La Variant Delta Fa Créixer Els Contagis També En Vacunats

CIÈNCIA CRIATURES Entrevista a Stefano Mancuso Neurobiòleg vegetal El fenomen de “Les plantes són més intel·ligents les ‘instamamis’ que nosaltres” Qui són les ‘influencers’ de la maternitat?

P 14-17 PANDÈMIA COVID-19 La variant delta fa créixer els contagis també en vacunats La soca fa augmentar els casos lleus Pfizer demanarà permís als DISSABTE 10 DE JULIOL DEL 2021 de la malaltia en immunitzats i no Estats Units i a la Unió Europea per NÚMERO 3842 es descarta que n’hi hagi de greus injectar una tercera dosi de reforç 2 EUROS

FINS A UN 30% D’ESTALVI PER ALS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

llegim

Aproximació a Marcel Proust de la mà de sis experts: “Llegir-lo et canvia la vida” PÀGS. 38-39

El Cruïlla, en el punt de mira El Cruïlla va viure ahir el seu dia gran en plena polèmica perquè l’alta incidència entre els joves de 20 a 29 anys –2.576 casos per 100.000 habitants a Catalunya i 1.047 a tot l’Estat– pot convertir el festival en un focus de contagi tot i els tests d’antígens. PERE VIRGILI

P 19 P 35 P 23 La sequera Barcelona Els autònoms s’acarnissa compra es podran amb l’est de El Molino per desgravar Catalunya 6,2 milions sopars i regals L’últim any és el L’històric local va Una sentència del període amb menys reobrir el 2010 però no Suprem contradiu pluja des del 2009 ha pogut amb el deute el criteri d’Hisenda WAYRA FICAPAL 02 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara les claus del dia

BONDIA vistaltwitter pareumàquines ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Mitjanes i Aila (@AndreaLissidini) La caverna esmorza un bon Tuitaire mitjanies “Anem a vore, sorprendiditos, que des del entrecot de ministre Garzón primer moment han dit que la vacuna no evita contagis ni emmalaltir. Sembla que el DIENT QUE UNA mitjana al que evita són les manifestacions més greus en català, s’ha traduït per mitjana, punt és imbatible, un presi- de la malaltia (acabar en una UCI). Trobo que és l’opció del Termcat. En canvi, dent pot fer callar un ministre que anem un poquet a lo loco i després tot a Públic i La Vanguardia, han optat però no tanca un debat. Ni el són plors” per mantenir chuletón. I em sembla situa al punt que la societat bé, perquè en castellà té unes conno- necessita. La resposta de la tacions de tiberi cavernícola que li mitjana va ser un titular popu- Gerard Giménez i Adsuar manquen a mitjana, o almenys jo no lista, no gaire lluny d’aquell (@gmnzgerard) les hi trobo. Jo potser hauria optat d’Aznar: “Les copes de vi que Bioestadístic per entrecot, que sona més a plat ex- he de beure o deixar de beure, “Pot semblar sorprenent però un 90% cessiu de restaurant de porró. En tot deixa que me les begui tran- no és un 100%” cas, només un dia abans, la caverna quil·lament”. Sí, el bon vi és considerava supremacisme lingüís- boníssim, però no quan has de tic que s’observés la manca d’una conduir. I de carn no cal men- Marta (@MartadeStCugat) traducció exacta per al mot català jar-ne cada dia com si arrosse- Mestra enraonar. ¿Ara denunciaran l’espe- guéssim aquella obsessió que “Des de la meva humil ignorància pregunto: cificitat del vocable chuletón com a hi havia a tantes cases a causa ¿deixar de fer PCR als contactes asimptomà- supremacisme lingüístico-càrnic? de la gana que va passar aquest tics en plena onada a què respon?” Sigui com sigui, la triple dreta me- país en la postguerra, i cal ser EL MÓN evoluciona lentament. diàtica en fa titular principal de por- conscients del cost mediam- L’any 2007 un José María Aznar ja tada, mentre que la resta de rotatius biental de produir la mitjana, Mireia Duran Passola (@mireiaduran) deslliurat de les formalitats presi- ni tan sols recullen en primera pà- com de tants altres costos me- Mestra i professora associada de la UAB dencials carregava contra la DGT gina l’assumpte. I, esclar, això de la diambientals. Perquè el món “@MartadeStCugat El contagi és superior per haver criminalitzat alcohol i carn és massa suculent per no cau- tendeix més a la posició de als recursos humans, està desbocat. La solu- conducció. Però més enllà de la fa- re en la temptació del joc de parau- Garzón que a la de Sánchez, ció és que si has tingut contacte directe amb mosa frase segons la qual ningú no li les. “Sánchez tritura Garzón per la per més que ens un positiu et tanquis a casa sí o sí” havia de dir quantes copes es podia crisi de la carn”, titula La Razón, per molesti que es prendre, va deixar anar aquesta altra exemple. Un aplaudiment lent per posin amb la perla, menys coneguda: “A mi no me a aquest tritura! nostra dieta i els Salvador Esquena (@DucMantua) gusta que me digan «No puede usted El cas il·lustra la voracitat de la nostres gustos Metge cirurgià comer hamburguesas de tanto»”. Ca- política: engoleix un debat necessa- de tota la vida. “Va, que amb una mica més d’incompetència torze anys després, Pedro Sánchez ri –les implicacions de la nostra ma- i d’irresponsabilitat, en aquesta crescuda ha intentat apaivagar un polèmic ví- nera d’alimentar-nos– i el redueix a exponencial de contagis aconseguim que deo del seu ministre de Consum, Al- una resposta cunyada i a l’enèsima ANTONI BASSAS surti la variant catalana del virus i passem berto Garzón, dient que “un chuletón sobreexplotació de les diferències al a la història negra de la medicina” es imbatible”. A la majoria de diaris si d’un govern de coalició. dietarivv Joan Julibert (@julibert_joan) VICENÇ VILLATORO LAMOLLA Periodista TOVALLONSNEGRES “Això que les autoritats no són ningú per 10 DE JULIOL dir-nos què fem a casa nostra és una fal·làcia neocon. És així sempre que allò Mals usos que fem no perjudiqui l’interès general. Irene, Ariadna, Laurent, Joans... Per això hi ha política de residus, control EN L’EUROPA FEUDAL els se- energètic o penalitzacions per als vehicles nyors tenien dret a disposar de les contaminants” hir, a la Fundació Mi- El tast va ser dirigit per una persones i els béns dels seus vassalls ró, vam fer un tast de dona que admiro molt: la som- segons una sèrie d’usos i costums. vins catalans per a al- melier Ariadna Rubinart. I al Això va generar algunes pràctiques Alberto Sotillos (@AlbertoSotillos) Aguns subscriptors de programa van venir elaboradors que la mateixa època considerava Sociòleg l’ARA. Pocs, per coses que conec i estimo perquè un dia abusives, els mals usos. L’estat mo- “Ser més conscients de la quantitat de carn del covid. Vam aprofitar, després vaig tastar el que feien i, com dern ha heretat la possibilitat de que mengem i com arriba a la nostra taula no del tast, per gravar amb els tasta- Dom Pérignon, vaig exclamar: disposar en certes situacions dels és obligar-nos a menjar grills i saltamartins. dors el programa que fem, a Cata- “Estic tastant les estrelles!” Van béns i les persones dels seus súbdits. Per favor, fem lloc en el debat públic al punt lunya Ràdio, sobre el món del vi: venir Irene Alemany i Laurent Les lleves obligatòries eren això, en mitjà, al dubte, a tot allò que hi ha entre els Tast vertical. Res em fa més feliç Corrió, que fan el mític Sot Le- part. Aquesta disponibilitat s’ha fanatismes polaritzats dels partits…” que fer aquest programa. friec; en Joan Sanmartí, que fa anat retallant, però es manté en al- Si us en faig propaganda, no us l’increïble Saltamarges, i en Joan gun aspecte i s’activa en cas d’una enganyaré, és perquè tinc un gran Rubió, que fa el no menys emo- gran crisi, quan l’estat disposa al seu interès que consumiu vi català. No cionant Joanots. Escoltar-los, criteri de vides i hisendes. Ara l’es- perquè sigui català, sinó perquè és amb aquella humilitat (la Irene, tat espanyol ens ho ha recordat molt bo. I com que s’estima el que mare meva, dient: “Ei, si no us quan ha plantejat la reforma de la es coneix, una iniciativa com agrada digueu-m’ho...”) va ser llei de seguretat nacional, que im- aquesta de l’ARA em sembla im- una alegria de viure. Que bé que plica de fet la suspensió de drets fo- prescindible. Quina sort que tinc. ho fan, que poc que s’ho creuen. namentals en cas de crisi i que signi- Coneixem els cuiners. Tothom El vi és cultura. Començar a es- fica poder disposar de persones i posa cara als germans Roca, a la timar-lo amb tota la complexitat béns per part de l’estat. Per a una Ruscalleda, als Adrià, al Nando Ju- és molt difícil. Què diríem si ens cultura democràtica actual, aques- bany, a la Fina Pladevall. Posem donessin a llegir Shakespeare i no ta suspensió de la llibertat i la pro- cara als escriptors (al Jaume Ca- n’haguéssim llegit mai res? No pietat individual és vista com un PERE TORDERA bré, a l’Eva Bastasar, al Xavi Bosch, l’entendríem. Per tant, es tracta mal ús. Com un abús. Certament, ai- a la Sílvia Soler, i ara també al jo- d’ensumar, de tastar, d’estudiar xò només passaria en casos de cri- Queralt Castillo Cerezuela ve Pol Guasch...) Però ¿els posem una mica. Però ¿oi que quan aneu si. Però qui decideix quan s’aplica, (@QC_Cerezuela) cara, als cracs del vi de Catalu- pel carrer i veieu algú que us agra- quan hi ha una crisi prou greu? El Periodista nya? ¿Com és que no sabem da no teniu por de dir-ho? ¿Us mateix estat que n’és beneficiari. I “¿Això de la polèmica de la carn era quina cara tenen la Sara Pérez, manteniu ferms si algú us diu: aquí hi ha la clau del problema. No un concurs per demostrar qui és el més la Irene Alemany, el Delfí Sa- “Doncs jo el trobo lleig”? Amb el ens agrada que disposin de nosal- cunyat del país? ¿Un test? ¿Una enquesta nahuja, els de Mas Candí...? vi hem de fer el mateix. Salut! tres i dels nostres béns. Però sobre- del CIS encoberta? ¿Un experiment de tot no ens refiem de l’estat que Silicon Valley?” s’atorga el dret a fer-ho. EMPAR MOLINER ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 03 les claus del dia

LES CARES DEL DIA L’EDITORIAL La difícil missió de ser autònom Isabel Díaz Ayuso La presidenta madrilenya va n dels maldecaps més que té a veure amb les relacions públi- sultat empresarial. Això “justifica que utilitzar ahir la reunió proto- habituals que comporta ques té un impacte directe o indirec- la relació entre despeses i ingressos col·lària amb Pedro Sánchez per la difícil missió de ser te en el compte de resultats de qualse- pugui ser tant directa com indirecta”, avançar per la dreta Pablo Casado en autònom és saber qui- vol empresa o autònom. Són, per tant, afirma el Suprem. Serà missió d’Hi- la cursa pel lideratge del PP. Amb po- Unes despeses es poden una inversió i han de ser tractades fis- senda, doncs, esbrinar si aquests di- pulisme estil Vox –“Espanya està se- desgravar i quines no. Fins ara Hisen- calment com a tals. Això no vol dir que nars o sopars s’ajusten a l’esperit de la grestada”, “El separatisme ens roda ha aplicat un criteri molt restric- no hi hagi casos concrets en què hi pu- llei i de la sentència sense negar-ho ba”– i estil absurd: ofereix una “re- tiu i només acceptava tiquets o factu- gui haver un abús, ja que estem acostu- d’entrada, com feia fins ara. baixa d’impostos històrica” i reclama res que tinguessin una relació molt di- mats a llegir notícies en què empresa- Cal felicitar-se per una sentència més finançament per a Madrid. P. 06 recta amb la feina de l’autònom, cosa ris investigats per frau fiscal feien pas- que afavoreix la posició dels autò- que deixava fora un ampli ventall de sar per despeses d’empresa el que sen- noms respecte a l’administració, ja despeses que també tenien a veure se cap mena de dubte eren despeses que precisament aquest és un col·lec- amb la feina. Per exemple, els tiu eternament oblidat pels famosos dinars amb clients (i diferents governs, tal com la gran pregunta: quan es pot Els casos de frau no poden ser s’ha vist amb especial crue- considerar que és un dinar de l’excusa per negar el dret sa durant la pandèmia, en feina?) o els regals de promo- què s’han perdut centenars ció o fins i tot el transport. a desgravar despeses de milers de llocs de treball. Ara una sentència del Tribu- El govern espanyol encara té nal Suprem ha dictaminat que són personals, com ara la compra de cotxes pendent una altra de les grans reivin- despeses deduïbles totes aquelles que de luxe o segones residències. Però per dicacions del sector, que és que A. Lukaixenko tinguin a veure amb les relacions pú- aquests casos no es pot castigar la gran s’ajusti la quota als ingressos reals. bliques amb clients i proveïdors –com majoria d’autònoms negant-los el dret Els plans de l’executiu són posar en El president bielorús ha com- els dinars i sopars en restaurants–, ai- a desgravar per coses que són impres- marxa la reforma al llarg de l’any que plert l’amenaça de permeabi- xí com els regals tant a clients com als cindibles per al bon funcionament de ve, amb l’objectiu que la majoria ve- litzar la frontera amb la UE a través treballadors del negoci i les despeses la seva empresa o la seva activitat. gi reduïda la seva quota a costa d’aug- de Lituània. Del 2017 al 2020 la van promocionals. La sentència ja avisa que “no hi ha mentar la dels que ingressen més. En travessar il·legalment 284 persones, Es tracta d’un canvi substancial que una regulació precisa sobre què s’ha tot cas, les diferents administracions i només la primera setmana d’aquest permetrà a milions d’autònoms poder d’entendre per correlació entre in- haurien de posar més incentius, tam- mes de juliol ja ho han fet 885 més. deduir més despeses i, d’aquesta ma- gressos i despeses”, però sosté que uns bé fiscals, per als autònoms. Amb No només això, sinó que facilita els nera, obtenir un millor tracte fiscal. És i altres formen part del conjunt d’acci- l’objectiu doble d’afavorir l’activitat trasllats des de l’Iraq o Turquia. És evident que, en el món actual, tot el ons adreçades a obtenir un millor re- econòmica i combatre el frau. la resposta a les sancions de la UE arran del cas Protassévitx. P. 11

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

Aquesta tarda tindreu el vídeo de l’entrevista a Jordi Cuixart, que publicarem demà al paper dins el dossier amb motiu dels 60 anys d’Òmnium Cultural Luis Pineda De ser el president de l’associ- ació de clients de banca més co- Què vol dir fer d’espia Koeman no amaga el neguda, Ausbanc, a vuit anys de presó explicat per una espia nerviosisme pel cas Messi per extorsió a entitats bancàries i empreses. Ha quedat demostrat que Pi- Elena Vavilova va espiar per al KGB du- El Barça està blindat amb el missatge neda, amb l’ajut de Miguel Bernad, se- rant dècades, i, a més, als EUA mateix. Ho que el retorn de Messi al club blaugra- cretari general del sindicat Manos retrata la sèrie The Americans. Hem par- na és segur, però ja apareixen escletxes. Limpias (quatre anys de pena), exigia lat amb Vavilova i ens explica la seva vida La primera, el tècnic holandès, que va diners per evitar accions judicials o i les diferències amb la sèrie. P. 54-55 expressar ahir la seva preocupació. P. 48 campanyes de descrèdit. P. 21 04 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Política

L’ENCAIX TERRITORIAL

Salvador Illa, Fernando Sánchez Costa, Ignacio Martín Blanco i Carlos Carrizosa en la jornada d’estiu de SCC. A. GARCÍA / EFE El PSC porta el fons per les fiances al Consell de Garanties Els socialistes s’obren a votar a favor del decret si és legal, i eviten per ara el Tribunal Constitucional

una opció no vinculant. Una via que, decret. I és que tot decret llei del Go- da. Segons veus socialistes, no s’ha CESC MAIDEU a diferència del que hauria pogut su- Recurs vern és provisional i, si en 30 dies plantejat un recurs d’inconstituci- BARCELONA posar un recurs directament al Tri- PP i Cs també des de la seva implementació no és onalitat perquè no tenen clar que el bunal Constitucional, permet gua- validat per la cambra, queda auto- fons sigui contrari a la llei. De fet, el Primer moviment tangible dels so- nyar temps als socialistes, però tam- porten la màticament derogat. Considerant mateix Salvador Illa va afirmar que cialistes de cara al fons creat per la bé a la Generalitat i als encausats pel nova norma que mentre l’òrgan consultiu l’ana- si l’òrgan consultiu avala el decret i Generalitat per cobrir les fiances Tribunal de Comptes. a l’òrgan litza el decret no pot entrar a la cam- diu que és legal, el PSC no tindrà cap dels implicats en el Tribunal de La seva sol·licitud arribarà di- consultiu de bra, la votació del fons aniria a parar inconvenient per votar-hi a favor. Comptes. Fins ara, el PSOE i el PSC marts vinent a la mesa i l’òrgan rec- la Generalitat com a molt d’hora a l’últim ple pre- Ara bé, després d’aquesta votació hi havien respost amb cautela, mos- tor del Parlament la traslladarà al vist abans de vacances, que és el 21 s’obrirà un nou escenari clau: la me- trant recels sobre el mecanisme pe- Consell de Garanties Estatutàries. de juliol, precisament el mateix dia sa preguntarà als grups si volen que rò sense dur a terme cap acció me- Un cop la rebi, l’òrgan consultiu té que s’acaba el termini per pagar. el decret passi a ser una llei ordinà- surable. Ahir, però, el PSC va sol·li- 12 dies per analitzar el decret i eme- Amb tot, el més probable és que ria i, per tant, s’activi un període citar al Consell de Garanties Estatu- tre la seva opinió. Si esgota aquest quan els encausats s’agafin al fons, d’esmenes. I aquí és on el PSC po- tàries –un òrgan consultiu– que termini, però, els implicats en la encara no hi haurà ni cap conclusió dria intentar modificar els punts elabori un dictamen sobre el fons causa del Tribunal de Comptes ja del Consell de Garanties Estatutà- que no els convencen. Fonts socia- del Govern i valori si s’adequa a l’Es- hauran pogut aprofitar el fons per ries sobre el decret ni el ple de la listes afirmen que, de moment, tatut d’Autonomia i la Constitució. avalar les fiances: el 21 de juliol és cambra l’haurà validat. aquest és un escenari que no es L’objectiu, explicat per Salvador l’últim dia per pagar i el Consell de plantegen. Tot i això, admeten que Illa, és clar: el PSC vol aclarir els Garanties Estatutàries pot pronun- Sí al decret veuen amb més bons ulls que la cre- “dubtes” que els ha suscitat el de- ciar-se, com a molt tard, fins al 29 de Així doncs, la via escollida pel PSC ació del fons sigui una llei ordinà- cret i, per no guiar-se per “intuïci- juliol. I el mateix passa amb el ple no evita que els implicats es bene- ria que no pas un decret. De fet, en el ons o prejudicis”, han apostat per del Parlament que ha de validar el ficiïn del fons com a mínim d’entra- text enviat a l’òrgan consultiu, el ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 05 política

JUNTS DEMANA El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va reclamar ROMEVA VOL L’exconseller Raül Romeva veu “urgent” la taula de UNITAT AL ahir des de Tortosa unitat d’acció a les forces DONAR MARGE diàleg per abordar “el conflicte polític”, i no és partidari CONGRÉS independentistes al Congrés per “obtenir com a país tot AL DIÀLEG de pensar en un “pla B” fins a saber què proposa el govern allò que en aquests últims anys no hem obtingut”. espanyol, segons va dir ahir en una entrevista a TV3.

Casado creu que el PSOE permetrà el referèndum El PP i Cs carreguen contra Sánchez en l’acte de SCC

ANNA MASCARÓ BARCELONA

El president de Societat Civil Cata- lana (SCC), Fernando Sánchez Cos- ta, va projectar la jornada d’ahir com un espai de “debat intern” de l’unionisme, però a la pràctica es va convertir més aviat en una oportunitat per fer retrets als socialistes. El líder del PP, Pablo Casado, va ser el més contundent: va dibuixar un president espanyol presoner de l’independentisme. Erigint-se en l’opo- sició a Pedro Sánchez, va advertir de la possibilitat que un govern del PSOE pugui acabar acceptant un re- ferèndum d’autodeterminació. “Te- nen Sánchez agafat de la solapa i fa- rà el que li demanin”, va sentenciar el conservador, que va reivindicar que es tipifiqui de nou el delicte de rebel·lió perquè els “cops” en l’actualitat es donen sense violència. “De- manem que els referèndums il·legals siguin delicte”, va dir. Casado, que va comparèixer tele- màticament a l’acte de Barcelona, va aprofitar l’ocasió per carregar contra l’aval als indults de la patronal i els bisbes catalans, un suport a la deci- sió de Sánchez que en el seu moment el va agafar a contrapeu. El conserva- PSC qüestiona que hi hagi una “ur- amb el fons creat per la Generalitat, dor va dir que no se sent “represen- La conferència telemàtica del líder del PP, Pablo gència extraordinària” que justifi- no abandonen la batalla judicial i, tat” pel posicionament dels bisbes Casado, a l’acte de SCC. ALEJANDRO GARCÍA / EFE qui crear el fons a través d’un decret ahir, tant l’expresident Artur Mas catalans i va considerar que “l’Esglé- llei en comptes de la via ordinària, com tots els càrrecs d’ERC encau- sia s’ha de preocupar dels desfavo- El líder de Ciutadans a Catalunya, i posa en dubte que vagi dirigit a l’in- sats van presentar un recurs contra rits: els constitucionalistes que estan Retret Carlos Carrizosa, va ser la tercera au- terès general, ja que veu la creació la resolució –ahir era l’últim dia per patint la violència i l’exclusió d’una Casado critica toritat a comparèixer, amb un dis- del fons com una “llei singular” no- fer-ho–. Pel que fa als republicans, minoria radical independentista”. l’aval als curs que també va ser molt crític amb més pensada per als encausats. van demanar la nul·litat de la cau- També va assenyalar que els empre- Pedro Sánchez. Va acusar el govern Mentre que el PSC juga la parti- sa al ser “inconstitucional” i tenir saris que van marxar de Catalunya indults dels espanyol de “desarmar” el constitu- da al Consell de Garanties Estatutà- “irregularitats” en el procediment, durant el Procés “no poden avalar bisbes i cionalisme català amb la concessió ries per evitar trucar directament a com ara que “la pena és imposada ara” els indults. Després de presen- empresaris dels indults. “Està donant arguments la porta del Constitucional, Cs i PP abans del judici” –en referència a tar-se com “un dels espanyols que es catalans als que diuen que no ets prou demò- ja van advertir que recorrerien el les fiances– o que s’està “vulnerant va emocionar escoltant sa majestat crata, que Espanya està exercint la decret al TC, tot i que això no els ha la immunitat” de Jordi Solé, que és el rei el 3 d’octubre”, Casado va insis- repressió”, va dir. impedit jugar la mateixa carta que eurodiputat d’Esquerra. De fet, di- tir que el PP denunciarà el Govern Denúncia els socialistes. Ahir el líder de Cs al jous l’expresident Carles Puigde- per malversació i prevaricació des- Carrizosa Illa defensa els indults Parlament, Carlos Carrizosa, i el mont també va presentar un recurs prés que hagi creat un fons per donar acusa els Després d’un dia en què la tònica van president dels populars catalans, i també va al·legar que, si el Tribu- suport als afectats per la fiança de 5,4 ser els atacs al socialisme, va arribar Alejandro Fernández, van acordar nal de Comptes volia que pagués la milions d’euros que els reclama el socialistes de el torn del líder del PSC, Salvador Illa, demanar conjuntament un dicta- fiança, havia de demanar un supli- Tribunal de Comptes per l’acció ex- “desarmar” que va haver de defensar els indults men al Consell de Garanties Estatu- catori al Parlament Europeu per- terior. “El més greu és que el govern el discurs davant de representants del món uni- tàries que, segons fonts populars, què té immunitat als ulls de l’òrgan de Pedro Sánchez no ho vulgui recór- unionista onista que fa poques setmanes es ma- formalitzaran a principis de la set- fiscalitzador. rer”, va lamentar. nifestaven davant de la Delegació del mana vinent. Tot i que la via escolli- Al mateix temps, l’expresident Per la seva banda, el líder del PP govern espanyol a Barcelona contra da és no vinculant, Carrizosa ja va Artur Mas també va impugnar ahir a Catalunya, Alejandro Fernández, la mesura de gràcia. El socialista va avançar que el decret del Govern és la liquidació provisional del Tribu- va acusar els socialistes de “trencar definir els indults com “un acte de ge- “manifestament inconstitucional”. nal de Comptes al·legant “indefen- la unitat constitucionalista”. Tots nerositat”, una “afirmació de l’estat Els que de moment no es mouran sió manifesta” per una instrucció dos dirigents van refermar-se en de dret” que reforça “l’obertura d’un seran els comuns, ja que ahir la seva “irregular” i pel poc temps que van l’aposta del PP d’unificar l’espai de nou temps polític” a Catalunya. Sobre líder, Jéssica Albiach, va assegurar tenir els advocats per revisar i rela dreta: mentre que Casado va de- un eventual referèndum d’autodeter- que “mai judicialitzaran un conflic- córrer la resolució el dia que els van fensar que al PP hi caben els vo- minació Illa va deixar clar que “no és te que és polític”. comunicar les fiances. Tots els im- tants de Ciutadans, de Vox, els des- convenient”. Amb tot, va defensar plicats d’ERC, entre ells Oriol Jun- contents del PSC i fins i tot els exvo- que cal votar sobre un “consens” que Nous recursos contra les fiances queras i Raül Romeva, i els expre- tants de CiU no independentistes, s’aconseguirà sense arribar a parlar Encara que els implicats en la cau- sidents Mas i Puigdemont demanen Fernández va argumentar que tres d’“opcions rupturistes” i va reivindi- sa del Tribunal de Comptes poden la nul·litat de la causa i la suspensió partits dins d’aquesta ideologia són car el “respecte a l’estat de dret” com saldar momentàniament el deute de les fiances.e “massa”. a línia vermella.e 06 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara política

UNIONISME LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT Sánchez Costa preveu deixar de presidir SCC el 2022

A.M. BARCELONA

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Fernando Sánchez Costa, té la intenció de deixar l’organització unionista la primavera que ve, aproximadament el juny del 2022. La deci- sió és personal i Sánchez Costa, que ara mateix no té cap altre projecte polític a l’horitzó, ho va anunciar al maig durant l’assemblea de socis de l’entitat. Fa tres anys que encapçala l’entitat unionista, que en l’últim any ha passat per serioses dificultats econòmiques que la van portar a l’ERTO i a deixar la seva seu al carrer Còrsega. Justament el líder de l’entitat va anunciar que ahir mateix a la tarda van signar el contracte d’una nova seu a la Diagonal amb el carrer del Bruc de Barcelona. “Em sembla important que una entitat for- mada per voluntaris tingui renovació”, va argumentar en declaracions a l’ARA: “Tres anys és un bon cicle, que et permet imaginar un projecte, posar-lo en marxa i concloure’l”. Elegit el 2019, Sánchez Costa és el president que més Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso ahir abans de la reunió a la Moncloa. J.J. GUILLÉN / EFE temps haurà estat al capdavant de l’entitat. En va agafar les regnes enmig d’una forta crisi in- terna, després de diverses pugnes entre sec- Ayuso es presenta a la Moncloa tors que van comportar la destitució de José Rosiñol el desembre del 2018 i van continuar vives malgrat el pas de Josep Ramon Bosch per la presidència, amb un mandat provisional. com el contrapès de Sánchez Sánchez Costa ha buscat el consens entre diferents sensibilitats dins el món unionista. Pe- Se centra en temes estatals en la reunió amb el president espanyol rò la concessió dels indults i l’aparició, a l’extrema dreta, de Vox –que s’ha negat a participar en l’escola d’estiu que l’entitat ha organit- zat aquests dies a Barcelona– han acabat de tetes pels temes autonòmics i va sant un “canvi de règim” de bracet de trencar el bloc antiindependentista. MARIONA FERRER I FORNELLS centrar-se en temàtica estatal, so- l’independentisme no només a Cata- MADRID bretot en la decisió del consell de lunya, sinó també a Euskadi, Navar- La crisi econòmica de l’entitat ministres de concedir els indults. La ra, les Balears i el País Valencià. Ciutadans va intentar fitxar-lo en un lloc des- Isabel Díaz Ayuso va substituir ahir també ministra d’Hisenda –que va A més de Catalunya, Ayuso i Sán- tacat de la llista abans del 14-F, però ell ho va el teló de fons de les 24 banderes es- comparèixer per valorar la trobada– chez van xocar pel tema fiscal en una rebutjar. El president és l’únic membre de panyoles i de la Comunitat de Ma- li va recriminar que hagués apro- trobada a la Moncloa que va ser més l’executiva de SCC que cobra un sou. “Hem drid de la penúltima reunió amb fundit poc “en els problemes dels breu i dura que la recent amb el pre- passat tres anys molt durs des del punt de vis- Pedro Sánchez, el setembre passat, madrilenys”. Però la presidenta po- sident de la Generalitat, Pere Arago- ta econòmic”, va lamentar Sánchez Costa, que pel de l’austeritat de la Moncloa. pular va tornar a reivindicar el man- nès. Aquesta última va servir al- va donar la crisi per tancada. El distanciament Però el seu discurs no va variar, si- tra de “Madrid és Espanya dins menys per posar una data aproxima- amb el govern espanyol des de l’arribada de nó que va convertir-se en un pas d’Espanya” per justificar que entrés da a la reactivació de la taula de di- Pedro Sánchez a la Moncloa ha tingut un im- més de la presidenta madrilenya en en temàtica estatal. àleg al setembre a Barcelona. La pacte indirecte en els recursos de l’entitat, tal la particular cursa de fons que man- presidenta madrilenya va canviar com va explicar l’ARA. Mentre que el 2017 té amb Génova des de l’any passat Un “canvi de règim” “l’Espanya ens roba” que el PSOE SCC tenia un pressupost de més d’un milió per passar a ser un contrapoder re- Ayuso continua executant el guió tant ha criticat de l’independentis- d’euros, actualment és de 300.000, cosa que al al president espanyol, eclipsant preparat fil per randa just a les portes me per “el separatisme ens roba”, i ha obligat l’entitat a fer reajustaments.e cada cop més la figura del líder del de la pandèmia l’any passat amb el va denunciar un greuge a la Comuni- PP, Pablo Casado. Ayuso va aprofi- seu cap de gabinet, l’ex mà dreta d’Az- tat de Madrid respecte a l’indepen- tar la reunió protocol·lària amb nar Miguel Ángel Rodríguez, que ahir dentisme. Mentre no para de pro- Sánchez que li pertocava després de va seguit atentament la roda de metre a so de bombo i platerets una la investidura per atacar l’estratè- premsa des de la Moncloa. En un any rebaixa d’impostos “històrica”, Ayu- gia del govern de coalició amb l’in- i mig ha passat de ser la presidenta so també reclama un millor finança- dependentisme i insistir que el lí- que no aixecava el cap i que per una ment per a la capital espanyola. der socialista té els dies comptats al carambola va arribar al govern de la Montero li va respondre que la poder. Fins al punt de veure ja la Puerta del Sol a convertir-se en la ba- quadratura del cercle no és possible Moncloa com una “segona casa” ronessa afalagada fins i tot per l’extre- i va repassar una per una les parti- perquè “el president de la Comuni- ma dreta i en el polític que més om- des estatals que han beneficiat Ma- tat de Madrid no pot pensar només bra fa a Pedro Sánchez. “Els interes- drid l’últim any, sobretot del fons a nivell autonòmic”. sos d’Espanya i els de Sánchez ara covid-19. La ministra portaveu no “Espanya està segrestada per mi- mateix no són els mateixos”, va asse- va voler-se mullar sobre si Ayuso va nories que l’odien i ens recorden gurar. Feia així una esmena a la tota- preparar la reunió a la Moncloa com que cada dia volen liquidar-la”, va litat a les polítiques de l’executiu es- una presentació de la seva candida- dir la presidenta madrilenya durant panyol, a qui va acusar d’estar impul- tura en clau estatal, però sí que va la compareixença posterior a una demanar a cadascú que en tragués reunió d’hora i mitja “marcada per conclusions i va recordar a la presi- la cortesia” però no pas per la “lle- Independentisme denta madrilenya que hauria de ser ialtat institucional” per les dues un “dirigent del PP al Congrés” qui Fernando Sánchez Costa en les jornades de bandes –en paraules de la portaveu “Espanya està segrestada respongués a temes com els indults, SCC ahir a Barcelona. ALEJANDRO GARCÍA / EFE del govern espanyol, María Jesús per minories que l’odien”, i encara més en una reunió d’aques- Montero–. Ayuso va passar de pun- assegura la líder madrilenya tes característiques.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 07 PUBLICITAT 08 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara política

TRIBUNALS El TSJC arxiva la investigació contra la cupaire Laia Estrada Una jutge la responsabilitzava de desordres per moure una tanca

MONTSE RIART BARCELONA

Moure una tanca a prop d’un edifici judicial no és una acció de prou La presidenta de les Illes Balears, Francina entitat per ser considerada un delic- Armengol, en una imatge d’arxiu. RUTH MARIGOT te de desordres públics. Aquest és l’argument amb què el Tribunal Su- perior de Justícia de Catalunya La Guàrdia Civil involucra (TSJC) va arxivar ahir la investiga- Armengol en un presumpte ció contra la diputada de la CUP La- ia Estrada, a qui una jutge de Tar- cas de corrupció ragona feia temps que investigava arran de la seva participació en una manifestació el 2018. Després de re- ARA BALEARS visar la documentació de la causa i PALMA atenent el criteri de la Fiscalia Su- perior de Catalunya –que tampoc La investigació per un presumpte cas de corrupció no veu delicte en el comportament dins l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) –que d’Estrada– l’alt tribunal va exculpar va comportar la destitució del seu president, Joan la diputada de la CUP. Gual de Torrella– ha arribat fins a la cap del govern A Estrada la investigaven per al- balear, Francina Armengol. Segons va publicar ahir darulls en una manifestació a Tarra- El Mundo, el nom de Francina apareix manuscrit en gona sota el lema “Tombem el rè- un dels documents que la Guàrdia Civil va requisar gim” que es va fer contra el consell a Gual de Torrella, en el qual també es pot llegir “per- de ministres celebrat a Barcelona el La diputada de la CUP Laia Estrada aquesta setmana en roda de dedors concursos”. 2018. La jutge de Tarragona que por- premsa al Parlament. ACN Ara, un informe de la Policia Judicial de la Guàr- tava el cas va arribar a demanar una dia Civil que forma part de la causa oberta pel jut- ordre de detenció contra la diputada qual cosa es va haver de formar un perdre el temps havent de buscar a la jat d’Instrucció número 3 de Palma assenyala que el de la CUP, després que no es presen- cordó policial per preservar les ins- minuta policial els fets que la jutge nom de Francina es refereix a “la presidenta del Go- tés a declarar voluntàriament al jut- tal·lacions i la integritat de les per- atribuïa a Estrada, perquè ni tan sols vern de les Illes Balears, Francina Armengol Socías”. jat quan la va citar per interrogar-la sones a l’edifici judicial”. constaven en l’exposició raonada en- D’acord amb els investigadors, el document acredi- com a investigada. La decisió judi- viada perquè es fessin càrrec del cas. ta que Gual de Torrella i Armengol van mantenir una cial va aixecar polseguera, ja que Es- Dos anys investigada per res El tribunal conclou que les dili- reunió en la qual suposadament van tractar el tema trada és aforada al Parlament i la llei En la seva resolució, el tribunal critica gències són “pràcticament inexis- que investiga la Fiscalia i la Guàrdia Civil des d’ara marca que als diputats només els po- que malgrat els dos anys i mig que ha tents i totalment insuficients” per fa un any. den detenir en cas de delicte “fla- durat el cas, la jutge no hagi aprofun- poder atribuir-li un delicte de desor- grant”. L’ordre de recerca i captura dit en la investigació contra la dipu- dres públics que “justifiqués” que la El PP demana explicacions va estar vigent poques hores perquè tada. Li retreu que es limités a adjun- causa arribés al TSJC. “Com bé El PP ja va demanar ahir “explicacions públiques i la mateixa jutge la va retirar. tar a la causa l’informe de la policia so- apunta la Fiscalia Superior en el seu immediates” a Armengol arran d’aquesta informa- Estrada sempre ha assegurat que bre la manifestació –en la qual el tri- informe, del simple fet de retirar una ció. La Fiscalia Anticorrupció va autoritzar el juli- la manifestació havia sigut pacífica. bunal subratlla que “no hi va haver tanca que donava accés a un carrer ol passat la investigació arran d’una suposada adju- Segons la jutge, però, la diputada va detinguts”–, la identificació d’Estrada d’accés al Palau de Justícia de Tarra- dicació de permisos d’amarrament a Menorca i unes moure una tanca, cosa que va per- com una de les manifestants i l’ordre gona no es pot inferir la presumpta licitacions de contractes públics denunciats, entre metre “que els manifestants acce- citant-la a declarar. De fet, el magistrat comissió d’un delicte de desordres altres qüestions. Joan Gual de Torrella; el director dissin al carrer de la porta principal que ha redactat la resolució, Fernan- públics o de desobediència”, argu- d’APB, Juan Carlos Plaza, i el seu vicepresident, Mi- de l’Audiència de Tarragona, per la do Lacaba, li retreu que els hagi fet menten els magistrats.e guel Puigserver, van ser detinguts.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 09 PUBLICITAT 10 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Internacional

EUROPA

Les persones rescatades a la coberta de l’Ocean Viking abans de desembarcar a Sicília. FLAVIO GASPERINI

per homes armats fins que les seves CRISTINA MAS famílies paguen un rescat o aconse- BARCELONA gueixen fugir. “El nostre equip mè- La migració dic a bord ha tractat ferides de ba- L’Ocean Viking, el vaixell de rescat la i de pallisses i tortures”, afegeix. de l’ONG francesa SOS Mediterra- Els nàufrags rescatats provenen née, va desembarcar ahir a Sicília de llocs tan llunyans com Bangla- 572 persones, entre les quals 183 desh, i d’altres més pròxims com menors, supervivents del drama es desconfina Egipte, Eritrea o el Sudan. Tots han quotidià que es viu al Mediterrani, passat per Líbia, avui un estat fallit ara lluny dels focus mediàtics. Els on una constel·lació de grups ar- van rescatar en sis pasteres en les Les causes que empenyen la gent a buscar un futur mats dominen el territori. Però Lí- aigües que separen Líbia de Malta, a Europa s’han agreujat amb la pandèmia bia no és només un país de trànsit: la majoria en la zona de rescat res- entre els homes i dones que viatgen ponsabilitat de l’illa europea, i des- al ventre de les pasteres també hi ha prés d’una setmana en alta mar po- ARRIBADES D’IMMIGRANTS PEL MEDITERRANI libis, com una família amb dues cri- dran desembarcar a Itàlia. La més TOTAL atures amb greus minusvalideses gran era una barcassa de pesca que Des del gener del 2021 40.600 que l’Ocean Viking va rescatar amb portava 369 persones. Dissabte Ruta occidental les seves cadires de rodes. passat una altra pastera es va en- ITÀLIA MORTS Ruta central 21.497 883 fonsar davant de Tunísia, i va dei- Captures, no rescats xar almenys 43 morts i 83 supervi- Ruta oriental GRÈCIA En les 72 hores que el vaixell de res- vents. A la frontera sud espanyola ESPANYA 3.594 cat humanitari va estar treballant a 14.191 s’acumulen aquest semestre més TURQUIA la zona es van trobar cinc pasteres de dos mil morts, segons ha anunci- Migrants buides que havien estat capturades arribats at aquesta setmana l’ONG Cami- MALTA pels autoanomenats guardacostes li- nando Fronteras. Són només els 244 XIPRE SÍRIA bis, el cos finançat i entrenat per Ità- primers compassos d’un estiu que 1.074 lia i la Unió Europea que atrapa els tornarà a omplir de morts les aigües MARROC TUNÍSIA migrants en alta mar per retornar- del Mediterrani, la frontera més los a l’infern libi. Almenys 15.000 mi- ALGÈRIA desigual del planeta. EGIPTE grants han estat retornats per la for- “Tenim tres dones a bord que LÍBIA ça per aquests guardacostes, que no ens han explicat com van ser detin- Nacionalitats més habituals Demografia dubten fins i tot a disparar-los, com gudes i violades durant mesos als va documentar fa uns dies amb un ví- Bangladesh 14,7% Dones centres de detenció de Líbia. Ens 7,9% deo gravat des de la seva avioneta diuen que elles i els seus fills eren Tunísia 13,0% l’ONG alemanya Sea Watch. tractats com a mercaderies ”, expli- Síria 7,5% Com explica Xavier Aragall, ex- ca a l’ARA Claire Juchat, responsa- Costa d’Ivori 7,1% Infants pert en migracions de l’IEMed: “Eu- Egipte ble de comunicacions a bord de 6,9% 23,0% Homes ropa, de mica en mica i silenciosa- l’Ocean Viking. Fa anys que s’acu- Eritrea 5,3% 69,1% ment, s’ha tret de sobre el problema mulen els testimonis de supervi- Sudan 5,2% amb aquestes intercepcions dels vents d’aquests centres, on els mi- Guinea 4,7% guardacostes libis i tunisians: no sa- Marroc 4,1% grants són retinguts i maltractats ARA / Gràfic: ACNUR Font: bem què passa amb tota aquesta ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 11 internacional

