1,50€ Edició de Lleida DISSABTE · 17 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14551 - AVUI / Any XL. Núm. 13421 - EL PUNT

NACIONAL P6-18 Mig any sense por P8 VEUS · Testimonis dels REPORTATGE OPINIÓ. XAVIER TORRENS INVESTIGACIÓ · La atemptats de fa sis mesos Una altre fet Tres àrees i causa oberta se centra expliquen com van viure a esbrinar els lligams a l’horror de prop diferencial sis claus l’estranger dels autors

Isabel Cirera Begoña Odriozola Jordi Rodón Jorge Morales David Martínez Urgències a l’hospital del Mar Psicòloga del SEM Inspector dels Mossos Metge del SEM Inspector de la Guàrdia Urbana “L’arribada de ferits “No parava de “El dia de l’atemptat “Em va colpir “En aquells ens agredia a tots” dir-los: «Tu no ets no vaig tenir por, la solidaritat” moments només el terrorista»” sí l’endemà” pensava a ajudar”

P20-28 Llum per L’Estat busca la llibertat com imposar Milers de persones van parti- cipar ahir en les mobilitza- cions davant dels ajunta- ments per reclamar la lliber- el castellà tat dels presos polítics, en ocasió dels quatre mesos que es complien de l’empresona- ment dels Jordis. A Lleida, L’amenaça a la immersió té una més d’un miler de persones forta oposició i molta dificultat legal van formar la paraula “lliber- tat” a la plaça Paeria, que es va il·luminar amb els mòbils, El govern estatal sosté que mentre es cridaven consig- nes a favor de l’alliberament “buscarà la fórmula” per fer-ho dels presos. ■ JOAN TORT Els bisbes La CUP es renova 801175-1178781¨ demanen mostrant solucions les dues polítiques ànimes Exigeixen diàleg La llista d’Eulàlia perquè els presos Reguant guanya, surtin i insten a però a poca distància

formar govern aviat de la d’Albert Botran 134405-1163883w 2 EL PUNT AVUI | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció), Concepció Casals (Distribució) Punt de Vista contactes rebran resposta de la direcció. i Ricard Forcat. Keep calm La punxa d’en Jap Salvador Cot Joan Antoni Poch Serrem les dents

l conflicte entre E Catalunya i Es- panya s’allargarà, i en una perllongada fase aguda. A Ma- drid no han aconse- guit liquidar la majoria independen- tista al Parlament i, el que és més greu per a ells, corren un risc molt seriós d’haver d’afrontar la pressió permanent d’un exili cada cop més organitzat, en coordinació amb una reconstrucció efectiva de les orga- nitzacions socials de l’independen- tisme. Certament, les institucions catalanes perdran pes polític res- pecte a l’etapa anterior, però també és evident que ja ningú no li posarà les coses fàcils a l’Estat. Arriba la mala llet, per primera vegada, al bàndol independentista. Tothom ha d’estar preparat, doncs, per a una resistència de llar- ga durada. Caldrà muntar estructu- res sòlides i fora de l’abast de la re- pressió de l’Estat, serà necessari ve- hicular esforços, feina i diners a Vuits i nous construir entitats menys vulnera- Manuel Cuyàs Tothom ha d’estar preparat, doncs, per a una resistència de llarga durada. Caldrà La veu de Puigdemont muntar estructures sòlides i fora de l’abast de la repressió de l’Estat ls que diuen que Carles Puigde- mont, en canvi, ha acumulat un capi- mont vol ser investit president “ tal del qual ni ell ni nosaltres podem bles. I serà imprescindible esforçar- per motius d’ambició personal S’ha de formar prescindir. Els actuals tarradellistes el se a defensar les entitats i institu- Eque deixen al marge els interessos de un govern que volen políticament aniquilar. Bon se- cions que han estat afeblides per Catalunya, hi poden insistir tant com nyal, senyal d’eficiència interior i exte- l’acció de l’Estat. vulguin però ni diuen la veritat ni co- reforci el paper del rior que deixa en evidència l’Estat. Ja no podrem donar per suposada neixen el personatge. Franco quedava en evidència ell solet. ni l’escola ni TV3. I haurem de fer ac- El govern de la Generalitat que, se- President No li calia Tarradellas com ens cal cions concretes per protegir els mit- gons sembla, s’acabarà constituint se- Puigdemont. jans de comunicació que defensen rà, ens agradi o no, un govern que re- Però per comprensibles que siguin, una línia editorial de combat contra les girà una autonomia. Amb l’esperit re- les dilacions s’han d’acabar. Hi ha agressions que arriben de Madrid. El publicà que es vulgui, però una auto- d’haver un govern com més aviat mi- mateix pel que fa a entitats socials i ei- nomia. El Tribunal Constitucional i to- llor. No és que jo cregui que l’article nes vinculades a l’expansió de la llen- tes les pressions i repressions de l’es- mer d’octubre i en les eleccions de de- 155 serà, amb la seva constitució, au- gua. Tot s’ha de repensar, tot s’ha de tat no admeten una alternativa. De ca- sembre que ens han conduït a la situa- tomàticament desactivat. Hi han aga- reforçar. ra enfora, aquesta Catalunya replega- ció actual. President? President. Una fat afició i el seguiran aplicant d’una Tot plegat, una cursa d’obstacles da deixarà de tenir la rellevància de altra fórmula? La que sigui més opor- manera o altra, també per culpa del que haurà d’acabar en l’emancipació què ha gaudit en els últims mesos, tuna. Per això, suposo, es dilaten tant nostre mal cap, ja ho he dit altres ve- nacional d’aquest país. Amb un en- quan ha obtingut l’interès de la prem- les decisions. Tot ho suposo. Com que gades. Sóc crític amb els meus. Dei- frontament des de la majoria i amb sa del món i ha estat observada amb no diuen res clar, i potser va bé que si- xem-ho. Som al ball i hem de ballar. opcions d’èxit davant d’un estat que inquietud, simpatia o curiositat. Ens gui així, afloren les suposicions. Ara l’objectiu és la immersió lingüísti- no es democratitzarà, ni mai buscarà queda Puigdemont. Li hem de trobar, Els que van saber l’existència de ca. O la clausura de TV3. El govern de el pacte. Són temps de recuperació de vol ell trobar-lo, un càrrec altament re- Tarradellas el dia que el president exi- Felipe González va voler tancar el Ca- pràctiques pensades per plantar cara, llevant perquè des de l’exili on el retin- liat va pujar al balcó del Palau són ara nal 33. Pujol va respondre: “Que envi- dels llocs i moments en què els itine- dran sigui reconeguda la seva autori- els que més l’admiren. Tarradellas era ïn la Guàrdia Civil, si s’atreveixen”. raris no poden ser explícits i la capaci- tat i pugui representar el país on vagi un exiliat que només coneixien els que Ara s’atrevirien. Però amb un govern tat de sorprendre és essencial per o des d’on resideixi. No el país sotmès l’anaven a veure a la ruralia francesa i efectiu ens sabrem defensar millor de guanyar. S’ha acabat somriure, co- sinó el que no es resigna a ser-ho, el uns quants informats. La seva projec- les invectives. Almenys tindrem veu, mença el moment de serrar les dents. que va votar en el referèndum del pri- ció internacional era nul·la. Puigde- propagada i ampliada per Puigdemont. EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Masó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA (L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local). lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Jaume Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- Centraleta Girona: 972 18 64 00 Vidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Centraleta Barcelona: 93 227 66 00 (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: Atenció al client: 972 18 64 80 avantatges del web amb aquest Redacció Girona: Güell, 68. 17005 ( Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques), Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- codi QR o entrant a Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009 Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), Joan ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con- Poyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme). cepció Casals. http://epa.cat/c/y2mgu6 A la tres EDITORIAL Anna Serrano/ [email protected] Sis mesos La immersió no es toca després dels atemptats l president del govern espanyol, lars ja els és tot igual. Entestats com que en el tram final de la passa- “En la ferotge estan a demostrar que a recentralitza- E da legislatura va evitar reunir-se dors no els guanya ningú –i menys amb el president de la Generalitat i en Cs–, convençuts que a Catalunya ja no Només ha passat mig any la nova encara no ha trobat el moment competició amb Cs, hi tenen res a fer i sense importar-los des que la barbàrie gihadista per fer-ho amb , elegit el PP vol prendre el més mínim el que passi aquí més en- va colpir Catalunya amb els atemp- president del Parlament el 17 de ge- llà d’allò que els pugui propulsar elec- tats de Barcelona i Cambrils, amb el ner, sí que s’entrevista, en canvi, amb avantatge a base de toralment, ara pretenen fulminar per els representants de Societat Civil Ca- la via directa el sistema iniciat el 1983 tràgic balanç de 16 morts i 130 fe- talana. A més d’esperar que es concre- carregar-se un dels a la colomenca escola Rosselló-Pòrcel. rits. És una certesa que la vertigino- ti la reunió amb la segona autoritat de grans consensos Això quan el decret del 155 aprovat, sa seqüència d’esdeveniments polí- Catalunya, potser l’agenda de Rajoy que els populars estiren a voluntat, no tics lligats al procés sobiranista ha hauria d’incloure cites amb Òmnium en fa ni la més mínima referència. posat en segon pla el dol inherent a Cultural i l’ANC, entitats, històrica la Diuen que l’experiència és un grau. primera, i en tot cas de trajectòria i re- En el cas del PP caldrà comprovar-ho. una situació tan excepcional com la presentació molt més àmplia que el El popular José Ramón Bauzá va eli- viscuda el mes d’agost passat. Per moviment sorgit fa tres anys a través mantenen amb Ciutadans, especial- minar el 2012 la immersió lingüística això és necessari i oportú recordar de qui va ser la seva mà dreta fins al ment sagnant després del 21-D, Rajoy a les Balears. La comunitat educativa el que va passar, escoltar els testi- desembre, Jorge Moragas, tal com ell vol prendre avantatge a base de carre- va replicar aleshores la decisió amb mateix va reconèixer. gar-se el que ha estat un dels grans una vaga indefinida. La pugna oberta monis i destacar l’extraordinària re- De la reunió amb Societat Civil Ca- consensos de la societat catalana en amb Bauzá es va resoldre, també judi- acció del país des del minut zero de talana en surt un atac frontal a la im- les últimes dècades. No es tracta no- cialment, a favor de la coneguda com a l’atemptat i en els dies posteriors. mersió lingüística. Un més. En la fe- més de la llengua, es tracta de la inte- marea verda. La immersió ni es tocava Des de la solidaritat dels ciutadans rotge competició que els populars gració i de la cohesió, però als popu- llavors ni es toca ara. intentant ajudar les víctimes, a la professionalitat i entrega del perso- nal dels serveis d’emergències mè- De reüll Les cares de la notícia diques, CAP i hospitals, la ràpida in- Maria Palau SECRETARI D’ESTAT D’EDUCACIÓ tervenció sobre el terreny de la Guàrdia Urbana i la capacitat i efi- Marcial Marín càcia dels Mossos d’Esquadra en la Gaudí en neutralització dels autors dels Una “anomalia” atemptats i la gestió de la crisi. perill El secretari d’estat té la banya posada en l’ense- nyament a Catalunya. Fa mesos que ha fet mirar La perspectiva omés assumir la direcció de la Càtedra Gaudí de que donen amb lupa els llibres de text buscant adoctrina- aquests mesos, però, permet tam- N l’UPC, l’arquitecte i historiador de l’art Juan José ment i ara és la immersió lingüística, que té un Lahuerta ja va advertir de què anava la cosa. Lahuerta va consens polític, social i pedagògic i l’aval europeu bé fer una reflexió esperançada so- alertar que Gaudí està segrestat pels interessos -+= però per a ell és una “anomalia” que cal resoldre. bre la resposta de la societat cata- comercials i que tant ell com la seva obra són víctimes lana com a conjunt a una agressió d’una perversa manipulació. No interessa explicar el INSPECTOR DE LA UNITAT DE REACCIÓ DE MOSSOS Gaudí real, “el que crea en una Barcelona que és la ciutat que en altres llocs ha generat brots de les bombes, amb unes tensions socials brutals, de Jordi Rodón de xenofòbia o reaccions paranoi- vagues i atemptats, de lluita de classes”. Amagar aquest ques que han derivat en retallades Gaudí significa, reblava l’expert, amagar Barcelona. I què de drets i llibertats. Ningú està va- va dir Lahuerta que anava fer al Una reacció col·lectiva cunat contra els sentiments de rà- L’arquitecte capdavant de la Càtedra Gaudí? Mesos després dels atemptats gihadistes a Barcelo- només Doncs descobrir-nos l’autèntic na i Cambrils és necessari continuar reivindicant la bia, incomprensió, por o indignació interessa per Gaudí. És clar que per fer-ho tasca ingent, eficaç i complementària dels Mossos, que provoquen situacions com la fer-ne negoci, suplicava ajut econòmic per SEM, CAP, hospitals, Guàrdia Urbana i ciutadans que viscuda, però també és cert que la inventariar, catalogar i digitalitzar el es van dedicar a ajudar les víctimes i els seus fami- societat catalana sempre ha estat no pas per ric fons (147.000 documents) que -+= liars durant i després de la brutal agressió. estudiar-lo custodia la Càtedra Gaudí. Ha passat oberta i té del tot integrat el seu ca- un any i el director de la institució es CINEASTA ràcter integrador i intercultural. És troba que no té recursos per afrontar la seva missió. Toc, probable que això hagi ajudat a do- toc, toc! Ningú no se sent al·ludit? Administracions? Meritxell Colell nar una resposta mesurada, intole- Universitat? La Càtedra Gaudí es va crear el 1956 per protegir l’obra de Gaudí dels especuladors urbanístics. Estrena a la Berlinale rant amb els terroristes, però res- Mig segle després aquests monuments són un negoci pectuosa amb la comunitat musul- que genera fortunes. Reben milions de visitants que L’òpera prima de la directora catalana, Con el mana, gelosa de les seves llibertats suposen un impacte terrible per a la seva conservació, ja viento, tindrà una estrena de gala a la Berlinale, on i en tot cas amatent a poder resol- es projectarà en quatre sessions i competirà a la que van ser concebuts per a un ús domèstic. Gaudí és dre aviat les ombres que encara ara molt més fràgil del que els seus explotadors es pensen. Secció Forum. Es tracta del primer llargmetratge Tard o d’hora caldrà rescatar-lo d’aquest èxit. I, sobretot, -+= de ficció de la cineasta catalana, fins ara dedicada planen sobre el qui i el com dels urgeix estudiar-lo amb rigor i honestedat. als documentals internacionals. atemptats. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 Tal dia L’actuació del TC Nou estat europeu Més autonomia El Tribunal Constitucional El Parlament kosovar L’Església catalana modificarà com 1 imposa la primacia de la Carta 10 proclamarà aquesta tarda la 20 la seva estructura any Magna per anul·lar les anys segregació de Sèrbia. Espanya, anys administrativa per poder resolucions que impulsen el entre la minoria de la UE que no assumir més competències avui fa... referèndum. reconeix el nou estat. eclesiàstiques. Full de ruta Toni Brosa Tribuna Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB Sense Dades i escola escrúpols

