Dossier De Premsa

Dossier de premsa

ÍNDEX

01.- Presentació...... 3

02.- Apartats de l’exposició ...... 5

03.- Textos de sala ...... 8

04.- Llistat d’obra ...... 16

05.- Activitats paral·leles ...... 32

06.- CV de les comissàries ...... 35

07.- Catàleg ...... 36

08.- Selecció d’imatges per a premsa ...... 37

09.- Informació general ...... 41

10.- Crèdits de l’exposició ...... 42

El CCCB és un consorci de

01.- PRESENTACIÓ

L’exposició investiga com s’han projectat, construït i imaginat els espais per al sexe en la societat occidental des del s. XVIII fins als nostres dies. Mitjançant unes 250 peces, entre dibuixos i maquetes d’arquitectura, instal·lacions artístiques, audiovisuals, llibres i altres materials, l’exposició explora el poder que exerceixen els espais com a motor del desig i mostra com ha contribuït l’arquitectura al control dels comportaments i a la creació dels estereotips de gènere en la nostra societat patriarcal. La mostra presenta alguns dels projectes que s’han distingit per la subversió dels models tradicionals i el postulat d’utopies de convivència sexual o espais privats concebuts exclusivament per al plaer. Revisa les propostes de Claude-Nicolas Ledoux, Charles Fourier, Sade, Guy Debord, l’arquitectura radical dels anys seixanta i setanta, Carlo Mollino, Adolf Loos, Nicolas Schöffer, Wilhelm Reich, l’arquitectura de Playboy i l’obra d’arquitectes i artistes contemporanis. La llibertat sexual d’avui molts la qualifiquen de liberalització sexual. En una època en què els nostres dies estan monitoritzats per la producció i el consum, quin és l’espai reservat a la nostra societat per al desig i el plaer sexual?

«1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat», comissariada per l’arquitecta Adelaïde de Caters i la cap d’exposicions del CCCB Rosa Ferré i que es presenta al CCCB del 26 d’octubre del 2016 al 19 de març del 2017, sosté la necessitat de revisar per a la nostra contemporaneïtat la vigència i l’interès d’alguns projectes especulatius radicals que sembla que ens parlen directament des d’una distància, en alguns casos, de més de dos segles. Dibuixos i maquetes d’arquitectes, obres artístiques, instal·lacions, pel·lícules i documentals, llibres i altres materials ens conviden a considerar com es construeixen les sexualitats d’acord amb determinats codis culturals subjectes a normes corporals i discursives, i quin és l’espai del desig i el plaer a la nostra societat. L’exposició posa de manifest com la creació de certs parèntesis de resistència al que és normatiu neixen sobretot de l’arquitectura informal i de l’apropiació de llocs. Evidencia com la pràctica de l’arquitectura ha estat dominada per homes fins molt recentment i que, en conseqüència, els espais proposats per al plaer s’imaginen des d’un desig i una fantasia masculins. L’arquitectura, com a disseny físic de l’espai i com a atmosfera, forma part substancial de les nostres fantasies. Molts dels espais exposats no s’han fet mai realitat, només s’han imaginat i s’han construït mitjançant el llenguatge o la imatge projectada. La proposta es desenvolupa en tres capítols temàtics: Utopies sexuals, Refugis llibertins i Sexografies, i inclou diversos espais autònoms que funcionen com a «miniexposicions», comissariats, cadascun, per diferents especialistes: una reproducció del Centre d’Entreteniments Sexuals de Nicolas Schöffer (Eléonore de Lanvandeyra Schöffer i Guillaume Richard), un gabinet de lectura de ficció llibertina (Marie-Françoise Quignard), una instal·lació dedicada a l’arquitectura proposada per la revista Playboy (Beatriz Colomina i Pep Avilés) i una sala de cine porno a la manera de les dels anys setanta (Esther Fernández). També presenta la instal·lació de nova creació Right Into Her Arms, de William Kentridge, que l’artista sud-africà ha fet en el marc de la seva posada en escena de l’òpera Lulú, d’Alban Berg.

Comissariat: Adélaïde de Caters i Rosa Ferré Amb l’assessorament de: Beatriz Colomina, Esther Fernández i Marie-Françoise Quignard Disseny de l’espai: a càrrec de l’escenògrafa Sabine Theunissen Catàleg amb textos de: Adélaïde de Caters, Beatriz Colomina, Pol Esteve, Esther Fernández, Fulvio Ferrari, Rosa Ferré, Marie-Françoise Quignard, Rem Koolhaas/Ingo Niermann

L’exposició compta amb préstecs de prestigioses institucions internacionals, como Frac Turbulence Orléans, el departament d’arquitectura del MoMA de Nova York, la Bibliothèque Nationale de France (BNF) i la Biblioteca Nacional de España (BNE), i inclou peces procedents de les col·leccions dels mateixos arquitectes, que han participat en el projecte amb una enorme generositat.

02.- APARTATS DE L’EXPOSICIÓ

1) UTOPIES SEXUALS (S. XVIII – S. XX)

El recorregut s’inicia amb les propostes especulatives d’aquells arquitectes, pensadors, artistes i comunitats que han volgut incidir, mitjançant el control de l’espai, en els comportaments sexuals.

S’examinen aquí utopies sexuals del s. XVIII com el temple del plaer de l’arquitecte Claude-Nicolas Ledoux, l’Oikema, els partenions que Restif de La Bretonne organitza segons un reglament minuciós en el seu tractat sobre la prostitució, Le Pornographe, i els espais per a les orgies eròtiques i gastronòmiques de Charles Fourier. La proposta de Fourier revela una imaginació, una radicalitat i una pertinència extremes, amb el falansteri com a motor d’una utopia comunitària governada únicament pels desitjos dels seus habitants. L’exposició presenta un gabinet Sade que investiga com va construir el marquès la seva utopia narrativa de l’excés des de la seva passió per l’arquitectura i per les arts escèniques.

Reformistes o subversives, aquestes arquitectures sexuals del s. XVIII i la primeria del s. XIX estableixen certa continuïtat amb utopies més contemporànies, des del modus vivendi de les comunitats hippies fins a l’arquitectura radical dels anys seixanta i setanta: Ettore Sottsass, els grups Archigram i Superstudio, Rem Koolhaas/OMA, Haus-Rucker-Co i el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill. L’exposició vol reivindicar el treball visionari de Nicolas Schöffer, que als anys seixanta, en connexió amb els situacionistes i formant part del moviment d’arquitectura radical francesa, projecta una ciutat utòpica, la Ville Cybernétique (1955-1969), per a la qual dissenya un Centre d’Entreteniments Sexuals. Una enorme instal·lació reprodueix aquest espai, fet de sexe, volts, escultures cinètiques que ballen i perfum.

2) REFUGIS LLIBERTINS (S. XVIII – S. XX)

Aquest capítol explora el poder que exerceixen els espais com a motor del desig i analitza com són els refugis per al plaer, des de les petites maisons de l’aristocràcia francesa del s. XVIII, amb estances, decoració i mobiliari especialitzats, fins als apartaments per a solters proposats per la revista Playboy. Mostra el paper de l’arquitectura com a experiència sensorial en les estratègies de seducció i com la sofisticació en el disseny de ginys constructius i mecànics dispara la imaginació eròtica.

Arquitectura i narració treballen osmòticament durant el s. XVIII, en un joc de fascinació mútua. L’exposició presenta l’arquitectura de dues novel·les emblemàtiques en aquest sentit, La Petite Maison (1758), de Jean-François de Bastide, i Point de lendemain 1777), de Vivant Denon.

Aquí es presenta el gabinet de lectura de ficció llibertina a càrrec de l’especialista Marie-Françoise Quignard, amb novel·les de Nerciat, Crébillon, Servigné, Choderlos de Laclos i Sade, entre altres autors. La novel·la llibertina, relacionada amb la filosofia materialista de l’època, només té un objectiu: celebrar el desig i el gaudi dels cossos. Entrar al gabinet llibertí és entrar en un món imaginari, en què els personatges se sotmeten a totes les fantasies del desig, i també és esquitllar-se en l’atmosfera dels llocs tancats: als tocadors, les cel·les dels convents, els bordells, als quals seguim el narrador, observador clandestí, mentre desenrotlla el fil de la història. L’exposició dedica un capítol sencer a Playboy, comissariat per Beatriz Colomina. Aquesta revista va definir una nova identitat per als homes establint com s’havien de vestir, què havien d’escoltar, què beure, què llegir, i també va dibuixar l’entorn en què havien de viure: amb quins mobles i en quins interiors. De Frank Lloyd Wright a Mies van der Rohe, passant per John Lautner i Ant Farm, i fins a les produccions de disseny dels Eames, George Nelson, Eero Saarinen i Harry Bertoia, l’arquitectura i el disseny es presenten a través d’aquest mitjà com a instrument de reforma d’un codi de conducta. Playboy, com a màquina de comunicació d’un impacte enorme que tracta les dones i els edificis com a objectes de fantasia i desig, contribuirà de manera decisiva a la transformació de «la intimitat» en espectacle públic. Aquesta secció reprodueix el mític llit de Hugh Hefner (que s’oposa al llit de matrimoni tradicional, inventat al segle XVIII i que avui continua sent un espai dominant en les nostres formes de practicar la sexualitat). Segons una altra de les grans especialistes en el fenomen Playboy, Beatriz Preciado: «El llit rodó i giratori, connectat a un sistema de ràdio-telèfon-televisió, serveix tant de lloc d’orgies com de despatx de Hefner, que durant anys dirigeix l’empresa en pijama i sense sortir de casa. El llit s’ha convertit aquí en una autèntica plataforma multimèdia, l’antecedent directe del nostre ordinador portàtil com a extensió mediàtica de la nostra libido, però també com a nou centre de producció i consum.» La mostra també revela que l’arquitectura del Moviment Modern és un projecte dirigit des de la masculinitat, que relega a segon terme la dimensió eròtica. Beatriz Colomina ho resumeix en aquesta frase: «Les dones només són els fantasmes de l’arquitectura moderna.» Adolf Loos dissenya un dormitori per a la Lina, la seva dona, com si fos un estoig de pell i fantasieja amb una casa parisenca per a Joséphine Baker. L’exposició també presenta els enigmàtics i sensualitzats interiors de les cases de Carlo Mollino i, com a contrapunt a aquests espais íntims, la casa de Rudolph Schindler a Califòrnia, que proposa un programa experimental de convivència per a dues parelles amb llits/cistell a l’aire lliure.

3) SEXOGRAFIES (S. XX – S. XXI)

En l’estela del situacionisme de Guy Debord, l’exposició presenta algunes cartografies de les passions contemporànies mitjançant obres d’arquitectes i artistes (com Bernard Tschumi, ecoLogicStudio [Claudia Pasquero i Marco Poletto], Jean- Didier Bergilez, Danli Wang, Pol Esteve i Marc Navarro, i Ania Soliman) i descobreix espais públics codificats per al sexe, com ara parcs, els carrers mateixos o els lavabos públics. Presentem, entre altres treballs, les magistrals sèries fotogràfiques The Valley de Larry Sultan i The Park de Kohei Yoshiyuki.

