’últim— pot ser esforços que J. K. Rowling rebutja, perquè per complir aquesta tasca. Ha d’abandonar o de l’erotisme, i no s’ha volgut amagar important per saber en què consisteix aquest vol, segurament, mantenir les seves inten- la seguretat i la companyia que té a La missatges ocults en textos per a adoles- fenomen literari. cions inicials d’escriure per a la immadure- Madriguera, i continuar amb coratge i, sen- cents. I els adults, que han vist com s’aban- Cristóbal Sàrrias

Federació Sardanista de Catalunya La sardana i la dansa web: http://fed.sardanista.com Nou CD de la Cobla Jovenívola de Sabadell 30 anys... i més, nou CD de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Es tracta, oficialment, de l’enregis- trament promogut amb motiu del 30è aniversari d’aquesta formació. Malgrat que arriba amb un cert € l’any retard, perquè el mes d’abril la només per 105,99 cobla va complir 32 anys, cal re- marcar que aquest nou CD conté ingredients prou interessants per- què s’ha fet a foc lent. Sota la batuta del mestre Joan Cobla Jovenívola de Sabadell. Lluís Moraleda, s’han enregistrat els temes següents: Ningú com tu, de de J. L. Moraleda; Avant Sabadell!, de Ferran Carballido; Petons de matinada i Conrad Saló; Mar i palmeres, de David 30 anys a sac, d’Enric Ortí; Ara és l’hora Estanyol; La infantona, d’Enric Sans i de Banyuls, de Joan Jordi Beumala; Gentil Adriana, de Manuel Balasch. L’agost a Calella, d’Eduard Martí; Ofre- El concert de presentació de 30 anys... na a l’amic Saumoy, de Josep Auferil; i més! va tenir lloc el 23 d’abril, al casal Amb un únic pagament de 105,99€ Amb dos pagaments semestrals Adéu amic Ricard i A l’amic Pere Janer, Pere Quart de Sabadell. (C.C.) per any de 53€

PUBLICITAT A:

CATALUNYA CRISTIANA GUIA DE L’ESGLÉSIA DE L’ARXIDIÒCESI DE BARCELONA (EDICIÓ SETMANAL) (EDICIÓ ANUAL)

BUTLLETÍ DE L’ARQUEBISBAT RÀDIO ESTEL DE BARCELONA Envieu aquesta butlleta a nom de: (EDICIÓ MENSUAL) 24 H AL DIA CATALUNYA CRISTIANA (Departament de Subscripcions). Informeu-vos al telèfon: 934 092 810 — Fax: 934 092 775 Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 — 08014 Barcelona — e-mail: [email protected] Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 36 CATALUNYA CRISTIANA ciència 1 • maig • 2008

Uns altres nans com els de l’illa de Flores? A

ctualitats científiques Recordareu aquella troballa del 2003 (al sud de Palau). Porten desenterrats d’unes restes fòssils d’uns homínids uns 1.200 fragments que s’han trobat que fa només entre 18.000 i 12.000 en un lloc que podia ser d’enterrament. anys vivien a l’illa indonèsia de Flores L’estatura dels individus corresponents i van ser designats amb el nom d’Homo als ossos és de 110-120 cm, una mica floresiensis. Eren molt baixets d’esta- més alts que els de Flores. I la morfolo- tura, de poc més d’un metre, però mos- gia del crani i la mandíbula és més traven, per les restes que s’hi trobaren, semblant a la de l’home actual. Pel que una cultura semblant a la dels seus fa al pes s’ha calculat per al mascle uns coetanis Homo sapiens. Va causar sen- 43 kg i per a la femella, 29. Se n’ha Per Francesc Nicolau, sació la troballa perquè, a més d’ines- pogut mesurar l’antiguitat pel mètode Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya perada, no lligava amb el procés evolu- del carboni 14 i es troben entre 1.410 i tiu conegut de l’espècie humana. Doncs 2.980 anys. No es confonen amb aquests bé, ara en una altra illa del Pacífic, de la fòssils els trobats també a l’entrada república de Palau (Micronèsia), a 2.300 d’una de les coves datats d’uns 1.000 quilòmetres lluny de l’illa de Flores, anys que ja són de mida més gran. uns paleontòlegs han desenterrat restes Què se’n pot dir? Aquesta disminu- d’una altra població d’éssers humans també molt diminuts. ció d’estatura s’explicaria amb la teoria del nanisme illenc. Ja se sap que No són idèntics als de Flores. I van viure fins a època molt recent, potser l’aïllament i l’endogàmia afavoreixen el sorgiment d’animals de talla més

fins a fa uns 1.400 anys. I ara s’ha plantejat la pregunta: són ells i els petita. Cosa comprovada amb certes espècies de mamífers i també en floresiensis espècies diferents i diferents també de la humana, o bé només l’espècie humana en el cas dels boiximans i pigmeus africans, que, sense professor de la Homo sapiens amb problemes de creixement? La troballa i les consideraci- arribar al nanisme dels de Flores i Palau, també presenten ja, en menor ons que ha motivat s’han publicat a la revista Plos i hi han contribuït grau, aquest fenomen. Potser sí que aquí hi ha la resposta. Esperem, investigadors de Witwatersrand (Sud-àfrica) i de Duke i Rutgers (EUA). Els tanmateix, el parer de gent més experta que hi digui el que és més segur ossos van ser trobats per l’equip de Lee Berger en unes coves de Rock Islands científicament. CosmologiesCosmologies actualsactuals ii fefe cristianacristiana

