Pont de Pedret (Cercs)
Arqueologia i història
Josep Maria Vila Carabasa
Coordinació: Albert López Mullor, SPAL
Autor: Josep Maria Vila Carabasa
Fotografies: Fons documental de l’SPAL, Montserrat Baldomà Soto, Josep Maria Vila Carabasa, Albert López Mullor, Àlvar Caixal Mata
Aixecaments planimètrics i digitalització de plànols: Josep Maria Vila Carabasa, Centum
Correcció de textos i il·lustracions: Anna de Lanuza, Ainhoa Pancorbo
Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) Cap del Servei: Joan Closa Pujabet Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió: Raquel Lacuesta
Aquesta memòria es va acabar de redactar l’any 2001
© Diputació de Barcelona Febrer de 2011
Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge, planta baixa 08036 Barcelona Tel. 934 022 171 · Fax 934 022 490 [email protected] www.diba.cat/spal Índex
L’excavació arqueològica 5 Josep Maria Vila Carabasa
1. Situació i descripció 5
2. Antecedents, objectius i mètode 6 Antecedents 6 Objectius i mètode 6
3. Desenvolupament dels treballs 8 L’excavació arqueològica 8 Sector A 8 Sector B 10 Sector C 12 Sector D 13 L’estudi dels paraments 14 Descripció de paraments aigües avall 14 Descripció de paraments aigües amunt 18
4. Datació de les unitats estratigràfiques 19 Horitzó A, segles XI-XIII 19 Horitzó B, final del segle XIII - segle XV 19 Horitzó C, segle XV 19 Horitzó D, segle XVI 19 Horitzó E, segles XVI-XVII 19 Horitzó F, segles XVII-XVIII 20 Horitzó G, final segle XIX – inici segle XX 20
5. Conclusions 21 Els precedents, segles IX-XI 21 Horitzó A, segles XI-XIII 22 Horitzó B, final del segle XIII - segle XV 24 Horitzó C, segle XV 25 Horitzó D, segle XVI 26 Horitzó E, segles XVI-XVII 27 Horitzó F, segles XVII-XVIII 27 Horitzó G, final segle XIX – inici segle XX 28
6. Inventari dels materials 30
7. Estudi del material arqueològic 33 Ceràmica 33 Metalls 34
Bibliografia 35
Il⋅lustracions 37
Làmines 57
5
L’excavació arqueològica Josep Maria Vila Carabasa
1. Situació i descripció (fig. 1)
L’anomenat Pont de Pedret se situa sobre el riu Llobregat, poc més avall de la presa de la Baells, en el camí que porta de Berga a l’església de Sant Quirze de Pedret, centre d’un terme documentat des del segle IX i que l’any 1944 va ser agregat al municipi de Cercs. En la zona que salva el pont de Pedret, el riu Llobregat genera una vall força estreta tallada en els nivells tendres i margosos del Triàsic que alternen amb calcàries més dures. En la zona més propera a la glera del riu apareixen també formacions de conglomerats generats a partir de les aportacions al·luvials.
El de Pedret s’inscriu en el grup dels anomenats ponts d’esquena d’ase, a causa del seu perfil triangular provocat per la presència d’un arc central força més alt que la resta (fig. 150). Fa al voltant de 80 m de llargada, amb orientació est-oest i està format per quatre arcs de llums desiguals, dos de mig punt rebaixat a la riba occidental (identificats amb les UE 24 i 25), un tercer arc, en aquest cas ogival (23), al centre, sobre el riu, i, finalment, un quart arc de mig punt (22) al costat oriental (figures. 143 i 144). Tots quatre presenten una sola rosca de dovelles petites de pedra sorrenca i descansen sobre pilars de secció rectangular, de 2,45, 3,3 i 2,25 m d’amplada començant pel més oriental, els quals recolzen sobre la roca. A la banda nord disposen de tallamars triangulars desiguals i d’acabat piramidal (fig. 170), mentre que aigües avall, el pilar situat entre els dos arcs del costat de Berga presenta un esperó perfectament solidari d’aquests elements. Pel que fa a la llum, l’arc més oriental fa 3,3 m, el central 14,4, i dels dos situats a la banda occidental, el més proper al riu fa 5,9 m d’ample i el darrer 5,6 m. Aigües amunt, al costat est, es documenta un contrafort de secció triangular, d'1,2 m d’amplada i una alçada màxima de 5,85 m.
La caixa del pont sembla estar constituïda per sengles murs paral·lels, a banda i banda, i un rebliment intern massís fet de blocs de pedra amb morter de calç, almenys pel que fa al tram central on se situen els arcs. L’excavació arqueològica que s’hi va dur a terme l’any 1993 va posar de manifest l’existència de dos paviments superposats de còdols que cobrien la superfície del pont (fig. 152). És possible, tot i què no està comprovat, que als extrems de l’estructura, més enllà de la zona ocupada pel paviment de còdols i la barana, els murs del pont serveixin simplement de contenció i l’espai entre les façanes estigui reblert amb terra. La L’excavació arqueològica 6
caixa té una amplada lliure de 2,35 m, mentre que l’amplada màxima de la construcció, incloent-hi els ampits, és de 3,1 m.
Els ampits actuals corresponen a la darrera fase constructiva del pont, fan 38 cm d’amplada i tenen una alçada a l’interior de 80 cm. Estan construïts de maçoneria i rematats amb grans lloses de pedra sorrenca. Presenten en la part baixa una sèrie de forats de desguàs que condueixen l’aigua cap a l’exterior de les façanes. En l’extrem oriental de l’ampit meridional es documenta una creu gravada en la primera de les lloses de la barana, que podria interpretar-se, bé com la reutilització per aquesta finalitat d’un bloc procedent de la propera església de Sant Quirze de Pedret, bé com un signe referit a una possible benedicció del pont.
2. Antecedents, objectius i mètode
Antecedents
La intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al Pont de Pedret es remunta a l’any 1993, moment en què es van iniciar els treballs de documentació de l’estructura previs a la redacció del corresponent projecte de restauració.
Coincidint amb aquests primers estudis, es va dur a terme una petita intervenció arqueològica (López Mullor, Caixal, 1993) que es va centrar en dos punts de la caixa del pont que en aquell moment es van considerar essencials. El primer sondeig es va obrir en l’espai situat entre els arrencaments dels dos primers arcs, mentre que el segon es va situar una mica a llevant del darrer, a prop del marge del costat de Cercs. Aquesta intervenció va permetre documentar l’existència de dos nivells de paviment de còdols sobreposats, el més antic presumiblement contemporani de la construcció del tram de pont al qual afectava, mentre que el segon, que és el que encara s’utilitza, funciona amb les baranes actuals del pont.
Pel que fa a la cronologia absoluta, durant la intervenció del 1993 no es va poder recuperar cap mena de material arqueològic. De tota manera, la similitud morfològica del paviment de la segona fase amb un que es va documentar al pont de Castellbell i el Vilar (Caballero, 1991) i que s’havia pogut situar dins del segle XVI, feia apuntar als autors de la intervenció que el paviment del pont de Pedret també pogués pertànyer a aquell moment.
Objectius i mètode
La intervenció arqueològica al pont de Pedret s’emmarca dins la restauració d’aquest element que va portar a terme el Servei sota la direcció general de l’arquitecte en cap, Antoni González Moreno-Navarro, juntament amb l’arquitecte Pont de Pedret (Cercs) 7
col·laborador Xavier Guitart. Dins d’aquesta actuació es preveia l’extracció de les terres adossades a la base del pont, per tal de deixar completament a la vista les parets de l’estructura. L’eliminació d’aquestes terres requeria un control arqueològic, tota vegada que en un dels sectors del pont (aigües avall, al costat de Berga) es detectava la presència d’una estructura quadrangular adossada que calia estudiar.
En aquesta línia, els objectius generals de la intervenció consistien en l’excavació i documentació de l’estructura adossada al pont, així com en l’estudi arqueològic dels sediments dipositats a banda i banda d’aquest per tal d’establir-ne la cronologia i localitzar, si era possible, nivells associables a la construcció de l’estructura per tal d’establir una datació absoluta de la mateixa, a la qual fins al moment no havia estat possible arribar per altres mitjans. Paral·lelament a l’excavació es va plantejar un estudi arqueològic dels paraments del pont de cara a la constatació de les successives fases constructives, destruccions i reparacions de què havia estat objecte.
El mètode de registre de les dades que va facilitar el conjunt de recerques dutes a terme, va ser el proposat per E.C. Harris i per A. Carandini, modificat a partir de la pràctica arqueològica en aquest tipus de jaciments i de les circumstàncies concretes de l’excavació. Per al registre objectiu dels elements i estrats que s’exhumaven, se’n va realitzar una numeració correlativa i se’ls va anomenar "unitat estratigràfica" (UE). De cadascuna se’n va fer una fitxa en la qual s’indicava: la situació en el context general del jaciment, la ubicació en les plantes i seccions, la definició i la posició física respecte a les altres unitats estratigràfiques. Aquest sistema es va utilitzar de manera indistinta per a l’excavació arqueològica i per a l’estudi de paraments, quedant referenciades totes les UE en una llista única que permet relacionar les estructures del pont entre si i amb els elements i estrats documentats en el transcurs de l’excavació.
El material gràfic està compost per plantes generals i de detalls concrets que aporten una visió sincrònica de les fases del jaciment, seccions en què es representa la successió estratigràfica que facilita la comprensió diacrònica de la seva evolució; alçats de les estructures murals com a element bàsic de representació de les fases constructives del pont, i el material fotogràfic imprescindible per a la constància visual dels treballs realitzats.
