BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3A. Època Núm. 243, Juliol 2007 Juliol 07 OK:Juliol 07 6/7/07 09:20 Página 2

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 1

BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 243, juliol 2007 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 2

PATENTS, MARQUES, DISSENYS Marcel·lí Curell i Suñol RELLOTGERIA -JOIERIA Agent de la Propietat industrial descomptes molt interessants

Al Masnou: Sant Felip, 31 Aprofiteu els últims A Barcelona: mesos Passeig de Gràcia, 65 bis Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21 oferint el seu servei. [email protected] C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76 SERENAQASHQAISERENA Condueix la música TALLERS MASNOU Genís Oliveras, S.l. Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 3

GENT Editorial DEL MASNOU NOU EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL Si a l’editorial corresponent al passat mes de juny fèiem esment del resultat de les Butlletí mensual de Gent del Masnou, asso- ciació cívico-cultural, recreativa i esportiva inscrita darreres eleccions municipals del 27 de maig, sense conèixer, aleshores, quin seria amb el número 7.669 al registre d'associacions el nou equip de govern que en resultaria, avui ja és conegut per tota la població que de la Generalitat de Catalunya no es va renovar el tripartit de la legislatura anterior i que el nostre ajuntament estarà Equip de Redacció: Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals - governat els propers quatre anys per un nou bipartit format per PSC-PM i ICV-EUiA- Joan Muray - Josep Perarnau - Esteve Pujol EPM, presidit novament per Eduard Gisbert, que haurà de dirigir el consistori en Portada: LA FAM I LA MALNUTRICIÓ MATA minoria. CADA ANY 5.000.000 DE NENS Aquesta situació farà que durant el proper període de quatre anys s’obri una nova (Informació FAO) Aquesta és l’única realitat al món. dinàmica de pactes puntuals entre totes les forces polítiques integrants del consistori Davant d’aquesta esgarrifosa xifra, tot resulta ridí- municipal, per tal que no s’encallin els projectes ni les decisions i que les necessitats cul. Iago Pericot. i demandes dels masnovins siguin contemplades en el dia a dia municipal sense Correcció: Esteve Pujol demores ni ajornaments innecessaris. Disseny i muntatge: Taller de publicitat S’inicia, per tant, una nova etapa interessant en la qual es farà palesa l’habilitat i Publicitat: 93 555 80 06 capacitat de ponderació de les diferents forces polítiques de dur a terme una políti- Impressió: Jobagraf ca de consens i sentit comú, que esperem que prevalgui per damunt dels interessos Tiratge: 3.500 exemplars. sectaris de partit. Paper ecològic de 90 g En l’acte de constitució del nou consistori, el denominador comú en les intervencions Edició: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87 dels portaveus de cada partit va coincidir a ressaltar l’alt grau d’abstenció i de vots en GENT DEL MASNOU blanc en aquestes darreres eleccions. Confiem, doncs, que uns i altres, govern i Dr. Agell, 9. Apartat de correus 10 oposició, a part d’entonar el mea culpa, hagin après la lliçó i que en aquesta nova Tel. 93 540 39 29 www.gentdelmasnou.org etapa de quatre anys hi esmercin tot el que faci falta per tal de recuperar la confiança c.e.: [email protected] i la complicitat de tots els electors. 08320 El Masnou Així ho esperem. L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable, necessàriament, del contingut dels articles sig- nats pels seus col·laboradors. ORIGINALITAT IMAGINATIVA Amb aquest títol suggerent, el dissabte 30 de juny, a les acaballes de la Festa Major, CONCERT: es va presentar a la nostra seu social un llibre que, fent honor al títol, exhala una gran dosi d’originalitat i força d’imaginació. En un mateix volum, excel·lentment enquader- nat, es presenta un reguitzell de fotografies de llocs i persones del Masnou rea- VII MARATÓ litzades amb mà destra i delicadesa per la coneguda masnovina Teresa Torres i Casals (el Masnou 1916-2003), acompanyades, cadascuna, per una poesia del no menys apreciat masnoví Josep Vendrell i Torres, el nostre estimat amic i consoci i actual jutge de pau del Masnou. DE VEUS La Teresa i en Josep, tia i nebot, estrenyent encara més els llaços familiars que els uniren en vida, ens brinden en aquesta ocasió un treball magnífic encarnat en les imatges gràfiques i el sentiment poètic; imatges i sentiments que ens transporten al LÍRIQUES Masnou d’ahir, aquell Masnou que forma part indestriable del nostre Masnou d’avui. Cal destacar l’aportació de la Fundació Privada La Calàndria, que amb la seva ge- nerosa col·laboració econòmica ha fet possible aquesta edició gratuïta, que ha pas- Dissabte, sat a engruixir la llista dels valuosos testimonis escrits i gràfics de la nostra memòria històrica. Felicitats per tan lloable iniciativa. 14 de juliol, El President a les 7 de la tarda Sumari EDITORIAL...... 3 ELS COLORS DE LA CRÒNICA DE IAGO PERICOT per Joan Muray...... 5 BÚSTIA OBERTA...... 7 Direcció: RASCA I PICA Per Ramon Serra ...... 11 EL MASNOU, PARÍS, BARCELONA Per Joan Camps ...... 12 HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...... 14 Montserrat Aparici EL GAT VENT DE POPA I A TOTA VELA per Esteve Pujol ...... 18 RIURE FA SALUT per Esteve Pujol ...... 19 JORDI PERICOT MEDALLA D’OR AL MÈRIT CULTURAL ...... 20 ARRAN DE SÒL per Pledebuit...... 22 Piano: PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran ...... 22 TEATRE CAPITAL per Ra. Ma. Isart i Ma. J.R. Lucas ...... 23 GENT DEL MASNOU INFORMA...... 24 ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma Pujadas ...... 27 Carles Puig CORREFOCS 2007...... 30 3

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 4

al carrer Pere Grau Publireportatge

Taller de Publicitat La màgia de la Festa Major

Bona màgia i bona festa al també un divertiment. diversió i alegria. ga que comporta fer-lo no es carrer Pere Grau. El dijous dia Però no us penseu que tot es La tasca lúdica i cultural d’una pot comparar amb la curta 28 s’inaugurava altre cop el limitava a una exposició d’ele- associació com la dels amics vida quan s’enlaira en la nit i carrer engalanat, aquest cop ments decoratius; la gent del del carrer Pere Grau és tan esclata. I deixa tothom boca- el tema era la màgia. Un sos- carrer Pere Grau mai no en efímera com la vida d’un coet badat. tre d’ombra i a sota tot l’encant tenen prou; després de la de Festa Major; la feina feixu- Gràcies, amics, i salut. de la il·lusió. Sanefes amb car- inauguració, el dia de Sant tes i dibuixos, personatges, Pere muntaren unes piscines mags, elements decoratius, on els vailets s’ho passaren làmpades fetes amb ampolles d’allò més bé; a la tarda, xoco- de plàstic i mil i un elements latada amb cançons i havane- que et feien quedar embadalit res; el dissabte, audició de sar- i hi passaves una molt bona danes, demostració de ball de estona.. Entremig de tot això saló i música en viu; el diu- dos personatges que foren la menge, un còctel per a tothom delícia dels infants: dues està- a l’hora del vermut; i a la tarda, tues vivents; una d’en Ronal- festa per a la mainada. Déu dinho i l’altra l’”Eduard mansti- n’hi do, quina programació, sores”, tota una distracció i quins tres dies tan plens de

Carles Piera Fotografies de: TALLERS LA BARBERIAPerruqueria d’homes BASES S L Teràpies • Botiga natural Tel. 93 555 14 73 93 555 70 55 93 540 71 59 Tel. 93 555 27 56

INSTAL·LACIONS SEGARRA,SL L’ENDOLL

Tel. 93 555 14 73 Tel. 93 555 02 44 Tel. 93 555 35 78 / 36 58 Tel. 93 555 12 52

Primera casa al Masnou HOTEL TORINO Tel. 93 555 18 60 Tel. 93 555 23 13 Tel. 93 540 35 76 Tel. 93 555 06 61 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 5

Cròniques Per Joan Muray Vocal de Cultura “ELS COLORS DE LA CRÒNICA” de Iago Pericot --Aquesta exposició és molt especial, no sols per ser la mostra que anyal- ment reservem per a finals de juny i començaments de juliol, quan s’escau la Festa Major de Sant Pere, i per a la qual escollim l’obra d’un masnoví de prestigi, sinó a més perquè enguany hem tingut la gran sort de poder comptar amb l’obra de Iago PERICOT i CANALETA, un dels artistes masnovins de prestigi internacional, i viu, amb què compta la nostra vila. Iago Pericot ens presenta a la mostra vint-i-nou obres excepcionals, fruit de que desfilen per les pàgines d’aquest etc., i ha demostrat en tots els àmbits deu mesos de treure el suc a les llibre: en Bush i el Papa recentment que és un gran comunicador, molt lliu- cròniques nacionals i internacionals traspassat són potser els qui més hi re i de fina ironia. de més actualitat, entre l’agost del apareixen, però també hi ha lloc pels El seu currículum, força extens, ens primer i el maig del segon. funerals de Yasir Arafat, el parla d’un munt d’exposicions artís- Aquestes obres, la majoria de denún- Pierolapithecus Catalaunicus, l’està- tiques i representacions teatrals arreu cia social, pertanyen a la crònica quo- tua d’en Franco, en Zapatero, la del món, així com un munt de tidiana d’aquells anys, però per des- selecció catalana d’hoqui sobre guardons, entre els quals gràcia segueixen sent tan actuals patins i, naturalment, l’inefable Aznar destacaríem el de la Medalla d’Or al com ho foren al seu moment. i els seus boys & girls del PP. L’esperit Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Són dibuixos a cavall entre el collage amb el qual en Iago els ha retratat a Barcelona. Aquest mateix guardó, l’a- i l’aquarel·la, per mitjà dels quals ens tots plegats, limitant-se a retallar-ne caba de rebre el seu germà Jordi, un mostra el seu pensament sobre les les fotos de les pàgines dels diaris i fet únic, pel qual felicitem ambdós misèries humanes, especialment les traient-los fora de les pàgines del seu germans. dels homes i les dones que, per des- context, està molt proper al que deia Bé, només ens resta felicitar-lo i gràcia, regeixen el nostre món. Així un entranyable personatge de la agrair-li que ens hagi fet l’honor d’ex- ell, per mitjà de l’art, que tant coneix i comèdia humana: “A l’escola faig posar aquesta part de la seva obra a frueix, a més de donar-nos a conèixer moltes bromes, però no és la meva la nostra Sala d’Art, la qual cosa ha un reguitzell d’esdeveniments, que intenció molestar els professors. Ho estat un meravellós regal de Festa van entre la tragèdia i la comèdia, fa faig perquè ho he de fer. Tothom està Major. Mercès, Iago. la seva catarsi particular. tan desorientat i tan equivocat que, De les mateixes obres exposades, de tant en tant, he de posar-me a fer l’editorial Llibres de l’Índex en va fer bromes. Suposo que hauríem de un llibre per poder així seguir tenint, veure la part graciosa d’estar vius”. qui ho vulgui, sempre fresques a la Abans de cloure la meva crònica, us retina les bestieses dels “amos del vull donar unes pinzellades de la vida món”. D’aquest llibre, del seu pròleg, artística de Iago Pericot ja que, tot i la fet per Mercedes Abad, n’he tret un seva merescuda fama, és potser un paràgraf que descriu els personatges xic desconegut pels seus convilatans. que hi ha en aquestes obres de Iago Iago ha destacat, i molt, com a Pericot. Diu així: escenògraf i director de teatre; però, “No cal haver tret una nota a més de la seva dedicació teatral, ha molt alta a la selectivitat per conèixer incidit també en el món de la psicolo- els personatges i els fets disbauxats gia, la didàctica, la pintura, el gravat, 5 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 6

