ALFREDO KRAUS XXV TEMPORADA MUSICAL

"- III FESTIV AL D'

425 i 427 concerts ,¡J:'

.'

. . ."

. .' . . .;

• ' + _ .."'.', 1":

. , . ',:'"".. .

"". ..,. M"'/'�"". �'. ALFREDO KRAUS

SIMFÒNICA , . ORQUESTRA

.... ). DEL GRAN TEATRE DEL

LUIS A. GARCIA NAVARRO

.. �...... (f!.f, director

Funció de Gala

DISSABTE, 7 DE MAIG DE 1983, A LES 21 H.

DIMARTS, 10 DE MAIG DE 1983, A LES 21 H.

GRAN TEATRE DEL LICEU * CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA

AJUNTAMENT DE BARCELONA

SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

PATRONAT DEL CONSORCI

PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall

GERENT: Sr. Lluís Portabella

VOCALS: Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya)

Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona)

Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) Fèlix M." Millet (Societat del G. T. del Liceu) Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu)

SECRETARI: Adrià Alvarez

A la . n.o portada: . Dep. Legal B. 556 "Tannhauser". Miniatura del "Minnesénger' de Heidelberg

LLORET, INDU9TRIAS GRAFtCAS - BAOALONP .r ADMINISTRADOR: Lluís Andreu PA'rRONAT "PRO MUSICA" DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo DE BARCELONA ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Poveda APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA I RELACIONS PÚBLIQUES: JUNTA DIRECTIV A Adeli ta Rocha PRESIDENT Don Luis Portabella Ráfols CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell VICE-PRESIDENT Don Ramón Negra Valls SECRETARI Don Juan Pujadas Obradors CAP D'ADMINISTRACIÚ: Joan Antich TRESORER Don Francisco Samaranch Torelló VOCAL Don Pedra SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch Mir Amorós VOCAL Don Carlos Mir Amorós SECRETARIA: Josep Delgado VOCAL Doña Montserrat Mambrú de Balañá VOCAL Don Esteban Molist Pol Maria Antònia Claramunt VOCAL Don Rogelio Roca Salamanca María José García CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor SOCIS ADHERITS CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez

