El Patrimoni Cultural Immaterial: El batec de la gent del

APLECS, ROMIATGES I PLANTADES DE PESSEBRES DEL MARESME: ENTRE EL PARC SERRALADA LITORAL I EL PARC DEL MONTNEGRE - EL CORREDOR JORDI MONTLLÓ BOLART

Resum El Nadal és el període anual més fructífer i ple de riques i variades tradicions. Una d’aquestes en són les pujades de pessebres a cims, muntanyes o llocs emblemàtics. La present comunicació pretén explicar el projecte de recerca que ha tingut com objectiu documentar i analitzar els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur, de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, a la comarca del Maresme. Es tracta d’una primera fase d’un projecte més ampli que el Col·lectiu d’Opinió, Recerca i Difusió del pessebre El Bou i la Mula, porta desenvolupant des de l’any 2012, quan es va fer el primer estudi en profunditat. Paraules clau Patrimoni immaterial, pessebres, Nadal, excursionisme, aplec, Maresme Text El Nadal és el període anual més fructífer i ple de riques i variades tradicions. A les que podrien considerar-se més clàssiques i generalitzades, s’hi han anat afegint de noves que encara l’han enriquit més. Una d’aquestes en són les pujades de pessebres a cims, muntanyes o llocs emblemàtics. Les primeres notícies que en tenim són dels anys 50 del segle XX. Es tracta bàsicament de posar un pessebre en un lloc emblemàtic, cim, turó o muntanya, ja que, majoritàriament, la iniciativa sorgeix d’entitats excursionistes. Aquestes plantegen l’activitat dins la programació anual del curs, amb la peculiaritat que la distingeix de la resta de sortides de l’any en que, en aquesta ocasió, l’objectiu és pujar un pessebre, per celebrar el Nadal amb un esperit més festiu que religiós. El present treball, que ha estat subvencionat per l’Institut Ramon Muntaner i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat, pretén explicar els resultat obtinguts en la recerca sobre pessebres de muntanya a la comarca del Maresme. El Maresme s’estén des de la Serralada Litoral fi ns a la mar, i des de fi ns a la , amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants (2016). Els pobles que el

159 XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 2019 formen són: , , , , Cabrera, Cabrils, Caldes d’Estrac, , , , , , Mataró, Montgat, Òrrius, , Pineda, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, , , Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Tordera, i . En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès Oriental: El Parc Natural de la Serralada litoral i el Parc Natural del Montnegre- El Corredor.

Pujant el pessebre a l’ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt). 13 de desembre de 2015 Autor: Jordi Montlló

Estat de la qüestió, objectius i metodologia Aquest projecte ha assolit els objectius plantejats que pretenien documentar i analitzar els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur, de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, a la comarca del Maresme, com a part d’un projecte en un marc més genèric que el Col·lectiu d’Opinió, Recerca i Difusió del pessebre El Bou i la Mula, ja va començar a treballar l’any 2012. En aquella ocasió es va començar per fer un estudi de cas en profunditat, que ens serviria per plantejar les bases metodològiques del projecte genèric i també volia aportar pautes metodològiques per altres centres o entitats que desitgessin fer el seu propi estudi local. La única monografi a existent al respecte és la que nosaltres mateixos vam editar (MONTLLÓ, 2014); i que fou el resultat de dos anys d’estudi, recerca i entrevistes que van tenir el seu refl ex en una exposició en el Museu de l’Estampació de Premià de Mar i l’edició d’un documental, que participà en les Jornades de cinema etnogràfi c de la Generalitat de 2015.

160 El Patrimoni Cultural Immaterial: El batec de la gent del Maresme

La missió del projecte és donar a conèixer una activitat festiva, lúdica i religiosa que uneix dues grans tradicions catalanes: el pessebrisme i l’excursionisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, la organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques i les diferències entre elles, els confl ictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual. La metodologia emprada partia de la base de l’observació participant, mètodes d’enquesta com a primer acostament i entrevistes individualitzades a participants. Tot plegat acompanyat de recerca documental escrita i gràfi ca, en diaris i revistes generals com el Diario de , però també locals. Si s’ha tingut coneixement directe de possibles informants, s’ha trucat directament a aquestes persones. Si no, s’ha fet una primera cerca per internet a la pàgina de l’Ajuntament corresponent per buscar entitats excursionistes, centres de recerca local, clubs ciclistes, esplais, etc. En més d’un cas s’ha parlat amb tècnics de cultura o directors de museus, amb resultats diversos. S’ha parlat amb els responsables dels dos parcs i se’ls ha demanat si disposaven de llistats d’activitats semblants realitzades en els espais que gestionen o si tenien normativa o protocols, com sí és el cas del Parc del Montsant. Les respostes a les dues qüestions han estat negatives. Quan s’han localitzat els informants, s’ha quedat amb ells i s’ha enregistrat una entrevista amb audio1. Alguns informants no han pogut ser entrevistats o han aportat informació puntual via correu electrònic2. De l’estudi de cas de la plantada del pessebre a Sant Mateu per part dels Amics de l’Art Pessebrístic i la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar, ja teníem un seguit d’entrevistes enregistrades3. Resultats de la recerca S’han localitzat plantades de pessebres a l’ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt); al Turó de Céllecs, a l’ermita de Sant Bartomeu (Òrrius); al cim del Montalt (Sant Vicenç de Montalt); al Castell de Dosrius; al Rocatell de Tordera; al Turó d’en Serra de Malgrat de

