A - Rocacorba Saant Feliiu S. XII-XV-XVIII SE R dede Palleerolls R A Obert en actes de culte esporàdics D E (aplec de Rocacorba el primer diumenge de maig) Turó de Sant Jordi F Rocacorba és el punt culminant de la comarca del Gironès. En aquest indret I Volcà de can Tià N trobem el puig Sou (992 m) i una mica més avall, el santuari de la Mare de Déu SE E de Rocacorba, enfilat en un singular penya-segat que li ha donat nom. El S R VallVall ddee LLlémenalémena santuari correspon a una construcció del segle XVIII, sobre un antic castell del Puig del Faig T R T RES segle XI, del qual resten pocs vestigis. En la capella del santuari, s'hi troba una A o Rodó r F ageda F os c a D Roca de Migdia rèplica de la imatge gòtica d'alabastre policromat del s. XIV, l'original de la r Puigsallança M E e Sant Julià qual es troba actualment al Museu d'Art de . n L t Castell de Santa E d Mas Maria de Finestres S e Santa Maria el Ventós a Terra Remençameme

M n

M de Finestres o B - Volcà del puig d’Adri E a b DES t ARS t a L Accés lliure b n o Turó de la Rovira A u o s G F Poblat ibèric El volcà del Puig d’Adri destaca a 408 metres E Raspat de la Palomera FaFallgggoononss S e

sobre el nivell del mar i es troba relacionat S d

L t

E amb el vulcanisme quaternari de la zona Puig Rodó n e ec Ruïttllles volcànica de la . Al seu entorn Puig de les Suques rr o Saiols Puig de RAD

la Tremoleda T sS trobem la presència de bons afloraments de R les medes a E colades i dipòsits piroclàstics que van arribar S Costabella 3

fins a 5 km del centre emissor. Així mateix, eM R Sant Joan l Pujaj rnnolol O e td a el Freeixe l’acció erosiva de rieres i torrents ha generat R i era d L l C ém n M Santa Maria les Medes e e A C - Molí de la Torre i font de la Torre unes gorges fondes de morfologia alveolar n Casa de r t del Freixe

a n S E R R A M Camóóss colònies or e S. XIV-XVII-XIX que són úniques al camp volcànic català. r D E Corneellllàà T r I o P Accés lliure, bany restringit. T U R Font Puig Boscàs Sant Miquel P J N La Rectoria A A L’antic casal de la Torre de Canet, avui dia masia particular, del Socals de Bustins R de Terri D - Capella de Sant Grau i castell de Tudela N L va pertànyer a la família dels Canet, que ostentaren el títol Sant Aniol Capella de Sant Grau (S. XVI-XIX-XX) Puig Capell O L de Finestres L nobiliari de cavallers. Molt a prop de la torre, hi ha les Accés lliure Puig Agustins es Puig de Llebrera restes de l’antic molí del casal. Aquest està integrat dins del Migdia qu Jaciment del El Castell SE R R A D E Sant NicoNicolaulau T orrent de C on Roc de la Melca P O R T del parc públic de la font de la Torre, d’accés lliure i Al cim de la muntanya de Sant Grau, el punt més àlgid de , es Can Sala Collet de Bastarra E L la Creu A L E Castanyer de troba la capella de Sant Grau, documentada el segle XVI i reformada el s. C O M S Sant Nicolau de l'Asprell conegut per les seves espectaculars gorges d'origen L A Puig Les PPllanes DE volcànic, que forma la riera de Canet – riera de Tornavellins XX. Cada 12 d’octubre s’hi celebra el seu aplec. A prop, romanen alguns T el Baumet Montner d’Hostoles RA Puig Sesarques al seu pas pel poble. vestigis del castell de Tudela, del qual es tenen referències des del s. XI. El SE R AS e l L Collet de Trentinyà R castell va estar vinculat als comtes de Barcelona i abando- O e D Muntanyes v nat en l’era moderna. En aquest mateix indret, el 1935 es O a r d i t 11 C Granollers de de Rocacorba Biert L Rocacorba E- Santuari de Santa Afra van descobrir restes d’un poblat ibèric, que mai ha estat E Masia Sant Martí S. XVIII-XX excavat. D Vilagran Turó de can Sieres

