Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural

Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència al paratge de can Santinyà (Can Gofau) (). C/ Josep Pla s/n

Roser Pou Calvet

Aquests textos no poden ser copiats, utilitzar-se per a fins comercials i fer obra derivada. En cas de difusió pública, s’ha de fer citar l'autor i el Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.

Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA AL PARATGE DE CAN SANTINYÀ (CAN GOFAU). CANET DE MAR (MARESME)

Realització:………………….....……..…………...... ATICS SL

Direcció tècnica:...... …...... ….....ROSER POU CALVET

Autor:...... …...... ….……… ROSER POU CALVET

MIQUEL MARTÍ ROSELL

Disseny gràfic assistit per ordinador:………. JOSÉ IGNACIO JIMÉNEZ GORDÓN

ÀLEX MORENO GÓMEZ

MATARÓ, JUNY de 2007

2 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ...... 4 2 CANET DE MAR (MARESME). MARC HISTÒRIC I GEOFÍSIC...... 5 3 ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS I HISTÒRICS...... 8 4 MÈTODE EMPRAT EN EL TREBALL DE CAMP...... 9 5 RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ...... 10 6 CONCLUSIONS...... 11 7 BIBLIOGRAFIA...... 13 8 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ...... 14 8.1 FOTOGRAFIES...... 14 8.2 PLANIMETRIA...... 23 9 RELACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES...... 30

3 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

1 INTRODUCCIÓ.

La construcció d’un conjunt d’habitatges a la zona de Can Santinyà (solar del carrer Josep Pla, s/n de Canet de Mar -Maresme-) , i més concretament el rebaix realitzat per a la fonamentació del mur de contenció del que serà un passatge, va afectar part de les mines subterrànies, conegudes com a mines de Can Pardal, destruint-ne un tram. (Veure documentació gràfica)

En data 3 d’agost de 2006, l’Ajuntament de Canet de Mar va posar en coneixement de la Direcció General de Patrimoni Cultural el Decret d’Alcaldia núm.564/2006 pel qual, d’acord amb l’article 52 de la Llei 9/1992, es paralitzaren les obres d’urbanització en aquesta zona.

El dia 8 d’agost l’arqueòleg territorial va realitzar una visita a les obres acompanyat pel Sr. Manuel Blanco (tècnic de l’Ajuntament), constatant que les obres d’obertura del passatge públic i de construcció d’un mur de contenció havien posat al descobert tres possibles mines subterrànies. Les obres afectaven bona part de les estructures. Les restes d’aquestes mines quedaran tapades pels murs de contenció i el nou vial.

El 9 d’agost, l’Àrea de Coneixement i Recerca va proposar la realització d’una intervenció arqueològica d’urgència d’acord amb el que dictamina el Decret 78/002, ja que es tracta d’una troballa inèdita que no permet la continuació de les obres (paralitzades per l’ajuntament).

La intervenció proposada consistia en la documentació acurada (neteja i aixecament topogràfic) de les estructures aparegudes per tal de salvar els valors culturals de les restes.

Així, els dies 21 i 22 d’agost, es realitzaren aquestes tasques. Les realitzà l’empresa ATICS SL i la direcció tècnica va ser a càrrec de l’arqueòloga Roser Pou i Calvet. El treball de camp el realitzaren els arqueòlegs Roser Pou i Calvet i Miquel Martí i Rosell.

4 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

2 CANET DE MAR (MARESME). MARC HISTÒRIC I GEOFÍSIC.

El Maresme

El Maresme, és una comarca de Catalunya el Cap de comarca de la qual és Mataró. Limita amb les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Barcelonès i la mar Mediterrània. És constituïda per 30 municipis. S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de fins a la . Morfològicament pot dividir-se en dues parts: el vessant est de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar. A la zona muntanyosa els materials són en llur gran majoria granítics, solcats per dics de roques més dures. Aquest granit aixecà materials paleozoics, esquistosos, els quals han sobreviscut encara al sector est, especialment al Montnegre, Hortsavinyà, Sant Pere de Riu, costes de i Sant Pol i, en part, a Canet i Arenys, on s’assoleixen les màximes alçades de la contrada. Les diferències d’alçada són degudes també a les falles transversals, que han dividit la serralada en un conjunt de blocs més o menys basculats, com el de Sant Mateu, al Corredor, i el del Montnegre. Les condicions morfogenètiques han produït unes formes gastades, aplanades, a la carena, en evident contrast amb els vessants, pendents a causa de l’atac de les aigües, en el gran desnivell davant la Mediterrània.

Vers el fons de la comarca cal distingir els granits erosionats, aplanats, a la part baixa, solcats pels cursos d’aigua descendents enmig de planes al·luvials, i el rebliment quaternari del fons de la plana, davant la mar. Aquesta plana és més extensa des del Masnou a Sant Vicenç de Montalt; des de Caldetes a Sant Pol els contraforts muntanyosos arriben fins a la mar; tot seguit vénen les costes de Calella, preludi de la Costa Brava. Des de Calella a Malgrat es reprèn la planura, formada per la retenció del delta de la Tordera pel cap de Calella.

