Núm. 116 Setembre Octubre 2012

Diada històrica a Catalunya, els ampolleros la van celebrar i molts també assistiren a la manifestació de Barcelona, hem iniciat un camí de no retorn. “Serem allò que vulguem ser” Informació General · Pàgina 2

T E L È F O N S D ' I N T E R È S AJUNTAMENT SANITAT SERVEI ELÈCTRIC Ajuntament ...... 977 460 018 CAP l'Ampolla...... 977 460 601 Eléctrica del Ebro ...... 977 460 016 FECSA (avaries) ...... 902 536 536 Policia Local ...... 616 448 446 Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337 Farmàcia del Port ...... 977 460 680 Ofi cina de Turisme ...... 977 593 011 TRANSPORTS CAP l'Aldea ...... 977 451 213 Centre Cívic ...... 977 460 216 Est. RENFE l'Ampolla...... 977 460 705 Ambulatori ...... 977 501 797 Renfe ...... 902 240 202 Poliesportiu ...... 977 460 882 H. Verge de la Cinta ...... 977 519 100 Autobusos Carrera ...... 977 823 143 Casal de Jubilats ...... 977 460 697 Ambulàncies Baix Ebre ...... 112 Autobusos Hife ...... 902 119 814 Taxi ...... 628 897 462 Creu Roja local ...... 977 593 030 Centre de Dia ...... 977 593 617 677 556 136 SEGURETAT ENSENYAMENT ALTRES Mossos Trànsit ...... 088 CEIP Mediterrani ...... 977 460 151 Correus ...... 977 460 401 Guàrdia Civil ...... 062 Llar d'Infants ...... 977 460 765 Parròquia...... 977 460 057 DNI ...... 902 247 364 Comissaria de Policia ...... 977 440 447 Serveis Funeraris i Avisos Urgents ...... 091 SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES Cementiri Municipal ...... 687 965 774 Bombers...... 085 Gestagua ...... 977 593 077 Tanatori Remsa ...... 902 160 438 Gestagua (urgències) ...... 690 634 858 Veterinari ...... 607 084 496

URGÈNCIES GENERALITAT POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112 ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE

Tortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sans Sans

R.E. 6.15 6.34 7.21 8.35 (1) R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) R.E. 7.45 8.06 8.54 10.05 C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 R. 10.45 11.03 11.56 13.05 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R. 21.03 22.07 22.57 23.16 R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05 (1) No circula els diumenges ni el dia 1/05. (1) No circula diumenges ni el dia 1/05. (2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional. (2) Només circula els diumenges i el dia 24/05. (3) Els diumenges i el dia 24 circula com a Regional. (4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

MARINADA Núm. 116 Direcció: Francesc Arasa Subdirecció: Ernest Plans i Colomé Edita: Ajuntament de l'Ampolla Fotos: Arxiu, Profoto i Digital Ebre Dipòsit Legal: T-655/91 Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita Editorial

Eren les 10 del matí de l'onze de setembre de 1977 quan el meu pare sortia per la porta de casa amb el veí i un amic d'aquest, tots plegats directes cap al Fossar de les Moreres on es van concentrar més de trenta mil persones. Després, ja més tard, acudiren a participar en la manifestació que segons els titulars de la premsa del dia després, protagonitzaren un milió de segadors. "Sólo una pretensión en las gentes que cantaban sin ira, que se defi nían como pueblo sin beligerancia hacia ningún otro pueblo: la libertad, la amnistía, la autonomía. Catalunya –la Catalunya rica i plena– daba el onze de septiembre una lección de soberana madurez". Així defi nia la manifestació el periodista director i fundador de l'Interviu, Antonio Álvarez Solís. I així podríem defi nir la manifestació de l'onze de setembre de 2012, d'autoafi rmació i de reclamació del dret a decidir d'un poble, amb respecte i llibertat, allò que molts entenem com a democràcia. Més d'un milió i mig de persones vam participar-hi, avis, joves, nens, famílies, entitats, persones vingudes d'arreu del país, de tota condició social, de parla castellana, catalana, aranesa, van ser hores per a viure intensament amb llibertat i afi rmant des del respecte. Catalunya sempre ha reclamat els drets que li van ser sostrets, amb una actitud ferma però sempre respectuosa. I al mateix temps, ha realitzat aportacions de tota mena a la resta de l'Estat contribuint a fer-lo progressar. Però sembla ser que malgrat aquesta actitud no se'ns té en consideració, greuges de diferents tipologies han estat una constant fi ns que el Tribunal Constitucional es va carregar l'Estatut amb la sentència 31/2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006, que prèviament havia aprovat el poble català respectant totes les regles de- mocràtiques i seguint pas a pas tots els tràmits exigits. Crec que aquí és on hi ha el punt d'infl exió, la gent no entén que havent participat en el procés respectant totes les normes i la llei, se'ls hi tombin les seves il·lusions en una sala on es reuneixen dotze persones. Tot el que ha vingut després, ja ha estat tot plegat una colla de despropòsits per part de l'Estat cap a Catalunya, amb inversions que no arriben, transferències incompletes, etc. Totes aquestes qüestions i moltes d'altres han desembocat en la voluntat política de portar al poble a un referèndum per decidir, i aleshores em pregunto, per què espanta en una societat democràtica el dret a l'autodeterminació? El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, reconegut en la Carta de les Nacions Unides, és el dret individual i col·lectiu de decidir lliurement la condició política i a perseguir lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural. Arribats a aquest punt llenço una pregunta a l'aire: Hi ha alguna cosa més democràtica que poder decidir el teu futur votant i acceptant el resultat de la majoria a les urnes, sigui el que sigui? Vosaltres teniu la resposta. Ernest Plans Colomé Acords Municipals · Pàgina 4

hem de veure un cop passat l'estiu quins són els canvis Ple de l'Ajuntament que s'han d'implementar de cara l'any que ve, potser sí que s'ha de treure el C/ Ventura Gassol i en canvi 6 de juliol de 2012 posar el C/ Platja, i quant a la dinamització del pàrquing precisament l'acord d'avui de crear una nova modalitat SRS. ASSISTENTS d'enganxina per als que siguin propietaris de pisos a SR. ALCALDE-PRESIDENT l'Ampolla pot comportar una major ocupació, per això, Francesc Arasa Pascual ara de moment no s'ofereix en lloguer, que podria oferir REGIDORS múltiples modalitats; lloguer setmanal, quinzenal, de tot Francesc Sancho Serena l'any, però hem de veure quants residents s'acullen a la Laura Molina Cabrera nova modalitat d'enganxina, no podem oferir més del Rafel Tomàs Royo que hi ha. Geno Cabrera González El Sr. Alcalde diu que com hi ha alguns comerços als José Luis Pitarque Balagué qui s'ha regalat el primer talonari per a clients i ús del Santi Cervera Blanch propi establiment que han demanat poder comprar-ne Joan Segarra Piñana incorporem també a l'ordenança aquesta possibilitat. Fermín Arques Esmel Acabades les intervencions se sotmet la proposta a Joan Navarro Cabrera votació i s'acorda amb el vot a favor dels 7 membres Vicky Giménez Ismael de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i l'abstenció d'1 regidora SECRETÀRIA-INTERVENTORA del PSC-PM: Na M. Carmen Alcoverro Beltran Aprovar provisionalment la modifi cació de l'art. 3 i 4 de 1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ESBORRANY DE l'O.F. reguladora del servei municipal d'estacionament L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA controlat de vehicles a la via pública i pàrquing del 28 DE MAIG DE 2012. barranc de Cervera de la forma següent. S'aprova per unanimitat. 3. APROVACIÓ, SI ESCAU D'ADJUDICAR 2. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE L'EXPLOTACIÓ I ÚS PER UN TERCER, DE LA CON- MODIFICAR L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39 RE- CESSIÓ ADMINISTRATIVA DE L'AJUNTAMENT GULADORA DE LA TAXA PER L'ESTACIONAMENT DE L'AMPOLLA D'UNA GUINGUETA DE DEGUS- DE VEHICLES EN VIES PÚBLIQUES MUNICIPALS TACIÓ DE MARISC DINS DEL DOMINI PÚBLIC I EN EL PÀRQUING MUNICIPAL DEL BARRANC MARÍTIM-TERRESTRE DEL BARRANC DE SANT DE CERVERA, I INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PERE A L'AMPOLLA. REGLAMENT DE LA ZONA BLAVA. S'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 El regidor d'ERC, Sr. Navarro, diu que si la fi nalitat del PP, 1 d'ERC i l'abstenció d'1 regidora del PSC-PM: de la zona blava és que hi hagi rotació de vehicles en Adjudicar a la mercantil NOVA DEVIMAR, SL els carrers comercials, potser hi ha algun carrer que l'explotació i ús de la concessió per ocupar terrenys de no caldria com pot ser el Ventura Gassol que no hi ha domini públic marítim-terrestre per a la instal·lació d'una comerç, i d'altres que sí que n'hi ha, no ho són, com el guingueta d'uns 100 m2, de sanitaris públics i magat- carrer Menorca. El Regidor de Governació, Sr. Pitarque, zem d'uns 68 m2, de les conduccions d'abocament de li contesta que al C/ Menorca si descomptem els espais la guingueta cap a la xarxa de clavegueram i cap a d'aparcament ocupats per expositors de comerços, els mar, de la connexió a la xarxa d'aigua potable i del passos peatonals ens queden dos aparcaments, de totes tram de canonada de captació d'aigua de mar comprès maneres tal com s'ha dit des del primer dia, un cop entre la guingueta i el punt de derivació de la canonada acabat l'estiu s'analitzarà com ha funcionat l'àmbit de principal, d'acord amb les condicions que consten a la zona blava i probablement s'eliminarà algun carrer i en resolució del director general d'Ordenació del Territori canvi se'n posaran d'altres. i Urbanisme del dia 12 de juny de 2012, i conforme El Sr. Navarro també diu que s'hauria de dinamitzar el l'oferta presentada. pàrquing, es podria per exemple llogar alguna plaça 4. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE SOL·LICITAR LA com es fa en altres pobles als pàrquings, crec que s'ha PRÒRROGA DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ de potenciar el pàrquing, jo crec que potser hi ha qui no ENTRE EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL ho entén però portarà benefi cis. El Sr. Alcalde li diu que I FAMÍLIA I L'AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA PER no es descarta res però que ara hem d'esperar a que A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D'ATENCIÓ IN- passi l'estiu per veure els resultats i estudiar els canvis. TEGRAL A LA GENT GRAN D'ÀMBIT RURAL A El Sr. Sancho diu que com han dit Pitarque i l'Alcalde L'AMPOLLA. Acords Municipals · Pàgina 5

S'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU,2 es descavalcava el mur, de fet no hi havia platja. del PP, 1 d'ERC i d'1 regidora del PSC-PM: El Sr. Navarro diu que ells, ell, va començar al 2004 Sol·licitar a l'ICASS una pròrroga del conveni de i en aquella època estaven tots d'acord i es veia com col·laboració amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis una oportunitat per la poble aprovar el Pla Especial i Socials del Departament de Benestar Social i Família l'ampliació del port. Ara dic que si és possible, dins per la prestació del Servei de 20 places del SAIAR de del pla fer un estudi de dinàmiques del litoral per si l'Ampolla amb efectes de l'1 de gener de 2013 fi ns al podem evitar la pèrdua de la platja de l'Arenal, amb 31 de desembre de 2013. el pla especial és impossible fer un estudi de dinàmica 5. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE FIXAR LES FESTES del litoral, segons els últims informes d'això les corrents LOCALS DE L'AMPOLLA PER A L'ANY 2013. marines han portat que la sorra vagi al fons de la badia, S'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 si aprofi tant aquest pla fóra possible recuperar espais del PP, 1 d'ERC i d'1 regidora del PSC-PM: adjacents, crec que seria una oportunitat. Si sempre hem Fixar les dues festes locals de l'Ampolla per al 2013: estat d'acord amb el pla ara no hi votarem en contra, 16 de juliol i 25 de juny. avui precisament a la premsa diu que hi ha hagut un 6. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DEL increment de matriculacions de vaixells grans, per tant, PLA ESPECIAL DEL PORT. la demanda de vaixells d'un major calat hi és, crec que El Sr. Alcalde comença dient que aquest port serà bonic això s'hauria de tenir en compte en el pla. Si es pot fer però hem d'esperar que algú tiri endavant. dins del pla un estudi d'impacte, i si un altre pla podria La Sra. Giménez pregunta si l'ajuntament té previst tenir menys impacte? pagar. El Sr. Alcalde li contesta que no. El regidor Sr. Sancho diu que cal fer una petita referèn- El Sr. Segarra diu que si vingués alguna empresa si cia història del port actual per arribar on som avui i l'ajuntament podria participar en alguna cosa. el Pla Especial que es presenta a aprovació del ple. El Sr. Sancho li contesta que sí, que es pot tirar enda- L'ampliació del port de l'Ampolla es va començar al vant amb o sense la participació de l'Ajuntament, tot 86-87. El port que tenim avui és un projecte anterior i que en principi l'Ajuntament no té previst pagar res, a la segregació. El poble pensava que un nou port una possible col·laboració es pot plantejar, s'hauria afavoriria el naixement del nou poble que tots volíem i d'estudiar les condicions i amb qui, el tema del pàrquing desitjàvem. En aquell moment lligàvem el nou port amb d'ús i accés públic és una condició "sine qua non". Vull la voluntat de ser poble, era la mateixa essència, era recordar que l'elaboració del Pla Especial del port ha gairebé la supervivència de l'Ampolla front El Perelló. I estat un tema llarg i que al seu moment es va arribar a no només natros ho enteníem així, en una discussió amb un consens amb tots els grups municipals, crec que per el llavors alcalde del Perelló, recordo perfectament que part del PSC estava el Sr. Beltran, d'ERC el Sr. Navarro, li vàrem demanar pedra de la pedrera del Perelló per Segarra del PP i natros de Convergència. al port de l'Ampolla, i va contestar que de pedra per a El Sr. Segarra pregunta si el Club Nàutic té alguna pre- fer el port no n'hi hauria, que després del port vindria ferència. El Sr. Sancho li contesta que en principi com el creixement de l'Ampolla i amb aquest la segregació. tota concessió està subjecta als principis de publicitat Ara, avui la situació no és si serem o no serem un poble, i lliure concurrència, l'altre tema és que el Club Nàutic però la supervivència de l'economia de l'Ampolla potser tingui una posició de sortida amb certs avantatges, dis- sí que està en joc, qualsevol possibilitat o oportunitat posa de serveis i d'experiència. El Pla especial no és més per a superar la crisi és vital. Els pobles que no tinguin que una planifi cació, conté usos possibles i dibuixa una possibilitats potser deixaran de ser pobles, negar-nos proposta, seria com un POUM, es contempla allò que aquesta oportunitat pot comportar que la pròpia es- es podria arribar a fer, el que no vol dir que es faci, és sència del poble es posi en qüestió, els que no tinguin una previsió, cal uns inversors i negociar molt bé certes estabilitat econòmica potser desapareixeran, s'hauran condicions que des de l'Ajuntament hem d'imposar, com d'agrupar amb d'altres o consorciar, i natros això hem he dit el tema del pàrquing i la platja és innegociable. d'evitar-ho com sigui. El Sr. Segarra pregunta si la platja que està prevista al Segueix el Sr. Sancho dient que evidentment el Pla Espe- Pla Especial serà de grava. cial s'ha d'adaptar a tota la normativa; per això, quan El Sr. Sancho diu que platja de grava o sorra és única- es redacti el projecte constructiu s'haurà de sotmetre a ment pel tema d'una major fi xació de la pròpia platja, avaluació ambiental i corregir les possibles afeccions el que al seu dia es va negociar va ser que hi hagués mediambientals, si n'hi ha. No és cert que el Pla Especial una platja mínim de gran com la que hi ha avui, vull afecti la platja de l'Arenal en el sentit de la regressió recordar que abans del martell actual cada vegada que que està patint, recordeu que el dic i martell ja està hi havia llevant no només es menjava la platja sinó que fet i que la regressió de l'Arenal ve de molt abans, el Acords Municipals · Pàgina 6

