Josep Subirats Périple d’un artiste : du front aux camps de concentration et des ba- taillons disciplinaires aux baraquements miséreux de la Barcelone d’après-guerre (1936-1941)

Periple d’un artista: del front als camps de concentració i dels batallons disciplinaris als suburbis de (1936-1941) EXPOSITION / EXPOSICIÓ CATALOGUE / CATÀLEG

Josep Subirats Edition / Edició Périple d’un artiste : du front aux camps de concentration Editions Mare Nostrum et des bataillons disciplinaires aux baraquements miseréux Col·lecció Carl Einstein de la Barcelone d’après-guerre (1936-1941) Art als camps de concentració. Numéro 2 / Número 2

Eric Forcada Direction de la collection / Direcció de la col·lecció Eric Forcada Josep Subirats Jordi Font Agulló Periple d’un artista: del front als camps de concentració i dels Textes / Textos batallons disciplinaris als suburbis de Barcelona (1936 -1941) Eric Forcada Eric Forcada Traductions / Traduccions Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera Pere Bramon du 22 janvier au 27 février 2011 del 22 de gener al 27 de febrer de 2011 Corrections du français / Correccions du français Philippe Salus La Poudrière de Perpignan / El Polvorí de Perpinyà Josep Subirats 09 du 24 novembre 2011 au 15 février 2012 Photographie / Fotografia Périple d’un artiste : du front aux camps de concentration et des bataillons disciplinaires del 24 de novembre de 2011 al 15 de febrer de 2012 Ernest Abentín Claude Casanovas aux baraquements miseréux de la Barcelone d’après-guerre (1936-1941) Commissariat / Comissariat Eric Forcada Crédits photographie / Crèdits fotogràfics Eric Forcada © Catorze Scénographie / Escenografia © Biblioteca del Pavelló de la República-CRAI Chantal Cerdan (Universitat de Bacelona) Josep Subirats © Col·lecció Fornas, Parlament de Catalunya Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera Periple d’un artista: del front als camps de concentració i dels batallons disciplinaris Jordi Font Agulló Graphisme et maquette / Disseny gràfic i maquetació Iglésies Associats als suburbis de Barcelona (1936 -1941) Direction de la Culture de la VIlle de Perpignan Direcció de Cultura de la Vila de Perpinyà Impression / Impressió Eric Forcada Marie Costa Impremta Aubert Remerciements / Agraïments Image couverture / Imatge portada Chronologie / Cronologia / Cronología 158 Elvira Bosch “Autorretrat” de Josep Subirats (c. 1930) Marie-Josée Brunet (Col·lecció Família Subirats) Claudie Cuadrado © Editions Mare Nostrum, 2011 Bibliographie / Bibliografia / Bibliografía 162 Oscar Jané Checa Brígida Manera-Payrou Dépôt légal / Dipòsit legal 1e edition / 1ª Edició Francesc Mestre GI-31-2011 Editions Mare Nostrum Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano 163 Enric Pujol Casademont ISBN Lourdes Prades Artigas 17, carrer del Castillet 978-2-36391-000-4 Marina Subirats 66 000 Perpinyà Grégory Tuban 1e edition / 1a edició www.marenostrumedition.com

Organitza: Consorci del Museu Memorial de l’Exili: Amb col·laboració i el patrocini de: Josep Subirats Périple d’un artiste : du front aux camps de concentration et des bataillons disciplinaires aux baraquements miséreux de la Barcelone d’après-guerre (1936-1941)

Periple d’un artista: del front als camps de concentració i dels batallons disciplinaris als suburbis de Barcelona (1936-1941)

Eric Forcada

09 Le samedi 4 juillet 1936 s’ouvre dans les salons Clavé et Josep Alumà, intègre la toute récente El dissabte 4 de juliol de 1936 s’inaugura a les Josep Alumà, entra a formar part de la recent- du Centre Republicà du Passeig de Gràcia, Associació de Cartellistes de Catalunya. Ses sales del Centre Republicà del Passeig de Grà- ment fundada Associació de Cartellistes de l’exposition de peintures de Josep Subirats, premières affiches sont vite remarquées et cia l’exposició de pintures de Josep Subirats, Catalunya. Ben aviat els seus primers cartells Ramon Pons et Antoni Farré. Sur la prestigieuse lui permettent d’obtenir, lors de différents Ramon Pons i Antoni Farré. A la prestigiosa avin- són objecte d’atenció i li permeten obtenir avenue de Barcelone, au cœur même de la concours, de nombreuses distinctions ainsi guda de Barcelona, al bell mig de la capital nombrosos premis en diferents certàmens i capitale catalane, le jeune homme réalise que de belles commandes. catalana, el jove fa realitat el seu somni més rebre importants encàrrecs. son rêve le plus cher : montrer les peintures preat: mostrar les seves creacions fruit de les nées de ses recherches les plus personnelles. Un métier en main, il peut, enfin, se consacrer seves recerques més personals. Amb 22 anys, Ara que ja compta amb una feina pot dedicar- Agé de 22 ans, il vient de finir sa formation à son œuvre personnelle. Tout d’abord avec fa ben poc que ha acabat els estudis a la se a la seva obra personal. Amb l’enviament à la Llotja où il avait été, aux côtés d’Antoni l’envoi de deux toiles au Saló de Primavera de Llotja, escola de la qual havia estat, junt amb primer de dues teles al Saló de Primavera de Clavé et d’Emili Grau-Sala, l’un des plus ta- Barcelone en 1934 puis par sa participation Antoni Clavé i Emili Grau-Sala, un dels alumnes Barcelona l’any 1934 i més endavant amb lentueux élèves. Malgré cet apprentissage à l’exposition du Club Republicà du mois de de més talent. Malgrat aquest aprenentatge la seva participació en l’exposició del Club artistique brillant, le jeune homme s’oriente, juillet 1936 qui présente pour la première fois artístic brillant, el jove opta, per tranquil·litzar Republicà el juliol de 1936 que presenta per afin de rassurer ses parents, vers le monde de une série d’œuvres abouties, Josep Subirats els seus pares, pel món de la decoració i per primera vegada una sèrie d’obres acabades, la décoration et vers la profession, alors très se lance véritablement dans une carrière ar- l’ofici, aleshores molt en voga, de cartellista Josep Subirats endega realment una trajectòria en vogue, d’affichiste publicitaire. Dès 1931, tistique. Une manifestation et une carrière qui publicitari. A partir de l’any 1931, Josep Subi- artística. Una mostra d’art i una trajectòria que Josep Subirats travaille dans un atelier d’arts se voient ébranlées, brisées, soufflées par la rats treballa en un obrador d’arts gràfiques de es veuen frustrades, esberlades, bandejades graphiques de Barcelone puis avec Antoni Guerre Civile qui éclate le 18 juillet. Barcelona i més endavant, amb Antoni Clavé i per la Guerra Civil que esclata el 18 de juliol.

10 11 Véritable accélérateur de l’histoire, la guer- périple s’impose à lui entre camps de con- La guerra, veritable «accelerador de la història» camps de concentració i batallons disciplinaris re prend de court Josep Subirats. Dans les centrations et bataillons disciplinaires mis en agafa Josep Subirats desprevingut. Els primers establerts per un règim franquista triomfant. premiers jours de l’insurrection militaire, Subi- place par un régime franquiste triomphant. dies de l’aixecament militar, Subirats abando- rats délaisse ses rêves d’artiste pour rejoindre na els seus somnis d’artista per unir-se als seus El fil conductor d’aquest periple el constitueix ses camarades affichistes au Sindicat de Le fil conducteur de ce périple reste un ex- companys cartellistes del Sindicat de Dibuixants un traç excepcional. L’itinerari de Josep Subirats Dibuixants Professionals et mettre son talent ceptionnel coup de crayon. L’itinéraire de Professionals i posar el seu talent al servei de torna a fer-se palès mitjançant els centenars au service de la révolution et de la Républi- Josep Subirats se redessine à travers les cen- la revolució i de la República. Del carrer a les de dibuixos que manlleva a una realitat tan que. De la rue aux salles de rédaction de taines de croquis qu’il vole à une réalité si sales de redacció dels diaris, la lluita contra el poc generosa, tan terrible. En el seu afany journaux, la lutte contre le fascisme occupe peu généreuse, si terrible. Dans sa volonté de feixisme abasta tots els àmbits. A les columnes per captar aquesta realitat que el defuig, tous les fronts. Dans les colonnes de L’Esquella capter cette réalité qui lui échappe, l’artiste de L’Esquella de la Torratxa o de La Rambla, l’artista enregistra gràficament escenes del de la Torratxa ou de La Rambla, «Subi» signe enregistre graphiquement scènes du front, «Subi» signa caricatures i fulls solts en solidaritat front, refugiats que han perdut el seny, mercats caricatures et encarts en solidarité avec la réfugiés devenus fous, marchés noirs sous amb la República. Tanmateix, el setembre de negres sota les filferrades, barraques i vides République. Pourtant, au mois de septembre les barbelés, baraques et vies ensablées, 1937, Subi no s’acontenta amb dibuixar i marxa cobertes per la sorra, paisatges capturats en 1937, le trait de crayon de Subi ne suffit plus. Il paysages pris dans la tempête de l’histoire… al front d’Aragó. la tempesta de la història... Aquests centenars rejoint le front d’Aragon. Ces centaines de dessins couchés à la hâte d’apunts plasmats a corre-cuita sobre fulls fets sur des feuilles récupérées ou simplement Comença aleshores per a Josep Subirats un servir o simplement trobats s’han d’entendre Commence alors pour Josep Subirats un long trouvées se lisent comme un carnet de cro- llarg viatge que el porta del llogaret de Saidí com un bloc de dibuixos que cal reconstituir i périple qui le conduit du petit village de Saidí quis à reconstituer, à relier pour enfin pouvoir (Baix Cinca) a Barcelona i de Castellfollit de enllaçar per aconseguir revelar el sentit insos- de Cinca à Barcelona et de Castellfollit de révéler le sens inattendu et peut-être inten- Riubregós als camps de concentració de pitat i potser intencionadament ocult d’una Riubregós aux camps de concentration du tionnellement tû d’une vie, d’un exil. Toutes la costa rossellonesa. Al Barcarès, Argelers, vida, d’un recorregut, d’un exili. Tots aquests Roussillon. Le Barcarès, Argelès, Perpignan… ces feuilles volantes démultiplient une histoire Perpinyà... el temps marca un parèntesi fatal fulls solts desmultipliquen una història tan in- le temps marque une pause fatale, chacune aussi inavouable qu’injuste et rendent diffi- i cadascuna de les etapes d’aquest periple confessable com injusta i fan difícil abordar des étapes de ce périple concentrationnaire cile une approche réaliste des parcours et concentracionari es fa tan insuportable com de forma realista els itineraris i les vides que se révèle aussi insupportable qu’interminable. des vies qu’elles racontent. Chaque scène interminable. Presoner d’una guerra perduda, expliquen. Cada escena viscuda, cada imatge Prisonnier d’une guerre perdue, il voit l’Europe vécue, chaque image retenue forment le veu com tota Europa esdevé la garjola del retinguda, configuren el testimoniatge visual entière devenir la prison du fascisme. Sans témoignage visuel d’un artiste qui voit son feixisme. Sense escapatòria, sense esperança, d’un artista que veu com la seva vida es cap- échappatoire, sans espoir, Subirats décide existence irrémédiablement basculer un mois Subirats decideix provar de tornar a Catalunya. gira sense remei un mes de juliol de 1936, un de tenter un retour en Catalogne. De Figueres de juillet 1936, un 18 juillet, jour où le destin De Figueres a Reus i de Lleida a Darnius, ha 18 de juliol, dia en què comença a trontollar à Reus et de Lleida à Darnius, un nouveau de l’Europe commence à vaciller. d’emprendre un nou recorregut a través de el destí d’Europa.

12 13 Josep Subirats dans la guerre Josep Subirats dins la guerra des images (1936-1937) de les imatges (1936-1937)

Ce 18 juillet 1936, l’Alzamiento du Général Aquest 18 de juliol de 1936, l’aixecament del Franco, tire Josep Subirats de ses aspirations general Franco fa oblidar a Josep Subirats artistiques. L’heure est à l’engagement. Le jeune les seves aspiracions artístiques. Ha arribat homme se met au service de la République et ou des signatures prestigieuses comme Josep el moment d’actuar. El jove es posa al servei i Francesc Riba Rovira o autors de prestigi com ne tarde pas à rejoindre le groupe d’affichistes Alumà ou Ferran Teixidor ne tardent pas à venir de la República i no triga a ajuntar-se amb Josep Alumà o Ferran Teixidor no triguen a de l’Unió General de Treballadors (UGT). Réunis grossir les rangs de l’organisme de propagande. el grup de cartellistes de la Unió General de engrandir les files de l’òrgan propagandístic. dans le Comité Revolucionari del Sindicat de Treballadors (UGT). Aplegats dins el Comitè Revolucionari del Sindicat de Dibuixants, El rusc de dibuixants en què s’ha convertit Dibuixants, ces affichistes, dès les premiers jours La ruche de dessinateurs qu’est devenu le aquests cartellistes, des dels primers dies el palau del Portal de l’Àngel produeix de la Guerre Civile, collectivisent un palais palais du Portal de l’Àngel produit quotidien- de la Guerra Civil, col·lectivitzen un palau cada dia desenes de cartells així com tota du Portal de l’Àngel, proche de la place de nement des dizaines d’affiches ainsi que tout del Portal de l’Àngel, a tocar de la plaça mena de material gràfic de propaganda Catalunya de Barcelone. Le nouveau siège type de matériel graphique de propagande de Catalunya de Barcelona. La nova seu al servei de les organitzacions antifeixistes. du Sindicat Professional de Dibuixants (SDP) au service des organisations antifascistes. Le del Sindicat Professional de Dibuixants (SDP) L’SDP té un caràcter transversal i alhora se transforme rapidement en atelier libre et SDP a un caractère à la fois transversal et es transforma ràpidament en un estudi sen- unitari atès que s’hi troben cartellistes so- opère comme le véritable centre névralgique unitaire puisque s’y retrouvent des affichistes se una afiliació política marcada i funcio- cialistes llibertaris com Josep Bartolí, Alfred de la propagande pro-républicaine catalane. socialistes libertaires comme Josep Bartolí, na com el veritable centre neuràlgic de la Benigani i Shum o militants comunistes Le syndicat des dessinateurs, proche d’abord Alfred Benigani et Shum ou des militants com- propaganda prorepublicana catalana. El com Helios Gómez, Martí Bas, José Alloza, de l’UGT puis du Partit Socialista Unificat de munistes comme Helios Gòmez, Martí Bas, José sindicat de dibuixants, proper en principi a Jacint Bofarull i Rafael Tona. Amb tot, la Catalunya (PSUC), réunit en son sein et en Alloza, Jacint Bofarull et Rafael Tona. Toutefois la UGT i tot seguit al Partit Socialista Unificat majoria dels seus membres pertanyen als seulement quelques jours des créateurs comme la majorité de ses membres appartient aux de Catalunya (PSUC), aplega al seu sí i en sectors catalanistes d’esquerra, com Jo- José Alloza, Josep Bartolí, Jacint Bofarull, Martí secteurs catalanistes de gauche comme Josep només alguns dies creadors com José Alloza, sep Alumà, Cristòfor Ateche, Antoni Clavé, Bas, Carles Fontserè, Helios Gómez, Rafael Tona Alumà, Cristòfor Ateche, Antoni Clavé, Enric Josep Bartolí, Jacint Bofarull, Martí Bas, Carles Enric Clusellas, Lorenzo Goñi, Francesc et Germà Viader. De jeunes collaborateurs Clusellas, Lorenzo Goñi, Francesc Nel.lo, Ferran Fontserè, Helios Gómez, Rafael Tona o Germà Nel·lo, Ferran Teixidor, Hubert Vallmitjana comme Jaume Solà et Francesc Riba Rovira Teixidor, Hubert Vallmitjana ou Josep Subirats. Viader. Joves col·laboradors com Jaume Solà o Josep Subirats.

Jacint Bofarull, «Caricature de Subi» publiée à L’Esquella de la Torratxa, 1937 Jacint Bofarull, «Caricatura de Subi» publicada a L’Esquella de la Torratxa, 1937

14 15 Ce dernier ne tarde pas à signer une affiche ment l’horizon dégagé et ouvert sur un avenir de soutien et d’accompagnement de l’esprit serein repose sur les épaules de ceux qui tra- révolutionnaire qui saisit la Catalogne en ces vaillent avec vigueur, obstination et ténacité. premiers jours de Guerre Civile. Sous l’égide La force symbolique de cette affiche trouve de l’UGT, il réalise Camperol! La revolució ne- une continuité effective dans la réalité de la cessita el teu esforç. Si l’impératif utilisé dans révolution, en effet, tout en encourageant à le slogan montre l’urgence de la mobilisation développer la production agraire, elle redonne citoyenne et plus particulièrement celle du dans une période critique pour le camp révo- monde agricole face à la nouvelle situation lutionnaire, un sens réel et une utilité vitale à dictée par l’état de guerre, l’image de son côté la récente collectivisation des terres agricoles. insiste sur le caractère transitoire et passager qu’impose ce délicat moment historique. En La lutte est sur tous les fronts, toutes les armes effet, le bêcheur courbé travaille dans une sont mises à contribution pour la victoire. Ra- vigne hivernale tout juste taillée. Chaque pied pidement, la Guerre Civile se double d’une porte en lui la sève qui donnera les futurs bour- seconde guerre, celle des images. Jamais con- geons ainsi que les récoltes à venir. L’effort du flit n’avait autant fait appel à la propagande. paysan se verra récompensé, tout comme Sans relâche, les affiches apparaissent dans la révolution qui pourra, sur le temps d’une les rues des villes comme réponse instantanée saison, enfin satisfaire les attentes des citoyens. aux attaques militaires ou à la désinformation Les tonalités orangées de l’affiche entendent distillée par les services de propagande du apaiser et rassurer les travailleurs œuvrant camp adverse. Une réactivité qui engendre pour soutenir l’effort de guerre. Forcément une production intensive sollicitant tous les symboliste, l’affiche de Subirats montre com- talents afin de gagner la bataille de l’opinion.