el seguiren, sinó descrivint una el·lipse, i no amb el Sol al centre sinó situat en un Kepler: una nova visió del dels focus d’aquesta corba. 2a: No descriuen l’òrbita en moviment uniforme sinó que la seva velocitat 5 moviment dels planetes varia en relació amb la distància d’ells al Sol, el planeta va més de pressa a immutabilitat dels cels, que es man- ques que estudià a Mästtin, i ensenyà a pel professor de matemàtiques, perquè quan n’és més a prop. Matemàtica- Ltenia com a inqüestionable des d’Aris- Gratz des del 1594. precisament es clausurava l’escola de Gratz ment: el radi vector que uneix el pla- tòtil, va rebre un fort impacte amb les El 1596, quan tenia vint-i-cinc anys, on donava les classes. neta al Sol descriu (o escombra) àrees observacions de l’astrònom danès Tycho publicà una disquisició sobre la distància Kepler i Brahe convisqueren durant un iguals en temps iguals, o sigui: hi ha Brahe (1546-1601): l’estrella nova que dels planetes al Sol: Prodromus disserta- any i mig, i potser no hauria durat gaire més proporció entre el temps i l’àrea re- observà el 1572 i el cometa de 1577 que tionum mathematicarum continens mys- la convivència perquè tenien un caràcter correguda pel radi. És la «llei de les passà més enllà de la Lluna, van fer caure terium cosmographicum, on formulava molt diferent i sovint es discutien, però àrees». un altre dels dogmes de la ciència astronò- una hipòtesi ben curiosa: com que els Brahe va morir i Kepler, nomenat successor Aquestes lleis sí que expressaven la mica: si hi ha estels nous i els cometes políedres regulars geomètrics són cinc i en el càrrec que aquell tenia d’astrònom realitat i s’havien deduït d’observacions passen més enllà de la Lluna no és veritat els planetes (comptant-hi la Terra) són sis imperial, quedava hereu de les notes de les correctes. Eren de debò un gran avenç en que el món supralunar sigui immutable. podria ser que hi hagués una correspon- precises observacions que al llarg de més de la concepció del cosmos. Però va ser un col·laborador de Brahe el dència entre aquests dos fets. Ho explica- vint anys havia fet dels planetes l’astrònom Però Kepler encara no estava satisfet qui va demostrar, cosa més important en- va així: si es disposen els políedres l’un danès. No podien caure en més bones mans. del tot. El problema de les distàncies al cara, la inconsistència d’un altre postulat dintre de l’altre amb el Sol al centre i ens Sol, mal resolt al Prodromus, encara el antic: el moviment circular i uniforme imaginem sis esferes, una rodejant el Sol, Les tres lleis «cosmològiques» preocupava. Ell veia que hi havia d’haver dels astres. Aquesta demostració alterava i inscrita en el primer políedre, i les altres de Kepler una relació entre la durada de l’any (temps més la cosmologia. circumscrites a ells i al mateix temps ins- per recórrer tota l’òrbita) de cada planeta No cal que parlem aquí de la vida de crites cada una en un altre políedre, potser Kepler va voler analitzar com es movi- i la seva distància al Sol. Hi passà deu anys Tycho Brahe (ja en férem una explicació trobarem que les òrbites planetàries coin- en els planetes i començà pel planeta Mart. pensant-hi i trobà la resposta que és la al nostre llibre sobre la història de l’astro- cideixen amb cercles màxims d’aquestes Tenia prou coneixement de la matemàtica tercera llei kepleriana: el 1619 la publica- nomia), però sí que toca explicar com va esferes. Seria així la distribució: octàedre per extreure de les dades de Tycho la va a Harmonices Mundi. Fa així: els qua- arribar Kepler a trobar les lleis sobre el entre Mercuri i Venus, icosàedre entre trajectòria que havia seguit el planeta al drats dels temps que triga cada planeta per moviment dels planetes, que demostraven Venus i la Terra, dodecàedre entre la Terra llarg d’aquells anys. No era fàcil la cosa descriure la seva òrbita completa són pro- que no era ni circular ni uniforme. Lleis i Mart, tetràedre entre Mart i Júpiter i el però sí possible. Ell sabia que podia fiar- porcionals als cubs dels semieixos majors ben importants que van portar a una nova cub entre Júpiter i Saturn. Això ens diria se del tot d’aquelles enregistracions fetes de les el·lipses que descriuen. No cal dir concepció del comportament còsmic dels que el gran Arquitecte de l’univers l’hau- per l’astrònom danès, encara que mostres- que també era una llei correcta. cossos celestes. ria creat amb l’ajuda dels cinc cossos sin un moviment diferent del circular, L’obra de Kepler preparava el camí a geomètrics perfectes. Idea molt enginyo- perquè havien estat preses amb una preci- Newton. Però els seus mèrits no foren Johannes Kepler (1571-1630) sa i curiosa, certament, però infundada i sió molt fina. reconeguts pels seus contemporanis. Ni serà el mateix Kepler que demostrarà més Li calgueren sis anys de càlculs, pro- Galileu no li donà crèdit; el savi italià, tot Era alemany. Havia nascut a Weil der endavant que és falsa i trobarà una altra vatures, nous càculs, nous temptejos, em- i ser copernicà, seguia creient en la circu- Stadt (Wüttenberg). Als quatre anys va llei per a les distàncies planetàries, que brutar més de nou-centes quartilles de laritat i uniformitat dels moviments plane- tenir una malaltia que el deixà mig tolit efectivament serà la correcta. càlculs (es conserven) i molt de rumiar. La taris. I afegim-hi que Kepler, a més d’in- d’una mà i curt de vista. No podrà dedicar- Però aquest llibret havia de canviar-li conclusió pogué publicar-la el 1609 en un comprensions, tota la vida va patir estretors se a l’observació astronòmica però amb la el curs de la seva vida. El 1600 arribà a llibre que titulà Astronomia Nova. Hi afir- econòmiques. Hagué d’acceptar la càte- seva intel·ligència matemàtica donarà un mans de l’astrònom Tycho Brahe, retirat a mava dues lleis sobre els moviments pla- dra de Matemàtiques de Linz per sobre- nou impuls a la ciència dels astres. Des- Praga, que li féu gràcia en llegir-lo i en netaris: viure i morí pobre, als 59 anys, a casa d’un prés d’estudiar durant cinc anys a la Fa- volgué conèixer l’autor. Kepler hi acudí i 1a: Tots els planetes, i la Terra també com estrany, a Ratisbona, víctima d’una pul- cultat de Teologia de Tübingen, on cone- Tycho li oferí ser el seu ajudant en el a planeta que és, giren al voltant del monia que havia agafat, cavalcant a ple gué l’obra de Copèrnic, deixà la carrera treball que estava fent d’unes noves taules Sol, com deia Copèrnic, però no fent hivern per anar a cobrar els dotze mil eclesiàstica per dedicar-se a les matemàti- astronòmiques, cosa que fou acceptada un cercle, com deien Plató i tots els que florins que li devia el monarca. 1 • maig • 2008 veus d’església CATALUNYA CRISTIANA 37

