ARTICLES La Caserna de i la Colònia Escolar Permanent de l’Ajuntament de

Ramon Felipó

En aquest article només volem deixar pa- Fou durant aquesta Dictadura mili- lès, el que les inscripcions dels llibres del tar de Primo de Ribera quan van comen- Registre de la Propietat de Berga diuen de çar les peripècies de la propietat del Pla les vicissituds de la propietat referent dels de l’Alemany per una permuta «legal» a terrenys de l’antiga Caserna militar del Pla canvi del Castell de Berga4, entre l’ajunta- de l’Alemany per acabar amb tot tipus in- ment de Berga i l’exèrcit espanyol, tot fou terpretacions incorrectes o errònies sobre fet d’acord amb la legalitat vigent, i es va la seva titularitat. procedir a practicar les dues corresponents Berga va patir molt durant les guerres inscripcions de la titularitat al Registre de carlines del segle xix, com quan foren ex- Berga. 1 pulsats els Franciscans del seu convent El Pla de l’Alemany o com dos a l’any 1835 – durant la primera Guerra consistoris de Berga donen per Carlina – per la desamortització de Men- duplicat el mateix solar a dos dizábal, el 1837, però quan Berga va ser la institucions diferents capital carlina de Catalunya els Francis- 1r.- l’Any 1924, Berga sota la cans van poder tornar al convent. L’any Dictadura militar del general Primo 1840, amb el triomf dels liberals a Espa- de Rivera i la Patum nya, els frares tornen a ser expulsats, el convent és saquejat i tancat. L’exèrcit es- La revista La Comarca Bergadana de 29 panyol converteix els edificis conventuals de juny de 1924 publica una curiosa foto en caserna. El convent restà dessolat, fins de la Patum d’aquell any. La Guita porta que el comte de Fígols, cap a l’any 1909, penjada al coll una bandera espanyola va comprar-lo, a l’exèrcit espanyol, poc La caserna de Berga en una imatge dels anys monàrquica i la Geganta una banda al després, els edificis conventuals poc des- seixanta del s. XX. (ARXIU ARB) pit amb els mateixos colors5. L’ajunta- prés van ser lliurats de nou als Francis- ment no era elegit democràticament, cans, que tingueren cura de l’església i de militar d’aquest segle, després vindria la l’alcalde de Berga era imposat per govern totes les antigues dependencies militars. del general Franco que va durar quaranta militar. Durant molts anys, llevat del 1936-39 anys. El regim dictatorial primoriverista Un dels llibres municipals de Berga, hi en que l’església fou enderrocada, el con- va suprimir l’òrgan de govern supramu- ha una inscripció del 28 de maig de 1924 vent saquejat i molts franciscans assassi- nicipal català –la Mancomunitat de Ca- de com serà l ’«homenaje a la Bandera Es- nats2 els Franciscans van seguir tenint-ne talunya– i a més d’això es va caracteritzar pañola». S’hi explica: «Habiéndose proyec- cura. L’any 2016 els edificis conventuals per una constant persecució a la llengua i tado y aprobado en principio la celebración de van ser cedits per 25 anys a l’ajuntament cultura catalana, en canvi no va dissoldre la fiesta patria que se denominará fiesta de de Berga3. mai ni les «Casas del Pueblo» ni certes la BANDERA ESPAÑOLA coincidiendo El segle xx, també, va ser una temps organitzacions obreres. L’odi del dictador tal celebración con las antiquísimas y típicas de convulsions polítiques i socials. El 13 militar a Catalunya i al català el va por- fiestas de la Patum, la comisión que dictami- de setembre de 1923, el general Primo tar a fer coses tant surrealismes i absurdes na, opina ser conveniente la modificación en de Rivera, Capità General de Catalunya, com : tancar el camp del FC Barcelona i parte del programa de la Patum evitando en va protagonitzar un cop d’estat contra el l’Orfeó Català o a prohibir els Pomells de lo posible la repetición de tandas de Patum.6» sistema parlamentari espanyol, imposant Joventut una organització catòlica de la S’acorda proposar que el dia 21 de juny una dictadura militar que va durar set mainada sortida dels lectors de la revista saltin a les 9 del vespre «només» 8 diables anys. Aquesta fou la primera dictadura infantil Patufet. Plens7.