Josep Subirats, «Camperol! La revolució necessita el teu esforç» [«Paysan! la révolution a besoin de ton effort»], Ed. SDP-UGT, Barcelone, lithographie, 100x70 cm, c. 1936, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona Josep Subirats, «Camperol! La revolució necessita el teu esforç», Ed. SDP-UGT, Barcelona, litografia, 100x70 cm, c.1936, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona

16 17 Au mois d’octobre 1936, Josep Subirats participe réimprimée quelques semaines plus tard par Aquest darrer ben aviat crearà un cartell de com l’horitzó deslliurat i obert envers un futur à l’exposition présentant aux Galeries Noveda- le gouvernement catalan avec la mention : suport i adhesió a l’esperit revolucionari que serè reposa sobre les espatlles dels treballadors des près de 190 affiches éditées par le PSUC ou «Parlament de Catalunya1», à l’occasion de inflama Catalunya en aquests primers dies de que fan la seva feina amb vigor, obstinació i la CNT, démontrant par là même, l’unité des la semaine de solidarité en faveur des civils la Guerra Civil. Sota l’ègida de l’UGT, realitza tenacitat. La força simbòlica d’aquest cartell forces républicaines. Le 6 octobre 1936, jour madrilènes bombardés par l’aviation franquiste. Camperol! La revolució necessita el teu esforç. troba una continuïtat efectiva en la realitat du second anniversaire des fets d’octubre et Si bé l’imperatiu emprat a l’eslògan fa palesa de la revolució; tot animant a desenvolupar date finalement retenue pour l’inauguration Bien que chacune des affiches Camperol! la urgència de la mobilització ciutadana i la producció agrària, torna a dotar la recent de cette exposition, Jaume Miravitlles s’invite la revolució necessita el teu esforç et Per la en particular la del món agrícola davant la col·lectivització de les terres agrícoles d’un à l’événement pour annoncer officiellement millor defensa, per la victòria acolliu els refu- nova situació dictada per l’estat de guerra, sentit real i una utilitat vital en un període crític la création du Comissariat de Propaganda giats de Madrid ciblent des objectifs concrets, la imatge per la seva banda insisteix en la per al camp revolucionari. de la . Un nouvel elles se répondent graphiquement. Dans ces naturalesa transitòria i passatgera que imposa organisme gouvernemental qui est appelé à deux affiches, Subirats utilise la même gamme aquest difícil moment històric. Efectivament, La lluita té lloc a tots els fronts, es fan servir devenir essentiel dans le dispositif de guerre chromatique afin de cristalliser deux circons- l’home que cava amb el cap cot treballa totes les armes per aconseguir la victòria. Rà- catalan. La majorité des artistes regroupés tances bien distinctes. Les tonalités orangées en una vinya hivernal acabada de podar. pidament, a la Guerra Civil se li n’afegeix una dans le SDP collaborera désormais directement de l’affiche Camperol! prennent dans la se- Cada soca porta dins seu la saba que farà altra, la de les imatges. Mai un conflicte no avec cet organisme d’une importance straté- conde affiche un sens nouveau puisqu’elles néixer els futurs brots i les veremes del demà. havia recorregut tant a la propaganda. Sense gique capitale. Josep Subirats n’hésite pas à symbolisent désormais le martyr de Madrid L’esforç del pagès es veurà recompensat, treva, els cartells apareixen als carrers de les mettre son talent au service de la Generalitat prise dans les flammes, conséquences des així com la revolució, que podrà, en el ter- ciutats com una resposta instantània als atacs comme en témoigne l’affiche Per la millor bombardements intensifs de l’aviation fasciste. mini d’una temporada, satisfer finalment les militars o a la desinformació destil·lada pels defensa, per la victòria acolliu els refugiats de De son côté, le bleu de la première, promettant expectatives dels ciutadans. Les tonalitats serveis propagandístics del bàndol contrari. Madrid qu’il présente à l’exposition des Galeries un horizon radieux, occupe maintenant le pre- ataronjades del cartell volen tranquil·litzar i Una represa de l’activitat que engendra una Novedades puis à celle «7 mesos de guerra!» mier plan de la seconde afin de donner corps donar garanties a tots aquells que treballen producció intensa amb què es fa una crida du Casal de Cultura de Barcelone1. Même si à l’apaisement que peut offrir la Catalogne per sostenir la contesa bèl·lica. De marcats a totes aquells persones de talent per així elle est estampillée du sigle de l’UGT, elle sera aux réfugiés madrilènes. trets simbolistes, el cartell de Subirats mostra guanyar la batalla de l’opinió.

1 Exposition organisée par le Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya au mois de mars 1937 et se voit intégrée dans la programmation de la campagne en solidarité avec Madrid. L’exposition sera présentée à Madrid au mois de novembre 1937 sous le titre «Dieciséis meses de guerra» au siège madrilène du Comissariat.

18 19 L’octubre de 1936, Josep Subirats participa en sigles de l’UGT, es reimprimirà algunes setma- l’exposició que té lloc a les Galeries Novedades nes més tard coincidint amb la setmana de i en què es presenten gairebé 190 cartells edi- solidaritat amb la població civil madrilenya tats pel PSUC o la CNT, demostrant d’aquesta bombardejada per l’aviació franquista, que manera la unitat de les forces republicanes. El va organitzar el Govern català amb la menció: 6 d’octubre de 1936, dia del segon aniversari Parlament de Catalunya. dels Fets d’Octubre i data finalment reservada per a la inauguració d’aquesta mostra, Jaume Tot i que cadascun dels cartells Camperol! La Miravitlles s’autoconvida a l’acte per anunciar revolució necessita el teu esforç i Per la millor oficialment la creació del Comissariat de Pro- defensa, per la victòria acolliu els refugiats de paganda de la Generalitat de Catalunya, un Madrid apunten a objectius concrets, es co- nou organisme governamental que tindrà un rresponen gràficament. En aquests dos cartells, paper cabdal en el dispositiu de guerra català. Subirats utilitza la mateixa gamma cromàtica La majoria dels artistes de l’SDP col·laboraran per cristal·litzar dues circumstàncies ben di- d’ara endavant directament amb aquesta ferents. Les tonalitats ataronjades del cartell entitat que tindrà una importància crucial. Camperol! adopten en el segon un sentit nou Josep Subirats no dubta a posar el seu talent atès que simbolitzen d’ara endavant el martiri al servei de la Generalitat com evidencia el de Madrid presa de les flames arran dels bom- cartell Per la millor defensa, per la victòria bardeigs intensius de l’aviació feixista. acolliu els refugiats de Madrid que es presenta a l’exposició de les Galeries Novedades i tot D’altra banda, el blau del primer, promesa seguit el de «7 mesos de guerra!» del Casal de d’un horitzó radiant, ocupa ara el primer pla Cultura de Barcelona1. Encara que porta les del segon per encarnar la tranquil·litat que

Josep Subirats, «Per la millor defensa, per la victòria, accolliu els refugiats de Madrid» 1 Exposició organitzada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat [Barcelona]. [«Pour la meilleure défense et la victoire, accueillez les réfugiés de de Catalunya el març de 1937 i que formarà part de la programació de la Madrid»], Comissió d’Agitació i Propaganda. UGT [1938?] (Barcelona: J. Barguñó). campanya de solidaritat vers Madrid. La mostra es presentarà a la capital de 103x72 cm, Col·lecció Fornas, Parlament de Catalunya l’Estat Espanyol el novembre de 1937 sota el títol «Dieciséis meses de guerra» a Josep Subirats, «Per la millor defensa, per la victòria accolliu els refugiats de la seu madrilenya del Comissariat. Madrid», [Barcelona]: Comissió d’Agitació i Propaganda. UGT [1938?] (Bar- celona: J. Barguñó). 103x72 cm, Col·lecció Fornas, Parlament de Catalunya

20 21 Pour intégrer ces mains providentielles et effi- jambe, l’autre presque inerte, est perdue dans cientes, sauvant les victimes des bombar- le vide. Au second plan, apparaissent les mains dements, Josep Subirats a recours au colla- salvatrices du Socors Roig Internacional qui ge, technique récemment importée dans le soutiennent, relèvent pour libérer le blessé de monde de l’affiche catalane par Salvador l’enchevêtrement fatal des barbelés du champ Ortiga Perramon. Des mains qui deviennent de bataille. Ce jeu de mains complémentaire un motif iconographique récurrent dans le explicite un seul geste, celui du don. Don du travail d’affichiste de Subirats. En attestent soldat et don du citoyen se confondent par Ajudeu els caiguts! exécutée pour le Socors une écriture d’effets immaculés, purs, se déga- Roig Internacional et Defensa la Revolució: geant d’un dégradé de bleu, du plus intense escriu als teus amics de tot el món réalisée traduisant la gravité, la dureté et la pesanteur pour sa part depuis le Sindicat de Dibuixants du front au plus pâle celui de l’uniforme qui Professionals. Tantôt ces mains travaillent à la se fond dans la blancheur maladive du corps Révolution ou à accueillir les réfugiés tantôt du soldat. Un dégradé rompu à la fois par la elles se muent en armes de soutien à l’effort chaleur et la vigueur d’un aplat rouge qui lie de guerre ou en aide salvatrice portée aux blessure et sigle du Socors Roig internacional, soit soldats blessés au front. la cause et sa réponse. Si l’affiche est réalisée au bénéfice de cet organisme international Dans Ajudeu els caiguts!, ces mêmes mains dia- émanant du Komintern, elle s’adresse par le sen- loguent visuellement pour former un nouveau sible, le ressenti aux citoyens catalans afin qu’ils registre de langage symbolisant la force pro- offrent leur concours à ceux qui se battent en digieuse de l’entraide. Au premier plan, les leur nom et en première ligne contre le fascisme. mains du soldat. L’une est lasse et repose sur sa Une affiche qui trouve un prolongement naturel

Josep Subirats, «Ajudeu els caiguts!» [«Aidez les blessés!»], Ed. SDP-Socors Roig Internacional, Imp. Gràf. Bobes - Indústria Col·lectivitzada CNT-UGT, Barcelone, lithografie, 100x68 cm, c.1937, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona- Josep Subirats, «Ajudeu els caiguts!», Ed. SDP-Socors Roig Internacional, Imp. Gràf. Bobes - Indústria Col·lectivitzada CNT-UGT, Barcelona, litografia, 100x68 cm, c.1937, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona

22 23 avec : Company: solidaritza’t aportant la teva pleine efficacité du message, Subirats n’hésite pot oferir Catalunya als refugiats madrilenys. perd en el buit. En segon pla apareixen les sang a la humanitària obra de l’hospital n°18 pas à jouer graphiquement avec l’identité du lieu Per integrar aquestes mans providencials i mans salvadores del Socors Roig Internacional del PSU-UGT. L’Hôpital n°18 représenté, ancien mettant en évidence une immense croix rouge, eficients, que salven les víctimes dels bombar- que sostenen i alcen el ferit per alliberar-lo de Pavelló de Montjuic qui abritait l’Institut Clínic de symbole universel, qu’il associe à l’hôpital resté deigs, Josep Subirats recorre al collage, tècnica l’abraçada fatal del filferro espinós del camp Barcelona avait été donné au début du conflit à sous contrôle exclusif des communistes du PSUC. recentment importada al món del cartellisme de batalla. Aquest joc de mans complementari la Generalitat par La Caixa de Pensions pour le Se situant au-delà des luttes partisanes, faisant fi català per Salvador Ortiga Perramon. Mans explicita un únic gest, el del do. El do del soldat transformer en un hôpital capable de répondre des impératifs d’ordre strictement idéologiques, que esdevenen un motiu iconogràfic recu- i el del ciutadà es confonen mitjançant una à l’afflux de blessés. La Conselleria de Sanitat mit Subirats préfère aux exclusivités dogmatiques rrent en l’obra com a cartellista de Subirats. escriptura d’efectes immaculats, purs, que es ce nouvel équipement sous la responsabilité de donner à lire l’image de manière transversale, En són un exemple Ajudeu els caiguts!, creat desprenen d’un degradat de blaus, del més la Creu Roja. Au mois d’août 1936, il passe fina- l’unité du front républicain. per al Socors Roig Internacional, i Defensa la intens que tradueix la gravetat, la duresa i la lement sous contrôle du PSUC et du Socors Roig Revolució: escriu als teus amics de tot el món, feixuguesa al més pàl·lid de l’uniforme que es Internacional qui y soignent les blessés rapatriés Militant, Subirats l’est. Cependant, s’il milite realitzat per la seva banda des del Sindicat fon en la blancor malaltissa del cos del soldat. du front. Sous l’autorité du Consell de Sanitat au PSUC, il n’est pas un homme d’appareil, il de Dibuixants Professionals. Tan aviat aquestes Un degradat trencat alhora per la calidesa i de Guerra, l’Hôpital n°18 devient à partir du 20 entend élargir au maximum son champ d’action mans treballen per a la Revolució o per acollir el vigor d’un color llis que uneix la ferida i les octobre 1936, le Servei de Transfusió de Sang al et de création. En témoigne l’affiche Defensa els refugiats com es transformen en armes sigles del Socors Roig Internacional, és a dir la Front. Comme il l’avait fait avec Ajudeu els cai- la Revolució: escriu als teus amics de tot el món de suport a la contesa bèl·lica o en ajuda causa i la seva resposta. Si bé el cartell es fa guts!, Josep Subirats met son talent d’affichiste qui ne porte aucun sigle de parti, ni d’institution salvadora adreçada als soldats ferits al front. a benefici d’aquest organisme internacional au service du Socors Roig Internacional et de politique. De caractère plus envolé, cette affiche sorgit del Komintern, interpel·la la sensibilitat i l’hôpital n°18 afin de réaliser une campagne emprunte son style à l’écriture graphique qu’il A Ajudeu els caiguts!, aquestes mateixes mans l’experiència dels ciutadans catalans perquè de collecte de sang en faveur des soldats. Il fait avait mis en place avant-guerre pour répondre dialoguen visualment per formar un nou re- ofereixin la seva ajuda als que lluiten en nom dialoguer, à travers une construction de plans aux commandes publicitaires aux côtés de son gistre de llenguatge que simbolitza la força seu i en primera línia contra el feixisme. Un binaire, l’interconnexion et l’interdépendance ami Antoni Clavé. Les tonalités presque évanes- prodigiosa de l’ajuda mútua. En primer pla, les cartell que troba una continuació natural a existantes dans le combat contre le fascisme en- centes portent avec douceur un geste léger et mans del soldat. Una està cansada i reposa Company: solidaritza’t aportant la teva sang tre avant-garde et arrière-garde. Pour obtenir une ample conférant à l’affiche une force mélodi- sobre la seva cama; l’altra, gairebé inerta, es a la humanitària obra de l’hospital n°18 del

24 25 PSU-UGT. L’hospital núm. 18 representat, l’antic la rereguarda. Per fer que el missatge sigui Pavelló de Montjuïc que allotjava l’Institut plenament eficaç, Subirats no dubta a jugar Clínic de Barcelona, l’havia ofert la Caixa gràficament amb la identitat del lloc posant de Pensions a començaments del conflicte de relleu una immensa creu roja, símbol uni- a la Generalitat perquè es transformés en un versal, que ell associa amb l’hospital que ha hospital capaç d’atendre l’afluència de ferits. romàs sota el control exclusiu dels comunistes La Conselleria de Sanitat va posar aquest nou del PSUC. Situant-se més enllà de les lluites equipament sota la responsabilitat de la Creu partidistes, menyspreant imperatius d’ordre Roja. L’agost de 1936, passa finalment sota estrictament ideològic, Subirats prefereix, per control del PSUC i del Socors Roig Internacional damunt de les exclusivitats dogmàtiques, fer que hi curen els ferits repatriats del front. Sota evident de forma transversal la imatge de la l’autoritat del Consell de Sanitat de Guerra, unitat del front republicà. l’hospital núm. 18 va passar a ser, a partir del 20 d’octubre de 1936, el Servei de Transfusió No hi dubte que Subirats és un militant. Tan- de Sang al Front. Com ja havia fet amb Aju- mateix, si bé milita al PSUC, no és un home deu els caiguts!, Josep Subirats posa el seu de partit sinó que pretén ampliar al màxim talent com a cartellista al servei del Socors el seu camp d’acció i de creació. N’és una Roig Internacional i de l’hospital núm. 18 per mostra el cartell Defensa la Revolució: escriu organitzar una recollida de sang a favor dels als teus amics de tot el món que no porta soldats. Mitjançant una construcció de plans cap sigla de partit ni d’entitat política. Menys binaris, fa que dialoguin la interconnexió i la convencional, aquest cartell manlleva el seu interdependència que existeixen en el com- estil a l’escriptura gràfica que havia desen- bat contra el feixisme entre l’avantguarda i volupat abans de la guerra per respondre

Josep Subirats, «Company: solidaritza’t aportant la teva sang a la humanitària obra de l’hospital n°18 del PSU-UGT» [«Cama- rade: soit solidaire en donnant ton sang à l’œuvre humanitaire de l’Hopital n°18 du PSU-UGT»], Ed. SDP-UGT, Imp. Gràf. Ultra, Barcelone, lithographie, 128x93 cm, c.1937, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona Josep Subirats, «Company: solidaritza’t aportant la teva sang a la humanitària obra de l’hospital n°18 del PSU-UGT», Ed. SDP-UGT, Imp. Gràf. Ultra, Barcelona, litografia, 128x93 cm, c.1937, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona

26 27 als encàrrecs publicitaris al costat del seu crítica de la Guerra Civil l’obliga a deixar la amic Antoni Clavé. Les tonalitats quasi eva- seva activitat de cartellista per anar al front. nescents transmeten amb dolçor un gest La miopia de què patia havia fet postposar lleuger i ample que confereix al cartell una aquest reclutament però el setembre de força melòdica. El missatge que es lliura amb 1937 s’incorpora a les tropes auxiliars de la el cartell convenç per l’adhesió que suscita. 27a Divisió Popular de la República, l’antiga Per a una millor llegibilitat i eficàcia, Subirats Columna Karl Marx. crea una imatge que demana un sentiment positiu i un impuls generós per part del tran- Si bé alguns mesos abans aconsellava defensar seünt. Contràriament a molts cartellistes del la revolució escrivint a tots els amics del món, el SDP com Carles Fontserè o Martí Bas, Subirats seu periple guerrer puntuat pels múltiples esta- no cedirà mai a les influències del cartell cionaments de la seva divisió o l’avançada de germànic que cerca convèncer tot colpint l’enemic franquista tindrà com a fil conductor els imaginaris a través d’una exemplaritat la correspondència que mantindrà amb Teresa heroica o una exaltació militar permanent. Martori2, la jove que havia conegut l’any 1934 i que uns anys més tard es convertirà en la seva A l’obra de Josep Subirats no hi cap imatge esposa. De Casp à Reus i de Saidí a Lleida, bel·licosa, el cartellista prefereix concen- Josep Subirats agafa la ploma per escriure trar el seu esforç i les seves creacions en els seus dubtes i els seus neguits però també campanyes de suport i de solidaritat que per donar forma mitjançant centenars de fan una crida a la participació individual dibuixos a una aventura humana tan incerta per al bé comú. No obstant això, l’evolució i arriscada com imperiosa.