L’excavació arqueològica 8
3. Desenvolupament dels treballs
L’excavació arqueològica
Per les característiques de l’estructura de l’espai, molt condicionada per la presència del pont i del riu, es va dividir l’àrea a excavar en quatre sectors (fig.142):
- Sector A: Aigües avall, costat est. - Sector B: Aigües avall, costat oest. - Sector C: Aigües amunt, costat est. - Sector D: Aigües amunt, costat oest.
En vista de les diferències en l’estratigrafia documentada en cadascun dels sectors estudiats, es procedeix a la seva exposició de manera independent.
Sector A
Desenvolupament dels treballs
La intervenció va consistir en l’extracció de les terres a la banda més propera al riu per tal de deixar neta la roca, alhora que s’eliminaven els abocaments adossats al pont a fi de poder resseguir-ne el perímetre.
En el moment d’iniciar-se la intervenció tota l’àrea situada aigües avall del pont en el costat de Cercs es trobava coberta per un nivell (3) format per terra i alguns blocs mitjans, i fins i tot grans, de pedra, a excepció dels espais més propers al riu, on apareixia la roca. Aquest estrat, amb molt poca potència a la zona arran de riu, presentava un atalussament en direcció est per la major aportació de terres procedents de l’erosió de la muntanya. Sota aquest nivell, en la banda oest apareixia el rocall, mentre que en el sector més proper a la riba es documentava un nivell format per terra barrejada amb grava i sorra formant bosses (33) en el qual es van recuperar diversos fragments de porcellana de la fàbrica Pickman, que aporten un terminus post quem situat al segle XIX avançat per a la formació de l’estrat. En el punt en què s’iniciava la riba van aparèixer les restes d’un mur (43) fet de grans còdols de calcària i conglomerat, així com algun bloc de pedra, tot lligat amb terra (fig. 153) i que semblava servir de contenció per a les terres del pendent de la muntanya. Només es conservava en una llargada 3,6 m a tocar del mur del pont i semblava perdre consistència a mida que se n’allunyava. L’excavació dels nivells situats darrere del mur 43 va permetre constatar que a partir de la línia d’aquest mur s’iniciava el pendent de la muntanya i que el pont s’assentava sobre aquest pendent. Això degué obligar a la construcció del mur 43 per tal d’evitar que l’erosió natural deixés a la vista la fonamentació del pont.
Pont de Pedret (Cercs) 9
En l’espai situat entre el mur 43 i el riu, per sota del nivell 33 apareixia el substrat natural en la major part de la superfície del sector. De tota manera, i reblint una depressió natural de la roca, es va localitzar un estrat (4) format per argiles i llims de color marró vermellós, força fina i compacta, en què es va recuperar un lot força nombrós de ceràmica grisa medieval provinent, molt probablement, del proper taller de Casa En Ponç1 (o també Casa-en-Ponç). Per sota es documentava, en alguns indrets, un nivell de sorra vermellosa i grava (12) que completava el rebliment d’aquesta depressió, on també es va detectar, tot i que en molt menor quantitat, material ceràmic d’època medieval i de la mateixa procedència.
Pel que fa al relleu, el sector es caracteritza per una gran superfície de roca relativament plana, amb un suau pendent que creix en direcció nord i est. A la banda oriental, en arribar al límit de la glera del riu, el pendent comença a accentuar-se bruscament iniciant-se el vessant de la muntanya. Les característiques orogràfiques de l’espai són determinants a l’hora de comprendre l’estratificació que s’hi va documentar i com han afectat a la zona del pont les successives inundacions generades per les crescudes del riu.
Interpretació
Dins el conjunt es tracta del sector en el qual es documenta una menor potència de sediment ja que, pel pendent natural de la roca, en cas de riuada l’aigua que surt pels ulls del pont tendeix a desviar-se cap a la banda est i, d’aquesta manera, es produeix una major neteja per arrossegament del sediment dipositat en aquella banda. Aquest fet ha provocat que l’estratificació documentada correspongui fonamentalment als materials aportats en la darrera inundació, que degué tenir lloc entre el final del segle XIX i la construcció de la presa de la Baells, als anys setanta del segle XX. Sobre aquest dipòsit, format per les graves 33, s’ha anat generant la capa 3 de terra argilosa procedent de l’erosió de la muntanya. De tota manera, el fet que existís una petita depressió o cubeta en la roca ha permès conservar en l’interior un nivell de llims (4) que, pels materials que conté, cal suposar que es dipositaren entre mitjan segle XII i mitjan XIII. Tot i que no existeix una relació física directa entre 4 i el mur del pont, la cronologia de l’estrat i la mateixa abundància del material ceràmic que conté semblen relacionar-lo amb un moment d’activitat constructiva a l’entorn de l’estructura.
Pel que fa a la fonamentació, el pont recolza directament sobre la roca en tot l’espai central. Tot i això, quan s’inicia el pendent de la muntanya a la banda est del sector, l’estrep oriental del pont recolza directament sobre les terres del vessant, seguint el pendent ascendent (fig. 154). Aquest sistema genera una certa debilitat constructiva en aquest punt, ja que es tracta d’una àrea que queda afectada pels processos erosius, tant els originats per les aigües de pluja, que netejarien el pendent descalçant la fonamentació, com els derivats de les avingudes, que s’enduen la part baixa de la riba. Per tal de protegir aquest punt, s’optà per la construcció, a la part
1 Vegeu infra làmina VIII.1 L’excavació arqueològica 10
més propera al pont, del muret 43, que servia alhora de mur de contenció de les terres arrossegades per l’aigua de la pluja riba avall i de protecció per a l’acció de l’aigua de les riuades.
Sector B
Desenvolupament dels treballs (figs. 146-148)
En el moment d’iniciar-se la intervenció tota l’àrea situada aigües avall del pont en el costat occidental es trobava coberta, a excepció de la zona més propera al riu, on apareixia la roca, per un nivell format per argila marronosa, amb components vegetals i alguns blocs mitjans i fins i tot grans de pedra calcària i conglomerats (5). Aquest estrat, amb molt poca potència a l’àrea més propera al riu, presentava un fort atalussament en direcció oest per la major aportació de terres procedents de l’erosió de la muntanya, i cobria una sèrie d’estructures adossades al mur del pont (fig. 155). En un punt concret s’iniciava el pendent de la muntanya pròpiament dit, que en aquest sector no presentava una inclinació uniforme sinó que les diferències de duresa entre les capes de pedra calcària i les margues que composen el substrat havien generat un pendent escalonat (fig. 171).
La intervenció realitzada va consistir en l’excavació extensiva de la zona ocupada per les estructures, així com en l’eliminació dels nivells superficials a la zona més propera al pont amb la finalitat de delimitar-ne completament el traçat i tractar d’identificar-ne l’arrencada.
L’extracció del nivell superficial va permetre documentar, si més no parcialment, el traçat de les estructures que s’insinuaven a l’inici de la intervenció. Es tractava, per una banda, del mur UE 9, de 40 cm d’amplada, perpendicular al pont i fet amb un aparell de blocs de pedra sorrenca i aglomerat, de diferents mides, que apareixien disposats de manera aleatòria i lligats amb terra. Era solidari d’un segon mur (10), paral·lel al pont, de similars característiques constructives, tot i que molt més arrasat i que semblava adossar-se a un tall en el pendent de la riba del riu a la banda oest. Així doncs, aquests dos murs, juntament amb la paret del pont i el tall del terreny, generaven una petita habitació de 3 per 4,5 m aproximadament. L’excavació de l’interior d’aquest espai, que es va denominar Habitació 2, va permetre documentar que, per sota del nivell superficial, hi havia un únic estrat, la unitat 16, format per argiles i llims de color marró vermellós, mitjanament compactes i amb la presència de carbonets i algunes taques de cendra en la superfície, que devia haver funcionat com a sòl d’utilització de l’habitació. En aquest estrat 16 es documentava un forat de forma irregular (17) que es trobava reblert de terra amb materials recents (llaunes...) que semblen indicar una utilització marginal de l’espai en un moment molt recent.
L’excavació del nivell 16 va permetre comprovar com, tant el mur 9 com el 10, recolzaven sobre aquest estrat que servia per anivellar el pendent de la roca. Per sota es va documentar el substrat natural en el qual aparegueren alguns forats Pont de Pedret (Cercs) 11
circulars o ovalats, l’obertura dels quals no se sap si es relaciona amb la construcció del pont, amb una reparació (potser la col·locació del parament 15), o amb alguna estructura anterior.
A uns 3 m a l’est del mur 9, i paral·lel a aquest, es documentà el mur 8, de 55 cm d’amplada i format per blocs mitjans de pedra lligats amb terra. Aquesta estructura es trobava molt arrasada, ja que se’n conservaven uns 40 cm en el punt més alt, i només se’n detectava un tram d’uns 2,5 m a tocar del mur del pont. El sector situat entre els murs 8 i 9 es va denominar Habitació 1. Aquest espai es trobava dividit en dos àmbits per un envà en direcció est-oest, format per grans lloses de pedra col·locades lateralment (fig. 157). L’excavació de l’interior va permetre comprovar que per sota del nivell superficial hi havia un únic estrat format per argiles de color vermellós, bastant similar a 16 i que anivellava el pendent natural de la roca. Per sota d’aquest estrat es van documentar alguns forats circulars i ovalats com els que havien aparegut en l’habitació 2 (fig. 156).
