II Campanello I Pagliacci GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 90-91
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu ®
II CampaneIIo
Melodramma giocoso en un acte Text i música de Gaetano Donizetti
Pagliacci
Dramma en un pròleg i dos actes Text i música de Ruggero Leoncavallo
Funció de Gala
17 a Dimecres, d'abril, les 21 h., funció núm. 75, torn A
19 a Divendres, d'abril, les 21 h., funció núm. 76, torn e 21 Diumenge, d'abril, a les 17 h., funció núm. 77, torn T Dimarts, 23 d'abril, a les 21 h., funció núm. 78, torn D 25 d' Dijous, abríl, a les 21 h., funció núm. 79, torn B r ®
11 CampaneIIo
Don Annibale Pistacchio Enzo Dara Serafina Verónica Villarroel Madama Rosa Graciela Alperyn Enrico Enric Serra Spiridione Josep Ruiz Director d'orquestra Enrique Ricci
Pagliacci Nedda (Colombina) Ana María González Verónica Villarroel (25) Canio (Pallasso) Giuseppe Giacomini Walter Donati (23 i 25) Tonia (Tad eo) George Fortune * Piero Cappuccilli (21, 23 i 25) Beppe (Arlequí) Josep Ruiz Silvio Dmitri Hvorostovsky* Roberto Coviello (21, 23 i 25) Camperols Antoni Lluch Cristóbal Viñas
Director d'orquestra János Kulka
Direcció d'escena Emilio Sagi Escenografia Llorenç Corbella Disseny de vestuari Pepe Rubio Director del cor Romano Gandolfi Subdirector del cor Andrés Máspero Assistent a la direcció d'escena Jaume Martorell Assistent d'escenografia Mònica Quintana Assistent de disseny de vestuari Pepa Ojanguren Sabateria i vestuari Sastrería Cornejo, Madrid Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona Servei de perruqueria Damaret, Barcelona Violí concertino Jaume Francesch Producció Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, Madrid
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Materials d'orquestra G. Ricordi & C. Editori - Milà JOYEROS Casa Musicale Sonzogno
• El pròleg serà Dmitri í interpretat per els dies 17 i 19 i Piero els díesz Hvorostovsky per Cappuccilli Park) , 23 i 25, F, Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 (junta Tur6 ® ®
11 CampaneIIo ment que, finalment, diu que no necessita perquè ja se sent millor (la qüestió és no deixar que l'apotecari vagi al llit). Contingut argumental No han passat ni cinc minuts quan torna a sonar la campaneta. amb una altra Torna Enrico disfressa, amb la qual fa veure que és un suburbi de un ha la veu Lloc de l'acció: Faria, Nàpols cantant que perdut i necessita un remei urgent, per Època: la mateixa de l'estrena de l'obra què l'endemà ha de cantar l'òpera If Campanella. També insisteix a explicar tota la seva història i, finalment, Don Annibale li dóna casa Annibale Pistacchio unes A de l'apotecari Don píndoles que produeixen el «miracle» definitiu quan repeteix la dosi. Quan el «cantant» ha marxat, l'apotecari descobreix una madur en Tots els convidats celebren les noces del ja apotecari Don carta al pany, la qual hom l'amenaça i li són anunciades unes Annibale i la jove Serafina (< Un refresc gelat de pistacchio Pot anar molt bé, abans de digerir el plat ben fort dels Pagliacci (scuinat- per Leoncavallo com una carn forta molt assaonada), pren de dre aquest refresc gelat Pistacchio preparat per Donizetti que és It a estómacs fins i tot XIV Festival de Música Antiga Campanella (per alguns delicats, potser millor que un altre «rostit" com la Cavalleria rusticana de Mas 24 abril - 30 maig 1991 cagni). I el refresc gelat és en aquest cas de Pistacchio, si se'm per met el de paraules, perquè el Ensemble 415 Abril joc protagonista d'aquest Campane Dimecres 24 lla és Don Annibale Pistacchio, apotecari de Faria, un barri de Direcció: Chiara Banchini 21 hores i Nàpols, germà, si es pot dir així, de Don Pasquale, tot i que la seva desgràcia durarà segurament només una nit. Monica Huggett violí Maig Dimecres 1 Desgràcies també, i no pas com a base de l'acció d'una Ton Koopman clavicèmbal òpera Dijous 2 còmica a va bufa, les que haver de patir Donizetti en l'època en 21 hores la qual va compondre II Campanella. Quelcom semblant succei Trompeten Consort Dimecres 8 ria quatre anys després amb Giuseppe Verdi i la seva segona òpera, 21 hores Un Friedemann Immer giorno di regno, també de caràcter festívol, però que, a l'inre vés d'allò que esdevingué amb l'obra de Donizetti, fracassà, per Romà Escalas flauta dolça Dimarts 14 21 hores què l'autor no va poder superar, al moment de compondre, el seu Borràs baixó i fagot Josep estat d'ànim. Rinaldo Alessandrini clavicèmbal Tot i que Don Pasquale, estrenat sis anys després, té tot un altre Divendres 17 Claude Maury trompa natural desenvolupament i els personatges estan més ben definits, II Cam 21 hores Guy Penson pianoforte panella pot ser considerat com un avenç d'aquesta gran obra doni zettiana i Greta de Reyghere soprano alhora, en general, com l'esbós concentrat d'una gran òpera bufa. Don Annibale, durant una nit només, és com Ensemble la Colombina Dimecres 22 enganyat Don 21 hores Pasquale, però sense el toc amarg de l'engany molt més cruel La Confraria de Músics de Catalunya que pateix el pobre oncle d'Ernesto, tan il-lusionat amb Norina. Direcció: Casademunt Sergi Don Annibale, però, s'ha casat de debò amb una Serafina molt més Dimarts 28 de Música passiva a Cor del Festival Antiga que Norina i la qual sembla, només sembla, que té ben 21 hores Valdivieso Direcció: Manuel segura, malgrat tots els tripijocs del ben actiu Enrico, que hom podria considerar com una mena de de His Dijous 30 barreja Malatesta, Ernesto Majesties i fins i tot 21 hores (per les de Norina. Don com Don Sagbutts & Cornetts disfresses) Annibale, Pasquale, és un home madur al un se li entremet en els tenor qual jove Nigel Rogers, afers amorosos. Concretament, sembla que l'edat de Don Annibale de Fundació «la Caixa" Tei. 258 89 07 Centre Cultural la podria ser quaranta-nou anys, perquè ell mateix diu que va néixer Servei d'Informació de la Fundació -la Caixa» Tei. 3175757 l'any 1787 i l'època de l'acció és la mateixa de l'estrena de l'obra, 1836. En aquells anys, doncs, un home madur i, en qualsevol cas, uns quants anys més gran que Serafina i Enrico. Fundació "laCaixa" ® ® com diria un altre Don Alonso a It Aquest Enrico, disfressat, bar bella, un autèntic oasi líric, típicament donizettià, que no arriba biere di de «mi sembra un di Siviglia Rossini, imbroglion prima a ària, però que podrien cantar perfectament Anna Balena, Maria un i sfera», però