Josep Subirats, «Defensa la Revolució: escriu als teus amics de tot el món» [«Défend 2 Una correspondència transcrita pacientment per Marina Subirats, a qui volem la Révolution: écris à tous tes amis dans le monde»], Imp. Gràf. Ultra, Barcelona, expressar la nostra gratitud per aquesta feina cabdal que permet llegir el recor- lithographie, 125x88 cm, c.1937, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - regut del seu pare durant la Guerra Civil i el posterior exili. CRAI / Universitat de Barcelona Josep Subirats, «Defensa la Revolució: escriu als teus amics de tot el món», Imp. Gràf. Ultra, Barcelona, litografia, 125x88 cm, c.1937, Col·lecció Biblioteca del Pavelló de la República - CRAI / Universitat de Barcelona

28 29 que. Le message livré par l’affiche convainc par ou l’avancée de l’ennemi franquiste, aura a Terol. L’exèrcit republicà acaba de llançar l’adhésion qu’elle suscite. Pour une meilleure comme fil conducteur la correspondance una ofensiva sobre Saragossa i allibera la vila lisibilité et efficacité, Subirats crée une image qui qu’il entretiendra avec celle qu’il avait connu de Belchite en poder de les tropes franquis- sollicite un ressenti positif et un élan généreux du en 1934 et qui deviendra quelques années tes. Tanmateix, la contraofensiva a Campo passant. Contrairement à nombre d’affichistes plus tard son épouse, Teresa Martori2. De Oliva obliga el grup de 400 homes apostats du SDP tel Carles Fontserè ou Martí Bas, Subirats Casp à Reus et de Zaidin à Lleida, Josep a Saidí a dirigir-se a la caserna de Barbastre ne cédera jamais aux influences de l’affiche Subirats se saisit de sa plume pour écrire per poder beneficiar-se de millors condicions germanique qui entend convaincre en frappant ses doutes et ses angoisses mais aussi pour de formació. Un cop arriba a la caserna, a les imaginaires par une exemplarité héroïque donner corps par des centaines de dessins à Subirats, que ja porta alguns mesos patint ou par une exhaltation militaire permanente. une aventure toute aussi incertaine et risquée una bronquitis, se li proposa que s’instal·li en qu’impérieuse. un «dormitori individual». Un favor que obté Dans l’œuvre de Josep Subirats point d’image al llarg d’una visita mèdica quan el metge, belliqueuse, l’affichiste préfère concentrer son afeccionat a la pintura, s’assabenta de l’ofici effort et ses créations sur des campagnes de del seu pacient. Arran d’aquesta afinitat artís- soutien et de solidarité qui font appel à la con- Au front! Les images de la guerre Al front! Les imatges de la guerra tica, el destí de Subirats canvia radicalment. tribution de chacun pour le bien de tous. Néan- (1937-1939) (1937-1939) moins, l’évolution critique de la Guerre Civile «Li vaig ensenyar alguns apunts fets aquell l’oblige à abandonner son activité d’affichiste La 27e division rassemble les militants issus des La 27a divisió aplega els militants sorgits de les matí mateix i fotos d’algunes coses meves pour rejoindre le front. La myopie dont il souffrait rangs du PSUC et des organisations syndicales files del PSUC i de les organitzacions sindicals —explica el pintor a la seva companya—. Es avait fait ajourner cette conscription mais au dépendantes de l’UGT. Elle regroupe majori- que depenen de la UGT i la formen majori- va entusiasmar i em va presentar al Comis- mois de septembre 1937, il intègre les troupes tairement des conscrits catalans et valenciens tàriament reclutes catalans i valencians que sari de seguida i als cinc minuts ja estava auxiliaires de la 27e Division de l’Armée Populaire qui vont se poster non loin du front d’Aragon. s’apostaran no lluny del front d’Aragó. Després encarregat del periòdic mural amb llibertat de la République, ancienne Colonne Karl Marx. Après avoir transité par Casp, Reus, Lleida et d’haver passat per Casp, Reus, Lleida i Tamarit per fer-lo com em sembli. Tothom va fer el Tamarit, le 28 septembre 1937, Josep Subirats, de Llitera, el 28 de setembre de 1937, Josep nas als meus dibuixos i des de llavors ja sóc Si quelques mois auparavant, il conseillait de soldat du groupement de dépôt, reçoit comme Subirats, soldat d’un destacament de reserva, un altre. Per tenir de ser d’una tendència défendre la révolution en écrivant à tous les consi-gne de stationner avec ses camarades rep l’ordre d’estacionar-se amb els seus cama- cultural, aquest periòdic, em vaig posar amis du monde, son périple guerrier, ponctué dans le petit village de Saidí de Cinca (Baix rades al llogaret de Saidí (Baix Cinca), davant en contacte amb els mestres sobretot amb par les multiples stationnements de sa division Cinca), face à la première ligne du front qui la primera línia del front que s’estén d’Osca tres que m’ajuden. Tots són de Lleida i n’hi

2 Une correspondance retranscrite patiemment par Marina Subirats que nous tenons à remercier pour cette tâche essentielle et qui permet de relire le parcours de son père pendant la Guerre Civile et l’exil qui s’en est suivi.

Photographie de Josep Subirats au front (premier en partant de la droite). Collection Subirats Fotografia de Josep Subirats al front (el primer de la dreta). Col·lecció Subirats

30 31 ha un sobretot que és molt intel·ligent. «Una de les coses que em molesta més és Tenim llargues converses sobre art.3» l’explotació que consento del meu nom com a dibuixant. Sento com una alegria Aquest equip de redacció es reuneix diària- en que em reconeguin com a dibuixant ment al nou «estudi» de Subirats. Cada set- de l’Esquella o d’altres coses, tot perquè mana, el dibuixant confecciona aquest pe- això representa un reconeixement que riòdic mural que es presenta als soldats sota em fa guanyar millors llocs... lluny del front. el títol de Plomo y Pluma. Aquest gran full Covardia! Sento després com un regust de enganxat a una paret de la caserna inclou prostitució del meu pur sentiment de l’art; retalls de premsa i consignes del comissari o no obstant em deixo acariciar per l’èxit de de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular. També que els comissaris i companys, tothom em s’hi publiquen els treballs d’escriptura dels conegui: en Subi; sento com una alegria reclutes illetrats o articles redactats per alguns del meu saber, del meu mesquí saber i soldats de la Divisió per donar a la cultura un que després em turmenta. Era feliç, pots abast més gran i més democràtic en la ba- creure’m, quan ningú no em coneixia i tenia talla il·lustrada que lliura la República contra davant meu la perspectiva ineludible del l’obscurantisme feixista. Subirats es dedica fusell. Ara sento a quin preu pago la meva amb fervor i orgull a il·lustrar aquests escrits i por, tenint de posar pel davall de tothom lo no triga a obtenir el grau de «dibuixant oficial millor de mi i no obstant no sé oposar-m’hi, de la divisió». Aquest grau o, millor dit, aquesta no se fer res. No tinc res de gran.4» distinció serveixe per tal que l’artista assumeixi nombrosos encàrrecs de retrats tant d’oficials Però si bé els seus nombrosos dibuixos li per- com de simples companys soldats. Aquesta meten ajornar la seva marxa cap al front, la posició de retratista comporta un sobtat re- guerra no triga a fer-se-li present. El novembre, coneixement que no deixarà de crear alguns l’aviació franquista bombardeja amb força la problemes de consciència en el purista de caserna de Barbastre i Subirats ha de refugiar- l’art que és Josep Subirats. se amb alguns companys seus a les coves

3 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 13 octubre de 1937. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

4 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori sense data (octubre o novembre de 1937). Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Au front!», Josep Subirats, gouache sur papier, 16,5x16,5 cm, 1937, Collection Subirats «Al front!», Josep Subirats, guaix sobre paper, 16,5x16,5 cm, 1937, Col·lecció Subirats

32 33 s’étend d’Huesca à Teruel. L’armée républicai- culturel, je me suis mis en contact avec que hi ha als afores de la ciutat. La situació després fins a quarts de tres o les tres a ne vient de lancer une offensive sur Zaragoza des instituteurs dont trois qui désormais s’agreuja i alguns dels homes es retiren al lloga- dibuixar o a prendre el sol, sol o acompan- et gagne sur les troupes franquistes la ville m’aident. Ils sont de Lleida et il y a un qui ret de Saidí on finalment s’instal·la una Escola yat d’algun xicot. Tornar a tancar-me i fer de Belchite. Toutefois, la contre-offensive à est particulièrement intelligent. Nous avons de Guerra. Subirats hi treballa per facilitar-ne el que convé fins que es fa fosc i llavors a Campo Oliva oblige la faction des 400 hom- de longues conversations sur l’art3». el funcionament fent petits rètols i pancartes escriure o llegir. A les 8 a sopar i després mes postée à Saidí à rejoindre la caserne de alhora que treballa en l’elaboració dels periò- altra volta a l’escola o la Biblioteca que Barbastro afin qu’ils puissent bénéficier de Cette équipe de rédaction se réunit quoti- dics murals o del butlletí d’enllaç de la Divisió. està plena a aquesta hora fins a les 10 i bonnes conditions de formation. Lors de son diennement dans le nouvel atelier de Subirats. Els pocs permisos que obté el porten a Fraga, a dormir, això cada dia. Entre tot això he intégration à la caserne, Subirats, souffrant Chaque semaine, le dessinateur confectionne on es troben els companys del Sindicat de de fer algun cartell, dedicar de vegades déjà depuis plusieurs mois d’une bronchite, se ce journal mural qui est présenté aux soldats Dibuixants Professionals, però l’evolució de la dos o tres dies a canviar el periòdic mural voit proposer d’être cantonné dans un dortoir sous le titre de Plomo y Pluma. Cette grande seva bronquitis l’obliga a ingressar alguns dies o a fer el retrat d’algun presumit professor, individuel. Une faveur obtenue au cours d’une feuille apposée sur un mur de la caserne donne a l’Hospital d’Evacuació de Lleida. Restablert però molt de tant en tant i no em diuen res visite médicale, lorsque le médecin, amateur à lire des coupures de presse, des consignes i de nou al Centre d’Instrucció de Saidí, dóna perquè jo sóc en Subi. Beneït sigui aquest de peinture, apprend la profession de son du commissaire ou de l’état major de l’Armée classes de dibuix als sergents tot continuant nom mentre em permeti viure allunyat de patient. Par le fait de cette affinité artisti- Populaire. Sont également affichés dans cet la seva missió de dibuixant al servei de la 27a les coses estranyes a mi.5» que, le sort de Subirats change radicalement. hebdomadaire les travaux d’écriture des cons- Divisió. D’ara endavant, fins i tot si el seu dia crits illettrés ou des articles rédigés par quelques a dia es veu subjecte al rigor militar, segueix Evidentment, les seves funcions al Centre «Je lui ai montré quelques ébauches faites soldats de la division afin de rendre à la culture conservant els privilegis que li dóna la seva d’Instrucció de Saidí allunyen Subirats de les le matin même et quelques photos de mes ses dimensions les plus généreuses et les plus condició de dibuixant oficial i pot dedicar-se armes però en cap cas del front. Formant o travaux, rapporte le peintre à sa compa- démocratiques dans la bataille éclairée que lliurement al dibuix i a la pintura. vivint amb centenars d’oficials o de soldats gne. Il s’est montré très enthousiaste et m’a livre la République à l’obscurantisme fasciste. rasos, Subirats no deixa de trobar-se cara a immédiatement présenté au Commissaire Subirats s’attache avec ferveur et fierté à «Al matí un cop llevat i vestit vaig al cafè cara amb aquests reclutes que, en els propers Politique et cinq minutes plus tard, j’étais en illustrer ces écrits et ne tarde pas à obtenir le que ens donen, després vaig a una casa dies, han de marxar cap al front o tot just charge de la réalisation, en toute liberté, du grade de dessinateur officiel de la division. Ce a fer una torrada, després vaig a l’escola n’han tornat. Aquests homes el dia a dia dels journal mural. Tout le monde a regardé de grade ou plutôt cette distinction oblige l’artiste (cap allà les 9), allà em tanco i llegeixo o quals, els seus afanys i els seus destins han près mes dessins et depuis, je suis devenu à répondre à de nombreuses commandes de dibuixo o faig quelcom del periòdic mural estat fets miques, conscientment sotmesos al un autre. Pour donner à ce journal un air portraits émanant autant de gradés que de o el butlletí; a dos quarts d’una a dinar, sacrifici suprem: la guerra per al bé de tothom.

3 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 13 octobre 1937. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 5 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 16 de gener de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

34 35 simples camarades soldats. Cette position opposer, sans savoir faire autre chose. Je de portraitiste entraîne une soudaine recon- ne n’ai point de grandeur4». naissance qui n’est pas sans poser quelques problèmes de conscience au puriste de l’art Mais si ses nombreux dessins lui permettent de que reste Josep Subirats. retarder sa montée au front, la guerre ne tarde pas à s’imposer à lui. Au mois de novembre, «Une des choses qui me gêne le plus est l’aviation franquiste bombarde lourdement l’exploitation que je consens de mon nom la caserne de Barbastro et Subirats doit avec de dessinateur. Je suis assez fier que l’on quelques-uns de ses camarades se réfugier me reconnaisse comme dessinateur de dans les grottes des alentours de la ville. La L’Esquella ou d’autres revues, parce que situation s’aggravant, certains des hommes cette reconnaissance me permet d’obtenir se retirent sur le petit village de Saidí où est de meilleures conditions de vie à la ca- finalement installée une Ecole de Guerre. Su- serne… loin du front. Lâcheté! Je ressens birats y travaille à faciliter son fonctionnement comme une sensation de prostitution de en réalisant différents écriteaux et pancartes mon pur tempérament artistique; toutefois tout en travaillant à la réalisation des journaux je me laisse flatter par le succès rencontré muraux ou du bulletin de liaison de la division. par Subi, désormais connu des commissai- Les quelques permissions qu’il obtient le con- res et des camarades; je suis fier de mon duisent à Fraga où se trouvent des camarades savoir, de mon mesquin savoir même si ce du Sindicat de Dibuixants Professionals mais dernier fait vaciller mon intégrité. Finale- l’évolution de sa bronchite l’oblige à être admis ment, j’étais plus heureux quand personne quelques jours à l’Hôpital d’Evacuation de Llei- ne me connaissait et que je n’avais devant da. Rétabli et de retour au Centre d’Instruction moi pour seule destinée l’inévitable fusil. de Saidí, il donne aux sergents des leçons de Maintenant, je suis conscient du prix de graphisme tout en poursuivant ses missions ma peur, mettre à la disposition de tous de dessinateurs au service de la 27e Division. le meilleur de moi-même sans pouvoir m’y Désormais, même si son quotidien épouse la

4 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori non datée (octobre ou novembre 1937). Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Arrivée des troupes à Saidí», Josep Subirats, détail de la lettre du 6 octobre 1937 (11,1x16cm), Collection Subirats «Arribada de les tropes a Saidí», Josep Subirats, detall de la carta del 6 d’octubre de 1937 (11,1x16cm), Col·lecció Subirats

36 37 rigueur militaire, il continue à conserver les Aquests mateixos homes fan que reconsideri a la metralla feixista. Totes aquestes cares privilèges que lui confère son statut de dessi- les seves pròpies eleccions, el seu paper al si en les que no puc reconèixer les il·lusions, nateur officiel et peut se consacrer librement del conflicte. És cert que el seu talent d’artista que semblen mortes pel passat i l’avenir, au dessin et à la peinture. li confereix un estatus únic, gairebé heroic, que viuen essencialment al dia, tanquen però tan allunyat del d’aquests éssers anònims dintre seu l’home que han sigut i que seran, «Le matin, une fois levé et habillé, je vais perduts en el caos de la guerra. Per la seva homes superiors que viuran i s’agitaran per prendre le café qu’ils nous distribuent puis banda, Subirats se sent incapaç de sacrifi- la glòria, pels diners o l’amor d’una dona je vais à une maison prendre du pain gril- car la seva singularitat d’home i d’artista per i no obstant ara resten impassibles, són un lé ensuite, vers 9 h je rejoins l’école où je una causa ideològica per més justa que sigui. més contra el feixisme. Passant segurament m’enferme et je lis ou dessine, prépare le L’únic absolut al qual accedeix sacrificar-se com poden, lo millor que poden aquest journal mural ou le bulletin; repas à 12h30 és el seu art. Un art del qual d’ara endavant moment estrany a la seva vida.6» puis jusqu’à 14h15 ou 15h, je dessine ou treu partit per no haver de viure un herois- prend le soleil, seul ou avec quelques me crucial per al conjunt del país. Aquesta Conscient que «a la guerra no s’hi pot anar jeunes. Ensuite, je m’enferme à nouveau mancança el porta a preguntar-se sobre el pensant, sinó anant tirant»7, no pretén explorar pour faire ce qui m’incombe avant qu’il destí de tots aquests homes, imbuïts per les més en profunditat aquesta sensació que té ne fasse nuit alors je me mets à écrire et grandeses de l’esperit, amb qui es relaciona «de ser un inferior i un inadaptat»8 que tant el à lire. Dîner à 20 h puis retour à nouveau per tal de percebre i comprendre la força que turmenta. Per escapolir-se d’aquesta tensió à l’école ou à la bibliothèque qui est, à els anima i de la qual se sent tan desproveït. que sent dins seu, se submergeix per complet cette heure de la soirée, bondée; puis à en la seva missió gairebé fins a perdre el seny. 22 h, au lit. Et ceci tous les jours. De plus, Certes, ses fonctions au Centre d’Instruction «En aquestes grans fileres de soldats bus- En aquesta empresa, la precarietat dels mitjans je dois faire quelques écriteaux, consacrer de Saidí éloignent Subirats des armes mais en deux ou trois jours au renouvellement du aucun cas du front. Formant ou vivant avec des co sempre el que potser era abans un de què disposa per realitzar els seus periòdics journal mural ou exécuter le portrait d’un centaines de sergents ou de simples soldats, intel·lectual, un artista, un home de cièn- murals i el butlletí de la Divisió esdevé una prétentieux professeur, tout ceci réalisé à Subirats ne cesse de faire face à ces recrues qui cia, un home superior o potser hasta un aliada de pes. Pacient, meticulós, imposant-se ma guise, personne ne me dit rien parce doivent, dans les jours à venir, partir au front ou amant, un somniador que vivia en un món una autodisciplina salvadora, cerca superar que je suis Subi. Bénit soit ce nom tant qu’il en reviennent tout juste. Ces mêmes hommes seu, ben seu... i no el puc trobar, quan a totes aquests dificultats per tal d’oferir als seus me permet de vivre éloigné de choses qui dont le quotidien, les aspirations, la destinée ont la força n’hi ha d’haver. Tots són aquí un companys un treball digne dels estudis gràfics me sont si étrangères.5» été brisés, consciemment soumis au sacrifice combatent més, o més bé un exposat més i d’impressió de Barcelona.

