FROM I to J Un Homenatge D'isabel Coixet a John Berger
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FROM I TO J Un homenatge d’Isabel Coixet a John Berger Basat en el text de JOHN BERGER From A to X Del 3 de d’abril al 7 de juny Arts Santa Mònica 2009 1 FROM I TO J Un homenatge d’Isabel Coixet a John Berger Un projecte d’ ISABEL COIXET basat en el text de JOHN BERGER From A to X Textes John Berger Fotografies, registre de so i pel·lícula Isabel Coixet Projecció: From I to J, una conversa amb en John sobre el llibre From A to X 18 minuts. Versió original subtitulada en català. Disseny arquitectònic de Benedetta Tagliabue Dissenyd’il·luminació de Ramón Rey Disseny de so d’Àlex Polls Programació Albert Goma Direcció de projecte de Rocío Santa Cruz. EXPOSICIÓ, INSTAL·LACIÓ i PROJECCIÓ DATES 3 abril – 7 de juny, 2009 ESPAI CLAUSTRE – ARXIU (planta baixa) ORGANITZA Arts Santa Mònica PRODUCCIÓ Arts Santa Mònica - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i Raíña Lupa Productions Un projecte d’ ISABEL COIXET basat en el text de JOHN BERGER, From A to X, Edició catalana, D’ A a X, a càrrec d’ Edicions de 1984 Edició castellana, De A para X, a càrrec d’ Alfaguara Cartes llegides per: Monica Bellucci carta 7 Sophie Calle carta 8 Patricia Clarkson carta 6 Penélope Cruz carta 10 Julie Delpy carta 9 Isabelle Huppert carta 2 Maria de Medeiros carta 3 Sarah Polley carta 1 Tilda Swinton carta 5 Leonor Watling carta 4 Carme Elias i Henning Mankell. (*) Els textes llegits s’ofereixen en dues versions: -Versió original en anglès, amb la veu original d’artistes participants. -Versió doblada integrament al català –llegides per Carme Elias - (!) L’accés a aquesta instal·lació es realitza de manera restringida en grups reduïts Per realitzar la visita al llarg de les dates d’exhibicio, és recomanable fer una reserva prèvia a: [email protected] , o bé al telèfon 93 567 11 10 2 EXTRACTE Una dona escriu cartes a un home tancat a la presó. Cartes on es parla de la soledat, de l’olor de les llimones, del dolor, de l’ombra dels gats, del pes de l’absència d’un home empresonat per les seves idees. Cartes a un home a qui li ha estat prohibit respondre. Un projecte basat en el llibre de John Berger From A to X Aquesta proposta és una recreació sensorial del text de John Berger, on l’espectador podrà reconstruir l’experiència de l’empresonament de X, en un laberint dissenyat per Benedetta Tagliabue. Durant el recorregut algunes de les més reconegudes artistes internacionals llegeixen i interpreten una selecció de les cartes d’aquest llibre. ACTIVITAT RELACIONADA Conversa entre John Berger i Isabel Coixet, i presentació de les noves edicions catalana i castellana de From A to X D’A a X, edició catalana d’Edicions de 1984 De A para X, edició castellana d’ Alfaguara Espai: Sala d’Actes/ Arts Santa Mònica Dia: 3 d’ABRIL de 2009 Hora: 19:00H Entrada Lliure Aforament limitat (*) Aquesta activitat és podrà seguir en directe a: http://cultura.gencat.cat 3 UN DIA, From I to J (Un dia, en una taula polsosa i atapeïda d’una llibreria de segona mà de Londres, John Berger va aparèixer a la meva vida. Era un llibre taronja i fet malbé, amb la portada plena de plecs i paraules inintel·ligibles i minúscules escrites amb bolígraf. L’interior també era ple d’anotacions en un idioma que desconeixia, però per cinquanta penics no es poden demanar primeres edicions i, a més, sempre sento curiositat, com Helen Hanff, per les anotacions que algú ha escrit en un llibre abans que arribi a mi, així que, intrigada pel títol Ways of seeing («maneres de veure»), me’l vaig endur a casa. El vaig començar a llegir en el llarg recorregut en metro que em portava allà on vivia aleshores, als afores de Londres. Quan vaig baixar del vagó, el món ja no era el mateix, jo ja no era la mateixa i el meu punt de vista —aquell que, amb un desvergonyiment pueril, jo creia que era inamovible— s’havia fet miques. En vint pàgines i dotze parades de metro, l’acte de veure havia adquirit una brillantor i un sentit que m’acostava a un misteri que sempre havia estat esquiu amb mi: mirar és trobar. Ways of seeing va ser un descobriment i una revelació: com si per uns moments el teló que havia cobert el món que m’envoltava s’hagués aixecat i un magnífic mestre de cerimònies m’estigués mostrant les coses —la pintura, els arbres, les llàgrimes, la història i el tènue però poderós vincle que les uneix— per primer cop. També era la primera vegada que un crític d’art no