és personatge brillant, trempat divertit, que, ja Stuarda a Lucia di Lammermoor. Els altres dos personatges són epi a amb els seus el posats fer, gairebé roba, camuflaments, protago sòdics, però Madama Rosa, la sogra, entre carrabina i Celestina, té al Annibale. En el centre nisme pobre Don efecte, d'aquesta obra, una certa gràcia en el diàleg amb Don Annibale, al qualli diu «Pic el constitueixen les tres intervencions d'Enrico disfressat: la pri colo Cupido», i Spiridione està a mig camí entre la fidelitat i la mera (el francès de pacotilla) només amb un recitatioo secco; la «criada respondona». cantant i des del segona (el afònic), lleugera elegant punt de vista Il Campanella sembla com una distracció per a Donizetti en musical i la tercera a la Donizetti recomanava (el vell), per qual que moments ben difícils; un divertiment lleuger, amable i sense pre la l'intèrpret d'Enrico dugués apuntada complicada recepta per a tensions, però molt ben fet. Fa la impressió que Donizetti es divertí no brillant i d'un virtuosisme oblidar-se'n, alegre, especial vocal, amb aquesta obra, fins i tot amb el text redactat per ell mateix i amb records fugaços de l'ària de Taddeo de la rossiniana Italiana la lleugeresa i l'amabilitat tenen moments també ben subtils i irò in ... Ah Taddeo! era che tu andassi in Algeri (<< quant' meglio fonda nics, com, per exemple, en el duet Serafina-Enrico, quan els mots al mar ... i i en del final a l'obertura de ») fins tot l'acompanyament «traditrice», «crudele» a «ingrata» esdevenen, en aquest context, du encara no s'havia La fille régiment, del mateix Donizetti, que una autèntica caricatura, o quan, sempre Enrico, un napolità canta estrenat. Després d'aquestes tres escenes de les disfresses d'Enrico, «certa canzone che in Milano appresi» o, sobretot, en la molt diver hom té la impressió d'un avenç de l' «enfrontament» Pasquale tida escena del cantant afònic i les seves píndoles. Malatesta o mena de duet Dandini-Don d'una repetició del gran Musicalment, també hi ha moments irònics, com quan cita la a La Cenerentola de Rossini. Magnifico famosa Cançó del Salze de Otello de Rossini, cosa que el mateix a Enrico i Don Serafina La part del lleó, doncs, és per Annibale. Donizetti ja havia fet poc abans a Le canvenienze ed inconvenienze a l'escena final té una intervenció molt potser destaca menvs, però teatrali. Les cites donizettianes varien un mot del primer vers i » així «Assía a' pie' d'un ... és primer «d'un salíce» (Otella), després «d'un sasso» (Canvenienze) i finalment «d'un gelso» (Campanella). A més, Donizetti, cosa que no acostumava fer, també se cita a si mateix, en dos fragments a càrrec d'Enrico: en el duet amb Sera fina canta uns compassos de Marino Faliero, estrenada el mateix any, i el brindis havia figurat abans a la versió italiana de l'àlbum de cançons titulat Nuits d'été a Pausilippe. Ironia, subtilesa, alegria, comicitat, doncs, en aquest lleuger i deli ciós «refresc gelat de Pístacchío», abans del «rostit» dels Pagliacci. Només una incògnita final, quan Serafina jura fidelitat a Don Anni bale: ¿Ho complirà?; i també una darrera ironia, perquè l'òpera és millor acabar-la amb el cor en escena i Donizetti fa tornar tothom per poder acomiadar Don Annibale, abans del seu viatge a Roma, a ... tres quarts de sis del matí. Pau Nadal El vell Don Annibale es casa amb la jove Serafina. ® ® G a e t a fi o D o fi i z e t t d'ésser un dels principals i més significatius representants de 1 7 9 7 - 1 848 ( ) l'escola belcantista. També és veritat que han estat només quatre les òperes de Donizetti que no han desaparegut dels escenaris al Gaetano Donizetti va néixer a el 29 de novembre de Bèrgam 1797 llarg de molts anys (L 'elisir d'amare, Lucia di Larnmerrnoor, La recordar en el decurs de deu (cal que anys nasqueren Rossini, Doni Favorita i Don Pasquale), tot i que aquesta circumstància ha estat zetti i La família de Donizetti era de condició mal Bellini). humil, modificada en els darrers anys amb el redescobriment d'altres òpe la cosa grat qual Gaetano pogué estudiar a l'Escola de Caritat de no res, que (s'ha vist ben palesament) mereixien pas l'oblit, fins on Música, trobaria com a Simone un decisiu en professor Mayr, ajut al punt de poder-se parlar arreu d'una «Donízetti Renaissance", a a també estimaria com un fill la vida. per Donizetti, qui tota Gae la qual aconseguí una fita ben important el Gran Teatre del Liceu, tano estudià, així mateix, a de 1815 a en Bolonya, 1817, període quan el1947 reposà Anna Balena, que havia estat la primera òpera el va obres no foren qual ja compondre algunes que estrenades. representada en aquest escenari, cent anys abans. En tornar a va escriure estrenades a Venè Bèrgam, algunes òperes It Campanella, l'obra que avui es representa, fou estrenada a cia i a la mateixa l'Escola de Bèrgam (a Mayr), avui desconegues. Nàpols, al Teatre Nuava, l'u de juny de 1836, amb Amalia Schutz Hom dir pot que en el catàleg de setanta-dues òperes, el primer Oldosi (Serafina), Raffaele Casaccia (Don Annibale) i Giorgio Ron èxit de Donizetti fou Zoraide di estrenada a Roma gran Granata, coni (Enrico). El mes de maig de 1855 fou donada per primera 1822. trobà un bon acolliment a l'any Després Nàpols (on visqué vegada a Barcelona, al Teatre Principal, amb la soprano Villó de uns anys) amb òperes que tampoc no han arribat a sobreviure. El Genovés, el baix Rafaelli i el baríton Felice Varesi. Al Gran Teatre 1830 estrenà a Milà Anna Balena Teatre (al Carcano), i s'encetà del Liceu no fou estrenada fins al 15 de novembre de 1977, amb una de reputació signe internacional. Dos anys després neix una Luciana Serra, Carina Vozza, Giorgio Tadeo, John van Zelst, Josep obra mestrívola, L 'elisir d'amare (al Teatre de la Canobbiana de Ruiz i la direcció de Nino Verchi. Milà). Com que una relació completa d'obres i estrenes fóra massa prolixa, farem esment només de les més importants: Lucrezia Bor gia (Scala de Milà, 1833), Roberto Devereux (San Carlo de Nàpols, 1837), Lafille du régiment (Òpera Còmica de París, 1840), La Favo rita (Òpera de París, 1840), Linda di Chamounix (Kartnertorthea ter de Viena, 1842), Don Pasquale (Teatre Italià de París, 1843), Caterina Cornara (San Carlo de Nàpols, 1844) i Poliuto (San Carlo de Nàpols, 1848). Donizetti, lloat per tothom, però patint la soledat i una greu malal tia, pogué ser traslladat, en