PERRUQUERIA: «Damaret » Doña Carmen Aguilera de Daurella Don Juan Esquirol Pedragosa SABATERIA: «Va ll » deperas Excma. Sr. Marqués de Alella Don Jacinta Esteva Vendrell Don Carlos Andreu Batlló Doña Nuria de Sarrias Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos Fábregas Don Jordi Argenté i Giralt Doña Magdalena Ferrer Dalmau PUBLICITAT I PROGRAMES: PubIi-Tempo Don Daniel Argimón Llofriu Doña M.' Antonia Ferrer de Thomas Don Jordi Balañá Albiñá Excma. Sra. Condesa, Vda. de Fígols Profesor D. Joaquín Barraquer Moner Doña Joaquina Fina, Vda. de Rosa Don José Bel Fent Don Fisas Mulleras Don Santiago Belloch Don Antonio Folcrá Folcrá Doña Irene A., Vda. de Bertrán Sra. Maria Fon � de Carulla Doña Flora Bertrand NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà Mata, Vda. de Rosal Don Antoni Forrellad i Solà Don Eusebio Bertrand Mata Doña Herminia Frouchtman de Ochoa permesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments, Don Manuel Bertrand Vergés Don Buenaventura Garriga Brutau o filmar escenes de fotografies qualsevol tipus. Don Jorge Blanch Cubiñé Excmo. Sr. Conde de Godó Les funcions començaran puntualment a l'hora indicada. Don José Batey Serra Don Jaume Graell Massana Don Emilio Brillas Saguer Don Joan A. Grau Cuadrada El Patronat Pro Música, si les circumstàncies ho reclamen, Don Alejo Buxeres Pons Don Hans Hartmann alterar les els o anun­ podrà dates, programes els intèrprets Doña Maria Josefa Casacuberta, Don Wolfgang A. Hartmann ciats en aquest programa. Vda. de Soler Mauri Doña Petra Huarte, Vda. de Vila Don Joaquín Castella Mandos Doña Pilar Jaraiz Franco, Vda. de En d'allò que l'Article 92 del Lago compliment disposa Reglament Don Agustín Catalán Baulenas Don Alexander Konta és de fumar als hom ha d'Espectacles, prohibit passadissos; Don Luis Claven Monjonell Excmo. Sr. Conde de Lacambra d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de l'entrada. Don José Colomer Ametller Don Miguel Lerín Seguí Doña María Soledad Córdoba Gabaraín Don Félix Llonch Salas 6. Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Don Enrique Corominas Vila Doña Elvira Madroñero Don MarceHí Curell i Suñol Don Manuel Malagrida Pons Doña Josefina Cusí Fortunet Don Axel Malowan Tejeira Don Ricardo Defarges Ibáñez Doña Ginette Bernaille PORTADA: Tannhauser. Miniatura del «Minnesanger» de Manry Don José Descartín Don Enrique Mañosas Barrera Heildelberg. Don José Ensesa Montsalvatge Don Joan A. Maragall Noble Doña M.' Teresa Marca de Salvat Doña Gloria Sacrest Recolons Don Juan March Delgado Don José Sala Ama t Doña Francisca Marcet, Vda. de Torredemer Don Juan Salvat Don José M.' Mas Casals Don Manuel Salvat Don Jaime Mercadé Bertrán Don Eusebio Sans Coll Don Jorge Miarnau Banús Doña Verónica Santalla Blavi Don Joan Millà Francolí Don Francisco A. Sensat Alemany Don Félix M.a Millet Tusell Don Gerardo Sensat Estrada Don Jesús Mir Amorós Don José Serra Roca Don Horacia Miras Giner Don Jesús Serra Santamans Don Federico Mitjans Martínez Don Antoni Serra Santamans Don Joaquín Monzó Lasala Doña M," Teresa Serra, Vda. de Soler-Cabot Don Antonio Negre Villavecchía Don José Soldevila Arrnenteras Don Sebastián Noguera Vives Doña María Soldevila, Vda. de Gamis Don Gaspar Núñez Simón Excmo. Sr. José Suñer Martínez Don Antonio Olmos Miró Don José Ildefonso Suñol Soler Doña M." Teresa Orellana, Vda. de Bricall Don Geza Tolnay Don Antonio Paricio Don Salvador Torrents Don Gabriel Paricio Larrea Doña María Dolores Torres de Andreu Don Raimon Patau Iglesias Don Antoni Torres Alvarez Don Juan del Peso Don Rodolfo Tovar Faja Don Mateo Pla Elías Don Joan Trias i Bertran Don Jorge Pla Martí Don Juan Uriach Tey Don José Pons Cardoner Doña Asunción Valls de Pi Figueras Don Antonio Pons Llibre Don Joan Vallvé Creus Don Javier Portabella Córdoba Excmo. Sr. Marqués de la Vega Inclán Don Luis Portabella Córdoba Don Ignacio Ventosa Despujol Doña M," Teresa Puig de Riera Don Domingo Vernis Bonet Don Pedra Puig Massana Don Salvador Vida: Nunell Doña Carmen Puig de Viladorniu Don Ignacio Vila Basté Don Jordi Pujadas Hostench Don Santiago de Villalonga Gusta Don Andreu Pujol i Mir Doña Marta O. de Villavecchia Doña Teresa Ráfols, Vda. de Jover Don Wolf Zantop Don Rafael Rifá Puget Orfeó Català Don Leopolda Rodés Castañé Fòrum Musical Doña Elvira Rosell de Santigosa Joventuts Musicals de Barcelona Don Martín Rossell Barbé Jorquera Hnos., pianos Don Francesc Rubiralta Vilaseca Radio Ambiente Musical, S. A. Doña M.' Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner

A la Secretaria de «Pro Música» (Balmes, 26, 1.er, L', Tel. 3186208) continua oberta la llista d'inscripció per a tots els qui desitgin adherir-se al Patronat. ALFREDO KRAUS