RÀDIO GRAELLA DE PROGRAMES

De dilluns a divendres 21.00-22.00 Temps d’escolta 11.00-12.30 Trotamundos 06.50-08.00 El tren de les set (reflexió) 23.00-00.00 Projectes 13.00-14.00 Vida sana Espurna d’alba 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula 14.00-19.00 Radiofórmula Evangeli 01.00-02.00 Ressons 19.00-20.00 Parlem d’empresa Sant Rosari 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, 20.00-00.00 Radiofórmula Laudes des de Montserrat Espurna d’Alba 00.00-01.00 Pregària de Completes Santoral 02.30-06.50 Música instrumental- Radiofórmula 08.00-09.00 El Primer Cafè (informatiu Radiofórmula 01.00-02.00 Ressons i tertúlia) 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Dijous Espurna d’Alba 09.00-18.00 Radiofórmula 19.00-20.00 Redescobrir Amèrica 22.00-23.00 Finestra oberta (l’actualitat 02.30-06.50 Música instrumental- 23.00-00.00 Mirades Radiofórmula de l’Església) 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula Dilluns 01.00-02.00 Ressons Diumenge 06.50-08.00 El tren de les set 19.00-20.00 Vida sana 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna d’Alba Espurna d’alba us ofereix en 20.00-21.00 El tercer temps Evangeli 21.00-22.00 Coneixes Jesús? 02.30-06.50 Música instrumental- Radiofórmula Sant Rosari 23.00-00.00 Planeta Blau (medi Laudes des de Montserrat ambient) directe des de la Divendres Santoral 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula 08.00-09.00 Radiofórmula 18.00-19.00 Amb els ulls de Maria 01.00-02.00 Ressons (música en català) 09.00-10.00 Tot sardana basílica de 19.00-20.00 Catalunya sense barreres 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, 11.00-12.30 Missa de Montserrat 23.00-00.00 Amb llum pròpia Espurna d’Alba 12.30-14.30 Rutes per Catalunya 00.00-01.00 Pregària de Completes 02.30-06.50 Música instrumental- 18.00-18.30 La taula de l‘Evangeli la Mare de Déu Radiofórmula Radiofórmula (comentari de les lectures 01.00-02.00 Ressons Dimarts dominicals) 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, de Montserrat 18.30-20.00 Avui és el dia del Senyor 19.00-20.00 Parlem d’empresa Espurna d’Alba (prèvia i Eucaristia des de 20.00-21.00 Parlem de salut 02.30-06.50 Música instrumental- la catedral de Barcelona) 21.00-22.00 Buscant la llum Radiofórmula 23.00-00.00 Paraules d’amor 20.00-20.30 Església Viva 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula Dissabte 20.30-23.00 Melodies de fe 01.00-02.00 Ressons 06.50-08.00 El tren de les set (reflexió) 23.00-23.45 La cantata 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna d’alba 23.45-00.00 Moments a mitjanit Espurna d’Alba Evangeli 00.00-00.30 Pregària de Completes 02.30-06.50 Música instrumental- Sant Rosari 00.30-01.00 Jazz Radiofórmula Laudes des de Montserrat 01.00-02.00 Ressons Dimecres Santoral 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna 18.00-19.00 Amb els ulls de Maria 08.00-10.00 Radiofórmula d’Alba 19.00-20.00 De cap i de nou 10.00-11.00 A tota costa (submarinisme) 02.30-06.50 Música instrumental- 20.00-21.00 A peu de carrer Aires hípics Radiofórmula

Desconnexions de Ràdio Estel

De dilluns a divendres: Dissabte RÀDIO BARCELONA (OM 666) 08.00 Agenda 09.00 Informatiu matí + el temps + agenda Diumenge - De 22.00 a 23.00h, 14.00 Agenda 10.30 Agenda Objectiu, l’home 16.00 Agenda 12.00 Butlletí informatiu Programa de valors humans: fets, el 17.30 Agenda 14.00 Informatiu migdia + el temps + agenda cas de la setmana; un espai per a la 16.00 i 18.00 Butlletí informatiu Diumenge solidaritat; entrevista; suggeriments 18.30 Agenda 08.00 Agenda per viure millor la vida i la «Carta Do- 20.00 Informatiu vespre + el temps + agenda 14.00 Agenda minical» de l’arquebisbe de Barcelona, 20.30 Música Principat (Dl., Dm., Dc.) 16.00 Agenda Lluís Martínez Sistach. (Edita i presen- La Taula de l’Evangeli (Dj.) 17.30 Agenda ta: J.M. Alimbau.) Església d’Urgell (Dv.)

Diumenge 4 Diumenge 4 10.10 Signes dels Temps 08.45 Islam hoy Magazín sobre temes d’Església que inclou diferents Programa de la comunitat islàmica. seccions com ara reportatges, entrevistes, comentaris de dilluns a diumenge, Director: Mohamed Chakor. de llibres, comentari de l’Evangeli, secció de cinema,

TELEVISIÓ 09.00 Buenas noticias TV etc. Director: Francesc Rosaura. Programa de la comunitat evangèlica. 11.00 Missa conventual de Montserrat a les 7.30 h, Director: José Pablo Sánchez Núñez. Cada primer diumenge de mes, retransmissió de la 09.15 Shalom missa conventual de Montserrat amb els cants finals la pregària de Laudes Programa de la comunitat jueva. a càrrec de l’escolania. Director: Benito Garzón. 10.00 Últimas preguntas Cada divendres Programa religiós catòlic per a gent que té dubtes. 20.00 Creure avui Directora: M. Ángeles Fernández. Programa de notícies, reportatges culturals i entrevistes des Cada diumenge, 10.25 Testimonio del vessant religiós. Cada setmana ofereix també l’agenda «Equipos de Nuestra Señora.» d’activitats de l’arxiprestat de Mataró i l’espai Temps de Carmen Labayen, periodista, ens explica com viu, a les 11.00 h, reflexió juntament amb el seu marit i altres matrimonis, . l’espiritualitat familiar en els Equips de la Mare de El programa es repeteix el dissabte a les 12.30 h. la Missa conventual Déu. Director: Isidro Catela. Canal Català Televisió Tarragona Als quatre vents 10.30 Santa Missa Amb la participació del cor Maria Auxiliadora de Espai escrit i dirigit per Mons. Jaume Pujol que s’emet cada Mataró, sota la direcció de Carme Rullo. diumenge a les 10.00, 12.00 i 14.00 hores. Director i celebrant habitual: Mn. Manuel Valls i El programa també s’emet pel Canal Reus TV a les 8.30 i es Serra. Coordinador: Ignasi Miranda. repeteix cada quatre hores. 11.20 Els camins de la calma Camí de Vida, magazín setmanal que produeix la Delegació Programa documental que proposa itineraris per llocs de Catalunya amb les esglésies com a eix diocesana de Mitjans de Comunicació Social de la diòcesi central. Director: Ferran González. de Girona, presentat per Jordi Callejón i Maria del Mar 11.30 Pueblo de Dios Ribé. S’emet per: Televisió de Girona, diumenges i dilluns, «La buena estrella del mar.» a les 9.30 h; Televisió de l’Escala, diumenges, a les 12.30 h; Canàries, amb 1.600 quilòmetres de costa, és la Televisió de Tossa de Mar, diumenges, a les 21.00 h; Canal regió espanyola que té més relació amb el mar. Nord Televisió, diumenges, a les 11.50 h; Televisió Costa L’Església, present en tots els àmbits de la vida, va Brava, diumenges, a les 24.00 h; Canal Català la Selva, crear el 1920 l’Apostolat del Mar. diumenges, a les 8.30 h; Canal Català Girona Pla, dissabtes Director: Julián del Olmo. i diumenges, a les 8.00 h. 38 CATALUNYA CRISTIANA agenda 1 • maig • 2008