24 hores al seu servei Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia Juliol 2007 1 diumenge Ocata 29 diumenge Aymar 2 dilluns Viayna 30 dilluns Ocata 3 dimarts Ocata 31 dimarts Riera 4 dimecres Dominguez 5 dijous Aymar 6 divendres Ocata 7 dissabte Riera 8 diumenge Riera 9 dilluns Viayna Agost 07 10 dimarts Dominguez 11 dimecres Aymar 1 dimecres Fàbregas 12 dijous Ocata 2 dijous Viayna 13 divendres Riera 3 divendres Dominguez 14 dissabte Fàbregas 4 dissabte Dominguez 15 diumenge Fàbregas 5 diumenge Dominguez 16 dilluns Dominguez 6 dilluns Riera 17 dimarts Aymar 7 dimarts Fàbregas 18 dimecres Ocata 8 dimecres Viayna 19 dijous Riera 9 dijous Dominguez

20 divendres Fàbregas Ple de Riure 10 divendres Aymar de Teatre Còmic

21 dissabte Viayna Festival Internacional 11 dissabte Ocata 22 diumenge Viayna 12 diumenge Ocata 23 dilluns Ayma 13 dilluns Fàbregas 24 dimarts Ocata 14 dimarts Dominguez Mare de Déu 25 dimecres Riera 15 dimecres Dominguez d’Agost 26 dijous Fàbregas 16 dijous Aymar 27 divendres Viayna 17 divendres Ocata 28 dissabte Ayma 18 dissabte Riera

AYMAR (Maricel) Almeria, 14 93 555 03 81 DOMINGUEZ Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou) 93 555 59 36 FÀBREGAS Navarra, 68 93 555 19 79 OCATA St. Domènec, 1 93 555 33 08 RIERA J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic) 93 555 08 55 VIAYNA (M.J.Cardona) Prat de la Riba, 23 93 555 04 03

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí

FARMACÈUTICS DEL MASNOU El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 7

nàlia electoral (visites als tabilitat perquè així pu- mercats, caramels per als guem començar a pagar a nens, samarretes…) i de Sorea! Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi- veure incomplida tanta L’Ajuntament, que dóna els quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personals promesa any rere any? permisos d’obres, i els dels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai; Penós, tot plegat … que no seus tècnics davant la nos- en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les. som tontos! tra petició d’intervenció Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes; Cordialment, seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres- han tancat els ulls i s’han pondència amb els seus autors. Pierfranco Fornero tapat les orelles, com de ------costum, sense tenir en AGRAÏMENT Tots nosaltres, estimada compte que tenen l’obli- Magda et recordarem, POUS SECS gació de vetllar pels inte- Les famílies Vilardebò- t’enyorarem i et trobarem Sr. President, ressos dels vilatans –de Castellví i Vilardebò -Ribes molt a faltar. Sóc una de les veïnes del qui, si no? Les queixes agraïm de tot cor les mos- Tots nosaltres carrer Sant Felip que ja no dels veïns, que només tres de condol per la mort ------té aigua al pou. Des de fa paguem impostos i som del nostre estimadíssim molts anys, més d’un segle gent senzilla, no han servit Quim. L’ABSTENCIÓ A LES fins i tot, moltes cases del de res. Els promotors –que Marta, Berta, MUNICIPALS 2007 carrer Sant Felip han dis- tenen les butxaques ben Joaquim i Pepita posat d’uns pous propis plenes–, en canvi, són ------Les darreres declaracions que es nodrien de l’aigua diferents. del President de la d’un aqüífer subterrani. Potser aquesta és una de MAGDA Generalitat m’han deixat Aquesta aigua, tot i que no les causes per què l’Ajun- Se’m fa dificil escriure. Em sorprès, decebut i indignat. era potable, servia per als tament, a hores d’ara, ni sento copejat. No sé com Sorprès: ara resulta que usos domèstics i per regar. tan sols ha tingut la decèn- dir el que sento. Em rebota nosaltres som els qui tenim Però fa algunes setmanes cia de dir-nos si tornarem a tot pel cap. Encara no em la major part de culpa per les obres que es fan al car- tenir aigua i si farà alguna crec que ja no hi siguis. l’abstenció que s’ha pro- rer Capitans Comelles van cosa per arreglar el desas- Tants anys junts i feliços i duït. ¿No deu ser que la interrompre’n el cabal i els tre. d’ençà de la mort del teu fill classe política actual està pous dels veïns han L’aigua és un bé comú i que tot se’ns ha desballes- desprestigiada per la seva començat a assecar-se; si ens veurem obligats a tat. Ara tu també ens has pròpia manca de formació, no s’actua amb una certa demanar justícia als tri- deixat, Magda. Sé que la personalitat ètica… en la rapidesa, acabaran asse- bunals si els responsables vida continua, ella no s’atu- majoria dels casos i és això cant-se tots. continuen fotent-se’n de la ra per a ningú; però sense el que realment crea De la circular enviada pels nostra set. tu tot serà molt diferent. indiferència a l’electorat? promotors se’n desprèn VALLDEPERAS Ara em vénen al cap mil Perquè Catalunya al llarg que, simplement, tenen ------records sobretot d’infante- de la seva història sempre pensat impermeabilitzar el sa. Aquells records d’anys ha tingut grans polítics i seu edifici i no recanalitzar PER QUÈ? joves de tu i jo i els pares, brillants oradors. l’aigua que prové de Senyor President, la família, els amics; en Decebut: ara resulta que l’aqüífer. De manera que, a Per què al Masnou a l’estiu recordo moltes de coses l’abstenció és deguda al fet partir d’ara, aquesta aigua a prop de la platja tothom tots junts. Després, quan et que ja ens està bé el que hi es perdrà per les terres aparca on vol i no hi valen vas casar, ja vas començar ha. ¿No deu ser que real- que envolten el nou edifici i ni senyals de prohibit un altre camí, el teu camí ment estem cansats de crearan humitats i afebliran aparcar ni ratlles grogues? on jo i els meus també hi veure que, després de els fonaments dels blocs Per què al Masnou es pot érem; gràcies, Magda, per votar els qui escollim, de cases del voltant. aparcar impunement sobre estar sempre al meu resulta que acaben manant I els veïns ens preguntem: les voreres del Camí Ral? costat. Ara amb la teva aquells que han perdut i no Si existia aquest dret Per què al Masnou les bici- marxa t’has endut un tros hem votat? Per què anar, adquirit de fa anys i panys, cletes circulen per les vo- del meu cor i del de molta doncs, a votar? com pot ser que algú pugui reres com la cosa més nor- gent, t’has endut un tros de Indignat: ara resulta que arribar i finiquitar-lo sense mal del món? la part més important del ens volen fer combregar cap conseqüència? Ah, i Per què al Masnou les viure, el dels bons mo- amb rodes de molí i fer-nos que ningú no s’ho perdi! El motos poden fer més soroll ments, el de l’afecte i esti- creure el que no és. ¿No promotor ens ha ofert un del que està permès? mació, el de la alegria, el deu ser que estem farts de tracte vergonyant: ens vol Per què al Masnou molts de l’amor i la sinceritat. tanta llastimosa parafer- tramitar la cèdula d’habi- Continua a la pàg. 9 7 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 8

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS Cada dissabte cursos de Chi-kung i Risoteràpia FÍSICS DEL MASNOU (places limitades) Treballem per a la integració; Espai de teràpies naturals • Botiga de productes € biològics • Test d’intolerància alimentària fes-te’n soci. 15 a l’any Passeu sense compromís a fer-nos qualsevol consulta. Pere Grau, 42 el Masnou 93 5557368 93 555 70 55 607 220 201

òptica el masn u

INFORMÀTICA

IMPULS òptic + de 80 òptiques al seu servei Tot per a l’ordinador personal JORDI Noves col·leccions Servei tècnic a taller i domicili Reparació de tota en ulleres per a Recuperació de dades mena de calçat aquest estiu i bosses Av. Joan XXIII, 39 · 93 540 30 81 el Masnou Roman Fabra, 17 el Masnou Pl. de la Llibertat, 3 93 555 14 51 T. 93 555 43 43

5è CICLE DE Alimentació natural i productes ecològics. Menjar per a celíacs MONÒ nutrició i vida natural Producte fresc Cada setmana fem cursets de minerals, LEGS Tècnica Nadeau 93 540 23 20 República Argentina, 58. A L’EXTERIOR (Camí del Mig, prop de l’Av. J.F. Kennedy) DEL 4 DE JULIOL AL 29 D’AGOST DEL 2007 CADA DIMECRES A LES 22 HORES SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA 4 DE JULIOL - QUIQUE MACIAS Vicenç Linares 11 DE JULIOL - BORJA SUMOZAS Joan Llampallas, 25 18 DE JULIOL - CAROLINA NORIEGA 93 555 95 62 25 DE JULIOL - MIKY MCPHANTOM Ametllers, 12 1 D’AGOST - TXABI FRANQUESA 93 555 83 91 8 D’AGOST - ÁLVARO CARRERO S.E.F. 15 D’AGOST - BELÉN RUBIO 22 D’AGOST - TONI MOOG 29 D’AGOST - ALBERT BOIRA juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 9

Gent solidària de Gent del Ve de la pàg. 7 Masnou dóna les gràcies a les Gent solidària cotxes i moltíssimes motos persones que han col·laborat poden superar les veloci- tats permeses a la car- en la darrera edició dels retera N-II? PETITS ENCANTS DE GENT Per què al Masnou es pot DEL MASNOU en el XXVIII enganxar propaganda on li sembli a cadascú... i no FESTIVAL DISMA del passat Gent del Masnou passa res? 10 de juny. La recaptació obtinguda ha estat de 365,50€, lliu- Per què al Masnou hi ha rada íntegrament a DISMA. racons que podrien ser bonics i la brutícia s’hi acu- mula? Per què al Masnou hi ha Acció Cívica de Gent del Masnou ocupes que se les campen com volen i ningú no hi Vols ajudar les persones necessitades? posa remei? Per què l’Ajuntament del Tu pots ser un dels nostres. Masnou no ens rebaixa els No t’hi pensis.Truca’ns. tributs als vilatans molestos com a compen- 93 540 39 29 sació d’aquesta falta d’eficàcia de govern? Una veïna dolguda Tots junts farem una bona feina.