GIV-530 Can T Turó Accés lliure. Missa el diumenge a les 13 h Mitjana A R L d'Espinassors Font dels gelats D’una nau i capelles laterals, el santuari R Rocabellera de Torrent

Penjabocs E Torrent de Bastana de Torrent Santa Maria de Santa Afra és de gran devoció pels S Granollers Rocacorba de Granollers de Rocacorba gironins, dedicat a la màrtir germànica les Carreres Puigsou que es diu que fou convertida al Roca del Casa de Colonies Barret El Castell Granollers de Rocacorba A cristianisme per sant Narcís. Bona part de Granollers Font de la Coromina el Rissec Mare de Déu AL T Collet de de l’edificació es deu a la reforma de Turó Rodó L A C AD

Molí de Rocacorba R A T D E can Bosc d'Amunt les Enncic eess s R 7 Roca de d'en Clascar M SE principis del segle XX. Adossada a Sant Cebrià r Puig Sestorres el Castellet Bosc de can

Mas e U

l l’esquerra del temple hi ha el Molí l Ginebreda Sant Cebrià NT Castanyeda del Siubès o C lo GI-531GIG Sant Esteve de Llémena t de l e s G u i l l e s To l’hostatgeria i cada 5 d’agost s’hi n L Mare de Déu (Sant Aniol de Finestres) a Sant Julià r O celebra l’aplec. de Bell-lloc r A r E R Ri e U Pensió G N n U G Pla de Sant Julià t E L B R El la Vall e Y Foleià d e d Siubés GI-531 A Can ra r e ie S Parregueres F- Església de Sant Pere de Llorà R a Puig de l'Aulina de la Creu D Ca n’Eres S. IX-XI-XVII Sant Esteve La Sala E G els Refugis Sant Dalmau el Veïnat Sec T d E Font d’en Parregueres LeL s PlP ananees o r R à G - Casal dels Margarit r e Serralta r 9 Obert en hores de culte. Missa el 2n i 4t diumenge de e R de la Mota n R Puig Bandera r Dolmen dd’d’HHHooststoololeeses Vilaplana t s e S. XIV-XVI-XVIII Veïnat La Rectoria d V i y e A R O Mont-rodó mes a les 11:30h. Muntanya de Cogul Mare de Déu e l e s n p de la T o C Can Bosc d’Adri I Propietat particular de la Puríssima de l'Església c T 5 Mota a A Documentada des del 1059, extraordinàries i recents D o Sant Llorenç el Raval c C Conegut com el castell de Sant Gregori i E o r Adri d’Adri excavacions arqueològiques han descobert que l’església r O r L b e Cingle del Clot de Raig a n està construïda sobre un edifici anterior que es podria recentment restaurant, fou la casa pairal de la el Camós B R poderosa família dels Margarit fins al segle XVI. Hi R B t remuntar al s. IX. Pel que fa a l’edifici romànic es conserva A Can Pou Molí U d G força bé, amb modificacions a partir del s. XVII. Cal esmen- trobem membres de les més altes instàncies del d'en Sala U Roca ' La Plaça de Pla d' Adri e B Clot E d'en Mascaró Sant Joan de la MoM tat poder polític (Bernat Margarit II, conseller i el Serrat T n les Bruixes tar les pintures murals també descobertes, a l’absis, que del Raig el Castellet A R Volcà Montbò mostren cortinatges, medallons amb animals i els peus escuder del rei Joan I, i Joan Margarit i de Reques- P Mas Espígol del Puig d'Adri a l l i d’una figura humana. ens, president de la Generalitat del 1521 al 1524) i r j C Cova de o T m Rocafesa o i del poder eclesiàstic (Joan de Margarit, bisbe l I a l Molí de N K Collsacarrera r Veïnera n r d’Elna i de Girona i cardenal a Roma). El castell va Can Nerós G Bosquerós e Be L Sant Vicenç n PPaalol de E t ser un dels escenaris clau en la resolució del fet Gorga de Església de D E de Canet les bruixes Can Nerós R Can Canet d Sant Martí O e remença a Catalunya. C A F ESA Santa Cecília Sant Andreu Casa de colònies Revardit 2 R Can Peracaula s de la Barroca Sant Martí ó Can Batlle Puig Prunell r i Canet d'Adri u Torre de la Guaita e C Font de La Torre de de Sant Martí u S la Torre Montcal d q E Sant Medir e H - Església de Sant Gregori i nucli històric Sant Nazarí s R R l