ACORD PER NO El Consell de Seguretat de l’ONU ha El mandat d’aquesta operació expirava avui ajuda humanitària a milions de sirians que TALLAR L’AJUDA acordat en l’últim minut ampliar l’operació i Rússia havia amenaçat amb vetar-ne viuen fora del control del règim de Baixar ALS SIRIANS d’ajuda humanitària a la població del nord l’ampliació. El pas de Bab al-Hawa és al-Assad. Tot i l’ampliació, les ONG han de Síria a través de la frontera amb Turquia. actualment l’única porta per fer arribar alertat que la mesura és insuficient.

gent quan els retornen, malgrat tots els informes de l’ONU sobre les ter- ribles condicions als centres de de- La immigració, nova arma tenció libis, que s’han agreujat amb la pandèmia. El pitjor és que a Euro- pa això ja no crea discrepàncies: el consens és que com menys arriba- de Lukaixenko contra la UE des hi hagi millor”. Aquesta política d’externalitza- Lituània reforça la frontera i acusa Minsk de fomentar les entrades il·legals ció del control fronterer l’aplica també Espanya per frenar les sortides cap a les Canàries, amb acords amb els governs del Senegal, Mauri- tània o Costa d’Ivori. El govern es- ALBERT CASTELLVÍ ROCA panyol també ha posat en mans del BARCELONA règim del Marroc la clau de la vigi- lància a les fronteres de Melilla o de Entre l’1 i el 8 de juliol, 885 persones Ceuta, com va evidenciar l’última van creuar il·legalment la frontera crisi del maig. entre Bielorússia i Lituània (o, cosa que és el mateix, entre Bielorús- Tornen les barcasses de fusta sia i la Unió Europea). Entre l’1 de Però en un lloc sense un estat fun- gener del 2017 i el 31 de desembre cional, com és Líbia, els resultats del 2020 ho havien fet 284 perso- són més caòtics. Ara tornem a tro- nes. És a dir, en vuit dies van entrar bar al Mediterrani central grans a territori lituà procedents de Bie- barcasses de fusta, com la que va ser lorússia el triple de persones que en rescatada per l’Ocean Víking amb els quatre anys anteriors. Aquestes 369 persones a bord, que feia temps xifres, difoses pel servei estatal de que no es veien a la zona. “Això in- vigilància de fronteres de Lituània, dica que les platges de Líbia no es- demostren que el president bielo- tan sent tan vigilades, perquè rús, Aleksandr Lukaixenko, parlava aquestes barques són molt visibles seriosament quan va dir: “Abans i calen hores per embarcar-hi a tot- aturàvem drogues i migrants. Ara us hom, no com les petites de goma els menjareu vosaltres i els haureu que poden sortir a la nit des de qual- d’atrapar tots sols”. sevol punt: els traficants s’estan El mandatari va enviar aquest movent amb menys vigilància”, avís a les autoritats europees el 28 apunta des de Roma Flavio Di Gia- de maig, tres dies després que els como, de l’Organització Internaci- Vint-i-set aprovessin sancionar el onal per a les Migracions. règim bielorús per haver forçat a Hi ha també un altre factor que aterrar a Minsk un avió per detenir explica la reaparició d’aquestes l’opositor Roman Protassévitx. Pe- grans barcasses: amb menys efectius rò les paraules de Lukaixenko no es de rescat des que Itàlia va retirar van quedar aquí: aquesta setmana, l’operació de salvament Mare Nos- quan ja era evident que Bielorússia trum, els traficants ofereixen a qui estava, com a mínim, facilitant el ho pot pagar barques més sòlides, les pas a través dels seus 679 quilòme- úniques que tenen opcions d’arribar tres de frontera amb Lituània, va as- fins a l’illa italiana de Lampedusa o a segurar: “No retindrem ningú. Al les zones de rescat europees. capdavall, nosaltres no som la seva I què hem d’esperar aquest estiu? destinació final: van cap a la il·lus- Tot apunta que, després de les res- trada, càlida i acollidora Europa”. Un grup de migrants aturats dimecres a la frontera per la policia lituana. J. LAIZANS / REUTERS triccions de moviment imposades per la pandèmia, que han afectat De Bagdad i Istanbul a Minsk L’any passat els agents fronterers nombre d’arribades creix cada també les persones en trànsit sen- Les autoritats lituanes, però, de- Increment de Lituània van detenir 81 persones dia i en qualsevol moment ens se papers, les migracions han co- nuncien que Bielorússia no s’ha li- En tot el 2020 que intentaven entrar al país des de pot desbordar”, ha avisat a Euro- mençat també a desconfinar-se. mitat simplement a fer els ulls gros- van creuar la Bielorússia, i el 2019 havien sigut news Lina Laurinaityte-Grigie- Haizam Amirah, investigador sos a la frontera, sinó que està in- 46. El primer trimestre del 2021 es ne, assessora del ministeri de del Real Instituto Elcano, recorda centivant activament l’entrada de frontera 81 van aturar 41 persones, però els me- l’Interior. “Si la gent continua ar- que les causes de fons que empe- migrants en territori de la UE, fins persones, i de sos següents ja es va notar un incre- ribant en aquestes quantitats, nyen la gent a migrar no només i tot portant-los expressament des l’1 al 8 de juliol ment substancial: tant a l’abril com centenars cada dia, la situació se- continuen sinó que s’han agreujat. de tercers països fins a Minsk per- ho han fet 885 al maig van ser més de 70. Ara bé, el rà greu. Serà complicat trobar- “Tenim estats fallits, com Líbia, Sí- què, des d’allà, emprenguin el camí gran salt va arribar al juny, just des- los allotjament i poder aten- ria o el Líban. Egipte, que és el pa- cap a Lituània. “Hi ha vols directes prés de l’esclat del cas Protassévitx: dre’ls”, ha dit, en declaracions a ís més poblat de la conca, té avui un que connecten Minsk amb Bagdad en 30 dies van entrar al país 473 per- Reuters, Egle Samuchovaite, règim més autoritari que en l’era de i hi ha agències de viatges tant a Bi- sones. En només una setmana de ju- membre de la Creu Roja lituana. Hosni Mubàrak. A Algèria hi ha una elorússia com en altres països que liol aquesta xifra es va superar de so- Per això, dimecres Simonyte crisi política que no s’ha resolt des atreuen turistes cap a Minsk”, ha de- bres. Gairebé la meitat dels que han va anunciar el desplegament de del 2019 i un creixent malestar so- nunciat la primera ministra lituana, creuat il·legalment la frontera tropes a la frontera i ahir s’hi va cial que el règim ja no pot apaivagar Ingrida Simonyte, en declaracions a aquest any tenien (o asseguraven començar a construir una tanca amb subvencions a causa de la cai- Reuters. L’altre gran punt d’origen tenir, ja que molts hi arriben indo- de filferro espinós. Brussel·les guda dels ingressos pel petroli. El d’aquests vols (que són operats per cumentats) nacionalitat iraquiana, també ha mogut fitxa: Frontex, Marroc i Tunísia depenen del sec- Belavia, la companyia aèria estatal però també hi ha nombrosos congo- l’agència europea de control de tor turístic, que genera molts llocs bielorussa) és Istanbul. lesos, camerunesos, guineans, ira- fronteres, ha enviat efectius a Li- de treball. I al sud del Mediterrani Amb tot, el règim bielorús nega nians i sirians. tuània per donar suport als no hi ha ni coixí social ni plans d’es- tenir-hi res a veure i en declaracions agents locals, i el president del tímul i de recuperació com els a Euronews ha atribuït l’increment Més controls Consell Europeu, Charles Mi- d’Europa. El que sí que hi ha és mol- de l’arribada d’immigrants a l’ober- A la frontera lituana la situació co- chel, va acompanyar Simonyte ta població, i molt jove, que no arri- tura de les fronteres dels seus països mença a ser preocupant. “De mo- dimarts en una visita a la fronte- ba a cobrir les seves necessitats per- d’origen després de les restriccions ment tenim prou capacitat per re- ra i va expressar la “solidaritat” què no troba feina”.e imposades per la pandèmia. bre immigrants il·legals, però el de la UE amb el govern lituà.e 12 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara internacional

UE - REGNE UNIT DRETS HUMANS Xoc entre la Unió i Londres per la factura del Brexit

QUIM ARANDA LONDRES

La Unió Europea (UE) ha presentat al Regne Unit una factura final pel Brexit de 47.600 milions d’euros. La quantitat és lleugerament superior (2.100 milions d’euros) al que esperava Londres, i Downing Street va refusar ahir que els càlculs siguin els encertats. “No reconei- xem la xifra, és una estimació feta per la Unió per als seus propis fins comptables interns”, va dir el portaveu del primer ministre. “La nostra estimació es manté entre els 35.000 i 39.000 milions de lliures esterlines. Aviat en publicarem els detalls al Parlament”, va reblar el portaveu del premier. Des de Brussel·les, pe- rò, un portaveu de la Comissió Europea va afirmar que la nova xifra és la “correcta”. “L’informe és definitiu i els càlculs s’han fet en funció de l’acord de retirada. Ja hem informat el govern del Regne Unit sobre els pagaments que han de fer pel que fa a la primera part d’aquest any i, de fet, ja han pagat part de l’im- Moment de la lectura de la primera sentència del cas, el gener del 2017, confirmada ara pel Suprem. JORGE ORTIZ / EFE port en qüestió. Per tant, no tenim absolutament cap indici que es pugui impugnar la factura o l’import que hem calculat”. Cadena perpètua a Itàlia per a El govern britànic preveia que la suma final dels compromisos adquirits pel Regne Unit i dels passius derivats arribaria als 45.550 milions d’euros. La nova quantitat apareix en l’in- 14 torturadors del pla Cóndor forme pressupostari consolidat de la Unió per al 2020, segons va informar inicialment la ca- El Suprem confirma la condemna a militars xilens i uruguaians dena pública irlandesa RTE. En principi, la factura final havia de ser encara més elevada que l’anunciada, en total 50.000 milions d’euros, però Brussel·les deu al Regne Unit uns seu refugi de la ciutat costanera de L’operació Cóndor va ser un pla 2.400 milions per la seva part de multes impo- SORAYA MELGUIZO Marina di Camerota, a prop de Nà- afavorit pels Estats Units en el marc sades pel bloc abans que acabés el període de MILÀ pols, d’on procedia la seva família. de la Guerra Freda per delmar transició del Brexit, l’últim dia de l’any passat. Va ser jutjat i condemnat a cadena l’oposició política d’esquerres a L’oficina de responsabilitat pressupostària El Tribunal Suprem italià va confir- perpètua en segona instància. l’Amèrica Llatina. A més de patir se- del Regne Unit va assegurar el novembre pas- mar ahir la condemna a cadena per- També van assistir emocionats a grestos i tortures, sovint els dissi- sat que una part substancial de la factura, pètua per a 14 militars i jerarques la lectura de la històrica sentència dents eren llançats des d’avions mi- aproximadament uns 25.000 milions d’euros, de Xile i l’Uruguai acusats de la des- alguns dels familiars de les víctimes litars a la mar en el que es va bate- s’acabaran de pagar l’any 2057. Molt abans, aparició i mort d’una vintena de les dictadures sud-americanes, jar com a vols de la mort. Es calcu- però, al llarg dels pròxims cinc anys, Londres d’opositors d’origen italià en el co- com Zelmar Michelini, fill del líder la que el pla va suposar l’assassinat hauria de desembutxacar-ne 22.000 milions negut com a pla Cóndor, la macabra polític uruguaià d’origen argentí de fins a 60.000 persones. més, d’acord amb informacions publicades operació que va servir per segrestar que va ser segrestat i assassinat el El judici va arrencar després de per la BBC. Al llarg d’aquest primer any de i executar desenes de milers de dis- 1976 a Buenos Aires. la denúncia el 1999 d’alguns famili- Brexit ja efectiu, però, només se satisfaran 231 sidents polítics d’esquerres de ma- Andrea Speranzoni, l’advocat que ars de desapareguts d’origen italià milions. És probable, però, que en els pròxims nera coordinada per les dictadures representa les víctimes uruguaia- a les dictadures llatinoamericanes anys comenci una negociació per aconseguir de l’Amèrica Llatina en les dècades nes, va subratllar que els condem- just un any abans que el jutge Bal- una relaxació dels terminis a causa del forat del 1970 i 1980, amb el suport dels nats havien sigut jutjats respectant tasar Garzón ordenés la detenció a a les finances públiques britàniques que ha Estats Units. els principis de la jurisdicció italia- Londres del dictador xilè Augusto deixat la pandèmia.e Els magistrats de la Cort de Cas- na i europea. “Van cometre crims Pinochet. L’esperança que va susci- sació de Roma, la màxima autoritat atroços”, va dir el lletrat visiblement tar la detenció de l’ancià tirà va aca- judicial italiana, van pronunciar la emocionat. bar en frustració després del seu sentència després de dos dies de de- alliberament, però mentre que Es- liberacions en què van acordar re- panya renunciava al principi de la duir la llista dels acusats de 21 a 14 Històrica justícia universal, les víctimes ita- després de la mort de diversos d’ells. És la primera sentència a lianes no es van rendir i van inici- Entre els condemnats hi ha l’exmi- Europa pels assassinats de les ar un procés que ha conclòs més de nistre de Relacions Exteriors de dictadures llatinoamericanes dues dècades després. l’Uruguai Juan Carlos Blanco Estra- dé. Tots ells van ser condemnats a Vint anys d’investigació contumàcia i van estar absents al “És una sentència important i El procés judicial va arrencar fa tribunal romà donada la seva avan- històrica. La primera a Europa pel vint anys amb la investigació çada edat o perquè ja estan com- pla Cóndor”, va assegurar, per la se- oberta pel fiscal italià Giancarlo plint condemna en els seus respec- va banda, l’advocat d’algunes vícti- Capaldo contra un grup de 34 ex tius països. Tots excepte l’exmilitar mes, Arturo Salerni. “La justícia ita- policies, militars i membres dels uruguaià Jorge Nestor Fernández liana ha escrit avui una pàgina im- serveis secrets de Xile, l’Uruguai, Troccoli, de 74 anys. portant en la batalla per la condem- Bolívia i Perú, alguns dels quals Troccoli, que té passaport italià, na dels crims de lesa humanitat i per van morir durant el procés. A la va arribar a Itàlia el 2007 intentant la protecció dels drets humans. Els llista original els imputats van ar- evadir la justícia del seu país. Una fu- familiars de les víctimes esperaven ribar a ser més de 140, molts dels Boris Johnson i Ursula von der Leyen, gida que va durar poc. Un any més justícia i el fet que s’hagi fet a Itàlia quals argentins, però el país llati- presidenta de la Comissió. PHIL NOBLE / EFE tard, pocs dies abans de Nadal, el tor- és un pas important de gran valor noamericà es va negar a autoritzar turador uruguaià va ser descobert al històric”, va afegir. que fossin jutjats a Itàlia.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 13 internacional

OBSERVATORI DE L’EST CARIB LLIBERT FERRI PERIODISTA Putin es perpetua i Merkel se’n va

utin se sentia més còmo- de tractant amb Trump, Alguns dels detinguts per l’assassinat de però no es pot dir que no Jovenel Moïse ahir a Port-au-Prince. AFP estigui aprofitant al mà- Pxim les possibilitats que li Vint detinguts, la ofereix el mandat de Biden. Tot i que aquestes últimes setmanes la majoria colombians, retòrica antioccidental del Kremlin –retòrica, cal no perdre-ho de vista– pel magnicidi d’Haití s’ha intensificat, no es pot dir que la nova Guerra Freda no tingui fases de tebior que permeten tant al president rus com al nord-americà pro- ARA metre’s espais de diàleg. BARCELONA Queda lluny, doncs, aquell sobre- salt causat per Biden quan va quali- La policia haitiana va anunciar ahir que ja ha- ficar Putin d’assassí. I, posat a apaiva- via detingut vint persones com a sospitoses gar l’escena internacional, no és exa- d’haver participat en l’assassinat del president gerat dir que a Biden li hauria agradat del país, Jovenel Moïse, que va ser tirotejat afegir la Unió Europea en aquesta re- mortalment dimecres a casa seva. Divuit dels cerca d’espais tebis amb Moscou. Pe- arrestats són de nacionalitat colombiana i els rò la complexa relació dels socis de altres dos són nord-americans d’origen haitià. Brussel·les i la malfiança que generen Angela Merkel i Vladímir Putin l’any passat Berlín. ADAM BERRY / GETTY En total, segons el director general de la poli- les possibles maleses de Putin no do- cia, Léon Charles, el comando que va atemp- na a Washington gaire marge. Alho- til la política ucraïnesa envers Rússia. gela Merkel, que viu els últims me- tar contra el president estava format per, com ra, el president rus ha aprofitat aquest Això representa deixar encallat –i sos de gran estadista europea. a mínim, 28 persones, totes estrangeres. A més impàs d’apaivagament amb els EUA sempre a punt d’esclatar– un conflic- Mentrestant Putin, mirant cap a dels vint detinguts hi ha tres sospitosos morts per col·locar Bielorússia en l’escena- te que ha causat més de 13.000 morts. dins de Rússia, intenta dissimular (inicialment s’havia dit que eren quatre) i cinc ri de la distensió, sabent com sap que que astorat que el deixa veure com més que van aconseguir fugir i que són buscats no es pot refiar gaire dels estirabots Bielorússia, una motxilla eterna se li enfila la pandèmia i com és de “activament”. Tots ells són de nacionalitat co- de Lukaixenko i que les sancions que Haver de suportar la Bielorússia de baix l’índex de vacunació entre els lombiana, segons Charles. li cauran per haver segrestat l’avió de Lukaixenko com una mena de motxi- russos. Amb tot, es vanta pels anys Per la seva banda, el ministre de Defensa de Ryanair el 24 de maig el Kremlin po- lla eterna i acceptar que solucionar la que li queden de poder, un cop en vi- Colòmbia, Diego Molano, va explicar que se- drà esmorteir-les però no pas evitar- qüestió ucraïnesa va per llarg gene- gor la llei que li assegura dos man- gons les primeres investigacions quatre dels les. Amb tot, ja li va bé a Moscou que ra tanta negativitat entre els socis de dats més de sis anys. ¿Amb quin su- detinguts i dos dels sospitosos abatuts per la Brussel·les hagi de tenir en compte l’est de la UE que no és gens estrany port popular? Doncs amb el neces- policia són “membres retirats de l’exèrcit” co- els lligams de Minsk amb Moscou. que durant el Consell Europeu del 25 sari per anar fent. Els últims estudis lombià. Segons el ministre d’Eleccions d’Hai- Qui no dona signes d’apavaigar-se, de juny els països bàltics i Polònia es demoscòpics del Centre Levada li tí, Mathias Pierre, els assaltants formaven ans al contrari, és Ucraïna. Sobretot tanquessin en banda davant la pos- atribueixen al voltant del 67% de su- “una banda completa i ben equipada, amb més després de l’incident entre un vaixell sibilitat de convidar Putin a parlar de port. D’escletxes n’hi ha moltes, pe- de sis cotxes”. de guerra britànic i avions russos da- la mala maror a Europa. Angela Mer- rò cap esquerda que posi en perill el De les vint detencions, onze es van efectu- vant les costes de la península de Cri- kel i Emmanuel Macron van ser inca- règim. I mentre Angela Merkel do- ar dins de l’ambaixada taiwanesa a Port-au- mea, que Moscou es va annexionar fa paços de tirar endavant la proposta i sifica el seu comiat, Putin es permet Prince, la capital d’Haití, on s’havien refugiat set anys. Els indicis de diàleg entre el continent ha quedat immers en pensar en quinze anys més al Krem- alguns dels sospitosos. La delegació diplomà- Rússia i Ucraïna s’han esvaït i Putin aquest impàs que tan bé li va a Putin lin sabent que Biden té data de ca- tica de Taiwan va informar que la policia havia i el president ucraïnès, Volodomir i amb què Biden no sap ben bé què fer. ducitat i que, ara com ara, no hi ha demanar entrar-hi dijous al matí i que l’opera- Zelenski, tornen a mirar-se reüll. El Moment especialment dolorós –po- indicis que l’escena política dels ció va ser autoritzada “immediatament”.e Kremlin no s’està de qualificar d’hos- líticament i personalment– per a An- EUA pugui donar sorpreses.e 14 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Societat

PANDÈMIA Alerta dels vacunats infectats: “No podem abaixar la guàrdia” La variant delta, més contagiosa, fa augmentar els positius entre persones amb la pauta completa i els experts avisen que podria causar casos greus entre els que no generen una immunitat potent

“Estic aïllat i em “No em pensava sento inútil: al CAP que acabaria estan saturats” a l’hospital”

Ramon Casanovas Miquel Àngel PEDIATRE, VACUNAT AMB LES DUES DOSIS I CONTAGIAT VA CONTAGIAR-SE AL FEBRER I ARA ESTÀ INGRESSAT AMB AMB SÍMPTOMES LLEUS UNA PNEUMÒNIA BILATERAL A PALMA

amon Casanovas, pediatre des l Miquel Àngel està ingressat des de fa del 2005 al CAP Ramon Turró de una setmana a l’Hospital Son Espases Barcelona, va ser un dels primers de Palma. Té una pneumònia que li catalans a vacunar-se: la primera afecta els dos pulmons a causa del covid, Rdosi la va rebre el 7 de gener, i la se- Eun virus que ja va passar al febrer. Els gona l’1 de febrer. Admet que vacunar-se el va metges li han dit que el seu cas és “molt estrany”, per- tranquil·litzar. “Tinc 53 anys i no em volia con- què la majoria de les persones que han passat la malal- tagiar perquè sabia que podia acabar a l’hospital”, tia desenvolupen una immunitat protectora almenys pocs explica. Per això ha continuat treballant tots aquests me- mesos després del contagi. “No m’hauria pensat mai que aca- sos “prenent totes les mesures de seguretat” i portant “una vida reli- baria a l’hospital”, admet. giosa”: “Treballar i vida familiar, ja està”. Fins que la setmana passa- Aquest arquitecte de 55 anys va arribar dilluns passat amb la fa- da el seu fill de 24 anys va arribar a casa una mica refredat i li va fer una mília a Mallorca, on va anar a passar uns dies i veure els seus pares. prova d’antígens, assumint, diu, “que era impossible que fos covid”. El El divendres anterior, com que ja tenia mal de cap, va anar al CAP i test va sortir negatiu, com ell esperava. Però l’endemà la febre li ha- la doctora li va dir que era quasi impossible que s’hagués reinfectat. No via pujat fins a 39 ºC. “Li vaig tornar a fer el test i quasi trenco l’aparell: li van fer cap prova. Així que dilluns va volar cap a Palma. Dos dies des- havia donat positiu”, recorda. Hores després ell també es va començar prés va anar a l’ambulatori perquè tenia febre i el mateix divendres a trobar “estrany”. S’havia contagiat. ja estava ingressat. “Em van fer una placa i van comprovar que hi ha- A Catalunya hi ha uns 700 professionals sanitaris de baixa per co- via pneumònia. Vaig pensar que era impossible perquè jo ja havia pas- vid. “L’errada va ser meva. Si hagués sigut un pacient no m’hauria con- sat el virus”, comenta. El Miquel Àngel forma part, doncs, de l’1,1% tagiat. He fet molts tests al CAP, el problema va ser abaixar la guàrdia i de persones que han tingut covid i es tornen a infectar. confiar-me perquè era el meu fill”, lamenta Casanovas, que apunta que, Per generar la immunitat no només cal estar vacunat: les persones si bé portava la mascareta en el moment de fer el test, no la duia a casa. que s’infecten també en produeixen. Però en aquests casos també hi ha La seva dona i la seva altra filla, en canvi, no s’han contagiat. Amb tot, molt marge per a la susceptibilitat. Hi ha persones que es contagien i el seu cas no és excepcional. La memòria immunològica depèn de ca- que poden passar la malaltia de manera lleu o asimptomàtica. Ara bé, da persona: alguns poden aguantar-la durant anys i d’altres necessiten tal com indica el protocol, haurà d’esperar-se sis mesos per posar-se reforços en sis, vuit o dotze mesos. Els que la perden més ràpidament te- la vacuna, una única dosi que ha de reforçar la seva resposta immuni- nen més risc de patir la malaltia amb símptomes si es contagien. tària si té menys de 66 anys, com és el cas del Miquel Àngel. Si en aquest Casanovas ha tingut febre un parell de dies, tos i mocs, però per sort període de temps es torna a infectar, la gravetat de la malaltia depen- els símptomes “no han anat a més”. Ara només està “una mica aixafat” drà de com de bona sigui la seva resposta immunitària i de si el virus que i reconeix que el que porta pitjor és el confinament. “Estic aïllat a l’ha- circula és més virulent i l’ataca de manera més greu. bitació i em sento molt inútil perquè al CAP estan saturadíssims. Es- Quan es va tornar a contagiar, la cosa que més l’amoïnava era pen- tic preocupat: hi ha companys de vacances, d’altres estan de baixa i sar que el seu cos no generava anticossos. “Això significaria que em l’únic que vull és ajudar”, explica. Lamenta especialment no haver po- puc estar contagiant sempre”, diu alterat. Però al Son Espases li han gut participar en la marató de vacunació al seu CAP el cap de setma- fet proves i han comprovat que sí que en té. Tot i que té bona veu i na passat i té clara la lliçó que aprèn d’aquest contagi. “Estar vacunat fa bona cara, el Miquel Àngel estossega sovint mentre parla. Expli- no implica no vigilar. El covid no s’ha acabat i hem d’evitar aglome- ca que està avorrit però “bé”, i que va millorant dins la gravetat. El racions i anar sempre protegits”, afirma. A més, diu que tot i haver- tranquil·litza saber que tant els seus pares com la dona i els tres fills se contagiat continua “molt convençut de la vacuna”: “D’una altra ma- han donat negatiu, però li sap greu que s’hagin hagut de confinar du- nera, potser estaria intubat a l’hospital”. rant les vacances. ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 15 societat

FRANÇA DIU El ministre francès de Sanitat, Olivier Véran, va matisar ahir les més important “a retenir” a l’hora d’emprendre un viatge és que el ARA QUE SÍ QUE paraules del secretari d’estat d’Afers Europeus, que havia recomanat certificat sanitari garanteix la protecció de les persones vacunades. ES POT VIATJAR no viatjar a Espanya (en especial a Catalunya) i Portugal, i va llançar En canvi, Alemanya va fer ahir el pas contrari a França i va estendre a un missatge de tranquil·litat als viatgers francesos assegurant que el tot l’Estat la recomanació que ja havia fet de no viatjar a Catalunya.

cial activa, treure’s la mascareta i mes, encara que no siguin greus. entre si: els anticossos neutralit- LAIA VICENS / GEMMA GARRIDO barrejar grups bombolla. Com si el Protecció “Cada persona és un món: cal tenir zants, que eviten que el virus in- BARCELONA virus no pogués infectar-los. “I ai- Fins a un en compte la capacitat de resposta fecti les cèl·lules, i els limfòcits T, xò és un error de comunicació: va- 10% dels immunitària de cadascú i l’agressi- que el destrueixen. Quan una fa- El covid no discrimina entre vacu- cunar-te no et permet fer vida nor- vacunats no vitat del virus que circula”, diu la lla, l’altra actua. nats i no vacunats: tothom es pot mal, cal mantenir totes les mesures immunòloga de l’Institut Global de Amb tot, i encara que de mo- contagiar i transmetre el virus. El de protecció i prevenció”, avisa Sal- desenvolupen Barcelona (ISGlobal), Carlota Do- ment totes les vacunes autoritza- que sí que fan les vacunes de mane- vador Macip, que ahir va saber que immunitat baño. Amb la variant delta, que és des a Europa funcionen contra les ra general és protegir la persona de ell i la seva família s’havien infectat. més contagiosa, es poden veure més variants, inclosa la delta, hi ha ca- les formes més greus de la malaltia La Marta mai s’havia plantejat casos de fallada vacunal, segons sos com el del Miquel Àngel: tot i reduint els símptomes, així com les que pogués infectar-se després de l’experta, que tot i això té clar que haver passat el covid i tenir anti- hospitalitzacions i les defuncions. vacunar-se. I ni tan sols ho hauria la vacunació funciona. cossos –que a la pràctica funcio- Ara bé, el missatge que ha quallat sabut si no li arriben a fer una pro- Però prevenir la infecció i preve- nen com haver rebut una prime- entre un segment de la població és va per contacte estret: era asimpto- nir la malaltia són coses diferents. ra dosi de vacuna–, ara s’ha tornat que estar vacunat permet recuperar màtica. En canvi, la Berta i el Ramón Les vacunes indueixen dos tipus de a infectar. Aquest cop en una for- el temps perdut: tenir una vida so- sí que han desenvolupat símpto- resposta immunitària vinculades ma una mica més greu.e

“Diria a la gent que no es “Em pensava que refiïn d’estar vacunats” estant vacunada Berta no em contagiaria” TREBALLA AL VHIO, S’HA CONTAGIAT I TÉ SÍMPTOMES MALGRAT ESTAR VACUNADA DEL TOT Marta a Berta forma part del 0,12% d’immunitzats que s’han con- INFERMERA A L’HOSPITAL DE LA VALL D’HEBRON DE tagiat després de rebre les dues dosis de vacuna. “He tingut BARCELONA, S’HA CONTAGIAT PERÒ ASIMPTOMÀTICAMENT molt mala sort”, resumeix. Tot i que s’ha esforçat per fer Lplans només amb gent vacunada i sempre a l’aire lliure, el cap de setmana passat va ser el seu aniversari –ha fet 26 anys– i va tenir un sopar divendres i un dinar diumenge. Als dos llocs ensava que no l’agafaria, que hi havia gent positiva i es va contagiar, i els primers dies ho va passar estant vacunada no em podia “bastant malament”: “No em podia moure ni dormir”. contagiar”, reconeix la Marta, “Jo diria a la gent que no es refiïn d’estar vacunats, que no vagin a “Pinfermera de quiròfan a l’Hospi- llocs on hi ha aglomeracions i que no es treguin la mascareta”. S’es- tal de la Vall d’Hebron de Barcelo- tima que un 10% dels vacunats no desenvolupen la immunitat desit- na i amb les dues dosis des del febrer. S’equivocava. El cap jada. “La persona vacunada pateix una malaltia simptomàtica quan no de setmana passat marxava de viatge a Granada, però quan va saber genera prou anticossos o els que desenvolupa generen una resposta que dos companys de feina havien donat positiu es va voler fer una PCR moderada, quan el seu sistema immunitari està afeblit o quan no dis- “per quedar-se tranquil·la”: “Em vaig sorprendre molt que em sortís posa de limfòcits específics. En aquests tres supòsits es considera que positiu, tant a mi com a dues companyes de feina més, totes vacuna- la vacuna ha fallat”, resumeix Dobaño. des”. Cap d’elles no ha tingut símptomes. En canvi, el primer company de feina que es va contagiar sí que tenia mocs i mal de cap. Està comprovat que les persones immunitzades es poden infectar i no saber-ho (asimptomàtiques), com la Marta, o patir alguns símptomes lleus, com el seu company, però en tots dos casos poden exercir de propagadors i contagiar l’entorn. “Dubto molt que ens contagiéssim a l’hospital”, assegura la Mar- “Per moltes capes de protecció ta, que afirma que no va estar en contacte amb els dos companys que es van contagiar primer. “Però vaig quedar per anar a la platja amb una companya de les que també s’ha contagiat que sí que havia vist els al- que posis, el virus es pot colar” tres dos fora de la feina. El virus ha anat saltant de l’un a l’altre”, diu. L’edat i la fragilitat del sistema immunitari, com les malalties o els trac- Salvador Macip taments que destrueixen les defenses, comprometen els efectes de la vacuna. Però hi ha altres factors desconeguts vinculats a la fallada va- METGE I INVESTIGADOR, VACUNAT I CONTAGIAT AMB SÍMPTOMES LLEUS cunal, entre els quals hi pot haver factors genètics o d’exposició, com l’ali- mentació. Aquests condicionants explicarien per què hi ha persones de col·lectius vulnerables que aconsegueixen controlar la malaltia greu amb l metge Salvador Macip, una de les veus expertes de la vacuna o amb la seva pròpia resposta immunitària, i d’altres que són la pandèmia, ha estat un any sortint de casa única- més joves i aparentment sanes que no poden generar una resposta mal- ment per anar al laboratori. Tota precaució li sembla ACN grat haver rebut les dosis. A mesura que augmenti el percentatge de va- Epoca per evitar el contagi. Però ahir va saber que era po- cunats també anirà creixent el nombre de persones sense immunitat. sitiu tot i estar vacunat amb la pauta completa. El seu fill La Marta admet que li ha fet “ràbia” haver-se contagiat. Primer, de 13 anys s’havia infectat a l’escola i va transmetre el virus a tota la perquè sempre ha estat prudent: “Tot el que he fet és anar a la fei- família. “La variant delta és més contagiosa, hem d’anar amb molt de na i després anar a la platja. No he fet la fiesta padre”. I segon, perquè compte”, alerta. També admet que hi ha molts factors que no es po- sap que a l’hospital no hi sobra ningú: “El quiròfan està cobert, pe- den controlar, com tenir un fill en edat escolar: “Per moltes capes de rò si falta molta gent potser s’haurien de suspendre intervencions”. protecció que hi posis, cap no et protegeix al 100% i el virus es pot co- La infermera alerta del risc de pensar que la vacuna evita el virus: lar”. Per això recorda que estar vacunat “no significa que no puguis con- “Hem de seguir amb les mesures perquè hi ha molta gent vacuna- tagiar-te”. “Però sí que evita mals majors. Ara és com un refredat i senda que es contagia i a alguns els pot afectar de manera greu. No po- se la vacuna segur que m’arrossegaria per arribar al llit”, descriu. dem abaixar la guàrdia”. 16 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara PUBLICITAT ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 17 societat

PANDÈMIA El Govern comença els cribatges als monitors de colònies Els casos detectats fins ara han obligat a confinar grups

ARA BARCELONA

El Govern facilitarà cribatges als monitors de lleure que marxen de La vacuna de Pfizer. REUTERS campaments o de colònies, segons va avançar ahir TV3 i va confirmar l’ACN. El primer es farà avui ma- Pfizer demanarà teix i va dirigit a monitors que han de fer activitats amb pernoctació. La mesura es va comunicar ahir en permís per injectar una reunió entre les entitats del sector i la direcció general de Jo- una tercera dosi ventut. Inicialment es faran cribatges per a les activitats amb sortides fins dimecres, i a partir de dijous ARA vinent començarà una segona tan- BARCELONA da per als monitors que surtin fins diumenge. La Fundació Pere Tar- La companyies Pfizer i BioNTech demanaran rés i Fundesplai valoren positiva- autorització a l’Agència d’Aliments i Medica- ment la mesura perquè afegeix un ments dels Estats Units (FDA) perquè s’injec- “plus” als protocols als quals ja esti una tercera dosi de reforç de la seva vacuna tan sotmesos. La primera entitat i així oferir, segons diuen, més protecció con- ha detectat fins ara 17 positius i té Sortida dels primers autocars cap a les colònies de Fundesplai, just tra el covid-19. En un comunicat recollit per 14 grups confinats, mentre que la després d’acabar el curs escolar. PERE VIRGILI l’agència Efe, les farmacèutiques asseguren segona calcula que l’afectació és que tenen “dades encoratjadores” d’una pro- d’un 1%. La Generalitat ha detectat molt “necessàries” per a infants i jo- dels cribatges perquè “afegeixen un va en curs de la vacuna de reforç i afegeixen un 1,2% de monitors positius. ves, sobretot després de l’any de plus” a aquests protocols. que proporciona nivells d’anticossos neutra- L’ARA ja va informar dilluns que pandèmia: “Igual que s’han mantin- litzants de cinc a deu vegades més alts quan els contagis entre els monitors i gut les escoles obertes, ara és neces- Voluntari i gratuït s’administra sis mesos després de la segona nens i adolescents que van de ca- sari mantenir aquestes activitats”. La participació en el cribratge de dosi. Les empreses planegen enviar aquestes sals i campaments preocupava el Per això valora positivament que es tests antigènics ràpids (TAR) és vo- dades a la FDA “en les pròximes setmanes” per sector, que lamentava que no s’ha- posin en marxa els cribatges entre luntària i gratuïta, no requereix de- aconseguir l’autorització. gués vacunat els treballadors. els monitors que han de participar manar cita prèvia i està dirigida al El dubte és si realment cal una tercera do- Els cribatges es faran a Barcelo- en colònies o campaments, perquè personal dirigent com monitors, si o si és una estratègia de l’empresa per ven- na, Lleida, Manresa, Girona, Torto- permetran detectar casos asimpto- caps i personal que participi en co- dre més dosis. El mitjà digital nord-americà sa i Móra la Nova. Des del sector van màtics i evitar possibles confina- lònies, acampades, rutes o camps de The Hill recorda que alguns científics han ad- indicar que aquests cribatges passa- ments o transmissions. treball amb pernoctació. vertit que els fabricants de vacunes troben in- rien a fer-se a les farmàcies a partir En una línia semblant es va ex- Segons les dades de la direcció centius financers per desenvolupar fàrmacs del 19 de juliol. pressar el portaveu de Fundesplai, general de Joventut, prop de 1.800 de reforç i perquè el govern inverteixi en més El president del Moviment de Josep Maria Valls, que va reivindi- monitors iniciaran activitats de dosis. De moment, però, els responsables de Centres d’Esplai Cristians Catalans car que les activitats de lleure són lleure educatiu en aquestes dates. salut dels Estats Units i l’Agència Europea del de la Fundació Pere Tarrés, Xavi segures perquè els protocols per- La Generalitat s’ha compromès Medicament (EMA) coincideixen a assenya- Nus, va valorar positivament la po- meten tant prevenir casos com con- també a estudiar noves mesures lar que les dues dosis actuals ja donen prou sada en marxa dels cribatges i va tenir la situació si es detecta algun atenent l’evolució de les dades epi- protecció contra la variant delta.e destacar la “necessitat” de mantenir positiu. Ell també va fer una valo- demiològiques, que, de moment, no les activitats de lleure, perquè són ració positiva de la posada en marxa és positiva.e 18 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara PUBLICITAT ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 19 societat

METEOROLOGIA HOMOFÒBIA SEQUERA EXCEPCIONAL A L'EST Presó per a tres dels Índex de Precipitació Estàndard a 12 mesos sis detinguts pel

Humitat excepcional crim del Samuel Humitat extrema Humitat forta Humitat moderada ARA BARCELONA

Normalitat La Policia Nacional ha detingut fins ara sis persones en relació amb l’assassinat del Samuel, el noi de 24 anys que va ser apallissat dissabte Sequera moderada passat davant una discoteca de la Corunya, a Sequera forta Galícia, un cas que ha posat de manifest l’es- Sequera extrema calada d’agressions contra la comunitat LGTBI Sequera excepcional en les últimes setmanes. Ahir la jutge que investiga el cas va decretar l’ingrés a presó de tres dels detinguts. Es tracta de tres homes –amics entre ells però sense relació amb la víctima– Acumulació de pluja que van ser arrestats entre dilluns i dimecres passat. La jutge els relaciona amb la pallissa en l/m2 per grups de dotze mesos mortal i a un d’ells el responsabilitza també 1.000 d’haver robat el mòbil a la víctima. En canvi, la Bisbal d’Empordà la quarta detinguda, una noia que també for- mava part del grup que va apallissar el Samuel, Badalona 800 va quedar en llibertat amb càrrecs perquè la Fiscalia no en va demanar l’ingrés a la presó. Ahir la Policia Nacional va practicar dues detencions més relacionades amb el cas (la 600 cinquena i la sisena). Es tracta de dos menors d’edat, també amics dels altres quatre detinguts i sense cap relació amb la víctima. Un d’ells té antecedents per fets semblants. Se’ls 400 obrirà un nou procediment judicial, perquè són menors d’edat. A tots els detinguts els res- ponsabilitzen d’un delicte d’homicidi, que es 200 podria convertir en assassinat en funció de com evolucioni la investigació. De moment, ni 2011 2017 2021 2012 2013 2015 2014 2016 2019 2018 2010 Font: Elaboració pròpia a partir de dades obertes del Meteocat / Gràfic: Esther Utrilla Esther / Gràfic: del Meteocat a partir de dades obertes pròpia Elaboració Font:

2020 la jutge ni la Policia Nacional han definit si es tracta d’un crim homòfob i la investigació policial sosté que la pallissa hauria començat per l’ús d’un mòbil. Ni el ministeri de l’Interior ni Dotze mesos extremadament la policia han dit tampoc si el crim va ser motivat pel fet que la víctima fos homosexual. Els investigadors consideren que en la pa- secs a l’est de Catalunya llissa mortal hi ha fins a deu joves implicats, que han anat identificant a través de les imat- En alguns indrets és el període amb menys pluja des del 2009 ges gravades per les càmeres de la zona, i no descarten més detencions.