• JOS IA E R P F R E T L A

L L

A L

A E

• • E L U M ASN O

CONSTRUCIONS FRANCESC RENTER SL Flos i Calcat, 17-L5 93 540 35 65 · 607 48 22 51 93 540 26 39 El Masnou

GUINGUETA MENYO

A la platja d’ Ocata, dia i nit, 619 610 374

9 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 10

LA PASTISSERIA FRESCA DE L’ESTIU AMB TOTA LA GARANTIA de les pastisseries del Masnou

pastisseria bomboneria

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60 Teià: Passeig de la Riera, 14 · T.93 540 14 52

PASTISSERIA · CONFITERIA

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 11

RASCA I PICA Per Ramon Serra

Aquestes darreres eleccions han resituat el panorama i veiem una nova força política que empeny amb ganes: el vot en blanc. Format per gent que es nega a no anar a les urnes quan els hi convoquen, però que no volen donar el vot a Si més no, aquestes darreres eleccions han sigut ningú de l’actual cercle polític, perquè han vist claríssimes per a ERC; han vist les orelles al llop, coses que no els agraden dels seus partits afins, han perdut més de 800 vots i això al Masnou són i dels altres no en volen saber res. molts vots i tenen la sort que no es presentava Bé, així estan les coses i el vot en blanc a la nos- cap CUP perquè si no aquesta derrota hauria tra vila és superior al de Ciutadans i al del GIM. El estat de traca i mocador. Tan difícil és mantenir-se que sí m’agradaria és que tot aquest vot a ningú fidel a unes idees? Tan difícil és no pactar per es pogués canalitzar i deixar un escó sense la llaminer que sigui? Tan difícil és entendre que el pertinent persona humana, o pluralitzar-ho si fos- PSC-PSOE té una gran quantitat de vot espa- sin molts més. Així cada vegada que els senyors nyolista? (entenem-nos, amb tot el seu dret). Hi polítics es reunissin s’adonarien i recordarien la ha molta gent que vota amb el cor i vosaltres, la quantitat de gent que sí va anar a votar, però que gent d’ERC, l’hi trenqueu amb una facilitat exas- no volia a ningú dels presents. Aquell escó o perant. Hi ha gent ferida; per sort no heu renovat escons buits serien per a ells l’expressió del el pacte perquè a les properes podríeu quedar- fracàs més absolut, i no seria com ara, que vos els quatre del partit. després de les eleccions lamenten molt la poca Sense majoria absoluta, els vostres escons són participació i els vots en blanc, però dintre seu els importants; feu política valenta, defenseu el vostre importa ben poc. El que pensen aquella nit és projecte (que és el de molta gent) i que no es noti com queda el seu partit i quines aliances es l’ànsia de poder i de govern, no cal. Defenseu el poden dur a terme (siguin contra natura o no) per que diu el programa abans de les eleccions i no repartir-se el poder i continuar remenant les ci- us caseu amb qui no us estima, perquè, com ja reres. s’ha vist, s’acaba plorant. Filant una mica més prim, podríem demanar que A nivell de País, el Sr.Carod predicava que el els sous d’aquests hipotètics escons buits anessin catalanisme fos una pluja fina, que aniria calant a parar a causes nobles, justes i sense ànim de en l’electorat socialista i que per art de màgia lucre (penso en la Casa Benèfica, en Disma o acabarien votant Esquerra Republicana. Com altres que no conec) i d’aquesta manera crearíem deia una persona molt estimada: Santa innocèn- una competència (humil i petita) a les ja cia. establertes dels partits polítics tradicionals i també El que li pot passar, a la cúpula esquerrana, és els invents del TBO de les darreres eleccions. que enlloc d’una pluja fina es trobi una pluja dau- Hi ha gent que no vota per convenciment, i hi té rada que li caigui enmig dels morros i a sobre tin- tot el dret; hi ha gent que no vota per mandra, gui la boca oberta. perquè prefereix per exemple anar a la platja, Sr.Carod, hi ha el que hi ha i, de miracles, ja no en doncs també hi té tot el dret. Hi ha gent que sí que fan ni a Lourdes. Sigui pacient, sembri a poc a s’acosta a les urnes, però troba que allò no poc, a molt llarg termini, i potser, si hi ha sort, el s’aguanta per enlloc, aquests són els qui voten en català es parlarà d’aquí a cent anys. Sap què blanc i crec que pel seu esforç d’anar-hi mereixe- penso jo? Que si ens prohibissin la llengua (tot rien (si tenen els vots suficients) la seva no repre- arribarà) es tornaria a la consciència real que pot sentació a l’Ajuntament en forma de buidor. desaparèixer i potser llavors li donaríem una bona Creix entre molta gent, sobretot els joves, el sen- empenta en el seu ús social. Ja veu, és trist timent que aquesta política actual és un pur esperar que et prohibeixin per tal de subsistir, teatre, una gegantina foguera de vanitats, on no però tal com van les coses no podem dir “d’aques- cal esmerçar cap esforç, perquè després de les ta aigua no en beuré, ni aquest capellà no és el eleccions ells fan els que els dóna la reial gana meu pare”. amb el teu vot. De fet només els importa que hi vagis per justificar la seva feina i per repartir-se el PD. No se m’ofengui el clero ni la gent de missa, pastís de la millor manera possible; no parlo de la darrera frase és treta d’un adagi popular, i po- corrupció, parlo de poder i vanitat. pular ve de poble. O no? 11 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 12

ElMasnou, París, Barcelona Per Joan Camps i Ortiz

M’atreveixo a escriure sobre les més vots dels ciutadans pel fet de manera subtil, però massa barroera municipals del Masnou amb la legi- saludar-los, reconèixer-los i donar-los de voler anul·lar la legitimitat de ser timitat que em dóna haver estat al la mà amigablement pel carrer que d’esquerres als altres socis de go- costat de l’opció que ha rebut el pitjor amb qualsevol discurs edulcorat pels vern, que durant quatre anys ens ha correctiu imaginable. millors publicistes o assessors d’i- permès de governar a molts indrets A veure, les eleccions locals són matge, que fan l’agost en cada con- de Catalunya sota la denominació irisades, no tenen únicament el color vocatòria electoral. popular de Tripartit. Denominar-se ideològic, ja que les persones que No li ha anat malament a Màxim Esquerra no imprimeix caràcter, no encapçalen les llistes no les apreciem Fàbregas, que amb els seu equip cal emfasitzar-ho com si fóssim la únicament per la pertinença partidista impertorbable de pinyó fix ha pogut lenta botiga de betes-i-fils La Puntual. sinó més aviat pel perfil personal i les mantenir l’espai guanyat amb gran Si som o no d’esquerres ja se’ns ha estridències de l’actuació individual mèrit a les eleccions passades. Crec vist fins on. De qui haurà estat la que tenen els candidats a l’alcaldia, a que l’austeritat de la seva campanya idea de bressolar-se en el repudi vegades notables per actes brillants dóna encara més legitimitat al lloc subtil de les veritables claus d’i- que sumen algun vot nou, però que, que han pogut consolidar per a IC/V, dentitat d’ERC, com si ens fes ver- quan actuen amb desencert, superant el desgast d’haver estat en gonya de pertànyer a un partit aleshores de vots se’n resten molts, minoria d’ençà que tenim ajunta- republicà i català? fins i tot es perden vots d’aquells que ments democràtics. Per a mi que han estat aquests nois ja estaven al cove. Adhesions per- El meu elogi també al nacionalista que han burocratitzat ERC afaitant la dudes que en el millor cas van a parar Pere Parés i Rosés, que ha revifat per erra i la ce del nom, volent treure a l’abstenció, al vot nul o en blanc; a la federació Convergència i Unió el força a les bases, dient-ne una de però, quan es defrauda el ciutadà, recolzament de molts vots de ciu- freda quan es cremen i una de calen- aquest acaba castigant amb el seu tadans que tenien el cor partit i que en ta quan el pànic els posa la pell de gra de sorra de la democràcia com l’anterior legislatura havien sumat la gallina. Aquests yuppies de la políti- una venjança anònima. Són els ciu- il·lusió de canvi amb ERC. Alguna ca que han enfrontat el president tadans frustrats que lliuren la seva cosa ha passat en el catalanisme del Carod i el secretari Puigcercós i així, papereta a l’adversari, cosa que és Masnou quan aquesta secció local posant llenya al foc, han pogut manar com quedar-se orb per deixar només sortia d’una crisi interna que podia més que ells. Becaris de la intriga bornis els qui, creient que eren els tenir un pronòstic letal i s’ha man- amb idees de bomber, incapaços d’a- seus, l’han desenganyat. tingut com la segona força més vota- pagar el foc que ells mateixos han La gran victòria ha estat per a Eduard da a un escó de diferència del encès. Gisbert, que amb el seu discurs dis- guanyador i un avantatge de tres Evidentment que, d’això, no en té la cret, però contemporitzador i sense escons sobre el seu seguidor més culpa l’equip local d’ERC, que ha estridències, ha quallant la majoria directe. encapçalat dignament la Carme Giol i que no va assolir a les passades elec- És evident que l’acte de retracció que em consta que ha treballat amb cions municipals i situa el PSC local l’hem de fer a ERC, que, al meu un rigor impecable i una fermesa fins com la força més votada. Cal advertir entendre, com a primer senyal de a l’esgotament; si bé al meu parer ho que ser el batlle del Masnou mala aplicació de les idees ha estat ha hagut de fer amb una estructura imprimeix caràcter i el carisma es aigualir l’anagrama genuí del nostre heretada, un equip que ella no va potencia amb la pròpia personalitat. logotip històric pensant que així ens poder triar i sotmesa a una estratègia L’alcalde, només per ser-ho, guanya apropiàvem del mot Esquerra; una inamovible i llastada per un poder fàc- 12 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 13

tic difícil de contradir. No cal rascar Ha estat tan evident la falta de per- ferent a tenir en compte en el nostre gaire la història de la secció local cepció de la realitat al Masnou en àmbit nacional; però potser les d’Esquerra Republicana de aquests últims quatre anys que, per municipals de Barcelona siguin el ve- Catalunya per entendre el geni i la definició, s’imposa un canvi radical en ritable model del que ens ha passat al figura de Jaume Oliveras i Maristany, el rumb de l’ERC local. Una rigorosa Masnou i la medecina hagi de ser la que l’ha dirigida amb mà de ferro per reflexió autocrítica que ha de perme- mateixa que, en teoria, ha aplicat imposar la seva voluntat, però massa tre alleugerir-nos d’una personalitat Jordi Portabella a Barcelona, o sigui, capriciosament a l’hora de raonar els de tant de pes i amb tanta carrera passar a l’oposició per deixar de ser indicis que assenyalaven la pèrdua política per davant. Per acarar aques- un partit frontissa i, treballant de progressiva de confiança d’un elec- ta derrota, ara cal deixar tot el llast, valent a l’oposició, recuperar la credi- torat fidel que s’ha anant desentenent reestructurar les idees de la secció bilitat perduda. Aquest referent del d’ERC del Masnou, errant amb un local i recuperar totes les adhesions Masnou, París, Barcelona dóna indi- obsessiu menyspreu a la gent que, no perdudes, sobretot d’aquells militants cis molt raonables de les causes de sent dels nostres, teníem més i simpatitzants que, havent donat nom l’abstenció i és que, quan els partits propera. S’ha de ser un il·luminat per i fotografia a les llistes municipals perden les eleccions, no haurien de creure que ERC pot créixer refusant d’ERC de les anteriors convocatòries, denigrar-se campant a les engrunes la sintonia amb els ciutadans que, per llevat de quatre que hem aguantat el del poder que atorga posar-se al llit ser nacionalistes, no han tingut un tipus, ja no han estat presents en de l’adversari, més encara quan, dies millor referent per donar el seu vot aquesta campanya i són la prova més abans, en plena campanya electoral que la federació de CiU. S’han de sagnant i inapel·lable del nostre clamàvem que l’adversari era, a més tenir molts arbres davant del bosc fracàs. d’impropi per governar, l’enemic al electoral per no veure els pocs vots En el meu article del mes passat qual no s’havia de donar ni aigua. que ERC pot singlonar dels votants parlava de les eleccions franceses. del PSC, d’I/V o del PP. Aleshores París em semblava un re-

13 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 14

Històries de la vila Per Joan Muray

El Masnou.