n la denominada era de la informa- tius estan obligats a repensar-se profunda- educatius. Ara caldria prioritzar les com- a fractura social, ció i la comunicació es manté, en ment. Un dels aspectes cabdals seria pre- petències que garanteixin l’escrutini d’un L l’adoctrinament a E gran mesura, l’accés lliure a les da- guntar-nos sobre quins continguts (dades) món envoltat de dades i algoritmes que si les escoles, la catàstro- des. Això democratitza el saber com mai fonamentals han de continuar formant no ets capaç de filtrar poden acabar per di- fe econòmica de la in- abans s’havia produït en la història de la part del repertori curricular que oferim a rigir-te completament la vida, és a dir, co- dependència, la violèn- humanitat. Aquest fenomen ha transfor- l’alumnat. Els hem de continuar dema- mandar les teves decisions. cia dels acusats de re- mat, i seguirà fent-ho en els propers nant que aprenguin dades i més dades bel·lió, la condició de temps, les nostres societats i les funcions quan podran accedir-hi per altres canals? NECESSITEM UN SISTEMA EDUCATIU l’ob- de delinqüent pròfug de la justícia, la críti- de les institucions i les pròpies relacions O, per contra, els hem d’oferir eines críti- jectiu principal del qual sigui contribuir a ca a l’actuació policial convertida en acu- interpersonals a tots els nivells. ques perquè puguin interpretar aquestes fer persones amb capacitat d’anàlisi críti- sació d’odi... el relat de l’Espanya una i in- dades i, per tant, sàpiguen quines han d’ob- ca, amb criteris per interpretar un món dissoluble està construït sobre un feix de LA PROGRESSIÓ GEOMÈTRICA DE DADES i la viar, relativitzar, confrontar, verificar o re- cada cop més complex i caòtic. L’escola ha premisses falses que a força de ser repe- seva interconnexió en forma d’algorit- lacionar? La preocupació per transmetre de ser un escenari, en forma de laboratori, tides i esbombades pels múltiples canals mes, que ja escapen del control de les per- dades perquè siguin apreses pels alumnes on tots els seus membres col·laboren en- habituals acaben sent acceptades com sones, governs i institucions, està trans- ha estat l’eix central dels nostres sistemes tre ells per orientar-se i formar-se a partir un element més del paisatge diari. Però formant les relacions de poder tradicio- de dos principis innegociables: la llibertat no deixen de ser falses. L’últim producte nals. Gairebé cap govern, per més impor- i autonomia personal (el projecte de vida d’aquesta indústria de la mentida denun- tant que sigui, ni cap institució de prestigi de cadascú) i la necessària col·laboració i cia un conflicte de llengües a Catalunya, en el temps anteriors (sistemes polítics, cooperació en grup que socialitzi la nostra una discriminació dels castellanoparlants ideològics, econòmics, religiosos, finan- “ capacitat crítica i ens prepari per exercir i una falta de llibertat dels pares per triar cers, comercials, comunicatius, educa- Caldria prioritzar una ciutadania lliure i democràtica. El la llengua en què s’ensenya als seus fills. tius, etc.) té la més mínima idea de com se- les competències món que s’albira ens oferirà grans possibi- “El que pugui triar un pare, que no ho triï rà el món d’aquí a unes dècades, ni si les se- litats per accedir al conjunt de coneixe- un funcionari”, sentia ahir en una tertúlia. ves funcions tradicionals mantindran cap que garanteixin ments que la humanitat vagi gestant, pe- Una altra fal·làcia. A l’escola catalana exis- mena de vigència i eficàcia en les societats rò també contindrà grans perills d’assimi- teix la immersió lingüística no perquè ho futures. l’escrutini d’un món lació i dirigisme exercits per un gran en- decideixi un funcionari, sinó perquè ho va tramat de dades independitzat del con- decidir una majoria molt àmplia del Par- EN AQUEST ESCENARI els sistemes educa- envoltat de dades trol humà. lament en l’ús de les competències d’en- La immersió lingüística té l’aval polític, social i pedagògic El lector escriu i fins i tot el de la CE Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] senyament que li atribueix l’Estatut i la Constitució, amb un gran consens social i Hologrames de naranjitos, azulitos i pseudoso- que hauria de fer Europa, per- cions que el moment actual pedagògic. I existeix per diversos motius. l’Ibex 35 cialistes monàrquics, sobretot, què, a banda de mantenir requereix. La persistència Primer perquè alhora que evita la segre- facin de Torquemada en un unes institucions inoperants i d’aquesta mancança i l’aco- gació dels alumnes per la llengua, fomen- b Òbviament que no estem món paral·lel que ens volen un munt de funcionaris, tot modament portaran irremissi- ta la cohesió social. També, perquè per- pitjor que Birmània, però imposar. Amb judicialitza- plegat a preu d’or, a efectes blement el gran projecte euro- met compensar la immersió lingüística aquest no és el tema. Un go- cions, exiliats i presos polítics pràctics no serveix per a res. peu a la seva autoliquidació. en castellà que experimenten tots els es- vern que mana a la seva poli- escollits per la ciutadania (de- Em pregunto si paga la pena JAUME FARRÉS tudiants fora de l’aula (televisió, cine, vi- cia que destrossi col·legis i pe- mocràcia de base). Però els pertànyer a una organització Olesa de Montserrat deojocs, web, xarxes, premsa, llibres, gui a persones pacífiques no hologrames de l’Ibex 35 són burocratitzada l’acció de la (Baix Llobregat) etc.). Després perquè és l’única manera és empíricament democràtic. I de la màxima castellana d’“el qual, i les seves conseqüèn- de garantir la competència plena dels a sobre, no només els feliciten rey es la ley”. D’una democrà- cies, posa de manifest la seva Consciències alumnes en castellà i català, cosa que de- sinó que els premien. I als qui cia amb un cap d’estat net po- obsolescència. Perquè, si- inconscients mostren els resultats de les proves al final han rebut, a rendir comptes! lític d’un dictador. D’una mo- guem realistes: quin va ser el de la primària, l’ESO i en l’accés a la uni- On s’és vist això? En estats narquia que, com a tal, no ha seu paper en la tristament b Se suposa que el Sr. Rajoy versitat. I en última instància, perquè tot d’ideologia rígida i repressiva! passat per urnes. Això és de- anomenada guerra dels Bal- és una bona persona i crec això és bàsic perquè una llengua petita Llegeixin l’informe de Human mocràcia? Au va! I ara una de cans? Què està fent davant que és catòlic practicant. Per com el català, amb 10 milions de par- Rights Watch. I la marca ta- Doraemon... del problema dels refugiats? això em pregunto cada dia si lants, no desaparegui aixafada per l’omni- ronja ideològica ho aplaudeix, SALVADOR DOMÈNECH Pel que fa a Catalunya, pensa quan va a dormir ho pot fer presència d’una de gran (450 milions) amb aprenents de bufó com la Sant Quirze (Vallès Occidental) fer alguna cosa? L’Europa del tranquil si pensa en els polítics com el castellà. És un model consagrat parella Arrimadas-Rivera i una segle XXI, a més d’una crisi de catalans empresonats per les per la LEC, amb el 80% del Parlament a llarga, i histriònica, companyia. Europa: “Aquesta valors vergonyant, té un pro- seves idees. Seria interessant favor, avalat per la Comissió Europea, i Són gent que ven fum i els uni- nit tanquem” blema molt greu del qual se’n saber la resposta. I ja que hi s’aplica amb ductilitat (moltes classes en onistes addictes els hi com- ressent tota la comunitat: està som també estaria bé saber si castellà) i sensibilitat cap als alumnes pren sense saber de la missa b L’any 1973 Manuel de Pe- mancada d’un lideratge sòlid. dormen tranquils els empre- amb dificultats idiomàtiques i no ha ge- la meitat, de quin peu calcen. drolo va escriure Aquesta nit No hi ha estadistes que esti- saris que contracten gent a nerat cap conflicte lingüístic ni pedagò- Parlen de Matrix i ells són els tanquem, obra de teatre que, guin a l’altura de les circums- jornada completa per 700 o gic. I tot això ho sap tothom qui ha trepit- vertaders hologrames de malgrat el pas del temps, té tàncies, amb la valentia, deter- 800 euros al mes. Apa, em jat una escola a Catalunya. Alguns ho l’Ibex 35 (els qui decideixen) i plena vigència. No sé ben bé si minació i autoritat moral que contestarà algú? blasmen per ignorància i d’altres per de l’oligarquia que els dona aquesta nit o en qualsevol al- es necessiten per marcar les CARMEN BAZAN mala fe. suport (de tot tipus) perquè tre moment, però tancar és el directrius i emprendre les ac- Barcelona EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | | La frase del dia “L’escola catalana és un èxit compartit de país”

