Construccions líriques MAN RAY LEANDRE CRISTÒFOL L’objecte i l’esperit dadà

SUMARI

5 PRESENTACIÓ Joan Manuel Tresserras. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

6 MAN RAY I LEANDRE CRISTÒFOL: AFINITATS ELECTIVES Pilar Parcerisas. Comissària de l’exposició

8 SELECCIÓ D’OBRES DE MAN RAY

10 SELECCIÓ D’OBRES DE LEANDRE CRISTÒFOL

13 CATALOGACIÓ

14 ANNEX BIOGRÀFIC

16 TRADUCCIONS Espanyol Anglès „ 4 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

Autoretrat de Man Ray, 1930. © Man Ray Trust, VEGAP, Lleida, 2009 Retrat de Leandre Cristòfol. Arxiu Leandre Cristòfol „ 5 „

PRESENTACIÓ

L’exposició «Construccions líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol. L’objecte i l’esperit dadà» és un diàleg visual entre les fotografies d’artefactes de l’artista nord-americà Man Ray i les escultures –fruit d’assemblatges– de Leandre Cristòfol, el creador d’Os de Balaguer. Tots dos autors, paradigmes de l’esperit radicalment avantguardista, representen un dels moments clau en l’evolució de les arts visuals del segle passat, gràcies al qual se superen les formes i els con- ceptes tradicionals en la recerca de nous llenguatges i significacions que apropen l’art i la vida. Des de llocs geogràfics distants i sense que hi hagi notícia que mai s’haguessin conegut perso- nalment, les seves respectives obres semblen originar-se a partir d’un mateix eco i creen una empatia amarada de màgia i sentit poètic. L’exposició es nodreix, en bona part, de la col·lecció privada d’obres de Cristòfol de què disposa el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que ja va organitzar aquesta mostra la primavera d’enguany. Ara s’ha adaptat i incorporat al programa “Cultura en Gira”, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Aquest programa, amb la cooperació dels municipis, posa a l’abast l’art contemporani tot donant a conèixer els museus catalans i el seu patrimoni en el conjunt del territori. Em plau molt que, a més d’incloure un creador del prestigi i la significació de Man Ray, l’exposició esdevingui un nou reconeixement a Leandre Cristòfol. Un escultor que, tot i haver format terna amb Salvador Dalí i Joan Miró dins l’àmbit del surrealisme, no ha tingut la presència que mereix i li corres- pon entre el públic català, fora de les terres de Ponent. Aquesta mostra és, per tant, una ocasió renovada de conèixer millor una part del seu llegat creatiu i de comprovar la seva connexió amb la nostra avantguarda i amb els paràmetres de l’art contempo- rani més avançat del seu temps. I és que Leandre Cristòfol, igual que Man Ray, va obrir nous camins en l’horitzó de les arts que altres creadors han continuat. Ara, un any després de la commemoració del centenari del seu naixe- ment, és un bon moment per comprovar-ho.

Joan Manuel Tresserras Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Barcelona, octubre de 2009 „ 6 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

MAN RAY I LEANDRE CRISTÒFOL: AFINITATS ELECTIVES Pilar Parcerisas. Comissària de l’exposició

Man Ray i Leandre Cristòfol compartiren quelcom més que un temps històric: dels oficis, o de la professió de dibuixant o pintor (una paleta de pintar, per l’esperit obert de les avantguardes del segle XX que van incorporar la vida a exemple), al mateix temps que comparteixen un interès per la presència real i l’art i una actitud rebel davant de l’objecte artístic des de les premisses dels directa de l’objecte, així com el desig constructiu amb finalitat poètica. moviments dadà i surrealista. Una actitud militant amb la llibertat i el progrés Leandre Cristòfol va realitzar De l’aire a l’aire (1933), la seva primera d’un segle maquinista que havia fet de l’objecte industrial, seriat, repetit, el construcció no figurativa, activant aspectes constructius d’acció i moviment seu símbol d’enllaç entre el món quotidià i l’art. que també li seran tan propis a Man Ray, mitjançant cintes metàl·liques o Calia donar un nou significat a l’objecte sorgit de l’automatisme de la molles de matalàs que donaran peu a construccions rítmiques i líriques. El màquina, un artefacte que podia ser copiat fins a l’infinit, com la fotografia, ferro o la cinta d’acer permet dibuixar en l’espai. L’escultura esdevé lineal generada també pel clic mecànic de la càmera. L’objecte o el seu fragment i transparent i destrueix la idea d’interioritat de l’escultura. Es projecta cap introduïen una nova concepció estètica en l’art, que Marcel Duchamp for- enfora, vers l’espectador. Aquest tipus de construcció, basada en un desen- mulà amb el ready made: l’objecte tal com es troba als grans magatzems volupament geomètric, sembla seguir aquell dictat de Gaudí que diu «la o amb alguna petita rectificació (ready made assistit). És el «tot fet». Per a geometria és construcció» i, al mateix temps, obeir les lleis de l’escultura en Man Ray, el que val és el «tot trobat» i, especialment, l’associació d’objectes: relació amb la mobilitat, com l’emprà Alexander Calder, tan amic de Man Ray «Duchamp creia revolucionari de posar simplement una frase o el seu nom i de Joan Miró, que passejarà el seu circ en miniatura per Barcelona el 1932, sobre un objecte trobat en una quincalleria. No, a mi no em basta una cosa, en el marc de les activitats de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou), entitat organit- sinó que me’n calen dues. Dues coses que entre elles no tenen cap relació i zadora de l’exposició «Logicofobista» el 1936 en la qual participaren Leandre que ajunto per crear, per contrast, una mena de poesia plàstica»1. Cristòfol i Àngel Ferrant, un altre escultor que deixà anar la seva imaginació El món de l’objecte remet al món de les idees. «Per a la realització entorn de l’objecte. d’una idea és indispensable cert grau de menyspreu del material emprat per No hi ha constància de l’amistat o la trobada entre Man Ray i Leandre expressar-la»2, diu Man Ray. Entrar en el món de l’objecte quotidià vol dir Cristòfol, però sí que la figura de Man Ray és present a Catalunya a final dels també en l’escenari de la vida i abandonar la idea d’escultura com a cosa anys vint i primers anys trenta del segle XX. Com a fotògraf és reivindicat per morta. Així, l’objecte va trobant el seu camí específic: «A mi el que m’interessa Pere Català Pic en els seus articles i l’influeix sens dubte en els seus rayogra- és un objecte que no tingui l’aire d’una obra d’art; una cosa que formi part mes. D’altra banda, Man Ray visità Cadaqués per primer cop l’estiu de 1933 de la nostra vida, que tots col·leccionem, sigui un objecte útil o inútil»3. Així, i acompanyà Duchamp i Mary Reynolds en aquesta estada que donarà peu a doncs, per a Man Ray no és tant el fetitxisme de l’objecte o la seva perfecció les seves fotografies sobre l’arquitectura de Gaudí, que il·lustraren l’article de el que l’atrau, sinó la dimensió conceptual de la idea que conté o expressa. Dalí «De la beauté térrifiante et comestible de l’architecture “Modern Style”», Tanmateix, alguns dels seus objectes confeccionats als anys vint i trenta del publicat a Minotaure, núm. 3-4 (desembre de 1933). L’any 1935, i dins el segle XX, perduts o destruïts, van reaparèixer reconstruïts als anys seixanta cercle d’artistes que promou l’ADLAN, Man Ray exposà a la Galeria Roca de prenent com a referència les fotografies. Barcelona. Leandre Cristòfol, per la seva banda, va ser present a l’«Exposició Man Ray treballà amb objectes recuperats de les escombraries, tro- Internacional del Surrealisme» de Tòquio i Kyoto (1937) i de París (1938), bats al carrer, perduts, com una corda, un tros de suro, un paper retallat, un compartint cartell amb Man Ray i els altres surrealistes. Man Ray va ser un timbre en desús, botons elèctrics, entre d’altres. Afegí als seus objectes un dels autors més admirats per l’avantguarda lleidatana i les seves fotografies tarannà crític, hi donà una mirada subjectiva, i deixant al mateix temps que van ser reproduïdes a la revista Art (1933), impulsada per Enric Crous Vidal. parlessin per ells mateixos. Aconseguí donar una dimensió artística a aquests Abstracció, moviment i acció com a base d’un esperit constructiu amb objectes celibataris que titulà de forma poètica. mirada mecànica també són elements comuns a ambdós autors. Només cal Leandre Cristòfol compartí amb Man Ray l’esperit experimental i revul- pensar en els «ralentís» i les «harmonies estel·lars» que Cristòfol realitzà amb siu del dadà i el fet inherent de treballar amb les coses que tenen ja una exis- aquest esperit. La seva aportació, com la de Man Ray, posa en joc una nova tència. També, com Man Ray, basculà entre una concepció clàssica de l’art i estètica, més d’acord amb el maquinisme poètic i artístic dels nous temps que la seva rebel·lia. Ho donen a entendre els objectes comuns del seu repertori: no pas amb l’evolució de l’escultura formalista. Són dos artistes que vénen dels cordes, timbres, llaunes aixafades, espirals metàl·liques, molles de matalàs, oficis, que dominen l’esperit del bricolatge i que saben donar als seus objec- xarxes, boles, interruptors, ribots de fuster, rodes dentades, elements maqui- tes una disposició antropomòrfica, tot i atacant els fonaments del sistema de nistes, fragments d’objectes, restes de materials, eines o instruments del món representació de l’art, en clau de joc i ironia, sense renunciar a un esperit „ 7 „

científic, que ateny l’energia de la matèria, les qualitats físiques i la força de a l’Institut Poincaré el 1934 i que li inspiren la sèrie de pintures Equacions sha- la gravetat. Les coses són tal com són, en la seva dimensió real, a l’abast kespearianes (1948). El cert és que, a part els surrealistes, també els cons- de la mà. tructivistes descobreixen aquests models matemàtics durant les dècades Construcció lírica és el títol d’una escultura de Leandre Cristòfol de dels anys vint i trenta del segle XX, i desvetllen un interès tant pels materials 1934 que serveix per donar títol a aquesta exposició. És una obra que fa parlar emprats (varetes, fils de ferro, etc.), que permetien donar la curvatura neces- uns trossos de fusta i un filferro. Man Ray i Cristòfol van crear «construccions sària, com sobre la particularitat d’aquests volums. I aquí sí que la sensibilitat líriques», artefactes basats en l’enginy, la imaginació i la poesia, invencions de Leandre Cristòfol no s’escapa de la configuració constructiva que inspiren visuals i plàstiques que conviden a la participació de l’espectador. aquests objectes matemàtics passats per la mà dels constructivistes. Una altra «afinitat electiva» que cal tenir present entre ambdós artistes L’obra de Cristòfol s’ha vinculat excessivament al surrealisme per són les ombres. Per a Man Ray són cabdals en la relació que estableix entre l’ús que ha fet de l’objecte. És cert que ha emprat l’objecte en desús i fora l’objecte i la imatge. Precisament, els seus primers treballs objectuals apa- de context, però la seva finalitat no té a veure amb l’associació psicològica, reixen després del seu interès per les ombres transportades. Així, segons la literària o eròtica de la majoria de propostes surrealistes sobre l’objecte, com llum, un objecte projectava la seva imatge doble a partir de l’ombra transpor- les vies obertes per Dalí, Miró o Tanguy. Cristòfol posa l’objecte en l’òrbita tada. Un d’aquests primers experiments és una batedora d’ous, que el 1920 escultòrica, en el domini de l’espai i el volum, al mateix temps que l’allibera de rep el nom de La Femme. Una altra fotografia, Integration of Shadows (1919), tota connotació de memòria. L’art de Leandre Cristòfol, com el de Man Ray, una còpia de les quals és present en aquesta exposició, mostra un artefacte és un art constructiu, que es manifesta en la concreció d’una irracionalitat i, amb un reflector de làmpada i sis agulles d’estendre roba, doblant l’objecte en aquest sentit, estaria també a prop dels constructivistes. amb la seva ombra, coneguda també amb el títol de L’Homme. Tant Leandre Cristòfol com Man Ray mostren la voluntat d’un esperit Per a Leandre Cristòfol, les ombres són cabdals. Ho són en les seves científic i una dinàmica metafísica que prové de les coses en elles mateixes. escultures mòbils, constructives, com Ralentí (1957), Harmonia estel·lar Paul Éluard ho anomenava «física de la poesia», en un intent d’apropar la (ralentí) (1957), Factor ascensional (1957) o Insomni plausible (1957), però poesia a una veritat científica, un fenomen d’aproximació de l’art a la ciència a també en totes aquelles escultures filiformes, de la sèrie de les volumetries, partir de les noves teories de la física einsteiniana. La idea es reafirma davant com Volumetria I (1959), en la mateixa Cosa lírica. De l’aire a l’aire (1933) i en de l’objecte artístic i/o artesà. A través de l’objecte o del seu fragment s’es- la resta d’escultures que utilitzen les formes en espiral, barnilles de paraigües devé la concreció física d’una abstracció que assenyala el camí de la poesia desmuntats, agulles, trossos de suro i boles de diversos materials. L’ombra pura. Més enllà de l’esperit antiartístic hi ha en Man Ray i Leandre Cristòfol duplica les escultures de Cristòfol creant la seva imatge doble. La mateixa una voluntat constructiva, que condueix l’escultura a través de l’objecte vers escultura s’erigeix en un transportador d’ombres. la idea. Ambdós artistes comparteixen una passió per l’heterogeneïtat dels Aquesta mostra aprofundeix en el diàleg estètic entre les fotografies materials, perquè tant l’un com l’altre posen l’objecte escultòric al servei d’objectes de Man Ray procedents de la Col·lecció Goldberg / D’Afflitto de d’una idea. Així, Cristòfol ens parla amb barnilles de paraigua, fins i tot amb Nova York i les escultures tridimensionals de Leandre Cristòfol dels fons del un tros de paraigua real a Després de la rosada (1976) o bé amb porexpan, Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, una experiència que proporciona els boles nadalenques o xarxes de plàstic que embalen volums (fruites), com en nous punts de vista i nexes d’unió entre dos creadors que des d’un mateix la sèrie Forma consum, de 1975. També Man Ray dibuixa amb bolígraf una univers sensible estrenyen els llaços entre l’avantguarda catalana i la inter- xarxa imaginària a una pilota que du la inscripció Jeux nocturnes. nacional. Hi ha un esperit comú a ambdós artistes pel que fa a l’aspecte maquinista i geomètric dels seus objectes. Cristòfol ho fa visible en obres com Objecte geomètric III (1961) i Dimensional volum (1967). Però, més enllà Notes d’analogies formals, diríem que comparteixen un interès «poeticocientífic», el 1 Pierre Bourgeade, Bonsoir Man Ray [converses]. París: Belfond, 1972; reed. 1990, pàg.80-81. mateix que els surrealistes tenien per donar una dimensió científica a la seva recerca. 2 Man Ray, «L’âge de la lumière», a Photographs by Man Ray 1920 Paris 1934. James Thrall Soby (ed.), Nova York: Random House; París: Cahiers d’Art, 1934. En Man Ray, la preocupació per unir ciència i objecte (Breton), o física 3 Philippe Sers, «Man Ray et l’avant-garde», al catàleg Man Ray. Photograph, París: Centre Georges i poesia (Éluard), la trobem satisfeta en els objectes matemàtics que fotografia Pompidou, 1985. „ 8 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