La sala de cine serà un dels espais transformats pels discursos de la revolució sexual de la darreria dels seixanta. Aquest espai adopta una sexualització progressiva, fins a acollir la primera pornografia cinematogràfica legal. El que rep el nom de porno chic, que apareix als Estats Units als primers setanta, obre els àmbits de consum pornogràfic a l’ull femení i imagina una experiència de visionat col·lectiu que es mantindrà fins a mitjan anys vuitanta, moment en què la tecnologia vídeo desplaçarà el porno a les cases. L’exposició presenta una sala de cine porno prototípica dels anys setanta, en la qual es projecten seqüències dels films mítics d’aquest gènere. Aquest espai està comissariat per Esther Fernández. Veurem com els establiments de trobades sexuals (del resort de luxe al bordell, el club de carretera, les saunes i la cambra fosca gai, de les discoteques i els bars a la masmorra, els espais BDSM i els sex shops) són sistemes socials altament ritualitzats, àmbits en què iniciació i transgressió actuen com a motor del desig: una il·luminació determinada, l’olor, la música formen part d’aquesta arquitectura informal. Estan dissenyats per a unes pràctiques concretes que, al seu torn, regulen. Tots plegats són espais de representació que reflecteixen mitologies de grup. Però quins són avui en dia els espais per al sexe? Sens dubte, el ciberespai té una importància creixent: des del porno a internet fins a apps de trobades sexuals per a tots els gustos. En plena utopia tecnològica, artistes com Yann Mihn, a la recerca de l’èxtasi telepàtic, treballa en el prototip d’una màquina d’immersió total en la realitat virtual i l’estimulació (teledildònica): el seu Nooscaphe-X1 Cybersex Immersion Engine. Amb Fer l’amor en abstracte: l’arquitectura de la cultura de ball, l’arquitecte i artista Pol Esteve investiga l’experiència espacial de les discoteques i les raves i com, mitjançant una combinació de tecnologies com la llum estroboscòpica, la música i les drogues, es produeixen efectes orgàsmics o de sexualitat desplaçada. Ingo Niermann, amb la seva plataforma d’un exèrcit de l’amor, thearmyoflove.net, proposa una comunitat de voluntaris del sexe per crear situacions i espais de satisfacció per als «exclosos habituals», persones amb problemes físics o amb un físic que s’allunya dels estàndards del que és atractiu.

El desig al segle XXI és el desig dels altres, expressat mitjançant el reconeixement i la competència per la representació. Del selfie a Instagram, estem obligats a resultar sexis i a mostrar felicitat; internet imposa una construcció laboriosa de la imatge de la vida privada. La imatge del sexual publicada a les xarxes, representa les relacions o les substitueix (sublimant-les)? La hipersexualització de la societat representada pels mitjans, substitueix la vida sexual real? La societat sembla enfonsar-se en una depressió narcisista en què internet funciona com una màquina masturbadora. En el context occidental, en el qual la permissivitat ja no és transgressió sinó norma, quin paper té l’arquitectura en la trobada gratuïta dels cossos, en la recuperació de la transgressió eròtica, en la reerotització de les relacions socials? Aquest projecte explora els intersticis de llibertat que suposen espais de desig no normatius com els que reivindiquen els moviments queer, que constitueixen una proposta de resistència revolucionària davant dels escenaris mercantilitzats i contra el control d’estructures socials progressivament totalitzadores.

03.- TEXTOS DE SALA

INTRODUCCIÓ

Boudoirs per a homes? Una comunitat falansteri governada per les passions? Un centre multimèdia d’entreteniments sexuals? Un exèrcit de voluntaris del sexe? Museus sexotermals? Folies ecocontemporànies? Dibuixos i maquetes d’arquitectes, instal·lacions d’artistes, pel·lícules i documentals, llibres i altres materials estableixen entre si unes relacions que conviden a considerar com es construeixen les sexualitats d’acord amb determinats codis culturals subjectes a normes corporals i discursives, i quin és l’espai del desig i el plaer en la nostra societat. La llibertat sexual d’avui molts la qualifiquen de liberalització sexual. Quin és el temps reservat al plaer sexual, ara que el temps per a la producció i el temps per al consum es reparteixen els nostres dies?

L’exposició investiga com s’han projectat, construït i imaginat els espais per al sexe a la nostra societat occidental des del segle XVIII fins als nostres dies. Explora el poder que exerceixen els espais com a motor del desig i mostra com ha contribuït l’arquitectura al control dels comportaments i a la creació dels estereotips de gènere en la nostra societat patriarcal. «1.000 m2 de desig» presenta alguns dels projectes que s’han distingit en la subversió dels models tradicionals i en la postulació d’utopies comunitàries de convivència sexual o d’espais privats concebuts exclusivament per al plaer. Posa de manifest com la creació de determinats parèntesis de resistència al que és normatiu neixen sobretot de l’arquitectura informal i de l’apropiació de llocs, i evidencia com la pràctica de l’arquitectura ha estat dominada per homes fins molt recentment i que, en conseqüència, els espais proposats per al plaer s’imaginen des d’un desig i una fantasia masculins. L’arquitectura, com a organització de l’espai i com a atmosfera, forma part substancial de les nostres fantasies sexuals. Molts dels espais presentats només s’han imaginat i es construeixen a través del llenguatge o la imatge projectada. L’exposició parla de la nostra situació de voyeurs en la lectura o davant els materials pornogràfics i de com els espais de la ficció s’han tipificat i formen part del nostre imaginari col·lectiu: des del bucòlic fins a l’exòtic o als àmbits disciplinaris, des dels espais del luxe fins als de la transgressió.

UTOPIES SEXUALS

Quins són els programes que, a través del control de l’espai, han pretès incidir a les ciutats per definir o alliberar els comportaments sexuals? El segle XVIII és fecund en utopies espacials i sexuals. Veiem com l’arquitecte Claude- Nicolas Ledoux va projectar, per a la seva ciutat ideal de la Saline de Chaux (1774- 1779), el prototip d’un temple per al plaer, l’Oikema; Nicolas Restif de La Bretonne va imaginar un xarxa de bordells estatals a la seva novel·la Le Pornographe (1769), i el marquès de Sade va construir la seva pròpia utopia de l’excés, amb una posada en escena narrativa que només es pot entendre des de la seva passió per l’arquitectura i les arts escèniques. La figura de Jeremy Bentham i la seva proposta d’un edifici per a la vigilància, el panòptic, plana sobre molts dels projectes del moment. És fonamental situar aquestes propostes en el context de les Llums (abans de la Revolució i després) per entendre l’ambigüitat d’aquests discursos. D’una banda, són hereus de l’individualisme i la fastuositat de l’Antic Règim; d’una altra, representen l’aspiració d’un nou pacte social. L’exposició també reivindica una relectura de Charles Fourier i de la seva utopia comunitària del plaer, radical i imaginativa, a l’entorn dels falansteris. Reformistes o subversives, aquestes arquitectures sexuals del segle XVIII i primeria del xix estableixen certa continuïtat amb utopies més contemporànies, des dels modus vivendi de les comunitats hippies fins als projectes visionaris de Nicolas Schöffer i de l’arquitectura radical del segle xx: Ettore Sottsass, els grups Archigram i Superstudio, Rem Koolhaas OMA o el Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill.

Vigilar i castigar, vigilar i gaudir «[Del Panòptic] se n’ha fet amb freqüència una utopia de l’empresonament perfecte. Davant les presons ruïnoses, formiguejants i plenes de suplicis que gravava Piranese, se’l considera una gàbia cruel i sàvia. [...] Però el Panòptic no s’ha d’entendre com un edifici oníric: és el diagrama d’un mecanisme de poder referit a la seva forma ideal; el seu funcionament, abstret de tot obstacle, resistència o fregament, es pot representar molt bé com un sistema arquitectònic i òptic pur: de fet és una figura de tecnologia política que es pot desprendre, que s’ha de desprendre, de tot ús específic.» Michel Foucault, Vigilar i castigar, 1975 La transparència absoluta formulada per Bentham en el seu panòptic és una preocupació latent en l’època i una característica de l’arquitectura de Claude-Nicolas Ledoux. Ja el 1774, en el seu projecte de la Saline de Chaux, la ciutat s’ordena radialment. Ledoux situa la casa del director de la Saline al centre de la ciutat, com a símbol d’autoritat. Els habitatges dels treballadors ocupen una posició perifèrica, com les cel·les al panòptic. Però l’ús de les construccions circulars o semicirculars, segons Ledoux, assegura no només el control i la llegibilitat (o sintaxi) de l’espai, sinó també «els plaers de l’ull». El fantasma d’aquesta visibilitat perfecta es resumeix en el seu mític dibuix en què l’interior del teatre de Besançon apareix reflectit a la retina de l’ull de l’arquitecte mateix. La mirada conforma els plaers. El panòptic, en qualsevol de les seves aplicacions, no deixa de ser una representació. El marquès de Sade assoleix la teatralitat de Bentham i de Ledoux en les seves arquitectures imaginades. Sade també adopta la forma radiocèntrica per a la posada en escena de les seves narracions. El control i la visibilitat absoluta dels cossos activen el seu projecte de llibertinatge. Però amb ell la visibilitat ja no es asimètrica: el que està sent observat també hi veu. Els rols s’intercanvien en el que ja no és un panòptic policial sinó un panòptic sexualitzat.

Prototips per a cases de plaer: Ledoux, Restif de La Bretonne i Sade «El que un govern no s’atreveix a fer, ho afronta l’Arquitecte […].» Claude-Nicolas Ledoux

Al segle XVIII, les elits europees consideren París com la capital del llibertinatge, en la qual tan sols el temor a les malalties venèries sembla justificar el manteniment de conductes virtuoses. Els desordres de la capital i l’amenaça de la sífilis constitueixen uns problemes seriosos que el govern no sembla interessat a resoldre. L’escriptor Restif de La Bretonne respon a la situació elaborant la proposta d’un model de bordell estatal, el Partenió, que protegirà la salut dels clients i les prostitutes. La idea d’aquests partenions probablement va influir en Claude-Nicolas Ledoux i en el marquès de Sade, que va imaginar una xarxa de trenta-dues cases de prostitució a París per a la qual va dibuixar un prototip. Ledoux projecta la seva casa de plaer una mica apartada del centre de París, a Montmartre. Superposa a una estructura quadrada una galeria circular que distribueix dotze pavellons per a les trobades amoroses, al voltant d’un edifici de forma fàl·lica que allotja els salons, el menjador i unes avantsales per als tractes preliminars. Restif, Ledoux i Sade confien en la capacitat transformadora de l’arquitectura, d’un edifici, ja sigui per al control reformista dels costums o per al seu absolut alliberament. Aquestes propostes evidencien la connexió íntima que hi havia aleshores entre arquitectura i literatura, i curiosament revelen un Ledoux més escriptor i un Restif més arquitecte. Els textos explicatius de Ledoux són d’un lirisme desbordant, gairebé delirant, mentre que la descripció de Restif de les cases de plaer és summament precisa i tècnica.

Sexe, volts, escultures que ballen i perfum Nicolas Schöffer (1912-1992), francès d’origen hongarès, és un artista visionari que, amb una obra d’enorme riquesa i coherència –des de les escultures en moviment a les pel·lícules experimentals, passant per les especulacions en l’àmbit de l’arquitectura–, sintetitza moltes de les preocupacions teòriques i formals del seu temps. Pioner entre els artistes que al segle xx van treballar en la relació entre l’art i la tecnologia, és conegut especialment per les investigacions escultòriques que, seguint la seva teoria de l’«espaciodinamisme», s’apliquen a materials veritablement nous: la llum, l’espai i el temps. Schöffer funda a París el 1965, amb Yona Friedman, Paul Maymont, Georges Patrix i Michel Ragon, el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva (GIAP), un laboratori experimental i interdisciplinari en l’òrbita de l’arquitectura radical de l’època. Entre el 1955 i el 1969 dissenya el projecte d’una ciutat cibernètica que conceptualitza en tota l’extensió al seu llibre homònim. Schöffer, com Fourier, s’interessa enormement pels plaers ciutadans i per la manera com ell considera que haurà d’arribar la transformació de les societats des de l’art, l’arquitectura i l’experiència estètica. Per a la seva ciutat ideal dissenya edificis programàtics per treballar-hi, per viure-hi i de gaudi intel·lectual i corporal. En aquest marc proposa un Centre d’Entreteniments Sexuals, un veritable espai «multimèdia» per al plaer.