Jordi Cuixart, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL De set en set Tribuna Lluís Muntada Joaquim Coello Brufau. Enginyer Macron. El canvi? Gossos

ls que creiem en la acron: “La política, avui, ha de De Gaulle. Es va optar per reestructu- nou despertar de França l’objectiu de E igualtat de drets redescobrir el valor del simbo- rar i impulsar l’economia des d’una po- la política actual? “La sobirania france- de tots els ciutadans, la M lisme... de crear un nou herois- lítica d’estat dirigista. La política mili- sa avui existeix en part a escala nacio- setmana passada me polític... de fer reals i creïbles relats tar, França esdevé potència nuclear, va nal i en part a escala europea quan es –ben igual com gossos que entusiasmin la ciutadania”. Fran- ser una peça clau en aquesta nova refereix a assumptes ja globals com salivant darrere l’apa- ça és l’estat de l’OCDE amb més presèn- orientació econòmica i política de la l’energia, la immigració, la tecnologia, rador d’una fleca amb coques ensucra- cia del sector públic a l’economia, 56% República, que va recobrar el pes inter- la política militar... França no pot gua- des– vam sublimar a través de dos exer- del PIB. La setmana laboral francesa, nacional que havia anat perdent des de nyar contra Google o Facebook, però cicis de llibertat pública. El primer l’en- 35 hores, és la més curta i les vacances, 1945. El lideratge de De Gaulle va ser Europa pot almenys regular-ho...”, ha carna Joan Manuel Serrat, que en el les més llargues. L’acomiadament és seguit pel no menys sobirà de Mitter- dit el president Macron al 2017. marc de presentació de la seva nova gira car i difícil d’aconseguir. Les empreses rand, que a partir de l’estatisme econò- artística va fer el que és natural en demo- contracten personal temporal de baixa mic de De Gaulle el va reorientar en- ALEMANYA HA ESPERAT ANYS el contrapo- cràcia: opinar sobre la situació política. El qualitat laboral per compensar les se- vers el socialisme, encaixava bé amb der i col·laboració de França per modular i segon exercici de llibertat el materialitza ves carències. El creixement de França l’estructura de l’Estat. definir la política europea des del seu po- el manifest signat per un elenc de perso- és baix i el nivell d’atur, alt. El dèficit der econòmic amb el complement de la nalitats en què es defensava que el con- francès ha estat per primera vegada al LA FRANÇA D’AVUI ÉS EL RESULTAT de les força política i diplomàtica francesa. No sistori de l’Ajuntament de Girona no can- 2017 per sota del 3% del PIB obligat per polítiques de De Gaulle i Mitterrand, ha estat possible, la precarietat política i la viés el nom de plaça de la Constitució pel la UE. La inversió estrangera és baixa i que han deixat un país estable, estàtic i feblesa financera de França deguda a la nom de plaça de l’U d’Octubre del 2017. la creació d’ocupació s’ha recolzat tra- relativament pròsper, però amb insufi- manca de reformes estructurals, fetes a Podríem dir que tant el diagnòstic de dicionalment en el sector públic. A cient força si vol ocupar un lloc relle- Alemanya pel canceller Schröder fa quin- Serrat com el del manifest no són defec- França es viu bé, la sanitat, l’ensenya- vant al món. És aquesta la voluntat del ze anys, han dificultat el creixement eco- tuosos pel que diuen, sinó pel que callen. ment i la seguretat social són univer- president Macron i explicitada a la nòmic i la seguretat d’una fiabilitat políti- Serrat va declarar que l’independentis- sals i amb bones cobertures. La distàn- campanya La République en marche, ca recolzada en unes sòlides finances pú- me és “una fira de despropòsits” i que cia entre rics i pobres és menor que a al- que l’ha portat a la presidència. Periò- bliques. Aquest és el repte del president s’ha col·locat “en un carreró sense sorti- tres estats de l’entorn. dicament, França constata la seva prò- Macron, convèncer els seus conciutadans da”. Tens ganes de matisar-lo: no són pia importància i exerceix amb deter- de la necessitat d’unes reformes que tre- “carrerons sense sortida”, sinó més ex- LA V REPÚBLICA VA ARRIBAR al 1958 per minació la seva presència al món, guin a França de la “comoditat i la irrelle- actament “presons amb barrots”. I tam- recuperar el país de la decadència cau- 1800, 1860, 1914, 1960. És potser un vància” en què s’ha instal·lat des de fa bé podríem afegir que es tracta d’un vell sada per la pèrdua de l’imperi colonial. trenta anys. Vol un Parlament per a l’eu- truc ja molt gastat, el de reduir la situació Després de la derrota de Dien Bien Phu rozona, una frontera per a la immigració a actual a una “equivocació política de l’in- al 1953, la guerra d’Algèria feia pensar aquests països, un pressupost molt supe- dependentisme” per amagar que, al cap- que la independència del territori po- rior a l’1,2% de PIB que té la UE i, en defini- davall, el que ha passat és que s’ha topat dia desestabilitzar l’Estat. Es necessi- tiva, una coordinació més estreta entre contra el sostre de vidre d’una democrà- tava un lideratge fort i incontestable. els estats de l’euro per tenir un pes polític i cia tan mancada com l’espanyola. Po- El darrer president de la IV República, econòmic que permeti competir amb Xi- dem rebatre que els signants del mani- René Coty, va demanar a l’heroi de la “ na i els EUA. fest parlin de constitució en abstracte, guerra, el general De Gaulle, refundar Macron ha de amb un sentit universal, esquivant que el la República. Va arribar al poder per convèncer els seus DEPENDRÀ DE L’ÈXIT de les reformes es- canvi de nom de la plaça de la Constitu- mantenir Algèria dintre de França, i va tructurals franceses, de la millora de les ció és precisament en referència a una comprendre que les colònies eren un conciutadans de seves finances estatals i de la possibilitat Constitució molt concreta i no sé si tan llegat del passat amb un cost econòmic per a la cancellera Merkel de fer-ho accep- universalitzable. Però aquesta discussió i social alt. la necessitat d’unes tar pel món polític alemany si obté la ne- ens apartaria del vertader esdeveniment cessària credibilitat. “La democràcia sem- i ens impediria veure que estem davant FRANÇA NECESSITAVA modernitzar-se, reformes que pre suposa una certa manca de plenitud, a de dos motius de celebració. Jo aplau- però el llast del passat ho feia difícil. Es treguin França de la França l’absència de la figura del rei, la deixo i defenso que encara hi hagi gent va donar per acabada la guerra d’Algè- mort del qual la ciutadania francesa no que pot llevar-se cada matí sense por, ria, no sense patiment i forta oposició comoditat en què desitjava”. Ningú no podrà dir que els ob- dient tot el que vol dir, sense que un Estat de la dreta i part de l’exèrcit, es va jectius del president Macron no són trans- l’intimidi o limiti la seva llibertat d’expres- atemptar tres vegades contra la vida de està instal·lada parents... sió. Contents. Com el gos de Pavlov. Sísif Jordi Soler EL PUNT AVUI Nacional 19 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | |

participa en el disseny de l’estratègia de defensa de Puigdemont. Puigdemont prepara la De fet, Costa va discre- par la setmana passada, conjuntament amb la cú- pula de JxCat, de l’anunci del president del Parla- seva defensa a Waterloo ment, Roger Torrent, de demanar mesures caute- a El president de la Generalitat es reuneix amb els quatre consellers a l’exili i els advocats a Es lars al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè troben a la casa llogada per un home de confiança del president a També hi assisteix Costa permeti que Puigdemont pugui ser investit al Parla- O.A.-E. senyament, Clara Ponsa- ment amb garanties. BARCELONA tí; d’Agricultura, Meritxell JxCat va denunciar di- Serret, i de Salut, Antoni marts que era una iniciati- El president de la Genera- Comín. Les mateixes va “unilateral” que s’hau- litat, Carles Puigdemont, fonts van negar que s’hi ria d’haver consensuat es va reunir ahir amb els abordessin detalls de la in- amb Puigdemont, tenint quatre consellers a l’exili i vestidura, mentre conti- en compte que podria in- els seus advocats per pre- nuen les converses entre terferir en la seva estratè- parar les estratègies de de- JxCat i ERC per donar pas gia de defensa. Aleshores fensa. La trobada es va fer a la formació d’un govern fonts properes a Torrent a Waterloo, on un dels ho- autonòmic i articular la re- van apuntar que el presi- mes de confiança i amic de lació institucional de la dent del Parlament ho va Puigdemont, Josep Maria Generalitat amb Brussel- comunicar a Costa, tot i Matamala, va gestionar el les. que JxCat ho va negar. lloguer d’una casa, segons En la reunió, hi van ser “Hem dit que farem de- va avançar el diari belga l’advocat Gonzalo Boyé i el mandes a Estrasburg, i les L’Echo. És en aquest do- diputat de JxCat Josep estam fent. Confiam a micili on es va produir la Costa, que és alhora vice- guanyar-les. No hem dit trobada, que fonts de president primer de la me- que demanaríem mesures JxCat van qualificar de sa del Parlament. Costa, cautelars, i no ho farem. “rutinària”. S’hi van des- però, no hi era com a re- No tenim expectatives plaçar els consellers de presentant de la cambra, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, de JxCat, als passadissos del Parlament, a finals del d’aconseguir-les”, va expli- Cultura, Lluís Puig; d’En- sinó perquè, com a lletrat, passat mes de gener ■ ACN car Costa a Twitter. ■

333020-1182248T 20 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

l’endemà que fos la seva mà dreta i secretari d’es- tat, Marcial Marín, qui ci- tés l’opció de la casella del castellà perquè “hi som sensibles” i que Mariano Rajoy li ho ofrenés a Socie- tat Civil Catalana a La Moncloa. Finalitzada la ro- da de premsa, Méndez de Vigo, en to ja informal, va recular de nou dient que fins i tot amb el 155 no pot violar una llei del Parla- ment i que ha de respectar la llei catalana i les sentèn- cies del TC i del TSJC. L’objectiu de Rajoy de canviar el model lingüístic divideix els socis del 155. El líder de Ciutadans, Al- bert Rivera, insta Rajoy a fer-ho de debò. “Que no es quedi en paraules i que compleixi. I que no es que- di en conjuntural sinó que sigui un canvi en el model educatiu”, exigia. Al PSOE, avalador del 155, la secretària d’Igualtat, Car- men Calvo, no en va ser in- formada pel govern i ara es desmarca d’utilitzar-lo per subvertir el model lin- güístic. “Si això s’ha de Méndez de Vigo compareixia ahir, després del Consell de Ministres, presentant-se a si mateix com a ministre d’Educació i conseller alhora ■ ACN modificar o no s’ha de mo- dificar, s’ha de decidir en un debat al Parlament”, defensava Calvo. La polèmica sobre la in- Rajoy promet que farà del clusió d’una casella en el procés de matrícula esco- lar per escollir si es vol l’ensenyament en castellà topa amb la llei que el PP castellà una opció vehicular diu que defensa, segons informa Raül Garcia i a “Estudiem com, però sens dubte ho farem”, diu el ministre Méndez de Vigo sobre la fi del model Aranzueque. D’una ban- da perquè tant la llei d’edu- vigent des del 1983 a Ciutadans li exigeix un canvi real i el PSOE se’n desmarca tot i avalar el 155 cació de Catalunya (LEC), com l’Estatut, en l’article David Portabella suat des del 1983 es vulgui 35.1, avalen que tothom té MADRID subvertir precisament Les frases dret a rebre l’ensenya- ara, quan el PP pateix una ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— ment en català, llengua ve- “Com ho farem? Ho estem fuga del vot espanyolista a “Ho farem perquè és “Que no es quedi en “Si això s’ha de hicular a l’escola tal com estudiant, però sens dubte Ciutadans i alhora desitja molt important el dret paraules i que no sigui modificar o no s’ha disposa la llei de normalit- ho farem.” Amb convicció, forçar l’independentisme dels pares a escollir la una cosa conjuntural, de modificar, s’ha de zació lingüística de 1983. el ministre d’Educació i a fer un govern que s’oblidi llengua vehicular de sinó un canvi en el decidir en un debat L’Estatut és una llei orgà- portaveu del govern espa- de Carles Puigdemont, el l’educació dels fills” model educatiu” al Parlament” nica i, per modificar-la, cal nyol, Íñigo Méndez de Vi- titular d’Educació, parlant Íñigo Méndez de Vigo Albert Rivera Carmen Calvo al Parlament una majoria go, va desmentir ahir les com a ministre i conseller MINISTRE D’EDUCACIÓ PRESIDENT DE CIUTADANS SECRETÀRIA D’IGUALTAT DEL PSOE que ara no hi és. veus que veien l’atac a la alhora, ho va negar: “Això L’altre escull legal per a immersió lingüística no és un globus sonda.” Rajoy és la incongruència –aprofitant l’article 155– d’intentar imposar l’opció com un cop d’efecte, i va “Jo no he dit ‹casella›” Torrent: “Necessitem un govern que foragiti el 155” del castellà a través de la avisar que oferirà a les fa- Tot i ser una matèria del ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— resolució de la preinscrip- mílies a Catalunya l’opció seu ministeri, en la prime- El president del Parlament, Torrent va vincular l’afany En representació de Som ció, un tràmit administra- que el castellà sigui vehi- ra resposta sobre la casella Roger Torrent, va censurar de Rajoy d’alterar el model al Escola, Carme Roca va agrair tiu que regula aspectes cular. “Ho farem perquè que oferia després del ahir que el govern espanyol fet de tenir el 155. “Fem una que el president del Parla- com el calendari de matri- per al govern és molt im- Consell de Ministres ell va vulgui la casella de l’ensenya- crida a recuperar totes les ment es reunís amb ells per culació o els punts que te- portant la llibertat i el dret prometre el castellà vehi- ment en castellà en la preins- institucions, inclòs el govern. “treballar conjuntament per nen els alumnes en funció dels pares a escollir la llen- cular i, minuts després, es cripció escolar a Catalunya. Si avui està en risc i volen po- seguir defensant el nostre de diferents barems per gua vehicular de l’educa- va sorprendre del que ell Després de rebre el col·lectiu sar en risc el model educatiu, model”. “El que voldríem és accedir a una escola o una ció dels seus fills”, va ratifi- havia dit. “Quan m’han Som Escola, Torrent va instar és perquè hi ha un 155 que els que es mantingués el que diu altra i que no tenen res a car Méndez de Vigo, que sentit dir a mi que jo in- a formar un govern de forma ho permet fer, perquè està en la LEC i empara l’Estatut, i se- veure amb el règim lin- no va confirmar si la fór- clouré res? Jo he dit que immediata per frenar iniciati- marxa l’article 155”, va alertar. guir amb el model d’escola güístic. Tot plegat fa “il·le- mula serà la casella del estudio la fórmula que mi- ves com aquesta. “Necessi- “Necessitem un govern que fruit d’una demanda social i gal”, tal com va dir ahir la castellà en la preinscripció llor combini el dret i la lli- tem un govern urgentment i ens permeti defensar els con- que fa trenta anys que dona Junta de Directors de Ca- tal com el seu ministeri ha- bertat dels pares amb el ja poder foragitar el 155 del sensos, els acords polítics i èxits”, va confiar Roca, que va talunya, el canvi de model via filtrat la vigília. sistema educatiu; jo no he paisatge polític del país i de socials i un element fona- anunciar que “de ben segur” lingüístic si no és que Ra- Davant la sospita que el parlat de casella per a res”, les institucions”, va clamar. mental com l’escola”, afegia. hi haurà mobilitzacions. joy s’empara en el 155 per model lingüístic consen- reculava Méndez de Vigo transgredir les normes. ■ EL PUNT AVUI Nacional 21 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | |

ció dels concerts “aporta tranquil·litat i normalitat al sector de l’educació con- El govern del PP renova, via certada de Catalunya”. Durant els pròxims dies s’elaborarà la memòria econòmica perquè, un cop se superin els tràmits ad- 155, els concerts educatius ministratius, se signi la re- solució i es publiqui al a La decisió afecta 987 grups d’infantil i 969 de secundària, i serà vigent fins al curs 2021/22 DOGC. a JxCat, ERC i la CUP havien pactat deixar sense concert les escoles que segreguen per sexes Acord antisegregació La decisió del govern del PP de renovar per quatre cursos més els concerts d’infantil i de secundària a Catalunya ha arribat des- près que el 27 de gener passat la diputada de la CUP Natàlia Sànchez anunciés que, en el trans- curs de les negociacions entre la seva formació, Junts per Catalunya i ERC per acordar un programa

La xifra ————————————————————————————————— 1.956 concerts de centres d’en- senyament catalans van ser renovats ahir pel Consell de Ministres.

de govern, s’havia assolit el compromís ferm de no renovar els convenis amb Acte de celebració del cinquantè aniversari de l’escola Bell-lloc del Pla, un centre de l’Opus Dei a Girona ■ GLORIA SÁNCHEZ / ICONNA les escoles que segreguen per sexes. Concretament T. Dalmau als centres educatius que quatre cursos que estaven Sánchez va quantificar en BARCELONA segreguen per sexes. vigents. Pel que fa a con- Discussions polítiques 40 milions d’euros els con- En la roda de premsa certs educatius de primà- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— venis amb centres, princi- El Consell de Ministres, posterior al Consell de Mi- ria, el Ministeri d’Educa- Els centres que segreguen xant un període de transito- palment de l’Opus Dei, que fent ús de les facultats que nistres, el responsable ció va detallar en una nota per sexes són només una rietat fins a l’inici del curs no es renovarien i va de- li concedeix l’article 155, d’Educació i portaveu del que estan vigents i no ven- part dels concertats, però 2017/2018 per permetre que manar que aquests diners va aprovar ahir la renova- govern espanyol, Ínigo cen fins al 2020, any en han estat a l’epicentre de pi- s’adaptessin a l’escolaritza- “reverteixin en l’educació ció, per quatre cursos Méndez de Vigo, va infor- què caldrà negociar i deci- cabaralles polítiques que en ció mixta, però la votació va pública, de qualitat i lai- més, de1.956 concerts mar que la renovació afec- dir-ne la renovació. algun cas han complicat les dividir JxSí. Aquella vegada la ca”. En la mateixa inter- educatius als centres d’en- ta 987 grups d’infantil i En la mateixa nota el relacions entre CiU i ERC. moció va ser presentada pel venció, la diputada de la senyament catalans. La 969 de secundària, i que ministeri va recordar que, L’abril del 2016, el Parlament PSC, una formació que, a CUP va fer una crida als decisió topa amb l’acord al serà vigent fins al curs d’acord amb l’article 155, va aprovar demanar al govern l’antic tripartit, havia donat comuns perquè donessin qual van arribar fa uns 2021/22. També va dir té les competències edu- que rescindís els concerts suport als concerts amb les suport a la iniciativa i a “la dies JxCat, ERC i la CUP que la decisió s’ha pres catives de Catalunya i va amb les escoles de l’Opus, fit- escoles segregacionistes. materialització social de la de no renovar els concerts quan ja han vençut els subratllar que la renova- república catalana”. ■

Des del 1981 Calçotada Enoturística

al vostre servei 102335-1181765T És temps de calçots! Dies 18 de febrer i 18 de març, a les 12 h · Visita al celler i tast de vins · Calçots amb salsa romesco (Tramuntanart Blanc) 178688-1150652w · Carn a la brasa CLIMATITZACIÓ - GAS (Puntils Criança) ENERGIA SOLAR · Galetes amb garnatxa BIOMASSA - LLARS DE FOC · Cafè Adult 25€ - Infantil 10€ Tel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636 Informació i reserves: www.instalroal.com · [email protected] [email protected] o bé al tel. 972530002 La Selva del Camp C/ Energia, 3 - Pol. Ind. LA DRECERA 121503-1169009w 22 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

Joaquim Arenas Ideòleg de la immersió lingüística en català “No volen que ens identifiquem com a catalans” ELECCIONS · “Ciutadans ha tret molts vots perquè amb la mentida es fan miracles” COMUNITAT · “Confio molt en la dignitat i la professionalitat dels mestres i dels pares: no permetran que es faci cap pas enrere”

Raül Garcia i Aranzueque una societat en la qual existeix llengües i ningú que tingui dos BARCELONA el poliglotisme. A Catalunya hi dits de front i honradesa pot ha més de 280 llengües i el mo- comparar la situació del castellà oaquim Arenas (Mataró, del d’escola catalana fa que hi amb la del català. 1938) va ser un dels hagi una cohesió social, que el Jideòlegs del model d’es- vincle més sensible sigui la llen- A les Illes Balears van intentar cola catalana i del mèto- gua amb la qual tots els ciuta- un pla de trilingüisme. de immersió lingüística a l’ense- dans es puguin reconèixer. Això Sí, ho van intentar i hi va haver nyament, que es va començar a no agrada a alguns polítics que tres setmanes de vaga. Si hi tor- aplicar a principis dels anys vui- no tenen ni idea de pedagogia nen es trobaran amb una oposi- tanta. Des d’aleshores, ha vist lingüística ni de sociolingüísti- ció radical per defensar el mo- nombroses polèmiques a l’en- ca. No els agrada perquè volen del de tractar igual els nouvin- Joaquim Arenas va ser un dels artífexs del model d’escola en català a torn de l’educació. atacar Catalunya i saben que ho guts, parlin com parlin, i els que principis dels anys vuitanta ■ QUIM PUIG poden fer atacant la llengua i ja hi són perquè tots s’identifi- Què li sembla la inclusió de la desmuntant allò que fa que es quin com a catalans. El proble- Quines conseqüències tindria Què es pot fer per blindar el casella del castellà en el full de mantingui malgrat les dificul- ma d’alguns és que no volen que aquest canvi per a l’aprenentat- model d’escola en català? matrícula? tats que hem tingut. els ciutadans de Catalunya ens ge de les llengües? Els professors, els pares i els El problema no és posar una ca- identifiquem com a catalans. Primer de tot, que separaria els mateixos alumnes grans han de sella més o una casella menys. Doncs Ciutadans ha tingut nens per qüestió de llengua, co- tenir el concepte de dignitat i no El problema és l’embat que su- molts vots en aquestes elec- La comunitat educativa ja ha sa que és absolutament il·legal permetre fer un pas enrere, i es- posa contra el model educatiu cions. dit que faran el que calgui per perquè va contra la llei d’educa- tic segur que això ho tenen molt català, un model de consens Ciutadans ha tret molts vots en evitar un canvi de model. ció de Catalunya, que diu que clar. que ha estat admirat per tot Eu- les eleccions perquè amb la És que és un disbarat enorme! no se separarà els nens per ropa, pels Estats Units, pel Bra- mentida es fan miracles. La se- El mateix Tribunal Constitucio- aquest motiu ni en grups classe Aquest cop, però, és més difícil. sil, i que recollia la voluntat dels nyora Arrimadas i el senyor Ri- nal va dir l’any 1996 que era el ni en grups dins de la classe. La El govern està intervingut per pares i els professors. vera no paren de dir veritables millor model d’escola. Pensi que divisió dels alumnes, uns en ca- l’Estat. calúmnies contra Catalunya. els resultats que obtenim de talà i uns altres en castellà, tam- És un inconvenient grandíssim, Els seus detractors proposen Fan una proposta de trilingüis- castellà són superiors, fins i tot, poc ajudaria que les 280 llen- però jo confio molt en la digni- un model bilingüe. me, però no hi ha ningú que pu- al que hi ha en altres territoris gües que hi ha a Catalunya fos- tat i la professionalitat dels Hem de recordar que estem en gui garantir la igualtat de tres de l’Estat. sin respectades. mestres i dels pares. ■ El Suprem avala la prohibició a Sànchez de fer campanya