Finalment, l’estudi de paraments del tram de pont al qual s’adossen aquestes estructures va permetre obtenir algunes dades complementaries referents fonamentalment a la configuració en alçada d’aquestes habitacions. D’una banda, se sap que els murs estudiats s’adossen a una important reparació de la façana del mur del pont, amb la construcció d’un revestiment (15) format per blocs mitjans i grans de pedra de diferents tipus, molts segurament reaprofitats, disposats en filades irregulars i lligats amb morter de calç força abundant. En tot cas, i corresponents a la fase de construcció del mur 15, es documenta una sèrie de quatre forats de bastida (26), situats a 2,65 cm del terra. Una mica per sobre, a 3,15 m per damunt de la roca, es localitzen dos grans forats quadrangulars (27) de 40 cm de costat, posteriors a la construcció de 15, i que sembla que es tractaria de forats de biga associables al funcionament de les habitacions. Finalment, a 5,25 m sobre el nivell natural, es documenten, adossades al mur del pont, restes del morter (29) que hauria servit d’unió entre la coberta de l’habitació i la paret del pont. Associats a aquest morter apareixen una sèrie de petits forats ovalats (28) que semblen correspondre als encaixos de les bigues que sustentaven la teulada de la construcció (fig. 26).
Pel que fa a la delimitació del traçat del pont, l’excavació del nivell superficial va permetre comprovar que, com ja passava al sector A, l’estructura recolza directament sobre la roca i que, en arribar al límit amb el pendent de la muntanya, la fonamentació s’escalona seguint-ne el perfil fins que assoleix la cota de la superfície del pont, moment en què l’estructura s’acaba.
Interpretació
La intervenció arqueològica va permetre comprovar com el sector B correspon a la zona més arrecerada respecte a les inundacions, ja que es troba protegida pel pont i pel mateix pendent natural de la roca que creix de cota en direcció oest i nord i que, L’excavació arqueològica 12
per tant, fa que l’aigua tendeixi a desplaçar-se cap a la banda oriental, al sector A. En aquesta zona es va construir una barraca adossada al pont. La intervenció arqueològica ha permès detectar dues fases constructives en aquesta cabana que sempre ha mantingut com a límit septentrional el pont, mentre que a la banda occidental recolzava sobre el pendent de la muntanya, retallat més o menys verticalment.
En una primera fase, la barraca (habitació 1) estaria tancada a l’est pel mur 8 i al sud per un hipotètic mur solidari d’aquell, i que segurament aniria una mica més avançat del que posteriorment seria el traçat de 10. Aquestes parets recolzaven directament sobre la roca i l’interior del perímetre que delimitaven es va anivellar amb terra que hauria generat els estrats 7 i 16. Aquesta barraca aniria coberta per la teulada definida per 28 i 29 que recolzava en un sostre sostingut sobre les bigues 27. La cota de paviment d’aquesta primera barraca devia ser la mateixa de 7 o potser lleugerament més alta, sempre utilitzant la superfície de 7 i 16. En un moment indeterminat es va produir l’enderrocament de la cabana, de la qual només van quedar les restes del mur 8.
Posteriorment, en un moment anterior al 1905, es va construir una segona barraca (habitació 2), de mida més reduïda, amb l’aixecament dels murs 9 i 10. Aquesta edificació, assentada en bona part sobre el rebliment 16 lleugerament retallat, utilitzava com a paviment la nova superfície de l’estrat 16 i era coberta amb teulada a un sol vessant, més baixa que l’anterior, tot i que no se n’han pogut localitzar les traces a la paret del pont; potser s’utilitzaven els mateixos forats de biga 27. Les dades sobre la cronologia i coberta d’aquesta segona barraca es desprenen d’una fotografia del pont, presa per Cèsar August Torras pels volts de l’any 1905, en la qual apareix un racó de la teulada d’aquesta cabana, així com les traces a la paret del pont de la coberta anterior2.
Sector C
El sector nordoccidental presentava una important acumulació de terra procedent fonamentalment de l’erosió del vessant de la muntanya. La presència d’aquest potent sediment va fer optar per la seva extracció per mitjans mecànics, fins assolir una cota propera a la de la fonamentació del pont, moment en què l’excavació es va continuar manualment per tal de documentar possibles nivells associats a la construcció. La intervenció va permetre confirmar que la fonamentació del pont recolza directament sobre la roca natural que segueix un suau pendent en direcció sud est. De tota manera no es va poder continuar amb la delimitació del perímetre exterior de l’estructura més enllà del final de la barana actual, per tal de no tallar el pas pel camí que travessa el pont.
Pel que fa a la zona del contrafort adossat a la paret del pont (46), se’n va poder estudiar la fonamentació que, mentre que en el costat occidental recolza
2 Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Cèsar August Torres, Sèrie D, caixa 82 Pont de Pedret (Cercs) 13
directament sobre la roca, en la banda est està assentada sobre el sediment de sorra aportada pel riu.
Sembla clar que aquest és el sector que més ha patit els efectes de l’erosió, tant de caràcter atmosfèric com per inundació, com ho demostren les importants reparacions detectades en aquest tram del pont. La construcció del gran contrafort (fig. 168) va produir importants canvis en la configuració d’aquest espai ja que, a part d’evitar l’esllavissada de la façana septentrional del pont, va servir de mur de contenció pels sediments arrossegats per la pluja des del vessant de la muntanya. Això va provocar l’actual acumulació de terres en aquest sector, que ha deformat lleugerament el traçat de l’àrea final del pont, el límit del qual ha quedat cobert per les terres i després transformat per l’obertura del camí d’accés de vehicles a l’església de Sant Quirze de Pedret.
Sector D
Desenvolupament dels treballs
La zona nordoccidental del pont presenta un pendent natural en direcció nord i oest, generant una plataforma inclinada, tallada en la seva banda oriental pel curs del riu, mentre que en el límit més occidental s’inicia el pendent natural de la muntanya. El sector es trobava cobert per un nivell de terra (5) generat per aportacions de caràcter pluvial procedent del vessant de la muntanya i que cobria el substrat natural. Aquest nivell tenia una potència variable segons les zones, que passava dels 40 cm del costat més occidental a desaparèixer en la banda est. Vista l’extensió de la zona a excavar i les característiques de l’estrat, es va optar per la seva extracció per mitjans mecànics. Amb posterioritat es van fer dos sondeigs a tocar del pont per tal de determinar la potència estratigràfica i el tipus de sediment que es localitzava per sota d’aquest nivell superficial.
Cala 1 (fig. 149)
Sondeig de 2 x 2 m situat 2,5 m a l’oest del límit de l’arc més occidental (25). La seqüència estratigràfica documentada s’iniciava amb un nivell de llim, amb grava i algun bloc de pedra (UE 30), d’uns 30 cm de potència. Per sota es va identificar una important acumulació de blocs de pedra de mida petita i mitjana que reblien el desnivell de la roca en la zona més propera al pont contra el mur del qual es disposaven de manera atalussada. Per sobre es van documentar dos estrats successius de llims i sorres que devien correspondre a diferents inundacions patides pel pont amb posterioritat a la deposició del nivell 50.
L’excavació arqueològica 14
Cala 2 (fig. 149)
Sondeig de 2 x 2 m situat a 8,25 m a l’oest del límit de l’arc 25. Com en el cas anterior, la seqüència estratigràfica s’iniciava amb el mateix nivell 30, que en aquest punt presentava una potència que oscil·lava entre els 50 i 60 cm. A continuació apareixia un gran bloc de pedra al que s’adossaven successius nivells de llim, sorra i grava (51, 52, 53) d’al·luvió per sota dels quals es documentava el substrat natural (fig. 159).
Interpretació
El sector D correspon a una de les àrees menys afectades per l’acció directa de l’aigua ja que està protegida pel mateix espigó natural que a la banda propera al riu s’eleva fins a una cota similar a la de la part superior del pont. D’aquesta manera, i com una mena de tallamar natural, evita l’acció directa del corrent del riu sobre el pont. Aquest fet ha provocat, en primer lloc, una major conservació del pont, que no s’ha vist afectat per l’acció mecànica de les riuades, tot i que sí pel creixement del nivell l’aigua, cosa que explica que les juntes de les pedres hagin perdut completament el morter que les unia.
També com a conseqüència d’aquest fet, la major part dels sediments al·luvials que s’han anat dipositant davant del mur en el transcurs de les successives avingudes són sorres o llims i no apareixen còdols o graves de mida més gran. L’acumulació de blocs representats per l’estrat 50 no semblen tenir un origen al·luvial sinó més aviat constructiu, generat en un moment de desmuntatge o ensorrament del mur del pont previ a la reconstrucció determinada pel mur 39 i probablement l’arc 25. Per sobre dels nivells clarament al·luvials es documenten les aportacions de l’erosió de la muntanya (5 i 30) que acaben de configurar el perfil orogràfic del sector.
L’estudi dels paraments
La fabrica del pont és relativament heterogènia i es poden detectar les traces de diferents reparacions, les quals es descriuen tot seguit de manera diferenciada, segons la façana.
Descripció de paraments aigües avall (fig. 144)
La Façana meridional del pont és la que presenta una major extensió de paret vista (uns 80 m), en la que es detecten diversos canvis en el parament que serien reflex de successives reparacions del pont.
Pont de Pedret (Cercs) 15
Parament 1
Apareix en els dos extrems de l’estructura i està constituït per grans blocs de conglomerat i pedra calcària sense desbastar d’entre 110 per 75 i 30 per 40 cm, falcats amb d’altres de més petits, normalment còdols de riu, que es disposen de forma irregular, tot i que amb tendència a marcar filades (fig. 158). L’aparell presenta sovint blocs més petits a la part baixa del mur i més grossos a l’alta (fig. 161). Estan lligats amb morter de calç que s’ha conservat de manera irregular a causa d’una major o menor incidència dels factors erosius. S’hi documenten grans blocs de pedra sorrenca, calcària, aglomerats i altres dels que es localitzen en l’entorn immediat.
Des del punt de vista estratigràfic, aquest parament recolza sempre sobre la roca i/o el pendent de la muntanya i en cap cas sobre altres elements construïts. S’hi adossen els nivells de terra (33) i les estructures (mur 43) situades a l’exterior del pont. Aquestes relacions estratigràfiques fan suposar que es tracta de les restes més antigues conservades del pont de Pedret.