Les platges del Maresme han estat sovint objecte de preocupació. Acabada la transformació de les planures en camps de conreu regats i traçada ran de mar la línia del ferrocarril a mitjans del segle XIX, la desaparició gradual de l’esplanada davant , amb hortes i cases, i la de les drassanes del Masnou, Mataró i Arenys obligà a protegir la via del tren. Ha calgut també protegir el litoral amb espigons, que han ajudat a fixar les platges. La causa no sembla tant l’enfonsament de la costa com l’arrossegament de materials cap al sud-oest pels corrents litorals. L’any 1986 es posà en pràctica un pla de recuperació i regeneració d’aquestes platges, que ha consistit a abocar-hi sorra dragada del fons marí. Aquesta pràctica ha estat forçament contestada per diverses entitats ecologistes. D’altra banda, l’aportació dels corrents fluvials és prou considerable perquè calgui protegir de llurs revingudes els camps regats.

Des de temps antics, el Maresme ha estat una comarca poblada que no faria sospitar el nombre de terres inundades d’aiguamolls fins a temps moderns. Li han estat atribuïts prop de 8000 habitants en temps ibèrics, més de 9000 en època romana i en els fogatges de la baixa edat mitjana i prop de 7000 al començament del segle XVI. Superat aquest descens, el creixement esdevingué ràpid: el 1718 havia assolit els 20000 habitants, el 1787 s’apropava als 40000, i el 1842 als 70000. Decaigudes les activitats marineres, la població s’estancà. Un nou creixement es produí en el període

5 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

1910-30 (fins a arribar a prop dels 100000 h), motivat per una primera immigració important, atreta per la indústria. Després de l’estancament de la guerra civil i de la postguerra, l’arrencada demogràfica posterior fou deguda a un procés de terciarització (turisme i estiueig) vers els anys cinquanta. El 1975 el 38,8% dels habitants eren nascuts fora de Catalunya.

Una característica del Maresme ha estat el flux i reflux humà en l’ocupació del litoral: en general, s’encastellà inicialment a la muntanya (íbers, època dels pirates), i s’establí a la plana en època romana i a partir del segle XIV i, sobretot, del XVI.

Tradicionalment hom parla dels tres «camins» del Maresme: el de Baix, vora la mar, el del Mig, pròxim al de Baix i que servia a les antigues capçaleres municipals (pobles de dalt), i el de Dalt, de carena. El de Baix, menystingut fins als temps moderns amb el nom de camí ral, ha constituït molt de temps l’únic eix de circulació, i durant el regnat de Carles III passà a ésser carretera; el segueix el ferrocarril. El del Mig és constel·lat de vil·les romanes; poc més amunt hom ha construït l’autopista. El de Dalt ha caigut en desús, de fa segles.

El poblament d’aquesta zona del Maresme anterior al neolític presenta un registre fòssil desigual, els primers vestigis clars corresponen al neolític antic cardial (Can Xammar, a Mataró) i epicardial (Rocs de Sant Magí, a Sant Vicenç de Montalt) (Rocs d’en Sardinyà, a Vilassar de Dalt). De la Cultura dels Sepulcres en Fossa del neolític mig es coneixen evidencies a Mataró i a Montgat. En un moment de transició entre el neolític i el calcolític es documenta una estació sepulcral a (La Vinya d’En Tit). De l’Edat del Bronze és conegut algun sepulcre megalític (la Roca d’en Toni, a Vilassar de Dalt) i coves d’enterrament, com les de Can Cues, d’, i de la Granota, a Vilassar de Dalt.

El Maresme compartia amb el Vallès i el Barcelonès el poble dels laietans. La romanització es manifestà a partir del s II aC. En aquest període apareix Iluro (Mataró) i una gran quantitat de vil·les rurals. A partir del segle I dC, el vi fou una producció important, en part exportada lluny, amb àmfores fabricades al país. També hi ha indicis d’activitats industrials. El poblament i l’economia reberen una forta sotragada amb la crisi del segle III. Però la continuïtat amb el poblament posterior no es trencà del tot. L’actual territori del Maresme no formà mai, històricament, una unitat administrativa fins a la divisió comarcal del 1937. El sector entre Montgat i Caldes d’Estrac estigué sempre lligat a , i el que va d’Arenys a la Tordera, a Girona. Actualment la banda oriental forma una unitat administrativa separada de l’occidental. La importància creixent de Mataró, gràcies a la seva condició de vila reial i de carrer de Barcelona, condicionà la creació, el 1716, del corregiment de Mataró, amb el sector ponentí del Maresme i tota l’antiga sotsvegueria del Vallès. Amb la divisió provincial del 1833 el sector llevantí de la comarca fou segregat de la jurisdicció de Girona i fou inclòs a la nova província de Barcelona, però no fou incorporat al partit judicial de Mataró, sinó que, juntament amb els llocs més orientals del Vallès situats entre el i el Montnegre, formaren part del partit judicial d’, que comprenia, així, els llocs de la província de Barcelona que havien estat gironins i on eren vigents les especialitats jurídiques de la diòcesi de Girona. Fogars de Tordera, de la província de Girona des del 1833, fou, tanmateix, inclòs al Maresme el 1937.