Una altra agressió a Barcelona l’Alt Urgell hi ha també un grup de La sequera no és general i el fet A Barcelona, els Mossos d’Esquadra investi- MIQUEL BERNIS municipis molt faltats d’aigua. La que les precipitacions hagin conti- guen el sisè atac homòfob en un mes i mig: en BARCELONA precipitació és una variable real- nuat arribant amb normalitat o fins aquest cas un home va insultar i agredir tres ment erràtica. i tot amb certa abundància al Piri- joves a la Zona Franca ahir al matí. Els fets L’inici de l’estiu és un bon moment neu fa que ara mateix les reserves també s’han posat en coneixement de la Fisca- per donar un cop d’ull a les precipi- Perill d’incendis d’aigua estiguin en un nivell molt lia de Delictes d’Odi. Ahir, unes 150 persones tacions acumulades durant els úl- Alguns exemples són les dades de la més alt del que es podria esperar en es van concentrar als Jardinets de Gràcia en tims mesos, que són un indicador de Bisbal d’Empordà, on en els últims aquestes dates. Els embassaments contra de “l’espiral de violència” contra el com pot ser de perillosa la tempora- dotze mesos s’han recollit 332 l/m2, de les conques internes estan al col·lectiu LGTBI.e da d’incendis. I resulta que la vari- al voltant de la meitat del que és ha- 86,7% de capacitat. De fet, les reser- abilitat de les precipitacions fa que bitual. Un altre exemple és el de Ba- ves d’aigua superen els 600 hm3 mentre algunes comarques de Cata- dalona, on només hi ha plogut 250 d’aigua i se situen ara mateix un 2% lunya es troben en una situació nor- l/m2 en dotze mesos, cosa que supo- per sobre de la mitjana dels últims mal o fins i tot favorable pel que fa sa un 45%, és a dir, menys de la mei- deu anys. a les condicions d’humitat dels bos- tat de la pluja esperada. Això fa que cos, d’altres estiguin en condicions tots els boscos pròxims a la costa es- Calor forta però breu de sequera extrema. tiguin especialment secs i puguin Entre diumenge i dilluns viurem un El butlletí de l’estat de la sequera ser més vulnerables als incendis fo- episodi de calor breu però molt in- que publica mensualment el Mete- restals. En alguns d’aquests indrets tens. Una bossa d’aire molt càlid ocat revela que en algunes comar- és el període de dotze mesos més sec afectarà sobretot el sud i el centre de ques de la costa i del prelitoral la com a mínim des del 2009, i curio- la Península i portarà temperatures pluviometria dels últims dotze me- sament està passant just després que arribaran fins als 45 en alguns sos ha sigut extremament escassa. d’un dels períodes més humits de llocs d’Andalusia. A Catalunya diu- És el cas sobretot de sectors de l’última dècada: el marcat pel tem- menge es fregaran els 40 graus a Po- l’Empordà i del Gironès, però la fal- poral Gloria, però també per altres nent, però les temperatures més ex- ta de pluges també és molt impor- situacions de pluja de la tardor del tremes s’esperen al País Valencià, tant al voltant de Barcelona i en al- 2019 i de la primavera del 2020. Les on dilluns s’arribarà a 45 ºC i podri- tres llocs de la costa, del prelitoral dades dels últims sis mesos no mos- en caure alguns rècord històrics. La i de la Catalunya Central. Tot i ai- tren un panorama tan extrem, pe- calorada s’acabarà de sobte al prin- xò, mentre que al Pirineu les condi- rò també revelen una situació de se- cipi de la setmana que ve, i dimarts Un dels detinguts per la mort del Samuel, cions són en molts indrets d’humi- quera notable a les comarques de la la temperatura podria ser fins i tot ahir, passant a disposició judicial. CABALAR / EFE tat més que de sequera, al nord de meitat est. baixa per a l’època.e 20 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Economia

LA RECUPERACIÓ POSTCOVID La Cambra confia en un rebot del PIB malgrat la cinquena onada Preveu un dels increments més alts d’Europa a l’espera dels rebrots i de les restriccions turístiques

nova onada de covid-19 que “pot PAULA CLEMENTE afectar la recuperació econòmica”. BARCELONA Més enllà dels vaticinis macroe- conòmics, la Cambra va aconsellar L’arxiu que acumula la cinquantena que aquesta recuperació aposti per de memòries econòmiques anuals una modernització de la indústria, que ha fet la Cambra de Comerç de que és un dels grans punts forts de Barcelona incorpora aquest any el l’economia catalana. Basant-se en balanç econòmic “més negatiu” fins les dades que mostren que les ex- ara. L’entitat va presentar ahir la ra- portacions ja han recuperat els ni- diografia del 2020, que mostra que vells d’abans de la pandèmia, que el Catalunya ha registrat la caiguda del nombre d’empreses exportadores PIB més intensa entre els principals regulars ha caigut poc i que la indús- països europeus (-11,6%), de gaire- tria es manté com el principal sec- bé el doble de la mitjana a la zona tor al qual va dirigida la inversió es- euro (-6,6%). Així i tot, els diversos trangera, amb una mitjana del 37% responsables d’elaborar aquesta els últims quatre anys. A això s’hi ha memòria es van mostrar conven- de sumar que l’any passat la inver- çuts que a l’altre costat de la balan- sió estrangera en TIC es va multipli- ça hi ha una recuperació tan pro- car per 3,5. “Aquests dos tipus d’in- nunciada que col·locarà Catalunya versió seran la clau per crear una entre les economies que creixin més economia productiva que ofereixi entre aquest any i el següent. L’úni- llocs de treball de qualitat en el fu- ca reserva és l’efecte que puguin te- tur”, va assegurar Poveda. nir els rebrots de covid-19 dels úl- tims dies i les recomanacions de no Solidesa empresarial viatjar a Catalunya dels principals Oriol Amat, rector i catedràtic mercats emissors de turisme. d’economia de la Universitat Pom- El que preveuen els càlculs més peu Fabra, va afegir a tota aquesta optimistes de la Cambra, sense te- visió l’anàlisi de la situació de les nir en compte aquest últim cop de empreses després d’aquests mesos volant, és que aquest any es recupe- El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ahir a la presentació de la Cambra. ACN de pandèmia. En resum, malgrat lari la meitat de la despesa turística mentar que la crisi del covid hagi del 2019 (7.000 milions d’euros) i nera tan contundent Catalunya és la les economies que creixeran més tornat Catalunya a la situació de que a això s’hi sumi la part dels fons importància en la seva economia dins la zona euro. La que ho farà més destrucció d’empreses que havia europeus Next Generation que esti- del turisme estranger que ara està Càlcul serà l’espanyola, seguida d’Irlanda i aconseguit deixar enrere el 2014 i a men que tocarà a Catalunya (3.000 en dubte. Això i “l’inferior volum L’organisme de Catalunya. Compten, però, que una caiguda de l’activitat que s’ha milions) i part de l’estalvi acumu- d’ajuts que s’han concedit a les em- espera que el un dels factors que haurien de fer acabat transformant en pèrdua de la lat durant el 2020 (3.500 milions). preses d’aquest país”, va sintetitzar millorar la situació és que a l’estiu es productivitat, el també degà del En total, doncs, esperen una injec- Mònica Roca, presidenta de la Cam- consum rebi vagi restaurant la mobilitat entre Col·legi d’Economistes considera ció de 13.500 milions al consum. “Si bra de Comerç. una injecció països. “Encara no sabem com afec- que en general les empreses han es compleixen aquestes previsions de 13.500 M€ tarà la variant delta ni les restricci- mantingut la seva solidesa. “L’em- podria ser que l’economia creixi Creixement sostingut el 2022 aquest any ons que estan posant altres països”, presa catalana estava capitalitzada més del 6% que havíem estimat [per Poveda va explicar que, encara que va insistir Poveda. “S’ha de veure i tenia una situació financera més al 2021]”, va anticipar la directora de cara a aquest any preveuen que el com serà aquest estiu”, va afegir forta per fer front al covid”, va con- de la memòria, Carme Poveda. PIB es mantingui cinc punts per so- l’economista. cloure Amat. Sobretot en compara- La qüestió és, però, que precisa- ta del d’abans de la pandèmia, si s’hi En aquesta línia, el president de ció a la crisi del 2008, que les va aga- ment un dels factors que expliquen acumula el comportament que s’es- la Generalitat, Pere Aragonès, va ad- far endeutades i amb una situació fi- que aquesta crisi hagi afectat de ma- pera per al 2022, Catalunya serà de metre que Catalunya té a sobre una nancera molt feble.e Les empreses encaren el tercer trimestre amb un optimisme precovid

sota del que marcava el tercer tri- rial creix un 19,6% en els dos primers situa el quart per la cua dels aug- P.C. mestre del 2019 i considerablement casos i un 11,5% en el tercer. ments que es registren en altres co- BARCELONA per sobre del que ha anat registrant Evolució Per dimensió de l’empresa, tots munitats autònomes. des de l’inici de la pandèmia. De fet, La confiança registren també una millora de la Així, l’Índex de Confiança Em- La confiança empresarial ha crescut l’indicador es dispara prop d’un empresarial confiança respecte al trimestre an- presarial Harmonitzat (CPEH) per a Catalunya un 9,8% al comença- 40% respecte al mateix moment de terior, amb l’excepció de les compa- al tercer trimestre se situa a Espa- ment del tercer trimestre en com- l’any passat. creix un 9,8% nyies de 1.000 empleats o més, que nya en 128 punts, cosa que suposa paració amb l’anterior. És a dir, amb Segons va difondre ahir l’Institut al juliol es mostren un 0,7% més pessimis- un increment del 12,3% en compa- millor nivell d’optimisme del que hi Estadístic de Catalunya (Idescat), la respecte a tes que tres mesos enrere. Les em- ració amb el trimestre anterior. havia a l’abril, que ja era un 7,7% tendència s’observa a tots els sectors, l’abril passat preses més petites són, de fet, les Amb aquest repunt, l’indicador re- més alt que al gener. L’índex que però és especialment notòria en que encapçalen el rànquing. gistra l’increment més important mesura aquest indicador se situa l’hostaleria, el transport i el comerç, En conjunt, l’increment de l’op- des del 2013, primer any en què es ara en els 132 punts, només sis per àmbits en què la confiança empresa- timisme empresarial a Catalunya se va començar a calcular.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 21 economia

CAIGUDA INÈDITA El consum d’energia primària va caure un 4,5% al món -4,5% referència en què analitza les dades energètiques del DEL CONSUM el 2020, una disminució que suposa el descens anual Descens energètic 2020. El document assenyala que la caiguda va estar D’ENERGIA més gran des del final de la Segona Guerra Mundial, el mundial impulsada principalment pel petroli, que suposa gairebé 1945. BP va publicar ahir la 70a edició del seu informe de tres quartes parts del descens total.

INDÚSTRIA TRIBUNALS

El president d’Ausbanc, condemnat a vuit anys de presó

NÚRIA RIUS MONTANER MADRID

L’Audiència Nacional ha condemnat a vuit anys de presó el president de l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc), Luis Pineda, i a quatre anys el secretari general del sindicat ultra Manos Limpias, Miguel Bernad, per un delicte d’extorsió a entitats bancàries i empreses. Els condemnats exigien diners a canvi d’evitar accions judicials o campanyes de descrèdit. En concret, els magistrats de la secció quarta de la sala penal imposen a Pine- da una pena de cinc anys per un delicte d’ex- torsió i tres anys més per estafa. A més, hau- rà d’indemnitzar un total de 13 entitats bancà- ries, entre les quals el BBVA, CaixaBank i Ban- kia (que ara forma part de CaixaBank), en concepte de responsabilitat civil. A Bernad també el condemnen a tres anys per un delicte d’extorsió i se li afegeix un any pel mateix delicte “en grau de temptativa”. La sentència final els ha absolt de la resta de Un vehicle ahir a la rampa de cinc quilòmetres inaugurada per Iberpotash. ACN delictes pels quals estaven imputats. En el cas del president d’Ausbanc, organització criminal, acusació i denúncia falsa, frau i estafa pro- cessal, així com administració deslleial. Al se- Iberpotash inaugura la rampa cretari general de Manos Limpias se l’acusava també d’organització criminal, acusació i de- núncia falsa, a més d’amenaces. L’any 2017 la de Súria vuit anys després Fiscalia d’aquest tribunal havia sol·licitat una condemna per a Pineda de més de 118 anys de La infraestructura ha de permetre doblar l’extracció de potassa presó i més de 24 anys per a Bernad. Un llarg procés judicial Aquesta sentència posa punt final a un proce- de ventilació”, explicava el membre flexionava Sáez, que recorda l’ERO diment judicial que va començar l’any 2016. La NÚRIA RIUS MONTANER del comitè d’empresa Javi Sáez. de 110 persones que es va posar fa sentència recull que els fets proven les extor- MADRID La construcció de la cinta va co- poc damunt la taula i que finalment sions dutes a terme per Pineda amb el suport mençar el 2012. Des d’aleshores, un es va aturar. El president d’ICL Ibe- a partir del 2012 del sindicat Manos Limpias Han passat vuit anys des que l’em- seguit d’esculls geològics, pel tipus ria, Carles Aleman, va assegurar que a diverses entitats bancàries per exigir-los pu- presa ICL Iberia –coneguda com a de subsol, i diferents trifulgues judi- l’obra permetrà garantir el futur de blicitat per als mitjans de l’associació a canvi Iberpotash– va començar les obres cials que van portar al banc dels acu- la mineria al Bages i mantenir els d’abandonar processos judicials en contra seu. de la rampa de la mina de sal de Ca- sats l’exalcalde de Súria i quatre re- 1.200 llocs de treball que genera. La sala també condemna a un any de presó banasses, a Súria. El dia “històric”, gidors per prevaricació, en uns càr- l’adjunt a la presidència d’Ausbanc, Ángel Ga- com l’ha batejat la companyia isra- recs dels que van ser absolts el 2019, El repte de la sostenibilitat ray, i a sis mesos María Mateos, directora del eliana, va arribar ahir, quan empre- han endarrerit la seva finalització. Tot i la finalització de la cinta, des de departament jurídic, per un delicte d’extorsió sa, sindicats i Generalitat, en total CCOO recorden que hi ha altres ele- en grau de complicitat. A la resta dels sis acu- unes dues-centes persones, van in- ments clau per assolir una “mineria sats els absol. Pineda i Bernad van entrar a la augurar oficialment la infraestruc- sostenible” que asseguri els llocs de presó de manera provisional l’abril del 2016. tura que ha de consolidar l’incre- Magnituds treball, com la millora del col·lector L’últim va quedar en llibertat, però l’expresi- ment de producció minera en L’obra és la més gran que de salmorra, que ha de permetre dent d’Ausbanc continuava a la presó a l’espe- aquesta localitat del Bages. L’objec- ha fet l’empresa i ha durat abocar al mar els residus no utilit- ra d’una sentència ferma.e tiu, segons els càlculs de l’empresa, gairebé una dècada zats evitant que s’acumulin a l’exte- és passar de 500.000 tones anuals rior de Súria, en forma de runam. a un milió. Això preocupa els ecologistes, Aquesta és una de les obres més Inversió que alerten que el compromís és re- grans que s’ha fet a l’estat espanyol. duir aquests residus, per bé que La rampa connecta la superfície de La companyia hi ha destinat l’empresa ha obtingut tres permis- la mina amb l’interior i té una longi- més de 100 milions en el marc sos per ampliar l’espai on aboca els tud de cinc quilòmetres, com la del del Pla Phoenix residus en l’últim any i mig. Ja hi ha Túnel del Cadí, fins a una profun- un precedent d’aquesta situació: la ditat de 900 metres. A més, una cin- La preocupació dels treballadors muntanya de sal del Cogulló, a Sa- ta permetrà portar la sal fins a la és poder assolir les quantitats de sal llent, fruit de l’activitat d’ICL, que la planta de Súria. En total, l’empresa que l’empresa s’ha marcat i que des- justícia va obligar a aturar. L’altre ha invertit més de 100 milions en el prés del tancament de la mina de Sa- element pendent és la canalització projecte, que forma part de la sego- llent el 2020 han de sortir del poble d’aigua residual a les plantes de na fase del pla d’inversió Phoenix surienc. “Volen més sal amb una so- tractament. Des de l’empresa insis- que està impulsant. “És una obra la mina. Hem de ser conscients que teixen que “es deixarà d’abocar ru- El president d’Ausbanc, Luis Pineda, en una molt necessària perquè permet mi- caldrà accelerar-ne la producció i nam el 2025, quan es posi en mar- imatge d’arxiu. LUCA PIERGIOVANNI / EFE llorar la producció i les condicions veurem si estem preparats o no”, re- xa el col·lector”.e 22 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara economia

FINANCES PERSONALS PER LEANDRE IBAR PENABA Les opcions per deixar el gos durant les vacances Els preus de les residències canines i els de les plataformes online ronden els 20 euros per nit

om saben la majoria de gos durant un dia– o, com és el cas famílies amb gossos, la de PetBacker, perruqueria canina. planificació de les va- Les quatre aplicacions oferei- cances es complica si es xen serveis bastant semblants. Cté una mascota a casa. Per començar, cada cuidador té Les opcions són diverses, des d’en- un perfil i unes valoracions d’al- dur-se’l de viatge fins a deixar-lo tres amos de gossos, per la qual amb algú o buscar alternatives en cosa es pot saber quin nivell de sa- cas que les altres dues no siguin tisfacció ha deixat entre els usu- possibles. Això suposa un cost afe- aris de l’aplicació, a més de saber git, però cada vegada hi ha més ma- informació bàsica, com per exem- neres de trobar-hi una solució i a ple on viu. Les plataformes també un preu raonable. permeten que els cuidadors i els Per començar, cal destacar que amos dels gossos acordin les con- l’opció de viatjar amb animals de dicions exactes. Per exemple, es companyia, sobretot gossos, és ca- pot pactar que el cuidador enviï da vegada més viable, com a mínim fotos o vídeos del gos regular- a Europa, perquè hi ha una gran ment. En tots els casos, a més, el oferta d’hotels o càmpings que ac- pagament inclou una asseguran- cepten animals de companyia. ça veterinària per cobrir qualse- En cas que, per la raó que sigui, vol problema que pugui tenir la el gos no pugui venir de vacances hi mascota durant l’estada. ha altres opcions. La més senzilla i barata és trobar algun familiar o La tarifa plana de Holidog amic que el cuidi durant els dies Ara bé, Holidog destaca per ser que serem fora o a casa seva o a la l’única que ofereix una tarifa plana nostra. Si no tenim cap conegut per als clients, de 57 euros per tres que ens pugui fer aquest favor, mesos, 72 euros per mig any i 108 aleshores és quan entren en joc du- euros per un any, que permeten es alternatives: les residències ca- trobar cuidadors tantes vegades nines i les aplicacions de cuidadors com es vulgui durant el període de de mascotes. MARC ROVIRA temps escollit. La tarifa surt clara- A nivell de preus, les diferènci- compten amb piscines, sobretot han proliferat a Catalunya. Es trac- ment a compte per a les persones es són molt petites: en la majoria en municipis on fa molta calor. ta de plataformes que permeten que tenen un gos i han de viatjar de casos el cost oscil·la entre els 15 El principal avantatge d’aquests Serveis que les persones que necessiten sovint, però per a unes vacances a i els 25 euros per nit, tot i que sem- establiments és que estan gestio- Alguns deixar el gos unes hores o uns di- l’any val la pena fer càlculs abans pre es poden trobar opcions més nats per professionals, tenen vete- hotels per a es trobin persones disposades a de contractar-la. Aquesta és la econòmiques i algunes de més ca- rinari i es pot tenir la certesa gaire- cuidar-los. El principi és, doncs, principal diferència amb la resta res. La residència canina és bàsi- bé total que quan tornem la masco- mascotes bastant semblant al d’Airbnb amb d’aplicacions, en les quals cada cui- cament un hotel per a gossos i n’hi ta es trobarà perfectament. El des- tenen els pisos o BlaBlaCar amb el cotxe dador decideix el preu, però en la ha per tot Catalunya. Les més pe- avantatge és que no estarà cuidat al piscina compartit, però amb animals: el majoria de casos és equiparable al tites i barates acostumen a tenir nivell que ofereix un cuidador que cuidador s’emporta el gos a casa de les residències canines: al vol- simplement un espai petit per a es dedica només al nostre gos, per- seva. En aquest cas, les quatre més tant dels 20 euros per nit, depe- cada mascota, mentre que les més què compartirà l’espai amb molts utilitzades són Rover, Gudog, Pet- nent de la zona, l’època de l’any grans tenen espais molt més am- altres animals. Backer i Holidog. Totes ofereixen –en períodes com Nadal i l’agost plis perquè els gossos interactuïn Ja fa uns quants anys que les també altres serveis, com passeja- acostumen a pujar perquè hi ha entre ells. En algun cas fins i tot aplicacions de cuidadors de gossos des de gossos, guarderia –cuidar el més demanda– i la persona.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 23 economia

ÍBEX-35 ELS QUE PUGEN MÉS ELS QUE BAIXEN MÉS LA BORSA % VAR. EUROS % VAR. EUROS 8.776,60 PUNTS ARCELORMITTAL +5,41 26,300 SIEMENS -2,36 26,930 Sessió de divendres, BANC SABADELL +4,84 0,567 SOLARIA -2,23 16,900 9 de juliol del 2021 +1,46% VARIACIÓ ACERINOX +3,76 10,620 GRIFOLS -0,69 21,680

RADAR EMPRESARIAL

Finances CaixaBank fa caixa amb filials de Bankia

CaixaBank ha ingressat una plus- vàlua neta de 187 milions d’euros després de vendre dos negocis desenvolupats per la recentment adquirida Bankia, segons va informar ahir la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Global Pay- ments, en què participa el mateix CaixaBank, és el comprador de les societats. Concretament, l’entitat bancària va vendre el negoci de TPVs de Bankia per 260 milions ZIPI / EFE d’euros a Comercia Global Payments (CGP) i el de targetes prepagament a Global Payments MoneytoPay (MTP) per 17 milions en dues operacions independents. CGP és una companyia propietat de Global Payments en un 80% i de CaixaBank en un 20%, mentre que MTP pertany a la primera en un 51% i al banc en un 49%. El ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital haurà d’auto- Els dinars de feina dels empresaris autònoms seran deduïbles. PERE VIRGILI ritzar les dues vendes per poder executar-les, i l’operació també necessi- tarà l’autorització de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competèn- cia (CNMC). L’entitat bancària espera poder tancar les transaccions du- El Suprem diu que els autònoms rant el quart trimestre d’aquest any. es poden desgravar sopars i regals Telecomunicacions

LAIA FORÈS ❊ MADRID Cellnex compra Polkomtel per 1.600 M€

Saber què es pot deduir un autònom i què veure amb l’activitat del negoci contribu- L’operador de telecomunicacions Cellnex ha tancat la compra del 99,99% no en l’impost de societats –com les des- eixen a millorar el resultat empresarial i de Polkomtel Infrastruktura, la filial d’infraestructures en comunicacions peses relacionades amb regals a treballa- subratlla que estan “correlacionats” amb de Polònia de Cyfrowy Polsat, per 1.600 milions d’euros. Aquesta inver- dors o clients o els sopars amb clients i els ingressos. sió anirà acompanyada d’un desplegament addicional de fins a 1.500 em- proveïdors– sempre ha sigut objecte de En la sentència, a la qual ha tingut ac- plaçaments, segons va informar ahir la companyia en un comunicat. Amb debat. Hisenda sosté que aquest tipus de cés Europa Press, el Tribunal afirma que aquesta transacció, Polònia es converteix en un dels seus principals mer- despesa no es pot deduir. Ara el Tribunal “no hi ha una regulació precisa sobre què cats. A més, farà inversions en equipament destinades a desplegar el 5G Suprem contradiu el seu criteri i determi- s’ha d’entendre per correlació entre in- per 600 milions d’euros més en els pròxims 10 anys. La companyia cata- na que sí. Segons una sentència dictada gressos i despeses”, però sosté que uns i lana espera obtenir un benefici després d’impostos addicionals de 330 mi- per l’alt tribunal, són despeses deduïbles altres formen part del conjunt d’accions lions d’euros i assegurar-se un flux fix de caixa de 150 milions d’euros un totes aquelles que tinguin a veure amb les adreçades a millorar el resultat empresa- cop aplicades totes les inversions. Cellnex i Cyfrowy Polsat van acordar un relacions públiques amb clients i prove- rial. Això “justifica que la relació entre contracte de prestacions de serveis per 25 anys. ïdors –com els dinars i els sopars en res- despeses i ingressos pugui ser tant direc- taurants–, així com els regals tant a cli- ta com indirecta”, diu la sentència. ents com als treballadors del negoci i les Mobilitat despeses promocionals. Resultat de futur Segons la llei, no són despeses deduï- El Tribunal també afegeix que els dinars Cabify duplica l’activitat d’abans de la pandèmia bles les que es fan a títol gratuït i no deter- de feina, els regals a clients o les despeses minen el resultat fiscal o tributari de promocionals no busquen directament i Cabify ha multiplicat per dos els seus nivells de demanda respecte a abans l’exercici. És a dir que només són deduï- immediatament millorar els resultats de la pandèmia, raó per la qual l’empresa ha posat en marxa diferents ini- bles les relacionades directament amb els comptables però sí que persegueixen cla- ciatives per cobrir aquest increment de l’activitat. Ho farà, sobretot, a tra- ingressos de l’empresa i, per tant, que in- rament “un resultat indirecte i de futur” vés d’acords amb els vehicles amb conductors (VTC) i taxis, segons va ex- flueixen en el resultat comptable. en els ingressos. La sentència assenyala plicar ahir la companyia. Hisenda considerava que regals i invi- que l’atenció a clients i proveïdors bus- En concret, l’empresa destaca l’activació d’un pla per enfortir la seva es- tacions a dinar no fan directament que un ca fidelitzar els uns i els altres, mentre tructura de col·laboració amb petites i mitjanes flotes d’aquest sector i que negoci guanyi més diners. El Suprem, pe- que les atencions als treballadors del ne- es puguin beneficiar de l’estructura tecnològica de Cabify. A més de les rò, argumenta que les despeses de l’aten- goci suposen un incentiu laboral. Tam- companyies que ja operen amb ella, aquesta empresa ha llançat també un ció al client, les promocionals o els regals bé la promoció de productes o del nego- pla orientat a captar encara més companyies col·laboradores amb la inten- al personal de l’empresa que tinguin a ci busca millorar les vendes.e ció de consolidar el seu rol dins del sector. Cabify va ser la primera apli- cació d’aquest estil a col·laborar amb el sector del taxi a Espanya. 24 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY

DIRECTORA GERENT GEORGINA FERRI ✦ ✦ SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ CATALINA SERRA JORDI CORTADA DE BAT

DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT EDICIÓ PAPER ROSA RODON POLÍTICA GERARD PRUNA INTERNACIONAL FRANCESC MILLAN La imprescindible reforma SOCIETAT ELENA FREIXA ECONOMIA ALBERT MARTÍN DEBAT del poder judicial TONI GÜELL CULTURA LAURA SERRA ESTILS El món THAIS GUTIÉRREZ n un article publicat a conservadores), i alhora el manteniment MÈDIA de demà, Alfons Aragoneses, d’una cultura jurídica molt clàssica i poc ÀLEX GUTIÉRREZ professor d’història del dret, comprensiva del context i les transforma- ESPORTS reflexionava sobre l’anome- cions socials. No ens ha d’estranyar la pro- XAVI HERNÁNDEZ E NAVARRO nat “règim del 78”. Amb liferació de sentències com les de la Mana- DELEGADA MADRID aquesta expressió es referia al conjunt de da o similars de clar contingut sexista, la MARIONA FERRER LLENGUA problemes estructurals que s’arrosse- condemna a Isa Serra per una mobilitza- MARIA RODRÍGUEZ guen a l’estat espanyol des de fa dècades: ció en contra d’un desnonament o la justi- FOTOGRAFIA el no reconeixement institucional de la ficació judicial del cartell electoral en què XAVIER BERTRAL GEMMA UBASART DISSENY DIGITAL plurinacionalitat, la “cartelització” dels Vox criminalitzava menors. Les dinàmi- RICARD MARFÀ partits que sostenen el bipartidisme (amb ques del govern dels jutges i el paper de ARA TV lògiques de confusió partit-govern-estat), PROFESSORA DE CIÈNCIA POLÍTICA l’alta magistratura en la vida política me- ALBA OM la connivència entre poders polítics i eco- DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA reixen un tractament especial: el partidis-

EDICIÓ DE PREMSA nòmics que fomenta una estructura pro- me en els nomenaments del CGPJ, la for- PERIÒDICA ARA, SL ductiva de poc valor afegit o el continuis- en el seu conjunt és l’àmbit que menys ma de progressar en la carrera i l’alt cor- me organitzatiu i cultural en el poder ju- muta en la transició democràtica. Més en- poratisme en les altes instàncies judicials PRESIDENT FERRAN RODÉS dicial. Tot i compartir aquest diagnòstic, llà de la continuïtat física d’alguns dels expliquen en part els fenòmens de l’acti- FINANCES l’autor aportava una interessant mirada seus protagonistes, que és evident, allò visme judicial i el lawfare. XAVIER LINARES crítica a la locució: l’origen de les disfun- que avui ens interpel·la són els pocs can- En segon lloc, cal dir que el Tribunal MÀRQUETING PABLO CASALS cions citades no s’ha de buscar tant en “el vis en els processos de selecció i formació, Constitucional amb el pas dels anys ha VENDES 1978” sinó en el desplegament que es fa cosa que provoca un biaix político-socio- anat fent una interpretació cada cop més EVA MÁRQUEZ del text constitucional sobretot després lògic dels seus professionals (classes altes, restrictiva de la carta magna: en la qüestió COMERCIAL del 1981. En altres paraules, si bé és cert del centre de la Península i d’orientacions territorial es veu clarament, però també SERGI GERMÁN NOUS NEGOCIS que la Constitució és fruit en moltes altres temàtiques. ORIOL CANALS d’uns equilibris de força de- La politització de l’òrgan, a TECNOLOGIA terminats que fan que en al- partir sobretot de la negativa MARC CAMPRODON guns temes es quedi curta, per part del PP a renovar els DIRECTOR FUNDADOR també ho és que la carta membres abans de la sentèn- CARLES CAPDEVILA magna tenia molt més recor- cia de l’Estatut, és un fet ca-

C/ DIPUTACIÓ, 119 regut del que es va fer efectiu da cop més evident, amb pe- 08015 BARCELONA. al llarg dels 80 i posterior- ríodes d’hegemonia conser- TELÈFON: 93 202 95 95. ment. A aquest pensar en pe- vadora fins i tot quan no li ATENCIÓ AL tit hi van contribuir els con- correspondria per la correla- SUBSCRIPTOR: 93 275 11 10 sensos conservadors post ció de forces existent. Però [email protected] 23-F dels dos grans partits també és important destacar estatals (i alguns de perifè- que l’excessiu partidisme TEXT LEGAL rics) i també el protagonis- dels seus membres devalua Edició de premsa periòdica ARA es reserva tots els me de certs actors instituci- la qualitat de la seva feina: la drets sobre el contingut del onals: un cas paradigmàtic tria del personal té més a diari ARA, els suplements i qualsevol producte de és el del Tribunal Suprem ta- veure amb la vinculació di- venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni llant les ales a les visions recta amb un partit que amb transmetre a altres mitjans constitucionals més ober- l’excel·lència del professio- de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia tes. Tot això pot semblar una nal. Que lluny que queden autorització escrita. disquisició intel·lectual, pe- uns Tomás y Valiente o Ru-

Difusió controlada rò des del meu punt de vista bio Llorente! A més, si bé en per l’OJD aquesta aproximació té efec- els bons moments de la insti-

tes pràctics: obre la porta a la tució s’ha aconseguit un cert DL.: B-42598-2010 possibilitat d’actuar des equilibri ideològic dreta-es- ISSN: 2014-010X d’ara mateix. No cal esperar querra, aquest equilibri no un canvi de règim o una no- ha arribat a ser mai real en va Constitució per exigir l’altre eix que opera en l’are- EL DIARI D’AHIR transformacions profundes. na política espanyola: cen-

Fe d’errades: L’ARA En aquest sentit, hi ha una tralisme-plurinacionalitat. GETTY agraeix als lectors que agenda de mínims que hau- Ja no és possible susten- ens facin arribar els ria de ser obsessió de qualsevol actor que tar el “qui dia passa any empeny” des de errors que detectin en identifica les disfuncions de l’anomenat No cal esperar un canvi de posicions emancipadores. La impugnació el contingut dels “règim del 78”. Sense anar més lluny, po- del 15-M o l’independentisme són alho- articles. Un cop règim o una nova Constitució confirmat l’error, l’ARA drien ser tractades de manera prioritària ra símptomes i acceleradors de la triple publica la fe d’errades a la taula de diàleg. Em centraré en dos per exigir transformacions crisi del règim (socioeconòmica, políti- en aquesta mateixa àmbits en què crec s’hauria d’abordar una profundes a l’anomenat ca i territorial). Si no es dona una sorti- columna. Podeu fer- reforma profunda: el poder judicial i el da des de la democràcia i la inclusió, altres nos arribar les vostres control de constitucionalitat. En primer “règim del 78” actors batallaran per disputar la seva. esmenes a [email protected]. lloc, convé recordar que el poder judicial El sorgiment de Vox va en aquesta línia. ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 25 debat Votar Entusiasme en temps n dels aspectes més re- rent en matèria del dret de seces- llevants que condicio- sió. És una decisió que intenta tro- de pandèmia naran la negociació bar un equilibri entre democràcia i Upolítica entre Catalu- legalitat constitucional, situant-lo, nya i l’Estat és el de do- d’una banda, en el reconeixement nar als catalans l’oportunitat de vo- del dret a consultar els ciutadans tar sobre el seu futur polític col·lec- i, de l’altra, en la necessitat d’admi- tiu. Per a molts, això significa poder nistrar un resultat favorable a la pronunciar-se sobre la indepen- ANTONI BAYONA secessió mitjançant l’obligació de dència, i penso que és convenient negociar entre les parts implicades aproximar-se a aquesta qüestió PROFESSOR DE DRET A LA UPF I EX una solució jurídica que permeti fent un exercici de realisme; és a LLETRAT MAJOR DEL PARLAMENT fer-lo efectiu. Aquesta solució dir, considerant els obstacles que s’hauria de traduir finalment en BRIGITTE VASALLO s’hi poden oposar i veure com es po- pugui tenir recorregut com a pro- una reforma constitucional, que el drien superar. jecte polític i disposi de l’oportuni- mateix Tribunal Suprem reconeix ESCRIPTORA I ACTIVISTA Votar sobre la independència es tat d’expressar-se. El principi de- que no queda garantida degut al ca- pot fer de diverses maneres. mocràtic fonamenta, doncs, la de- ràcter essencialment polític de la a Remedios Zafra té un assaig magnífic L’exercici del dret d’autodetermi- manda que fa temps que es fa des negociació. Ltitulat El entusiasmo que ja ha passat nació pot ser una, però no és l’úni- de Catalunya perquè els seus ciuta- En el cas d’Espanya, cal recordar a ser el llibre de capçalera d’unes quan- ca possible. De fet, si ens atenem al dans es puguin expressar sobre el que el Tribunal Constitucional s’ha tes generacions que ens hem trobat atrapades concepte internacional comuna- seu futur col·lectiu com a entitat pronunciat clarament en contra de entre la cultura de l’esforç, el possibilisme i ment acceptat d’aquest dret, hem nacional. la convocatòria d’un referèndum els sostres de vidre, entre les samarretes del de constatar que no tots els països Tanmateix, el principi democrà- quan una pregunta pot entrar en “Yes, you can”, el “Si vols pots” i tots els eslò- el poden exercir, sinó només tic no és l’únic que juga en aquest col·lisió amb la Constitució. Un re- gans del capitalisme amb aires new age i els aquells que es troben en una situ- cas. Un procés d’independència al- ferèndum que preguntés, sense anuncis de cervesa cuquis de cada estiu. ació d’especial risc per preservar la tera l’statu quo que estableix la matisos, sobre la independència de La Zafra defineix l’entusiasme en aquest seva identitat i assegurar el desen- Constitució vigent i això obliga a Catalunya, estaria en aquest supò- context com una expectativa que cau sobre volupament dins d’un entorn esta- trobar una fórmula d’equilibri en- sit. Tanmateix, seria precipitat de- nosaltres com una obligació, com aquest plus tal especialment opressiu. Per retre el principi democràtic i el de le- duir d’això que no és possible rea- d’alegria i esforç que hem d’anar posant en tot gla general, aquest supòsit no es galitat. Aquest problema no hi va litzar cap consulta sobre la inde- allò que fem laboralment i que ve a cobrir, de dona en els estats democràtics, en ser en el cas d’Escòcia per la inexis- pendència de Catalunya. En la me- passada, ve a amagar, mancances greus en la els quals les comunitats nacionals tència a la Gran Bretanya d’una va opinió, es podria aplicar en el retribució en la nostra feina. Una feina que disposen d’institucions represen- Constitució formalitzada que im- nostre cas una solució propera a la ja és una identitat i no pas un mitjà de vida. tatives pròpies, encara que no so- pedís un acord polític fonamentat del Tribunal Suprem del Canadà, si Treballar gratis, allò que fem per exemple ca- biranes. En el context de Catalu- només en el principi democràtic. pensem en un referèndum l’objec- da dia a les xarxes socials, i fer-ho de mane- nya, mai m’ha semblat adequat Però aquesta situació és una excepte del qual no és un pronunciament ra entusiasta, feliç d’estar-te construint un fu- apel·lar al dret d’autodeterminació ció. El nostre cas és més equipara- sobre la independència com a tal, tur brillant, una marca lluent i una vida paper aquesta raó. ble al del Canadà i penso que hi po- sinó el de constatar si té un suport ral·lela on tot va bé. On tot va d’anunci. Like. Però, com deia abans, no cal tro- dem trobar un bon exemple inspi- social favorable que legitimi obrir La renúncia a l’entusiasme ens retorna a bar encaix en el dret d’autodeter- rador de com es podria votar sobre un procés de negociació amb l’Es- la crua realitat de les nostres vides precarit- minació per poder votar sobre la in- la independència. tat per fer-la possible mitjançant zades, de feines mal pagades o pagades en dependència. La situació de Cata- L’any 1998 el Tribunal Suprem una reforma constitucional. notorietat, en followers o en currículum, en lunya s’acosta més al cas d’Escòcia del Canadà va adoptar una decisió Estic convençut que molts lec- agraïments. Un editor que m’oferia “amor” o el Quebec, per posar dos exemples que s’ha convertit en tot un refe- tors i lectores consideraran insufi- per compensar un tracte editorial injust. coneguts. I aquests dos exemples cient aquesta proposta. Ho entenc, Amor. A mi. posen en evidència que és possible però els convido a pensar-hi una Aquesta renúncia entra en diàleg amb la re- votar sobre la independència sense Votar sobre la mica més a fons, perquè una vota- núncia a la felicitat de què parla la Sara apel·lar al dret d’autodeterminació. ció com aquesta, en cas de ser afir- Ahmed, la felicitat de les vides exitoses en els En un estat que es defineix com independència es pot fer de mativa, tindria uns efectes polítics paràmetres que dicta el sistema. Renunciar a democràtic és necessari que, diverses maneres. L’exercici i socials molt més importants que a ser estimada, a ser admirada, a tenir segui- quan existeix en una part del seu del dret d’autodeterminació els que pot semblar a primera vista. dors, a la possibilitat de tenir un bon contrac- territori una demanda social àm- La relació entre Catalunya i l’Estat te algun dia, una bona beca algun dia… plia i consistent, la independència no és l’única possible canviaria radicalment. Dit això: he estat contacte proper d’una persona que ha donat positiu per covid-19. Quan ja hem superat un any i mig des de l’ini- DE FIT A FIT ci de la pandèmia, el circuit de detecció, pre- venció i seguiment segueix sent un desastre només pal·liat per l’entusiasme de la gent que hi treballa, que fa malabars com si tot plegat estigués agafant desprevingudes les institucions. Com si fos el primer dia. Com si no hi hagués hagut temps per resoldre la manca de mans i de coordinació, d’establir un circuit efectiu, de donar resposta a la precarització, als horaris impossibles, a les aglomeracions, als serveis d’assistència i a l’espoli de recursos de la sanitat pública. A juliol del 2021 ens hem vist demanant fa- vors al personal sanitari per testar-nos, i hem vist el personal fent trampes per poder-ho fer perquè uns equips sanitaris saturats no han pogut trucar a la gent i donar-nos cita oficial, i ens han demanat a les persones que avi- sem nosaltres mateixes la gent que pogués estar contagiada. I ho hem fet, totes ho hem fet tan bé com que hem pogut. Però la cosa no anava d’això. De vegades tinc la fantasia que demanem col·lectivament una reparació pel dany que hem viscut. I que hi haurà responsabilitats i que quedarà demostrat que tot això es podia haver evitat. No sé si el primer dia, que pos- siblement també, però a 10 de juliol del 2021 segur que es podia evitar. 26 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara debat Al vent del món