Plànol de “Les Mines d’Aigua al Masnou” Poble minat Aquesta asseveració no està feta metres, i finalment uns dipòsits o gui molta calç i, per tant, sigui una sense fonament, ja que el subsòl del repartidors generals, que la dis- aigua dura. Masnou ve a ser com una mena de tribueixen a les cases que en tenen Les mines que consten actualment al formatge de forats, per tal com està propietat. llistat fet públic per l’Àrea de Medi calculat que per sota nostre hi ha 27 Ens consta que s’han comptabilitzat, Ambient són aquestes: Ca l’Antich, (vint-i-set) quilòmetres de galeries o en documents antics, 28 galeries, les Can Teixidor, Can Bernadas, Can mines d’aigua, i això tenint en compte quals tindrien un recorregut de 27 Targa, Hostal, Hostal d’en Camps, Ca que el nostre terme municipal és de quilòmetres, tal com ja hem esmentat n’Humet, Murot-Patrana, del vapor tan sols 3,30 quilòmetres quadrats. al començament. Sensat, Can Margarit, Can Xala, A molts altre pobles, viles i ciutats del Al Masnou, com en d’altres indrets Goita-Estudiant, Can Pere Rosés, nostra país hi ha també mines, però del Maresme, el subsòl està compost Malet, del Mercat, Can Fontanills, possiblement el nostre sigui un dels bàsicament de sauló, que també Can Sors, Hereu Tomàs, Francesca més foradats pel subsòl. Com podeu anomenem roca de xeix, i que no és Casas, Cresta, Pullador, Can comprovar al plànol, la majoria neixen altra cosa que el granit descompost, a la part alta del terme o dins els fet que fa que sigui un subsòl tou i, municipis d’Alella i Teià. per tant, fàcil d’excavar, cosa que Es diu que les mines o pous comen- propicia que hi hagi tantes mines i cen a fer-se al Masnou cap els segles pous; però que té un problema i és XVI-XVII a les masies, i després, en que moltes d’elles, especialment en anar creixent la població més arran alguns trams, hagin de ser revestides de mar, s’hagueren de fer les cana- amb totxos per prevenir-hi esllavis- litzacions per galeries; a les mines sades. que coneixem avui, però, això no fou El sauló que hi ha a les nostres fins als segles XVIII-XIX. muntanyes properes afavoreix la fil- Les mines neixen on hi ha la deu, tració d’aigües fins que troba una subterràniament i quasi sempre sota roca que li barra el pas i fa acumular torrents o rieres; després vénen les l’aigua, que són els llocs, els dipòsits galeries, que baixen de muntanya a naturals, on normalment comencen mar, les quals tenen diversos pous les mines. Aquest fet, el de la filtració separats entre si cada 25 o 50 per mitjà del sauló, fa que l’aigua tin- Vista d’una galeria, de la “Mina Museu” 14 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 15

Panxeta, Can Gayo i Barrera. Això en fa un total de vint-i-quatre. Però aquest nombre podria variar ja que en una escriptura d’una casa del c/ Barcelona, feta l’any 1919, hi consta com a propietari de la seva mina Pere G. Maristany i Oliver, el comte de Lavern, com a cohabiente de Francesc Viladevall; per tant, o bé era propietari d’alguna de les abans esmentades o és la seva una de diferent. Així com en altres documents hem trobat altres noms que no figuren a les llistes actuals, com Salvador Coll i Pere Sust. Si aquestes fossin diferents de les esmentades, en farien un total de vint-i-set. De totes aquestes, a part de les totalment privades, com les d’algun mas, n’hi ha tres que encara avui dia estan en funcionament a les cases que en són propietàries d’una part. Són la mina Cresta, la Malet i la Murot- Patrana. De les dues primeres, la Cresta i la Malet, ara se’n pot veure un sector per mitjà de l’entrada que hi ha a la plaça d’Ocata, és la Mina Museu, que dirigeix l’àrea de Medi Ambient de A dalt, un safareig del carrer Sant Felip i, a baix, un del c/ Lluís Millet (Mina Pullador) l’Ajuntament. De l’altra en actiu, la Murot-Patrana, i com a exemple de la resta, ja que més o menys totes segueixen uns mateixos paràmetres, en podem fer una descripció més detallada per mitjà del plànol que en tenim. Aquest plànol fou fet l’any 1958 i s’hi poden veure diverses parts, que n’ex- pliquen detalladament tant la situació geogràfica de la mina com un perfil longitudinal amb tots els pous exis- tents, i un darrer, també del traçat, però donant els noms de les finques per on passa, finques aleshores de conreu i ara totes cobertes de ciment (carrers i cases).

SITUACIÓ GEOGRÀFICA Al plànol, ja urbanitzat, hi veiem que la deu d’aquesta mina arrenca de més amunt del Cementiri, que durant un bon tram segueix el mateix curs que el torrent Umbert i se’n separa a l’alçada de l’avinguda de la Mare de Déu del Pilar, es dirigeix en diagonal fins al repartidor general, que es troba al carrer de Lluís Millet, des d’on es 15 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 16

reparteix per les cases que la tenen. fan referència a la compravenda dels que després s’ha vist que el seu ús és drets per tenir aigua de mina, així ens nociu per a aquest menester. PERFIL LONGITUDINAL podrem fer més càrrec de com anava Aquí es diu que el recorregut des de tot el referent a les nostres mines. TERCER DOCUMENT la deu fins al repartidor general té un Aquest, el més extens i que, per tant, pendent mitjà del 12% i té des de la PRIMER DOCUMENT ens aporta més dades, és l’escriptura part més alta, on neix, fins al repar- És datat el 25 de setembre del 1867 i de propietat, feta pel notari del tidor vint-i-un (21) pous, començant la va signat per Josep Mora, el qual Masnou Esteve Castellar el 17 numeració des de baix cap amunt. sol·licita a l’Ajuntament de proveir la d’agost del 1868 i, al final, pel Aquests pous estarien, més o menys seva casa del c/ de la Ginesta, 2 (1) Registre de la Propietat de Mataró, el com els de les altres, entre 25 i 50 des de la mina de Salvador Coll, 9 de setembre del mateix any. metres l’un de l’altre. seguint el camí d’Alella (2), ja que el La venda de l’aigua a Josep Mora i traçat de la conducció passa per ter- Massuet, la feia Andreu Palau i FINQUES PER ON PASSA reny públic. Sanvisens, de Toloriu, comarca de Els noms d’aquestes corresponen a l’Alt Urgell (4), que vivia al Masnou on l’any del plànol, el 1958; per tant pot SEGON DOCUMENT feia de mestre d’obres (paleta). ser que hagin canviat de propietari o És un informe, datat el 29 de setem- Andreu Palau va vendre a perpetuïtat siguin d’un munt, ja que les finques bre del 1867, de l’arquitecte municipal a Josep Mora un quart de ploma d’aleshores ara estan totalment d’aleshores, que no era altre que d’aigua (5) pel preu de cent cinquan- urbanitzades. l’eminent arquitecte masnoví (3) ta escuts (6), dels tres quarts que ell Aquelles finques tenien com a pro- Miquel Garriga i Roca (1808-1888), el havia comprat a Salvador Coll i pietaris, començant per dalt i anant qual, vista la sol·licitud feta per Josep Domènech. Aclareix que al moment baixant, els propietaris següents: Mora per poder tenir aigua de mina a de fer l’escriptura ja havia pagat la Joaquim Rovira, Filla de J. Casas, la seva casa del c/ de la Ginesta, 2, quantitat estipulada, diu en “dinero Pilar Cortés, Antònia Duran (aquí, ja opina que se li pot concedir, però que contante y sonante”, acreditat mit- aleshores, començaven les construc- ha d’observar les normes vigents, ja jançant carta de pagament. cions), Urbanització Puig i Roca, que les canonades que transportarien L’aigua de mina comprada provenia Urbanització Aymat (?) i ja al tram l’aigua fins a casa seva han de tra- del terme d’Alella, de la partida ano- final el porta descrit com a centre vessar la via pública; aquestes han menada de “mataovelles”, en terres urbà. de ser de plom i anar soterrades. de Joaquim Rovira, per tant era la Des del repartidor general cada propi- Aleshores ja s’utilitzava el plom, tot i mina coneguda com a Murot-Patrana. etari rep l’aigua segons el que paga a la comunitat de propietaris i es mesura per plomes, cadascuna de les quals equival a 2.160 litres per cada 24 hores. A les cases, l’aigua els arriba dels repartidors, els quals tenen una casella per a cada casa, que té un forat de diferent mesura segons l’aigua pagada o pactada. La majoria de les cases que són copropietàries d’aigua de mina tenen al fons de l’eixida, normalment al costat del safareig, una porta petita que comunica amb la mina o un tros d’ella, tot i que en algunes es poden comunicar amb algun dels veïns, normalment del costat mateix, si és que també rep aigua de la mateixa mina. Aquest fet, com he sabut, va servir en temps de guerra per poder passar d’una casa a l’altra sense haver de sortir al carrer i ser vists. A tot això, i abans d’arribar al final d’aquestes històries, creiem que val la pena de fer un repàs a tres documents datats entre el 1867 i 1868 que Sector del carrer Lluís Millet on hi ha el repartidor general de la mina Murot-Patrana. 16 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 17