1 Joan Abril (Centre Excursionista de Vilassar de Mar – PIRI); Vicenç Argelés (Club ciclista Xurribikers); Ana Aguilar (Grup Ex- cursionista de Malgrat); Josep Maria Rodríguez (Centre Excursionista Ull de Poll); Andreu Díaz devesa (Casal de Llavaneres); Joan Castillo (Arenys de Mar); Albert Soteras (Centre Excursionista de Dosrius); Antonio Juarez (Ginetas Bikers – Palafolls); Maria Isabel Feliu (Associació de Pessebristes de Calella); Josep Saleta (Argentona); Joan Borrell (La Colla del Senglar – Tor- dera); Miquel Grimal (La Colla del Senglar – Tordera); Àngel Pous (La Colla del Senglar – Tordera). 2 L’Antonio Juarez, de Palafolls (Ginetas bikers) va respondre per enquesta. La Maria Isabel Feliu ens va proporcionar referèn- cies bibliogràfi ques d’un pessebre que s’havia pujat a la Creu del Turó de Llevant de Calella, via correu electrònic. 3 Mn. Ferran Bueno; Adrià Balaguer; Joan Muñoz; Francesc Bosch; Carme Paradell; Joan Monteis; Joan Cisa; Marcel Massa; Miquel Roca; Montserrat Crespo; Josep Crespo; Núria Vilanó; Ramir Comas i Mn. Julià Maristany.

161 XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Cabrils 2019

Mar; al Turó de Llevant de Calella; i al castell de Burriac (). Tots ells punts de referència, emblemàtics, amb un alt component simbòlic i amb una sèrie de valors afegits de tipus cultural, històric o paisatgístic.

Plantada de pessebre al Rocatell (Tordera) 2004 . Foto: Colla del Senglar.

Entre les entitats organitzadores, trobem una parròquia (Sant Cristòfol de Premià de Mar), una associació pessebrista (Amics de l’Art pessebrístic de Premià de Mar); associacions de pares i mares (Escoles de Dosrius); quatre centres excursionistes (Centre Excursionista de Vilassar de Mar; Grup Excursionista de Malgrat de Mar; Centre Excursionista Ull de Poll de Llavaneres; Centre Excursionista de Dosrius); i tres entitats ciclistes (Ginesta bikers de Palafolls; Club ciclista Xurribikers de Sant Vicenç de Montalt i Club ciclista Colla del senglar, de Tordera). A més, tot i que se surt del marc d’estudi del projecte, s’han documentat una sèrie d’iniciatives de caràcter individual o familiar, com els casos d’en Josep Saleta d’Argentona o en Joan Castillo, d’Arenys de Mar. Exposició al Museu Municipal de Cabrils Entre el 8 de desembre i fi ns el 10 de febrer, s’ha fet una exposició explicant els resultats d’aquesta recerca en el Museu Municipal de Cabrils. Estava previst clausurar el diumenge 3 de febrer (el 2 és la festa de la Candelera i la tradició marca aquesta data