«¿Estem disposats a fer-nos càrrec quins terminis tempo- mits del creixement del Ara bé, el més silenciat és el més de la nostra pròpia merda?» rals ajustats cal enlles- matrimoni Meadows. Un cabdal: si finalment no hi ha ampli- Gustavo Esteva tir-la és pura decisió encàrrec, per cert, del ació serà, principalment, per la ir- política. En aquest cas, Club de Roma. El 1992, responsabilitat i els incompliments n la vida, com en tot, es per escapolir-se del de- vint anys després, cons- dels seus impulsors. Aquest gener la pot suspendre. I es pot bat. Amb una dolorosa tataven que no s’havia fet Comissió Europea ha emès un du- no aprendre. I també es premissa prèvia, com res del que s’hi recoma- ríssim informe contra Aena per les pot, en la pitjor versió han dit els altres tres- nava, sinó tot el contra- greus infraccions i el deteriorament E cents de totes, no voler apren- aquesta setmana: DAVID FERNÀNDEZ ri. Veurem què diuen ambiental que perpetra al Prat des dre. Em temo que aquesta darrera abans de començar, els l’any vinent. del 2006. On hi anava el corredor bi- hipòtesi és la decisió que han pres impulsors han demos- Sánchez Llibre afegia ològic hi van posar aparcaments. És alguns dels que integren el bloc de trat un escàs coneixe- PERIODISTA I ACTIVISTA SOCIAL que els sectarismes ideo- l’únic que caldria dir-los: abans de les dues-centes entitats econòmi- ment i una nul·la sensibi- lògics –intent sistèmic noves promeses, dediqueu-vos a ques que instaven fa ben poc, amb litat davant tot el que té relació amb per criminalitzar l’ecologisme i no complir el que cínicament fa 15 anys urgència i sense cap mena de debat, energia, clima i ecosistemes. Si considerar-lo interlocutor– no po- que incompliu. “Catalunya sap per- a ampliar les pistes de l’aeroport del Destacant com sempre i acostu- den avantposar-se “als interessos ge- fectament ampliar un aeroport res- Prat. Abans de l’estiu. Ja. Ara. Ina- mat als estirabots, el president de la finalment nerals de tota la societat”. Vejam, ¿ai- pectant el medi ambient”, va dir Sal- jornablement. Perquè ho diem nos- patronal Foment del Treball –ho es- no hi ha xò com va?, ¿ho tria i decideix ell quin vador Illa el 12 de juny al Parlament. altres. I punt. Contra la mania en- criuré un cop més: el mateix que, en ampliació és l’interès general? Perquè ¿en qui- Doncs no –fets, no paraules–, resul- quistada i el miratge persistent que esclatar el covid i mentre tothom del Prat na instància democràtica s’ha decidit ta que no en sap. Al final, terrible pa- aquells dos-cents eren la veu única, instava a la solidaritat, demanava que ampliem una pista en la matei- radoxa postpandèmica, l’únic que ha unànime i unívoca de la societat ci- abaixar impostos i avançar cap a serà pels xa Europa on cada any moren aturat desnonaments, que ha fet re- vil catalana i la resta no passem de l’acomiadament lliure– va afirmar incompli- 400.000 persones per contaminació duir la contaminació de l’aire, que ha figurants, dimarts passat tres-cen- que “els sectarismes ideològics” no ments de l’aire? Al capdavall, la frase és freu- permès que es tanquessin els CIE tes entitats van citar-se al Museu de podien aturar el projecte. A Sánchez diana, reversible i gairebé acusatòria: temporalment o que ha garantit que Ciències Naturals de Barcelona per Llibre caldria retornar-li la mateixa dels seus pretén vendre interessos econòmics durant un breu lapse de temps nin- dir-hi la seva sobre la pretesa ampli- frase, exactament la mateixa, capgi- impulsors ben particulars i colar-los com els in- gú dormís al carrer, no han estat de- ació de l’aeroport del Prat. I per dir rada del tot: el sectarisme ideològic teressos generals de tota la societat. cisions polítiques, econòmiques i categòricament no, esclar. Els argu- no pot impulsar i accelerar aquest Ja és curiós que els que s’atribuei- ambientals sensates, sinó el maleït ments fonamentals són múltiples: projecte. Perquè diria que, en aquest xen ser el cor del sistema siguin tan an- covid-19. Diu ben poc de tot plegat i ambientals, econòmics, polítics, so- debat irresolt, l’únic sectarisme re- tisistema, atès que si volen ampliar de tots nosaltres. Aleshores, “de què cials, culturals i de salut. alment existent, i quasi fanàtic, és el l’aeroport del Prat només tenen una parlem mentre no parlem de tota Però com sol passar, els que en- que obliga a sacrificar-ho tot en l’al- dràstica opció: petar-se la fràgil llei ca- aquesta merda?”: provin de passar cara creuen que el país és només tar del creixement econòmic il·limi- talana de canvi climàtic, els minsos pel Poliorama a veure el darrer tre- seu i la resta som comparsa dis- tat, tot vantant-se de la crisi climàti- Acords de París rubricats per l’Estat i ball imprescindible de La Calòrica. pensen desprestigi i silenci als qui ca global i el declivi –peak oil– dels les preclares directives ambientals eu- Riuran per no plorar i ploraran per aixequen el dit i demanen el dret combustibles fòssils, reconegut per ropees. Hat trick il·legal. No és poc. no haver de riure. Però el drama els a la paraula contrària. És curiós la mateixa Agència Internacional de ¿Els nostrats hiperrealistes quan pen- vindrà després, quan abandonin el com defugen tot debat els que pre- l’Energia (AIE) i fixat el 2006. La sen assumir la realitat? Perquè viuen teatre i topin amb l’estricta realitat i tenen guanyar-lo. Debat sense de- fantasia, gairebé mite, del creixe- en una realitat que ja no existeix i pre- el seu idèntic efecte: que ploraran bat i fer com si sentissin ploure da- ment sense fi –“més, més, més”– en nen les mateixes decisions que ens per no haver de riure de pena i que vant els que s’hi oposen perquè no un planeta finit, amb límits biofísics han dut fins aquí. Pur nihilisme, des de riuran de por per no haver de plorar, els sobra cap raó ni els falta cap i en un context d’extralimitació eco- la fantasia afegida de creure que els escoltant un president del govern di- motiu. L’altre clàssic tafurer és re- lògica reconegut per tota la comuni- impactes ecològics no tenen impacte ent que un txuleton al punt de sal és córrer a la trampa de la urgència tat científica. Només caldria recor- econòmic en un context de crisi múl- imbatible i constatant que el que sí temporal –o ara o mai–. Però deci- dar-los que l’any vinent farà cin- tiple i simultània: energètica, econò- que s’amplia, ininterrompudament, dir quan presentes la proposta i en quanta anys de la publicació d’Els lí- mica, ecològica i de biodiversitat. és la vergonya. Menors separats: on és el “problema”?

uan em vaig assabentar I és aquí quan em pre- I aquí hi ha un dels Personalment, el nom que més que l’Audiència Provincial gunto on és el veritable problemes primers i au- m’impressiona és el que van adop- Qde Madrid avalava el car- problema social –la tèntics, que es deriven tar altres països europeus com tell de Vox contra els me- qüestió política la deixo sempre dels primers: França, quan els va denominar mi- nors no acompanyats da- a l’anàlisi d’altres perso- les desigualtats socials neurs isolés. Amb aquest sintagma vant la denúncia presentada pels sones–. El problema social Nord-Sud, de les quals es feia referència, precisament, a cialistes, em van venir al cap mol- és, precisament, el que són víctimes aquests la seva solitud, derivada sens dubtes coses. Massa. I ja no em refereixo dona origen a la presèn- nois. És per això que el te de problemes socials molt més menors separats només a sortir en defensa d’aquest cia massiva (per cert, M. VICTÒRIA MOLINS nom de greus que els que puguin suposar col·lectiu, a qui estimo molt i amb molt més a Barcelona els escau més i millor les seves conductes, que són con- qui em reuneixo cada setmana per que a Madrid) d’aquests que el de no acompa- seqüència precisament d’aquests sentir històries per no dormir i en- menors no acompanyats. En realitats altres problemes. caixar abraçades de mare o àvia que nyats, o dels que acaben de sortir de aquests joves són víctimes de la se- Sempre que tracto amb ells i co- necessiten com en necessita qualse- la tutela de l’Estat, que han de viu- paració dels seus familiars, de la mencen a tenir-me confiança, va TERESIANA I vol noi menor d’edat o, fins i tot, re sense permís de treball durant ESCRIPTORA seva llar i de la seva cultura. augmentant en mi el convenciment qualsevol persona sensible al con- un any, almenys, lluny de la família, I és per aquesta separació que es- de la seva soledat. Amb quina il·lu- tacte físic amb els seus. que espera la seva ajuda sense en- devenen víctimes d’una altra situ- sió m’ensenyen les fotos dels seus El que em va venir al cap és que tendre que són els seus fills els que ació social problemàtica i que com- pares o avis...! Com entenc que no la vida i els veritables problemes en necessiten. porta un greu patiment psicològic: se’ls pugui convèncer que avisin els socials i polítics que els han afec- Podem partir del nom que va ser la dificultat a vegades tràgica del seu seus parents perquè no deixin emi- tat des de la seva infantesa els han utilitzat primerament per designar viatge, de la situació de precarietat i grar els seus fills! Volen que els seus convertit en carn de canó destina- aquest col·lectiu: menors separats. soledat, etcètera. pares o mares no pateixin sabent da a rebre per tot arreu: des dels que malament que s’ho passen... que s’aprofiten de la seva situació No convenceré més que els que de vulnerabilitat i necessitat als Al saber que l’Audiència Sempre que tracto amb ja estan convençuts i no tenen al- que els consideren un problema Provincial de Madrid aquests menors i m’agafen tres interessos. Però m’agradaria per a la societat i als guardians de la avalava el cartell de Vox confiança, va augmentant que qualsevol tribunal de justícia llei quan acaben jutjats per les se- donés prioritat a aquests “proble- ves conductes o per la seva forma em van venir al cap en mi el convenciment mes socials” dels quals són víctimes “il·legal” de guanyar-se la vida. moltes coses de la seva soledat els menors separats. ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 27 debat Elogi del periodisme apàtrida

o no soy patrio- més amb editors que da trajectòria hi aflora preus d’aquesta perspectiva de bi- ta de mi medio”, pensessin com ell. un independentisme aix els coneixem per la història: es em va dir Ma- Des de la distància provincià, bel·ligerant crea una realitat virtual maniquea, “Ynuel Vázquez qualitativa del mestre amb periodistes perquè de bons angelitzats i dolents demo- Montalbán en al deixeble, la meva ex- s’expressen on s’expres- nitzats, herois i covards, lleials i tra- preguntar-li què opinarien a El Pa- periència és prou simi- sen, i amb indústries ïdors, s’amaguen les derrotes i es ís d’una crònica sobre el conflicte lar, si més no en aquest editorials, públiques i magnifiquen, quan no s’inventen, basc, bastant allunyada de la línia territori de l’empadro- privades, que difonen en les victòries. Els nostres sempre oficial del diari, que desestimava nament professional. ANTONI BATISTA funció de criteris pro- guanyen. Crispetes a dojo. donar veu a les fonts abertzales, i Em va agradar treballar fessionals d’actualitat, Treballar en grans capçaleres encara més les de fora de la llei, que a l’Avui perquè em per- notícia i col·laboradors proporciona al periodista antenes jo li havia presentat, en un viatge metia fer periodisme en PERIODISTA de tot l’espectre polític. de molta audiència, mentre les em- inoblidable de clandestinitats rela meva llengua, però Torna un periodisme preses guanyen credibilitat i lec- trobades, poc abans de la seva mort. vaig haver de marxar perquè el pe- de tendència que el mateix perio- tors a base del pluralisme dels seus Vázquez Montalbán, un dels riodisme en la meva llengua a par- Amb la disme de tendència havia deixat en col·laboradors i de la gosadia grans periodistes del segle XX, era tir d’un moment determinat no obsolescència programada per d’abordar temes tabú, en el meu cas essencialment d’esquerres, passat em va permetre tractar la guerra perspectiva manca de credibilitat. I el periodis- ETA. També els revolucionaris i els per la presó en la lluita contra la dic- basca com jo la tractava, cosa que de biaix es me de tendència carrega tinta con- líders de dissidències de tota mena tadura, avalador de les causes per- incloïa donar veu a ETA. Una en- crea una tra l’empresa periodística que en- juguen a aquest joc quan donen en- dudes de les “classes subalternes” trevista amb el dirigent i cofunda- cara juga amb fair play que a la se- trevistes o articles signats a mitjans d’on procedia, cantades pel nostre dor Iulen Madariaga –traspassat a realitat va pàtria de paper o audiovisual generalistes de gran tiratge i/o in- amic Raimon, i autor d’un llibre en- l’abril– censurada per l’Avui va ser virtual s’hi expressin periodistes i escrip- fluència, tot i que puguin ser de lí- trevista amb el subcomandant Mar- la primera peça que vaig publicar a maniquea tors apàtrides. A Espanya, el peri- nia editorial oposada per l’àpex o cos quan Chiapas era l’última revo- La Vanguardia, i a La Vanguardia odisme de tendència es va mante- pel vèrtex a les seves idees. Per lució en curs. Vázquez Montalbán vaig desplegar el tou més impor- on els nir fins i tot en capçaleres impor- aquesta confluència d’interessos, era tot això, i no va tenir cap proble- tant del meu periodisme basc, que nostres tants, tot i que més o menys maqui- encara que contraposats en origen, ma d’identificació amb les capçale- resulta que és un dels periodismes sempre llat per col·laboradors heterodoxos el Time va entrevistar Bin Laden, res periodístiques per a qui va tre- més importants de la meva vida. guanyen amb la funció de blanquejar el blau, com La Veu de Catalunya havia pu- ballar, des de la Solidaridad Nacio- La primera entrevista d’Arnaldo tret d’honroses excepcions històri- blicat una entrevista d’Eugeni nal falangista, on va debutar, fins a Otegi fora de la premsa del seu cer- ques, com les de Josep Maria Puig- Xammar amb Hitler. la revista Interviú, que comerciava cle l’hi vaig fer jo i va ser portada janer i Ricard Lobo, que van plegar Aquella conversa amb en Mano- sensacionalismes i allò tan rònec de La Vanguardia. de La Razón a primers del 2004 lo Vázquez va acabar, com tantes al- del destape, sempre femení. Els dos diaris que he esmentat, quan van assistir a la primera gran tres, a les estovalles de Casa Leo- Va guanyar el premi Planeta, i la així com l’editorial, estan a hores andanada anticatalana. L’última poldo. Allà vam fer un àpat memo- seva producció literària, d’altra d’ara estigmatitzats per una part mostra d’aquesta escora, a la qual rable amb Juan Mari Ollora, un dels banda, es va fer força en aquesta ca- sensible de l’independentisme, podem anomenar tranquil·lament artífexs del Pacte de Lizarra, prin- sa que havia fundat un senyor fran- com també ho intenten amb l’ARA manipulació, és el tractament de cipi del viatge al final de la violèn- quista, amb el qual mantenia una –el diari en què em llegeixen des l’informe del Consell d’Europa, cia. Ollora, el dirigent i parlamenta- bona relació, entre altres raons per- d’aviat farà deu anys– per la seva que Àlex Gutiérrez explica bé al Pa- ri del PNB ideòleg del procés de què el catàleg del grup va ser obert aposta valenta d’informació sense reu màquines del dia 23. pau, col·lecciona primeres edicions de mires des de bon començament. edulcorants, de pluralitat de veus A Catalunya, el Procés ens ha si- de llibres policíacs, i en Manolo li va Tampoc no era patriota d’aquella i, “al damunt dels nostres cants”, tuat en unes coordenades de con- dedicar la de Tatuaje, en la qual el pàtria, però gràcies a aquest empa- independent! El sobiranisme cata- frontació anteriors al GPS, revifa el detectiu Pepe Carvalho entronitza dronament contractual les seves là és essencialment cosmopolita, periodisme de partit, dirigit a la se- Casa Leopoldo. En acabat, vam par- novel·les negres van tenir un alta- mira a la Unió Europea, Escòcia i el va clientela, per carregar-la d’argu- lar de la pàtria basca i la pàtria cata- veu que probablement no haurien Quebec. Però, en l’espai mediàtic, al ments, donar-se recíprocament la lana i també vam fer un elogi del pe- tingut si hagués triat publicar no- costat de professionals d’acredita- raó, convocar-la i mobilitzar-la. Els riodisme apàtrida.

CARTES I MISSATGES

Sobre Barcelona Energia: encàrrecs de gestió pels seus poders ad- ció de Mercats Municipals de Barcelo- Entre les persones amenaçades amb resposta a Germà Bel judicadors no han de tenir vocació de na (FEMM), els comerciants dels Mer- una sobtada i total ruïna econòmica n’hi mercat i, per tant, tenen un topall del cats Municipals de Barcelona han obtin- ha, per descomptat, algunes que poden El passat 1/7/2021, al diari ARA, l’eco- 20% dels ingressos que poden provenir gut un estalvi de més de 70.000 € amb un agradar més, i d’altres menys. Però totes nomista i col·laborador Germà Bel fir- de manera aliena del seu poder adjudica- subministrament d’energia 100% verda. s’han atrevit a desafiar un estat que s’ha mava un article titulat “Públic versus dor, és a dir, de l’Ajuntament de Barce- La vocació de Barcelona Energia és con- mostrat, i se segueix mostrant, decidit a privat?” En aquesta publicació feia al- lona i l’AMB. En l’actualitat, Barcelona tinuar impulsant un model cap a la tran- fer servir sense contemplacions la màxi- gunes afirmacions sobre Barcelona Energia gestiona més de 8.700 punts de sició energètica i oferir un servei de qua- ma crueltat (física, judicial i econòmica) Energia en relació al subministrament subministrament (4.700 de públics i més litat, transparent i de proximitat, l’objec- per mirar d’aixafar el Procés. municipal i al sobrecost que paga de 4.000 de privats) i respecta el volum tiu del qual no sigui el benefici econòmic, Tal com ho explica Albert Carreras l’Ajuntament de Barcelona. de negocis màxim que té establert. sinó el benestar i l’empoderament de la (“La Caixa de Solidaritat és indispensa- Des de la comercialitzadora pública Respecte al suposat sobrecost que es- ciutadania. Per això també ofereix uns in- ble”, ARA, 8/7/2021), no n’hi ha prou volem desmentir i puntualitzar les afir- menta Germà Bel que assumeix l’Ajunta- formes d’eficiència energètica que perme- amb el decret llei de la Generalitat que macions que Germà Bel ha escrit sobre ment de Barcelona, es desconeix l’origen ten estalviar fins a un 25% de la factura. pretén donar suport als represaliats, que la companyia, ja que Barcelona Energia de la dada. Des que la comercialitzadora IU GALLART és possible que no pugui tirar endavant. destaca per ser la comercialitzadora pú- pública va començar a gestionar el submi- DIRECTOR DE BARCELONA ENERGIA Els represaliats necessiten i mereixen blica més gran de l’Estat i la que té la ta- nistrament de l’Ajuntament de Barcelo- urgentment el suport popular, general rifa amb electricitat 100% renovable més na, aquest ha aconseguit un estalvi de gai- i massiu, que pot canalitzar la Caixa de econòmica del mercat. rebé 1,3 milions d’euros respecte als ante- Solidaritat Solidaritat. Sense ells, on seríem? El fet que la major part de l’electricitat riors contractes. Això és degut al fet que Tal com diuen alguns crítics de la mane- HENRY ETTINGHAUSEN que es comercialitza sigui destinada a Barcelona Energia, durant el 2019 i 2020, ra com s’ha portat a terme el Procés, les LA PERA (BAIX EMPORDÀ) equipaments municipals de l’Ajunta- va oferir unes tarifes un 2,80% i un 3,51% persones que ara vol represaliar el Tri- ment de Barcelona i l’AMB és perquè, més econòmiques, respectivament. bunal de Comptes ho van deixar mig fet. Les cartes enviades pels lectors han de tenir com a mitjà propi, Barcelona Energia Les tarifes econòmiques de Barcelo- Però el cas és que, efectivament, ho van un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el neix amb aquest objectiu, complint la llei na Energia no només han ajudat a gene- deixar mig fet! Mercès, sobretot, a aques- dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer 9/2017 de contractes del sector públic. rar un estalvi significatiu a l’Ajuntament tes persones, l’independentisme ha constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat Aquesta llei estipula que les empreses pú- de Barcelona. Des de principis d’any, i avançat d’una manera espectacular. Ara i un telèfon de contacte. bliques (Barcelona Energia) que rebin gràcies a l’acció conjunta amb la Federa- només falta l’altra meitat. Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected] 28 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara ciència araciència Stefano Mancuso NEUROBIÒLEG VEGETAL c “Les plantes són molt més intel·ligents Botànica que nosaltres”

També sosté que les plantes són in- més, i això és impossible ara mateix. tinuava sense tancar-se quan la deixà- tel·ligents. Què vol dir exactament Només de pensar que serem aquí vem caure. Va ser impressionant. No Toni Pou amb això? 100.000 anys més es fa impossible. El sabem quant dura aquesta memòria, Vull dir exactament el mateix que uti- que hem fet al planeta, ho hem fet en però hi ha indicis que podrien ser anys. Stefano Mancuso (Catanzaro, 1965) litzaria per parlar de tu o de mi. Són in- pocs milers d’anys. Això ens dona una Un arbre potser pot emmagatzemar dirigeix el Laboratori Internacional tel·ligents com ho som nosaltres i pot- idea molt immediata de la nostra estu- informació durant dècades. de Neurobiologia de les Plantes a la ser més. En primer lloc, dic que les plan- pidesa. De fet, estem demostrant que Universitat de Florència. És un dels tes són intel·ligents perquè defineixo la som l’espècie més estúpida del planeta. ¿Es coneix el mecanisme d’aquesta pioners d’un camp de recerca que, en intel·ligència com la capacitat de resol- Des d’aquest punt de vista, el nostre memòria? contra de la visió d’alguns experts en dre problemes. Segons el meu punt de cervell no sembla un avantatge evolu- No, però tampoc sabem exactament neurociència, atribueix a les plantes vista, la intel·ligència és una qualitat de tiu, sinó més aviat un desavantatge. com funciona la memòria humana. propietats com la intel·ligència, tal la vida. Soc un evolucionista i em resul- Abans pensàvem que sempre teníem el com explica de manera entranyable ta impossible imaginar una forma de vi- Les plantes tenen memòria? mateix nombre de neurones, però ara en els seus nombrosos llibres de di- da incapaç de resoldre problemes. Fins És un dels resultats principals del meu sabem que no, que es renoven. O sigui vulgació. El científic italià ha visitat i tot la forma més humil de vida neces- laboratori: fa set anys vam demostrar que no sabem ben bé com es crea la me- Barcelona per impartir una conferèn- sita resoldre problemes. I les plantes per primera vegada que les plantes són mòria. Hi ha molts casos de gent amb cia al Centre de Cultura Contemporà- són extremadament brillants a l’hora de capaces de memoritzar i d’aprendre. danys cerebrals importants que conser- nia (CCCB) sobre la manera de crear trobar solucions amb estratègies com- Volíem demostrar que les plantes po- ven els records, però hi ha casos en què entorns urbans més sostenibles imi- pletament diferents de les nostres. Per dien aprendre, cosa que no es pot fer hi ha poc dany i es perden molts records. tant algunes de les estratègies que fan això sempre dic que ens hem d’inspirar sense memòria. Aleshores vam agafar En el cas de les plantes encara és més servir les plantes. en les plantes. l’espècie Mimosa pudica, una planta complicat, perquè no tenen cervell ni que tanca les fulles si la toques, i ens neurones. Pensem que la modificció de Vostè és un apassionat de les plantes Són més intel·ligents que nosaltres? vam preguntar si podia aprendre que l’ADN per mecanismes epigenètics po- però reconeix que, com la xocolata Sí, no és una metàfora. Realment vull un estímul concret no és perillós. Vam dria ser una manera d’emmagatzemar negra, es tracta d’una passió adulta. dir que les plantes són més intel·li- fer servir l’estímul de deixar caure el informació. Tens raó que són com la xocolata ne- gents que nosaltres. Si la intel·ligència test on era la planta des de 10 centíme- gra! La primera cosa que fem per en- és una qualitat de la vida, l’habilitat de tres d’altura. La primera vegada tanca- Les plantes també són éssers socials tendre altres organismes és buscar- sobreviure n’és el resultat. Les plantes va les fulles. La segona també però, que es comuniquen. nos-hi a nosaltres mateixos. I això ho demostren que són increïblement més després de quatre o cinc vegades, ja no Efectivament, són absolutament capa- podem fer amb els animals. Per això intel·ligents perquè nosaltres estem a les tancava. En canvi, si la tocaves sí ces d’entendre qui tenen a prop i de canals nens els agraden els animals i no punt d’extingir-nos. L’Homo sapiens és que les tancava. Per tant, aprenia que viar el seu comportament depenent les plantes. Però la relació amb les a la Terra des de fa 300.000 anys, pe- hi havia dos estímuls diferents, la cai- dels veïns. També canvien la manera de plantes està mediada per la raó, per- rò la durada mitjana d’una espècie al guda –que no era perillosa– i el toca- comunicar-se. Ho fan a través de les ar- què has d’entendre que són organis- planeta és de 5 milions d’anys. Per ment –que sí–. Després la vam deixar rels, utilitzant substàncies químiques o mes molt sofisticats i evolucionats complir amb aquesta mitjana hauríem dos mesos en un hivernacle i la vam senyals elèctrics, i amb volàtils, subs- abans d’enamorar-te’n. de sobreviure 4 milions i 700.000 anys sotmetre als mateixos estímuls. Con- tàncies que alliberen a l’aire i escampen ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 29 ciència

sentits semblants al gust i l’olfacte. Però hi senten? Sí. Aquest és un dels descobriments del meu laboratori. Hi havia moltes afirmacions naïf, que si hi parles o els po- ses música els va bé. Però fa deu anys vam demostrar que si aplicàvem un so d’una freqüència de 200 hertzs, que és una freqüència característica de l’aigua corrent, a les arrels d’una planta, totes les arrels creixien cap a la font del so. I això demostra que el percebien.

Els animals som centralitzats. Tenim un cervell i un cos que en depèn. Tot ho construïm utilitzant aquest model: els ordinadors, les ciutats, els estats. Les plantes són el contrari, descentra- litzades. Què en podem aprendre? És una de les lliçons més importants de les plantes. Efectivament, construïm el món a la nostra imatge. Estem fets amb un cervell que governa òrgans especialit- zats. I ho fem tot així: el nostre govern, la nostra organització, els ordinadors, els telèfons, etc. No és casual que en qualsevol organigrama hi hagi un cap i òr- gans. Però s’ha de tenir en compte que aquesta és la manera d’estructurar que té una part irrellevant de la vida. Els animals som només el 0,3% del pes de la vida. Les plantes en són el 85% i utilitzen una organització descentralitzada que té molts avantatges. A les nostres organit- zacions, si un dels òrgans es col·lapsa, tot el cos o l’organització es mor, mentre que en una planta se li pot treure un 80% del cos sense cap problema. Penso que, com- parada amb estructures jeràrquiques, aquesta organització és increïblement més avantatjosa. La jerarquia només té l’avantatge de la velocitat, però aquest avantatge s’acaba perdent a conseqüèn- cia de la burocràcia, que és inherent a les estructures jeràrquiques. No té cap sentit fer les coses així. Per això penso que FRANCESC MELCION ens hem d’inspirar en les plantes.

¿S’haurien de tenir en compte aspectes ètics, a l’hora de fer experiments missatges. Avui sabem que intercanvi- ciència. Prefereixen mantenir una so- amb plantes? en tota la informació que tenen amb el ca amb vida que tenir la incògnita de no És indubtable que hi ha diferències en- seu clan, que intercanvien menys infor- saber qui ocuparà aquell espai. tre plantes i animals, però penso que les mació amb les plantes de la mateixa es- “Les plantes es cuiden plantes haurien de tenir drets. Això no pècie que no són del seu clan i, encara les unes a les altres ¿Es pot dir que les plantes tenen algu- vol dir que no ens les puguem menjar o menys, amb la resta de plantes. Amb el na cosa semblant a la consciència? utilitzar-les. Les plantes són increïble- seu clan intercanvien informació sobre d’una manera molt Aquesta pregunta és molt important i ment diferents de nosaltres. Per a un la qualitat del sòl, de l’aire, de l’aigua, molt difícil de respondre, perquè depèn animal, que se’t mengin és la pitjor co- etc., mentre que amb la resta de plantes eficient” de què entenguem per consciència. Si sa que et pot passar. Però les plantes, en només intercanvien informació sobre si és la capacitat d’entendre la teva situ- molts casos, volen que se les mengin. hi ha un perill. ació en relació amb l’entorn, les plan- Normalment ens mirem les plantes com “Fa set anys vam tes en tenen. Quan una planta fa ombra si fossin animals i això és un gran error. ¿Això vol dir que, d’alguna manera, es a una altra, la que rep l’ombra hi reac- Els fruits, per exemple, són una part del cuiden les unes a les altres? demostrar per primera ciona immediatament i comença a créi- cos de les plantes que tenen la funció que Sí, i d’una manera molt eficient. Avui sa- vegada que les xer molt ràpidament per avançar la que els animals se’ls mengin. D’alguna ma- bem que en un bosc gairebé tots els ar- li fa ombra. Però això no passa en un nera, les plantes volen que algú se les bres estan connectats a través de les ar- plantes són capaces mateix arbre, que té moltes parts que mengi perquè així comencen una rela- rels. I amb aquesta xarxa subterrània són a l’ombra d’altres parts del mateix ció. Quan vam domesticar els llops i en intercanvien no només informació, si- d’aprendre” arbre. D’alguna manera, l’arbre sap que vam obtenir gossos, tots dos vam obte- nó també aigua i nutrients. Quan hi ha l’ombra que li arriba és d’ell mateix. nir avantatges. Amb les plantes passa el un arbre que no pot absorbir els nutri- mateix. No fem servir el blat o el raïm, si- ents ni l’aigua que necessita, les altres “Necessitem donar ¿Les plantes tenen molts més sentits nó que hi establim una relació en la qual plantes del clan els hi faciliten. Hi ha que nosaltres? ells també ens utilitzen a nosaltres com molts experiments que assenyalen que drets a les plantes Això pot semblar molt sorprenent, pe- un vector meravellós per escampar-se una soca d’un arbre tallat, que hauria de per raons ètiques i rò si hi penses una mica és trivial. Les pel planeta. I els vectors són fonamen- ser una planta morta perquè no té fu- plantes no es poden desplaçar. L’única tals per a les plantes, perquè no es poden lles, continua creixent, produeix nous pràctiques: la nostra possibilitat que tenen és sentir l’entorn moure. Des d’aquest punt de vista, pen- anells. Això vol dir que la planta viu. d’una manera molt sofisticada. Els ani- so que les plantes haurien de tenir drets, supervivència en mals no ho necessiten perquè si hi ha un però hem d’entendre què volen dir Com s’ho fa? depèn” perill poden fugir. Però les plantes ne- aquests drets. Talar un bosc és un error Ha sigut un misteri durant molts anys i cessiten temps per canviar la seva fisio- ètic i també pràctic, perquè la nostra vi- recentment s’ha demostrat que les logia d’acord amb l’entorn, i per això da en depèn. Al final, quan dic que neces- plantes del voltant la mantenen amb vi- són tan eficients percebent-lo. sitem donar drets a les plantes, també és da. Per què? No perquè siguin bones. una idea antropocèntrica. Les hem de Aquesta idea no té cap significat en la Entenc que les plantes són sensibles protegir perquè la nostra supervivència natura. És més aviat una qüestió d’efi- a la llum, als cops i que poden tenir en depèn.e

Mirades Peix acabat de pescar Un pescador treu els peixos de la xarxa a la platja de la Marina, a Madràs. Aquesta ciutat és la quarta més poblada de l’Índia –gairebé 9 milions d’habitants en tota l’àrea metropolitana– i té una po- sició estratègica: el seu port és la principal con- nexió comercial amb el Sud-est Asiàtic i a les seves costes hi ha una important activitat pesquera.

10-07-2021 Foto: Idrees Mohamed / Efe 32 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara ciència

Genètica

GETTY ques que en principi no haurien de tenir res a veure amb el son, com ser ex- Descobreixen el gen de travertits i optimistes, ser molt pro- ductius, tenir bona memòria... i córrer maratons. Sembla com si el fet de dor- dormir poques hores mir poc es correspongués amb més activitat (mental i física), tot i que no es- Segons un estudi publicat a la revista ‘Science’, una mutació tà clar fins a quin punt dependrien l’un de l’altre. Aquesta hiperactivitat la van en el gen DEC2 fa que es requereixin menys hores de son veure també en els ratolins transgè- nics, que, a més, també eren capaços de recordar millor.

Primer gen humà del son descobert a aquests mínims té conseqüències ne- 200 persones de les diverses generaci- Aquest treball és especialment interes- gatives en les nostres capacitats físi- ons que s’havien reunit, a la vegada que sant perquè abans només s’havien des- Salvador Macip ques i mentals, com sap tothom que ha- els preguntava sobre els seus hàbits cobert gens similars en animals de labo- gi passat una mala nit. També hi ha per- nocturns. Jones i Fu havien publicat fe- ratori, però no s’havia trobat corres- Shakespeare li va fer desitjar a Hamlet, sones que es desperten i, immediata- ia quatre anys el primer estudi que re- pondència de cap d’ells amb un gen hu- en el seu famós monòleg, una mort que ment, estan preparades per posar-se a lacionava un gen amb el son (en aquell mà. El DEC2 és el primer que demostra acabés amb tots els seus problemes, treballar, mentre que altres necessiten cas, el responsable d’una síndrome per un control sobre la durada del son, tant que ell comparava amb la pau absolu- més temps per estar a punt. Les raons la qual els que la pateixen s’adormen en ratolins com en persones. El que en- ta que s’aconsegueix dormint. Perquè que explicarien aquestes diferències aviat i s’aixequen aviat). Això els va fer cara no se sap és quina activitat té dormir, efectivament, és un estat de re- encara no estan clares. pensar que hi havia d’haver una base aquesta variant del DEC2 que permet pòs total, necessari per als humans, que El grup de la doctora Ying-Hui Fu, de genètica per a altres característiques dormir menys. La hipòtesi que s’està in- ens permet començar cada dia amb les la Universitat de Califòrnia, ha publicat relacionades amb dormir. D’aquí el seu vestigant és que permetria fer les tas- forces renovades. Durant les hores que recentment a la revista Science un estu- interès pels Johnson. ques de manteniment del cervell a mol- estem al llit es duen a terme una sèrie di en el qual es proposa que el gen ano- Les anàlisis genètiques de membres ta més velocitat i, per tant, no caldrien de processos de manteniment del cer- menat DEC2 està implicat en la neces- de la família van revelar que tots els que tantes hores de son, però això encara vell, des d’eliminar toxines fins a con- sitat de dormir. El DEC2 fabrica una invariablement dormien poc, per molt s’ha de corroborar. solidar els records, per deixar-lo a punt proteïna encarregada de desconnectar que s’esforcessin a arribar a les set ho- Articles anteriors del mateix grup per a una nova jornada d’activitat. Pe- altres gens i té una funció res mínimes, d’investigadors, publicats a partir d’es- rò aquest temps que hem de tancar els reguladora important. A tenien una tudis amb ratolins, també han implicat ulls varia molt d’una persona a una al- través d’estudis genètics Un gen actiu mutació en el altres mutacions en aquest patró de son tra: alguns necessiten dormir només van identificar una mu- La mutació que fa dormir mateix gen, el curt (per exemple, en els gens ADRB1 o unes quantes hores, mentre que n’hi ha tació en aquest gen que DEC2. Van su- NPSR1). Això vol dir que, molt proba- que sembla que no en tinguin mai prou. dona a qui l’hereta la ca- poc està associada a caràcters posar que les blement, l’estona que necessitem dor- Ara s’acaba d’identificar una mutació pacitat de funcionar a ple oberts i persones actives dues coses po- mir deu estar determinada per una xar- en un gen que podria ser, en bona me- rendiment amb poques drien estar re- xa de gens que interaccionen entre ells sura, responsable d’aquestes diferènci- hores de son. lacionades. Per i que, a més, és possible que això es rela- es, perquè permet a qui la té passar amb confirmar-ho van generar uns ratolins cioni amb certs aspectes de la persona- menys estona de son que la resta. Una trobada familiar de mormons transgènics que tenien la mateixa mu- litat. Falta veure si hi ha alguna mane- Tot va començar quan, el 2005, el pro- tació en el gen equivalent. Tal com sura farmacològica de manipular algun Quantes hores hem de dormir? fessor Chris Jones, de la Universitat de posaven, aquests ratolins dormien d’aquests gens per obtenir resultats si- No hi ha un nombre d’hores seguides Utah, va anar a la trobada anual dels menys que els seus congèneres, la qual milars en persones que no tenen les mu- que, per definició, els humans hàgim de Johnson, una família nombrosa de cosa demostra que la mutació redueix la tacions però que preferirien haver de dormir. Tot i això, s’ha proposat que mormons que tenien fama de dormir necessitat de dormir. passar menys hores al llit.e ens en cal una mitjana de set o vuit, més poc i aixecar-se plens d’energia. L’in- Curiosament, en els humans la mu- en nens (fins a catorze) i menys a me- vestigador va demanar permís per re- tació del DEC2 s’associa en la gran ma- Salvador Macip és investigador de la sura que ens anem fent vells. No arribar collir mostres de sang de les prop de joria de casos amb altres característi- Universitat de Leicester i la UOC ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 33 ciència

OPINIÓ

Medicina XAVIER DURAN Periodista i químic

TUB ¿Tres dosis de D’ASSAIG la vacuna per a 40 segles persones amb de literatura problemes i epidèmies immunitaris? “Que hi hagi una plaga”, va demanar Enlil als grans déus, per- què la humanitat havia crescut França ja les massa. “No puc dormir a causa del seu gran escàndol”, diu En- administra a persones lil, un dels déus que apareixen amb certes malalties en el poema mitològic Atra-Ha- sis, elaborat en llengua accàdia i escriptura cuneïforme entre el 1850 i el 1500 aC. Aquesta sol·licitud per acabar de forma dràs- tica amb una superpoblació molesta és el primer text que Apoorva Mandavilli trobem a Literatura i pandèmia, THE NEW YORK TIMES una antologia a cura de Mont- NOVA YORK serrat Camps Gaset publicada per Edicions de la Universitat A l’hora de vacunar-se contra el corona- de Barcelona. virus, la tercera va ser la bona per a Hi ha cinquanta textos que Esther Jones, una infermera especialit- ens permeten veure com els di- zada en diàlisi de la zona rural d’Oregon. ferents gèneres literaris han Quan les dues dosis de Pfizer/BioNTech plasmat, al llarg de vora quaran- no van aconseguir posar en marxa el seu ta segles, la reacció humana a sistema immunitari per produir anticos- les epidèmies o bé a una malal- sos, va buscar pel seu compte una terce- Cada vegada més estudis apunten que una tercera dosi de la vacuna contra el tia com la lepra, marcada tam- ra dosi, aquesta vegada de Moderna. I ha covid-19 augmenta els nivells de protecció de persones immunodeprimides. PERE TORDERA bé per l’estigma i el rebuig. funcionat. Les anàlisis de sang revelen Aquest apassionant viatge ens una resposta raonable pel que fa a crea- molta por i és frustrant” per a les per- ha dirigit un estudi sobre l’efecte del permet constatar que una pri- ció d’anticossos, per bé que inferior a la sones immunodeprimides: “Han de ti- metotrexat en les vacunes. mera reacció, perdurable al que es detectaria en persones sanes. El rar endavant sense vacunar-se fins que No tothom que té un d’aquests fac- llarg dels temps, era concebre la mes passat va rebre una quarta dosi amb trobem la manera de donar-los una tors de risc es veu afectat per aquest malaltia com un càstig i buscar l’esperança de fer pujar encara més els immunitat millor”. problema. Però si no es fan més investi- culpables. Al costat d’això, tam- nivells d’immunització. L’equip de Segev va descobrir en un gacions, és impossible saber qui neces- bé apareixen en el llibre textos A Esther Jones, de 45 anys, li van estudi anterior que menys de la meitat sita dosis addicionals de les vacunes ni mèdics, com els de Lluís Alca- trasplantar un ronyó el 2010. Per impe- dels 658 receptors de trasplantament quantes. A més del risc del covid-19, es- nyís, que, entre altres coses, el dir el rebuig de l’òrgan, des de llavors ha d’òrgans havien generat anticossos de- tà demostrat que una immunitat baixa 1490 recomanava l’aïllament pres medicaments que inhibeixen la tectables després de les dues dosis facilita que el virus es continuï replicant del malalt i renovar l’aire de resposta immunitària. Com que ja pre- d’una vacuna amb ARNm de Pfizer/Bi- dins del cos durant llargs períodes de la cambra. veia que tindria problemes per respon- oNTech o Moderna. Però per fer el se- temps, i això pot portar a l’aparició de Hem de passar més de mig dre adequadament a la vacuna, es va guiment d’aquests resultats, han hagut noves variants. llibre per arribar al segle XIX i inscriure en un dels pocs estudis que de contractar voluntaris que, com L’estratègia de la tercera dosi té constatar que la cerca de culpa- s’han fet fins ara per posar a prova la uti- Esther Jones, han obtingut les terceres molts partidaris entre els investigadors bles perdura: Chateaubriand litat d’una tercera dosi en persones amb dosis pel seu compte. perquè hi ha un precedent molt clar. explicava que el 1832 a París sistemes immunitaris debilitats. Els científics d’aquest equip han Per exemple, a les persones immuno- s’acusava els comerciants d’en- comprovat que una tercera dosi ha fet deprimides els administren dosis de re- verinar begudes i aliments i Una tercera dosi a França pujar els anticossos dels 30 receptors forç de les vacunes contra l’hepatitis B que “uns quants individus fo- Des del mes d’abril, les autoritats sani- de trasplantament d’òrgans que fins i la grip. Diversos estudis indiquen que ren esquarterats, arrossegats tàries de França administren rutinàri- aleshores tenien uns nivells baixos o una tercera dosi de la vacuna contra el pel mig del carrer i precipitats ament una tercera dosi de la vacuna, a indetectables. coronavirus podria donar bons resul- al Sena”. Fins i tot Philip Roth més de les de dues de rigor, a pacients tats en pacients que no produeixen an- a Nèmesi fa que el 1944, amb amb determinats problemes immuni- Una estratègia amb molts partidaris ticossos detectables després de la pri- una epidèmia de poliomielitis, taris. Tal com ha comunicat fa poc un Es calcula que un 5% de la població és mera o la segona dosi. Però la recerca algú busqui una raó, un motiu, equip d’investigadors francesos, el immunodeprimida. La llista de causes no ha avançat prou. Moderna està pre- perquè “que sigui un virus que nombre de receptors de trasplanta- és llarga: alguns càncers, trasplanta- parant-ho tot per provar una tercera s’encomana no el satisfà”. ment d’òrgans que havien creat anticos- ments d’òrgans, malalties hepàtiques dosi en 120 receptors de trasplanta- I això sembla que encara pas- sos va créixer fins al 68% quatre setma- cròniques, insuficiència renal i diàlisi, ments d’òrgans, i Pfizer –que produeix sa el 2021, tot i que per sort els nes després de la tercera dosi, davant i fàrmacs com el Rituxan, els esteroides fàrmacs immunosupressors– està or- successors d’Alcanyís han del 40% de la segona. i el metotrexat, que es prenen per a afec- ganitzant un estudi amb la participació aconseguit oferir no només Com diu Dorry Segev, el cirurgià de cions que van des de l’artritis reumatoi- de 180 adults i 180 nens afectats per consells consistents sinó també trasplantaments de la Universitat de i la psoriasi fins a alguns càncers. una malaltia immunitària.e remeis per controlar la tràgica Johns Hopkins que ha dirigit aquest “Tota aquesta gent s’està quedant enre- pandèmia.e estudi, el fet de ser encara vulnerable a re”, afirma Jose U. Scher, reumatòleg Copyright The New York Times la infecció després de la inoculació “fa del NYU Langone Health Center, que Traducció de Lídia Fernández Torrell 34 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Cultura