condicions ben precàries, des de París a Bèrgam, on morí el 8 d'abril de 1848 d'una afecció cerebral medul-lar, segons confirmà l'autòpsia. L'any 1875 les despulles foren traslladades a Santa Maria la Major, al costat de les del seu mestre i protector Simone Mayr. ¿Músic massa prolífic? ¿Artesà de l'òpera? Aquests són uns ínterro gants que s'han plantejat durant molts anys i que encara no s'han esvaït del tot en certs ambients operístics, al voltant de la figura de Gaetano Donizetti, a qui ningú, però, no gosa discutir la condició ® Pagliacci Mentre Canio i Beppe estan a la taverna, arriba Silvio, el qual vol Canio i amb ell il mio des que Nedda abandoni visqui (< violent. - més non allò diu a la fun Quan els camperols han marxat (< del «Pagliacci», òpera romanticisme «Un niu de memòries al fons de l'ànima tardà (i antiverista) cantava un dia i ell amb llàgrimes veritables escriví, i els sanglots en marcaven el ternps.. Ruggero Leoncavallo tenia trenta-quatre anys quan Arturo Tosca a la nini al triomf al teatre Dal Verme Milà No fou, doncs, l'estètica "verista», qual, segons la crítica, s'hauria portà de (21 de maig de 1892) els seus adscrit l'autor, la que donà origen a la sinó Pagliacci, òpera que entraria tot seguit al repertori dels composició, l'experièn cia, viscuda i romasa a la memòria com en un la en crea teatres lírics d'arreu del món ensems amb Cavalleria rusticana de niu, que ria, per dir-ho així, la teòrica. Pietro Mascagni (estrena mundial el 12 de maig de 1890 al teatre justificació Costanzi de El Certament, la història dels còmics no manca de fets com Roma). paper de Tonia era confiat al gran baríton aquest, ans al contrari. Per recordar-ne un, Pier Maria Cecchini francès Victor Maurel, que Verdi havia triat per al seu lago de Ote (conegut lla a La artísticament com a occí 1600 Carlo De Vecchi Scala cinc anys abans i que seria també Falstaff el 1893. Fritellino) l'any (en Com a de l'art, Carletto) per gelosia. Una crònica de ens diu: «Inter conseqüència l'èxit assolit per l'òpera del desconegut l'època fecit Carlettum uxoris causa» matar Carletto causa de escriptor, autor també -com en el cas de Wagner- deillibret, (va per la muller). Pel fet homicidi fou exiliat de Torí i anà a raure i que suscità l'enveja de molts col-legues, tant italians com estran d'aquell a Milà F. - M. a (vegeu Taviani Schino, II della Commedia gers, famosos no, Leoncavallo fou acusat de plagi per Camille segretto La Mendes. dell'Arte. memoria delle italiane del XVI e XVII l'escriptor francès havia confegit per a Chabrier, l'any compagnie secolo, Florència, 1982 A la meitat del 1887, un llibret amb el títol de La femme de Tabarin i sostenia USHER, p. 405-6). segona l'italià n'havia segle XIX, en ple clima foren abundosos els estudis rela que copiat la trama. El cert, però, és que Leoncava positivista, tius als còmics lla havia tret dell'arte. En autors com ara Alessandro D'Ancona l'argument d'un fet realment esdevingut uns vint anys del teatro enrera i del havia estat (Origini italiano, Torí, Loescher, Michele Sche qual testimoni. Després d'una representa 1891), rillo (La Commedia dell'Arte in Italia. Studi e Loes ció donada per un grup d'actors ambulants a la localitat de Mon profili, Torí, talto cher, 1884), Vincenzo De Amicis (La commedia latina di Calabria, el que feia de pallasso va escometre a ganiveta popotare e la la Commedia dell 'Arte, i Leon des seva muller i el rival, que era un criat de casa dels Leoncavallo. Nàpols, Morano, 1882) d'altres, cavallo pogué trobar les notícies li calien tal d'ambientar L'homicida fou condemnat a vint anys de presó, precisament pel que per se en la vida i miracles de les gents de l'art. El de pare del jove Ruggero, Vincenzo, que era jutge valla pena músic, fet, pos (i aquí seïa una cultura com ben pocs dels seus tenien: de recordar que l'òpera li fou dedicada ensems a la mare de l'autor, col-legues diplo mat en composició als setze va els cursos de Giosuè Virginia D'Auria). L' elecció del tema, com a conseqüència del anys, seguir Carducci a Bolonya, on de llicenciar-se en lletres als vint record inesborrable de la tragèdia, determina la justificació teòrica aconseguí anys. Una és del pròleg: cosa, però, la font literària, que pot ser suggerida mit un jançant assaig crític, i l'altre és l'experiència viscuda com a ins piradora d'una obra d'art. "L'autor ha cercat ... Itàlia, en ( ) pintar-vos l'òptica d'alguns escriptors estrangers del període romàn un tros de vida. Ell té no era per màxima tic, només un amuntegament d'aquelles ruïnes, testimoni que l'artista només és un home i als homes d'un que per passat gloriós, que tant agradaven Winckelmann, sinó una ha d'escriure. I en la verítat.» terra de s'inspirava passions devastadores. Així, Heine, en els seus Reisebil der (1824-29), descriu escenes de vida popular plenes de violents I tot el diu clarament de rau en conflictes seguit pròleg que l'origen l'òpera passionals. Stendhal, de la seva banda, recerca als arxius aquell record del fet de documents dels sang: processos com a testimonis dels drames, en què ® Commedia diu (v. 129) «Soli eravamo e senza alcun sospetto», Per adonar-nos de fins a quin punt fou poc «verista» la musa de Leon cavallo, n'hi ha prou amb llegir les paraules de Silvio en el duo de la tercera escena de l'acte primer: «I aleshores, digue'm, per què m'has encisat si vols deixar-me sense pietat? Per què me'l donares, aquell petó, amb l'ànsia ardent de la voluptat? Si tu has oblidat aquella hora fugaç jo no puc fer-ho, i vull viure encara aquell deler, aquelles besades que tanta febre m'han posar al cor». La melodia és tan apassionada que pot dir-se que és una de les àries més romàntiques de tot el repertori operístic i que podria fer supo sar que fos una experiència personal de l'autor. Si hi ha un en els de és de Torno, Canío, Nedda i Silvio: els personatges de la tragèdia. plagi Pagliacci Leoncavallo, respecte Otello de Verdi. Com ja ha estat advertit (G. Barbian, a la Storia s'hi trobar la veritat del cor humà, que recrearà després en les pot dell de diversos 'Opera autors, Vol. I, Tom 2, Torí, UTET, 1977 p. seves Chroniques italiennes, en el prefaci de les quals llegim: «La 374), el motiu de la cèlebre romança «Ridi, de la fi del vérité doit tenir lieu de tous les autes mérites». paglíaccío» primer acte, es troba ja a la vuitena escena del tercer