L’EROL 41 al jardí, que li donaran molta llum i alegria. A un extrem del menjador hi haurà les cuines amb les dependencies annexes corresponents, office; magatzem, etc., i a l’altre extrem hi haurà la cambra per a la rentadora mecànica i per als armaris i l ‘endreça i repàs de la roba. Hi haurà també la cambra per a les calderes de la calefacció i les carboneres amb entrada directa per l’exterior. Així mateix hi haurà els serveis d’higiene, lavabos, urinaris i wà- ters, convenients. El menjador tindrà sortida directa al jardí i comunicació interior amb la resta de l’edifici. Els tres pisos estan destinats a dormitoris. Cada pis constarà de dues grans naus laterals separadors per un cos central, en el qual es concentren els serveis de dutxes, la- vabos, wàters i vestuari, i on puja l’escala de comunicació de totes les plantes. Cada nau la- teral, dividida per un embà baix, constituirà La caserna de Berga. (ARXIU ARB) dos dormitoris capaços, cada un, per a 25 es- colars i un professor. El primer pis tindrà una El 22 de juny del mateix any diu «toma a.- De com tenia de ser i de fet va ser la gran damunt el cos avançat que for- de posesión de los terrenos que el Ayuntamien- Colònia escolar permanent de Berga ma part del menjador, amb dues pèrgoles ter- to cede al Ramo de Guerra (actual ministe- L’arquitecte de Colònia Escolar de l’Ajun- minals i a la part central de l’edifici, oberta ri de l’exèrcit) en la Partida del Pla de l’Ale- tament de Barcelona fou Josep Goday i completament a Migdia, i ben arrecerada, es many, para destinarlos a emplazamiento del Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936) construirà una esplèndida solana ... Annexa a nuevo cuartel, … «. i el govern suec va cedir el seu Pavelló de l edifici, amb comunicació directa però també La Vanguardia del 24 de juny explica l’Exposició Universal de l’any 1929 a Bar- amb entrada independent, hi haurà l’estatge que, per a la comunitat de preveres, mos- celona10. del Director i les habitacions del servei. Per sèn Llorenç Sensada va donar la benvin- Segons el llibre Inauguració de les obres posar en comunicació els dos edificis hi haurà guda al general Barrera (el capità general de la colònia escolar permanent de Berga, que una galeria coberta i vidrada a fi que es pu- de Catalunya). La Patum del vespre es va fa un detallat informe de bons propòsits guin passar de l’un a l’altre sense sortir a l’ex- fer a les 10 de la nit, a les 11 es va celebrar ...El pressupost de desmuntatge, trasllat i re- terior. Hi haurà també un pavelló isolat per a un sopar a l’ajuntament i a les 12 la «sere- construcció del Pavelló de Suècia, aprovat per infermeria i dispensari. Ultra els edificis, la nata por el Coro Unión Bergadana. Acom- l’Ajuntament en la sessió del 27 d’abril d’en- Colònia tindrà una gran extensió de terreny pañado por la Banda militar, destacó sobre gany, importa 77.000 pessetes i el de les noves destinada a camps d’experimentació on faran todo la pieza ¡Viva España! A continuación, construccions és de 617.473 pessetes11. practiques agrícoles, camps de joc on s’exerci- se disparó un ramillete de fuegos artificiales, La Colònia constarà principalment del Pa- taran en la gimnàstica, el joc i l’esport, i re- en que apareció la bandera española8». Les velló de Suècia i d’un gran edifici destinat a dossos on els dies de bon temps desenvoluparan autoritats militars espanyoles, reberen el la vida vegetativa deIs infants. Al Pavelló de tota la seva activitat. Els infants que concor- pla de l’Alemany, i evidentment inscrivi- Suècia, esplèndida construcció en fusta, habi- reran a aquesta Institució sols hi romandran ren al Registre de la Propietat de Berga la litada convenientment, s’instal·laran 8 aules el temps necessari per a llur enrobustien. Així seva titularitat. on els petits faran la part de la seva formació uns alumnes hi estaran més temps que uns al- cultural que no pugui ésser feta a pIe aire i on tres i els que deixin la Institució per haver 2n.