I abans de cloure aquestes històries vull fer una pinzellada de cultura popular masnovina, ja que a la nostra vila, referits al tema de les mines d’aigua, tenim un opotser dos motius que en provenen; l’un, del tot cert, és el de “Cal Minaire”, referit a una de les famílies Oliveras, i que era degut al fet que algú d’ells es dedicava a fer mines. L’altre, que no sabem del cert, és el d’”En Macarrons”, que tant pot ser que li fos adjudicat per la menja dita així, o perquè algú de la família feia macarrons, uns tubs de terrissa cuita, els quals, en ser acoblats, formaven un tub per canalitzar l’aigua de les Entrada a la Mina Museu de la plaça d’Ocata mines a les cases. tomba cap a la dreta, pel que havien estat Tríptics de la Mina Museu els “Quatre Camins”, i va pel torrent de Tríptic de Medi Ambient Rials fins arribar a Alella. NOTES El Masnou Avui Vegeu butlletí de Gent del Masnou de Aquest carrer, actualment és el del Dr. Diari El Punt (diverses dates) maig del 2001. Jaume Curell; i el de la Ginesta, després Era conegut popularment com “l’Andreu de molts anys sense existir, ha esta posat cerdà”. Familiars seus encara segueixen fa poc a un passatge que el travessa, des al Masnou, com la Teresa Arisa i Palau, del de Sant Pere fins al d’Antoni Gaudí. neboda besnéta. El Camí d’Alella era l’ancestral camí que Un quart de ploma d’aigua correspon a des del Masnou anava fins a Alella. 546 litres. Arrencava al Camí Ral, al tros que ara 150 escuts corresponien a setanta-cinc porta el nom de c/ Barcelona, puja per (75) duros, els quals en pessetes cor- l’avinguda de la Mare de Déu del Carme respondrien a 375. (pujada de “can Francisquet o de l’estra- perlo”), creua els carrers de St.Francesc FONS CONSULTATS d’Assís, de Sant Pere, de Lluís Millet i per Plànols de la mina Murot-Patrana Buenos Aires va fins a l’avinguda de Joan Arxiu Històric Municipal XXIII, i amunt fins on hi ha l’autopista, http://www.el masnou.net/aphp?

Signatures de: Miquel Garriga i Roca (arquitecte) i d’Esteve Castellar (notari)

A mà dreta, encerclat, hi ha el mirador que es troba sobre el repartidor de la Mina Pullador 17 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 18

Cròniques EL GAT VENT DE POPA I A TOTA VELA Per Esteve Pujol i Pons

Entro a l’escenari del Casino abans van destacar algunes escenes amb de començar l’estrena de T’estimo, llum pròpia com ara la del cine, amb ets perfecte… ara canvia!, o sigui al un Joan Peirot inspiradíssim. La de vespre del dissabte 16 de juny. Els les pizzes, d’una brillantor coreogràfi- quatre actors afinen veus; els ca per omplir l’escenari i més. La del tramoistes estan relaxats perquè han casament, esperpèntica fins al paro- estat preparant-ho tot fins al darrer xisme. La del cotxe, d’una vivesa i detall. En veu molt baixa em diuen coordinació molt difícil d’aconseguir. que l’element transcendental avui és La vetlla al tanatori, d’un surrealisme la tramoia i l’atrezzo, ens fem un fart histriònic impensable i totalment efi- de treballar! caç (vas suar molt, Pep, tan abri- – Què veurem? –els pregunto. gat?… sort que estaves fet a tot!, i ho – La guerra dels sexes –em respon la vas brodar, noi). El monòleg de la Gemma Montoya, de l’atrezzo. Montserrat Condeminas per als – L’evolució de l’amor en la parella, videocandidats es traduïa en des d’Adam i Eva –afegeix la Magda moments de silenci en el públic que Bonet, una altra de l’atrezzo. es podien tallar amb una navalla – En realitat ve a ser el mateix… –em esmolada. L’actuació sencera de la resumeixen sincrèticament totes Gemma Vilallonga, memorable; ja et dues. musical que ens posava en evidència vaig dir que això no era GAT, era Ara ja sé de què va. El que no pensa- la vida mateixa; les de l’atrezzo tenien tigre! va era que anés tan magníficament raó. Tots quatre van administrar sarcasme bé. Conec força bé les realitzacions La direcció de la Montserrat Con- i tendresa, potència i dolcesa de veu del nostre Grup d’Afeccionats al deminas, ara ja veterana en la con- amb un equilibri excel·lent. Bravo! Teatre i reconec que és una de les ducció teatral, va regalar-nos un És un producte que no pot esgotar-se cimes més altes que ha aconseguit. espectacle dinàmic, engrescat i, per en tres sessions. És de les actua- D’altres vegades en aquestes què no dir-ho?, apte per a tota classe cions que el GAT ha d’exportar cròniques he comentat que el GAT no de reflexions. perquè s’ho mereix i perquè tanta fa escarafalls de cap estil ni gènere És veritat que la feina entre bastidors feina aconsegueixi una rendibilitat teatral. Pocs dies després de La i la complexitat dels equips tècnics de adient a l’esforç. Corona d’Espines, de Josep Ma. de llum i de so hi jugaven un paper defi- Algun però? Diguem-ne alguns. D’on Sagarra, ens ofereix un musical diver- nitiu; el mínim desajustament hauria havia sortit el text? Qui n’era l’autor? I tidíssim extraordinàriament interpre- representat un pèrdua de ritme qui n’havia fet la versió catalana? De tat. L’opinió del qui escriu reflecteix el irreparable, atesa la característica de qui era la música original? El qui parer unànime dels qui vam gaudir de l’obra. I tot va anar fi com una seda. l’havia enregistrada, també l’havia la representació: tothom n’estava La durada –vau parlar de mig any!– i executada per a aquesta versió? Ens admirat. I el mèrit no era pas petit. la intensitat dels assajos van donar el n’havíem d’assabentar fora del pro- L’afinació de les veus, una sincronia seu fruit. grama de mà? perfecta, ajustadíssima, els matisos No es pot passar per alt la feina del d’interpretació, el moviment escènic David Solé. Què seria un musical Gent del GAT, si us plau, continueu esplèndid van ser una constant al sense la labor d’arranjaments i direc- barrejant gèneres i estils; que n’hi llarg de les dues hores d’actuació. ció de la música precisament? I se’n hagi per a tots els gustos. Que mai no La Montserrat Condeminas, el Joan va sortir, i tant que se’n va sortir i molt es pugui dir que al Masnou no es fa Peirot, el Josep Rossell i la Gemma bé. L’amateurisme dels intèrprets i els bon teatre. I endavant! Vilallonga ens van tenir embadalits de resultats aconseguits demostren que debò. La ironia del text, la realitat, de aquests dos extrems són perfecta- vegades sarcàstica, de les situacions, ment conciliables. Les caracterís- l’exigència en tots els detalls de ges- tiques de la música de Brodway no ho ticulació ens van fer entrar des del posava fàcil. primer moment en el món màgic d’un Per al meu gust, sempre discutible, 18 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 19

RIURE FA SALUT Per Esteve Pujol i Pons

Els cuidadors de malalts d’Alzheimer es deprimeixen. Què fer-los per tal de contrarestar els estats d’anims negatius? Fer-los riure. Sembla una bajanada, oi? Doncs no ho és pas molts problemes. – Doncs raó de més conjunt del cos i de l’esperit. gens. per riure per tal de tenir-ne menys i no William Battié, metge (s.XIX) feia trac- El psicòleg Fidel Amat, a la tarda del patir tant! taments fent servir el bon humor. dissabte, 9 de juny, a la Sala d’Actes Una sanitosa i higiènica sessió a Sigmund Freud, psiquiatra i fundador de l’entitat ens en va convèncer. La Gent del Masnou. Sempre, però, una de la psicoanàlisi (s.XIX-XX), atribueix sessió va ser amena pels quatre reflexió irreprimible: Quina llàstima a la rialla el poder d’alliberar del nos- costats i no pas pel títol només que se’n beneficiïn massa poques tre organisme l’energia negativa, L’humor i el riure, fonts del benestar, persones. cosa que es va confirmar posterior- sinó per la manera de dir i fer del con- El conferenciant mateix ens va facili- ment. ferenciant. tar un repertori de frases que des de William McDougall, psicòleg de El doctor Fidel Amat és un barceloní, temps remots fins al present ens Harvard, sosté que el riure ajuda a que des de molt petit ha viscut a recorden els beneficis del riure. Aquí mantenir el benestar i la salut psi- l’Argentina i fa un temps s’ha instal·lat en teniu unes quantes: cològica. a Montgat. Doctor en Ciències Pe- Antiga Xina: els monjos taoistes … i altres pensaments semblants de nals, màster en drogodependències, ensenyaven que un somriure dedicat Mulcaster, Voltaire, Walsh… exsecretari d’Estat del govern de la a si mateix assegurava salut, felicitat i A Amèrica, les tribus Hipi i Zuni tenen província de Buenos Aires en matèria longevitat. pallassos cerimonials. de prevenció de les addiccions, pro- Antic proverbi xinès: Per estar sa cal A l’Orient el riure és expressió d’in- fessor de la Universitat Politècnica de riure almenys trenta vegades al dia. tel·ligència perquè ens ensenya a Catalunya i… altres coses en títols i La Bíblia: Quan el cor està alegre, la riure’ns de nosaltres maeixos perquè feines. vida és més llarga… ja que un cor ple som limitats i la vida és una tragi- Ens va explicar l’origen de la d’alegria guareix com una medecina. comèdia; podem riure’ns de nosaltres risoteràpia, o sigui del mètode per Marc Valeri Marcial (s.I): Riure és de juntament amb els altres, però mai millorar malalties per mitjà del riure. savis (és el primer d’insinuar que el riure’ns dels altres. Amb dades neurològiques i hormo- riure és un acte de la intel·ligència A l’Índia hom pensa que, si no fos pel nals fàcils d’entendre per a tots els humana). recurs del riure, fa temps que la nos- assistents va explicar-nos per què el A l’Edat Mitjana fins i tot va estar pro- tra espècie hauria deixat d’existir a riure té efectes analgèsics, des de hibit de riure en un afany de reprimir causa de la ferocitat innata. l’alliberament de l’endorfina i reducció l’alegria i la llibertat humanes. A l’Àfrica els narradors ambulants del cortisol fins a la ventilació pul- Henri de Mondebille, cirurgià (s.XIII- alleugen el sofriment dels altres amb monar quatre vegades més alta que XIV) proposava alegria i riure molt per bromes de tota mena. la normal i un veritable massatge a a la recuperació postoperatòria dels Ja ho veieu; a riure doncs! les grans vísceres del cos humà. pacients. Gràcies, doctor Amat. L’escorça del cervell ordena la pro- Bufons curadors, que feien riure ducció d’hormones “positives” des nobles i reis per tal de facilitar-los les d’un quart de segon després d’haver digestions pesades. començat a riure. La ciència i les François Rabelais, metge i cirurgià anècdotes es van barrejar i van per- (s.XV-XVI): Riure és propi de l’home. metre un col·loqui final molt interes- Robert Burton, clergue (s.XVI-XVII), sant i rialler, és clar. recomanava el riure com a mètode Potser cada vegada riem menys i és terapèutic. una llàstima (anava a dir que n’hi ha Sydenham, físic (s.XVII) diu que l’arri- per plorar!). Si la majoria d’adults bada d’un pallasso en una població fa somriem de 15 a 100 vegades al dia, més per la salut dels habitants que la els infants ho fan unes 300 vegades; de vint rucs carregats de medecines. és clar que són més feliços que nos- Emmanuel Kant, filòsof (s.XVIII-XIX), altres. – Oh, és que els adults tenim afirma que el riure és un fenomen 19 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 20