Nasqué a de Gran Canaria, de pare austríac (nacionalitzat espanyol) i de mare espanyola. Estudià cant a Barcelona amb la professora Marcoff, a València amb el rnestre Andrea i a Milà amb la professora Llopart. Debutà en 1956 a El Caire amb «»: seguidament (1957-58) es féu conèixer a Itàlia cantant, entre altres, les òperes «La Traviata» a Torí, «Rigoletto a Palerm, «Falstaff» a Reggio Emilia i «Gianni Schicchi. a l'Òpera de Roma. També en 1957 cantà «La Traviata» a Londres. En 1958-59 actuà al Teatre San Carlo de Lisboa i debutà al Gran Teatre del Liceu amb «Rigoletto», al Teatre Regio de Parma amb «Rigoletto i «El pescador de perles» i al Covent Garden de Londres amb «Lucia di Lammerrnoor ». El seu debut a de Milà tingué lloc en 1960 amb «La sonnam­ bula»; en aquest teatre, ha cantat diverses òperes (e Falstaff », «L'elisir d'amere». «Ali Baba», «», «La Favorita», «», «Rige­ Ietto», «Linda de Chamounix», «», «Fausto», etc. L'any 1966 debutà amb «Rigoletto» al Metropolitan de Nova York, centre amb el qual manté una activa collaboració, efectiva, també, en altres teatres americans (Xicago, Dallas, etc). Ha cantat a nombrosíssims teatres de tot el món: Itàlia, Alemanya, Àustria, França, Espanya, Suïssa, Polònia, Japó, Mèxic, Argentina, Ve­ neçuela, Puerto Rico, Africa de] Sud, etc. LUIS A. GARCIA NAVARRO

El mestre García Navarro nasqué a Chiva, València. Estudià als Conser­ vatoris de València i , i, més tard, es traslladà a Itàlia on estudià amb Franco Ferrara, a França on ho féu amb Karl Oesterreicher, i a Viena on cursà direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Alfred Uhl; en aquesta darrera ciutat fou elegit entre els millors deixebles per a dirigir el concert de fi de carrera al Musikverein Hall. L'any 1963 fundà l'Orquestra Nacional Universitària, de la qual fou di­ rector fins l'any 1966. El 1967 guanyà el concurs de direcció d'orquestra de Besançon. De 1970 a 1974 fou Director de l'Orquestra de València, la qual dirigí en els concerts anuals i en les temporades d'òpera. De 1976 a 1982, fou director, consecutivament, de l'Orquestra Sim­ fònica de Ràdio Lisboa, de la Northern Philharmonic Orchestra d'Ho­ landa, i director musical del Teatre Nacional d'Òpera "San Carlos» de Lisboa. Actualment és director artístic del Manchester Festival, Angla­ terra. Ha dirigit les principals agrupacions simfòniques de l'actualitat: Simfò­ nica de Xicago, Filharmònica de l'Haia, Filharmònica de la Ràdio Holan­ desa, Philharmonia de Londres, Filharmònica de Varsòvia, Orquestra de RTV de Dublín, Simfònica de San Luis, Nouvelle Orchestre Philhar­ monic de França, Orquestra Nacional de Montecarlo. Orquestra de la Suïsse Romande, Filharmònica de Leningrad, Simfònica de Londres, etc. El 1973 debutà a la Gran Bretanya al Festival Bach, i el 1979 al Royal Opera House Covent Garden on dirigí onze representacions de «La Bo­ hèrne». El 1980 ho féu a E.U.A., amb l'Orquestra Simfònica de Xicago; l'any següent hi tornà per a dirigir al Lincoln Center de Nova York, i a San Francisco «Aida» amb Pavarotti, Price, Toszyska i Estes. A Los debutà al Bowl. Angeles, Hollywood , L'any passat dirigí a Madrid, les òperes «Carmen» i «Samsó i Dalila», així com dos concerts amb Alfredo Kraus i Plácido Domingo. Els futurs compromisos de Luis A. García Navarro inclouen actuacions al y al Festival de Salzburg, representacions de «Mac­ beth» i «Andrea Chénier» a San Francisco, una «tournée. amb la Sim­ fònica de Xicago el mes de setembre de 1983, i el mes d'octubre de 1984 dues setmanes amb la Filharmònica de L¿s Angeles, la qual dirigirà en la sessió inaugural de la temporada. PROGRA�IA

I

Carnaval romà * BERLIOZ

Faust * GOUNOD

» «Quel trouble inconnu me pénètre ...

Carmen * BIZET Preludi de l'Acte III

Manon * MASSENET

«Le suis seul! ... Ah fuyez douce image»

Carmen * BIZET Preludi de l'Acte IV

Roméo et Juliette * GOUNOD

» «Ah! lève-toi, soleil ...