Charles Fourier. Els plaers són qüestió d’Estat «A Harmonia, els plaers són qüestió d’Estat: el tema els sembla frívol a certs civilitzats que releguen l’amor al rang de les inutilitats i el converteixen, sota l’autoritat de Diògenes, en una ocupació de mandrosos. A més, només l’admeten a títol de plaer constitucional sancionat pel matrimoni; no s’esdevé el mateix a Harmonia […], [on] s’ha de donar necessàriament gran importància a l’amor, que, efectivament, ocupa el primer lloc entre els plaers; la càbala gastronòmica [és] un altre plaer de l’Harmonia […]» Charles Fourier. El nuevo mundo amoroso, 1816

El pensador Charles Fourier (Besançon, 1772 – París, 1837) va proposar un programa de desenvolupament econòmic i de transformació social basat en el reconeixement i la satisfacció total de les passions individuals: un paradís sexual i de realització personal que va anomenar Harmonia. Va manifestar haver descobert la Llei de l’Atracció Passional, un Fluid o Moviment Aromal, una mena d’energia eròtica que connecta tot l’univers i les passions humanes i que, segons ell, seria respecte a l’ordre social el mateix que la llei de Newton respecte al món natural. Fourier va proposar la construcció de falansteris, cèdules d’explotació agrària i industrial en què les comunitats s’organitzen i treballen segons els seus gustos naturals o «manies». Entenia que l’arquitectura és l’únic camí possible per a la transformació social, i per mitjà d’aquests edificis, amb un programa detallat de responsabilitats laborals i jocs socials, eròtics, gastronòmics i estètics, coronava el Desig com a governador de la societat en la feina i en el lleure, i desdibuixava els límits que els separen. També va considerar que el nombre òptim de membres d’un falansteri era de 1.620, 810 homes i 810 dones, un nombre prou alt per garantir les associacions en grups o «sèries passionals», és a dir, que els interessos de la personalitat coincidissin amb els interessos de la col·lectivitat. Les comunitats de falansteris s’anirien disseminant pel planeta fins a arribar, en un futur de milers d’anys, a través del plaer, de manera natural, racional i sense revolució, a una nova etapa de la humanitat: Harmonia. La proposta es va rebre com una bogeria excèntrica. Els pensadors socialistes, encapçalats per Marx, el van enviar al regne d’Utopia i allà es va quedar, desterrat per la tradició militantment ascètica de l’esquerra, fins als anys seixanta.

Els amics de Fourier. L’espai és una producció social Com a model arquitectònic i de colònia de producció comunitària, el falansteri va tenir uns quants epígons, però gairebé cap no va provar d’engegar el seu rigorós programa còsmico- passional. Després d’alguns experiments comunals interessants a la Rússia soviètica, és sens dubte amb el moviment hippie americà de mitjans dels anys seixanta que té lloc un nou qüestionament de la societat capitalista. L’atracció passional torna a primera fila en el marc de l’anomenada revolució sexual, en una contracultura esperonada per un pacifisme que s’enfronta al conflicte del Vietnam i amanida amb idees místico-psicodèliques. També en aquests mateixos anys, nombrosos arquitectes de l’òrbita de l’esquerra marxista coincideixen en la crítica de l’arquitectura del moviment modern i en la necessitat de revisar la disciplina mateixa. En menys d’una dècada, aproximadament del 1966 al 1974, en uns anys marcats per les revoltes juvenils del 68 i la crisi del petroli del 1973, diferents grups obren l’arquitectura europea a les pràctiques conceptuals i artístiques. Happenings, instal·lacions, pel·lícules, collages i tota mena de publicacions, però també dansa, poesia i eslògans radicals. «Tot és arquitectura», sosté Hans Hollein el 1968. Ciutats aèries o subterrànies, instantànies o nòmades, ciutats contínues o «megaestructures» que ordenen una fusió progressiva de natura i tecnologia, ciutats basades en la comunicació de les persones, en la recorporeïtzació dels espais. Com a resultat, una arquitectura teòrica que en molts casos encarna l’optimisme del pop, la representació d’una cultura fascinada pel gaudi i el consum.

REFUGIS LLIBERTINS

De les petites maisons de l’aristocràcia francesa del s. XVIII, amb estances, decoració i mobiliari especialitzats, als apartaments de solter proposats per la revista Playboy, quin paper té l’arquitectura en les estratègies de seducció? Com es defineixen els espais privats que han propiciat les intrigues llibertines? Les teories de la filosofia materialista i sensualista de les Llums, amb Locke, Helvétius, Condillac i La Mettrie, entre altres pensadors, van posar en relleu fins a quin punt l’entorn determina la nostra conducta. Els projectes exposats mostren el paper de l’arquitectura com a experiència sensorial en les estratègies de seducció i com la sofisticació en el disseny de ginys constructius i mecànics dispara la imaginació eròtica. Més enllà de les modes específiques de cada època, aquests refugis evidencien la repetició dels mecanismes espacials i dels codis, com per exemple el gust pels llocs secrets i amagats, les grutes i els capritxos, les il·lusions òptiques i els dispositius voyeuristes.

Durant el s. XVIII arquitectura i narració col·laboren en un joc de seducció mútua. En aquesta secció proposem un gabinet de lectura reservat a les novel·les llibertines, que fan palès tot l’enginy de l’espai i el desig i conviden a qualsevol aventura de la imaginació, i presentem dos relats emblemàtics: La Petite Maison (La caseta, versió del 1763) i Point de lendemain (No hi ha endemà, versió del 1812), una de les particularitats més destacables del qual és que tota la intriga està estratègicament organitzada per una protagonista femenina.

Folies i petites maisons «Qui hauria imaginat, fa dos-cents anys, les xemeneies que giren, les escales dissimulades i invisibles, els petits gabinets insospitats, les falses entrades que oculten veritables sortides, els terres que pugen i baixen, i aquests laberints per amagar-s’hi i lliurar-s’hi als misteris de l’amor eludint la mirada curiosa dels criats?» Louis-Sébastien Mercier, Quadres de París, 1783 Després de la mort de Lluís XIV, l’aristocràcia, cansada de les guerres successives i del seu regnat despòtic, busca espais d’intimitat fora de l’àmbit de la cort. Les folies (capritxos) i les petites maisons (casetes) representatives d’aquesta aspiració proliferen als afores de París durant la Regència i fins a la Revolució. Aquestes residències, d’un luxe inusitat i envoltades de parcs i jardins, acullen plaers clandestins que, paradoxalment, ben aviat són objecte de la vigilància policial. Si ha sobreviscut alguna cosa d’aquells llocs ha sigut gràcies als arxius de la policia i a les obres de ficció literària, la més coneguda de les quals és La Petite Maison (La caseta, versió del 1763). Aquest relat de Jean-François de Bastide, escrit en col·laboració amb el teòric de l’arquitectura Jacques-François Blondel, explica un desafiament amorós en què la bellesa del lloc es constitueix en una eina de persuasió eròtica.

«No ens fa res dir-t’ho per endavant: pensem passar molt de temps a casa. El nostre apartament ens agrada. Ens ho passem bé preparant còctels i alguna cosa d’aperitiu, posant música lleugera al fonògraf i convidant una coneguda perquè vingui a parlar tranquil·lament de Picasso, Nietzsche, jazz, sexe.» Playboy, núm. 1, desembre del 1953, p. 3

«Som tan sols allò en què ens converteixen els objectes que ens envolten.» Helvétius, De l’esperit, Discurs IV, p. 15

Arquitectura Playboy, 1953-1979 Arquitectura Playboy, 1953-1979 explora el paper crucial que va tenir l’arquitectura moderna – interiors, mobiliari i disseny de producte– en la construcció de l’imaginari de Playboy: un univers d’interioritat radical i entorns totals en el qual recolza l’art de la seducció. L’exposició mostra com va fer servir Playboy l’arquitectura moderna per donar forma a una nova identitat sexual i de consum dirigida a l’home americà, a qui va transformar en un urbanita sofisticat. Apartaments de somni, cadires eròtiques, llits rodons, llums futuristes, equips d’alta fidelitat sofisticats, guies de compra i entrevistes amb els dissenyadors van ser una font d’inspiració irresistible al refugi que el lector trobava a casa seva, i que després influïen en els seus moviments per la ciutat. Els mateixos arquitectes van ser decisius per a l’imaginari de Playboy. Des del primer número, la revista va publicar els treballs de grans arquitectes com Frank Lloyd Wright, Mies van der Rohe, Moshe Safdie, Paolo Soleri, Buckminster Fuller i Albert Speer per donar glamur a la cultura de l’arquitectura moderna. Playboy va tenir un paper molt important en la introducció de l’arquitectura i el disseny moderns entre un públic de masses. Cap al 1970, la seva visió d’un solter entès en disseny es feia realitat en la vida domèstica quotidiana dels ciutadans corrents, promocionada a les pel·lícules i els programes de televisió populars; tot plegat amb el rerefons de les ansietats culturals generades per la Guerra Freda, la lluita pels drets civils i el feminisme, així com els debats que van envoltar la mateixa arquitectura moderna. Espai comissariat per Beatriz Colomina, directora del Programa de Doctorat en Arquitectura de la Universitat de Princeton, i Pep Avilés, professor assistent a The Cooper Union i The Pennsylvania State University. El Programa de Doctorat de l’Escola d’Arquitectura i el Programa Media and Modernity de la Universitat de Princeton han dut a terme una investigació de tres anys sobre l’arquitectura a la revista Playboy. Aquest projecte l’ha dirigit la professora Beatriz Colomina, amb la col·laboració d’un equip de doctorands que inclou Pep Avilés, Marc Britz, Britt Eversole, Margo Handwerker i Federica Vannucchi.

Màquines i espais bombolla Als anys 1960, fascinats pels nous materials i els espais modulables, els arquitectes i dissenyadors renoven les formes i les maneres d’habitar. Inspirats per la cursa espacial i l’enginyeria futurista, ideen estructures inflables com el Suitaloon d’Archigram. David Greene, un dels fundadors de l’estudi, fa personalment una demostració del seu ús a la Triennal de Milà del 1967. Altres grups de l’arquitectura radical, com Superstudio i Archizoom a Florència, Coop Himmelb(l)au i Haus-Rucker-Co a Viena, duen a terme performances urbanes en les quals presenten prototips d’objectes habitables que s’ajusten progressivament al cos. La major part d’aquestes arquitectures, lleugeres i portàtils, estan dotades de dispositius electrònics que estimulen els estats físics i psíquics alterats i constitueixen així entorns psicosensorials que en certa manera anticipen la realitat virtual. Les formes lliures i els colors vibrants que comporten els nous materials, i que tenen el seu referent en les pel·lícules de ciència-ficció i en la iconografia sorgida de la cultura pop i el còmic, envaeixen des dels objectes de la vida quotidiana fins a l’alta costura avantguardista.