Jordi Pericot, medalla d’Or al Mèrit Cultural

L’Ajuntament de Barce- lona va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al senyor Jordi Pericot el proppassat 5 de juny. El guardonat, mas- noví i soci de Gent del Masnou, ha tingut la gen- tilesa de deixar-nos pub- licar en primícia el seu discurs d’agraïment; li ho agraïm de debò. Aquí teniu aquesta lliçó memorable:

Excel·lentíssim Batlle de Barce- lona, Il·lustríssims Regidors... Amics tots. coses que m’agradaven i, quan Però el joc és sobretot un dret. Moltes gràcies per aquest es fan coses perquè agrada fer- És el dret a jugar, riure i somiar reconeixement a la meva tasca les, en realitat s’està jugant. que la Convenció de les docent / universitària / artística... El joc és l’expressió d’una acció Nacions Unides reconeix com a tot i que tinc el sentiment que lliure i gratuïta que no requereix indispensable mitjà preventiu aquesta distinció s’adreça esforç i només té un objectiu: per als infants. En aquest sentit també a tots els que, al llarg l’acompliment del propi joc. podem dir que tots som nens. El dels anys, han col·laborat i tre- Heràclit deia que l’univers és un que importa és assumir-ho... ballat amb mi... ja que, sense nen que juga, és a dir, el món, a encara que no sempre sigui ells, jo no seria aquí... l’igual que el joc, s’explica per fàcil. Aquest acte em dóna l’ocasió ell mateix, sense la necessitat Jugar és explorar, experimentar única i privilegiada de donar-vos de referir-se a cap força exteri- objectes i situacions sense a tots les gràcies. or. límits. Solament el joc permet Si el que es premia amb aques- El joc “és” en tant que el expressar lliurement sentiments ta medalla són els esforços que juguem... i, en aquest sentit, és i emocions... No vull dir amb he dedicat al meu treball cultu- seriós en ell mateix. No es trac- això que el joc no tingui regles ral... he de confessar que jo no ta de convertir en un treball se- de conducta, però, si les té, és tinc una consciència clara riós. (Això equivaldria a trans- evident que no són aquestes les d’haver-me esforçat per fer cul- formar-lo en un mitjà per a que marquen el valor de les tura. altres fins i, per tant, seria trair jugades. De la mateixa manera En primer lloc, perquè jo no la seva grandesa)... La serietat que en el llenguatge, el valor de sabia (fins avui) que feia cultura. està en l’esperit en què el vivim. les proposicions no ve definit He fet cultura sense saber-ho... Des de sempre, el joc ha sigut per les regles que permeten la de la mateixa manera que el símbol de viure. Moltes expres- seva utilització sinó per la multi- bourgeois gentilhomme de sions quotidianes en donen tes- plicitat oberta de possibles Molière parlava en prosa sense timoni: així, definim la vida com proposicions, en el joc, el valor saber-ho... ara, jo, descobreixo un joc o, si jutgem la vida com de les jugades tampoc depèn amb gran sorpresa que he fet una cosa poc important, fàcil- de les seves regles sinó de la cultura. Com he dit, tampoc sóc ment ens la juguem o, al con- manera en què s’utilitzen dins el conscient d’haver realitzat grans trari, no entrem en el joc quan la mateix joc. esforços. Jo simplement he fet valorem més que el risc. És a dir, el que sempre m’ha 20 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 21

apassionat del joc no són les amb el compromís d’entroncar joc s’anomenava Elisava, una seves regles sinó allò que podia la modernitat a la realitat del nova escola de disseny entorn fer amb elles moment i, en aquest sentit, el de la qual ens aplegàrem uns Al llarg de la meva vida, he jugat joc em va obrir el camí cap a la quants entusiastes, amb la a molts i variats jocs, i he de il·lusió i em va donar una sen- il·lusió d’aportar un aire de dir... que m’ho he passat molt sació de llibertat autosuficient. racionalitat a un país que bé. Qui em coneix sap que he El meu segon joc, llarg de 10 seguia condemnat a viure jugat a estudiar en els bars, a anys, es va jugar en un camp d’esquena a la modernitat. pintar en llocs impensables, a estrany i desconegut pels joves Fins aleshores, els meus jocs reflexionar en el metro i a cons- de la meva època: la França s’havien jugat en solitari. Ara truir sobre runes... i sempre he democràtica. Un joc d’equilibri s’imposava l’equip, on cadascú seguit la mateixa estratègia: tro- entre la raó cartesiana i la con- havia d’aportar el seu esforç. bar el cantó lúdic de les coses tinguda vida pulsional i fanta- Abans jo era el jugador qui feia serioses. siosa de la joventut. En realitat, el joc. Ara el joc es fa entre tots, Cal dir que el joc és una cosa podríem dir que més que un joc en equip. Treballar en equip ha estranya... forma part de la rea- d’equilibri, va ser un joc pendu- estat per a mi molt positiu i alta- litat, però a la vegada viu fora lar entre els meus sentiments i ment gratificant. En tractava d’ella. Els meus jocs també han la raó. Un moviment basculant d’un joc vital i, per tant, apas- sigut una cosa estranya: una entre l’expressionisme pictòric i sionat. No ens ha d’estranyar, combinació de dades reals i de el racionalisme cinètic. Una doncs, que passió i Elisava fantasies i, per tant, un espai ziga-zaga que encara roman en vagin sempre units. privilegiat per apropar-me a la mi i que, amb el temps, ha Paral·lelament, i en el mateix realitat, interpretar-la i transfor- esdevingut indispensable per campus universitari, apareix un mar-la. desenvolupar la meva capacitat altre joc, el de la Comunicació Si em remunto en el temps, diria creativa. àudiovisual. Aquí també les que he jugat a tres grans jocs: Vaig jugar a fons el joc de la regles que el possibiliten sols El primer joc no va ser fàcil de creació artística i m’atreviria a tenen sentit dins un sistema jugar: era un joc de guerra... tot dir que en aquest terreny vaig d’enteniment mutu. És un joc de i que, per raons d’edat, la meva marcar algun que altre gol. recerca i discussió, seriós i ple participació va ser més la d’un No sé si atribuir-ho al mateix joc d’il·lusions. Crec que, de no espectador que la d’un jugador. o a les exigències del jugador... haver-lo jugat, hauria menys- El camp de joc era trist i as- el fet és que després de marcar preat bona part de la meva fixiant i les seves regles eren un gol sento sempre la necessi- existència. directes i salvatges. tat de canviar de joc. Hi ha qui Mai m’he penedit d’haver seguit Aquest joc tenia una segona prefereix no entrar a jugar un aquesta línia lúdica de les part, la postguerra, que no va nou joc del qual no coneix les coses serioses... ser pas millor que la primera: La regles i seguir jugant el joc que Una opció que m’ha permès irracionalitat política i la mar- ja coneix. És possible, però a mi recórrer un llarg camí... possi- ginació cultural colpejaren bru- em cansen els jocs a què ja he blement més accidentat i difi- talment amics i família. Era un jugat. Prefereixo començar-ne cultós del que semblava, però joc perillós. Un joc que exigia un altre de diferent del qual no sempre jugat sobre la base de arriscades iniciatives de super- conec ni tan sols les regles. la confiança i l’optimisme, que vivència, però també ple És així com apareix el tercer m’ha conduït fins a aquest mag- d’il·lusions per recuperar el joc. Un joc que comença amb el nífic i sumptuós Saló de Cent... temps que ens havien robat. retorn al meu país. Es tracta Solament la meva joventut em d’un joc innovador, lligat al ter- Possiblement encara iniciï un va permetre jugar amb una reny del disseny i la comuni- nou joc, del qual encara no certa il·lusió. Viure comporta cació. Uns espais de coneixe- conec ni les regles ni el camp tenir un desig d’aventura i una ment aparentment diferents, de joc, però sempre amb la con- esperança de novetat i incerte- però que, amb el temps, s’han fiança que m’aportarà moltes sa. El joc per a mi suposava anat apropant fins a confondre’s sorpreses i il·lusions... tot i que, risc i aventura i, per tant, victòria en les seves estratègies i els a partir d’ara, amb la respon- sobre la dificultat. Aquest era el seus objectius. En els seus ini- sabilitat d’aquesta medalla, el seu poder: vèncer la negativitat cis, el disseny representava, per joc serà més compromès... i que ens envoltava. a molts de nosaltres, la recu- més carregat de responsabili- Jo pertanyo, doncs, a una ge- peració d’una normalitat tat... neració utòpica, il·lusionada usurpada. Ara, el nou camp de 21 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 22