Barcelona tida pel Dr. Pere Montagut (director de MAIG ÉS EL MES l’Institut de Teologia Espiritual) amb el SANTUARISANTUARI DEDE DE MARIA, MARE • CORAL.— El 3 de maig, a les 20.00, tema Cercar Déu a través de l’oració i la DEL BELL AMOR actuació del cor de la Universitat Ramon vida. Serà els dies 6, 13, 20 i 27 de maig, MONTSERRATMONTSERRAT Llull, dirigit per Esteve Narbona a la par- de 18.15 a 19.15, al carrer Gran de Gràcia, ròquia de Sant Josep de Mataró. 237, pral. 2a - Barcelona. Oberta a tot- ✓ESCOLANIA.— El 10 de maig, Internet hom. Més informació: tel. 932 181 005. a les 16.30, visita guiada a les • TIBIDABO.— El 4 de maig, romeria instal·lacions de l’escola- • JOVES.— S’acaba de llançar la pàgina del Ram: a les 9.30, pujada a peu al Tibi- • ANY CLARET.— El 7 de maig, a les residència de l’escolania de www.cristojovem.com, que aplega en un dabo des de la plaça de Vallvidrera; a les 17.30, a la Llotja de Mar, conferència- Montserrat. Més informació: únic espai digital les diferents notícies per 10.30, acollida dels romers a l’ermita; a tertúlia sobre la relació del pare Claret tel. 938 777 777, a/e: als joves catòlics portuguesos, a més de les 11.00, ofrena floral al Sagrat Cor de amb la Llotja de Barcelona, el món de informacio@larsa- materials útils per a qui forma part de Jesús a l’ermita primitiva; a les 14.00, l’art, la cultura i l’empresa. Més informa- montserrat.com, grups juvenils. celebració eucarística. ció: Fundació Claret, tel. 934 761 450, www.montserratvisita.cat. web: www.anyclaret.org. ✓CURS DE FORMACIÓ INTER- ALTRESAltres BISBATS bisbats • TORNAR A CREURE.— Si de vega- des penses... la fe que vaig aparcar fa anys • FUNDACIÓ ALFONS COMÍN.— El RELIGIOSA.— Del 23 al 27 de • MISSIONERS COMBONIANS.— potser ara m’ajudaria a viure. Si de vega- 7 de maig, a les 19.30, Josep M. Malla- juny, dirigit principalment als Del 14 al 16 de juny organitzen una des penses... hi ha gent que té fe, potser jo rach (consultor ambiental) parlarà sobre monjos i monges compromesos peregrinació a Lourdes. Més informació: també podria. Vine a conèixer «Tornar a Per què és insostenible l’actual model de en el diàleg interreligiós. tel. 914 152 412, fax 915 192 550, a/e: creure», el 6 de maig, de 20.45 a 22.00, a producció i consum. Més informació: tel. Imparteixen el curs: Jaume [email protected]. la parròquia de Santa Cecília (passeig 934 185 497, fax 934 188 145, a/e: Flaquer, s.j., professor a la FTC, Sant Gervasi, 66 - Barcelona). [email protected], membre de MigraStudium i màster en mística musulmana; • INTERCANVI A CUBA.— Del 29 de web: www.fdacomin.com. Enric Cortès, caputxí, llicenciat juny al 12 de juliol, estada d’intercanvi a • COSMOCAIXA.— El 6 de maig, a les en Teologia i doctor en Sagra- Cuba organitzada pel Grup de Pregària 19.00, conferència El problema «P versus • CAIXAFORUM.— El 7 de maig, a les da Escriptura, professor ordina- amb cants de Taizé i la Pastoral de Joves NP» i els límits del coneixement, a càrrec 19.30, conferència de Pere Gimferrer (po- ri a la FTC. Organitza: Diàleg de l’arquebisbat de Barcelona. Més infor- d’Avi Wigderson (Institut d’Estudis Avan- eta) amb el tema Sobre Octavio Paz; el 8, Interreligiós Monàstic i Institut çats de Princeton, EUA); el 7, a les 17.00, a les 19.30, música filmada Els altres mació: [email protected]. Superior de Ciències Religioses La meva diabetis islams (Turquia) 10 tertúlia científica sobre , ; el , a les 17.30, pro- de Barcelona. Més informació i • FÒRUM DE PASTORAL AMB JO- a càrrec de Claudi Mans (catedràtic d’En- grama familiar «Històries i contes de plas- inscripcions: Griselda Cos, VES.— Organitza un concurs de música ginyeria Química, UB); a les 19.00, con- tilina»; a les 19.00 i a les 20.30, concert [email protected]. per a joves de 16 a 29 anys. La finalitat és ferència de Paul Seabright (professor Dos Pampas (música gautxa). Av. Mar- promoure la música com a mitjà d’apro- d’Economia, Universitat de Tolosa) i Pere quès de Comillas, 6-8 - Barcelona, tel. 934 fundir en el coneixement de la figura de Puigdomènech (director del Laboratori de 953 945, web: www.laCaixa.es/ObraSo- Jesús de Natzaret i d’anunciar la Bona No- Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA i cial. onada, l’esperança i la promesa, amb tícia. Fins al 30 de juny es poden presentar membre del Comitè Assessor de Bioètica Josep M. Esquirol. C/ Anglí, 55 - els treballs. Més informació: Secretaria tèc- de la Comissió Europea) sobre Competèn- • CERCLE LA SALLE.— El 8 de maig, Barcelona, tel. 932 038 915, web: nica Fòrum de Pastoral amb Joves, c/ José cia vs. Simbiosi; el 9 i 10, jornades sobre a les 18.30, cine club amb Vive como quie- www.benedictinescat.com. Picón, 7 - 28028 Madrid, tel. 917 257 200, L’error i el coneixement. Didàctica, ètica i ras, de Frank Capra. Més informació: pl. a/e: [email protected]. filosofia de la ciència, coordinades per Jordi del Nord, 14 - Barcelona, tel. 932 181 077 • COMUNITAT DE L’ANYELL.— Vallverdú (professor de Filosofia, UAB). y 690 378 450, a/e: mariano.magaz@ Escola de la Paraula el 9 de maig, a les • CURS BÍBLIC.— Per a sacerdots, a Més informació: tel. 932 126 050, fax 932 terra.es. 20.30, sobre Jn 20,19-23; el 10, a les Terra Santa, del 14 al 28 de juliol, orga- 537 473, a/e: savicosmocaixabcn@ 12.30, missa; a les 21.00, vetlla de Pente- nitzat per l’Institut Espanyol Bíblic i Ar- fundaciolacaixa.es. • CENTRE DE TREBALL I DOCU- costa; l’11, a les 5.30, ofici de l’alba; a les queològic de Jerusalem i la Comissió MENTACIÓ.— El 8 de maig, a les 19.30, 12.00, missa, i a les 18.00, vespres i ado- Episcopal del Clergat. Més informació: • GRUPS D’ORACIÓ I AMISTAT.— Albert Recio i Jordi Garcia parlaran sobre ració. Parròquia de Sant Jaume, c/ Ferran, tel. 913 553 000. Organitza una Escola de Pregària impar- Controls democràtics de l’economia. C/ Tàpi- 28 - Barcelona. es, 1-3 - Barcelona, tel. 651 053 718, a/e: [email protected], web: www.cetede. org. • CENTRE CRISTIÀ DELS UNIVER- SITARIS.— El 9 de maig, a les 21.00, • PARRÒQUIA DE SANT PERE cinema de referència amb la pel·lícula ENCONTRE MATRIMONIAL NOLASC.— Festa del titular i fundador Solas. Promou: Delegació d’Universitats. «Dialogar és la base d’una bona relació» de l’Orde de la Mercè: el 8, 9 i 10 de maig, Més informació: c/ Villarroel, 81, baixos a les 19.30, tridu de preparació; l’11, a les - Barcelona, tel. 934 876 363, web: Encontre Matrimonial us ofereix la possibilitat d’aprofundir en la comunicació 12.00, eucaristia presidida pel provincial www.universitaties.net. de parella, en un CAP DE SETMANA, els proper 16 al 18 de maig. dels mercedaris. Pl. Castella de Barcelona. Durant aquests dos dies aprendreu una nova tècnica de diàleg, que us • MOGUDA JUVENIL SALESIA- permetrà descobrir els meravellosos valors humans que posseeix cadascú. • MONESTIR DE SANT PERE DE NA.— El 9 de maig, de 22.00 a 24.00, nit També està adreçat a sacerdots, religiosos i religioses que vulguin aprofundir LES PUEL·LES.— El 9 de maig, a les a fons, una meditació sobre l’Evangeli i en la seva relació amb l’Església. 19.30, reflexió sobre La llibertat condici- eucaristia, als Salesians de Martí-Codolar Truqueu als nostres telèfons d’informació: 932 188 876

