(iran l'eatre del Liceu Temporada 2002-2003

[

O Fundació Gran Teatre del Licen

Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Conseil de Mecenatge The Fairy Queen

{La reina de les fades)

«Seiniòpera» [Masciues] en cinc actes. (En aquesta producció de l'ENO, ordenada en tres parts i noxi masque Llibret anònim, suposadament escrit per Elkanali Settle, basat en A Midsummer Night 's Dream de William Shakespeare. .Música de Henry Pnrcell.

Ada[)tació de David Ponntnev

Estrena al Gran Teatre del Licen

Dilluns, 9 de setembre de 2002, 20.30 h, torn 11 Dimarts, 10 de setembre de 2002, 20.30 h, torn D Dijous, 12 de setembre de 2002, 20.30 h, torn B Divendres, 13 de setembre de 2002, 20.30 h, torn E Dissabte, l4 de setembre de 2002, 20.30 h, torn G Diumenge, 15 de setembre de 2002, 17.00 h, torn T Dilluns, 16 de setembre de 2002, 20.30 h. torn k Dimarts, 17 de setembre de 2002, 20.30 h *Të(elunim "la Caixa"

Banesto Fundació BDVA BancSabadeU CAIXA CATALUNYA

4Í^ Santander CREDIT I FUNDACIÓ llom. Central Hispano SUISSE I mntertnur deyjuan

de Barcelona gasN^ural

EB ÊBERiAÊà n fecsaendesa us fa* ^ BANt^XA G r u p Set protagonistes. tFundacj_<

(^l-EXLJS Ttltvisió d* Catalunya artKB Grupo (^Planeta ® TOYOTA

MPG CANAL+ SIEMENS MEDIA PUNNING GROUP

DRAGADOS SPAIN-TIR*

ACCENTURE - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL PROOESFARMA - ASEPEYO AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS • MASRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - CÓBEGA - FUNDACIÓN CÓCA-CÓLA ESPAÑA - CÓPCISA CORPORACIÓN J. URIACH - DAMM - DANONE - DOM PÉRIGNON ■ MOËT CHANDON EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERROVIAL INMOBILIARIA • FUNDACIÓ PUIG FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - GRAFOS - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA GRUP SABA - GRUPO VITA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDRA LABORATORIOS INIBSA - MERUSA - MICROSOFT IBÉRICA • MIELE - MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE - MUSINI - PANRICO - PEUGEOT ESPAÑA • PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS, COMPAÑÍA EDITORIAL SARA LEE - SOLVAY IBÉRICA - UTE • EMTE ■ SULZER • AGELECTRIC - VISA ESPAÑA

Per a informació sobre el programa Ij Fundació Gran Teatre del Licen de Mecenatge i de col·laboració Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, empresarial, adreceu-vos ai telèfon Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, 93 485 99 25 o a i'e-maii Societat del Gran Teatre del Liceu i Conseil de Mecenatge [email protected] index

9 Repartiment

14 Resum argumentai

48 Un fil teatral per a la seqüència musical 54 El teatre de masques. Una exploració de la forma i la imaginació 68 Un efímer somni d'eslin

92 Biografies

116 Enregistraments

117 Pròximes funcions

121 English / Français

129 Textos The Fairy Queen

Titania Joan Kodjiors Eluda Kicliardson (13 i lb de setembre) El noi indi Arthur Pita Oberon Tom Handle i'nck Nikolas Kal'etzakis

Theseus / l·lvmen. nn semidéu Mark Kiehardson

Les fades de Titania

Tanterabogus Garolyn Sampson Trash Mary Nelson Goggie Emma Briinton Bnckaboo Eiiey Burns Grace, dama d'honor Nunzio Lombardo Andfavonr, dama ddionor Ashley Bain Tea, majordom Alex Bose Andtoast, majordom Lee Boggess Caseybeesy, cortesà Jane Powell Ohbeve, cortesà Sara MeGuinness I'hnbeye, cortesà Ghristo|)her S|)eight Isav, cortesà (Jarry Suteliffe Isayisay, cortesà Andrew Tinkler Goodnessgraciousnie, cortesà David Dyer

Ees fades d'Oberon Assipattle Martha ildman Boggart Mark Le Broeq Buggen Ryland Angel Brag Graeme Danby Banshee Diana Payne-Myers Padfoot Stee Billingsley 1 lealycon David A. John Mnmpoker Gerrard Martin

Els mortals

Caroline Gail Pearson Dick Gliristopher Josey Poeta borratxo Jonathan Best I lenrv Toby Stafford-Allen Janet Bernadette Ifîlieh John Fearjihus O'Conehiiir Divertimento (Segona part, masque Vl) ORQUESTRA 1 COR DE L'ENC,LIS11 N.ATIO.NAL OPERA «Rei» Theseus Mark Richardson Assistent de la direcció musical .Anthony Legge L'organitzadora de la festa Carolyn Sampson Direcció del cor .Matthew .Morley Els Duets Christopher Josey Concertino Barry (Griffiths Ryland Angel Assistents musicals .Martin Pacey Piioebus .Mary Nelson .Matthew .Morlev Primavera Cai! Pearson Estiu Christopher Josey Continu Tardor .Mark Le Broeq Clavicèmbal .Matthew .Morley Viola de gamba .Mark Caudle Direcció musical Paid Daniel Tiorba / guitarra barroca Dawn Johnston Direcció d'escena David Pountney Realitzada per Quinny Sacks i Elaine Tyler-llall Solistes ^ reforç Escenografia Robert Israel Vestuari Dunya Ramieova Trompetes naturals .Michael Laird Il·luminació Riek Fisher Viola de gamba .Michael Harrison Flauta i Alan Barker Realitzada per Jenny Cane piccolo Coreografia Quinny Sacks Helen Rochelle Assistent de coreografia Elaine Tyler-llall Assistent de la direcció d'escena Rhian lliitehings Producció English National Opera (ENO-Londres)

Aquesta adaptació de David Pountney de The Faiiy Queen afecta els notns dels |)ersonatges de Regidoría Nicole Richardson Pobra. Són canvis introduïts [ter reforçar l'antagonisme entre les corts clfi(|ues de Titania i Obe- Laura Thatcher Adjunt a la regidoría ron i marcar distàncies amb el món dels mortals. de la Rosie Assistents regidoría Davis, .Alex llayesinore El muntatge rescata alguns noms mítics de l'univers màgic celta. Noms propis (|ue identifica¬ Realització de vestuari Sastreria ENO, Elizabeth Earrer, Karen Griffiths, ven diferents tipus de fades, elfs, follets i altres criatures sobrenaturals [ter les seves característi¬ Sharon .Marlow, Katie Slee, Sten Volhnüller ques, poders i relació amb els humans (Trasb, Goggie, Buckaboo, Assipattle, Boggart, Buggen, Perruques Departament de Perruqueria i caracterització de PENO Brag, Banshee, Padfoot, Ilealycon, .Mumpoker). Éssers avui pràcticatnent desconegitts [ter als britànics, de encara Attrezzo Tallers de PENO traducció impossible. Per tal de subratllar més el caràcter britànic de la pro¬ ducció, Pountney s'ba permès, a més, una sèrie de jocs de paraules per caracteritzar i persona¬ Realització escenografia Tallers de PENO, supervistats per René Marchai litzar altres personatges de Pobra. És un joc que afecta sobretot a la cort de Titania, imaginat Pintures .Martin Jezierski originals com un món démodé^ domèstic, ple de referències xifrades i iròni([ues a les singulars tradicions Telons Alistair Brotchie de la corona britànica. Un exemple seria Caseybeesy, Obbeye i Embeye, inspirats en las sigles de diferents condecora¬ cions que concedeix la corona (KGB, Knight Commander of the Order of Bath; QBE, Officer of the Order of the British Empire; i MBE, Member of the Order of the British Empire); Grace i Andfavour (noms amb els quals es coneixien els habitatges que la corona concedia als membres jubilats del seu servei en les propietats reials) o Isay, Isayisay, emprades actualment tan sols per persones d'una certa edat. L' N A Ò P I-; H A N A C I 0 N A L A N (¡LES A consort Oheron i l'entremaliat Puck. Però la majoria són substituïts per déus mítics, personatges pastorals i personificacions al·legòriíjnes. Per bé (jiie l'obra de Shakespeare proporciona una estructura subjacent, les seves |)araules des- sense música. L'òpera era nn article exòtic d'importació. Durant part del aparei.xen. Les paraules anònimes qne les substitueixen estan mancades de mèrit segle XIX, el Covent Garden era anomenat l'Opera Reial Italiana. Fins i tot Fa cent anys iVnglaterra era coneguda coin a «das Land oline Mnsik», el pais per elles mateixes i const it nei.xen una t rist a paròdia si hom recorda la poesia que el famós empresari i director trorquestra anglès Sir Thomas Beecham feia broma: va inspirar-les. Però en The Fahy Queen la jioesia i la màgia, com també la ima¬ «Lis anglesos no en saben gens, de música, però els agrada força el soroll que fa». ginativa evocació del bosc misteriós i el somni ipie s bi desenvoln|)a, provenen Les esplèndides temporades d'òpera de Beecbam al Covent Garden i en algun d'nna altra font: la música. altre indret flnrant la jnimera meitat del segle XX eren esdeveniments ocasionals l leniT Purcell va ser el geni <|iie, en la seva cnrta vida (16.59-169.5), va crear i dependents del mecenatge privat. La primera companvia operística anglesa a l'òpera anglesa. Era un músic sense titulació que es gnanvava la vida al seu Lon¬

temps va ser dres natal cantant i actuant en teartes com el sevíi complet fundada el 1931 al Sadler's Wells Theatre, al nord de Lon¬ Drurv Eane. La ò|)era més |)(m - dres. Va ser la Sadler's W ells Opera la que va estrenar amb gran èxit Peter Gri¬ fecta, Dida and Aeneas., només té una hora de durada. .Més llargues i elaborades són mes de Benjamin Britten, l'any 1945, i va originar un renaixement de l'òpera les obres dramàtiques en cinc actes escrites durant els darrers cinc anvs de la seva anglesa. Gap al 1968 la Sadler's Wells Opera bavia superat la capacitat del sen \dda: Dioclesian, King Arthur, The Fairy Queen. The Indian Qtteett i lire Tempest. teatre i va traslladar-se al teatre Golisetnn, molt més gran i al cor del West End La versió de I'Englisb National ()|)era de The Fairy Queen en redueix la durada londinenc. Poc després, rebé el nom d'Englisb National Opera com a reconei¬ a proporcions més factibles, n'elimina el diàleg parlat i connecta l'acció a tra¬ xement al paper jiriniordial de la companyia en proporcionar òpera a la nació vés de la dansa. La dansa banria tingut un |)a})er important en la versió origi¬ anglesa. Enguanv celebrem els 30 anvs amb aquesta bandera. nal, però més com a diversió i no tant com a part integrant de la jieça teatral. Només 30 anys! Sembla massa jove per tenir història. No obstant això, bi ba En la nostra versió, la música adcjnireix continuïtat i cl compositor assumeix el una tradició d'òpera anglesa de 300 anvs d'antiguitat. La primera òpera anglesa paper de dramaturg. Pensem retre homenatge d'nna forma similar a Pnreell, el

es va representar durant la dècada de 1650, paradoxalment la dècada austera i dramaturg musical, en KingArthrtrVi\ny vinent. jmritana desjirés fle la guerra civil, quan Gromwell bavia establert la Gomnion- La supremacia de Pnreell en la música anglesa i la seva categoria al costat dels wealtb sense rei. Però va ser el retorn de la monarquia, el 1660, el que va tor¬ seus grans successors europeus, Bach, llandel i Rameau, és ara reconeguda jier nar a Londres la seva condició de capital de l'espectacle teatral. Les grans obres molts músics. Malauradament, no va tenir successors anglesos i, en conseqüèn¬ de Shakespeare i els seus contemporanis van ser representades novament però cia. les millors òperes escrites per a Anglaterra van ser conqiostes [ler estrangers, segons el gust d'tma època més hedonista, que reclamava espectacle i diversió de forma més destacada per Ilàmlel, que va establir-se a Londres i va adoptar -i miisica. .\ixí s'originava una nova forma de teatre, «que consistia en meitat la nacionalitat anglesa. La «bella dorment» de Eòfiera anglesa no fon desper¬ Música i meitat Teatre». En altres paraules, Òpera. tada novament fins a la darreria dels anys cinquanta, aproximadament. L'òpera anglesa de final del segle .W'Il era una fornia composta d'espectacle En les àrees de música i teatre es poden establir paral·lelismes interessants teatral. .\nib la influència dels models francès i italià, va fusionar 1 herència eli- entre .\nglaterra i Espanya. .\mbdós països van gaudir de grans ¡leríodes de sabetiana i jacobina del teatre poètic, del qual Shakespeare va ser el màxim e.xpo- creativitat artística els segles X\ I i XVII, amb compositors i autors teatrals tjiie nent, amb la mascarada cortesana, que incorporava música, dansa, un elaborat dirigien el món. Després seguí nn llarg son. mentre qne altres països destacaven decorat i espectacle. El restiltat era un poti-poti extravagant en el qtial la lògica en aquests sectors, fins al desvetllament recent a noves albors.

i la narrativa sovint eren substituïdes per la fantasia. De vegades, la història ori¬ Aquesta afinitat fa que la col·laboració artística entre el Teatre del Licen i ginal desaparei.xia completament. l'Englisb National Opera resulti especialment grata. Visitar el Licen restaurat .\ixí doncs, la imaginativa adaptació de .4 Midsummer Night 's Dream de Sha¬ constitueix per a nosaltres nn privilegi i nna emoció especials, [larticularment kespeare va esdevenir The Fairy Queen, en la qual perduren alguns dels dra¬ perquè en aquests moments el nostre teatre londinenc, el Goliseum, l'estan res¬ matis personae de Shakespeare: Titania, la reina de les fades en persona, el seu taurant abans del seu centenari, l'any 2004. I' A l 1- I) A N I K I.

N I CH O I. A S P A V V r. «Música, música que inciti a somniar

William S ii A K E S I» E A R E

(Titania, acte IV, escena 1 dM Midsummer Night 's Dream) 16

Resum argumentai

Ileiiiy Purcellja estava acostumat a rèxit popular (le les seres «semmperes» cpiau estrenà el 2 de inedg de 1692 rhe Fairv Queeii al Dorset Garden Theatre de Londres. Acpiesta nias(|iie inspirada en A Midsummer Night's I)ream de Jfilliain Shakespeare continua el /, model del teatre isabelí, però també incorpora (rets del comédie-ballet //r/z/cè^. La producció de TEND dirigida per Darid Pountney és una adaptació personal de Tobra de Pnrcell, absolutament respectuosa amb la música i el text cantat. I^erò el geni del director s'imposa en una nora estructura (els duc actes tradicionals s'han convertit en non mascjues, agrupades en tres parts, inclòs nn divenimeiitOy' i en nn nomenclcitor cpie recull amb diverses mirades tots els tòpics de la cultura britònica. Es un nou vestit a mida

-contemporani en la seva forma i estètica-per Les fotografies són de la recuperar la fantasia i la festa risual del gran teatre producció de PLNO, anih direcció d'escena cortesà del sede Xt it. de David Poiiiitnev. IK li K s I M A H c: |- \i i; n r \ i.

R Í M E R A PART

mortals decideix marxar de la ciutat, i es perden al Titaniabosc d'Oberon.i Oberon Leses barallenfades depelTitaniaNoi Indi.els salvenUn gruptem¬de poralment i els canten fins que s'adormen dolçament. Oberon continua la disputa i narcotitza Titania, la seva cort i els mor¬

tals, que com a conseqüència passen una nit molt inquietant. Aprofita la confusió per capturar el Noi Indi. K E S r M A H C l M E N l' \ I. 2\

M A S Q U E 1

La disputa de les fades

«Oberori i Titania estan Obcfon i Titania es barallen pel .\oi indi. Els sens sejîiiicis s'afegeixen a la tan acostumats a la disputa amb entusiasme. traïció sexual mútua, Primera música: c¡ue la seva disputa no té res a veure amb la Preludi Titania, Oberoa ifades passió sinó cjue fa 1 lornpipe Puck referència al protocol de Segona música: Aire Fades qui està encarregat Rondo Noi Indi exactament cVun nen

liunici trastocat»

II A K O L I) B I. 0 0 M Shakespeare. La invenció d'allò humà 22 li I-; SIM \ H (; I \1 i-: \ r a i.