SELECCIÓ D’OBRES DE MAN RAY

3 4 12 Man Ray Man Ray Man Ray Shadows / Ombres, 1919 Acrobat / Acròbat, 1923-1924 Sun-package / Embalatge de sol, 1944 „ 9 „

23 28 29 Man Ray Man Ray Man Ray It’s an Other Springtime / És una altra primavera, 1961 Jeux nocturnes / Jocs nocturns (sense data) Sense títol (sense data) „ 10 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

SELECCIÓ D’OBRES DE LEANDRE CRISTÒFOL

4 5 6 Leandre Cristòfol Leandre Cristòfol Leandre Cristòfol Cosa lírica (De l’aire a l’aire), 1933 Aparença excèntrica (Ralentí), 1957 Volumetria I, 1959 „ 11 „

7 10 14 Leandre Cristòfol Leandre Cristòfol Leandre Cristòfol Ordenació geomètrica III, 1961 Dimensional volum, 1967 Forma consum II, 1975 „ 12 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

17 18 Leandre Cristòfol Leandre Cristòfol Després de la rosada, 1976 Molla, 1977 „ 13 „

CATALOGACIÓ

OBRA DE MAN RAY 10 20 OBRA DE LEANDRE CRISTÒFOL 10 Clef de la songe / Clau del Cafe Man Ray Dimensional volum 1 somni 1948 1 1967 Decollage c. 1940 Vintage, gelatina d’argent Temàtica expansiva Acer, fusta, fusta pintada, ferro i 1917 Vintage, gelatina d’argent 16 x 7,7 cm 1932 ferro pintat Vintage, gelatina d’argent 11,5 x 16,1 cm Metall, fusta i llautó 55,2 x 53 x 8,5 cm 9,8 x 7,8 cm 21 36,5 x 17,6 x 3,5 cm 11 Monument to the unknown painter 11 2 Windbag / Xerraire / Monument al pintor desconegut 2 Recipient d’insomni By Itself I / Per si mateix I 1944 1953-1955 Temàtica limitada 1972 1918-1966 Vintage, gelatina d’argent Vintage, gelatina d’argent 1933 Porexpan, metall, vidre i plàstic Vintage, gelatina d’argent 10,7 x 2,5 cm 8,5 x 2,5 cm Fusta i acer 39 x 44,5 x 12,5 cm 23,8 x 13 cm 16,8 x 35,5 x 10,1 cm 12 22 12 3 Sun-package / Embalatge de sol Smoking device / Mecanisme 3 Plàstica. Elements compositius Shadows / Ombres 1944 de fumar Navegació concèntrica 1974 1919 Vintage, gelatina d’argent 1959 1933 Vidre, plàstic, ferro i base de Vintage, gelatina d’argent 7,4 x 5,2 cm Vintage, gelatina d’argent Fusta, fusta pintada i acer fusta 10,3 x 6,7cm 9 x 14 cm 36,3 x 19 x 10 cm 40,5 x 32 x 17,3 cm 13 4 Guitarrh / Guitarra 23 4 13 Acrobat / Acròbat 1944 It’s an Other Springtime / És Cosa lírica (De l’aire a l’aire) Forma consum I 1923-1924 Vintage, gelatina d’argent una altra primavera 1933 1975 Vintage, gelatina d’argent 9,5 x 8 cm 1961 Metall i base de fusta Xarxa, plàstic, fusta tenyida i 10,7 x 2,5 cm Vintage, gelatina d’argent 37,5 x 14,2 x 11,5 cm vidre 14 17,8 x 12, 2 cm 65,2 x 50 x 7,5 cm 5 Tourniquet / Torniquet 5 Burnt bridges / Ponts cremats 1944 24 Aparença excèntrica (Ralentí) 14 1935 Vintage, gelatina d’argent Pandora’s Box / Caixa de 1957 Forma consum II Vintage, gelatina d’argent 10 x 7 cm Pandora Suro, goma, acer i vidre 1975 8 x 9 cm 1963 51 x 25,5 x 28 cm 59,8 x 42,2 x 8,5 cm 15 Vintage, gelatina d’argent 6 Contraption / Contracepció 16,1 x 19,5 cm 6 15 Collage - L’âge de la colle / 1944 Volumetria I Harmonia aeròfica Collage - L’era de la cola Vintage, gelatina d’argent 25 1959 1975 1935 17 x 11,5 cm Needle and throad / Fil i agulla Vareta d’acer i filferro Fusta, fusta tenyida, metall i Vintage, gelatina d’argent 1965 73 x 42,6 x 34,6 cm ferro 10 x 7,2 cm 16 Vintage, gelatina d’argent 36,1 x 30 x 22,5 cm Table for two / Taula per a dos 25 x 18’5 cm 7 7 1944 Ordenació geomètrica III 16 Mathematical Object: Ruled Vintage, gelatina d’argent 26 1961 Composició Surface / Objecte matemàtic: 13,5 x 18 cm String collage / Collage de les Vareta d’alumini, metall, plom i 1976 superfície cúbica cordes plàstic Filferro damunt fusta pintada, 1936 17 1965 44 x 21,8 x 24 cm fusta, acer i plàstic Vintage, gelatina d’argent Domesticated egg / Ou domes- Vintage, gelatina d’argent 53,8 x 43,8 x 6 cm 29 x 22,5 cm ticat 16 x 10,5 cm 8 1944 Constància vibrant 17 8 Vintage, gelatina d’argent 27 1962 Després de la rosada Parasol 13 x 18 cm La jurassienne / La jurassiana Metall, acer, ferro, fil i fusta 1976 1939 1966 160,4 x 39 x 38,5 cm Tela, metall, acer, vidre i fusta Vintage, gelatina d’argent 18 Vintage, gelatina d’argent pintada 8,7 x 12,5 cm Square Dumb Bells / Halteres 18,5 x 13 cm 9 55,7 x 85 x 3,7 cm 1944-1945 Transmissió de la parla 9 Vintage, gelatina d’argent 28 c. 1964 18 Rectified Found Object / 17, 8 x 12,2 cm Jeux nocturnes / Jocs nocturns Fusta, plàstic, metall i porcellana Molla Objecte trobat i rectificat Sense data 58,4 x 20,9 x 29,1 cm 1977 c. 1940 19 Vintage, gelatina d’argent Fusta, suro pintat, coure, metall, Vintage, gelatina d’argent Le petit déjeuner / L’esmorzar 18 x 13 cm plàstic, porcellana i vidre 24,5 x 17,7 cm 1945 40,8 x 19,2 x 18,7 cm. Vintage, gelatina d’argent 29 12,5 x 17,3 cm Sense títol Sense data Vintage, gelatina d’argent 26 x 20,3 cm „ 14 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

ANNEX BIOGRÀFIC

MAN RAY – EMMANUEL RADNITZKY (1890-1976) surrealista. Mitjançant Francis Picabia i Gabrielle Buffet entra casament a Beverly Hills. El 1947 s’estrena el film Dreams That Pilar Parcerisas. Comissària de l’exposició en contacte amb Paul Poiret i s’inicia en el món de la moda i Money Can Buy de Hans Richter, inspirat en el seu text Ruth, l’escenografia. Es guanya la vida retratant obres d’art i duent roses and revolvers i publica l’àlbum fotogràfic Mr. and Mrs. a terme nombrosos retrats d’aristòcrates i intel·lectuals. Woodman. El 1948 s’edita l’àlbum d’il·lustracions Alphabet 1890 Coneix Jean Cocteau, Erik Satie, Gertrude Stein, George for adults i du a terme les pintures Shakespearian Equations, Neix a Filadèlfia el 27 d’agost en una família de jueus russos Braque, Pablo Picasso i Alice Prin, coneguda com a Kiki de partint de les fotografies dels objectes matemàtics. immigrants. El 1897 es traslladen a Brooklyn, Nova York. Montparnasse, amb qui mantindrà una relació i li farà de model. El 1922 publica alguns rayogrames en les revistes Les Feuilles París, segona etapa (1951-1976) Libres i Vanity Fair. Lloga un estudi a la Rue Campagne- Etapa de formació (1904-1912) El 1951 es trasllada amb Juliet a París i s’instal·len a la Première i publica l’àlbum de rayogrames Champs Délicieux, En el marc dels estudis secundaris, rep classes de dibuix lliure Rue Férou. Participa en la mostra «Abstract Painting and amb pròleg de Tristan Tzara. El 1923 pren com a ajudant de i disseny industrial, treballa com a dissenyador gràfic en una Sculpture in America» al MoMA de Nova York. Reprèn l’ac- laboratori Berenice Abbot fins a l’any 1926. Realitza el film Le editorial, s’inscriu a la National Academy of Design i estudia tivitat pictòrica i experimenta amb la fotografia en color. El retour à la raison. S’incorpora als cercles surrealistes. El 1924 anatomia a l’Art Students League de Nova York. Freqüenta 1952 inicia la sèrie Mythologies modernes, que exposa el comença a treballar per a Vogue. Man Ray i Duchamp aparei- les classes de dibuix del centre llibertari Francisco Ferrer 1956 a la Galerie de l’Étoile Scellée. Pren part en diverses xen al film Entr’acte de René Clair. Col·labora amb Duchamp (1910-1912) i la Galeria 291 d’Alfred Stieglitz, promotora de exposicions dedicades a recuperar el moviment dadais- en un altre instrument òptic, Rotative démi-sphère (1925), i les avantguardes artístiques a Nova York. Tapestry (1911) és ta a París, Amsterdam i Düsseldorf. El 1959 l’Institute of exposa a la Galerie Surréaliste de París la mostra «Tableaux la seva primera obra abstracta. Contemporary Art de Londres acull la mostra «An Exhibition de Man Ray et objets des îlles» (1926), amb rayogrames i Retrospective and Prospective of The Work of Man Ray» i objectes primitius d’Oceania. Roda els films Emak Bakia participa en l’«Exposition Internationale du Surréalisme (Eros)» Avantguarda a Nova York (1913-1921) (1926) i L’Étoile de mer (1928). L’any 1929 coneix Lee Miller, a la Galerie Daniel Cordier de París. El 1961 rep la medalla El 1913 s’instal·la a la comunitat anarquista i intel·lectual pro- que serà la seva assistent i companya fins al 1932. Filma Les d’or a la fotografia en la Biennal de Venècia i és present en moguda per Alfred Kreymborg a Ridgefield, Nova Jersey. Rep Mystères du Château de Dés (1929) al castell dels vescomtes la mostra «The Art of Assemblage» al MoMA de Nova York. l’impacte de l’«Armory Show» (1913), la primera gran expo- de Noailles. Es trasllada a la Rue Val-de-Grâce. El 1930 roda En companyia de Juliet visita Duchamp i Teeny a Cadaqués, sició sobre art d’avantguarda europeu celebrada als Estats diversos films breus en els quals apareix Lee Miller i Gallimard població que freqüentarà a partir d’ara. El 1963 publica l’au- Units i descobreix Marcel Duchamp i Francis Picabia. Realitza publica el primer monogràfic sobre l’artista, amb text de tobiografia Self-portrait i l’any següent exposa individualment el seu primer quadre cubista, Portrait of Alfred Stieglitz (1913). Georges Ribemont-Dessaignes. Presenta les primeres sola- a la Galleria Schwarz: «Oggetti del mio affeto, 1920-1964». El El 1914 es casa amb la poetessa belga Adon Lacroix, apareix ritzacions i col·labora en la revista Le Surréalisme au Service 1965 exposa en «Surrealismo y arte fantástico» en la VII de el primer número de la revista Little Review i compra la primera de la Révolution. El 1931 publica Electricité, amb rayogrames São Paulo. El 1966 té lloc la primera gran retrospectiva de càmera fotogràfica. El 1915 publica la revista satírica d’esperit i prefaci de Pierre Bost. El 1933 visita Salvador Dalí i Gala a la seva obra al County Museum of Art de Los Angeles, amb dadà The Ridgefield Gazook, fa les primeres fotografies dels Cadaqués, acompanyat de Marcel Duchamp i Mary Reynolds. més de 300 obres. El 1968 participa en les mostres «Dada, seus quadres i entra en contacte amb Marcel Duchamp i els A Barcelona fotografia l’obra de Gaudí per il·lustrar l’article de Surrealism and their Heritage» i en «The Machine as seen col·leccionistes Walter i Louise Arensberg, amb qui fundarà Salvador Dalí «De la beauté térrifiante et comestible de l’archi- at the End of the Mechanical Age», organitzades pel MoMA un any més tard la Society of Independent Artists Inc. Exposa tecture “Modern Style”» per a Minotaure. El 1934 es publica de Nova York. Durant els anys seixanta reconstrueix alguns per primer cop a la Daniel Gallery amb diverses pintures i Man Ray Photographs 1920-1934 i crea l’obra L’Échiquier objectes dels anys trenta que comercialitza i exposa a Itàlia, a dibuixos. El 1916 publica el manifest A Primer of the New Art surréaliste, un escaquer amb retrats dels membres del la Galleria d’Arturo Schwarz i a l’Studio Marconi, de Milà, i a la of Two Dimensions, que recull les similituds existents entre la moviment surrealista. També fotografia un seguit d’objectes Galleria Il Fauno, de Torí. L’any 1971 el Museum Boymans-Van fotografia i el dibuix. Influït per Le Grand Verre de Duchamp, matemàtics a l’Institut Poincaré. El 1935 publica Facile, amb Beuningen li organitza una retrospectiva que serà presentada el seu estil es torna més mecanicista, tal com reflecteix la poemes de Paul Éluard i fotografies de nus de Nusch Éluard. l’any següent a París. Amb motiu del seu vuitanta-cinquè seva obra De Rope Dancer Accompanies Herself With Her Exposa a la Galeria Roca de Barcelona, mostra organitzada aniversari, Roland Penrose i Mario Amaya li organitzen l’ex- Shadows, així com la sèrie de collages amb el títol Revolving per l’ADLAN (Amics de l’Art Nou). El 1936 inicia una relació posició homenatge «Man Ray Inventor, Painter, Poet», al New Doors (1916-1917). Fa els primers retrats fotogràfics (1916) i amb Adrienne Fidelin (Ady) que durarà fins al 1940. Participa York Cultural Center de Nova York, i Andy Warhol li dedica una els seus primers cliché-verre (1917). Integrat plenament en el en la «International Surréaliste Exhibition» de Londres i passa sèrie de pintures i fotografies. cercle dels Arensberg, col·labora en els números de la revista l’estiu a Mougins amb Nusch i Paul Éluard, Roland Penrose Blind Man i en l’únic número de Rongwrong (1917), publica- i Lee Miller, Picasso i Dora Maar. A final d’any participa en la 1976 cions de caràcter dadaista. El 1918 treballa en les aerografies mostra «Fantastic Art Dada Surrealism» al Museum of Modern per tal d’obtenir efectes fotogràfics. El 1919 exposa a la Art de Nova York. L’any 1937 publica La photographie n’est El 18 de novembre mor a París i és enterrat al cementiri de Daniel Gallery aerografies, pintures, dibuixos i els collages de pas l’art, amb pròleg d’André Breton i Les Mains libres, amb Montparnasse. Revolving Doors. El 1920, juntament amb Marcel Duchamp poemes de Paul Éluard i fotografies seves. El 1938 participa i Katherine S. Drier, signa l’acta constitutiva de la Société en l’«Exposition Internationale du Surréalisme» a París i s’ocu- Anonyme Inc, primera organització als EUA creada per col- pa de la il·luminació. Hi presenta un maniquí femení, nu, amb leccionar i donar a conèixer l’art modern. Intensifica les seves llàgrimes de vidre i bombolles de sabó als cabells. El 1939 col·laboracions amb Marcel Duchamp. Fotografia Le Grand exposa individualment a París i a Londres. Verre cobert de pols i col·labora en el primer treball artístic motoritzat de Duchamp: Rotative plaque de verre (1920). Al Els Estats Units (1940-1951) costat de Duchamp i Picabia és un dels membres més actius El 1940 París és ocupat pels alemanys. A final de juny aban- del dadà a Nova York. El 1921 col·labora en l’únic número de dona la ciutat, hi deixa Ady i bona part de la seva obra. Viatja la revista New York Dada, en la qual publica les fotografies de als Estats Units i, finalment, s’instal·la a Hollywood, on coneix Duchamp transvestit en el seu alter ego Rrose Sélavy en eti- Juliet Browner. En aquesta etapa californiana es dedicarà a la quetes de flascons de perfums: Belle Haleine i Eau de Violette. pintura i als objectes. El 1941 inicia la sèrie Masques. El 1944 Participa al Salon Dada de París aquest mateix any amb les fotografies L’Homme i La Femme. participa en la mostra «Imagery of chess», a la Julien Levy Gallery de Nova York. Exposa la seva primera gran retros- pectiva al Pasadena Art Institute de Califòrnia: «Retrospective París, primera etapa (1921-1940) exhibition 1913-1944. Paintings, Drawings, Watercolours, El juliol de 1921 arriba a París. Duchamp l’introdueix en el Photographs by Man Ray». El 1946 Man Ray es casa amb cercle dadà de París, on s’integrarà plenament al moviment Juliet Browner i Max Ernst amb Dorothea Taning, en un doble „ 15 „

