Aquàriums I Educació: Una Evolució Paral·Lela
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
AAAqqquuuàààrrriiiuuummmsss iii eeeddduuucccaaaccciiióóó::: UUUnnnaaa eeevvvooollluuuccciiióóó pppaaarrraaalll···llleeelllaaa Treball de Fi de Carrera Humanitats Alumna: Núria Requena i Cerdà Direcció del treball: Elena Boadas Consultora metodològica: Laura Solanilla Avaluadora externa: Núria Fuertes Gener de 2004 Universitat Oberta de Catalunya © Núria Requena Cerdà Reservats tots els drets. Està prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, així com la distribució d'exemplars mitjançant lloguer i préstec, sense l'autorització escrita de l'autora. Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t'ha donat el bell viatge. Konstandinos Kavafis (1863-1933). Vull expressar el meu agraïment a totes les persones que han fet possible la realització d'aquest treball. Primerament a l'Elena Boadas, cap del Departament d'Educació de L'Aquàrium de Barcelona i directora del treball, que amb les seves indicacions i orientacions m'ha ajudat a concretar i no m'ha permès naufragar en aquest immens oceà ple de paranys en què es pot convertir la recerca. A la Laura Solanilla, que m'ha transmès la seva energia i vitalitat, m'ha ajudat en les qüestions metodològiques i m'ha encoratjat en els moments inicials, quan les dificultats superaven els encerts. A ella dec també l'haver entès que la travessia ha de ser un bell viatge, tan important com arribar a bon port. A les bibliotecàries i documentalistes del Museu de Zoologia de Barcelona, de l'Institut de Ciències del Mar, del Parc Zoològic i de l'arxiu de Ciutat Vella, que m'han dedicat molt de temps i han posat a la meva disposició el material documental i bibliogràfic sense el qual no hagués pogut oferir la perspectiva diacrònica que em proposava. Finalment, un agraïment molt especial a les persones que em són més properes: a l'Alfred, pel seu suport incondicional, i a tota la família i els amics, que han demostrat la seva estimació i paciència compartint els meus fatics i no deixant-me flaquejar. Gràcies a tots. Barcelona, gener de 2004. ÍNDEX 1. Presentació i justificació del treball de recerca. 2. Plantejaments metodològics. Marc teòric. Objectius. Hipòtesis. Metodologia. Temporització. 3. Els Aquàriums. Gènesi i evolució històrica. 3.1. Definició. 3.2. Evolució històrica i pedagògica. 4. Els Aquàriums avui: espais d'aprenentatge. 4.1. Tendències educatives actuals. 4.2. Comunicació, emotivitat i entreteniment. 4.3. Museografia comprensiva i didàctica. Enfocament temàtic i enfocament ecològic. 4.4. Experimentar per aprendre. Interacció i interactivitat. 4.5. Difusió pedagògica a partir de pàgines web. 5. Un cas concret: els Aquàriums de Barcelona. 5.1. Els primers Aquàriums. 5.2. L'actual Aquàrium. 5.2.1. Objectius i raó de ser. 5.2.2. Estructura de gestió. Funcions dels diferents Serveis. 5.2.3. Exhibició i itineraris de visita. 5.2.4. Serveis que ofereix. 5.2.5. Destinataris i fonts de difusió. 5.2.6. Departament d'Educació: 5.2.6.1. Criteris de programació. 5.2.6.2. Planificació d'activitats. 5.2.6.3. Anàlisi d'activitats. 6. Conclusions 7. Bibliografia 8. Annexos Aquàriums i educació: una evolució paral·lela. "Així com un camp sense conreu, per fèrtil que sigui, no pot ser productiu, l'ànima sense educació, tampoc". Ciceró, Tusculanes (45 aC). 1. Presentació i justificació del treball de recerca. Des de fa molt temps els humans ens hem sentit atrets per la vida del fons del mar i per la bellesa de les espècies que hi habiten. Per això hem intentat captar part d'aquesta bellesa i exhibir-la en instal·lacions adequades, on la supervivència fos possible. Poc a poc, aquesta primera intenció es va anar completant amb la investigació científica i la difusió del coneixement que s'anava adquirint del món submarí. Els Aquàriums tradicionals van desenvolupar una intensa activitat de recerca, conservació i divulgació, amb una voluntat incipient de servei públic que es va materialitzar amb l'obertura de les instal·lacions al públic en general i amb visites guiades i comentades a càrrec de biòlegs i conservadors, adreçades bàsicament als escolars. La irrupció de centres culturals de divulgació científica com el Museu de la Ciència de Barcelona, la Domus de la Corunya, el Palais de la Decouverte i la Cité des Sciences de París, l'Exploratorium de San Francisco o l'Heureka de Hènsinki, que permetien experimentar amb la ciència en un moment en què aquesta semblava molt allunyada de la vida quotidiana, va fer palès que hi havia altres sistemes d'exposar i de relacionar els visitants amb el museu a banda d'aquells en què se'ls convidava a seguir un itinerari fixat pels experts de la instal·lació. Aquests equipaments oferien un model imaginatiu i innovador