La ciutat

«De nit, jo sóc ¡'alegre J^a disputa de les fades continua ressonant al món estrictament orga¬ rodamón, el bufó nitzat de la cititat, on el «rei» Theseus celebra una retiñió del Consell. El seu règim purità és massa seriós per a un grup de mortals, que dX)heron, perquè el desitgen fugir a «algun lloc solitari». Quan els descobreixen, els expul¬ faig riure quan enganyo sen de la ciutat. un cavall nodrit de bones faves estrafent el Obertura Theseus, ciutadans renill d'una euga jove» «Anem, marxein de la ciutat» Caroline, Henrys, John, Janet Escena del Poeta borratxo Poeta \\ I 1. I. I A \1 S M A K K S I' i: A K K borratxo, Tanterabogus, (Puck, acte il. escena I Trash, Buggen, Boggart, Brag, (P/l MidsummerXight's Dream) ciutadans Fades, ciutadans

26 H ]■: s i \i A H (; r \i i-; n i' \ i.

M A S Q U E III

El bosc d'Oberon

«Puck és Pencarnacíó de Els mortals exiliats es perden al bosc d'Oberon, i el seguid d'aquest; la amoralítat de íes fades els terroritza. [...] és Vencarnació de la Preludi i primera cançó: subversió i, malgrat tota la poesia de la (¡nal el «Vtmiu, joves» Oberon i les seves fades dota Shakespeare, Preludi Mortals, fades d'Oberon la seva presència «Que el déu de l'enginy Buggen, Boggart i Brag, us inspiri» amb Banshee pertorba la marxa dels Eco Fades d'Oberon esdeveniments cpian surt «Ara imiu les vostres veus Oberon, fades d'Oberon, mortals a escena» melodioses»

Kenneth MacLeism / Stei'HEN Unwin (inia de ¡es obres dramàtiffues de Shakespeare 28 ii !•; s I \i a ii (; i m i: \ i' a i

El bosc de Titania

«Que allò (fue vegis, l^es Cades de Titania senten cridar els mortals demanant ajuda, els (lesperlant, hagis de salven i transformen el bosc fosc i amenaçador d'Oberon en un entorn més agradíible, on Titania els canta fins (jue s'adormen dolçantent. prendre per ainanl; Bnggen, |)erò, s'ba infiltrat a la cort de la reina. Deixa entrar-bi les Defalleix, doncs, pel fades d'Olteron i aijuestes narcotitzen les fades de Titania amb la flor sen semblant, sigui el màgica. Puck caftturael Noi bidi. (pie signi, lin gat o an ós, o bé lin senglar de Dansa de les fades Goggie, Buckaboo, Tdiiterahogus, pèl raspós. Quan el D-ash, fades d'Oberon «(ianteu mentre dansem» Tanterabogus, Trash, Coggie, fen soiiini s'hagijos, el Buckaboo, fades de Titania (jiie Full regi et La Nit seinblarci nn bell amor «VTieu, fins la nit mateixa és aquí» Titania per estimar. Quan de Fd Misteri «I le Titania la son se V trencpii el vingut a tancar-bo tot>: FI Secret fil, (pie se t òicosti nn «Lna nit encisadora» Bnggen i f^uck ésser ril!» FI somni

\\ mil a m S ii a k i; s f k a h l. «Calleu, ja n'Iii ba prou» Poeta borratxo, fades de (OIxTou. acic 1!. escolia II (1.1 Midsummer .Xight's Dream) Titania, mortals nmj. .'52 H i; s I \i a II <: 1 \i i; \ r a i.

M A S y L E V

La venjança d'Oberon

« 7b/ el (¡ne ¡)(ia,

amb d (jac ara Dansa del seguici de la nit Fades d'Oberon anomenem el Aire Puck. Noi Indi sabconscient, però Preludi lambé amb els poders «Si l'amor és una dolça jiassió» .Janet, John, Trash. Tanlerabogus, ocults de la creació» Caroline, í^oeta borratxo, l·lenry, cor de fades s a i, v \ 1)0 ii 0 I . 1 v a (IVÔl.-), la (radurrió Simfonia mentre avancen Oberon, Puck catalaiia dVl ]lidsiimmer .\ifíhfs Dream. els Kditorial VÍccik; Vives) cignes. Obertura Dansa de les fades Fades Dansa dels homes verds Puck. Assipattle, Ase «Vosaltres, gentils esperits de l'aire Titania, Ase (Padfoot i Jiealycon) Preludi «Ara les noies i els homes» Poeta borratxo, Dick Dansa dels segadors Puck, Assipante, majordoms Ciançó d'una nimfa Caroline, John «De mil i mil maneres» Oberon, Brag, fades, mortals 1 lorn|)i|)e Puck. Noi Indi, Oberon :h H I-; s I M A H C I \t i: \ I A 1.

s E (; 0 N A PART

Divertimento

gars i avariciosos li han preparat una festa sorpresa, Elcosa«rei»queTheseusli repugnafa vuitantaprofundament.anys i els Prefereixseus parentsretirar-vul¬ se amb dignitat al seu taüt. h i: s i \i \ u (; r \i k \ r \ i. ;í7

M A S (.) U E V I <; ' %%/•' "í^^'^Sáítoi

L'aniversari d'un vell sorrut

«Jo mai no em podré Es el vuitantè aniversari del «rei» idiesens. i la se^■a ex1(Misa. adula¬ dora i creure aquestes faules ni anihiciosa í'aniília li ha organitzat niia l'esta sorpresa, per a la (pial diversos ])arents han |)reparat aquests contes de fades. diversos tninieros. A ddiesens, però. no li agraden els aniversai is, i encara menvs la s(;va l'annlia. h inal- Enamorats i folls tenen nicnt, i'aslignejat, ¡)osa l'i a la eelehració l'icant-se al sen taüt. un cap tan ple d''eferres- cències i fantasies tan formades, que perceben Simfonia Ijorgdnilzdxtoni de ta fesid. conrifídls molt més del (¡ne la «,Ara lein fugir la nit» L'oigcdiitzddord de Id fesla, freda raó pot concebre» conriddls \\ i i. i. i a m S ii a k !. s p f a h k Duels (Thesciis. acte escena I «Que el pifre i les trompetes» (iVI Midsummer Xight's Dream) Jfntrada de Feho Conriddls, nens «Qnan cl cruel i llarg hivern» l'et)o «Et salndcTU, gran [)ai"e, Coneiddls et saludem»

«Així la pj-imavera sempre í^rimxdH'rd amaída» «Arriba l'estin, alegre i enèrgúo: Eslíd «Mireu els meus c.amps l}irdor, dtnl) lots els seds fills acolorits» «Després, ai'riba riiivern» Ihesens «lit saindem, gran pare. Coni'iddls et salndein»

A i re Coneiddls, nens, cridis 38 H i: s r vi a h c i m i; n r \ i.

I K H C E A P A l{ r

droga. Titania s'adona que s'ha humiliat amb un ase, Oberonperò conservaalliberalaTitaniadignitati lai acomiadaseva cort delsels mortalsefectes deper¬la què es casin tal com cal. Quan es queda sola, es lamenta per la ruïna del seu matrimoui.

Oberou, però, coutiuua creaut dificultats tot orgauitzaut uua paròdia de casameut al seu Meravellós País Xinès dels Casa¬ ments. Encesa d'ira. Titania destrueix aquesta última follia i

Oberon està prou peuedit per cedir-li el Noi ludi.

1 jCS fades de Titauia iuteuteu desvetllar Hymeu perquè celebri la cerimòuia de casameut, però a aquest li repugna massa l'estat de la insti¬ tució matrimouial. Només quau és testimoui de la recouciliació d'Oberou i Titauia accedeix a participar-hi, i permet que tots s'apleguiu eu la xacoua fiual. 40 K I-, s I M A II i; I M I. \ 1 A I.

✓ «Hh mKl peça de llueii- M A S Q U i: V I I lors i ressons, snggeri- inenls i sensacions, i Titania es e.visíei.r, com els somnis, desperta en dirersos plans inlel·leclins simnlfanis. (JotiliiuieiJi oxaclaiiieiil on va acabar la primera part. Oberon disti i- i)iieix A (piesla és nna de les ràpidameiil l'aiilidot i titania es des|)erta i s'adona del (piè ha passai durant la nit. l'di

Jal·lica com la fanlasia fascinadora on un comedian I es Iran sforma en lin rue del (pial s'enamora la ileina de les Fades»

Ki.nnicth .M\(;I.i;isii / Stkimm n l nwin (dda de les obres dramàlkpies de Shakespeare «7a/// el llunàtic, M A S Q L E V 1 l I

com làcrnitnorcií com el poefd estan farcUs El Pais Xinès dels (Pimaginació. IJnn cea molts més (limonis dels casaments d'Oberon qne hi ha en tot Pinfern, i aqnest és el dement, Oberon continua léenamorat, amb ignal provocant embolies alegrement; crea una elaborada í'antasia xinesa en la (jual continua perseguint els seus presoners, i frenesí, ven tota la enganya els mortals amb una paròdia de casament. Titania hi irromp bellesa dl ¡elena en una i Oberon queda tan avergonyit per la intensitat de la seva fúria que li cara egípcia. Uull del cedeix el Noi Indi. poeta, en un transport Simfonia; Un Puck, Oberon i les seves frenètic, va del cel a la jardí xinès fades «Així cl món tenebrós» Oberon i les seves terra i de la terra al cel, fades «.Així lliures i feliços» Trash, Tanterabogus, fades, mentre seu i, el imaginar mortals va donant forma a tots «Sí, Dafne» Oberon i les seves fades. Noi Indi uns elements inexistents, Dansa dels micos Murnpoker, Healycon, Padfoot la .seva ploma en fa «Escolteu! Totes les coses» Caroline «l'íscolteu! I j'aire resona» Titania, fades figures, i, a Paeri no-res, li sap donar una residència i un nonv>

>\ Mil A M S H A K i ; SVKAK 1.

('I hesrus. acK* V. ('^s<·ena I d'/l Midsummer \'igfit's Dream)

46 i H K S i: M A K (; i: M K N T A I.

«l ingd, lUKi dansa en \\ A S y U E I X cercle i una cançó de fades. Després, per vitií Matrimoni i reconciliació segons, tnanraren toies: les nnes anireu a matar el enes dels capolls de les l.es fades de Titania intenten resoldre la situació i fer que els mortals es casin tal com roses; (Daltres faren la cal, i intenten fer sortir del sen taüt Hymen, el dén del matrimoni. Aquest explica (|ue la institució del matrimoni està tan guerra als rat-penats, desacreditada que ja no vol celebrar més la cerimònia. Les fades li per fer amb les seves ales recx^manen que es fixi en com ()l)eron s'ha reconciliat amb Titania i abrics per als mens accedeix a continuar. follets; les (dtres man tin- dren Unity el mussol, que Preludi Noi Indi. Titania

mai no «Segur que l'avorrit déu Tanterai)ogns, Tra.sli, mortals ¡tara d'ndolar de ■-/a del matrimoni» tan sorprès qne estci Preludi Tanterabogns, Trash, v ...... (pian ren els nostres Coggie, Bncíiaboo, mortals frcigils es¡)erits. Ara «.Vlireu, obeeixo» Hymen canten per adormir-me, «Doncs gira els ulls» Tanterabogns, Trash, Noi Indi, Puck i, després, a la feina, «La meva torxa, sí» Hymen deixen - m e rep osar» «Seran tan feliços com són bells» Tanterabogns, Trash, Hymen \\ l\.\.\ \ M S II A K K S V i: A » V. Tots ( Tiíania. arte II. escena II Xacona d'.i Midsummer .\'ight\·i Dream) «Seran tan feliços com són bells» Tots

m

^mÊM

in ■ gi 4«

Un fil teatral per a la seqüència mnsical

«¡Al ¡xirtílurd (le Pinrel/ per (i Fhe Fairy Queen és un briilcinl seguit de cançons, danses i peces (Poripieslra (dlernaiiranient ainhientals, coitnnoredores, erótiijiies, enginyoses i soíeitiiienienl cerinionioses. Acpiesfa seíjilència ninsicaíplena (Piniaginació -explica el director (rescena, David Pounliiey-en nn corrent brillant aparentmeut sense cap lògica arginnental, desenrolnpanient de personatges o (pialserol altre raó de pes, siniplenient segnint rinipids de la sera inspiració. Això ens ra semblar nua oportunitat merarellosa per crear nn espectacle teatral amb cançons, danses i imatges, cpie intentés ferjnstícia a la partitura Les fotografies són de la de Pnrcell amb el mateix esperit d'imaginació producció de l'ENO. amb direcció d escena e.vnberant i irreflexira». de David Pountnev. 50 1 N K I I. I' r, A I l< A I. F F. H A I. A S K () ï K NC I A \U S I C A I,

«La imaginació, si és a gent s'equivoca quan diu (jue l'òpera ja no és el que era. És el vívida, sap fev unes L que era. A(|uest és el problema» Noel (ioward. trampes tais, que, quan Resulta refrescant, per tant, retrocedir tres-cents anvs i descobrir percep una alegria, (jue rò[)era podia ser una cosa inirnaginablemerit diferent. La parti¬ en sap concebre ei tura de Furcell per a The Fair^^ Qneen és un brillant seguit de can¬ portador. 0, (pian, de nit, li sobj'evé nn temoi\ sap convertir una mata en una fera»

VV I !. 1.1 A M S n A K i: s r i: a it k

(Tlicscus. V, esccjia I (IM Midsummer .\iglit s Dream) çons, danses i peces d'orquestra alternativament ambientals, com¬ movedores, eròti(]ues, enginyoses i solemnement cerimonioses. Acpiesta se(]üència musical plena d'imaginació flueix en un corrent brillant aparentment sense cap lògica argumentai, desenvolupament de per¬ sonatges o qualsevol altre raó de pes, simplement seguint l'impuls de la seva inspiració. Això ens va semblar una oportunitat meravellosa per crear un espectacle teatral amb cançons, danses i imatges, que intentés fer justícia a la partitura de Purcell amb el mateix esperit d'imaginació exuberant i irreflexiva.

«Ob, Espectacle! Espectacle! Gran Espectacle! L'eloqüència de m les masques! Per què cal la prosa?» Ben Jonson.

La versió original de The Fair}- Queen consistia en el text espor¬ gat d'A Midsummer Night's Dream fie Shakespeare, mentre que els números musicals de Purcell bàsicament fonnaven masques (;[ue es representaven al final dels actes de l'obra. De vegades els números musicals estaven relacionats amb el transcurs de l'obra, i de vega¬ des no. L'última masque ens trasllada espectacularment a la Xina, per exemple, cosa que els lectors no recordaran com a part de l'ar¬ gument del Dream. Per desgràcia, el text esporgat és massa proper al de Shakespeare i per força ens fa adonar-nos de la seva inferio¬ ritat. Per exemple, com potser deveu recordar, «Mai no he trobat / en l'observació o en la història / que el curs dels amants sigui suau i regular», cosa que Shakespeare expressa de manera més V N V I 1. T K r H A A I. I> K H A I. A S K (,) I' N C I A M I S 1 C A !. 53

«A^ desitgis sortir-ne, (¡^aquest bosc; et queda¬ ràs aquí, vulguis o uo. i\o et pensis pas que sigui au esperit vulgar: concisa; al llarg de duratil tota l'obra refecte és tait molest coin encara tinc l'Estiu com a sentir una peça de innsica coneguda interrompuda constantment per criat. / a més, t'estimo. notes falses. Per Vine, doncs, amb mi: sort, res d'això no és important, per(|nè la mnsica Innciona per- iectament bé sense el text. Kl posaré al teu servei les (jiie calia era nn guié) (]iie ¡lognés donar un Id teatral a la seijüència musical i que contribuís a determinar (pii meves et fades; povtavau cantava i ballava (pie. I com ipie In lia 50 niimeros diferents, era una tvesovs del fons del mar, tasca força conijilexa. i et cautarau, quan La intencic) Itàsica era mantenir la música i el text cantat exacta¬

ment c.om Pureed els va dormis, en au llit de escriure, i ntilitzar-los jier crear una mena d'ombra dels temes d'/l Mid.tiimmcr flors. Jo t'cdliberaré dels J\iglit',s Dream, o almenvs mut part. Per tant, hem situat d'itania i Oberon en els atributs mortcds; seréis |)rinci|)als papers cantats i Puck i el Noi Indi com a principals ballarins. La disputa |)el lleuger, com tots els Noi en Indi s'Iia convertit l'iiiiimlsor central de la trama, dhiiibé liem creat un esperits de Eaire» grup de mortals ipie «al bosc» viuen experiències anioro,scs

I I. I. 1 A M Si! A K K S I' i: A K C confuses i [lertorliadores, cosa ipie reflecteix aipiest as|)e(^te de l'obra, (Titania, acte ill . escena I piu'o sense t (\'A Midsummer A'ighl s Dream) intentar robar eipiivalents exactes dels p(M\sonatges de Sha¬ kespeare. No lli ha «mecànics», però els cantants i ballarins ipie com¬ ponen els seguicis d'Olieron i Titania donen ant|)litiid i diversitat al repartiment. l^a part central, r«aniversari», es converteix en nn (liveriimeulo més aviat entre parèntesis -ctosa cpie l'estructura de la masijue permet fàcil¬ ment-, però com ipie és difícil celebrar l'aniversari d'Oberon enmig d'mut violenta disputa matri¬ monial, s'ha convertit en l'anivxírsari de riie- sens, amb la (pial (xisa aipiest jiersonatge constitueix nn tènue lligam entre les tres El teatre de masques. Una exploració de la forma i la imaginació

ciiildt i la cort en van gaudir meravellosauient'', ,deulusiasiuava IJoirnes, ¡''apuntador, després de l'estrena de riie Fairv Queen. Uadaptador anònim (Tiin muntatge posterior -recwW també Peter ,1. M. W avile- s'ho pretua amb una mica més de filosofia en el pròleg del sen llibret: "'Si arriba a plaure -començava modestament- no ens podem 'atribuir a nosaltres cap gran avantatge, tenint en compte la gran tasca de dnr-la a escena, i l'extraordinària despesa cpie com¡)orta cada dia de representació... Esperem que els anglesos siguin massa generosos per no animar una empresa tan magna". Al cap de tres-cents anys, és en Les fotografies són de la gran manera un cas de 'h:anviar-ho tot per no canviar prodúcelo de l'ENO. amb direcció d'escena res amb motiu del tricentenari"». de David Pountnev. .■)() I.I. I I-; \ r H K I) i; 1/ 1 t,i 1 a