5 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 16 janvier 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 6 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de gener de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

7 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de gener de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

8 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 5 de març de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Portraits du front», Josep Subirats, crayon sur papier, 17,4x13,8 cm, 1937, Collection Subirats «Retrats del front», Josep Subirats, llapis sobre paper, 17,4x13,8 cm, 1937, Col·lecció Subirats

38 39 suprême : la guerre pour le bien de tous. Ces fasciste. Toutes ces figures dans lesquelles je mêmes hommes le renvoient à ses propres ne peux lire l’espoir, qui semble mort dans choix, à son rôle au sein du conflit. Certes, ses le passé et pour l’avenir, ces hommes qui talents d’artiste lui confèrent un statut unique, vivent au jour le jour, enferment en eux ce presqu’héroïque mais si éloigné de celui de qu’ils ont été et ce qu’ils seront, hommes ces anonymes perdus dans le chaos de la supérieurs qui vivront et se battront pour guerre. Pour sa part, Subirats se sent incapable la gloire, l’argent ou l’amour d’une femme de sacrifier sa singularité d’homme et d’artiste mais qui pour l’heure restent impassibles, un pour une cause idéologique si juste puisse-t- de plus dans le combat contre le fascisme. elle être. Le seul absolu auquel il consent à Tentant de traverser ce moment si étran- se sacrifier reste son art. Un art qu’il monnaie ge de leur vie du mieux qu’ils peuvent 6». désormais pour ne pas avoir à expérimenter un héroïsme crucial pour l’ensemble du pays. Conscient que «à la guerre on n’y va pas Ce manquement l’amène à s’interroger sur en pensant mais en tirant 7», il n’entend pas la destinée de tous ces hommes, traversés explorer plus en profondeur cette sensation par les grandeurs de l’esprit, qu’il côtoie afin qu’il expérimente «d’être un inferieur et un de percevoir et comprendre la force qui les inadapté 8» et qui le torture tant. Pour se anime et dont il se sent si dépourvu. couper de cette tension qu’il sent si présente en lui, il s’immerge totalement dans sa mis- «Parmi ces longues colonnes de soldats, je sion presque au point de s’y aliéner. Dans cherche toujours celui qui était un intellec- cette tâche, la précarité des moyens dont il tuel, un artiste, un scientifique, un homme de dispose pour réaliser ses journaux muraux et catégorie supérieure ou même un amant, le bulletin de la division devient une alliée un rêveur qui vivait dans son monde, tout à de taille. Patient, méticuleux, s’imposant fait sien… et je n’arrive pas à le reconnaître une autodiscipline salvatrice, il entend alors qu’il est évident qu’il doit y en avoir… dépasser toutes ces difficultés pour offrir à Tous sont ici comme un combattant de plus ses camardes un travail digne des ateliers ou plutôt un de plus exposé à la mitraille de graphisme et d’impression de Barcelone.

6 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 26 janvier 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 7 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 26 janvier 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 8 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 5 mars 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Soldat», Josep Subirats, encre sur papier, 15,3x22 cm, 1937, Collection Subirats «Soldat», Josep Subirats, tinta sobre paper, 15,3x22 cm, 1937, Col·lecció Subirats

40 41 Sigui quina sigui la intensitat que posa en la fi de permetre als oficials visualitzar ràpidament seva feina, no pot ignorar el soroll ensordidor l’avançada del conflicte, desenvolupar una dels bombardeigs continus de l’aviació i de estratègia coherent i poder així contrarestar les explosions dels obusos que provenen del el seguit de victòries que l’enemic va infligir a front. Davant l’ofensiva duta a terme a partir la seva Divisió. del 2 de març al sud de l’Ebre per les divisions franquistes i que comporta la reconquesta de Durant aquest mes d’abril de 1938 i després Belchite i de Casp, el Centre d’Instrucció de de canviar de posició, la 27a Divisió acon- Saidí es troba directament amenaçat i ha de segueix contenir l’avançada de les tropes ser evacuat. El 27 de març de 1938, els homes franquistes i prepara la gran contraofensiva de la 27a Divisió deixen el poble per traslladar- que ha d’expulsar fora de la zona de Lleida se a Artesa de Segre (Noguera). Comença una les tropes franquistes i tornar a situar la línia del llarga marxa. D’Alfarràs (Segrià), els soldats front, més enllà del Cinca, en terra aragonesa. arriben a Balaguer (Noguera) però en comptes No obstant això, el replegament que acaben d’anar a Artesa, continuen en direcció a les de viure les tropes republicanes afecta profun- Borges Blanques (les Garrigues) per estacionar dament Josep Subirats; aquest retorn forçat a partir de l’1 d’abril, dia de la caiguda de Saidí, a terres catalanes, redobla la seva revolta a la zona de Sant Martí Sesgueioles (Anoia). contra l’enemic. Les tropes franquistes entren i prenen les seves primeres posicions a Catalunya. Una gran part «És trist que [Catalunya] aquesta terra tan dels homes de l’antic destacament de Saidí curosament conreada pugui ser trepitjada abandona la seva formació per marxar cap al per una gent que en tots els seus actes no front. Josep Subirats és destinat a l’Equip Mòbil han demostrat sinó ser uns malvats i haver núm. 4 que depèn directament del quarter emprat uns procediments que totes les general. Davant l’avançada del bàndol fran- ideologies del món no podrien justificar. quista que es fa evident el 4 d’abril a Lleida, el Ja, sortosament, se’ls ha parat. Tal volta un dibuixant és empleat als serveis cartogràfics a dia tinguem l’alegria de veure’ls recular.

«Carte de vœux pour 1938», Josep Subirats [Dessin de Jacint Bofarull], encre sur papier, 13,6x9,1 cm, décembre 1937, Collection Subirats «Carta de felicitació d’any nou», Josep Subirats [Dibuix de Jacint Bofarull], tinta sobre paper, 13,6x9,1 cm, desembre de 1937, Col·lecció Subirats

42 43 Quelle que soit l’intensité qu’il met dans son Catalogne. Une grande partie des hommes Si més no hi hagués per estimar, pel sol fet de prorepublicana torna a publicar els dibuixos travail, il ne peut ignorer le bruit assourdissant de l’ancien dépôt de Saidí abandonne leur veure que la força no és prou contra la raó i la dels seus antics col·laboradors entre els quals hi des bombardements continus de l’aviation formation pour partir au front. Josep Subirats voluntat d’un poble, ja fa desitjar ardentment ha els de Subi. Tot i que, a la seva unitat mòbil, et des explosions d’obus est rattaché à l’Equipe Mo- el veure a tota aquesta Subirats havia trobat cert venant du front. Face à bile n°4 qui dépend direc- canalla feixista anihi- anonimat, la publicació l’offensive menée à partir tement du quartier général. lada d’una vegada.9» de les seves caricatures li du 2 mars au sud de l’Ebre Face à l’avancée du camp dóna una nova notorietat par les divisions franquistes franquiste qui s’impose le 4 A Barcelona, arran dels i els encàrrecs no triguen et qui voit la reconquête avril à Lleida, le dessinateur bombardeigs incessants a arribar. Un d’aquests és de Belchite et de Caspe, est employé aux services de l’aviació feixista i la molt inesperat i sorgeix le Centre d’Instruction cartographiques pour per- pèrdua d’algunes posi- del responsable en cap de Saidí se trouve direc- mettre aux gradés de visua- cions per part del bàndol de la Divisió arran de les tement menacé et doit liser rapidement l’avancée republicà al front de l’Ebre primeres victòries de la ba- être évacué. Le 27 mars du conflit, développer une i de Lleida, les autoritats talla lliurada per recupe- 1938, les hommes de la stratégie cohérente et ainsi catalanes concentren la rar la ciutat de Balaguer. 27e Division quittent le vil- pouvoir contrecarrer la série seva comunicació envers lage pour rallier Artesa de victoires que vient de lui els ciutadans per sensibi- «El primer treball que de Segre (Noguera). Une infliger l’ennemi. litzar les poblacions civils han encarregat a en longue marche commen- sobre la urgència de la Subi va ser, fa dos o tres ce. D’Alfarràs (Segrià), les Durant ce mois d’avril 1938 situació i intensificar així dies, de fer una bruixa. soldats se rendent à Balaguer (Noguera) mais et après s’être repositionnée, la 27e Division l’esforç bèl·lic. Tornen a llançar campanyes Aquesta bruixa amb dos o tres dies que au lieu de rejoindre Artesa, ils continuent en arrive à contenir l’avancée des troupes fran- de propaganda en solidaritat amb l’Exèrcit té de vida ja m’està immortalitzant i em direction de Borges Blanques (Les Garrigues) quistes et prépare la grande contre-offensive Republicà i troben el suport de mitjans de porta a la més alta de les Glòries. Pel pour stationner à partir du 1er avril, jour de la qui doit expulser hors de la région de Lleida les comunicació que, com L’Esquella de la Torra- que es veu a un mal rector de Balaguer chute de Saidí, dans la région de Sant Martí troupes franquistes et repositionner la ligne du txa, tenen un paper clau en la reconquesta se li va ocórrer fer un discurs cap a les Sesgueioles (L’Anoia). Les troupes franquistes front, au-delà du Cinca, en terre aragonaise. de l’opinió. A manca de dibuixants que, en nostres línies tractant a la 27 de bruixa, entrent et gagnent leurs premières positions en Toutefois, le repli que viennent de vivre les la seva gran majoria ja són al front, la revista potser perquè és la que els fa més por. El

9 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 22 d’abril de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«La sorcière. 27e Division», Josep Subirats, fusain sur papier, 20,2x16,2 cm, 1938, Collection Subirats «Insigne de la 27e Division», Josep Subirats, gouache sur papier, 11x9,7 cm, 1938, Collection Subirats «La bruixa. 27a Divisió , Josep Subirats, carbó sobre paper, 20,2x16,2 cm, 1938, Col·lecció Subirats «Segell de la 27a Divisió», Josep Subirats, guaix sobre paper, 11x9,7 cm, 1938, Col·lecció Subirats

44 45 troupes républicaines affecte profondément en direction des citoyens pour sensibiliser cas és que el “jefe” de la divisió volia fer L’avançada de les tropes republicanes del Josep Subirats; ce retour forcé en terre ca- les populations civiles à l’urgence de la si- una mascota però jo m’ho vaig emprendre mes de juliol i l’estabilització del front català talane, redouble sa révolte envers l’ennemi. tuation et ainsi intensifier l’effort de guerre. pel meu compte i en un tres i no res vaig permeten a Subirats passar algunes setma- Elles relancent des campagnes de propa- vestir una escombra i un bastó amb draps nes a Barcelona i assumir noves missions. La «Il est triste de voir que [la Catalogne] cette gande en solidarité avec l’Armée Populaire trobats remenant a les caixes d’aquestes Cèl·lula dels Dibuixants del PSUC li encarrega golfes, vaig calçar-li aquelles sabates velles la realització d’un fresc per a la cantina del terre si soigneusement travaillée et cultivée et trouvent comme appui des médias qui que jo duia i des d’aquell moment quedà partit al Poblenou (Barcelonès). Més que un puisse être piétinée par ces gens qui à comme L’Esquella de la Torratxa jouent un rôle creada la salvadora d’Espanya. Perquè no simple treball de decoració, aquest encàrrec travers toutes leurs actions n’ont démontré clef dans la reconquête de l’opinion. Privés de hi ha pas dubte que arribarà a ser el terror s’inscriu en la política prioritària posada en n’être que des pervers, utilisant des mé- dessinateurs qui pour la grande majorité sont dels feixistes, i sinó, al tiempo. marxa per la consellera municipal del PSUC thodes qu’aucune idéologie au monde désormais au front, le journal pro-républicain Va plaure molt a tothom i era bo de de Barcelona, Dolors , que consisteix a n’aurait pu justifier. Heureusement que nous republie les dessins de ses anciens collabora- veure el nostre jefe, un home com un sant obrir un gran nombre de cantines per facilitar avons stoppé leur avancée. Esperons qu’un teurs parmi lesquels ceux de Subi. Alors que Pau i serio com una espardenya, somriure en- i alleujar la vida de totes les dones mobilitza- jour nous aurons la joie de les voir reculer. dans son unité mobile, Subirats avait retrouvé ternit mentre se la enduia al més alt lloc que des per l’esforç bèl·lic. Aquests espais han S’il n’y avait qu’un motif pour ai- un certain anonymat, la publication de ses hi pugui ser destinat. Ara figura a la paret del d’ajudar les dones i alhora convertir-se en mer la Catalogne, il se trouverait dans caricatures lui donne une nouvelle notoriété despatx del jefe del Cos de l’Exèrcit. És més un espai de convivència per als nens perquè le seul fait de voir que la force n’est pas et les commandes ne tardent pas à affluer. gran que de tamany natural. Ara hi haurà puguin trencar amb l’atmosfera de por que suffisante pour détruire la raison et la Une d’elles reste assez inattendue et émane una secció del periòdic on hi ha per capça- regna a la ciutat i les pertorbacions causades volonté d’un peuple; ce seul fait nous du responsable en chef de la division suite lera coses de la bruixa i... de tanta bruixa pels bombardeigs. El dibuixant i dirigent de la em sembla que quedarem embruixats.10» Cèl·lula dels Dibuixants del PSUC, Rafael Tona, fait désirer ardemment voir liquidée une aux premières victoires dans la bataille livrée vol encarregar a Josep Subirats la realització fois pour toute cette canaille fasciste9». pour récupérer la ville de Balaguer. En paral·lel i en suport a la gran campanya de re- dels frescs d’algunes d’aquestes cantines. conquesta del cap de pont que és Balaguer des Tanmateix, un cop de nou a la seva Divisió el A Barcelona, suite aux bombardements in- «Le premier travail dont ils ont chargé Subi a de la primavera de 1938, a Josep Subirats li con- mes de setembre, ha d’abandonar la idea de cessants de l’aviation fasciste, à la perte de été, il y a deux ou trois jours, de faire une sor- fien la missió de tornar a muntar una Escola de dur a terme aquest projecte11. certaines positions par le camp républicain cière. Avec seulement ses deux ou trois jours Formació a Tàrrega (Urgell) i més endavant, a mi- sur le front de l’Ebre et de Lleida, les autorités de vie, elle est en train de m’immortaliser tjans de juny, una segona a la Casa Botines situa- Josep Subirats es reincorpora a la seva Divisió catalanes concentrent leur communication et m’offre les plus hauts titres de gloire. Il da al municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia). tornant al centre de formació de Tàrrega que

9 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 22 avril 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 10 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 28 d’abril de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

11 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori de l’1 d’octubre de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

46 47 des d’aleshores aplega tres escoles. S’hi malsana, el dibuixant perd a poc a poc la amunteguen prop de 300 soldats i l’equip visió idealitzada que tenia d’aquests homes de dibuixants s’ha de refugiar a les golfes disposats a sacrificar-se per defensar la de l’edifici. Ràpidament, i davant la marxa més generosa i la més noble de les causes. de les tropes cap a la batalla de l’Ebre, Subirats rep l’ordre de doblar la seva missió «De totes aquestes coses me’n queda un de formació amb torns de guàrdia. Davant regust amarg. La gent ha perdut prestigi, les victòries consecutives que assoleixen els dia a dia, als meus ulls, i resto sense es- homes de Franco, la moral de les tropes re- tímul. Tota aquella inquietud que havia publicanes es veu greument afectada, una despertat en mi la guerra, una inquietud desmoralització que també es fa notar tant que tu prou deus conèixer, i que feia en l’estat d’ànim dels soldats de l’Escola de pensar en un engrandiment sobrenatural Tàrrega com en el del propi Subirats. Con- d’aquells que s’hi llençaven, que feia que frontat a una promiscuïtat que considera esguardéssim amb un concepte mític que els feia immortals, aquells homes. Jo creia que al passar tan prop de la mort, hom es deslliurava de les petiteses, per esdevenir d’una grandesa fora de temps i de lloc. Em sentia petit, mentre veia créixer l’aureola d’aquests herois i per això me’n sentia una mica atret, picat per l’amor propi. Oh, jo tinc molt d’amor propi amagat! Doncs davant aques- ta gent amb la que he conviscut molts dies i amb els que he conviscut abans, he vist amb tristesa trencar-se l’aureola.