6 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

Canet de Mar

Canet de Mar, és un municipi del Maresme, als vessants de marina de la carena de Pedracastell (312 m), que el separa de la Vallalta. Als anys cinquanta s’implantà la floricultura (clavells per a l’exportació) i actualment té importància el conreu dels maduixots. L’activitat pesquera ha perdut importància, absorbida pel port d’Arenys de Mar. L’activitat econòmica més important és actualment el turisme, mentre que la indústria és fonamentalment tèxtil. S’ha convertit en lloc de residència secundària de Barcelona i la seva àrea. La vila, és a la costa, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a Maçanet de la Selva. Al segle XI, al terme de , hi havia al lloc dit la vall de Canet i Romeguera una església de Sant Feliu, que al segle XIII mudà la seva dedicació a Sant Pere. Prop seu i al voltant de la casa de Canet, sotmesa al castell de Montpalau, es formà un petit nucli; el 1460 hi fou bastida una nova església. Al final del segle XV s’inicià el trasllat més prop de mar dels pagesos en redimir-se (1486), a la part alta de la vila actual.

Foren construïdes torres de defensa per als atacs dels pirates. El 1579 Sant Pere de Canet s’erigí en parròquia independent, i el 1591 fou inaugurada la nova església, renaixentista, ampliada al segle XVIII. El 1580 fou organitzat el govern del municipi amb jurats i homes de consell. L’antiga domus o casa de Canet, coneguda per castell de Santa Florentina, fou transformada en castell al final del segle XIX; pertany als comtes de la Vall de Canet i conserva una interessant col·lecció d’art antic. Comprèn el santuari de la Misericòrdia, antiga ermita del segle XVII, ampliada el 1730 i bastida de nou en 1853- 57.

Les coordenades U.T.M. de Can Santinyà són: X 465419 i Y 4604554 i l’alçada sobre el nivell del mar és de 30 metres. UTM 31N amb DATUM 50 (paràmetres ICC/UB). (Veure documentació gràfica)

7 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

3 ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS I HISTÒRICS.

El poblament del terme de canet de mar es remunta a època romana. La vall de Canet entre el segles II aC i possiblement fins al segle III-IV dC, està ocupada per diferents assentament rurals dels quals n’ha quedat constància amb diferents troballes. Les obres de construcció de l’Autopista van permetre documentar al Pla d’en Sala les restes de diferents construccions: un mur i una canalització datades al segle II-I aC (VV AA, 1995). Cal dir que aquest jaciment es localitzà on es troben els límits dels termes municipals de Canet de Mar, Arenys de Mar i . Degut a aquestes mateixes obres es localitzaren les restes d’una sitja, datada entre els segles III-I aC, al camí que mena cap a Cal Bisbe. A la zona compresa entre la riera Buscarons, Torrent dels Lledoners, Carrer Ample i Carrer Nou és on es localitza un major nombre de restes adscrites a aquest període. Només en dos casos (carrer de la Font i carrer de Sant Jaume) s’estudià el material (Pera...). L’excavació l’any 1999 de les restes de la torre Macià van permetre recuperar alguns materials d’època romana. Les troballes quasi sempre han estat fortuïtes, i no s’ha dut a terme cap intervenció sistemàtica. Malgrat tot, es té coneixement de l’existència d’estructures construïdes a la zona del pati de Missa, a la cantonada entre el carrer del Gram, Sant Benet i Abell Baix, a la zona on es situa l’edifici de la Cooperativa La Unió (Odeon), al carrer Ample i el carrer Vall (Sàiz, 2005). Aquest poblament no va tenir una continuïtat en època medieval. Els primers documents escrits que fan referència a Canet ho fan esmentant un lloc geogràfic, un topònim, però no és fins al segles XIV-XV que no hi ha un poblament estable a la zona. Aquest es centra al barri del Ravalet a prop de la casa forta on actualment s’aixeca el Castell de Santa Florentina i Sant Pere de Romaguera. L’ocupació de les zones més baixes no es documentarà fins l’aparició d’un incipient barri pescador a la zona del Castellet (segle XV). La gent que habitava aquest barri en temporada de pesca era gent de Sant Iscle, que es retirava cap a muntanya quan s’acabava la temporada per tal de protegir-se de les amenaces que arribaven per mar (pirateira). Aquest barri es va anar desenvolupant fins a formar un conjunt estable (al segle XVII) i protegit, per diferents torres, dels atacs. Amb el temps, la primitiva parròquia situada a la part alta, es traslladà al pla entre rieres, construint-se, al segle XVI, l’església actual. Al voltant d’aquest nuclis va anar creixent l’entramat urbà.