LEANDRE CRISTÒFOL PERALBA (1908-1998) en la iconografia dels Crucificats, una altra (1956) patrocinada pel L’any 1977 ofereix una nova exposició individual a l’Ins- Jesús Navarro. Director del Museu d’Art Jaume Morera Cercle de Belles Arts, en la qual fa un repàs de la seva trajectòria titut d’Estudis Ilerdencs, «Obra no figurativa 1933-1976». figurativa i, finalment, dues més el 1957 al Círculo Catalán de Participa també en l’exposició «Avantguarda catalana 1916- Madrid i al Centro Mercantil Industrial y Agrícola de Saragossa. 1936» a la Galeria Dau al Set. La Galeria Rayuela li dedica 1908 una exposició individual (1977), amb motiu de la qual els Leandre Cristòfol Peralba neix a Ós de Balaguer (Lleida) el 1959-1982 Cuadernos Guadalimar li dediquen un número monogràfic. 8 de juny de 1908. El 1922, però, es trasllada a la ciutat de El 1959 presenta en la seva exposició individual «Abstractos» Cristòfol presenta a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1982) la Lleida per aprendre l’ofici de fuster mentre inicia la seva for- que serà la seva darrera sèrie Alfa-Omega-Alfa, que compar- mació artística. el resultat del treball reiniciat uns anys abans, induït pels aires de renovació artística que es respiren a la ciutat. Aquesta tia espai amb un altre grup de peces aplegades amb el títol mostra és el marc per a la presentació de la sèrie Ralentís genèric de Presència ambiental. Obra seva és seleccionada 1930-1938 espacials, peces que il·lustren la reflexió de l’artista al voltant per participar en les exposicions «Catalunya endavant» i L’octubre de 1930 participa per primera vegada en una expo- del moviment. Paral·lelament a aquesta mostra, Cristòfol «Expocultura» a Barcelona. És nomenat membre d’honor de sició col·lectiva d’artistes, la del grup Uns Altres, format per presenta una altra mostra individual a la Caixa de Pensions l’Estudi General, la Universitat de Lleida. Ramon Roca, Josep Sanàbria i el mateix Cristòfol, al Museu integrada per un conjunt de vint relleus figuratius. Participa en d’Art Jaume Morera de Lleida. L’any següent, amb Josep el II Saló de Maig a Barcelona i en les mostres organitzades 1983-1998 Sanàbria, Francesc Charles Pardell, Josep Tufet i Antoni G. pel Moviment Artístic del Mediterrani. Presenta una selecció d’obra figurativa al Museu d’Art Jaume Lamolla forma el grup Studi d’Art, i presenten la seva obra en Un any després es donen a conèixer públicament les Morera. La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant una exposició al Casino Independent, que després viatjarà a seves primeres obres corresponents a una altra de les seves Jordi. Obra seva és seleccionada per participar en l’exposició les Galeries Laietanes de Barcelona. sèries experimentals: Volumetries. Celebra una nova exposició «Els anys 40 a Catalunya» a la Galeria Dau al Set el 1984. Cristòfol es vincula al grup d’intel·lectuals agrupats a l’en- individual a l’Ateneu Barcelonès. Torna a exposar individual- Cristòfol exposa aquest mateix any la sèrie Morfologies a torn de la revista Art, editada i dirigida per Enric Crous Vidal, ment a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1961) a Lleida. Ocupa la l’Escola Massana de Barcelona i a la sala d’exposicions de la de tendència clarament avantguardista i heterodoxa. Cristòfol plaça d’ensenyament artístic a l’Institut Màrius Torres de Segon Caixa de Pensions a Lleida. exposa el 1933, per primera vegada de manera individual, al Ensenyament, on impartirà classes fins als 1973. L’any 1985 participa en l’exposició «Escultura Española. Casino Independent, exposició en la qual presenta una primera El 1963 presenta l’exposició titulada «Situacions i aproxi- 1900-1936» a Madrid i «Homenatge a Barcelona» a Londres. obra no figurativa, Cosa lírica, i inicia una línia d’experimentació macions» a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en la qual mostra una També presenta una nova exposició retrospectiva: «Dibuixos creativa molt personal. L’Ajuntament de Lleida organitza un part del resultat dels seus treballs entre 1960 i 1963. Un any figuratius 1931-1939». Les obres Escultura espacial i Situacions Concurs de Primavera pel maig de 1934 que compta amb després presenta una exposició al Cercle de Belles Arts, «20 II són incloses en l’exposició «L’Avantguarda a Catalunya. la participació d’Enric Crous, Antoni G. Lamolla i Leandre retrats i 8 fotografies», en què s’inclouen els retrats escultòrics 1900-1985» de la Galeria Dau al Set. L’any següent, les obres Cristòfol, entre molts d’altres. A la vista del veredicte del jurat, dels seus amics. Guillem Viladot recrea en el llibre Leandre Nit de lluna i Monument són seleccionades per Margit Rowell aquest tres creadors decideixen despenjar les seves obres, la Cristòfol la infantesa de l’artista. Amb ell publica l’any següent per participar en l’exposició «Qu’est-ce que la sculpture qual cosa provoca un enfrontament amb l’Ajuntament. el llibre Nou plats poemes, una de les primeres publicacions moderne?» al Centre Georges Pompidou de París, al costat L’any 1935 Cristòfol celebra la seva segona exposició indi- espanyoles de poesia concreta. de obres de Miró, Giacometti, Cornell i Noguchi. vidual al Centre Mercantil, en què presenta un recull de tota la Torna a exposar individualment a l’Institut d’Estudis L’any 1987 s’organitza una exposició dedicada a la revis- seva obra i l’any següent participa en l’exposició «Logicofobista» Ilerdencs (1965), amb el títol «23 ordenacions», objectes ta Art que serà exhibida a la sala d’exposicions de la Caixa a de Barcelona organitzada per l’Associació d’Amics de l’Art produïts entre 1961 i 1963 que palesen la seva atracció pels Lleida. Una versió reduïda de la mostra viatja posteriorment a Nou (ADLAN). Esclata la guerra civil i malgrat les dificultats materials industrials; a la Cambra Oficial de Comerç i Industria la Galeria Joan Prats de Barcelona. Obra seva forma part de del moment Cristòfol no atura la seva activitat creativa. Una de Lleida (1966), on presenta una nova sèrie experimental, l’exposició «Surrealisme a Catalunya 1924-1936» organitzada Morfologia de Cristòfol forma part de les exposicions internaci- que du el títol de Ritmes; a l’Ateneu Barcelonès (1967) un al Centre d’Art Santa Mònica (1988). onals del surrealisme a Tòquio i a París de l’any 1938, gràcies a recull dels seus treballs no figuratius realitzats entre 1962 i La realització d’una exposició antològica a la Fundació les gestions dutes a terme per Viola i Benjamí Peret. 1965, i a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1969). Miró de Barcelona (1989) restitueix la veritable dimensió de L’any 1970 participa amb l’obra Nit de lluna en l’exposició l’obra de Cristòfol i el situa com un dels escultors fonamentals 1939-1957 homenatge «ADLAN / Testimoni d’època» al Col·legi d’Arqui- del segle XX a Espanya. Aquest any rep el Premi Nacional En acabar la guerra, Cristòfol traspassa la frontera amb tectes de Barcelona i torna a exposar individualment a la Sala d’Arts Plàstiques. Cristòfol fa donació a l’Ajuntament de França i és internat als camps de refugiats de Perpinyà i Joan Miró del Col·legi d’Arquitectes de Lleida (1971), on pre- Barcelona, a canvi d’un vitalici, d’un conjunt de 64 escultures Argelers. Aviat, però, torna a Espanya, fet que li provoca senta la sèrie Dimensional – Pla i algunes de les escultures de i objectes i 22 dibuixos. l’estada en diferents camps de concentració i finalment a un guix d’Evolució – Essencial, i un seguit de peces elaborades Des d’aquest moment la seva obra participa en les moltes camp de treball del Marroc. Un cop torna a Lleida, Cristòfol amb el títol de Dialèctica interior. de les principals exposicions retrospectives de l’art del segle s’instal·la a Barcelona fins al 1943 i posteriorment uns mesos L’any següent, presenta una nova exposició individual a la XX, com «Objeto surrealista en España» al Museo de Teruel, a Madrid. Finalment torna a Lleida, on es dedica a l’encàrrec Petit Galerie de l’Aliança Francesa de Lleida, titulada «Elements «L’avantguarda de l’escultura catalana» i «Artistes catalans» escultòric i a l’ebenisteria. Cristòfol col·labora en les gestions competitius 1970-1972», que inclou deu obres corresponents a la Fundació Gulbenkian de Lisboa. Cristòfol fa donació a per a la creació a Lleida del Cercle de Belles Arts, l’escola a una de les seves darreres sèries experimentals, i participa l’Ajuntament de Lleida l’any 1990, a canvi d’un altre vitalici, d’un del qual iniciarà la seva activitat la tardor de 1947, essent-ne en l’exposició col·lectiva «New Forms» presentada a l’Institut conjunt de 80 escultures, objectes, relleus i dibuixos. Leandre Cristòfol el professor de dibuix artístic. Britànic de Barcelona. El 1974 es mostra l’exposició «Dibuixos Obra seva és inclosa en les exposicions «Picasso, El 1949 Cristòfol presenta una mostra individual a l’Insti- 1927-1953» a la sala d’exposicions de la Caixa de Pensions de Miró, Dalí–» que organitza la Shirn Kunsthale de Frankfurt i tut d’Estudis Ilerdencs, on inclou la seva producció figurativa Lleida, amb una antologia de la seva obra figurativa. en «Constantes del arte catalán actual», l’any 1991. Un any de temàtica popular, acompanyada d’algunes de les obres Amb la participació en les exposicions «Surrealismo en després participa en la mostra «Avantguarda a Catalunya. experimentals. L’any següent participa en el III Saló d’Octubre España 1929-1950» a Madrid i «Surrealisme a Catalunya 1906-1939». I, finalment, cal destacar la seva presència en a Barcelona amb obres que sintonitzen amb les tendències 1925-1975» a Barcelona, l’any 1975, s’inicia la recuperació l’exposició «El Surrealismo en España» celebrada el 1994 al figuratives generals dels país. És seleccionat per participar de Cristòfol com un dels artistes claus de l’avantguarda espa- Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. en la I Bienal Hispanoamericana de Arte de 1951, també amb nyola. Presenta l’exposició «Dibuixos, escultures i objectes Cristòfol rep a Lleida la Medalla Morera l’any 1995, màxim obra figurativa, temàtica que repetirà en la seva presència al 1933-1939» a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i, l’any següent, guardó artístic de la ciutat de Lleida i s’inaugura la sala que IV Saló d’Octubre a Barcelona. una exposició individual, «Trajectòria plàstica» al Círculo porta el seu nom, que compta amb la darrera presència El 1952 participa en l’exposició col·lectiva del Cercle Catalán de Madrid, al mateix temps que la seva obra forma pública de l’artista, tot presentant la donació que va fer a Maillol de Barcelona, fet que li va permetre obtenir una beca part de l’exposició «SpanischeAvantguarde. 1920-1938». l’Ajuntament de Lleida el 1990. d’estudis a París l’any següent. Torna a exposar individualment a la Petit Galerie de l’Aliança Leandre Cristòfol mor a Lleida l’any 1998. Un any després Cristòfol celebra exposicions individuals: a la Caixa d’Estal- Francesa, ara amb un petita mostra que inclou una nova sèrie la seva família dóna a l’Ajuntament la seva col·lecció privada, vis de Lleida (1955), de caire figuratiu i centrada exclusivament experimental, Forma consum. el seu arxiu i la seva biblioteca. „ 16 „ Construcciones líricas. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. El objeto y el espíritu dadá