La pel·lícula Barbarella, filmada el 1968 per Roger Vadim com a adaptació del còmic de Jean- Claude Forest, és un emblema d’aquesta nova sensibilitat. Jane Fonda, vestida amb un trajo metàl·lic futurista de Paco Rabanne, avança per paisatges psicodèlics, tàctils i sensuals: crisàlides de plàstic, pells sintètiques, píndoles i màquines orgàsmiques.

SEXOGRAFIES

Des de sempre, les ciutats han amagat espais públics codificats, nascuts de la necessitat de mantenir trobades sexuals socialment proscrites i fins i tot penades legalment. Certs grups s’apropien d’uns carrers, dels urinaris públics, de les dunes de les platges, els parcs es constitueixen en punt de cruising... Els iniciats en una pràctica o en una altra fan servir mapes específics d’una ciutat que és invisible per als no iniciats. El risc implícit en la naturalesa pública del lloc augmenta el plaer de la trobada íntima. Els espais de trobada sexual semipúblics –des del resort de luxe al bordell, el club de carretera, les saunes o la cambra fosca gai, les discoteques, la masmorra i els espais BDSM– també són sistemes socials altament ritualitzats. Són àmbits on iniciació i transgressió –i el mateix reconeixement de l’espai– actuen com a motor del desig: certa il·luminació, l’olor, la música –i fins els protocols d’higiene– formen part d’aquesta arquitectura informal. Estan dissenyats per a unes pràctiques determinades i alhora les regulen. Indrets exòtics per a les llunes de mel, llocs per al turisme sexual, barris «gai» a les grans ciutats. Molts destins s’han especialitzat inscrivint el sexe en els seus plànols com a valor mercantil. Rere les petjades del situacionisme de Guy Debord, l’exposició presenta algunes cartografies de les passions contemporànies, des de nous projectes especulatius d’arquitectes i artistes fins a les apps per a tots els gustos, que s’han convertit en els veritables espais de trobada del sexe contemporani.

Sala XXXB La sala de cinema porno és un espai emblemàtic, als anys 70. Transformats pels discursos de la revolució sexual de la darreria dels 60, els movie theaters adopten una sexualització progressiva fins a acollir la primera pornografia cinematogràfica legal. L’anomenat «porno chic», que apareix aleshores als Estats Units, obrirà per primera vegada els espais de consum pornogràfic a l’ull femení proposant una experiència de visionat col·lectiu. En aquest emergir del seu aïllament –fins llavors el seu visionat estava reservat als clubs d’homes o als bordells–, el porno modificarà la seva estètica, que tendirà a assimilar els estàndards del cinema narratiu. Al mateix temps, la seva presència i la nova importància que té, fins i tot entre els prescriptors culturals, farà que exerceixi la seva influència sobre altres gèneres cinematogràfics. Un film com Deep Throat (Gola profunda), estrenat el 1972 i paradigma d’aquest nou llargmetratge hardcore, documenta l’afermament del porno com a espectacle de masses, al qual també s’ha convidat la dona. Amb aquestes pel·lícules l’excitació sexual com a fi entrarà en el dispositiu cinematogràfic, i es convertirà, més que mai, en un afer col·lectiu. Concepte i selecció de pel·lícules d’Esther Fernández

Cibersexe Més enllà del consum passiu de la pornografia a internet, les pràctiques cibersexuals contemporànies també inclouen activitats sofisticades d’intercanvi i comunicació multimèdia. Entre el cibersexe actiu de relació amb els altres destaca Second Life, una plataforma que els últims anys s’ha convertit en el paradís de les «dèries sexuals» online. Els avatars se la campen com volen i organitzen trobades sexuals que trenquen qualsevol tabú, en entorns que dibuixen amb tot detall l’arquitectura de les fantasies; uns actuen i es relacionen mitjançant el xat, d’altres observen. Els avatars es customitzen comprant els seus propis òrgans a la botiga de la plataforma. També la realitat virtual i la tecnologia de l’estimulació teledildònica estan creant espais immersius que en poc temps podrien competir amb el sexe presencial. Yann Minh, artista a la recerca de l’èxtasi telepàtic, ja treballa en el prototip d’una màquina orgàsmica total: el seu Nooscaphe-X1 Cybersex Immersion Engine.

«Hi ha alguna cosa de pura generositat en la luxúria» John Wilmot, comte de Rochester (1647–1680)

Sota la consigna de semblar sexy (del selfie a Instagram) i d’aspirar a una felicitat obligatòria, internet imposa una construcció laboriosa de la imatge de la vida privada. El desig al segle XXI és el desig dels altres, està invertit d’una manera cada cop més obsessiva en el desig de reconeixement i en la competència per la representació. La imatge del sexual publicada a les xarxes, representa o substitueix (sublimant-les) les relacions? La hipersexualització de la societat tal com la representen els mitjans, substitueix amb eficàcia i rapidesa la vida sexual? La societat sembla sumir-se en una depressió narcisista en què internet funciona com una màquina masturbadora. En el context occidental, en el qual la permissivitat ja no és transgressió sinó norma, quin paper té l’arquitectura per a la trobada gratuïta dels cossos, per ressuscitar l’eròtic transgressiu, reerotitzar les relacions socials?

04.- LLISTAT D’OBRA

1. UTOPIES SEXUALS

Anònim La caiguda de Babilònia (reedició d'un gravat del segle XIX) Heliogravat sobre vitela, 21,8 x 28,7 cm Col·lecció Mony Vibescu, París Fotografia de Gilles Berquet

Anònim italià (segle XV) Sacrifici de Príap, en Hypnerotomachia Poliphili, Aldus Manutius, Venècia, c. 1499, estampa 70 Gravat, xilografia a fibra, 28,3 x 18,8 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Archigram, núm. 9, 1970 Revista, 25,5 x 40 cm Biblioteca del Col·legi d'arquitectes de Catalunya, Barcelona

Archigram. Peter Cook Instant City in Bournemouth, 1969 Fotomuntatge, 23 x 34,5 cm Col·lecció Frac Centre-Val de Loire, Orleans Fotografia de Philippe Magnon

Archigram. Peter Cook Room of 1000 Delights, 1970 Impressió a color, facsímil de collage en dues parts muntada sobre tauler, 47,2 x 145,2 cm© Archigram

Archigram. David Greene Bottery, 1969 4 elements emmarcats, el mapa amb anotacions, collage de paper diari, fotografia de paisatge amb collage, detall dels elements previs, 71 x 101 cm Bottery, 1969 6 elements emmarcats, tinta i pel·lícula a color sobre taula, fotocollage, paper de diari amb collage i elements dibuixats, paper de diari modificat, 2 postals dibuixades, collage de paper diari, 71 x 101 cm Features Montecarlo. Above The Events centre, 1969-1973 Impressió del registre fotogràfic del collage original, 51 x 101 cm © Archigram

Archigram. Ron Herron Enviro Pill: It 's My Choice. Enviro Pill: It 's In The Mind, 1969 2 elements emmarcats, impressions de raig de tinta, 71 x 51 cm © Archigram

Archigram. Ron Herron, Dennis Crompton, Peter Cook Features Montecarlo: Hendrix Interior // Features Montecarlo: Surface of Mound 1969 2 elements emmarcats, impressions de raig de tinta a partir del collage original, 101x71 cm © Archigram

Archigram. Michael Webb Magic carpet and Brunhilda 's magic ring of fire, 1968 Collage, impressió a color de la revista Architectural Design, 2004

Dreams come true - Sample Plate, 1970 Oli sobre tela amb capa impresa, 71 x 101 cm © Archigram

August Bebel Charles Fourier. Sein Leben und Feine Theorien, Sttutgart, 1888 Llibre, 19,5 x 14 x 2 cm Col·lecció particular, Barcelona

Jeremy Bentham Panòptic o Casa d'inspecció, 1787-1791 Prova d'impremta amb anotacions a mà, 22 x 17,5 cm Secció del Panòptic o Casa d'inspecció, 1794-1795 Dibuix a color sobre paper, 16,5 x 20,3 cm University College Londom. Library Services, Special Collections, Londres

Ricardo Bofill Walden 7, 1970 [autor de la maqueta, Joan Pau Marin Albor] Tècnica mixta: suro, llana, fusta, etc., escala: 1/200, 70 x 160 x 215 cm

Ricardo Bofill.Taller d'Arquitectura Cap a una formalització de la ciutat en l'espai. Avanç dels treballs realitzats per Bofill Arquitecte, taller d'arquitectura, sobre problemes de disseny urbà, Blume, Barcelona 1968 Llibre, 20 x 30 cm Projecte La ciutat en l'espai, 1968 3 cartells Taller d'Arquitectura Ricardo Bofill

André Breton Oda à Charles Fourier, De la Revue Fontaine, París 1947 Llibre il·lustrat per Frédérick J. Kiesler, 28,5 x 17 cm Bibliothèque nationale de France, París

Francesco Colonna Hypnerotomachia Poliphili, Aldus Manutius, Venècia, c. 1499 Manuscrit, gravats xilogràfics, enquadernació en pergamí amb doble filet daurat, 30 x 20 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Ernest Chesneau Les Estampes en couleurs du XVIII siècle: Deboucourt, Lavreince, Tannay, Fragonard, etc., [Crete-de l'Arbre, Corbeil], [s.n.] París 1889 100 làmines, 50 estampes en color i 50 en bistre, 62,8 x 48 x 7 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

César Famin Musée Royal de Naples: Peintures, bronzes et statues Eròtiques du cabinet secret, Abel Ledoux, París 1836 49 làmines gravades en metall negre i color, algunes signades per A. Delvaux, 30,9 x 23,8 x 3,1 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Charles Fourier Croquis de l'falansteri (perspectiva i planta) Dibuixos sobre paper, 14 x 21,5 cm // 35 x 23 cm Archives Nationales de France, Pierrefitte-sur-Seine

Charles Fourier Fourier, és a dir explanació del sistema social, Federico Cañas (ed.), La Discussió, Madrid 1870 Llibre, 21 x 14,5 x 1,9 cm

Charles Fourier Oeuvres complètes de Ch [arles] Fourier, I. Duverger, Lange Lévy i Comp., París [s.n.] 1846- 1848, tom 2, 1843 Llibre, 20,8 x 13,4 x 2,9 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid Charles Fourier Li nouveau monde industriel et sociétaire, Anthropos, París 1971 Facsímil de l'edició d'A la Librairie sociétaire, París 1845 Llibre, 22,5 x 13,5 x 3 cm CRAI Biblioteca de Dret (Universitat de Barcelona)

Rem Koolhaas, Elia Zenghelis, Madelon Vriesendorp, Zoe Zenghelis Exodus, o els presoners voluntaris de l'arquitectura: la franja, 1972 Paper tallat i enganxat i paper pintat amb tinta, bolígraf i grafit sobre fotolitografia (mapa de Londres), 50,2 x 65,7 cm Exodus, o els presoners voluntaris de l'arquitectura: la franja, 1972 (perspectiva aèria) Paper tallat i enganxat sobre aquarel·la, tinta, aiguada i llapis de color sobre fotografia de gelatina de plata (vista aèria de Londres), 40,6 x 50,5 cm © 2016. Imatge digital The Museum of Modern Art, Nova York / Scala, Florència © Rem Koolhaas, Vegap, Barcelona, 2016 Exodus, o els presoners voluntaris de l'arquitectura: els banys, 1972 (planta) Paper tallat i pegat, fotolitografia, fotografies de gelatina de plata amb tinta sobre paper, 41 x 29,2 cm © 2016. Imatge digital The Museum of Modern Art, Nova York / Scala, Florència © Rem Koolhaas, Vegap, Barcelona, 2016 Exodus, o els presoners voluntaris de l'arquitectura: els banys, 1972 (axonometria) Grafit i aquarel·la sobre paper, 29,2 x 41,6 cm © 2016. Imatge digital The Museum of Modern Art, Nova York / Scala, Florència © Rem Koolhaas, Vegap, Barcelona, 2016 The Museum of Modern Art, Nova York

