Aprovació definitiva
Sistema de Tremp
Descripció
El sistema urbà de Tremp presenta com a eix central el recorregut del tram mig de la Noguera Pallaresa i esdevé un territori on es combinen les planes al costat del riu (com la depressió argilosa longitudinal del Triàsic de la conca de Tremp) amb tot un seguit de serres mitjanes prepirinenques a banda i banda, per l’est, Carreu i Carrànima, i, a l’oest, les de Sant Gervàs i de Gurb i altres serres menors, fins arribar al riu Noguera Ribagorçana, que és el límit occidental de la comarca amb l’Aragó. Pel sud el límit és la serra del Montsec amb coves i avencs i paisatges espectaculars, especialment els congostos excavats per les nogueres: el de Terradets per la Pallaresa i el de Mont-rebei per la Ribagorçana.
La conca de Tremp, enfonsada entre la serralada interior (serres de Sant Gervàs, Peracalç i Boumort) i la serralada exterior del Montsec, es divideix per les serres de Carreu i Sant Corneli, entre la Conca de Dalt i la Conca de Baix, i aquesta està partida pel curs de la Noguera en Conca de Deçà, a la dreta, i Conca de Dellà, a l'esquerra del riu.
El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb una precipitació anual de 750-800 l/m², i una temperatura mitjana anual d’uns 13 graus. Malgrat aquesta generalització, cal destacar la gran importància que té l’orientació dels vessants. En efecte, sovint les serres de la part central i baixa del Pallars Jussà s’orienten respecte a un eix est-oest (el Montsec n’és l’exemple més clar), per la qual cosa queda perfectament delimitat un vessant obac, al nord, i un de solell, al sud, amb importants diferències climàtiques locals, que repercuteixen de manera clara en la vegetació i la fauna.
La conca hidrogràfica principal correspon a la Noguera Pallaresa, riu que travessa aquest sistema de nord a sud, amb els embassaments de Sant Antoni i el de Terradets o de Cellers, i la secundària que correspon a la Noguera Ribagorçana, al límit de la comarca amb l’Aragó amb un seguit de barrancs i torrents de curt recorregut que hi desemboquen.
La població del sistema de Tremp era de 7.598 habitants l’any 2001. La tendència demogràfica entre el 1991 i el 2001 és regressiva, amb una pèrdua de població del 4,22%, mentre que el parc d’habitatges ha augmentat un 11,4% entre els anys 1993 i 2004. L’habitatge principal representa quasi un 48% del total. Aquest sistema urbà té una superfície de 836 km² dels quals més d’un 35% corresponen a sòl planer, amb un pendent inferior al 20%. La densitat és de 9 habitants per km² i de 26 hab./km² si la referim a sòl planer. La població es concentra en gran mesura a Tremp, amb un 68% de la població del seu sistema urbà i un 43% de la de la comarca. Està integrat per 8 municipis amb un total de 71 ens de població. En 7 d’aquests nuclis no hi constava empadronat ningú l’any 2001 i a 29 altres, la població era inferior a 10 habitants.
La pèrdua de població és bastant generalitzada sobretot als nuclis importants, i només trobem un percentatge elevat d’habitatge principal al municipi d’Abella de la Conca. Els percentatges de llocs de treball localitzats en relació amb els habitants de cada municipi són també molt baixos, a excepció de Talarn i Tremp.
Els nuclis de població principals se situen al llarg dels eixos viaris de Comiols i del Doll i són Isona, Conques, Figuerola d’Orcau, Vilamitjana, Talarn i Guàrdia de Tremp. Al llarg de la serra del Montsec que constitueix el límit sud de la comarca i a la zona de muntanyes de l’oest de Tremp hi ha una gran dispersió de nuclis amb difícils condicions d’accessibilitat, ja que es troben allunyats de les vies principals de comunicació amb una població molt escassa que sovint fa poc econòmica la prestació dels serveis bàsics. Alguns nuclis d’aquesta unitat tenen un patrimoni arquitectònic notable, en tant que conserven estructures urbanes i edificatòries molt antigues la degradació de les quals convé evitar.