camp de futbol que hi havia a l'Arenal i els horts de la la Ràpita tampoc ho volen perquè han fet un gran port corba de Favà, que molts recordareu, van desaparèixer de més de 1.500 amarratges per a vendre i se'ls faria la molt abans de l'ampliació del dic i del martell que hi competència. Jo li vaig dir: Conseller d'acord però que ha actualment i que no es toca amb l'ampliació del igualment segueixi la tramitació i facilita'm l'aprovació port que preveu el Pla, per tant, la possible afectació al fi nal. Hem hagut d'esperar però estic segur que ara sí darrere és zero. Vull recordar també que quan vàrem que la tindrem. A la Ràpita han fet un monstre de port i fer el tram de passeig marítim comprès entre el Nàutic ara tenen problemes però natros això ni ho plantegem, fi ns al barranc de Sant Pere, la platja de l'Arquitecte són 280 amarratges i aprofi tem l'escullera que hi ha. estava a punt de desaparèixer, cada temporal, com hem Alguns veïns heu gaudit d'una platja durant aquests dit abans ens descabalava el mur i s'emportava tota la anys perquè l'ajuntament va dir endavant. Quan es va sorra, i quan l'enginyer Cap de Costes, Jordi Galofre, fer el port actual també hi va haver oposició, es van va parlar de regenerar aquesta platja podíem haver dit perdre platgetes com us ha dit Segarra, tenien un valor que no, que hi havia un projecte d'ampliació del port immens, la veritat és que teníem més dubtes llavors que previst. Malgrat això, li vaig dir: Jordi endavant però ara, però sabíem que l'Ampolla ho necessitava. Demano sàpigues que la regeneració de la platja de l'Arquitecte a tots que si avui hi hagués alguna possibilitat d'inversió ens crearà una plataforma opositora a l'ampliació del al poble beseu-lo, beseu-lo, si hi ha alguna inversió port. No sé si he estat bon o mal alcalde, però no sóc per a fer l'ampliació del port a l'Ampolla posem-li fàcil tonto, i tot i estar segur del que representaria la fi xació el camí, tindrem platja i port. Si el Nàutic s'atreveix, i regeneració de la platja vaig primar l'interès immediat endavant, donem-li suport, i ajudem-lo, ens hi va la d'aquell moment, el projecte de l'ampliació del port pos sibilitat o la supervivència com a poble, estem bé estava en marxa i no sabíem quan es faria, mentre que econòmicament i potser és una exageració però avui la platja s'ha pogut gaudir durant uns anys per la gent, no n'hi ha prou en estar bé, cal tenir un projecte, tots i valia la pena, per això, no vull negar que en aquell aquells que tenen problemes econòmics, que no tenen moment tocava la platja i ara toca una oportunitat dife- projecte poden acabar desapareixent, i natros no ens rent; ara toca l'ampliació del port i la platja. Demano ho podem permetre, jo no ho permetré i igual com lla- responsabilitat. Oferim una oportunitat que serà si vol vors vàrem sortir al carrer per lluitar per ser un poble, la iniciativa privada o el Nàutic, o conjuntament, amb ara sortirem i plantarem cara als que posin la primera participació o no de l'ajuntament, s'estudiarà i decidirà pancarta contra un projecte de futur. quan toqui, però estem en crisi, una gran crisi al país, El Sr. Alcalde diu que davant de la convocatòria d'ERC a Europa i al món, el poc que encara funciona és el a una taula o xerrada on es debatien quatre preguntes turisme i com s'ha dit hi ha creixement en la venda de lligades amb la regressió de la platja de l'Arenal i vaixells de més calat, això pot ser l'oportunitat d'avui l'ampliació del port va fer una consulta a un catedràtic i a mig termini del poble de l'Ampolla, no ho impediu. de la UPC, especialista en aquest tema que em va El Sr. Segarra diu que ell s'ha discutit alguna vegada respondre a les 4 preguntes. Diu el Sr. José A. Jiménez amb les seves fi lles, i que és veritat que amb l'ampliació que la desaparició de la platja de l'Arenal no té res a del port que preveu el Pla Especial s'afecta la platja veure amb l'actual dic i escullera del port, el tipus de de l'Arquitecte, però que aquesta és una platja que es sorra de la platja de l'Arenal demostra que s'ha format malmetia amb els temporals, que com ha dit Sancho per l'aportació de sediments del riu, com la majoria de se'ns emportava el mur cada vegada, però jo els dic que platges del Delta, la colmatació de l'entrada al port per recordo que el que tenim avui, el port d'ara i el passeig la sorra és degut a les corrents marines i tampoc té res que tant ens agrada també va suposar pèrdues, que la a veure amb un efecte barrera de l'escullera, la badia seva iaia i jo anàvem a les platgetes…, però aquelles del Fangar es tanca pel tancament de la punta cap al renúncies han valgut la pena, per això, jo i molts dels continent degut al dipòsit de sediments al llarg de la que ho hem viscut sabem que no poden renunciar a platja de la Marquesa, i és independent el que passi a tirar endavant. la platja de l'Arenal o al port de l'Ampolla. Finalment El Sr. Sancho segueix la seva intervenció dient que aquest enginyer de la UPC afi rma que és molt poc l'aprofi ta per a fer pública una confessió del que llavors probable una afecció a la platja de l'Arenal per una era Conseller de Política Territorial de la Generalitat, possible ampliació del port. Quim Nadal, que per cert serà a l'Ampolla la pròxima El Sr. Sancho afegeix que la colmatació de la badia setmana per a dinar amb mi, com ja feia anys enrere. és anterior a l'escullera, la gran pèrdua de profunditat Us vull dir que el llavors Conseller quan parlàvem de és anterior al port, em remeto a la desaparició dels l'ampliació del port de l'Ampolla, en el moment que ell horts de la corba de Favà que hem parlat abans, crec estava al front del Departament de la Generalitat em va que tant el tècnic redactor del Pla Especial (Sr. Ramiro dir: Alcalde, tens més raó que un sant però sàpigues que Aurin, alhora redactor del PEPDE) com el catedràtic de els "meus" de l'Ampolla m'ho impedeixen, a més que a la UPC que ha citat l'alcalde ens mereixen la màxima Acords Municipals · Pàgina 7

confi ança pels seus coneixements específi cs i profunds del Santi Cervera Blanch Delta. El Sr. Navarro contesta que ell no ha dit que sigui Joan Segarra Piñana conseqüència del port, només que es podria aprofi tar Fermín Arques Esmel per estudiar-ho. El Sr. Sancho diu que la coincidència Joan Navarro Cabrera del redactor del Pla i del Sr. Giménez és important, són Vicky Giménez Ismael dos coneixedors del Delta i la badia, vull acabar de- SECRETÀRIA-INTERVENTORA manant responsabilitat a tothom, no vull pancartes que Na M. Carmen Alcoverro Beltran espantin inversors, la mateixa responsabilitat que va tenir 1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ESBORRANY DE l'ajuntament de l'Ampolla per als que viuen davant de la L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 6 platja de l'Arquitecte ara els ho demano de solidaritat de DE JULIOL DE 2012. poble, d'interessos generals pel damunt de particulars, S'aprova per unanimitat. no és moment d'irresponsabilitats polítiques, ni socials, ni 2. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, econòmiques, la crisi és galopant i s'emportarà pobles i D'IMPOSAR I ORDENAR LES CONTRIBUCIONS països pel davant, l'Ampolla té un projecte de poble sòlid ESPECIALS PER A L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE que no permetrem que s'aturi per res. MILLORA PER A LA RECUPERACIÓ TURÍSTICA El regidor Sr. Fermín pren la paraula i diu que natros DE CAP ROIG. després d'aquesta intervenció hi estem d'acord. S'aprova amb els vots a favor dels 7 membres de CIU, El Sr. Alcalde dóna la paraula a la regidora Sra. Gimé- 2 DEL PP, 1d'ERC i l'abstenció d'1 del PSC-PM: nez, que diu no té res a dir. APROVAR la imposició de contribucions especials per Finalment se sotmet la proposta a votació i s'acorda amb la realització de les obres, d'acord amb el projecte de- els 7 vots a favor de CiU, 2 del PP, l'abstenció d'1 d'ERC fi nitivament aprovat i redactat per l'arquitecte municipal i 1 en contra del PSC-PM: DE PROJECTE DE MILLORA PER A LA RECUPERACIÓ APROVAR PROVISIONALMENT EL PLA ESPECIAL DEL TURÍSTICA DE CAP ROIG. PORT DE L'AMPOLLA i DESESTIMAR les al·legacions 3. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. presentades al PLA ESPECIAL i a l'ISA. El regidor del PP, Sr. Arques, diu que moltes autocara- 7. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. vanes aparquen pel poble, que si s'ha previst algun lloc 7.1 "Aprovació, si escau, de la gratuïtat de per solventar aquest tema. El Sr. alcalde li contesta que l'Autopista AP-7 al seu pas per les Terres de normalment aparquen a la zona de l'Arenal, que no hi l'Ebre. ha cap lloc concret però no hi ha un problema greu, S'aprova per unanimitat amb els 7 membres de la Corpo- ja que per part de la brigada municipal ja s'intenta fer ració de CIU, 2 del PP, 1 d'ERC i 1 del PSC-PM. puntualment la neteja del lloc on normalment aparquen Demanar al Ministeri de Foment del Govern Central de amb la neteja i buidat de les papereres. l'Estat la gratuïtat de l'Autopista AP-7 al pas per les Terres de l'Ebre, fi ns que no s'executin les obres de l'A-7". 7.2. Aprovació, si escau, del manifest, sobre la Junta de Govern de necessitat d'aturada dels trens Euromed. Sotmès a votació s'aprova per unanimitat amb els 7 6 de juliol de 2012 membres de la Corporacio de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i 1 del PSC-PM: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Primer. Aprovar el manifest sobre la necessària aturada Expt. 62/2012. Enric Vaca Ruíz i David Vaca dels trens Euromed a l'estació de l'Aldea-Amposta-Tortosa. Ruíz CONCEDIDA. Expt. 63/2012. Jean François Petriccioli. CON- CEDIDA. Ple de l'Ajuntament Expt. 64/2012. Manuel Sancho Montañés. CONCEDIDA. 3 d'agost de 2012 Expt. 65/2012. Pierre Saint-Joanis. CONCEDIDA. Expt. 66/2012. Antonio Martínez Pardo. CON- SRS. ASSISTENTS CEDIDA. SR. ALCALDE-PRESIDENT Expt. 67/2012. Josefa Callau Llambrich. CON- Francesc Arasa Pascual CEDIDA. REGIDORS Expt. 68/2012. Joan M. Castellà Montroig. Francesc Sancho Serena CONCEDIDA. Laura Molina Cabrera Pròrroga llicència expedient 76/09. NOVA Rafel Tomàs Royo DEVIMAR SL. Geno Cabrera González La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: José Luis Pitarque Balagué Acords Municipals · Pàgina 8

ATORGAR UNA PRÒRROGA D'1 ANY I MIG A NOVA DEVIMAR SL per a realitzar les obres esmentades. Junta de Govern de ASSUMPTES ECONÒMICS. Adjudicació servei de monitoratge a la piscina 20 de juliol de 2012 municipal. INSTÀNCIES I PETICIONS. S'ACORDA per unanimitat: Suzanne Dartigalongue. ADJUDICAR el contracte de serveis per a la realització La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: del servei de monitoratge a CREU ROJA L'AMPOLLA els Autoritzar a SUZANNE DARTIGALONGUE per a la mesos de juliol i agost de 2012, conforme la proposta col·locació d'un gual permanent per a l'entrada i sortida d'honoraris presentada que ascendeix a 4.216, 40 € de vehicles a l'immoble ubicat al carrer Mirador, núm. IVA inclòs. 1, d'aquesta localitat. Aprovació, si escau, d'adjudicar el contracte de Mª del Pilar Castillo Querol. subministrament per la instal·lació d'un servidor S'acorda per unanimitat: i PC per al sistema de videovigilància. Concedir a la Sra. MARIA DEL PILAR CASTILLO QUEROL, S'ACORDA per unanimitat: la targeta d'aparcament per a persones amb disminució ADJUDICAR el contracte de subministrament d'un servi- en la modalitat de titular no conductor del vehicle. dor i un PC per al sistema de videovigilància, a TELEX Nuripe SL. Cerveseria Il Gattopardo. SA, conforme la proposta d'honoraris presentada que S'ACORDA, per unanimitat: ascendeix a 4.655,10 € (IVA inclòs). AUTORITZAR a NURIPE SL, per instal·lar una tarima a ALTRES. la vorera del davant de la seva terrassa al barranc de Sol·licitud de subvenció per a l'arranjament i Borrasca durant la nit del 4 d'agost amb motiu de la nit millora dels camins municipals del Baix Ebre màgica per fer una actuació d'un DJ essent l'horari màxim 2012. fi ns a la 1 de la matinada. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Sol·licitar acollir-se a la convocatòria d'ajuts per a Expt. 69/2012. Christian Mathey Junod. CON- l'arranjament de camins municipals 2012, amb l'actuació CEDIDA. "Camí dels Garidells". Expt. 70/2012. Carme Zapata Garcin. CON- Ampliació increment places a la llicència CEDIDA. d'autotaxi de Silverio Curto Tomás. Expt. 71/2012. Caribel Montero del Amo. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: CONCEDIDA. Aprovar la petició de l'increment de nombre de places Expt. 122/2011. Pedro Fumadó Porres. CON- de 5 a 9, inclosa la de conductor, en el vehicle que CEDIDA. s'adscriurà a la llicència de taxi de la qual és el titular ALTRES el Sr. Silverio Curto Tomás. Expt. 20/2012. Activitat: Local destinat a venda Aprovació, si escau, del projecte "Curs d'Autocad d'alimentació i complements d'animals. per a Joves". La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de APROVAR EL PROJECTE "CURS D'AUTOCAD PER A l'Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de JOVES" inclòs en la línia de projecte d'activitats adreçat 13 de juliol de 2012 en endavant, el Sr. JORDI NAVA- als joves en el Pla Local de Joventut de l'Ampolla 2012- RRO CENTELLES, ha començat a exercir legítimament 2015, amb un pressupost de 1.050,00 €. l'activitat innòcua de "LOCAL DESTINAT A VENDA Aprovació, si escau, del projecte "Jornades de D'ALIMENTACIÓ I COMPLEMENTS D'ANIMALS", formació de creació d'empreses per emprene- a l'immoble situat al carrer Sol, núm. 2, baixos de dors". l'Ampolla. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: APROVAR EL PROJECTE "JORNADES DE FORMACIÓ DE CREACIÓ D'EMPRESES PER EMPRENEDORS" inclòs Junta de Govern de en la línia de projecte d'activitats adreçat als joves en el Pla Local de Joventut de l'Ampolla 2012-2015, amb un 29 d'agost de 2012 pressupost de 500,00 €. Aprovació del "Projecte de Millora per a la re- LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Expt. 47/2012. Peter Albert Haller. CONCEDIDA. cuperació turística de Cap-roig". Expt. 73/2012. Jordi Queral Sebastià i Marie S'ACORDA per unanimitat: Aprovar inicialment el "Pro- France Thauvin Queral. CONCEDIDA. jecte de millora per a la recuperació turística de Cap- Expt. 74/2012. Comunitat Propietaris Edifi ci El roig", amb un pressupost de contracta de 320.285,83 €. Pardal. CONCEDIDA. Acords Municipals · Pàgina 9

Expt. 76/2012. Mª Rosa Valldepérez Buera. Junta de Govern de CONCEDIDA. Expt. 77/2012. Josefa Bonet Fabra. CONCEDIDA. Expt. 78/2012. Santiago Gisbert Algueró. CON- 7 de setembre de 2012 CEDIDA. INSTÀNCIES I PETICIONS. Expt. 79/2012. José Ríos Calero. CONCEDIDA. Restaurant L'Ham. Expt. 80/2012. Elies Ibáñez Garcia. CONCEDIDA. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: Expt. 81/2012. Joan Sanahuja Ramírez. CON- AUTORITZAR-LA per dur a terme a la terrassa del seu local CEDIDA. ubicat al carrer Ventrol, un sopar amenitzat amb música per Expt. 82/2012. Antonio Galván Lancharro. CON- un DJ el proper dia 8 de setembre de 2012, però, AMB CEDIDA. ELS SEGÜENTS CONDICIONATS: Expt. 83/2012. Grozda Koncar Cvejic. DENEGADA. 1) La present autorització és de caràcter excepcional, i no Expt. 84/2012. Javier Ochando Cugat. CONCE- per a qualsevol dia que es pugui celebrar un esdeveniment DIDA. o festa. Expt. 85/2012. Enrique Sabater Leche. AJORNADA. 2) L'horari màxim per a fer música és fi ns a la 1.30 h i Expt. 86/2012. Evelyne Gnaegi. CONCEDIDA. respectant sempre no causar molèsties als veïns. Expt. 87/2012. Josefa Callau Llambrich. CON- Bar L'Estació. CEDIDA. La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA: Expt. 88/2012. Wilfrido Miralles Arasa. CONCE- AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL DIDA. BAR-RESTAURANT L'ESTACIÓ, per poder dur a terme les ALTRES activitats dalt esmentades, amb els següents condicionants: Expt. 22/2012. Canvi de titularitat botiga de 1) Per poder instal·lar un castell infl able cal que acreditin venda de roba i complements de nens. que la instal·lació compleix amb els requisits de seguretat Per unanimitat, ACORDA: que s'estableixin legalment i que disposa d'assegurança Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de de responsabilitat civil. l'Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 5 2) La senyalització del carrer i la responsabilitat de la ma- de setembre de 2012 en endavant, la Sra. ROSER BRULL teixa anirà a càrrec del peticionari. BRULL, ha començat a exercir legítimament l'activitat innò- LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. cua de "VENDA DE ROBA I COMPLEMENTS DE NENS", Expt. 75/2012. José Arasa Buera. CONCEDIDA. a l'immoble situat a l'av. Marítima Ramon Pous, s/n. Taller de formació de personal al servei de la restauració Forma't i aprén una professió amb futur