Redacció de sortida de la presó, així seu parer, l’expresident de nal contra el màxim res- BARCELONA com major disponibilitat l’Assemblea podria haver ponsable dels Mossos du- per utilitzar internet a la aprofitat els mítings elec- rant l’1-O, el major Josep La sala segona del Tribunal presó i per tenir determi- torals per incitar la ciuta- Lluís Trapero, perquè creu Suprem va desestimar ahir nats contactes amb mit- dania a participar en “tu- que seria “exorbitant”. El el recurs d’apel·lació pre- jans per la seva condició de mults” per aconseguir fu- seu successor en el càrrec, sentat per l’expresident de candidat a les eleccions ca- gir. Ferran López, i tres comis- l’ANC Jordi Sànchez con- talanes. L’anomenada sala D’una altra banda, el saris més declararan al Su- tra la interlocutòria del ma- d’apel·lacions considera magistrat del Suprem Pa- prem com a testimonis per gistrat Pablo Llarena del que la limitació és propor- blo Llarena va rebutjar la manifestació del 20 de passat 14 de desembre, cionada i ajustada a la legis- d’assumir les investiga- setembre davant la conse- Jordi Sànchez el 16 d’octubre quan va declarar davant el que li va denegar permisos lació europea, perquè, al cions de l’Audiencia Nacio- lleria d’Economia. ■ Suprem ■ AFP EL PUNT AVUI Nacional 23 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | | Els bisbes demanen diàleg pels presos a Els bisbes catalans consensuen un comunicat en què diuen que el problema a Catalunya és polític a Legitimen moralment l’opció independentista Els bisbes catalans es van reunir ahir a Tiana ■ ACN

Mireia Rourera “per qüestions d’humani- BARCELONA tat”. En el text diuen així: “Pel que fa a la presó pre- El dia 28 de gener ho va dir ventiva d’alguns antics el cardenal Sistach per membres del govern i d’al- Twitter: “El problema de guns dirigents d’organit- les relacions entre Catalu- zacions socials, sense en- nya i Espanya és un pro- trar en debats jurídics, de- 865128-1182335L blema polític i ha de solu- manem una reflexió sere- cionar-se políticament i ai- na sobre aquest fet, per xò demana sempre dià- propiciar el clima de diàleg leg.” Ahir van ser tots els que tant necessitem i en la bisbes catalans els qui, en qual no es deixin de consi- una nota conjunta, van re- derar les circumstàncies afirmar-se en aquesta personals dels afectats.” idea. “A Catalunya exis- “Ja era hora que diguessin teix un problema polític de una paraula dels presos. primer ordre que obliga a Era vergonyós el seu silen- cercar una solució justa a ci; és qüestió de justícia, la situació creada que sigui era una qüestió moral”, va mínimament acceptable dir ahir el portaveu d’Es- per a tots”, van dir. glésia Plural, Josep Tor- En la mateixa nota rens. aprovada per unanimitat En el comunicat emès pels tretze bisbes de Cata- ahir els bisbes deixen clar lunya reunits en la seva que en tot moment parlen trobada trimestral de la com a “ciutadans d’aquest Conferència Episcopal país i pastors de l’Església Tarraconense, defensen que fa camí a Catalunya” i, la “legitimitat moral de les en aquest sentit, dema- diverses opcions sobre nen que es formi govern al l’estructura política de Ca- més aviat possible. Afir- talunya que es basin en el men que és necessari for- respecte de la dignitat in- mar “un nou govern de la alienable de les persones i Generalitat que actuï amb dels pobles i siguin defen- sentit de responsabilitat sades de forma pacífica i envers tots els col·lectius democràtica”. Aquesta po- del país”, i que cal “superar sició replica les paraules les conseqüències de la cri- que fa pocs dies va dir el si institucional, econòmi- cardenal de València, An- ca i social que vivim”. tonio Cañizares, que va as- El silenci de l’Església segurar que “la unitat catalana per la situació d’Espanya és una qüestió que viu el país des de l’1 moral”, i defensa que l’op- d’octubre ha aixecat mol- ció de la independència és tes crítiques dels fidels. La tan vàlida com qualsevol nota d’ahir, tot i que tími- altra. da, va ser molt ben valora- Per primera vegada els da. Ara s’espera la reacció bisbes fan referència als de l’Església espanyola, presos polítics, una qües- que en els últims comuni- tió que l’Església de base cats ha estat menys agres- feia temps que demanava siva que mai. ■

Ajuntament de Malgrat de Mar

ANUNCI 135029-1182306T Per resolució d’alcaldia 332/2018 de data 14 de febrer de 2018, s’ha resolt el següent: Primer. Ampliar el termini d’informació pública de l’Avanç de Modificació del POUM per a una no- va distribució de percentatges dels diferents usos compatibles amb l’habitatge entre els admesos al sector PP7 Escultor Clarà, fins el dia 28 de febrer de 2018. Segon. Publicar aquesta resolució en el DOGC, el Butlletí Oficial de la Província, el diari El Punt Avui, la seu electrònica municipal. Malgrat de Mar, 14 de febrer de 2018. L’alcaldessa, M. Carmen Ponsa Monge 24 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

Torrent–. Però les reivin- dicacions no es van acabar aquí i Mauri va alertar que El carrer torna a exigir la quatre diputats que estan al grup mixt –en referèn- cia al PP–no trencaran l’escola catalana. Per la seva banda, el vi- llibertat dels presos polítics cepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va re- a Milers de persones es manifesten a Barcelona en contra de la “repressió” de l’Estat a Les cordar que els atacs polí- tics i judicials que està pa- entitats reclamen unitat als partits i que aparquin les diferències per aconseguir l’acord tint el país tenen un origen ben clar: “No ens perdo- Marc Bataller nen la nostra victòria de BARCELONA l’1-O, però no hi ha marxa enrere.” En aquest sentit, Barcelona va tornar a sor- el manifest, que van con- tir ahir al carrer per exigir sensuar les entitats, acu- la llibertat dels presos polí- sava l’Estat d’haver actuat tics, coincidint amb els com una “dictadura” i de quatre mesos de l’empre- “jutjar i privar de llibertat” sonament dels Jordis. Una per manifestar-se “pacífi- concentració en què els cament”, i hi afegia: “Els participants, Òmnium i presos estan retinguts per l’ANC van demanar unitat raons polítiques.” als partits i que arribin a Just després de l’acte de un acord per desencallar la plaça Sant Jaume –que la investidura. Una altra va acabar amb L’estaca de proclama unànime va ser Lluís Llach–, els manifes- la defensa del model de l’escola catalana, ara que el govern espanyol i el 155 Les frases l’amenacen. ————————————————————————————————— Eren tres quarts de les “Catalunya està set de la tarda quan la pla- privada de llibertat. ça Sant Jaume i alguns No normalitzem carrers laterals ja estaven mai la repressió” plens. Una pancarta ge- gant, amb les cares de Jor- Marcel Mauri di Cuixart i Jordi Sànchez, VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM presidia un dels extrems i ————————————————————————————————— una pancarta amb un llaç “La nostra causa és la groc penjava del balcó de dels presos, els exiliats l’ajuntament. El Palau de i els represaliats. No hi la Generalitat, per contra, ha marxa enrere” tenia gairebé tots els llums apagats i no hi havia cap Agustí Alcoberro referència als presos. Una VICEPRESIDENT DE L’ANC imatge de tristor que en- volta l’edifici des de l’apli- cació del 155 i que encara tants van baixar pel carrer va simbolitzar-se més Ferran per anar en direc- quan els manifestants cri- ció a la presó Model, que daven “fora ocupes de la s’ha tancat durant aquest Generalitat”. Un dels ins- mandat. En el recorregut tants més emocionants de es van tornar a sentir crits la nit, però, va ser quan es en suport dels presos polí- van fer quatre minuts de tics i de la República. silenci, en homenatge als Davant del centre peni- quatre mesos que fa que tenciari, l’exlíder de Po- estan entre reixes els Jor- dem Catalunya, Albano dis, i els assistents van il- Dante Fachín, va tenir un luminar la plaça amb els emocionat record per als llums dels telèfons mòbils. presos i va explicar la Mentrestant, van pujar a “complicitat” que sent l’escenari familiars dels Dues imatges de la manifestació de Barcelona, i una concentració de funcionaris contra el 155 ■ J. LOSADA / M.B. quan veu una persona quatre presos –Cuixart, amb un llaç o un altre sím- Sànchez, polítiques que tinguin bol groc: “Som molt més i Joaquim Forn– i va sonar “sentit d’estat”, deixin en- Globus grocs per protestar contra el 155 forts que les injustícies El cant dels ocells. rere les “diferències” i arri- ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— que mantenen quatre per- Si aquest va ser el mo- bin a un acord per a la in- Cada setmana els treballa- Barcelona, i amb globus tica, que podria estar a la cor- sones a la presó”, va asse- ment que va tocar la fibra vestidura i per recuperar dors dels departaments de la grocs a les mans, van formar da fluixa; les més de 100 ini- gurar. Sànchez i Cuixart, als manifestants, la ves- les institucions catalanes. Generalitat organitzen actes un llaç gegant per tornar a re- ciatives normatives que han a través dels familiars, sant reivindicativa va ser a Una petició que va ser de protesta en contra del 155, clamar que s’acabi la imposi- decaigut, i les 92 afectacions també van fer arribar unes càrrec del vicepresident molt aplaudida i acompa- a favor del govern legítim i per ció del 155. En aquest sentit, que hi ha hagut en contracta- paraules als manifestants. d’Òmnium, Marcel Mauri, nyada de crits a favor de la reclamar la llibertat dels pre- van recordar que la Generali- cions. La concentració es va “Hem de preservar la uni- que va fer una crida per- “unitat”, dirigits als repre- sos polítics i la tornada a casa tat està patint com mai per acabar amb la interpretació tat entre els sobiranistes, què ningú no normalitzés sentants polítics que hi dels exiliats. Ahir, desenes culpa de l’aplicació d’aquest de L’estaca i Els segadors i recuperar la normalitat i la situació de “repressió” havia a l’escenari –la mà- d’aquests empleats es van article i van posar com a també amb crits de “llibertat, el govern, i que el 155 des- que viu Catalunya i va re- xima autoritat era el presi- reunir a la plaça Catalunya de exemple la immersió lingüís- llibertat”. aparegui”, va cloure el fill clamar a les formacions dent del Parlament, Roger de Sànchez. ■ EL PUNT AVUI Nacional 25 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | |

A dalt, imatges de les concentracions a Lleida i Girona, i, a baix, de Vic, Mataró i Tarragona ahir al vespre ■ J. TORT / Q. PUIG / A. AGUILAR / LL. MARTÍNEZ / C. FILELLA Sense defallir MOBILITZACIONS · Milers de persones surten al carrer de les principals ciutats catalanes per reclamar la llibertat dels presos polítics GEST · Les places i els carrers d’arreu del país es van il·luminar amb els llums dels telèfons mòbils en record dels quatre empresonats CLAM · Els promotors fan una crida a mantenir la protesta i a continuar manifestant-se

Redacció no els ha oblidat i es considera que l’oblidarem mai”, va dir en referèn- Resposta es van posar al voltant del pont de BARCELONA l’empresonament és “una injustí- cia a i Jordi Sánchez. massiva pedra i de la plataforma de la plaça cia”. A Mataró, es van reunir un mi- Com en altres llocs, es va recordar La crida de les enti- Catalunya amb els llums dels mò- ilers de persones van ler de persones davant l’ajunta- la importància de continuar mani- tats sobiranistes a bils encesos, mentre a la llera del tornar a sortir ahir al ment, on es van col·locar unes rei- festant-se perquè “la repressió de inundar els carrers riu Onyar s’encenien fanals que llibertat M vespre a les principals xes, com si d’una presó es tractés, l’Estat continua sent duríssima”. per demanar la lli- també van formar el mot . ciutats de Catalunya darrere les quals es van aplegar una En aquest sentit, l’alcaldessa va po- bertat dels presos A la ciutat de Tarragona, la crida va per reclamar la llibertat dels presos part dels concentrats. Un acte que sar com a exemples el darrer atac a polítics es va es- aplegar més d’un miler de perso- polítics. Sense defallir i amb la ma- també va servir per reivindicar l’es- la llengua i que dilluns que ve dues tendre massiva- nes. “Tenim una necessitat moral teixa contundència que el primer cola catalana i carregar contra els vigatanes (Marta Rovira i Marta ment arreu del ter- de ser aquí; sembla que s’estigui dia, van denunciar que fa 123 dies, atacs constants que s’hi estan co- Pascal) hauran d’anar a declarar. A ritori. normalitzant la situació i no és ai- o el que és el mateix, quatre mesos, metent. “Fa mesos que l’unionisme Lleida, més d’un miler de persones xí”, va dir Carles Xavier Gómez, co- que els dos Jordis es troben privats ha desfermat una campanya de des- van cridar per la llibertat dels Jordis ordinador de l’ANC a Tarragona. de llibertat i lluny dels seus. No són crèdit i no ho permetrem”, va afir- i els assistents van formar el mot lli- La mobilització també buscava una els únics, perquè també s’hi troben mar Rosa Montero, del Col·lectiu de bertat a la plaça de la Paeria, que es altra finalitat. “Fem una crida als el vicepresident Oriol Junqueras i el Docents de Mataró. va il·luminar amb els telèfons mò- polítics perquè arribin a un con- conseller d’Interior, Joaquim Forn, A Vic, la protesta va mobilitzar bils, mentre es cridaven consignes a sens per formar govern a la Gene- fa 106 dies. Els llums dels telèfons mig miler de persones en un acte favor de l’alliberament dels quatre ralitat”, va afegir-hi Gómez, que mòbils van ser els protagonistes ar- que va començar amb unes parau- empresonats. també va reconèixer viure “amb un reu amb la voluntat d’enviar-los un les de l’alcaldessa de la ciutat, Anna En la concentració que es va fer a enuig molt gran i amb sorpresa” el raig d’esperança, però també el mis- Erra. “Sabem que estan forts, però Girona, els manifestants, cap a fet que encara no s’hagi arribat a satge que a cada racó del país ningú la duresa que han de passar no 1.200, segons la policia municipal, aquest acord. ■ 26 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 Un mes de 9 dies FET · Trenta-un dies després de la constitució del Parlament, l’activitat resta aturada quan encara no s’ha complert el primer termini de deu dies per a la investidura MÉS · Sense acord per fer comissions i en espera que dimarts la mesa ho desbloquegi

Emma Ansola BARCELONA a dotzena legislatura es va iniciar el 17 de gener amb la L constitució del Parlament i l’elecció del diputat d’ERC Roger Torrent com a president de la cambra catalana. Aquella setma- na tot eren presses per poder for- mar govern i esborrar la petja del 155 a les institucions catalanes. Avui, trenta-un dies més tard, la cambra continua adormida i atra- pada en el novè dels deu dies que marca el primer termini per cele- brar el ple d’investidura de l’ajornament que va decretar lla- vors el president de la cambra. La tasca parlamentària dels di- putats, a hores d’ara, és escassa a causa de les limitacions que marca la falta d’un govern i també, però, per la manca d’acords dels grups que impedeix fins i tot constituir grups de treball com serien les co- missions no legislatives. Membres de la mesa del Parlament reunits amb els lletrats de la cambra, el 30 de gener passat ■ ACN Fa dues setmanes el PSC va pre- sentar una proposta a la mesa del comissió, la majoria parlamentària tiva, no té relació directa amb l’ex- Mentrestant, els grups intenten des- Parlament per tal de posar fil a es pot decantar cap a un bloc o un ecutiu català i, per tant, es podria 20.02.18 bloquejar la situació amb la petició l’agulla i facilitar la feina dels dipu- altre si persisteix la divisió que ara constituir. L’oposició, però, ha data en què hi ha d’un ple, com és el cas de Ciutadans, tats per constituir com a mínim les formen, d’una banda, Junts per Ca- mostrat reserves perquè hi veuen convocada la mesa i la o la presentació d’una proposta de comissions que no es dediquen a re- talunya, ERC i la CUP, i de l’altra, la mà de Junts per Catalunya per junta de portaveus resolució per ser debatuda en ple que dactar lleis ni aquelles que tenen Cs, el PSC i el PP. De moment, els reformar la norma suprema de la que debatrà propostes ahir va presentar Catalunya en Co- un control directe sobre el govern. partits no han acabat de consen- cambra i facilitar la investidura a per iniciar l’activitat mú Podem. Dues opcions, però, que, L’acord per posar-les en marxa va suar la xifra màgica. Dimarts de la distància de Puigdemont. Tanma- parlamentària i des- en tot cas, hauran de passar també ser unànime, però va durar poc ja setmana que ve, la junta de porta- teix, sense un acord en el quòrum bloquejar la investidu- per la junta de portaveus on, igual que els grups discrepen del nombre veus tindrà sobre la taula aquest no es podrà configurar la comissió ra a la presidència de que en la mesa, els partits sobiranis- de diputats que hauria de consti- punt en l’ordre del dia de la reunió, de reglament, ni tampoc sis de les la Generalitat tes tenen majoria i podrien agafar la tuir cada comissió i que en la majo- que també inclourà la constitució proposades pel PSC com les dedica- iniciativa demanant també la convo- ria dels casos ha de ser proporcio- de la comissió del reglament, a peti- des a la Corporació de Mitjans Au- catòria d’un ple. I en l’horitzó, el 28 nal al percentatge d’escons que ca- ció de Junts per Catalunya. Una de- diovisuals o al Síndic de Comptes. de febrer, quan s’acaba el termini per da grup disposa en el ple de la cam- manda que els lletrats del Parla- El desbloqueig podria començar presentar candidatures a senadors bra fruit del resultat del 21-D. Però ment consideren apropiada tenint en la junta de portaveus que ha autonòmics que s’hauran de ratificar depèn del nombre total de diputats en compte que, malgrat que està d’aprovar les comissions i que es con- en un posterior ple a principis de amb què s’acabi constituint cada considerada com a comissió legisla- vocarà dimarts de la setmana que ve. març. El desbloqueig? ■

000000/000000? EL PUNT AVUI Nacional 27 DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018 | |

Madrenas no cedirà espais a la fundació de la casa reial a L’alcaldessa de Girona deixa clar que les obres a l’Auditori no són cap excusa i que rebutjarà també deixar-lo el 2019