La zona de Can Santinyà es situa a la part alta del Castellet al costat del Torrent del Lledoners. En aquest punt s’hi localitza Can Gofau, conservat, encara, entre les edificacions posteriors. Aquesta zona s’ha urbanitzat profusament la segona meitat del segle XX, conservant-se, al cim del turó, el Parc de Can Santinyà.

8 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

4 MÈTODE EMPRAT EN EL TREBALL DE CAMP.

Quan es van començar les tasques de documentació de les mines observades, ja estaven destruïdes, en part, pels rebaixos. En un primer moment es procedí a la neteja de les restes que quedaven visibles per tal de poder registrar-les gràficament (fotografia i planimetria). Un cop fet això es van realitzar diferents seccions de les obertures de les mines que es podien observar (escala 1:20) i una planta de la que se’n conservava més tram i es ficava sota les cases veïnes (també a escala 1:20). Posteriorment es realitzà l’aixecament topogràfic de les restes per tal d’ubicar-les i restablir el possible traçat ja destruït. (Veure documentació gràfica)

Un cop fet això, i sota el vist i plau de l’arqueòleg territorial es permeté que continuessin les tasques de construcció de l’estructura del mur de contenció i al passatge, protegint, en tot cas les obertures conservades per tal de que posteriorment no quedin reblertes de formigó o terres.

Per la documentació de les restes arqueològiques s’ha utilitzat el sistema Harris o d’ open area (excavació en extensió), adaptant-lo a les necessitats del jaciment substituint el terme Fet Arqueològic pel d’Estructura. Individualitzades les estructures (, retalls antròpics o no) es va rebaixar el sediment arqueològic per estrats (Unitats Estratigràfiques).

Aquest mètode de registre s’inspira en el proposat per E.C. Harris i per A. Carandini. Es tracta del registre objectiu dels elements (murs, estructures de combustió, paviments, tombes...) i estrats (de terra amb o sense material arqueològic) que s’exhumen. Es realitza una numeració correlativa d’aquests sota el nom d’Unitats Estratigràfiques (U.E.) que individualitzen els uns dels altres. Cada Unitat Estratigràfica s’enregistra en una fitxa en la que s’indica: la seva ubicació, la situació en les plantes i seccions, la definició i la posició física respecte a la resta d’unitats estratigràfiques amb que es relaciona.

L’organització i registre sobre el terreny és de dos tipus: ▪ Registre estratigràfic, amb Unitats Estratigràfiques U.E. ▪ Registre de materials mobles, que implicava el seu rentat, tria tipològica, marcatge i inventari (Veure apartat de la codificació dels materials i fitxes). Aquesta tasca es dugué a terme als locals del Museu-Arxiu de Santa Maria.

Paral·lelament a les tasques de documentació d’Unitats Estratigràfiques es porten a terme tasques de documentació gràfica. Així, es realitzen plantes i seccions de tots aquells elements arqueològics interessants, a la vegada que es deixen registrats fotogràficament. Per tal de situar les cotes de les diferents Unitats estratigràfiques s’ha pres com a referència una cota real s.n.m.

Un cop acabada la intervenció les restes de mines es tapiaren am els murs de contenció del pesatge que s’avia de construir.

9 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

5 RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ.

La intervenció duta a terme a la zona de Can Santinyà ha donat com a resultat la identificació de tres trams diferents de les mines que transcorren pel subsòl. La que hem anomenat CS 1 va en direcció al passatge de Can Santinyà (veure planimetria). Se’n conserven uns 6 metres i queda tapiada en la seva obertura dins la finca veïna. En la seva construcció s’observa la utilització de maons massissos i morter de calç per al reforç de les parets. La coberta presenta una volta construïda amb totxo, un reforma dels anys 50 per tal d’evitar el seu esfondrament. Originàriament estava excavada al sauló. Aquest tram de mina presenta dos túnels diferenciats i paral·lels, un de més grans dimensions, 1,80 cm d’alçada i 100 cm d’amplada, el qual finalitza en la finca veïna (l’entrada es troba tapiada); i un altre més petit, d’uns 50 cm d’amplada i 100 cm d’alçada aproximada, excavat directament el sauló, i pel qual transcorre una canonada de ceràmica que originalment canalitzava l’aigua de la mina (als anys 70 la mina ja era seca). (Veure documentació gràfica)

Just al mig del passatge i en direcció al carrer Sant Feliu (veure planimetria) es localitzà una segona mina CS 2, la factura dels murs està realitzada amb maçoneria (pedres i maons amb morter de calç), i es pot observar la tàpia de totxana que la tanca a un metre d’on s’ha destruït amb l’obra. Al tram afectat pels rebaixos se’n va poder observar el fons i el seu reompliment. Aquest, efectuat al voltant dels anys 70, consistia en runa i deixalles de les cases veïnes, que inutilitzaren l’entrada de la mina. Aquesta entrada era una zona més àmplia, d’uns 3 m de costat a partir de la qual sortien noves mines, la que hem anomenat CS 1 i la que descriurem a continuació i que hem anomenat CS 3. (Veure documentació gràfica)

Actualment l’entrada a aquesta mina CS 2, es situa en el pati d’una de les cases del carrer Sant Feliu.