Inscripcions fi ns al 20 de novembre —– PLACES LIMITADES –––

Més informació i lloc d'inscripció a l'Ajuntament

ORGANITZA: Ajuntament de l'Ampolla Regidoria de Promoció econòmica Medi Ambient · Pàgina 10

Campanya "L'Ampolla neta"

L'estiu ja ens queda una mica lluny, però és la primera Marinada que s'edita després que hagi acabat aquesta meravellosa estació. És moment de mirar enrere i fer una mica de valoració, comentar com ha anat aquesta cam- panya que iniciàvem a la primavera. La Sandra i l'Àngels han estat les noies que, amb gran interès i disponibilitat, us han repartit uns tríptics informa- tius i un material per fer més fàcil el reciclatge i mantenir l'entorn net, tot amb l'objectiu de conscienciar els veïns de la importància de reciclar i de fer un bon ús dels espais públics i el mobiliari urbà. M'han explicat que la majoria de la gent ha respost molt bé; n'hi ha que s'han quedat indiferents, i una minoria que assentia amb el cap i després feia la seva. Després de la campanya ningú no podrà dir que no sap on ha de llençar aquella brossa o quan ho ha de fer, així com que els excrements de les mascotes s'han de recollir. Des de l'Ajuntament, i concretament, la Regidoria de Ser- veis, farem tot el que estigui a les nostres mans per tenir un poble de qualitat, així com fer complir les ordenances. Geno Cabrera

ACTE "Club Ara" La Caixa - 5 setembre de 2012

Fa només uns dies que vam fer la presentació del progra- fons de la nostra fundació una part molt important per als ma "Club Ara" al Casal de Jubilats. En l'acte que vam petits projectes del nostre poble. celebrar el dia 5 de setembre a la tarda vam explicar a El sentit de la nostra feina és precisament aquest, saber tots els assistents els orígens de la nostra entitat i també que l'esforç i la dedicació es veuen recompensats per la la inversió en Obra Social que destinem tots els anys a la confi ança dels nostres clients i per la tasca social que moltes nostra població, l'Ampolla. persones poden realitzar gràcies a la nostra Fundació. Aquests 2011 i 2012 hem fet donatius al Col·legi Públic Volem agrair moltíssim a tots els voluntaris i entitats de per a la compra d'una pissarra digital, donatius al Casal de l'Ampolla que ens han acompanyat i donat suport durant Jubilats per a la compra de material de gimnàs, un donatiu aquests mesos. indispensable per a la Creu Roja per a la compra d'una Des de la nostra petita ofi cina continuarem apostant pels màquina desfi briladora i moltes altres petites aportacions projectes socials de l'Ampolla i farem tot el que estigui al a diferents entitats del nostre municipi. nostre abast per aconseguir-ho. Com a voluntaris i empleats de la nostra entitat també Gràcies. vam voler participar activament en la recollida d'aliments Equip de l'Ofi cina 1411 - "la Caixa" d'aquest Nadal. Ens sentim orgullosos de poder estirar dels Obra Social - l'Ànima de la Caixa Notícies · Pàgina 11

Notícies del Centre Cívic - Biblioteca

Notícies sí, perquè ha estat un estiu mai vist en el nostre Centre, la gran quantitat de gent que ha passat per aquí per consultar internet, fer fotocòpies, enviar algun fax, es- canejar documents, venir a buscar contrasenyes de la wifi de l'Ampolla Digital i com no a visitar la nostra biblioteca i fer ús del préstec de llibres. Pel que fa a usuaris d'internet connectats al nostre Centre entre els mesos de juliol (985 usuaris) i agost (1.168 usua- ris), han estat un total de: 2.153 persones que han fet ús dels nostres ordinadors. Per altra banda, el servei de préstec de la biblioteca, ha estat de 703, entre llibres, contes, revistes i DVD's. I per últim, l'èxit del wifi de l'Ampolla Digital amb un total aproximat de 18.740 connexions. Amb tot això, vull dir, que ha estat un estiu amb molta afl uència de públic i desitjo que tots hagin sortit satisfets del nostre servei. Mercedes Castellà

Festa de la Segregació 2012

Com tots sabeu el dia 15 de novembre de 1989 el Tribunal Per poder participar-hi haureu d'anar a buscar les entra- suprem es va manifestar favorable a la creació del nou des a l'Ajuntament de l'Ampolla. terme municipal de l'Ampolla. Aquest anys farà ja 23 Per un altra banda i com els altres anys també hi haurà anys que l'Ampolla va aconseguir la seva independència estofat de bou per als assistents. El tiquet per a poder segregant-se del Perelló. menjar estofat també s'haurà d'anar a buscar al Ajunta- El dissabte 17 farem la Festa de la Segregació per a ment, però a diferència de l'entrada tindrà un cost (simbòlic) festejar aquest esdeveniment tan important per al nostre d'1 (un) euro. poble. És a dir que hi haurà dos tiquets, un per entrar al recinte Aquest any tal com hem anat anunciant durant l'any i com i l'altre amb un cost d'un euro per poder menjar estofat. en tots els actes festius hi haurà alguna petita novetat. El ball estarà amenitzat per la coneguda Orquestra Gat- Com sempre l'entrada a la Festa i al ball serà gratuïta, zara. ja que és una festa popular per a tots els ampolleros i Us esperem. ampolleres. La Diada · Pàgina 12

Gran diada!

Jo vaig ser-hi. Jo i 1.599.999 perso- nes més. Però en el dia històric per excel·lència, foren molts més. Els que ens han deixat: avis, pares, mullers, fi lls, gendres, néts i molts amics que des del cel guaitaven, embadalits, la marxa per a la Independència de Catalunya, la manifestació més gran de la història. Els entesos asseguren que si recordem sovint els nostres difunts… s'evidencia que no s'han anat del tot. Per això, durant la marxa de l'onze de setembre de 2012, els teníem presents permanen- tment en el record. Passeig de Gràcia, Gran Via de les Corts Catalanes, Via Laietana… fins al final: un itinerari pel qual jo mateix, amb familiars ja desapareguts, havia caminat moltís- sim, trepitjant plegats els carrers per anar de botigues o, – Som ben diferents: Nosaltres passegem per rambles que simplement, per passejar. ens permeten anar de la muntanya a la mar. En canvi ells, Dit això, evidentment també vaig anar a la multitudinària immobilistes, donen voltes i voltes a places porticades i marxa per mi mateix, envoltat d'amics i companys, i per- sempre es troben al mateix lloc. què fi lls i néts visquin lliures. Hi havia catalans de soca-rel – Som ben diferents: El nostre dia de la malastrugança i d'altres convençuts i convertits a la causa. Catalunya és el divendres-13, com a la immensa majoria de països és el país del sud d'Europa amb més imaginació, creativi- civilitzats. En canvi per a ells, és el dimarts-13. tat, emprenedoria i cultura individual i col·lectiva. Però… – Som ben diferents: La nostra parla és moderada i as- com ens hem de veure! Ens han esquilat, ens han fet cada senyada. Qualifi quem: "…ets un pocavergonya…". En cop més pobres. Això s'ha de capgirar! I Catalunya va canvi ells, radicalitat sense concessions, diuen: "…eres un dir prou, tot passejant! La manifestació de Barcelona, sinvergüenza…". a ben segur que ultrapassarà fronteres i continents. Vint – Som ben diferents: Ells no saben pronunciar bé ni el seu persones anònimes van proclamar en vint idiomes diferents propi idioma. Diuen: "…comodidaz, Madriz…". En canvi, l'aspiració de convertir Catalunya en estat membre de ple el nostre alumnat –atès que ha fet immersió lingüística– pro- dret de la Unió Europea. Tot plegat, va ser primer notícia de nuncia correctament "…comodidad, Madrid…". l'edició digital de la BBC de Londres. En canvi, d'altres… – Som ben diferents: Nosaltres, a més de celebrar el dia de com si sentissin ploure. I si els caiguessin claus de ganxo? Nadal, a l'endemà celebrem el dia de Sant Esteve. Ells, no. El futur no està pas escrit. El futur s'escriu dia a dia: mentre – Som ben diferents: Els seus conquistadors van saquejar passen les hores, els minuts i els segons. Hem d'ésser va- l'or dels indígenes, carregant-lo en galiots i malgastant-lo lents i no tenir por de res. Serem un estat associat? Serem en guerres fratricides. Nosaltres vàrem exportar cap allà una nació amb estat propi? Tindrem un euro convertible? al senyor Bacardí, al senyor Partagàs, al senyor Martí i a Els primers anys de la nostra independència… serem més tants d'altres. pobres que els somalis o els etíops? Pot ser. Però al cap – Som ben diferents: Nosaltres aixequem castells: és tan d'un temps d'independència, ens assemblarem als suïssos. important l'anxaneta com la resta de castellers que aguan- Només cal resistir. Pitjor que ara, i tan maltractats, no ten amb els braços, des de baix, fent pinya. En canvi a estarem, segur! ells, els agrada gaudir d'un espectacle que, públicament, Ens volen fer creure que no ens en sortirem. Però nosaltres permet assassinar animals indefensos. no som d'eixe món on ara ens fan viure de rellogats i sen- – Som ben diferents: Nosaltres el dia 23 d'abril, per Sant se dret a cuina ni a bany. El dotze de setembre de 2012 Jordi, ho celebrem regalant una rosa i un llibre a les per- començarà el compte enrere, i s'obre una nova època. sones que estimem. Per a ells, el dia dels Enamorados el Cal afegir que darrere de la pancarta "CATALUNYA, celebren en una altra dada. NOU ESTAT D'EUROPA" hi havia persones de totes les – Som ben diferents: Nosaltres parlem català. Ells, no. tendències ideològiques. Manel Aguilar i Vallcorba La Diada · Pàgina 13

Cartes als mitjans de comunicació (Extrets de LA VANGUARDIA) ¡Llevadme con vosotros! Abducida por Catalunya Hay algo extraño en la identidad que uno siente, ya que Hay que quitarse el sombrero ante la dimensión históri- a veces no se corresponde con lo que ha vivido. Desde ca de la manifestación del día 11. Más alto se puede siempre, y a pesar de estar lejos física y sociológicamen- decir pero no más claro. Vivo en Andalucía y siempre te, me he sentido un poco catalán, ya que las noticias he oído las mismas frases: "no quieren ser españoles", que me llegaban, lo que yo podía observar, me gustaba. "reniegan de la Constitución", "cuando vas a Catalu- La gente me miraba extrañada cuando optaba por leer nya te hablan en catalán para que no te enteres". algún diario catalán. Cuando, totalmente seducida por el juego de unos Recurrir a los tópicos está muy devaluado, excepto si éstos chavales vestidos de azul y grana, me acerqué a son ciertos, y muchos de los que os adornan, catalanes, conocer Barcelona, me encontré con gente amable, lo son. Un pueblo muy trabajador y emprendedor, que gente que me veía dudar con un plano en la mano supo desde bien pronto progresar a base de comercio y se acercaba a ayudarme, sin trabas lingüísticas ni e industria, y no de prebendas y corruptelas. Que supo estiramientos. Me dejé seducir por vuestra cultura, por evolucionar hacia un país moderno (para la época), que vuestra gastronomía, incluso por ese idioma tan vapu- conoció el modernismo, las colonias de vacaciones y el leado por vuestros vecinos. Volví a mi tierra de aco- excursionismo, el asociacionismo, el saber hacer, ser y gida y cada vez que alguna noticia sobre Catalunya estar, que cuidó de su territorio y su patrimonio más que hacía que más de uno sacara toda la bilis que llevaba otros lugares de España, que tuvo una clase política que, dentro, me atreví a decir que se equivocaban. "¿Te con sus defectos, estuvo y está más cerca de la Europa han abducido?", "son separatistas, quieren la inde- civilizada que de la carpetovetónica Iberia. pendencia". Por estos lares no percibo más que odio No sé si todo esto junto deriva en el famoso seny del que y rencor hacia vosotros. ustedes se jactan. Pero ya lo quisiéramos los demás, sin Siento deciros que he dejado mis peleas dialécticas, duda. Todos estos lugares comunes pude comprobar que perdonadme, pero alguna vez habréis tenido esa eran ciertos cuando, harto de sequía intelectual y moral sensación de chocar contra un muro... Han aceptado (y por qué no, paisajística), marché a vivir a Barcelona mis camisetas de Messi y mi pasión por Gaudí. Yo he durante año y medio. Fue la mejor época de mi vida. hecho nuevos amigos por Facebook, gente de bien, Tal como sospechaba, catalanes, vivís en la región más Quim, Maria Dolors, Miquel Àngel, Carme... Me esca- bonita que he conocido (perdonad, no os ofendáis, me po un par de veces al año a pasear por la Rambla o a refi ero a región geográfi ca y no institucional, porque embobarme con la casa Batlló y con eso me contento. parte de vuestra unidad e identidad deriva de esa geo- Ahora que volvéis a la palestra con esa energía, quiero grafía tan especial), y encabezada por la que sin duda pediros que nunca me falte esa escapada catalana, y es la mejor ciudad del mundo. que, independientes o no, sigáis recibiéndome siempre Catalanes, por favor, no os vayáis de España, os nece- igual. Porque efectivamente, soy una abducida de esa sitamos para escapar de la mediocridad. Pero si queréis bendita tierra. Visca Catalunya sempre! iros, y os vais, ¡llevadme con vosotros! Katia Sánchez (Cádiz) Jaime Tello García (Madrid)

que todos los nacionalismos son excluyentes, quiero que Soy independentista me administren personas de mi nación que seguro no me Soy hijo de un inmigrante aragonés que vino a Catalunya excluirán sistemáticamente. Porque tengo unos valores que a buscar un futuro y lo halló. Conoció a mi madre en tengo que explicar y defender continuamente a los que Barcelona en 1933 y formó en plena guerra una familia no los tienen. Porque tengo un lenguaje y unas ideas que catalana. Él era maestro y ella carnicera de la Boqueria. puedo compartir con mucha gente de aquí. Porque creo Lo primero que hizo mi padre cuando llegó a Barcelona que podemos hacer que el signifi cado de las palabras sea fue inscribirse en una escuela nocturna de catalán donde el mismo para todos. Porque me gustaría que las personas conoció, casualidades de la vida, al profesor Pompeu que viven aquí comprendieran que conocer otras lenguas Fabra, quien fue su maestro durante dos años. A los dos y culturas nos enriquece a todos. Porque quiero que mis años mi padre hablaba y escribía catalán a la perfección. problemas sean mis problemas y no los de los demás. Por- Él decía que si vives en un país con una lengua y una cul- que creo que podemos resolver nuestros problemas si todos tura propia debes hablarla y esforzarte en conocerla, si creemos que son nuestros. Porque éste es mi sentimiento no lo haces, nunca podrás integrarte. Simple e inteligente. y sin sentimientos no se puede vivir de forma equilibrada. ¿Por qué soy independentista catalán? Porque aunque creo Luis Rivera Carreiras (Barcelona) La Diada · Pàgina 14

Diada de Catalunya

Un any més hem celebrat la Diada de Catalunya, aquest any potser amb una intensitat diferent, degut a la gran manifestació que havia de tenir lloc a Barcelona aquella mateixa tarda. Aquí al nostre poble el dia onze, a la plaça de l'ajuntament, es realitzaren els actes institucionals, en primer lloc el nostre alcalde, el Sr. Francesc Arasa, va fer un petit parlament, tot seguit la Coral Àmparo Llaó ens oferí un concert de cançó catalana, el qual va ser molt emotiu. A continuació mentre tots junts cantàvem "Els Segadors" l'alcalde hissava la Senyera, en acabar, tots els allí presents començaren a aplaudir llargament i es podia sentir com molts cridaven Visca Catalunya! La tarda anterior, a la plaça Gonzàlez Isla, vàrem fer una ballada de sardanes com ja va sent habitual per la Cobla Ciutat de Reus i els Dansaires del Penedès, amb una bona afl uència de públic molt animat a ballar i passar-ho bé. Mercedes Castellà La Diada · Pàgina 15

Realitat o quimeres?