comunes de su repertorio: cuerdas, timbres, latas aplastadas, espirales metálicas, muelles de TRADUCCIONS colchón, redes, bolas, interruptores, cepillos de carpintero, ruedas dentadas, elementos maqui- nistas, fragmentos de objetos, restos de materiales, herramientas e instrumentos del mundo de los oficios, o de la profesión de dibujante o pintor (una paleta de pintar, por ejemplo), al mismo ESPAÑOL tiempo que comparten un interés por la presencia real y directa del objeto, así como el deseo constructivo con fines poéticos. Leandre Cristòfol realizó De l’aire a l’aire (1933), su primera construcción no figurativa, acti- PRESENTACIÓN vando aspectos constructivos de acción y movimiento que también le serán tan propios a Man Ray, a través de cintas metálicas o muelles de colchón que darán lugar a construcciones rítmicas La exposición «Construcciones líricas. Man Ray / Leandre Cristòfol. El objeto y el espíritu dadá» y líricas. El hierro o la cinta de acero permiten dibujar en el espacio. La escultura se convierte en es un diálogo visual entre las fotografías de artefactos del artista norteamericano Man Ray y las lineal y transparente, destruyendo la idea de interioridad de la escultura. Se proyecta hacia fuera, esculturas –fruto de ensamblajes– de Leandre Cristòfol, el creador de Os de Balaguer (Lleida). hacia el espectador. Este tipo de construcción, basada en un desarrollo geométrico, parece seguir Ambos autores, paradigmas del espíritu radicalmente vanguardista, representan uno de los aquel dictado de Gaudí que afirma: «la geometría es construcción», y al mismo tiempo obedecer momentos claves en la evolución de las artes plásticas del pasado siglo, por el que se superan las las leyes de la escultura en relación con la movilidad, como lo empleó Alexander Calder, tan amigo formas y conceptos tradicionales a la búsqueda de nuevos lenguajes y significados que aproximan de Man Ray y de Joan Miró, que paseará su circo en miniatura por Barcelona en 1932, en el el arte y la vida. marco de las actividades de ADLAN (Amics de l’Art Nou), entidad organizadora de la exposición Desde lugares geográficos distantes y sin noticia alguna de que se hubiesen conocido perso- «Logicofobista» en 1936 en la que participaron Leandre Cristòfol y Àngel Ferrant, otro escultor que nalmente, sus respectivas obras parecen originarse a partir de un mismo eco y crean una empatía dejó volar su imaginación en torno al objeto. rebosante de magia y significación poética. No existe constancia de la amistad o el encuentro entre Man Ray y Leandre Cristòfol, aunque Esta exposición se nutre, en buena medida, de la colección privada de obras de Cristòfol de sí la figura de Man Ray está presente en Cataluña a finales de los años veinte e inicios de los treinta que dispone el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que ya organizó esta muestra en la pasada del siglo XX. Como fotógrafo es reivindicado por Pere Català Pic en sus artículos y le influye sin duda primavera. Ahora se ha adaptado e incorporado al programa “Cultura en Gira”, del Departamento en sus rayogrames. Por otra parte, Man Ray visitó Cadaqués por primera vez el verano de 1933 de Cultura y Medios de Comunicación. Este programa, que cuenta con la cooperación de los y acompañó a Duchamp y Mary Reynolds en esta estancia que dará lugar a sus fotografías sobre municipios, pone al alcance el arte contemporáneo dando a conocer asimismo los museos cata- la arquitectura de Gaudí, que ilustrarían el artículo de Dalí «De la beauté térrifiante et comestible lanes y su patrimonio al conjunto del territorio. de l’architecture “Modern Style”», publicado en Minotaure, n. 3-4 (diciembre de 1933). En el año Me complace enormemente que, además de incluir a un creador del prestigio y significación 1935, y dentro del círculo de artistas que promueve ADLAN, Man Ray expuso en la Galeria Roca como Man Ray, la exposición sea un reconocimiento a Leandre Cristòfol. Un escultor que, a pesar de de Barcelona. Por su parte, Leandre Cristòfol estuvo presente en la «Exposición Internacional del haber formado terna con Salvador Dalí y Joan Miró en el ámbito surrealista, no ha gozado de la pre- Surrealismo» de Tokio y Kioto (1937) y de París (1938), compartiendo cartel con Man Ray y otros sencia que se merece y le corresponde entre el público catalán, más allá de las comarcas de Lleida. surrealistas. Man Ray fue uno de los autores más admirados por la vanguardia leridana y sus foto- Por tanto, esta muestra supone una ocasión renovada para el conocimiento de una parte de grafías fueron reproducidas en la revista Art (1933), impulsada por Enric Crous Vidal. su legado creativo y para comprobar su conexión con nuestra vanguardia y con los parámetros Abstracción, movimiento y acción como base de un espíritu constructivo con mirada mecánica del arte contemporáneo más avanzado de su tiempo. también son elementos comunes en ambos autores. Basta con pensar en los «ralentís» y las «armo- Y es que Leandre Cristòfol, al igual que Man Ray, abrió nuevos caminos en el horizonte de nías estelares» que Cristòfol realizó con este espíritu. Su aportación, como la de Man Ray, pone en las artes que otros creadores han seguido. Ahora, un año después de la conmemoración del juego una nueva estética, más acorde con el maquinismo poético y artístico de los nuevos tiempos centenario de su nacimiento, es buen momento para comprobarlo. que con la evolución de la escultura formalista. Son dos artistas que proceden de los oficios, que dominan el espíritu del bricolaje y que saben dar a sus objetos una disposición antropomórfica, Joan Manuel Tresserras atacando los fundamentos del sistema de representación del arte, en clave de juego e ironía, sin Consejero de Cultura y Medios de Comunicación renunciar a un espíritu científico, que comprende la energía de la materia, las cualidades físicas y la Barcelona, octubre de 2009 fuerza de la gravedad. Las cosas son tal como son, en su dimensión real, al alcance de la mano. Construcció lírica es el título de una escultura de Leandre Cristòfol de 1934 que sirve para dar título a la misma exposición. Se trata de una obra que hace hablar a unos fragmentos de madera y un alambre. Man Ray y Leandre Cristòfol crearon «construcciones líricas», artefactos MAN RAY Y LEANDRE CRISTÒFOL: AFINIDADES ELECTIVAS basados en el ingenio, la imaginación y la poesía, invenciones visuales y plásticas que invitan a la Pilar Parcerisas. Comisaria de la exposición participación del espectador. Otra «afinidad electiva» que debe tenerse presente entre ambos artistas son las sombras. Man Ray y Leandre Cristòfol compartieron algo más que un tiempo histórico: el espíritu abierto Para Man Ray son capitales en la relación que establece entre el objeto y la imagen. Precisamente, de las vanguardias del siglo XX que incorporaron la vida al arte y una actitud de rebeldía ante el sus primeros trabajos objetuales aparecen después de su interés por las sombras transportadas. objeto artístico desde las premisas de los movimientos dadá y surrealista. Una actitud militante Así, según la luz, un objeto proyectaba su imagen doble a partir de la sombra transportada. Uno con la libertad y el progreso de un siglo maquinista que había convertido el objeto industrial, en de estos primeros experimentos es una batidora de huevos que en 1920 recibe el nombre de La serie, repetido, en su símbolo de enlace entre el mundo cotidiano y el arte. Femme. Otra fotografía, Integration of Shadows (1919), una copia de las cuales está presente en Era preciso otorgar un nuevo significado al objeto surgido del automatismo de la máquina, un esta exposición, muestra un artefacto con un reflector de lámpara y seis pinzas de tender ropa, artefacto que podía ser copiado hasta el infinito, como la fotografía, generada asimismo por el clic doblando el objeto con su sombra, conocida también con el título de L’Homme. mecánico de la cámara. El objeto o su fragmento introducían una nueva concepción estética en el Para Leandre Cristòfol, las sombras resultan fundamentales. Lo son en sus esculturas móvi- arte, que Marcel Duchamp formuló con el ready made: el objeto tal como se encuentra en los gran- les, constructivas, como Ralentí (1957), Harmonia estel·lar (ralentí) (1957), Factor ascensional des almacenes o con alguna pequeña rectificación (ready made asistido). Es el «todo hecho». Para (1957) o Insomni plausible (1957), pero también en todas aquellas esculturas filiformes, de la serie Man Ray, lo que cuenta es el «todo encontrado» y, en especial, la asociación de objetos: «Duchamp de las volumetrías, como Volumetria I (1959), en la propia Cosa lírica. De l’aire a l’aire (1933) y creía revolucionario poner simplemente una frase o su nombre sobre un objeto hallado en una quin- en el resto de esculturas que utilizan las formas en espiral, varillas de paraguas desvencijados, callería. No, a mí no me basta con una cosa, yo necesito dos. Dos cosas entre las cuales no exista agujas, fragmentos de corcho y bolas de diferentes materiales. La sombra duplica las esculturas relación alguna y que junto para crear, por contraste, una especie de poesía plástica»1. de Cristòfol creando su imagen doble. La misma escultura en un transportador de sombras. El mundo del objeto remite al mundo de las ideas. «Para la realización de una idea es indis- Ambos artistas comparten una pasión por la heterogeneidad de los materiales, porque tanto pensable cierto grado de menosprecio del material empleado para expresarla»2, dice Man Ray. uno como otro ponen el objeto escultórico al servicio de una idea. Así, Cristòfol nos habla con Entrar en el mundo del objeto cotidiano significa hacerlo también en el escenario de la vida y varillas de paraguas, incluso con un fragmento de paraguas real en Després de la rosada (1976) o abandonar la idea de escultura como cosa muerta. Así, el objeto va hallando su camino específico: bien con Porexpan, bolas navideñas o redes de plástico que envuelven volúmenes (frutas), como «A mí lo que me interesa es un objeto que no posea visos de obra de arte; una cosa que forme en la serie Forma consum, de 1975. También Man Ray dibuja con un bolígrafo una red imaginaria parte de nuestra vida, que todos coleccionemos, sea un objeto útil o inútil»3. Así pues, para Man en un pelota que lleva la inscripción Jeux nocturnes. Ray no se trata tanto del fetichismo del objeto o su perfección lo que le atrae, sino la dimensión Existe un espíritu común en ambos artistas en cuanto al aspecto maquinista y geométrico de conceptual de la idea que contiene o expresa. No obstante, algunos de sus objetos confecciona- sus objetos. Cristòfol lo visualiza en obras como Objecte geomètric III (1961) y Dimensional volum dos en los años veinte y treinta del siglo XX, perdidos o destruidos, reaparecieron reconstruidos (1967). Pero más allá de analogías formales, diríamos que comparten un interés «poético-científi- en los años sesenta tomando como referencia las fotografías. co», el mismo que los surrealistas tenían para dar una dimensión científica a su investigación. Man Ray trabajó con objetos recuperados de la basura, hallados en la calle, perdidos, como En Man Ray, la preocupación por unir ciencia y objeto (Breton), o física y poesía (Éluard), la una cuerda, un pedazo de corcho, un papel recortado, un timbre en desuso, interruptores eléc- hallamos satisfecha en los objetos matemáticos que fotografía en el Institut Poincaré en 1934 y tricos, entre otros. Añadió a sus objetos un cariz crítico, les dio una mirada subjetiva, dejando al que le inspiran la serie de pinturas Ecuaciones shakespearianes (1948). Lo cierto es que, aparte de mismo tiempo que hablasen por sí mismos. Logró dar una dimensión artística a estos objetos los surrealistas, los constructivistas igualmente descubren estos modelos matemáticos durante las celibatarios que tituló de forma poética. décadas de los años veinte y treinta del siglo XX, y despiertan un interés tanto por los materiales uti- Leandre Cristòfol compartió con Man Ray el espíritu experimental y revulsivo del Dadá y lo lizados (varillas, alambre, etc.), que permitían dar la curvatura necesaria, como sobre la particularidad inherente de trabajar con las cosas que cuentan ya con una existencia. También, al igual que Man de estos volúmenes. Y aquí sí que la sensibilidad de Leandre Cristòfol no escapa a la configuración Ray, basculó entre una concepción clásica del arte y su rebeldía. Lo dan a entender los objetos constructiva que inspiran estos objetos matemáticos pasados por la mano de los constructivistas. „ 17 „