parlava només de pintura o d’escultura, sinó que deia coses com ara: «Jo crec que un mira les pintures amb l’esperança de descobrir-hi un secret, però no un secret sobre l’art, sinó sobre la vida.» I des que el llibre es va publicar el 1974, generacions de lectors han experimentat aquest mateix sentiment de revelació perquè, després de llegir-lo, ja no es pot mirar res de la mateixa manera que abans. Uns anys després, quan li vaig deixar Ways of seeing a un amic, em va dir que les anotacions del llibre eren en islandès. Mai no he trobat tan indispensable saber una paraula de l’idioma de Björk. Aquest és l’efecte que els llibres de Berger produeixen en la gent: un alimenta l’esperança d’entendre el món i de relacionar-s’hi, encara que sigui en islandès. O precisament en islandès.) 1 Un dia, John Berger va dir: «El moment en què comença una peça musical ens dóna la clau de la natura de tot l’art.» Aquest dia, Tom Waits i Maria Callas estaven fent un duet en una benzinera abandonada, prop de les barques malmeses que poblen les vores de l’encongit i sec mar d’Aral. Sonava com una cançó d’amor, tot i que no ho era. Un estol de gossos famolencs feia els cors. 2 Un dia, John Berger troba la seva mare a Lisboa, tot i que la seva mare fa anys que és morta. Agafant-lo de bracet, ella li recorda que els morts no es queden mai on els enterren. D’aquesta manera començava l’últim llibre de Berger, en el qual narra les seves trobades amb diverses persones mortes que van ser importants a la seva vida. A Cracòvia coincideix amb el seu professor de dibuix. Tots dos recorden el quadre d’Antonello da Messina del Crist mort sostingut per un àngel. El professor mira els dibuixos que ha fet l’alumne: «No hi ha ni un bri de pietat a les mans de l’àngel, només tendresa. Has captat la tendresa, però no la gravetat, la gravetat de les primeres paraules impreses». La tendresa i la gravetat no han estat mai tan inseparables com en els escrits de John Berger. En el món que descriu, un gos famolenc és el rei, i un 4 home sense sostre posseeix tota la saviesa dels arcàngels. I, simultàniament, podem mirar una muntanya de deixalles que creix al costat de l’autopista i una fotografia d’unes vaques de l’Alta Savoia, i entendre el fil fi i irrompible que les uneix. Sense parar bojos. 3 Un dia, John Berger va ser pintor. Llenyataire. Crític d’art. Camperol. Soldat. Guionista. Poeta. Motorista. Dramaturg. Actor. Assagista. Conferenciant. Novel·lista. Paleta. Amant. Marit. Pare. És impossible contestar les preguntes: quin llibre he de llegir?, què és el millor?, per quin començo?. No hi ha res que el representi totalment i, alhora, tot el representa. No l’he vist mai tallar llenya, però estic segura que en cada cop de destral també hi ha tot el que cal saber sobre el món, tot el que és necessari saber. 4 Un dia, John Berger escolta John Coltrane tocant Every Time We Say Goodbye. Però la cançó no és la banda sonora d’amors perduts, de passions contrariades. És la música que escolten els que han de deixar casa seva en contra de la seva voluntat, a causa de la guerra, la gana o les persecucions. És la música que bressola els cadàvers d’homes, dones i nens que poblen l’estret de Gibraltar. És la música que s’escolta a tots els campaments de refugiats d’Àfrica. La música que van escoltar, anys abans que nasqués Coltrane, el milió d’armenis exterminats pel Govern turc. La música que no pot ofegar el fragor de la guerra que ja ha començat. Una música sense fi en un segle de desaparicions. Els ulls blaus de John Berger, com els d’un mussol preciós, sembla que no es tanquen mai. La música el manté despert. I ell, a nosaltres. 5 Un dia, John Berger va escriure una de les històries d’amor més maques que s’han escrit: Hacia la boda. Un home estima una dona que té la sida i, contra tot i contra tots, es casen. Les aigües fangoses del Po, on s’amaguen les anguiles marrons, són el marc d’aquesta història, una pel·lícula que li hauria agradat dirigir a Roberto Rosellini. A Páginas de la herida, llegim que «l’amor vol escurçar tota distància. Tanmateix, si l’espai i la separació fossin eliminats, no existiria ni la persona estimada ni la que estima». 6 Un dia, John Berger va dir en el seu primer llibre, Un pintor de hoy, que el creador, sigui en la disciplina que sigui, poques vegades sap què està passant, ja que està absort en les dificultats immediates que se li plantegen i només disposa d’una intuïció vaga del que hi ha més enllà del que és més immediat.