La mina que hem anomenat CS 3 deuria partir de la zona més àmplia de la mina 2 i agafa direcció cap el turó de Can Santinyà. En el moment d’iniciar la seva documentació es trobava molt malmesa pels rebaixos, no s’hi podia accedir i només s’observava una obertura d’uns 80 cm d’amplada excavada directament al sauló. (Veure documentació gràfica)

Pel tipus de manufactura d’obra de les tres mines observades podem dir que es deurien construir a finals del segle XIX i les primeries del segle XX i que han anat patint diferents arranjaments al llarg del segle, fins al voltant dels anys 70 en que es tapiaren les seves entrades i s’amortitzaren alguns túnels amb runa i deixalles, quedant inutilitzats des d’aleshores. Aquestes tres mines formen part del sistema de captació d’aigua utilitzada en aquell moment.

10 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

6 CONCLUSIONS.

L’actuació arqueològica duta a terme a la zona de Can Santinyà ha permès documentar el possible traçat de les mines subterrànies destruïdes pels rebaixos de la nova obra.

Després de la seva documentació i protecció (per mitjà de pantalles de fusta), per tal de que no quedin reblertes de terres i formigó, es procedirà a la continuació de l’obra de construcció del passatge i el seu mur de contenció (sota el vist i plau de l’arqueòleg territorial).

Aquestes mines pertanyen a l’antiga mina de cal Pardal que naixia sota Can Niella i discorria pel torrent dels Lledoners i que duia aigua a diferents molins (veure documentació gràfica). L’últim molí, i que rebia menys cabal era l’anomenat molí dels pobres o de baix (veure documentació gràfica). Aquest últim molí es trobava situat a la banda est del Castellet. En el punt del paratge de Can Santinyà on es dugué a terme la intervenció es poden observar les diferents direccions que agafa la mina: nord-sud i est- oest. Encara es conserva una entrada a la mina a la costa de l’Hospital (sota el castellet). (veure documentació gràfica)

Les mines que en la memòria popular es recorden com a refugis són les que es construïren al barri del Castellet per tal de protegir-se de la pirateria. Passats els segles algunes d’aquestes construccions excavades al terreny natural encara es conserven a les eixides d’algunes cases d’aquesta zona. La seva funció, evidentment, és una altra: cellers, magatzems...D’altres han estat destruïdes amb la construcció de nous habitatges. Algunes d’aquestes mines foren utilitzades durant la guerra civil com a refugis antiaeris, aquestes surten citades al llibre de Xavier Mas: Guerra- Revolució i Contrarevolució a Canet de Mar (1936-1943).

Les construccions localitzades a la zona de Can Santinyà responen a les canalitzacions de captació i distribució d’aigua procedent de les mines localitzades en diferents punts del terme. La mina que aportava més cabal era l’anomenada mina del Fideuer, que naixia al rial de les Teixoneres i distribuïa l’aigua per la riera Gabarra i arribava fins més enllà del cementiri. La propietat d’aquestes mines era privada i la captació i distribució d’aigua es feia mitjançant el pagament dels drets d’usar aquesta aigua. El subministrament d’aigua a Canet era possible gràcies a aquestes mines i als pous que hi havia a la part baixa del poble. La proliferació de pous morts a les cases d’aquesta zona, juntament amb la sobreexplotació d’aquests, va fer que les aigües es salinitzessin i es contaminessin portant greus problemes sanitaris a la població.

A finals de segle XIX s’obrí una mina pública que arribava fins a la plaça Macià. Aquesta també es va veure afectada per la contaminació dels pous morts fins que es canalitzà amb un tub de ferro des del punt de captació. La construcció de la xarxa de clavegueram va pal·liar els problemes de contaminació de les aigües i l’explotació d’una mina per distribuir aigua a tot el poble pagant-ne el consum va anar arraconant l’ús de les mines privades per l’abastiment. Moltes d’aquestes mines, quan el seu cabal ha anat disminuint, o bé no s’ha fet servir pel reg en les zones agrícoles, s’han anat abandonant. A aquest fet se li afegeix que després de l’abandonament han estat destruïdes en molts

11 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

punts del seu recorregut, i per tant la seva recuperació és impossible. Només es conserven les mines que s’han continuat explotant a nivell agrícola i que s’han anat mantenint per conservar el cabal i preservar-lo de contaminació per filtracions. Una de les mines que encara està en funcionament és la de can Gofau que porta aigua fins la casa i les feixes que l’envolten. Cal dir, però, que aquestes poques mines que encara duen aigua no tenen res a veure amb les construccions d’obra com les localitzades a Can Santinyà, sinó que actualment estan canalitzades amb tubs moderns.

Les mines de Can Santinyà com moltes d’altres són la mostra del sistema d’abastament i distribució d’aigua utilitzat àmpliament a aquesta zona del Maresme fins a la primera meitat del segle XX.