«L’ecole de guerre de Saidí», Josep Subirats, encre sur papier, 16,1x20,6 cm, 1938, Collection Subirats «L’escola de guerra de Saidí», Josep Subirats, tinta sobre paper, 16,1x20,6 cm, 1938, Col·lecció Subirats

«Un camarade de guerre», Josep Subirats, fusain sur papier, 29x22 cm, 1938, Collection particulière «Un company de la guerra», Josep Subirats, carbó sobre paper, 29x22 cm, 1938, Col·lecció particular

48 49 semblerait qu’un dirigeant de la ville de Balaguer au printemps 1938, Josep Subirats se Una gent que han d’haver viscut amb S’ha esborrat el camí aquell fet d’il·lusió Balaguer ait adressé un discours à nos lignes voit confier la mission de remonter une Ecole la mort arran, en molts moments, per de les coses des de la infantesa, i em traitant de sorcière la 27e Division, peut-être de Formation à Tàrrega (Urgell) puis à la mi- allà les terres de l’Ebre, i que haurien de penso trobar-me en un nou món. He sigut parce qu’elle est celle qui leur fait le plus juin une seconde à la Casa Botines située sur ser d’una grandària immensa, incom- un imaginari, i ara en pago la culpa.12» peur. Comme le chef de la Division voulait la commune de Sant Martí Sesgaioles (Anoia). mensurable, són la gent més bruta, més une mascotte, je m’y suis attelé et en deux L’avancée des troupes républicaines du mois baixa, més atontada que imaginar-se es La tardor de 1938, Subirats està estacio- temps trois mouvements, j’ai habillé un balai de juillet et la stabilisation du front catalan pugui. Sembla talment que allà els hagin nat a Tàrrega, vivint amb dificultats el dia et un bâton de draps trouvés en cherchant permettent à Subirats de rejoindre pour quel- desproveït de la mica de dignitat que a dia de l’escola de formació que, amb dans les males du grenier puis utilisé mes ques semaines Barcelone et ainsi d’honorer de revesteix la gent endreçada, i és que l’agreujament de la situació militar, es trans- veilles chaussures pour donner naissance nouvelles missions. La Cèl·lula dels Dibuixants no són prou sensibles perquè la guerra forma en una veritable caserna enviant al à la désormais salvatrice de l’Espagne. Il del PSUC, lui passe comme commande la deixi en ells l’empremta profunda del front tots els soldats i joves reclutes, sense n’y a pas de doute, elle sera la terreur des réalisation d’une fresque dans la cantine du despreci i si per creure’s que la guerra els gairebé la més mínima formació ni entre- fascistes, sinon, l’histoire le dira. parti au Poblenou (Barcelonès). Plus qu’un ho permet tot, fins a lo més baix. Aquest nament. En tot aquest enrenou, limitat a La sorcière a plu énormément à tous simple travail de décoration, cette commande “és la guerra”, emprat a cada moment, les seves obligacions de soldat auxiliat, et c’était agréable de voir notre chef, un s’inscrit dans la politique prioritaire mise en és una excusa de la mala voluntat, i en Subirats se sent cada vegada més inútil homme tel Saint Paul, sérieux comme un place par la conseillère municipale du PSUC la que es recolza gairebé tothom. i fora de lloc. Una situació que fa que es pape, riant alors qu’il l’emportait dans le de Barcelone, Dolors Piera, consistant à ouvrir No, no hi ha sers dignes d’admiració. proposi, el desembre, unir-se a la Cèl·lula lieu le plus digne de la caserne. Maintenant, un grand nombre de cantines afin de faciliter et En tocar-la, l’aureola s’ha trencat, i jo dels Dibuixants del PSUC per servir el millor elle trône dans le bureau du chef du Corps soulager la vie de toutes les femmes mobilisées en resto desenganyat. Voldria, encara, que pugui, amb el seu sol i únic talent, a la de l’Armée. Elle est plus grande que nature. par l’effort de guerre. Ces espaces doivent à la seguir admirant la gent, per sentir-me causa republicana. Malgrat les gestions del Désormais, une rubrique du journal aura fois soulager les femmes et devenir un véritable impulsat més amunt cada dia, però, no. seu bon amic, Rafael Tona, el nou destí no pour entête cette sorcière et… de faire tant espace de convivialité pour les enfants afin He mirat massa fixo les nostres tares i triga a arribar, sobretot perquè el bàndol de sorcières je crois que nous finirons tous qu’ils puissent rompre avec l’atmosphère de veig que son innates en tothom. Ja no republicà s’afanya, a partir del 23 de des- ensorcelés10». peur qui règne sur la ville et les affolements hi ha grandesa. Aquesta guerra se’m embre, a tornar a situar les seves divisions causés par les bombardements. Le dessina- representa com una dissecció crua d’un davant el llançament, en forma d’assalt En parallèle et en appui de la grande campa- teur et dirigeant de la Cèl·lula dels Dibuixants cos somiat. Res no és bell, sinó el que té final, de la Campanya de Catalunya per gne de reconquête de la tête de pont que reste del PSUC, Rafael Tona, entend charger Josep en si de llei natural. part de les tropes franquistes.

10 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 28 avril 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 12 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 27 d’octubre de 1938. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

50 51 Subirats de la réalisation des fresques de plu- llés en moi la guerre, des réflexions que L’enrenou que en resulta obliga Subirats i les Encara més quan l’1 de gener de 1939, els sieurs de ces nouvelles cantines. Toutefois, tu connais assez et qui laissaient croire à forces auxiliars a deixar Tàrrega per replegar-se soldats de la 27a Divisió estacionats a Cas- de retour dans sa division au mois de sept- l’ennoblissement surnaturel de ceux qui s’y a una cinquantena de quilòmetres més cap tellfollit veuen passar davant la seva escola embre, ce dernier doit renoncer à ce projet11. lançaient et qu’avec un regard mythique, a l’interior de Catalunya, a Castellfollit de Riu- columnes de civils que, fugint dels bombar- Josep Subirats réincorpore sa division en re- je les percevais à jamais comme immortels. bregós. La situació ràpidament es torna crítica deigs franquistes, intenten trobar refugi14 a joignant le centre de formation de Tàrrega Je croyais que passer aussi près de la mort, per als soldats de la República; tanmateix, la regió de Barcelona. Amb la caiguda de qui regroupe désormais trois écoles. Près de délivrait ces hommes de la petitesse pour l’equip de dibuixants ha de continuar la seva Tarragona, el 15 de gener, Subirats i els seus 300 soldats y sont entassés et l’équipe de des- leur permettre d’accéder à une grandeur feina d’informació, fins i tot si d’ara endavant companys deixen Castellfollit i es baten en sinateurs doit se réfugier dans les greniers du hors du temps et de l’espace. Moi, je me els sembla irrisòria i absurda. retirada. El caos engendrat per la inevitable bâtiment. Rapidement et face au départ des sentais tout petit alors que je voyais croître avançada de les tropes franquistes empeny troupes pour la bataille de l’Ebre, Subirats reçoit l’auréole de ces héros, en cela je me sen- «El comissari s’ha empenyat de que fem un Josep Subirats al camí de l’exili. Tant bé com l’ordre de doubler sa mission de formation tais attiré par la guerre mais contrarié par periòdic mural—explica Josep Subirats—i a pot, ha de passar per Ripoll i Camprodon abans par des tours de garde. Face aux victoires mon amour propre. Oh, je garde en moi mi m’agrada la idea per tal de fer quelcom de creuar a començaments de febrer el Coll consécutives remportées par les hommes de énormément d’amour propre! Mais de- però per altra banda està tan desplaçat d’Ares. Conduït al camp provisional de Prats Franco, le moral des troupes républicaines se vant la vision de ces gens avec lesquels això ara que em fa casi vergonya fer-ho? de Molló (Vallespir), és transferit, com una gran trouve fortement affecté, une démoralisation j’ai cohabité et certains avec lesquels je Què manca dir-li a la gent? Tothom està part dels soldats republicans refugiats al Va- qui occupe aussi bien l’esprit des soldats de cohabite encore , j’ai constaté avec tris- esperant que s’acabi i aguanta perquè llespir, al camp de concentració del Barcarès l’Ecole de Tàrrega que celui de Josep Subirats. tesse que l’auréole se brisait. Des gens qui sap que no hi ha altre remei.13» que s’acaba d’obrir. Confronté à une promiscuité qu’il juge mal- ont du vivre avec la mort, souvent, là-bas saine, le dessinateur perd peu à peu la vision sur le front de l’Ebre et au lieu d’être d’une idéalisée qu’il avait de ces hommes prêts au grandeur immense, incommensurable, ce sacrifice pour défendre la plus généreuse et sont les êtres les plus sales, les plus vils et les la plus noble des causes. plus abrutis que l’on puisse imaginer. On a l’impression que là-bas, on les a dépos- «De tout ceci j’ai gardé un goût amer. A sédés de la plus élémentaire des dignités mes yeux, les gens ont perdu jour après jour qui anime les gens droits. Pour autant, ces leur auréole et je suis totalement démotivé. êtres sont intrinsèquement dépourvus de Tous ces questionnements qu’avait révei- la sensibilité suffisante pour que la guerre

11 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 1er octobre 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 13 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 4 de gener de 1939 Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

14 Amb la retirada de l’exèrcit republicà, la correspondència de Josep Subirats s’atura el 14 de gener de 1939 i no es reprendrà fins al 21 de maig de 1939 des del camp del Barcarès.

52 53 laisse en eux l’empreinte profonde d’un des soldats et des jeunes recrues, sans presque quelconque avilissement, ils pensent au aucune formation. Dans toute cette agitation, contraire que la guerre permet tout, jusqu’à cantonné à ses obligations de soldat auxiliaire, assouvir leurs instinct les plus bas. Ce «c’est Subirats se sent de plus en plus inutile et de la guerre», lancé à tout bout de champ, moins en moins à sa place. Une situation qui est une excuse à leur mauvaise volonté et lui fait, au mois de décembre, entreprendre devient une justification permanente. de rejoindre la Cèl·lula dels Dibuixants del Il n’y a pas d’êtres dignes d’admiration. PSUC afin de servir au mieux, avec son seul et En la touchant, l’auréole s’est brisée et il unique talent, la cause républicaine. Malgré ne me reste que la désillusion. Je voudrais les interventions de son ami, Rafael Tona, la continuer à admirer les gens, pour me sentir nouvelle affectation tarde à venir, d’autant chaque jour tiré vers le haut, mais, non, cela que le camp républicain s’affaire à partir du 23 semble impossible. J’ai trop vu nos tares et je décembre à repositionner ses divisions face au constate qu’elles nous sont inhérentes. Il n’y lancement, en forme d’assaut final, de la cam- a plus de grandeur. Cette guerre m’apparaît pagne de Catalogne par les troupes franquistes. comme la dissection crue d’un corps rêvé. L’agitation qui s’ensuit, force Subirats et les Rien ne peut être beaux puisqu’ il ne s’agit forces auxiliaires à quitter Tàrrega pour se que de la loi de la nature. replier à une cinquantaine de kilomètres Le chemin fait des espoirs et des rêves plus vers l’intérieur de la Catalogne, à Cas- de l’enfance s’est envolé pour laisser appa- tellfollit de Riubregós. La situation devient raître un monde nouveau. Finalement, je n’ai rapidement critique pour les soldats de la été qu’imaginaire et aujourd’hui je le paye12». République. Pourtant l’équipe de dessinateurs doit poursuivre sa tâche d’information même Durant l’automne 1938, Subirats reste stationné si cette dernière leur semble désormais plus à Tàrrega, vivant avec difficulté le quotidien de que dérisoire, presque absurde. l’école de formation qui, avec l’aggravation de la situation militaire, se transforme en une véri- «Hors de lui, le commissaire a intimé l’ordre table caserne envoyant vers le front l’ensemble de faire le journal mural —rapporte Josep

12 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 27 octobre 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Autoportrait», Josep Subirats, encre sur papier, 22x16 cm, n.d., Collection Subirats «Autoretrat», Josep Subirats, tinta sobre paper, 22x16 cm, s.d., Col·lecció Subirats

54 55 Subirats—, ce qui en soi me convient puis- Le camp du Barcarès, El camp del Barcarès, «He visto nacer esta inmensa ciudad de madera que cela m’oblige à faire quelque chose première étape d’un exil immobile la primera etapa d’un exili immòbil capaz para 60.000 habitantes y en su crecer mais d’un autre côté face à la situation (février-octobre 1939) (febrer-octubre 1939) me he distraído y regocijado pero… a la vuelta cela reste tellement peu à propos que j’ai de todo esto “es un campo de concentración”. honte de m’exécuter. Que peut-on dire Pris dans le flot des 500 000 réfugiés ayant fuit Atrapat dins la marea dels 500.000 refugiats La vida, quizás la verdadera, está más allá, está de plus au gens? Tous le monde attend l’avancée franquiste, l’artiste est finalement que havien fugit de l’avançada franquista, en la lucha diaria por la existencia y en las que cela s’arrête et tient puisqu’il n’y a conduit au camp définitif du Barcarès (Rous- l’artista finalment és conduït al camp definitiu pequeñas conquistas de libertad y no en este plus d’autres solutions13». sillon). Face au rapide engorgement du camp del Barcarès (Rosselló). Davant la ràpida satu- placentero y fácil deslizamiento de los días. Con d’Argelès (Roussillon), les autorités françaises ració del camp d’Argelers (Rosselló), les auto- una alegría muy íntima siento en mí un poco de D’autant plus que le 1er janvier 1939, les soldats avaient ouvert celui de Saint-Cyprien (Rous- ritats franceses havien obert el de Sant Cebrià hastío de la estancia aquí. Lo suficiente para de la 27e Division stationnés à Castellfollit voient sillon) qui se révélera rapidement insuffisant (Rosselló) que ben aviat també demostraria no creer que hayan muerto en mi interior todas passer devant leur école des colonnes de civils pour contenir l’afflux massif des réfugiés, la ser insuficient per contenir l’afluència en mas- las ilusiones ¿Qué nos espera? ¡No sé! ¿Quizás qui, fuyant les bombardements franquistes, décision fut donc prise d’en construire un sa dels refugiats; així doncs, es va prendre un porvenir muy negro se cierne sobre nosotros tentent de trouver refuge dans la région de troisième, toujours sur le littoral roussillonnais. la decisió de construir-ne un tercer, també pero quien sabe si más allá de todo esto existen Barcelone. Avec la chute de Tarragone, le Pour les autorités militaires françaises, les ins- a la costa rossellonesa. Per a les autoritats unos horizontes muy rosados?»15 15 janvier, Subirats et ses camarades quittent tallations précaires d’Argelès et Saint Cyprien militars franceses, les instal·lacions precàries Castellfollit et battent en retraite14 . Le chaos en- doivent se voir soulagées et supplantées par d’Argelers i Sant Cebrià s’han d’alleugerir i gendré par l’inéluctable avancée des troupes la construction d’un camp modèle reposant substituir per la construcció d’un camp mo- franquistes jette Josep Subirats sur la route sur des alignements de baraques de bois ré- del basat en fileres de barraques de fusta de l’exil. Bon an mal an, il doit transiter par parties en îlots. En seulement quelques jours, distribuïdes en illots. En només alguns dies, Ripoll et Camprodon avant de franchir dans Josep Subirats voit émerger sur les dunes de Josep Subirats veu sorgir de les dunes de les premiers jours du mois de février, le Coll sable de la plage du petit village de pêcheurs, sorra de la platja del llogaret de pescadors d’Ares. Conduit au camp provisoire de Prats les 25 îlots de 25 baraques pouvant héberger els 25 illots de 25 barraques que poden aco- de Molló (Vallespir), il est transféré, comme une chacune 70 hommes. De son coté, Josep Su- llir cadascuna d’elles 70 homes. Pel que fa grande partie des soldats républicains réfugiés birats se voit affecté à à la baraque 9 de l’îlot a Josep Subirats, és destinat a la barraca 9 en Vallespir, au camp de concentration du T. Aussi amer que plein d’inquiétude, Subirats de l’illot T. Tan amarg com ple d’inquietud, Barcarès nouvellement ouvert. écrira des premiers jours de son internement : Subirats escriurà a l’inici del seu internament:

13 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 27 octobre 1938. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 15 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 29 de juliol de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona. A partir del seu internament al Camp de Concentració del Barcarès, Josep Subirats ha d’utilitzar a la seva correspondència la llengua castellana, atès que cadascuna de les 14 Avec la retrairte de l’armée républicaine, la correspondance de Josep Subirats prend fin le 14 janvier 1939 pour ne reprendre que le 21 cartes enviades, passava en primer lloc per la censura militar del camp i tot seguit per la de les autoritats franquistes. mai 1939 depuis le camp du Barcarès.

Josep Subirats (deuxième en partant de la gauche) avec ses camarades du Camp du Barcarès, Collection Subirats Josep Subirats (el segon de l’esquerra) amb els seus companys del Camp del Barcarès, Col·lecció Subirats

56 57 «J’ai vu naître cette immense ville de bois discipline militaire, une vie souterraine presque capable d’abriter 60 000 personnes et la autonome s’installe au Barcarès par laquelle les voyant croître je m’amusais et me réjouissais hommes se voient livrés à eux-mêmes devant mais… au bout du compte ce n’est qu’un «gérer» entre débrouillardise et individualisme camp de concentration. La vie, peut-être une misère absolue. Un Barri Xino se reforme la vraie, est plus loin, elle réside dans la lutte et le marché noir se développe. Il joue un quotidienne pour la survie et les petites con- rôle déterminant dans ce monde concentra- quêtes de liberté et non dans cet agréable tionnaire bâti sur le manque et les privations. et facile glissement des jours. Avec une joie Prenant ses distances, Josep Subirats observe très intime, je ressens en moi une certaine le spectacle souvent désolant mais inévitable anxiété à être là. Assez pour ne pas croire qu’offre cette immense ville de bois et de sable qu’était mort en moi tout espoir. Qu’est-ce et croque avec réalisme toutes ces petites qui nous attend? Aucune idée! Peut-être un scènes rythmant désormais son quotidien. sombre avenir se referme-t-il sur nous mais Douches, chasse aux puces, distribution de qui sait si au-delà de tout cela existent des la nourriture, écriture du courrier… tranches horizons plus lumineux? 15». de vie et occupations nécessaires dans cet internement marqué dès ses premiers jours par Survivre reste le maître mot de ses premières l’attente et un désœuvrement à la mesure de semaines d’internement. Sa situation reste l’espérance que tous ces réfugiés avaient mis plus que précaire d’autant plus que, durant la dans cet exil en terre républicaine et en paix. première nuit de son exil, il est victime d’un vol qui le prive, certes, de ses affaires personnelles Aspirant à une vie supérieure entièrement mais surtout de ses lunettes. Sa myopie devient guidée par la voie aussi généreuse qu’absolue alors un handicap supplémentaire dans le de la culture et de l’art, Josep Subirats voit combat que représentent cette nouvelle vie et comment dans ce camp de concentration ce nouveau destin. D’autant que si les autorités ces idéaux qu’il associe à l’esprit républicain du camp entendent imposer aux réfugiés une se voient dépassés par un intéressement vital,

15 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 19 juillet 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. A partir de son internement au Camp de Concentration du Barcarès, Josep Subirats doit utiliser dans sa correspodance la langue castillane puisque chacune des lettres envoyées devait passer dans un premier temps par la censure militaire du camp puis par celle des autorités franquistes.