Parlem de llibres Arran de sòl Per Pere Martí i Bertran Per Pledebuit LA CASA IDEAL Heinz Janisch és un escriptor en llengua El juliol de l’any passat us deia, si fa no fa, el que segueix; alemanya nascut i, valgui la redundància, tot segueix igual o amb petites l’any 1960 a la variacions, sobretot a la política municipal, amb petits can- població austríaca de vis, perquè tot segueixi igual i es noti poc. Güssing. En alemany Deia que: N’estic un xic, per no dir molt, fart de queixar-me ha publicat poesia i mes sí i més també de tot el que no veig clar a la nostra prosa, sobretot infan- vila, siguin els carrers, l’Ajuntament, la gent, els seus ani- til. Una prosa que s’a- mals, etc. (continuo pensant el mateix). costa molt a la poe- Com deia (aleshores i ara), vivim en una ciutat merave- sia, perquè els seus llosa, plena d’arbres i flors, i violes, neta i aconduïda, amb contes són sintètics, gent civilitzada, que estima els animals i no permet que introspectius, de s’embrutin enlloc. Plena d’espais per al gaudi dels ciu- múltiples lectures i tadans. On tothom té el cotxe en garatge o ben aparcat. allunyats de l’anècdo- Amb voreres amples i en bon estat. Amb un passeig (Camí ta. Són petits poemes Ral) ple de quietud, on satisfà passejar i de passada obser- en prosa, com ja he insinuat. En català ja en podem llegir var i, si cal, comprar a la gran quantitat de comerç que hi cinc: Till el murri, un conte basat en la cultura popular i edi- ha, variat i a bon preu. tada per Destino ja l’any 1991, i quatre de més recents En una ciutat regida per un estol de braus homes i braves publicats a Baula: Quan l’Anna té por, Els millors dies, Una dones (seguim igual), que deixen el cos i l’ànima al servei gana d’ós i A casa. De poesia seva, ara com ara no se n’ha del poble que els va triar, sense mirar el fruit (llegiu sou) publicat de traduïda al català, tot i que arran de la Setmana que en reben. Que només procuren pel benestar dels ciu- Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, celebrada a tadans, que es desviuen per tots i ho fan, a més, sabent Barcelona del 16 de gener al 4 de febrer d’enguany, se’n que ningú no els agrairà prou l’esforç fet (per això continu- van traduir una dotzena de poemes que esperem que aviat en). tinguem a l’abast, sigui en forma de llibre, sigui a través de Ah, em descuidava de lloar l’eficient tasca dels funcionaris la xarxa. públics, amatents i servicials, que, tot i ser pocs, fan una Precisament us volia recomanar el darrer àlbum que s’ha feinada ingent. publicat en català, fins ara, tot i que no dubto d’animar-vos En una ciutat que viu de cara a mar, amb un passeig marí- a llegir tots els altres. A casa (1) és la història d’una galli- tim i una platja de punta a punta amb gran quantitat de na bonifàcia i rodanxona (a causa de les il·lustracions de passos subterranis per accedir-hi sense cap impediment i l’Helga Bansch sobretot), que es va preguntant quina seria sense haver de cercar-los gaire lluny; i a més nets i polits, la seva casa ideal: com viuria de bé en una biblioteca, en així com sense barreres arquitectòniques. un arbre, en una barca...; per acabar confessant que la En una ciutat sense especulació urbanística, per la qual casa bonica i estimada de debò seria sempre la que li ofe- vetllen els qui l’administren; i, a més, no és de negocis ni rís companyia. de contrapartides. Amb gran quantitat d’habitatges de pro- Aquesta història tan senzilla ens és narrada amb textos tecció oficial a l’abast dels joves i dels vells. molt breus, gairebé al marge de la pàgina. Ara bé, no en En una ciutat plena d’espais verds, plena de cases tenen res de marginals, ja que són uns textos molt rumiats, envoltades de grans jardins i que es venen a preus rao- repetitius, com agraden als infants, i amb un final sorpre- nables per a tothom. De grans avingudes i bulevards, que nent, com és habitual a l’obra de Janisch. No em puc estar a més té un o, millor dit, diversos barris antics, protegits i de ressaltar que van acompanyats d’unes il·lustracions de vigilats tant de l’especulació com de l’ordre. Helga Bansch, a doble pàgina, d’allò més aconseguides i En una ciutat on l’ordre és a l’ordre del dia, ràpid i eficient, tan elaborades o més, que ens presenten uns animals sempre amatent a les necessitats de la gent, vetllant per la molt humanitzats, divertits, de vegades estrafolaris i tot, tranquil·litat dels veïns, on a tothora es vetlla pel benestar que de ben segur han d’entusiasmar els més petits, a més ciutadà, que la fa una ciutat on es respira pau i tranquil·litat. a més d’agradar els grans de totes les edats. Bé, com veieu, si seguim així, serà com la cançó de l’en- fadós i només ens caldrà tenir un model d’escrit per a cada (1) Heinz Janisch: A casa. Editorial Baula, Barcelona, mes de l’any, i repetir-lo amb petites modificacions. 2004. Il·lustradora: Helga Bansch. Traductor /Adaptador: Bup, bup. Josep Llussà. 28 pàgines 22 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 23

Per Rosa M. ISART crea un món dur i extravagant tal i com ja ens va mostrar Teatre capital Fotografies de ara fa uns anys a Unes polaroids explícites (antic Teatre (La cartellera barcelonina) Ma Josep R. LUCAS Lliure, dirigit també per Mestres, 2001). Dues trangressions per acabar el mes. Imperium, de La Fura dels Baus, aterra al Mercat de les Flors, del 20 al 28 de juliol. I, finalment, tot el mes –fins al 29 de juliol– el Navegants Teatre Villarroel ofereix A ciegas, una proposta insòlita escrita i dirigida per Jesús Campos García (Jaén, 1938) (www.jesuscampos.com). Aquest dramaturg, guanyador del Premi Born els anys 1973 i 1988 i del Premio Nacional El Festival Grec’07 (www.barcelonafestival.com) obre les de Literatura Dramática 2001 per Naufragar en Internet, seves portes. El diumenge 1 de juliol és el darrer dia que enceta i tanca el nostre mes amb una comèdia sorprenent es representa al Teatre Ovidi Montllor un clàssic contem- i filosòfica. porani: 4.48 Psicosis, de la Sarah Kane (1971-1999), que Navegueu i volteu: hi ha moltes altres més propostes arriba ara en una traducció del gran dramaturg argentí abans que no arribi el mes culturalment somort per Rafael Spregelburd. Seixanta minuts amb l’actriu argenti- excel·lència. na Leonor Manso per parlar-nos de temes molt punyents, el més immediat i fantasma habitual a les nostres vides: el suïcidi. Un breu parèntesi per felicitar el Versus Teatre (www.ver- susteatre.com). Del 3 al 22 de juliol de 2007, dintre de “La Torna del Grec”, en la seva quarta edició, aquesta sala proposa Viatge a Califòrnia, un text del prolífic escriptor mataroní Toni Cabré (www.escriptors.cat/autors/cabret), publicat a Edicions 62 l’any 1998, amb direcció de Moisès Maicas i interpretació d’Àlex Casanovas, Lali Barenys i Aida de la Cruz. Paral·lelament hi ha organitzades unes activitats complementàries molt interessants: el dissabte 7 un col.loqui amb l’autor, moderat per Francesc Foguet, i dues lectures dramatitzades (20.30 h), una d’un text seu inèdit (dilluns 9, amb per exemple Laura Conejero i Mia Esteve) i l’altra d’Iglú (dilluns 16, amb Jordi Boixaderas i Lluís Soler i presentació prèvia del crític i erudit teatral Francesc Massip). Immediatament, del dimecres 4 al dissabte 7 de juliol, A dalt, Lluís Soler amb Jordi Boixaderas; a la dreta, Àlex entra en cartell un text de Shakespeare: el Conte d’hivern Casanovas i, a sota, dirigit per Ferran Madico. Un escenari excepcional a l’aire La Fura dels Baus. lliure, el Teatre Grec de Montjuïc i uns actors ferms, de pes, com ara la Rosa Renom o bé la Cristina Plazas. Fotografies de Ma. Josep R. Lucas Del 5 al 8 de juliol se’ns presenta al Teatre Lliure un espectacle sense paraules amb cinc avis protagonistes que conviuen en un apartament. Long Life, del Nou Teatre de Riga (Letònia) i amb direcció d’Alvis Hermanis ens apropa a les vivències d’uns ciutadans que han estat testimonis del pas del socialisme al capitalisme. Tot dones. En Pep Pla dirigeix sis bones actrius (Merce Anglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell, Míriam Iscla, Isabel Rocatti i Àngels Sánchez) a Leonce i Lena, de Georg Büchner, per portar a terme una reflexió sobre la condició humana, la incomunicació i el desengany (Sala Muntaner, de l’11 de juliol al 5 d’agost). El dijous 12 –i fins al dia 19– comencen les funcions d’El maletí o la importància de ser algú –amb la garantia que l’autoria és del britànic Mark Ravenhill (1966)– al Teatre Nacional (TNC). La sala Petita (www.tnc.cat) acollirà aquesta direcció de Josep Maria Mestres on intervé l’excel·lent Tilda Espluga. A partir d’Oscar Wilde Ravenhill 23 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 24

SETEMBRE i n f o r m a SORTIDA Exposicions TRENET DEL Fins al 13/7 CIMENT “IAGO PERICOT” Alt Berguedà 16-9-07

Del 14/7 al 3/8 Sortirem del Masnou, de la plaça d’Espanya, puntualment “FRUITS”, de Joan Condal a les 8 del matí amb autocar fins a la Pobla de Lillet per tal d’agafar el trenet que surt a 2/4 d’11 del matí.Visitarem Del 4 al 31 d’agost, el local romandrà les Fonts del Llobregat. tancat per vacances. Preus: 31 euros, socis. No socis, 35. En el preu, hi van inclosos: autocar, dinar i tren. En el cas de no cobrir les places de l’autocar, quedaria anul·lada la QU A E L S P sortida. Col·leccionisme CAVA Data límit d’inscripció: el 6 del 9 del 2007 Coordinador: Jordi Milà, tel. 93 555 4771 TROBADA MENSUAL D’INTERCANVI Ingrés: Caixa Penedès, Pl. Marcel·lina Monteys, el DE PLAQUES DE CAVA Masnou. Cada segon dimecres de mes, de 19 a 21, al Compte corrent: 2081-0529-18-3300002750, indicant: local social. nom, cognom, telèfon i el concepte: Trenet del Ciment Properes trobades: 11 de juliol Agost vacances 12 de setembre LA FLAMA DEL CANIGÓ 07 Al vespre del 23 de juny va arribar a la nostra vila la flama XXXIV Curs de Balls de Saló del Canigó. Des de la plaça dels Cavallets fins als Jardinets dels Països Catalans, la flama va recórrer diver- Setembre sos carrers de la nostra vila. En arribar als Jardinets dels desembre 2007 Països Catalans es va donar pas a l’encesa de la foguera i es donà per iniciada la revetlla de Sant Joan, on la gent podia tastar una mica de coca i una mica de rom cremat.L’encesa de les fogueres de Sant Joan amb el foc del Vols fer teatre? Canigó és una tradició que se celebra des de l’any 1962 per tal d’unir tots els Països Catalans el dia de la seva T’agradaria descobrir el que ets capaç festa nacional.Volem agrair a tothom que ha fet possible d’expressar amb el teu cos aquesta festa: Diables del Masnou, Plataforma Cívica Masnou 21, Gent del Masnou; les pastisseries Matalí, i la teva veu? Miquel, La Moreneta i Font per regalar-nos les coques; Can Basomba per deixar-nos les cassoles i convidar-nos a Ets dels qui agrada rom cremat, La Flor i Nata, Can Rac, els portadors i porta- jugar a ser un altre? dores de la flama i molts amics i amigues que ho van fer possible. No ho dubtis. Vine i… actua! Cursos de teatre per a nens, joves i adults Telèfons de contacte: 627630082 (Oriol Colomer) 676334144 (Aina Ripol)

24 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 25

Torrent de Can Lladó, 23 -Teià Melanie Clark - Center

Teià juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 26

Comerços del carrer

VENDA I DEGUSTACIÓ Cafè i te selecte Santiago Rusiñol,

El millor moment en un ambient tranquil i relaxat Mestres Villà i

Plaça d’Ocata, 5-7 Tel 93 540 08 66 · El Masnou plaça d’Ocata

Forn de pa i Pastisseria

El nostre pa de cada dia R E S T A U R A N T MENÚS DIARIS SERVEI A LA CARTA Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou MENJARS PER EMPORTAR DILLUNS TANCAT Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

TOT PER A LA IL·LUMINACIÓ Cèrcols alògens i de baix consum Aplics · Làmpades · Regletes… i tot tipus de material elèctric Mestres Artesans Mestres Villà, 105 - 107 Mestres Villà, 101 Tel 93 540 33 47 Fax 93 555 70 02 Tel 93 555 16 64 · El Masnou El Masnou juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 27