La obra de Cristòfol se ha vinculado excesivamente al Surrealismo por el uso que da al objeto. París, primera etapa (1921-1940) Es cierto que ha utilizado el objeto en desuso y fuera de contexto, pero su fin no tiene que ver con En julio de 1921 llega a París. Duchamp le introduce en el círculo dadá de París, donde se integrará la asociación psicológica, literaria o erótica de la mayoría de propuestas surrealistas sobre el objeto, de lleno en el movimiento surrealista. A través de Francis Picabia y Gabrielle Buffet entra en contacto como las vías abiertas por Dalí, Miró o Tanguy. Cristòfol pone el objeto en la órbita escultórica, en el con Paul Poiret y se inicia en el mundo de la moda y la escenografía. Se gana la vida retratando dominio del espacio y el volumen, al mismo tiempo que lo libera de cualquier connotación de memo- obras de arte y llevando a cabo numerosos retratos de aristócratas e intelectuales. Conoce a Jean ria. El arte de Leandre Cristòfol, como el de Man Ray, es un arte constructivo, que se manifiesta en la Cocteau, Erik Satie, Gertrude Stein, George Braque, Pablo Picasso y Alice Prin, conocida como concreción de una irracionalidad y, en este sentido, estaría también cercano a los constructivistas. Kiki de Montparnasse, con quien mantendría una relación y le haría de modelo. En 1922 publica Tanto Leandre Cristòfol como Man Ray muestran la voluntad de un espíritu científico y una algunos rayogrames en las revistas Les Feuilles Libres y Vanity Fair. Alquila un estudio en la Rue dinámica metafísica que procede de las cosas en sí mismas. Paul Éluard lo denominaba «física Campagne-Première y publica el álbum de rayogrames Champs Délicieux, con prólogo de Tristan de la poesía», en un intento de aproximar la poesía a un verdad científica, un fenómeno de Tzara. En 1923 incorpora como ayudante de laboratorio a Berenice Abbot hasta el año 1926. Realiza aproximación del arte a la ciencia a partir de las nuevas teorías de la física einsteiniana. La idea se el film Le retour à la raison. Se incorpora a los círculos surrealistas. En 1924 empieza a trabajar para reafirma ante el objeto artístico y/o artesano. A través del objeto o de su fragmento se manifiesta la Vogue. Man Ray y Duchamp aparecen en el film Entr’acte de René Clair. Colabora con Duchamp concreción física de una abstracción que señala el camino de la poesía pura. Más allá del espíritu en otro instrumento óptico, Rotative démi-sphère (1925), y expone en la Galerie Surréaliste de París antiartístico, existe en Man Ray y Leandre Cristòfol una voluntad constructiva, que conduce la la muestra «Tableaux de Man Ray et objets des îlles» (1926), con rayogrames y objetos primitivos escultura a través del objeto hacia la idea. de Oceanía. Rueda los filmes Emak Bakia (1926) y L’Étoile de mer (1928). En el año 1929 conoce a Esta muestra profundiza en el diálogo estético entre las fotografías de objetos de Man Ray Lee Miller, quien será su asistente y compañera hasta 1932. Filma Les Mystères du Château de Dés procedentes de la Colección Goldberg / D’Afflitto de Nueva York y las esculturas tridimensionales (1929) en el castillo de los vizcondes de Noailles. Se traslada a la Rue Val-de-Grâce. En 1930 rueda de Leandre Cristòfol del fondo del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, una experiencia que pro- diferentes filmes breves en los que aparece Lee Miller y Gallimard publica el primer monográfico porciona los nuevos puntos de vista y nexos de unión entre dos creadores que desde un mismo sobre el artista, con texto de Georges Ribemont-Dessaignes. Presenta las primeras solarizaciones universo sensible estrechan los lazos entre la vanguardia catalana y la internacional. y colabora en la revista Le Surréalisme au Service de la Révolution. En 1931 publica Electricité, con rayogrames y prefacio de Pierre Bost. En 1933 visita a Salvador Dalí y Gala en Cadaqués, acompa- ñado por Marcel Duchamp y Mary Reynolds. En Barcelona fotografía la obra de Gaudí para ilustrar Notas el artículo de Salvador Dalí «De la beauté térrifiante et comestible de l’architecture “Modern Style”» para Minotaure. En 1934 se publica Man Ray Photographs 1920-1934 y crea la obra L’Échiquier surréaliste, un ajedrez con retratos de los miembros del movimiento surrealista. También fotografía 1. Pierre Bourgeade, Bonsoir Man Ray [conversaciones]. París: Belfond, 1972; reed. 1990, p. 80-81. un conjunto de objetos matemáticos en el Institut Poincaré. En 1935 publica Facile, con poemas de 2. Man Ray, «L’âge de la lumière», en Photographs by Man Ray 1920 Paris 1934. James Thrall Paul Éluard y fotografías de desnudos de Nusch Éluard. Expone en la Galeria Roca de Barcelona, Soby (ed.). Nueva York: Random House; París: Cahiers d’Art, 1934. muestra organizada por ADLAN (Amics de l’Art Nou). En 1936 inicia una relación con Adrienne 3. Philippe Sers, «Man Ray et l’avant-garde», en el catálogo Man Ray. Photograph. París: Centre Fidelin (Ady) que se prolongaría hasta 1940. Participa en la «International Surréaliste Exhibition» de Georges Pompidou, 1985. Londres y pasa el verano en Mougins con Musch y Paul Éluard, Roland Penrose y Lee Miller, Picasso y Dora Maar. A finales de año participa en la muestra «Fantastic Art Dada Surrealism» en el Museum of Modern Art de Nueva York. En el año 1937 publica La photographie n’est pas l’art, con prólogo de André Breton y Les Mains libres, con poemas de Paul Éluard y fotografías suyas. En 1938 participa ANEXO BIOGRÁFICO en la «Exposition Internationale du Surréalisme» en París y se ocupa de su iluminación. Presenta en MAN RAY – EMMANUEL RADNITZKY (1890-1976) ella un maniquí femenino, desnudo, con lágrimas de vidrio y pompas de jabón en el pelo. En 1939 Pilar Parcerisas. Comisaria de la exposición expone individualmente en París y Londres.

1890 Los Estados Unidos (1940-1951) Nace en Filadelfia el 27 de agosto en una familia de judíos rusos inmigrantes. En 1897 se trasladan En 1940 París es ocupado por los alemanes. A finales de junio abandona la ciudad, dejando a a Brooklyn, Nueva York. Ady y buena parte de su obra. Viaja a los Estados Unidos y, finalmente, se afinca en Hollywood, donde conoce a Juliet Browner. En esta etapa californiana se dedicará a la pintura y a los objetos. Etapa de formación (1904-1912) En 1941 inicia la serie Masques. En 1944 participa en la muestra «Imagery of chess», en la Julien En el marco de los estudios secundarios, recibe clases de dibujo libre y diseño industrial, trabaja Levy Gallery de Nueva York. Expone su primera gran retrospectiva en el Pasadena Art Institute de como diseñador gráfico en una editorial, se inscribe en la National Academy of Design y estudia California: «Retrospective exhibition 1913-1944. Paintings, Drawings, Watercolours, Photographs anatomía en la Art Students League de Nueva York. Frecuenta las clases de dibujo del centro by Man Ray». En 1946 Man Ray se casa con Juliet Browner y Max Ernst con Dorothea Taning, en libertario Francisco Ferrer (1910-1912) y la Galería 291 de Alfred Stieglitz, promotora de las van- una boda doble en Beverly Hills. En 1947 se estrena el film Dreams That Money Can Buy de Hans guardias artísticas en Nueva York. Tapestry (1911) es su primera obra abstracta. Richter, inspirado en su texto Ruth, roses and revolvers y publica el álbum fotográfico Mr. and Mrs. Woodman. En 1948 se edita el álbum de ilustraciones Alphabet for adults y lleva a cabo las Vanguardia en Nueva York (1913-1921) pinturas Shakespearian Equations, partiendo de las fotografías de los objetos matemáticos. En 1913 se instala en la comunidad anarquista e intelectual promovida por Alfred Kreymborg en Ridgefield, Nueva Jersey. Recibe el impacto de la «Armory Show» (1913), la primera gran París, segunda etapa (1951-1976) exposición sobre arte de vanguardia europea celebrada en Estados Unidos y descubre a Marcel En 1951 se traslada con Juliet a París y se instalan en la Rue Férou. Participa en la muestra Duchamp y Francis Picabia. Realiza su primer cuadro cubista, Portrait of Alfred Stieglitz (1913). «Abstract Painting and Sculpture in America» en el MoMA de Nueva York. Retoma la actividad pic- En 1914 se casa con la poetisa belga Adon Lacroix, aparece el primer número de la revista Little tórica y experimenta con la fotografía en color. En 1952 inicia la serie Mythologies modernes, que Review y compra su primera cámara fotográfica. En 1915 publica la revista satírica de espíritu expone en 1956 en la Galerie de l’Étoile Scellée. Toma parte en diferentes exposiciones dedicadas dadá The Ridgefield Gazook, realiza las primeras fotografías de sus cuadros y entra en contacto a la recuperación del movimiento dadaista en París, Amsterdam y Düsseldorf. En 1959 el Institue con Marcel Duchamp y los coleccionistas Walter y Louise Arensberg, con quien fundará un año of Contemporary Art de Londres acoge la muestra «An Exhibition Retrospective and Prospective más tarde la Society of Independent Artists Inc. Expone por primera vez en la Daniel Gallery of The Work of Man Ray» y participa en la «Exposition Internationale du Surréalisme (Eros)» en la con diferentes pinturas y dibujos. En 1916 publica el manifiesto A Primer of the New Art to Two Galerie Daniel Cordier de París. En 1961 recibe la medalla de oro a la fotografía en la Bienal de Dimensions, que recoge las similitudes existentes entre la fotografía y el dibujo. Influenciado por Venecia y figura en la muestra «The Art of Assemblage» en el MoMA de Nueva York. En compañía Le Grand Verre de Duchamp, su estilo se vuelve más mecanicista, y así lo refleja su obra De Rope de Juliet visita Duchamp y Teeny en Cadaqués, población que frecuentará a partir de ahora. En Dancer Accompanies Herself With Her Shadows, además de la serie de collages bajo el título 1963 publica la autobiografía Self-portrait y el año siguiente expone individualmente en la Galleria Revolving Doors (1916-1917). Realiza los primeros retratos fotográficos (1916) y sus primeros Schwarz: «Oggetti del mio affeto, 1920-1964». En 1965 expone en «Surrealismo y arte fantástico» cliché-verre (1917). Integrado plenamente en el círculo de los Arensberg, colabora en los números en la VII de São Paulo. En 1966 tiene lugar la primera gran retrospectiva de su obra en el County de la revista Blind Man y en el único número de Rongwrong (1917), publicaciones de carácter Museum of Art de Los Angeles, con más de 300 obras. En 1968 participa en la muestras «Dada, dadaista. En 1918 trabaja en aerografías para obtener efectos fotográficos. En 1919 expone en Surrealism and their Heritage» y en «The Machine as seen at the End of the Mechanical Age», orga- la Daniel Gallery aerografías, pinturas, dibujos y los collages de Revolving Doors. En 1920, junto nizadas por el MoMA de Nueva York. Durante los años sesenta reconstruye algunos objetos de con Marcel Duchamp y Katherine S. Drier, firma el acta constitutiva de la Société Anonyme Inc, los años treinta que comercializa y expone en Italia, en la Galleria d’Arturo Schwarz y en el Studio primera organización en los EEUU creada para coleccionar y dar a conocer el arte moderno. Marconi, de Milán, y en la Galleria Il Fauno, de Turín. En el año 1971 el Museum Boymans-Van Intensifica sus colaboraciones con Marcel Duchamp. Fotografía Le Grand Verre cubierto de polvo Beuningen le organiza una retrospectiva que será presentada el año siguiente en París. En ocasión y colabora en el primer trabajo artístico motorizado de Duchamp: Rotative plaque de verre (1920). de su ochenta y cinco cumpleaños, Roland Penrose y Mario Amaya le organizan la exposición- Junto con Duchamp y Picabia es uno de los miembros más activos del Dadá en Nueva York. En homenaje «Man Ray Inventor, Painter, Poet» en el New York Cultural Center de Nueva York y Andy 1921 colabora en el único número de la revista New York Dada, en la que publica las fotografías Warhol le dedica una serie de pinturas y fotografías. de Duchamp travestido en su alter ego Rrose Sélavy en etiquetas de frascos de perfumes: Belle Haleine y Eau de Violette. Participa en el Salon Dada de París ese mismo año con las fotografías 1976 L’Homme y La Femme. El día 18 de noviembre muere en París, recibiendo sepultura en el cementerio de Montparnasse. „ 18 „ Construcciones líricas. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. El objeto y el espíritu dadá