Des de sempre que una part del poble català s'ha sentit Catalunya amb o sense Espanya podria ser autosufi cient diferent de la resta de l'Estat espanyol i ha sentit la ne- en aquest àmbit. cessitat d'aconseguir la independència de Catalunya per Canviant de marc, si últimament et detens a llegir un diari o poder viure en un país més normalitzat. Cada cop aquest consumeixes habitualment algun mitjà audiovisual el tema sentiment s'ha anat incrementant més i fent-se més fort estrella des de fa un bon grapat de dies és el dèfi cit fi scal. entre els catalans i catalanes, fi ns al punt que el passat Catalunya paga a Espanya 42.000 € i l'Estat espanyol 11 de setembre es va materialitzar en una multitudinària només els hi torna 28.000 €. Desglossat correspondria a manifestació pels carrers de Barcelona seguida per més que cada català paga 233 € al mes pel simple fet de ser de 1.500.000 persones segons l'organització. espanyol. Amb la independència el concepte de dèfi cit El principal handicap perquè Catalunya pugui funcionar fi scal desapareixeria dels problemes econòmics catalans. con un estat independent d'Espanya és la viabilitat econò- Amb la independència la taxa d'atur també es veuria mica. Ara bé, hi ha molts economistes que asseguren que reduïda. Només tenint en compte que a Madrid hi ha Catalunya podria continuar la seva activitat econòmica en 200.000 llocs de treball que pertanyen a feines d'estat i total normalitat. N'és un exemple el catedràtic d'economia que a Catalunya hi ha una taxa d'atur de 638.247 perso- de la Universitat de Columbia, Xavier Sala i Martín, qui nes, la independència signifi caria que aquests 200.000 assegura que "els espanyols ens compren per la qualitat i llocs de treball es traslladarien al territori català i això faria el preu del producte, per tant, si aquests factors no varien, possible reduir un terç l'atur. els mercats no tenen per què perdre's. Els arguments, però, Aquestes només són unes quantes de les xifres que parlen no es queden només en paraules, sinó que si ens centrem a favor de la viabilitat econòmica de Catalunya. Per tant, en l'àmbit econòmic s'observa que la independència de queda comprovat que l'independentisme no seria "perse- Catalunya és viable. guir una quimera" com va dir el monarca espanyol, sinó Qualsevol economista estarà d'acord que el comerç és un que si tots els catalans posen una mica del seu treball i pilar bàsic per a l'economia d'un país. Si s'analitzen les esforç i persegueixen un somni, aquest somni pot arribar exportacions de Catalunya es pot observar que tot i que a fer-se realitat. I aquesta afi rmació no només es queda Espanya és el mercat més gran on comercia Catalunya, en en simples paraules, sinó que es pot comprovar amb xifres els darrers anys el mercat català s'ha obert més a la resta que demostren que la independència podria "plantejar del món, doblant així les vendes en el mercat internacional. un problema" més aviat per a Espanya que no pas per a D'aquesta manera, els 17.974 milions en béns que es co- Catalunya. mercialitzaven a l'estranger l'any 1995, a dia d'avui han Mireia Curto Perelló passat a ser 55.525 milions. Així queda comprovat que Centre Cívic · Pàgina 16

Campus d'estiu 2012

Quin estiu! Què bé que ens ho hem passat! Quantes no- les podeu guardar també perquè no s'esborrin a un disc vetats! Ha estat un campus molt divertit, animat, familiar… dur. Si algú de vosaltres està interessat en enregistrar-ho, No hem parat de gaudir! pot passar pel Centre Cívic que hi ha una còpia de les Hem fet un xic de tot: zona lúdica, esport, manualitats, fotos i del vídeo. sortides a peu, amb bicicleta, ens han visitat els mossos, Acabem amb la nostra frase: este campus sí que mola es hem fet una trobada amb el casal de l'Aldea i fi ns i tot ens mereix una ola, oooeee!!!!! hem quedat a dormir allí! Uf! Ha estat un no parar! Ens veiem aviat! Un total de 128 nens i nenes hem participat del campus El campus d'estiu '12 però no només ampolleros i ampolleres, sinó nens/es de Tortosa, de l'Aldea, Barcelona, Saragossa… i fi ns i tot sahrauís, anglesos i francesos! Ha estat un estiu intercul- tural! Hem gaudit de totes i cadascuna de les activitats que hem realitzat, des de les més clàssiques com el concurs de castells de sorra i de dibuix (on ens hem emportat uns quants premis!), les sortides caminant per la platja fi ns a Cap-roig on ens vàrem llogar una barqueta! Què guai! Les excursions en bicicleta amb la típica sortida de la cadena que no pot faltar! Sort que els monitors ja són un xic mecànics que sinó… La trobada amb els avis és una cosa que ja ens hem habituat, ja no ens pot faltar. La companyia que els fem i el que ens ensenyen: a fer tapissos, a fer collage… Ah! I tenen una tele enorme on fan dibuixos, per no dir també el bé que ens cuiden: xocolata, sucs… I la zona lúdica? A qui no li ha agradat aquest espai? Quina passada! Castell infl able, billar, futbolí, wifi , cuineta, ping- pong, cotxes… i tots els dies! Sens dubte una de les millors novetats de l'estiu i, hem convidat a la llar d'infants a passar el dia amb nosaltres i compartir les nostres joguines, van estar molt contents/es! I per novetats, què ens en dieu de la trobada amb el casal de l'Aldea? Súper bé, quina pila de nens i nenes, gairebé dos-cents! Sort vàrem tenir dels voluntaris que van venir a ajudar-nos, mooooltes gràcies a tots i totes per fer possible aquesta jornada! Però si de gaudir es tracta, què ens en dieu de les colònies? Quina emoció, quins nervis, dormir fora de casa! Per alguns de nosaltres va ser el primer cop! Però, no patiu que vam ser petits però valents! Ni el pirata perdut del conte a qui vam ajudar a trobar les pistes perdudes ni els focs d'artifi ci ni els llums apagats van poder amb nosaltres; com deia la cançó nois? La vida pirata es la vida mejor…). Com no podia ser d'altra manera, un campus d'aquestes característiques es mereixia una cloenda com la que van tenir convidant, com a agraïment, de tots aquells qui, d'una forma o altra, havíeu participat en el nostre estiu: centre cívic, ajuntament, el centre de dia, la llar, els comerços, la brigada… i com no els nostres familiars: pares, mares, germans/es, tiets/es, iaios, iaies… Jugant i compartint plegats els últims instants! Des d'aquestes línies, tant els xiquets i les xiquetes com els monitors i les monitores del campus d'estiu 2012, volem donar-vos les gràcies a tots per haver-nos donat l'oportunitat de viure i conviure plegats aquests dies i aquestes expe- riències. GRÀCIES! Aquestes vivències que tenim gravades als nostres records, Centre Cívic · Pàgina 17 Centre Cívic · Pàgina 18 Nit Màgica 2012 IX Concurs de castells i escultures de sorra

Un any més s'ha dut a terme a la platja de l'Arenal el concurs de castells i escultures de sorra. Aquests passat agost ha estat un mes amb força calor, però tot i així els nens i nenes que van assistir al concurs s'ho van passar d'allò més bé. El dimecres dia 8 d'agost a les 10.00 h vàrem començar les inscripcions a la mateixa platja, a les 11.00 h un cop tots els participants, petits i no tan petits, tenien la seva bandera amb el seu corresponent número, van començar a construir els seus castells o escultures, passat el temps del concurs el jurat va decidir els guanyadors, i el resultat va ser: CATEGORIA A (de 3 a 5 anys) 1r Premi: CARLA MOLINA 2n Premi: ABRIL PIÑANA 3r Premi: CLÀUDIA BORONAT CATEGORIA B (de 6 a 9 anys) 1r Premi: MIQUEL GINER 2n Premi: FRANCESC FERRERES 3r Premi: ARNAU CUBELLS CATEGORIA C (de 10 a 14 anys) 1r Premi: JOEL COJAL 2n Premi: MÒNICA CUBELLS I JÚLIA SAGÓS 3r Premi: SARA HERNÀNDEZ CATEGORIA D (més de 15 anys), aquí hi ha un sol premiat. El guanyador va ser: JESÚS CUBELLS. Els guanyadors varen rebre un regal de la Regidoria de Cultura i Joventut, i la resta de participants també varen ser obsequiats amb refrescos i regals del nostre col·laborador COCA-COLA. Desitjant a tots un bon hivern i que l'estiu pròxim puguem tornar a retrobar-nos en un matí tan divertit. Mercedes Castellà Nit Màgica 2012 Centre Cívic · Pàgina 19 Cultura · Pàgina 20

Jornades de teatre en català El Grup de Teatre de l'Ampolla, que neix en el si de l'Associació Cultural Sant Jordi, és un grup jove: té quatre anys de vida. Però, vacil·lant i tot perquè comença a ca- minar, va deixant petjada al panorama cultural del nostre poble. És un grup obert a tothom i fl uctuant, format per gent del poble: estudiants, treballadors i jubilats. Els assajos normals són cada dimarts i divendres de nou a onze de la nit. Aprofi tem per fer des d'aquí una crida demanant nois joves de vint a quaranta anys que els hi agradi el teatre. Necessitem joves al grup: nois animeu-vos! Hem instaurat les "Jornades de Teatre en Català" amb l'objectiu de donar a conèixer els autors clàssics i moderns de la nostra literatura, i també –si s'escau– autors universals, sempre traduïts a la nostra llengua. De moment les jornades són dues: l'estrena i la reposició de la mateixa obra. Es fa una obra nova cada any guardant una alternança: una peça clàssica i una de moderna. Ens vam estrenar amb un clàssic, que ens va costar dos anys d'assimilació i aprenentatge, l'obra s'ho valia: "L'auca del senyor Esteve", de Santiago Rusiñol. L'any següent, un autor més modern: Nicasi Camps i Pinós amb "Amnèsia amb regalèssia". Aquest any tocava un clàssic i hem representat "El cafè de la Marina" de Josep Maria de Sagarra. Les dues jornades s'han celebrat, l'estrena el vint de juliol a la plaça Catalunya i la reposició el passat vint-i-nou de setembre al casal municipal. Esperem que tant la gent de fora, que va assistir a l'estiu, com la del poble hagin gaudit amb aquesta peça tan re- presentativa del teatre català. Ara, amb molta il·lusió iniciarem els assajos de la propera obra, que serà més moderna i ben segur que els actors i el públic riurem amb els embolics d'aquesta peça còmica Enric Rambla en el paper de Luard, pescador jubilat i que estem preparant. Espero que tots junts fent cultura, fem somiador, amic de la Caterina. poble i ens divertim. Jaume Queral en el paper de Libori, pescador gran i "El cafè de la Marina" ha estat interpretada pel grup assidu del cafè, amic del cafeter. actual, i els seus personatges han pres vida de la mà i el M. Àngel Ferré en el paper de Moreno, pescador jove cor de: amic i rival d'en Rafel. Pere Curto en el paper de Libori, el cafeter i pescador, Enric Tomàs en el paper de Tià, mariner jove que fa el vidu i pare de Caterina i Rosa. servei, amic dels altres joves. Anna Ferré en el de Caterina, la fi lla gran, marcada Mireia Curto en el paper de Gracieta, noia del poble pel seu pecat de joventut. amiga de la Rosa i molt decent. Gemma Caballé en el paper de Rosa la fi lla menuda, Sadia Mahmoudi en el paper de Maria, companya l'argent viu de la casa. de Gracieta i amiga de la Rosa. Avelina Cabrera en el paper de Salvadora, la vídua Manuel Romero és monsieur Bernat, vidu i ric vinater comprensiva i sacrifi cada pel fi ll. francès que pretén la Caterina. Lluís Cabrera és el fi ll, Claudi pescador amargat i Mercedes Castellà en el paper de l'artista de Barce- enamorat, que vol fugir a Amèrica. lona, que ara actua pels pobles. Kim Smits en el paper de Rafel, pescador jove i gallet Joan Colomines és el representant de l'artista que que es casa amb la Rosa. no vol fi car-se en els seus embolics. Mercedes Múria en el paper de Rufi na, venedora de EL NOSTRE AGRAÏMENT A: EXCM. AJUNTAMENT, peix i xafardera, dona del Rufi . REGIDORIA DE CULTURA, Brigada Municipal, Tèc- Manel Romeu és el Rufi , pescador gandul i bevedor nic de so, Club de Pensionistes, al Grup Marsupia- que viu a costa de la seva dona. lis, a la Sra. Ascensió Xulvi i a la Fleca Cabrera. Cultura · Pàgina 21 Turisme · Pàgina 22

XII Festa de la Sega de l'Arròs a l'Ampolla

La festa de la sega és molt popular a tot el Delta, per ser el major cultiu del terreny de la zona, del que durant molt de temps han viscut moltes famílies. Aquesta festa comença de bon matí, segant a mà amb una falç, com es feia antigament, després es trasllada amb un carro i cavalls, fi ns al lloc on es procedeix a la seva trilla (separar el gra de la palla), cosa que es fa, arrastrant un cilindre metàl·lic amb un cavall, per damunt de la palla. Mentre que un dels homes li fa donar voltes al cavall, la resta dels participants, amb unes forques de fusta, li van donant cops a la palla i donant-li la volta. Aquest any, vam tenir entre nosaltres per a la realització d'aquestes feines, al més gran de l'associació, el senyor Joan Curto, també així mateix vam tenir a un dels més joves de l'associació, Joel Curto Vidal, que per primera vegada va fer rodar el cavall. Aquest any com a novetat, hem fet la trilla amb l'arròs més preuat del Delta, l'anomenat Bomba, essent el preferit per la major part dels cuiners, degut al seu sabor i consistència, tant en paella com en altres plats. Els Amics dels Cavalls donem gràcies a l'Ajuntament, encapçalat pel nostre alcalde, el senyor Francesc Arasa. Així com també a tots els que han col·laborat en aquesta festa, d'aquest magnífi c poble de l'Ampolla. Associació "Amics del Cavall de l'Ampolla" Turisme · Pàgina 23

Els assistents a la festa grastronòmica del passat 16 de se- Gastronòmiques, diferents restaurants i establiments van tembre, van poder observar totes les etapes de l'elaboració col·laborar amb la degustació d'arròs i productes elabo- de l'arròs des del moment en què l'arròs es portava recollit rats amb arròs: el Rest. Botavara, Rest. Can Piñana, Rest. en garbes tals com el trillar amb les potes del cavall i amb Casa Llanbrich-Juani, Rest. Club Nàutic Casa Montero, el trill, el despallar, el ventat, l'assecat, la criba i l'ensacat. Rest. del Mar-Flamingo, Rest. La Barraca, Rest. L'Ham, Rest. També van poder veure el funcionament d'un molí d'arròs Pollastre, Rest. Sol, Frankfurt Tere, Pizzeria Iglú, Pastisseria veient com es treu la closca del gra, així com la manera Bahia, Pastisseria Sergio, Carnisseria Cattering Elisenda, en què es realitzen els cabassos de pauma dels Reguers i Carnisseria Marí. La mostra de cuinar l'arròs es va dur a una mostra de cabassos tradicionals. terme per la Carnisseria i Cattering Elisenda. Al llarg del matí es va poder gaudir de l'actuació de Ron- Cal remarcar la gran assistència de públic, així com la dalles de Villalba. gran quantitat de plats i productes presentats i elaborats A la festa d'aquest any, que marca l'inici de les Jornades al mateix port. Cultura · Pàgina 24

XXI Certamen de Música Clàssica i Popular "Eloi Mestre"