Carlo Lasinio El triomf del fal·lus en tres taules, s. XVIII [a partir de l'obra de Francesco Salviati] Aiguafort, 38 x 54 cm Col·lecció Mony Vibescu, París Fotografia de Gilles Berquet

Claude-Nicolas Ledoux Ciutat ideal de la Saline de Chaux, recreació de la implantació del Oikema, casa dels plaers o temple dedicat a l'amor, Arc-et-Senans, 1775-1779 Pla de la Saline de Chaux i voltants, planxa 116, Lenoir, París 1847, 180 x 141 x 15 cm Biblioteque Nationale de France, París Maqueta de la Saline de Chaux, 2016 Poliuretà amb acabat acrílic mat, escala 1: 1500, 32 x 28 cm Maqueta del Oikema, 2016 Poliuretà amb acabat acrílic mat, escala 1: 300, 35 x 26 x 18 cm Taller de Maquetes ETSAV-UPC, Sant Cugat del Vallès Producció del CCCB, Barcelona

Claude-Nicolas Ledoux L'architecture considérée sous li rapport de l'art, des Moeurs et de la législation, L'Imprimerie de H.L. Perroneau, chez l'auteur, rue Neuve-d'Orleans, París 1804, 2 vols. Llibre, 58,4 x 41,5 x 4,2 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Claude-Nicolas Ledoux Architecture de C.N. Ledoux: primer volume contenant des plans, élévations ...: collection qui rassemble tous les gèneres d'Batiments employés dans l'ordre social, Architectural Press, Londres 1983. Facsímil de l'edició de Daniel Ramée, Lenoir, París 1847 Llibre, 31 x 23,5 x 4 cm Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona

Claude-Nicolas Ledoux Architecture de C.N. Ledoux: primer volume contenant des plans, élévations ...: collection qui rassemble tous les gèneres d'Batiments employés dans l'ordre social Princeton Architectural Press, The Avery Architectural and Fine Arts Library, Nova York 1984. Facsímil de l'edició de Daniel Ramée, Lenoir, París 1847 Llibre, 31 x 23,5 x 4 cm Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona – ETSAB Universitat Politècnica de Catalunya - UPC, Barcelona

Marshall McLuhan / Quentin Fiore The Medium is the Massage. An Inventory of Effects, Allen Lane the Penguin Press, Londres 1967 Llibre, 28,5 x 17 x 2 cm Col·lecció particular, Barcelona

Giovanni Battista Piranesi Plànol del Campo Marzio, 1762 Gravat, aiguafort, 147 x 149 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Nicolas-Edme Restif de la Bretonne Li pornographe ou idées d'1 honnête-homme sud un projet de réglement pour les porstituées, propre a prevenir els malheurs qu'occasionne li publicisme donis femmes. Jean Nours, Londres i Gosse junior, l'Haia 1770 Llibre, 20,5 x 13 cm Col·lecció particular, Barcelona

Nicolas-Edme Restif de la Bretonne Le Palais-Royal [s.n.] 1790, vol. 1 Llibre, 17 x 10 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Willey Reveley Panòptic o Casa d'inspecció [a partir del disseny de J. Bentham] Dibuix a color sobre paper amb anotacions a mà, 33 x 20,2 cm Secció del Panòptic o Casa d'inspecció [a partir del disseny de J. Bentham] Dibuix a color, 50 x 40,6 cm Secció del Panòptic o Casa d'inspecció [a partir del disseny de J. Bentham] Dibuix a color sobre paper, 20,2 x 39,2 cm University College London. Library Services, Special Collections, Londres

Guillaume Richard Reconstitution / interpretation du Centre de Loisirs sexuel de Nicolas Schöffer (Fragments de Uneix maison, 1 palais, li plaisir ... (2005) i Kyldex, de Nicolas Schöffer (1973), 2016 Audiovisual 9 ' Cortesia de l'autor, París

Guillaume Richard i Sandrine Chiri Arrivée sud li centri de loisirs sexuels (fragments d'Une maison, 1 palais, li plaisir ...; 2005) Audiovisual 2 '14 " Cortesia de l'autor, París

Nicolas Schöffer Fotografia de l'artista, 1945 15 x 12,5 cm Quadern de dibuixos: Mòbil de l'amor, 1950 Llapis sobre paper, 31 x 41 cm Fotografia de l'artista en el seu taller, c. 1950 19 x 17,5 cm © Nicolas Schöffer, Vegap, Barcelona 2016 Spatiodynamique16 Cromat, 1953 Escultura, acer cromat, 100 x 90 x 90 cm Spatiodynamique 19 Negre, 1954 Escultura, acer pintat en negre i planxes de metall divers, 100 x 76 x 85 cm Centre d'entreteniments sexuals, c. 1955 2 croquis, 40 x 30 cm Ciutat cibernètica, 1955 Croquis sobre pàgina de quadern, 30 x 40 cm Centre d'entreteniments sexuals, 1957 Aiguada sobre paper, 65 x 50,5 cm © Nicolas Schöffer, Vegap, Barcelona 2016 Secció del Centre d'entreteniments sexuals, 1957 Centre d'entreteniments sexuals, 1957 Fotografies muntades sobre panell de fusta, 100 x 90 cm © Nicolas Schöffer, Vegap, Barcelona 2016 Lux 10 B Negre, 1959 Escultura, acer pintat en negre, 214 x 89 x 80 cm Quadern de dibuixos: Escultura tova, 1983 Llapis sobre paper, 21 x 29,7 cm Petites caixes amb efectes 1,2,3,4, 1969 Components electrònics, llums i motor en caixes de fusta, 41,5 x 46,5 x 35 cm Gran caixa amb efectes 2, 1969 Components electrònics, llums i motor en una caixa negra de fusta, 70 x 70 x 47 cm Gran caixa amb efectes 1, núm. 9, 1969 Components electrònics i llums programades amb motor en una caixa negra de fusta, 70 x 70 x 47 cm La Ville Cybernétique, Tchou, París 1969 Llibre, 21 x 14 cm Ulls i cap amb escultures, 1970 Fotografia, 12,5 x 12,5 cm Nus en el prisma, c. 1973 3 fotografies Discos SEC 1 i SEC 2, 1973 Plàstic especial, 100 cm diàmetre Varetra 2, amb leds i 1 Unitra de 1974, 2016 Components electrònics, leds en caixa metàl·lica, plàstic, 22 x 12,5 x 12,5 cm Silueta Escultura pintada, fusta, adhesiu de plàstic, 180 x 50 x 30 cm Col·lecció Éléonore de Lavandeyra Schöffer, París

Nicolas Schöffer Mòbil de l'amor, c. 1950 Execució de Xabier Salaberria, 2016 Producció del CCCB, Barcelona

Ettore Sottsass El planeta com a festival: estudi per al temple dels balls eròtics, 1972-1973, Projecte, grafit i impressió tallada i enganxada en gelatina de plata sobre paper, 35,4 x 32,1 cm © 2016. Imatge digital, The Museum of Modern Art, New York / Scala, Florence El planeta com a festival: estudi per a un dispensador d'encens, LSD, marihuana, opi, gas del riure, 1972-1973 Projecte, grafit sobre paper, 38,4 x 34 cm The Museum of Modern Art, Nova York

Ettore Sottsass «Il Pianeta menja festival», Casabella, ed. Domus, Milà, el maig 1972, núm. 365 Revista, 31 x 24,5 x 4 cm Col·lecció particular, Barcelona

Dominique Vivant Denon El fal·lus fenomenal, 1794 // El Rei fal·lus, malalt i derrotat, 1794 2 gravats, impressió c. 1830, 30 x 39 cm Col·lecció Mony Vibescu, París Fotografia de Gilles Berquet

Madelon Vriesendorp Flagrant Délit, 1975, publicat Delirious New York, 010 i Monacelli Press, Rotterdam i Nova York 1978 Aquarel·la i guaix sobre paper, 35,3 x 39,9 cm Col·lecció Frac Centre-Val de Loire, Orleans Whole Earth Catalogue, J. D. Smith (amb Hal Hershey) (ed.), Tardor 1970 Revista, 37 x 28,4 cm Biblioteca del Col·legi d'arquitectes de Catalunya, Barcelona Whole Earth Catalogue, Stewart Brand (ed.), Juny 1971 Revista, 37 x 28,4 cm Biblioteca del Col·legi d'arquitectes de Catalunya, Barcelona

2. REFUGIS LLIBERTINS

Anònim Fons de caixa, s. XVIII Miniatura en tons blaus amb cercle daurat, 6 cm diàmetre

Anònim Fons de caixa, s. XIX Nus de fusta, 8 cm diàmetre

Anònim La Bíblia negra, Delechamps, edició privada, París 1921 Gravat, 40,5 x 29,5 cm

Anònim La primavera // L'estiu, s.f. 2 gravats en color, 18 x 21 cm Fotografia de Gilles Berquet

Anònim La roda de l'amor, s. XVIII Miniatura d'ivori, marc de metall, 7,5 cm diàmetre

Anònim Llibre fals (Nouveau Diccionnaire d'histoire naturelle), finals s. XVIII Enquadernat en cartró, amb sistema de clau, vidre i paper, 21 x 13 cm

Anònim Petit quadre, c. 1750 Aquarel·la, marc de fusta, 7 x 10 cm

Anònim Sèrie Portes i finestres, c. 1835 10 dibuixos acolorits, Formats diversos Fotografia de Gilles Berquet

Anònim Mare de Déu de Nuremberg, c. 1820 Ivori, 17 x 6 cm Fotografia de Gilles Berquet Col·lecció Mony Vibescu, París

Pepito Abatino Joséphine Baker vue parell la presse française, Les Editions Isis, París 1931 Llibre, 23 x 18 cm MAE - Institut del Teatre

Peter Altenberg Revista Kunst, núm. 9, juny 1904 24 x 21,5 x 3,5 cm Col·lecció particular, Barcelona

André-Robert Andréa de Nerciat Felicia ou mes fredaines, Orne de figures en taille-douce, Londres 1782, 4 vols. Llibre, 13 x 8,5 x 1,5 cm Bibliothèque Nationale de France, París

Ant Farm, Richard Khost, Chip Lord i Doug Michels De la sèrie La casa del segle (Casa Alvin i Marilyn Lubetkin), Mo-Jo Lake, Texas, 1971-1973 Alçats est i oest // Plànols de la planta baixa, habitació principal, llitera # 1 i habitació dels nens // Seccions // Alçats sud i nord 4 dibuixos: tinta, llapis i retolador de punta fina sobre paper, 61 x 91,4 cm The Museum of Modern Art, Nova York © 2016. Imatge digital, The Museum of Modern Art, Nova York / Scala, Florència

Pierre Arizzoli-Clementel Vues et plans du Petit Trianon à Versailles, Alain de Gourcuff, Montreuil 1998 Inclou Li recueil de trente aquarelles et plans du Petit Trianon, commande en 1786 parell Casa- Antoinette Llibre amb il·lustracions de Claude-Louis Châtelet, 24 x 30,5 x 1,5 cm Col·lecció particular, Barcelona