II

La Favorita (Simfonia) * DONIZETTI

La Favorita * DONIZETTI

«Una vergine ... »

Cavalleria rusticana (Intermezzo) * MASCAGNI

Lucia di Lammermoor * DONIZETTI «Tombe degli avi miei...»

La força del Destino (Obertura) * VERDI

La Traviata * VERDI Recitatiu, ària i cabaletta BERLIOZ * Carnaval romà (obertura)

es va debatre Berlioz, que sempre entre una cordial antipatia per l'òpera italiana i una admiració malhumorada per Itàlia, no va saber estar-se de reflectir tot sovint l'ambient extrovertit i mediterrani del món romà, que pogué conèixer profundament gràcies a l'estada d'un parell d'anys que pogué fer-hi per haver guanyat el Premi de Roma, obtingut amb prou dificultats i angúnies al Conservatori de París. No deixa d'ésser curiosa la contradicció (Berlioz fou sempre un pou de contradiccions) entre el seu menyspreu pel carnestoltes, i sobretot pel carnestoltes tal i com se celebrava a Roma, i el fet que després li dedi­ qués no sols tot un quadre de la seva òpera Benvenuto Cellini, sinó també l'obertura que ens ocupa. Efectivament, en les seves Mérnoires, Berlioz deixà frases ben poc eritu­ siastes sobre els carnestoltes de Roma: «Je ne pouvais concevoir (je ne le puis encore) quel plaisir on peut prendre aux divertissements de ce qu'on appelle à Rome comme à

Paris ... les [ours gras! fort gras, en effet: gras de boue, gras de lard, de blanc, de lie de vin, de sales quodlibets, de grossières injures, de filles de joie, de mouchards ivres, de masques ignobles, ele chevaux éreintés, d'imbéciles qui rient, de niais qui admirent et d'oisífs qui » s'ennuient. .. (<

'1èctor Berlioz, dirigint (Caricatura de Granville) GOUNOD * (<

Faust de és la cava­ Aquesta peça, una de les més cèlebres del Gounod, de envaït tina que canta el protagonista al jardí Marguerite quan, per autèntics sentiments amorosos envers ella, es disposa a renunciar a la seva conquesta. Mefistòfeles s'encarregarà de frustrar tan nobles pro­ de la pòsits i farà caure en el parany els dos amants per tal conseguir damnació de llurs ànimes. amb un re­ Gounod escriví aquí una peça de gran bellesa que comença citatiu breu, però apassionat, decorat amb comentaris del clarinet. Tot demeure chaste seguit comença la cavatina amb l'exquisit tema «Salut, d'una et pure» que evoluciona d'una manera subtil, acompanyat orques­ tra de tons càlids i amorosos. Amb «O Nature», la cavatina canvia de tema, però no trigaren gaire a tornar a sentir el tema inicial. Acabat, de aquest, i en una mena de coda de tancament, arriba el famós do pit tenor. que ha contribuït a fer cèlebre aquesta peça en el repertori de

Carícatura de Massenet per Enrico Caruso

BIZET * Car/nen (Preludi de I'acte III)

Pocs compositors deixaren una obra operística tan ben instrumentada com Bizet, que es destacà sempre per la seva capacitat de crear el cli­ ma adequat mitjançant la selecció exigent i meditada d'aquells instru­ ments que puguin desvetllar les sensacions més diverses en l'ànim de respectador. Aquesta breu pàgina orquestral, que fa d'introducció (o, més exactament t· com volia Bizet, d'entreacte) en l'acte III, comença amb les suaus notes de l'arpa que preparen l'arribada de la melodia, a càrrec de la flauta. Un cop exposada aquesta, entre el clarinet a combinar-se amb la mateixa flauta -que ara toca en un segon terme-. Posteriorment és tota Una escena de "Carmen" de Bizet l'or- en moment el lament questra que s'hi barreja, però distingirem. algun del corn anglès. del co­ Un cop l'orquestra ha intervingut en ple en la reiteració tema, mencen a apagar-se les seves veus i tornen. a sentir el clarinet, la flauta serena acaba i l'arpa que recuperen el to de nocturnitat amb què aquesta petita joia orquestral.