acte de Otello. L'actitud de Leoncavallo, tan passional, és doncs, en tot i per tot, romàntica i suposa una reacció precisament davant el verisme, que, Otello • es no tindria sentit en ' r r d'altra banda, si bé considerada, pas cap � -p � I -f ¡rAr - , A e - - ter- , F�� música. Perquè, ¿què cal entendre per verisme? És un moviment re! pian- git Ri di pa gll.e eloi (R. Leoncavallo, Pagíiacci, 1891) literari italià, anàleg al naturalisme francès (Zola), que descriu els aspectes més crus de la realitat, mitjançant una narració rigorosa A l'obra de Verdi es tracta només d'una un ment objectiva i és alhora expressió de les' instàncies socials, Per frase, començament, que l'autor de fent-ne el això els escriptors veristes representen el món camperol i provin Pagliacci desenvolupa, motiu emblemà tic de l'òpera. Així, el trobem en el tocat cial amb els seus problemes i amb la simplificació psicològica ja pròleg orquestral, per les trompes en un de assai» i amb la indicació deguda al motiu econòmic. No és pas difícil constatar, pera, que temps «largo «dolo seu rosamente», i també a Leoncavallo es troba a les antípodes d'aquesta concepció. El l'epíleg, després de la frase de Canio «La com de media è en de llenguatge és literari. El pròleg, per exemple, és tota una peça finita», temps «rnaestoso assai». El motiu és ric de pathos. L'autor hi la virtuosisme: es tracta d'hendecasílIabs esdrúixols amb encreua posa indicació «forte, ritenuto con espressione, a termes literaris, plena voce, straziante». El hi ment, que imiten la prosa. La llengua és rica en personatge expressa la rebellió contra la seva condició de estranys a la llengua parlada. No hi manquen els ecos dantescs. Cap pallasso i la seva irrevocable decisió de venjar e se del afront al final de la representació teatral, Taddeo diu: «Soli noi siamo greu rebut de la dona ingrata. És una de les romances Divina en què més s'han lluït senza alcun sospetto». Dante, al famós cant cinquè de la tots els grans tenors, des de Caruso fins a ® ® commovedores veristes. El nostre autor té més aviat líri Pavarotti, que n'han donat interpretacions (tot i temptacions temptacions fent, de vegades, alguns efectes arbitraris per tal d'arrencar encara ques. Vegi's, per exemple, la "cançó dels ocells" que canta Nedda La relació amb de més aplaudiments del públic). l'òpera Verdi, però, (primer acte, escena segona), que ens recorda la «cançó del salze» no es detura en musical. Hi ha altres lligams, tant aquest exemple de Otello (acte quart, escena primera): en el pla dramatúrgic com en el del pensament. En primer lloc, ambdós són drames de la gelosia, i en tots dos la "Que bufi el vent i udoli la femenina té lloc a l'escena tempesta, mort de la protagonista (Desdemona, , amb les ales obertes tot ho saben Nedda). Es contradiu així el principi horacià (Ars Poetica, v. 182-8), desafiar; també ho farà la els res mai no els detura que els còmics sempre havien respectat (i Mascagni pluja, llamps, de a Cavalleria rusticana), segons el qualles morts s'havien pro i van, i van per damunt dels abismes i del mar. de l'escena. Es tracta d'una coincidència que duir fora important, Van cap al lluny, cap a un país estrany la de ens revela l'admiració de Leoncavallo, no sols per música que potser somien i que cerquen en va." Verdi sinó també pel llibret de Boito. sembla convenir amb Pel que fa al pensament, l'autor de Pagliacci Els ocells la crida envers Diu representen les terres desconegudes, tema la professió de fe satànica de lago (acte segon, segona escena). típic de la poètica romàntica. el pròleg: Paglia cci pot ser, per tant, definida, tal i com s'escau amb Otello, més no les nostres amb [a «I vosaltres, que pas pobres qual enllaça intencionadament, com una òpera del roman disfresses considereu d'histrions, ticisme tardà. Es tracta, ben cert, d'un romanticisme sense la illusió les nostres ànimes, puix que som homes patriòtica (Itàlia havia assolit, amb la unificació, la independència de carn i d'ossos, que d'aquest orfe món de ['estranger, però fou una desillusíó). Queda, però, intacta la fas l'aire respirem, tal i com ho feu vosaltres.» cinació de [es passions, que en aquest «orfe món» duen, certament, a [a tragèdia, i això són l'única cosa [a Mentre lago diu: malgrat per qual valla pena de viure i morir. Elles són les que inspiren la bellesa del cant, segons el és un histrió burler la «Crec que just concepció del gran poeta romàntic Ugo Foscolo (1778-1827), tant al rostre com al cor, als que Sepolcri (1807) descriu d'aquesta manera les deesses de les tot en ell és mentida: que arts, [es Muses: la llàgrima, el bes, la mirada, el sacrifici i l'honor . "Seuen custòdies dels i ...... : sepulcres, quan I després de tanta irrisió ve la mort. el temps amb les seves ales fredes n'esmicola és el no-res. I després? La mort fins [es ruïnes, les Pimplees fan joiosos El Cel és una vella falònia.» els deserts amb llurs cants, i l'harmonia en mil el silencí.» ro' venç segles Leoncavallo, a redós de Otello, enllaça amb el filó demoníac com ara Gounod màntic, representat per compositors (Faust, de Musso 1859), Boito (Mefistofele, 1868) i altres. És ben lluny, en canvi, Olimpio , Ruggero Leoncavallo problemes a tots els estrangers que treballaven al país i Leoncava (1857-1919) Ilo va haver de fugir, i anà a parar a Marsella i tot seguit a París. A París va dur una vida amb dificultats, acompanyà cantants de a » tercera fila cafès i "brasseries tocà en un ... , cabaret i passà una mica de gana. Després d'un temps les coses li anaren millor; com pongué cançons per encàrrec per al popular Teatre Eldorado i tornà a somiar amb la composició d'obres per al teatre líric. Va conèixer i Saínt-Saéns Massenet i fou pianista als salons més concorreguts de la capital. També desenvolupà la tasca de mestre de repertori, en la qual collaborà amb cantants com Emma Calvé i Sybil San també amb derson; Berthe Rambaud, la qual fou la seva esposa des de 1888. l'any Molt poc després, circumstàncies polítiques van fer que els italians no fossin ben vistos a París i Leoncavallo va haver de marxar cap a Itàlia, en haver rebutjat la proposta d'adquirir la nacionalitat francesa. A Milà va posar-se en contacte amb l'editor Giulio Ricordi, el qual li va prometre representar l'òpera I Medici, prometença que no complí. Desesperat perquè no arribaven les oportunitats, decidí donar