- L’Any 1932 el president Macià podran romandre els dies de pluja. Hi hau- gaudit puja a Berga i a l’any 1934 Companys. rà també una sala per a biblioteca, una per Uns anys més tard, aquests mateixos ter- a treballs. manuals, cambra de material i els b.- El President Macià renys del Pla de l’Alemany, quan el minis- serveis d’higiene corresponents. A la part cen- El Llibre d’Actes Municipals del 18 abril teri de l’exèrcit espanyol ja els havia inscrit tral del Pavelló quedarà una gran sala per a 1932, llegim que el ple de l’ajuntament al Registre de la Propietat de Berga com a conjunts, sessions de música, de cinema, con- acorda convidar al president Francesc propis per la permuta del Castell de Berga, ferencies, etc. L ‘edifici que es construirà an- Macià per que pugi a Berga per Patum. El un altre consistori berguedà, aquest ele- nexa al Pavelló constata de planta baixa i president Macià no va pujar per Corpus git democràticament pel poble, va cedir, tres pisos. Aprofitant la configuració del ter- d’aquell any, però si que ho va fer el 14 els mateixos terrens que restaven erms a reny, per la façana Nord, el primer pis que- d’agost de 1932 per el inici de les obres l’ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi darà a nivell del pla superior, i per la façana de la Colònia Escolar de l’ajuntament de la Colònia Escolar Permanent9, ningú de de Migdia quedarà a nivell la planta baixa, Barcelona12. El president Macià va poder cap dels dos consistoris ni el de Barcelona una part de la qual formarà un cos avançat veure la Patum al Poble Espanyol de Bar- ni el de Berga van mirar de qui era la seva de la resta de l’ edifici. En aquesta planta hi celona, el 22 de juny de 1932 quan a les 7 titularitat. haurà el menjador, gran i espaiós, capacitat del vespre, acompanyat de Jaume Aiguadé, per a 340 places, amb grans finestrals de cara batlle de Barcelona i del berguedà Pere

42 L’EROL Projecte de la Colònia Escolar de l'Ajuntament de Berga, obra de l'arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró 1882-Barcelona 1936) i que inclouen el pavelló de l’Exposició Universal de l’any 1929 que el govern suec va cedir a Barcelona. (ARXIU ARB)

Comes que va actuar en una de les tandes pre), requerido por los aplausos de la mul- edifici de la Colònia de l’ajuntament de de Patum com alcalde accidental de Bar- titud, salió al balcón principal de las Casas Barcelona és un hotel, la residencia d’ofi- celona. Per l’ajuntament de Berga acudiren Consistoriales, dirigiendo un saludo al pueblo cials i suboficials s’ha convertit en una re- l’alcalde Josep Badia Sobrevies13, acom- bergadano fue obsequiado con un banquete en sidencia per la gent gran, s’han aixecat dos panyat dels regidors Climent Capallera i el santuario de Queralt.» Comenta que va edificis: la caserna dels Mossos d’Esqua- Ramon Vila. D’aquesta exhibició barcelo- participar a un míting a l’Ateneu Republi- dra15 i els Jutjats de Berga, hi ha els bar- nina, n’ha quedat una important presència cà de Berga i «terminado el acto, el Presiden- racons del Serra de Nuet el segon Institut a gràfica, les espectaculars portades de La te se trasladó al Ayuntamiento presenciando d’Ensenyament de Berga, l’Escola Bres- Vanguardia i La Humanitat, el reportatge desde el balcón el típico baile de ‘la Patum’, y sol Flor de Neu, el Telecentre de Berga. gràfic del Butlletí dels Museus d’Art de Bar- a las nueve y cuarto de la noche emprendió el S’han edificat diversos blocs d’habitatges celona amb els dibuixos d’Opisso i Renart, regreso a Barcelona. El Diario de Barcelona i s’ha construït un nou el Pavelló de Suè- El Be Negre del 28 de juny de 1932 li va comenta que va dir al míting «no dejaremos cia convertit, en part, en un auditori mu- dedicar un bon acudit Soka....14. que nos sea arrebatado, por una resolución nicipal, i alberga les seus de: l’Òmnium caprichosa, el espíritu de nuestro republica- Cultural del Berguedà, el Casal d’Europa c.