NIASSENET * Manon. (<

a III de Manon ha Aquesta és l'ària que canta Des Grieux, l'acte quan decidit de fer-se sacerdot i es troba a Saint-Sulpice, d'on la protagonista de l'anirà a arrabassar amb un dels duos més sensuals i apassionats l' òpera francesa. Aquesta ària no queda gaire endarrera en la passió que traspua, tot i la seva relativa brevetat. un tema d'un Després d'un recitatiu bastant breu, l'ària comença amb estil pròxim al de l'ària de Faust en l'òpera de Gounod que acabem d'es­ d'aHusions coltar, però la segona part de la peça és feta amb fragments torna a Manon procedents de moments anteriors de l'òpera. Després, estan a el tema principal, que acaba d'una manera una mica brusca: en el punt de començar els oficis divins en el moment que entra Manon temple.

BIZET * Carmen. (Preludi de l'acte IV)

sense immediata­ Hom no pot escoltar aquesta òpera de Bizet percebre una i a la sense la ment que és grandiosa «espanyolada» vegada captar veritable inventiva i brillantor de la música amb què Bizet la vestí. hem sen­ Aquest preludi (o entreacte), contràriament al de l'acte III que sincera tit abans, és una pàgina extrovertida, colorista i profundament en la seva recerca del clima hispànic adequat per a l'acció. Altra vegada cal cridar l'atenció sobre l'enginy instrumentador de Bizet: després de l'explosió sonora inicial, amb les castanyoles corresponents, i el so es destaca, sobre un fons de corda inquieta, la frase inquisitiva planyívol de l'oboè; vegi's després amb quina habilitat es barregen ele­ del ments propis del folklore hispànic per crear l'ambient de dansa qual sortirà novament el tema de l'oboè. Al fons, Ja pandereta, el triangle i de la l'orquestra plena fins que la peça acabarà, en pocs segons, enmig major i més efectiva simplicitat.

GOUNOD * Romeo et Juliette (<

el Per moltes raons, el Faust de Gounod sempre ha enfosquit prestigi da­ d'aquesta òpera, que a part dels seus ingenus anacronismes (Juliette, misella del segle XIV no pot cantar impunement un valsl ), conté algunes de les pàgines més suggestives que eixiren de la inventiva de Gounod. Vegis, sinó, el breu preludi instrumental, amb els violins en sordina, amb és la què comença l'escena del jardí de la qual l'ària que segueix peça central. DONIZETTI * La Favorita ( obertura)

Quan Donizetti anà a a residir París, cap al 1838, entrà en contacte, pro­ bablement per primer cop, amb el món de les simfonies de Beethoven, que aleshores, tímidament, començaven a penetrar en la vida musical parisenca, amb gran horror per part del grup més conservador dels compositors francesos i l'apassionament i l'entusiasme dels més joves i oberts. No ens consta que Donizetti proferís cap opinió sobre Beethoven i la seva música, excepte en una sola ocasió, quan pronuncià una conferèn­ cia a l'Académie Française, l'any 1842. En aquest parlament -se'n con­ serven les notes preses pel propi Donizetti- aHudí a la moda d'imitar Beethoven en que aquells moments s'havia generalitzat a França, però advertí a que per això calia abans tenir un ofici de compositor ben sòlid. Del text es dedueix que coneixia ja almenys les més destacades obres -esmentà d'aquestes simfòniques concretament la setena- i que fins i tot coneixia les obres del darrer període beethovenià, que consi­ derava de ple «llibertats» que calia anar molt de compte en imitar sense prou base. En la música de Donizetti hi ha molt poques traces de la influència de