Bé, passat l'estiu, cal fer recompte dels actes que s'han dut a terme aquesta temporada, i com gairebé sempre hem de destacar el Certamen de Música Eloi Mestre. En aquesta XXI edició, els concerts es duen a terme tots a la plaça Catalunya, ja que el temps era molt calurós i la pluja va lluir per la seva absència, aquest any hem pogut gaudir d'unes nits meravelloses de música. El dissabte dia 11 d'agost vàrem comptar amb l'actuació de la Banda de Música d'Ulldecona, uns 80 músics que amb la seva música varen fer que la plaça Catalunya quedés petita per a tant de públic assistent. Diumenge dia 12, l'actuació va anar a càrrec de Montse Castellà, cantautora tortosina que ens va emocionar amb les seves cançons de la nostra terra. Dimarts dia 14, el concert va ser a càrrec del Quartet de Xaxos LIMNOS, quatre joves que van fer la delícia dels allí presents amb la seva destresa amb aquests instruments. Dimecres dia 15, i per fi nalitzar el certamen, ens van acom- panyar l'Orquestra de Cambra MOMA, Montsià-Maestrat, va estar tot un plaer escoltar-los. De sde la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ampolla ens sentim orgullosos que any rere any poguéssim dur a terme aquest Certamen, i també, des d'aquí enviar una forta abraçada a "Maritina" i família, ja que aquest any ha estat molt dur degut a la pèrdua de D. Tomás, el qual estimàvem molt, i agrair la seva presència als concerts i com no l'obsequi a tots els grups participants. Desitjant que l'any vinent puguem seguir gaudint d'actes tan macos i culturals com aquest. Mercedes Castellà Reportatge · Pàgina 25

Jornada mèdica al barri de Los Sotos Bajos (Higuey) República Dominicana

El passat mes de maig vaig descobrir una ONG creada a les Terres de l'Ebre per dues educadores socials, una de la Raval de Crist i una altra del Pinell de Brai. Va ser a partir de la lectura d'un arti- cle a la Veu de l'Ebre que parlava precisament de la presentació d'aquesta ONG a casa nostra, que em va cridar l'atenció bàsica- ment per dues coses: la primera va ser la iniciativa i emprenedoria que van demostrar dos dones de casa nostra, embolicar-se en un projecte d'aquesta magnitud no era pas una tasca senzilla de dur a terme. I la segona, perquè l'acció es produïa al país de la meva dona, i per tant, això em va incitar a voler saber-ne més d'aquest projecte. Doncs bé, al juny vaig posar-me en contacte amb elles i vam quedar per fer un cafè a Roquetes. La Clara i l'Anna em van explicar el seu projecte, com havien arribat a embolicar-se d'aquella manera, com va anar tot plegat, i els projectes de futur que tenien per tirar endavant totes aquelles il·lusions. Tot allò que em va contar, em va agradar, i vaig començar a pensar com podia col·laborar amb l'associació. Jo marxava cap a República Dominicana al juliol, i va ser la meva dona la Dra. Annabel Álvarez, que em va suggerir de fer una jor- nada mèdica per poder fer un reconeixement a tots els nois i noies que assistien a "La Escuelita". Penseu que al barri Los Sotos Bajos el 90% de la població són haitians sense papers, i per tant, sense cap dret a la sanitat pública: ho vaig comunicar a la Clara i li va semblar una molt bona pensada. I així va ser, després de diferents gestions fetes per aconseguir medicaments, el passat dissabte 11 d'agost vam sortir de Santo Domingo cap a Higuey on ens esperava la Clara i el president de l'associació al país. Van ser un total de 73 els nens i nenes que van passar la revisió mèdica amb l'Annabel durant tota la calorosa tarda de dissabte on mestres i voluntàries de l'associació van estar presents ajudant amb l'organització i vetllant pel correcte funcionament de la jornada. Es van detectar casos de parasitosi, grip, mals de cap, dolors abdominals, fongs al cap (micosi), amigdalitis i febre, entre d'altres… L'important de tot plegat és que aquests nois i noies han tingut l'oportunitat de rebre tractaments adequats a cada cas, tractaments als que no poden accedir habitualment. Esperem poder continuar en un futur col·laborant amb la gent de Juntos Podemos Superarnos i donar continuïtat a les jornades mèdiques. Ernest Plans i Colomé Col·laboracions · Pàgina 26

L’Ampolla: la història d’un passat portuari esplendorós, per fi explicada

Un poble que no sortia als mapes de carreteres fi ns fa quatre dies, ja apareixia a les cartes de navegació de l’Edat Mitjana” Guillem Comí

Una de les grans paradoxes de la història de rrega” transportada o embarcada al port de l’Ampolla l’Ampolla és que el nom del poble no apareixia era humana. Parlem del tràfi c d’esclaus, una de les xacres mai als mapes de carreteres, si més no fi ns a la més lamentables de la història, però també de l’expulsió segregació, però, en canvi, fi gurava a les cartes dels jueus espanyols, a fi nals del segle XV. de navegació de l’Edat Mitjana. És una de tantes Segons ens recorda l’historiador roquetenc Ramon omissions històriques que intentem rescabalar Miravall, l’Ampolla va ser la porta medieval del riu Ebre. des de fa anys a diferents mitjans de comunicació Aquesta porta estaria situada a l’actual Bassa de les Olles, i actualment a “La Marinada”. Avui tractarem que seria un vestigi d’una antiga desembocadura de l’Ebre, sobre la importància del port de l’Ampolla al en concret la principal d’aquella època. El port de l’Ampolla llarg dels segles. complia una funció complementària del port fl uvial de Una part d’aquesta història no és ni neta ni bonica. La Tortosa, un dels més importants de la Catalunya medieval. navegació i l’intercanvi comercial no era l’única activitat Durant la Grècia clàssica, a l’actual terme de l’Ampolla que es produïa a les nostres aigües. És trist constatar, però ja havia existit un llogarret anomenat Lebedòntia, un em- és la pura veritat històrica, que en certes èpoques, la “cà- plaçament on es fabricava ceràmica i hi havia una certa

Evolució de la desembocadura de l’Ebre des del segle IV fi ns a l’actualitat. El grafi sme permet comprovar les difi cultats creixents que va patir la navegació marítimo-fl uvial al voltant del port de l’Ampolla Col·laboracions · Pàgina 27

(segueix de la pàgina anterior) no podien remuntar el riu, sobretot en èpoques d’estiatge. Llavors, descarregaven a un port marítim proper, en alguna activitat comercial marítima. Sembla que aquesta activitat ubicació convenient, tant per la protecció natural de l’indret portuària, exercida sobretot en forma de port de platja, va com per la facilitat de transport fi ns a la ciutat de referència. continuar durant la dominació romana, sobretot a partir de la fundació de la ciutat de Dertosa, actual Tortosa. Els L’Ampolla, port subsidiari del de Tortosa periples per l’Ebre es remunten a aquests ancestres. En La investigadora del Centre Superior d’Investigacions aquella època existia a l’actual Ampolla un assentament Científi ques (CSCIC) Maria Teresa Ferrer Mallol recull romà anomenat Traia Capita. La “Història de Catalunya” que “Tortosa tenia un port fl uvial i, si els vaixells de Pierre Vilar citava la possible existència d’un port en no podien remuntar el riu, comptava amb els aquest indret. Troballes arqueològiques de fi nals del segle ports complementaris d’Amposta i els Alfacs i XX van venir a confi rmar aquesta hipòtesi (vegeu el nostre més tard de l’Ampolla”. El topònim de “el Grau” al article sobre Lebedòntia i Traia Capita publicat a la darrera cèntric barri d’Amposta respon a aquesta realitat. Un grau edició de “La Marinada”). és un punt de la costa (o de la façana fl uvial en aquest cas) La navegació per l’Ebre no es va interrompre amb la on es varen les embarcacions. caiguda del domini romà. Ans al contrari, va anar creixent L’ocupació sarraïna va donar un nou impuls a la nave- i va conèixer un moment de gran esplendor a la Baixa gació per l’Ebre. La vitalitat del comerç marítimo-fl uvial va Edat Mitjana. Tortosa no era una ciutat marítima, però sí arribar a Saragossa, l’altra gran ciutat musulmana de la tenia un port que comptava com a marítim a tots els efec- vall de l’Ebre. Míriam Villares, Teresa Navas i Rosa tes comercials i legals. El 1363, les Corts de la Corona Junyent, de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Catalano-Aragonesa, reunides a Montsó, van aprovar la de la Universitat Politècnica de Catalunya, expliquen que, primera relació de ports reconeguts pel rei en l’àmbit del per l’Ebre, a Saragossa hi arribaven “els productes més Principat de Catalunya. És el primer llistat portuari ofi cial lucratius que el port de Tortosa s’encarregava de del qual es té coneixement i tenia la fi nalitat de determinar distribuir: l’or i els esclaus”. Segons aquestes autores, a quins ports es cobrarien impostos d’entrada i sortida de Tortosa i els seus ports subsidiaris, entre ells el de l’Ampolla, mercaderia. El port de Tortosa fi gura en aquesta relació. van convertir-se “en un dels eixos del comerç de luxe i de llarg abast practicat pels mercaders orientals “Ports marítims” apartats de la costa que recorrien tot el Mediterrani occidental”. Es dóna la curiosa circumstància que alguns d’aquests Ja durant la dominació musulmana va començar a créixer “ports marítims” eren a ciutats que no tenien res de maríti- el delta de l’Ebre i, en allunyar-se Tortosa del mar, els mes, ja que estaven a uns quants quilòmetres de la costa. ports satèl·lits van adquirir encara una major importància. Perpinyà, Girona i Tortosa eren les tres ciutats “marítimes” L’esplendor arriba especialment a l’Edat mitjana. És en del decret de 1363 que no estaven a la costa. Curiosament, aquesta època quan apareixen més referències a l’Ampolla eren junt amb Barcelona (que sí que és al litoral) els quatre en la documentació comercial. Per exemple, s’han trobat ports principals del país. les pòlisses que asseguraven una tramesa de llana a la Tan peculiar decisió obeïa a dos motius que pensem que ciutat siciliana de Ragusa. Una de les pòlisses cita com a són molt evidents. El primer, que el decret era de naturalesa port d’expedició el de l’Ampolla. fi scal. Es tractava de decidir on es cobraven els impostos La llana i el cereal aragonès baixava en llaüts fi ns a i, per tant, on s’instal·lava la duana. En segon lloc, era on Tortosa i des d’allí es distribuïa, a través de l’Ampolla, a hi havia ciutats amb una població d’alguna entitat. Llavors altres punts de la costa catalana i, en ocasions, s’exportava no es vivia tant a la vora del mar com ara i la mesura, des a França i a Itàlia. La importància del comerç de llana va d’aquest punt de vista, sembla fi ns i tot lògica: encara que convertir la desembocadura de l’Ebre, tant a la baixa Edat quilòmetres terra endins, la demanda, de la qual depèn de Mitjana com als inicis de l’Edat Moderna, en un centre de l’èxit del comerç, es generava on hi havia nuclis habitats contractació de llana ibèrica que estenia els seus tentacles importants. Una altra cosa és que les mercaderies, com és fi ns a l’Atlàntic. La regió de l’Ebre també exportava pro- obvi, es descarreguessin a la costa, generalment varant les ductes propis: la fusta i la sal. embarcacions a les platges. L’excepció era precisament el Era tal la importància de la navegació marítima i fl uvial, port de Tortosa, on els vaixells arribaven fi ns a la ciutat que més del 50% de tot el comerç de Tortosa i la seva zona remuntat l’Ebre. passava pel port de la ciutat i els seus ports subsidiaris, Com a nota històrica d’interès, afegiríem que si bé la sobretot el de l’Ampolla. La dada és de Francisca Vilella, primera regulació portuària general és la de 1363, el “Llibre fi lla de Mequinensa i doctora en història per la Universitat de les Costums de Tortosa”, codifi cat entre 1261 i 1279, de Saragossa. Vilella ha estudiat aquesta navegació durant ja havia establert un seguit de normatives, anomenades el segle XV a partir dels llibres de lleuda. La lleuda era un im- “Costums de Mar”, que regien, un segle abans de tenir post que gravava les mercaderies, amb algunes derivades duana pròpia, l’activitat dels ports principals i subsidiaris que gravaven també les persones i fi ns i tot l’amarrament i resolien les disputes comercials. Són les lleis marítimes d’embarcacions. Aquest estudi fi scal dóna un retrat molt catalanes més antigues que es conserven. acurat de com era aquest intens trànsit comercial. Establerts aquests precedents històrics i jurídics, cal pre- Per volum dominava aquesta navegació la llana i el guntar-se: quin paper li corresponia, doncs, al port natural blat, en la major part de casos produït a Aragó. En moltes de l’Ampolla? Bàsicament, el que li atorgava les limitacions ocasions, el sistema portuari de Tortosa rebia productes de la navegació fl uvial. Les embarcacions més grans sovint d’arreu i els redistribuïa no pas aigües amunt de l’Ebre, (continua a la pàgina següent) Col·laboracions · Pàgina 28

(segueix de la pàgina anterior) estudiada per Francisca Vilella no apareixen partides d’oli sinó cap a Barcelona, Mallorca o València, segons explica fi ns l’any 1470. Les primeres referències són de 1473 en Francisca Vilella. No obstant això, en el cas de la llana i endavant, coincidint amb un moment de grans importacions altres tèxtils, com el lli, el moviment era de l’interior de la d’oli mallorquí. península cap a la costa, riu avall. La navegació pel riu Això era així ja a la baixa Edat Mitjana. Gènova era al Per què aquesta navegació fl uvial, que després es con- segle XV una gran importadora de llana. Per comprar en vertia en marítima, tenia tanta importància en el comerç origen i dirigir aquest comerç es va instal·lar a Saragossa peninsular? La raó primera és que la sortida natural dels una important colònia genovesa. També hi ha havia una productes aragonesos cap als mercats era tirar avall per la notable presència genovesa a Barcelona, a València i a vall de l’Ebre. Però el camí real (el transport terrestre) era Tortosa. En aquest darrer cas, la colònia genovesa tenia penós i farcit de perills. El riu constituïa una alternativa més antecedents a la reconquesta de la ciutat per Ramon Be- ràpida, segura i de gran capacitat. Segons ens recorda renguer IV, l’any 1148. En agraïment al suport fi nancer l’historiador Enric Querol Coll, “la burgesia sara- genovès a aquesta empresa militar, el rei va concedir una gossana, que controlava el comerç del blat i la cinquantena part de la ciutat als genovesos: era una antiga llana, embarcava les mercaderies a Saragossa i a illa a l’Ebre, ja desapareguda. Es conserva el topònim d’Illa altres llocs de la ribera de l’Ebre, i aquestes eren dels Genovesos a un carrer del barri de Ferreries, així com acomboiades, riu avall, en els anomenats llaüts, alguns cognoms (Provinciale, per exemple). per arraixos moriscos fi ns la duana de Tortosa”. Comerciants genovesos radicats a Saragossa, com els Afegeix Enric Querol que, a Tortosa, “petites embar- Spínola, els Centurioni o els Savoni, i venecians cacions transportaven el producte fi ns als ports afi ncats a Tortosa, com David Zon, controlaven bona marítims de l’Ampolla i els Alfacs, on naus de part d’aquest comerç de llana. Com a xifres signifi catives major calat salpaven cap a Barcelona, Mallorca podem dir que es van expedir des del port de l’Ampolla, i València –gra–, Gènova –llana–, i altres desti- 13.818 arroves l’any 1468; 28.000, el 1469; 18.000, el nacions del Mediterrani oriental. El tràfec també 1470; 65.723, el 1473; 53.235, el 1474; o 55.510, el es donava en direcció contrària, amb menor vo- 1475. Com es pot comprovar, hi havia anys de reculada, lum”. Cap a l’interior es transportaven productes com sal, però la tònica general era expansionista. oli, moles de molí, suro català, espart valencià, peix, etc. La gran activitat del segle XV a càrrec d’aquesta colònia En aquest context històric de trànsit de gèneres o mercade- genovesa es va intensifi car al segle XVI, segons l’historiador ries procedents de terres aragoneses, Tortosa i el port subal- José Ignacio Gómez Zorraquino. L’autor cita diversos tern de l’Ampolla van adquirir enorme importància comer- contractes: un de 1591, per a noliejar 1.000 saques de cial. En paraules de Francisca Vilella, “el regne d’Aragó llana; poc després, un altre per transportar 1.448 saques de en concret proporcionava amb la seva economia llana, entre llana neta i llana bruta; i l’any 1600, s’expedien agropecuària i les seves gents el material humà i a Gènova, també via l’Ampolla, 1.172 saques. productiu sufi cient per a que Tortosa actués com La colònia genovesa afi ncada a l’Aragó també importava a agent transmissor d’aquests transaccions mer- tèxtils. Eren productes ja elaborats i de materials de qualitat, cantils amb altres llocs de la Mediterrània”. com la seda, que compraven a Gènova i transportaven per Hem explicat abans el cas de l’oli. Cal destacar ara el mar i per riu fi ns a Saragossa. El port de l’Ampolla era comerç de moles de molí, que eren la segona mercaderia. l’epicentre d’aquest dinamisme comercial. Això indica que la indústria oleícola de la vall de l’Ebre Tenia algun rol destacat el comerç d’oli?. En efecte, però anava agafant embranzida i que necessitava més proveï- no pas exportador, com podríem pensar. L’oli d’oliva era ments per als molins. No és sobrer a aquesta consideració més aviat producte d’importació. De fet, era el primer pro- el fet que el material geològic dominant a la vall de l’Ebre ducte en volum que remuntava l’Ebre, després d’arribar per és el calcari, un material “tou” no gaire apropiat. Recor- mar fi ns a l’Ampolla. No obstant, en la documentació fi scal dem, a més, que a l’Ampolla s’ha testimoniat, mitjançant l’evidència arqueològica, que el comerç amb pedres de molí era molt intens des de l’època romana. Una activitat molt volàtil L’activitat del port de Tortosa, i dels seus ports satèl·lits, entre ells el de l’Ampolla, depenia molt de la conjuntura econòmica. Villares, Navas i Junyent, autores citades abans, han fet un repàs històric de l’activitat dels ports del delta de l’Ebre i subratllen que “al llarg del segle XVII la conjuntura econòmica tortosina no va afavorir la navegació marítimo-fl uvial, a més dels atacs pirates, que van augmentar després de l’expulsió dels moriscos. Però Tortosa mantenia activa la seva duana tant al port dels Alfacs com als altres dos ports marítims que la ciutat administrava: Imatge del port de l’Ampolla, el 1916. Pertany al Fons Salvany l’Ampolla i el port de la boca central de l’Ebre”. (continua a la pàgina següent) Col·laboracions · Pàgina 29