MÚSICA 19.000 persones accepten l’aposta del Cruïlla El cribatge de la segona jornada del festival detecta 83 positius de covid en els tests d’antígens

01. El públic del Cruïlla ahir durant el concert de Carolina Durante. 02. Un treballador del Cruïlla amb la samarreta “Posa’t la mascareta”. PERE VIRGILI

any que no veia això”, va dir el can- comprovar com les primeres files es reta d’imperi, el ball va fer la seva XAVIER CERVANTES tant, Diego Ibáñez, després de veu- lliuraven a un tempo ràpid i una tor- màgia i els grups van començar a 02 BARCELONA re com el públic saltava amb les nada amb l’ànsia dels assedegats. acostar-se. Intens va ser el concert primeres cançons. Aprofitant Tot això en el primer bloc del de la xilena Ana Tijoux, sobrada de En els primers concerts que es van l’energia generada, van tocar concert i quan encara no ha- talent i poderosa en el discurs poder fer durant la pandèmia, les Nuevos vicios, Buenos conse- vien entrat en joc la majoria emancipador, antipatriarcal i anti- mesures sanitàries eren tan aclapa- jos, peores personas i Ne- dels himnes de Carolina colonial. Tijoux ha anat modulant radores que costava molt viure’ls cromántico sense treva, Durante, protagonistes en una fusió musical que tan aviat re- com a manifestacions artístiques. A com si fos l’últim dia que un tram final exultant. mena formes de hip-hop amb la poc a poc, però, va ser possible abs- podrien ballar a cop de La tarda havia comen- profunditat del dub com s’enlaira traure’s de la parafernàlia pandèmi- punk-pop fins ves a saber çat menys frenètica, amb amb funk, contundència rítmica i ca i gaudir dels concerts ben bé com quan. A aquestes altures, Gertrudis obrint l’escena- elements diversos del folklore sud- abans, tot i que sempre asseguts i Ibáñez havia d’agafar aire ri de l’amfiteatre del Fò- americà. A més, disposa d’eines com amb mascareta. Ja ho teníem per la per descansar però sobretot rum. El públic mirava de una secció de vent i un teclista que mà i de sobte arriba aquest singular per assimilar que era real el mantenir les distàncies for- l’ajuden a fer més ballables les can- Tour d’Antígens format pels festi- que estava passant davant de mant grups bombolla que vistos çons i, quan ja té el públic ballant, vals Vida, Canet Rock i Cruïlla. I ha l’escenari (amb la gent encara em- des de dalt de la graderia semblaven deixar anar bombes com Mi verdad calgut interioritzar nous protocols, mascarada). I aleshores va atacar En illes d’un gran arxipèlag. Però quan i Cacerolazo, la cançó amb què va aprendre a gestionar prudències i el parque de las balas i va poder va arribar la rumba catalana Samar- donar suport a les protestes contra entusiasmes i saber llegir dades el govern xilè de Sebastián Piñera. com ara els 83 positius de covid que En el mateix escenari que Tijoux, s’havien detectat ahir fins a les 21 h Salut no s’ha plantejat cancel·lar el Cruïlla però més tard, Amaral van sortir en 18.184 tests d’antígens (dijous amb l’ímpetu de les onades impara- van ser 126 de 15.000), segons la in- bles, encadenant èxits pretèrits i formació facilitada pel festival. Per a la cap del servei de medicina preven- dors”. Tanmateix, el departament de Sa- permetent que el públic regirés to- En algun moment entre la cua tiva i epidemiologia de l’Hospital Vall lut no s’ha plantejat cancel·lar el Cruïlla. tes les nostàlgies del món cantant per passar el test i el recinte dels d’Hebron, Magda Campins, “no és pru- La consellera de Cultura, Natàlia Garri- Son mis amigos, una cançó sobre concerts, el cervell decidia seguir el dent” fer esdeveniments com el Cruïlla en ga, va fer una crida a “l’autoprotecció” del amistats i precarietats diverses a la consell de Cruyff: sortiu i disfruteu. una situació epidemiològica com l’actual. públic, i va recordar que el Cruïlla té l’au- qual la pandèmia concedeix una I és així com ahir es va desenvolupar És a dir, amb una incidència acumulada a torització del Procicat. En la mateixa línia, quarta edat. Després van abaixar la la segona jornada del Cruïlla al Parc 14 dies de 1.980 contagis per 100.000 ha- l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tam- intensitat, i en el moment de tancar del Fòrum, amb quatre escenaris en bitants en la franja d’edat de 15 a 29 anys: bé va fer una crida a la responsabilitat in- aquesta crònica mantenien una funcionament i 19.000 persones 1.200 més que fa una setmana. En declara- dividual i col·lectiva, i va elogiar “l’esforç gentada pendent d’ells. La mateixa lliurades a la passió de la música en cions a Catalunya Ràdio, Campins va ex- impressionant” que ha fet el festival per gentada a la qual encara esperaven directe. Per exemple, durant l’exci- plicar que esdeveniments que apleguen complir amb la normativa sanitària al cos- concerts multitudinaris de Manel, tant actuació del quartet madrileny 20.000 persones són “grans dissemina- tat de les autoritats. Two Door Cinema Club, Novedades Carolina Durante. “Feia més d’un Carminha i Zoo.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 35 cultura

EL DELTEBRE L’increment de casos de coronavirus a Catalunya i, EL ‘GUERNICA’ El mural, adquirit per 300.000 euros, s’incorporarà a la DANSA, especialment, a Deltebre, sumat a la detecció de dos D’IBARROLA VA col·lecció del Museu de Belles Arts de Bilbao. L’artista CANCEL·LAT positius entre els alumnes dels tallers professionals, va A BILBAO el va realitzar per reivindicar que el Guernica original portar a la cancel·lació del festival ahir divendres. anés a la localitat basca que va inspirar Picasso.

PATRIMONI SECTOR EDITORIAL

La cinquena onada no atura el Sant Jordi d’estiu

JORDI NOPCA BARCELONA

“Llibrestiu no perilla perquè no hi ha cap con- centració de gent prevista enlloc”, explica Ma- rià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibre- ters. La festa del llibre de l’estiu, prevista per al dijous 15 de juliol, ha aconseguit sumar 105 llibreries de 35 poblacions repartides per tot el territori català. “Fins a l’últim dia no dei- xarà de créixer –continua Marín–. Estem molt contents de la diversitat de propostes, que in- clouen presentacions i signatures, però tam- bé tallers, recitals, contacontes i concerts. I també ens fa molt de goig que hi hagi, a més de totes les capitals, ciutats mitjanes com Vi- lanova, Mataró, Vic i Vilafranca del Penedès, però també llibreries de comarques com la Façana d’El Molino, que a partir d’ara serà un equipament municipal. WAYRA FICAPAL Noguera i l’Urgell, del delta de l’Ebre..., i això sense oblidar la mobilització també de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i l’Hospitalet”. L’Ajuntament de Barcelona Hi haurà “parades de llibres al carrer, però no actuacions, per evitar aglomeracions”, i fins i tot “algunes biblioteques públiques acolliran activitats perquè tenen més espai”. D’aques- compra l’històric Molino ta manera, no es trencaria amb cap de les possibles restriccions de la setmana que ve degut L’espai va reobrir el 2010 però la propietària no podia assumir els deutes a l’increment de casos de covid-19. La cinquena onada ha arribat coincidint amb el repunt de casos de l’estiu passat: el sector del llibre, que el 2020 va haver de fer marxa enrere en al- cultura audiovisual, el teatre de pe- ments per a una nova generació de gunes de les iniciatives previstes, enguany ha SÍLVIA MARIMON MOLAS tit format i, fins i tot, la cultura gas- nous creadors, amb nous discursos fet els deures i ha treballat amb un escenari BARCELONA tronòmica. “Requereix poca inver- i nous participants –detalla el dele- “com el d’ara des de fa cinc setmanes”. El gruix sió perquè l’Elvira González [la se- gat de Drets Culturals, Daniel Gra- de les activitats –que es faran públiques aquest El Molino, inaugurat a finals del seva propietària fins ara] ha fet una nados–. No està pensat per a un sol cap de setmana a través de la web del Gremi de gle XIX i un dels espais amb més gran feina de reforma”, assegura sector cultural, però l’ànima cana- Llibreters– seran al vespre i a la nit: “Les lli- història de l’avinguda del Paral·lel, Colau. Obrir un dels veïns més prò- lla formarà part de la seva essència. breries podran obrir fins a les 23 h”. Llibrestiu serà municipal. L’Ajuntament de xims d’El Molino, el Teatre Arnau, Això sí, des d’un punt de vista de cul- té com a precedent la celebració d’una jorna- Barcelona va anunciar ahir que ha serà més lent i complex perquè ara tura contemporània”. da dedicada al llibre i la rosa el 23 de juliol del comprat l’espai per 6,2 milions mateix no hi ha dotació pressupos- 2020. “La festa de l’any passat no va ser un d’euros. L’antic music hall va reo- tària per rehabilitar-lo. Sant Jordi d’estiu, sinó una nova celebració, brir el 2010 després de 13 anys de González, que va repartir plomes Perdre l’ànima pensada perquè la gent marxi de vacances amb tancament. La important inversió vermelles als diferents representats “He rebut moltes ofertes i més un llibre a la maleta –explica Joan Sala, pre- que va fer Ociopuro SL, però, no es municipals, va explicar que amb els elevades, però no volia que es sident d’Editors.cat–. L’estiu és un moment va poder recuperar i es va presentar 6,2 milions d’euros s’eixuga el deu- ideal per a la lectura perquè tens temps i per- un concurs de creditors. Fa dos te d’El Molino: “He rebut moltíssi- convertís en un puticlub” què, sovint, et trobes en llocs sense wifi”. anys, de nou, va haver d’abaixar les mes ofertes i més elevades que la persianes. que m’ha fet l’Ajuntament, però no El Molino va néixer amb el nom Objectiu: facturar 3,5 milions d’euros Segons el consistori, el nou Mo- volia que es convertís en un puti- de La Pajarera Catalana i després La convocatòria del 23 de juliol va ser “un gran lino, com la Casa de la Música de club”. La fins ara propietària està d’una reforma, el 1910, es va reba- èxit”, coincideixen Marín i Sala. “Es va factu- Barcelona, serà de titularitat públi- preparant un llibre en què explica- tejar com a Petit Moulin Rouge i se rar el 30% d’un Sant Jordi normal”, comenta ca, tot i que tindrà una gestió públi- rà com han sigut aquests últims 21 li van afegir les emblemàtiques as- Sala. Si es compara amb els 22 milions de fac- co-privada. En els pròxims mesos anys: “Vendre’l m’ha trencat el cor, pes de molí. La dictadura no veia turació del 2019, la injecció econòmica del 23 es farà un concurs públic per esco- però era el més racional que podia amb bons ulls ni el nom en fran- de juliol al sector del llibre va vorejar els 7 mi- llir la direcció de l’espai, i la inten- fer –va dir–. I vull deixar clar que no cès ni el mot rouge per les seves lions d’euros. “Si aconseguíssim la meitat de ció, segons l’alcaldessa Ada Colau, vam fer una reforma sinó que vam possibles connotacions polítiques l’any passat ens podríem donar per satisfets”, és reobrir-lo l’any vinent. “Havíem fer un Molino nou. Estarem molt i va decidir el seu nom actual: El afegeix. Comparant-ho amb els números de de salvar El Molino per evitar que atents al que faci el consistori, per- Molino, que va continuar oferint l’edició anterior, serien 3,5 milions d’euros. passés el que ha passat amb altres què és el nostre fill”. espectacles, diversió i copes fins al “El llibre s’havia convertit en un producte de equipaments i que caigués en mans 1997. És un dels espais més simbò- venda estacional que es concentrava el 23 de fons voltor o d’interessos privats Ànima ‘canalla’ i contemporània lics del Paral·lel, que a principis d’abril i la campanya de Nadal –recorda Sala–. que el desvirtuessin”, diu Colau. Colau va emfatitzar que El Molino del segle XX va ser un fenomen Amb la Setmana del Llibre en Català, que se En aquesta nova etapa, segons forma part de la memòria de la ciu- cultural i social únic a Europa, per- celebra al setembre, hem fet créixer les vendes l’Ajuntament de Barcelona, l’equi- tat i que la intenció és conservar-ne què va saber entendre què volien d’aquell mes. Si consolidem una festa com Lli- pament compaginarà les arts escè- l’ànima, però la pregunta és si con- les classes populars i els ho va ofe- brestiu, salvarem el juny, el juliol i l’agost”. El niques més populars i transgresso- tinuarà oferint espectacles canalles, rir. Al llarg del primer decenni del sector confia que l’any que ve la pandèmia si- res amb nous elements de la cultu- que en molts imaginaris s’associen segle XX, a Barcelona el negoci de gui només un record que permeti una celebra- ra contemporània, com la hibrida- amb mítiques vedets. “Forma part l’espectacle ocupava entre tres i ció més gran i sense restriccions.e ció cultural, l’experimentació, la d’una nova generació d’equipa- quatre mil persones.e 36 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara cultura

TEATRE

Carme Pla, Àgata Roca, Marta Pérez i Mamen Duch a la seu de la companyia T de Teatre. FRANCESC MELCION

À.R.: Hi ha una generació que des- NÚRIA JUANICO LLUMÀ apareix. Tenim una companya de 45 BARCELONA “Les dones hem de ser anys que li van oferir fer de mare d’una actriu de trenta-i-tants. Això Diuen que el temps els ha passat vo- t’alarma molt. Les de 50 i 60 ja des- lant, però alhora viatgen amb una apareixem. Què passa,¿ no interes- maleta plena a vessar d’experiènci- joves sempre, quan som sa veure una dona de 50 o 60 anys a es. Les actrius Carme Pla, Àgata Ro- la pantalla? ca, Marta Pérez i Mamen Duch són M.D.: A més, sempre és la mare d’al- T de Teatre, una de les companyies grans ja no interessem” gú. Mai et passa a tu la història. de referència a Catalunya. Enguany Sempre recau en l’adolescent o el fan 30 anys als escenaris i ho cele- T de Teatre compleix 30 anys i ho celebra jove. Com més dones hi hagi dirigint bren amb la reestrena de Delicades, i escrivint, més aviat començarà a un dels seus espectacles més emble- amb la reestrena de ‘Delicades’ al Teatre Goya canviar, perquè explicaran la seva màtics, que es veurà a partir del 15 pròpia història. de juliol al Teatre Goya. C.P.: És un reflex de la societat. Les dones hem de ser joves sempre, Com recordeu els inicis? endavant i d’intentar buscar en ca- la que funcionava molt bé, però te- quan som grans ja no interessem. Carme Pla: Recordo molt la il·lusió. da muntatge el que volíem fer. Equip níem ganes de fer altres coses. I ho M.D.: Però qui més consumeix cul- No esperàvem res, tot va venir de les Aquesta llibertat ens ha ajudat. To- “És important vam sacrificar i ens vam arriscar. tura són les dones a partir de 50 ganes de fer alguna cosa, va sonar la tes hem pogut treballar fora sempre anys. És curiós que no facin coses flauta i va funcionar. que hem tingut altres projectes. que el ¿Us ha pesat el fet de ser una com- per a elles. Àgata Roca: De cop i volta sembla C.P.: La dificultat no és tant la con- lideratge panyia només de dones? que no pugui ser, 30 anys són molts. vivència com saber què fas cada ve- estigui À.R.: En cap moment ens ha condi- Quina diagnosi feu de l’estat del Però quan hi penses t’adones que gada. Al principi, els Petits contes repartit”, diu cionat en res negativament. sector? han passat moltíssimes coses. Vam misògins i els Homes! van anar molt Pérez C.P.: Tampoc n’hem fet bandera. M.D.: Creativament està en ebulli- tenir molta força i empenta. En bé. Però cada vegada que n’acabà- M.P.: Potser la fórmula tenia singu- ció. La gent jove empeny amb for- comptes d’esperar que sonés el te- vem un, dèiem: i ara què fem? laritat en el seu moment i va fer que ça, però no ho tenen gens fàcil. lèfon, vam decidir generar-nos nos- À.R.: Encara ens passa ara. Relleu algunes portes s’obrissin, però va C.P.: A vegades quan està més difícil altres la feina. En aquell moment no “La gent jove ser bastant inconscient. econòmicament, hi ha més creativi- pensàvem que això seria la nostra Com és treballar amb amigues? À.R: El mèrit que puguem tenir no tat. Però ara hi ha una crisi mundi- vida, com ha estat i és. À.R.: Quan vam començar no érem empeny amb és pel fet de ser dones. És el fet al. Ja és un sector delicat i no té tot C.P.: Tampoc teníem res a perdre. tan amigues com ho som ara. Haví- força, però no d’aguantar una companyia tants el suport que hauria de tenir. À.R.: No vam invertir-hi ni diners, la em estudiat juntes a l’Institut del ho tenen anys. M.D.: Sempre he sentit que el teatre primera funció la vam fer amb mo- Teatre, però la química que hi ha ara gens fàcil”, C.P.: A vegades ens deien: “Sou cinc i la cultura estan en crisi. Però és ve- bles de contenidors i la nostra roba. no té res a veure. Poder treballar a afirma Duch dones! No us baralleu entre vosal- ritat que quan vam començar va ser Quan vam cobrar el primer caixet ja fora està molt bé, però alhora et tro- tres?” Què us penseu, que perquè una època molt bona. Podíem fer te- vam poder anar a comprar roba al bes a faltar. T de Teatre és casa per a som dones estem tot el dia discu- atre i viure tranquil·lament. Ara no. Zara i algun moble. nosaltres. tint-nos? C.P.: Els sous es van començar a de- M.P.: És important que el lideratge Mamen Duch: Als homes no crec gradar. Abans treballaves tres me- ¿Ha sigut difícil seguir juntes du- estigui bastant repartit. I a la vega- que els hi preguntessin si es bara- sos sí i tres no, però cobraves prou rant tants anys? da és molt difícil. llen o no. per poder aguantar. Ara treballes un Marta Pérez: És com un matrimo- C.P.: També és clau estar d’acord mes i només en tens per a aquell ni de molts anys. No és un camí tot amb el més bàsic. Sempre hem tin- ¿Heu notat l’absència de papers mes. de roses, evidentment, però sempre gut clar que volem gaudir del que per a actrius, a mesura que us aneu À.R.: I, malgrat tot, el teatre sempre hem tingut l’objectiu comú de tirar fem. Al principi teníem una fórmu- fent grans? s’acaba salvant, és incombustible.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 37 cultura

CINEMA La mística lesbiana que va desafiar el poder vaticà Paul Verhoeven estrena a Canes ‘Benedetta’, una reconnexió amb el cinema eròtic dels anys 70

místic adquireix els estigmes de la També a Canes, però fora de con- Crònica passió sentint-se totalment pene- curs, s’ha presentat la pel·lícula que trada pels claus de Crist. I no tarda The Velvet Underground mereixia. EULÀLIA IGLESIAS a descobrir el sexe físic amb una jo- Els seixanta van ser la dècada en CANES ve pagesa que es refugia al convent, què la contracultura ocupava el Bartolomea (Daphné Patakia). Com centre de l’escena artística. Així ho n el cinema de Paul Ver- tantes heroïnes de Verhoeven, Be- recorda un dels testimonis de The hoeven, els personatges nedetta viu la sexualitat de forma Velvet Underground, de Todd Hay- femenins, com la Cathe- plaent i segura, i exercirà el poder nes, un documental musical dedi- Erine Tremell d’Instint que li garanteixen aquests èxtasis. cat a la banda fundada per John Ca- bàsic o la Nomi Malone En un panorama actual en què le i Lou Reed que entra per propi de Showgirls, no tenen por d’exercir l’erotisme explícit està cada cop dret al pòdium del millor d’aquest el poder que els proporciona el sexe. més bandejat de la pantalla, Ver- gènere. El director de Velvet Gold- També és el cas de la protagonista hoeven troba en aquest material mine dedica la primera i millor part de Benedetta (Virginie Efira), inspi- una manera de reconnectar amb de la pel·lícula a retratar l’escena- rada en la figura real de Benedetta aquell cinema dels setanta que es ri d’avantguarda artística en ebulli- Carlini, una mística del segle XVII a recreava sense vergonya en el po- ció del Nova York de després de la qui es considera una de les primeres tencial lasciu d’escenaris com els Segona Guerra Mundial. La pro- lesbianes de la història documenta- convents de monges. Benedetta ce- posta adopta la forma d’un videoas- des com a tals. Així ho reivindica la lebra la voluptuositat i la desinhibi- saig que integra fragments de mol- historiadora Judith Brown als estu- ció de les seves protagonistes, i in- tes de les obres artístiques creades dis en els quals s’ha inspirat Verhoe- corpora elements aplaudits a la sa- en aquell context, des dels Screen ven per a un film eròtic en què vol la com una petita talla de marede- tests d’Andy Warhol fins a les peces recuperar l’esperit de certes pel·lí- deu reconvertida en consolador. d’experimentació sonora de John cules verdes dels anys setanta. Però tot plegat també atorga un ai- Cage i La Monte Young. Amb un ús Com en tota bona mística, en Be- re un pèl caduc a la pel·lícula, que extraordinari de la pantalla partida, nedetta es confonen desig i fe. Tan d’altra banda presenta una de les Haynes combina aquest material bon punt entra al convent de petita, posades en escena més descuidades d’arxiu amb entrevistes actuals o li cau a sobre la figura de la Mare de del cinema de Verhoeven. El direc- passades amb els protagonistes del Déu a qui resava. En lloc d’aixafar- tor sens dubte creu en el cos i la se- moment, per plasmar la idea prin- la, l’estàtua sembla abraçar-la, i la xualitat de la protagonista, però no cipal amb què s’enfoca el film: ex- noia acaba besant el pit maternal de demostra gaire fe en la resta de la L’actriu belga Virginie Efira, protagonista plicar la Velvet com el fruit d’aquell la verge. Ja d’adulta, en un èxtasi història que ens explica. de Benedetta, ahir a Canes. ANDREAS RENTZ / GETTY fèrtil substrat cultural.e 38 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara arallegim llegim Llegir Marcel Proust et canvia la vida La ‘Recerca’ ha passat a la història com una obra complicada i de difícil accés. Sis experts en Proust conviden a viure l’experiència de lectura que representa llegir aquest monument literari coincidint amb el 150è aniversari del naixement de l’autor francès

✒✒✒✒ Jordi Nopca er fer el pas de començar dedicar-hi tot un estiu, aquesta ve- una manera òptima d’entrar a l’uni- a llegir A la recerca del gada començant pel primer vo- vers de Proust: és un llibre de poc temps perdut, un dels lum. “Al cap de dos o tres dies més de 200 pàgines, i té les vir- Pgrans monuments lite- d’haver encetat la Recherche tuts que Proust anirà desple- raris del segle XX, cal es- –explica– ja era víctima gant més endavant”. Pinto es tar disposat a accedir a un món més d’una fascinació molt forta, va animar a traduir també Un reposat i sintàcticament més ufanós acabava d’establir un vincle 01 amor d’en Swann perquè el que el d’ara. Al davant el lector hi té intens i diferent amb aque- primer llibre havia “funcio- una obra dividida en set parts que lla veu clarivident i novíssi- nat força bé”. “Quan vam sumen gairebé 3.000 pàgines. “Ni és ma”: el narrador del llibre li prendre la decisió de tirar en- tan complicada com d’entrada pot era “proper, clar i sorprenent” davant A l’ombra de les noies en semblar ni cal llegir-la d’una tira- en les seves anàlisis de “coses, flor, el segon volum de la Recer- da”, diu Josep Maria Pinto, que sensacions, sentiments, països, ca, ens vam marcar fer-la sence- aquest estiu està revisant la correc- homes i dones” fetes amb ra –diu–. Ens sentíem amb ció de la primera part del setè i últim “una intel·ligència prodigio- prou forces per publicar-la to- volum, El temps retrobat. Si no hi ha sa”. Todó tenia 21 anys: mig ta”. Viena ha dividit en dues cap contratemps, els lectors cata- segle després continua re- parts cadascun dels set vo- lans tindran a l’abast, l’any que ve, llegint Proust. 02 lums, de tal manera que ha tota la Recerca traduïda de nou. Josep Maria Pinto també posat en circulació fins ara a “Soc conscient que m’acosto al final, va tenir una primera experi- dotze dels catorze lliura- però intento no pensar-hi gaire”, ència fracassada amb la Recer- ments. “Les trucades, comen- llegim admet Pinto. El seu cas és paradig- ca. “Em va caure a les mans, als taris i correus que hem rebut màtic de la transformació que al- 17 o 18 anys, la traducció de Jau- amb Proust han estat dels més guns lectors experimenten quan en- me Bofill i Ferro per a Proa emocionants de tota la història tren en contacte amb Proust. “És d’una part del primer volum, de l’editorial –admet–. La nos- gairebé com entrar a formar part Un amor de Swann –recor- tra idea de dividir els volums d’un culte religiós”, reconeix Valè- da–. No me’n sortia. L’au- ha ajudat a fer veure als lec- 44-45 ria Gaillard, que a la tardor publica- tèntica immersió en Proust 03 tors que Proust no és inasse- rà a Proa la traducció del quart vo- la vaig aconseguir amb Com- quible. S’ha creat un nucli dur lum de la Recerca, Sodoma i Gomor- bray, que et permet trobar un de lectors que ha anat seguint ● Katharina Volckmer ra, i que aquests dies assisteix al personatge que rememora la la col·lecció”. congrés que se celebra a la Maison infantesa i de retruc t’explica de La crítica literària i llibretera explica un canvi de sexe a Proust d’Illiers-Combray, escenari quina manera convoquem els re- Marina Porras va ser una d’aques- ● on arrenca el periple narratiu del cords”. Pinto va llegir Combray el tes lectores que el 2009 es va “en- ‘La cita’ ‘El recull’, nou protagonista de la novel·la, per com- 1990, als 28 anys, i des de llavors el 01. Josep ganxar” a Proust. “Tot just comen- llibre de relats de Serguei memorar els 150 anys del naixe- seu vincle amb la literatura de l’au- Maria Pinto çava la carrera –recorda dotze anys ment de l’autor. tor francès no ha deixat de créixer. 02.Lluís Maria després–. Tinc un record molt fort Dovlàtov Primer com a lector devot. A partir Todó de quan m’hi vaig posar. Em vaig Un vincle intens i diferent del 2003, com a traductor esponta- 03. Valèria adonar que descobria una cosa que Lluís Maria Todó conviu amb ni d’algun dels fragments, que ana- Gaillard no tenia res a veure amb el que ha- Proust des de fa 50 anys va penjant al seu blog. A partir de les 04.Marina via llegit fins llavors”. La fascinació “És un llibre d’una riquesa inesgo- converses amb l’equip de Viena, es Porras no va decaure. “A mesura que he table, que ha generat, genera i sens va atrevir a traduir-ne Combray, 05. Àlex anat avançant en la lectura, al ritme 46-47 Susanna dubte continuarà generant quanti- primera de les tres parts del volum de les traduccions de Pinto –conti- tats astronòmiques de gloses, co- inicial, que va arribar a les llibreries 06.Isabel nua–, he confirmat que la Recerca ● Goliarda Sapienza torna mentaris, anàlisis, aclariments, en- el 2009. Monsó continua sent diferent de tota la res- fosquiments i foteses vàries”, escriu ta”. A Porras li interessa com Proust a les llibreries Lluís Maria Todó a Un diàleg imagi- Com fer assequible l’autor “explica la fi d’un món, la història de ● nari (Club Editor, 2021), on expli- El projecte editorial més tota una nació a través dels ulls d’un Segona entrega ca que Proust ha sigut l’escriptor important de Viena fins ara individu”. Assegura també que “hi de la gran novel·la sobre que “més importància ha tingut” en “Per a Viena, el projecte de la Recer- ha molt pocs autors que puguin veu- la seva vida “professional i privada”. ca ha sigut el més important que re tan finament com funcionen els Mussolini Todó va començar llegint Sodoma i hem fet fins ara –reconeix Isabel éssers humans, des de l’educació Gomorra en un Talgo cap a Ginebra Monsó–. Ens hi vam embarcar sentimental o la gelosia fins a la des- el 1969, però va ser dos anys després d’una manera una mica inconsci- cripció de les relacions de poder”. El d’aquella primera temptativa que va ent. Ens semblava que Combray era vincle amb Proust l’ha portat a lle- ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 39 araara llegim

CINC NOVETATS EN Llegiu la RELACIÓ A PROUST ressenya A la pàgina 46 trobareu la crítica ‘Albertine de Joan Garí del desapareguda II’ llibre de VIENA Proust “En aquest volum, el narrador finalment va a Venècia –diu Josep Maria Pinto–. L’escenari apareix des del primer volum com un anhel del personatge. Aquí es ma- terialitza i l’experiència no el de- cep”. Pinto recorda que Venècia és un dels quatre grans escenaris de la Recerca, juntament amb Combray, Balbec i París.

‘Sodoma i Gomorra’ PROA Per acabar la traducció de So- doma i Gomorra, Valèria Gai- llard va passar sis setmanes al xalet Mauriac, a Saint-Sympho- rien. “Hi vaig estar treballant deu o dotze hores al dia, va ser una immersió absoluta”, assegura. El resultat es podrà llegir a Proa aquest octubre. “És un llibre de molta actualitat per la mirada oberta i plural a la sexualitat”, afirma.

‘Les soixante-quinze feuillets’ GALLIMARD 06 “El primer editor d’inèdits proustians va ser Bernard de Fallois. A Contra Sainte-Beuve (1954) esmentava l’existència 05 de 75 fulletons de gran format”, diu Gaillard. Aquests pa- 04 pers, on abunden els records d’infantesa que prefiguren la Recerca, han aparegut finalment aquest abril a Gallimard.

HULTON ARCHIVE / GETTY gir també molts llibres so- cerca, si Gaillard té prou introducció a Proust, a l’imaginari bre la Recerca, entre els quals temps per traduir-lo. S’està de la Recerca i a l’impacte que ha ‘Proust y los signos’ esmenta Proust a Catalunya (Arcà- preparant també una traducció al tingut a Catalunya, una segona sec- ANAGRAMA dia, 2016), la correspondència amb català d’un assaig de Jean-Yves Ta- ció amb el Proust de Marsans i una Aquesta edició revisada i ampli- Jacques Rivière (La Uña Rota, 2017) dié i, en paral·lel, hi ha l’intent de re- tercera amb obres de Marsans des- ada de Gilles Deleuze de Proust i un text “meravellós” de Gabriel construir la biografia de Proust a vinculades de Proust”. El director y los signos –publicada en fran- Ferrater inclòs a Escritores en tres partir d’una selecció de la seva cor- de la Fundació Vila Casas ha tingut cès el 1976– indaga els fona- lenguas (Empúries, 1994): “Comen- respondència. “Des de l’associació una llarga relació amb Proust. “Vaig ments de la Recerca: “La unitat ça explicant que l’asma que patia ve- d’Amics de Marcel Proust prepa- llegir la Recerca cap als vint anys, i de l’obra –escriu– no consisteix nia derivada de l’asfíxia que li pro- rem també un volum amb entrevis- va ser sense cap mena de dubte l’ex- ni en la memòria ni en el record, vocaven la mare i l’àvia, que sempre tes a diferents personalitats de periència lectora més intensa i més ni tan sols quan és involuntari”. li estaven a sobre”. I ha defensat camps molt diversos, des de la lite- trasbalsadora de totes –recorda–. Deleuze defensa que es tracta, Proust en nombrosos articles –que ratura a la filosofia i les ciències, que Mai un llibre m’ha omplert tant més aviat “de la narració d’un algun dia voldria recollir en un lli- han llegit la Recerca”, avança Gai- com la Recerca, i mai m’ha afectat aprenentatge”, el de l’escriptu- bre–, en podcasts, conferències i llard. tant en la percepció de la realitat i en ra. també des de la llibreria L’Ombra de Un dels projectes més destacats el paper que la literatura pot tenir Rubí: “Abans de recomanar la Re- del 2022 serà l’exposició que, a l’oc- en les nostres vides”. cerca he d’establir un nivell de con- tubre, dedicarà la Fundació Vila Ca- Als anys 80, des de l’editorial Co- fiança gran amb el lector: no és una sas a Proust a través de les il·lustra- lumna, Àlex Susanna va encarregar ‘Homo irrealis’ obra per a tothom, però això no és cions de Lluís Marsans. “No hi ha la primera traducció catalana de FABER AND FABER cap problema”. cap lectura del món narratiu de l’obra a Jaume Vidal Alcover. “Quan André Aciman és conegut mun- Proust com la de Marsans –diu Àlex la vam editar en tres volums de for- dialment per la novel·la Call me Cap al centenari Susanna, director de la Fundació ma simultània el 1990 hi va haver by your name (i la seva adapta- Es preparen nous llibres de Vila Casas–. És el més gran intèr- molta polèmica –fa memòria–. ció al cinema). Als 70 anys, l’es- Proust i una gran exposició pret plàstic de la Recerca, i ho és per Aquella traducció va patir el centra- criptor passa revista a algunes “Aquest 2021 és, en realitat, un prò- coneixement de l’obra però també lisme lingüístic principatí i, més de les seves influències més leg de tot el que ha de passar l’any per la llibertat amb què s’hi va acos- concretament, barceloní. Per sort, destacades, entre les quals hi que ve, que serà el centenari de la tar. No hi ha tant un propòsit de li- amb els anys, traduccions com les ha Sigmund Freud, Fernando mort de Proust”, avança Valèria teralitat com de recreació dels per- de la Divina Comèdia i l’Odissea de Pessoa, Éric Rohmer i Marcel Gaillard. A Catalunya, a més de la sonatges i de les escenes importants Joan F. Mira ens han fet més dúctils Proust, a qui dedica algunes de publicació d’El temps retrobat en de la novel·la”. i menys restrictius. Ara valorem les millors pàgines del volum. versió de Pinto, podria arribar La L’exposició “constarà de tres sec- més la riquesa de tots els territoris presonera, cinquè volum de la Re- cions” –continua–: “Hi haurà una de parla catalana”.✒ 40 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara arallegim llegim

ELS LLIBRES ELS MÉS VENUTS I LES COSES CATALÀ L’aigua de Vilajuïga: FICCIÓ NO-FICCIÓ

IGNASI una història amb ARAGAY final feliç

urant molts estius he esmor- darrers contraforts pirinencs del cap hi havia quatre fondes. El 1917 Ai- zat, dinat i sopat amb aigua de de Creus, a la serra de Verdera. gua de Vilajuïga patrocinava la pri- DVilajuïga. Des de Palau-saver- La primera anàlisi científica data mera Volta a Catalunya d’automo- dera, era un cop de cotxe anar al po- del 1903, de la mà del pioner doctor bilisme i el 1929 s’anunciava als ble veí, amb la caixa verda d’ampolles Benet Oliver-Rodés. El 1902 Ramon tramvies de Barcelona i a l’Exposi- [ 1 ] Tàndem [ 1 ] Sense por reciclables, i canviar-la per una de Margineda, un ambiciós i espavilat ció Internacional. MARIA BARBAL RAFAEL SANTANDREU nova al mateix recinte on brollava i agent de duanes de Portbou proce- En caixes de fusta, es transporta- Destino Rosa dels Vents s’embotellava, una mena de balnea- dent de Cardona i casat amb una nova primer en vaixells i anys després 176 pàgines i 18,90 € 2/24 304 pàgines i 18,90 € 4/4 ri decadent i casolà, amb uns jardins ia de Vilajuïga, Carme Pla, havia ad- en tren. La publicitat remarcava els que intuïes que dècades enrere havi- quirit els terrenys d’on sorgia l’aigua. seus beneficis per a l’estómac, els ro- [ 2 ] La dona de la seva vida [ 2 ] Per què ser feliç quan en tingut una vida agradable. Tot ai- El permís per a la comercialització va nyons i el fetge. Els primers anun- XAVIER BOSCH podries ser normal? xò es va acabar el 2017: el centenari arribar el 1904. A les etiquetes s’hi va cis els va concebre Antoni Utrillo, al Columna JEANETTE WINTERSON / Periscopi negoci va tancar aquell juny. A casa dibuixar el castell de Quermançó, el qual va rellevar l’italià Leonetto Ca- 510 pàgines i 21,90 € 8/16 258 pàgines i 17 € 1/2 encara vam conservar una caixa que, de la llegendària comtessa que no- piello, autor de campanyes per a esclar, va durar poc. Aquest serà el més menjava el Cinzano, Campari, Nestlé o Toble- [ 3 ] Esclaus del desig [ 3 ] Dietaris cinquè estiu sense aigua mmoll de l’os, cosa rone. Dalí en bevia habitualment i DONNA LEON STEFAN ZWEIG de Vilajuïga, que sortosa- qque la va portar a la anys després l’editor Jaume Vallcor- Edicions 62 Quaderns Crema ment va renéixer aviat de rruïna: “Si hagués ba n’era un consumidor devot. Pla, 334 pàgines i 19 € 3/5 554 pàgines i 32 € 3/2 la mà dels empresaris Gri- ssabut que el pa més donat a l’alcohol, tanmateix fols, però convertida en amb tomàquet era també l’elogiava. [ 4 ] Una vil·la a Florència [ 4 ] Entre el dolor producte de luxe: 2,6 eu- tan bo, encara se- Els envasos de vidre retornables WILLIAM SOMERSET MAUGHAM i l’esperança ros el litre. En continuem ria la comtessa es van mantenir en l’època del plàs- Viena Edicions JORDI PUJOL / Proa bevent, esclar, però en del castell de tic. L’envàs actual, a càrrec de l’estu- 176 pàgines i 16 € 1/2 356 pàgines i 20,50 € 2/5 ocasions especials. Quermançó”. di MOS, va guanyar el 2020 un premi Cristina Masanés, de la Potser el moll de Delta de disseny industrial. Totes les [ 5 ] El vincle més fort [ 5 ] Intrigues i poder mà de l’editorial Gavarres, l’os el combina- instal·lacions han estat renovades i KENT HARUF al Vaticà és l’autora del llibre Vilaju-- va amb aigua de ampliades, en un subtil diàleg entre Periscopi VICENÇ LOZANO / Pòrtic ïga, l’aigua, que explica laa Vilajuïga, no? tradició i modernitat. El nou pou és a 288 pàgines i 18,90 € 6/4 464 pàgines i 19,50 € 8/20 seva història i resurrecció.. Amb parada 72 metres de profunditat i a l’antic Amb pròleg de Rafel Nadal i de tren al poble, pou gran s’hi ha fet una cripta amb CASTELLÀ epíleg de Ferran Adrià, éss LEONETTO CAPIELLO en aquells inicis auditori, l’Espai Misteri. un relat amb final feliç, qua- del segle XX aviat va començar a ar- Però quin és el misteri d’aquesta NO-FICCIÓ si miraculós, dels que passen poques ribar gent benestant a prendre ai- aigua? Lleugerament picant, com FICCIÓ vegades en la vida real. Si l’empresa- gües, sobretot a l’estiu, tot i que el d’agulla, sense gas afegit, surt a una ri Víctor Grífols no s’hagués commo- balneari inicialment projectat mai temperatura constant de 16 graus. gut pels plors de Francina Compte a es va arribar a fer. En paral·lel, Amb un punt de salada i ferruginosa, TV3 quan es va anunciar la fi de l’es- s’iniciava la venda de l’aigua amb també conté petites quantitats de po- tabliment, la popular aigua mineral èxit arreu del país i més enllà. El tassi, sodi, fluor i liti, minerals que fan i medicinal amb un toc lleuger de gas 1915, a Vilajuïga, a més del Gran que sigui diürètica, i molt calci i mag- i un gust inconfusible tornaria a cir- Hotel Central (seria bombardejat nesi, que ajuden a enfortir l’esquelet. cular només subterràniament pels i destruït durant la Guerra Civil), ja Tasteu-la, i ja em direu el què...✒