un gir a la seva producció, allunyar-se dels ideals clàssics i intentar fortuna en e! nou corrent del verisme. Així nasqué el gran èxit de Pagliacci, editat per Sonzogno i estrenat a Milà l'any 1892, amb el qual arribà la celebritat a Itàlia i a tot arreu i també la solu ció a tots els problemes materials. L'èxit, però, no es va repetir a de les Ruggero Leoncavallo nasqué a Nàpols e! 8 de març de 1857, any cap altres òperes de! seu catàleg: I Medici (finalment la estrenar que figura a la partida de naixement i no 1858, com fins fa poc pogué l'any 1893, a Milà), Chatterton (Roma, 1896), La Bohème era creença general. El pare, Vincenzo, era magistrat i la mare, Vir (Venècia, 1897, interessant però que no ha resistit la com ginia d' Auria, pintora i fillola de Gaetano Donizetti. Féu els estu paració amb l'obra de Puccini de! mateix títol), Zazà (Milà, 1900, dis musicals, de piano i composició, al Conservatori de San Pietro que alguna vegada encara és representada), Der Roland van Ber lin a Majella de Nàpols, amb Beniamino Cesi i Laura Rossi. Després (Berlín, 1904), Maia (Roma, 1910), Zingari (Londres, 1912), Mameli es traslladà a Bolonya i estudià a la Universitat Dret i Literatura Gofredo (Gènova, 1916) i Edipo Rei (Chicago, 1920). També va (assistí als cursos del poeta Giosuè Carducci). En veure que no podia compondre algunes operetes, entre les quals figuren La delle obrir-se camí a Itàlia amb la seva passió, la música, decidí anarse'n reginetta rose i Malbruk. Malgrat tot aquest oblit, també s'ha dit l'adversitat a Egipte, on vivia el seu oncle Giuseppe Leoncavallo, refugiat polític que de la crítica envers la producció de Leoncava rebut Ilo (llevat de que ocupava un càrrec al Ministeri d'Afers Estrangers i havia Pagliacci, naturalment) no és del tot justa i que part e! títol de Bei. Donà recitals de piano i fou contractat com a pia d'aquesta producció, especialment La Bohème i Zazà, poden merèixer nista de Mahmud Hamdi, germà del Kediv, al qual també donà lli una revaloració. Leoncavallo va morir a çons de piano. La intervenció de francesos i anglesos per a inten Montecatini el 9 d'agost de 1919. L'estrena de va tar solucionar els econòmics creà molts tenir lloc a Milà , al Teatre Dal Verme problemes d'Egipte, Pagliacci , ® el21 de de 1892, amb Adelina Stehle (Nedda), Fiorello Giraud maig 11 Campanello Pagliacci (Canio), Victor Maurel (Tonia), Mario Roussel (Silvio), Francesco i la direcció d'un Arturo Toscanini de vint-i-cinc Daddi (Beppe) El teatre i la realitat anys. L'estrena al Liceu tingué lloc el 25 de gener de 1895, amb Hariclea Darclée, Giuseppe Moretti, Joaquín Aragó i la direcció de Aquestes dues òperes, tan diverses de tractament argumental com Francesca En Gran Teatre s'ha donat fins ara Spettrino. aquest d'estil musical, reflecteixen dues actituds de la creació artística setanta-nou el 29 de desembre de i cops (darrera vegada 1987) envers la realitat. alguns dels que ha tingut han estat Egidio Cunego, protagonistes Il Campanella seria un bon exemple de l'art com a forma d'evasió Elías, Francesco Merli, Cristóbal Altube, Antonio Vela, Anto Juan de la vida real. El teatre seria, en aquest cas, un refugi on cercar nio Annaloro, Carlos Guichandut, Angelo La Forese, Nicola Niko la distracció i la diversió per tal de fugir de tot allò que la realitat Pedro Plácido Domingo, Giuseppe Venditelli, Nun lov, Lavirgen, té d'agressiva i dolorosa. Tant Donizetti com el seu públic de zio Todisco i Giacomini. Giuseppe l'estrena a Nàpols, aquell calorós juny de 1836, s'aplegaren al Tea tro Nuovo per gaudir d'un èxit popular i aconseguir oblidar l'epi dèmia de còlera que tenallava la ciutat. El mateix Donizetti, en compondre aquesta farsa, còmica i lleu gera, intentà superar el dolor causat per la mort dels seus pares i de la seva filla i per la manca d'èxit de la seva Maria Stuarda. Aquest concepte de teatre com a refugi convencional, artificiós i divertit, ben protegit de la realitat, es fa palpable en la producció d'Emilio Sagi, amb el fals teatre italià del segle passat situat per l'escenògraf Llorenç Corbella dins de l'escenari del Liceu. En el muntatge de la segona òpera d'aquest programa, aquell món conven.cional i segur ha esdevingut una ruïna amenaçada per la rea litat. Quan en Pagliacci, estrenada l'any 1892, Leoncavallo fa dir al personatge que es presenta com a "Pròleg» que l'autor vol pin tar, per als espectadors, un tros de vida, que els comediants són homes de carn i ossos i que respiren el mateix aire que el públic, les convencions i la seguretat han estat atacades de front. L'artista, aquí, amb un afany de veritat, vol assumir, amb l'art, la veritat. Treu l'argument d'aquesta òpera d'un fet divers succeït a Calàbria, un delicte de sang, documentat en actes judicials. Amb un propòsit evident i programàtic fa que la vida i la passió desfer mada irrompin i estronquin, amb una ganivetada sagnant, una con vencional representació que uns pobres comediants donen en aquell mateix teatre, ara ja abandonat i en runes. F. NeHo FUNDACiÓ INTERNACIONAL JOSEP CARRERAS ENRIQUE RICCI (Director d'orquestra. 11 Campanello) A LA LA PER LLUITA CONTRA LEUCÈMIA Pianista i director d' orquestra capdavant de les orquestres argentí; mestre intern del Liceu simfòniques més importants des de 1985, hi debutà com a d'Amèrica del Sud. Com a pia- director el 1986 amb . nista acompanyant de l'estrena mundial es grans cantants s'ha de Z amb èxit Empreses Protectores , cènica Èdip presentar Iocasta de J. Soler, i amb Y. dels Àngels, BANCO BILBAO VIZCAYA després amb la nova Gedda, Kraus, Cres de Les CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA «LA CAIXA» producció pin, Prey, Arkhipova, CAJA DE MADRID Contes d'Hoffmann, Bruson, Dimitrova, CHOPARD amb Kraus com a Ghiaurov, Obraztso GRUPO INI protagonista. Fou ele va i Aragall. Propera un realitzarà una GRUPO TORRAS, S.A. git abans com dels ment IBERCAJA "Diez Jóvenes Sobresalientes» gira de recitals amb Carreras i de la tre concerts amb i Ara QUIMICA FARMACEUTICA BAYER, S.A. República Argentina, Domingo ballà com a Teatre TELEFONICA, S,A. mestre del gall. Des d'aquesta temporada Colón de Buenos Aires i com a és Conseller Artístic-Musical del director d'òperes i concerts al Gran Teatre del Liceu. ]ÁNOS KULKA (Director d'orquestra. Paglia cci) Va néixer 1929 a Buda els teatres d' Ale Empreses Benefactores l'any importants pest, on féu els estudis musicals manya i també a Àustria, Estats amb Dina BANCAMARCH Ferencsik, Somogyi, Wei Units, Argentina, Bèlgica, ner i De BANCO HISPANO AMERICANO Kodály. 