«Les réfugiés au camp du Barcarès», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 10x13 cm, 1939, Collection Francesc Mestre Art «Els refugiats al camp del Barcarès», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 10x13 cm, 1939, Col·lecció Francesc Mestre Art

58 59 laissant s’exprimer les instincts les plus bas. La Carbonell. Pour sa première exposition, près Sobreviure és la paraula clau en les seves bocins de vida i ocupacions necessàries en fidélité à l’œuvre civilisatrice de la République d’une quarantaine d’artistes ou d’artisans, pré- primeres setmanes d’internament. La situació aquest internament marcat des del primers espagnole va pouvoir ressurgir à l’occasion sentent dessins, peintures, aquarelles et objets és encara més precària sobretot perquè du- dies d’existència per l’espera i un desvagament de l’adoption de la circulaire du 5 mai 1939 sculptés sur bois ou sur fer. Le correspondant rant la primera nit del seu exili és víctima d’un que respon amb escreix a l’esperança que du ministère de l’Intérieur français donnant de L’Indépendant, Jean Mas, indique que robatori que el deixa sense els seus objectes tots els refugiats havien dipositat en aquest instruction aux préfets d’organiser des cours «de multiples aquarelles, les unes plus belles personals, però en especial, sense les seves exili en terra republicana i en pau. de langue française destinés aux réfugiés afin que les autres, défilent sous nos yeux et nous ulleres. La seva miopia es converteix aleshores de préparer leur prochaine sortie. Par la mise vivons dans ce Palais les diverses scènes de en un desavantatge més en el combat que Aspirant a una vida superior guiada per com- en place de baraques destinées à l’instruction, l’existence des réfugiés dans le camp. Celle representen aquesta nova vida i aquest nova plet per la via tan generosa com absoluta de le camp voit se développer à l’initiative des représentant le salut aux couleurs a été par- destinació. Per més que les autoritats del camp la cultura i de l’art, Josep Subirats veu com réfugiés nombres d’activités culturelles et artis- ticulièrement remarquée16.» pretenguin imposar als refugiats una disciplina en aquest camp de concentració aquests tiques. Se structurent dans chaque camp de militar, una vida subterrània gairebé autònoma ideals que associa a l’esperit republicà són concentration nord-catalans et sous l’autorité Dans cet univers militarisé, l’exemplarité sem- s’instal·la al Barcarès per la qual els homes superats per un interès vital, que deixa expres- du chef d’état-major des commissions spor- ble primer sur les qualités proprement artis- es veuen abandonats a si mateixos, havent sar els instints més baixos. La fidelitat a l’obra tives et culturelles gérées par les internés. tes de l’exposition. Une dénaturation de l’art d’«administrar» amb astúcia i individualisme civilitzadora de la República espanyola podrà que ne partage pas Josep Subirats. Même una misèria absoluta. Es restableix un «Barri ressorgir en ocasió de l’adopció de la circular Au Barcarès, les artistes s’organisent et cons- s’il côtoie les artistes du camp, il ne participe Xino» i el mercat negre, que té un paper de- del 5 de maig de 1939 del Ministeri de l’Interior truisent dans l’aile ouest du camp définitif pas à cette manifestation et préfère même terminant dins aquest món concentracionari francès que informa als prefectes que han et face à l’Hôtel du Lido une baraque avec fuir cette agitation à la fois spectaculaire et construït sobre la mancança i les privacions, d’organitzar classes de llengua francesa per als plancher pour y accueillir une salle d’exposition quelque peu mercantile. Dès le lendemain de pren embranzida. Guardant les distàncies, refugiats per preparar la seva propera sortida et diverses manifestations artistiques. L’entrée l’inauguration, il saisit l’opportunité de s’isoler Josep Subirats observa l’espectacle sovint del camp. Mitjançant l’establiment de barra- de ce Palais d’Exposition, inauguré en grande quittant sa baraque et la vie fourmillante pour desolador però inevitable que ofereix aquesta ques destinades a la instrucció, el camp veu pompe le dimanche 14 mai 1939, est gratuite rejoindre la Maison des invalides du camp immensa ciutat de fusta i de sorra i plasma com, a iniciativa dels interns, es desenvolupen pour les réfugiés mais payante pour les visiteurs qui sert d’hôpital pour les réfugiés malades amb realisme aquestes petites escenes que nombroses activitats culturals i artístiques. A extérieurs. La programmation de cette salle ou blessés. En échange de la réalisation de d’aleshores ençà marquen el ritme dels seus cada camp nord-català, i sota l’autoritat del d’exposition est placée sous la direction du pancartes, d’écriteaux ou de plans, les respon- dies. Les dutxes, la lluita contra les puces, la cap de l’Estat Major, s’organitzen comissions peintre Emilio Latorre et de son assistant Vicent sables de l’hôpital lui proposent de bénéficier distribució de menjar, la redacció de cartes... esportives i culturals gestionades pels interns.

16 MAS, Jean, «Le Palais d’Exposition au camp des réfugiés espagnols», L’Indépendant catalan, Perpignan, 18 mai 1939.

60 61 Al Barcarès, els artistes s’organitzen i cons- Carbonell. Per a la seva primera mostra, trueixen a l’ala oest del camp definitiu i da- prop de quaranta artistes o artesans pre- vant l’Hôtel del Lido una barraca amb terra senten dibuixos, olis, aquarel·les i objectes per acollir una sala d’exposicions i diverses esculpits en fusta o ferro. El corresponsal mostres artístiques. L’entrada d’aquest Palau de L’Indépendant, Jean Mas, indica que d’Exposició, inaugurat amb gran pompa el «múltiples aquarel·les, unes més boniques diumenge 14 de maig de 1939, és gratuïta que les altres, desfilen davant els nostres ulls per als refugiats però els visitants exteriors i vivim en aquest Palau les diverses escenes han de pagar. La programació d’aquesta de l’existència dels refugiats al camp. La sala d’exposicions es posa en mans del que representa la salutació a la bandera pintor Emilio Latorre i del seu ajudant Vicent ha merescut especial atenció16».

16 MAS, Jean, «Le Palais d’Exposition au camp des réfugiés espagnols», L’Indépendant catalan, Perpinyà, 18 de maig de 1939.

«L’attente au camp», Josep Subirats, encre sur papier, 14x17,8 cm, 1939, Collection Subirats «L’espera al camp», Josep Subirats, tinta sobre paper, 14x17,8 cm, 1939, Col·lecció Subirats

«Le marché dit Barri Xino», Josep Subirats, crayon sur papier, 17,5x13,8 cm, 1939, Collection Subirats «El mercat dit Barri Xino», Josep Subirats, llapis sobre paper, 17,5x13,8, 1939, Col·lecció Subirats

62 63 de meilleures conditions d’internement. Subirats Dans ce no man’s land, l’hôpital voisine avec accepte la proposition mais le contre-coup quatre cabanes de bois servant de douches de cet isolement volontaire ne tarde pas à se et une baraque plus petite et située plus près faire ressentir car l’attente d’un futur départ de la mer encore : la morgue. Isolé mais au se fait de plus en plus pesante et doit se vivre centre de la vie de cette ville de sable et bois dans le silence et l’immobilisme de l’hôpital. qu’est devenue le Barcarès, Subirats s’attaque à une nouvelle série de croquis illustrant son «Ici, les jours passent de manière monoto- quotidien, ses repas ou les visions de plage ne, explique-t-il à Teresa. Je suis à l’hôpital qu’il devine depuis sa baraque. où, en échange de quelques travaux de dessin, je peux obtenir une meilleure nourri- «Depuis mon lit, dans ma baraque et par ture, quelque chose pour m’habiller et un l’encadré de la porte je vois à seulement meilleur lit. Je vis dans une baraque près quelques pas de moi, la mer s’illuminer avec de la plage, à quelques mètres seulement l’aurore. L’ouverture que j’ai devant moi est du littoral méditerranéen17». dans l’axe du soleil et ses premiers rayons illuminent mon visage. Seulement quelques Les trois baraques qui accueillent l’hôpital pieux planté dans la plage me ramènent se trouvent dans une sorte de no man’s land à la réalité. Ce sont les barbelés!». voulu par les autorités militaires permettant d’établir un cordon sanitaire entre la partie Dans cet univers clos qu’est le camp de con- sud où se trouvent après le camp provisoire, les centration, chaque jour après le réveil se met baraquements des Gardes Mobiles, le poste en place un cérémonial presque immuable : de commandement, l’église, les 40 baraques réservées aux troupes militaires affectées à la «Avec le levé du soleil, je prends le pe- surveillance des réfugiés et la partie nord, où tit-déjeuner puis je me lave, et enfin sur plusieurs hectares, a été installé le camp jusqu’aux environs de 8 h 30, j’écris ou définitif et ses 650 baraques. fais diverses choses au bureau du chef

17 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 2 octobre 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Réfugié», Josep Subirats, encre sur papier, 17,5x13,2 cm, 1939, Collection Subirats «Refugiat», Josep Subirats, tinta sobre paper, 17,5x13,2 cm, 1939, Col·lecció Subirats

64 65 En aquest univers militaritzat, l’exemplaritat mejor cama. Vivo en un barracón situado sembla prevaler sobre les qualitats pròpiament en la playa, a pocos pasos de la orilla del artístiques de l’exposició. Una desnaturalitza- Mediterráneo17». ció de l’art que no comparteix Josep Subirats. Fins i tot si freqüenta els artistes del camp, no Les tres barraques que acullen l’hospital es participa en aquesta mostra i prefereix evitar troben en una mena de terra de ningú con- aquest rebombori espectacular i alhora un sentida per les autoritats militars que permeten tant mercantil. Des de l’endemà de la inaugu- establir un «cordó sanitari» entre la part sud, ració, aprofita la oportunitat d’aïllar-se deixant on es troben el camp provisional, el conjunt la seva barraca i la vida efervescent del camp de barraques dels guàrdies mòbils, el post de per anar a la Maison des Invalides del camp comandament, l’església i les 40 barraques que serveix d’hospital per als refugiats malalts reservades a les tropes militars destinades a o ferits. A canvi de la realització de pancartes, la vigilància dels refugiats, i la part nord on, de rètols o de plànols, els responsables de en vàries hectàrees, s’ha instal·lat el camp l’hospital li proposen beneficiar-se de millors definitiu i les seves 650 barraques. condicions d’internament. Subirats accepta la proposta però el contracop d’aquest aï- En aquesta no man’s land, l’hospital és al llament voluntari no triga a produir-se atès costat de quatre cabanyes de fusta que que l’espera d’una futura sortida es fa cada serveixen de dutxes i una barraca més pe- vegada més feixuga i s’ha de viure en el silenci tita i situada encara més a prop del mar: el i l’immobilisme de l’hospital. dipòsit de cadàvers. Aïllat però al centre de la vida d’aquesta ciutat de sorra i fusta en «Los días transcurren aquí de una manera què s’ha convertit el z, Subirats es dedica monótona —explica a la Teresa—. Estoy a crear una nova sèrie de dibuixos que aquí en el hospital donde a cambio de il·lustren el seu dia a dia, els seus àpats o algunos trabajos de dibujo tengo mejor les vistes de la platja que endevina des de comida, algo con que vestirme y también la seva barraca.

17 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 2 d’octubre de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Réfugié dormant», Josep Subirats, encre sur papier, 13,3x19,4 cm, 1939, Collection Subirats «Refugiat dormint», Josep Subirats, tinta sobre paper, 13,3x19,4 cm, 1939, Col·lecció Subirats

66 67 de l’hôpital. Si il y a du travail, je le fais ment de contemplation ou de conversation et sinon je retourne à la baraque ou je face à la mer sur le pas de la porte de ma reste dans les salles de l’hôpital pour des- baraque comme un navigateur perdu… siner et peindre —détaille Subirats dans Les premières étoiles voilent nos rêves qui sa correspondance. A midi, repas puis se voient bercés dans des lits simples mais un moment plus tard, la sieste et enfin aussi pratiques que tout ce qui se trouve ici. les mêmes tâches que celles du matin. Voilà ma vie d’aujourd’hui, celle de demain, Dîner vers 7 h et après je rends visite aucune idée! Un de ces jours, le lieutenant à mes anciens camarades de l’îlot ou une avec qui je suis ainsi que quelques artistes promenade sur la route, sur la terre ferme, devra peut-être changer d’affectation et face à l’Hôtel du Lido ou je m’offre un mo- nous devrons retourner au sable de l’îlot.18»

«Dessinateurs de la baraque», Josep Subirats, encre su papier, 21,2x13,4 cm, 1939, Collection Subirats «Dibuixants de la barraca», Josep Subirats, tinta so- bre paper, 21,2x13,4 cm, 1939, Col·lecció Subirats

18 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 21 juin 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Le sculpteur» [détail], Josep Subirats, encre sur papier, 21,2x13,4 cm, 1939, Collection Subirats «L’escultor» [detall], Josep Subirats, tinta sobre paper, 21,2x13,4 cm, 1939, Col·lecció Subirats

68 69 «Desde la cama, en el barracón y por la compañeros o un paseo por la carretera, puerta abierta veo el mar a pocos pasos en tierra firme, frente al Hôtel del Lido o como se va iluminando por la llegada la contemplación o conversación frente del nuevo día. El trozo que veo desde al mar en la puerta de la barraca como allí es justamente donde sale el sol y sus aislados navegantes… Las primeras es- primeros rayos me dan en la cara. Sólo trellas velan nuestro sueño que se mece unas estacas recortándose junto a la en unas camas sencillas pero prácticas playa me dan la sensación de la realidad. cómo todo lo de aquí. La vida de hoy, de ¡Son las alambradas!» mañana ¡no sé! Un día de estos cambian al teniente francés con quien estamos En aquest univers tancat que és el camp de varios artistas y a lo mejor se presenta concentració, cada dia després de diana té la conveniencia de volver a la arena lloc un mateix cerimonial gairebé immutable: del islote.18»

«Al poco rato almuerzo y después a lavar, escribir o lo que sea hasta las 8 y media o así, al despacho del jefe del hospital. Si hay algún trabajo lo hago y si no vuelvo a la barraca o bien por las salas del hospital dibujo y pinto —precisa Subirats a la seva corrrespondència—. A medio día la comida, después un rato, la siesta, después la misma faena de la mañana. La cena sobre las 7 y después una visita al islote a ver los antiguos

18 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 21 de juny de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Dessinateur», Josep Subirats, encre sur papier, 21,2x13,4 cm, 1939, Collection Subirats «L’attente au camp», Josep Subirats, encre sur papier, 14x17,8 cm, 1939, Collection Subirats «Dibuixant», Josep Subirats, tinta sobre paper, 21,2x13,4 cm, 1939, Col·lecció Subirats «L’espera al camp», Josep Subirats, tinta sobre paper, 14x17,8 cm, 1939, Col·lecció Subirats

70 71 Malgré la précarité qu’il subit, Subirats reste Certains ont la chance de quitter définiti- attaché à ce nouveau confort qu’il vient vement le camp alors que d’autres, comme d’arracher à la dure vie du camp. Depuis la Josep Subirats, continuent à subir un interne- baraque de l’hôpital, il peut s’attacher à dé- ment qui semble jour après jour s’éterniser. crire avec plus de sérénité les files d’attente Depuis l’hôpital des réfugiés, Subirats con- pour les douches ou croquer quelques bles- tinue ses séries de dessins et consacrera sés venus en consultation à l’hôpital. Toutefois, un nombre considérable de croquis à un il retourne quelquefois au camp définitif pour personnage qu’il rencontre lorsque ce der- retrouver ses amis ou assister, toujours en nier vient passer sa visite médicale : José observateur discret, aux grands événements Gallardo Escudero. de la vie concentrationnaire. Le 23 mai 1939, il se rend au dernier concert donné par la Banda del Quinto Regimiento à l’Hôtel du Lido. Rafael Oropesa fait interpréter à ses musiciens Le Danube de Strauss et une séré- nade de Schubert mais aussi quelques airs républicains comme un pasodoble de Mas- quena intitulé España et de deux marches de sa composition La Bandera et Barcarès. Une Marseillaise interprétée debout, devant les gradés du camp clôt ce grand concert d’adieu. Rafael Oropesa et l’ensemble des musiciens de la Banda del Quinto Regimien- to s’embarquent quelques jours plus tard «Nature morte du réfugié», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 31x37 cm, 1939, Collection Subirats sur le Sinaïa pour rejoindre le Mexique et «Natura morta del refugiat», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 31x37 cm, 1939, Col.lecció Subirats ouvrir ainsi une nouvelle étape dans leur exil.

«De la baraque», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 21x13,5 cm, 1939, Collection Subirats «Des de la barraca», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 21x13,5 cm, 1939, Col·lecció Subirats

72 73 Malgrat la seva precarietat, Subirats roman lli- Subirats, continuen patint el seu internament gat a aquest nou confort que acaba d’arrancar que sembla eternitzar-se dia rere dia. Des de a la dura vida del camp. Des de la barraca de l’hospital dels refugiats, Subirats continua les l’hospital, pot dedicar-se a descriure amb més seves sèries de dibuixos i dedicarà un nombre serenitat les cues d’espera per a les dutxes o considerable d’apunts a un personatge que a dibuixar alguns ferits que vénen a visitar-se coneix quan aquest darrer ve a visitar-se: José a l’hospital. Amb tot, torna alguna vegada al Gallardo Escudero. Aquest antic torero andalús camp definitiu per trobar-se amb els amics i comerciant, i més endavant membre de la o ser testimoni, sempre com a observador CNT havia, en els primers mesos de la Guerra directe, dels grans esdeveniments de la vida Civil, sembrat el terror a Barcelona amb les concentracionària. El 23 de maig de 1939, as- Patrulles de Control. Al Barcarès, l’home ob- sisteix al primer concert de la Banda del Quinto sessiona Subirats que ell qualifica de «perso- Regimento a l’Hôtel du Lido. Rafael Oropesa natge sinistre e impressionant». El dibuixant el fa interpretar als seus músics El Danubi blau de representa totalment perdut en aquesta nova Strauss i una serenata de Schubert però també situació, esquerp, de trets emaciats, ofegat alguns temes republicans com un pasdoble de dins del seu uniforme. Entre la por i el desori, Masquena titulat España i dues marxes que ell la seva supèrbia s’ha transformat en una des- mateix ha compost, La Bandera i Barcarès. Una confiança permanent respecte dels seus propis Marsellesa interpretada davant dels oficials del companys, pagant d’ara endavant pels abu- camp amb els músics dempeus tanca aquest sos passats i partidistes que havien causat la gran concert de comiat. Rafael Oropesa i el desfeta del conjunt de les forces republicanes. conjunt dels músics de la Banda del Quinto Aïllat entre els seus, el terror sembla ara haver Regimiento s’embarquen alguns dies més tard canviat de bàndol i el justicier s’ha convertit en el Sinaïa per anar a Mèxic i obrir així una en justiciable. A mig camí entre la repulsió i nova etapa del seu exili. la fascinació, Subirats no deixa de dibuixar aquest home de destí funest, conservant una Alguns tenen la sort de deixar definitivament distància necessària però, estudiant-lo en el el camp mentre que d’altres, com Josep menor detall, explora i intenta comprendre

«Concert au camp» Josep Subirats, aquarelle sur papier, 21x27,4, 1939, Collection Subirats «Concert al camp» Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 21x27,4 cm, 1939, Col·lecció Subirats

74 75 Cet ancien torero andalou reconverti dans le payant désormais ses abus passés et partisans commerce puis devenu membre de la CNT qui avaient causé la défaite de l’ensemble des avait dans les premiers mois de la Guerre forces républicaines. Isolé parmi les siens, la ter- Civile semé la terreur à Barcelone avec les reur semble désormais avoir changé de camp Patrouilles de Contrôle. Au Barcarès, l’homme et le justicier est devenu justiciable. Entre répul- obsède Subirats qui le qualifie de «sinistre et sion et fascination, Subirats ne cesse de croquer impressionnant personnage». Le dessinateur cet homme au destin funeste, conservant une le représente totalement perdu dans cette distance nécessaire mais l’étudiant dans le nouvelle situation, hagard, les traits émaciés, moindre détail, il explore et tente de compren- noyé dans son uniforme. Entre peur et désarroi, dre à travers cette triste figure, la dultiplicité sa superbe s’est muée en une méfiance per- d’une psychologie individuelle confrontée manente vis-à-vis de ses propres camarades, aux projections d’une psychologie collective.