«Los (ifNonles /rac/i ol

ses i vifdioses. i ahimdoses (loiizelies ''/II UN do fca/'' Id e.ipe- ([tie cef(|iien la seva peesa, seiieii |)legit(s eii a(|iiesl Hoc. Sense oedfe iii cotic.ert, xerfeii. /■¡('iicia (le ese "/iiiiitdo N()i)le,s .senvors. espccialniciit els triés joves, iilgiiiies (hiiiies l'amo- s eiilfeleiieii. jiigiien, (îscoHeii, no e.scollen...». Així descrivia el via(- allei iio " (le u/uim/uiedóii c ' ger francés 1 lenri .Vlisson el pdblic dels (ealres londinencs en rúlíinia y f(in ! asid. Y eUo es así l)Of(lue, eor/io obsecra aeerla dam e/1 / e Sia rdey Hells, Io "ilaso/'io'' (sueños, visiones, come¬ dias) parle for/na de la década del segle X\'ll. I'd in;iig de 1692. nn non irnmtatge esperal ainb e.xperiencia lotrd de la avidesa va alrenrc una imillitnd coin atpiesia al Dorset (àirden Tlieatre. realidad» I'ds cartells <|ne anunciaven llie Fairy Queen [troinelicMi «(|nel(ami molt .\ N (; 1:1. 1.1 1 s -1'i .1 A N r i: sor|)reneiit». Per tant, senihla aprojiiat que la seniitdpera de i'lir- (Itíinxlucció (le Í<< iraWucfió cell sdrstrcnes al t.eatre més elaborat i (gràcies a la façana (jiie donava al aanU'Ilà (1,1 Midinm/ner .\i^hrs Dream, (iol·lcccií') .VitsiraJ) id rill) arnb la sitiiacié) més romàntica de la ciutat. ién a(|nell moment molles lamílioís de raristocràcia i la irnijor part dels «nobles senvors» liavien traslladat les serves cases a l'oest. fora de

la City, al non barri residencial de moda de Saint .lames. La majo¬ ria. però. continnava bavent de desplaçar-se a Lest per negocis, i tami)é [ler plaer, fds espavilats arribaven al Dorset Carden amb liarca. una manera més còmoda, i consideralilement més segura, d'entrar i sortir del teatre, més (pie no arriscar-se a utilitzar els carrers plens d'atracadors. L'experiència esté- tica començava aviat, en desembarcar a les estiaies de Bliíck- friars, (pum els (pii arribaven contemplaven l'artpiitectnra exc(émri(ia i singular de la façana. No és gaire soiqtrenent cpie l'antor satíric dòmb Brown ("onijiarés el te.atre anglès amb «una lla encantada on res del (pie hi apareix és ixíalmemt el que hauria de ser». Tant a l'interior com a l'exKvrior, hauria ])ognt afegir-hi, si és valorat |)er l'aspecte no gens ortodox d'aí[uest amuntega¬ ment eclèctic.

Relacionat estructuralment amb els enormes altars bari-ocs de IT'^sglésia catòlica, les [ledres estaven treballades amb un desjilegament descoiUMUlant d'ordres clàssics i vernacles. Idea potser del polifactétic invxmtor Rolxu't l looke, pcirò segur r^ue no (com ecpii- I-, I. I' i; A r H I'. I) I-, 1/ .\ s I,) r /■; >■ ")')

«Entre hadas, el amor vocadanieiit han suggerit alguns íiistoriadors) obra de (ihristoplier es móvil que anuda o Wren, nn classicista moll més pur. acjiiest edilici encantador (n'a tin senyal l'antíistic dels plaers (pie arribarien nn C()[) a l'interior, ba gent desanuda sucesos, pero elegant bi entrava a través d'nn pòrtic, amb cobmmes dòripties deco¬ nunca se justifica a sí rat amb nínxols. L'interior era igualment e.xtravagant. mismo. Es mucho más

atractiva la aventura

de interverdr en los

asuntos rituales, corno los que requieren transmutaciones y .lobn Evelyn afirma (jiie va ser ell qtii va presentar el mtïstre (escul¬ compromisos con sus tor Grinling Gibbons a Garbes 11. ¿Però potser banríem de tenir també poderes» eti compte la narració de Gaeorge Verttie? Acjitest explica ({tie va ser el famós retratista Sir Pteter 1 M A K I" II A R O I) 1.1: s aely (jtii va fter ({tie el rei es fixés e.ii el talent Mujeres, mitos y diosas {trodigiós de Gibbons (les{)rés de vetire el sett soiprenent trtebiíll al Dor¬ set Garden riieatre. Allà bavia (;scttl{>it (tapitells, (tornisies, c.obmttties i corones tie llorter. laes garlande-s de rostes i frnites attgieses sembla¬ «A Midsummer ven tan reals Night's ({tte algttn es{)(ectad()r les {xtdria baver «collit » {ler error, Dream posseeix liti magnífic art;, coronat atnb (|ti(erttbins voladors i les fignrtes v()bi{)- tttoses de Talia elements de la (tniisa de la (ionttedia) i M(d{)oniene (nmsa dte la Tra¬ gèdia), emmarcava el proseen i. psicomàquia o batalla El responsable princi{)al del tteatre eia Tbomas Betterton, nn actor de Eànima, ja que els (extravagant (tel steti J lambet anava «ttités tenllà de la imaginació»), antor, personatges principals director i empresari. Es trobava cotn a casa, literalment, tentrt; l'es¬ es troben turmentats plendor de la rica i exnbeiant obra de Gibbons, ja ({tie vivia amb la .seva dona aclriti, en nn a¡)artament per les desil·lusions, .Mary, també «damunt del negoci», des d'on controlava la somnis dintre de {trestigiosa Lriited Gontftany. Vint anys abans de l'estrena de The Fairy Queen bi bavia dues gríins somnis» companyies d'atetors ({tte lliiitaven ¡tel {tredomini en l'esceníi anglesti. (í K H M A I N i: K i; 1- K Els King's Men dt; Vboinas Killigrew (anomtaiats així Shakespeare. A very short introduction tm lionor del rei Garbis 11) temien la .sen til Drtiry ^ lame Tlitíatre, mentre (¡ne els Dttke's Meu de Sir William D'Avenant (batejats en bonor del germà del rei, el dnc de Vork, més endavant Jaiime 11) treballaven de.s del Dor¬

set Garden. Betterton bavia estíit im dels -y " tí.^

«Entre la masque i el teatre cEópera existeix ana diferència de fnnció, radical i indestructible: la primers membres i inversor eii aquesta l'illima companvia. Quan l;i necessitat va diferència que hi ha ecotiòntica obligar les dties a nnir-se el l()82. vti assu¬ entre la ceriniònia i la mir la lerma direcció artística i etiipresarial de tot td negoci. Des (Ta- representació, entre la lesliores, va reservar el sett teatre a Ptiltitita moda a la vora del fin jter ;i les obres musicals més celebració comunitària esytecíacitlars i aitib itiés e.xigències dc pro¬ ducció. Per Roger .\ortli stibem que «va mia mena d'obres (ptc d'un ritu socicd simbòlic idear anomeitetn òjteres, però (|ne atnb més |)ro|)ietat ban estat iittitnladcs i afirmatiu i la simulació settiiò|)eres, pertjttè consistien ett meitat música i meitat dranui...». escènica conveucioual i Kl Dorset Cardeu les acollia totes atttb satislacció. versemblant cEnn I letiri Porcell va teitir nna relació professional molt itrofitosa amb Betterton. 77/c laiiry Qiiceii tiotités va ser nna d'ttit conflicte o dhin procés segttit de col·ltibo- racions que, malgrat les enormes (|nc exemplar i admirable» des|)eses com|)ortaven, ajndti- ven a fer <|uadrar els cottiptes de la cottipaitvia. I n elentent esseitcial L O II i . N Z D B I A NC 0 N I de l'èxit visual de totes les Història de la música. El se^le xut setuiò|)eres de Porcell, i el (pie la majoria de l'atidièticia realment anava a veitre, eien l(>s ///u.sy/uc.v, o diverti- itients, (|ne pnntttaven, ampliaven o s'entrtMeixien amb el desenxoln- pantenl de l'acció dratitàlica a rescenari. A(|nesles esceites tetiicn l'origett en les festes i espectttcItYS del Renai- xettiettí. l'ui corts les dels .Mèdici, els convidats <|ue ítssislieti ids gi'ans balls de màscares eren convidats a afegir-se als iiilcniíezzi, ittteritie- dis tnttsicals |)erllongats (pie incloïen cattçotts, danses cerimonials i |)oesia. Ceiieralmeitt, a(]uests números se sitttaveti en mi ambient clàs¬ sic i tractaven de tentes mitològics, lén la major |)art dels casos, també iitcloícti missatges subjacents més contem|)oranis. La moda es va esciítttpar [tertot Ettro|)a fins a f raitça (on va ori- giitar el txitle! de co///'])arisenc) i it la cort d'Iùitïc \ III. on cl 1512, segons la Crònica de I bill, «el dia de l'iqiifaniii. el « rei i onze ¡titres es disfressaren it la manera d Itàlia, ¡mo- ^ menada mastxe, (juelcom no vist mai abans a .\nglate- ILJ iV iTa». Vi illiam Cornvslte va |)ropoicionar la música per a uns (|ttint1s d'atjuests happenings al·legòrics i sim- bòlics. Des|)rés de la mort d'ICiric, el poeta (ieorge K I. r !■: A r w \. n }•: m \ s q i a. >

«Les fades de Shakes¬ peare no són una creació de les teranyines i de la rosada. O bé són la "gent petita " severa i luirrars va ser nomenat «Senyor del Desgovern» i encarn^gal de dis¬ cruel de la treure el malaltís nen rei mitologia Kdnard VI amh |)eces delicioses, com la seva celta, o bé són una Masque of Cove Ions Men ivilh Long Noses (Masijne dels homes rohe- versió dels (veritables) josos ami) el nas llarg) i la potser més directament relacionada ami) el cortesans dlsabel, (jne ens ocnjia, A Drnnken Mas

S ti; I'll UN tecte més destre i Un WIN enginyéts del nostre Regne», (|ne el ritual de, la mas¬ Guia ele les obres dromàtiques de Shakespeare que cortesana va arribar a ra[X)gen. Inigo .Ioihís en va crear- més de vint-i-cinc entre 1605 i 1641, sempre a mida dels capricis i les exi¬ gències específiques dels sens patrons reials, dotes havien (riiu-lom-e una desfilada; una escena de «descobrinxmt»; discursos al·legòrics; celebracions amb els espectadors; (tançons; nn «davallament» del

, sostre fins al terra; tres solemnes balls de màscai-es amb con-

V «*'4 rallies, jravanes, aires i allemandes-, i una «anthnasquey sovint caòtica o ananjuica (jue servia (;om una mena de (íontrast stibversiu al terna principal de lò^specta- cle. Fur el cas de la Masque oj Queens (1609). una col·laboració de .lones amb Berr .lonson i \) Eerrabosco, dotze reines felices (intcfpretades per Fesposa de .laume l, Arma de Dinarnar-ca, i les dames de la seva cor-t) triomfen sobr-e els setrs «antiegos», és a dir, les dotze bruixes (jire cortspiren rm Van timasque de .lonson. .fortes degué portar fins al Ir'init la seva imaginació ar(|uitectònicu jrer ci-ear el castell estructtrralment impossible del príncep dr; les fades en la seva Masque ofOberon (1611). A mesura (jur; passaverr els anys. El. I' E A J' li E I) E M ,1 S Çl r K A 65

els decorats eren cada vegada niés ambiciosos. Jones aprof uava cons¬ tantment idees de l'imfiortant arquitecte Sebastiano Serlio. També degné haver pognt consultar i'obra clàssica sobre escenogralia de Nicola Sabbattini, Practica di Fabricare í^ceae e Machine //e' Teatri. (pie donava consells jiràctics sobre «Tom es fan els Cels», «Com fer aparèixer un Infern», «(iom

1er sortir l'Aurora» i «Com transformar un home en ima

roca».

«Oh, Espectacle! Espectacle! Cran Espectacle! L'eloc[üència de les masques! Per què cal la prosa?» va escriure .lonson quan es va barallar amb l'arquitecte arran d'nna topada de personalitats durant la dècada de 1630. Ea cort hedonista de (!arles I continuava vivint feliç i ignorant. Ea darrera masque de Jones fou l'estranya i ominosa Spolia, que culminava amb nua «trans¬ formació» celestial. El rei estava tan preocupat per [irotegir el sen nou sostre de Rubens a la Sala de Banquets, (]ue va ordenar que la mas¬ que es representés en una cambra de fusta construïda especialment

«Tôt per amor,

i no res a canvi»

E [) M L N I) S P K N S E R The Fairie Queene (Llibre II. cant 8)

al costat. \a ser allà que, mentre s'aplegaven els núvols fie guerra i el país es preparava per a una transformació molt més terrenal i sag¬ «Acpií a la terra no hi nant, «la nit més olfscura es transformà en el dia més clar... per la ha garantia cíe lluïssor de les torxes i l'esclat de {preciosos joiells». La felicitat» prohibició de les representacions teatrals ordenada pels puritans 110 incloïa els espectafJes escènics musicals {masques, de fet) qiie E I) M UN I) S 1» K N S E: U durant tot el The Fairie Queene període fle la Coinmonwealth es van anomenar eufe- (Llibre 11. eaiiT 8) misticanient «representacions morals». Cupid and Death de .Vialthew Locke tenia totes les característiques d'una masque, tret del nom, i es va representar davant fle l'ambaixador ¡lortugnès el 1653. l'd mateix pare de Henrv Purcell va cantar en la iimovatlora Siege ofRhodes de D'.Vvenant, totalment cantatla, només tres anys després. Quan els Estiiard van recuperar el tron, la masque gaudia de liona salut, tot i Kl. T K A T K K 1)K .U .1 .s'(;/ /•; S 67

«Al centre c/'A (jiie vivia en unes condicions niés precàries. Kl ¡ove Pun-.ell va créixer Midsiimrner Night's quan aquesta tornava a í'Iorir, per la inriuéncia dels seus principals Dream se situa La imatge regeneradors: compositors com l.ocke, (diristoplier (nbhons, .lolm Blow i Vabsoliik' monsieur de Samuel Bepvs, Belliam 1 lumí'rev. gloriosa de la Reina de Les mosques de The Fairy Queen recollien i compendiaven lot el les Fades i el seu seguici enlluernador: la reina

que cinc anys abans Spenser, a The Fairie Queene, havia lligat específicament a Isabel I que s'havia í'et anterioiinent. Les famoses «escenes i ma(]uinària» de i la seva cort de veritat» Batterton es van utilitzar aiirofilant al màxim la seva capacilal de K H N N IC T It M A C 1. lí 1 S II / produir admiració. A l'interior dels temes originals de. S r K I' Il K N U N W 1 N Shakespeare -el somni i la Guia de les obres dramàtiques de Shakespeare realitat, el racional i l'irracional, la constància de l'a¬ mor i les exigències del matrimoni-, hi havia moments de calma pro¬ funda i de celebració disliauxada. .41 llarg de tot això, Burcell es va mantenir fidel a la ideologia cent ral i a la forma de masque i aiUi- rnasque de la cort dels Estuard. «La ciutat i la cort en van gaudir meravellosament», s'entu.sia.sjnava Dowries, l'apuntador, després de restrena de The Fairy Queen. L'adaptador anònim d'un muntatge posterior s'ho prenia amb una mica rnés de filosofia en el pròleg del seu llibret. «Si arriba a plaure -començava modestament- no ens yiodem atribinr a nosaltres cayi gran avantatge, tenint en compte la gran tasca de dur-la a escena, i l'extraordinària despesa que comporta cada dia de representació... Esperem que els anglesos siguin massa generosos [ler no animar una empresa tan magna». Al cay) de tres-cents anys, és en gran manera un cas de «canviar-ho tot per no canviar res» amb motiu del tricentenari. 6«

Un efímer somni d'estin

Una aliada a la partitura de The Fairy Queen, perduda durant dècades fins a la troballa a primers del segle XX, ens farà adonar de la importància de la música composta per Pureed, en la qual tots els recursos a la seva mà s^exposen amb iutimidadora excel·lència i mestratge. La seva increïble imaginació, que s^adaptava a la moda del seu temps o la del rei de torn, s^estén des de la música religiosa, ferma, renovadora i hai-rnèmicament nova, fins a la música de cambra i per a teatre, concebuda corn un entreteniment, i alhora un monument que ha dresser recordat. La seva herència és avui aquí, fruit ddn efímer somni, que s ''estroncà massa aviat. 70 I N K I- Í \l i; H s o M NI I) ■ K H I I l