UN TAST DE CATALÀ [ 1 ] Hay momentos que [ 1 ] Cuaderno Blackie ALBERT PLA Pro-drets humans, prodrets deberían ser eternos Books NUALART MEGAN MAXWELL / Planeta DIVERSOS AUTORS / Blackie humans o pro drets humans 480 pàgines i 16,05 € 1/2 80 pàgines i 12,90 € 2/3

l guionet o l’interrogant d’ober- trar que un prefix no afecta la parau- (“pro presos”) i com a prefix davant [ 2 ] Sira [ 2 ] El humor de mi vida Etura són dos signes auxiliars a la següent sinó el grup de paraules d’adjectiu (“proamericà”) i, en can- MARÍA DUEÑAS PAZ PADILLA què hauríem de poder recór- següent no és unir-lo amb guionet al vi, l’OIEC –obviant-ho– hi veia el Planeta Harper Collins rer quan ens ajuden a fer més clar i primer mot del grup sinó separar-lo 2016 (“pro-dret de vaga”) i hi veu ara 642 pàgines i 22,90 € 2/12 272 pàgines i 18,90 € 1/14 llegidor el que escrivim. Seria bo, amb un espai (tal com ja establia la (“pro dret de vaga”) també un pre- doncs, que els regulés una norma RAE per al castellà). L’ÉsAdir fix davant de nom. [ 3 ] Lo que la marea [ 3 ] El rey al desnudo oberta, discrecional. Són, tanma- (TV3), en canvi, opta per enganxar- L’ÉsAdir té raó en una cosa: la esconde ERNESTO EKAIZER teix, dos dels punts normatius que lo sempre “per simplificar i evitar norma no és simple. Per aplicar-la, MARÍA ORUÑA / Destino Ediciones B han suscitat més pamflets i tuits in- asimetries”. I així propugna escriu- l’usuari ha de poder precisar si el pre- 416 pàgines i 20,90 € 3/4 464 pàgines i 22,90 € 4/3 sultants i amenaçadors. Potser per re –sorprenentment (i més en textos fix s’uneix primer a un mot i després això, per no esvalotar el galliner, per ser llegits)– “prodret de vaga” o el mot prefixat s’integra al grup o sin- [ 4 ] Antigua sangre [ 4 ] Cuaderno Golden l’IEC ha retocat (14-5-21) fent-ne “prodrets humans”. El cas de pro és tagma, o bé s’uneix al sintagma di- JOHN CONNOLLY DIVERSOS AUTORS ben poca difusió la norma del guio- curiós, perquè el DIEC2 el recull rectament. Segons l’OIEC, seguint Tusquets Blackie Books net que va establir el 2016 a l’apar- com a preposició davant de nom aquest criteri, cal escriure “subdirec- 608 pàgines i 21,90 € -/6 96 pàgines i 12,90 € 7/2 tat 4.3.1. de l’OIEC: abans deia que tor general” i “ex primer ministre”. havíem d’escriure “ex-primer mi- La subtilitat és excessiva. Per a mi, la [ 5 ] En plena noche [ 5 ] Sin miedo nistre” o “pro-drets humans” i ara EL GUIONET ÉS UN millor norma –un cop explicada la MIKEL SANTIAGO RAFAEL SANTANDREU diu que cal escriure “ex primer mi- SIGNE AUXILIAR A QUÈ teoria– seria la que acaba concloent Ediciones B Grijalbo nistre” o “pro drets humans”. PODEM RECÓRRER, I EL (per fer-ho simple): “El prefix es pot 672 pàgines i 21,90 € 7/5 304 pàgines i 18,90€ 6/4 El canvi subscriu la idea –defen- separar quan separant-lo es llegeix Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura sada en aquesta secció i aplicada per SEU ÚS HAURIA DE SER, millor, s’entén millor, el que es vol Posició setmana anterior / Setmanes en el mercat l’ARA– que la millor manera de mos- EN PART, DISCRECIONAL dir”. Com a “pro drets humans”.✒ ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 41 PUBLICITAT 42 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara arallegim llegim

HE LLEGIT MINÚCIES NO SÉ ON Com se li parla a un JORDI LLOVET fill? I a un marit? Ciutadania a Constitució dels Estats “Necessito que em mirin uns ulls nous i Units –que va ser ratifica- EVA m’expliquin una altra història sobre mi”, diu Lda entre el 1787 i el 1790; PIQUER ho precisem perquè hi ha gent la narradora de la novel·la ‘Yo, mentira’ que voldria que cada generació es fes a mida una Constitució; per a tal fi ja hi ha les esmenes i rectificacions que s’hi poden La perillosa necessitat SILVIA HIDALGO fora del seu cos. Està cansada de ser no- fer– proclama al preàmbul que més ella mateixa. Sí, d’acord: ha fet poc vol “promoure el benestar ge- de jugar a ser efímera, o molt el que tocava, allò que dicta la neral”, “establir la justícia” i de jugar a ser una altra pressió social. S’ha casat, té una bona “assegurar la tranquil·litat”. feina, té un fill. Té una perfecta vida me- Són criteris que provenien “És estrany que em casés amb l’Escrip- diocre. I ara, què? d’una llarguíssima tradició del tor. És estrany ser mare, tenir una fei- Amb una prosa neta i una primera pensament polític, i més con- na d’oficina i que avui, en un congrés, al- persona que ens manté tota l’estona en cretament de les teories repu- gú vingui a escoltar el que jo he de dir. És el punt de vista de la protagonista, Isa- blicanes de Polibi (segle II), de estrany que hagi aconseguit aquests bel Hidalgo encomana al lector la sensa- Montesquieu i de John Locke noms majúsculs: esposa, mare, profes- ció que tota vida normal s’aguanta amb (segle XVIII). Però els redac- sional; que siguin els mateixos que sem- pinces i que en qualsevol moment pot tors d’aquella Constitució –la pre he escoltat per designar les que sí saltar sencera pels aires. “M’imagino més antiga de caràcter federal que eren esposes de veritat, mares de observant-me a mi mateixa des d’un que hi ha al món–, també co- veritat, professionals de veritat; i és es- dels balcons i veig una dona que proba- neixien la Política d’Aristòtil. trany que no hi hagi un altre nom dife- blement ho ha arruïnat tot, una dona Aquest, al llibre III, capítol 9, rent per a això que soc jo”. que bé podria pujar a un autobús i con- del seu tractat Politikon, va dei- L’estranyesa envolta la narradora de vertir-se en una mare sense fill, en una xar molt clar que, malgrat les Yo, mentira, la segona novel·la de l’auto- esposa sense marit, en una professional diferències de sexe, de riquesa ra sevillana Silvia Hidalgo, editada per JESÚS PONCE sense feina”. o de poder que existeixen en tot Tránsito. Una estranyesa que als lectors És aquella temptació que no arriba ni estat –ell escriu sempre polis, és de certa edat ens resulta familiar: que al- cada dia, farcit d’imatges quotidianes. tan sols a ser temptació i se sol quedar a dir, ciutat, que era l’entitat en ci la mà qui es trobi en l’anomenada ma- Tan quotidianes com els polls dels ca- en idea, però que a tots ens ha passat pel què s’organitzava la política duresa i no hagi experimentat mai una bells, que colonitzen el cap del fill i el de magí algun cop: la idea de deixar planta- d’una col·lectivitat “de lloc” a sensació similar. Quan gairebé tothom la mare que el va parir. Tan quotidianes da la vida que hem dut fins ara per ence- Grècia, el demos–, el benestar ja és més jove que tu, quan ja només se’t com l’anar i venir de casa a l’escola i de tar-ne una de nova, sense fills ni hipote- d’aquest aglevament tan hete- consideraria massa jove en cas que et l’escola al parc o a l’activitat extraesco- ques ni lligams ni obligacions. És una rogeni no quedava assegurat morissis, però tu encara et preguntes lar de torn. Com tenir un amant que no idea discreta que se sap impossible pe- solament per les lleis, ni per les qui coi ets i què vols ser o fer quan siguis estimes ni desitges pas amb bogeria, pe- rò que Hidalgo aconsegueix plasmar i diversions de la vida en comú, gran, resulta inevitable pensar que algu- rò que et permet jugar a ser efímera de transmetre. ni pels sacrificis públics, sinó na cosa falla. Que la resta del món ha tant en tant. A ser una altra. “Com se li parla a un fill?”, es pregun- que hi havia un element que ha- trobat el seu lloc al món i tu ets la rara, ta la narradora en el primer capítol. I via de presidir la vida quotidi- la marciana, la que no acabes d’encaixar uns paràgrafs després: “Com se li parla ana i totes les funcions socials, i enlloc. Tota vida normal a un marit?”. Aquí la dona sense nom ja que era el més important de La narradora i protagonista de la no- s’aguanta amb pinces se’ns ha ficat a la butxaca, ja ens ha obert tots: la philia, l’amistat. Diu el vel·la d’Hidalgo, que ronda els quaranta i es pot arruïnar de cop la porta de les seves contradiccions ín- d’Estagira: “L’elecció de la vida anys, treballava de caixera en un super- times. I ens ha obert també la porta del en comú pressuposa l’amistat. mercat a mitja jornada mentre estudi- No li passa res i li passa tot, a la prota- seu cotxe, que apareix a moltes escenes El fi de la ciutat és, doncs, viu- ava la carrera. “Mai he sigut res del tot, gonista de Yo, mentira. Li va passant la del llibre i és una mena de segona casa. re bé... La ciutat és la comunitat sempre he sigut una cosa provisional en vida mentre ella (una dona sense nom Un refugi amb rodes que la protegeix de famílies i de llogarrets en espera de ser-ne una altra”. La reflexió i propi: podries ser tu, o jo) es mira al mi- dels altres d’aquella manera: sempre su- una vida perfecta i suficient, i els dubtes sobre la identitat estan molt rall i intenta saber qui és realment i com posa que tots els clàxons de l’univers so- aquesta és, al nostre entendre, presents en aquest llibre fet de dies de s’ha de relacionar amb la gent que viu nen en contra d’ella.✒ la vida feliç i bona”. L’evolució de les formes polítiques ulteriors a la Grè- cia clàssica ha posat en relleu AIXÒ NO CAL DIR-HO altres models de regiment de JAVIER la vida pública (molts també PÉREZ estudiats per Aristòtil), i, al L’arribada de les formigues a l’Atlàntida (a la fi) ANDÚJAR cap dels segles, les democràci- es s’han transformat en un sistema en què els partits po- arribada de l’estiu es plasmava relats. En primer lloc, perquè no es deien gueix, un temps o un lloc on sembla no ha- lítics i els seus representants amb la lectura dels còmics de Na- igual, i aquesta diferència afegia un mis- ver-hi civilització ni cap altra cosa que tin- en un Parlament s’atorguen la L’mor, príncep submarí, i amb l’ob- teri nou i més ocult a tot el sigil que en- gui a veure amb nosaltres. Per exemple, el sobirania nacional, o estatal, servació de les formigues. Sota els cartells voltava la llegenda del continent regne de Namor. La mitologia tam- amb una cada cop més gran que anunciaven a la vora de l’autopista vi- enfonsat, del qual van parlar el bé parla d’un regne fet de formi- indiferència cap a la suma de sites al parc Río León Safari (si fa no fa, el filòsof Plató al Timeu, i més al gues transformades en éssers tots els ciutadans. Les bara- Nairobi de Tarragona), l’única fauna a Críties, i després l’ufòleg humans: els mirmídons. Aques- lles entre les diverses formes l’abast de la canalla que rondàvem pels so- Charles Berlitz a El misterio ta història surt a Les metamor- polítiques als estats dels nos- lars eren les formigues i les seves llargues de la Atlántida. En aquells fosis d’Ovidi, i així mateix havia tres dies palesen un desinte- caravanes, que anunciaven la imminèn- dies, jo creia que em trobava elogiat abans Homer la valentia rès cada cop més gran envers cia de les caravanes de cotxes carregats de més a prop de Berlitz que de dels guerrers mirmídons i del seu aquest conjunt d’homes i do- tovallons i de famílies per tota la carrete- Plató. Aquest miratge va ocasi- cap Aquil·les, a la Ilíada. El mestre nes que, segons Aristòtil, ha- ra de la costa. Aleshores, aquesta carre- onar la presència als quioscos dels ens va explicar que hi havia formigues vien de sentir-se, tots, mem- tera es deia Nacional II, i el dibuixant Pe- llibres de l’autor nord-americà, el més fa- obreres i formigues soldat. No sé pas si de- bres d’una mateixa comunitat rich va publicar un llibre molt divertit mós dels quals també feia molt estiu, ja vien ser les mateixes. Però el submón on política reunits pels efectes amb el mateix títol. Després en va treure que es deia El triángulo de las Bermudas. vivien era una Atlàntida de terra, un al- de l’amistat. Potser és que ara un altre que es deia Autopista. Un estiu és un mar de temps, el mateix tre continent amagat. Els dies es conver- hi ha massa ciutadans als es- El món encara progressava cap al mar que torna any rere any. El juliol és un tien en formigues i passaven en filera. tats i les nacions, i no es pot col·lapse del planeta. L’Atlantis de Na- mes de dies rossos com la sorra de la plat- Avui l’Atlàntida és una platja tancada per ser amic de tanta gent.✒ mor no va ser mai l’Atlàntida dels antics ja, i l’agost és l’oceà inassumible que la se- risc de contaminació.✒ ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 43 PUBLICITAT 44 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara arallegim llegim Katharina Volckmer Agent literària i novel·lista

Fa 15 anys que va marxar d’Alemanya i es va instal·lar a Londres, on treballa en una agència literària. Des d’allà ha escrit ‘La cita’ (La Campana / Anagrama), el monòleg d’una noia sobre els problemes d’identitat que l’han portat a voler canviar de sexe

Es continua perpetuant el clixé de vestir els nens de blau i les nenes de rosa quan són molt petits. Més endavant, a l’hora d’anar a la platja o a la piscina les nenes s’han de cobrir els pits amb la part de dalt del biqui- ni. Els seus pits se sexualitzen abans d’hora i sense motiu. Passa el mateix amb la depilació, o amb l’estigma de portar els cabells curts: per què el cos de la dona s’ha d’inspecci- onar policialment? Quan penso en tot això m’esgarrifo.

¿Aquestes idees canvien, en les generacions més joves? Les qüestions de gènere continuen incomodant, a gran escala. Hi ha gent jove molt més desacomplexa- da, tant pel que fa al gènere com a l’orientació sexual. Es fa difícil saber si són una majoria o són pocs. Els problemes en relació al gènere depenen molt del lloc on creixes. Potser ho tens més fàcil en una gran ciutat que en un entorn rural.

¿Algunes lleis que s’estan impulsant són un primer pas cap a una acceptació més general? Sí, això és important. Però en molts LIZ SEABROOK països estem veient que s’organitza una resistència contra les llibertats, sobretot per part de l’extrema dreta: a tot arreu on l’extrema dreta “El nostre desig pot anar aconsegueix governar, el primer que fa és tornar a posar límits al cos de la dona. Hi ha encara molta gent que no entén que la identitat pot ser fluida. És una idea que espanta tot contra les idees morals” i que sigui alliberadora. La cita juga sovint amb la incor- ✒✒✒✒ Jordi Nopca recció política. ¿Hi havia alguna línia vermella que no volies La cita arrenca amb un somni de la blica aquest agost, i és una prova anar en contra de les idees morals travessar? protagonista en què es converteix de foc per a mi. Tinc la impressió EN MOLTS que tenim. La mateixa idea de sub- La literatura és un espai on pots par- en Hitler. La Sarah és alemanya i té que hi pot haver polèmica. Alguns “ missió és molt complicada. lar de tot, i l’humor és una eina molt un problema amb la seva identitat. dels temes del llibre poden inqui- PAÏSOS, poderosa per aconseguir-ho. Així i Vaig començar a escriure aquesta no- etar alguns lectors, o fins i tot ABANS DE A la novel·la, la Sarah és a la consul- tot, hi va haver un límit que em vaig vel·la a partir de la veu de la protago- escandalitzar-los. ta del doctor Seligman: ell l’examina posar, mentre escrivia: em va sem- nista, i m’hi sentia molt còmoda: de FER LA abans de l’operació de canvi de se- blar que podia riure’m dels crimi- fet, comparteixo part de la ràbia de la Potser a Alemanya el que incomo- TRANSICIÓ xe. Amb tot el que li explica, sembla nals nazis però que, en canvi, havia Sarah, encara que no sigui, ni de bon darà el lector és que la protagonis- HAS que ella s’estigui psicoanalitzant. de ser respectuosa amb les víctimes. tros, ella. L’inici del llibre em va venir ta no es pugui alliberar de la sensa- Ella és un personatge complex. Té de manera molt espontània. Volia ex- ció de culpa de ser del país que va D’ADME- empatia per tothom que hagi patit. Al llibre hi ha una frase sobre les plicar la història d’algú que parla amb promoure l’Holocaust. TRE QUE Està convençuda que la societat li mares que em va cridar l’atenció: algú altre que l’escolta atentament i L’obsessió de la Sarah a la novel·la és ha fet la vida impossible. dius que “una de les coses més difí- crea un clima de confiança amb ell una manera de mostrar que molts ESTÀS cils a la vida és aprendre a estimar perquè es pugui sincerar. I així se’m alemanys s’amaguen rere Hitler, el MALALTA Ha tingut una vida difícil en part la mare”. Per què? va acudir la menció a Hitler. fan servir com a excusa. No va ser perquè és una dona. I ara vol deixar El patriarcat ha tingut un paper només ell qui va començar a con- de ser-ho. molt important en la divisió entre És un llibre que no estalvia provoca- querir països i a exterminar gent. ” En molts països, abans de fer la les dones. Hi ha dones que contri- cions: al principi és més humorístic, Tenia una part del poble al darrere. transició has d’admetre que estàs bueixen a enfortir-lo: tractant di- però després es torna més amarg. A la novel·la hi surt també aquest malalta. La Sarah ha estat educada ferent els fills de les filles, per És més difícil escriure des de la vul- element d’admiració i devoció cap com a dona, però per deixar enrere exemple. La Sarah rebutja que la nerabilitat que des de l’humor. La al dictador com a fantasia sexual... la identitat col·lectiva i personal, seva mare es comportés així amb cita és un viatge cap a l’acceptació necessita deixar de ser-ho. ella, però al mateix temps aquesta d’aquesta vulnerabilitat. Sí, la Sarah imagina que Hitler li cla- mare és una víctima del sistema. va una surra al cul amb un fuet per a El llibre explica de quina manera la Arribar a perdonar-la és molt im- ¿L’hauries escrit, aquesta novel·la, cavalls. També cridarà l’atenció. construcció del gènere afecta, des portant. L’empatia i la generositat si no haguessis marxat d’Alemanya? És molt difícil abordar temes com la del primer moment, la manera com no s’han de deixar de banda. Hem És una bona pregunta. La traduc- voluntat de dominar o de ser domi- percebem els nostres cossos i els de canalitzar el malestar cap al sis- ció alemanya de la novel·la es pu- nat sexualment. El nostre desig pot dels altres. tema, no cap a les nostres mares.✒ ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 45 araara llegim EL LLIBRE DE LA SETMANA Una joia s’alça entre el caos i l’absurd

Des que el 2009 mala bava a l’hora de mirar-se el pa- la narrativa dovlatoviana. Tercera PERFIL va sortir el primer ís d’acollida, els Estats Units, i les cantonada a mà esquerra es podria llibre de Serguei actituds –i nous abismes– que hi considerar totalment nord-americà, SERGUEI ANNA Dovlàtov traduït experimenta l’emigració russa. en el sentit que parodia una parella DOVLÀTOV (1941- BALLBONA al català, La zona, Endreçat en tres parts arrodoni- emigrada russa que de seguida acon- 1990) ÉS UN DELS la seva obra i el des, el llibre dibuixa un crescendo que segueix benestar econòmic a Nova seu traductor del arrenca amb la calma tensa i diverti- York i actua com la mimesi perfec- AUTORS RUSSOS rus, Miquel Cabal Guarro, no han pa- da que viu un escriptor esporuguit en ta del sistema capitalista. De nou, MÉS RECONEGUTS rat de donar alegries als lectors. La- una casa d’estiueig als Estats Units. amb paràboles domèstiques que ac- DE LA SEGONA Breu Edicions ha continuat, perti- I culmina amb tres relats formida- tuen com a detonacions activades en MEITAT DEL SEGLE naç, una de les operacions editorials bles, com són El raïm Isabella, Un gall el punt just, l’autor ens amorra a un més singulars dels últims anys. Qua- vell cuit en el fang i Tercera cantona- EL RECULL mirall descregut dels sistemes en- XX. LABREU N’HA tre novel·les curtes i quatre llibres de da a mà esquerra. El primer és pura- SERGUEI cimbellats com el millor dels mons. PUBLICAT NOU relats després, no tots del mateix in- ment rus, d’una bogeria còmica a la DOVLÀTOV La cruesa del relat següent, Vam LABREU EDICIONS TÍTOLS, ENTRE ELS terès ni vibració, ara arriba un llibre qual l’autor aplica una retorçada més, quedar i vam xerrar una mica, va en que dobla l’aposta. El recull és un lli- barrejant, com de costum, humor, TRADUCCIÓ DE la mateixa línia. QUALS HI HA bre ideat, fet i pastat per Cabal Guar- poètica domèstica i autocrítica. És la MIQUEL CABAL Hi ha moments en què Dovlàtov ‘LA ZONA’, ro, que ha aplegat i ordenat relats picaresca i la hipocresia a l’extrem, GUARRO es rabeja en excés ensenyant el ‘EL COMPROMÍS’, dispersos amb una coherència i un però servides sense escarafalls, al 144 PÀG. / 17 € truc o la volta de més que fa al seu sentit del ritme narratiu que només punt de cruesa. El narrador –sempre personatge i se li veu massa el llau- ‘ELS NOSTRES’ pot tenir algú que conegui molt bé confusible amb Dovlàtov, estirega- tó, algunes dèries resulten repeti- I ‘L’OFICI’ l’obra i l’estil de Dovlàtov. Per això nyat i deformat a favor de l’escriptu- tives o la línia de la gràcia, òbvia. aquest volum és diferent, una delica- ra, en un joc metaliterari sense fi, Però el fet que aquests relats surtin desa on s’ajunten el gran Dovlàtov de sempre enmig d’un paisatge de deli- aplegats, l’un al costat de l’altre, els les peripècies i abismes a l’URSS ri– evoca la rapinya quotidiana a l’es- dota d’un ressò i d’un sentit nous. amb el que no perd ni una espurna de tat en una planta de processament de AQUEST ÉS UN A més del pròleg de Cabal, la inclu- fruites i hortalisses. sió d’una entrevista, probablement DELS MILLORS l’última que li van fer, actua com un Entre l’URSS i Occident LLIBRES DE llacet oportú perquè deixa clara Un gall vell cuit en el fang mostra el SERGUEI una lucidesa de pensament. xoc entre el passat a l’URSS i les apa- DOVLÀTOV El recull es troba entre els millors rents aigües calmoses d’Occident. I ASSEGURA llibres de Dovlàtov en català i asse- Un reclús mig oblidat de Leningrad gura una capbussada molt comple- truca al narrador perquè li pagui la UNA ta en el seu univers juganer, eterna- fiança d’una presó a Nova York. CAPBUSSADA ment emmascarat i potser per això “Vaig veure que havia de protegir- MOLT tan clar i tan familiar. Amb una ca- me del caos que se’m tirava a sobre. COMPLETA EN pacitat exagerada per explicar his- M’havia perseguit a l’URSS, i me’n EL SEU tòries, tant si parla des de la llunya- vaig anar. Ara m’havia sorprès als na Rússia com des de l’altra banda Estats Units. El caos i l’absurd”, diu, UNIVERS de l’oceà, l’autor burxa en solituds i el narrador, després de la trucada. JUGANER I miserietes i fa caure dogmes i apara- L’efecte de la trucada en el lector és ETERNA- dors de fireta; en definitiva, l’absurd que el ressò de l’URSS passat pel se- MENT i el caos universals. Sembla haver dàs i el grinyol dels Estats Units ex- EMMASCARAT viscut i imaginat –qui ho vol distin- pandeixen la diversió i la vivesa de gir?– totes les vides possibles.✒ WIKIPEDIA L’amor més enllà de la mort, segons Richard Matheson

Quins somnis vin- blicada per Laertes en una traducció gènere. És una icona, tan influent fa temps, li fa de guia per l’indret. Pu- dran, una novel·la catalana solvent de Cesc Martínez, com meritòria i genial, de la cultura blicada el 1978, la novel·la té un peu PERE de fantasia espiri- desprèn aquest mateix aire melancò- popular de masses. en la poesia moral –la motiva una cla- ANTONI tual de Richard lic de temps irreparablement passat, Així i tot, Quan els somnis vindran, ríssima voluntat consoladora– i un PONS Matheson (1926- de retrobaments incerts, d’esperes si bé és excitant i misteriosa tal com peu en la metafísica sofisticada –l’au- 2013), m’ha fet il·lusionades i tristes. és habitual en l’autor, ho és d’una tor crea amb el màxim detall la rea- pensar en alguns La comparació s’acaba aquí. La de manera singularment meditativa, litat paisatgística, anímica i espiritu- moments en Txékhov. Concreta- Matheson, ho saben bé els aficionats quasi teològica. Matheson comença al de l’indret, una mena de purgato- ment, en una escena del muntatge a la ciència-ficció, el fantàstic i el ter- la història amb el recurs del manus- ri amable i de paradís estupefacte–. txekhovià Molts records per a Ivànov, ror, però també els cinèfils amb bon crit trobat. Passa que, aquí, el manus- Tot plegat fa pensar en una versió que Pep Tosar i Albert Tola feren gust diguem-ne popular, va ser una crit ha estat dictat per un escriptor mediúmica i New Age de la Divina l’any 2009. A l’escena en qüestió, si de les imaginacions més desbordants mort d’accident a una mèdium, que QUINS Comèdia de Dante, una referència la memòria no em falla, un home ja i admirables del segle XX. Escriptor i l’ha transcrit i l’ha lliurat en mà al SOMNIS que Matheson no dissimula. gran torna en tren al seu poble natal, guionista, seves són les històries que germà del mort. Per tant, el que lle- VINDRAN Com que no hi ha novel·la sense anys després d’haver-se’n anat, i a donaren lloc a pel·lícules com L’in- gim és una experiència post mortem RICHARD conflicte, el protagonista es veu obli- l’andana s’hi troba un noi exacta- creïble home minvant, de Jack Ar- narrada en primera persona. L’expe- MATHESON gat a abandonar el paradís i baixar ment igual a com ell era de petit. Què nold, o Duel, de Steven Spielberg. riència inclou des de la defunció, el LAERTES fins a l’infern per rescatar la seva ví- li diu l’home gran al nen que podria També va ser el responsable de setze funeral i un impàs erràtic encara a la TRAD. CESC dua estimada, que hi ha arribat de la ser ell mateix dècades enrere? episodis de la mítica sèrie La dimen- Terra fins a l’arribada a un lloc mis- MARTÍNEZ pitjor manera. El resultat és una no- “Molts records”. És a dir, li demana sió desconeguda i de les adaptacions teriosament ultraterrenal, un espai 320 PÀG. / 22 € vel·la de recerca espiritual i amor que doni molts records a aquells que d’Edgar Allan Poe que Roger Cor- on són reals les projeccions íntimes i més enllà de la mort, una mica repe- poblaren la seva infantesa i ara ja són man va dur a la pantalla als anys 60. les creences d’aquells que hi deam- titiva, allargassada i moralista, però morts. La novel·la de Matheson, pu- Matheson és més que un mestre del bulen. Un cosí del protagonista, mort intel·ligent i emocionant.✒ 46 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara arallegim llegim

aquell batibull de dones de procedèn- cies tan diverses que semblen exem- plars exhibits en alguna Exposició Universal, constatarà que tampoc allà es pot fugir de la classe social a la qual es pertany: “Totes les cel·les obertes deixen escapar olors de vegades de porteria, de vegades de pros- tíbul, de vegades de casa burgesa”. Mentre la veritable natura de cadas- cuna de les preses aflora a la superfí- cie sense cap possibilitat de soterra- ment: “Aquí torna a valdre per sobre de tot la selecció natural”, ens diu.

Un cau de sororitat i ajuda mútua Resulta admirable com la sensibili- tat de Goliarda Sapienza es desple- ga entre preses comunes i polítiques, amb “criatures dolces abandonades pels racons lluitant amb els fantas- mes de l’abstinència”. Sorprèn la se- renor amb què ens trasllada fins a aquell cau de sororitat i ajuda mútua que, com tota presó, “sempre ha estat i sempre serà la febre que revela la malaltia del cos social”. Es diria que la presó protegeix les dones dels mals que els esperen fora. CÈLIA ATSET A El vici de parlar-me a mi mateixa, on el seu segon marit actor va re- unir una selecció dels quaderns de Elogi d’un món entre l’autora, ens explica que practicava des del seu primer llibre un autobi- ografisme analític, fruit de la seva barrots i sense homes experiència amb la psicoanàlisi freudiana. La mirada de guineu ex- ploradora de la condició humana és la que trobem en aquesta narració. Encara que havia La publicació dels seus primers més d’un cop, però en el seu cas per Al quadern que va escriure a la ci- nascut a Sicília llibres data dels anys 60, però el insistents activitats subversives. tada presó romana hi trobem alguns l’any 1924, va ser que ens ocupa aquí és el resultat Els testimonis d’empresonament fragments gairebé idèntics, com M. ÀNGELS a la Roma de Mo- dels problemes emocionals i eco- acostumen a ser masculins, comen- quan ens diu que les dones resistei- CABRÉ ravia, Morante i nòmics que li sobrevindrien des- çant pel magnífic De profundis d’Os- xen millor l’empresonament per- Pasolini on va prés. Una mala pensada la va dur a car Wilde, però no només per l’impe- què estan acostumades a quedar-se transcórrer la vi- robar una joia a una amiga rica i, en rant cànon masculí sinó perquè la a casa sense cap suport de l’exterior. da de l’actriu i escriptora Goliar- justa conseqüència, l’any 1980 va població reclusa és majoritàriament Per no parlar del fet que gairebé toda Sapienza, filla de la pionera del passar una temporada empresona- masculina. En aquest relat de priva- tes les dones han estat empeses per feminisme Maria Giudice. Allà va da. En aquelles setmanes a l’ombra ció de llibertat, Sapienza sembla ce- algun home a cometre el delicte pel estudiar art dramàtic, una carre- va atresorar l’experiència per es- LA PRESÓ lebrar de bon grat aquest món entre quan han estat condemnades, tot i ra que abandonaria per la literatu- criure La presó de Rebibbia, tot i DE REBIBBIA barrots i sense homes. Cert que la que al llibre altera el nom de les se- ra, tot i que a la recta final de la se- que l’original italià no parla de pre- GOLIARDA SAPIENZA primera nit es queixa de la falta de ves companyes. El que no sabrem va vida va ser professora d’inter- só sinó d’universitat, perquè això RATA lectures, però no triga gaire a adap- mai és si quan va sortir, tal com va pretació al Centro Sperimentale di és justament el que li va semblar a TRADUCCIÓ tar-se a la seva nova condició. confessar, veritablement enyorava Cinematografia de la ciutat del l’autora: una escola de vida. També D’ANNA CASASSAS Hi sabrà apreciar el potencial rela pau de la cel·la 27 que aquells dies Tíber. la seva mare havia estat tancada 210 PÀG. / 18 € volucionari que hi sobreviu i, en li va servir de niu.✒ La veritat revelada

La mort d’Alber- bla per un moment haver declinat Léonie. Molt aviat el jove vidu hi fa ta xafarderia burgesa que també és tine ha deixat el en la seua llegendària capacitat noves coneixences que contribuei- la Recerca. Aviat Saint-Loup serà narrador im- aforística, en favor de frases ba- xen a soterrar les imatges de Bal- indifel a Gilberte amb Morel, l’an- JOAN mers en un estat nals que no aporten res: “Quan us bec, o almenys les disfressen: “Hi tic amant del Baró de Charlus. El GARÍ estranyament passa alguna cosa a la vida que té trobava més fàcilment aquelles do- narrador comprén el seu amic, pe- expectant. No és una mica de ressò, arriben notíci- nes del poble, les venedores de llu- rò anota: “Els homosexuals serien un home, però, es de persones situades tan lluny mins, les que confegien collarets els millors marits del món si no de fidelitats numantines. De se- de les nostres relacions, i el record amb perles, les artesanes del vidre fessin la comèdia d’estimar les do- guida substitueix en el seu anhel de les quals ja és tan antic, que o de les puntes, les obreretes amb nes”. I afegeix: “Personalment jo l’antiga noia en flor per altres figu- aquestes persones semblen situa- els seus grans xals negres amb ser- trobava absolutament indiferent res femenines que li semblen de- des a una gran distància, sobretot rells que res no m’impedia d’esti- des del punt de vista de la moral sitjables. Llavors penetra en un en el sentit de la profunditat”. ALBERTINE mar, perquè en gran part havia que es trobés el plaer amb un home procés d’una certa febrilitat que, Per sort, aquesta debacle és pas- DESAPA- oblidat Albertine, i que em sembla- o amb una dona, i massa natural i identificat, el mena a l’autoindul- satgera. De seguida s’hi recupera el REGUDA II ven més desitjables que d’altres humà que es busqués allà on es po- gència: “La persistència en mi to. El narrador es refugia en braços MARCEL PROUST perquè encara la recordava una mi- gués trobar”. d’una vel·leïtat antiga de treballar, de l’Andrée, que li confirma no no- VIENA ca”. I és que “per molt que s’oblidi I és així, amb aquesta liberalitat de reparar el temps perdut, de més el lesbianisme d’Albertine, si- TRADUCCIÓ DE un amor, pot determinar la forma per primera vegada explícita, com canviar de vida, o més aviat de co- nó també la seua promiscuïtat gene- JOSEP MARIA PINTO de l’amor que seguirà”. es clou Albertine desapareguda, i mençar a viure, em donava la il·lu- ralitzada. De “noia orgiàstica”, la re- 176 PÀG. / 18,50 € De Venècia estant rep un es- com d’alguna manera es desem- sió que continuava essent tan jo- puta el seu antic amant. I potser per trany telegrama anunciant que Al- mascaren els jocs sexuals de l’obra ve”. Aquests balbucejos emocio- esvair definitivament el seu record, bertine és viva. En realitat era de per revelar-nos potser els autèntics nals, però, es traslladen a la qua- se’n va amb sa mare a Venècia. Gilberte Swann, avisant que es ca- gustos de l’autor. Perquè, com ell litat de la prosa: som davant, sava amb Robert de Saint-Loup. mateix escriu: “Voldríem que la ve- potser, dels passatges més reitera- Alta xafarderia burgesa En el tren que el retorna amb sa ritat ens fos revelada mitjançant tius (tot i que en la Recerca això no La ciutat inundada, insospitada- mare a París el narrador reflexio- signes nous, no amb una frase, una és dir molt), més embarbussats de ment, li porta el record del carrer na sobre aquests i altres matrimo- frase semblant a la que ens havíem l’obra total. Fins i tot Proust sem- de l’Oiseau, on vivia la seua tieta nis aristocràtics, en l’exercici d’al- dit tantes vegades”.✒ ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 47 araara llegim Es pot olorar el feixisme? OBRO FIL

cos gloriós, inflat d’hipersecreci- ons àcides i gasos, s’empassa aire i busca oxigen reclinant el cap cap enrere al reposabraços del sofà. [...] I per tot arreu una pudor pertinaç de circ eqüestre”. MARINA El fil conductor, però, és la ESPASA construcció de l’estat feixista des de dins: el desmuntatge del vell rè- gim liberal davant l’estupefacció de liberals i socialistes i la conni- Tenim vència còmplice dels grans indus- trials, un avanç gairebé exacte del còmics al que va passar a Alemanya pocs anys més tard. El primer pas serà concentrar tot el poder al voltant forn! de Mussolini sota la consigna “Una revolució, un cap”, i els primers que han de retre les armes són els mateixos feixistes que fins Extinció Edicions, que en pocs me- llavors feien i desfeien als seus ter- sos de vida ha publicat autors tan ritoris. El poder se centralitza i el singulars (i sovint inèdits en català) que abans feia el partit ara ho fa- com Donald Barthelme, Roland To- rà l’estat, que ja és un estat, i una por i Unica Zürn, s’ha inventat una nació, feixista. El segon pas és la revista de còmic en català: Forn de instauració d’un règim de terror i Calç. Coordinada per Marc Charles, la persecució de qualsevol dissi- combina historietes curtes en què dència. “El moment de les discus- l’humor, l’absurd i l’horror van de sions inútils ha de cedir pas, per bracet. Queda clar que, sobretot a tant, al moment de l’obediència”. nivell visual, el còmic en català pot A partir d’ara qualsevol crítica al esgrimir una molt bona carta de govern serà delicte. L’objectiu és presentació a qualsevol festa on se’l crear una raça nova d’italians, pu- convidi. ¿Que no era una cosa tan rificats de qualsevol influència estranya d’inventar-se, una revista marxista o liberal. Els sona? de còmic? Potser no, però s’havia de Tot i això, el feixisme irradia fer. Al costat de l’antologia que s’ha fora d’Itàlia, fins i tot en perso- empescat aquest diari a partir del natges com Winston Churchill, premi que va convocar ara fa un any GETTY que es desfà en elogis a Mussoli- amb l’editorial Norma, són mostres ¿Es pot olorar el documentació existent de la qual ni en una conferència de premsa claríssimes del que va dir Mar Mas- feixisme? ¿Es pot s’aporten alguns extractes al final de a Roma el gener del 1927: “Si ha- caró (Manresa, 1996) durant la pre- experimentar en cada capítol. El resultat és un cali- gués sigut italià –diu– estic con- sentació de la revista: que és un mo- DAVID el propi cos el doscopi fascinant que va des de les vençut que hauria estat al vostre ment dolç per al còmic en català, MIRÓ malestar que pro- estances del Palau Chigi (seu del go- costat des del principi”. Vet ací que es nota que hi ha un públic que voca la pèrdua de vern), o els passadissos de Monteci- un avançament del que passarà l’espera, com s’ha demostrat que hi les llibertats? El torio (seu de l’Assemblea) fins als amb Franco durant la Guerra Ci- havia un públic per llegir fantàstic, que difícilment els llibres d’història prostíbuls o fumadors d’opi del Pe- vil Espanyola i com les democrà- com bé saben els responsables poden arribar a transmetre ho acon- quín de l’època o els cafès de París cies europees van cavar amb en- d’una altra editorial jove, Mai Més, segueix Antonio Scurati en un dels per on s’arrosseguen els opositors. tusiasme la seva pròpia tomba i com també han sabut llegir des de projectes literaris més ambiciosos durant anys. La desarticulació l’Ajuntament de Barcelona, que li que ha vist el segle XXI. Després de En procés de deïficació M. EL HOMBRE dels sindicats, la desaparició de la ha encarregat a Ricard Ruiz Garzón M. El hijo del siglo, en què es narra I al centre de la pista, la figura d’un DE LA conflictivitat laboral, juntament (a qui, si no?) que dirigeixi un festi- l’ascens al poder de Benito Musso- Mussolini en ple procés de deïficació. PROVIDENCIA amb una estètica i una parafernà- val de gèneres fantàstics de nom fa- lini, ara arriba la segona part: M. El L’escena que obre el llibre és un ANTONIO SCURATI lia que recorda l’antiga Roma, bulós, inspirat en la no menys fabu- hombre de la providencia, que se exemple d’aquest estil hiperrealista ALFAGUARA captiven la premsa estrangera, losa Guia de l’autoestopista galàctic, centra en la construcció de l’estat amb què Scuratti et trasllada a una TRAD. CARLOS especialment la nord-americana. de Douglas Adams: el 42! Hauria de feixista entre els anys 1925 i 1932. època i un escenari concrets. El dicta- GUMPERT Mussolini triomfa dins i fora. ser el punt de trobada d’un món que, El mètode continua sent el ma- dor està estirat en una habitació afli- 590 PÀG. / 22,90 € Tornem a l’inici: quina olor fa després d’anys de travessia del de- teix que en el primer volum. Scura- git per una úlcera duodenal que no el el feixisme? Doncs de cuir, de ca- sert i de picar molta pedra, sembla ti ens presenta escenes literaturitza- deixa viure: “La respiració es torna vallerisses i de colònia barata. en ebullició. ¿Coincidències astrals, des des del punt de vista d’un dels pesant, el dolor abdominal opressiu, Però sobretot fa olor d’aquest modes universals, vetes subterràni- protagonistes, bàsicament Mussoli- els vòmits verdosos, amb estries de element invisible que és la por. es que sempre hi havien estat? ni, però no només, basant-se en una sang. De la seva pròpia sang. [...] El seu El fonament de tot poder.✒ La majoria dels autors i autores que han escrit una historieta per a Forn de Calç es guanyen la vida, a més de treballant com poden, fent L’APARADOR ARA còmics en castellà o en anglès, segons d’on vingui l’encàrrec. Es me- JUVENIL ASSAIG TEATRE reixien una finestra com aquesta per poder fer còmic en català. “És la autor de No està l cineasta John Wa- a “mort per amor” primera llengua en la qual vivim i L’escrit a les estre- Eters ha aconseguit, Ldel final de Tristany pensem, i a partir de la qual traduïm lles revisa diferents fa- gràcies a pel·lícules com i Isolda, l’òpera de Wag- i, per tant, perdem naturalitat”, com cetes de la vida al nostre Pink Flamingos, fer coe- ner, es barreja amb l’ofi- va recordar també a la presentació planeta. Para atenció en xistir la grolleria amb la ci del torero Juan Bel- de la revista el barceloní Gabri Mo- aspectes tan diversos sofisticació. Consejos de monte a Solo te hace molist. Molist viu a Bèlgica, Berta Cusó com les pintures rupes- un sabelotodo es proposa rir en la plaza. Angélica (Barcelona, 1989) a Berlín: talent tres, el teclat QWERTY ensenyar als lectors com Liddell descriu la seva exportat que és bo que algú contro- o el joc Super Mario educar el gust en “la pe- última peça teatral, es- li i ajudi a fer aflorar amb platafor- Històries de Kart, i vol fer compren- Consejos de rifèria llunàtica” del Solo te hace trenada a Avinyó, com mes com aquesta. El primer núme- la nostra era dre moltes coses sobre un sabelotodo nord-americà: “Si em lle- falta... “la història de les meves ro de la revista ha esgotat l’edició, és JOHN GREEN l’Univers i el paper dels JOHN WATERS geixen triomfaran en la ANGÉLICA LIDDELL arrels i la història dels a dir, que esperem el segon amb Fanbooks éssers humans. La Caja Negra insanitat”, promet. La Uña Rota meus abismes”. candeletes.✒ 48 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara

SEGONA VICTÒRIA DELS PHOENIX SUNS (118-108) MARK CAVENDISH Amb una actuació brillant de Mikal Bridges, que va anotar 27 IGUALA EL RÈCORD punts i va agafar 7 rebots, l’equip d’Arizona encarrila les D’EDDY MERCKX finals de la NBA, que dominen per 2-0 contra els Milwaukee Bucks. El tercer partit serà dilluns a la matinada. Quin escenari millor que Carcassona per celebrar un dia històric al Tour. Mark Cavendish va aconseguir la seva victòria d’etapa número 34 a la ronda francesa i va igualar les que va aconseguir el mític Eddy Merckx. El ciclista britànic, el rei dels esprints, va ser el més ràpid en una etapa que no va deixar canvis Esports significatius a la general, en què l’eslovè Tadej Pogacar manté el mallot groc. Koeman es posa nerviós amb la renovació de Messi

El tècnic no entén que encara no s’hagi tancat, mentre que Laporta assegura que pot estar tothom tranquil

MARTÍ MOLINA BARCELONA

Avui fa deu dies que Leo Messi va deixar de ser jugador del Barça. L’argentí no té contracte, ja que va expirar el 30 de juny. Des de ja fa setmanes les dues parts parlen per arribar a un acord i allargar la vinculació un parell d’anys més. Tant des de l’entorn del club com del jugador asseguren que hi ha entesa, i afegeixen que si encara no s’ha tancat del tot la paperassa és, primer, per la complexitat fiscal del contracte, però, sobretot, pel límit salarial de la Lliga. Un escull, aquest últim, que el president Joan Laporta ha de negociar amb el mà- xim mandatari de la patronal de clubs, Javier Tebas. Sempre que es pregunta pel tema a Laporta, respon que estigui tothom “tranquil” i que la cosa “va bé”. Però van passant els dies, s’acosta l’inici de la temporada i el cas segueix encallat. Messi no diu ni piu. Tebas insis- teix que mentre el Barça estigui per sobre del límit salarial, no deixarà inscriure el jugador. I això ha fet posar nerviós Ronald Koeman. El tècnic holandès, que atenia els mitjans just un dia abans que els jugadors acabessin les vacances, verbalitza- va la seva preocupació per un cas que ja fa setmanes que hauria d’estar resolt. “Quan no tot està bé cal estar preocu- Ronald Koeman acomiadant Leo Messo després d’un partit de la temporada passada al Camp Nou. DAVID RAMOS / GETTY pat”, deia d’entrada, tot i que després s’encarregava de suavitzar les seves pa- li ha donat el vistiplau per renovar amb seu mandat s’aprovin per unanimitat a raules. “Tinc confiança en el president el Barça. És a dir, que accepta quedar-se la junta (l’entrenador del primer equip, Ronald Koeman [Laporta] per solucionar aquest tema. dos anys més i dilatar el seu salari en el patrocinador principal...), marca les ENTRENADOR DEL BARÇA És important per al club i per a la Lliga cinc, per tal que l’entitat pugui quadrar línies per poder portar les negociacions que es quedi el millor jugador del món”, números. Ara bé, l’acord no es materi- amb la màxima discreció possible. Al- “Quan no tot està bé cal estar va afirmar Koeman, abans de l’inici alitza i comença a créixer el soroll me- guns directius que han estat consultats preocupat, però tinc d’un torneig de golf solidari que apadri- diàtic. En aquest punt, que persones in- per l’ARA asseguren que no tenen co- confiança en el president per na a Sant Esteve Sesrovires. “Laporta fluents com Tebas tirin llenya al foc i neixement o “molt poca informació” so- solucionar aquest tema. És m’ha dit que tranquil, que estan treba- amenacin amb impedir que Messi jugui bre la renovació de Messi. Laporta els important per al club i per a la llant en el tema. Tenim confiança que a la Lliga si abans no s’ha retallat dràsti- ha dit que Messi seguirà i els ha dema- seguirà amb nosaltres uns anys més”. cament la despesa salarial –cosa que se- nat que li facin confiança, mentre ell, el Lliga que es quedi el millor Koeman no està sol. No és l’únic rà difícil de complir– no ha ajudat a cal- vicepresident Rafael Yuste i el director jugador del món” membre destacat del club que té la mos- mar els ànims al Camp Nou. esportiu, Mateu Alemany, s’encarre- ca al nas. Des de la secretaria esporti- guen de tancar una renovació molt més Laporta demana confiança “Laporta m’ha dit que va, i també des de la directiva, es creia complexa del que esperaven. Una situ- tranquil, que hi estan que la renovació de Messi es podria so- No és la primera vegada que Joan La- ació que no sorprèn els directius que ja lucionar a principis de juny, abans que porta actua d’aquesta manera. Ja ho va havien fet carrera amb el president, pe- treballant. Tenim confiança comencés la Copa Amèrica, però el cas fer en la seva primera etapa al Barça. De rò que sí que sorprèn alguns dels nous que seguirà amb nosaltres es va anar dilatant. Laporta ha fet saber la mateixa manera que el president li companys de viatge, sobretot perquè uns anys més” al seu entorn més pròxim que Messi ja agrada que els temes fonamentals del s’està dilatant molt en el temps.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 49 esports

CARLES ALEÑÁ DJOKOVIC JUGARÀ LA MARXA AL GETAFE FINAL DE WIMBLEDON PER CINC MILIONS CONTRA BERRETTINI

Carles Aleñá jugarà al Getafe aquesta Novak Djokovic té a l’abast igualar els 20 temporada després que el club Grand Slams de Roger Ferderer i Rafa madrileny hagi arribat a un acord amb el Nadal. El tenista serbi va classificar-se Barça per al traspàs del futbolista del ahir per a la final de Wimbledon després planter blaugrana. L’equip que presideix de derrotar en tres sets (7-6, 7-5 i 7-5) el Ángel Torres pagarà cinc milions i el canadenc Denis Shapovalov. El seu rival contracte serà de cinc temporades. El serà Matteo Berrettini –el primer italià Barça es reserva un percentatge que arriba a una final de Wimbledon–, important d’una futura venda. L’anunci botxí del polonès Hubert Hurkacz a serà oficial en les pròximes hores. l’altra semifinal (6-3, 6-0, 6-7 i 6-4).