Pel que fa a estructures associades, no hi ha relació física dins la façana amb cap dels arcs del pont. De tota manera sembla més que probable, atesa la posició relativa de les estructures, que en sigui coetani l’arc més oriental. Aquest element presenta dues fases constructives. La primera (22) la constitueix la part interna de l’arc, construït a base de blocs mitjans de pedra, molts dels quals són còdols grans escapçats per tal de presentar una cara més o menys plana, lligats amb morter força consistent de calç, sorra i altres elements, que li donen un color marronós. La construcció sembla realitzada mitjançant encofrat seguint un sistema similar al de les voltes romàniques. És probable que a aquesta fase corresponguessin uns arcs exteriors amb rosca formada per còdols allargats, avui desapareguts.
En una segona fase es van afegir els arcs exteriors que es conserven actualment (44), formats per una rosca de dovelles de pedra sorrenca rosada i clara lligades amb morter de calç. També sembla correspondre a aquesta fase un basament (56) format per blocs mitjans i grans de pedra situat a la part baixa de la imposta occidental de l’arc central.
Parament 2
Es documenta a la part baixa del centre de l’element. Està format per blocs ben escairats de pedra sorrenca vermella disposats en filades regulars i lligats amb morter de calç. Presenta en determinats intervals alineacions de blocs més petits, sense escairar i formats fonamentalment per còdols (fig. 162).
S’hi associen constructivament l’arc 44, així com els basaments del central (56) i també de 34. També hi correspon l’arrencada de l’arc 34 format per una rosca de dovelles quadrangulars de pedra sorrenca clara; a diferència de les que L’excavació arqueològica 16
corresponen a l’arc 24 que són vermelloses (fig. 163). L’intradós està construït a base de carreus rectangulars de mida mitjana i gran de pedra sorrenca vermellosa i clara, així com d’altres tipus, lligats amb morter de calç molt compacte. Aquest arc sembla que tenia una llum molt més petita que 24 i probablement correspon al seu basament occidental una morterada de pedres i calç (42) documentada dins l’ull de l’actual arc 24.
Estratigràficament, aquest parament s’adossa clarament al tram més antic del mur (1) i en la resta dels casos recolza directament sobre la roca, de manera que sembla correspondre a una segona fase constructiva del pont.
Parament 21
Es tracta fonamentalment del tram associat a la construcció de l’arc central del pont. Està format per blocs de pedra de diferents tipus, tan carreus de sorrenca o aglomerat com còdols escapçats per obtenir una cara més o menys plana, tots disposats en filades irregulars i lligats amb morter de calç força compacte (fig. 160). Sembla que es devia construir en bona part aprofitant els carreus antics que devien ser recol·locats i completats amb els grans còdols. Aquesta composició del mur amaga part de la uniformitat del parament, el qual pot canviar força d’aspecte depenent de la major o menor presència de carreus en la seva composició.
Pel que fa a les estructures associades, és clarament solidari de l’arc central del pont i probablement contemporani de la construcció del tallamar UE 38 situat entre els arcs 22 i 23. Pel que fa a la posició física, recolza clarament sobre el parament 2, mentre que la resta d’estructures amb les que té contacte són posteriors. Sembla correspondre, per tant, a una tercera fase del pont.
Parament 35
Es tracta fonamentalment del tram de mur associat a la construcció dels arcs 24 i 25. Està format a base de blocs de pedra sorrenca, calcaria i d’altres tipus, de mida mitjana, lleugerament retocats en la cara externa, disposats en filades irregulars i lligats amb morter de calç força compacte que s’estén per la superfície formant un arrebossat (fig. 165). Com a estructures associades presenta els arcs 24 i 25, així com el tallamar i l’esperó corresponents al pilar de separació entre aquests dos elements.
És probable que l’arc 25, tal i com es coneix actualment, sigui fruit d’una remodelació i que en un primer moment tingués les mateixes dimensions que l’arc 24 (fig. 169). La part superior de l’estructura sembla bastant homogènia des del punt de vista tipològic amb els pilars que la sustenten, especialment amb el més oriental que és comú amb l’arc 24. Tot i això hi ha certs aspectes que palesen la remodelació de l’arc 25. En primer lloc, el pilar de separació entre els arcs 24 i 25 Pont de Pedret (Cercs) 17
presenta, a banda i banda, cinc forats corresponents als encaixos per a les bigues de suport de l’estructura de fusta utilitzada en la seva construcció, mentre que al pilar occidental de l’arc 25 només n’apareixen 2 i encara a diferent alçada, quan normalment aquests d’elements de suport són simètrics. D’altra banda, la mateixa diferència de mida entre els arcs sembla recolzar aquesta hipòtesi, tota vegada que és el més proper a la riba el de majors dimensions; situació difícil d’explicar en un programa constructiu únic per als dos. Finalment, el basament occidental de 25 no és uniforme sinó que presenta un cert engruiximent a la part més baixa que podria correspondre a la base del pilar de l’arc anterior.
Pel que fa a la posició física, el parament UE 35 és clarament posterior a 21 i anterior o contemporani de 39 i correspondria, per tant, a una quarta fase constructiva del pont.
Parament 39
Està format per blocs de pedra de mida mitjana-gran, lleugerament retocats i lligats amb morter de calç. Formen filades molt irregulars en les que apareixen nombroses falques de pedra entre els blocs. Es diferencia bastant clarament del parament 35, tot i que semblen pertànyer a la mateixa fase constructiva.
Parament 15
Es tracta d’una gran reparació del sector més occidental del pont, a l’oest de l’arc 25. Està format per blocs mitjans i grans de pedra de diferents tipus, molts dels quals segurament aprofitats, disposats en filades irregulars i lligats amb morter de calç força abundant. Presenta una alineació de forats de bastida associables al moment de construcció (26). S’hi associen les dues cabanes que successivament s’hi van adossar. Estratigràficament, és posterior a 39 i anterior a la construcció de l’ampit actual del pont.
Parament 19
Es tracta d’una gran reparació situada en el terç oriental del pont. Està formada per blocs mitjans i grans de pedra de forma rectangular o quadrangular, segurament aprofitats, barrejats amb d’altres de més petits i còdols. Els blocs estan disposats força aleatòriament, i és difícil seguir-ne les filades; estan lligats amb morter de calç que sobresurt de les juntes tapant parcialment alguns dels blocs. Estratigràficament, és posterior a 21 i anterior a la construcció de l’ampit actual del pont. Tipològicament, la disposició d’aquest parament és força similar a 35, per la qual cosa es pensa que podrien correspondre a la mateixa fase.
L’excavació arqueològica 18
Parament 40
Es tracta d’una gran reparació situada a l’extrem oriental del pont. Està construïda a base de grans blocs de pedra entre els quals predominen els de perfil quadrangular. Està disposada en filades irregulars en funció de la diferent mida dels blocs utilitzats. No té estructures associades i estratigràficament només se sap que és anterior al parament 1.
Parament 20
El constitueix el mur de l’ampit del pont. Fa 38 cm d’amplada i està construït a base de blocs mitjans i petits de pedra, molts dels quals són còdols de riu, i lligats amb abundant argamassa de calç força compacta. El límit superior el constitueixen grans blocs rectangulars de pedra sorrenca, i presenta una sèrie de forats corresponents als drenatges de l’aigua acumulada sobre el paviment del pont. Està associat al paviment actual del pont, del que sembla contemporani i es tracta, en principi, de l’estructura més moderna de les documentades a la façana meridional del pont.
Descripció de paraments aigües amunt (fig. 143)
A la cara septentrional del pont es repeteixen aproximadament els mateixos tipus de parament que al costat meridional, amb alguna variació. En primer lloc no s’hi documenta el parament 15, fet que demostra que es tractava d’una reparació de la façana i no d’una reconstrucció del pont. Així, en la banda nord, el parament 1, el més antic, es conserva fins gairebé l’inici de l’arc 25 (fig. 172).
Les úniques diferències d’una certa importància que es detecten en l’estudi de la façana septentrional se situen a l’extrem més oriental del pont i estan relacionades amb la construcció del contrafort 46 (fig. 168). En aquest punt es detecta un important desplom de la façana, tant de la part corresponent al mur 1 com a la de la 21, la qual va suposar l’aparició d’una important esquerda en el lligat entre els arcs 22 i 44, així com l’ensorrament de la part més alta de la façana del pont en aquest sector. Aquest desplom sembla que es va tractar de neutralitzar amb la construcció del contrafort. De tota manera, el desplaçament previ de la façana era prou fort com perquè s’hagués d’intervenir per a reparar-la, mitjançant el mur 40 a l’extrem més oriental i el parament 41 en la part alta.
Aquest parament 41 està format per còdols i blocs petits i mitjans de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades irregulars. Des del punt de vista estratigràfic sembla contemporani de la construcció de l’ampit del pont.