1950 marca, Suïssa, Espa a 1956 a Po ENTRECANALES Y TAVORA, S.A. pertany nya, França, Itàlia, de i IBM l'Òpera Budapest lònia, Txecoslovàquia, el 1957 el etc. Al Liceu ha MASCIONI, S.P.A. Fricsay dirigit contracta a l' trenta-cinc METROPOLIS, S.A. Òpera represen de Munic. El 1959 és racions: Elektra (1970- POLYGRAM IBERICA, S.A. nomenat Primer Di 71 i 1979-80), Gotter PROMOTORA DE INFORMACIONES, S.A. rector a l'Òpera de dammerung (1971- SIGLA, S.A. Stuttgart i el 1961 a 72), Tannbauser (1972- l'Òpera d'Hamburg. 73), Tristan und Isol De 1964 a 1976 és Director Ge de (1982-83), Ariadne auf Na neral a - xas - i, i Kho ROGER DE LLÚRIA, 118 4rt 22 TEl. 459 19 14 FAX 459 11 55 Wuppertal després, (1983-84 1989-90), torna a 08037 BARCELONA Stuttgart. Amb un reper vàntxina (1988-89) i Borís tori molt ampli, ha dirigit a tots Godunov (1989-90). ANDRÉS MÁSPERO (Subdirector del cor) EMILIO SAGI (Director d'escena. 11 Campanello iPagliacci) Començà els estudis musicals al temporades el Coro Estable del Doctor en Filosofia i Lletres per zuela de Madrid, del qual és sc- seu país, Argentina, al Conser- Teatro Colón de Buenos Aires, la Universitat d'Oviedo, estudià breintendent des d'aquesta vatori de Córdoba i els continuà També ha desenvolupat tasques musicologia a Londres i poste temporada. També ha dirigit La a la Universitat de La pedagògiques a al- riorment va treballar verbena de la Palo Plata, on l'any 1977 guns centres d'estu- amb John Cox a la ma al Colón de Bue aconseguí la gradua- dis a Argentina i el Scottish Opera. A nos Aires, Falstaff i ció en piano i direc- 1988 aconseguí un Oviedo i Las Palmas Puritani al Comuna ció d'orquestra. El Master a la Uníversí- dirigí diverses òperes le de Bolonya i re 1976 fou nomenat di- tat Catòlica de Was- i també col-laborà a centment La del ma rector del Coro Esta híngton, ciutat en la Madrid amb José Ma nojo de rosas i Ido ble del Teatro Argen qual actuà també en ría Morera i Lluís Pas meneo a Madrid, Al tino de La Plata i de algunes ocasions com qual, i a l'Òpera de Gran Teatre del Liceu 1978 a 1982 féu la a pianista al Kennedy París també amb Pas debutà la temporada mateixa tasca al Teatro Munici Center. Des d'aquesta tempora qual. Participà al Festival de 1987-88 amb Mefistofele i des pal de Rio de Janeiro. Des de da és subdirector del Cor del Granada de 1985 i, d'ençà de prés ha dirigit Tristan und Isot l'any 1982 dirigí durant tres Gran Teatre del Liceu. 1982, ha dirigit moltes òperes de (1988-89) i I Puritani al Teatro Lírico Nacional La Zar- (1989-90), ENZO DARA (Baix. 11 Campanello: Don Annibale Pistacchio) Nasqué a Màntua i estudià cant lle, A la Scala ha tornat amb ROMANO GANDOLFI (Director del Cor) i piano amb Bruno Surti. Debu- L'italiana in Algeri, La Cene- Es diplomà en composició i pia i Trieste. Ha enregís Bolonya tà el1960 a Fano amb La Bobè- rentoia, L 'elisir d'amare, no al Conservatori de Parma i trat a la firma DECCA la Pe per me (Colline) i el 1967 L 'amor de les tres ta- des del 1983 és director del tite Messe Solennelle de Rossí cantà per primera ranges, Linda di Cor i consultor artís ni amb Freni, Valen vegada, a Reggio Emi Cbamounix i II viag tic al Gran Teatre del tini-Terrani, Pavarot lia, una de les seves gia a Reims. També Liceu. ti, Raimondi, i Cor de creacions millors, ha participat en les vi Del 1971 al 1983 ha Cambra de la Scala i Dulcamara de L 'elisir sites de la Scala a Lon via estat director del a la FONIT CE· per d'amare, El 1969 dres, Moscou, Viena i Cor del Teatre de la TRA els Cors roman aconseguí un gran Tokyo i ha actuat Scala de Milà on pa tics i 12 Lieder de èxit a Spoleto com a com a invitat al Me rallelarnent desenvo Schubert amb Popp, Mustafà de L'italiana tropolitan de Nova lupà una important Palacio, Cor de Cam· in Algeri amb les direccions de York, Covent Garden, Munic, activitat com a direc bra i instrumentistes Schippers i Chéreau i el 1971 Colón, Òpera de Viena, etc. Al so tor d'orquestra. Ha dirigit òpe de Ja Scala. El 1988 obtingué actuà per primera vegada a la Gran Teatre del Liceu ha inter extre· res i concerts simfònics a la Sea rollosos èxits i crítiques Scala de Milà amb Il barbiere di pretat Il barbiere di Siviglia Ja de Milà, Buenos madament favorables al Brasil Madrid, Siviglia (Don Bartolo) amb les (1969-70 i 1981-82) i L 'elisir Aires, als EUA i als on diverses a Ria principals dirigí òperes direccions d'Abbado i Ponne- d'amare (1970-71), teatres italians: Roma, Nàpols, de Janeiro i altres ciutats VERONICA VILLARROEL (Dalila). També ha actuat com Liceu la temporada 1989-90 Serafina all Nedda a d'Ham amb Les Contes (Soprano. Campanello. Pagliacd, dia 25) a invitada a les òperes d'Hoffmann xilena Aquesta soprano fou la féu el debut europeu a Spoleto burg, Viena, Brusselles, Frank (Nicklausse) i ha tornat aquesta el guanyadora 1988 del Con- amb Les Contes d'Hoffmann furt, Budapest, Düsseldorf i al temporada per a interpretar la curs Pavarotti de el dedicat núm. de Filadèlfia i, (Antonia). Entre 1990 i 1991 ha tres; darrerament s'ha Simfonia 9 Beetho de 1989, les Metropo- cantat una gala amb sovint al recital i ha actuat a ven. L'any darrer va aparèixer litan Opera National Plácido Domingo, moltes sales de concert. El 1988 la seva primera gravació disco Council Auditions. El amb el de Car Faust i Pagliacci a tornà al Colón amb la Segona gràfica, paper 1986 havia fet el de- Santiago, La Trauia- Simfonia de Mahler. Debutà al men, per al segell Naxos. but professional a ta a Mèxic, La Bobè Santiago de Xile com me a Lió i el debut al ENRIC SERRA (Baríton. 