- El President Companys nismo.» La Humanitat, el diari d’ERC, del del Berguedà o l’arxiu. Encara queden El diumenge de Patum –el 3 de juny de 5 de juny reproduïa com a titular a tota per urbanitzar molts terrenys de l’antiga l’any 1934–, el president Lluís Companys portada les paraules del President Com- caserna i fer-ne els seus vials. va pujar a Berga per fer un míting polític. panys dites a Berga: «Per l’amor a la Repú- Conclusió Va inaugurar la Colònia Escolar i va veure blica –en la lluita per la qual he deixat salut i la Patum. Eren els temps de les picabara- joventut– seria capaç de tots els sacrificis.» A Mai no entendré com l’alcalde o cap dels lles polítiques per la Llei de Contractes de la pàgina 9, hi ha una foto de Companys al regidors d’esquerres de Berga van poder Conreu. La Vanguardia del dimarts 5 de balcó de l’ajuntament, acompanyada d’un cedir els terrenys a l’Ajuntament de Barce- juny explica que cap al migdia va arribar article amb aquest titular: «El viatge del lona que ja no eren de propietat municipal, a Berga, on el va rebre l’alcalde berguedà Senyor Companys a Berga, efectuat el passat ni com el propi consistori barceloní repu- Joan Illa i Planas, el jutge Farré i els batlles diumenge, consistí en una clamorosa manifes- blicà no es va preocupar gens de rebre uns de Puig-reig, Cardona, , Casser- tació del Poble per la democràcia nacionalista terrenys per part de qui no era el seu pro- res, , Prats del Lluçanès, de Catalunya i per la persona del President de pietari, ja que uns pocs anys abans havien , Avià, Bagà, , Borredà, , la Generalitat.» estat legalment lliurats a l’exèrcit espanyol , , Sagàs, Santa Maria de i inscrits al corresponent Registre de la 3r.- El Pla de l’Alemany va Merlès, Sant Martí de Bas, Sant Julià de Propietat. tornar a ser municipal i en part Cerdanyola, , Montclar, l’Espunyola, El patrimoni immobiliari públic i mo- es torna a privatitzar Castellar de n’Hug, Viver, , Cas- numental o el paisatgístic berguedà mai tell de l’Areny, Castellar del Riu, Fígols, Com era d’esperar quan la democràcia va no ha estat exempt d’algunes polèmiques , Brocà, La Nou, , La arribar es va voler recuperar per la ciutat, com el propi Castell de Sant Ferran, els Valldan, , La Baells, i Sant Jau- però l’ajuntament va haver de pagar, cap edificis de propietat exclusiva de l’ajunta- me de Frontanyà. Més tard, el president a l’any 1992, uns 100 milions de les anti- ment de Berga al santuari de la Mare de Companys «se trasladó hacia la plaza de la gues pessetes al Ministeri de l’Exèrcit per Déu de Queralt16 o la Torre de la Petita17. República (la plaça de sant Pere de sem- poder disposar dels terrenys. Ara l’antic La UNESCO, va declarar, el 25 de novem-

L’EROL 43 el convent que hi pugui pujar sense barreres arqui- tectòniques des de la placeta del convent. 4. Felipó, R., La Propietat del Castell de Berga al segle XX, L’Erol núm. 100, 2009 5. Aquí està reproduïda la foto cedida gentilment per Miquel Moya, Felipó, R., Imatges de la Patum a la II República, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2007. 6. Felipó, R., La Patum, el Corpus Christi de Berga, El Mèdol, Tarragona, 2005. 7. Ara en de Plens en saltant un centenar. 8. La monàrquica rojigualda. 9. Inauguració de les obres de la colònia escolar permanent de Berga, Ajuntament de Barcelona, 1932. 