OLESA DE BONESVALLS Temple parroquial de Sant Joan Baptista Església, 1 08795 Olesa de Bonesvalls Arxiprestat: Vilafranca del Penedès Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Localització
El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, està situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf i el Baix Llobregat. El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís del Garraf-Ordal. Confronta amb el municipi de Vallirana i amb el de Begues, els dos del Baix Llobregat.
Una carretera local que va d’Avinyonet a Gavà travessa el terme i segueix en part el traç del camí medieval que hi passava.
Datació
1776 – 1777
Estil arquitectònic
Neoclassicisme
Descripció
L’església de Sant Joan Baptista d’Olesa de Bonesvalls es va edificar l’any 1777 i s’aixeca fins a una altura de 26,50 metres.
Es tracta d’un temple d’estil neoclàssic que només guarda un vestigi de l’anterior església romànica a la banda de migdia.
És un temple d’una sola nau i dues capelles laterals. La nau té quatre trams i està coberta per una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt. La coberta descansa en una imposta classicitzant i en segles pilastres que es corresponen amb els arcs torals.
El presbiteri, recte, aparenta tenir cinc costats per unes raconeres a manera de petxines; un tram curt a començaments de la nau acull el cancell. Té cor als peus i absis, rectangular a la part exterior i de quart d’esfera a l’interior1.
El frontis té un portal d’arc de mig punt emmarcat amb dovelles i carreus en pedra blanca, una rosassa a mitja alçada i una cornisa angular amb un pinacle de bola al cim. Els seus murs de paredat estan arrebossats i pintats en un gris clar, tots menys el de migdia que conserva el parament romànic del segle XI corresponent a l’antic temple a base de peces mig picades de pedra blanquinosa. En ell hi ha un portal lateral en arc de mig punt de grans dovelles blanques. Parament romànic del segle XI
La façana principal presenta quatre graons que condueixen a la porta d’accés d’arc escarser2.
Les dimensions de l’església són: 16,61 m de llargada x 5,69 m d’amplada x 10,05 m d’alçada; l’amplada total des del fons de les capelles laterals és de 9,83 m.
1 Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: http://extranet.cultura.gencat.cat/eGIPCI [Consulta 7-4-2020] 2 Arc escarser: Arc rebaixat format per un segment de circumferència el centre de la qual es per sota de la línia d’arrencada. Dins: TERMCAT. http://Termcat.cat [Consulta 7-4-2020]
Campanar
El campanar neoclàssic és coetani del temple. Té un primer cos de planta gairebé quadrada (4,40 x 4,16 m) i el segon cos té els caires aixamfranats. Està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana de balustres amb un passamà destacat.
Un rellotge d’esfera destaca sota mateix de la finestra orientada a migdia on tres fines motllures a base de maó rogenc el divideixen en quatre zones de semblant alçada.
La cel·la, coberta per una volta semiesfèrica rebaixada, està situada a la zona més alta i queda oberta amb finestres d’arc de mig punt, una a cada cara.
Història
Sant Joan Baptista és una parròquia del bisbat de Sant Feliu de Llobregat a la comarca de l’Alt Penedès. L’església de Sant Joan és esmentada documentalment a partir de l’any 1143, tot i que possiblement és anterior. El 11833 consta com a parròquia inserida dins del domini del castell de Cervelló.
L’origen d’aquesta església es vincula estretament amb la família dels Cervelló, que possiblement en foren els fundadors, ja que n’exercí el dret de patrocini, almenys fins el segle XV. L’any 12744 es documenta una donació a l’Hospital, fundat a mitjans del segle XIII precisament per aquesta família. L’any 1314 es continua parlant de l’Hospital5.
El 1231, en l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve i la Santa Creu de Cervelló, es comprova la dependència tributària de Sant Joan d’Olesa respecte d’ella.
L’església romànica dedicada a Sant Joan Baptista, fou ampliada al segle XVI i el 1777 totalment reformada seguint l’estil neoclàssic.
Dins el terme parroquial, es troba l’antic Hospital de Cervelló o de Santa Maria de Bonesvalls, amb la seva església gòtica dedicada a Santa Maria de l’Anunciació, reformada al segle XVII, que conserva pintures murals gòtiques.
3 Notes de Mn. Mas. Any 1183, març 19. Grau Alemany defineix al Senyor Déu, al cenobi de St. Cugat i al abat Guillem lo moltó de injustament acceptava en lo mas nomenat de Petrosa, al terme del Castell de Cervelló, parròquia de St. Joan d’Olese. Reb del Monastir 14 sous de diners. Arx. Cat. Lib. IV Antiq. N. 717, f. 228. 4 Notes de Mn. Mas. Any 1274, abril, 11. Donació de la vila seua de St. Joan de Olesa feta per Guillem de Cervelló al Hospital que construí a la carretera pública de dita vila pels pobres vianants donant tot quan té a la parròquia de St. Joan d’Olesa de Bonesvalls. A més dona lo molí de planella i aigua. Arx. Cat. Test. Piae Elem., armari 9, n. 38. 5 Notes de Mn. Mas Any 1314, juliol, 7. En la visita pastoral practicada pel Sr. Bisbe Ponç de Gualba a la parròquia i a l’Hospital de St. Joan d’Olesa de Bonesvalls, consta que cada any, més o menys, tenia 200 lliures de rèdits, essent sa missió proveir a tots los pobres viannants i de la parròquia i en especial als predicadors Menors i altres ordes mendicants. A cada pobre transeunt una lliura, pa i vi, i als que queden, pa, vi i cuina. Arx. Espisc. Vol. 2 de visita, fol. 81.