ADORACIÓ CONTINUADA AL MISSES en favor de l’Església de SANTÍSSIM SAGRAMENT (40 hores) l’Europa de l’Est i del Tercer Món Setmana del 5 a l’11 de maig Ajuda a l’Església Necessitada Parròquia Sant Fèlix Africà, c/ Ramon Trias Fargas, 21 (Metro L4 Ciutadella). De les 8 del matí Associació Pública Universal dependent de la Santa Seu del dilluns 5 de maig a les 3 de la matinada del dimarts 6 de maig. Filial: c/ Lluís Antúnez, 24, 2n 2a - 08006 Barcelona - Tel. 932 373 763 BSCH - CCC: 0049-1806-91-2110636317 Parròquia Sant Cosme i Sant Damià, del Prat de Llobregat, barri de Sant Cosme. Divendres La Caixa - CC: 2100-1344-63-0200111817 7 de maig, de 9 del matí a 20 h. E-mail: [email protected] / www.ain-es.org Parròquia de la Mare de Déu del Remei, plaça Concòrdia, 1 (Metro L3, Les Corts). Dijous 8, «Podeu ajudar-los encarregant-los misses amb el mateix estipendi que a la seva de 9.30 h (a continuació de la missa de 9) a 19 h. diòcesi. Ells les celebraran amb molt de gust per les SEVES INTENCIONS» Parròquia Santa Maria de Betlem, a la Rambla, c/ del Carme. Dijous 8 de maig, de 18 a 20 h. Seminari Conciliar, c/ Diputació, 231. S’hi uneix el dijous 8 de maig, de 20 a 21 h. * Vull que se celebrin...... MISSES per les ¿Sabeu que milers de sacerdots Parròquia de l’Esperit Sant, travessera de Gràcia. 407. Tridu de Pentecosta: de dijous 8 de intencions següents:...... de l’Església Missionera i de maig a dissabte 10 de maig, de 18 a 20 h. Missa a les 20 h...... l’Europa de l’Est subsisteixen € Parròquia de la Puríssima Concepció, c/ Aragó, 299. De les 8 del matí del divendres 9 de maig gràcies als estipendis de les * Envio...... com a DONATIU a les 24 h del dissabte 10 de maig, vigília de Pentecosta. Hores nocturnes de divendres a Santes Misses que «Ajuda a Nom i Cognoms:...... dissabte, a la capella Montserrat (Roger de Llúria, 70 b). l’Església Necessitada» fa arribar ...... Parròquia de la Immaculada, de l’Hospitalet, c/ Estronci, 20 (Metro L5 Can Boixeres). De les a aquests veritables deixebles de Carrer i número:...... 8 del matí del dissabte 10 de maig a les 24 h del diumenge 11 de maig, solemnitat de Crist d’avui dia? C. Postal i Ciutat:...... Pentecosta. Nit del dissabte a diumenge inclosa. Els donatius a aquesta Associació són deduïbles a la Declaració de la Renda. CIF núm. Q-2800175 - H. 1 • maig • 2008 agenda CATALUNYA CRISTIANA 39