Gaetano Donizetti

Aquesta, una inspirada cavatina amb aires de serenata, començ� .a�b un una frase de clarinet. La inicial, recitatiu que la prepara amb frase. els «Ah, lève-toi, soleil» va passant pels diversos �olors que sugg��elx�n de l'aurora, i la peça es desenvolupa enmig d una orque�tr�c:o �nllant una el sentit líric i variada. La segona part de l'ària perd mica � aques� tes invocacions, però el retorn del tema bàsic acaba de fer captivable 1 la declaració amorosa del . apassionada protagonista. , L'ària incòmoda per als intèrprets pel to generalment elevat en que es El piano de Donizelti i un retrat seu en el Museu dedicat al manté acaba amb un agut de gran efecte; en conjunt és un dels moments compositor a la seva ciutat natal de culminants de l'actuació del protagonista masculí d'aquesta òpera. Bèrgarn es Beethoven, ja que ell, conseqüent amb les seves propies opmions, considerava d'una altra àrea de la composición musical, però és preci­ sament en l'obertura de La Favorita on podem trobar, fins a cert punt, una voluntat de «fer» beethovenismes. Naturalment, en el marc reduït d'una obra de les dimensions d'una obertura no podia emprendre cap treball d'envergadura, però l'audició atenta d'aquesta peça ens farà veure, en el en petit, tots els elements que podrien haver figurat plantejament d'una simfonia "à la Beethoven»: una introducció lenta i seriosa, amb una idea musical concreta, i 1 'arrencada, més vivaç, com qui comença un més rítmic i un primer temps simfònic, amb els seus dos temes: po­ derós, i un altre, presentat pel corn anglès, més líric i que apareix pri­ merament en to menor i passa després almajor. A partir d'aquí s'Entaula és una barreja dels dos temes fins que finalment el segon presentat, dels majestuosament, per tota l'orquestra en pes, amb les explosions platerets. Una coda emfàtica tanca l'obertura amb tots els mitjans carac­ terístics del simfonisme del seu temps. En conjunt no és una obra molt profunda, però sí interessant des d'un punt de vista històric.

DONIZETTI * La } avorita (<

més La Favorita és, en el fons, una òpera de tenor (i encara ho fóra si a veu a la fi del es respectés l'ària que hi ha per aquesta primer acte, se això dues de les més que habitualment suprimeix). Per peces aprecia­ des de la partitura són precisament les àries de tenor: la famosíssima «Spirto gentil» (que en realitat pertanyia a l'òpera que Donizetti deixà inacabada, Le duc d'Albe) i «Una vergine», la qual sempre ha patit del mateix de i molt sovint els fet que és situada al principi l'òpera que la canten encara estan «freds». intervencions en El corn anglès -que és un instrument que té moltes en el aquesta òpera- presenta el tema d'aquesta bella ària, la qual monjo Fernando explica al seu prior (i, cosa que no queda gaire clara una torbadora belle­ en l'argument, també pare seu) que ha vist dona de una cava­ s a que no pot treure's del pensament. La peça (pròpiament tina, és a dir, una ària d'entrada, que en aquest temps ja acostumava a tenir només una part), arriba a un espectacular do de pit, i es manté, en general, en una tessitura molt alta. intro­ Precisament a l'època que Donizetti escrivia aquesta òpera s'estava duint el costum que els tenors cantessin els aguts a plena veu (cosa que molestava els compositors de la vella escola, com Rossini, que trobava antinaturals els do de pit); aquesta tendència trobà el favor dels públics i esdevingué habitual; d'aquí derivà la popularitat d'òperes com La Favorita, que podien servir de vehicle per a les més brillants exhibicions dels nous divos adaptats al costum modern.

NIASCAGNI * Cavalleria rusticana (intermezzo)