Pierre-Antoine Baudouin [a partir de F. Boucher] L'amor frívol, Marel, Rue des Noyers, 2. Imp. Camus, París 1844 Gravat, aiguafort i buri, 37,5 x 30,4 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Stefano Della Bella Jeroglífic sobre l'amor, Florència 1750-1772, pàg. 88, estampa 95 Aiguafort, 75 x 45 x 5 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Jacques-François Blondel De la distribution des maisons de plaisance et de la Decoration des édifices en general Charles Antoine Jombert, París 1737, 2 vols. Llibre, 29 x 22 x 4 cm Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona – ETSAB Universitat Politècnica de Catalunya - UPC, Barcelona

Étienne Bonnot de Condillac Traité des sensations, Londres 1754 Llibre, 17 x 10,5 x 2,5 cm Col·lecció particular, Barcelona

Maurici Blot [a partir d'H Fragonard] El forrellat, Jean, Rue St. Jean de Beauvois, núm. 10, 1792-1815, París Gravat, aiguafort i burí, 41,9 x 49,1 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Jean-Baptiste de Boyer, marquis d'Argens Li Cadran de la volupté: ou els aventures de Cherubin, Au théâtre de la Montansier, París, s.f. Llibre, 14,5 x 9,2 x 1 cm Les Fouteries chantantes, ou Les Recreations priapiques des aristocrates en vie, Imprimerie de Vit-a-l'Air: Sieur Flavigny, Couillardinos 1791 Llibre, 14,2 x 10 x 1 cm Thérèse philosophe ou Mémoires pour servir à l'histoire du P. Dirrag et de mademoiselle Eradice, Londres 1785, 2 vols. Llibre, 13,5 x 8,5 x 2 cm Bibliothèque Nationale de France, París

Nicolas Le Camus de Mézières Li génie de l'architecture, ou L'analogie de cet art avec ens sensations, París 1780 llibre Bibliothèque Nationale de France, París

Coop Himmelb (I) au Vila Rosa, 1966-1970 Maqueta, tècnica mixta, 44 x 68 x 68 cm Villa Rosa, 1967 Dibuix, grafit i tinta sobre paper, 21 x 29,6 cm Villa Rosa, 1968 Dibuix, grafit sobre paper de calc, 48 x 32 cm Villa Rosa, 1968 Dibuix, tinta xinesa, letraset sobre paper de calc, 66,5 x 98,2 cm Villa Rosa, 1969 Dibuix, grafit sobre paper, 24 x 36 cm Vila Rosa. Muntatge mit Super Human Crew, 1970 Collage, llapis de color i tinta sobre paper, 60 x 81 cm Col·lecció Frac Centre-Val de Loire, Orleans

Paul Delvaux L'anomenada, 1944 Oli sobre llenç, 160 x 156 cm Colección Telefónica © Paul Delvaux Foundation, Koksijde, Bèlgica - Vegap, 2016 ecoLogicStudio. Claudia Pasquero, Marc Poletto Metafolly Pavilion, 2012 Instal·lació: metall, plàstic, fibres tèxtils, cautxú, components electrònics, 220 x 300 x 275 cm Col·lecció Frac Centre-Val de Loire, Orleans Fotografia de François Lauginie

Jean-Charles Gervaise de Latouche Mémoires de Suzon soeur de D. B ... Portier des Chartreux, écrits parell elle-même, s.f., 2 parts en 1 vol. Llibre il·lustrat, 17,5 x 11 x 1,5 cm Histoire de Dom B ..., portier des Chartreux, Philotanus, Roma c. 1745 Llibre il·lustrat, 16,5 x 10 x 2,5 cm Bibliothèque Nationales de France, París

Paul Groenendijk, Piet Vollaard Adolf Loos: Huis voor / house for / maison pour / Haus für Josephine Baker, 1985 Llibre que inclou kit per maqueta en paper de la casa, escala: 1: 100, 29,5 x 22 x 0,5 cm © Paul Groenendijk, Piet Vollaard, Rotterdam

Jean-Baptiste Guiard de Servigné Les Sonnettes, ou Mémoires Du Marquis D **, F. de Richebourg, Berg-op-Zoom 1751 llibre il·lustrat 15 x 9 x 1,5 cm Bibliothèque Nationales de France, París

Haus-Rucker-Co Gelbes Herz, Viena, 1968 Instal·lació pneumàtica per a dues persones Audiovisual 4'45 " Arxiu Zamp Kelp, Berlín

Haus-Rucker-Co, Laurids-Zamp-Pinter, 1968 (gràfica de M.Ortner, 1971) De la sèrie Vanilla Future / Mindexpanding Programm Sense títol // No títol // Pneumacosm // Gelbes Herz 4 serigrafies, 59,5 x 42 cm Arxiu Zamp Kelp, Berlín © Haus-Rucker-Co, Vegap, Barcelona, 2016

Jean Hervez, Jaillot Hubert Parc aux Cerfs et els Petites Maisons Galantes, Bibliothèques des curieux, París 1910 Llibre, 21,2 x 14 x 3,3 cm Col·lecció particular, Barcelona

Claude-Posper Jolyot de Crébillon Li Sopha, conte moral, Impremta de l'emperador, Pequín 1749, 2 toms en 1 vol. 14,5 x 8,5 x 3 cm Bibliothèque Nationale de France, París

Richard & Mana Jost Mojo Relic, 2004 (Casa Lubetkin de Richard Jost & Ant Farm Art Collective, Texas, 1972) Audiovisual 7 '40 " The Museum of Modern Art, Nova York

William Kentridge Right into Her Arms, 2016 Instal·lació, maqueta d'un teatre amb projecció d'imatges, dibuixos i accessoris, 300 x 244 x 125 cm Cortesia de l'artista, Johannesburg

Nicolas de Launay (a partir d'H Fragonard) Els feliços atzars del gronxador, París 1850-1900 Gravat, 52,3 x 42,8 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Jean-Jacques Lequeu Arabesc antic a Roma (hipotètic viatge a Itàlia), s.f. Aiguada, 32,5 x 22,4 cm Col·lecció privada

Jean-Jacques Lequeu Pastor reprimint la indecència, 1780 Aguada i tinta, 30 x 20 cm Col·lecció Mony Vibescu, París Fotografia de Gilles Berquet

Jean-Jacques Lequeu «Els cons qui volent comme des bécasses» en Àlbum de costums, s. XVIII Selecció de gravats a color (c. 45), 20,5 x 29 cm Col·lecció Mony Vibescu, París

Adolf Loos Casa per Josephine Baker, 1927 Audiovisual 2 '35 " render Àrea Producció del CCCB, Barcelona

Pierre Maleuvre (gravador), Pierre-Antoine Baudouin (pintor) El curiós, París. c. 1800 Gravat i burí, 50,2 x 36 cm Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

Marquès de Sade, Donatien Alphonse François La Philosophie dans le boudoir, ouvrage posthume de l'auteur de Justine [li meus de Sade], Aux dépens de la Compagnie, Londres 1795, 2 vols. Llibre, 14,5 x 9 x 2 cm Histoire de Juliette, ou els Prospérités du vice parell li marquis de Sade illustrée de soixante gravures sud acier ..., Holanda 1797, Brussel·les c. 1865, 6 vols. Llibre il·lustrat, 15 x 10 cm Bibliothèque Nationales de France, París

André Masson L'habitació d'Ingres, 1938 Ploma i aquarel·la, 49,5 x 65 cm Col·lecció Mony Vibescu, París

Julien Offray de la Mettrie L'art de joüir, Cythère, Berlín 1751 Llibre, 17 x 11 cm Col·lecció particular, Barcelona

Carlo Mollino Sèrie de fotografies de la Casa Miller, 1936 Sèrie de fotografies de la Casa Devalle, 1939-1940 90 imatges eròtiques, 1960-1973 Polaroids, 10,8 x 8,5 cm Politecnico di Torino, Arxiu de la Biblioteca Roberto Gabetti, Fons Carlo Mollino, Torino

Carlo Mollino Capitell en guix, Casa Miller, 1999 Escultura en guix i pàtina envellidora, 33 x 18 x 37 cm Reproducció de la mà en guix (base + mà), Casa Miller, 1999 Escultura en guix i pàtina envellidora Base, 9 x 28 x 15 cm // Mà, 7 x 23 x 11 cm Reproducció dels peus en guix, Casa Miller, 1999 Escultura en guix i pàtina envellidora, 28 x 15 x 11 cm Reproducció del cap d'un cavall, Casa Miller, 2016 Guix i pàtina envellidora, 58 x 23 x 70 cm Museu Casa Mollino - Torino

Nicholas Pajerski i Bredan Shea Big Bunny Jet, 2012 Maqueta, tècnica mixta, 140 x 110 x 40 cm Princeton University School of Architecture

Verner Panton Tres Flying Chair, 1963 Carcassa en fibra de vidre, entapissada i coberta amb teixit de llana Vitra Design Museum, Weil am Rhein

Pierre-Adrien Pâris Decoració per a un teatre: tèxtils i cortinatges (alcova), 1700-1800 Dibuix a ploma, aquarel·la, 20,6 x 28,5 cm Menjador del palau del Duc d'Aumont. Decoració d'un dels laterals petits i decoració d'un dels laterals grans 2 dibuixos, ploma, aiguada de tinta xinesa, 15 x 25 cm, 19,7 x 25,8 cm Decoració en arabescos d'un menjador del palau del Duc d'Aumont, 1700-1800 Dibuix, aquarel·la i guaix sobre traços de ploma, 29,5 x 43,7 cm Decoració en els jardins de Marly que serveix de fons dels focs artificials. 1700-1800 Aquarel·la, 25,5 x 51,5 cm Sala de banquets i de ball per a la festa en Marly pel naixement del fill de Louis XVI, 1700-1800 (alçat, planta i seccions) Aquarel·la, aiguada, 37,3 x 35,7 cm (part superior, alçat i planta), 19,7 x 35,7 cm (part inferior, seccions) Decoració de la part del vestíbul que serveix d'entrada principal a un hivernacle, 1700-1800 Ploma, 16,4 x 46,8 cm Palau construït el 1778 per als senyors Armand i Lefaivre, al barri de Saint-Honoré entre el carrer major i l'avinguda dels Camps Elisis, 1778 Aquarel·la, 67 x 33 cm Palau construït el 1778 per als senyors Armand i Lefaivre, al barri de Saint-Honoré (secció parcial, alçat des del carrer i alçat des del jardí) 3 dibuixos, aquarel, 17,5 x 37 cm

Projecte de teatre desmuntable per Maria Antonieta, 1785 Ploma, aiguada de tinta i aquarel·la, 61,9 x 84 cm Projecte d'un menjador per als balls de la Reina al castell de Versailles, dins d'una casa de fusta erigida al pati real, 1785 2 dibuixos, aquarel i aiguada sobre traços de ploma, 15,3 X 23,1 cm, 15,3 X 37,3 cm Palau per Jean-Baptiste Arboulin de Richebourg al carrer de Courcelles, París, 1788-1790 (planta de la propietat, amb el jardí) Aquarel·la, tinta negra, 57,5 x 47,5 cm Palau per Jean-Baptiste Arboulin de Richebourg al carrer de Courcelles, París, 1788-1790 (menjador d'estiu) Aquarel·la, 34,8 x 22,8 cm Palau per Jean-Baptiste Arboulin de Richebourg al carrer de Courcelles, París, 1788-1790 (alçat, menjador d'estiu) Aquarel·la, 35 x 22,9 cm Palau per Jean-Baptiste Arboulin de Richebourg al carrer de Courcelles, París, 1788-1790 (diversos dibuixos de detalls en un sol full) Aquarel·la, 37,2 x 19,1 cm Palau per Jean-Baptiste Arboulin de Richebourg al carrer de Courcelles, París. Secció i planta de la biblioteca, 1788-1790 Aquarel·la, 34,9 x 21,3 cm Planta de l'antic colomar transformat en habitació per i per Pâris, al castell de Escuras, prop de Le Havre, 1793 Aquarel·la, tinta xinesa, amb notes manuscrites de P.A. Pâris, 43 x 23 cm Biblioteque municipale de Besançon