LEANDRE CRISTÒFOL PERALBA (1908-1998) En el año 1970 participa con la obra Nit de lluna en la exposición-homenaje «ADLAN / Jesús Navarro. Director del Museu d’Art Jaume Morera Testimoni d’època» en el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona y de nuevo expone individual- mente en la Sala Joan Miró del Col·legi d’Arquitectes de Lleida (1971), donde presenta la serie 1908 Dimensional – Pla y algunas de las esculturas de yeso de Evolució – Essencial, y un conjunto de piezas elaboradas bajo el título de Dialèctica interior. Leandre Cristòfol Peralba nace en Ós de Balaguer (Lleida) el 8 de junio de 1908. En 1922 se traslada En 1971 presenta una nueva exposición individual en la Petit Galerie de la Aliança Francesa a la ciudad de Lleida para aprender el oficio de carpintero mientras inicia su formación artística. de Lleida, titulada «Elements competitius 1970-1072», incluyendo diez obras correspondientes a una de sus últimas series experimentales, y participa en la exposición colectiva «New Forms» 1930-1938 presentada en el Instituto Británico de Barcelona. En 1974 se muestra la exposición «Dibuixos En octubre de 1930 participa por primera vez en una exposición colectiva de artistas, en 1927-1953» en la sala de exposiciones de la Caixa de Pensions de Lleida, con una antología de concreto la del grupo Uns Altres, integrado por Ramon Roca, Josep Sanàbria y el propio Leandre su obra figurativa. Cristòfol, en el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Al año siguiente, con Josep Sanabria, Con la participación en las exposiciones «Surrealismo en España 1929-1950» en Madrid y Francesc Charles Pardell, Josep Tufet y Antonio G. Lamolla forma el grupo Studi d’Art, y presentan «Surrealisme a Catalunya 1925-1975» en Barcelona, ambas en el año 1975, se inicia la recupera- su obra en una exposición en el Casino Independent, que después viajará a las Galeries Laietanes ción de Cristòfol como uno de los artistas claves de la vanguardia española. Presenta la exposición de Barcelona. «Dibuixos, escultures i objectes 1933-1939» en el Institut d’Estudis Ilerdencs y, un año más tarde, Cristòfol se vincula a los intelectuales agrupados en torno a la revista Art, editada y dirigida por una exposición individual, «Trajectòria plàstica» en el Círculo Catalán de Madrid, al mismo tiempo Enric Crous Vidal, de tendencia claramente vanguardista y heterodoxa. Cristòfol expone en 1933, que su obra forma parte de la exposición «SpanischeAvantguarde. 1920-1938». De nuevo expone por primera vez de forma individual, en el Casino Independent, exposición en la que presenta una individualmente en la Petit Galerie de la Aliança Francesa, ahora con una pequeña muestra que primera obra no figurativa, Cosa lírica, e inicia una línea de experimentación creativa muy personal. incluye una nueva serie experimental, Forma consum. El Ayuntamiento de Lleida organiza un Concurso de Primavera en mayo de 1934 que cuenta con En 1977 ofrece una nueva exposición individual en el Institut d’Estudis Ilerdencs, «Obra no la participación de Enric Crous, Antoni G. Lamolla y Leandre Cristòfol, entre muchos otros. A la figurativa 1933-1976». Participa asimismo en la exposición «Avantguarda catalana 1916-1936» en vista del veredicto del jurado, estos tres creadores deciden descolgar sus obras, circunstancia que la Galeria Dau al Set. La Galeria Rayuela le dedica una exposición individual (1977), por la que los provoca un enfrentamiento con el Ayuntamiento. Cuadernos Guadalimar le dedican un número monográfico. En 1935 Cristòfol celebra su segunda exposición individual en el Centre Mercantil, donde pre- Cristòfol presenta en el Institut d’Estudis Ilerdencs (1982) la que será su última serie Alfa- senta una selección de toda su obra y al año siguiente participa en la exposición «Logicofobista» Omega-Alfa, que comparte espacio con otro grupo de piezas agrupadas bajo el título genérico de de Barcelona organizada por la Associació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN). Estalla la guerra civil y Presència ambiental. Obra suya es seleccionada para participar en las exposiciones «Catalunya a pesar de las dificultades del momento, Cristòfol no detiene su actividad creativa. Una Morfologia endavant» y «Expocultura» en Barcelona. Es nombrado miembro de honor del Estudi General, la de Cristòfol forma parte de las exposiciones internacionales del Surrealismo en Tokio y en París del Universidad de Lleida. año 1938, gracias a las gestiones llevadas a cabo por Viola y Benjamí Peret. 1993-1998 1939-1957 Presenta una selección de obra figurativa en el Museu d’Art Jaume Morera. La Generalitat de Al finalizar la guerra, Cristòfol cruza la frontera con Francia y es internado en los campos de Catalunya le otorga la Creu de Sant Jordi. Obra suya es seleccionada para participar en la expo- refugiados de Perpiñá y Argelès. No obstante, pronto regresa a España, circunstancia que le con- sición «Els anys 40 a Catalunya» en la Galeria Dau al Set en 1984. Cristòfol expone ese mismo llevaría la estancia en diferentes campos de concentración y por último en un campo de trabajo año la serie Morfologies en la Escola Massana de Barcelona y en la sala de exposiciones de la en Marruecos. Tras su retorno a Lleida, Cristòfol reside en Barcelona hasta 1943 y posteriormente Caixa de Pensions en Lleida. unos meses en Madrid. Finalmente regresa a Lleida, donde se dedica al encargo escultórico y a En 1985 participa en la exposición «Escultura Española. 1900-1936» en Madrid y en la ebanistería. Cristòfol colabora en las gestiones para la creación en Lleida del Cercle de Belles «Homenatge a Barcelona» en Londres. También presenta una nueva exposición retrospectiva: Arts, cuya escuela iniciará sus actividades en otoño de 1947, siendo Leandre Cristòfol el profesor «Dibuixos figuratius 1931-1939». Las obras Escultura espacial y Situacions II son incluidas en la de dibujo artístico. exposición «L’Avantguarda a Catalunya. 1900-1985» de la Galeria Dau al Set. Al año siguiente, las En 1949 Cristòfol presenta una muestra individual en el Institut d’Estudis Ilerdencs, donde obras Nit de lluna y Monument son seleccionadas por Margit Rowell para participar en la expo- incluye su producción figurativa de temática popular, acompañada de algunas de las obras sición «Qu’est-ce que la sculpture moderne?» en el Centre Georges Pompidou de París, junto a experimentales. Al año siguiente participa en el III Saló d’Octubre en Barcelona con obras que obras de Miró, Giacometti, Cornell y Noguchi. sintonizan con las tendencias figurativas generales del país. Es seleccionado para participar en la En el año 1987 se organiza una exposición dedicada a la revista Art, que se exhibe en la sala I Bienal Hispanoamericana de Arte de 1951, también con obra figurativa, temática que repetirá en de exposiciones de la Caixa de Lleida. Una versión reducida de la muestra viaja posteriormente su presencia en el IV Saló d’Octubre de Barcelona. a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Obra suya forma parte de la exposición «Surrealisme a En 1952 participa en la exposición colectiva del Cercle Maillol de Barcelona, permitiéndole Catalunya 1924-1936» organizada por el Centre d’Art Santa Mònica (1988). obtener una beca de estudios en París para el año siguiente. La realización de una exposición antológica en la Fundación Miró de Barcelona (1989) resti- Cristòfol celebra exposiciones individuales: en la Caixa d’Estalvis de Lleida (1955), de carácter tuye la verdadera dimensión de la obra de Cristòfol y lo sitúa como uno de los escultores funda- figurativo y centrada en exclusiva en la iconografía de los Crucificats, otra (1956) patrocinada por mentales del siglo XX en España. Ese año recibe el Premio Nacional de Artes Plásticas. Cristòfol el Cercle de Belles Arts, en la que repasa su trayectoria figurativa y, por último, otras dos exposi- dona al Ayuntamiento de Barcelona, a cambio de un vitalicio, un conjunto de 64 esculturas y ciones en 1957 en el Círculo Catalán de Madrid y en el Centro Mercantil Industrial y Agrícola de objetos y 22 dibujos. Zaragoza. Desde ese momento su obra participa en muchas de las principales exposiciones retros- pectivas del arte del siglo XX, como «Objeto surrealista en España» en el Museo de Teruel, «La 1959-1982 vanguardia de la escultura catalana» y «Artistas catalanes» en la Fundación Gulbenkian de Lisboa. En 1959 presenta en su exposición individual «Abstractos» el resultado del trabajo reiniciado Cristòfol hace donación al Ayuntamiento de Lleida en 1990, a cambio de otro vitalicio, de un unos años antes, inducido por los aires de renovación artística que se respiran en la ciudad. Esta conjunto de 80 esculturas, objetos, relieves y dibujos. muestra es el marco para la presentación de la serie Ralentís espacials, piezas que ilustran la Obra suya es incluida en las exposiciones «Picasso, Miró, Dalí–» que organiza la Shirn reflexión del artista acerca del movimiento. Paralelamente a esta muestra, Cristòfol presenta otra Kunsthale de Fráncfort y en «Constantes del arte catalán actual», en 1991. Un año después muestra individual en la Caixa de Pensions integrada por un conjunto de veinte relieves figurativos. participa en la muestra «Avantguarda a Catalunya. 1906-1939». Y finalmente, cabe destacar su Participa en el II Saló de Maig en Barcelona y en las muestras organizadas por el Moviment Artístic presencia en la exposición «El Surrealismo en España» celebrada en 1994 en el Museo Nacional del Mediterrani. Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Un año más tarde se dan a conocer públicamente sus primeras obras correspondientes a Cristòfol recibe en Lleida la Medalla Morera en 1995, máximo galardón artístico de la ciudad otra de sus series experimentales: Volumetries. Celebra una nueva exposición individual en el de Lleida y se inaugura la sala que lleva su nombre, que cuenta con la última presencia pública del Ateneu Barcelonès. Vuelve a exponer individualmente en el Institut d’Estudis Ilerdencs (1961) en artista, presentando la donación que realizó al Ayuntamiento de Lleida en 1990. Lleida. Ocupa la plaza de enseñanza artística en el Institut Màrius Torres de Segunda Enseñanza, Leandre Cristòfol muere en Lleida en 1998. Un año más tarde, su familia dona al Ayuntamiento donde impartirá clases hasta 1973. su colección privada, su archivo y su biblioteca. En 1963 presenta la exposición titulada «Situacions i aproximacions» en el Institut d’Estudis Ilerdencs, en la que muestra una parte del resultado de sus trabajos entre 1960 y 1963. Un año más tarde presenta una exposición en el Cercle de Belles Arts, «20 retrats i 8 fotografies», en la que se incluyen los retratos escultóricos de sus amigos. Guillem Viladot recrea en el libro Leandre Cristòfol la infancia del artista. Con él publica al año siguiente el libro Nou plats poemes, una de las primeras publicaciones españolas de poesía concreta. Vuelve a exponer individualmente en el Institut d’Estudis Ilerdencs (1965), bajo el título «23 ordenacions», objetos producidos entre 1961 y 1963 que evidencian su atracción por los materiales industriales; en la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Lleida (1966), donde presenta una nueva serie experimental que lleva por título Ritmes; en el Ateneu Barcelonès (1967) una selección de sus trabajos no figurativos realizados entre 1962 y 1965, y en el Institut d’Estudis Ilerdencs (1969). „ 19 „