« r «Ca/ donar al tenne I 1lie Cíods are pleas'd alone with Purcell's Layes, / nor know to itiend their choice». ^''encanlainent^ et sen A significat més precís: màgia, les bruixeria, 1665. Londres està dehnada per la pesta. Moren 70.000 persones a maniobres il·lícites tot Anglaterra. (pie mobilitzen les 1666. La CityPvá estat devastada j)el foc. Han cremat 13.000 cases forces de la natura i el i 87 esglésies. món sobrenatural. Per díinest motiu, tantes encantadores i encan¬ tadors han regnat als escenaris operístics des del j)rimer La ciutat de Londres era, al segle XVll, una alian de despropòsits i moment» inaiastnigances una rere Laltra, ja los per desastres com els que s'es¬ menten o per les nombroses intrigues internacionals (pie van dur a .1 i: AN S T A R 0 B I N s K I diversos enfrontaments armats amb els holandesos, a Òpera i encanteri i complexes maniobres polítiques per arraconar els francesos. I^a infantesa de Henry Purcell, fill i nebot de miisics, es debat entre la catàstrofe que l'en¬ volta i una prometedora carrera musical a la cort. Purcell, de ipii és molt curiós que en sapiguem ben poques coses de la seva trajectòria personal, no pas jtrofessional, sobrevisqué a tres regnats, però morí ben jove, als 36 anys, víctima probablement de la lubercidosi. La seva jtèrdua es considerà en el seu temps com una tra¬ gèdia nacional, no només pel fet d'ésser considerat el millor compo¬ sitor anglès del segle, l)en llunv de la resta de compatriotes, sinó pel seu caràcter alegre, distingit i afable amb tothom. Era un home esti¬ mat jter col·legues, deixebles, intèrprets i cortesans, i en morir molts riionoi'aren en un reguitzell d'obres poètiques i musicals, entre les quals destaca VOda composta pel poeta John Dryden i musicada per ,lobn Blow, qtie il·lustra perfectament el gran respecte que hom sen¬ tia per I lenrv Purcell; tm clar exemple en són els versets finals de VOda que encapçalen aqtiest article: r N K F í \l I. li SOMNI I) • F, S F I I 7,"5

«La producció, estrenada el 2 de maig de 1692, va ser bastant cara. Narcis¬ sus Luttrell va afirmar que el Teatre Reial es va

gastar 3.000 lliures a «Kl.s déus gaudeixen en la seva soledat dels sons de l'nreeil. / i realitzar-la; l'aqjun taclor, encara no coneixen cap tria millor». John DiycJen: Oda a la rnori del Sr. / Dowries, va escriure que lemy Purcetl. tot i que "la Cort i la La fama de Purcell supera fins i tot les generacions posteriors de Ciutat es van mostrar compositors; és heii coneguda una anècdota en la qual un 1 liindcd increïbIement satisfetes xa(;rós i gairebé cec elogia en una conversa poc tratiscendem la tasca amb seu Tobra [...] (Jel col·lega: en una rejtresentació del seu oratori ,/c/j/ïí« el 1702 la Companyia va algú del públic li comentà: «Acjuest moviment, senvor, em recorda la música de Purcell», a la qruil cosa ell respongué: «Si Purcell fos viu. aconseguir molt pocs sens dubte liauria diners amb ella^» compost una música millor que acpiesta!». El geni de Uenr}^ Purcell ja fou en vida valorat per sobre de (jual- u 0 b k u t k 1 N (; sevol altre / Imiy Purndl compositor coetani; resulta gairebé miraculós (jue l'amis¬ tat amb el seu mestre John Blow, tpie assistí enorgullit a l'ascens del seu deixeble, tot veient cojti les seves obres eren publicades i inter¬ pretades cada vegada més regularment i era reclamat |)ei' gairebé tothom per cora¡)ondre tota mena d'obres, resistís una [trova tan dura en veure l'alumne superant el mestre. Novament és Dryden (pri ens ofereix proves d'aquesta amistat amb John Blow: «So ceas'd the rival crew wiieu Purcell came,

they sung no more, or onlv sung his fame». (Quan Purcell arribà, fou tal l'actitud dels seus rivals, que cap d'ells no tornà a cantar llevat per exalçar la seva fama.) John Blow reconegué el geni de Purcell en posar música a aquests versos de Dryden, i cap altre compositor viu s'hauria atrevit a con¬ tradir-lo. i' n !■: i- ( m i-. h s o m ni i) ■ k s t i i

«Titania és poderosa, misteriosa i orgullosa; atributs que multipliquen la nostra sorpresa quan, en

enamorar-se de Bottom Fidel reflex del seu temps amb el seu cap d'ase, es Com és torna sexualment voraç |)ossil)le tanta devoció per un jove com llenrv l'urcell? (a)m se situa la seva obra en el context del repertori anglès del segle W'II? i gairebéjuvenil, 1 lem de tenir en compte (jue 1 lenry Purcell no sorgeix del no res; és gairebé ^'humana "» la culminació, brillant, això sí, d'un procés irregular d'alirmació |)atriò- Kknnííth Maclkish / StkimiI'N Unwin tica de creació d'un estil propi. La complexa situació n'Iigiosa d'An¬ Guia de les obres dramàtiques de Shakespeare glaterra, dividida tanil)é per les lluites successòries i de la gnei'ra oberta contra França i I Iolanda no afavorí el desenvolupament d'nn nou estil barroc, com sí s'esdevingué a Itàlia i França: el teatre cortesà. El període de la Commonwealtli, que orientà el destí d'.Aiiglaterra durant gairebé vint anvs amb la fèrria mà d'Oliver Cromwell, oferí una oposició frontal a la interpretació musical als oficis religiosos i ofi¬ cials, i molts cors de nombroses catedrals de tot el país van desapa¬ rèixer, fins a un punt que amb la Restauració lii va haver molts pro¬ blemes per trobar nens ([ue nodrissin la restablerta Capella Reial de Carles 11.

I n dels responsables de la tasca de recuperar els fonaments de l'ex- ceFlent fornada de cantants de què sem[)re ha gaudit .Anglaterra fon llie Captain llenrv Cooke: viatjà p(;r tot el |)aís i reclutà nois com ara Pelliam I hnnfrey i el ja esmentíit jolm Blow. Es important retenir aquests tres noms per(|uè són l'essència de la formació musical de l lenrv Purcell, el (¡nal entrà a formar part de la Cape¬ lla Reial el 16Ó8, afavorit per la posició del seu oncle, Thomas Purcell, i la carrera del seu difunt pare, taml)é anomenat I lemy. Amb¬ dós van fer nua llarga carrera com a intèrprets i compositors a la cort. FÙ1 canviar la veu, l lenn- Purcell va obtenir el primer dels seus càrrecs musicals a la cort: ajudant de John Flingeston, reparador, afinador i mantenidor dels instruments de vent del rei, amb només l4 anys! Fd ^seu primer càrrec remunerat fou el de comj)ositor numerari de violí, nomenament cfue obtingué l'agost de ló77 en morir .Matthew Eocke. 76 in i-, y i vi i; h s o vi ni i) ■ y: s t i i

Són fPiiquesta època les {jrinieres coni])osicioiis conegudes de Purcell (jue es j)odeii datar amb una certa versemblança. Així, podem dir (|ue el [teríode compositiu de Henr\' Purcell s'estén des de 1675-77 fins a la seva mort l'any 1695. Són gairebé vint anys d'activi¬ tat compulsiva durant els quals Purcell va compondre més d'un centenar d'obres religioses, més de 200 cançons per a solista o petit gnq) vocal i acompanyament instrumental, a més de les conegudes odes i cançons de benvinguda, de les quals n'hi ba ima vintena, l.a seva producció és extensíssiraa i és im testimoni dels gustos musicals de la cort i també de l'ac- i vi l at teatj'al i popular de Londi'es.

La música teatral: la manque

Sovint s'ha interpretat l'obra de Henry Purcell com un preludi, un camí obert cap a l'eclosió de la fama de Ilandel a Londres; i també molt sovint s'ha deixat enrere bona part del període compositiu durant el regnat de Carles 11, per abocar tot l'interès cap al repertori teatral de Purcell, (yuan atyuest encara no era al cim de la seva expressió artís¬ tica, qne, consegüentment, s'interpreta corn un pas cap a liandel. .Així i tot, la carrera professional de Purcell derivà cada vegada més cap a les ntpresentacions teatrals, no tant com a desig vocatdonal del

«Quan les magues formoses [...] es van convertir en personatges (Popera i van desplegar el sen encant irresistible compositor, sinó més aviat empès per les circumstàncies polítiques de damunt Pescenari [...] la cort: en morir Carles II, pujà al tron Jacob II, tm rei obertament és la mateixa òpera la catòlic (yue va reduir el nombre de músics de la Capella, els càrrecs (jue va revelar la seva musicals i creà una Cayrella Catòlica, (yue imaginem que no va ser essència màgica, la seva motiu d'alegi'ia dels coristes i compositors de la cort. sobirania perillosa» Des})rés de la frígida de Jacob II i l'ascens al tron d'Anglaterra de Ctiillem 111 i Maria II, no J K A N S i A H 0 B 1 N s K i la situació millorà gaire per als músics pro¬ Opera i e.ncxjntcri fessionals: Guillem, a diferència de Maria, una persona cultivada i r N K V l M K H S O M NI I) * I". S l" l 1 70

amant de la música, només tenia orelles per a la música militar, alhora que emprenia llargues i costoses cam[)anyes l)cl·li(|ues (|ue el portaven fora del })aís tan bon {)unt en tenia ocasió. Els músics de talent, cotii ara 1 lenry Purcell, vau haver de buscar altres mitjans ])er guaiivar-se el |)a. I les produccions teatrals l'oren un mitjà itleal |)er des¬ envolupar un nou estil de com[)osició (pie ens aboca de ple en la formació de l'anomenada «òpera anglesa». Les representacions teatrals a Londres no tenien el subs¬ trat social suficient per atreui'e la integració del nou recitatiu italià; la comunió monteverdiana entre paraula i música fou un tema candent que tardà molt de temps a formar |)art habitual de la vida dels londinencs.

Els primers símptomes de canvi els trol)em en la ///a,sY/nc (masca¬ rada), gènere pròpiament anglès de teatre dialogat, que com|)ta amb molts punts de contacte ami) el ballet de coiir francès de rè[)oca. La masque constava d'una sèrie de tres danses de caràcter escènic, i la intervenció musical es limitava a una introducció instrumental i a

«Si la poesia és rharmonia de les paraules, la música és la de les notes; i si la poesia s'elera sobre la omplir les transicions entre les diverses masques. Amb el temjjs els prosa Foratòria. així i compositors anaren substituint gradualment gran part dels diàlegs la música és l'exaltació dels actors, qne s'alternaven amb les inteo encions musicals de can¬ de la poesia» tants professionals, fins a aconseguir el format de l'anomenada semi-

H F. N R Y P l RC F. F F òpera, amb nombrosa música d'escena que s'alternava, però. amb les parts de diàleg. Purcell dominà l'escena del teatre londinenc amb les seves obres des del final de la dècada de 1680 fins a la seva mort. Ea |)rimera obra teatral qne inclou música de Purcell data de 1680: Theodosius or The Force of Love és un text de .Nathaniel Lee i se n'ha conservat | )oca música però fou molt ben acollit pel públic i immediatament Purcell fou contractat per contribuir amb més música a noves produccions. En aquesta obra es conserven notes d'un apuntador qne esmenta que I N K |- i \i r: H s OMNI I) ■ !•; s r i i «1

«La virtut més grau de aquesta és la primera represeiitació [)era la (pia! íia composi música respectacle de l'òpera ei «íamós» J ieiiry Purceil, que llavors només tenia 21 anvs. A és mantenir la ment, partir d'ac^uest momeni la l'ama de Purceil s'estén |)er tota la é7/v, molt i especialment gràcies a les nombroses |)ul)licacions de la seva els ulls i les orelles en música teatral i per a solista, gràcies a John (iai r i John i I Icni'v Plav- un mateix

encantament»

L i; IÎ n i v ii íi i;

iord. A |)oc a [)oc les cançons del compositor apareixen en col·lec¬ cions com ara Comes Amaris, Choice Ayres and Soiigs, IkuKjiiel of Music i moltes altres. Fins i tot trobem l'aspecte més huiJeta i des- vergonyit de Pui-cell en la coneguda Calcli that calcli cou, on apare- gueren nombrosos colches del compositor.

1692. Un any de molla feina

El gran nivell tècnic assolit per Purceil, juntament amb una fuedi- lecció esitecial pel compositoi- d'ima nova classe social emergxmt -músics amateurs amb diners per gastar i nn enorme inteiès [)er l'enlreteniment social de petit l'ormat-, obligaren Purceil a com¬ pondre cada vegada més |)er al teatre, amb el ([iial podia explotar tota mena de recursos, sempre inspirats en la contra|)osici('') constant (|ue el text li proporcionava, malgrat la més aviat sovint magra qualitat d'acpiest. Purceil s'endinsa en aípiest món pei' particijtar en produccions teatrals molt [)r(')ximes a les rej)resenta- cions o])erísti([ues franceses ([ue omplien regularment els teatres londinencs.

L'obra ([ue més ingressos ecoiuàtnics genei'à a Purceil fou l'estrena de King Arthur il mitjan 1691, i les successives representacions durant l'any. I esmentem aixct per(|nè resulta curiós (|ue la música d'a(|uesta mascjue, disseminada [)er diverses fonts coetànies, no està a l'altura d'altres, corn ara The ¡'airy Queen, tot i (|ue conté un dels cims melò¬ dics de Pm'cell. la cançó de Venus en honor d'Anglaterra: «Fairest lsl(o>. l N K I- í M K H S O \l Ni I) ' K S I' I [. i 83

Entre representació i representació, Purcell aconseguí tanil)é incloure diverses cançons en altres cotïièdies i obres teatrals, i l'abril de l()d2 oíerí l'oda Love's goddes sure was blind per coinniernorar l'aniver¬ sari de la reina Maria. La [)ressa i les continues estrenes d'obres d(> Purcell durant els darrers deu anys de la seva vida ens |)oden 1er pensar que aprofitava molta música que ja havia comy)ost. I així era, però els nous arranjaments del compositor es ti-ansfonnen cada vegada en una altra peça d'orfebreria, molt distinta de rante- rior. També és d'aquest any la monumental oda a santa (iecí- lia: liaíll Bright Cecilia! Com veiem, Purcell componia sense descans i en sentir cadascuna d'aquestes obres ens en fem creus que sigui encara millor que l'anterior...

La màgia de The Fairy Queen

Només uns dies després d'estrenar l'oda per a l'aniversari de la reina, i després d'haver-se anunciat públicament ja uns mesos abans, Pur¬ cell torna a l'escena amb The Fairy Queen, líexpectació per veure l'obra era gran i tothom sortí meravellat del teatre (juan es represent à per primer cop el 2 de maig de 1692 al teatre de Dorset Carden. The Fairy Queen és una curiosa i singular semiòpera. El text és una adaptació molt llixire de/4 Midsummer Night's Drearn de William Sha¬ kespeare d'autoria dubtosa i resultats també prou (¡üestionables, atès «A través de les seves que el maremàgnum dramàtic de l'acció shakespeariana resulta difí¬ boques, la música cil d'entendre en algunes ocasions. És cert que el text original és com¬ dirigeix el seu poder plex i entortolligat, i una adaptació teatral amb música, pròpia d'al¬ d^harmonia, la seva tres de Shakespeare que es posaren de moda, faria enrere tnolts capacitat de dominar les estrelles, les pedres i tota criatura vivent, a favor del que és profà i sensual» dramaturgs, poetes i literats; però el fet és que el resultat final de

J ]•: AN S T A K O B I N S K I l'adaptació no degué estar a l'altura de les expectatives i, ara com ara, òpera i encanteri l'autoria és anònima. r N K r f \l K li SOMNI I) ■ E s r I 1 K.Ñ

«A la fiostra En nació, la l'íispecle musical, l'obra s'estnicliira en nou rttasíjiws dilerents poesia i la pintura han agru])a(les en cinc actes, (|iie ens duen a la llunyania d'Atenes i els seus boscos propers. La trama es (lesenvoln])a al voltant de l ita- aconseguit la seva nia i Olieron, els reis de les l'ades, amb nmcluresa: també la intrigues d'inridelitats i amors jovenívols, acusacions mútues, gelosia, venjança i jiocious màgi(|nes. música, tot i que encara és menor d'eclat, és una noia precoç i fa bé dées- perar el que ella podrci esdevenir en un futur a Anglaterra, quan els

seus mestres trobin un Ea |)arella cerca la seva pròpia identitat mitjançant una trama argu¬ estímul més gran [...] mentai |)aral·lela: els amors d 1 lermia i Lisandrc, d'una banda, i la Més allunyats del sol, |)arella í'ormada per Helena i Demetri, de l'altra. Els jocs argumen¬ tais es noscdtres som cduna barregen de tal numera (|ne donen lloc a les tí|)i(|nes coiilii- sions d'identitat madnració més lenta shakes|)earianes, homes i bèsties enamo¬ rats i situacions enginvoses i coid'uses. que veïnes les nacions L'adaptació que veiem avtd ens ol'ereix la màxima i ens hem ddicontentar claredat per a l'espectador oient sense renunciar al de tveuve^ns del te.xt original ni tampoc a electes còmics (pie s'ave- damunt la bavbcirie de nen molt bé amb el tarannà del dramaturg, com ara el transvestisme i mica en mica» jocs d'identitat sexual molt ben aconseguits (és memorable el diàleg entre (ioridó H E \ H Y P L K C i: I. I. i (Introducció a la partitura tie The Prophètes Mopsa, com també escenes gairebé hilarants, com la piK'arregada per a al Purccll poeta Joliii Dr\ den) del poííta borratxo proclamant la seva ineptitud lite¬ rària en no guanvar un duro amb les seves rimes. Era una sàtira contra el llibretista anònim?