(av. Vidal i Barraquer, 1 - Barcelona). GIRONA Girona i les parròquies. Més informació i inscrip- Vilaplana; a les 12.00, eucaristia d’acció Més informació: Marta Santamaría, tel. cions: tel. 973 268 628. de gràcies; a les 13.00, pregària al cementiri 676 671 867. • SACERDOTS.— El 8 de maig, a les de Tarrés; a les 14.00, inauguració de l’ex- 10.30, jornada diocesana de sacerdots al • RUTA DE SANT PAU.— Peregrinació posició dels relleus ceràmics sobre el caris- • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.— El Casal Bisbe Cartañà de Girona. Confe- organitzada per l’Agrupació de Pesse- ma de Pere Vilaplana i presentació del 10 de maig, de 10.00 a 13.00, Espirituali- rència a càrrec d’Antoni Puigverd, escrip- bristes amb motiu de l’Any Paulí, del 7 al llibret record per l’autor dels relleus, Anto- tat ignasiana, espiritualitat per a la vida, tor. 14 de juliol: Esmirna, Èfes, Capadòcia, nio Oteiza; a les 14.30, dinar de germanor. amb Darío Mollà. Més informació: c/ Ro- Istanbul... Coordina: Mn. Vicenç Alfon- Més informació: tel. 636 825 967, a/e: ger de Llúria, 13 - Barcelona; tel. 933 172 • MONESTIR DE SOLIUS.— L’11 de so. Informació i inscripcions: tel. 678 952 [email protected]. 338, fax 933 171 094, a/e: info@fespinal. maig, a les 10.00, serà consagrat monjo 833. com, web: www.fespinal.com. per la professió solemne Jòrdan Faugier URGELL Urgell Botifoll. SANTSant FELIU Feliu DE de LLOBREGAT Llobregat • CATECUMENAT.— El 10 de maig, a • SEMINARI DEL POBLE DE DÉU.— les 19.00, cloenda del temps de mistagò- • AGULLANA.— L’11 de maig, Aplec • ANY CLARET.— El 10 de maig, a les El 10 de maig, d’11.00 a 13.00, aula gia amb la celebració de l’eucaristia a la de la gent gran: ofici solemne, a les 12.30, 19.50, conferència d’Eduard Canals, oberta sobre L’home com a ésser comuni- catedral de Barcelona. a l’església parroquial. Després, dinar c.m.f., sobre Sant Antoni Maria Claret, catiu; el 10 i 11, curset-taller amb el tema popular a la Societat. Per a més informa- confessor de la reina Isabel II a Madrid. La comunicació. Casal Sant Martí, pl. • ADORATRIUS PERPÈTUES DEL ció: www.parroquiadagullana.com. Parròquia de Sant Pere Apòstol, c/ Pau Església, s/n - Campelles, tel. 972 727 SANTÍSSIM SAGRAMENT.— L’11 de Casals, 9 - Sant Boi de Llobregat, tel. 936 288, fax 972 727 585, a/e: [email protected]. maig, a les 11.00, l’arquebisbe de LLEIDA Lleida 401 432. Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sis- VIC Vic tach, celebrarà una missa d’acció de grà- • RELIGIOSES JOSEFINES.— L’1 de TARRAGONATarragona cies per la beatificació de la mare funda- maig, a les 10.00, a la capella de les • MUSEU EPISCOPAL DE VIC.— El 8 dora, M. Magdalena de l’Encarnació. C/ religioses Josefines (c/ Acadèmia, 18 - • JUSTÍCIA I PAU.— El 9 de maig, a les de maig, d’11.00 a 12.30, activitat per a gent Salses, 12 - Barcelona. Lleida), eucaristia de comiat de la congre- 20.30, sopar-col·loqui sobre L’amistat és gran Mirades en el temps: una ullada al gació, presidida pel bisbe Xavier Salinas. compatible amb l’acció social i política?, romànic III. Pl. Bisbe Oliba, 3 - Vic, tel. 938 • VERITABLE VIDA EN DÉU.— El amb Josep Rambla Blanch (jesuïta, Cris- 869 360, www.museuepiscopalvic.com. grup de pregària de la Veritable Vida en • SANT JOSEP.— L’1 de maig, a les tianisme i Justícia). Restaurant M. R., c/ Déu tindrà la seva trobada l’11 de maig, a 11.00, a la parròquia de Sant Josep Obrer Francolí, 59 - Torreforta. Més informació: • COVA DE SANT IGNASI.— Del 16 les 18.00, a la capella de les Carmelites del barri dels Magraners de Lleida, missa Santiago Camós, tel. 977 212 303, i Francesc al 18 de maig, taller de pregària profunda; Missioneres del carrer Puiggarí, 1 de rociera de la festa patronal amb ofrena de Escobar, tel. 977 390 839. Cal confirmar del 23 al 25, taller sobre Amor, culpa i Barcelona. Més informació: Mercè Fer- flors. l’assistència: tel. 977 244 700. reconciliació, amb Eduard Fonts (psicò- rer, tel. 935 304 806. leg); en les mateixes dates, taller d’aprofun- • SANT SEBASTIÀ.— L’1 de maig, a • COMUNITAT DE JESÚS.— El 10 de diment en la dansa contemplativa, a càrrec • PARES REDEMPTORISTES.