Pont de Pedret (Cercs) 19
4. Datació de les unitats estratigràfiques
Horitzó A. Segles XI- XIII
1. Estructura (mur) 22. Estructura (arc) 45. Estructura (mur) 56. Estructura (mur)
Terminus ante quem final del segle XIII
4. Rebliment 12. Rebliment
Horitzó B. Final del segle XIII- segle XV
2. Estructura (mur) 34. Estructura (arc) 36. Estructura (mur) 44. Estructura (arc)
Horitzó C. Segle XV
21. Estructura (mur) 23. Estructura (arc) 38. Estructura (mur)
Horitzó D. Segle XVI
24. Estructura (arc) 25 Estructura (arc) 31. Rebliment 35. Estructura (mur) 37. Estructura (mur) 55. Estructura (mur)
Horitzó E. Segles XVI-XVII
39. Estructura (mur) 49. Rebliment 50. Rebliment 51. Rebliment 52. Rebliment 53. Rebliment 54. Rebliment L’excavació arqueològica 20
Horitzó F. Segles XVII-XVIII
13. Estructura (forats de pal) 15. Estructura (mur) 19. Estructura (mur) 20. Estructura (mur) 26. Estructura (forats de bastida) 40. Estructura (mur) 41. Estructura (mur) 42. Estructura (mur) 46. Estructura (mur)
Horitzó G. Final del segle XIX- inici del XX
4. Rebliment 5. Rebliment 30. Rebliment 32. Rebliment 33. Rebliment 43. Estructura (mur) 47. Rebliment 48. Rebliment c. 1902-1905
7. Estructura (paviment) 8. Estructura (mur) 16. Estructura (paviment) 27. Estructura (forats de biga) 29. Estructura (coberta) c. 1903-1910
6. Rebliment 9. Estructura (mur) 10. Estructura (mur) 11. Estructura (mur) 28. Estructura (forats de pal) c. 1970-1980
17. Estructura (forat) 18. Rebliment
Pont de Pedret (Cercs) 21
5. Conclusions
Els precedents (segles IX-XI)
Les primeres referències sobre el lloc de Pedret daten d’un moment imprecís del segle IX, i s’han de situar en el marc d’un lent però progressiu avenç de la repoblació cap al sud i l’est del Berguedà que es va veure accelerat a partir del final d’aquell segle amb l’impuls donat al procés pel comte Guifré. A partir d’aquell moment s’anà organitzant el territori, que es dotà d’una estructura eclesiàstica (durant aquest període es produïren un elevat nombre de consagracions d’esglésies) i d’una ordenació civil i militar que permetia donar forma al poblament preexistent i establir les bases de la nova organització territorial i social impulsada per les famílies comtals. Aquest procés es va anar afermant al llarg del segle X, com ho palesen les importants reformes d’ampliació de Sant Quirze de Pedret, documentades arqueològicament. Tot sembla indicar que durant el segle XI el lloc de Pedret va continuar augmentant i consolidant la seva població fins a assolir la categoria de parròquia (Castellano 1995:187).
Aquest procés d’ordenació del territori havia de dur associada una dinàmica de recuperació de camins antics i de creació de rutes de comunicació entre els diferents nuclis que anaven apareixent i entre aquests i els centres del nou poder administratiu i religiós. Se sap de l’existència, a la banda de llevant del pont, d’un camí que duia del monestir de la Portella a la Baells i que connectava entre sí diverses poblacions de l’Alt Berguedà. D’altra banda, en el costat occidental del riu es troba la població de Berga, que ja des dels primers temps va ser seu d’una unitat administrativa del territori com era el comtat del mateix nom, depenent del de Cerdanya, i que era el principal centre de comunicacions de la zona. La connexió natural entre Berga, l’església de Sant Quirze i aquest camí que portava cap a la Baells i la Portella, s’havia de realitzar a través de la zona de l’actual Pont de Pedret.
Les restes construïdes més antigues que es conserven d’aquesta estructura corresponen al parament 1, construït amb grans blocs de pedra, que arquitectònicament no semblen atribuïbles a aquest primer moment. D’altra banda, a la zona per la que passa l’actual pont, el llit menor del riu (aquell pel qual circulen els cabals normals) discorre per una gorja relativament estreta i a la que s’accedeix per un pendent força suau. Aquestes característiques només es donen en aquest punt, ja que cap al nord la gorja és molt més alta i aigües avall el riu s’eixampla notablement. Això feia d’aquest punt el pas natural del riu entre Berga i Pedret. D’altra banda, aquestes mateixes característiques del sector provocaven que resultés relativament senzill col·locar una palanca de fusta sobre la gorja per tal de passar el riu. És evident que aquest pont rudimentari devia desaparèixer amb relativa facilitat a cada crescuda una mica important, però, per contra, també era fàcilment substituïble.
L’excavació arqueològica 22
Se sap, d’altra banda, per les diferents alineacions de forats de pal que es documenten en el rocall situat a l’entorn del pont (especialment a la banda oriental) que existia una important activitat constructiva en l’entorn del riu en aquest punt. Tradicionalment, s’ha considerat que aquestes alineacions corresponen una o a successives rescloses construïdes en aquesta zona per tal d’aportar aigua a un molí que es troba relativament a prop aigües avall, i segurament a d’altres estructures similars (Bolòs 1985). Tot i que aquesta interpretació presenta alguns inconvenients que caldria estudiar millor, existeixen diversos encaixos situats arran i a banda i banda de la gorja que es podrien relacionar amb aquests primers ponts de fusta.
En definitiva, es considera que en un primer moment la solució del pas del riu Llobregat en aquest punt es degué resoldre mitjançant palanques o ponts de fusta que permetien assegurar una circulació més o menys estable per sobre del riu. De tota manera, aquesta solució era insegura pel règim de crescudes del Llobregat i degué fer-se cada cop més incòmoda a mida que anava augmentant la circulació per la zona. Ben aviat es devia fer evident la necessitat de construir un pont de major solidesa.
Horitzó A, segles XI-XII / XIII
El primer pont que es construí a Pedret i que s’associa al parament UE 1 devia estar format per almenys tres arcs dels quals només s’ha conservat una part del més oriental (UE 22) així com les restes de l’esperó situat a la base del pilar de separació entre l’arc central i el més occidental (UE 56). Si es generalitza la tècnica constructiva de l’arc que s’ha conservat (UE 22), cal suposar que les impostes estarien construïdes a base de blocs de pedra de mida mitjana mentre que la part superior s’hauria realitzat amb blocs més petits i còdols amb una cara retallada i seguint la mateixa tècnica utilitzada habitualment per a la construcció de les voltes de canó. L’acabament exterior de l’arc (que va ser substituït per 44) seria segurament d’una rosca de llosetes irregulars.
L’atribució es fa de l’arc 22 a aquesta fase, tot i que no es disposa d’una relació física directa entre la part conservada de l’arc i el parament UE 1 dins la façana, es basa en què la tipologia d’aquesta estructura és completament diferent a la de la resta dels arcs, i especialment als que s’associen a l’Horitzó B. D’altra banda, el sistema constructiu detectat en aquest arc és més arcaic i, per tant, és més lògic atribuir-lo a una primera fase de funcionament del pont.
Hi ha la possibilitat que existís un quart ull a l’est de 22, ja que en la base oriental de l’arc, aigües amunt, apareixen uns blocs de pedra que insinuen un antic tallamar al damunt del qual es va construir el contrafort UE 46. Si realment va existir devia ser força petit i possiblement feia més aviat una funció de sobreeixidor. Pel que fa a l’arc de l’extrem occidental, se’n desconeixen completament les mides ni si n’existien d’altres més a l’oest, fet força improbable.
Pont de Pedret (Cercs) 23
També es desconeix l’alçada exacta del pont, que en tot cas devia ser més baix que l’actual, tot i que també del tipus d’esquena d’ase ja que l’arcada central havia de ser marcadament més gran que la resta. La pavimentació no s’ha conservat, doncs va ser destruïda al llarg de les diferents transformacions del pont, tot i que fora possible que n’hagués quedat algun tram dins la caixa del mateix.
De l’estructura del pont (partint de la base que només existissin realment els 3-4 ulls proposats) es desprèn que les obertures més importants es realitzaren a la banda oriental, que és el sector més afectat per les riuades de petita i mitjana intensitat (cal recordar que la banda més occidental està força més protegida pel creixent pendent de la muntanya). Aquesta solució permet construir un pont de llargada relativament gran amb un mínim de complexitat constructiva i, per tant, de cost. De tota manera, aquesta fórmula, que sembla útil per a suportar les crescudes de petita i mitjana intensitat (les més habituals), debilita l’estructura en moments de riuades excepcionals en les que la cota del riu supera l’espigó de la roca que protegeix el pont a la banda occidental, i aquest rep tot l’impacte de l’aigua sobre la caixa, ja que no hi ha arcades que permetin l’evacuació de l’aigua. En aquests casos, la incidència màxima de l’aigua se centraria en el basament occidental de l’arc central, que sembla que va ser el que va patir de manera més clara els efectes de les riuades en els primers temps de funcionament del pont. Sembla molt probable que un fet d’aquest tipus provoqués l’ensorrament de l’arc central d’aquest primer pont.
Pel que fa a la cronologia d’aquesta fase no es disposa de dades suficients per tal de fer una proposta categòrica. Tipològicament, els ponts d’esquena d’ase es documenten ja en època romànica a tota la zona (pont de Guardiola, pont vell de La Farga, pont vell de Gironella, pont del Far), amb cronologies que oscil·len entre els segles XI i XII. D’altra banda, el parament del pont de Pedret en aquesta primera fase (grans blocs de pedra) no es documenta en cap altre dels exemples esmentats. De tota manera, és possible que aquesta particular composició sigui deguda a l’existència de trams importants sense arcades, cosa que potser va portar com a conseqüència una construcció que volia ser més sòlida en base a la utilització de blocs de major mida que suportessin millor l’impacte de l’aigua. Finalment, el tipus de tècnica utilitzada per la construcció de la volta de l’arc 22 sembla més pròpia d’una cronologia de segles XI-XII que no pas posterior. L’excavació arqueològica dels sediments adossats als murs d’aquesta fase no han aportat materials significatius i els nivells en els que es van documentar peces de ceràmica de cronologia medieval no es trobaven en relació directa amb el mur i, per tant, no se li poden atribuir de manera directa. De tota manera, la cronologia d’aquestes ceràmiques, produïdes al taller de Casa En Ponç, en situa la confecció en un període força extens que va des de la segona meitat del segle XII fins al final del XIII, per la qual cosa poden estar associades tant a la primera com a la segona fase del pont.
