(iran l'eatre del Liceu Temporada 2002-2003 [ O Fundació Gran Teatre del Licen Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Conseil de Mecenatge The Fairy Queen {La reina de les fades) «Seiniòpera» [Masciues] en cinc actes. (En aquesta producció de l'ENO, ordenada en tres parts i noxi masque Llibret anònim, suposadament escrit per Elkanali Settle, basat en A Midsummer Night 's Dream de William Shakespeare. .Música de Henry Pnrcell. Ada[)tació de David Ponntnev Estrena al Gran Teatre del Licen Dilluns, 9 de setembre de 2002, 20.30 h, torn 11 Dimarts, 10 de setembre de 2002, 20.30 h, torn D Dijous, 12 de setembre de 2002, 20.30 h, torn B Divendres, 13 de setembre de 2002, 20.30 h, torn E Dissabte, l4 de setembre de 2002, 20.30 h, torn G Diumenge, 15 de setembre de 2002, 17.00 h, torn T Dilluns, 16 de setembre de 2002, 20.30 h. torn k Dimarts, 17 de setembre de 2002, 20.30 h *Të(elunim "la Caixa" Banesto Fundació BDVA BancSabadeU CAIXA CATALUNYA 4Í^ Santander CREDIT I FUNDACIÓ llom. Central Hispano SUISSE I mntertnur deyjuan de Barcelona gasN^ural EB ÊBERiAÊà n fecsaendesa us fa* ^ BANt^XA G r u p Set protagonistes. tFundacj_< (^l-EXLJS Ttltvisió d* Catalunya artKB Grupo (^Planeta ® TOYOTA MPG CANAL+ SIEMENS MEDIA PUNNING GROUP DRAGADOS SPAIN-TIR* ACCENTURE - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL PROOESFARMA - ASEPEYO AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS • MASRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - CÓBEGA - FUNDACIÓN CÓCA-CÓLA ESPAÑA - CÓPCISA CORPORACIÓN J. URIACH - DAMM - DANONE - DOM PÉRIGNON ■ MOËT CHANDON EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERROVIAL INMOBILIARIA • FUNDACIÓ PUIG FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - GRAFOS - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA GRUP SABA - GRUPO VITA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDRA LABORATORIOS INIBSA - MERUSA - MICROSOFT IBÉRICA • MIELE - MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE - MUSINI - PANRICO - PEUGEOT ESPAÑA • PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS, COMPAÑÍA EDITORIAL SARA LEE - SOLVAY IBÉRICA - UTE • EMTE ■ SULZER • AGELECTRIC - VISA ESPAÑA Per a informació sobre el programa Ij Fundació Gran Teatre del Licen de Mecenatge i de col·laboració Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, empresarial, adreceu-vos ai telèfon Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, 93 485 99 25 o a i'e-maii Societat del Gran Teatre del Liceu i Conseil de Mecenatge [email protected] index 9 Repartiment 14 Resum argumentai 48 Un fil teatral per a la seqüència musical 54 El teatre de masques. Una exploració de la forma i la imaginació 68 Un efímer somni d'eslin 92 Biografies 116 Enregistraments 117 Pròximes funcions 121 English / Français 129 Textos The Fairy Queen Titania Joan Kodjiors Eluda Kicliardson (13 i lb de setembre) El noi indi Arthur Pita Oberon Tom Handle i'nck Nikolas Kal'etzakis Theseus / l·lvmen. nn semidéu Mark Kiehardson Les fades de Titania Tanterabogus Garolyn Sampson Trash Mary Nelson Goggie Emma Briinton Bnckaboo Eiiey Burns Grace, dama d'honor Nunzio Lombardo Andfavonr, dama ddionor Ashley Bain Tea, majordom Alex Bose Andtoast, majordom Lee Boggess Caseybeesy, cortesà Jane Powell Ohbeve, cortesà Sara MeGuinness I'hnbeye, cortesà Ghristo|)her S|)eight Isav, cortesà (Jarry Suteliffe Isayisay, cortesà Andrew Tinkler Goodnessgraciousnie, cortesà David Dyer Ees fades d'Oberon Assipattle Martha ildman Boggart Mark Le Broeq Buggen Ryland Angel Brag Graeme Danby Banshee Diana Payne-Myers Padfoot Stee Billingsley 1 lealycon David A. John Mnmpoker Gerrard Martin Els mortals Caroline Gail Pearson Dick Gliristopher Josey Poeta borratxo Jonathan Best I lenrv Toby Stafford-Allen Janet Bernadette Ifîlieh John Fearjihus O'Conehiiir Divertimento (Segona part, masque Vl) ORQUESTRA 1 COR DE L'ENC,LIS11 N.ATIO.NAL OPERA «Rei» Theseus Mark Richardson Assistent de la direcció musical .Anthony Legge L'organitzadora de la festa Carolyn Sampson Direcció del cor .Matthew .Morley Els Duets Christopher Josey Concertino Barry (Griffiths Ryland Angel Assistents musicals .Martin Pacey Piioebus .Mary Nelson .Matthew .Morlev Primavera Cai! Pearson Estiu Christopher Josey Continu Tardor .Mark Le Broeq Clavicèmbal .Matthew .Morley Viola de gamba .Mark Caudle Direcció musical Paid Daniel Tiorba / guitarra barroca Dawn Johnston Direcció d'escena David Pountney Realitzada per Quinny Sacks i Elaine Tyler-llall Solistes ^ reforç Escenografia Robert Israel Vestuari Dunya Ramieova Trompetes naturals .Michael Laird Il·luminació Riek Fisher Viola de gamba .Michael Harrison Flauta i Alan Barker Realitzada per Jenny Cane piccolo Coreografia Quinny Sacks Helen Rochelle Assistent de coreografia Elaine Tyler-llall Assistent de la direcció d'escena Rhian lliitehings Producció English National Opera (ENO-Londres) Aquesta adaptació de David