Wilhelm Reich Orgón Instal·lació Producció del CCCB, Barcelona

Honoré-Gabriel Riqueti, Comte de Mirabeau Ma Conversion, parell M.D.R.C.D.M.F., Londres 1783 Llibre, 16,5 x 10 x 2 cm Bibliothèque Nationales de France, París

R.M. Schindler Casa a Kings Road, 1921-1922 Sèrie de fotografies del propi autor, Ernest M. Pratt i Viroque Baker, Roger Sturtevant, Julius Shulman i Clyde Chace Plànol de la planta baixa de la casa a Kings Road, Los Angeles, Califòrnia, 1922 Art, Design & Architecture Museum, University of California, Santa Barbara © UC Regents

R. M. Schindler «Modern Architecture: a program», 1912 Anunci de l'esdeveniment amb Sadakichi Hartmann, 1930 Anunci de l'actuació de ball de John Bovington, 1930 Art, Design & Architecture Museum University of California, Santa Barbara

R. M. Schindler Sèrie de fotografies familiars, 1923-1931 Col·lecció de la família Schindler

Superstudio De la sèrie Gli Atti fondamentali. Amore (la macchina innamoratrice), 1971-1973 Litografia 68/100 70 x 100 cm De la sèrie Gli Atti fondamentali. Amore (An environment for love at first sight), 1972 Fotomuntatge, tècnica mixta, 101,5 x 71 cm De la sèrie Gli Atti fondamentali. Amore (la macchina innamoratrice), 1972 Litografia, tècnica mixta, 101,5 x 71 cm Amore. Atti fondamentali, 1972-1973 Audiovisual 17'25 " Arxiu Superstudio, Florència

Superstudio «Atti fundamentali» a Casabella, ed. Domus, Milà juliol 1972, núm. 367 Revista, 31 x 25 cm «La storia di gli Meteorite» a Casabella, ed. Domus, Milà maig 1973, núm 377 Revista, 31 x 25 cm Biblioteca del Col·legi d'arquitectes de Catalunya, Barcelona

Conjunt de gravats que il·lustren les diferents edicions de La Nouvelle Justine i l'Histoire de Juliette de D.A.F. de Sade, s.f. 11 x 7 cm aprox. Col·lecció Mony Vibescu, París

Escena de La nuit merveilleuse (versió pornogràfica de Sense matí de Dominique Vivant Denon), c. 1810 Gravat, 10 x 7 cm Col·lecció Mony Vibescu, París Fotografia de Gilles Berquet

Playboy Selecció de nombres, 1953-1979 Revista, 28 x 21 cm Bureau Europa Cortesia de Playboy Enterprises, Beverly Hills

Playboy Town House, 2012 Maqueta, tècnica mixta, 110 x 90 x 82 cm Princeton University School of Architecture

Saló de Reunions del Castell de Silling segons descripció de Sade a Las 120 jornades de Sodoma, 2016 Recreació en maqueta, poliuretà amb acabat acrílic mate i fusta, escala 1:15, 120 x 80 x 50 cm Taller de Maquetes ETSAV-UPC, Sant Cugat del Vallès Producció del CCCB, Barcelona

Teatre de passatemps, principis s. XIX Gravat, 23,5 x 20 cm Col·lecció Mony Vibescu, París

3. SEXOGRAFIES

Jean-Didier Bergilez Sexualités (in) visibles.be: clubs, corps, godes et rols, ... Esquisse photographique d'uneix planète libertine, 2016 Fotomuntatge, caixa de llum, 110 x 145 cm Col·lecció particular de l'autor, Brussel·les © Fotografia JPPS, Ester Brown & Coursives

Ursula Biemann Remote Sensing, 2003 Audiovisual 53 ' Cortesia de l'autora, Zuric

Fito Conesa Midgard, 2016 Audiovisual 14 ' Cortesia de l'autor, Barcelona

Douglas Darden Sex Shop Project, 1996 2 dibuixos, llapis, tinta, retolador, i collage sobre paper de calc, 45,7 x 66,7 cm 1 dibuix: llapis, pastel, tinta i collage sobre paper, 76,2 x 101,6 cm The Museum of Modern Art, Nova York © 2016. Digital image, The Museum of Modern Art, New York / Scala, Florence

Douglas Darden Condemned building, Princeton Architectural Press, Nova York 1993 Llibre, 27,5 x 20,5 cm Col·lecció particular, Barcelona

Guy Debord The Naked City, 1957. Il·lustració de la hipòtesi de les plaques giratòries psicogeográficas Litografia, tinta sobre paper, 33,3 x 48,3 cm Col·lecció Frac Centre-Val de Loire, Orleans Fotografia de François Lauginie

Pol Esteve i Marc Navarro Atles de Plantes. Secció I. Quarts foscos, 2007 Dibuix Col·lecció particular dels autors, Barcelona

Pol Esteve Fer l'amor en abstracte: l'arquitectura de la cultura de ball, 2016 Instal·lació Producció del CCCB, Barcelona

Jean Genet Un chant d'amour, 1950 Audiovisual 26 ' Cortesia Arxiu Xcèntric, Barcelona

Alessandro Guerriero La Casa degli Sposi, 1983 Dibuixos Cortesia de l'artista

William I. Jones Mansfield 1962, 2006 Audiovisual 9 ' David Kordansky Gallery, Los Angeles

Yann Minh NooScaphe X, 2016 Audiovisual 55 " Second Life, 2016 Audiovisual 8 ' Cortesia de l'autor, París

Momus The sensation of orgasm, 1993 Audiovisual 4 '10 ", 2016 Cortesia de l'autor

Joan Morey

Tour de force, 2017 Performance al Pati de les dones (CCCB) i en l'espai públic

Ingo Niermann i Alexa Karolinski Army of love, 2016 Audiovisual 40 ' Cortesia dels autors, Berlín Ingo Niermann & Martti Kalliala, Drill Love (exploded view), 2013

Ania Soliman Love in an Age of Universal Drowning, 2016 [a partir de Drill Love d'Ingo Niermann i Martti Kalliala] 2 dibuixos, 280 x 140 cm Col·lecció particular de l'artista, París Fotografia de Marc Tampis

Larry Sultan Sèrie The Valley, 1997-2003 Topanga skyline drive # 1, 1999 // Tasha s Third Film, 2001 // Den, Santa Clarita, 2001 // Sharon Wild, 2001 4 fotografies C-Print, edició de 10 + 2 proves d'artista, 115 x 146 cm Cortesia de Galerie Thomas Zander, Colònia © The Estate of Larry Sultan

Bernard Tschumi De la sèrie Advertisements for Architecture, 1976-1977 eRoTic // A streetcar named desire // Masks // Gardens of pleasure // Ropes and rules // Sensuality ha rebut una known to overcome de ve ni the most rational of buildings // Transgression 7 cartells, 57 x 38 cm Col·lecció de l'artista, Nova York

Danlí Wang Sèrie Heterotropolis, 2016 Cedric Price 's Fun Palace Revisit. Introducing a Public Bathhouse into the Pompidou Center 1 // Cedric Price 's Fun Palace Revisit. Introducing a Public Bathhouse into the Pompidou Center 2 // Intersecting Topologies of Pleasure. Conceptual Map // Intersecting Topologies of Pleasure. Day Time Circulations and Night Life // Intersecting Topologies of Pleasure. Residential Density and Sex Commerce // Intersecting Topologies of Pleasure. Land Use and Sex Commerce Columbia University - New York Paris Program SS16. Urban Design Studio. Design Critic: Alessandra Cianchetta assisted by Miguel La Parra Knapman and Stephanie Casa Bigelow

Johannes Wohnseifer In front of the green door, 2007 Instal·lació, inclou projecció de la pel·lícula Deep Throat (Gola profunda), de Gerard Damiano, 1972 Cortesia de l'artista, Berlín

Kohei Yoshiyuki Sense títol, de la sèrie The Park, 1971-1973 6 fotografies, gelatina de plata, 22,23 x 32,39 cm © Kohei Yoshiyuki, Courtesy Yossi Milo Gallery, Nova York

Penn Hills resort Postals, 8,89 x 21,59 cm Antiquity Echoes

05.- ACTIVITATS PARAL·LELES

CONFERÈNCIA

«LES PERVERSIONS DE L’ARQUITECTURA MODERNA: TOT EL QUE SEMPRE HA VOLGUT SABER PERÒ MAI S’HA ATREVIT A PREGUNTAR» A CÀRREC DE BEATRIZ COLOMINA Dimecres 26 d’octubre a les 18.30 h

Beatriz Colomina és la comissària de l’apartat de la mostra dedicat a l’arquitectura, el disseny i la revista Playboy i una de les majors expertes internacionals de les relacions entre arquitectura, mitjans de comunicació i sexualitat. L’arquitectura moderna mai no va ser honesta. Sota la superfície d’una retòrica que emfatitzava la racionalitat, la claredat i l’eficiència, els arquitectes moderns es dirigien a tot allò que eludeix la racionalitat: la sexualitat, la violència, les filosofies esotèriques, allò ocult, la malaltia, la psique, la farmacologia, la vida extraterrestre, la intel·ligència artificial, l’atzar, allò primitiu, el fetitxe, etc. Aquesta conferència amplia la nostra visió tradicional de l’arquitectura moderna per incloure-hi tot aquest calidoscopi d’obsessions, des de les profunditats del subconscient fins a l’espai exterior. A través d’una sèrie d’estudis de casos contemporanis i d’una selecció de figures canòniques i d’altres alternatives, la conferència explora el fons ocult de l’arquitectura moderna per mostrar-ne l’aclaparadora riquesa i excentricitat. Els arquitectes analitzats inclouen Adolf Loos, Le Corbusier, Friedrich Kiesler, Carlo Mollino, Richard Neutra, R.M. Schindler, Bernard Rudofsky, Bernard Tschumi, Rem Koolhaas i Buckminster Fuller.

CICLE DE DEBATS

«POLÍTIQUES DEL DESIG» 8 i 15 de febrer / 1 i 8 de març de 2017

El desig com a força que mou l’individu no és quelcom que es pugui reduir a allò de primitiu que hi ha en tots nosaltres, sinó que es construeix a partir de pautes culturals i socials. Què podem desitjar i com podem desitjar-ho forma part d’allò que ens defineix com a individus aquí i ara, i, també, constitueix un espai de crítica individual i col·lectiva imprescindible per obrir camins d’emancipació. Les polítiques del desig tenen a veure, per tant, amb allò que ens és permès de desitjar i amb la nostra capacitat per oferir resistències i alternatives que ens ajudin a constituir-nos com a subjectes lliures. A partir de l’exposició “1.000 m2 de desig”, en aquests debats parlarem de com es construeix el desig en la societat actual, de la incidència de les lluites contra la normativitat sexual i l’aflorament de moltes altres maneres de viure el plaer i el desig, de l’impacte de les noves tecnologies en aquestes transformacions, i de si tot això, finalment, ens condueix cap a una societat més emancipada.