L’única excepció a aquest fet la suposa l’estrat 4, amb abundant material ceràmic de cronologia clarament medieval i que s’ha pogut identificar com procedent del taller de Casa En Ponç, amb una cronologia per a la seva fabricació que se situa entre la L’excavació arqueològica 24
segona meitat del segle XII i el XIII. Es tractava, però, d’un fet excepcional ja que aquest estrat es va localitzar farcint una depressió natural de la roca, cosa que el va protegir de les neteges periòdiques provocades per les riuades. Aquest nivell, que s’ha de considerar testimoni d’un altre de més extens que cobriria, almenys en part, el sector A i que ha desaparegut, s’hauria d’associar a una activitat humana important a l’entorn del pont, ja que s’hi van recuperar un nombre molt elevat de fragments de material ceràmic. L’activitat que va generar aquest nivell és desconeguda, tot i que sembla raonable suposar que estigués relacionada amb el pont, bé amb alguna reforma important, que degué comportar una important i continuada presència humana en aquell sector, o bé al seu us. Així doncs, es considera que, tot i no disposar d’elements decisoris, es pot situar aquesta primera fase del pont de Pedret en un moment incert situable entre els segles XI i XII, especialment al llarg d’aquesta segona centúria.
Horitzó B, final del segle XIII – segle XV
En un moment indeterminat, segurament al segle XIII, es va produir l’ensorrament del pont, que degué afectar bàsicament l’arc central i els arrencaments dels arcs laterals. No se sap quant temps va estar fora d’ús, tot i que segurament no va ser gaire. En tot cas, se sap per les fonts escrites que el 1286 es recollien diners per a la reconstrucció del pont. També al final del segle XIII es produí la reconstrucció de l’església de Sant Quirze de Pedret, que havia estat parcialment destruïda per un incendi i que va ser objecte d’importants transformacions (López 1995:224). D’altra banda, la deixa testamentària de diners per a l’operis ponte de Pedreto que fa Ramón d’Avià, mostra com aquesta família noble, afincada probablement a Berga, tenia interessos a la zona de Pedret i per tant estaria interessada en conservar la comunicació directa amb les seves possessions. D’altra banda, i també cap a mitjan segle XIII, el rei inicià un procés de compra de terres a la zona que continuà al principi del segle XIV (Castellano 1996:190). Així doncs, sembla que la reconstrucció del pont i, per tant, l’inici d’aquesta segona fase, es pot situar en les darreries del segle XIII.
En aquest moment sembla que es van aixecar novament l’arc central i l’occidental presumiblement amb perfil de mig punt, i del que se n’ha conservat l’arrencament oriental (UE 34). El pilar entre aquests dos arcs es construí sobre el basament de l’arc anterior, afegint un tallamar a la banda nord, però sense refer l’esperó existent a la fase anterior. També es va remodelar l’arc oriental amb la col·locació d’una nova rosca (UE 44). Coincidint amb això, es va refer una part de la façana meridional a l’est de l’arc 22 possiblement segellant l’hipotètic aiguavés que, en aquest punt, s’havia intuït en la fase anterior.
El parament associat a aquesta fase és força característic i el constitueixen carreus quadrangulars de pedra sorrenca vermellosa o més clara disposats en filades regulars (UE 2). Les dovelles dels arcs d’aquesta fase també presenten una major regularitat i estan constituïdes pel mateix material. La tècnica constructiva de les Pont de Pedret (Cercs) 25
voltes dels arcs també canvia respecte de la fase anterior i existeix una major regularitat en l’aparell de carreus en la totalitat del perfil de la volta. Pel que fa a la pavimentació del pont, no es coneix, ja que es trobava a una cota per sota de l’actual i en bona part degué desaparèixer al llarg de les reformes posteriors.
Sembla, per tant, que la reconstrucció va reproduir el mateix esquema que l’anterior, sense que aparentment es construïssin nous ulls a la banda occidental, això va comportar que persistissin els mateixos problemes de resistència del pont davant les crescudes de caràcter excepcional. El fet que no se solucionessin aquestes qüestions de base va provocar, en un moment de difícil precisió cronològica, el segon ensorrament de l’estructura, que es va generar en els mateixos punts que el primer amb la caiguda de l’arc central. En aquest cas, però, la destrucció no va ser tant important ja que no va afectar als arcs laterals. La cronologia de finalització d’aquesta fase ve determinada per dos elements complementaris, el primer (i més important) és l’atribució al segle XV de l’arc ogival que determina la fase III. Un segon element és el coneixement que es té a través de la documentació escrita (Solé 1983:21) que al final del segle XV es va produir una important riuada a la zona del Berguedà que podria haver originat la destrucció del pont. La combinació d’aquests dos elements ha portat a proposar, provisionalment, aquesta data com a cronologia del final de la fase II.
Horitzó C, segle XV
Aquesta fase ve determinada per la reconstrucció de l’ull central del pont amb l’arc ogival que es conserva actualment. La cronologia d’aquest element és difícil de precisar, tot i que sembla correspondre a un moment baix medieval, com passa amb un altre de molt similar del pont vell del Pont de Vilomara i que ha estat datat al final segle XV (AADD 1995:91). Es tracta d’un arc de 12,5 m de llum i constituït per una rosca de dovelles de pedra sorrenca clara lligades amb morter de calç. En el seu intradós presenta dues línies sobreposades de forats que correspondrien als encaixos per la cintra utilitzada en el moment de la construcció. Pel que fa a la resta de l’estructura, sembla que es van mantenir en funcionament els altres dos ulls, i només sembla que es va refer o afegir de nou el tallamar situat en el pilar oriental de l’arc central.
Associat a aquest moment constructiu es documenta el parament UE 21, format per blocs de pedra de diferents tipus, tant carreus de pedra sorrenca o aglomerat com còdols escapçats per obtenir una cara més o menys plana, tots ells disposats en filades irregulars i lligats amb morter de calç força compacte. Sembla que es devia construir en bona part aprofitant els carreus antics que devien ser recol·locats i completats amb els grans còdols.
No es coneix el tipus de paviment associat a aquesta fase, ja que no s’han realitzat excavacions arqueològiques en aquesta zona. De tota manera, el més probable és que es tractés d’un nivell de còdols de diverses mides lligats amb graves. L’excavació arqueològica 26
Horitzó D, segle XVI
La construcció d’un ull central de major alçada degué atenuar, en part, la pressió sobre el pont durant les riuades de caràcter excepcional, cosa que deu haver afavorit la seva conservació fins al moment actual. De tota manera, sembla que relativament aviat es va fer evident la necessitat d’obrir nous arcs a la banda occidental per tal d’alleugerir la pressió de l’aigua sobre les parets del pont en els moments de crescudes importants.
Aquesta intervenció contrasta amb l’aparent decadència que vivia el terme al final de l’edat mitjana i començament de la moderna, fins al punt que, un document de 1510 definia la parròquia de Pedret com a inhabitata et carens parrochianis, mancança que es veurà confirmada al final del segle en una visita pastoral realitzada poc abans que es creés el bisbat de Solsona (Castellano 1995:192). Sembla que durant aquest període la zona de Pedret es va convertir en àrea de pastures controlada pels barons de Peguera. Aquest fet, juntament amb el manteniment de la necessitat de comunicació entre Berga i la zona situada a l’altra riba del Llobregat, podria explicar l’interès per al manteniment i reconstrucció del pont.
Així doncs, s’atribueix a aquesta fase la construcció dels dos arcs més occidentals. Per a la seva realització es degué enderrocar un tram del pont antic fins a l’arrencament de l’arc 34 (el més occidental fins al moment) i es van construir dos nous arcs de mig punt rebaixats (UE 24 i 25) separats per un pilar de 2,3 m, d’amplada molt consistent i proveït de tallamar i esperó. Els arcs en si estaven formats per una rosca de blocs de pedra sorrenca vermellosa. La solidesa constructiva d’aquests arcs i pilars, fets amb carreus ben escairats, contrasta amb els murs de maçoneria que s’hi troben associats (UE 35 i 39) i amb els quals està construïda la caixa del pont sobre els arcs.
Ja s’ha apuntat anteriorment la hipòtesi que en aquesta fase, els dos arcs tinguessin les mateixes dimensions i que correspongués a la fase següent el creixement de l’arc més occidental. Així doncs, en aquest moment el pont disposaria ja de quatre ulls que haurien permès resoldre de manera satisfactòria la problemàtica derivada de l’acció sobre el pont de les grans avingudes del riu Llobregat. Respecte al paviment superior del pont en aquesta fase, potser caldria atribuir-li el que es va documentar per sota de l’actual en la intervenció arqueològica realitzada el 1993. Segons consta en l’informe preliminar d’aquella excavació, realitzat per Albert López i Àlvar Caixal, era format per còdols força grans disposats horitzontalment i lligats amb morter de calç. El fet que el sondeig es realitzés a la zona del pont situada entre els arcs 24 i 25 no hauria permès detectar les modificacions, si n’hi va haver, d’aquest paviment, en el moment de la reconstrucció de l’arc 25. Malauradament, la intervenció arqueològica realitzada en aquell moment no va permetre obtenir informacions fiables sobre la cronologia del paviment, que en el moment actual ens haurien pogut ajudar a la datació d’aquesta fase.
Pont de Pedret (Cercs) 27
Finalment podria correspondre també a aquest moment una important reparació detectada a la façana meridional del pont (a la banda est) i definida pel mur UE 19. Aquesta atribució es realitza simplement en base a la similitud en els paraments entre el mur 19 i el 35.
Horitzó E, segles XVI-XVII
Correspondria a aquest moment el recreixement de l’arc 25 que podria haver-se realitzat sense desmuntar la part superior del pont, sinó que es buidaria per sota i posteriorment s’afegiria la volta de carreus. Aquesta fórmula explicaria per què no es va recréixer la paret del pont, tot i que la part alta del nou arc passa arran de la superfície de l’estructura. Si es confirmés aquesta hipòtesi, el paviment en funcionament en aquest moment seria el mateix de còdols de la fase anterior, amb el seu corresponent ampit, també detectat en el transcurs de l’excavació arqueològica del 1993.