.la més endavant. Titania llueix un dels més com¬ movedors passatges melòdics de Purcell: «The Plaint» és un meravellós lament de la Reina de les

Eades que ens recorda el lament de Dido en la que fou l'única òpera real de Purcell: Dido òc Aeneos. L'encant del compositor anglès el trobem en les seccions de les seves obres (|ue ex])ressen un sen¬ timent melangiós, gairebé trist, del text. .Acpies- tes seccions es desenvolupen en fornia de can- { N K I- í M K ]\ S 0 M \ 1 I) ■ K S Til 87

«Al King s Theatre vam veure Midsummer

Night 's Dream, una obra que mai no havia vist i, espero, no mai çoris 0 àries per a veu o veus i baix coul iíiu, que revela la iiieslria (leí tornaré a veure, ja que millor Purcell, i que posleriorment. es transformen en seceions ins¬ és Tobra més insípida trumentals o deriven en harmonies corals; si les cançons ja són d'una bellesa i ridícula que he vist inigualable, que expressen no [)as un ideal dramàtic (com ara la ttulsica o un fervor en en ma vida. He de italiana) religiós (com trobem el repertori alemany), sinó un sincer entreteniment a favor del text, el seu des¬ confessar que vaig envolupament no és menys exitós. Purcell sap crear música merave¬ veure algunes bones llosa sense avorrir ni en una sola nota. danses i algunes dones lín The Faúy Queen trobem una gran predilecció y)er la música ins¬ boniques, al capdavall trumental i de dansa de ]:)etit format;; sobre la linealitat: de l'ar^ídó escè¬ nica riquesa > el meu únic preval clarament la coreogràfica i la diversitat de perso¬ plaer» natges, com ara déus, nimfes, dansaires de tota mena, les estacions o SAN M U K L P K vV S el (1(>(>2) ja esmentat poeta ebri, tots ells amb un registre musical concret i [■f. ^ definit.

Fd dibuix contrapuntístic de Purcell gaudeix, en un gran nombní de. les seves obres, d'una imaginació melòdica sense límits, (]ue recolza en nombroses ocasions en línies repetitives de baix en forma de ground. Purcell es troba molt còmode en el desenvolupament per a corda, com a compositor de música de violí del rei. Purcell coneixia, com tota la cort, els gustos afrancesats de Carles 11 i aconseguí en les obert ur(;s i seccions instrumentals en forma de riforne-

lli per a violins una gràcia inigualada. En 7'/?e/'any ()nee/7 podem trobar arreu ■ ·

acjiiesta aposta per la música ins- ^ tnnnental, en danses i àries amb acompanyament, moltes d'inspira- ció francesa, com l'obertura inicial i / la primera masque, completament instrumental.

Una tillada a la partitura, perduda durant dècades fins a la troballa a pri¬ mers del segle XX, ens farà adonar de la V N K r f M I', H SOMNI I) ' I-; s r I r «')

«Una de les importància de la música composta ])er PurcelL en la (|nal tots els característiques més recursos a la sena mà s'exposen amh intimidadora excel·lència i mes¬ tratge. La seva increïble imaginació, (jne s'adaptava a la moda del sorprèn ents d ^aquesta sen tem|)S o la del rei de torn, s'estén des de la música religiosa, ferma, òpera és la manera com Purcell parteix dhina cançó per a solista i continu i la

transforma en nn ritornelJo instrnmental renovadora i harmònicament nova, fins a la música de cambra i |)er o un cor, tot convertint a teatre, concebuda com nn entreteniment, i alhora nn momnnent, una música ja ipie ha d'ésser roïcordat. I^a seva herència és avui aipn, fruit d'im efí- engrescadora en ella mei' somni, (jiie s'estroncà massa aviat. mateixa en una peça

.1 0 i< I) I .\ B i; I. (. ó I Sol nova mitjançant Faddició de veus imaginatives»

K 0 B i: H T K I N (; /¡enn' Purcell «Si tots nosaltres, esperits, us hem deixat

espaordits, penseu que us heu endormiscat quan l'irreal us ha sobtat, que tot aquest assumpte inútil uo ha estat sinó uu somni inconsútil. No em renyeu

gaire, bona gent; si ens perdoneu, serà excel·lent»

I 1. L I A M S il A K E S P E A R E

(l'uck, acte escena I dM Midsummer Night's Dream)

^ \w ')2

Biografies l'ALL DANIEL (Direcció musi¬ 93), on ba signat més de 25 pro¬ cal) Ingressà a la companyia de duccions, bo l'ou de la Scottish HY rKnglisií Nalional Opera com a Opera, on participà, entre altres GIVENC assistent musical ; (1982-87). .Més muntatges, en un cicle dedicat a endavant ocupà el càrrec de direc¬ .lanácek, coproduit per la Welsh tor musical (1987-90) a TOpera National Opera. Actualment col·la¬ Factory de Rochester i a FOpera bora amb les companyies d'òpera Non h de Leeds (1990-97). Tam¬ de més prestigi d'arreu del món. bé ha col·laborat amb el Covent Recentmeitt ba dirigit produccions (larden de Londres i amb les òpe¬ com Nabucco (ENO), The Greek Paul Daniel res de Brussel·les, Munic i Gine¬ Passion i El gall d^or (Festival fie

bra, i ha dirigit: les principals or- Bregenz), Faust (Munie), Genove¬

ipiestres euro])ees i americanes. va de Scbumann i Moscou paradis Gom a director musical de l'ENO lia de Xostakóvitx (Oj)era North),

dirigit títols corn Fahtaff, Manon, L ^amore dei t.re re de .Montemezzi Dialogues des Carmélites, The i Macbeth (Zuric), Jeniifa (Vie¬ Silrer Tassie de Turnage (estrena na), Street Scene de Knrt Weill absoluta), Pelléas et Mélisande, (Gbicago) i Turandot (Festival de Nixon in China, Requiem de Ver¬ Salzburg). di, Das Rheingold i Die U alkiire Debuta al Gran Teatre del Liceu.

en versió de concert, Il Trovatore, The IRqje of Lucretia, A Better Place (estrena absoluta). Guerra i David Poiintnev Pau i Lulu. QUIN N V SACK S (Directora de la '

L'any 1997 guanvà un Premi Olivier re|)osició / (Coreografia) lla es¬ per la seva destacada trajectòria tat bidlaiàiia de les companyies de

en el camp de l'òpera i el 2000 l'on dansa Rambert i Béjart i ba creat: nomenat Goinanador de l'Orde de coreografies per a prodnccions l'Imperi Britànic. d'òpera com Lady Macbeth de

Debuta al Gran Teatre del Liceu. Msensk. Les aventures del senyor Broucek de .lanácek, L'elisir

d'amore, Il turco in Italia, The Ra¬ ke's Progress (ENO), The Voyage DAVID EOUNTNEV (Direcció de Glass (.Metropolitan de Nova d'escena) Abans d'ocupar el càr¬ York), L'étoile de Gbabrier, La rec tie director d'escena resident a Bohème i Playing Away de Bene¬ Quiíiny Sacks l'Englisb National Opera (1982- dict Mason (Opera N EAU TORRIDE FUEGO BAJO EL HIELO

>

www.givenchy.com I) I o (; H A K IKS '>5 sound, vision. souI

La seva carrera també s'lia desenvo- nea astuta a La Kenice de X enè-

hipat en el canip de! teatre i ha cia. Creà la coreografia |)er a la |)articipat en muntatges com Ma¬ |)roducció del Royal Opera House chinal (Royal National Theater), Covent Carden de Londres de The Die Dreigrosclienoper (Donmar Creek Passion i de l'estrena abso¬ \X arelionse de Londres), Hamlet, luta de la obra de Ma.xwell Davies

The IHiiter's Taie (Roval Shakes- Mr. Emmel takes a ll alk. ])eare Company), Month to Month La tem|)oraila jiassada dirigí i tema de Kevin Elyot i Mojo de ,lez Biit- s'encarregà de la coreografia de terworth (Royal Court de Lon¬ La història d'nn soldat, ò|)era dres), Private Lires (\\ est End de produïda per la companvia Rsap- M» Londres), Summer !loiidny, The pha i (|ue |)resentà als festivals de Boyfriend i Kis.s Me Like Von Mean música de Chelteijham i Ru.xton. Il (Soho Theater de Londres). .Actualment està dedicada exclu¬ Els sens trehalls ])er a televisió i cine¬ sivament a l'English National ma inclouen: The Singing Detecti- 0|)era. re. Lipstick on Your Collar, II ho Debuta al Cran Teatre del Liceu. ÙG g1 nuGstro: Framed Roger Rabbity, Shakes¬ peare in Lore, Captain Corelli's Mandolin, The Importance of Being Ernest i Johnny English. KOBKItT ISKAKK (Escenografia) Debuta al Gran Teatre del Liceti. Resident a Los Angeles, des|)ré.s de graduar-se per la Universitat de

.Michigan, es dedicà a dissenyar

escenografies per a companvies Kl. A INK TYLKIt-ll AKI. (Direc¬ d'òpera com el Metropolitan de tora de la reposició / Assistent .Nova X'ork i les òperes de Chicago, de coreografia) l la cultivat una Seattle, Los Angeles, París i Ams¬ llarga carrera com a ballarina, terdam. Ha estat l'escenògraf de «Renesh .Vlovement usted. Notator», co- tres estrenes absolutes ( le Philip reòloga i assistent de coreografia i Class.

direcció en produccions d'òpera, Altres escenografies seves s'han po¬

Ha estat teleAÜsió i cinema. assis¬ gut veure a Tartnjfe de Kirke Me-

tent en la chem a l'.Ainerican ?«• reposició de produc¬ Repertoire cions de l'Englisli National Opera, Theater de Han ard; Elorencia on com Orfeó ed Enridice a la New the .Amazon de Daniel Catan a les Pantallas de plasaa. Reproductores DVD Equipo Rultinediâ para La imagen de televisión más La tecnologia digital más autoaôvil.Con Sistema de York CitA" nítida y precisa del mundo. innovadora para el hogar. navegación controlado por voz Opera, i La petita gui¬ òj)eres de 1 louston, Los .Angeles, H I () (; H A P I K s

Seattle i W'a.siiinvtoii; Uozzeck a! de .lohn .\dam.s, Aiixon in China Metro])olitan de Nova York, Elek- (ENO), Ihnnhan.ser, Oedipus lle.r tra a \X'ashiiigtoii, Rienzi a la i el cicle dedicat al tàndem Mo¬

Staatsoper de \'ieiia i Tristan and zart - Da Ponte. Isolde a (lo])eiihagiieii. Debutà al (iran Teatre del Liceu la Actttalnieiit coni|iagiiia la seva carre¬ temporada 1991-92 amb Le noz- ra d'esceiiògral' amb la de profes¬ ze di Eigaro de Peter Sellars. sor al Dejtartameiit de Teatre de Rick Fisher la University of California I^os Angeles. Debuta al Gran Teatre del Liceii. KICK F I S II K K (ll·ltiininació) .\c- tnal president de P.Associació (Til luniinadors del Regne Fuit, ha partici|)at com a il lumina- I)UNV.\ HA.MICOVA (Ves(uari) dor en produccions com La Tés¬ Nasctida a T.xecoslovàquia, estu¬ tale, Folk Songs, La Strada, The dià a la à ale School of Drama de Prisoner (ENO), Reipiiem de Ver¬ New Haven. Féu el sen debut di, Der Ereischiitz, Doctor O.v's britànic al Festival de (dynde- E.rperiinent, Italian Girl, Ion de bourne amb The Electrification of Parant Vir (Opera Almeida), U oz¬ the Soviet Union d'Osborne i hi zeck (Florencia), Der fliegende continuà amh Die Zauberflote i Hollander (Bordens), La Trariala Theodora. (Paris), Gloriana, Medea i La Ha dissenyat el vestuari jter a pro- Bohème (Opera North de Leeds). dticcions de companvies d'arren També s'ha otaipat de crear la il·lumi¬ del món. com Iphigénie en Taitri- nació del ballet El llac dels cignes, de (Glitnmerglass Opera i .New prodttcció (T.Vdventnres in .Motion York City Opera), Enimeline de Pictures, i de Cinderella, escenifi¬ Tobias Picker (operes de Santa Fe cada al West End de Londres i

i Nova a Los York), Le grand macabre Angeles. Pel fjue fa a teatre, (Théâtre fin Ghâtelet i Festival de ha participat en Napoléon (Shaf¬ Salzlttirg), Alcina (Roval 0|)era tesbury), Mother Clapp's Molly House) i ï Lotnbardi (Metropoli¬ Ilouse, Blue/Orange i Albert Speer tan de Nova York). (Royal National Theater de Lon¬ Tamhé ha col lahorat en diverses dres), The Hunchback of Nôtre produccions de Peter Sellars, f|ue Dame (Berlin) i Tia Doloro.su Omplir aquesta singular copa de cristall venecià amb l'euquisit (Ro¬ inclouen The Death cava Brut Barroco és el nostre tribut a una època que retia culte al temps. of Klinghoffer yal Court de Londres i Broadwav). Perquè temps necessitava el corrent artístic del Barroc en la seva profusió d'ornaments, perquè temps necessita el Cava Brut Barroco per assolir el seu inconfusible buquet.

Mecenes de la Fundació del Gran Teatre del Liceu B I o C H F IKS ; ')<)

Guanyà el seu segon Premi Olivier el en les temporades d'òpera del Go- 1998 per Lady in the Dark i Chips vent Garden i PFnglisb .National With Everything (Royal National Opera de Londres, Opera North Theater) i nn Premi Tony per An de Leeds, festivals d'Fdimburg, Inspector Calls (Broadway). Ais de Provença i Glvndebonrne, Dehnta al Gran Teatre del Liceu. Scottish Opera, Metropolitan de Nova York, Opera de Paris, -Mag- gio .Mtisicale de Florencia, Thé⬠Mathew Morlev tre Royal de La .Monnaie de Brus- .MATFIEW MORI.EV (Direcció del sel les, Staatsojter de .Mtmic i cor) Estudià orgue i clavecí a Grand Théâtre de Ginebra. la Royal -\cademy of Music de En a(piests escenaris ha cantat rols Londres i més tard cursà un post¬ corn Ginevra {Ariodante rie Han¬ grau d'acompanyament de piano del), Gomtessa .\lmaviva i Stisan-

amb Geoffrey Pratley i .\lexander na [Le nozze di Figaro), Institutriu Kelly. Després de finalitzar els es¬ [The Turn of the Screw), Blanche tudis l'any 1992, començà la seva [Dialogues des Carmélites), .Mé- carrera com a pianista i organista lisande [Pelléas et Mélisande), i col·laborà amb les principals for¬ Marschalhn [Der Rosenkavalier), macions corals i musicals de Lon¬ Gleopatra [Ciulio Cesare), Pauli¬ dres, a més d'oferir concerts arren na [Die Zauherflòte), Zerlina i del Regne Unit. Donna Elvira [Don Giovanni),

Joan Rodgers Ha treballat com a repertorista per al Fiordiligi [Cosi fan tutte), Héro Festival i l'Opera Tonring de [Béatrice et Benedict), Titania Glyndebonrne i com a assistent de [The Fairy Queen) i els rols prota¬ direcció a l'església St. Bride de gonistes de les homònimes Alcina, Fleet Street de Londres. FI 1999 Iolunta de Txaikovski i Theodora

ingressà a l'FNO com a assistent de Handel. El 2001 fon nomenada de direcció del cor. Gomanadora de l'Orde de l'Imperi Debtita al Gran Teatre del Liceu. Britànic.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

.1 o ANH O D G E K S (Titania) Estu¬ dià al Royal Northern Gollege of EINDA KIGIIAUDSON (Titania) Mnsic de Manchester i amb Ge¬ Estudià cant al Royal Noilhei·ii Go¬ Linda Richardson rald Martin Moore. Ha participat llege of .Vlnsic de Manchester, beca- 100 li I o <; li A I' I K s I H O C II A t IKS j 1(11