12 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

7 BIBLIOGRAFIA.

BALLART, J., (2005), La problemàtica de les aigües dels nostres avantpassats, a El sot de l’Aubó. Quaderns d’història local, núm. 11, Centre d’Estudis Canetencs, Canet de Mar. Pàg. 28-33.

MAS, X., (2002), Guerra – revolució i contrarevolució a Canet de Mar (1936-1943). Les dimensions d’una tragèdia, Premi Iluro 2001, Caixa d’estalvis laietana, Mataró.

MAS, X., (2005), L’urbanisme de Canet dels segles XIV al XVIII, a El sot de l’Aubó. Quaderns d’història local, núm. 11, Centre d’Estudis Canetencs, Canet de Mar. Pàg. 12-15.

SAIZ, C., (2005), Vestigis romans localitzats a l’actual terme de Canet i els seus entorns, a El sot de l’Aubó. Quaderns d’història local, núm. 11, Centre d’Estudis Canetencs, Canet de Mar. Pàg. 6-11.

VERDURA, J., (2005), Els inicis del poblament a Canet de Mar, a El sot de l’Aubó. Quaderns d’història local, núm. 11, Centre d’Estudis Canetencs, Canet de Mar. Pàg. 4-5.

13 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

8 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

8.1 FOTOGRAFIES

FOTO 1: zona on s’han documentat les restes de les mines com a conseqüència de la fonamentació d’un mur

14 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 2: treballs de documentació topogràfica i planimètrica.

15 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 3: 1, secció A-A’. Restes de la mina reconstruïdes a la dècada de 1950-1960. Proces de tapiat

16 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 4. 1, secció B-B’. Restes de les dues bocanes conservades.

FOTO 5. CS 2, secció A-A’. Volta i parets amb paredat constructiu d’obra de maçoneria típica de finals del segle XIX principis del segle XX. Tapiat de mitjans dels anys 70.

17 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 6. Restes de la mina CS 2 tapiada, vista cap el carrer Sant Feliu

FOTO 7.. restes de la mina CS 3 excavada directament en el sauló, abans de ser tapada i formigonada

18 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 8: masia de Can Gofau.

FOTO 9. Masia de can Pardal.

19 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 10. Zona on començava la mina d’en Pardal. Sota Can Niella.

FOTO 11. Zona on s’ubicava del molí de Dalt.

20 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 12. Zona on s’ubicava el molí del mig.

FOTO 13. Zona on s’ubicava el molí dels pobres o de Baix.

21 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

FOTO 14. entrada de la mina de Can Pardal al Castellet.

FOTO 15. Estat de la construcció a la zona del paratge de Can Santinyà (Can Gofau).

22 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

8.2 PLANIMETRIA

23 465200 465300 465400 465500 465600 4604700 4604700 ± 4604600 4604600

ÀMBIT INTERVENCIÓ

IA N À R R TE DI ME MAR

± 4604500 4604500 1:2.300.000

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

NOM DEL PROJECTE: ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA AL PARATGE DE CAN SANTINYÀ (CAN GOFAU).

4604400 4604400 MUNICIPI/S: CANET DE MAR

COMARCA/QUES: EL MARESME

PROVÍNCIA: BARCELONA 4604300 4604300 ± DISSENY I ELABORACIÓ: ALEX MORENO, DAVID SOLER BASE CARTOGRÀFICA: INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA 465200 465300 465400 465500 465600 PROJECCIÓ UTM FUS 31N AMB DATUM EUROPEU DE 1950 (PARÀMETRES ICC/UB) FULL 1 DE 3

Escala 1:2.000

020 40 80 120 160 200 Metres ±

L

A

N

R

O B R. 86.57 M E T. 86.57

%

%

%

1 9 . 9

T

N E

D

N

E P

L

A

N

R

O

B

M

E

R. 88.61 3

MURS EN L VORADA RECTANGULAR T. 90.00 I PROPIETAT F DE 100x20x20 PRIVADA R E

P

% % R. 99.46 6 E % L LLAMBORDA TAC 8x8 I G 0 1 T. 97. 71 F 9 T . 2 R 4 A COLOR "DESIERTO" E T P S N S E D A LLAMBORDA TAC 8x8 N P E ESCOSSELL P * TRIANGULAR COLOR "DESIERTO" MURS EN TARONGER PROPIETAT AMARG

L A PRIVADA 3 N B R A PLANTACIO DE FESTUCAS I N O PAVIMENT DE FORMIGO C B * GRAMINEES AMB MANTA DE M E COLOREJAT NEGRE * COCO EN PROPIETAT PRIVADA TARONGER PERFIL 1 AMARG *

11.50 R. 99.38 4 R. 99.45 T. 101.49 T. 96. 32 * MURET DE BLOC DE FORMIGO R. 99.38 TARONGER BLANC DE 0.60 M. D'ALÇADA AMARG 1 T. 99. 13 1. EN PROPIETAT PRIVADA .00 50 10 *

MURS EN PROPIETAT STILCON S.A. PILONS HIDRAULICS PRIVADA AUTOMATITZATS C TARONGER 5 N A AMARG ESCOSSELL B MURET DE BLOC DE FORMIGO TRIANGULAR BLANC DE 0.20 M. D'ALÇADA PROJECTE D'ACONDICIONAMENT DEL CARRER JOSEP PLA I EN PROPIETAT PRIVADA TARONGER CONSTRUCCIO D'UNA PLACETA CIRCULAR A CAN SANTIÑA. AMARG P L A E N * R R O R F B EIXA IL M 6 E R. 90.40 7 PASSAMA - CANET DE MAR - T. 89.50 * - BARCELONA - R. 98.31 R. 99.29

A * T. 99. 37 0

T. 98. 31 0 * 0

.