11 Campanello: Enrico) a Musetta (La Bobè Gran Teatre del Liceu Nasqué a Barcelona, on va es ca, L'italiana in Algeri, Car me) amb Renata Scot amb Casi fan tutte tudiar amb Elsa Scampini, Ma men, Saffo, II matrimonio to i ria Valls i Carme Bracons de Co Manon Lescaut i II Jaume Aragall. (Fiordiligi). La prope segreto, Després, ha estat ra temporada debuta lomer. Des de la barbiere di Siuigiia, membre de l'American Opera rà al Metropolitan de Nova temporada 1966-67 fins a assolir-hi la xi Center de la Juilliard School a York amb La Bohème (Mimi), ha actuat ininterrom fra de dues-centes se Nova York i ha tornat a Santia òpera que també interpretarà a pudament a totes les tanta representacions. go com a Micaela i Margherita. Stuttgart, cantarà Liu de Turan temporades del Gran Ha actuat també a Ma El 1988 cantà Don Giovanni dot a Lió i tornarà al Liceu amb Teatre del Liceu, on drid i a altres ciutats (Donna Anna) a Aspen i el 1989 La Traviata. ha destacat en òperes _'_') de l'estat espanyol, com Don Giovanni, així com a Londres, Samson GRACIELA ALPERYN et Dalila, Roma, París, Linz, (Mezzo-soprano. II Campanello: Madama Rosa) Falstaff, Fedora, Lu- Niça, Munic, Colònia, cia di Va néixer a Cavalle Nirnes, Tours, Toló, Caracas, Buenos Aires, on guir grans èxits. Després, passà Lammermoor, ria La Bobè Zuric, Schwer féu els estudis musicals. Des al Teatre de Wiesbaden, on ha rusticana, Faust, Bogotà, Nàpols, me, L 'elisir Turan Venècia i moltes prés de guanyar premis impor interpretat, entre altres obres, d'amare, zingen, Adriana Tos- tants en concursos in La clemenza di Tito dot, Lecouvreur, altres. ternacionals de cant, (Sextus), Il barbiere debutà al Colón de la di Siviglia (Rosina), seva ciutat i, en qua Werther (Charlotte), tre anys, interpretà Der Rosenkaualieï moltes obres dels re (Octavian), Carmen pertoris alemany, (Carmen), Casi fan francès, italià i rus. tutte (Dorabella), Don L'any 1984 es traslla Carlo (Eboli), Ariad dà a Europa i debutà ne auf Naxos (Korn a Gelsenkirchen, on va aconse- ponist) i Samson et Dalila ® J O S E P R U I Z deus, Avinyó, Parma, Copenha da la Medalla d'Or de la ciutat (Tenor. 11 Campanello: Spiridione. Pagliacci: Beppe) guen, Madrid, Las Palmas, d'Oviedo. Al Liceu ha interpre Tenor barceloní, format al Con- (París, Niça, Tours, Ità- Angers), Tenerife, Santiago de Xile, tat Roméo etJuliette (1984-85), servatori Superior Municipal de lia (Roma), Alemanya, Suïssa, Puerto Rico, Lima, Caracas, Mè Manon (1985-86) i la Missa de la nostra i amb Carme ciutat, Àustria, Israel, Regne Unit i Co unes xic, etc. Durant represen la Coronació de Mozart (1989- Bracons de Colomer lòmbia (Bogotà, Me· tacions de Marina, li fou lliura- 90). a amb Gina i, Itàlia, dellín, Cali). Actua so· Cigna. Guardonat al vint a les temporades f GIUSEPPE GIACOMINI Concurs obtin d' Viñas, òpera de Madrid i (Tenor. Pagliacci: Canio. Dies 17,19 i 21) una beca de gué per també València, Diplomat a l'Institut Pollini de també a Roma, Torí, Nàpols, els estudis completar Saragossa, Las Pal Pàdua, guanyà els concursos Venècia, Bolonya, Verona, Gi al Teatre Massimo de mas, Maó i altres ciu- d'Adria i Vercelli i els de la Sca nebra, Munic, Brusselles, Zuric, Palermo Inicià les ac tats de l'Estat. Al la de Milà i el San Car- Budapest, Praga, Ma tivitats al operístiques Liceu debutà la tem· Io de Nàpols. Debutà drid, Lisboa, Frank Club de Ra Polímnia, porada 1971-72 amb e11967 a Vercelli amb furt, Chicago, San dio Nacional a Cata Les d'Espanya Huguenots i, des d'alesho- Madama Butterfly i Francisco, etc. Ac fou tenor amb del cicle lunya. Posteriorment, res, excepció des d'aleshores ha tualment és recone titular de la Lírica ha en to- cantat Companyia 1975-76, intervingut als principals gut com el tenor dra Nacional de A tes les totalitzant teatres de tot el món: José Tamayo. temporades, màtic italià per ha actuat a Scala de l'estranger França 236 representacions. Milà (la tem exceHència i ha asso anterior Tos porada lit grans èxits amb pa ANA M A ca i Luisa RÍA GONZÁLEZ Miller i pers tan difícils com (Soprano. Pagliacci: Nedda. Dies 17, 19, 21 i 23) aquesta La Janciulla del West), Radamés, Canio, Chénier, Calaf, Va néixer a Oviedo; féu els es ta giardiniera, Orfeo ed Euri Metropolitan de Nova York, Manrico, Alvaro i Otello. En tudis musicals a Buenos Aires i dice, Amelia al bailo, The Hamburg, Colón de Buenos aquest Gran Teatre ha cantat es perfeccionà vocalment amb Rake's progress, etc. Després Aires, Covent Garden, Berlín, Tosca (1972-73), La Bohème Hina al Spani. Debutà del debut a Londres Viena, París, Moscou, El Cairo (1973-74), La forza del destino Colón l'any 1973 i en una versió de con (Aida, davant les piràmides) i (1982-83) i Pagliacci (1987-88). després hi ha cantat cert de Medea, es pre els papers principals sentà al Covent Gar de La Traviata, Rigo den amb La Bohème letto, Falstaff, La Bo (Mimi). Després han bèrne, La Rondine, seguit actuacions a Manon, Faust, Car l'Òpera de Viena (La men, Roméo etJuliet Traviata, tres tempo te, L 'elisir d'amare, rades), Hamburg, Don Pasquale, Le nozze di Fi Òpera de París (Roméo etJutiet· garo, Die Zauberflote, La fin- te), Düsseldorf i Duisburg, Bor- WALTER DONATI (Tenor. Pagliacci: Canio. Dies 23 i 25) P I E R O CAPPUCCILLI Nasqué a Postdam, Alemanya, tic. Ha cantat a la Scala de Milà, (Baríton. Pagliacci: Pròleg i Tonio. Dies 21, 23 i 25) des de resideix a Ità- de Colón de però petit Òpera París, Bue- Nascut a Trieste, cursà els estu- del repertori italià per a baríton lia. Realitzà els estudis musicals nos Aires, Florència, Santiago dis musicals amb Donaggio al han estat grans creacions en aquests dos països, de Xile, Ria de [anei Teatre Verdi de Trieste, on tam d'aquest illustre artista, però ha destacà però primer ro, Palerm, Lucca, bé inicià la carrera destacat molt espe en el de la terreny pu- Bari, Venècia, Vero- com a cantant. Gua cialment en els grans blicitat i el etc. disseny. na, Alguns dels nyà el Concurs Viotti papers verdians, dels L'any 1983 decidí papers més significa- de Vercelli i debutà a quals hom el consíde dedicar-se exclusiva tius del seu repertori Milà, al Teatro Nuo ra màxim especialista. ment al cant i debutà són Calaf, Cavarados vo, amb Pagliacci En aquest Gran Tea a Alessandra amb si, Lohengrin, Canio, (Tonia). Poc després, tre del Liceu debutà, Giovanna d 'A rca de Manrico, Riccardo, cantà a la Scala, on ha al principi de la carre Verdi. seva La carrera Don Carlo i Radarnés. inaugurat la tempora ra, la temporada fou molt ràpida i, ben aviat, fou Debutà al Liceu la temporada da durant dotze anys 1961-62 amb La Tra considerat com un tenor «lírico 1989-90 amb Borís Godunov seguits. Ha actuat a tots els prin viata i Tosca; després ha inter amb a spinto» tendència dramà- (Dimitri). cipals teatres italians i, també, al pretat La forza del destino, Ri de Nova Roberto GEORGE FORTUNE Metropolitan York, goletto, Devereux, Covent Garden de Londres, Simon II barbiere (Baríton. Pagliacci: Tonio. Dies 17 i 19) Boccanegra, Òpera