(la per la uncladó Peter Moores, i al The Car Man, ainlidues produc¬ Rakewell {The Rake^s Pvogress) a en produccions d'.Vdventures in cions d'Adventures in Motion Pic¬ Natiíjnal Opera Sltidio de Londres. Paris, Jjausana i Amsterdam, i Ge¬ .Motion Pictures, com FI llac dels

a tures. També ha ballat en una rald V obtenir el Premi Frederic Cox. {Lakrné) a la Victoria State cignes en una gira pel Regne Unit i 1 la participat en produccions de PEn- producció d'H llac dels cignes a Opera. Europa; Ballet Imaginaire i .Norman glish National Opera, com Orfeó Los Angeles, W^est End de Lon¬ .Vitres rois que cal destacar del seu re¬ Douglas's Ensemble Group {Uis- ed Euridice, Rigolello, Cosl fan dres i Broadwav. Ha aparegut en pertori són Soliniano {Solimano de hingfor the Moon). .Altres partici¬ l tutte, Gianni Schicchi, Hansel and alguns vídeos de Boy George i iasse) a Berlín i Innsbruck, ludes pacions seves en el món de l'òpera Crete!, Carmen, Der Rosenkava- Tori Amos i ha creat coreografies a l'estrena absoluta de The Last inclouen Gloriaría, La petita guinea rom Handle lier, L'incoronazione di Foppea, per a 4D, The Johannesburg Dan¬ Slipper de BirtvvistJe, a Berlín; Be- astuta (Opera North) i La Traviata Das Rlieingold, La Bohème, La ce Umbrella, Spring Loaded i Re¬ zajet {Tamerlano) a París; Johnny (Opera .Vhoy de Rotterdam). Trariata i Don Giovanni. També solutions and Evolution Seasons Inkslinger {Paul Bunyan de Brit¬ Debutà al Gran Teatre del Liceti la destaca la seva participació en Je- en The Place de Londres, d'on és ten) al Govent Garden de Londres; temjiorada 2001-02 amb Gloriaría nafa, La Bohème, Falstaff i Die artista associat. Bénédict {Béatrice et Benedict) a i La petita guinea astuta. la Zaaberflôte a l'Opéra North, La Debuta al Gran Teatre del Liceu. Welsh National Opera; Dio- nis vera costanza de Haydn a Gar- {The Bacchae), .Vquilles {King singtoii. Don Pasqaale a la Clou¬ Priam) i Loge {Das Rlieingold) a ter Opera i Peter Grimes a la Ne- PEnglish National Opera: Oberon MAKK ItlCll AKDSON (Thescus) derlandse Ojiera. Cal destacar la T 0 ,M H A NI) L K (Oberon) Ha can¬ {The Fait-y Queen) a PENO i Ais de Estudià al Royal Northern College

seva faceta com a cantant en reci¬ tat els rols de Tamino {Die Zaa¬ Provença, i Nunez {The Coantiy of of Music. Forma part de la com¬ tals i oratoris. berflôte) a PEnglish National the Blind de Turnage) a PENO panyia de PEnglish National Ojie-

Debuta al Gran Teatre del Liceu. Opera, Staatsoper de Berlín i Studio, Festival d'Aldeburgh i ra, amb la quai ha cantat rols com Handmrg, Festival de Glynde- Queen Elizabeth Hall de Londres. Leporello {Don Giovanni), Spara- bourne i Opera de Nova Zelanda; Debuta al Gran Teatre del Liceu. fucile {Rigoletto), també al Festi¬ Ferrando {Cosí fan tutte) al val de Bergen, Ariodates {Xer-.tes),

.\ H r IIU K 1' IT.\ (Noi indi) Nascut a Grand Théâtre de Ginebra, Scot¬ Donald {Billy Badd), Hobson

Sud-àfiica, estudia a FEscola d'.Vrt tish Opera i Théâtre de La Mon¬ {Peter Grimes), Parson {La pe¬ M KO I. A S KAFETZAKIS Nacional de .lohannesburg i a la naie de Brussel·les; Edip {Oedipus (Puck) tita guinea astuta), Truffaldino Contemporarv Dance School de Rex) i Orfeó {L'Orfeo) al Teatro Nascut a Creta, es traslladà a An¬ {Ariadne aafNaxo.s), Frank .Mau- Londres. I la ballat amlt formacions Real de Madrid; Pelléas {Pelléas et glaterra als cinc anys. Estudià a rrant {Str-eet Scene), Colline {La com 4D i Clahe Russ Ensemble. Mélisande) a PENO i Òpera de la Royal Ballet School, Escola Bohème), Cesare Angelotti {Tos¬ A PEnglish National Opera ha partici¬ París; Lord Essex {Clariana) a d'Estiu del Ballet Kirov, Central ca), Zuniga {Car-rnen), soldat School of Ballet de Londres i pat en Der Freischatz, The Fair)'- l'Opera North i Covent Carden de {Salome), Niklausse {Doctor 0.v's Queen, Alcina i Ariodante-, al Ro- Londres; Idomeneo a la Scottish Europa Danse de Grasse. Fxper-iment de Gavin Bryars), val Opera House Covent Carden Ojjera; Don Ottavio {Don Giovan¬ La seva carrera professional començà Varlaam i Nikititx {Boris Go-

com a de Londres en Aida-, al West End ni) a la Staatsoper de .Munie i a Los solista, i després com a pri¬ dunov), Kuno {Der Fr-eischiitz),

mer Melisso de Londres i a Los Angeles en Cin¬ Angeles; Alfredo {La Traviata) i ballarí, de la companyia Euro¬ {Alcina), Geronte de Revoir derella i en una gira mundial amb Jason {Medea) a l'Opera North; pean Ballet de Londres. Ha ballat {Manon Lescaut), Fasolt

3 á B I o (; K F I K s j 1 o;5

{Das Rheirigold), Simone {Gianni Gant, El .Messies a Paris i Barbi¬

Scliicchi), Bartolo {La nozze di can Gentre de Ijondres i Dido and

Figaro) i els rols protagonistes de Eneas and) l'English Goncert a Don Quixote i The Mikado. Suïssa. Va realitzar una gira pels També ha participat en ITitaliaria in Estats Units and) The King's Gon¬ Aígeri a Buxton. Il barbiere di Si- sort. viglia per a la Welsh National Debuta al Gran Teatre del Liceu. Opera, l'estrena italiana (TStreet Carolyn Sampson Scene a Torí, i Das Rheingold i Die Gôtterdarnrnerung al Festival de Longhorough. MARY NELSON (Trash / Phoe¬

Dehuta al Gran Teatre del Liceu. bus) Nascuda a Irlanda del Nord, estudià a la Royal Acatlemy of -Music de Londres. Forma |)art de la companyia de l'English Natio¬ CAKOLYN SAMPSON (Taníera- nal Opera, on ha cantat rols com hogus / Organitzadora de la Nimfa {Rusalka), .4mor {Orfeó ed festa) Estudia a la Ldiiversitat de Euridice)., Nimfa {LDrfeo), Papa-

Birmingham, on cantà els rols de gena {Die Zauberflòte), Santa Salome de San Giovanni Battista Settlement {Four Saluts in Three d'Stradella, i Euridice a l'homòni¬ Acts de Virgil Thomson), Belinda MíeCe si eon ia música ma de Gluck. També cantà a al¬ i bruixa {Dido and Eneas), Ijiicia siempre tres escenaris els de Reina de la {The Rape of Lucretia) i Susanna Nit {Die Zauberflòte) i Adina i Dalinda {Ariodanle). {L'elisir d'amore). Debutà a l'En- Ida mantingut altres compromisos glish National Opera amb el rol amb el Govent Gartlen de Lon¬ d'Amor de L'incoronazione di dres, on ha ])articipat en el Gloria Poppea. de Poidenc i Des Esels Schatten 1 la cantat la Missa en Si menor de d'Strauss; al Barhican de Londres

Bach amb The King's Gonsort a hi ha cantat la Passió segons sant París, Amsterdam i Varsòvia, Mateu de Bach i el Rerpiiem de Passió segons sant Mateu de Bach Mozart; també ha cantat al Royal a Istanbul i Salzburg, Israel in Albert 1 lall de Londres El Messies Egypt de Hàndel al Govent Gar¬ de Uàndel i en alguns recitals al den de Londres, Les Illuminations W igmore Hall. de Britten a Manchester, Belshaz- Ha estat dirigida per Richard 1 hckox

Marv Nelson zar amb el en O Gollegium Vocale de prodticcions com Ariadne auf _6 O Entidad protectora del Gron Teotro del Liceo. Miele 0 MEJORANDO SIEMPRE H I o c H A I- 11; s nt.Â

Xd.tos i -4 Midsummer XighTs Opera, com Les aretdures del se¬ A S II I. K^' B.AIN (.Vndfavoiir) Ls I.KK I5()(;(;KSS (.VndtoasI) Nascut Dream, .lunfanient anil) el nyor i Prin¬ formà a la a King's Broucek de .lanácek Royal Ballet School de Liverpool, estudià a la Ballet Cionsort iia realitzat una cess ¡da d'Artlnir gira per Sidlivan; del Londres. Ha Itallat amb I'.Adonais Rambert School i l'any OB') hi Vi iener Ballet Theater, com El Hac Dance Kspanya i pels Països Baixos. Company, Northern Ballet ingressà com a membre de la Debuta al (ïraii Teatre del Licen. dels cignes i de la Companyia de Company i Storm Dance Ciom- com|)anyia, fet ipie li va |)ermetre Ballet coin d'Oregon, Dreamscape. pany i també ha col·laborat en el treballar amb coreògrafs com Ri¬ dànnbé ha participat en The Phan¬ programa Activate de la BBC i en chard .\lston. (Christopher Bruce, tom of the Opera a Ldimbnrg, vídeos musicals amb Paul Oaken- Siobhan Davies, .Vsbley Page, K MM A 15 It UNTON -Manchester i (Goggle) Estu¬ Viena, Cala .lohann fold i .Martine McCntcheon. Merce Cunningham, Martha Clar¬ dià a la (ientral School of Ballet de Strauss al Debuta al Cran Teatre del Licen. Royal .Albert Hall de ke i (hen Tetley. Entrà a formar Londres i ballà com a solista ami) Fornires, The Mrs. Bradley Mys¬ part del cos de ball d'Adventures el Ballet del Festival de \ iena en teries |)er a la BBC, la pel líenla in .Motion Pictures el IhPt) i va

una RKO 2SI i en gira jtel Regne Unit, durant la gires jtel Regne Unit ballar a FI Hac dels cignes (\\ est i (pial va participar en DI llac dels Ltiropa amb el nnnitatge Musi¬ A U K X 15 0 S E (Tea) Ls formà com a End. Los .Angeles i BBC2) i High¬ cal Goes Dance. ciguës, Coppelia i Treucauous. professional a I'Arts Educational land Fling. Tainl )é ha col·laborat amb la com- Delmta al Cfran Teatre del Licen. School i guanyà la co|)a Dancing 4 ambe lui ballat amb les companyies panvia de dansa Ijad, .\lexander Times. Després de paiticipar en de .Mark Baldwin, David .Massiiig- Rov London Ballet Theatre {Dre¬ muntatges com A Christmas Ca¬ hani, .lereniy .lames i del Covent ams and If ouderlaud i A Midsum¬ rol, Harold i Gateway to Free¬ (hirden. Opéra du Rhin i English mer N U N Z I 0 I. 0 M 15 A 15 I) 0 Night's Dream), Benjamin ((îrace) dom, ingressà al Ballet Creations National Opera. La dos anvs ipie Nascut a es com a ac¬ l.ove Dance Company, Llain .Mc¬ Itàlia, formà de Londres, agrupació amb la treballa amb la Kim Brandstruy Donald [Ballroom Blitz al Royal tor, cantant i Itallarí. Ha bíiliat amb (pial participà en Fairy Doll, Fa Arc Dance Company, amb la ipial Festival la Doorwav bella dor'rnent i Flower Hall) i British (ias Ballet Com|)any. I la aparegut Festiral. ha |)artici|)at en Flegy (2001) i Central, (ial destacar la seva apa¬ en programes de televisió i films l'arnbé ha ballat amb el Wiener Brothers (2002). rició en el film Iris i a diverses com Captain Corelli's Mandolin, Ballet d'heater a Alemanva i Debuta al Cran Teatre del Liceu. |)rodnccions de televisió, com Le.xx, The Generation Game, The Suïssa, Covent (hirden (The AJid- Trigger Happy TI i Tess of the Big Breakfast i The Michael Ball snrnrner .Marriage i Die histige d'l rberrilles. Show. Ln teatre ha |jarticipat en llitwe). Festival de Batigtiano i Debuta al (han Teatre del Licen. Paraíso Moscú a l'Opera .North. Adventures in .Motion Pictures M A 15 Til A W II. DM AN (Assi|)a((le) Cats i llest Side Story al Vi est End {Fl llac dels cignes, en una gira Ls fonnà com a ballarina a la .Nor¬ tie Lonch-es, Chess en tina gira per ])el Regne Unit, temporada al thern School of (Contem|)orary West Dance i Dinamarca, Dick II hittington al End, a Los Angeles i pel·lí¬ completà els seus estudis a UL·(;^ BURNS (Buckaí)oo) Ls- Sadler's Wells de Londres, Aladdin cula). la Loiiflon Contemporarv Dance

tndià a l'Llmhnrst Ballet School a PIvanonth i Jack and the Beans¬ Debuta al Gran Teatre del Liceu. School. Com a menihre de -ti) Per¬

de a est talk a WinJtledon. Candterlev i la Vi Street formance Croup va treballar amb School of Debuta al Gran Teatre Liceu. Dancing. Ha ballat en del coreògrafs com Richard .Vlstoii i

produccions de PEnglish National Ví avne .McGregor. Destaca la seva B I 0 (; B .\ F I K S 107

participació en produccions de dem Sérail, Saul i Béatrice et Be¬

l'Englisli National Ojjera. com Or¬ nedict. Pel (¡ue fa a repertori de TRICIOLE / DAGOLL DAGOM / ANEXA feó ed Euridice, Falstnff Alcina^ concert, ha cantat el Requiem de l'estrena absoluta de The Silrer Mozart, amb direcció de Pinnock Tassie i Syrinx Mariana Gyaluí presenta (amb l'ENO Stu¬ (BBC i Salzburg) i La Hesurezzio- Ballet flamenco dio). Altres compromisos sens in¬ ne, dirigida |)er .McCreesh (Con- clouen Tamerlcmo de l liindel (Ha¬ certgebouw d'.Amsterdam). lle, París i Sadler's \\ ells), Victoria Debuta al C.ranTeatre del Liceu. Mark Le Brocq and Albert (BBC) i The Greek Pas¬ sion (Royal Opera House). Debuta al Gran Teatre del Ticen.

KYL.ANI) ANGEL (Bllggen /

l)iie(s) La seva carrera com a so¬

lista inclou títols com Ballet Co¬ M.AItK LE BKOCy (Bofigart / mique de la Royne (Ginebra), Tardor) Membre de l'escolania Doctor ().v's Experiment (LNO), del St. Catharine de Cambridge, Rodelinda (Amsterdam), Apollo Del 24 de setembre ai 3 de novembre estudià posteriorment a la Roval and Hyacinth (Classical Opera Academv of Music de Londres i Company), Midsummer Night's Mariana més tard entrà a formar part de Dream (Florencia), 5ewe/e (Colò¬ l'English National Opera, on nia),/l/nof/ígí (Karlsruhe), Rada- cantà rols com Paris {Eing misto de lliindel (St. Louis), Or¬ Pineda Priam), Tamino i Monostatos feó de Cluck (Coblença), Sau {Die Zanberflote), Comte Alma- Tomasa de .Vlarazzoli, estrena ab¬ viva (// barbiere di SivigUa), Don soluta de Dou.v Mensonges (Pa¬ Música y Ottavio {Don Gioranni), Cassio lais Carnier de Paris), Selra Mo¬ orquestación {Otello), Narrabotli {Salome), rale de .Monteverdi amb la Manolo Sanlúcar Mikhaïl {Boris Godnnov), direc¬ formació Les Arts Florissants, tor d'escola {La petita guineu as¬ Dido and Eneas (Opéra Conn(|ne Dirección tuta), Basilio {Le nozze di Figaro) de Paris), Venus andAdorus (An¬ Siward Lluís i (estrena absoluta de A vers), Tolorneo (gira [ler 1 Iolan¬ Pasqual Better Place). da) i The Play of Daniel (Tóipiio També ba participat en tenijjorades i Spoleto). d'òpera a Belfast, Carsington, Debuta al (iran Teatre del Liceu. Eestival del Covent Carden i V Cambridge, en produccions com Rvlaiicl An»el Idorneneo, Die Fntführung aus

Generalitat de Catalunya VENTA OE ENTRADAS Departament de Cultura Hotel oficial AjuntsmMtt ServICaixa Institut de „ cultura. 902 33 22 11 servicaixa.com I /JnJaluíii rafaelhoteles LA VANGUARDIA 108 H I o (; H A I I K s I) I o C II A I I I . s 100

CKAI. MK DANBV Llovd Newson. Ha estat (Brag) Estudia reconegti- Ha participat en prodticcions de t; A I E P E A It S 0 \ ((Caroline / Fri- a la da Membre de Boyal Academy of Music de Tlmperi Britànic en TEnglish National Ojtera, Boyal mavera) .Nascuda a Neath, estu¬ Londres i els rols la llista (TI lonorables que ha cantat d'Any Noti. Opera House i Eestival Covent dià al Boyal Northern College of inclouen Benoît Debtita al Gran Teatre del Liceu. {La Bohème), Bo- Garden de Londres i Mid W ales .Music. En la seva carrera ha can¬

stni {Billy Badd), tsar Ivan {Can¬ 0])era. Destaca la seva intervenció tat rols com (iilda {Iligoletto), dide), sagristà {Tosca, a la Scot¬ en cine i televisió: Shakespeare in Dcspina {Gosi fan tiitte), (irctcl tish Opera), i amb l'Englisli Love, JJïves and Daugthers i nna {IliinseI and Grelel), Oscar {l 'n National Opera (on és solista ST EE l}li.EIN(;SEEV (Padfoot) gira de The Massive 1 leads. Tam¬ ballo in maschera), .Musctia {La Gail Pearson Debutà princijial de la com[)anyia): Som- professionalment amb bé ha participat en La història del Bohème), l'ô-as(|uiia {Cavmen), mis {Seniele), Finien {Boris Godn- TOpera North a Mtinic i des soldat al Lowry Centre de .Man¬ Obcrio {Alvina), Naiad {Aviadne

d'aleshores ha actuat al chester. Actualment es dedica nov). Doctor Grenvil {La Travia- Boyal anf Naxos), .Mycya {De la casa ta). Mercuri {L'incoronazione di Ojtera House Govent Garden de també a la docència. dels movts, dc .lanácck), .Nannctta Poppea), Talpa (// tabarro), ca- Londres, English National Opera, Debtita al Gran Teatre del Liceti. {F(dstaff), Fonssctic {Manon), jiellà {Lady Macbeth de Msensk), festivals de Glvndebourne i Batig- noia dc TE.xèrcit dc Salvació