Horitzó F, segles XVII-XVIII
Se situen en aquesta fase les darreres reparacions conegudes del pont i que estan constituïdes per una banda per la construcció del mur UE 15 al tram més occidental de la façana sud i per l’altra la sèrie de reparacions que es van realitzar a l’extrem oriental, especialment a la façana nord, i a les quals s’associa la construcció del contrafort 46. És impossible saber si aquestes dues intervencions són contemporànies o es van realitzar en moments cronològics diferents. El que si és ben clar, i per aquest motiu s’han introduït en la mateixa fase, és que totes elles són anteriors o contemporànies de la col·locació del paviment i les baranes actuals del pont.
La construcció del mur 15 sembla ser una simple reparació d’un tram de la façana meridional del pont sense implicacions gaire importants. En canvi, la intervenció realitzada a la banda oriental si que va suposar una actuació més complexa.
El procés que va portar la necessitat de la construcció del contrafort 46 devia tenir un origen antic i es devia manifestar de manera progressiva. La banda septentrional del pont és la que rep amb major intensitat l’acció erosiva, no solament de les riuades sinó també de la pluja, el vent i el glaç. Josep Maria Moreno, en el seu estudi preliminar sobre l’evolució constructiva del pont de Pedret realitzat el 19933, descriu molt clarament els efectes de l’erosió atmosfèrica sobre les parets del pont.
Així, explica que la façana septentrional resulta molt més afectada per l’aigua de la pluja que mulla sempre les parets verticals del pont, que retenen molt més temps la humitat a causa de la menor insolació. L’aigua és absorbida per la pedra i pels morters, fet que provoca un procés de degradació lent però inexorable que
3 Restauració del Pont de Pedret. Documentació prèvia. Octubre 1993 L’excavació arqueològica 28
s’accelera per l’acció del fred. Les gelades provoquen un augment del volum de l’aigua que trenca per sobrepressió la xarxa porosa de les pedres i dels morters, produint una degradació més homogènia per tota la superfície afectada. Com a conseqüència d’aquests processos es desprenen els morters de les juntes, quedant els carreus deslligats, facilitant d’aquesta manera que es moguin, es desaparellin i, fins i tot, que puguin arribar a caure.
Aquests processos van afectar la totalitat de la façana nord del pont, però ho van fer d’una manera especial a la banda més oriental, en tractar-se d’un sector molt més obac, i afectat per l’acció del vent que bufa acanalat seguint la gorja del riu. Aquest fet va provocar el bombament progressiu del parament vertical exterior del pont en aquest sector, com ho demostra el fet que les restes del mur original (UE 1) que s’han mantingut in situ tinguin un desplom considerable i que l’arc 22 i el parament que s’hi associa apareguin clarament separats del nucli del pont. Aquest bombament degué augmentar fins al punt de provocar, probablement, el despreniment de la barana del pont, i potser fins i tot d’una part de la façana. Una situació similar afectava a l’extrem més oriental de la façana sud. Davant aquesta situació, i per tal d’aturar el desplom del mur, es va optar per la construcció del contrafort UE 46, que va aturar el procés de bombament. D’altra banda, es va desmuntar i reconstruir a plom el tram més oriental del mur (UE 40) i es va refer la part caiguda (UE 41). L’obra es va completar amb la construcció d’una nova barana (UE 20) i la col·locació d’un nou paviment de còdols.
Aquesta estructura correspon, bàsicament, a la que s’ha conservat fins a l’actualitat. Pel que fa a la cronologia, no es disposa de dades directes sobre la data de realització de totes aquestes intervencions. Se sap, però, que aquesta fase s’acaba amb la col·locació del paviment de còdols actual, que és molt similar a un que es va localitzar al pont vell de Castellbell i el Vilar amb una cronologia dels segles XVI- XVII. D’altra banda, se sap a través de les fonts documentals que el terme de Pedret va iniciar una certa revifalla demogràfica a partir de la darreria del segle XVII, coincidint amb un període de creixement econòmic a tot el Principat. Aquest augment de l’activitat a la zona podria estar a l’origen de la necessitat de consolidar un pont que sembla que devia estar sortint d’un període relativament llarg d’abandonament.
Horitzó G, final del segle XIX - inici del segle XX
Amb posterioritat a aquestes intervencions no es detecta cap altra reparació important de la fàbrica del pont, que sembla haver resistit sense grans problemes totes les crescudes del Llobregat fins a la construcció de la presa de La Baells. Pel que fa a la cabana documentada al sector B, els materials associats als estrats UE 7 i 16, aparentment contemporanis de la construcció de la primera barraca, no són gaire significatius pel que fa a la cronologia (fonamentalment apareixen fragments sense forma de ceràmica vidriada marronosa), tot i que semblen apuntar cap a una datació moderna. De tota manera, la important quantitat d’objectes de ferro que s’hi Pont de Pedret (Cercs) 29
va recuperar, així com el tipus de peces (tascons de ferro –un d’ells de mida gran -, claus, una piqueta...) porta a plantejar la hipòtesi que es tracti d’una estructura associada al moment de construcció de la via del tren que passava a tocar de la cabana. En aquest cas caldria situar l’aixecament de la primera de les cabanes entorn els anys 1902-1903, moment de construcció del tram proper a Pedret del ferrocarril Olvan-Guardiola. Un cop construït el tram de via que passava a tocar del pont, la barraca degué quedar en desús i es devia enderrocar, essent substituïda poc després (en tot cas abans del 1905, data límit de realització de la fotografia de César August Torras) per la segona, més petita, que ja no es documenta en una altra datada el 19284. Existeix una darrera imatge, datada també del 19055, en la que no apareix cap estructura i que podria correspondre al període intermedi entre el funcionament de la primera i la segona de les barraques. De tota manera, la fiabilitat d’aquesta darrera fotografia no és total ja que és lleugerament més petita que la del 1928 i podria ser que, simplement, no es veiessin les estructures de la segona barraca.
4 Arxiu Fotogràfic de l’SPAL. Fons SCCM. Fitxa núm. 22.904 5 Arxiu Fotogràfic de l’SPAL. Fons SCCM. Fitxa núm. 16.578
L’excavació arqueològica 30
6. Inventari dels materials
UE: 4
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica grisa medieval Taller de Casa En Ponç 181 1 broc, 1 olla, 2 gerres
UE: 5
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica vidriada Oxidada amb vidriat marró 9 1 gerra, 1 plat Oxidada amb vidriat groc 3 2 plats Oxidada amb vidriat decorat 5 1 plat de “dol”, 1 plat marró amb decoració en groc
Metall Ferro 6 1 piqueta, 1 clau
UE: 7
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica vidriada Oxidada amb vidriat marró 14 1 olla
Metall Ferro 6 1 ferradura, 1 tascó, 1 clau
Pont de Pedret (Cercs) 31
UE: 12
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica grisa medieval Taller de Casa En Ponç 29 2 olles
UE: 16
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica grisa medieval Taller de Casa En Ponç 1 1 olla
Ceràmica vidriada Oxidada amb vidriat marró 1
Metall Ferro 9 1 tascó
UE: 30
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica vidriada Oxidada amb vidriat melat 23 Oxidada amb vidriat marró int./ext. 10 1 nansa de gerreta, 1 vora de plat Oxidada amb vidriat decorat. 4 1 vora de plat vidriat marró amb decoració en groc
Altres Indeterminat 1 1 botó
L’excavació arqueològica 32
UE: 31
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica vidriada Oxidada amb vidriat melat 3 Oxidada amb vidriat marró int./ext. 3 2 vores de plat Oxidada amb vidriat verd. 3 3 fons de cossi Oxidada amb vidriat decorat. 1 1 base de plat “de dol”
UE: 33
TIPUS DE MATERIAL FRAGMENTS
Ceràmica grisa medieval Taller de Casa En Ponç 1 1 olla
Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 1 nansa
Ceràmica vidriada Oxidada amb vidriat melat 2 2 bases de plat Oxidada amb vidriat marró int./ext. 27 1 base de tupí, 3 bases i 2 vores de gerretes, 1 càntir Oxidada amb vidriat groc. 1 Oxidada amb vidriat decorat. 14 1 vora d’escudella en marró i groc, 1 plata en marró i groc, 1 vora de plat en marró i groc
Ceràmica esmaltada decorada Pickman 2 1 fragment de plat decorat en negre, 1 vora de plat decorat en marró
Metall Ferro 3 1 sivella, 1 clau
Vidre Modern 2 Pont de Pedret (Cercs) 33
7. Estudi del material arqueològic
Ceràmica
En el transcurs de la intervenció arqueològica realitzada al pont de Pedret s’ha recuperat un petit lot de material ceràmic que ha permès situar cronològicament la deposició dels sediments excavats a banda i banda de l’estructura. De manera general es pot parlar de dos grans grups de material:
Ceràmica dels segles XIX-XX
Procedent de la major part dels estrats documentats al llarg de la intervenció, es va recuperar un petit lot de material de cronologia moderna i contemporània. Aquestes cronologies venen determinades per l’aparició de ceràmica de producció sevillana del tipus Pickman, ceràmica vidriada amb decoracions negroses, del tipus habitualment anomenat ceràmica de dol, i un fragment de plata de ceràmica amb decoració policroma (làmina I. 4). Acompanyant aquestes peces de datació coneguda, es va recuperar un grup de fragments de ceràmica comuna vidriada, fonamentalment de tonalitats marronoses i melades. La presència d’aquest material ha permès constatar que, de manera general, no es conserven sediments anteriors a la segona meitat del segle XIX associats al pont, fet que no es pot considerar estrany, ja que els estrats dipositats són objecte de neteges continuades per acció de les successives riuades.