Sant Martí o A T l S. IX-XI-XVI-XVIII e

Casa Forta B Can Mas Murtra Ca l’Estanyol q e D Obert en hores de culte. Missa els diumenges a les 9.00 h Termes Canet Caguerot de la Barroca la Barroca de Llémena d Castell d’en Carrerica E Muntanya u

10 t e Raig d’en Can n J B Font de Riero de Velers s El veïnat de l’església és el nucli històric de Sant Gregori, a 1 km del nucli e Volcà de 8 l Buch Tallada O l’Estanyol d llegenda Turó del Bruguer r la Banya del Boc Can e

modern. L’església parroquial és d’origen romànic, amb una nau i volta de P la de Sa n t M a r t í r R R K Manel i m u Deus de les

o Pont T Esgésia de a canó. Les reformes posteriors han donat al temple el seu aspecte actual. Puig de Lena A Rectoria de Muleres T o T d’Estanyol Sant Medir Sant Medir Bora Tuna r Pla de Montcal Santa Maria El Nus de GIV-5313 Element digne d’esment és el comunidor. arbres monumentals Autopista Cova Fontsaveu U Can Batista r Paisatge de Lena Sant Joan la Pedra e Sant Medir N el Jordà n O Jonquerol agrícola t Can Solà Font de la Jaça Llorà A Cartellà Sant Feliu allotjament Carretera Principal La Caseta d Volcà Clot Can Met Font del de Cartellà del Pla e de l’Omera Sant Pere de Llorà Soldat P e

castells i defensa Carretera Local t d els Tres Rocs el Pla de F r Cal e La Vileta Sastre

Molí de Casademont o Font del rector n Sant Joan Sant Medir l

a elements prehistòrics R a Mas P l a de Cartellà Altres carreteres Mare de Déu C Molí Sant Roc i e Gironès r de la Cinta Molí d’en Carreres a e Vell R Casa de colònies d’en Tomàs GI-532 e d c can Bellvitge C Mas d ermita Pistes i camins Masia Forn e R Puigdalí O Peradalta del Vidre a d Mas Murtra C R L r i e IN T GI-531 e G S A N l Ginestar e c L E S D E é i Sta. Esperança r m a a I - Dolmen de la Mota esdeveniments singulars en n Rius a R Bosc Neolític final (2500-2200 ac) el Rocàs Castell de Cartellà Pont del d M e u l r d’en castell s t Accés lliure Oratori GIV-5312 C r a església Mare de Déu B o Xuncla Muntanyes SE u El Many de Fàtima s AmAmmeer l t Monument megalític descobert i excavat el 1975. Fou R Port Sacreu l R Torrent i a A Santa Afra d utilitzat com a lloc d’enterrament al llarg de tota l’edat del SES T o B J - Volcà de la Banya de Boc fonts D E Pla de Riba r E Rutes L Hostatgeria Casa de colònies s r bronze, fins l’any 700 ac. Té una longitud de 4 metres i una A Torrent del Bac E Accés lliure R M A L ESA Santa Afra de Garrabia Mas Suro u R amplada d’1,60 m. Les excavacions arqueològiques van PuigPuig Bernat t A Serrat de jaciments arqueològics 4 les Cases a permetre la recuperació de diverses restes humanes, Volcà a tocar del pla de Sant Joan. El cràter, de grans dimensions, mesura T Rocabruna D del Corder d’animals i fragments de ceràmica. 1300 per 860 metres i té una fondària de 100 metres. Les seves parets estan E L T les Serres Verdaguer recobertes de boscos d'alzines i roures, mentre que el fons, força planer i O Mas Font paisatges ambR encantN Serrat de les Taialà molt fèrtil, està ocupat per camps de conreu. El cràter està obert pel sud-est, Santa Cecília Puig de les Serres Soler i Patel Castell Salleres VelleVelless Torrent de can Cal Corder per on van fluir durant les erupcions les laves que van lliscar cap al pla de M de Taialà u Can patrimoni fluvial n La Torre de Sant Joan i cap a la riera de Llémena. ta 6 St. Gregori Sant Narcís n Can Montràs y Aulina de de Taialà a Verdaguer Hotel rural can Serra d