Croquis d’étude consacré à José Gallardo Escudero par Josep Subirats, crayon sur papier, 1939, Collection Subirats Dibuixos d’estudi dedicats a José Gallardo Escudero per Josep Subirats, llapis sobre paper, 1939, Col·lecció Subirats

«Examens d’entrée à l’hôpital», Josep Subirats, crayon sur papier, 30x19,5 cm, 1939, Collection Subirats «Exàmens d’ingrès a l’hospital», Josep Subirats, llapis sobre paper, 30x19,5 cm, 1939, Col·lecció Subirats

76 77 «Études pour le portrait de José Gallardo Escudero», Josep Subirats, encre sur papier, 15x16,5 cm, 1939, Collection Subirats «Estudis per al retrat de José Gallardo Escudero», Josep Subirats, tinta sobre paper, 15x16,5 cm, 1939, Col·lecció Subirats

78 79 Le style de Subirats, réaliste, sans concession, concentrationnaire ainsi que son absurdité. s’attache à décrire un réel difficile par une Le danger de tomber dans la folie guette, écriture graphique nerveuse mais juste, à la Subirats s’en prémunit par son travail d’artiste fois naturaliste et révélatrice de dimensions et la discipline qu’il s’impose. Le dessin et la collectives. Dans ce travail d’observation, il n’a peinture lui permettent de tenir à distance recours à un style caricatural que dans une cette réalité torturante et aliénante. Grâce à seule série, celle qu’il consacre à un patient ces menus travaux de graphisme comman- de l’hôpital. Un homme semble-t-il devenu dés par les responsables de l’hôpital, Josep fou qui, nu sous une simple couverture di- Subirats bénéficie du matériel de peinture vague sur la plage, perdu dans l’immensité nécessaire pour mener à bien la réalisation de de cet espace naturel tout autant que dans ses aquarelles et gouaches. Il parcourt ainsi le sa propre intimité. Ce fou obsède l’artiste camp à la recherche de motifs à peindre et et celui-ci, par un travail de simplification à travers la rigueur que requiert la composi- du trait et de l’expression, lui fait incarner la tion, il retrouve un certain équilibre personnel torture psychologique qu’inflige le monde et un court apaisement dans ses angoisses.

«Etudes pour le fou», Josep Subirats, Collection Subirats «Estudis per al boig», Josep Subirats, Col·lecció Subirats

80 81 a través d’aquesta figura trista la duplicitat necessari per dur a bon port la realització de d’una psicologia individual enfrontada a les seves aquarel·les i gouaches. Recorre el les projeccions d’una psicologia col·lectiva. camp a la recerca de motius per pintar i a L’estil de Subirats, realista, sense concessions, es través del rigor que requereix la composició dedica a descriure una realitat difícil mitjançant retroba un cert equilibri personal i una breu una escriptura gràfica nerviosa però precisa, calma dins els seus neguits. naturalista i alhora reveladora de dimensions col·lectives. En aquest treball d’observació, no- «No obstante todo esto y aunque parezca més en una sèrie recorre a un estil caricaturesc, absurdo no me siento tranquilo interiormen- la que dedica a un pacient de l’hospital. Un te —confia a Teresa—. Me siento más que home que sembla haver perdut el cap i que, nunca agitado por los problemas estéticos y nu sota una senzilla flassada, deambula per la tal vez por no haber otros de otra índole que platja, perdut en la immensitat d’aquest espai atraigan mi atención o que cuando menos natural com també dins la seva pròpia intimitat. son insolubles de momento. En este lapso Aquest boig obsedeix l’artista i, mitjançant un de tiempo y ante el cual veo quiméricos treball de simplificació del traç i de l’expressió, li caminos a seguir es cuando más intensas fa encarnar la tortura psicològica que infligeix el se hacen mis dudas ante mi destino. En món concentracionari així com la seva absurditat. un día de estos de vida fácil me siento transportado a un mundo en donde puedo El perill de caure en la bogeria és a l’aguait i consagrarme a mi arte y vivir para él. Al Subirats se’n protegeix mitjançant el seu treball otro día cualquier incidente de la realidad d’artista i la disciplina que s’imposa a si mateix. de lo atado que vive uno a la materia y al El dibuix i la pintura li permeten mantenir a dis- problema cotidiano. La visión de esta mul- tància aquesta realitat torturadora i alienant. titud moviéndose a pleno aire y a pleno sol, Gràcies a aquests treballs menors de grafisme frente a este mar, tostados, semidesnudos, ordenats pels responsables de l’hospital, Josep es una impresión demasiado fuerte, dema- Subirats té al seu abast el material de pintura siado viva y que me hace daño y excita

19 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 20 de juny de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Le fou», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 21x13,6 cm, 1939, Collection Subirats «El boig», Josep Subirats, aquarel·la sobre, 21x13,6 cm, 1939, Col·lecció Subirats

82 83 «Même si tout ceci paraît absurde —confie- Pour la première fois de sa vie, loin des respon- t-il à Teresa—, je me sens plus que jamais sabilités de sa vie professionnelle passée, Josep traversé par des problématiques esthétiques Subirats peut enfin s’adonner entièrement à son d’autant que tous les autres problèmes res- art et prétendre, sans échappatoire aucun, être tent pour le moment insolubles et tant qu’ils un artiste. La réalisation de ce rêve qu’il poursuit ne viennent perturber ma concentration. depuis sa jeunesse lui offre la possibilité de se Dans ce laps de temps durant lequel je concentrer sur un objectif vital, de privilégier vois s’ébaucher des chemins chimériques son intériorité, sonder sa sensibilité et, somme à suivre, se font encore plus intenses mes toute, positiver l’enfer concentrationnaire dans doutes face à mon destin. Certains jours lequel il se trouve prisonnier. où la vie semble facile, je me sens trans- porté dans un monde dans lequel je peux Il appréhende son nouvel univers de vie à me consacrer à mon art et vivre pour lui. travers le filtre artistique et transforme ainsi ses D’autres jours, n’importe quel incident ma- dures conditions de vie en enjeux plastiques. tériel ou problème quotidien me ramène En composant ses aquarelles, il entend do- à la réalité. La vision de cette multitude de miner son sujet et par voie de conséquence gens s’agitant en plein air et en plein soleil, son destin. Apparaît alors une dualité entre le face à cette mer, bronzée, à moitié nue, temps présent et l’idéalisme projeté sur une c’est une impression trop forte, trop vive situation fugace, entre certitude de l’instant et qui me fait mal et aiguise d’autant plus et inquiétude du devenir. cette anxiété d’appropriation de l’artiste. j’arrive à canaliser ma sensibilité grâce à «Les jours trop ensoleillés me gênaient, mon de petits travaux de peinture décorative…19». tempérament se révélait. Avec ceux plus gris, il s’apaisait, se sentait plus ramassé Paradoxalement, le dépouillement, le désœu- pour méditer et produire des harmonies. Ici, vrement et la précarité de ses conditions de vie pendant ces jours de lumière et de couleur, forcent Subirats à se consacrer à la peinture. ma manière se voyait brusquée violemment

19 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 20 juin 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Le Barcarès, 2/7/39», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 10,2x13,2 cm, 1939, Collection Subirats «El Barcarès, 2/7/39», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 10,2x13,2 cm, 1939, Col·lecció Subirats

84 85 par leur forte intensité. Tant de lumière et Je me vois ainsi! Sans le travail et la cons- en exceso esta ansia de posesión que «Me molestaban los días demasiado so- tant de couleur produit une réaction saine tance dans le combat contre les petitesses hay en el artista. Mi sensibilidad encauza- leados y que mi temperamento se avenía de vérité mais également de perplexité. Si je qui nous assèchent, je pleurerai. Alors que da en tranquilas pinturas decorativas…19» más a los grises, descansaba más, se sen- réponds à cet appel de la nature, je ne fais reste-t-il de ces rêves? Là-bas [en Catalogne] tía más recogido para meditar y producir que m’écarter de ce chemin que je crois j’écoutais les fausses sirènes de la célébrité Paradoxalment, la privació, el desvagament armonías. Aquí estos días de luz y de color mien et alors naît le doute qui se transforme, et les promesses. «Le monde appartient aux i la precarietat de les seves condicions de se producen en su máxima intensidad y se répète, tourne et retourne créant en moi artistes» et sans œuvre et sans contradicteur vida obliguen Subirats a dedicar-se a la chocan violentamente con mi manera. un désaccord20». mon esprit voyageait triomphant à travers pintura. Per primer cop a la seva vida, lluny Tanta luz y tanto color produce una reac- l’univers. Rien, rien de tout cela n’est vrai et de les responsabilitats de la seva carrera ción sana de naturalidad pero también Dans la production de Josep Subirats, les aqua- j’ai toujours pensé que je ne pouvais croire professional passada, Josep Subirats pot un desconcierto. Si atiendo esta llamada relles très construites suscitées par l’écrasement qu’en moi car c’est l’unique manière d’être finalment dedicar-se per complet al seu art de la naturaleza no hago sino apartarme de la lumière du soleil trouvent leur pendant utile. C’est une erreur que font les gens! Le i aspirar, inevitablement, a ser un artista. La de este camino que creo mío y entonces avec des pièces plus sombres, plus suggesti- goût pour l’art ne suppose pas d’attitude realització d’aquest somni que persegueix nace la duda y se transforma y se repite ves, plus expressionnistes. Explorant son tem- conquérante. Quelquefois, il faut même des de la seva joventut li ofereix la possibilitat y da vueltas y vueltas encendiendo la pérament d’artiste, il met à l’épreuve de ses le considérer comme une maladie et non de concentrar-se en un objectiu vital, privi- disconformidad en mí.20» sensations sa création et obtient des œuvres comme le moyen qui nous ouvre les portes legiar la seva interioritat, sondejar la seva totalement libérées de l’ensemble des con- du monde. Je suis de ceux-là! Et, dans ce sensibilitat i, al capdavall, positivar l’infern En la producció de Josep Subirats, les traintes techniques et graphiques inhérentes à cas-là qu’y a-t-il de mieux qu’une amante concentracionari en què es troba presoner. aquarel·les molt construïdes que neixen de son apprentissage réaliste. Une expérimenta- compagnie? Moi seul sait son humilité, sa l’esclafada de la llum del sol troben el seu tion de lui-même que Subirats peut désormais présence naturelle dans ma manière de Aprehèn el seu nou univers de vida a través paral·lel en peces més ombrívoles, més sug- partager et discuter avec quelques camarades vivre et à quel point rien ni personne ne me del filtre artístic i transforma així les seves dures gestives, més expressionistes. Explorant el seu peintres internés comme lui. Il abandonne séparera d’elle. Je comprends que vu sous condicions de vida en reptes plàstics. Com- temperament d’artista, posa a prova la seva sa pudeur pour trouver la force de présenter cet angle, je peux en ce moment faire plus et ponent les seves aquarel·les, pretén dominar creació a través de les seves sensacions i obté ses œuvres. Par courrier, il annonce à Teresa sur tout. Laissant de côté ma fierté, j’ai appor- el seu tema i, en conseqüència, el seu destí. obres totalment alliberades del conjunt de ce pas décisif qu’il est en train de franchir : té quelques travaux à l’exposition du camp. Apareix aleshores una dualitat entre el temps limitacions tècniques i gràfiques inherents al Ceci peut m’être profitable et favoriser une present i l’idealisme projectat sobre una situa- seu aprenentatge realista. Una experimentació «Maintenant je vis à la mer, dans l’air, au possible sortie du camp. C’est là l’important! ció fugaç, entre les certeses del moment i la de si mateix que Subirats pot d’ara endavant soleil avec, plus ou moins, d’autres artistes. Je tenterai de faire plus dans ce sens.21» inquietud del futur. compartir i discutir amb alguns camarades

20 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 21 juin 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 20 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 21 de juny de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

21 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 9 juillet 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

86 87 Désormais il expose avec les artistes du camp son réseau de personnalités françaises appar- et participe à la création de la Comisión de tenant au monde de la culture. Ces dernières Artistas Profesionales de Bellas Artes del Campo sont appelées à se porter garantes pour le de Barcarès22. Durant la réunion constitutive compte d’un des artistes et ainsi lui permettre de ce groupement artistique, Leonardo Guar- de rejoindre la vie civile française et par voie diola et Ramon Saladrigas se voient nommés de conséquence la liberté. respectivement président et secrétaire alors que le rôle de porte-parole incombe à Esteban Une solidarité bienvenue qui répond à l’initiative Abril, Marcel·lí Porta et à Albert Sanmartí. Ce menée depuis l’extérieur par les artistes et le groupe se donne pour objectif d’organiser des monde culturel de Catalogne du Nord. Le 6 expositions, de fédérer les artistes et surtout de juin 1939 avait eu lieu une réunion constitutive mutualiser matériel et efforts. En effet, celle-ci d’un comité d’entraide au Castillet, monument fonctionne dans une logique de profession- emblématique du centre-ville de Perpignan. Le nalisme et de réseau d’entraide. Elle n’admet journaliste de L’Indépendant dépêché sur pla- en son sein que les artistes bénéficiant d’une ce avait résumé les ambitions de ce nouveau formation solide. Cette exigence est d’autant comité. Celui-ci a pour but «d’organiser à Per- plus prégnante que la sélection par cette pignan une vaste exposition d’œuvres d’artistes commission permet de solliciter avec d’autant se trouvant actuellement dans les camps de plus de force les organismes de solidarité. concentration du département. Tous les genres La commission transmet, dès sa création au seront représentés. Nous avons noté la présen- mois de juillet 1939, au Centre d’Aide aux ce de MM. Albert Bausil, Directeur de l’Office du Intellectuels d’Espagne (CAIE), une liste des Tourisme et d’Art Régional; Louis Bausil, Martin compétences repérées de chacun de ses Vivès, artistes peintres; Docteur Pierre Nicolau, intellectuels retenus et intégrés en son sein. François Francis, Docteur Solé i Pla, Donald Cet organisme, émanation du Parti Commu- Darling, du Comité national britannique d’aide niste Français (PCF), propose de mettre à la à l’Espagne; Joseph Portas, Jean Frontera, Gu- disposition des intellectuels espagnols internés mersind Gomilà [sic], Charles Grandó, Ruiz, etc.

22 Comisión de Artistas Profesionales de Bellas Artes del Campo de Barcarès réunit les peintres, dessinateurs et architectes suivants: Esteban Abril Peláez, Clemente Arveras Oria, Tomás Auñón Martínez, Alfonso Ballesteros Criado, Agustí Bartra «Le Barcarès, VI-39», Josep Subirats, Lleonart, José Calmarza Vallejo, Marcos Cardús Canals, Antonio Correa Moreno, Enric Crous Vidal, Manuel García Gon- aquarelle sur papier, 24x24 cm, 1939, zález, Antonio García Lamolla, Manuel Gil Andueza, Paulino Gómez de Gracia, Leonardo Guardiola Rombouts, Esteve Collection Subirats Marco Cortina, Serafín Marín Cayre, José Martínez Jordá, Emilio Mauri Martínez, Joan Munne Sabaté, Joan Navarro, «El Barcarès, VI-39», Josep Subirats, José Narro Celorrio, Alejandro Parriego Piquillén, Cesareo Pérez Abascal, Marcel.lí Porta Fernanda, Esteve Pujals Fontro- dona, Alejandro Robledo Daguerre, Ricard Roca Llorens, Pere Rocarol Boada, Ramon Saladrigas Ballbe, Albert Sanmartí aquarel·la sobre paper, 24x24 cm, Armía, Mateo Santos Cantero, Josep Save Mestre, Jesús Serrano Belenguer, Francesc Soler Albert, Josep Subirats Samora, 1939, Col·lecció Subirats José Manuel Tort Jones, Opalino Tubau Pujol, Antonio del Vado Fernández, Ramón de Valenzuela et Josep M. Vigo Trunas.