Bostov i Tikhon nano. Ha estat {If drandPeace), coreògraf de pro- {From Morning to Midnight), Pooh-Bah {The Mikado), Bibbing dticcions per a la London Sinfo- .Mary Shelley {Monster), .lano {Je- {Ln ballo in rnaschera) i diversos nietta, Broonihill Opera i Duchy GEKHAKD .M A K TI N (iMiimpo- nnfa), ven del Falcó {Die Fran rols a From Morning to Midnight i Opera de Cornualles, i actualment ker) Estudià a la L niversitat de ohne Schalten), Arbatc {Mitri- Lnhi. 1 la participat en La Travia- és coreògraf resident de la City of -Monfort. on obtingué els Bachelor date), |)rimcra neboda {Peter ta al Covent Garden de Londres, Canterbury Synipbony Orchestra of Arts en Literatura Anglesa i Grimes), Noia flor {Parsifd) i .Ni-

Le nozze di al Marlowe Theatre. Arts nctla Figaro a FOpera Escèniques i desjtrés ingressà {La finta sempUce), pro¬

North i Punch and Del)uta al Gran Teatre del Liceu. a la Northern School of Contem¬ Judy al Music duccions (pic ban estat represen¬ Theatre de Gal les. porary Dance. tades a TEnglish .National Ope¬ Debuta al Gran Teatre del Liceti. Ha ballat amb la Phoeni.x Dance ra, Vi elsh -National 0|)era, Boval Company i ha participat en Don Opera House Govent (iarden de DAVID A. .¡OIIN (Hcalyoon) Nas¬ Giovanni (Covent Garden), el Londres, Scottish Opera, Opéra cut a Gables, ingressà a la Con¬ musical Yaricle and Inkle (Eesti¬ de La Bastille de Fan's, Festival DIANA PAYNE- .M VEHS (Ban¬ temporary Dance School de Lon¬ val Edinibttrg Eringe) i Dick Glytidehourne, Théâtre du (ihâte- shee) Ha estat ballarina professio¬ dres i hi aconseguí el Bachelor of Whittington (York). let de Faris, Nancy, Bnxton, Zu¬ nal des de 1950 i ara ha recuperat Arts en Dansa Contemporània i en 1 la col·laborat en videos musicals de ric, Montreal i Foissy. un antic vincle amb la Companyia Coreografia. Ha ballat amb les Lionel Bichie i Eternal, ha ballat La seva carrera inclou també el con¬ de TEnglish National Opera, ha¬ formacions tD, Eltiid State Dan¬ amb Shoua Ama i Shaggy i també cert i el recital i ha cantat amh la vent estat membre fundadora tlel cers, Scottish Dance Theatre, Ko- ha participat en el Celebrate London Symphony Orchestra, Ballet de TENO. Ha treballat per kona Dance i 112 Dance. També South Africa, on ballà per a Nel¬ Filharmònica de Viena i Or(|ues- al Ballet Banibert Mercury Thea¬ va prendre part en el projecte de son Mandela. tra de Garnhra d'Escòciti. tre a Nothing Hill Gate i ha col·la¬ dansa Babel Index de la Llibreria 1 Debuta al Gran Teatre del Liceti. Debuta al (irati 'Teatre del Liceu. borat amb Matthew Hawkins i Britànica. I B I o (; B A F I K s , 111

C H K I S T O P II E l{ ,¡ O S E V (Diok / El seu repertori inclou: Ee nozze di Duels / Esliu) Estudia al Conser¬ Eigaro, Cosí fan tutte. El castell vatori (le Queensland i «jiianyà dos de Barbablara, Eidelio, .1 Mid¬ premis en el Concurs de Cant summer Night's Dream, Don Cio- d'Austràlia. Com a membre inte- ranni. Rigoletto, La Bohème, Il ri- gtrant del Programa de .loves Artis¬ torno d'l lisse, ¡ai finta semplice i tes de l'Òpera d'Austràlia, ha can¬ La gazza ladra de \'ilahella. lia tat rols com Oheron [A Midsummer cantat al Festival de Salzburg i al Christoplier Josey Night's üream) i Orl'eo [Orfeo ed Maggio Musicítle Florentino i a les Euridice). ò|)eres de Brussel·les, Amsterdam, .'\ltres compromisos l'han dut a parti¬ Lisboa, París i Tel Aviv. Cal des¬

cipar en |)roduccions com A Mid¬ tacar la seva |)articipaci(') en l'es- summer Night's Dream (Opera de trena absoluta de .Mr. Emmel Sydney i Opera North), L'incoro- takes a JValk de Peter Ma.xwell nazione di Eoppea, Giulio Cesare Davies. i Riualdo (Ópera de Sydney), Die Debuta al Gran Teatre del Liceu. Fledermaus (Perth), Orlando de Handel (Perth i Musikwerkstadt de Viena), Partenope (Gottingen) i Rinaido (New York City Opera). TOBV SI Al EO HI)-.\ 1.1, EN (Hen¬ Quant a repertori de concert, ha can¬ ry) Estudià al Royal Northern Go-

tat El Messies de 1 lándel, Elamma llege of Music atnb una beca de la Jonathan Best Elamma de Nicholas Lens, Venus Fundació Peter Moores. Després Le and Adonis i Oda al de Santa d'haver ponemos al volante del coche de sus sueños dia guanyat els premis Vi ebs- Cecilia. ter Bo(jth i Anne Ziegler, cantà en Dehuta al Gran Teatre del Liceu. Le nozze di Figaro, Die Zauberfló- te, Werther, La Bohème, i Jennfa. Gontinuà la seva carrera professional tot participant en ]u'oduccions com L'incoronazione di Pof)pea, II barbiere di Siriglia, Un ballo in maschera i The Palace in the Sky (ENO), Cos'l fan tntte (Festival d'Ais de Provença), IIpomo d'oro DBEAH^fCARS (Batignano), La Bohème (Bregenz El primer centro muitimorca especializado en Goma Alto (Nuevas y Seminuevos) i Holland Park de Londres), Polli- cino de Hans W erner Henze (Fes- AUDI • BMW • CADILLAC • JAGUAR • GMC • LINCOLN • MERCEDE S • P O R H E

Financiación • Garantía • Recambios y Accesorios USA • Consúltenos (Mercedes y BMW, entrega inmediata)

Gran Vía 314 (¡unto Pl. España] Barcelona • Tel 93 289 28 00 • Fox 93 426 08 22 • [email protected] • www.dreamcars.es 11.-5

Concertino Violoncels Timbals tival (le escoles de dansa ORCHESTRA OF ENGLISH Bergen), Rigoletto i king d'.Anglaterra. Barry GRIEEITHS QBE John CHILLINCWORTH William LOCKHART NATIONAL OPERA Arthur de Purceil. Dehuta al Gran Teatre del Liceu. Dayid NEM BY Caroline COUGH També s'ha iiitrodu'ít en el món de la \ iolins primers Dayid PERKS Clayicèmbal televisió i ha participat en Trouble .Margaret ROSEBERRV Matthew MORULA Carol IRBY in Tahiti (BBC) i Friday \ight is Jeremy .ALLEN Contrabaix FEA15GHLS O'CONCHLTR Music \ight. ^ a realitzar una gira (John) Simon J ACKSON Angela SCHOI lELD Gerència Or(|uestra ami) la Welsh National Opera en Estudià literatura anglesa i euro¬ Jaequi MILES Ian Brignall la cantà els Rec/niem pea al Magdalen College d'Oxford (jiial de Fan- Tiorba / Guitarra barroca ré i Mozart. La Creació de i es formà com a ballarí a la Lon¬ Haydn Violins segons Dawn JOHNSTON Afinador ciayicèmbui Elizabeth-Anne NEIL i Missa en Si menor de Bach. don Contemporary Dance School. Brian .MeCAR FID Susan CARVEL 1 la actual amh formacions i compa- Aquesta temporada forma part del Hugh DAVIES Viola de gamba Programa .[erwood de Joves Can¬ nvies com Adventtires in .Motion Jonathan NEWTON Mark CALDEE Portadors ()r(|uestra Claire-Louise SANKEY Peter HOLLA.MAN tants de ITAiglish National Opera. Pictures, Claire Russ Ensemble, Louise THACKER Colin CRITCHLEY -Mooncalf Dance Del)uta al Cran Teatre del Liceu. Theatre, New Flautes i |)iccolos Balance Dance, David Massing- Alan BAKER Violes Helen ROCHELLE ham Dance i .Arc Dance, amh la John BREARLEY (pial ha col·laborat a més com a John JEZARD William CLARK Oboès 15 K 15 N A I) E T T F. I G 1.1 C 11 (Janet) assistent de coreografia. Les seves Esther MILLION Andrew CAUTHERY Estudià a la London Contempo- coreografies s'han presentat a Es- Helen POWELL rarv Dance School i exercí d'assis¬ panva, Irlanda, Anglaterra i els

tent de Jane Països Baixos. Dudley ahans de con- Fagot timiar la seva carrera de hallarina. L'anv 2000 fou coreògraf permanent Brian WIGHT.MAN

Els darrers vint anvs ha trehallat de rinstitute for Choreography

ami) formacions com Arc Dance and Dance de Cork i el 2001 creà Trompetes naturals .Michael LAIRD Company, Tanztheater de up- la seva pròpia companyia, Corp .Michael HARRISON pert al, Siohlian Davies, London Feasa. Contemporary Dance Theatre, Debuta al Cran Teatre del Licen. .\letta Collins Dance Company i Fahulotis Beast Dance Theatre

d'lrlanda. Ha col·laborat en pel·lí¬

cules per al Canal 4 de la BBC i en òpera per a FEnglish National Opera. Opera North de Leeds. Ro- val Opera House de Londres i \ laamse Opera. Compagina la seva carrera professio¬

nal amh la docència en diferents Tenors cor de english iieavan Richard CARTMALE national opera íxiíí; |,l,„gess-james Roberto LEGERE Fiona LOUISE CAMPBELL Philip DAtiGETT Una CARLIN Brian DEAN Uyn COOK David DYER Amanda EVANS Geraint IIVLTON Christine THOMPSON Peter KERR Graeme LAUREN Garry SUTCLIEFE Mezzo-sojiranos Morag BOVLE Deborah DAVISON Baixos Karen IOSTEH David GAMPBELL Ann GALL Gordon JACK Suzanne .lOVCE Peter KESTNER Sara McGUINNESS Richard MITCHELL Louise OWEN David PORTER-THOMAS Andante. nLLegro. vLvace. Jane POWELL Christopher SPEIGHT TÚ decides cono Quieres dirigir tu vida. Andrew TINKLER Trevor VAUGHAN Henry WALKER

Gerència Cor Charles KRAUS

Interpreta la vida a tu manera. Diferénciate del resto y crea tu propio estilo. Siéntate al volante de un Lexus RX300. Déjate llevar por la belleza de su diseño, por su completo equipamiento y, claro está, por toda

la fuerza su motor en una de Confia máquina absolutamente perfecta, con los últimos avances en materia de seguridad, además de 6 años de garantía* y 3 de mantenimiento gratuito. Descubre una nueva forma de expresarte.

Ía nos en españa Lexus Mecenas del (iran Teatre del Lieeu © www.mundolexus.com

.años de I garantía Infornaclón/prueba: 902 300 503 * Servicios exclusivos de la Red de Centros Autorizados Lexus en Península y Baleares. 116 ii:

S'iiiclou una selecció de les versions Lorraine Hunt (N), Gatherine Pierard F] n regí s trament s Pròximes íntegres. Els personatges principals (M), Howard Crook (P), Mark Pad- funcions Requiem d'l lector Berlioz (identificats segons apareixen en el more (Ph), David Wilson-Johnson llibret original) són esmentats en (S). The Schiitz Choir of London i Solista: Charles Workman, tetwr l'ordre següent : Nit (N), Misteri (M), London Classical Players. Dir.: Roger Phoebus (P), Poeta borratxo (Pb), Norrington. EMI, 1993 (CD) Orqtiestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del 1 Jceti Son (S). A contintiació l'orqtiestra, Goro de la Gomunidad de .Madrid el cor, el director musical, el director Barbara Bonney (N), Elisabeth von Director d'escena, si s'escau, el segell dis¬ Magnus (M), Laurence Dick (P), d'orquestra: Rafael Frühheek de Burgos cogràfic i l'any del enregistrament. Michael Chance (Pb), Robert Holl

(S). Cor Arnold Sclionberg i Con- Dissabte, 21 de setembre, 20.30 h. torn G

centus Musicus Wien. Dir.: Nikolaus Diumenge, 22 de setembre, 17.00 h. torn T

Versions en disc Harnoncourt. Teldec, 1994 (CD.)

.lennifer \A"VTan (N), Marv \\ ells (M), Ballet Giilbenkian Peter Pears (P), Owen Brannigan \ ersió en video See blue trough (Pb), .lolm Shirley-Quick (S). Am- Goreografia: Didy Veldinan .Música: .Alfred Sehnittke brosian Opera Cliortis i English Yvonne Kennv (Titania), Thomas , Gomposició i arranjaments de la música original: Paul Kendall Chamber Orchestra. Dir.: Benjamin Handle (Oberon), Richard van Allan Escenografia i vestuari: Stijn Celis Britten. Decca. 1971 (CD) (Rei Theseus), Jonathan Best (Pb). Il·luminació: Ben Ormerod Cor i Orquestra de l'Eiiglish Natio¬ Charmes (estrena) 1 lonor Sheppard (N), Jean Knibbs (M), nal Opera. Dir. musical: Nicholas Coreografia: Cese Gelabert Neil Jenkins (P), Nonnan Piatt (Pb), Kok. Dir. d'escena: David Poimtney. Música: Frederic Alompou .Maurice Bevan (S). Deller Consort Arthaus, 1995 (DVD) Escenografia: Jon Berrondo Vestuari: Lydia Azzopardi London. Dir.: Alfred Deller. Har¬ (Els personatges principals esmentats Il·luminació: Samantha Lee monia Mundi, 1972 (CD) corresponen a l'adaptació drama- Piano: Bárbara Doria túrgica realitzada per David Potint- Cantata Eiddwen Ilarrhy (N), Jennifer Smith ney) Coreografia: Mauro Bignozetti (.M), Wvnford Evans (P), Geoffrev Ylúsica: Cançons tradicionals na¡)olitanes Vestuari: Helena Medeiros Hill .Martin (Pb), Stephen Varcoe Il·luminació: (iarlos Cerri (S). The English Baroqtie Soloists. Solistes: Enza Prestía. Enza Pagliara. Dir.: John Eliot Gardiner. Archiv, Cristina Vetrone i Lorella .Monti 1981(GD)

Dijous, 26 de setembre, 20.30 h. torn G Nancy .Argenta (N), Lynne Dawson Divendres, 27 de setembre, 20.30 h. torn H Dissabte, 28 de 17.00 h. torn F (.M), Thomas Handle (P). Les Arts setembre, Dissabte, 28 de setembre, 21.30 h. torn G Elorissants. Dir.: \X illiani Ghristie. Ditimenge, 29 de setembre, 17.00 h. torn T Harmonia Mtmdi. 1989 (GD) Dilluns, 30 de setembre, 20.30 h, torn B p « ù \ I M K s F i .\ C I 0 N s 1

Concert Peter Seiffert i Petra-Maria Schnitzer Ariadne auf Naxos de Richard Strauss

Hichard Wagner; Fragments i àries de Rienzi, Lohengrin, Tannhauser i Die Walkïre Atlrianne Pieczonka / lleike Gierhardt. Kdita Gruberova / (iarl Maria von Weber: Fragments i àries de Der Freischiitz .Milagros Poltlador, Heidi Brunner / Mary Phillips, Ludwig von Beethoven: Fragments i àries de Fidelio Robert Dean Smith / John Morton Murray, Wolfgang Brendel, Melinut Berger, Wojeiek Drabowicz / Phili|) Ciitlip, Solistes: Petra-Maria Sehnitzer, soprano Francisco Vas / Marcel Reijans, Simón Orfila, Jordi Casanova, Peter Seiffert, tenor Josep Fado, Steven Cole, Vincenç Esteve Corbacho, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Celestino Varela, Mariola Cantarero, Itxaro .Ment.vaka i Heather Buck. Director d'orquestra: Sebastian Weigle Orquestra Simfonia i Cor del Gran Teatre del Liceu

Dijous, 3 d'octubre, 20.30 h, torn B Direcció musical: Friedrich Haider Direcció d'escena: Uwe Eric Laufenherg Escenografia: Tobias I loheisei Vestuari: Jessica Karge Recital Teresa Berganza i II luminació: Wolfgang Còhhel Cecilia Lavilla Berganza Coreografia: Agnes Moyses Producció: Théâtre de l^a Monnaie (Brussel·les) Obres de Monteverdi, llándel, Paisiello, llaydn, Mozart, .Mendelssohn, Gounod, .Massenet, Dvórak i Donizetti. Dissabte, 19 d'octidíre, 20.30 li, torn C Solistes: Cecilia I.avilla Berganza. soprano Dimecres, 23 d'octubre, 20.30 li. torn D Teresa Berganza. mezzosoprano Diumenge, 27 d'octubre, 17.00 li, torn T Piano: Juan Antonio Alvarez Parejo Dijous, 31 d'octubre, 20.030 li, torn B Dilluns, 4 de novembre, 20.30 h, torn II Dimecres, 6 de novembre, 20.30 li Dijous, 17 d'octubre, 20.30 h Divendres, 8 de novembre, 20.30 h, torn E Diumenge, 10 de novembre, 18.00 h, torn F Dimarts, 12 de novembre, 20.30 h, torn A English / Français

cnf» im-v y mi- fff T-Jj lísc 1; ft .if ' r. Gm a 3E

(lOOHDINACIÓ: .ll AN CaHI.OS Ol.lVARES.

