DONA MARROQUINA I SOCIETAT CATALANA La Integració De La Dona Marroquina En Una Societat Occidental
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DONA MARROQUINA I SOCIETAT CATALANA La integració de la dona marroquina en una societat occidental. Anàlisi de la integració de les dones marroquines a Sant Pere de Ribes Marion Herrera IX Premi de Recerca per a la Pau Curs: 2013/14 Dona marroquina i societat catalana – Treball de Recerca LA INTEGRACIÓ DE LA DONA MARROQUINA A SANT PERE DE RIBES ÍNDEX: 1. Presentació 4 1.1 El perquè d’aquest treball 1.2 Com realitzaré aquesta recerca? 2. Introducció 7 2.1 Què entenem per integració 2.1.1 Factors que influeixen en la integració 2.2 Com aplicarem el concepte d’integració a aquest treball? 2.2.1 Situació educativa 2.2.2 Situació social 2.2.3 Situació laboral 2.2.4 Situació personal 2.2.5 Religió 3. Els paper de la dona en l’Islam 15 4. El paper de la dona en la cultura marroquina 17 5. Entrevista a les dones marroquines 20 5.1 A qui s’ha realitzat l’entrevista? 5.2 Resultats de les entrevistes 5.2.1 Anàlisi situació adolescents entre 12 i 16 anys 5.2.2 Anàlisi situació noies entre 16 i 18 anys 5.2.3 Anàlisi situació joves entre 18 i 23 anys 5.2.4 Anàlisi situació joves-adultes entre 23 i 30 anys 5.2.5 Anàlisi situació adultes entre 30 i 45 anys 5.2.6 Anàlisi situació dones majors de 45 anys 5.2.7 Altres factors analitzats 6. Entrevista als ribetans no marroquins 43 6.1 Com, a qui i amb quina finalitat s’ha realitzat l’entrevista? 6.2 Resultats de les entrevistes 6.2.1 Visió dels professors de secundària 6.2.2 Visió dels estudiants de secundària 6.2.3 Visió d’altres ribetans 6.3 Conclusions 7. Entrevista a professionals 49 7.1 Mestres de l’escola d’adults 8. Conclusió i valoració dels resultats obtinguts 50 9. Bibliografia 57 Agraïments 58 2 Dona marroquina i societat catalana – Treball de Recerca 10. Annexos 10.1 Annex I: Els drets de la dona segons l’Islam 59 10.2 Annex II: Resultats enquesta: part objectiva 64 10.3 Annex III: Entrevista a noies marroquines entre 12 i 16 anys 65 10.4 Annex IV: Entrevista a dona marroquina major de 45 anys 71 10.5 Annex V: Mapa de Ribes: Distribució de les dones marroquines 74 pel municipi 10.6 Annex VI: Respostes entrevistes als ribetans: professors de 75 secundària 10.7 Annex VII: Respostes entrevistes als ribetans: estudiants de 81 secundària 10.8 Annex VIII: Respostes entrevistes als ribetans: altres ribetans 91 10.9 Buidatges 102 3 Dona marroquina i societat catalana – Treball de Recerca 1. PRESENTACIÓ 1.1. El perquè d’aquest treball Les raons per les quals he escollit realitzar aquesta recerca són diverses, però totes van cap a una mateixa direcció: saber en quina situació es troben les noies (adolescents) i dones marroquines en una societat occidental, més concretament, a Sant Pere de Ribes, un poble en el qual tindré més facilitat d’analitzar a totes les dones que hi resideixen. El meu poble. La idea ha sorgit d’una preocupació present en el poble: actualment, la gran majoria de les dones marroquines porten més de deu anys vivint-hi; han vingut del Marroc, amb fills o sense, per decisió del marit o del pare, i amb l’objectiu d’aconseguir millores tant econòmiques com socials, és a dir, per millorar les seves condicions de vida. Però, què han realitzat durant tot aquest temps que porten a Catalunya? Han fet l’esforç d’establir-se i “fer-se un lloc” en la nova societat? Hi han participat o han tingut interès en fer-ho? Pel que a simple vista es pot veure, la resposta a les qüestions anteriors no és gaire positiva. Considero que segueixen vivint aïllades de la societat catalana, són marroquines que no s’involucren en la vida pública del municipi. Trobem dones entre 30 i 45 anys i majors de 45 que, tot i els anys que han viscut a Ribes, encara no coneixen l’idioma, ni la cultura, ni es relacionen gaire amb els ribetans, ni participen en les festivitats locals. Quina és la causa o causes d’aquesta situació? Podem generalitzar que totes les dones marroquines d’aquesta edat estant en la mateixa situació? Per altra banda, què passa amb les adolescents, amb les més joves? Elles han estat escolaritzades per un temps, llarg o curt, en centres educatius catalans, coneixen l’idioma i els costums. Però, participen de la cultura i festivitats ribetanes? Quina relació estableixen amb les persones del seu entorn? Podem generalitzar i crear estereotips? Un altre problema és que, en aquests últims anys, des de que la crisi econòmica ha deixat a l’atur a gairebé la meitat dels homes marroquins, la llibertat