El tràfi c d’esclaus entre els que destacava el d’esclaus, procedents L’esclavitud és dels episodis més tristos de la història de l’Europa de l’est sobretot, que era conegut a de la Humanitat. No correspon aquí jutjar ni analitzar la tot Al-Andalus”. qüestió, més enllà de deixar-ne constància. Unes línies més L’expulsió dels jueus amunt, hem fet ja referència al tràfi c d’esclaus que, amb No menys lluït va ser l’episodi de l’expulsió d’Espanya destinació a Saragossa, passava per Tortosa i l’Ampolla, dels jueus. El 1492, els Reis Catòlics van decidir expulsar des de l’època sarraïna, tot deixant uns bons benefi cis entre els jueus, dins del seu projecte d’unifi cació ideològica i re- tots els que hi intervenien. El port principal de Tortosa i el ligiosa dels regnes que encapçalaven. Va ser una operació subsidiari de l’Ampolla van complir una funció semblant al de gran abast pel volum de persones a expulsar. No hi ha port de Liverpool, al nord d’Anglaterra, sobre el riu Mersey, un excessiu acord entre els historiadors sobre el nombre als segles XVII i XVIII. fi nal d’expulsats i, de fet, molt sovint, s’han ofert dades És un fet poc conegut que els esclaus capturats a Àfrica molt a l’alça o molt a la baixa, per tal d’exaltar aquella i que anaven de camí a Amèrica no eren transportats tots decisió, o de minimitzar els efectes del que va ser, sense travessant l’Atlàntic per la via més curta, sinó que molts cap mena de dubte, una tragèdia. feien cap a Liverpool, on hi havia un mercat negrer on es S’ha parlat d’unes 36.000 famílies, 30.000 a Castella i compraven i venien éssers humans a l’engròs. De vegades, 6.000 a la Corona Catalano-Aragonesa, segons Andrés també per atendre mercats europeus: l’esclavitud a Europa Bernáldez, historiador espanyol contemporani als fets. no va ser prohibida fi ns l’adveniment de la Revolució Fran- Basant-se en aquestes xifres, l’historiador israelià Yitzhak cesa. Tortosa i l’Ampolla, si bé a una escala més petita, van Baer, especialista del segle XX en la història dels jueus a jugar un paper igualment trist en aquest infamant comerç. Espanya, va suggerir que el nombre de persones expulsa- La vall de l’Ebre es proveïa d’esclaus principalment al des oscil·lava entre les 120.000 i les 170.000 persones. nord d’Àfrica, Grècia i Constantinoble. Un altre sector obert L’historiador aragonès Jerónimo Zurita, també recent, al comerç català d’esclaus era el regne de Nàpols. L’Aragó elevava aquestes dades a una forquilla compresa entre es valia de la mediació de Catalunya per accedir a la im- 170.000 i 400.000 expulsats. portació de mà d’obra esclava, la qual, un cop arribada S’estima que la major part van ser deportats a Portugal amb galiotes al port de l’Ampolla era reembarcada amb per via terrestre. Segons Baer, els jueus que van haver de barcasses que la transportava riu amunt fi ns a Tortosa i, marxar a peu serien prop d’un 70%. L’altre 30%, entre principalment, a Saragossa. 50.000 i 70.000 persones, van ser embarcades a diferents En un treball que analitza la riquesa econòmica en les ports del litoral sud i est de la península, amb destinació ciutats del califat andalusí, el professor d’Història Antiga a altres indrets de la Mediterrània, especialment a la pe- Germán Huertes descriu la privilegiada situació geo- nínsula italiana, el nord d’Àfrica, l’imperi turc i fi ns i tot a gràfi ca de la taifa de Saragossa amb aquestes paraules: Palestina. Com que els integrants d’una comunitat jueva “Equidistant de Toledo, València i la sortida al acostumaven a ser evacuats i transportats conjuntament, mar per Tortosa, navegant l’Ebre amb les seves també embarcaven junts i arribaven junts a la mateixa barcasses, la van fer seu d’importants mercats, destinació. Els ports de sortida van ser bàsicament els de Barcelona, l’Ampolla, València i Sagunt. Fora de la Corona Catalano- Aragonesa, el port de Cartagena i Laredo (Cantàbria). Cal recordar que els jueus eren obligats a pagar-se el passatge, fet que va suposar un gran negoci per naviliers genovesos i venecians. A l’Ampolla van embarcar-se cap a l’exili els jueus de Saragossa i tots els de les aljames (comunitats hebrees) de l’Aragó: Alagón, Fontes, Quinto, Calataiud... També van ser expulsats a través de l’Ampolla jueus de Tauste, que van ser enxampats a Saragossa mentre mantenien un plet comercial. Un segle i escaig després, Espanya va protagonitzar un altre episodi similar: l’expulsió dels moriscos, decretada el 1609. En alguna ocasió hem recollit algun indici que el port de l’Ampolla hauria pogut ser també una de les bases navals des de les quals els expulsats haurien estat embarcats cap a l’exili. Tot i així, es tracta de referències molt minses que no hem pogut documentar adequadament. La immensa majoria d’autors manté la tesi que els moriscos d’Aragó i les terres catalanes de Ponent van ser traslladats pel riu Ebre i reunits al Port dels Alfacs per ser embarcats. Podria pensar-se que, si tan gran va ser el moviment, Mercat d'esclaus. Pintura de Jéan-Léon Jérôme. El comerç d'esclaus va ser un negoci molt lucratiu potser el port de l’Ampolla també va ser usat per la de- durant l'època de les taifes del Sharq Al-Andalus portació. És una idea plausible, tot i no estar demostrada. (continua a la pàgina següent) Col·laboracions · Pàgina 30

(segueix de la pàgina anterior) Tanmateix, cal tenir en compte un factor geogràfi c de primer ordre: l’evolució física del delta de l’Ebre, que havia anat secant o inutilitzant per la navegació algunes de les seves goles i n’havia obert d’altres. Segons diverses fonts, el centre de gravetat de la navegació a la desembocadura de l’Ebre havia anat basculant cap al sud, en la mesura que era més cap allà on hi havia els braços de riu més practicables. De fet, ja des de l’Edat Mitjana l’anomenat Port Fangós havia estat un fondejador per a embarcacions de grans calats. D’allí van salpar, per exemple, les esquadres reials que van conquerir Mallorca, Sicília i Sardenya. El Port Fangós va quedar inutilitzat durant el segle XV i l’activitat es va traslladar cap al Port dels Alfacs, en una confi guració que, sense ser exactament igual, ja era molt semblant a l’actual plataforma del Delta. Embarcament de jueus a l'Ampolla El camí de Sant Jaume de l’Ebre Jaume, en la seva ruta de l’Ebre, si més no pel que fa al seu vessant marítim. Com hem fet palès, el tràfi c comercial i el trànsit de per- De vegades, els viatgers no arribaven a l’Ampolla des de sones era una mateixa cosa. Si més no, compartien unes tota la Mediterrània per enfi lar el Camí de Sant Jaume, sinó mateixes vies de comunicació, que eren les disponibles per que sortien del nostre port per anar cap a altres destinacions circumstàncies geogràfi ques i logístiques més que evidents i del sud d’Europa. El més conegut d’aquests viatgers és, que ja hem explicat anteriorment. Lògicament, la circulació sense cap mena de dubte, el Papa Adrià VI. Adriaan de persones no es limitava a l’infamant comerç d’esclaus o Floriszoon, més conegut com a Adrià d’Utrecht, era a les deportacions de jueus. També hi havia un cert movi- fl amenc i havia arribat a Espanya amb el rei Carles I, de ment de viatgers, un moviment en absolut equiparable als qui era preceptor i que el va nomenar bisbe de Tortosa com volums d’avui en dia i tampoc als motius, “professionals” a recompensa pels seus serveis. També va convertir-se en o d’entreteniment. cardenal, raó per la qual els bisbes de Tortosa conserven Dins d’aquesta corrent de viatgers sobresortia per la encara avui el privilegi de vestir-se de vermell, com si fossin seva entitat el de les persones que feien el camí de Sant cardenals, mentre els bisbes ordinaris vesteixen de morat. Jaume per la ruta de l’Ebre. El punt de partida d’aquest A la mort del Papa Lleó X, el conclave celebrat a Roma itinerari estava establert al portal del Romeu de Tortosa, va elegir Adrià d’Utrecht com a successor. El nou Papa va segons ens recorda Ramon Miravall. El portal no es diu embarcar-se a l’Ampolla per anar a prendre possessió. en va del Romeu. Però era una localització de sortida Aquest detall, tot i ser casual, ha estat reconegut a l’Ampolla que aglutinava pelegrins de diverses procedències. Uns actual amb un petit monument ubicat a la bocana de que, òbviament, arribaven per terra. Però també un gruix l’estany de Sant Pere. important que arribaven per mar. La ruta de l’Ebre del Camí de Sant Jaume era usada per penitents de tota la Decadència i fi nal costa mediterrània peninsular, sobretot de les Illes Balears Aquest mateix procés de creixement del delta de l’Ebre i per pelegrins arribats des de la península itàlica i des del va signifi car la decadència de l’activitat del port natural de Mediterrani oriental. l’Ampolla. Les tales d’arbres al llarg de la conca de l’Ebre Potser els de la península ibèrica venien per terra, tot i van provocar una gran erosió a tota la vall i un increment que no és en absolut descartable que els fos més efi caç dels sediments que transportava el riu. Els al·luvions es completar per mar el primer tram del viatge fi ns arribar dipositaven a la desembocadura i donaven forma al Delta, al punt de partida de Tortosa. Òbviament, aquesta via a la vegada que reblien algunes de les goles fi ns al punt no era una opció, ans tot el contrari, per als pelegrins de de cegar-les. Va ser el cas de la gola que desembocava a les Balears i de més enllà. Finalment, no hi ha dubte que allò que avui es coneix com la Bassa de les Olles. alguns pelegrins més còmodes que devots un cop arribats Si el sentit del port de l’Ampolla era actuar com a satèl·lit al port de l’Ampolla navegaven aigües amunt de l’Ebre del de Tortosa, suplint les seves mancances i aprofi tant-ne per estalviar-se una bona part de la caminada, com ens la proximitat, la desaparició del braç de riu va ser una explica Miravall. estocada mortal. L’intercanvi de mercaderies entre vaixells L’historiador roquetenc ho descriu amb aquestes parau- marítims i fl uvials es feia més cap al sud, a l’altre costat del les: “En aquest marc extraordinari de recepció que avui és el delta de l’Ebre, com hem explicat. Tampoc mediterrània s’iniciaria per terra el pelegrinatge va tenir viabilitat la descàrrega de mercaderies a terra, a a Compostel·la, però també en navegació fl u- través de l’antiga Via Augusta, que passava per l’Ampolla vial que duria a Saragossa, Tudela, Calahorra i arribava a Tortosa (un avantatge competitiu que no te- i Logronyo, on empalmava el camí procedent nien altres ports propers), per la senzilla raó que el port d’Occitània”. va quedar aterrat i va entrar en desús. Un fi nal dictat per Que el lloc d’arrencada fos Tortosa ens confi rma també la geografi a, però no per això menys trist, per a una part que l’Ampolla era un punt d’inici fàctic del camí de Sant esplendorosa de la nostra història, injustament oblidada. Col·laboracions · Pàgina 31

L'olivera

L'olivera és un arbre perennifoli de la família de les oleà- arbre i milers ho continuen fent avui dia. cies. És un arbre gairebé mitològic. A l'entorn del seu tronc Des de fa temps la gent del camp va a la cerca d'un més vell i arrugat i sota l'ombra del seu fullatge viu, han succeït alt nivell de vida. Ara la majoria de gent viu en les grans fets veritablement transcendentals. zones urbanes. Sembla que els orígens de l'olivera vénen de les terres que L'olivera és signe de pau, perquè és des que el món és món, banyen les aigües de la mar Mediterrània oriental. el màxim exponent d'aquest nom. Ella ha resistit, resisteix La imatge de l'olivera se'ns presenta sota la forma grossa i resistirà, tempestes de tot tipus, perquè ella, sens subte, soca i frondoses arrels, de tronc baix i ramifi cat des de terra deu saber què és el que representa. en diferents direccions, de ramatge abundós i fi , atapeït Tenia molta importància en temps de l'Antiga Grècia i de petites fulles allargades de color ver-grisenc. Floreix en també molt anomenada en diversos episodis de la Bíblia primavera i el fruit que dóna és l'oliva, que es cull a l'hivern. i tot aquests privilegis es van traspassar al gran imperi de Típicament pertany a la nostra fl ora i s'estén per la faixa la nostra civilització, l'Imperi Romà. anomenada "regió de l'olivera". Aquesta regió abasta les En aquell temps la fusta d'olivera no es podia destinar terres properes banyades per la mar Mediterrània, i conté a usos pagans, solament podia ser cremada en ofrena el noranta per cent de les oliveres plantades al món. als déus. També en aquell temps oferien una corona feta El clima suau i benigne és condició indispensable per a la del seu ramatge als ciutadans que sobresortien en fets seva subsistència, i els seus principals enemics són el fred d'importància (fets de guerra, que eren premiats amb i les calors extremades. Per exemple: en el nord d'Itàlia corones de llorer). I el més representatiu d'aquella època no es pot cultivar en altures superiors als 300 metres. En era la branca d'olivera com a signe indiscutible de la Pau. Canvi, en països més calorosos com és el nostre, es pot Avui en dia l'olivera és aprofi tada de cap a cap. Ara ja no cultivar àdhuc als 1.000 metres damunt el nivell del mar. per fer ofrenes als deús, sinó que en gaudim de la seva ge- L'olicera és capaç de resistir el fred d'alguns graus davall nerositat en donar-nos productes tan valuosos. Sens dubte, zero, però si la temperatura baixa dels -10/15º es pot el més important és l'oli. Però a més de l'oli, les fulles i la morir. En gran manera si l'oscil·lació és sobtada amb els pela dels troncs recent podats s'empren per a l'alimentació canvis extrems i ràpids són el seu pitjor enemic. de la ramaderia, i en gran manera per als conills. També L'oliva que passa per un procés més o menys industrial, les fulles són emprades per la medicina. En alguns llocs dóna el valuós producte anomenat oli. Per tal d'arribar a la gent del camp, assecades les fl ors les fan servir com a l'objectiu darrer, es necessita passar per diversos processos infusions amb fortes virtuts curatives. La fusta és usada pels laboriosos i esforçats (avui en dia, no tant) que la gent de ebenistes, per fabricar mobles de fi nor. La pinyola, que és la nostra terra han anat fent durant tota la nostra història, la que resta en haver-ne extret l'oli, pot servir per adob o des dels temps de l'arribada dels primers grecs, milions de per a combustible. persones avantpassats nostres han treballat i cuidat aquest Ernest Plans i Callau