Carlcatura de Pietro Mascagni a de Una de les característiques que anà adquirint l'òpera italiana partir la meitat del segle XIX fou el realisme, cada cop més accentuat, de la narració escènica. Iniciat aquest procés per Verdi, que en Rigoletto i sobretot en La Traviata començà a fixar-se i a fer-nos fixar en el caràc- ter i el calibre moral dels seus cada cop quedà més clar tenor personatges, i�icials de,l segueixen portant aquest acompanyament del metall la música havia també de cooperar a crear un clima emocional que fms 1 decora el tema que que �rquestra. líric més sentimental que segueix. més directes dels avatars dels a la fi ens fes partíceps protagonistes. Cap reapareix el metall d'una manera decisiva mentre la veu i realisme creixent necessitava una música que commogués, no, una melodia Aquest desgrana apassionada i tensa, que acaba en un final una una munió d'altres rmca com abans, que decorés, i d'aquí vingué, entre canvis, convencional. la decadència de l'obertura, massa convencional, i l'aparició, en el seu lloc, del preludi situat entre acte i acte (¿qui no recorda l'emotiu preludi de l'acte IV de La Traviata, que tantes coses ens diu sobre la malaltia de la protagonista?). També en l'òpera francesa Bizet (ho hem vist en anome­ aquest mateix concert) emprà aquest procediment en Carmen, "VERDI * La del nant-lo «entr'acte». forza destino (obertura) un realisme més Cap a la fi del segle XIX, ja no n'hi hagué prou amb en un culte a la o menys accentuat, i l'òpera italiana desembocà especial En s'ha veracitat escènica: és el moviment anomenat verista, que aspirava que "" ind:-et d'aquest programa comentat que Verdi va tendir a altr� d a les seves el els veiessin en escena no fos ficció, sinó la mateixa òperes, pel fet que aquestes que espectadors deIxa�.d escnu�� obe.rtures d'I Pa­ temen molt de convencional. Però en La del realitat (i així ens ho diu, directament, Leoncavallo en el Pròleg pece� mtrO?UCCl� forza Verdi torna a col·locar una obertura li gliacci). Es generalitzà aleshores l'ús de l'intermezzo, que no és altra des�mo perquè interessava, d'ari­ fer-nos amb seva tUVI" la música, que hi ha una -la del cosa que el preludi, destinat a emocionar l'espectador, sobre-excitant-lo sabe:, força destI- tots els esdeveniments de la trama amb onades relacionades dins del que fos q�e �oura argumental, i per melòdiques apassionades, n el que estiguem cal que ho sentim des d'un bon possible amb el drama que presentava l'escena. Mascagni, primer �al assaben_ta�s principi, Ja que de les del destí és la d'estar autor d'una fou Cavalleria rusticana (1890) un� característiques preestablert. òpera verista, que precisament 1 doncs, amb tres acords del metall es en el seu intermezzo, Començ� que repeteixen complí perfectament aquest propòsit popularíssim Verdiober�ura, d'un oboè seguit. segurament volia que representessin

...... rne aVI Fra a ricovero» metall) comença un tema líric cantat un un miei poco ) per clarinet oboè i una dessota flauta, però per seguirem sentint el tema del destí amb la seva una urgència característica. Si Lucia di Lammermoor és, com el seu nom ja insinua, òpera «de escena és un marc al Aquest episodi de cop, i els ens soprano», le cert és que la darrera magnífic per s'interromp aleshores, violins, suaument, un nou tema mica semblant a lluïment del tenor, amb el seu recitatiu i ària. pres.enten patètic (una algun de La Travia­ 1 a me­ ta) que cada cop més Al En època les àries solien estar dividides en dues parts, i apareix poderosament. fons seguim sentint aquesta el tema cada estaven del destí. sura que avançava el segle XIX aquestes dues parts cop ha ara una mena del cor o d'altres de i més separades entre si per intervencions orquestrals, !li t�mpesta orquestral quan aquesta s'esvaeix, com del reci­ mesperadament, un raig de llum entre un nou tema personatges. Per això la peça que ens ocupa presenta, després núvols, apareix molt portat clarinet i a la tatiu ja no és àrid com els d'èpoques anteriors), dues parts d,e �r�n �companyat per l'arpa, qual (que s amra �e�lesa,la resta pe,l a me orquestra. Finalrnent, de breus clares: un primer plany per al tenor sol «

" .. r " '._-,'

La natura és l' origen de totes les coses bones .

...... ,- ..

Verdi i Bellini, de cara a cara amb Donízcttí i Rossini

Entre dues de l'ària hi baletta que, a més, s'havia de repetir. les parts ens entra An­ havia, cada cop més, una separació (en el cas que ocupa nina, la minyona de Violetta, i Alfredo hi sosté un diàleg). són ben En aquesta escena de La Traviata tots aquests elements hi inte­ clararnent, per tant. El recitatiu, que comença d'una manera poc ressant, es converteix en un passatge arioso amb les paraules «Qui pressa decorada Verdi a lei» i poc després comença l'ària pròpiament dita, per del amb una melodia que fa òbvia la dolçor dels sentiments amorosos protagonista Alfredo, com es pot captar en la frase descendent que se­ gueix a «dell'universo immernore». Durant molt de temps, la cabaletta que segueix després d'aquesta ària se suprimia en les representacions, perquè entreté l'acció i no és, musi­ si és ben calment parlant, de les peces més interessants de l'òpera. Però nostra atenció interpretada té prou dosis de bravura per merèixer la tenor. i és, al cap i a la fi, un vehicle ben atractiu per a una veu de

ROGER ALIER

Yoghourts, flam, cremes, formatges ... -aliments frescos i naturals-