Assentaments urbans. Memoria 5.77
Aprovació definitiva
Proposta
El Pla proposa per a cadascun dels nuclis de població i per a l’escenari 2026 un paper territorial determinat, que s’especifica a la columna d’estructura nodal del quadre resum d’aquest apartat. I per aconseguir els seus objectius assigna a cadascun dels nuclis de població l’estratègia de desenvolupament urbanístic que es detalla a continuació:
Per a Tremp es proposa una estratègia de creixement potenciat, reforçada per l’aposta infraestructural del pla, de potenciar les comunicacions des de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a les valls d’Aran i de Boí passant per Tremp, a base de millorar les comunicacions pels colls de Perves i de Comiols. S’espera així que en el futur el sistema urbà de Tremp assoleixi un major dinamisme econòmic i que aquesta polaritat pugui concentrar bona part del nou creixement residencial. En aquest sistema urbà el Pla aposta per la implantació d’activitat industrial lligada al tren de la Pobla i a la disponibilitat d’energia elèctrica, que serveixi per diversificar l’economia i dinamitzar el teixit productiu en el conjunt del sistema.
Per a Isona es proposa una estratègia de creixement mitjà atenent el seu paper territorial rellevant, com a polaritat principal del subsistema de Conca Dellà.
Per als nuclis de població principals dels eixos viaris de Comiols i del Doll (Figuerola d’Orcau, Vilamitjana, Talarn i Guàrdia de Tremp) es proposen creixements moderats, ja que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.
Es proposa una estratègia de creixement de reequilibri per als més poblats de la resta de nuclis de població, que són Puigcercós, Palau de Noguera, Suterranya, Cellers i Conques pròxims als eixos de comunicació principals. Gavet de la Conca, Aransís, Sant Salvador de Toló, Espluga de Serra , Abella de la Conca , Basturs, Sant Romà d’Abella i Llimiana perquè concentren la quantitat més important de població dels seus municipis, fan una certa funció nodal al disposar d’equipaments o són el cap administratiu del municipi.
Per als altres nuclis existents, sovint poc poblats i amb un patrimoni arquitectònic notable, en tant que conserven estructures urbanes i edificatòries molt antigues la degradació de les quals convé evitar, es preveu una estratègia de compleció i millora.
Biscarri és un nucli dispers que i per la seva extensió i posició territorial hauria de mantenir aquest tret distintiu sota el règim de sòl no urbanitzable.
1 Per a l’àrea especialitzada corresponent a la central elèctrica de Tremp es proposa la consolidació d’aquests equipaments o serveis tècnics.
2 Per a l’àrea especialitzada corresponent a l’Acadèmia de Suboficials de Talarn es proposa una estratègia de canvi d’ús/reforma que permeti la ubicació de nous equipaments o activitat econòmica.
Criteris
Posar Tremp al món, millorant la xarxa viària perquè el camí de Barcelona cap a les valls d’Aran i de Boí hi passi, i promoure’n el desenvolupament per a potenciar-ne el paper en la xarxa de ciutats intermèdies que vertebren el territori de Catalunya.
Assentaments urbans. Memoria 5.78
Aprovació definitiva
Atraure activitat industrial cap aquest sistema aprofitant la disponibilitat d’energia i el tren de la Pobla. El potencial que el planejament urbanístic atorga a Tremp és suficient per absorbir la demanda previsible de nou habitatge. El planejament dels altres municipis ha d’ajustar els seus potencials a les estratègies territorials marcades. Mantenir el patrimoni arquitectònic dels nuclis i els jaciments arqueològics. Prendre en consideració el potencial paleontològic de la zona, declarat BCIN i que forma part de la candidatura d’icnites de dinosaure de la península ibèrica a la llista de patrimoni mundial cultural i natural de la UNESCO.
Assentaments urbans. Memoria 5.79
Aprovació definitiva
Assentaments urbans. Memoria 5.80
Aprovació definitiva
Assentaments urbans. Memoria 5.81