0

. B C 1 PERFIL 5 1 CARRER JOSEP PLA DETALL "X" 2

L ESCALA I R. 92.19 R. 93.84 R. 95.50 PLANTA GENERAL E= 1:200 F T. 90.50 T. 93.90 T. 95. 50 R

E P arquitectura LLAMBORDA TAC 8x8 enginyeria COLOR "DESIERTO" urbanisme PLANTA PAVIMENTACIO CANET DE MAR, OCTUBRE DE 2.005 93 759.16.40

N. PLANOL EL CLIENT L'ENGINYER INDUSTRIAL 02

N. EXPEDIENT

JOAN BOSCH I FERRER 202-4623

TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: 01.17528 2.350432 4.700 7.05016 9.40024 11.750 Metres AGOST 2005 2 ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA AL PARATGE DE 1:400 ROSER POU ALEX MORENO PLANIMETRIA ORIGINAL DEL PROJECTE NOM FITXER: CAN SANTINYÀ (CAN GOFAU). FULL 2 DE 3 NUMÈRICA GRÀFICA TRAM CONSERVAT ± TRAM DESTRUÏT

L

A

N

R

O B R. 86.57 M E T. 86.57

%

%

%

1 9 . 9

T

N E CS - 1 D

N E

P

L

A

N

R

O

B CS - 2 M E

R. 88.61 3

MURS EN L VORADA RECTANGULAR T. 90.00 CS - 3 I PROPIETAT F DE 100x20x20 PRIVADA R E

P

% % R. 99.46 6 E % L LLAMBORDA TAC 8x8 I G 0 1 T. 97.71 F 9 T . 2 R 4 A COLOR "DESIERTO" E T P S N S E D A LLAMBORDA TAC 8x8 N P E P ESCOSSELL * TRIANGULAR COLOR "DESIERTO" MURS EN TARONGER PROPIETAT AMARG

L A PRIVADA 3 N B R A PLANTACIO DE FESTUCAS I N O PAVIMENT DE FORMIGO C B * GRAMINEES AMB MANTA DE M E COLOREJAT NEGRE * COCO EN PROPIETAT PRIVADA TARONGER PERFIL 1 AMARG *

11.50 R. 99.38 4 R. 99.45 T. 101.49 T. 96.32 * MURET DE BLOC DE FORMIGO R. 99.38 TARONGER BLANC DE 0.60 M. D'ALÇADA AMARG 1 T. 99.13 1. EN PROPIETAT PRIVADA .00 50 10 *

MURS EN PROPIETAT PILONS HIDRAULICS PRIVADA AUTOMATITZATS TARONGER 5 NC A AMARG ESCOSSELL B MURET DE BLOC DE FORMIGO TRIANGULAR BLANC DE 0.20 M. D'ALÇADA EN PROPIETAT PRIVADA TARONGER AMARG P L A E N * R R O R F B EIXA IL M 6 E 7 PASSAMA * R. 98.31 R. 99.29

A * T. 99.37 0

T. 98.31 0 * 0

.

0

. B C 1 PERFIL 5 1 CARRER JOSEP PLA DETALL "X"

ESCALA R. 92.19 R. 93.84 R. 95.50 T. 90.50 T. 93.90 T. 95.50

TÍTOL DEL PROJECTE: ARQUEÒLEG: CARTOGRAFIA: ESCALES: NOM DEL PLÀNOL: DATA: PLÀNOL NÚM.: 0675 1.3502.5 2.7005 4.0507.5 5.40010 6.750 12.5 Metres TOPOGRÀFIC AGOST 2005 3 ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA AL PARATGE DE 1:250 ROSER POU ALEX MORENO LOCALITZACIÓ D'ESTRUCTURES NOM FITXER: CAN SANTINYÀ (CAN GOFAU). FULL 3 DE 3 NUMÈRICA GRÀFICA

A A´ 88.76 100

88.26 101

102 88.66 103 104

88.16

87.56

87.06

106 105

0 0.5 1 1.5 2 2.5

Geològic (Sauló). Vegetal.

Sorres i Argiles.