ENGLISH Leandre Cristòfol made De l’aire a l’aire (From Air to Air, 1933), his first non-figurative construction, by activating constructive aspects of action and movement that also reveal close affinities with Man Ray, as he used metal ribbons and mattress springs to create rhythmic, lyrical INTRODUCTION constructions. Iron and steel ribbon enable the artist to draw in space. The resulting sculpture becomes linear and transparent and destroys the idea of interiority. Rather, the piece projects The exhibition Lyrical Constructions. Man Ray / Leandre Cristòfol. The Dada Object and Spirit outwardly, towards the spectator. This type of construction, based on geometric development, establishes a visual dialogue between photographs of artefacts by the North American artist Man seems to follow the lines suggested by Gaudí when he affirmed that “geometry is construction” Ray, and sculptures, the result of a process of assemblage, by Leandre Cristòfol, the Catalan artist and, at the same time, to obey the laws of sculpture in relation to mobility, as applied by Alexander from Os de Balaguer (Lleida). Calder. A close friend of Man Ray and Joan Miró, Calder brought his miniature circus to Barcelona Both artists, deeply imbued with a radically avant-garde spirit, represent a key moment in the in 1932 as part of the activities organised by ADLAN (Friends of New Art). In 1936, ADLAN staged evolution of 20th-century visual art, a time when traditional forms and concepts were eschewed in the exhibition Logicofobista, which included works by both Leandre Cristòfol and Àngel Ferrant, the search for new languages and meanings that would bring art and life closer together. another sculptor who gave free rein to his imagination with regard to the object. Though they came from geographically distant places each from the other and there are no There is no evidence of any meeting or friendship between Man Ray and Cristòfol, but we are signs that they may have met personally, the work of both artists seems to spring from the same aware of Man Ray’s presence in Catalonia during the late-1920s and early-30s. Pere Català Pic echo, and there is an empathy between them that is steeped in magic and poetic feeling. praised his work as a photographer in his articles and was no doubt influenced by the American The works featured in the exhibition come, in the main, from the private collection of Cristòfol’s artist’s rayographs. Moreover, Man Ray visited Cadaqués for the first time in summer 1933, work in the Jaume Morera Art Museum in Lleida, which first assembled the show in spring this year. accompanying Duchamp and Mary Reynolds. It was during this sojourn in Catalonia that he produced Lyrical Constructions has now been adapted and included in the Ministry of Culture and the Media’s his photographs on Gaudí’s architecture, which illustrated Dalí’s article “De la beauté térrifiante et Culture on Tour programme. This programme, organised in cooperation with local authorities, comestible de l’architecture Modern Style”, published in Minotaure 3-4 (December 1933). In 1935, seeks to bring contemporary art to wider audiences, promoting Catalan museums and art heritage as a member of the circle of artists championed by ADLAN, Man Ray presented a show at the Roca throughout the country. Gallery in Barcelona. For his part, Leandre Cristòfol was represented at the international surrealist It gives me particular pleasure that, besides featuring works by such a renowned and influential exhibitions in Tokyo and Kyoto (1937) and Paris (1938), sharing the bill with Man Ray and the other artist as Man Ray, the exhibition also gives fresh recognition to Leandre Cristòfol, a sculptor who, surrealists. Man Ray was one of the most highly admired artists amongst Lleida avant-garde circles, though forming a redoubtable Catalan Surrealist trio with Salvador Dalí and Joan Miró, has not and his photographs were reproduced in the magazine Art (1933), run by Enric Crous Vidal. been afforded the presence he so richly merits amongst audiences in Catalonia, at least outside the More things the two artists had in common: abstraction, movement and action as the key western reaches of our country. elements in a spirit of construction informed by a mechanical gaze. We need only think of the This exhibition, then, offers a new opportunity to gain insight into part of Cristòfol’s creative ralentís (slow-motions) and harmonies estel·lars (stellar harmonies) that Cristòfol created in this spirit. legacy and to explore his links with both Catalan avant-garde movements and the most advanced Like Man Ray, Cristòfol established a new aesthetic, one more in line with the poetic and artistic contemporary art of his day. machinism of the new age than with the evolution of formalist sculpture. Cristòfol and Ray are two For, like Man Ray, Leandre Cristòfol stretched the horizons of art, opening up new paths for artists who came to art through their respective trades, who mastered the spirit of DIY and imbued others to follow. And the present moment, coming just a year after celebrations for Cristòfol’s their objects with an anthropomorphic stance, all the while playfully and ironically undermining the centenary, is an excellent time for us to rediscover this. foundations of the art representation system. Nonetheless, theirs is also a scientific spirit, one that takes full account of the energy in matter, as well as physical qualities and the force of gravity. Things Joan Manuel Tresserras are as they are, in their real dimension, within arm’s reach. Minister for Culture and the Media Construcció lírica (“Lyrical Construction”) is the title of a 1934 sculpture by Leandre Cristòfol Barcelona, October 2009 that also provides the title for this exhibition. The work brings some pieces of wood and a length of wire to life, makes them talk. Man Ray and Cristòfol created “lyrical constructions”, artefacts generated through inventiveness, imagination and poetry, visual and artistic creations that invite the spectator to participate. MAN RAY AND LEANDRE CRISTÒFOL: ELECTIVE AFFINITIES Shadows are another “elective affinity” between the two artists that requires consideration. For Pilar Parcerisas. Exhibition curator Man Ray, shadows are crucial to the relation he establishes between the object and its image. Indeed, his first object-based works were the result of his interest in using shadows. Depending on the light, Man Ray and Leandre Cristòfol share something more than a period in history: they also have in thanks to the shadow cast, an object could be caused to project a double image. One of Man Ray’s common the open spirit of the 20th-century avant-gardes, which joined life with art, and a rebellious first experiments in this line is a photograph of an egg beater, entitled La Femme (1920). Another, stance towards the art object, as seen through the prism of the Dada and Surrealist movements. Integration of Shadows (1919), also known as L’Homme (a copy of which is included in this exhibition), They also share a militant attitude to freedom and progress in a machine age that takes the mass- shows an artefact with a lamp reflector and six clothes pegs, the object duplicated by its shadow. produced, repetitive industrial object as a symbol of the link between everyday life and art. For Leandre Cristòfol, shadows are also crucial. This is true, not only of his mobile, constructive It was necessary to attach a new meaning to the object that emerged from the machine’s sculptures, such as Ralentí (Slow-Motion, 1957), Harmonia Estel·lar (Stellar Harmony, 1957), Factor automatic workings, an artefact that could be copied infinitely, similar to photographs, which are ascensional (Ascensional Factor, 1957) and Insomni plausible (Plausible Insomnia, 1957), but also also generated by the camera’s mechanical click. The object, or fragment of it, introduced a new of all his filiform sculptures, in the “Volumetries” series. Examples include Volumetria I (Volumetry I, aesthetic concept to art, one which Marcel Duchamp developed through ready made: the object 1959), in Cosa lírica. De l’aire a l’aire (Lyrical Thing. From Air to Air, 1933), and all his other sculptures as it is found in department stores, or with minor correction (“assisted ready made”). It’s all there, that use spiral forms, spokes from dismantled umbrellas, needles, pieces of cork and balls made ready. In Man Ray’s view, what matters is “everything found” and, especially, associations of objects: from different materials. Shadows duplicate Cristòfol’s sculptures, creating a double image. The “Duchamp thought it was revolutionary just to put a phrase or his name on an object found in a junk sculpture itself becomes a carrier of shadows. shop. No, one thing is not enough for me. I need two. Two things that have nothing to do with each The two artists also share a passion for heterogeneous materials, for both place the sculptural other, that I put together to create, through contrast, a kind of plastic poetry”1. object at the service of an idea. Cristòfol speaks to us through umbrella spokes and even part of a The world of the object refers to the world of ideas. “A certain amount of contempt for the real umbrella in Després de la rosada (After the Dew, 1976) or through porexpan, Christmas baubles material employed to express an idea is indispensable to the purest realisation of this idea”2, says and plastic mesh used to hold volumes (fruit), as in the series Forma consum (Consumption Form, Man Ray. To enter the world of the everyday object is also to step onto the stage of life and to 1975). Man Ray also uses a pen to draw an imaginary net on a ball on which are written the words abandon the idea of sculpture as a dead thing. Thus, the object gradually finds its own, specific Jeux nocturnes. path: “What interests me is an object that does not have the air of an art work; something that forms There is a spirit common to both artists as regards the machinist and geometric nature of their part of our lives, that we all collect, whether it is a useful object or a useless one”3. So, it is neither objects. This spirit is clear in many of Cristòfol’s work, such as Objecte geomètric III (Geometric the fetishism of an object nor its perfection that attracts Man Ray; what appeals to him is, rather, Object, 1961) and Dimensional volum (Dimensional Volume, 1967). However, apart from formal the conceptual dimension of the idea it contains or expresses. However this may be, some of the analogies, we might well say that they also a “poetic and scientific” interest, the same interest that objects he made in the 1920s and 30s, lost or destroyed, reappeared in the 60s, reconstructed led the surrealists to give their investigations a scientific dimension. from photographs. In Man Ray, the quest to fuse science and object (Breton), or physics and poetry (Éluard), is Man Ray worked with objects recovered from the trash, found in the street or lost, such as a achieved in the mathematical objects that he photographed at the Poincaré Institute in 1934, and length of string, a piece of cork, some cut-up paper, an abandoned bell, an electrical switch and which inspired him to produce the series of paintings Shakespearean Equations (1948). The fact is so on. He imbued his objects with a critical character, a subjective gaze, whilst also leaving them that, along with the surrealists, the constructivists also discovered these mathematical models in the to speak for themselves. He instilled these “celibatory” objects with an artistic dimension, giving 1920s and 30s, showing an interest both in the materials employed (rods, wire, etc), which enabled them poetic titles. the necessary curves to be formed, and in the peculiar nature of these volumes. And here Leandre Leandre Cristòfol shares Man Ray’s Dadaist spirit of experiment and renewal and his practice of Cristòfol’s sensitivity becomes immersed in the constructive configuration that these mathematical working with things that already exist. Like Man Ray, too, he oscillates between a classical concept of objects inspire, seen through the constructivist prism. art and rebellion. This we can see from a glimpse at the most common objects in his repertoire: string, Cristòfol’s work has been excessively linked to surrealism due to the use he makes of the bells, flattened tins, metal spirals, mattress springs, nets, balls, switches, carpenter’s planes, toothed object. It is true that he uses objects no longer in use and out of context, but his purpose has wheels, machine parts, fragments of objects, left-over materials, office tools and instruments, drawing none of the psychological, literary or erotic associations found in most surrealist approaches to and painting equipment (a paint palette, for example)... Moreover, both artists share an interest in the the object, such as the paths opened up by the likes of Dalí, Miró and Tanguy. Cristòfol places the real, direct presence of the object, as well as the need to construct things with a poetic purpose. object in sculptural orbit, in the domain of space and volume, at the same time as he frees it from „ 20 „ Lyrical constructions. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. The dada object and spirit all connotations of memory. Cristòfol’s art, like Man Ray’s, is a constructive art, manifested in the design. He makes a living by taking photographs of artworks and portraits of intellectuals and concretion of an irrationality. In this sense, too, can be considered to have much in common with aristocrats. He meets Jean Cocteau, Erik Satie, Gertrude Stain, George Braque, Pablo Picasso the constructivists. and Alice Prin, known as Kiki de Montparnasse, who becomes his lover and model. In 1922, he Both Cristòfol and Man Ray reveal a clear interest in the scientific spirit and a metaphysical publishes rayograms in the magazines Les Feuilles Libres and Vanity Fair. He rents a studio on dynamic that derives from objects themselves. In an attempt to liken poetry to a scientific truth, Rue Campagne-Première and publishes Les Champs Délicieux, an album of rayograms with an bringing art and science together through Einstein’s new theories of physics, Paul Éluard coined introduction by Tristan Tzara. In 1923, he takes on Berenice Abbot as his laboratory assistant, a the term “the physics of poetry”. This idea is reaffirmed before the artistic and/or artisanal object. post she will hold until 1926. He makes the film Le retour à la raison and joins surrealist circles. In Through the object or a fragment of it, the physical concretion of an abstraction takes shape, 1924, he starts to work for Vogue. Man Ray and Duchamp appear in René Clair’s film Entr’acte and pointing the way towards pure poetry. More than an anti-artistic spirit, there is in Man Ray and Man Ray collaborates with Duchamp to make a second optical instrument, Rotative démi-sphère Cristòfol a constructive will that guides sculpture through the object and towards the idea. (1925). Later, he presents the exhibition Tableaux de Man Ray et objets des îlles at the Galerie This exhibition explores the aesthetic dialogue between Man Ray’s photographs of objects in Surréaliste in Paris (1926). The show features rayograms and primitive objects from Oceania. He the Goldberg / D’Afflitto Collection in New York and Leandre Cristòfol’s three-dimensional sculptures makes the films Emak Bakia (1926) and L’Étoile de mer (1928). In 1929, he meets Lee Miller, who from the Jaume Morera Art Museum in Lleida. The experience generates new perspectives and will be his assistant and companion until 1932. He makes the film Les Mystères du Château de suggests new connections between two artists that inhabit the same sensitive universe, helping to Dés (1929) at the castle of the Viscount of Noailles and his wife. He moves to the Rue Val-de- forge closer links between the Catalan and international avant-gardes. Grâce. In 1930, he makes a number of short films featuring Lee Miller, and Gallimard publishes the first book devoted to him, with text by Georges Ribemont-Dessaignes. He presents his first solarisations and contributes to the magazine Le Surréalisme au Service de la Révolution. In 1931, Notes he publishes Electricité, a book of rayograms with text by Pierre Bost. In 1933, accompanied by Marcel Duchamp and Mary Reynolds, he visits Salvador Dalí and Gala in Cadaqués. In Barcelona, he takes photographs of works by Gaudí to illustrate Salvador Dalí’s article “De la beauté térrifiante 1. Pierre Bourgeade, Bonsoir Man Ray [conversations], Paris, Belfond, 1972; ed. 1990, pp.80-81 et comestible de l’architecture Modern Style” for Minotaure. In 1934, Man Ray Photographs 1920- 2. Man Ray, “L’âge de la lumière”, in Photographs by Man Ray 1920 Paris 1934, James Thrall Soby 1934 is published, and he produces L’Échiquier surréaliste, a chessboard featuring portraits of (ed.), New York, Random House; Paris, Cahiers d’Art, 1934 members of the surrealist movement. Man Ray also photographs a series of mathematical objects 3. Philippe Sers, “Man Ray et l’avant-garde”, in the catalogue Man Ray. Photograph, Paris: Centre at the Poincaré Institute. In 1935, he publishes Facile, with poems by Paul Éluard and nude Georges Pompidou, 1985 photographs of Nusch Éluard. ADLAN (Friends of New Art) organises an exhibition of his work at the Galeria Roca in Barcelona. In 1936, he begins a romance with Adrienne Fidelin (Ady) that will last until 1940. He takes part in the International Surréaliste Exhibition in London and spends the summer in Mougins with Nusch and Paul Éluard, Roland Penrose and Lee Miller, Picasso and Dora ANNEX: BIOGRAPHYCAL DETAILS Maar. Towards the end of the year, works by Man Ray are included in the exhibition Fantastic Art MAN RAY – EMMANUEL RADNITZKY (1890 – 1976) Dada Surrealism at the Museum of Modern Art, New York. In 1937, he publishes La photographie Pilar Parcerisas. Exhibition curator n’est pas l’art, with an introduction by André Breton, and Les Mains libres, in which his photographs accompany poems by Éluard. In 1938, he not only takes part in the Exposition Internationale du 1890 Surréalisme in Paris as an artist, but also handles the lighting. His artistic contribution is a nude Many Ray is born into a family of Russian Jewish immigrants in Philadelphia on August 27. In 1897, female mannequin with glass and shampoo bubble tears on her face. In 1939, he stages a solo the family moves to Brooklyn, New York. exhibition in Paris and London.

Formation, 1904-1912 United States, 1940-1951 At secondary school, he receives classes in free drawing and industrial design, working as a graphic In 1940, Paris is occupied by the Germans. In late-June, Man Ray abandons the city, leaving designer for a publishing company, becoming a member of the National Academy of Design and Ady and much of his work behind. He travels to the United States, finally taking up residence in studying anatomy at the Art Students League of New York. He also attends drawing classes at the Hollywood, where he meets Juliet Browner. In California, his work is devoted, in the main, to painting libertarian social centre opened by Francisco Ferrer (1910-1912) and frequents Alfred Stieglitz’s and objects. In 1941, he begins the series Masques. In 1944, he takes part in the show The Imagery “291” gallery, which promotes avant-garde art in New York. Man Ray’s first abstract work is entitled of Chess at the Julien Levy Gallery in New York. His first major retrospective, entitled Retrospective Tapestry (1911). Exhibition 1913-1944. Paintings, Drawings, Watercolours, Photographs by Man Ray, takes place at the Pasadena Art Institute of California. In 1946, Man Ray marries Juliet Browner and Max Ernst The New York avant-garde, 1913-1921 weds Dorothea Taning at a double ceremony in Beverly Hills. In 1947, Hans Richter’s film Dreams That Money Can Buy, partly based on Man Ray’s work “Ruth, Roses and Revolvers”, is released, In 1913, he joins the intellectual anarchist community established by Alfred Kreymborg in Ridgefield, New Jersey. He is caught up in the impact generated by The Armory Show (1913), the first major and Man Ray publishes the photograph album Mr. and Mrs. Woodman. In 1948, he publishes a exhibition of European avant-garde art to be held in the United States, and discovers Marcel book of illustrations, Alphabet for Adults, and paints the Shakespearian Equations, based on his Duchamp and Francis Picabia. He produces his first Cubist picture, the Portrait of Alfred Stieglitz photographs of mathematical objects. (1913). In 1914, he marries the Belgian poet Adon Lacroix, the first issue of the Little Review magazine appears and he buys his first camera. In 1915, he publishes the Dada-inspired satirical Paris, second period, 1951-1976 review The Ridgefield Gazook, takes his first photographs of his paintings and enters into contact In 1951, he returns to Paris with Juliet, taking lodgings in the Rue Férou. He takes part in the with Marcel Duchamp and the collectors Walter and Louise Arensberg, with whom he founds the exhibition Abstract Painting and Sculpture in America at the MoMA in New York. He also takes up Society of Independent Artists Inc. the following year. He gives his first show, a selection of paintings pictorial work once more and experiments with colour photography. In 1952, he begins the series and drawings, at the Daniel Gallery. In 1916, he publishes the manifesto “A Primer of the New Art Mythologies modernes, which he will show at the Galerie de l’Étoile Scellée in 1956. His work of Two Dimensions”, which focuses on the similarities that exist between photography and drawing. features in several exhibitions aimed at reviving the Dadaist movement in Paris, Amsterdam and Influenced by Duchamp’s Le Grand Verre, his style becomes more machinist, as can be seen in The Dusseldorf. In 1959, the Institute of Contemporary Arts, London, stages An Exhibition Retrospective Rope Dancer Accompanies Herself With Her Shadows and the series of collages entitled Revolving and Prospective of The Work of Man Ray and he also takes part in the Exposition Internationale du Doors (1916-1917). He produces his first portrait photographs (1916) and his first cliché-verre Surréalisme (Eros) at the Galerie Daniel Cordier in Paris. In 1961, he receives the Gold Medal for (1917). A fully-fledged member of the Arensberg circle, he contributes to two Dada publications: Photography at the Venice Biennial and his works are included in the show The Art of Assemblage at the journal The Blind Man and the first and only issue of the magazine Rongwrong, (1917). In 1918, the MoMA in New York. With Juliet, he visits Duchamp and Teeny in Cadaqués, where his sojourns he works with aerography, or airbrush painting, in order to experiment with photographic effects. will become frequent from now on. In 1963, he publishes the autobiography Self-portrait, whilst the In 1919, he shows aerographs, paintings, drawings and the Revolving Doors collages at the Daniel following year a one-man show at the Schwarzis Gallery, entitled Oggetti del mio affeto, 1920-1964, Gallery. In 1920, with Marcel Duchamp and Katherine S. Drier, he constitutes the Société Anonyme is devoted to his work. In 1965, works by Man Ray are included in the exhibition Surrealismo e arte Inc., the first organisation founded in the United States to promote collection and education in the fantástico at the VII Sao Paulo Biennial. In 1966, the first major retrospective devoted to Man Ray field of modern art. His collaboration with Marcel Duchamp intensifies, and he takes a photograph of is held at the County Museum of Art in Los Angeles. The show features more than 300 works. In Le Grand Verre covered in dust and helps Duchamp build his first motorised artistic work: Rotative 1968, he takes part in the shows Dada, Surrealism and Their Heritage and The Machine as seen plaque de verre (1920). With Duchamp and Picabia, Man Ray is one of the most active members at the End of the Mechanical Age, both organised by the MoMA in New York. In the 1960s, he of the Dada movement in New York. In 1921, he contributes to the first and only issue of the review reconstructs and sells some of the objects he created in the 30s, staging shows in Italy—at Arturo New York Dada, publishing photographs of Duchamp dressed as his female alter ego, Rrose Schwarz’s gallery and the Studio Marconi in Milan and the Il Fauno Gallery in Turin. In 1971, the Sélavy, on Belle Haleine and Eau de Violette perfume bottle labels. The same year, his photographs Boymans-Van Beuningen Museum organises a retrospective that is also presented in Paris the L’Homme and La Femme are included in the Dada Exhibition in Paris. following year. On his 85th birthday, Roland Penrose and Mario Amaya organise an exhibition, Man Ray Inventor, Painter, Poet, at the New York Cultural Center, and Andy Warhol devotes a series of Paris, first period, 1921-1940 paintings and photographs to him. In July 1921, he arrives in Paris. Duchamp introduces him to the Parisian Dada circle, where he becomes immersed in the surrealist movement. Through Francis Picabia and Gabrielle Buffet, 1976 he enters into contact with Paul Poiret and is ushered into the world of fashion and stage On November 18, Man Ray dies in Paris. He is buried in Montparnasse cemetery. „ 21 „