que tenien les noies s’ha anat reduint fins al punt en què, segons la comunitat marroquina resident a Ribes, està molt mal vist que una noia imités els models catalans (sortir de festa, participar en els esdeveniments culturals del poble, tenir amistat amb nois....). Dels nois, però, no se’n parla gaire. A Ribes, a diferència d’altres municipis -i pel que la gent opina- s’hi produeix un fenomen poc corrent i molt exagerat, i és que, com els propis marroquins admeten, la gent està molt controlada i es malparla de tot aquell o aquella per qualssevol acte no normal en la cultura marroquina. És a dir, crec que les noies, especialment, estant renunciant a la seva llibertat per la por a què pensarà la gent. Tot això, a l’hora de parlar d’integració, considero que esdevé un obstacle, una barrera que impedeix un bon establiment en la societat receptora i a la vegada, una mala acollida d’aquesta cap als nouvinguts. Per tant, com a noia marroquina que resideix a Ribes, em dóna l’avantatge de conèixer i entendre’m millor amb les marroquines del poble per poder realitzar una recerca sobre el tema. El treball s’acotarà al municipi de Ribes durant el curs 2013-2014. 4 Dona marroquina i societat catalana – Treball de Recerca 1.2.Com realitzaré aquesta recerca? La hipòtesi que podem establir sobre aquest tema podria ser: Una dona procedent del Rif (zona nord del Marroc) està menys integrada en una societat occidental que una que prové del Gab (resta del territori marroquí). L’he establert així perquè considero que entre aquestes dues zones podem establir diferencies quant a pensament, cultura, tradició, etc. Els habitants de les zones del Rif (majoritàriament rurals, on el sector econòmic predominant és el primari, és a dir, l’agricultor i ramader) són més conservadors quant a cultura i la dona té menys llibertats. Per a aquest treball, anomenaré Gab a la resta de territoris marroquins diferents al Rif, ja que, tot i no ser un concepte geogràfic, els marroquins l’utilitzen per diferenciar els rifenys dels de la resta del Marroc. Els primers tenen com a llengua el berber, també conegut com a amazigh o rif, aquest és un idioma que en l’actualitat és cooficial en l’estat marroquí. Els habitants del Gab, per altra banda, tot i tenir la mateixa concepció de la dona com a ésser inferior i sumis a l’home, aquesta gaudeix de certes llibertats. Cal esmentar, però, que avui en dia, a causa del desenvolupament econòmic, s’han produït importants èxodes del camp cap a la ciutat, i tant les zones urbanes del Rif com de la resta del Marroc han augmentat demogràficament, patint una ràpida urbanització. Cal destacar també que la societat marroquina és diversa i que els berbers representen el 40% de la població d’aquest país, dividint-se pels tres dialectes que parlen: el rifeny, el tamazight (Atles Mitjà) i el shelha (Alt Atles i Antiatles). La dona en la cultura berber és la base de la unitat familiar, i encara que el patriarcat és el lema general, tenen una gran tradició oral, sempre contra la intolerància i l'abús de poder: una similitud important amb occident. L'home és qui té el control ferri sobre els membres de la família; la dona, per la seva banda, controla els pilars de la moral i la vida privada de la família. Per tant, els seus rols es basen en el pudor, el respecte i la vergonya. En tots els casos, l'honor de la família dependrà de les nenes i de la guàrdia de la seva virginitat. * L'home és l'únic cap familiar * La dona haurà obeir a l'home (pare, germà gran o marit) * La dona està considerada subjecte dependent sense identitat jurídica. * El matrimoni és la destinació inevitable de la noia berber a molt primerenca edat. 5 Dona marroquina i societat catalana – Treball de Recerca La dona marroquina que no és del Rif té gairebé el mateix paper, tant dins de l’àmbit familiar com en el jurídic i en la societat en general, però, a diferència de l’anterior, gaudeix de més llibertats, ja que té més facilitat de relació i comunicació amb el seu entorn. També en ambdues cultures, els membres d’una família s’ordenen en una s’estructura patriarcal, és Cap de família- a dir, que el cap de família -l’home-, ja sigui l’avi pare o avi o el pare, s’imposa sobre la resta de membres. Després del cap de família, com podem veure al diagrama adjunt, trobem els fills adults mascles, Fills mascles que posteriorment passaran a ocupar el lloc del pare. Aquests són els que van a treballar i Dona del cap de mantenen econòmicament la família, ja que el família- Mare o pare o l’avi ja està jubilat o a punt d’estar-ho.