A la opinión pública

Soy un vecino del pueblo de L'Ampolla desde hace unos impuestos como el primero y mi vida la tengo aquí, yo cuatro años y la verdad al principio me costó un poco quiero sentirme tan "AMPOLLERO" como el que más. adaptarme a la vida del pueblo, pues tanto mi mujer como También le diría a esas personas que nosotros también yo veníamos de una gran ciudad como Barcelona. somos CATALANES, como ellos, o es que los que no hemos Poco a poco nos hemos ido integrando a la vida del pueblo nacido aquí en L'Ampolla no somos catalanes, yo nací en (por lo menos eso creíamos mi mujer y yo), pero ya hace Barcelona y mi mujer igual, por lo tanto tan catalán es el algún tiempo que venimos notando una cierta frialdad que ha nacido en el pueblo como el que ha nacido en hacia nosotros por parte de algún vecino del pueblo. CATALUNYA. Por poner un ejemplo tanto mi mujer como yo nos apunta- Yo creo que la palabra FORASTERO en este caso no tiene mos a la coral del pueblo para que la gente del pueblo nos lugar aunque para muchas personas sí lo somos. viera con la ilusión de integrarnos si cabe un poco más, No trato de ofender a nadie, pues no está en nuestro ánimo, yo por mi parte también intento adaptarme, pues también pero hay situaciones, palabras, gestos, que como personas pertenezco al grupo de teatro del pueblo. te duelen que te las digan o las oigas. Pues aún con todo y con eso nos sentimos marginados POR TODO ESTO NOSOTROS LOS "FORASTEROS" les por algunas personas del pueblo y nos da la sensación de rogaríamos a esas personas un poco más de convivencia que nuestra presencia les molesta porque no somos hijos con el resto de personas que al fi nal todos vivimos en este del pueblo. PUEBLO. Yo les hago la siguiente pregunta: si yo pago todos mis Un vecino del pueblo "forastero" Novel·la · Pàgina 32

ASSASSINAT DE MATINADA

A grans trets, un resum del succeït des del capí- tol PRIMER –en atenció als lectors que se troben desconnectats de la trama– pos no resulta gens fàcil seguir lo fi l cada 2 mesos: Assassinen a l'octogenari vescomte Farbalan's. La seua Manel Aguilar i Vallcorba vídua Lolín il seu majordom personal sir Parker, se de- claren autors del crim… però no ho són. I han desaparegut 700.000 milions d'euros –an bitllets de 5 i 10– de la cambra cuirassada. Lo comissari en cap Erkulí Borinot 36.000 quilòmetros de longitud i d'un metro d'amplada, an i més tard lo xèrif local Juanito Vighilabé investiguen. nanotub de carboni –més resistent que l'acer kevlar– p'anar En sundemà, Stavros Papadeculus, en nom del mori- i tornar de la lluna an ascensor. A mija tarde, vull supervisar bund govern grec, retorna lo préstec (pos no havia estat la col·locació d'una porta al mig de la mar, avant lo castell un robatori) dels 700.000 milions. Tot seguit, assassinen –emmetxada damunt l'aigua i collada an cargols anterra del d'una forma eròticament incorrecta, a l'Igor, lo hereu fons marí– pa pugue passar. Pa entrar i sortir. del vescomte. Despús, se protegeix sir Parker perquè – Jo!… jo fl ipo: una porta que s'òbrigue i se tànquigue sobre lo coneix lo nom d'un munt de criminals per desemmascarar. nivell de la mar? Sirà única an lo món! Però, mister Than, al Borinot, en assabentar-se que'l vescomte Farbalan's gra: teniu inconvenient a contestar-me una pregunta directa, volia fi nançar Catalunya –lo país més potent del sud personal? Us la fai domés pa saber si vos han de protegir europeu, però xuclat pels vampírics de sempre– perquè fos com s'està protegint sir Parker: pel que fa al fi nançament Independent i Lliure, sospita qui'l va pelar. Ho pilles? d'una Catalunya Independent i Lliure, vos endossareu lo Lo Jack Flannagan descobrix com s'emmetzinà al ves- projecte macroeconòmic del vostre pare, il tirareu avant fi ns comte: li dispararen verí al plat an una sarbatana/fl auta lo fi nal? i esta teoria se reforça perquè a la pitrera de la camisa – tant lo comissari en cap, com lo Flannagan, lo del vescomte s'hi ha detectat un esquitx de salsa. Erkulí Vighilabé, ils llegidors i llegidores de MARINADA, Borinot vol conèixer los plans futurs més immediats del anhelen conèixer la resposta. nou amo –lo Than, germanastre de l'Igor– molt pronte lo – Pos… atès que no hi ha res impossible, jo no tinc cap dubte vigèsim segon vescomte Farbalan's. I au, pos, sigue lo hamletià. Tot està per fer: la hisenda pròpia, lo dret a decidir, que sigue, que Déu nostre senyor hi face més que natros. la Independència. Cal canviar lo món i no me fan cap temor CAPÍTOL ONZÈ los tsunamis constitucionals. Com menegarà lo Than una de les fortunes més grans Ara mateix, Than –lo cabaler, lo fi ll segon– es lo totpo- del món, sinó la més gran? Embogirà tamé per lo Bar- derós i omnipotent puto amo, tot i que ancara no s'han ça? Impulsarà la independència d'Escòcia?…recolzarà protocol·litzat los aspectes legals dels testaments dels dos econòmicament una Catalunya Independent i Lliure difunts: l'octogenari vescomte i l'Igor, fi gures jacents de per tal de seguir les passes de sun pare? O, per lo contrari, cos present, que se troben pendents de missa, funeral i promocionarà la parla de l'aragonès oriental –això sí que cremació. Than està encantat d'haver-se conegut. No es una quimera– i esdevindrà un vulgar botifl er de pa sucat domés rebrà lo que li pertoca per herència directa, és a dir an oli ordint mariconades per a tort i dret? los 949.000 milions d'euros en bitllets, les empreses an – Si la bòfi a sospita de mí… m'ho diuen, me detenen i santes cunyo Farbalan's, les sotck opcions i les més de 4.000 pasqües. Sinó… m'han de dixar treballar, pos tinc molta de fundacions altruistes que va crear sun pare –que l'ha palmat faena. Soc un emprenedor nat. Ara mateix, damunt la taula, no fa ni setanta dues hores– sinó què tamé arreplegarà la tinc pendents de signatura 280 milions de contractes de tre- part provinent de sun germanastre Igor, que l'ha adinyat tot ball, estic a punt d'exportar 40 milions de pimes i de tancar just fa dos dies: lo títol nobiliari de la nissaga, los 936.000 uns projectes de mecenatge que afavoriran 160 milions de milions d'euros en metàl·lic, lo castell ils cavalls pura sang. discapacitats. Despús, tinc que preparar-me una entrevista: lo Tot i que lo millor que'l Than hava heretat de sun pare… seu resultat pot signifi car fer realitat un dels somnis de mun eren unes excepcionals sinergies i uns inigualables imputs! pare: solidifi car lo gel que se desfà de l'antàrtic per aturar N'anquell precís moment de la conversa a-quatre, arriba lo l'escalfament global del planeta. secretari John Terricabres Weskinshous i li confi rma – Ostrons…! –lo comissari en cap queda enlluernat. a l'amo Than dues reunions per a despúsdemà. – Tot seguit, he de posar la primera pedra per a culminar un La primera entrevista: a les onze i mitja del matí –hora atre dels projectes daurats del meu progenitor: lo cable de catalana– an dos francesos molt infl uents: François Me- Novel·la · Pàgina 33

tevous & Nicolàs Finselfons, que venen a solucionar lo sàpigue que, com bon català, sóc treballador de vint-i-cinc sempitern problema de l'aigua potable. La idea es construir hores lo dia, emprenedor, innovador. I culer universal onse- un canal França-Catalunya per a rebre lo mam que vulga me tròbigue. Per cert: los 600.000 milions d'euros que sobra del Roine. Metevous & Finselfons negociaran va dixar an herència lo pare pa La Masia, per a potenciar los detalls del projecte an lo Than. Sortirà baratíssima per ancara més lo futbol base del Futbol Cub Barcelona, han m3 i sense haver de pagar ni-gota-ni-gota pel cony este del arribat al puesto: los he transferit a la Ciutat Esportiva de cànon. La construcció del canal tindrà cost zero pel país Sant Joan Despí, an residixen los xiquets que destaquen. receptor perquè lo vescomte Farbalan's, an vida, havia – I… d'això… que li volia dir… donat més d'un cop de mà als republicans gavatxos, que – I tamé continuaré lo recolzament pa cal Moviment Indepen- li estaven més que agraïts. L'obra estructural assegurarà dentista d'Escòcia an l'aportació diària dels diners que facen l'aigua, perquè los xoriços dels veïns xuclaran, més pronte falta. Als escocesos ia se'ls pot anar detràs an fl abiol sonant, o més tard, lo cabdal dels rius. ia. O millor, an gaita. D'aqui a quatre dies, o lo temps que La segona cita: a les cinc i mitja de la tarde, an la presència sigue, l'Àlex Salmond bramarà… uuaalaa! D'atra banda, a dels investigadors Son Nighiem –de la NASA, sucursal sir Parker me'l quedaré al meu servei com personal assistant, de Pasadena– i Dorothy Hall –de la NASA, sucursal un cop li hagi fet efectiva l'herència dels 37 milions d'euros de Maryland– acompanyats d'una colla d'experts en lo (un milió per any treballat) que li dixà lo pare. Del meu desglaç de Grenlàndia, il declivi de les geleres. Lo fi nat progenitor, domés he envejat una cosa: que hagués tingut a vescomte Farbalan's hava promés a la plataforma "Sal- l'abast sir Parker ininterrompudament durant 37 anys. Tot i vem l'Àrtic i l'Antàrtic" una subvenció multimilionària, a no que natros –lo Parker i jo– no anirem més enllà d'una relació tornar, per tal de trobar una solució per petrifi car lo gel i contractual d'unes hores lo dia, no li revelaré secrets d'estat ni aturar l'escalfament integral del planeta Terra. xafardejos d'alcova o bidet. An això, mun pare se va passar I és que la dinastia Farbalan's ti un llinatge d'allò més: mil. an un temps remot, un Farbalan's mascle s'havia esposat – Ostrons! Però vos no creieu que sir Parker està a la corda an una donzella –verge de dalt a baix– hereva del mar- fl uixa an tot lo que sap? quesat de Castelltresrius i, a hores d'ara, ancara se – Mentida podrida! Jo lo protegiré. I dixem recordar-li que sir notava d'una hora lluny q'anquella familia descendia de la Parker sempre hava quedat en lo segon lloc de l'elecció de noblesa rural catalana més pura, ortodoxa i honorable. La millor majordom del món. Però s'acaba de descobrir que a d'antes del segle XVI: d'anquell tipus de noblesa rural que qui guanyava la distinció com a number one, Paolo Gabriele, no ti res a vore an lo tarannà de la burguesia tradicional lo majordom personal del Papa –Paoletto, pels amics– l'han de ciutat (la-que-fa-les-peles-com-xurros-i-inversions-sense- acomiadat del Vaticà per revelar documents confi dencials i tenir-un-duro), i tot i que això de tenir bon ull pels negocis, actuar com un talp. A partir d'ara, sir Parker tindrà més op- és mes propi de burgesos de capital que de nobles de cions de quedar lo primer del certamen, il diploma millorarà poble… los factòtums rurals sempre han sabut comprar la seua autoestima, confi ança i seguretat. Però lo principal… duros a quatre pessetes. serà la seua protecció personal, evident. Jo soc un tipoduro! Los "Farba" –com els coneixia l'aristocràcia catalana i LO CATALÀ IMPASSIBLE! la jet society mundial– s'havien avançat a les teories d'en Pareix que les coses comencen a rutllar sota lo mandat Ford molts segles antes que mister Henry hagués venut del Than a n'anquella gran mansió –enclavada a les milions d'automòbils guanyant domés un dòlar per vehicle. afores d'un mariner, major i molt menut poble del sud de Avui, la tota poderosa maquinària Farbalan's domina los la costa mediterrània tarragonina– però vet aquí que'ls mercats, pim-pam-pim-pam, los fl uixos bancaris i les agèn- esdeveniments se precipitaren de cop i volta: a l'ofi cina cies de qualifi cació, i meneja a la perfecció la parelleta del xèrif Juanito Vighilabé –anquell despatxet que ti ideal d'ara: la maleïda prima de risc i lo puto dèfi cit públic l'aguasil al centre ville de la població i on desenvolupa i privat. Obsoleta hava quedat la parelleta ideal d'antes: la seua tasca com a funcionari públic an un sou de 900 anquell vulgar ordinador i anquella sorollosa impressora. eurets al mes– se rep un missatge esgarrifós: "…Agent Però la conversa de lo Borinot, Juanito il Flannagan, 71.701, reportant: acabo de descobrir lo cos sense vida an lo Than –un cop lo secretari: Weskinshous ha mar- de la viuda Lolín. A tocar de la carretera d'anar pa xat– continua: Castelló, an un caminet de terra batuda. Pel que pareix, – Mister Than: dels projectes més immediats que m'acabeu de l'han assassinada. Lo puesto es freqüentat per senyores revelar, pel que fa al fi nançament de Catalunya me penso i senyoretes prostitutes i per senyors i senyorets clients. que la vostra vida córrer un greu perill! L'hem trobada despullada del tot, assentada a una cadi- – Ja se pa ca on va, comissari en cap. Però seria un mal fi ll sinó ra de plàstic. Lloc: a tocar del club de top less masculí seguís les petjades de mun pare, lo més gran independentista Kulkalent. Tallo i fora…" i aristòcrata català que ha existit. Noblesse i pedigrí obliguen. Jo he estat lo xiquet mimat, preferit i consentit del pare. I CONTINUARÀ Col·laboracions · Pàgina 34

Se llama Bulahi Hamadi, es saharaui y vive refugiado en los Campamentos de Tinduf en Argelia del día 3 de julio 3 de septiembre del 2012

Después de dos meses la casa está vacía... pero el silencio a todo al que se acercaba a él... PENGO...PENGO..., un que siento, me ensordece... En el despertar de hoy, el vacío dibujito de una serie de TV de su país. ha sido tremendo,... miro esta foto suya para grabarla en Lo recuerdo en la piscina, lo recuerdo tan feliz. todos los mi retina y cuando siento ese pellizco en el corazón trato días mirar el reloj para no llegar tarde al campus para ver de encontrar esos recuerdos que él supo construir en tan a sus amigos, a sus monitoras, lo recuerdo... te recuerdo... sólo dos meses... Una amiga mía me dijo horas previas al retorno de los Recurriré a esos recuerdos muchas veces a lo largo de todo niños... Carmen, que se pare el reloj... quién pudiese le el año... me queda la sensación de haber aprovechado dije yo... y otra amiga nos dijo, ... al menos, no lo mireis... cada momento, cada instante de él, pero sobre todo, saber ¿Habeis visto lo que logran estos niños? que los hemos disfrutado juntos... Nuestras sonrisas saharauis se están marchando y nos Hoy quedan atrás muchísimos y maravillosos recuerdos dejan con un pequeño vacío en nuestras casas y más que jamás pensé en junio que serían así. importante, en nuestro corazón. Una madrugada, una llamada, y muchas preguntas... Los pequeños, ya están lejos de España, han tenido que ¿¿¿cómo será??? ¿¿¿le gustaremos???... y con una mezcla regresar a Tinduf junto a sus verdaderas familias. Atrás de miedo, alegría, expectación e ilusión, fuimos a buscarle. dejan un verano cargado de alegría, juegos en la playa y Alguién a quien querer, alguien a quien cuidar. Hace unos unas condiciones de vida que nada tienen que ver con la días nuestro verano estaba vacío, no existía la posibilidad realidad que les aguarda en los poblados saharauis. Hasta de su llegada. Y aquí está su recuerdo llenando de alegría el verano que viene no podrán volver al "paraíso de agua". a nuestra familia. Es duro, cada vez más, pensar que vuelven de nuevo al En unos pocos días aquel pequeño desconocido que llegó exilio... a la dureza de la Hamada bulahi, esperamos volver a nuestra vida de una forma casual, se adaptó a nuestra a verte el año próximo por l'Ampolla. familia y él nos alegró el verano a todos. Lo recuerdo en la playa, jugando con la arena y cantando Avi Paco y iaia Carmen Col·laboracions · Pàgina 35