Diiikcció D aur I nissENV chàkic: .losEE> Baca Associats. PliCIMI'RKSSIÓ: Sl'SANA HOUIIÍCIEZ, QlTNTANA, S.I.. Impressió: icoi.. S.A. D.L. B-31.509-2002

Pl HI.ICn.at: .AllT-do/PltENSAS] TaM S.L. Fotocraeies Prooicció: Bli.l. Raeeerty.

1mATC.es MIMATI RA: procedents del dvd diricit l'Ell BaRRIE (FaMN EDITAT PER ArTIIAI S .\IuS1K.

(^oherta: FoTOMI ntatje a partir de fotocraeies de Bld. BaI fertv. Tradccció: Avenç,;. T(;S. Nadia Drandov, .Iacqi ei.ine IIai.e. Ei.isa Camp.m.ajó. t s 0 I 1 s n 12;t

KNín.lSII VKKSION PAHTONK .Mortals CIA' for hel[). reseñe Finalh. in The disgust, he brings Fiighth Masque: A TIIFATRICAL Mid.tunnner .Xiglil's Dream. them. and transform the to a Obéron s jiroceeding close bv Cihinese wedding TMRFAI) TO THE and Pnrcell s musical num¬ Tiiunia and Ohcroii Obéron s dark and threaten¬ (|iiarn'l climbing into his coffin. Land MUSICAL bers SEQUENCE essentially made iiji over llie lialian Hoy. ing forest into a more relax¬ Oberon continues to make masijues which came at the •\ <:roii|) of Moríais decide to ing environment, where PART niRKF with mischief ahandon, and «Peojile are wrong when ends of acts of the jilav. leave llie lowii. and lose Titania bills them into a erects an elaborate Lhitiese Siiy that ojiera is not w hat it Sometimes the musical llieir wav in Oheron s forest. delieions slumber. Bnggen Olieron releases Titiinia and PP fanta.sy in whieh he contin¬ used to he. It is what it used uumbers hore some relation 1 liev are has. her court from the teni|)orarilv res¬ however, infiltrated her drug. ues to to w jiersecute his cap¬ be. That is hat is wrong to the jirogress of the jilav. cued court, lie admits Obéron s l)y Titania s fairies, Realizing that she has tives, and lures the Mortals with it» Noel Cowanl. sometimes not. The final and lulled into delicious humuliated a Fairies, and they drug Tita¬ herself with into a mockerx' of marriage. Masijne sjiectaciilary trans- sininlter. Olieron s |nirsnes his niti Fairies with the magic donkey. Titania nonetheless Titania bursts in. is and It refreshing, therefore, jiort us to (!hiua. for retains flower. Buck captures her so to ((iiarrel by drnjiginn; Titania, the dignity, and Oberon is abashed by the go back three hundred instance, which readers will her court, and the Mortals, Indian Boy. sends the .Mortals away to dejjth of her fnrv that he years and discover that not recall as jitirt of the jiloi who all he spend a very dis- properlv married. Left surrenders the Indian Bov. ojiera could be something of the Dream. I iifortmiate- tiirhin<; night as a result, lie The Fif'ih alone, she r* p Masque: grieves for the unimaginahly different. ly. the bowdlerized text is takes Oheron s advantage of their wreckage marriage. The Ninth score Bevenge of her Masque: PurcelFs for The ¡ill too close to Shakesjieare confusion to capture the I tider the influence of the Olieron, however, eontinues .Marriage and Reconciliation Fairy Queen is a brilliiint to remind us forcefully of Indian to make nn.sehief Boy. dritg. Titiuiia. her court and by staging Titania s Fairies trv to succession of songs, dances its inferioritv. d ou iiiav the Mortals a il mock ex|)erience marriage at his make amends hv having the and ortdiestral numbers remember-«I have never Tlie First Wonderful (ihiuese \X Masi|iic: night of bizarre, humilialing etlding Mortals which are jirojierlv married, by turns atnio- found / By ( )b.servation. nor rite Fairy Qnarrell and |ierverse desires, Land. In a rage. and towering attemjit to ronse sjiheric. jioignant. erotie. by I listory / That lovers run Oheron and Titaniti observed with Titania (jiiarrel voyeuristic destroys this latest Hymen, the (iod of Mar¬ witty, and grandly ceremo¬ a smooth and even course» over the Indian Bov. Their folly, and is snffi- glee by Olieron and his Oheron riage, from his coffin. He nial. This riidily inventite heiug somewhat more jiithi- is entourage. to surren¬ fight enthusiastically ciently chastened e.xjiiaius that the institution setjueiice of music flows in ly exjiresses by Shake¬ taken tip der the Indian Bov. of a by their retinites. marriage has fallen into glittering stre;un without sjieare. and thronghout the Titatiia's fairies I>AR1^ TWO attemjit to such as disrejiiite that he no any ajijuirent draniatie effect is irritating as The Second rouse I Ivnien to Mas(|ue: jierform the longer wishes to jierform logic, develojimenl of char¬ hearing a familiar jiiece of The Town is It the or «King' Theseus» eighti¬ weddig ceremony, but he is ceremony. The Fairies acter other jionderous iiinsic constantly jinnclnat- The Fairies' eth too ([iiarrel eontin- birthday, and to his disgusted with the state urge him to observe Oheron rationale, lint simjily under ed hv wrong notes. nes to reverberate intetise of the iustitiitioii of mar¬ reconciled to and he through disgust his vulgar Titania the inijietus of its own Liickilv. none of this mat¬ the and regitnented world of the grasping relations have riage. Only when he wit¬ agrees to jiroceed. in.spiration. 'Fliis seemed to ters as the music works jier- town, where nesses the reconciliation of «King» Thesens staged a snrjiri.se jiarty. He ns a marvelloits opjiortunitv fectly well without text. is Titania and Olieron does he holding a Board Meeting. prefers to retire with dignity to make a dramatic enter¬ W hut it needed was a storv- His into his coffin. |)nritanical regime is too agree to jiroceed. jiermitting tainment in song, dance lioard which would give a sedate for a all the gronj) of Mor¬ jiartieipants to join in and image, which altenijit- theatrical thread to the tals who Dl\ FRTFMENTO the final Chaconne. ed to long to escajie to do justice to Purcell's musical setjueiice. and «some lonely |ilace». Fhey score with the same sjiirit of would helji to determine are The Sixth The Seventh ex|>osed. anil driven ont Masque: The Masque: careless and exuberant who sang and danced what. of the town. Titania awakes Birthday of a curmudgeon inventioti. .Vs there are fifty-nitie sejia- is Vi e resume It «King" Theseus» eighti¬ exactly w here rate nunihers. this was The Third eth Part One ended. Olieron Masque: hirthday, and his exten¬ 0 Showes! Showes! (jiiite a eouijilex task. Obéron s I'orest sive. hastilv administers the anti¬ sycojihantic and greedy .Mighty Showes! Fhe basic jiremise was to riie e.xiled Mortals are lost family have jjrejtared a snr- dote, and Titania awakes to The Elotjuence of Mastjuesl retaiti the music and snug in Obéron s forest, and ter¬ the realizatioti of what has jirise Birthday Party, for What need of Prose!'' Ben text exactly as Pnrcell wrote rorized by this entourage. which various family mem¬ liajijiened during the night. .lonson. it, and to create with them bers have jirepared their She restores the .Mortals to a kind of shadow of the The Fourth .Masque: jiarty jiieces. Theseus, how¬ some setnblance of normali- The original Faiiy Queen themes of .1 .Mid.summer Titania s Forest ever. dislikes tv hiilhdays. ami and, left alone, gives consisted of a bowdlerized -Xig/il's Dream, or at least Titania s Fairies hear the likes his family even less. exjiression to her grief. text of Shakesjieare's .d jiart of it. Vi e have there- fore Titania And Olteron as PREMIERE FRANÇAIS VERSION PARTIE (Quatrième masque: iiduliitrice lui ;i (trganisé une tlie |)rinri[)al singing roles, le bois de Titania fête snr(trise d'anniversaire, and i^ncl< and Indian Hovs Titatiia et Olieron luttent Ees fées de Titania enten¬ (tii (tlusienrs membres de la as tlie |)rinri|)al dancers. pour rEnfant Indien, dent les appels au secours famille (tnt (trt'qtaré divers Tlie (|narrei over tiie Indian l u groupe de mortels décide des mortels. Elles les sauvent mtmént. (àqtendant The.seus iJov itecoincs I lie mainspring d abandonner la ville et se et transforment le bois n aime (tas les anniversaires of tlie plot. We also created perdent dans les bois d'Obe- sombre et menatjant (TObe¬ et ses (tarents encttre m(tin>. a group of .Mortals w hose ron. Les fées de Titania les ron en un endroit (dus Einalement ennuyé, il met alartiiing and confusing sauvent temporellemeiit et agréable, oit Titania les ber¬ fin à lit célébratittn et se réftt- aniorons e.xperiences «iti the les bercent de leurs chatits. ce jus(|u à ce (¡n ils tombent git dans sa ntmbe. forest» mirror that aspect of jtisqti à ce ijtt'ils s'endorment dans un sommeil [trofond. the play, thottgh withotit doucement. Olieron |)our.suit Ce[)endant Buggen s est in¬ attempting [irccisely to la disptite et drogtte Titania, filtré dans la cotir de la reine. TROISIEME PAR TIE match Shakespeare s char¬ sa cour et les mortels (|tii, à Il laisse entrer les fées (TObe¬ acters. There are no la suite de (juoi, ces derniers ron (|ui droguent les fées de Oberttn libère Titania et sa .VIechanicals. lutt the singers vivent une tiuit plus intjuié- Titania à l'aide de la fleur cttttr des effets de la drttgue. and dancers who make up tante. Olieron |irofite de la magi(|ue. Puck ca[)ture TEn- Titania s'a(tcr(;(tit ((u'elle the followers of Olieron and confusion pour ca|iturer fant Indien. s'est humiliée en étant avec Titania give range and l'Enfant Indien. un âne. Tttulehtis elle (tréser- diversity to the cast. Cinquième masque: ve sa dignité. Tdle (trend The middle part, «The Premier masque: la vengence (TOberon (•(tiigé des iiKtrtels. afin ((u'ils Birthday», hecomes a diver- la di.s[)ute des fées. Sous les effets de ht drogue. (tuissent se marier c(trrecte- tissement in parenthesis so Olieron et Titania luttent Titania, sa cour et les mor¬ ment. Enfin seule, elle .se la¬ to peak -sotiie thing which potir TEiifant Indien. Eetirs tels (tassent une nuit (tleine mente de Ti'chec de s(tn ma¬ the masqtie structure readily cortèges s ttnissent à la dis¬ de désirs extravagants, (ter- riage. permits— hut as it is difficult pute avec etithousiasme. vers et huniilliants. tandis NéamiKtins. Oberttn cttiiti- to celebrate Oiieron's hirth- ((ii'Oberon et son cortège les ntie à créer des difficultés et dav in the middle of a vio¬ Deuxième masque: (tbservent avec satisfaction. itrgani.se une (tarttdie de ma¬ lent marital (¡tiarrel. this has la ville riage dans s(tn .Merveilleux become Thesetis's birthday La disptite des fées se |)our- Pavs Chimtis des .Maritiges. instead, and his character suit, répercutant dans le DEUXIEME PARTIE Très irrin'-e. Titania met fin à thus fortiis a slender link monde strictement organisé cette dernière fttlie. Oberttn between the three parts. de la ville, oit le «roi» The¬ Le "roi" Theseus fête ses est suffisiimment écbandé seus célèbre une rétmion du ((uatre-vingts ans.- Ses vul¬ (tour lui cé(l(>r I Enfant In¬ DWII) PdCNTNKV Conseil. Son régime |ittrituin gaires et ambitieux (tarents dien. est tro|) sérieux [lOtir un lui (tilt (tré(taré une fête snr- Les fées de Titania tentent grou|ie de mortels (|tii dési¬ (tri.se: ce (¡ni le rt'qtttgne (trtt- de réveiller llimenett afin rent fuir vers un "lieu solitai¬ fondément. 11 (tréfère se reti¬ ((u'il (ttiisse fêter la cérétntt- re". Lorstpi'ils sont décou¬ rer dignement dans sa nie nu(ttiale. mais ce dernier verts, on les expulse de la tombe. ne su(t(t(trte (tas l'institution ville. du mariage. Pttiir le .seul lait DIVERTIMENTO d être le témttin de lit récttii-

'Troisième mast|ue: ciliatittn (TOberttn et de Tita¬ le bois (TOberon Sixième masque: nia, Himeneo a le drttit de Les mortels exiliés se fierdent l'anniversaire d tm rttnchttn- (iartici(ter à la cérémttnie. dans le bois (TOberon et neiir (termettant ainsi ((ue tttns leurs cortèges les terrifient. Le «roi» Theseus fête ses s Unissent à la chacttnne fi¬ ((uatre-vingts ans. Son im¬ nale. mense famille ambicieuse et UN m. riIKÂTHAI. Se|)fièiiie iiiasque: L'éloquence des mastpies! S. portionner le fil théâtral à la mas(]ue. Toutefois, étant Tiiunia se réveille POUR LA SKANUK .MUSI- (|uoi sert la prose?» Ben .Ion- sé(]uence musicale et contri¬ dotmé la diffictilté jtottr fêter Nous [loiirsiiivoiis exaete- UAIJ: son. buer à déterminer (|tti devait l anniversaire d'Oberoti du¬ nienl au poiiil oíi la |)reiiiiè- La version originale de cbanter (piel thème et (pti rant title violente dispute de re partie eoiieliit. Olieron The fain- Queen était ins¡ii- devait dan.ser (|ttel tôle. Puis- mariage, cet anniversaire (lislril)iie rapideriieiit I anti¬ «Beattcott|) se trompent lors- rée du texte ¡ittrgé dans Le (¡11 il existe r>') numéros dif¬ s est converti en celui de Te- dote. l'itania se réveille et une (pi ils affirment (|tte I opéra rêve (1 nuit d été de Sha¬ férents. il est plutift (|U(>.stion seo. caractérisant ainsi ce ■s n est d nue tâche assez a¡)i't\oit de ee (jtii s est plus ce tpi il était. kespeare. tandis (|ue les nu¬ complexe. personnage en une sinqtle [lassé durant la nitit. L"o])éra est en réalité ce méros musicaux de Purcell La itrémisse de base était union entre les trois parties. (jtt'il a toujours été. Telle e.st formaient masipies et celle de maintenir la mu- Iliiiüèiiie la mus(|ue: question». .Noel (ioward. étaient rejtrésentés à la fin sicpie et le texte chanté exac¬ 1)1111) l'Ol NTM I le Pays Oliitiois des Mariapes des actes de l'oettvre. (!es tement comme l'écrivait d ( )l)eron Par con.sé(|ttent. il est inté¬ numéros musicaux étaient Purcell et de créer ainsi une Olieron se eotitiiitte jovettse- ressant de reporter à trois parfois en relation avec le certaine ressemblance des tnetit à provo(pter des pro- cents ans en arrière et de dé¬ déronlement de l'oeuvre et thèmes de Le ivve d tine nuit

Itlètnes. Il crée titie fantaisie couvrir en autres d tout au en (pte l'opéra (louvait d occasions, ne été. moins, par¬ eliitioise élaliorée. oit il ("tre incrovablement diffé¬ l étaient pas. Le mas(]ue fi¬ tie. Par consé(¡nent. nous de¬ poursuit ses prisotitiiers et rent. La [lartition de Pttrcell nal. par exemple, nous vions situer OIku'oii et Tita¬ tronipe les tnortels à l'aide |)our The Faiiy Queen est transporta S])ectaculaire- nia comme les rôles d line une parodie de niaria<;e. brillante succession de ment en Chine, cho.se que les principaux chantés et Puck Fitatiia a|)paraît datis ee chansons, de danses et de lecteurs ne se souviendront et I Liifant Indien comme les seétiiirio et Oheroti se trouve pièces pour orchestre alter¬ pas comme faisant jiartie de [tremiers danseurs. La dis¬ telletnetit einharrassé |iar nativement d ambiance, l argument de Rêve. Mal- pute pour rk'.nfant Indien se l intensité de la colère de Ti- d émotion, d érotisme, d in¬ heiirensement. le texte ex¬ transforme en fil central de tatiia