TOT COSTA

JORDI COSTA PERIODISTA

La síndrome de Laudrup i la via Luis Enrique

i sou aficionats del Barça, en ni Olmo, però també a joves amb nul els últims dies deveu haver recorregut internacional com Ferran experimentat amb Pedri la Torres, Oyarzabal o Unai Simón. I li Ssíndrome de Laudrup. És el ha sortit rodó perquè l’endemà de fenomen pel qual l’Espanya l’eliminació ningú no parlava de la mediàtica descobreix la màgia d’un derrota sinó del que havien sembrat futbolista només quan vesteix la sa- de cara al Mundial. marreta de la selecció espanyola o del Avui, que arrenca la pretemporada Madrid, tot i que prèviament hagi ju- a Can Barça, amb poques pistes de gat al mateix nivell amb la blaugrana. com pot ser la plantilla definitiva i Ilaix Moriba durant l’escalfament previ a un partit de Lliga de la temporada Ja va passar fa un any quan Ansu va fins i tot sense saber si Messi podrà passada al Camp Nou. GETTY debutar amb la roja, i tres dècades en- ser inscrit a la nòmina blaugrana, fo- rere quan Laudrup –d’aquí el bateig ra bo aferrar-se al camí que ha marcat El Barça aplica una mesura de de la síndrome– va canviar el Camp Luis Enrique. Que hem traspassat Ju- Nou pel Bernabéu i van descobrir la nior, el lateral esquerre suplent ha de seva genialitat tot d’un plegat. pujar del filial encara que Balde esti- força mentre Ilaix no renovi No, el potencial de Pedri, certa- gui verdot. Que Neto vol marxar i Ter ment impactant per a un juvenil en Stegen no podrà arrencar la tempora- una Eurocopa, no ens l’han descobert da, confiem en Iñaki Peña per ence- de futbol, Mateu Alemany, com altres ni Luis Enrique ni els mitjans espa- tar-la. Que no tenim recanvi per a ALBERT NADAL gestors blaugranes intenten renovar nyols, que, de fet, han desconfiat del Busquets, donem volada a Nico Gon- BARCELONA Moriba, la negociació amb Rogon nano durant bona part del torneig. zález. I els minuts –pocs– que haurí- –l’agència alemanya que s’ocupa dels Però el tècnic asturià sí que ha ali- em donat a Trincão, que els gaudeixi Ronald Koeman va atendre ahir la assumptes professionals del jugador– mentat una via que el Barça hauria de Collado. Ah, i també forma part del premsa durant el torneig de golf solida- no ha avançat. Bàsicament perquè revisitar: l’aposta per futbolistes relat enviar Ilaix a fer la pretempo- ri que organitza i poc abans de l’inici de l’oferta de renovació que va proposar el amb més potencial que trajectòria o rada amb el filial si, després d’haver la pretemporada amb el Barça. Quan va club xoca amb les pretensions econòmi- galons, rodejats pel mínim impres- apostat per ell, demana un ronyó per ser consultat sobre si necessitaria algun ques dels representants i els assessors cindible de veterans que sumen més renovar. reforç més, sense allargar-se gaire, el del futbolista. Ara, després d’aquest gest del que condicionen, ha desembocat Honestament, es fa difícil imaginar neerlandès es va referir a la posició de de força del Barça, s’espera que les dues en una resposta col·lectiva més que un escenari en què aquest Barça de re- “migcampista”. Malgrat que el tècnic parts reactivin els contactes per arribar solvent. I, el més important, espe- baixes competeixi amb els grans d’Eu- havia demanat la incorporació de Wi- a una entesa. rançadora de cara al futur. ropa la temporada entrant. Si arribes jnauldum, que finalment va preferir els Amb tot, el Barça no ha citat Moriba Al costat de l’elogiat Pedri, Luis lluny, oli en un llum. I si no, perdre amb milions del PSG, el Barça té diversos per a les proves PCR i serològiques que Enrique no s’ha estat de donar mi- joves sempre tindrà lectures més esti- migcampistes a la plantilla. Un d’ells es- el club durà a terme avui a la Ciutat Es- nuts i responsabilitat a futbolistes mulants que fer-ho amb una plantilla tà previst que sigui Ilaix Moriba, que, portiva, ni tampoc està convocat per a fets a La Masia com Eric Garcia o Da- farcida de jugadors revinguts.e després de rebre la confiança de Koe- les proves mèdiques i físiques de demà man en el tram final del curs, l’entitat diumenge. Ter Stegen, Dest, Piqué, Pja- blaugrana té la intenció que passi a for- nic, Dembélé, Riqui Puig, Neto, Coutin- mar part definitivament del primer ho, Sergi Roberto, Ansu Fati i Umtiti equip. Però la seva renovació continua són els jugadors del primer equip citats. encallada i el Barça ha decidit aplicar una mesura de força: Moriba no comen- Reforç prometedor per al filial çarà la pretemporada amb el primer Fins a 10 jugadors del filial també for- equip i, de moment, seguirà al filial. maran part del grup. Són Monchu, Ilias, Amb només 18 anys, l’hispanoguineà Gavi, Comas, Ramos Mingo, Nico, Ar- va anar guanyant importància en el nau Tenas, Collado, Iñaki Peña i Yusuf transcurs de la temporada i això l’ha Demir, que arriba cedit pel Rapid Viena consolidat com un dels jugadors més a canvi de 500.000 euros i una opció de preuats del Barça. Les bones actuacions compra no obligatòria de 10 milions. Es del migcampista van provocar que la tracta d’un atacant de 18 anys que ha ju- nova junta determinés que la seva reno- gat els dos últims cursos al primer equip vació era una prioritat, ja que el seu con- del conjunt austríac, amb un total de 31 tracte finalitza el 30 de juny del 2022. partits i 6 gols. També ha debutat amb I, tot i que fa temps que tant el director la selecció d’Àustria.e PABLO GARCÍA / EFE 50 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara esports

COPA AMÈRICA GIRONA FC La final de la qual parla tota l’Amèrica Llatina

A.N. BARCELONA

Quan l’Argentina va guanyar la seva úl- tima Copa Amèrica el 1993, encara fal- taven set anys perquè Messi aterrés a Barcelona, mentre que Neymar tan sols feia un any que havia nascut. Tots dos li- deraran aquesta matinada (2 h, TV3) les seves respectives seleccions en el su- perclàssic del futbol. Serà el quart cop –des del canvi de format i de nom de la competició, l’any 1975– que la final de la Copa Amèrica tindrà com a protagonistes el Brasil i l’Argentina, amb un balanç favorable als brasilers (es van imposar als argentins en les finals del 2004 i el 2007 i van caure en la del 1991). En l’últim precedent, fa gairebé 15 anys, Messi ja hi va ser i va haver de veure com el seu equip era escombrat (3-0). Les vitrines de l’astre argentí, malgrat forjar-se la seva llegenda a base de ful- minar registres al Barça, no compten pràcticament amb cap títol de prestigi amb la samarreta del seu país, que s’ha dividit entre l’estima i la crítica cap a ell Míchel Sánchez, el nou entrenador del Girona, va dirigir l’Osca fins al gener d’aquest any. ERIC ALONSO / GETTY durant tots aquests anys, comparant-lo eternament amb Maradona. Messi arriba a aquesta final com a lí- der indiscutible d’un equip que, sota les Míchel Sánchez, l’escollit per ordres de Lionel Scaloni, segueix alternant moments de bon futbol amb d’al- liderar el nou projecte del Girona tres de fragilitat. La semifinal contra Colòmbia n’és un bon exemple. L’Ar- gentina va caure en les seves pròpies L’entrenador madrileny signa per una temporada amb opció a una més contradiccions i va deixar créixer el seu rival tot i haver-se avançat en el marca- dor. El partit es va resoldre als penals, d’haver perdut dues finals de play-off emocionalment a Montilivi. Aquesta, i amb Messi molt motivat. Era el rostre JORDI BOFILL consecutives en l’últim sospir. no cap altra, és la gran virtut que tindrà d’algú que sent que el futbol, amb la se- GIRONA Els propietaris blanc-i-vermells vo- Míchel a la seva disposició: el compro- va selecció, li deu alguna cosa després len accentuar el projecte, que no pen- mís. Sobretot, després de l’enèsim pu- de diverses decepcions, com en les du- Tothom pot estar tranquil: el Girona ja sa fer cap pas enrere. No va passar amb nyal a l’ànima. Com més dificultats ha es finals perdudes des dels onze metres té entrenador. Després de la patacada el descens de Primera a Segona, en què patit el Girona, més s’ha unit. Aquest any contra Xile de manera consecutiva. contra el Rayo Vallecano i l’adeu de tenir el pressupost més gran de la sego- tampoc hauria de ser diferent. Amb quatre gols i cinc assistències, Francisco, el club gironí vol reactivar na categoria del futbol estatal no va ser Messi ha participat en nou de les onze els ànims. Si primer ho va fer anunciant prou per tornar a l’elit. Tampoc va pas- Dilluns, retorn a la feina dianes que ha fet l’Argentina. Neymar la renovació de Cristhian Stuani fins al sar l’any passat, en què la plantilla va pa- Això no vol dir que Míchel Sánchez par- voldrà frustrar-lo en una final que el 2026, ara ho fa anunciant l’arribada de tir una forta sacsejada i l’economia en- li obertament de l’ascens a Primera. Si brasiler ha explicat que sempre havia Míchel Sánchez a la banqueta. El tècnic cara tremola. Tampoc passarà aquest ha d’arribar, ja arribarà. Ja s’ha compro- “somiat” jugar. “És la final que a tothom madrileny signa per un curs, fins al 2021/22, en què el Girona espera donar vat amb Francisco, que com menys se’n a qui li agrada el futbol espera en una 2022, prorrogable a un any més. Sán- a Míchel prou motius perquè no tingui parlava més a prop el va tenir. I amb Un- Copa Amèrica”.e chez, amb passat al mateix Rayo Valle- cap queixa. Míchel ja sap que el vesti- zué al contrari, que de tant recordar la cano i a l’Osca, ha pujat dos cops a Pri- dor, malgrat no tenir el caixet d’altres paraula les ments de tots es van acabar mera, un amb cadascun dels equips cursos, serà un vestidor sa i amb talent. desgastant. Míchel tindrà recursos i mencionats. A més, ho ha fet de mane- Francisco va fer bona feina i l’herència s’haurà de posar a treballar immediata- ra directa. Un camí que és l’únic que als es manté viva. ment, gestionant el futur d’un grup que de Montilivi els ha anat bé per pujar a canviarà. A totes les baixes que hi hagi Primera, perquè el play-off no el volen cal sumar-hi què fer amb els cedits que veure ni en pintura. Míchel era la primera tornen. Àlex Gallar podria ser impor- Míchel era l’escollit des del primer tant, perquè amb Francisco no s’hi en- moment. De fet, l’acord era una realitat opció del Girona després tenia i va haver de marxar. Si el Girona des de principis de setmana. Una altra de l’adeu de Francisco el recupera, serà un reforç important. cosa és que el Girona ho hagi fet ofici- Els gironins es posaran en marxa di- al o no, però totes les parts havien do- lluns, el primer dia a la feina. Ho faran nat el seu vistiplau. Quique Cárcel, el El vestidor, malgrat no tenir amb les típiques proves de l’estrena, director esportiu, ho va tenir clar amb abans de posar-se a córrer l’endemà. Un una primera presa de contacte en què el caixet d’altres cursos, estiu més, no hi haurà estada de pretem- les dues parts es van entendre. Cárcel serà jove i amb talent porada. Queda molt lluny quan viatjava va temptejar altres noms, això és cert. a Manchester sentint-se una estrella. No Garcia Pimienta, acomiadat del Barça Serà el Girona dels joves, el Girona és per no estar-hi convidat, però, és la B, va ser un d’ells. També Iraola, que ha que es vol menjar el món. El Girona d’Ar- maleïda pandèmia. Un altre any serà. De acabat renovant pel Rayo Vallecano. nau i Terrats. També el de Cristhian Stu- moment, l’únic partit programat és con- Amb qui no hi va haver manera va ser ani. I tant de bo sigui el d’Aday, Juanpe, tra el Barça, el dia 24 al Johan Cruyff, en Leo Messi va marcar un gol de falta a amb Francisco, amb el cor trencat i Gumbau i Mamadou Sylla, peces llami- què se suposa que serà el debut de Míchel les semifinals. EUROPA PRESS amb necessitat d’agafar aire després neres en el mercat, però molt vinculats Sánchez a la banqueta del Girona.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 51 esports

LA GUANTERA JOSEP LLUÍS MERLOS PERIODISTA Fiddle i Symphony 125: funcionals i SYMplement lògics

A la recerca de les millors solucions per a les necessitats de mobilitat dels seus usuaris, la marca taiwanesa SYM disposa d’una gamma d’escúters molt àmplia per al mercat d’aquí. Els responsables d’importar aquests productes, Motos Bordoy, han apostat per desplegar un catàleg en què alberguen sota un mateix segell sis categories d’escúters diferents, representades a través de vuit models que es declinen amb dinou ver- sions per triar. Ara han fet un pas més amb la incorporació de dos productes molt interessants, tant per preu com per garantia i prestacions: el Fiddle i el nou Symphony SR125. Amb unes llantes de 16 polzades, la nova versió del Symphony SR (que substitueix l’anterior model, l’S) respon a la voluntat de gairebé un de cada quatre compradors d’escúters d’una mostra d’unes 24.000 unitats anuals que –sobretot a Catalunya– busquen productes equipats amb roda alta, per la seguretat que aquesta característica els transmet. En el cas del Fiddle, amb roda de 12 polzades, SYM ha creat un producte pensat per plantar cara als diferents revivals que Piaggio ha fet del seu model més po- La Symphony i la Fiddle al passeig de Llafranc. MOTOS BORDOY-SYM pular: la Vespa. I la veritat és que han aconseguit superar la moto italiana, que, Els dos models venen equipats amb la de 125, que, a més, està coberta per USB 2.0, situació del tap de la gasolina. tot i continuar tenint una gran persona- el mateix motor: un propulsor que se- una garantia de 5 anys. La seguretat ve garantida pels frens de litat, tecnològicament ha quedat molt gueix la normativa Euro5, que regula les Hem tingut l’ocasió de fer quilòme- disc davant i darrere i la frenada com- superada i, sobretot, perd molt en la emissions de CO2, i que ara ofereix més tres amb la Symphony i amb la Fiddle de binable CBS. Però, a banda del motor, comparativa pel preu que té. prestacions tot i que el consum i el ca- 125 per carreteres comarcals i per loca- cal fer esment de les mides (molt apro- Pel que fa a la Symphony, tot i que el ràcter sostenible han millorat molt a litats de l’interior, i tant un model com piades per a usuaris i usuàries de po- catàleg de SYM ja incloïa aquest model, pesar de l’exigència severa d’aquesta re- l’altre fan la seva funció amb solvència. ca alçada) i de la lleugeresa del con- ara ha estat exhaustivament remodelat, gulació. L’homologació ecològica en Destaca la suavitat del seu motor, que junt, que li aporta molta agilitat i ma- i la totalment nova SR125 –que és la ver- qüestió també afecta el motor de 50 cc, utilitza diverses tecnologies per redu- niobrabilitat. Tant aquesta moto com sió més econòmica de totes les alterna- que ara equipa injecció electrònica en ir els fregaments interns, i això es nota la Symphony disposen d’una caixa top- tives de 125 d’aquesta gamma– s’afegeix lloc de l’obsolet carburador. força en aquest comportament amable. case (que, personalment, crec que es- a les Symphony 50 i 125, ST 125 refri- El nou Symphony del vuitè de litre ha patlla l’estètica del conjunt) amb una gerada per aigua, i les Cargo –destina- millorat la potència (de 10 a 11,4 CV) i Estètica i practicitat capacitat de 33 litres. des a un ús més comercial– disponibles la capacitat de resposta (amb un parell La línia retro del Fiddle (2.699 €), amb El Symphony (2.499 €) disposa en les dues cilindrades. Els potencials motor ara de 10,3 Nm). El preu entre la el llum frontal totalment rodó –al gust d’il·luminació led, un dipòsit de gasoli- conductors d’una Symphony troben la 50 i la 125 és molt pròxim, amb només del mercat europeu–, crida força na de gairebé 5 litres de capacitat i un resposta més adequada al que necessi- 300 euros de diferència entre la petita l’atenció. Tot i que l’estètica està per pes molt contingut que li permeten ten en aquest model (la funcionalitat) i la grossa. Però, tant per tant, si no es- damunt de tot en aquest escúter, té moure’s molt bé en ciutat... però tam- més que no pas en el Fiddle, en el qual tem limitats per la llicència de conduir molts detalls força pràctics: forat per a bé per carretera, un àmbit en el qual es prima el disseny més sofisticat. que tinguem, la millor opció és sempre un casc integral sota el seient, presa desenvolupa molt i molt bé.e

gelio Peñate i a les cronometrades és Gil Membrado: el català qui agafa el volant. La federació d’aquell país va obligar córrer ral·lis… amb 13 anys! Membrado a participar en les dues primeres jornades de la cursa de l’europeu tament al Ral·li Liepaja, puntuable per per poder-li concedir la llicència neces- J.L.M. al Campionat d’Europa. sària per fer la resta de les cites del seu BARCELONA La legislació espanyola, i les normes campionat nacional. I la veritat és que de la federació estatal d’automobilis- el jove pilot del RACC va superar l’exa- Si fa pocs dies us explicàvem la historia me, impedeixen que un pilot de la se- men amb escreix, ja que no només va de Sobieslaw Zasada, que amb 91 anys va edat pugui competir en carreteres completar l’examen amb seguretat, si- va participar en el Ral·li Safari, a Kènia, obertes al trànsit convencional. Per nó que en gairebé en tots els trams que puntuable per al campionat mundial (i aquest motiu, les persones que tutelen va disputar va estar fregant els llocs que no va poder acabar per un proble- la trajectòria esportiva de Membrado d’honor de la seva categoria amb el ma mecànic al cotxe a causa de la difi- –entre ells el seu pare, excampió de Ca- Peugeot de l’equip ASRT i el suport de cultat extrema de la prova), aquest cap talunya de ral·lis, però també l’excorre- l’estructura catalana PCR. de setmana us portem un cas situat als dor Dani Balasch i Juanjo Lacalle, que Després de l’experiència, Membrado antípodes del pilot polonès. va ser mànager ni més ni menys que de seguirà corrent en terres bàltiques i a L’osonenc Gil Membrado, de 13 Carlos Sainz– van decidir que Gil Mem- primers d’agost participarà en el Samso- anys, va debutar el cap de setmana pas- brado s’estrenés a Letònia, país on fora nas Rally sense cap mena de limitació, Gil Membrado competint al Ral·li sat en una cursa internacional, concre- dels trams condueix el seu copilot Ro- tot i la seva joventut i precocitat.e Liepaja. FOTOESPORT 52 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Estils

GETTY eren sinònim de misteri i de sensu- LAIA BELTRAN alitat. Era una manera de mostrar- BARCELONA se sexual sense ni tan sols obrir la boca. Les dives dels anys daurats de es cantants Rihanna i Be- Hollywood van reforçar encara més yoncé, la dissenyadora de aquesta associació entre pintalla- moda Victoria Beckham, Pintallavis: vis, seducció i feminitat. Potser no Lla joveníssima actriu Mi- et podies convertir en Jean Harlow llie Bobby Brown i les in- o en Marilyn Monroe o en Rita fluencers Kim i Kylie Kardashian Hayworth, però bé que et podies només són algunes de les celebri- pintar els llavis de color vermell tats planetàries que han decidit l’arma de com elles. crear la seva pròpia marca de cos- Segons explica la maquilladora mètica. I és que el món dels tracta- Lisa Eldridge en el seu fascinant as- ments de bellesa i el maquillatge és saig Face paint, els antropòlegs te- un pastís tan dolç i tan rendible que nen evidències de l’existència de encara té marge de creixement més seducció per “cosmètics prehistòrics” gràcies a enllà de les marques clàssiques del les restes d’oligist, un mineral amb sector (L’Oréal, Estée Lauder, Shis- un alt component d’òxid de ferro heido...), de les grans firmes de mo- que s’ha trobat en coves sud-africa- da (Chanel, Dior, YSL...) i també de excel·lència nes on no hi ha pintures, de mane- les maquilladores professionals ra que dedueixen que servien per que fins i tot han creat imperis amb decorar cares i cossos humans. el seu nom de pila, com ara Bobbi També està documentat l’ús del Brown, Pat McGrath i Laura Merci- pintallavis en moltes civilitzacions er. ¿I sabeu quina és la cirereta ver- antigues, especialment la sumèria i mella i apetitosa que corona aquest l’egípcia, però també la grega, la ro- desitjat pastís? El pintallavis. mana i la xinesa. Encara ara, moltes tribus primitives de l’Amazones, del Sud-est Asiàtic i de l’Àfrica Cen- El clàssic tral es decoren la pell. Com sosté El vermell intens continua sent Eldridge, maquillar-se pot arribar a ser una necessitat humana tan el rei indiscutible dels colors important com menjar o dormir. per a llavis tot i l’augment Avui mateix i també fa milers d’oferta dels últims anys d’anys. Al llarg dels segles l’ús del pinta- Segons un estudi de Grand View llavis ha tingut diferents usos. L’Es- Research, el mercat global dels pin- glésia catòlica el va arribar a prohi- tallavis va facturar 9.700 milions de bir perquè l’associava dimoni i, tot dòlars només el 2018 i preveia un i convertir-se en un distintiu de les augment d’un 7,4% fins al 2025. prostitutes, també el van utilitzar L’informe també assenyalava la reines com Elisabet I, que al segle Gran Bretanya, Alemanya, França, XVI va marcar tendència. De fet, Itàlia, Polònia i Espanya com els aquesta monarca anglesa es va in- mercats estrella d’Europa, tot i que ventar la seva pròpia recepta a base la clau del creixement es trobava en de goma aràbiga, clara d’ou, llet de les economies emergents del Sud- figa i pols de cotxinilla, un ingredi- est Asiàtic. Als Estats Units els pin- ent molt preuat, exòtic i caríssim, tallavis també són un fenomen de i potser per això considerava que masses, fins al punt que el 29 de ju- era màgic pintar-se’ls de vermell. El liol se celebra el National Lipstick 1912 les sufragistes nord-america- Day. Segons dades dels organitza- nes també van fer ús del pintalla- dors, el 80% de les nord-america- vis com a símbol d’emancipació, i nes se’ls pinten regularment, i es als anys 30 Salvador Dalí va inspi- gasten una mitjana de 1.780 dòlars rar-se en la molsuda boca de l’ac- en pintallavis al llarg de tota la se- triu Mae West per dissenyar el mí- va vida. ¿Es veu així la magnitud del tic sofà en forma de llavis que es va negoci? convertir en un d els símbols del surrealisme. Totes les opcions De fet, el ventall d’opcions que ofereix el sector és inabastable: hi ha Història pintallavis de barra, amb stick, en pols i en crema, amb acabat mat o La reina Elisabet I al segle XVI brillant, amb efecte volum... La cares va inventar una recepta ta de colors també és pura fantasia: casolana per fer-se els seus més enllà dels tons clàssics –ver- propis pintallavis mellosos, rosats, morats i ataron- jats– també hi ha marrons, blaus, En plena Segona Guerra Mundi- negres i metàl·lics. Però hi ha un co- al i en un context d’economia de mí- lor que és el rei indiscutible: el ver- nims, Winston Churchill va prohi- mell intens, ardent, passional. Uns Tot i la pandèmia i la bir la producció de mitges de niló a llavis pintats d’aquest vermell són favor dels paracaigudes, però va una carta de presentació. Almenys (semi)obligatorietat de la mascareta, mantenir la dels pintallavis perquè així ho creia la dissenyadora Coco aquest complement resisteix com a creia que feien pujar la moral dels Chanel, que considerava que no hi soldats. I en això li va donar la raó havia millor arma de seducció. símbol de poder, feminitat i negoci la mateixa Marilyn Monroe quan el Aquest va ser precisament el paper 1954 va entretenir les tropes nord- que les revistes de moda dels anys americanes destacades a Corea en- 20 i 30 van atorgar a uns llavis ver- fundada en un cenyidíssim vestit mells i que ha perdurat fins avui: morat... i els llavis ben vermells.e ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 53 estils

TEXT: Gent JOAN CALLARISSA

Com te’ls pintaràs Cosby, decidit aquest estiu? a rendibilitzar

“Encara veig molta gent pel el seu escàndol carrer amb mascareta, però sí que es nota que hi ha ganes de El còmic Bill Cosby té intenció de tornar a la normalitat, i això tornar als escenaris després d’haver també vol dir pintar-se els lla- sortit de la presó arran d’un acord ci- vis”, assegura Miguel Álvarez, vil del 2005 que invalida el judici en maquillador oficial de YSL el qual va ser considerat culpable Beauty per a Espanya i respon- d’abusos sexuals. “D’aparença física sable de la imatge de la cantant està exultant. D’estat mental està Aitana, la nova ambaixadora exultant. De sentiments i humor es- d’aquesta marca de bellesa en tà exultant”, va assegurar el repre- substitució de l’actriu Esther sentant artístic de Cosby, Andrew Expósito. “Uns llavis vermells Wyatt, al diari Los Angeles Times. Se- sempre són uns llavis ver- gons Wyatt, el còmic de 83 anys vol mells, però els colors de ten- actuar als Estats Units, al Canadà i dència per aquest estiu són al Regne Unit i també pretén encap- uns vermells més càlids, amb çalar una campanya per la “reforma una mica de pigment groc per de la justícia” i del “sistema peniten- aconseguir tonalitats més ata- ciari” basada en les seves pròpies ex-

ronjades o préssec”, sosté Ál- C. BRUNSKIL / GETTY periències. varez, que té idealitzats els lla- El 2018 Cosby va ser sentenciat a vis vermells de Marilyn Mon- presó després que un jutge de Penn- roe. “Ara també es porten amb silvània el considerés culpable d’un un acabat nude i perfilats amb delicte d’abusos sexuals contra la un llapis marró. I a mi pintats Shakira argumenta que canadenca Andrea Constand i es va així m’encanten!”, assegura el convertir en el primer famós em- maquillador de confiança de vivia a les Bahames presonat en l’era del Me Too. La set- Paula Echevarría i responsa- mana passada el Tribunal Suprem ble del make up de l’actriu as- La defensa de Shakira va intentar des- blaugrana Gerard Piqué– disposava de l’estat de Pennsilvània (EUA) va turiana en la nova campanya muntar l’acusació de frau fiscal dijous d’un certificat de residència perma- anul·lar aquesta condemna de Cos- de Hawkers, en què els seus adduint que la cantant disposava d’un nent a les Bahames, una acreditació by, que va reconèixer els fets i va in- llavis ressalten tant o més que certificat de residència permanent a que els inspectors de l’Agència Tribu- demnitzar la víctima. Més enllà del les mateixes ulleres de sol. les Bahames i que fins al 2015 la seva tària no reconeixen a l’efecte de re- seu retorn als escenaris, el còmic in- presència a Espanya no va superar els sidència fiscal. A partir d’aquí, les dis- tentarà rendibilitzar l’atenció me- 183 dies anuals que l’obligaven a tribu- crepàncies entre Hisenda i el pèrit de diàtica que ha rebut el seu cas amb tar-hi. Segons Efe, un pèrit designat la defensa s’han centrat en la meto- un llibre en què narrarà el seu pas per la defensa de l’artista i un inspec- dologia per comptabilitzar els dies. per la presó, així com les estratègies Llarga vida al tor de l’Agència Tributària van com- Els inspectors de l’Agència Tribu- utilitzades pels seus advocats. A pintallavis! parèixer dijous davant la titular del tària compten com a estada a Espa- més, segons Los Angeles Times, jutjat d’instrucció número dos d’Es- nya no només els dies en què està també prepara un documental de La companyia WGSN és un plugues de Llobregat, que la investi- acreditada la seva presència al país, cinc episodis sobre la seva vida.e dels gegants en predicció de ga per presumpte frau de 14,5 milions sinó també les absències esporàdi- tendències, i en els seus infor- d’euros entre els anys 2012 i 2014. ques de l’artista amb motiu dels seus mes s’hi emmirallen moltes La querella de la Fiscalia es basa viatges a l’estranger i, amb aquests empreses que volen anticipar en informes de l’Agència Tributària càlculs, consideren que va superar els els gustos dels clients. Amb la que sostenen que la cantant va eludir 183 dies de residència. vista posada en el 2022, la divi- el pagament d’impostos a la hisenda Per contra, el pèrit de la defensa sió de bellesa de WGSN va pu- espanyola simulant que no residia al manté que aquests dies d’absència blicar fa uns mesos un informe país i ocultant la seva renda a través esporàdica no s’han de comptabilit- sobre el futur dels pintallavis d’un entramat societari amb seu en zar com a temps de residència a Es- on detallava com la pandèmia paradisos fiscals. El tècnic d’Hisen- panya. Segons Efe, mes enllà dels di- havia afectat l’ús d’aquest cos- da i el pèrit fiscal designat per Shaki- es de residència efectiva, no és objec- mètic. Els resultats són espera han declarat conjuntament da- te de discussió judicial ni la quota de- rançadors: portar mascareta vant la jutge i han contraposat les se- fraudada –que la cantant ja ha no serà un impediment per ves tesis. retornat a Hisenda– ni l’entramat pintar-se els llavis perquè les La defensa de l’artista colombiana d’empreses domiciliades a les illes consumidores buscaran la ma- argumenta que durant els exercicis Verges britàniques, les illes Caiman, e nera d’adaptar-s’hi. Com? investigats –quan ja era parella del Malta, Panamà i Luxemburg. EFE Buscant productes que els ga- ranteixin una aplicació fàcil i també una bona fixació del color. De fet, la recerca a Google L’exblaugrana Hristo Stòitxkov, nou mestre cerveser de Moritz de l’expressió “non sticky lip gloss” (“lluentor de llavis no Moritz acaba de llançar la seva nova “El nostre objectiu és que la gent enganxosa”) va créixer un 90% campanya per a la cervesa Moritz 7, conegui i tasti el caràcter de Moritz 7. durant l’últim trimestre del una cervesa amb més caràcter i la En aquest cas, de la mà d’un mite de 2021. Segons el mateix infor- primera lager 100% malta de la Barcelona com Hristo Stòitxkov i me de WGSN, també tenen bo- cervesera catalana. La campanya té utilitzant el to humorístic que ens nes expectatives els pintallavis com a protagonista Hristo Stòitxkov, caracteritza”, explica el director de que donen hidratació extra, ja recordat pel seu bel·ligerant caràcter màrqueting de la cervesera, Sergi que la mascareta els resseca i que en aquesta ocasió exerceix com Martínez. La campanya aborda el molt. Per aquesta raó també a mestre cerveser del tanc 8 de la perquè del nom de la seva última preveuen l’èxit d’olis i barres firma. Per a la campanya, Moritz ha creació, Moritz 7. Per fer-ho, entra en labials hidratants, i encara confiat amb l’agència DDB, que es el terreny de l’humor i del surrealisme més si porten algun pigment converteix així en el nou soci creatiu explicant petites llegendes urbanes que els doni una mica de color. de la marca. sobre el màgic origen del seu nom.e GETTY 54 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara Mèdia

SÈRIES

01 02 03

La increïble història de l’espia russa que va inspirar ‘The Americans’ Elena Vavilova i el seu marit, Andrei Bezrúkov, van treballar durant dècades com a agents infiltrats

seu marit, Andrei Bezrúkov. Tots 01. Elena teulades dels edificis amb helicòp- sin creïbles com a propis”, explica NÚRIA JUANICO LLUMÀ dos eren el que s’anomenava espi- Vavilova ters”, diu Vavilova. Ara recorda l’exespia. Gestos tan habituals a Eu- BARCELONA es il·legals: van inventar-se identi- ha publicat les aquella època amb orgull i amb nos- ropa com fer el senyal de la creu a tats falses i tenien feines tapadora, seves memòries. tàlgia, però arribar-hi no va ser fàcil. l’entrar en una església o saber com Elena Vavilova (Tomsk, Rússia, però en realitat treballaven recopi- SÍMBOL EDITORS. Abans de marxar de Rússia per infil- reclinar el seient d’un avió van ser, 1962) era una estudiant d’història lant informació i vigilant persones 02 i 04. Dues trar-se, tant ella com el seu marit per a ells, assignatures indispensa- d’una universitat siberiana quan li per al govern soviètic. La seva histò- fotografies de van haver de passar un llarg i estric- bles per a la seva nova feina. van proposar entrar al KGB. No va ria, tan plena de girs de guió com la l’arxiu personal te període d’entrenament. Van dubtar ni un segon a respondre. “Va d’un thriller trepidant, va servir d’Elena aprendre tècniques d’observació, de El matrimoni de postal ser una decisió emocional, basada en d’inspiració per a The Americans, Vavilova. En defensa personal i de vigilància: fe- Les primeres missions del matri- un pensament: encara teníem molt una de les sèries d’espies de més la de baix, amb ien recorreguts a peu per diferents moni van tenir lloc a la República present la Segona Guerra Mundial, i prestigi, que està disponible a la pla- el seu marit, districtes de Moscou (independent- Txeca i al Canadà. A principis dels no volia que el meu poble tornés a taforma Amazon Prime Video. Anys Andrei ment de la meteorologia, en dies as- 90 ja havien demostrat profusa- patir un conflicte tan terrible. No després de totes aquelles vivències, Bezrúkov. solellats però també en plena neva- ment la seva habilitat per infiltrar- m’esperava que em convidessin a Vavilova ha bolcat els seus records ELENA VAVILOVA da) i havien de descobrir agents en- se en diverses institucions, aconse- entrar als serveis secrets, però quan a El secret de la clandestina (Símbol 03. La família coberts que els seguien, com també guir informació confidencial i envi- un agent del KGB se’m va acostar i Editors), una novel·la autobiogràfi- protagonista recordar tots els detalls de les per- ar-la a la Unió Soviètica. Va ser ales- m’ho va preguntar, de seguida vaig ca que treu a la llum les incògnites de la sèrie sones amb qui s’havien creuat. hores quan els van traslladar als contestar que sí. Vaig pensar que se- d’una de les espies russes més im- The Americans. L’entrenament també va consis- Estats Units, on desenvoluparien la ria una manera de protegir el meu portants dels últims temps. En cas- FOX tir en desxifrar missatges secrets i seva missió més llarga i profunda. país i assegurar-me que no hi hagués tellà, el llibre està publicat per Roca comunicar-se en codi. Però el més Elena Vavilova es va convertir en cap altra guerra”, explica a l’ARA Va- Editorial amb el títol La mujer que difícil, segons Vavilova, va ser haver Tracey Lee Ann Foley, i Andrei Be- vilova. Aleshores tenia 21 anys i una sabe guardar secretos. d’aprendre anglès i francès i acon- zrúkov va adoptar el nom de Donald idea vaga sobre què era ser una espia, “Ser espia no és ni tan excitant ni seguir una pronúncia perfecta, com Heathfield. Eren, suposadament, basada sobretot en les pel·lícules i tan glamurós com es veu a les pel·lí- si fossin els seus idiomes materns. un matrimoni canadenc que s’havia les sèries de televisió. “Era una mica cules. Nosaltres érem espies pro- En paral·lel, van haver d’interiorit- traslladat als Estats Units. Ella tre- immadura i em sentia orgullosa que funds, havíem de passar completa- zar tota la cultura dels països occi- ballava com a agent immobiliària i m’haguessin triat a mi per damunt ment desapercebuts. És una feina dentals, que desconeixien comple- ell era consultor d’una empresa de tanta altra gent”, recorda. En tediosa, molt intel·lectual, has de tament. “Durant l’època soviètica amb una àmplia cartera de clients. aquell moment no ho sabia, però la ser molt pacient. Aconseguir apro- ens trobàvem darrere del Teló Establerts a Boston, els espies vivi- seva vida estava a punt de canviar ra- ximar-se a una persona sense aixe- d’Acer. No hi havia cap connexió en en una bonica casa als afores de dicalment. car sospites pot durar mesos, l’èxit amb Occident, pràcticament mai la ciutat, on van tenir dos fills. Eren Durant més de dues dècades, Va- mai és immediat. Els espies no som vèiem estrangers. Imagineu-vos la postal perfecta d’una família vilova va exercir com a agent secret gent rica que sedueix fàcilment la com va ser haver d’aprendre l’idio- nord-americana cosmopolita, edu- als Estats Units juntament amb el persona adequada o que salta a les ma i la cultura fins al punt que fos- cada i amb una vida social exemplar. ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 55 mèdia

‘SECRET STORY’, Mediaset ha endarrerit el retorn de Gran ritme de la convivència”. Es tracta d’una seu secret i descobrir els secrets que EL NOU ‘REALITY’ Hermano vip i en el seu lloc estrenarà adaptació d’un format francès en què guarden els seus companys. A França es va DE TELECINCO Secret story. La casa de los secretos, un nou diversos concursants conviuen en una casa estrenar el 2007 i se n’han emès 11 reality “en què els secrets marcaran el amb un doble objectiu: que no es reveli el temporades ininterrompudament.