PRESENTACIÓ

THE ARMY OF LOVE http://www.thearmyoflove.net/ A CÀRREC DE DORA GARCIA I INGO NIERMANN 22 de febrer de 2017

The Army of Love (www.thearmyoflove.net) és un projecte liderat per l’escriptor Ingo Niermann que proposa la creació d’un regiment de soldats de diversa edat i aparença per solucionar la malaltia social de la soledat dels qui no tenen accés a relacions íntimes. Niermann i els seus voluntaris sostenen que la redistribució del benestar material ha d’incloure la igualtat d’oportunitats per tenir sexe i amor i evitar l’exclusió de les persones que no compleixen amb els estàndards d’atractiu, bellesa i joventut que dominen l’escena sexual contemporània. El projecte pren forma a partir del docuficció The Army of Love (2016), presentat a la Bienal de Berlín, i d’una sèrie de converses, tallers i experiències, com la del primer camp d’entrenament de voluntaris celebrat a Wiesbaden i codirigit per l’artista Dora García.

PERFORMANCE

TOUR DE FORCE DE JOAN MOREY Febrer 2017. Data per confirmar

Tour de force és una performance específica de Joan Morey (Mallorca, 1972) que traça de forma poètica diversos recorreguts per la breu història de la SIDA —des de l'aparició de la malaltia a la seva conversió en pandèmia a la fi del segle passat, fins a les parafílies generades entorn al contagi i difusió del virus que la provoca (VIH). Aquesta performance posa en dubte la normalització actual del VIH/Sida en l'entorn social, i revela la recuperació de vells mecanismes de control sobre el cos, el desig i la sexualitat que estableixen un anar i venir de l'individu modern al contemporani. Tour de force estableix com a fil conductor els diferents estadis pels quals ha passat el VIH/Sida tractats de forma imbricada: des dels antecedents de la malaltia, a través d'infeccions alternatives, i el descobriment del virus a l'estigmatització i aïllament social dels afectats per VIH que van conduir a un període de visibilització i educació social en relació al contagi.

CINEMA

SESSIONS XCÈNTRIC 12, 16, 19 i 23 de febrer 2017

Xcèntric recupera pel·lícules emblemàtiques i no obstant això poc vistes en cinema, d’autors com Kenneth Anger, Barbara Rubin, Fred Halsted, Kazuo Hara i Stan Brakhage, que han treballat la idea de desig i de sexe en espais reals i imaginaris, des d'una visió documental i també poètica.

Amb les següents pel·lícules (entre d’altres):

L.A. Plays Itself (Fred Halsted, USA, 1972, 35 mm, 55 min) Los Angeles com a escenari de trobades sexuals. Una pel·lícula pornogràfica gai de culte de la col·lecció del MoMA. Extreme Private Eros: Love Song 1974 (Kazuo Hara, Japó, 1974, 88 min) Un documental en cru que explora els límits d’allò filmable. Porch Glider (James Herbert, EUA, 1970, 35 mm, 25 min) Herbert, pintor i cineasta conegut pels seus videoclips de REM, fa un estudi meditatiu i sensual de parelles d’adolescents despullats en una antiga casa del sud dels EUA. Selecció de peces de la sèrie Sexual Meditations (Stan Brakhage, EUA, 1970-72, 16 mm, sense so), com #1: Motel, Room with View o Office Suite. El poeta per excel·lència del cinema s’apropa al sexe amb imatges sense so, plenes de lirisme. Downs are Feminine (Lewis Klahr, EUA, 1993, vídeo, 10 min) Collage animat amb revistes pornogràfiques dels anys setanta i salons vintage. Amb música de Mercury Rev. Lucifer Rising (Kenneth Anger, EUA, 1954, 16 mm, 38 min) Kenneth Anger és el creador d’una iconografia mil vegades copiada i referida, la de bells cossos masculins desitjant estimar. Christmas on Earth (Barbara Rubin, EUA, 1963, doble projecció en 16 mm, 30 min) Una oportunitat única de veure aquesta peça a cavall entre el cinema expandit i la performance. Una orgia filmada a l’apartament novaiorquès de John Cale i Tony Conrad.

06.- CV DE LES COMISSÀRIES

ADÉLAÏDE DE CATERS

Adélaïde de Caters és arquitecta per La Cambre de Brussel·les i Doctor en arquitectura per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Ha publicat El despertar de la materia (Caja de Arquitectos, 2008), que va rebre el premi del 5è Concurs de Tesis d'Arquitectura; Cristalizaciones. Objetos de vidrio en Aalto (URV, Àrea de Teoria. Història de l'Art i l'Arquitectura, Escola d'Arquitectura de Reus, 2011); i La matière réveillée (La Lettre Volée, 2014). Va obtenir el Primer premi ex aequo FAD Pensament i Crítica 2009 per El despertar de la materia. Aalto, Eisenstein y Proust.

ROSA FERRÉ

Rosa Ferré és directora d’exposicions i d’activitats culturals del CCCB. Llicenciada en filologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, té més de vint anys d’experiència en la concepció de projectes expositius i en la programació cultural en els àmbits de l’art, l’arquitectura, el cinema, la literatura i el pensament actual. És especialista en la cultura russa del segle XX. En aquest àmbit destaca l’exposició interdisciplinària i la publicació homònima La Caballería roja, cultura y poder en la Rusia soviética 1917- 1945 (Casa Encendida, Madrid 2011). Com a comissària, el camp principal de les seves investigacions i dels seus escrits és l’articulació de les utopies socials i polítiques en relació amb les pràctiques estètiques, i la dialèctica d’aquestes propostes d’especulació radical amb la nostra contemporaneïtat.

07.- CATÀLEG

Catàleg de l’exposició: «1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat» Edició Català + English // edició Castellano + English 17 x 24 cm 200 p. 150 imatges en color i b/n Textos de: Adelaïde de Caters, Rosa Ferré, Marie-Françoise Quignard, Fulvio Ferrari, Beatriz Colomina, Pol Esteve, Esther Fernández, Ingo Niermann, Rem Koolhaas.

En quins espais es mou la sexualitat en la nostra cultura occidental? Com actuen aquests espais per conformar i tipificar rols i pràctiques? Des de les utopies sexuals de Ledoux, Fourier o Sade a les aspiracions de les comunes hippies o de l’arquitectura radical dels anys seixanta i setanta, quins són els programes que, a través del control de l’espai, han pretès incidir en les ciutats para definir o alliberar els comportaments sexuals?

08.- SELECCIÓ D’IMATGES PER A PREMSA

Imatges en alta per descarregar a la sala de premsa digital del CCCB http://www.cccb.org/ca/connecta/premsa

Dibuix a color de la secció del Panòptic o Casa d’inspecció 1794-95 Jeremy Bentham © Bentham Papers, UCL Library Services, Special Collections

La caiguda de Babilònia (sobre l’any 1950, reedició d’un gravat del s. XIX) Anònim Collection Mony Vibescu © Gilles Berquet

Casa Devalle, 1939-1940 Carlo Mollino Politecnico di Torino, Sezione Archivi della Biblioteca "Roberto Gabetti" © Fondo Carlo Mollino

Llit Playboy Revista Playboy, abril 1965

Casa Elrod John Lautner Revista Playboy, novembre de 1971

La casa del segle Ant Farm (Richard Jost, Chip Lord, Doug Michels) Revista Playboy, desembre de 1973

Ull reflectint l’interior del Teatre de Besançon, 1784 Claude Nicolas Ledoux Cortesia Musée Ledoux, Saline Royale, Arc et Senant

Oikema, casa dels plaers o temple dedicat a l’amor Claude Nicolas Ledoux Saline de Chaux, 1775-1779 Cortesia Musée Ledoux, Saline Royale, Arc et Senant

Instant City in Bournemouth Peter Cook - Archigram Fotomuntatge Collection Frac Centre-Val de Loire, Orléans, France © Archigram 1969

Projecte de teatre desmuntable per a Maria Antonieta Pierre-Adrien Pâris, 1785 Ploma aiguada de tinta i aquarel·la Bibliothèque Municipale de Besançon

Flagrant delit. Delirious New York Madelon Vriesendorp, 1975 Aquarel·la i guaix sobre paper / 35,3 x 39,9 cm Collection Frac Centre-Val de Loire, Orléans, France

Maqueta de la casa Joséphine Baker a l’Avenue Bugeaud, París 16, 1927 Adolf Loos Maqueta, fusta pintada, escala 1:100, 35,6 x 32,4 x 15,7 cm Fotografia de Martin Gerlach

09.- INFORMACIÓ GENERAL

“1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat” Del 25 d’octubre del 2016 al 19 de març del 2017

Horari De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h (tancat els dilluns no festius)

Visites comentades A partir de dissabte 24 de desembre. Català - Diumenges, 11.30h Castellà - Dissabte, 11.30h Gratuïtes amb l'entrada de l'exposició.

Preu: 6 € Entrada reduïda: 4 € per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones). Entrada gratuïta per a menors de 12 anys, Amics del CCCB, jubilats titulars de la Targeta Rosa, aturats, carnet de Docent de la Generalitat de Catalunya, i diumenges de 15 a 20 h.

Advertim que en aquesta exposició hi ha algunes obres que contenen escenes de sexe explícit i una petita sala de cinema d’entrada exclusiva per a majors de 18 anys

10.- CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ

“1000m2 de desig. Arquitectura i sexualitat” és una producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on es presenta entre el 25 d’octubre del 2016 i el 19 de març del 2017.

Comissariat Adélaïde de Caters i Rosa Ferré amb l’assessorament de Beatriz Colomina, Esther Fernández i Marie-Françoise Quignard

Coordinació i documentació Teresa Anglés, Liliana Antoniucci i Montse Novellón amb la col·laboració de Maria Gibert

Disseny de l’exposició Sabine Theunissen amb la col·laboració de Marine Fleury

Disseny gràfic de l’exposició Dani Rubio Arauna

Disseny gràfic de la comunicació Solo

Traducció i correcció de textos Marta Hernández Pibernat i Mark Waudby

Coordinació de la producció i el muntatge Servei d’exposicions del CCCB i Unitat de producció i muntatges del CCCB

Muntatge de l’exposició Puigdellívol S.L. i Equiro Equipament

Il·luminació Unitat de producció i muntatges del CCCB

Producció gràfica Maud Gran Format

Audiovisuals Staten Island Panopticon La mirada genital. Placeres compartidos en la red The Dome Dream Direcció i realització: Andrés Hispano i Felix Pérez-Hita Audiovisual Sala XXXB Direcció: Esther Fernández Adolf Loos, Casa para Josephine Baker (1927) Realització: Render Área Audiovisuals de producció pròpia Realització: José Antonio Soria, CCCB

Instal·lació dels audiovisuals Departament d’audiovisuals del CCCB

Instal·lacions Centre d’entreteniments sexuals (CLS) per a la Ciutat cibernètica (1969) de Nicolas Schöffer. Projecte: DATOO - Guillaume Richard Instal·lació Playboy Projecte: Beatriz Colomina, Pep Avilés

Maquetes i altres objectes realitzats per l’exposició Taller de maquetes ETSAV-UPC Mario Herrero

Reproducció del Mòbil de l’amor de Nicolas Schöffer Xabier Salaberria

Registre i conservació Unitat de registre i conservació del CCCB

Transport TTI Grupo Bovis

Assegurances Hiscox Insurance Company, Ltd.

I la col·laboració del Servei de comunicació i recursos externs, dels Serveis administratius i generals, del CCCBLab, del CCCB Educació i del Centre de documentació i debat del CCCB.

Servei de premsa del CCCB Mònica Muñoz-Castanyer / Irene Ruiz / Àlex Alcolea 93 306 41 23 · [email protected]