de relació amb el públic, deixaven de ser simples emissors d'informació per esdevenir part integrant d'un diàleg permanent establert amb un visitant actiu, a qui es pretenia facilitar la construcció de coneixement. Malgrat que actualment encara podem trobar museus amb exposicions d'estètica noucentista ⎯pensem en el Museu de Geologia o de Zoologia de Barcelona, per exemple, amb col·leccions de fa més d'un segle⎯, cal dir que la transformació que ha viscut des d'aleshores la museografia ha estat constant i imparable, i que molts museus s'han renovat i Aquàriums i educació: una evolució paral·lela. modernitzat prenent aquelles instal·lacions com a model. I aquest impuls renovador ha arribat també a altres equipaments singulars com poden ser els Aquàriums. Els nous Aquàriums neixen amb una finalitat educativa ben definida. Les exhibicions posen a l'abast de la nostra mirada la vida del món submarí que habitualment està amagada sota el 75% d'aigua que cobreix la superfície terrestre, però aquestes exhibicions es completen amb multitud de recursos museogràfics destinats a fer comprendre la vida aquàtica: incorporen informació relativa a les espècies i proposen programes pedagògics basats en activitats participatives riques en novetats tecnològiques, engrescadores i atractives per al visitant. Són centres implicats en l'aprenentatge experimental, que disposen d'un Departament d'Educació que té com a principal objectiu fer més assequible el coneixement, amb el benentès que mitjançant l'educació i la comprensió de la vida aquàtica es podrà assolir la seva protecció i conservació. Tanmateix, el repte dels nous Aquàriums per connectar amb el públic està en la capacitat de crear emocions en el visitant. Per això, a més d'un ambient confortable i de l'exhibició de les diferents espècies ⎯que provoca un plaer estètic impactant gràcies a la seva bellesa i a l'espectacularitat de les presentacions⎯, s'utilitzen tècniques de comunicació perquè el context esdevingui estimulant. Tot plegat propicia que la visita sigui informativa, lúdica i a la vegada instructiva. Aquest treball es proposa esbrinar quines són les orientacions museogràfiques amb finalitat educativa que s'han endegat en els Aquàriums, contextualitzades en una perspectiva històrica i exemplaritzades en una instal·lació concreta com és l'actual L'Aquàrium de Barcelona. 2 Aquàriums i educació: una evolució paral·lela. 2. Plantejaments metodològics. Marc teòric. Una gran part de la societat actual s'interessa per temes molt diversos, i dóna mostres constants de voler incrementar el seu nivell formatiu mitjançant marcs no reglats que li ofereixen, bàsicament durant el temps de lleure, alternatives que harmonitzen la cultura amb el gaudi. Moltes institucions de tipus museístic donen resposta a aquesta necessitat donant a conèixer al públic els béns de què disposen, ja siguin de patrimoni cultural o natural, a través d'accions concretes programades en l'àmbit de les seves polítiques educatives. Si bé antigament ensenyament era sinònim d'escola, avui el concepte d'educació s'ha ampliat per incloure institucions que no formen part de l'àmbit escolar o universitari, però que contribueixen a l'aprenentatge a través de l'educació no formal. En general, l'educació no formal designa l'educació generada fora de l'escola, és a dir, qualsevol sector educatiu que es doni al marge de l'àmbit escolar. Coombs i Ahmed (1973) foren els precursors a establir la distinció entre educació formal, no formal i informal en el seu treball The World Educational Crisis, on analitzaven el paper de l'escola i la necessitat de desenvolupar mitjans educatius alternatius. Les seves definicions han servit de referent a estudis posteriors: <<Educació formal és, naturalment, el "sistema educatiu" altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins als darrers anys de la universitat.>> Aquàriums i educació: una evolució paral·lela. <<Educació no formal és tota activitat organitzada, sistemàtica, educativa, realitzada fora del marc del sistema oficial, per tal de facilitar determinades classes d'aprenentatges a subgrups particulars de població, tant adults com nens.>> <<Educació informal té el sentit d'un procés que dura tota la vida, i en el qual les persones adquireixen i acumulen coneixements, habilitats, actituds, i maneres de discernir mitjançant experiències diàries i la seva relació amb el medi ambient (context)1.>> S'entén l'educació formal, doncs, com una seqüència d'experiències d'aprenentatge preparades anticipadament per personal qualificat per al benefici d'uns alumnes en el marc de l'escola. Aquest tipus d'educació es caracteritza per la seva uniformitat i rigidesa, amb estructures verticals i horitzontals (classes agrupades per edats i cicles jeràrquics).