Ceràmica medieval
Malgrat l’esmentada acció de l’aigua a l’entorn del pont, es va poder recuperar un interessant lot de ceràmica medieval en l’interior d’un nivell de terres que reblia una petita depressió del rocall. Aquesta ubicació havia permès salvar el sediment de les successives neteges que havia patit l’entorn. Es tracta de ceràmica grisa amb una pasta tova i porosa de color gris plom, tot i que, en alguns casos, presenta un acabat superficial més fosc. El desgreixant comprèn abundants nòduls de quars i mica, normalment de mida petita, tot i que esporàdicament se’n detecten de més grans, de fins a 4-5 mm. Les peces estudiades estan força rodades i el seu gruix oscil·la entre els 4 i els 7 mm. Pel que fa a les formes, s’han recuperat algunes vores i un fragment de broc tubular (làmina I, 1-3) que indiquen una producció de formes força tancades del tipus olla, dins les quals es pot distingir dos grups. En primer lloc, es documenten les peces destinades a contenir líquids o emmagatzemar aliments, que normalment tenen un fons més o menys pla i, en alguns casos, un bec a la vora o un broc, com la peça localitzada al pont. Un segon grup el formen les peces destinades a la cocció d’aliments, que acostumen a tenir el fons convex.
L’excavació arqueològica 34
Quant a l’atribució i cronologia, sembla bastant clar per la seva similitud amb altres peces conegudes, que el material localitzat correspon a la producció del taller de Casa En Ponç (Berga), situat a molt poca distància del jaciment. La cronologia de la producció d’aquest centre abraça, segons Padilla (1984:142), des del final del segle XII a mitjan XIII. De tota manera, en l’excavació de Sant Llorenç prop Bagà s’han recuperat materials d’aquest taller situables en la segona meitat del segle XII (López Mullor, Caixal, Fierro 1997:105). Paral·lelament, en els treballs duts a terme a Sant Quirze de Pedret va aparèixer material d’aquest taller en contextos de, final del segle XIII (López Mullor, Caixal, Fierro 1997:105). Així doncs, la cronologia de la producció d’aquest centre abastaria un període que grosso modo aniria de mitjan segle XII al final del segle XIII, lapse de temps en el qual caldria situar la ceràmica trobada a Pedret.
Metalls
L’excavació va permetre recuperar una sèrie de peces de ferro que es localitzaven fonamentalment en els nivells d’utilització de les barraques adossades al pont en l’anomenat sector B. D’entre aquests elements metàl·lics en destaquen dos.
1. Tascó de ferro forjat (làmina II) de secció triangular i de grans dimensions: 23,3 d’alçada, 9 cm d’amplada a la cabota i 7,9 a la base, 6,2 cm de gruix sota la cabota i 2 cm de gruix a la base.
2. Piqueta de ferro (làmina III) de 13,1 cm de llarg, 4,2 d’ample i 1 cm de gruix, amb el tallant en forma de tascó.
35
Bibliografia
BOLÒS, J. 1985. “Rescloses de Pedret”. Catalunya Romànica XII: El Berguedà. Barcelona: 236-238.
CABALLERO, M. 1991. “L’evolució històrica del pont vell de Castellbell i el Vilar”. Quaderns Científics i Tècnics, 3: 146-152.
CAMPRUBÍ PLANS, J. 1996. “El ferrocarril a la Catalunya Central”. (Manresa), Dovella, 53: 35-42.
CASTELLANO, A. 1995. “Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals”. QCT-6: 183-194.
CLOTET, N.; GALLART, F.1983. “Els fenòmens produïts pels aiguats”. (Berga). L’Erol, 4: 15-19.
GARAU LLOMPART, I. 1990. “El pont de Suria”: un ejemplo de construcción medieval (1420-1421). Palma de Mallorca.
LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. 1993. Informe preliminar dels sondatges realitzats al pont de Pedret (Berga-Cercs) el dia 16 de març de 1993. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Inèdit.
LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. 1995. “Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992”. Quaderns Científics i Tècnics,6: 194-359.
LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A.; FIERRO,X.. 1997. “Cronologia i difusió d’un grup de ceràmiques medievals trobades a les comarques de Barcelona (segles VII-XIV)”. QCT-9: 101-142.
MACIÀ BIGORRA,T. 1993 El pont de Periques de Puig-Reig: estudi documental, històric i artístic. Barcelona.
MACIÀ BIGORRA,T. 1996: “Estudi documental, històric i artístic del Pont de Periques de Puig-reig”. QCT-8: 5-38.
MARISTANY, M. 1998. Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona.
MESQUI, J. 1986. Le pont en France avant le temps des ingénieurs. Paris. Bibliografia 36
PADILLA LAPUENTE, J.I. 1984. “Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons”. Acta Medievalia, Annex 2: 99-143.
SALMERON BOSCH, C. 1987. Els ferrocarrils catalans II. Del vapor a l’electricitat. Barcelona.
SOLÉ, C.; LAPUERTA, M.; GALLET, J. 1983. “Situació històrica de la riuada del novembre”.(Berga). L’Erol, 4: 20-21.
SOLDEVILA, T. 1993. “El pont vell de Roda de Ter. Estudi històric”. Quaderns Científics i Tècnics, 5: 315-330.
37
Il·lustracions
1. Situació del municipi de Cercs, on es troba el pont, dins la Península Ibèrica (a dalt) i Catalunya (a baix).
Pont de Pedret (Cercs) 38
2.Planta topogràfica del Pont de Pedret amb la situació de les estructures aparegudes en el transcurs de la intervenció.
3. Alçat nord del pont amb indicació de les unitats estratigràfiques.
Il·lustracions 39
4. Alçat sud del pont amb indicació de les unitats estratigràfiques.
5. Alçats nord i sud del punt amb indicació cromàtica de les fases constructives.
Pont de Pedret (Cercs) 40
6. Sector B. Planta de les estructures documentades en el transcurs de la intervenció arqueològica. Indicació de la situació de les seccions.
7. Sector B. Secció A.
Il·lustracions 41
8. Sector B. Seccions B i C.
9. Sector D. Seccions de les cales 1 i 2.
Pont de Pedret (Cercs) 42
10. Banda meridional del pont. Foto: M. Baldomà, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.
11. Costat septentrional del pont. Foto: M. Baldomà, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.
Il·lustracions 43
12. Paviment de còdols actual del Pont de Pedret. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
13. El mur UE 43. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. Pont de Pedret (Cercs) 44
14. Detall de l’assentament de l’estrep oriental del pont sobre el pendent de la muntanya. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
15. El sector B un cop extreta la capa vegetal i abans d’iniciar-se la intervenció arqueològica. S’aprecien les restes d’una estructura adossada al pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. Il·lustracions 45
16. Estructures adossades al pont que es van documentar en el transcurs de l’excavació arqueològica al sector B. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
17. Estructures aparegudes en la intervenció arqueològica al sector B. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Pont de Pedret (Cercs) 46
18. Detall del parament del pont en el sector C. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
19. Cala 2 un cop finalitzada la intervenció arqueològica. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. Il·lustracions 47
20. arc central del pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
21. Parament 1. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Pont de Pedret (Cercs) 48
22. Parament 2 a l’entorn de l’arc 22. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
23. Pilar de separació entre l’arc central i l’occidental. S’observa, a part del parament 2, l’arrencament de l’arc 34 i l’antic basament UE 56 corresponent a la fase 1. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. Il·lustracions 49
24. Tram situat entre els arcs 22 i 23. S’observa com el parament 21 (banda sup. esquerra) recolza sobre el parament 2 (costat dret) de la fase anterior. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
25. Arc 24 i del parament UE 35. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. Pont de Pedret (Cercs) 50
26. Parament 15. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
27. Tram del mur del pont en el qual apareixen les traces del que podria ser l’arrencament d’un arc corresponent a una estructura anterior a l’actual. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Il·lustracions 51
28. Contrafort 46. S’observa com recolza sobre un element preexistent que podria ser un antic tallamar. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
29. Arc 25 tal i com va quedar en la fase V. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Pont de Pedret (Cercs) 52
30. Un dels tallamars associat a la cara septentrional del pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
31. Estrep sud oest del pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Il·lustracions 53
32. Parament 1 en el costat occidental del pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
33. Arc central del pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Pont de Pedret (Cercs) 54
34. Detall de l’interior de l’arc central del pont. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Il·lustracions 55
35. El tallamar 36. Foto: Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Pont de Pedret (Cercs) 56
36. Costat nord del pont. Josep M. Vila, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Il·lustracions 57
Làmines
1. Ceràmica grisa medieval del taller de Casa En Ponç, UE 4, diàm., boca 15,5 cm, gruix 0,8 cm. Olla de llavi arrodonit amb broc tubular. Pasta de color gris plom amb desgreixant de quars i mica de mida petita. 2. Ceràmica grisa medieval del taller de Casa En Ponç, UE 4, gruix 0,6 cm. Olla de llavi arrodonit amb broc tubular. Pasta de color gris plom amb desgreixant de quars i mica de mida petita. 3. Ceràmica grisa medieval del taller de Casa En Ponç, UE 4, gruix 0,5 cm. Olla de llavi arrodonit amb broc tubular. Pasta de color gris plom amb desgreixant de quars i mica de mida petita. 4. Ceràmica vidriada policroma, UE 33, diàm., boca 22 cm, gruix 0,8 cm. Plata de llavi arrodonit. Pasta vermellosa amb desgreixant de quars. Pont de Pedret (Cercs) 58
Tascó de ferro forjat de secció triangular i grans dimensions (23,3 cm d’alçada, 9 cm d’amplada a la cabota i 7,9 x 2 cm a la base, 6,2 cm de gruix sota la cabota).