162 El Patrimoni Cultural Immaterial: El batec de la gent del Maresme com el dia que es desmunten els pessebres), però vist l’èxit d’assistència i alguna petició de grups, es va prorrogar fi ns el diumenge 10. Per l’exposició s’ha aconseguit la cessió dels pessebres del Centre Excursionista de Vilassar de Mar – PIRI –, els dels Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar i un de la Colla del Senglar de Tordera. La resta no conserven els pessebres. També s’ha disposat de la col·lecció de pessebres del desaparegut Club Dinàmic de Barcelona, que portava els pessebres al cim del Balandrau. Aquesta col·lecció és propietat de l’Associació de pessebristes de Sant Vicenç de Montalt. En total han estat una seixantena de pessebres. De cada experiència se n’ha fet un plafó on s’explica breument les seves característiques i s’acompanya de fotografi es cedides pel centre. També s’hi ha projectat el documental “Els camins el pessebre” realitzat l’any 2014 en el marc de la recerca de l’estudi de cas de Premià de Mar i dirigit per Martí Sala. L’Exposició ha estat visitada per 919 persones, procedents de diferents pobles de la comarca. L’horari de visites ha estat els dimecres a la tarda( de 17 a 19.30h) i diumenges pel matí (d’11.00 a 13.30h). Conclusions L’estudi global del Maresme ens permet apuntar algunes conclusions, ni que sigui a modus d’hipòtesi, pel desenvolupament de l’estudi general de Catalunya. Ha servit com a laboratori experimental per ampliar la recerca i replantejar esquemes i metodologies de treball. En primer lloc podem apuntar la idea que l’origen d’aquesta tradició és bàsicament excursionista. Sobretot des d’un punt de vista associatiu. Fins i tot, l’estudi de cas de Premià de Mar, que semblava un cas atípic, en bona mesura ho és, ja que s’inspira en l’experiència del Centre Excursionista del Penedès de Vilafranca. La única entitat pessebrista relacionada amb la pujades de pessebres són els Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar. Però trobem que hi ha un munt d’entitats de tipologia heterogènia que hi participen: centres d’esplai, ampes d’escoles, casals culturals; fi ns i tot, persones i famílies a títol individual. També s’observa que hi ha dues fases o períodes diferenciats: unes activitats amb més tradició i un segon moment on s’incorporen nous tipus d’entitats que per mimetisme s’hi afegeixen. Curiosament, algunes d’aquestes entitats que prenen el relleu als centres excursionistes són clubs ciclistes, que no deixen de ser una extensió de l’excursionisme modern. Malauradament cap dels dos Parcs de la zona tenen protocols per aquest tipus d’activitat, ni tan sols mantenen una relació d’entitats que les organitzin. Ens consta que

163 XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Cabrils 2019 hi ha parcs de Catalunya que sí que els tenen. En l’estudi general caldrà tenir en compte aquesta diferència entre espais protegits que en tinguin i els que no. La implicació dels ajuntaments és heterogènia i respon a casuístiques locals i conjunturals en la majoria dels casos. No es pot fer una generalització; però si que ens pot servir per veure comparativament com s’afronta un possible confl icte. En la majoria dels casos la motivació religiosa és residual o a títol particular. Només en un dels casos (Premià de Mar) se celebra una eucaristia. Això no vol dir que tots els assistents en siguin partícips. Té un pes més important el fet de tradició dins el cicle nadalenc. Tot i així, hi ha força unanimitat per considerar aquesta activitat com un dels punts forts de la celebració del Nadal.

Exposició “Els pessebres excursionistes del Maresme”. Museu Arxiu de Cabrils. Nadal 2018. Autor: Jordi Montlló.

La majoria de les manifestacions estan obertes a tot el poble, però el seu ressò és desigual fruit de diversos motius, però sobretot de la metodologia de difusió, molt irregular. Funciona més el boca orella. En tot cas, es tracta d’una activitat de cohesió i integració entre el grup, d’enfortiment de llaços personals, de reafi rmació i de regeneració cíclica. I, es clar, a nivell local també és un element identitari. La tipologia dels pessebres varia molt en funció de l’entitat organitzadora o de si aquesta entitat disposa d’un pessebrista o amant dels pessebres amb especials habilitats. Seria el cas del Centre Excursionista de Vilassar, on l’autor dels pessebres és un ferrer. El cas

164 El Patrimoni Cultural Immaterial: El batec de la gent del Maresme més emblemàtic serien els pessebres de Premià de Mar, fets sempre per pessebristes experts dels Amics de l’Art Pessebrístic. La majoria, però, compren fi gures de plàstic que són víctimes d’atacs vandàlics. Per aquest motiu a l’exposició del Museu de Cabrils només hi ha pessebres de tres entitats. També s’ha documentat casos d’entitats que havien organitzat activitats semblants però ja no ho fan. Per exemple l’Agrupació Científi ca Excursionista de Mataró (Pere TIÓ, 1999, pp. 31), que portava el pessebre a Burriac o el pessebre del Turó de Llevant de Calella (FONT, 2000 i BADALLÓ, 2006). Bibliografi a

BADALLÓ CABUTÍ, ÀNGEL (2006). El Nadal a casa nostra. Calella: Grup Pa, vi i moltó.

FONT, MOSSÈN JORDI (2000).40 anys d’Escoltisme a Calella 1959-1999 ( una cronologia aproximada de l’escoltisme calellenc). Calella: Agrupament Escolta Montnegre.

MONTLLÓ BOLART, JORDI (2014). Els camins del pessebre. Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. Premià de Mar: Col·lectiu El Bou i la Mula.

TIÓ I CASAS, PERE (1999). Cent anys de l’Agrupació Científi co Excursionista de Mataró; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró: Museu- Arxiu de Santa Maria, núm. 64, pp. 24- 37

165