Anecdotari masnoví per la curiositat, no va poder esperar seu representant, convençuts que a Per Joan Maresma a l’endemà i entrà a la cambra i des- ells no els podria dir que no. pertà la seva muller per preguntar-li: Però, després d’anar-hi una i una AL MASNOU DIEM – A veure, noia, desperta’t una mica i altra vegada, d’oferir-li els diners que perdona’m. Encara que et sembli volgués, que fes l’obra que ell mateix NEURANTA estrany, compta de deu en deu fins a escollís i el dia que li semblés, van Un dels distintius que tenim els mas- cent; digues, maca, de seguida, si us fracasar. En Borràs sempre estava novins de soca-rel és que, quan plau. ocupat i no tenia ni un dia lliure per diem NORANTA, ho fem dient NEU- A la dona, mig endormiscada, li costà venir al Casino, cosa que deixava el RANTA. una mica de reaccionar; però, prestigi d’en Pere Grau i l’Hereu Aquesta singularitat sovint passa després que insistís tres o quatre Tomàs una mica per terra. desapercebuda per un gran nombre vegades amb aquesta estranya pre- De tots aquests entrebancs i de les de gent del poble que mai no se n’ha gunta de comptar fins a cent de deu ganes que tenien els senyors del adonat. en deu, li va dir: Casino que vingués en Borràs i de les El senyor Pere Anton Millet i – Vés, noi, amb què em surts en seves negatives a venir al Masnou, Maristany (a.c.s.), nét d’en Pere aquestes hores de la nit? Ja compto i en va tenir coneixement l’Eduard de Grau, comte de Lavern, conegut per així callaràs i em deixaràs dormir. cal Grill, més conegut per en Duardu. tothom del poble per en «Pedro», era I va començar a comptar amb veu En Duardu era un dels germans un home enamorat de tot el que fos alta: Antich, família del Masnou que es del Masnou i dels seus costums i – DEU, VINT, TRENTA… VUITAN- dedicaven al negoci de vins, tradicions i fou ell qui, ja fa uns quants TA… coneguts comercialment amb el nom anys, em va fer adonar d’aquesta par- I, en arribar al NORANTA, natural- d’“Alcoholes Antich”, encara en actiu ticularitat que considerava com un ment com a masnovina que era de avui dia. segell que ens distingia d’altres soca-rel, va dir: En Duardu, com que no servia per pobles i em contà un fet que explica- – NEURANTA i CENT. estar al despatx del negoci, feia de va el seu avi, en Pere Grau. El seu marit va esclatar en una gran carreter. Cada dia anava del Masnou Una nit, a Barcelona, eren reunits, rialla i va sortir de dubtes tot dient: a Barcelona a portar bótes amunt i després d’haver sopat, uns senyors – Noia, en Pere Grau tenia raó. Ara ja avall i havia fet amistat amb en Borràs relacionats amb el negoci del vi i, podré dormir tranquil. Bona nit, maca, de trobar-se’l per la carretera, ja que entre ells, n’hi havia un l’esposa del i perdona’m. en Borràs també feia el trajecte qual era filla del Masnou. Tot fent Badalona-Barcelona amb carro fent sobretaula van comentar sobre el NO HI HA COM UN de traginer amb el seu pare. Masnou, els seus costums i la seva En Duardu va anar a oferir-se als manera de parlar, i el senyor Pere BON AMIC senyors del Casino perquè, si els Grau va remarcar el que ara en Cada estiu, des que es va fundar, pel semblava bé, ell parlaria amb en diríem el fet diferencial de dir NEU- Casino del Masnou hi passaven Borràs i que, per mica que pogués i si RANTA. gairebé totes les companyies de ell li ho proposava, vindria a actuar al El senyor casat amb la masnovina va teatre que actuaven a Barcelona. Era Masnou. quedar sorprès; mai no s’havia ado- com un repte que tenien totes les Els del Casino se’l van prendre amb nat que la seva esposa digués NEU- Juntes Directives de la Societat. broma, pensant que el que ells no RANTA en lloc de NORANTA, tot i Això va durar fins als anys quaranta havien aconseguit, ves si ho podria que ja portaven uns quants anys de que, per dificultats econòmiques, ja aconseguir un pobre noi que feia de casats i uns altres de promesos, i de no va ser possible. carreter, però li van dir que ell mateix. parlar freqüentment amb els familiars A principis de segle XX, quan l’actor En Duardu de cal Grill va anar a tro- de la seva muller. Enric Borràs va començar a agafar bar en Borràs i el gran actor Enric En va quedar tan sorprès que fins i tot fama –que després va assolir del tot– Borràs, en el millor moment de la va posar en dubte el que deia en Pere els dirigents del Casino van anar a seva carrera artística, va venir al Grau i li va dir: trobar-lo per demanar-li que fes una Casino del Masnou una vegada i – La gent del Masnou potser sí que actuació al Masnou representant l’o- tantes vegades com el noi de can Grill diu NEURANTA, però la meva dona, bra que ell volgués i el dia que li vin- li ho va demanar. després de tants anys de viure a gués bé; però en Borràs sempre s’ex- Va poder més la bona amistat d’un Barcelona, em sembla que ja no ho cusava dient-los que tenia tot l’any home senzill que tota la fatxenderia i diu pas. De totes maneres, ja ho com- programat i que li era imposible. els diners d’aquells potentats del provaré. En Pere Grau, després comte de Casino. Es van acomiadar i l’home va arribar Lavern, i l’Hereu Tomàs, homes d’in- a casa seva i, és clar, la seva senyo- fluència i de diners, van proposar a la ra ja era al llit; però ell, intrigat i mogut Junta fer gestions personals amb el 27 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 28

La segona sortida dels tres pobles, un gran èx participar més d

Deia el poeta que el camí es fa cami- passava entre vinyes verdes vora el nant i, el passat mes d’abril, els ale- mar, camins sense soroll i, a mesura llencs, masnovins i teianencs van fer la que anàvem pujant, que Déu n’hi do, el segona caminada dels tres pobles. nostre Maresme se’ns mostrava llumi- L’edició de l’any passat fou tot un èxit, nós, alegre i fantàstic. I entre suades, però la d’enguany ha superat les expec- esbufecs, pujades i baixades, i al cap CLUB DE TENNIS tatives; hi van participar més de 700 d’un parell d’hores arribàrem a l’antic BARCELONA-TEIÀ persones i la veritat és que s’hi veien, camp de tir d’Alella, punt final de la sor- perquè érem una bona corrua de gent tida. 13 PISTES DE TENNIS • 3 PISTES DE PADLE caminant, alegre i contenta. Després d’una caminada així, bé escau PISCINA, RESTAURANT, LOCALS SOCIALS L’excursió dels tres pobles començà a un bon esmorzar: pa amb tomàquet i Ramon Llull, 12 · 93 555 37 00 · Teià les 9 del matí. Al Masnou ens donaren botifarra i un bon trago d’aquest vi tan una samarreta lila, color no gaire habi- nostre i tothom satisfet. tual, vaig pensar, i enfilàrem cap al pont Arribà l’hora de la foto i molts ja havien de l’autopista. Creia que faríem el marxat però. Els tres pobles portaven mateix camí de l’any passat, però no, samarretes diferents els d’Alella groga, aquest cop ens dirigírem cap a Rials, els del Masnou lila i els de Teià verme- Portes i automatismes terres d’Alella, bon país. Vaig pensar lla, els colors de la bandera republicana! que encara quedaven indrets semiver- Ara ho entenc, els organitzadors van ges, que encara érem privilegiats. A la voler celebrar l’aniversari de la desapa- Enric, sl gent, se la veia feliç, amb ganes de reguda República. 93 540 72 40 caminar; feien petits grups i xerraven, Diuen que mentre hi ha vida hi ha espe- sense cap compromís que si tant de cotxe no és bo, que cal fer rança. P. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · 609 83 55 22 • Teià més exercici, que aquest camí no el Taller de Publicitat Port esportiu el Masnou, local 77 93 540 72 40 • El Masnou coneixia i mil coses més. La comitiva www.automatismesenric.com juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 29

èxit. Segons les entitats organitzadores, hi van de 700 persones

Publireportatge

En acabar l’esmorzar: la foto, però molts ja havian marxat. Fotografia Taller de Publicitat. es . LABORATORI Restaurant

ilm FOTOGRÀFIC f i j u DE FOTO’S Centre Fuji R. Villarrubia DURAN [email protected] www.f (tanquem el dimecres) Tenim la fotografia de grup que podeu veure i totes les fotos que es van fer en aquest reportatge Almeria, 27 Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45 93 540 42 26 el Msn

TALLER DE PUBLICITAT DISSENY GRÀFIC laBotigadel Lluís Valls Marí DURAN Jaume I, 112 Menjar per emportar • Restaurant 93 555 80 06/16 59 El Msn El Maresme Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 30 Correfocs 2007

Fotografies de Xavi Cardona

La Festa Major ja ha passat; els Diables tornem a ser al nostre cau; ara estarem un temps sense que se’ns senti. Estigueu tranquils, vilatans, ja no haureu de patir per si ens trobeu pel carrer o no, o si us embrutem la vorera, o per si us sentiu ofesos amb la pudor de sofre. Ja ha passat. Els Diables ja han passat. Però el record d’aquells carrers plens de fum i crits, d’esverament i petards, de diversió i gresca, d’aigua i foc, de com- panys i No passareu!, d’il·lusió i excita- ció, de suor i rialles, d’espectacle i sorpresa, de por i corredisses, de joc i res- pecte, i de col·laboració i participació, molts, aquest record, no l’oblidarem. La colla vol donar les gràcies als habi- tuals col·laboradors dels diables en les seves actuacions, com són: Can Rac, Forn Bautista, Can Colomé, Celler del Mar, Confeccions Piti, Matalas- seria Grau, Materials Homs, Serralle- ria Josep Tallada, DeFotos Ricard Villarrubia, i a tots els col·laboradors i simpatitzants. A tots ells, moltes gràcies. /// Patrocinen els Correfocs: la vila del Masnou a través del seu Ajuntament i la Regidoria de Cultura. /// També volem agrair el sincer suport del Servei de Manteniment, la Policia Local, Protecció Civil, la Creu Roja i els veïns de carrers i places per la col·labo- ració amb la Colla de Diables en els Correfocs 2007/// Moltes gràcies a tots, i Salut i Foc. 30 juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 31

MASNOU.COM Ceigrup Portal social Finquesi Meslloc F P - Propietat vertical - Propietat horitzontal Fontanills, 13 • 08320 El Masnou Jordi Viñas Tremols - Compravenda de finques Tel. 93 555 69 03 · Fax 93 540 09 24 - Despatx d’advocats E-mail: [email protected] Fotografies de Xavi Cardona 686 07 87 34 WWW.EL

Finques Puig S L escola de música Serveis immobiliaris en general Emma Calvo Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat horitzontal Assessoria jurídica Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou C/.Parlament de Catalunya.28 Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • [email protected] el Masnou 630 16 33 26 Àngel Tena Venda directa al públic. JOIER

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51

ESPECIALISTES EN DIAMANTS juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 32