Pountney de The Faiiy Queen afecta els notns dels |)ersonatges de Regidoría Nicole Richardson Pobra. Són canvis introduïts [ter reforçar l'antagonisme entre les corts clfi(|ues de Titania i Obe- Laura Thatcher Adjunt a la regidoría ron i marcar distàncies amb el món dels mortals. de la Rosie Assistents regidoría Davis, .Alex llayesinore El muntatge rescata alguns noms mítics de l'univers màgic celta. Noms propis (|ue identifica¬ Realització de vestuari Sastreria ENO, Elizabeth Earrer, Karen Griffiths, ven diferents tipus de fades, elfs, follets i altres criatures sobrenaturals [ter les seves característi¬ Sharon .Marlow, Katie Slee, Sten Volhnüller ques, poders i relació amb els humans (Trasb, Goggie, Buckaboo, Assipattle, Boggart, Buggen, Perruques Departament de Perruqueria i caracterització de PENO Brag, Banshee, Padfoot, Ilealycon, .Mumpoker). Éssers avui pràcticatnent desconegitts [ter als britànics, de encara Attrezzo Tallers de PENO traducció impossible. Per tal de subratllar més el caràcter britànic de la pro¬ ducció, Pountney s'ba permès, a més, una sèrie de jocs de paraules per caracteritzar i persona¬ Realització escenografia Tallers de PENO, supervistats per René Marchai litzar altres personatges de Pobra. És un joc que afecta sobretot a la cort de Titania, imaginat Pintures .Martin Jezierski originals com un món démodé^ domèstic, ple de referències xifrades i iròni([ues a les singulars tradicions Telons Alistair Brotchie de la corona britànica. Un exemple seria Caseybeesy, Obbeye i Embeye, inspirats en las sigles de diferents condecora¬ cions que concedeix la corona (KGB, Knight Commander of the Order of Bath; QBE, Officer of the Order of the British Empire; i MBE, Member of the Order of the British Empire); Grace i Andfavour (noms amb els quals es coneixien els habitatges que la corona concedia als membres jubilats del seu servei en les propietats reials) o Isay, Isayisay, emprades actualment tan sols per persones d'una certa edat. L' N A Ò P I-; H A N A C I 0 N A L A N (¡LES A consort Oheron i l'entremaliat Puck. Però la majoria són substituïts per déus mítics, personatges pastorals i personificacions al·legòriíjnes. Per bé (jiie l'obra de Shakespeare proporciona una estructura subjacent, les seves |)araules des- sense música. L'òpera era nn article exòtic d'importació. Durant part del aparei.xen. Les paraules anònimes qne les substitueixen estan mancades de mèrit segle XIX, el Covent Garden era anomenat l'Opera Reial Italiana. Fins i tot Fa cent anys iVnglaterra era coneguda coin a «das Land oline Mnsik», el pais per elles mateixes i const it nei.xen una t rist a paròdia si hom recorda la poesia que el famós empresari i director trorquestra anglès Sir Thomas Beecham feia broma: va inspirar-les. Però en The Fahy Queen la jioesia i la màgia, com també la ima¬ «Lis anglesos no en saben gens, de música, però els agrada força el soroll que fa». ginativa evocació del bosc misteriós i el somni ipie s bi desenvoln|)a, provenen Les esplèndides temporades d'òpera de Beecbam al Covent Garden i en algun d'nna altra font: la música. altre indret flnrant la jnimera meitat del segle XX eren esdeveniments ocasionals l leniT Purcell va ser el geni <|iie, en la seva cnrta vida (16.59-169.5), va crear i dependents del mecenatge privat. La primera companvia operística anglesa a l'òpera anglesa. Era un músic sense titulació que es gnanvava la vida al seu Lon¬ temps va ser dres natal cantant i actuant en teartes com el sevíi complet fundada el 1931 al Sadler's Wells Theatre, al nord de Lon¬ Drurv Eane. La ò|)era més |)(m - dres. Va ser la Sadler's W ells Opera la que va estrenar amb gran èxit Peter Gri¬ fecta, Dida and Aeneas., només té una hora de durada. .Més llargues i elaborades són mes de Benjamin Britten, l'any 1945, i va originar un renaixement de l'òpera les obres dramàtiques en cinc actes escrites durant els darrers cinc anvs de la seva anglesa. Gap al 1968 la Sadler's Wells Opera bavia superat la capacitat del sen \dda: Dioclesian, King Arthur, The Fairy Queen. The Indian Qtteett i lire Tempest. teatre i va traslladar-se al teatre Golisetnn, molt més gran i al cor del West End La versió de I'Englisb National ()|)era de The Fairy Queen en redueix la durada londinenc. Poc després, rebé el nom d'Englisb National Opera com a reconei¬ a proporcions més factibles, n'elimina el diàleg parlat i connecta l'acció a tra¬ xement al paper jiriniordial de la companyia en proporcionar òpera a la nació vés de la dansa. La dansa banria tingut un |)a})er important en la versió origi¬ anglesa. Enguanv celebrem els 30 anvs amb aquesta bandera. nal, però més com a diversió i no tant com a part integrant de la jieça teatral. Només 30 anys! Sembla massa jove per tenir història. No obstant això, bi ba En la nostra versió, la música adcjnireix continuïtat i cl compositor assumeix el una tradició d'òpera anglesa de 300 anvs d'antiguitat.