— L’11 les 12.00, missa d’inauguració i benedic- maig, a Tarrés, celebració dels 25 anys de de Victoria Hernández. Més informació: de maig, a les 18.00, concert de piano ció de les obres de restauració de l’ermita la mort del seu fundador, Pere Vilaplana i tel. 938 720 422, a/e: covaee@covamanresa. (Cristina Alis) a l’església de Sant Gaietà. de Sant Sebastià d’Ivars de Noguera, pre- Puntí. A les 11.00, record de Pere cat, web: www.covamanresa.cat. C/ Consell de Cent, 293 - Barcelona. Més sidida pel bisbe Xavier Salinas. informació: tel. 934 549 863, web: www.santgaieta.org. • DIVINA MISERICÒRDIA.— El 2 de Anuncis per paraules maig, a la parròquia de la Mare de Déu del • ORGUE.— L’11 de maig, a les 19.00, Pilar de Lleida, divendres de la Divina COMPRA i VENDA concert d’orgue a l’oratori de Sant Felip Misericòrdia: a les 18.00, exposició del VENC lot de diverses caixes de jo- Neri de Barcelona a càrrec de Bernat Santíssim; a les 18.15, rés de la Coroneta; guets variats. Tel. 936 749 448 i 609 COMPRO SEGELLS, monedes, 750 410. Bailbé. Se celebren els 30 anys de Bailbé a les 18.30, Rosari i veneració de la relí- postals, cromos, i joguines antigues. com a organista titular. quia de santa Faustina, i a les 19.00, missa. Tel. 933 578 394. DIVERSOS • SEMINARI MENOR OBERT.— Pro- • ADORACIÓ NOCTURNA.— El 3 de COMPRO rellotges de qualsevol tipus, ADVOCADA especialista en nul·litats ràdios, làmpades, mobles, segells, pos- pera trobada el 16 i 17 de maig. Informa- maig matrimonials i separacions. 1a visita , de 23.00 a 3.00, a la parròquia de tals, monedes, llibres, joies i instruments gratuïta. Tel. 934 510 707. ció: tel. 934 541 600 i 648 181 505. Sant Llorenç de Lleida, vetlla eucarística musicals. Tel. 609 230 303. de l’Adoració Nocturna (Rosari, lectura ADVOCADA especialista en dret de NOVAHUMANITAS.— 23 al 25 COMPRO o gestiono tota mena de pin- família, nul·litats eclesiàstiques. Di- • Del espiritual, vespres, missa i exposició del tures, joies, llibres i objectes antics. Te- plomada en Dret Matrimonial Canò- de maig i del 30 de maig a l’1 de juny, Santíssim) dirigida pel consiliari Mn. lèfons 93 347 40 89 i 616 668 734. Joan nic. Tel. 934 880 606 / 976 667 804. sessions de formació humana sobre Des- Daniel Turmo. cobrir la persona: autodescobrir-se, a ✂ càrrec de Josep Font, a Barcelona. Més • ANY JUBILAR SANT FRUCTU- informació: tel. 618 568 997, a/e: info- ÓS.— El 31 de maig, peregrinació a Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ [email protected]. Tarragona organitzada pel bisbat de Lleida a base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal • I CONGRÉS FAMÍLIA I VALORS.— o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA c/ Comtes de Se celebrarà del 27 al 29 de maig amb el Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. tema Educant ciutadania. Més informa- «Els cinc compositors» NOMBRE DE SETMANES IMPORT TOTAL ció: www.familiavalors.org. de NOM ...... • SANTÍSSIM.— Tots els dilluns no Sant Petersburg ADREÇA ...... festius, d’11.00 a 12.00, exposició solem- 100 Aniversari de la mort de POBLACIÓ ...... C. P...... ne del Santíssim; a les 12.00, eucaristia. NIKOLAJ RIMSKIJ-KORSAKOW TELÈFON ...... DNI/CIF ...... Parròquia de la Mare de Déu de la Bona- (1844-1908) nova i dels Sants Gervasi i Protasi, pl. € Bonanova, 12 - Barcelona. El LIED RUS 6,30 mínim obres de 3 setmanes Cesar Kuij Milij Balakirew 12,60 € Aleksandr Borodin Alba residència d’àvies Modest Mussorgskij mínim Torre de 24 places només per a dones Nikolaj Rimskij-Korsakow 2 setmanes a Sarrià-Sant Gervasi Nikolaj Miassojedow Albert Julià a 10 minuts del centre de la ciutat Baríton Piano Estades curtes i llargues Conferència introductòria a càrrec d’Albert Julià 18,90 € Centre de dia, també els festius Divendres, 9 de maig 2008 Visiteu-nos sense compromís! a les 20.30 hores REQUADRAT: suplement de 3€ per inserció. Preus amb IVA Inclòs. Tel. 932 039 740, Isabel Casal del Metge, Via Laietana, 31 web: http://www.albaresidencia.es Barcelona RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ a/e: [email protected] Entrada lliure 40 CATALUNYA CRISTIANA CATALUNYA CRISTIANA 1 • maig • 2008