Visites pastorals a Sant Joan Baptista d’Olesa de Bonesvalls
1315, gener, 2 (dijous). El bisbe de Barcelona Ponç de Gualba rebé una denúncia contra el rector de Sant Joan Olesa junt l’hospital de Cervelló6.
[...]
El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava, sobre el territori de l’antic arquebisbat de Barcelona, la creació de tres noves diòcesis: Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. La nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat està formada per nou arxiprestats i dues vicaries: Vicaria del Llobregat que agrupa els arxiprestats de Bruguers, Montserrat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, i la Vicaria del Penedès – Anoia – Garraf amb els arxiprestats d’Anoia, Garraf, Piera-Capellades i Vilafranca del Penedès. El bisbe titular de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat és monsenyor Agustí Cortés Soriano que va iniciar el seu ministeri episcopal el 12 de setembre de 2004.
La primera visita pastoral del bisbe Agustí a la parròquia de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls va ser el 26 de març del 2011.
Rectorologi
1280 – 1303 Berenguer de Alquera 1303 – 1306 Jaume Ferrer 1306 – 1309 Domingo de Granada 1309 – 1342 Pere de Granada 1342 – 1357 Pere Oller 1357 – 1359 Bernat Gernoylers 1359 -1360 Francesc Olivera 1360 – 1361 Berenguer de Granollers 1361 – 1387 Jaume Ferrer 1387 – 1388 Guillem Solà 1388 – 1389 Bernat Ferrer 1389 Bernat Franquesa 1396 Guillem Solà 1396 – 1398 Ferrer Riba 1398 – 1400 Francesc Torrella 1400 – 1402 Berenguer Oller 1402 Pere Cardona 1412 Francesc Avellà 1412 – 1413 Jaume Mestres 1413 – 1416 Jaume Mateu 1416 – 1427 Jaume Manresa 1427 – 1431 Guillem Satorra 1431 Francesc Pellicer 1449 Antoni Guerau
6 ADB V.P. 2, fol. 73; M-N 51. 1449 Pere Vedell 1465 Pere Bou 1465 – 1466 Pere Llaurador 1466 – 1468 Jaume Borrell 1468 Jaume Peyó 1475 Lluís Sirvent 1475 – 1500 Garcia Sans 1500 Gabriel Prats 1519 Francesc Prats 1519 – 1520 Pere Joan Ferreras 1520 – 1521 Joan Camps 1521 – 1524 Jeroni Masó 1524 – 1530 Pere Masó 1530 – 1539 Grau Marrochs 1539 Pere Benet 1539 – 1553 Grau Marrochs 1553 Frederic Destorrent 1560 Martí Vinyamata 1560 – 1561 Francesc Cebrià 1561 Jaume Cavaller 1561 – 1570 Jeroni Carreras 1570 – 1577 Antoni Coll 1577 – 1604 Martí Pujol 1604 – 1612 Joan Serra 1612 – 1620 Mateu Vallés 1620 Simó Nadal 1662 Josep Calcina 1662 – 1698 Isidre Bertran 1698 – 1706 Jaume Matas 1706 – 1727 Josep Roca 1727 – 1779 Marià Mercer 1779 – 1794 Fèlix Reynés 1794 – 1805 Caietà Llobet 1805 – 1804 Jaume Biosca 1814 – 1819 Joan Comas 1819 – 1834 Miquel Sitjar 1834 – 1849 Miquel Oliver 1849 – 1861 Agustí Soler 1861 Pau Tarradellas
[...]
1939 – 1946 Jaume Casas Casas Administrador 1946 – 1956 Salvador Misser Vallés Administrador 1948 – 1956 Laureano Gibernau Toldrà Rector 1956 – 1957 Francesc Crespo Pons Administrador 1957 – 2010 Francesc Crespo Pons Rector 2010 – 2011 Antoni Roca Roig Administrador 2011 – 2015 Antoni Roca Roig Rector 2015 Juan Antonio Vargas Sala Rector
Abreviatures
ADB Arxiu Diocesà de Barcelona V.P. Visites pastorals
Bibliografia
Martí i Bonet, Josep Mª, canonge, Leandro Niqui, canonge; amb la col·laboració de Mn. Ignasi Marqués i la Sra. Joana Alarcon, Glossa a Ponç de Gualba : visites pastorals (1303-1330). Barcelona : [s.e.], 2017.
Martí i Bonet, Josep, Speculum Novum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. [Barcelona : Arxiu Diocesà de Barcelona], 2007.
Mas, Josep. Notes històriques del Bisbat de Barcelona (Barcelona 1906-1921) [Barcelona] Establiment tipogràfic de J. Vives, 1921. 13 volums.
Recursos electrònics
Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. TERMCAT. http://Termcat.cat
Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: http://extranet.cultura.gencat.cat/eGIPCI
Parròquia de Sant Joan Baptista. Olesa de Bonesvalls. Dins: http://www.campaners.com