Cinc sèries imprescindibles sobre espionatge

‘Deutschland 83’ (Movistar+) Ambientada a Berlín el 1983, aquesta ficció acompanya un guàrdia de la frontera de la Repú- blica Democràtica Alemanya anomenat Martin Rauch. L’home serà reclutat per l’HVA amb l’objectiu que s’infiltri a la República Federal Alema- nya. La divisió del país en dos i les diferències entre una part i l’altra centren la trama de la sèrie, que té dues temporades més: Deutschland 86 i Deutschland 89.

‘El infiltrado’ (Amazon) Tom Hiddleston i Hugh Laurie protagonitzen aquesta adaptació de la novel·la de John Le Car- ré, profusament guardonada amb premis com dos Emmy i tres Globus d’Or. La minisèrie, de vuit episodis, relata com un agent del servei d’intel·li- gència de Sa Majestat s’infiltra en una banda de contraban d’armes per enxampar-la. Però aproximar-se a un criminal no surt mai gratuït, especialment si hi ha un triangle sexual al darrere.

Però en realitat es dedicaven a fer- ticament incomunicats amb els natge de l’Stan, també resulta im- ‘The Looming Tower’ (Amazon) se propers a certes persones, entrar seus pares, que creien que Vavilova pensable per a l’exespia. “Em sem- Basada en la novel·la homònima de Lawrence en les seves vides com a bons amics i Bezrúkov treballaven d’intèrprets bla extremadament arriscat. Haurí- Wright, The Looming Tower se situa just abans i, després, treure’ls informació per de rus als EUA. “El meu marit ho em buscat un pretext ràpidament i dels atmeptats de l’11-S per imaginar què podria enviar-la a Rússia sense que ells se portava millor, però per a mi era ens hauríem traslladat. Els nostres haver passat abans de l’atac. Amb Peter Sarsga- n’adonessin. La clau, diu l’exespia, molt complicat emocionalment. El caps de Moscou no haurien permès ard i Jeff Daniels com a actors principals, la sèrie era aconseguir “ser molt amable i contacte amb les nostres famílies mai que seguíssim al mateix lloc”, navega pels conflictes i les velles rivalitats entre agradable” per aconseguir que la era mínim, un cop o dos l’any. No explica. la CIA i l’FBI alhora que reflecteix la creixent gent confiés cegament en ells. els podia trucar o escriure mai di- En canvi, Vavilova lloa la sèrie amenaça d’Al Qaeda quan el grup encara no era “A poc a poc et vas acostumant a rectament. Per l’aniversari dels per haver aconseguit captar amb gaire conegut. la teva nova identitat. L’èxit de la meus fills enviava un missatge en destresa tota l’atmosfera que envol- missió depenia de com de bé desen- codi secret. A Rússia un agent el ta la vida dels espies i, sobretot, el volupàvem el nostre paper. No es descodificava i el transmetia als vessant més psicològic. “Mostren tracta de canviar la teva personali- meus pares”, recorda. molt bé que els espies convivim amb tat, sinó de crear una història i assu- l’estrès constantment però alhora mir-la com a pròpia. Buscàvem la Ser invisible per complir la missió experimentem diverses emocions. que podia haver sigut la nostra ca- Quan Vavilova veu com l’Elizabeth Durant el dia a dia hi ha tensions, i sa d’infantesa o la nostra escola i les i en Philip Jennings es disfressen a vegades discussions amb la pare- incorporàvem a aquest relat. Al cap per complir una missió, somriu per lla, com també molta preocupació dels anys, ho havia interioritzat tant sota el nas. Els magnètics protago- pels fills, sobretot quan les coses no que barrejava el meu passat i pensa- nistes de The Americans difereixen anaven com estava previst. Al cap- va que alguns d’aquells records in- força del seu dia a dia com a espies, davall, els espies som persones com ventats eren reals”, subratlla Vavi- en què no hi havia ni violència ni bi- tothom”, apunta. lova. Sense la ferma convicció que el gotis ni nassos falsos. “Es tractava La tornada del matrimoni a Rús- que estava fent era útil per al país, de ser invisible. Imagina’t que co- sia va ser sobtada i dolorosa. El 2010 afegeix, no haurien pogut tirar en- menço a posar-me perruques i ulle- l’FBI va detenir 10 espies russos en ‘Counterpart’ (HBO) davant. res per canviar d’aparença i, de sob- una operació que va anomenar El magnètic J.K. Simmons encapçala una sèrie Ser espia va suposar “haver de te, em trobo algú que em reconeix Ghost Stories (Històries Fantas- que combina amb habilitat ciència-ficció i espi- fer sacrificis”, com ara ocultar la se- en una part diferent de la ciutat. ma). Dos d’ells eren Vavilova i Be- onatge durant la Guerra Freda. El protagonista va identitat real als fills –que no la Hauria sigut terrible”, diu Vavilova. zrúkov. “Nosaltres no vam cometre és un oficinista amb una vida aparentment gri- van descobrir fins que van tornar a Tenir un agent de l’FBI de veí, tal cap error, vam ser víctimes d’una sa que s’encarrega de desxifrar missatges encrip- Rússia, fa onze anys– i estar pràc- com passa a la sèrie amb el perso- traïció. Un dels agents va entregar tats. Però un dia fa una descoberta extraordinà- les nostres identitats a les autoritats riament inquietant: existeix una versió d’ell ma- nord-americanes”, subratlla. Des- teix millorada i un món paral·lel amb una porta a 04 prés d’un temps a la presó, van tor- l’edifici on treballa. nar a Rússia gràcies a un intercanvi d’espies entre Washington i Mos- cou. Allà, però, començava un nou periple: els seus fills, de 16 i 21 anys, ‘Homeland’ (Netflix) no només acabaven de descobrir La història de Carrie Mathison –i la seva tortu- que els seus pares eren espies sinó osa relació amb el sergent Brody als inicis de la que s’havien d’integrar a un país que sèrie– ja s’ha convertit en un clàssic per als els resultava completament aliè, i amants de les ficcions sobre espies. Estrenada el del qual no coneixien ni l’idioma. Fa 2011 i protagonitzada per l’actriu Claire Danes, cinc anys, i després d’una aferrissa- la ficció segueix una peculiar i intel·ligentíssima da batalla als tribunals, els nois van agent de la CIA en diverses missions per comba- recuperar la nacionalitat canaden- tre el terrorisme. Després de vuit temporades, ca, que se’ls havia retirat amb la de- Homeland va posar punt final l’any passat. tenció dels seus pares.e 56 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara mèdia EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.10 LA SEXTA 21.00

‘Preguntes freqüents’ ‘La Sexta noche’

Cristina Puig entrevistarà Carmen Cabezas, secretària de Sa- El programa d’actualitat presentat per Iñaki López i Veróni- L’esportista conduirà un programa d’entrevistes lut Pública, i el doctor Robert Güerri, coordinador de la unica Sanz rep com a convidats l’alcalde de Madrid, José Luis i tindrà una sèrie documental. ATRESMEDIA tat covid de l’Hospital del Mar, en ple ascens exponencial del Martínez-Almeida; l’empresari hostaler Antonio Catalán, covid-19 per saber si cal aplicar noves restriccions i quin pa- fundador de les cadenes hoteleres NH i AC, i el xef José An- El futbolista Joaquín Sánchez per hi té la vacunació. També conversarà amb Rosa Maria Ca- drés, amb dues estrelles Michelin i que ha estat nominat al laf i Txell Feixas, dues generacions de corresponsals que ex- premi Nobel de la pau per les seves tasques humanitàries. serà presentador d’Atresmedia plicaran com és la vida d’un periodista lluny del seu país i en També visitarà el plató el guanyador del Pasapalabra Pablo Joaquín Sánchez aterra a Atresmedia. El popular futbolis- zones de conflicte. Díaz. ta ha tingut des de sempre un idil·li amb la petita pantalla, que ara agafa més envergadura. A Joaquín ja se l’ha vist INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA com a convidat en diferents programes en els quals ha TV3 aconseguit captar l’atenció del públic, i ara farà el pas definitiu de la mà del grup mediàtic d’Antena 3. Ho farà amb dos projectes en què ell és el gran protagonista: Joaquín, 06.00 Notícies 3/24. més, l’Eurocopa de lista guanyador del decisió més important el principiante –un programa d’entreteniment i entrevis- 12.10 Adolescents futbol és protagonista Pulitzer i vidu, intenta de la seva vida. tes– i una sèrie documental sobre la seva trajectòria dins XL (Actualitat). del programa, amb criar la seva filla de Presentadors: Roger l’eliminació de l’equip 5 anys, la Katie, i el i fora dels terrenys de joc. Tots dos projectes estan pro- Carandell, Juliana espanyol i diverses present. duïts per Atresmedia TV en col·laboració amb Proamagna. Canet. Selecció de anècdotes. També En cada un dels programes d’entrevistes, un professi- les entrevistes més es descobreix quins onal molt conegut i respectat ajudarà Joaquín a desvelar destacades i els problemes té amb tots els secrets de la seva feina. L’esportista coneixerà la vi- millors moments del la seva cama Josep da de diferents cantants, actors, cuiners, presentadors, programa que s’emet Maria Minguella, un 19.55 Atrapa’m si pots (Concurs). Programa de celebrities i esportistes d’altres disciplines. “He participat diàriament a l’emis- cotxe que es cola en preguntes i respostes en molts programes de televisió, però res és comparable sora de Catalunya una cursa ciclista de Ràdio. muntanya, accidents 17.50 Tarda de cine: que convida l’espec- amb la il·lusió que et produeix conduir el teu propi progra- 13.10 TV3xunTUB espectaculars en La malaltia del tador a participar des ma”, diu Sánchez, que és el jugador que més partits ha dis- (Entreteniment). Núria diversos ral·lis i una diumenge. Espanya, de casa seva. putat en tota la història de la Lliga.e Vilanova és la presen- baralla ridícula entre 2017. Dir.: Ramón 21.00 Telenotícies vespre. tadora de l’InfoK i ha dos pilots de super- Salazar. Int.: Bárbara Presentador: Ramon trobat una estona del tracks. Lennie i Susi Sánchez. Pellicer. Esports: Artur seu informatiu infantil 14.30 Telenotícies migdia. L’Anabel va aban- Peguera. diari per gravar la seva Presentador: Ramon donar la seva filla, la 22.10 Preguntes freqüents story en el programa. Pellicer. Esports: Artur Chiara, quan aquesta (Actualitat). Ha confessat la seva Peguera. tot just tenia 8 anys. 01.55 Copa Amèrica passió per l’aigua i la 15.45 Tarda de cine: De Trenta-cinc anys (Esportiu) Brasil- natació, com li agrada pares a filles. EUA, després, la Chiara Argentina. Final. Es treballar amb nens i 2015. Dir.: Gabriele torna amb una petició juga la final de la Copa que poc que li agraden Muccino. Int.: Russell estranya per a la Amèrica amb el gran les olives. Crowe i Amanda seva mare: li demana clàssic del futbol 13.45 Zona zàping (Zàping). Seyfried. Història que passin deu dies sud-americà, un Brasil- El programa compta d’amor entre un pare juntes. L’Anabel veu Argentina o, el que amb la participació i la seva filla ambien- en aquest viatge és el mateix, el duel d’Els Amics de les Arts, tada a Nova York al una oportunitat per entre Neymar i Messi. que posen música al llarg de 25 anys. La recuperar la seva filla, Comentaristes: Jordi Top 1 amb la cançó història va de darrere però no sap que la Sunyer i Javier Saviola. de l’estiu de TV3 i endavant, entre la Chiara té un propòsit Des de l’Estadi de Catalunya Ràdio, No dècada dels 80, quan ocult i que s’haurà Maracaná. En directe. sé com t’ho fas. A Jake Davis, novel- d’enfrontar a la 04.00 Rumba a l’estudi.

La cadena de supermercats diu que cada cop els clients busquen més els formats digitals. LEON NEAL / GETTY SUPER 3 / 33 ESPORT3 El gegant britànic Sainsbury’s 06.00 Quin crac, l’Angelo! 12.23 Siyaya. Veniu a 17.59 Perduts a Oz. 09.00 Santander Golf Tour. deixa de vendre cedés i devedés 06.50 Dot. explorar. Cederberg: La 18.43 Zoom, el dofí blanc. 09.20 Zona zàping. 07.11 El dia que el Henry va biblioteca secreta. 19.30 Jo, Elvis Riboldi. 09.55 Olla de Núria. Un nou clau en el taüt de l’entreteniment en format físic. conèixer... 12.50 Herois amb cua. El 20.05 Les Sisters. 13.05 Copa Amèrica. La cadena de supermercats Sainsbury’s, una de les prin- 07.33 Comptem amb la cangur. 20.40 Marika. 14.45 Bluebro. cipals al Regne Unit, ha decidit que ja no vendrà ni cedés Paula. 13.16 Els germans Kratt. 20.58 D’aventura castigats. 15.45 Monster Energy ni devedés als seus establiments. “Els nostres clients cada 07.54 Leo, el guardabosc. 13.58 Oddbods. 21.21 Lucas etc (Sèrie). Nascar Cup Series. cop se’n van més a l’online, així que anirem reduint fins a 08.34 El Mic i els seus amics. 14.13 La Pantera Rosa. 21.45 Les regles de la Floor. 17.15 Trial França. zero la presència de cedés i devedés, de manera que po- Juguem amb la sorra. 14.48 El xai Shaun. El musical. 17.45 NBA. drem dedicar més espai al menjar i a productes com roba 09.00 Manduka. Xocolatada 15.31 Zoom, el dofí blanc. 21.55 Còmics Show. 17.50 Custom: prèvia Dark o estris per a la llar”, deia un representant del gegant de tropical-Nebula. 16.27 El xou de la Pantera 23.35 Cool Hunters. Fest. la distribució a BBC News. 09.25 Zoom, el dofí blanc. Rosa. 01.00 Còmics Show. 18.00 X-Games 2019. Final. Això sí, els vinils sobreviuen a aquesta purga. De fet, al 10.02 La família del Super3. 16.48 La Pantera Rosa. 02.35 Cool Hunters. 20.55 CrossFit 2018 Regne Unit les vendes en aquest format de música van En Roc és tan Roc. 17.00 Robin Hood, el 04.00 Nens de la ruta de la Reloaded 5. Reloaded 10.28 Xavier Enigma i el trapella de Sherwood. seda. Inclou Porto la 6. Reloaded 7. ser el 2020 les més altes des de principis de la dècada dels museu secret. 17.34 Prodigiosa: Les aven- música a la sang i La Reloaded 8. noranta. De moment, la resta de supermercats britànics, 10.51 Robin Hood, el tures de Ladybug i Gat sort de la Poonam. 23.50 Custom: prèvia Dark com Tesco, Asda o Morrisons, no s’han pronunciat sobre trapella de Sherwood. Noir. Miracle Queen: La 04.40 L’Amèrica Llatina Fest. els discos i les pel·lícules en format físic. L’any passat es 11.26 Els bons ossos bruns: batalla dels prodigis (II). salvatge. El Pantanal: 00.05 324 Esports. van vendre cedés per valor de 115 milions de lliures, un Un estiu solprenent. 17.56 Prodigiosa: Chibi. El cor salvatge del 00.30 Monster Jam mínim històric des de l’emergència d’aquest format.e 12.00 Bestial. El varà gegant. Apreciat desconegut. Brasil. Indianapolis. ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 57 mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

LA 2 22.00 ANTENA 3 22.10 CUATRO 22.20

✰✰✰ ✰✰✰ ✰✰✰ ‘Clara y Claire’ ‘Un sueño posible’ ‘Fast and furious 8’ Director: Safy Nebbou / Actors: Juliette Binoche, Charles Director: John Lee Hancock / Actors: Sandra Bullock, Director: F. Gary Gray / Actors: Vin Diesel, Dwayne Berling, François Civil, Nicole García Quinton Aaron, Tim McGraw, Jae Head, Lily Collins Johnson, Jason Statham, Charlize Theron

França, 2019. La Claire és una professora divorciada que EUA, 2009. Basada en fets reals, explica la història d’un jo- EUA, 2017. La banda d’atracadors ha sigut exonerada dels s’acosta a la cinquantena. Per xafardejar la vida d’un amant, ve negre, Michael Oher. L’adinerada i blanca família Touhy càrrecs que tenia en contra i els seus membres viuen una apa- es crea un perfil fals a Facebook amb una foto d’una noia jo- acull el Michael, que no té llar, amb la intenció d’ajudar-lo a rent vida normal. La situació es complicarà quan una dona ve. Així, demana amistat a l’Àlex, amb qui acaba vivint una aconseguir els seus somnis, un dels quals és triomfar com a misteriosa sedueixi el Dom per fer un cop més. Ell acceptarà relació d’amor virtual. jugador de futbol americà. i farà que els seus companys entrin de nou en el món del crim.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

10.00 Flash moda. 08.20 Los más... 12.35 Viajeros Cuatro. 07.55 Mejor llama a Kiko. 06.45 Bestial. 07.15 Buscamites. Hagi i 10.30 Españoles en el 11.10 Mask Singer: adivina 13.55 Cuatro al día. 08.25 Got Talent España. 08.30 Crea lectura. Popescu. mundo. quién canta. 15.00 Noticias Deportes 11.00 Más que coches. 08.40 Zapeando. 07.30 Tots els gols de... Jordi 11.25 Comando actualidad. 13.20 Cocina abierta con Cuatro. 12.00 Got Talent España. 10.15 Equipo de investiga- Cruyff. 13.30 Audiencia abierta. Karlos Arguiñano. 15.20 Deportes Cuatro. Momentazos. ción. 07.45 UEFA Cup 1995/96. 14.00 L’informatiu. 13.50 La ruleta de la suerte. 15.25 El tiempo. 13.30 Socialité. Programa 14.00 La Sexta noticias 1ª Bayern de Munich-FC 14.30 Corazón. 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.40 Home cinema: en què es repassen les edición. Barcelona. 15.00 Telediario 1. 15.45 Deportes. Rescate millonario. notícies de la crònica 15.00 La Sexta deportes. 09.30 Històries. 16.00 Tour de France. 15.55 El tiempo. Regne Unit, 2016. Dir.: social i dels famosos en 15.15 La Sexta meteo. 10.00 UEFA Champions Carcassonne-Quillan. 16.00 Multicine: Jim Gillespie el panorama nacional 15.25 Pel·lícula: 2021: La League. AC Milan-FC 17.00 Sesión de tarde: Suplantación de iden- 17.50 Home cinema: i internacional gràcies guerra de los mundos. Barcelona (2005/06). Mensaje en una tidad. EUA, 2013. Dir.: Escapada al límite. a la feina de reporters i EUA, 2021. Dir.: Mario 11.45 EuroLeague 2010. botella. EUA, 1999. Doug Campbell. Rússia, 2019. Dir.: bloguers de renom. Bonassin. Int.: Tom Barça-Olympiacos. Dir.: Luis Mandoki. Int.: 17.45 Multicine: Asesinato Andrey Simonov. 15.00 Informativos Sizemore i Emily Killian. 13.45 És la bomba! Kevin Costner i Robin por amor. Canadà, 19.35 Cuatro al día. Telecinco. 17.00 Pel·lícula: La tierra 15.00 Barça News Flaix. Wright Penn. 2018. Dir.: Curtis 20.30 Basket preparatorios 15.40 Deportes. olvidada por el 15.15 Origens. Pedri. 19.05 Cine de barrio: Botón Crawford. Tokio 2021. Francia- 15.50 El tiempo. tiempo. EUA, 2009. 16.00 We’ll Always Have de ancla. Espanya, 19.30 Multicine: España. 16.00 Viva la vida. Repàs dels Dir.: C. Thomas Howell. Paris. 1961. Dir.: Miguel Lluch. Hermanas hasta 22.20 Pura adrenalina: assumptes més desta- Int.: C. Thomas Howell i 17.00 Barça News Flaix. 21.00 Telediario 2. la muerte. Canadà, Fast & Furious VIII. cables de la setmana. Timothy Bottoms. 17.15 Buscamites. Hagi i 21.30 Informe semanal. 2016. Dir.: Curtis Xina, EUA, Japó, Inclou actuacions 18.45 Pel·lícula: Atrapados Popescu. Inclou La vida online. Crawford, Anthony 2017. Dir.: F. Gary musicals i entrevistes en el enjambre. EUA, 17.30 Històries. 22.05 Pel·lícula: Gru III, mi Lefresne. Gray. Int.: Vin Diesel i en profunditat, en què 2005. Dir.: Paul Ziller. 18.00 Raúl Entrerríos, la villano favorito. EUA, 21.00 Antena 3 Noticias 2. Dwayne Johnson. Ara tant personatges cone- Int.: Michael Shanks i història d’un mite. 2017. Dir.: Kyle Balda, 21.45 Deportes. que el Dom i la Letty guts com convidats Carol Alt. 18.30 Tots els gols de la Pierre Coffin, Eric 21.55 El tiempo. gaudeixen de la seva anònims expliquen la 20.00 La Sexta noticias 2ª temporada 2005/06. Guillon. 22.10 El peliculón: Un sueño lluna de mel, el Brian i la seva participació en edición. 20.00 Barça News Flaix. 23.25 Pel·lícula: Festival posible. EUA, 2009. Mia s’han retirat del joc, algun fet destacable 20.45 La Sexta meteo. 20.15 Tots els gols de Giuly. de la canción de Dir.: John Lee Hancock. i la resta de l’equip ja no actual. 20.55 La Sexta deportes. 20.45 UEFA Champions Eurovisión: La historia Int.: Sandra Bullock i ha de viure fugint de la 21.00 Informativos 21.00 La Sexta Noche. League 2006. FC de Fire Saga. EUA, Quinton Aaron. llei, tots poden gaudir Telecinco. L’espai entrevista José Barcelona-Arsenal FC. 2020. Dir.: David 00.45 Pel·lícula: La novia d’una vida normal. 21.40 Deportes. Luis Martínez-Almeida, 23.00 Barça News Flaix. Dobkin. . perfecta. EUA, 2017. 00.55 Pura adrenalina: A 21.50 El tiempo. alcalde de Madrid. 23.15 El 9. Samuel Eto’o, el 01.15 Pel·lícula: Sonrisa Dir.: Martin Wood. Int.: todo gas: Tokyo race. 22.00 Volverte a ver. 02.30 World Poker Tour. lleó indomable. de madrugada. Pascale Hutton i Kavan EUA, Alemanya, Japó, 01.30 Supervivientes: 03.15 Live Casino. 00.45 Tots els gols de Alemanya, 2017. Smith. 2006. Diario. 04.00 Minutos musicales. Samuel Eto’o.

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

05.22 Mareas. 11.20 ¡Qué animal!. 12.05 Feeel. Abhir Hathi. 09.49 Televenda. 09.25 Tira tira. 10.30 Pel·lícula: Fucsia, la 07.55 Tesoros al 12.20 Tendido cero. 12.35 Slow BTV. 11.03 Robin Food. 10.00 Ben trobat. minibruixa. Alemanya, descubierto. 13.05 Amor Gastronòmik. 12.55 Arxiu BTV. 12.41 Barcelonautes. 10.50 Fora por! 2010. Dir.: Johan 10.16 Alejandro Magno. 13.35 Perduts en el temps. 14.00 BTV Notícies migdia. 13.09 Allo, allo (Sèrie). 11.45 Enfeinats. Nijenhuis. 11.47 Tutankamón: vida, 14.05 Noms propis. 14.20 Va passar aquí. 14.47 L’Escurçó Negre 12.35 My way. 11.50 Animalades, un món muerte y legado. 14.35 Aquí parlem. 14.50 La cartellera. (Sèrie). 13.30 Cuina amb Santi Taura. bestial (Educatiu). 12.41 Ver-Mú. 15.00 Destinos clásicos con 15.20 Cinefílies: El ingenuo 17.01 Pel·lícula: Toda una 13.59 IB3 Notícies migdia... 13.00 A córrer (Cultural). 13.10 Ilustres ignorantes. Aled Jones. salvaje. mujer. Minisèrie de tres 15.10 Passejades. 14.00 À Punt Notícies. Cap 14.01 Pel·lícula: Chitty 15.35 Saber y ganar fin de... 17.35 Pel·lícula: Women episodis que narra la 15.40 L’anell (Sèrie). de setmana. chitty bang bang. 16.20 Grandes documentales. Make Film: A New Road vida d’Emma Harte, que 17.40 Téntol. 15.00 Atrapa’m si pots. 16.24 Pel·lícula: Cartas a 17.50 Históricos anónimos. Movie Through Cinema. passa de ser ajudant de 18.15 Gent de la mar. 16.00 Comissari Dupin: Julieta. 18.40 Carlos V. Los caminos 18.35 Slow BTV. cuina al començament 19.25 Dissabte de cinc dies. Orgull Bretó (Sèrie). 18.07 Espiando en la del emperador. 18.55 Feeel. Abhir Hathi. del segle XX a una 20.30 IB3 Notícies vespre. 17.40 Va de Bo. manada. 19.05 La Flota de Indias. 19.25 Doc’s. respectada dona de Cap de setmana. 18.40 El meu lloc al món. 19.59 Cielos ancestrales. 20.15 La tumba prohibida 20.00 BTV Notícies vespre. negocis durant els 80. 21.35 El temps vespre. Cap... 21.00 À Punt Notícies. Cap Dioses y monstruos. de Atila. 20.20 Ciutadà Novell. 22.15 Pel·lícula: Lady 21.40 Rufino, tocant la glòria. de setmana. 21.00 El caso Love Parade. 20.55 Grandes viajes ferro- 21.05 La família Barris. Chatterley y el 22.25 Pel·lícula: Sota 21.45 No tenim trellat 22.00 Pel·lícula: Kong: La viarios continentales. 22.05 Última sessió: La deci- despertar de la amenaça. (Humor). Isla Calavera. 22.00 El cine de La 2: Clara y sión de Sophie. pasión. 23.55 Pel·lícula: No apaguis 23.25 Comediants (Humor). 23.53 Pel·lícula: El padrino. Claire. 00.35 Barcelona... i acció: 01.51 Robin Food. mai el llum. 00.45 Territori en concert 02.41 Paraíso (Sèrie). 23.40 La noche temática. Llama un tal Esteban. 06.00 8 de 8. 01.15 IB3 Notícies vespre. (Musical). 58 DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 ara passi-ho bé

ABANSD’ARA

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS

CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De l’assaig del crític literari Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 1893-1968) a Revista de Catalunya (VIII-IX-1934). Avui fa 150 anys del naixement del novel·lista Marcel Proust (París, 1871-1922), autor d’À la recherche du temps perdu (1913-1927), obra integrada per set parts que va influir en la literatura, en la filosofia i en la teoria de l’art del segle XX.

odríem dir de l’obra de Proust més il·lustres, com ho comproven Pque fou com un esforç per fer Marcel Proust i els medis Goethe, Chopin i els mateixos in- caber dins d’una sèrie de vo- tel·lectuals russos d’avui que enyoren lums en una concertació de música l’antiga aristocràcia en ple règim so- verbal, tota una vida, l’experiència es- socials (1934) cialista. Tot això constitueix, si s’es- sencial d’una vida. Se’ns ofereix com tudia amb un poc de detenció, un fet una activitat dirigida, amb una admi- ben explicable. Un escriptor, un artis- rable honradesa i seriositat, un realis- temps, productes mixtos de biologia, caven a tractar-los, potser per temen- ta, amb totes les seves excel·lències, me i una seguretat esborronadores, d’intel·ligència, una bona part de la ça d’ésser tinguts per parvenus. I no creador en tants d’aspectes, és impo- vers el fi de presentar al lector, fixada, seva obra, i el seu enginy, la seva pe- pot negar-se que alguna cosa del par- tent a constituir una classe, una aris- registrada, per tal que pugui ésser útil netració admirable, n’extrau anà- venu hi ha en l’actitud de Proust, tocràcia. L’aristocràcia de la intel·li- a la gent venidora, la lliçó que havien lisis saborosíssims. [...] En aque- però de parvenu intel·ligent, que gència és un tòpic imprecís, sense cap procurat a la seva consciència els fets lles anàlisis (especialment mi- sap convertir la seva admiració contingut efectiu. […] Com una ma- diversos de la vida; una lluita per a nucioses en les coses més efí- en força que l’enriqueix, escru- nera d’estudiar la personalitat soci- descobrir la significació d’aquesta en meres i tingudes per trivials, tar amb imparcialitat i justesa, al de Proust, considerat com un funció de les tendències filosòfiques potser perquè porten més i àdhuc esdevenir implacable- dandi exemplar, i com a corol·lari de i literàries personals. Podríem definir marcat el segell del Temps) és ment dur, inexorable, en certs les idees anteriors, pot ésser oportú l’obra de Proust com una meditació de notar la nova valoració que moments. Pels seus mèrits, per ací un comentari sobre el perfecte sobre la pròpia vida. […] En la seva signifiquen els medis més elevats la seva simpatia i la gràcia del seu gentleman, en un concepte pura- meditació del temps, Proust dedica com a motiu literari. Realment tracte, Proust havia pervingut a ment extern, considerant-lo més a aquells complexos inestables, els eren temes tan desprestigiats, que es penetrar en aquells medis que admi- aviat com un fet estètic que com un matisos socials, fills de l’esdevenir, deixaven gairebé exclusivament a les HULTON ARCHIVE / GETTY rava. Admiració, per altra banda, més fet moral. [...] que no són sinó resultants del desen- novel·les per remeses i a les pel·lícu- aviat freqüent en els anomenats me- volupament de la vida humana en el les sentimentals, i molt pocs s’arris- dis intel·lectuals, fins en els membres Jaume Bofill i Ferro 1934

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS

motsencreuats núm. 3837, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals 1. Verticals 1. 1 Alimentada per en Pere Botero. Laieta- Ningú li va fer mal. Clàusula que va en contra nes, ilergetes, ausetanes. 2. Que conté un humor serós. de la bona fe. 2. Es posen en fila. En els safaris fotogràfics, 2 Individu filmat per Ingmar Bergman. 3. Es movia a cavall gairebé s’ha extingit. 3. Sol naixent. Inquietud. Descartes, 3 de Rússia i els països veïns. Ens tracta amb gran dolçor. Magritte, Goscinny... 4. Cridats bruscament amb un to 4 Coure. 4. Ocupen els llocs centrals de tots els folres. Ber- enèrgic i radical. Del país. 5. Apareix al final del paleocè. 5 lina no comestible. Maridar. 5. Tocat de l’ala. Les seves Esquitxats. Dit sense vocalitzar. 6. Final de curs. Hi anem 6 inspiracions et fan caure d’esquena. Vots que no valen per feina. La setmana dels tres dijous. 7. As. Conversa digi- 7 res. 6. Castigats. Partim peres. 7. Me’n surto pels pèls. tal. Acataré. El nucli de Venus. 8. Cistell (que pot contenir 8 Plens de bues. 8. Mani tallar el cap. Els petits dels cèrvids figues). Molt brut, execrable. 9. Un rei penjat. Si et toca, en

9 catalans. L’incívic la repeteix constantment. 9. Barcelona. surts escaldat. Un dels dos homes d’ABBA, per exemple.

10 Sentències d’excomunió. Veïnes de Reiners, al Vallespir. 10. Galet. Que tenen nusos. En essència, és absurd. 11. 10. 12. 11 Metròpoli mesopotàmica. Anticipa l’adveniment de Aquest any ha pujat. Bafarada, també. Està sa, però Jesús. Vell verd. 11. Quan estan tirades, ja no cal córrer. amb elles se sentirà com una rosa. Te les trobes per tots 12 Ruleta, amanida, muntanya. La quimera de Charles Cha- els cantons. Elabora per dins. 13. Apaivago. Atreuen els 13 plin. 12. Concebi. Cobert. Llim. 13. Traidora. Desacatà. 14. ratolins. 14. Grocs foscos. Acció combinada de diferents 14 Donin fe. Una que actua amb cautela. elements. sudoku solucionsd’ahir

fàcil difícil SOMOURE TERRAT APA C I NTES ADE GOUDA D I SCOBOL 2 3 2 ASSESSORA PEPA LIES ASSUMINT TR I ATS RENTAR 4 6 2 8 7 8 AA GRU I XUDA NE PR I SAR US I TADA REU GNOM CS I J 7 1 2 54 9 O ADOSSARA UBU XININ TRAMESOS IR DEPREDEM TT 4 6 1 8 6 4 MARASME INICIA ATOL ARB I TRANT 98 7 14 9 325 8 fàcil difícil 584392167 219768435 3 5 5 4 9 7 379615248 876453192 621874539 345129876 7 3 8 5 83 835746921 792841653 216953874 681375249 497281653 534296781 5 7 4 9 9 7 142539786 123987564 968427315 468532917 5 4 9 753168492 957614328 ara DISSABTE, 10 DE JULIOL DEL 2021 59 passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

Avui farà més calor que ahir, i demà es produirà un pic de temperatura breu però intens: a Ponent el termòmetre fregarà els 40 graus i la nit de diumen- L’entrevista que va ge a dilluns serà la de més mal dormir de l’estiu.

Sol Mar plana impactar el món Dissabte, 10 Sol i núvols Arrissada

Poc sol i núvols Marejol er als aficionats a tots els jat: comença reflexionant sobre el procés fins a la seva emissió. embolics vinculats amb la fet de col·locar-te davant d’una cà- També exposa les conseqüències Tapat Maror P Plugim Forta maror casa reial britànica, els se- mera per exposar aspectes de la que va tenir per a la cadena, per a guidors de The Crown i els inte- teva intimitat i va obrint el focus Bashir i per a Diana Spencer. De Pluja Maregassa ressats en els engranatges més aprofundint en les implicacions fet, hi ha qui considera que aque- Tempesta ocults del periodisme, Movistar+ que va tenir mediàticament i soci- lla entrevista va ser el desencade- Boira acaba d’estrenar el documental alment. Ens explica per què Dia- nant d’un entorn mediàtic que va Neu Diumenge, 11 Diana: The interview that shoc- na va acceptar aquella entrevista, abocar la princesa de Gal·les a Calamarsa ked the world (Diana: la entrevis- com la van enganyar, com es va l’abisme. Són especialment sucu- ta que impactó al mun- lentes les declaracions do). També el podeu d’alguns treballadors trobar al servei a la de la BBC a l’hora d’ex- carta de RTVE perquè plicar qui era Bashir, els l’espai Documaster el despropòsits periodís- va emetre el mes tics que es van anar suc- d’abril passat. ceint i com els respon- Dirigit per Edward sables d’informatius McGown, analitza van haver de bregar l’impacte que va tenir amb aquella emissió Vent suau l’entrevista a Diana enverinada. En alguns Vent moderat Spencer que la BBC va moments el cap d’infor- Vent fort emetre el 5 de novem- matius va pensar que AVUI DEMÀ bre del 1995, en què allò acabaria o amb la 15 h 21 h 08 h 15 h ella va parlar de les in- televisió pública o amb Barcelona 28º 25º 24º 28º fidelitats del príncep la Corona. El final, però, Lleida 35º 29º 21º 37º Carles, del seu malestar formant ha quedat desactualitzat. Bashir, Girona 35º 26º 22º 33º part de la reialesa i dels trastorns Engany que després de treballar als Es- Tarragona 27º 24º 23º 27º emocionals que havia patit. tats Units va tornar com a corres- València 29º 26º 23º 30º En el documental hi participen El documental ens explica ponsal d’afers religiosos de la Palma 29º 25º 24º 31º treballadors i càrrecs d’informa- com es va encendre la metxa BBC, va dimitir aquest mes de Figueres 31º 25º 20º 33º tius de la BBC, periodistes que co- de la tragèdia de Diana maig passat poc abans que la co- LA SETMANA breixen la Corona britànica, l’as- missió d’investigació de la televi- sistent personal de la princesa encendre la metxa de la tragèdia sió pública (una mica lenta) con- Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 28º Paul Burrell i especialistes en mit- i com aquella emissió va influir en firmés els enganys i la mala pra- 26º jans que analitzen com es va des- la cultura britànica. xi del periodista. El documental 24º envolupar l’entrevista i què va su- Però potser la part més inte- serveix per demostrar com les 22º posar socialment. El gran absent ressant és la que ens descobreix tensions i les complexes relaci- 20º és Martin Bashir, el periodista que de quina manera Martin Bashir ons entre els mitjans de comuni- va entrevistar –i enganyar– Lady va aconseguir l’entrevista i com la cació i el poder tenen una ona ex- EL CONSELL Di. L’enfocament està ben plante- BBC va haver de gestionar tot el pansiva d’efectes imprevisibles. Avui el vent bufarà amb ganes en moltes platges del sud de la Costa Brava i del Maresme, sigueu prudents. ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ QUE NO US SORPRENGUI LESAUDIÈNCIES Dilluns podrien caure rècords històrics de temperatura al País Valencià: s’esperen màximes de ﬁns a 45 ºC. Programes més vistos dijous

ALBA SORTIDA POSTA NIT FOSCA SORTIDA POSTA 05.53 h 06.27 h 21.25 h 21.59 h 06.27 h 22.11 h

EUROPA MÀX. MÍN. Madrid 38º 21º Londres 15º 13º ESPECTADORS ‘SHARE’ París 21º 14º 01 Telenotícies vespre Berlín 25º 15º TV3+3/24 21.00 460.000 23,7% Roma 33º 20º 02 Telenotícies migdia Brussel·les 21º 14º TV3+3/24 14.30 424.000 26,2% Estocolm 25º 16º 03 Polònia (pandèmia) Amsterdam 21º 14º TV3 22.13 371.000 16,1% Praga 24º 13º 04 Supervivientes exprés Lisboa 32º 16º TELECINCO 22.08 368.000 16,2% Atenes 31º 24º 05 Antena 3 noticias 2 ANTENA 3 21.08 310.000 16,5% QUALITAT DE L’AIRE NO2* Partícules Previsió Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Dades en μg/m3 màxim d’ahir mitjana d’ahir per avui dades entre 14 h i 14 h dades entre 14 h i 14 h Generalitat Valenciana Bona Barcelona 44 25 Moderada Regular Lleida 8 26 Dolenta Molt dolenta Girona 25 20 *Diòxid Tarragona 49 17 de nitrogen Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat JUANJO SÁEZ 10.7.2021 A LA CONTRA FERRERES

CARTA A LES TANDES DE PENALS DEMÀ Toni Soler

I han començat a treure obstacles per afavo- L’apoteosi rir que es disputin tantes tandes de penals com sigui possible. Des d’aquesta temporada, les eliminatòries empa- del futbol tades ja no es decidiran pel valor doble dels gols fora de casa. També es podrien escurçar les pròrrogues a la meitat, i deixar-les en quinze minuts. Els jugadors estan fosos Les tandes de penals s’han vist sempre i a casa, arribats a aquest punt, tots desitgem que allò aca- com una injustícia, com un lloc on no bi als penals. Viurem més tandes i en sofisticarem la re- s’havia d’arribar per resoldre una elimi- alització televisiva. A l’Eurocopa ja hem seguit molts penals des de la càmera aèria, col·locada just darrere del llan- natòria. Però ara els dirigents s’adonen çador, per veure la porteria tal com la veu ell. A la Copa que el moment dels penals és l’apote- Amèrica han subtitulat converses intimidatòries entre osi del futbol, un esquer magnífic per- porter i jugador, i vindran micròfons més potents, s’hi afe- giran càmeres individualitzades per captar les reaccions què s’hi enganxin els joves, incapaços ja de tots els protagonistes, més grafismes i qui sap si també de seguir un partit sencer. ambientació musical per viure aquells deu minuts en què totes les emocions del futbol arriben al límit.

Els jugadors dels dos equips s’ho miren, abra- çats, des del mig del camp. Aquell a qui toca disparar se separa del grup i camina cinquanta metres sol fins al punt de penal, amb l’adrenalina disparada, pensant què

passarà si falla el que no pot fallar. Col·loca la pilota sempre una mica més endavant de la marca blanca del guix, mentre el porter comença el joc psicològic per descon- centrar-lo, parlant, movent-se d’un costat a l’altre o as- senyalant-li per on vol que vagi el llançament. El juga-

dor ha de decidir si dispara per baix o per dalt, més di- fícil de parar, però més fàcil que se li’n vagi a fora; si llan- ça cap a l’esquerra, que és el seu costat natural, però també és per on els porters solen aturar-ne més; si fa mitja paradinha perquè el porter vagi cap a un costat i ÀLEX GALLEGO ell ja només l’hagi d’empènyer cap a l’altre, o si gosa, en [ un moment tan decisiu, llançar el penal tal com ho va fer Panenka, a l’Eurocopa de 1976. P.D. A les semifinals de la Copa del Rei contra la Es van alternant porters, llançadors i equips, Reial Societat, el Barça va viure la seva primera van passant un darrere l’altre a disparar des del punt tanda de penals en vint-i-dos anys. El futbol no de penal, en uns minuts que tenen alguna cosa de ru- es pot permetre esperar tant temps per viure leta russa, perquè sí, perquè algú fallarà i aleshores un moment que dispara les audiències i les aquell duel de western s’haurà resolt amb uns que en emocions, i que l’obre a nous públics surten vius i corren enfollits a celebrar-ho i uns altres [indispensables per al futur d’aquest esport. ALBERT OM que vinclen els genolls i cauen estesos a terra.