L. Artigas ran, i que no té cap proble- GIRONA La frase ma a dir obertament que ————————————————————————————————— també l’any que ve si tor- L’alcaldessa de Girona, “Arran del discurs del nen a demanar les instal- Marta Madrenas, ha dei- 3 d’octubre, el rei ha lacions ella votarà en con- xat clar que s’oposarà a ce- perdut legitimitat. Jo tra de cedir-los espais. “Jo dir espais municipals per- m’oposaré que vinguin m’oposaré que vinguin a què la Fundació Princesa a fer els premis” fer els premis Princesa de ■ de Girona (FPdGi) pugui Marta Madrenas Girona a la ciutat, més en- Els reis, amb diverses autoritats, entre elles Madrenas, en els premis de l’any passat Q. PUIG celebrar els seus premis a ALCALDESSA DE GIRONA llà que aquest any tin- la ciutat, una cita que ja guem l’Auditori i el Palau amb la casa reial ve arran rei persona non grata a la gada més, que el trenca- s’havia institucionalitzat de Fires en obres.” Ho va de les càrregues policials ciutat, però que arran del ment de relacions amb les com la visita anual del rei des que es van instaurar el dir dijous a la nit en el pro- de l’1-O i del discurs del discurs que va fer el 3 d’oc- autoritats de l’Estat és no- espanyol a la ciutat. Quin- 2010– estarien en obres a grama Mes324 de TVC, monarca dos dies després tubre van considerar que més en actes oficials –“no ze dies després que l’Ajun- partir del juny i que, per durant el qual Madrenas “fomentant l’a por ellos”. “el rei havia perdut la legi- tenim per què fer-nos la fo- tament comuniqués ofi- tant, no en podran fer ús, també va recordar que el En aquest sentit, va recor- timitat” i per això en el ple to amb qui ens ha atonyi- cialment a la fundació que l’alcaldessa ha volgut dei- trencament de relacions dar que el seu grup, CiU, del 24 d’octubre se l’hi va nat”–, mentre que les re- aquest any el Palau de Fi- xar clar que les obres no institucionals de l’Ajunta- havia rebutjat anterior- declarar. unions de treball per te- res i l’Auditori –on s’havia són cap excusa inventada, ment gironí tant amb les ment diverses vegades en D’altra banda, Madre- mes de ciutat es mante- fet l’entrega de guardons ja que és veritat que es fa- autoritats de l’Estat com el ple municipal declarar el nas va remarcar, una ve- nen com sempre. ■

Sarna. Prevenció i tractament 155150-111160940L

La sarna o escabiosi és una parasitosi de la pell causada Protocol de Tractament per l’àcar Sarcoptes scabiei. És una malaltia clàssicament Prèviament a l’administració del tractament, cal aplicar mesures associada a les guerres i les crisis econòmiques, però que higièniques: dutxa, bany, perfecte assecat i tall de les ungles. es presenta actualment als països desenvolupats i afecta persones de tots els nivells socioeconòmics. Seleccionar el tractament adequat, seguint les normes d’apli- cació (duració i correcta aplicació sobretot a les zones afectades, ha d’inclou- El període d’incubació és de 2-6 setmanes i, en general, la transmissió és re les ungles i el cuir cabellut). Quan sigui necessari, s’administrarà teràpia per contacte personal proper i prolongat amb la pell d’una persona afec- complementària per a la picor i/o sobreinfecció. tada. La transmissió mitjançant la roba només es pot produir si s’ha contami- No dutxar-se ni canviar-se de roba fins a la finalització del tractament. nat recentment. No és habitual la transmissió a l’escola. Sovint es transmet en No utilitzar altres productes cosmètics mentre duri el tractament. Poden alte- hospitals, escoles bressol, residències i presons. També l’anomenen pruïja rar l’absorció del tractament implantat. contagiosa. Finalitzat el tractament, el pacient es dutxarà i es canviarà total- Es manifesta amb una erupció que produeix picor ment de roba de vestir i de llit. intensa ocasionada pels àcars femella adults, que És necessari fer un tractament simultani de la família i els seus contactes, excaven túnels a la capa superficial de la pell. La pi- sobretot en el cas de brots en residències, hospitals o presons. cor assoleix la màxima intensitat durant la nit. Mesures específiques de prevenció Les lesions apareixen principalment a la pell de les mans, so- Cal evitar el contacte amb les persones infectades. bretot als dits i als espais interdigitals, en els plecs articulars (canells i colzes) i també a la cara anterior de les axiláles i a les S’ha de desinfectar la roba utilitzada durant el tractament i fins a quatre natges. Totes van acompanyades de lesions de rascat i zones dies abans d’haver-se iniciat (aigua calenta, 60 graus). eczematitzades. Tot allò que no es pugui rentar, com ara llenceria i mobiliari, haurà de ser pol- voritzat amb antiparasitari en pols o guardat en bosses. El diagnòstic es fa rascant el solc acarià interdigital amb la punta d’un bis- I recordi: Davant qualsevol dubte consulti el seu metge o farmacèutic. turí, recollint una mostra i observant al microscopi òptic. 28 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 17 DE FEBRER DEL 2018

La CUP es renova i deixa al descobert les dues ànimes a Guanya la llista col·lectiva de Reguant, més ancorada en el municipalisme i l’activisme, però compartirà espai amb els de Botran a Boya, la més votada

Emma Ansola L’activista Jaume Botey deia que creia en Déu però que el BARCELONA seu Déu no era el de Donald Trump ■ ORIOL DURAN Cap de les dues candidatu- res col·lectives que es van presentar per renovar els Adeu a Jaume membres del secretariat nacional de la CUP ha aconseguit imposar-se en Botey, impulsor la votació i les dues ànimes dels anticapitalistes conti- nuaran sent presents en de causes justes un òrgan que, tot i que bà- sicament és d’organitza- a Exregidor del PSUC i expresident ció i debat, no és on es pre- nen les decisions més im- d’EUiA, presidia Cristianisme al Segle XXI portants, que correspo- nen a l’assemblea nacional Mireia Rourera tat. Va ser president de la i al consell polític. BARCELONA Casa de Nicaragua i de la Així, finalment, la llista cooperativa L’Olivera de dels exdiputats Eulàlia Re- Ahir va morir a 78 anys Vallbona de les Monges. guant –ara regidora a Bar- Jaume Botey, un referent Va ser fundador d’ ICV i celona–, Mireia Vehí i Reguant i Vehí, al centre, en una assemblea extraordinària al novembre ■ ACN en la lluita antifranquista i EUiA, formació que va Joan Garriga, Som llavor, en la defensa dels movi- presidir dos anys. construïm la Unitat Po- persones, la majoria noves da de la CUP al Parlament, en les institucions i teixir ments socials i impulsor El seu amic Lluís Bus- pular, va sumar el 56,35% en aquest espai de decisió, els dos últims anys de fei- aliances amb altres forma- de desenes de causes jus- quets i Grabulosa recorda- dels vots, al davant de la que agafaran el relleu de na i el resultat obtingut en cions polítiques amb el tes, entre les quals el Fò- va ahir que Botey “va par- candidatura del també ex- l’anterior secretariat, en les eleccions van generar repte de construir una Re- rum Social Català de Teo- ticipar en els moviments diputat Albert Botran, que què Quim Arrufat repre- un debat intern sobre el pública catalana, objectiu logia i Alliberament. Pro- d’església inspirats en el es presentava amb Des de sentava la candidatura de paper de la CUP en l’esce- compartit també pels pri- fessor d’història i de la cul- Concili Vaticà II entorn baix fem créixer la Unitat consens entre les dues àni- na política. A grans trets, mers. Des del punt de vista tura i moviments socials dels anys setanta, que van Popular, que va aconse- mes de la formació. la candidatura d’Eulàlia organitzatiu, els primers de la UAB, doctor en filoso- representar un desafia- guir el 41,04% dels vots. El Ara els anticapitalistes Reguant i Mireia Vehí, serien partidaris d’enfor- fia i teòleg, era profunda- ment al franquisme i que fet que cap llista arribés al continuaran debatent i més pròxima al col·lectiu tir l’assemblearisme, ment creient i president va viure al Camp de la Bota 65% dels vots obliga totes discutint entre dues ma- Endavant, aposta per di- mentre que els segons del grup Cristianisme al mentre el seu germà, l’es- dues opcions a compartir neres de pensar i fer que, versificar el focus de l’acti- aposten per estructures Segle XXI. La seva mort, colapi Francesc Botey, era espai en el secretariat amb segons fonts de la forma- vitat política de la forma- més controlades. El nou després d’un parell de me- a la presó de Zamora per sis i cinc membres cadas- ció, demostren “la plurali- ció per tal que el municipa- secretariat, que es va tan- sos de malaltia, va deixar haver defensat els gitanos cuna, respectivament, tat” i també “les ganes i la lisme i l’activisme al carrer car amb una participació el país consternat. el 1969”.També recorda- mentre que l’exdiputada voluntat de participar”, tornin a ser el pal de paller del 66% del cens, té al da- Va ser el primer regidor va que va impulsar “la Mireia Boya també hi ac- tot i que des de “visions di- de l’acció política dels anti- vant el repte de portar la d’Educació de l’Hospita- creació d’un nou model cedeix com la candidata ferents”. De com s’acabin capitalistes. Els de Botran, CUP a les portes d’una no- let, elegit en les llistes del d’escoles d’adults inspirat individual més votada, se- cosint aquestes dues reali- on són representats majo- va decisió polèmica: votar PSUC, i promotor del Cen- en Paulo Freire”. Havia es- guida de Lluc Salellas, Al- tats, però, dependrà tam- ritàriament els de Poble a favor o no de la investidu- tre d’Estudis de l’Hospita- crit a El Viejo Topo i col·la- bert Serrats i Iñigo Robre- bé el bon funcionament Lliure, són més favorables ra de Puigdemont com un let. El 1999 va rebre el pre- borava de feia anys amb do. En total, són quinze del partit. I és que l’entra- a mantenir un espai ferm nou embat amb l’Estat. ■ mi d’honor d’aquesta ciu- Cristianisme i Justícia. ■

179502-1182319V