La gent gran, coses nostres A partir de l'1 d'octubre es començarà a aplicar als pensionistes el copagament dels medicaments, segons la renda

Els ciutadans també podran començar a abonar els imports que estableix el Reial decret llei 16/2012, per a la població pendents del nou copagament corresponents al mes de juliol, activa les aportacions del nou copagament farmacèutic són del a partir de l'1 d'octubre. 40%, 50% o 60%, en funció també del seu nivell de renda. El procediment transitori aplicat ha permès evitar que, el mes Imports pendents del copagament corresponents de juliol, uns 245.000 pensionistes avancessin 2,5 milions als mesos anteriors d'euros per sobre del seu límit establert segons la seva renda. A partir del proper 1 d'octubre, els ciutadans hauran de El passat 1 de juliol, va entrar en vigor la mesura inclosa en el començar a abonar els imports corresponents a l'aportació Reial decret llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la pendent del copagament farmacèutic registrada durant el mes sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut que estableix noves de juliol. Posteriorment, s'incorporaran de forma progressiva aportacions per als ciutadans en l'adquisició de medicaments les factures d'agost i setembre. amb receptes mèdiques, segons la seva renda. Des d'aquesta data, totes les ofi cines de farmàcia de Catalun- Amb l'objectiu d'evitar que els ciutadans catalans paguessin ya disposaran de la informació corresponent sobre l'aportació imports superiors als límits que els corresponia pel seu nivell de cada usuari mitjançant la seva targeta sanitària individual d'aportació, el Departament de Salut va optar per registrar (TSI) i els informarà de l'import pendent d'abonar de cada mes. i diferir el pagament de la quantitat corresponent al nou Quan el ciutadà realitzi el pagament de la xifra corresponent copagament fi ns que el sistema de prescripció i dispensació a un dels mesos pendents, el farmacèutic li lliurarà un full de de receptes mèdiques del Servei Català de la Salut (CatSa- liquidació amb l'import i el concepte abonat. lut) estigués del tot adaptat per permetre el càcul automàtic Des que va entrar en vigor el nou copagament, cada cop de les quantitats màximes a copagar en cada cas i evitar que un ciutadà ha adquirit un medicament amb recepta del l'avançament de diners dels pacients i la devolució posterior CatSalut, ha estat informat que en els medicaments dispensats dels excedents tal com es va informar a l'inici de l'aplicació estan subjectes al nou règim d'aportacions establert pel Reial d'aquesta mesura. decret llei 16/2012 i que la liquidació de l'aportació pendent A partir de l'1 d'octubre el sistema de prescripció i dispensació de pagament s'hauria de fer en els propers mesos. de receptes mèdiques del Servei Català de la Salut ja permetrà L'import total pendent de liquidar del mes de juliol és de 5,8 aplicar als pensionistes l'aportació corresponent en el mateix milions d'euros corresponents a 1,5 milions de persones. Per moment de la dispensació dels medicaments a les farmàcies. tant, de mitjana cada usuari pagarà 3,8 euros per les apor- En aquest cas, el nou copagament per als pensionistes serà, tacions pendents del mes de juliol. El procediment transitori segons el seu nivell de renda, d'un 10% del cost total dels aplicat ha permès evitar que, el mes de juliol, uns 245.000 medicaments, amb un límit de 8 a 18 euros al mes, o del 60%, pensionistes avancessin 2,5 milions d'euros per sobre del seu amb un límit de 60 euros al mes. límit establert segons la seva renda. Pel que fa als assegurats actius, des del passat 1 d'agost ja Per a més informació els ciutadans es poden adreçar al seu abonen el copagament dels medicaments que els correspon centre d'atenció primària. en el mateix moment del pagament de la recepta. Segons el Lluís Bultó i Antolín - octubre 2012 Recull (poesia, tradicions, jocs, refranys) · Pàgina 36

El sentit dels mots

Revolta ...... Aixecament militar Proper ...... Situat a la vora Testa ...... Cap Indrets ...... Llocs Joia ...... Alegria, goig Ran ...... Al costat mateix Rebutjat ...... Tornar enrere Polidesa ...... Netedat Comanda ...... Mana, dirigeix Manquen ...... Falten Manquen ...... Falten Capells ...... Barrets Palmell ...... Part de dins la mà Noces ...... Casament Ardit ...... Valent, decidit Faç ...... Rostre, cara Plegats ...... Junts Cercar ...... Buscar Coratjós ...... Valent Planyien ...... Lamentaven Aplegar ...... Reunir Bressol...... Llit de nen Sagna ...... Deixar rajar la sang Meno ...... Condueixo, guio Inopinadament ...... Sense esperar-s'ho Aboqueu ...... Vesseu, feu rajar Segles ...... Períodes de cent anys Finida ...... Acabada Nin ...... Nen, infant Vitalitat ...... Força de la vida Quasi ...... Gairebé Abraçar ...... Comprendre, incloure Soterrar ...... Enterrar Lluminàries ...... Llums de festa Amava ...... Estimava Esdevenia ...... Adquiria un nou estat Vianant ...... Que camina Assolellats ...... Qui pren molt de sol Gaudir ...... Treure profi t d'una cosa Curosament ...... Amb molt de compte Ernest Plans i Callau

Missa dedicada a totes les mares que van viure la guerra i la postguerra i van lluitar per fer els fi lls grans i portar la casa endavant

Hola mare! dits de la mà, les vegades que vas anar a la perruqueria. Allí on estiguis, sé que pensaràs que he tardat molts anys Però tu sempre tenies un somriure als llavis. a fer aquesta missa. Sempre ho volia fer, però no trobava Per això penso que a tu i a la majoria de mares d'aquells mai el dia. anys de tristor i patiment us haurien de fer un monument a la plaça o carrer principal del nostre poble. Sé que per Ara que sóc gran i pare de família, cada dia penso més molt gran que fos, mai ho seria prou. Només vatros sabeu en el que vas arribar a patir tu i la majoria de mares de el que vau patir per fer els fi lls grans. la postguerra: Mare, he pensat i penso molt amb tu. Per poder fer grans els fi lls i portar la casa endavant, sense Allí on estiguis t'envio una abraçada molt forta i quan nostre diners i amb molta misèria. senyor voldrà ens retrobarem i estirem junts per sempre. Només tenies 58 anys quan vas morir, però et recordo como Ton fi ll Ricardo, en nom de tots els fi lls i fi lles una dona gran o vella. Sempre anaves de dol o de mig nascuts durant la guerra i la postguerra. dol per la mort d'algun familiar i podria comptar amb els Ricardo González Llambrich Retalls del Poble · Pàgina 37

Foto cedida per Francisca Buera

Foto cedida per Natividad Cabrera Viatges · Pàgina 38

La Marinada volta el Món

Montse amb Pili i Bernardo als Fiordos (Noruega)

Xavi, Sau, Dídac, Naya i Maria. Playa Bávaro (República Dominicana) Nutrició · Pàgina 39

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietètica Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments La diabetis Sovint hem sentit a algú que deia... jo sóc diabètic, no puc glucosa en sang i en conseqüència la DIABETIS. menjar sucre ni aliments dolços! Però realment quin és el Els símptomes en la fase inicial de la malaltia són: molta perquè de no poder consumir aquest tipus d’aliments? Per set, molta gana i fi ns i tot s’experimenta una pèrdua de pes què hi ha persones que pateixen diabetis? considerable, a part d’orinar molt. La diabetis és una malaltia que s’explica en que el nos- Les complicacions de la diabetis es manifesten amb pro- tre cos necessita obtenir energia a partir dels aliments. blemes visuals, renals i també d’arteriosclerosi i en conse- Quan mengem, els aliments són digerits i en aquest procés qüència de malaltia coronària. s’obtenen els nutrients i l’energia necessària per mantenir Existeixen diferents tipus de diabetis: el nostre organisme. Aquesta energia prové en gran mesu- • Diabetis Tipus 1: Apareix abans dels 30 anys, so- ra dels hidrats de carboni (aliments com: l'arròs, la pasta, bretot a l’adolescència. Aquest tipus de diabetis necessita la patata, les fruites i verdures), que es fraccionen en ele- la injecció d’INSULINA per a poder cobrir la incapacitat ments més petits com la glucosa (sucre). de les cèl·lules del pàncrees en la fabricació d’aquesta La glucosa (sucre), després de la digestió, arriba a la sang hormona. i a la resta de l’organisme, fonamentalment als músculs. Els • Diabetis Tipus 2: Apareix a l’edat adulta, aproxima- músculs però, necessiten una substància, la INSULINA que dament sobre els 40 anys. La majoria de malalts no reque- fa com de clau, permetent l'entrada de sucre a les cèl·lules reixen insulina, sinó tractament farmacològic; tot i que cal per a que el nostre cos la pugui utilitzar. anar en compte ja que l’aparició d’aquest tipus de diabe- Les persones amb diabetis poden presentar dues altera- tis s’afavoreix per diferents factors com són: el sobrepès/ cions en el funcionament de l’organisme: obesitat, l’elevada ingesta energètica i la predisposició * el pàncrees no pot produir insulina genètica. * o bé perquè produeix menys insulina i no pot fer la seva • Altres tipus de diabetis són ocasionades per: malal- funció completament. ties del pàncrees, per desnutricions, per infeccions, per Quan apareix una de les raons anterior, la glucosa no pot la infl uència de determinats fàrmacs com els corticoids o ser utilitzada per l’organisme i es produeix un augment de diürètics o també per la diabetis gestacional.

En tota la malaltia és fonamental, a banda de la prescrip- Així mateix, us convido a visitar la web de l’associació ció mèdica, seguir una pauta nutricional adequa- de diabètics de Catalunya www.adc.cat, on trobareu da ens ajudarà a dur millor la simptomatologia més informació, així com calendaris de colònies i campa- així com un millor control de la glucosa en sang, ments que s’organitzen per als nens que pateixen aquesta per tal d’evitar possibles complicacions en un futur. malaltia. Turisme · Pàgina 40

Balls de saló a l'Ampolla

Un cop més, i per segon any consecutiu, l'Ampolla va acollir al Club de Ball Esportiu Making Dance de Roquetes i Ametlla de Mar, en una de les seves espectaculars exhi- bicions de Ball Esportiu. L'escenari d'aquesta exhibició va ser els patis de les escoles CEIP Mediterrani, un espai a l'aire lliure, excel·lent per a tal espectacle i per a aplegar el multitudinari públic assistent. Més de 30 ballarins entre 12 i 25 anys, de diverses catego- ries i modalitats, no van parar de ballar en una actuació de dues hores aproximadament, entre les quals cal anomenar aquelles parelles de l'Ampolla: Gerard Capera i Gemma Curto, Eduard Romero i Mar Curto. El Club de Ball Esportiu de Roquetes compta amb un gran reconeixement a nivell estatal i autonòmic. El resultat durant la temporada passada va ser fi nalistes de la Lliga Catalana de Clubs. Aquesta nova temporada, 2012-2013, no ha pogut co- mençar millor per al club i per a les nostres parelles. Als campionats de Catalunya, celebrats a Santa Maria de Palautordera el cap de setmana 28, 29 i 30 de setembre, en categoria absoluta, la parella formada per Giuseppe Sgroi i Mercè Llorca varen aconseguir el títol de campions de Catalunya en la modalitat estàndard i 10 balls. En llatins, la parella formada per Ricard Canalda i Mireia Balada varen aconseguir ser fi nalistes. En categoria júnior I, la parella formada per Thomas Sentis i Cristina Enrich, van aconseguir la 6a posició. En júnior II, tenim als 4s de Catalunya, Pau Pallarès i Elisa Villalba. Pel que fa a la Copa Federació, celebrada al mateix lloc, en categoria Youth, tenim als subcampions David Sàn- chez i Raquel Caro. Pel que fa a la Copa Catalunya, en categoria Youth, tenim als subcampions Quin de la Cruz i Nayara Palazon. També cal destacar la 3a i 5a posició de Gerard Capera i Gemma Curto i Pau Pallarès i Elisa Villalba, respectivament. D'aquest campionat, cal destacar en modalitat Wheelchair, ball amb cadira de rodes, la segona posició aconseguida per Nassim El Habbas i Nayara Palazon. Liz Turisme · Pàgina 41

Desfi lada de moda l'Ampolla 2012

Un estiu més l'Ampolla ha mostrat el seu glamour sobre la passarel·la. Com no podia ser d'altra manera, la des- fi lada de moda l'Ampolla 2012 va ser un èxit. Tant les nostres fi rmes locals, E&S, Llenceria Cloti, Grissel moda i Perruqueria Natàlia; com la fi rma convidada... ens varen fer, un cop més, una demostració de moda casual, pret a porter, cocktail, estil eivissenc, roba de bany i fi ns i tot ens varen vestir per a una nit de màgica seducció... Màgic com l'aroma del nostre mar, un dels millors indrets de les Terres de l'Ebre que acollí a més de quatre-cents espectadors en una tranqui·la i càlida nit de juliol. L'acte va estar amenitzat per la cantant i presentadora, la Rebeca, qui amb la seva veu va donar un toc especial a la nit. Durant la desfi lada també es van realitzar els sorteigs dels tres premis valorats en més de 3.000 euros, que van ser oferts per gran part dels socis d'Adela. Dos d'aquests premis han estat ja entregats, el premi que no ha estat reclamat per l'afortunat, serà novament venut i sortejat durant la celebració de la propera activitat de la jornada del caldo. Des d'aquestes línies, l'associació d'empresaris de l'Ampolla, vol agrair a tots els seus socis i sòcies l'altruista col·laboració prestada per a aquest acte i, vol agrair també a tots els participants per la seva assistència. També volem agrair la col·laboració que ens han ofert la Sra. Isabel i el Sr. Enrique Santiesteban en deixar-nos de forma desinteressada el seu local per l'exposició dels lots del sorteig. I per últim, des d'aquestes línies, tampoc volem deixar d'oferir el nostre més sincer agraïment al nostre excel·lentíssim ajuntament, al Sr. Alcalde i els seus regi- dors qui, activitat rere activitat, sempre ens mostren el seu incondicionable suport. Gràcies a tothom. Juan Múria, president Esports · Pàgina 42

II Torneig Jordi Pitarque Ceprià

L'Espanyol va ser el campió de la segona edició del Torneig Jordi Pitarque Ceprià de categoria aleví celebrat dissabte dia 8 de setembre a l'Ampolla en honor del nostre estimat Jordi Pitarque. L'equip blanc-i-blau va alçar el títol després d'imposar-se als penals al València en una fi nal en què cap equip va aconseguir marcar durant el temps de joc reglamentari. Al torneig, que va transcórrer durant tot el dia, van parti- cipar 16 equips. La classifi cació fi nal va ser: 1r RCD Espanyol, 2n València CF, 3r FC Barcelona, 4t Vi- llareal CF, 5è CF Pobla de Mafumet, 6è Club Gimnàstic de Tarragona, 7è UE Rapitenca, 8è CF Reus D, 9è Club Atlètic Segre, 10è Cambrils UCF, 11è CF Jovent Mollerussa, 12è Ebre Escola Esportiva, 13è CD Tortosa, 14è CF Amposta, 15è CF Ampolla, 16è Jesús i Maria UD. Al llarg de la jornada van passar per l'Estadi Municipal de l'Ampolla prop de dos milers d'afeccionats i la fi nal va ser presenciada per més de cinc-centes persones. Els diferents equips durant l'entrega de trofeus van voler realitzar el seu particular homenatge a Jordi Pitarque que va patir una mort sobtada el passat 6 de setembre de 2010. Des d'aquí volem felicitar a l'Associació d'amics de Jor- di Pitarque Ceprià per la seua entrega i bona feina en l'organització del torneig. I els encoratgem a continuar en aquesta tasca i que cada any es pugui organitzar un torneig com es mereix la memòria de Jordi. Esports · Pàgina 43

Comptes anuals temporada 2011/12