de París, Òpera de Vie di Ernani, Macbeth i Va néixer a Boston, on estudià butà al Metropolitan de Nova Siuiglia, na, Chicago, Colón de Buenos Don Carlo, amb un total de filosofia i art dramàtic, estudis York amb Pagliacci (Tonia) i Aires, ete. Tots els grans papers trenta-quatre que continuà a Washington. Els després cantà A ida (Amonasro) representacions. estudis de cant, els i Tosca (Scarpia). DIMITRI HVOROSTOVSKI realitzà amb Todd Amb Plácido Domin (Baríton. Pagliacci: Pròleg i Silvio. Dies 17 i 19) Duncan. La seva car go ha interpretat Tos Vanéixer l'any 1962 a Krasno- B.B.e. a Cardiff. Després de rera començà a Euro ca, OteUo, La Gio jarsk (Sibèria Central), a la l'èxit dels seus recitals de pre- pa amb el primer pre conda i La fanciulla U.R.S.S. Realitzà els estudis a la sentació a Nova York mi al Concurs Inter del West i amb Lucia Londres, seva ciutat i tot seguit i i de la nacional de la Ràdio no Pavarotti La Bobè Washington, entrà a formar part seva al de Munic. de me. Ha estat dirigit, participació Després del seu teatre d' òpe- Festival Bernstein de debutar a l'Òpera de entre molts altres, per ra. El 1987 el Me· guanyà hom Viena i d'actuar a Ulm Maazel, Ozawa, Sapporo, ja par- Concurs Nacional Ló la d'ell com d'un dels i Augsburg, arribà a la Deutsche nuhin, Albrecht, Pritchard i Glinka a la U.R.S.S., el cantants més interes- de on ha estat un als teatres i a les sa· Oper Berlín, pez Cobos, 1988 el ha Concurs In- sants de les noves dels artistes amb un les de concert. També ge- principals, ternacional de Tolosa neracions. Aquest gran nombre de representa participat a molts enregistra· i el 1989 el Concurs mateix any ha debu- cions i la creació d'un reperto ments discogràfics. Enguany Internacional de la tat a la Fenice de Ve- ri molt ampli. L'any 1985 de- debuta al Liceu. ® nècia com a protagonista de Don Carla a la Scala i Don Gio Ievgueni Onieguin i entre les vanni a Salzburg e11994. Tam seves properes actuacions ope bé ha de fer recitals a Nova rístiques destaquen Guerra i York, París i Salzburg el 1992. Pau a San Francisco, Puritani Ha enregistrat un disc d'àries de al Covent Garden, Ievgueni Txaikovski i Verdi, i enguany Onieguin al Chàtelet de París, debuta al Gran Teatre del Liceu. ROBERTO COVIELLO (Baríton. Pagliacci: Silvio. Dies 21, 23 i 25) Nasqué a Potenza. Després dels val de Pesaro i Opera Giocosa. estudis clàssics i d'aconseguir el També ha cantat a Madrid, diploma de cant, assistí als cur Dortmund, Leningrad, Lima, sos de perfecciona Granada, Santiago de ment de la Scala de Xile, Brisbane i a la Milà. Debutà amb Il Ràdio Televisió de la barbiere di Siviglia Suïssa italiana. Recent (Figaro), òpera que ha ment ha interpretat La interpretat moltes ve Cenerentola a Bari, gades a Itàlia i a d'al La scala di seta a Pe tres països. Ha actuat sara i L 'occasione fa als principals teatres il ladro a la Scala i a italians: Scala i Picco l'Òpera de Roma. Al la Scala, San Carlo de Nàpols, Liceu ha cantat LaJille du régi Filarmonico i Arena de Verona, ment (Sulpice), Roméo etjuliet Massimo de Palerm, Petruzzelli te (Mercutio) i L 'elisir d'amare de Bari, Regio de Parma, Festí- (Belcore). ANTONI LLUCH CRISTÓBAL VIÑAS (Camperol) (Camperol) ® II CampaneIIo Contenido argumental Lugar de la acción: Faria, un suburbio de Nápoles Época: la misma del estreno de la obra En casa del farmacéutico Don Annibale Pistacchio Todos los invitados celebran la boda del ya maduro farmacéutico Don Annibale y la joven Serafina (< de . Enrico) S piri'd'lone no sabe do, que disimula su personalidad hablando una macarrónica mezcla nada sobre quién ha dejado la carta ® ® y va a abrir la puerta cuando la campanilla suena por tercera vez, Pagliacci Ahora Enrico se ha disfrazado de viejo y viene con una complí le ha Contenido cada y larga receta, con la que, dice, el farmacéutico de dar argumental la solución a los males de su esposa, que "È tisica e diabetica, è de la acción: cerca de Montalto cieca e paralitica, patisce d'emicrania, ha l'asma a sette fístole, spine Lugar Calabria, un 15 de entre 1870 ventase e sciactica, tumore nell'occipite, ha il mal della podagra, Época: agosto, 1865 y che unita alia chirarga penare assai la fa», Cuando Don Annibale con la receta PRÓLOGO ya está desesperado, el viejo deja al farmacéutico l' dice que ya volverá al día siguiente al mediodía para recoger el Delante del uno de los se medicamento. telón, artistas presenta al público ("Si visto puoz.;»). Advierte que esta vez, en el las los Ya despunta el día y, Don Annibale, ya hemos que noche escenario, lágrimas y no serán el autor ha bodas ha tenido. Vuelve a sonar la campanilla, pero ahora son los suspiros simulados, porque tomado la acción de la obra de un a sucedido real. Todo lo los comediantes invitados a la fiesta anterior, que vienen a despedir Don Anr» que repre sentarán es verdad bale Pistacchio, quien ha de iniciar su viaje a Roma para recibir y, finalmente, pide comprensión para el alma del artista che le la herencia de la vieja tía. Serafina le promete otra vez fidelidad ("E voí, piuttosto nostre povere gabbane d'istrioni, le nostr'anime La obra yamor. considerate»). puede empezar. A e T O I En la aldea donde han de actuar los comediantes Rodeados la por gente, llegan los comediantes y Canio anuncia la próxima �epresentación ("Un grande spettacolo a ventitrè ore»). Tonío a quiere ayudar Nedda a bajar del carrito en el que han lle gado y recibe un bofetón de Canio, el celoso marido. Tonia jura venganza los y campesinos bromean cuando dicen que Tonia es un la peligro para fidelidad conyugal de Nedda, Canio no aguanta estas bromas tal ("Un gioco, credeterní») y dice que si Nedda la traí cionase lo pagaría muy caro. Nedda, asustada, ha escuchado todo lo que ha dicho Canio y sabe que su marido, al cual engaña con SIlVIO, es de capaz cualquier acto violento. Cuando los campesi nos se han ido - ("Don, din, don suona vespero»), Nedda queda sola y olvida sus preocupaciones; los pájaros cantan y ella también lo hace con alegría ("Stridono lassu, Iíberarnente»). Tonia, jorobado y ha estado deforme, escuchando y confiesa que está enamorado de ella ("SO ben che difforme, contorta son io»). Nedda se ríe, . , pero como . que ToDIO insiste y quiere besuquearla, le da un latigazo en . la , cara Ton'io se va, pero ya tiene otro motivo para vengarse de Nedda y de Canio. ® ACTO II