e D Mas Ferran vistes panoràmiques M Església de c GGeerrmansrmm nsns

a u AP7

n Sant Gregori n Sant Gregori Riera Font

S t Sant Grau Molí de Sabatb a CAP o de La Jueria n El Molí volcans m Domeny y Verdaguer Sant Feliu a s Mare de Déu de Veïnat de Castell de Tudela Parcs

d Església de de Sant de H de Domeny e la Pietat l’esgésia infantils S Muntanyes de Sant Maria a Castell de Mas la CAP centre d’atenció primaria n t Sant Grau G Casassa R St. Gregori 10 o Domeny Ell Pasastteeraal Climent c Sant Vicenç Ter punts d’informació les Cases Font del raig Noves K- Coves i cingles de Sant Martí – Osor Mare de Déu Constantins 1 Paisatge Pla dels SocSocss Girona hospital fluvial Refugis prehistòrics de Calders 1 Neolític, calcolític i edat de bronze (3500 ac – 700 ac) Accés lliure però dificultós (exclusivament a peu) Sant Bartomeu de Segalars Font d’en Coromines Els impressionants cingles que gairebé envolten el Devesa SSaltaltlt 1 del comte poble de Sant Martí alberguen hàbitats prehistòrics en N-141N-14 Berenguer coves durant el neolític, el calcolític i l’edat de bronze N- L - Església i castell de Saannntt Julliiiàà de LLlolloroorr 141 (3500 ac-700 ac): la cova de Boratuna a prop de Llorà, la LLaa Cellera El Ter cova de Rocafesa i el Roc del Mirador als cingles de Granollers de Rocacorba Rocafesa, la cova del pla d’en Tallada i la cova de la ddee TTeer i BBoonmatí S. XI-XVIII (església), s. XI-XIX (castell) Beesssccanó MontfullàMoonttfuf llà Fontsaveu, que és la més accessible. Al cingle de Sant Església accessible en hores de culte. Roc, de millor accés des de Sant Esteve de Llémena, s’hi Missa el 5è diumenge de mes a les O - Església de Santa Lena pot admirar en època de pluges i des de la carretera 11:30h N - Església de Sant Aniol de Finestres P - Sant Miquel de Bustins principal (Gi-531), el salt de la gorga de les bruixes, punt M - Església de Santa Maria Romànic S. XII. Obert en actes de culte esporàdics Castell de propietat particular S.X-XVIII Accés lliure quilomètric 20,5 i el raig d’en Buch al quilòmetre 19. de Finestres i castell Obert en hores de culte. Missa els diumenges a les 10:00h. Accés lliure El castell de Granollers de Rocacorba 947 (consagració del santuari), 906 (referència més antiga del castell) Del santuari de Santa Lena, d’època està situat al bell mig del pla de Petita església de la qual es té coneixement al Obert en actes de culte esporàdic (Aplec de Sant Maria de Església d’origen romànic, esmentada per primera vegada el romànica, es disposa de poca documentació segle XII i de la qual existeixen poques Granollers, al costat de l'església de Finestres, maig-juny) històrica. Els terratrèmols del s. XV van Santa Maria. Tot i que està documentat 922. Del seu estil primitiu conserva l’àbsida, semicircular i referències. El santuari és d’una sola nau i A 880 m d’altitud, damunt la serra de Finestres, es troba l’església sobrealçada en època més tardana, que mostra arcuacions i malmetre molt l’estructura primitiva, i ha absis semicircular, amb campanar des de l'any 1237, segurament existia sofert diverses modificacions posteriors. La com a mínim des del segle XI, moment de Santa Maria de Finestres. El conjunt, que fou cenobi benedictí, bandes llombardes. Modificada posteriorment durant el segle d’espadanya de doble obertura. resta sota un turó arrodonit, voltat de precipicis, on s’emplaçava el XVIII, l’interior del temple és enlluït i decorat amb pintures planta primitiva és d’una nau rectangular i en què s'originaren les senyories feudals. absis semicircular. Fou centre de la baronia de Granollers fins al segle XIX. Després es va convertir castell de Finestres i on antigament hi havia el poble de Finestres. modernes. en masia i, notablement remodelat, continua avui habitat. L’església és de Ara no queda cap resta d’aquesta fortalesa, llevat d’unes especta- construcció barroca, d’una nau i absis poligonal. culars escales a la mateixa roca, al costat de tramuntana.