10. Aquest pavelló va ser destruït a la post guerra de 1936-39, es diu que els militars, van instal·lar-hi els cavalls que amb els seus orins i defecacions el van malmetre. 11. De 1932, avui seria una fortuna. 12. Segons el llibre citat Inauguració de les obres de la colònia escolar permanent de Berga, Ajuntament de Barcelona, 1932 inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga El dia 14 d’agost de 1932, han estat solemnement inaugurades per l’ Ajuntament de Barcelona les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, emplaçada als terrenys del Pla de l’ Alemany, oferts per la vila de Berga, a fi d’instal·lar-hi el Pa- velló de Suècia, cedit pel representant d’aquell país, per a aquest fi. Aquest acte, que ha estat presidit per L’Honorable Sr. Francesc Macià, President de la Ge- neralitat de Catalunya, ha tingut lloc essent Alcalde de Barcelona el Dr. Jaume Aguadé i Miró, i integrant la Comissió de Cultura els regidors Srs. Pere Comes i Calvet, President; Sr. Josep Jové i Sarroca, Joaquim Xirau i Palau, Joaquim Pellicena i Camacho, Joaquim Ventalló i Vergés, Frederic Brasó i Villaret i Joan Grisó i Descarrega, vocals, i essent Alcalde de Berga el Sr. Jo- sep M.» Badia i integrant la seva Comissió de Cultura el Sr. Josep Braut, President, i els regidors Srs. Ramon Calonge, Lluís Fustaguera, Climent Capellera i An- toni Mas. Hi han assistit nombroses representacions de les entitats culturals, polítiques i recreatives de la comarca, les quals han fet costat als representats de les entitats locals i als nens i nenes de les escoles de Berga, que també han concorregut a la festa. Joaquim Venta- 19 bre de 2005, a la Patum com a «Patrimo- la fortificació carlina de Fumanya ... per lló durant el franquisme i post franquisme va exercir ni Oral i Immaterial de la Humanitat», ser llocs per fruïció i esbarjo de bergue- de periodista a La Vanguardia i sempre va burxar per la recuperació municipal de l’ajuntament de Barce- la ciutat de Berga hauria de tenir mol- dans i/o forasters. lona de la Colònia. ta més cura dels seus entorns històrics o 13. Benet, J., al seu llibre Domènec Latorre, afusellat per Notes barri vell, com: el Tossalet de les Forques, catalanista, Barcelona, Edicions 62, 2003, explica el perquè i com va ser afusellat pels franquistes. el que en resta de les antigues muralles 1. El llibre de Fra Agustí Boadas Llavat, Els Francis- 14. Aquí es pot trobar més informació, Felipó, R., cans a Catalunya, Historia, convents i frarades (1214 prop del portal de santa Magdalena o de Imatges de la Patum a la II República, Llibres de – 2014) , Pagès editors, Lleida, 2014. l’Índex, Barcelona, 2007. la Canya –l’actual Ronda Rector More- 2. Felipó, R., Notes per fer una primera Biografia de 15. A l’any 1998 la direcció General de seguretat va re- ta–, l’obaga i l’hostatgeria del santuari de Fra Lluís Colomer Salada , l’Erol 133. bre el terreny caserna per fer la Caserna dels Mossos 18 3. En aquests moments hi estan fent obres per adequar Queralt , les poques runes que resten de d’Esquadra a Berga. 16. Part del conflicte sobre la titularitat de Queralt entre la parròquia i l’ajuntament de Berga es pot seguir al Queralt. El santuari de la Mare de Déu, El Mèdol, Tarragona, 2004. 17. Un bastió carlí edificat ex novo a la primera de les carlinades que, encara, es conserva a Catalunya i que un dels darrers batlles de Berga va comprar per la ciutat. 18. Felipó, R., Queralt el santuari de la Mare de Déu, El Medol i Llibres de l’Índex, Tarragona i Barcelo- na, 2004, 2011i 2015 . Propietat de l’ajuntament de Berga des de l’any 1974 quan es va fer la partició dels immobles a proposta de Mn. Ballarín entre els edificis de l’església i el bisbat. 19. Com de les restes carlines del Castell del Bergue- dà a Queralt.

Ramon Felipó

44 L’EROL