Amb 66 anys, i amb la jubilació ja a la butxa- Joan Carrera Planas ca, l’empresari hoteler Javier Riestra ha decidit Bisbe auxiliar de Barcelona dedicar el que li queda de vida als més necessi- tats. Des de fa dues setmanes, viu i col·labora com a missioner laic a la ciutat de Santa Cruz, a Bolívia, marcada pels alts índexs de pobresa, Nació i delinqüència i drogoaddicció. Allà ha entrat a formar part de la comunitat salesiana de la Llar Don Bosco, on és cridat a participar activament magisteri en un programa ambiciós d’ajuda a nens del carrer. Membre de l’ONG salesiana Soldebo (Solidaris amb el Desenvolupament Bolivià), pontifici Riestra està convençut que l’experiència que ara inicia suposa una oportunitat privilegiada de é podem dir que amb la seva obra Nació

Des del carrer viure plenament la vellesa. Bi magisteri pontifici Mn. Antoni M. Oriol corona una llarga trajectòria d’estudi (www.epdb.info/soldebo) constant i lúcid de la doctrina social de l’Església. Javier Riestra, missioner laic de l’ONG salesiana Soldebo Des de ben jove —els llunyans anys qua- ranta del segle passat— Oriol patí l’angúnia de veure que la seva profunda fe catòlica i la Tot i que, és clar, seran «cinc estrelles» seva arrelada catalanitat eren posades en «A Bolívia crec que fins i tot d’un altre tipus: cinc estrelles d’huma- contradicció. Sempre va saber que la respos- nitat, de tendresa, d’alegria... No em ta no podia venir per via de claudicació per malintrepreti, però jo crec que fins i tot una banda ni per l’altra. Ha viscut el seu guanyaré en qualitat de vida, i no per- sacerdoci —d’arrels vigatanes— en el solc guanyaré en qualitat de vida» què ara estigui malament, sinó perquè pastoral i cultural de Balmes i Claret, de l’experiència que viuré és un autèntic Torras i Bages i Verdaguer, de Vidal i Bar- —Què ho fa que un empresari ja no compti amb tu quan et jubiles, jo regal. En aquests moments, sento una raquer i Cardó. I ha cregut en la doctrina hoteler ho deixi tot per emprendre crec que podem aportar moltes coses i gran pau interior, estic satisfet amb mi social catòlica i l’ha assumida sempre sense una experiència missionera a Bolívia? sempre havia desitjat omplir els darrers mateix i no em causa cap nostàlgia cap concessió a vel·leïtats progres… Els —És una història una mica llarga. anys de la meva vida d’amor, de servei, pensar en tot el que deixo enrere. Jo seus estudis especialitzats, amb molts En l’origen d’aquesta decisió hi ha la d’espiritualitat... Em considero en deu- crec que es tanca una etapa de la meva anys de docència, li han permès ara meva filla Carla, professora de l’Escola te amb Déu, perquè m’ha donat moltes vida i se n’obre una altra de diferent que d’oferir-nos aquesta obra exhaustiva. Andorrana, que des de fa sis anys apro- coses al llarg de la meva vida, entre em genera moltíssima il·lusió. Una obra, encara, de valor univer- fita les vacances d’estiu per col·laborar d’altres, sis fills i sis néts meravellosos. —Vostè insisteix molt en el fet que sal: per la universalitat del magisteri com a voluntària de l’ONG salesiana Em sento molt agraït i per això vull lliurar són anys dedicats a Déu... pontifici i perquè il·lumina una pro- Soldebo a Bolívia, en les anomenades a Déu els anys de vida que em quedin. —Estimar Déu implica també esti- blemàtica que, en formes diverses, Escoles populars Don Bosco. Tant em —Hi ha data de retorn? mar els germans, el proïsme, que en existeix a molts indrets de la terra. parlava de Bolívia i de l’experiència —En principi no, perquè vaig per definitiva és el que tinc al costat. Si em La clau per obrir el conflicte co- educativa que duien a terme que vaig quedar-m’hi. Tornaré, potser, cada any dedico al proïsme amb actitud noble, mença amb la distinció neta del con- voler conèixer-ho personalment. Així, de vacances, per fer quatre petons i sincera, altruista, de cor, també estic cepte de nació i el d’estat. La nació és aquest mes de gener passat vaig viatjar quatre abraçades als meus fills i néts. estimant Déu. amb ella a Bolívia amb un carregament —No li sap greu deixar la família? —Sense fe no podria entendre’s una realitat prèvia que pot esdevenir o de joguines noves per celebrar la festa —No tinc la sensació de deixar-hi una experiència així? no estat. Per això hi ha molts estats dels Reis Mags. L’experiència va ser res. Els meus propis fills donen suport —Jo crec que no. Per a mi la fe és Ara mateix plurinacionals. D’aquí se’n seguei- realment impressionant. Confesso que a la meva decisió. Són conscients que el fonamental. Sóc catòlic, per educació i xen drets i obligacions que la doctrina hi vaig anar amb l’afany de donar i amb seu pare ja ha complert les funcions per convicció, i un gran devot de la pontifícia detalla: correspon a l’estat una actitud de certa curiositat i en vaig com a pare i ara vol dedicar els darrers Mare de Déu. Em sento en deute amb el servei equitatiu de totes les nacionalitats tornar amb molt més del que hi havia anys de la seva vida a Déu. Els sembla Déu i per això he pres aquesta decisió, que l’integren i a aquestes l’obertura als portat: l’estimació, el somriure, l’ale- fenomenal i em donen suport. Els meus tot i que, per ser sincer, tampoc no valors que aporten els altres grups nacio- gria i la capacitat de compartir amb fills i els meus néts tenen totes les considero que sigui res d’extraordinari. nals. Entra en aquest capítol el dret, no per aquells nens em va enriquir moltíssim. necessitats cobertes, i ara em toca dedi- A Bolívia faré realitat un somni, que és més polèmic menys legítim, a autodetermi- Vaig descobrir un món, que enmig de la car-me a altres. A Bolívia seré l’avi de que a la meva vellesa no vull durar, o nació. El lector trobarà en el llibre concreci- pobresa i la gana, és molt més humà i milers de nens. simplement sobreviure, sinó que vull ons, detalls i matisos que ultrapassen les tendre que el nostre. —És conscient que després de dedi- viure plenament. Als 66 anys, crec que dimensions d’aquest article. —Quan determina anar a Bolívia car gairebé tota una vida al món de puc continuar sent útil i sobretot que Val a dir que la doctrina de l’Església va per quedar-s’hi? l’hostaleria, a Bolívia no s’allotjarà puc continuar estimant i treballant per més enllà de les qüestions de caràcter estric- —Havia pensat prendre una opció precisament en hotels de «cinc estre- un món més humà. tament jurídic i polític. Joan Pau II, sobretot, així des de fa molt de temps tot i que lles»? s’endinsa amb una calidesa, fruit, sens dub- sense saber on. Per molt que la societat —Doncs jo estic convençut que sí! Samuel Gutiérrez te, d’experiències personals, en la rica antro- pologia de la llengua com a font de sobirania espiritual. Hem d’agrair al cardenal Paul Poupard, Assetjament escolar president del Consell Pontifici per la Cultu- ra, que hagi honorat aquest llibre prologant- lo. Ell l’anomena «guia segura». I hem de En aquest mateix moment són molts els joves que a les escoles o als instituts de les nostres contrades viuen desitjar que ens ajudi en tres direccions. De atemorits pels seus companys. Patir el rebuig, la discriminació i l’assetjament verbal i físic dels companys cara endins, que els catòlics catalans assu- en una època, l’adolescència, ja de per si difícil té seqüeles en el present immediat però també en el futur mim aquesta doctrina sense complexos, com de cara a la configuració de la persona. un patrimoni comú, el de la nostra bona El principal problema, però, encara va més enllà. Quina mena de seguretat donem a aquestes víctimes tradició, al marge de polèmiques i de la d’assetjament escolar quan els diem que són elles les que han de canviar de col·legi, quan són les seves legítima pluralitat de sensibilitats. De cara a famílies les que han de viure atemorides, quan han de prendre consciència que s’hauran d’espavilar per si l’Església de les Espanyes, que sigui ben

Rauxa soles perquè en moltes ocasions les autoritats pertinents no faran gaire cosa per ajudar-les? Què està passant compresa i acollida cordialment. I, pel que en aquesta societat en què les víctimes són vençudes i els botxins queden com a vencedors? No s’hi val a fa a les més altes instàncies eclesials, que mirar cap a un altre costat, ja que entre tots construïm cada dia el demà dels nostres pobles i de les nostres aquest magisteri no resti confinat a l’àmbit ciutats. És a les nostres mans configurar un futur de solidaritat o un futur d’individualisme més que doctrinal, sinó que inspiri i informi l’activi- preocupant. Carme Munté tat pastoral de cada dia.