LEANDRE CRISTÒFOL PERALBA (1908-1998) The following year, Cristòfol presents another solo exhibition at the Petit Galerie de l’Aliança Jesús Navarro. Jaume Morera Art Museum Director Francesa in Lleida. Entitled “Elements competitius, 1970-1972”, the works include ten pieces from one of his last experimental series. Cristòfol also takes part in the collective exhibition “New Forms” 1908 at the British Institute of Barcelona. In 1974, he presents an anthology of his figurative work in the show “Dibuixos 1927-1953” at the Caixa de Pensions de Lleida exhibition centre. Leandre Cristòfol Peralba is born in Ós de Balaguer (Lleida) on 8 June 1908. In 1922, however, he Inclusion in the exhibitions “Surrealismo en España 1929-1950” in Madrid and “Surrealisme moves to the city of Lleida to learn carpentry and begin his formation as an artist. a Catalunya 1925-1975” in Barcelona, both in 1975, marks the beginning of a reassessment that restores Cristòfol to his standing as an essential artist in the Spanish avant-garde movement. 1930-1938 Cristòfol presents the exhibition “Dibuixos, escultures i objectes 1933-1939” at the Institut d’Estudis In October 1930, he takes part in his first collective art exhibition, organised by the group “Uns Ilerdencs and, the following year, the solo show “Trajectòria plàstica” at the Círculo Catalán in Altres”, whose members are Ramon Roca, Josep Sanàbria and Cristòfol himself, at the Jaume Madrid, whilst his works are also included in the exhibition “SpanischeAvantguarde. 1920-1938”. Morera Art Museum in Lleida. The following year, with Josep Sanàbria, Francesc Charles Pardell, All this is followed by another one-man show at the La Petit Galerie de l’Aliança Francesa, on this Josep Tufet and Antoni G. Lamolla, he forms the group “Studi d’Art”, and he shows work in an occasion a small exhibit including a new experimental series, “Forma consum”. exhibition at the Casino Independent which later travels to the Galeries Laietanes in Barcelona. In 1977, he presents a solo exhibition at the Institut d’Estudis Ilerdencs, “Obra no figurativa Cristòfol frequents the group of intellectuals linked to the heterodox avant-garde magazine Art, 1933-1976”. He also takes part in the exhibition “Avantguarda catalana 1916-1936” at the Galeria edited and directed by Enric Crous-Vidal. In 1933, he gives his first solo exhibition at the Casino Dau al Set. The Galeria Rayuela also stages a solo exhibition (1977). To mark the occasion, the Independent, presenting his first non-figurative work, Cosa lírica, which announces a highly personal magazine Cuadernos Guadalimar devotes a special issue to Cristòfol. line of creative experiment. In May 1934, Lleida City Council organises a Spring Competition, to He presents what will be his final series, “Alfa–Omega–Alfa”, at the Institut d’Estudis Ilerdencs which Enric Crous, Antoni G. Lamolla and Leandre Cristòfol, amongst many others, all submit (1982). This series shares the exhibition space with another group of pieces brought together works. The trio’s reaction to the jury’s verdict is to remove their work, causing confrontation with under the general title of “Presència ambiental”. Works by Cristòfol are also selected to form part the city authorities. of the shows “Catalunya endavant” and “Expocultura” in Barcelona. Moreover, Cristòfol is made an In 1935, Cristòfol stages his second solo show, this time at the Centre Mercantil, presenting a honorary member of the “Estudi General” (later the University of Lleida). selection from his entire production. The following year, he takes part in the Logicofobista exhibition in Barcelona, which is organised by ADLAN, the Association of Friends of New Art. The Civil War 1983-1998 breaks out but, despite, the difficulties, Cristòfol continues his creative activities uninterrupted. A selection of his figurative work is presented at the Jaume Morera Art Museum. The Catalan Thanks to the good offices of Viola and Benjamí Peret, a Morphology of Cristòfol features at Government awards Cristòfol the Cross of Sant Jordi and a selection of his work forms part of the international surrealist exhibitions in Tokyo and Paris in 1938. exhibition “Els anys 40 a Catalunya” at the Galeria Dau al Set in 1984. The same year, Cristòfol presents his series Morfologies at the Massana School in Barcelona and the Caixa de Pensions 1939-1957 exhibition room in Lleida. At the end of the war, Cristòfol crosses the border into France and is interned in refugee camps in In 1985, he takes part in the exhibitions “Escultura Española. 1900-1936” in Madrid and Perpignan and Argelés. Soon, however, he returns to Spain, where he is sent to several different “Homage to Barcelona” in London. He also presents the retrospective “Dibuixos figuratius concentration camps and, finally, a work camp in Morocco. Shortly after his return to Lleida, Cristòfol 1931-1939”, whilst his works Escultura espacial and Situacions II are included in the exhibition moves to Barcelona, where he lives until 1943, and Madrid, where he spends a few months. He “L’Avantguarda a Catalunya. 1900-1985” at the Galeria Dau al Set. The following year, Margit finally settles in Lleida, producing sculptures on commission and working as a cabinet-maker. He Rowell selects his works Nit de lluna and Monument for inclusion in the exhibition “Qu’est-ce que also supports moves to establish Lleida Fine Art Circle, which opens an art school in autumn 1947. la sculpture moderne?” along with pieces by Miró, Giacometti, Cornell and Noguchi, at the Centre Leandre Cristòfol teaches drawing at the new school. Georges Pompidou, Paris. In 1949, Cristòfol presents a solo show at the Institut d’Estudis Ilerdencs, including both In 1987, a show devoted to the magazine Art is organised at La Caixa exhibition room Lleida. figurative works on popular themes and several experimental pieces. The following year, he takes A reduced version of this later travels to the Galeria Joan Prats in Barcelona. Works by Cristòfol part in the III Saló d’Octubre art show in Barcelona, showing works in line with the figurative trends also feature in the exhibition “Surrealisme a Catalunya 1924-1936” at the Centre d’Art Santa Mònica dominant generally in the country. He is selected to take part in the 1951 Hispano-American Art (1988). Biennial, where he also presents figurative work, as he does at the IV Saló d’Octubre. An anthological exhibition at the Fundació Miró in Barcelona (1989), restores Cristòfol’s work In 1952, he takes part in the Cercle Maillol collective exhibition in Barcelona. This enables him to its rightful place, demonstrating him to be one of the most important sculptors in Spain in the to obtain a grant to study in Paris the following year. 20th century. He also receives the National Fine Art Prize in1989. In exchange for a lifetime pension, Cristòfol presents several solo exhibitions: at the Caixa d’Estalvis de Lleida (1955), where he moreover, Cristòfol donates 64 sculptures and objects and 22 drawings to the City of Barcelona. shows figurative works centred exclusively on the iconography of his Crucificats; another (1956) From now on, Cristòfol’s works will be included in many major retrospectives devoted to sponsored by the Fine Art Circle, comprising a review of his production as a figurative artist; and, finally, 20th-century art, such as “Objeto surrealista en España” at the Museum of Teruel and “Catalan two more in 1957, at the Círculo Catalán in Madrid and the Centro Mercantil Industrial y Agrícola in Avant-Garde Sculpture” and “Catalan Artists” at the Gulbenkian in Lisbon. In exchange for another Saragossa. life-time pension, Cristòfol donates 80 sculptures, objects, reliefs and drawings to the City of Lleida. 1959-1982 Cristòfol’s works are included in the exhibitions “Picasso, Miró, Dalí” at the Schirn Kunsthalle in In 1959, he presents the solo exhibition “Abstractos”, featuring the results of work he had revived Frankfurt, and “Constantes del arte catalán actual”, in 1991. A year later, he takes part in the show a few years previously, encouraged by the air of artistic renewal running through the city. As part of “Avantguarda a Catalunya. 1906-1939”. Finally, his work is also represented in the exhibition “El this show, Cristòfol unveils the series Ralentís espacials, pieces illustrating his interest in movement. Surrealismo en España”, staged in 1994 at the Reina Sofia Museum and Art Centre in Madrid. At the same time, Cristòfol also presents a solo show at the Caixa de Pensions exhibition room, In 1995, Cristòfol receives in Morera Medal, the highest accolade for artistic achievement featuring a series of twenty figurative reliefs. He also presents works at the II Saló de Maig art show awarded by the City of Lleida. Moreover, in what is to be his last public appearance, the artist in Barcelona and at exhibitions organised by the Mediterranean Artistic Movement. attends the ceremony to open an exhibition room named after him, where the donation he made The following year, 1960, he publicly unveils the first works in another experimental series: to the city in 1990 is installed. Les Volumetries. Moreover, he also stages another solo exhibition, this time at the Athenaeum in Leandre Cristòfol dies in 1998, in Lleida. A year later, his family donates his private collection, Barcelona. Yet another one-man show at the Institut d’Estudis Ilerdencs is also devoted to his work archive and library to the City of Lleida. (1961) in Lleida. He is appointed art teacher at the Marius Torres Secondary School, where he gives classes until 1973. In 1963, he presents the exhibition “Situacions i Aproximacions” at the Institut d’Estudis Ilerdencs, showcasing a selection of his work from 1960 to 1963. The following year, he presents an exhibition at the Cercle de Belles Arts. Entitled “20 retrats i 8 fotografies”, the show includes sculptural portraits of the artist’s friends. Moreover, Guillem Viladot looks back over Cristòfol’s childhood in his book Leandre Cristòfol. In 1965, in cooperation with Viladot, he publishes “Nou plast poemes”, one of the first books of concrete poetry to be published in Spain. Cristòfol gives further solo exhibitions: at the Institut d’Estudis Ilerdencs (1965), entitled “23 Ordenacions”, featuring objects produced between 1961 and 1963 that illustrate his interest in industrial materials; at the Official Chamber of Commerce and Industry in Lleida (1966), where he presents a new experimental series entitled Ritmes; at the Athenaeum in Barcelona (1967), featuring a selection of his non-figurative work produced between 1962 and 1965; and at the Institut d’Estudis Ilerdencs (1969). In 1970, he takes part in the tribute exhibition “ADLAN / Testimoni d’època” at Barcelona College of Architects, showing his work Nit de lluna, and once more presents a solo show, this time in the Joan Miró room at the College of Architects of Lleida (1971). Here, he presents the series Dimensional – Pla and some of the plaster sculptures forming part of the series Evolució – Essencial, as well as a number of works under the title Dialèctica Interior. „ 22 „ Construccions líriques. MAN RAY / LEANDRE CRISTÒFOL. L’objecte i l’esperit dadà

CRÈDITS

EXPOSICIÓ ITINERÀNCIA CATÀLEG

Producció: Organització: Edició: Museu d’Art Jaume Morera Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Jesús Navarro, director de la Generalitat de Catalunya Textos: Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC) Direcció General de Cooperació Cultural (DGCC) Pilar Parcerisas Soledad López, presidenta Anna Falguera, directora general de Cooperació Cultural Jesús Navarro Xosé Luis García Canido, director de projectes Sílvia Duran, subdirectora general de Difusió Artística Toni Cabré, cap de l’Àrea de Difusió i Cooperació Artística Correcció: Projecte executiu: FX serveis lingüístics Museu d’Art Jaume Morera Amb la cooperació dels ajuntaments de Cerdanyola, Figueres, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mollet, Traduccions: Comissariat: Terrassa i Tortosa FX serveis lingüístics (espanyol) Pilar Parcerisas Caplletra SL (anglès) Coordinació, muntatge i materials gràfics: Coordinació tècnica: Gabriel Planella (DGCC) Imatge gràfica: Oriol Bosch (Museu d’Art Jaume Morera) Eggeassociats Juan Lozano (SECC) Premsa i comunicació: Dolors Jiménez (DGCC) Fotografies: Restauració: Lourdes Domínguez (DGCC) Antoni Loncà Imma Bové Man Ray Serveis Educatius: Oriol Rossell Muntatge: Meritxell Bosch (Museu d’Art Jaume Morera) Creamix Disseny i maquetació: Imatge gràfica: Eggeassociats Fotografies de Man Ray: Eggeassociats Col·lecció Goldberg / D’Afflitto, Nova York Coordinació del procés d’impressió: (Man Ray, Patrimoni de Man Ray / Juliet Man Ray. Servei de Publicacions del Departament de Cultura Col·lecció privada adquirida del patrimoni Juliet Man Ray.) i Mitjans de Comunicació

Fotomecànica: ......

Impressió: ......

DL...... ISBN......

© dels textos, els autors © de les fotografies de les obres de Leandre Crisitòfol, els autors i Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, 02-09-2009 © de les fotografies de les obres de Man Ray, Man Ray Trust, VEGAP, 2009 © de l’edició, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Imatges de la coberta: Man Ray, Mathematical Object: Ruled Surface / Objecte matemàtic: superfície cúbica, 1936 Leandre Cristòfol, Forma consum I, 1975 „ 23 „ LLOCS I DATES DE LA ITINERÀNCIA

Centre d’Art Tecla Sala L’HOSPITALET DE LLOBREGAT del 15.10.2009 al 13.12.2009

Museu d’Art de Cerdanyola. CERDANYOLA del 15.01.2010 Can Domènech al 24.02.2010

Museu de l’Empordà FIGUERES del 5.03.2010 a l’11.04.2010

Antic Escorxador TORTOSA del 23.04.2010 al 30.05.2010

Museu Abelló MOLLET DEL VALLÈS del 4.06.2010 al 28.08.2010

Sala Muncunill TERRASSA del 7.09.2010 al 24.10.2010

Centre Cultural Casino MANRESA del 18.11.2010 al 9.01.2011

Per a més informació: http://cultura.gencat.cat/difusioartistica