EXCAVACIÓ: ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA D´URGÈNCIA AL PARATGE ESCALES: Nº DE PLÀNOL: 0 1 M DE CAN SATINYÁ (CAN GOFAU). 1:20 Original DIN A-4 03 GRÀFICA

ARQUEÒLEG: PLANIMETRIA: NOM: DATA: Roser Pou J. Ignacio Jiménez Gordon Alçat CS1, SECCIÓ A-A´ Octubre 2006 89.56 B B´

89.06 108

107

88.56

104

88.06 109

87.56

106

87.06

0 0.5 11.522.5

Morter de calç.

EXCAVACIÓ: ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA D´URGÈNCIA AL PARATGE ESCALES: Nº DE PLÀNOL: 0 1 M DE CAN SATINYÁ (CAN GOFAU). 1:20 04 Original DIN A-4 GRÀFICA ARQUEÒLEG: PLANIMETRIA: NOM: DATA:

Roser Pou J. Ignacio Jiménez Gordon Alçat CS1, SECCIÓ B-B´ Octubre 2006 A A´

100 90.58

90.08 101

89.58

103 111

89.08

88.58

112 88.08

87.58

87.08

0 0.5 1 1.5 2 2.5

Geològic (Sauló). Sorres i Argiles.

Vegetal. Morter de calç.

EXCAVACIÓ: ACTUACIÓ ARQUEOLÒGICA D´URGÈNCIA AL PARATGE ESCALES: Nº DE PLÀNOL: 0 1 M DE CAN SATINYÁ (CAN GOFAU). 1:20 Original DIN A-4 05 GRÀFICA ARQUEÒLEG: PLANIMETRIA: NOM: DATA:

Roser Pou J. Ignacio Jiménez Gordon ALÇAT CS2, SECCIÓ A-A´ Octubre 2006

Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

9 RELACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 100

Sector: CAN SANTINYÀ Fase: Cronologia: DEFINICIÓ : ESTRAT DESCRIPCIÓ : ESTRAT VEGETAL

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a 101 Es cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE:101

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: S. XX DEFINICIÓ : ESTRAT

DESCRIPCIÓ : ANIVELLAMENT, REBLIMENT I COBRIMENT DE LES MINES.

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a 104, 109, 112 Es cobert per 100 Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 102

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: XIX-XX DEFINICIÓ : RETALL

DESCRIPCIÓ : RASA CONSTRUCCIÓ I / O REPARACIÓ DE LES MINES.

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per 104, 109 Cobreix a Es cobert per Talla a 103 Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

30 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 103

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: DEFINICIÓ : ESTRAT

DESCRIPCIÓ : GEOLÒGIC

MATERIAL SAULÓ DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a Es cobert per 101 Talla a Tallat per 102, 111 Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 104

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: XIX-XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : CONSTRUCCIÓ MINA AMB MAONS, MORTER I COBERTA AMB VOLTA. CS-1

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a 102 Es reblert per Cobreix a Es cobert per 101 Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 105

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: segle XX DEFINICIÓ : RETALL

DESCRIPCIÓ : RASA TUB URALITA. CS-1

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per 106 Cobreix a Es cobert per Talla a 103 Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

31 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 106

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: segle XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : TUB URALITA CS-1

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a 105 Es reblert per Cobreix a Es cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 107

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: segle XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : TÀPIA DE MAONS. CS-1

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a 103 Es cobert per 108 Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 108

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: SEGLE XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : REPARACIÓ DE LA VOLTA. CS-1

MATERIAL MAONS FORMANT UNA NOVA VOLTA. DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a 107 Es cobert per 101 Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

32 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 109

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: SEGLE XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : NOVA CONSTRUCCIÓ QUADRANGULAR DE MAONS I MORTER ADOSSADA A LA UE 103 SOTA LA QUE DISCORRE EL TUB 106. CS-1

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a 102 Es reblert per Cobreix a Es cobert per 101 Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 110

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: SEGLE XIX-XX DEFINICIÓ : RETALL

DESCRIPCIÓ : MINA CS-3 RETALLADA AL SAULÓ

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a Es cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE: 111

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: SEGLE XX DEFINICIÓ : RETALL

DESCRIPCIÓ : CONSTRUCCIÓ REPARACIÓ DE LA MINA CS-2

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per 112 Cobreix a Es cobert per 101 Talla a 103 Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

33 Intervenció arqueològica d’urgència a Can Santinyà. Canet de Mar (Maresme)

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE:112

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia: SEGLE XIX-XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : CONSTRUCCIÓ MINA CS-2. MAONS I MORTER . COBERTA AMB VOLTA.

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a 111 Es reblert per Cobreix a Es cobert per 101 Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a Se li entrega

Fitxa d´Unitat Estratigràfica UE:113

Fase: Sector: CAN SANTINYÀ Cronologia:segle XX DEFINICIÓ : ESTRUCTURA

DESCRIPCIÓ : TÀPIA DE TOTXANA DE LA CS-2

MATERIAL DIRECTOR : SEQÜÈNCIA Igual a Equivalent a FÍSICA : Rebleix a Es reblert per Cobreix a Es cobert per Talla a Tallat per Es recolza a Se li recolza S’entrega a 112 Se li entrega

34