88 89 Les modalités de cette manifestation d’Art ont déplace à Perpignan pour s’entretenir avec pintors interns com ell. Abandona el pudor per nada ni por nadie. Entiendo que bajo este été envisagées. L’exposition aurait lieu à la Vivès afin de lui annoncer la volonté de son trobar la força de presentar les seves obres. Per aspecto puedo hacer mucho más sobre salle Arago. Des Comités seraient constitués organisme de s’associer à ce grand projet correu, anuncia a la Teresa aquest pas decisiu todo en estos momentos. […] He llevado à Paris, Londres et New York, comités dont les d’exposition. Sa dimension internationale que és a punt de fer: algunas cosas, rompiendo con mi orgullo, délégués viendraient à Perpignan faire un doit permettre de motiver des demandes a la exposición de aquí del campo cosa «Ahora hago vida de mar y aire y de sol y choix d’œuvres exposées. Les œuvres choisies de sorties de camp mais aussi de rassembler que puede beneficiarme en el momento convivo más o menos con otros artistas. Me seraient ensuite exposées à Paris, Londres et quelques finances afin de procurer du matériel de una posible salida del campo. ¡Esto es veo tal cual! Nada lograré sin el trabajo y importante! Procuraré hacer algo más en New York23». aux artistes internés. Face au désœuvrement la constancia de combatir las pequeñeces este sentido.21» le plus absolu de ces artistes et à l’urgence que nos acechan. Entonces ¿qué queda de Le peintre Martin Vivès devient le représentant de la situation, les artistes roussillonnais en aquellos sueños? Allí [a Catalunya] escuché D’aleshores ençà exposa amb els artistes del et le plus fervent militant de ce projet. Déjà au collaboration avec le Comité d’Accueil aux las falsas sirenas de la adulación y la pro- camp i participa en la creació de la Comi- mois de février 1939, il avait fait les démarches Intellectuels Espagnols ne tardent pas à or- mesa. “El mundo es para los artistas” y sin sión de Artistas Profesionales de Bellas Artes nécessaires pour libérer du Camp des Haras ganiser une exposition d’appel. Son inaugu- obras y sin contrincantes mi mente viajaba del Campo de Barcarès.22 Durant la reunió de Perpignan les affichistes du SPD, Antoni ration a lieu le 14 juin dans un salon de l’Hôtel triunfante por el universo. Nada, nada de constitutiva d’aquest grup artístic, Leonardo Clavé et Carles Fontserè, les peintres Ferran Tivoli de Perpignan, siège du gouvernement aquéllo es verdad y siempre he visto que Guardiola i Ramon Saladrigas són nomenats Callicó et Pedro Flores ainsi que le sculpteur républicain à Perpignan et compte avec la solo a mi debo creer pues es la única mane- respectivament president i secretari mentre Josep Viladomat. Il avait mis à la disposition présence du préfet des Pyrénées-Orientales. ra de ser práctico. ¡Es una equivocación la que el paper de portaveu l’assumeixen Es- de ces artistes son réseau perpignanais. Grâ- «Le but de cette exposition, —rapporte le jour- de la gente! El gusto para un arte no debe teban Abril, Marcel·lí Porta i Albert Sanmar- ce aux expositions présentées à la Galerie naliste de L’Indépendant— est précisément suponer espíritu conquistador ni mucho tí. Aquesta comissió es planteja l’objectiu Vivant qu’il avait obtenu, il leur permet de de permettre à ces artistes de se procurer le menos. Algunas veces debe sufrirse como d’organitzar exposicions, federar els artistes i réunir l’argent nécessaire pour commencer matériel qui leur manque et leur permettre de una enfermedad y no como un medio que sobretot compartir entre tots el seu material i de manière sereine leur nouvelle vie d’exilés. travailler dans des conditions normales. Il est nos abra las puertas del mundo. ¡Yo estoy en el seu esforç. Efectivament, funciona en una en effet douloureux de voir ces hommes de éstos! Y en estos casos ¿Qué mejor que una lògica de professionalisme i de xarxa d’ajuda Dès le lendemain de la parution de l’article valeur voués à une inactivité démoralisante24». amante compañera? Sólo yo sé como es de mútua. Només admet al seu si els artistes que de L’Indépendant, M. de Lavallée du Comi- Une seconde exposition, plus importante, humilde, de natural en mi manera de vivir compten amb una formació sòlida. Aquest té d’Accueil aux Intellectuels Espagnols se est annoncée pour le 15 juillet 1939 à Paris. y como no debiera apartarme de ella por requisit és encara més patent atès que la

23 ANONYME, “Une exposition d’artistes des camps de concentration a été projetée, hier, par un groupe important de personnalités amies 21 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 9 de juliol de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona. des arts”, L’Indépendant, Perpignan, 6 juin 1939. 22 La Comisión de Artistas Profesionales de Bellas Artes del Campo de Barcarès aplega els següents pintors, dibuixants i arquitectes: Esteban 24 ANONYME, “Au Comité d’Accueil aux Intellectuels Espagnols”, L’Indépendant, 14 juin 1939, Perpignan. Abril Peláez, Clemente Arveras Oria, Tomás Auñón Martínez, Alfonso Ballesteros Criado, Agustí Bartra Lleonart, José Calmarza Vallejo, Mar- cos Cardús Canals, Antonio Correa Moreno, Enric Crous Vidal, Manuel García González, Antonio García Lamolla, Manuel Gil Andueza, Paulino Gómez de Gracia, Leonardo Guardiola Rombouts, Esteve Marco Cortina, Serafín Marín Cayre, José Martínez Jordá, Emilio Mauri Mar- tínez, Joan Munne Sabaté, Joan Navarro, José Narro Celorrio, Alejandro Parriego Piquillén, Cesareo Pérez Abascal, Marcel.lí Porta Fernanda, Esteve Pujals Fontrodona, Alejandro Robledo Daguerre, Ricard Roca Llorens, Pere Rocarol Boada, Ramon Saladrigas Ballbe, Albert Sanmartí Armía, Mateo Santos Cantero, Josep Save Mestre, Jesús Serrano Belenguer, Francesc Soler Albert, Josep Subirats Samora, José Manuel Tort Jones, Opalino Tubau Pujol, Antonio del Vado Fernández, Ramón de Valenzuela i Josep M. Vigo Trunas. 90 91 Les organismes internationaux présents sur le Josep Subirats ne cesse d’essayer de capter selecció per part d’aquesta comissió exigeix es troben actualment als camps de concen- sol roussillonnais sont sollicités et lors de la visite ce qui se dégage des paysages de la vie que els organismes s’hi impliquin encara amb tració del departament. Hi haurà representats dans les camps du représentant du Comité concentrationnaire. Des paysages dont la més força. La comissió transmet, des de la tots els gèneres. Hem assenyalat la presència national britannique d’aide à l’Espagne en beauté ne peut paraître qu’obscène car se seva creació el juliol de 1939, una llista de les dels senyors Albert Bausil, director de l’Oficina charge de l’organisation de l’exposition de situant à la fois hors de la marche du monde aptituds identificades en cadascun dels seus del Turisme i d’Art Regional; Lluís Bausil, Martí Londres une œuvre de Josep Subirats se voit et hors de toute logique humaine ou même intel·lectuals seleccionats i que en formen part Vives, artistes pintors; el doctor Pere Nicolau, remarquée et achetée. Il s’agit de la première esthétisante. Il tente dans une longue lettre al Centre d’Ajuda als Intel·lectuals d’Espanya François Francis, el doctor Solé i Pla, Donald peinture à l’huile qu’il a pu réaliser avec le ma- d’expliquer à Teresa le sentiment paradoxal (CAIE). Aquest organisme, que sorgeix del Partit Darling, del Comitè Nacional Britànic d’Ajuda tériel donné par les organisations d’entraide que lui communiquent ces paysages et leurs Comunista Francès (PCF), proposa posar a la a Espanya; Joseph Portas, Jean Frontera, Gu- temporalités presque absurdes. au camp et qui représente le portrait d’un disposició dels intel·lectuals espanyols interns mersind Gomilà [sic], Carles Grandó, Ruiz, etc. ami interné. L’œuvre reçoit un beau succès la seva xarxa de personalitats franceses del S’han abordat les modalitats d’aquesta mostra puisqu’elle n’était seulement présentée que «Ici rien ne change. Les jours se suivent et se món de la cultura. A aquests se’ls demana d’Art. L’exposició tindria lloc a la Sala Aragó. Es depuis le matin même25. Toutefois, si cette vente ressemblent. Seul le temps change comme que es facin valedors d’un dels artistes perquè constituirien comitès a París, Londres i Nova York, rapporte 100 francs au peintre et lui permet il ne change nulle part ailleurs. Ici, c’est le pugui així integrar-se en la vida civil francesa els delegats dels quals vindrien a Perpinyà per d’améliorer quelque peu son quotidien, elle golfe des vents et des nuages. Maintenant, i en conseqüència assolir la llibertat. escollir entre les obres exposades. Les obres peut, une fois exposée à Londres, permettre il fait chaud, plus tard tu gèles, et le ciel bleu seleccionades s’exposarien tot seguit a París, qu’un amateur ou une institution entreprenne et limpide est souvent envahi de nuages Una solidaritat benvinguda que respon a la Londres i Nova York.23» les démarches pour libérer l’artiste du camp. qui couronnent les Pyrénées et avancent iniciativa duta a terme des de l’exterior pels jusqu’à la mer. Jamais je n’aurais cru voir artistes i el món cultural de la Catalunya del El pintor Martí Vives es converteix en el repre- Ces initiatives de solidarité menées en faveur la beauté de ces cieux nuageux ici, et plus Nord. El 6 de juny de 1939 havia tingut lloc sentant i el defensor més aferrissat d’aquest des artistes internés confortent Subirats dans précisément dans ce vaste panorama où sa volonté de se consacrer pleinement à la tout reste suspendu à l’horizon s’ouvre un una reunió constitutiva d’un comitè d’ajuda projecte. El febrer de 1939 ja havia fet els peinture. De plus, peintre de la sincérité, il ne immense espace. C’est une gigantesque mútua al Castillet, monument emblemàtic del tràmits necessaris per alliberar del camp peut peindre d’autres sujets que ceux de la ville de lignes horizontales qui rythment centre de la ciutat de Perpinyà. El periodista dels Haras de Perpinyà els cartellistes del vie du camp de concentration, des sujets qui baraques, sable et mer. Elle se voit coupée de L’Indépendant desplaçat al lloc havia SPD Antoni Clavé i Carles Fontserè, els pin- désormais commencent à être recherchés par de lignes verticales matérialisées par les resumit les ambicions d’aquest nou comitè. tors Ferran Callicó i Pedro Flores així com des organismes afin de servir la cause de tous pieux. Pieux des fils barbelés, des lampa- Aquest té per objectiu «organitzar a Perpinyà l’escultor Josep Viladomat. Havia posat a les artistes internés. daires, des mâts de barques qui frôlent la una àmplia exposició d’obres d’artistes que disposició d’aquests artistes la seva xarxa per-

25 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 28 août 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 23 ANÒNIM, “Une exposition d’artistes des camps de concentration a été projetée, hier, par un groupe important de personnalités amies des arts”, L’Indépendant, Perpinyà, 6 de junt de 1939.

92 93 pinyanenca i sobretot, gràcies a les mostres terial que els manca i permetre’ls treballar en presentades a la Galeria Vivant que havia condicions normals. Efectivament, és dolorós aconseguit fer, els havia permès reunir els veure aquests homes abocats a una inactivi- diners necessaris per començar amb serenitat tat desmoralitzant»24. Una segona exposició, la seva nova vida d’exiliats. més important, s’anuncia per al 15 de juliol de 1939 a París. Des de l’endemà de l’aparició de l’article de L’Indépendant, el senyor de Lavallée del Es demana la implicació dels organismes Comitè d’Acollida als Intel·lectuals Espanyols internacionals presents en terra rossellonesa i, es desplaça a Perpinyà per entrevistar-se amb arran de la visita als camps del representant Vives i anunciar-li la voluntat del seu organisme del Comitè Nacional Britànic d’Ajuda a Es- d’adherir-se a aquest gran projecte expositiu. panya encarregat de l’exposició de Londres, El seu abast internacional ha de permetre una obra de Josep Subirats crida l’atenció i motivar peticions de sortida dels camps però és comprada. Es tracta del primer oli que ha també aplegar alguns diners per proporcionar pogut realitzar amb el material donat per les material als artistes interns. Davant el desva- organitzacions d’ajuda mútua al camp i que gament més absolut d’aquests artistes i la representa el retrat d’un amic intern. L’obra urgència de la situació, els artistes rossellonesos té gran èxit tenint en compte que s’havia en col·laboració amb el Comitè d’Acollida als presentat aquell mateix matí.25 Tanmateix, si Intel·lectuals Espanyols no triguen a organitzar aquesta venda suposa 100 francs per al pintor una exposició de mobilització. S’inaugura el 14 i li permetrà millorar una mica el seu dia a dia, de juny a una sala de l’Hôtel Tivoli de Perpinyà, pot, una vegada exposada a Londres, perme- seu del govern republicà a Perpinyà, amb la tre que un aficionat o una institució empren- presència del prefecte dels Pirineus Orientals. gui els tràmits per alliberar l’artista del camp. «L’objectiu d’aquesta exposició―—explica el periodista de L’Indépendant—―és precisament Aquestes iniciatives de solidaritat dutes a permetre a aquests artistes aconseguir el ma- terme a favor dels artistes interns reafirmen

24 ANÒNIM, “Au Comité d’Accueil aux Intellectuels Espagnols”, L’Indépendant, 14 de juny de 1939, Perpinyà. «Gendarme et réfugié» [détail], Josep Subirats, aquarelle sur papier, 13,5x12 cm, 1939, Collection Subirats 25 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 28 d’agost de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona. «Gendarme i refugiat», [detall], Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 13,5x12 cm, 1939, Col·lecció Subirats

«Réfugié à la plage du camp du Barcarès», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 21,2x13,2 cm, 1939, Collection Subirats «Refugiat a la platja del camp del Barcarès», Josep Subirats, aquaral·la sobre paper, 21,2x13,2 cm, 1939, Col·lecció Subirats

94 95 plage à la tombée de la nuit, en partant préférable à la situation qui consiste à être Subirats en la seva voluntat de dedicar-se a nublados que aquí y precisamente en à la pêche. Ces lignes résument Barcarès. abandonné à l’isolement. Rien ne nous la pintura. D’altra banda, pintor de la since- este vasto escenario donde toda cosa Ces dernières traduisent, comme je l’ai effraie et même si nous avions pu oublier la ritat, no pot pintar altres temes que els de la queda cogida a la línea del horizonte y appris il y a quelques années en classe de guerre, le va-et-vient continuel des avions vida al camp de concentració, temes que permite ver el máximo de espacio. Es una composition, le calme et l’équilibre. qui passent et repassent effectuant des d’aleshores ençà comencen a ser buscats inmensa ciudad de líneas horizontales en Ce calme et cet équilibre sont souvent manœuvres de tirs, nous la rappellerait. pels organismes perquè serveixin a la causa las barracas, en la arena y en el mar. La envahis par des vagues de pessimisme. Il ne s’agit que de rumeurs auxquel- de tots els artistes interns. cortan líneas verticales, de palos. Palos de On ne sait d’où elles viennent ni où elles les nous ne devrions pas donner tant alambradas, de postes de luz y mástiles vont mais elles laissent le camp en proie à d’importance. La réalité du moment est Josep Subirats no deixa d’intentar copsar el que de barcas que rozan la playa al caer la l’angoisse. J’ai appris de toutes ces choses que pour l’instant il n’existe aucune possi- es desprèn dels paisatges de la vida concen- tarde, marchando a la pesca. Estas líneas et les considère comme un élément sup- bilité de sortir d’ici et de pouvoir vivre un tracionària. La bellesa dels quals no pot sinó sintetizan Barcarés. Ellas, aprendí hace años, plémentaire de notre existence. Elles ne peu dignement. Les plus intrépides ou ceux semblar obscena atès que se situen alhora en la clase de composición, representan sont que passagères et peut-être demain qui ont de la famille ou des connaissances fora de la marxa del món i de qualsevol lògica la calma y el equilibrio. fera-t-il un radieux soleil qui chassera les ici parviennent à s’échapper mais souvent humana o fins i tot estetitzant. En una llarga Esta calma y este equilibrio se ve in- angoisses de milliers de cœurs. Dans tous finissent par revenir au camp26». carta procura explicar a la Teresa el sentiment vadido a menudo por olas de pesimismo. les cas la réalité est latente. Cela fait deux paradoxal que li comuniquen aquests paisat- No se sabe de donde vienen ni a donde jours que circule une rumeur selon laquelle Malheureusement Josep Subirats doit vite ges i les seves temporalitats gairebé absurdes. van pero dejan al campo sumido en la il semble qu’ils envisagent de démanteler faire le constat que les espérances qu’il avait angustia. Yo he aprendido ya de estas les camps et faire encadrer les gens dans fondées sur les initiatives des différents orga- «Por aquí la cosa sigue igual. Un día igual cosas y las consigno como una fase más des compagnies, certaines déjà existantes, nismes d’entraides locaux ou internationaux al otro día y al otro y al otro. Sólo el tiem- de nuestra existencia. Son pasajeras y qui- destinées à renforcer ou je ne sais quoi n’aboutissent qu’à de bien maigres résultats. po cambia como supongo no lo hará en zás mañana un sol espléndido disipará las une zone des Alpes. Pelle et pioche, au- De même, les contacts qu’il renoue durant ningún rincón del mundo. Es el golfo de los inquietudes de millares de corazones. Y sin cun salaire et moins de liberté, semble-t-il! l’été 1939 avec ses anciens amis du Sindicat vientos y de las nubes. Ahora hace calor, embargo la realidad es latente. Hace dos En réalité, étant donné notre situation, de Dibuixants Professionals, désormais exilés, más tarde te hielas, y el cielo azul y límpido días circula el rumor que parece es cierto de peut-être sommes nous parmi les derniers ne se révèlent finalement d’aucune utilité. es a menudo invadido por las nubes que que van a disolverse los campos y la gente à partir mais rien ne m’effraie et même, je Martí Bas, qui était passé en février 1939 par coronan el Pirineo y que avanzan hacia el encuadrados en compañías de las que crois que pour beaucoup de gens c’est le camp de Saint-Cyprien se trouve bloqué mar. Nunca creí ver la maravilla de cielos ya existen algunas, destinadas a fortificar

26 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 23 juillet 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

96 97 à Paris, tout comme Antoni Clavé qui, libéré aujourd’hui. Ce n’est pas que je croie défi- o no sé que por la parte de los Alpes. Pico minsos. D’igual manera, els contactes que du camp des Haras en février, avait quitté nitivement perdue cette faculté de ressentir y pala, no más retribución pero si menos reprèn l’estiu de 1939 amb els seus antics amics Perpignan dès le mois de mai. Même si au et je ne veux pas perdre espoir en des libertad, parece. del Sindicat de Dibuixants Professionals, hores camp du Barcarès, la rumeur de la reprise jours heureux […]. J’essaye en vain, et avec En verdad, dada nuestra situación, d’ara exiliats, no demostren ser de gran utilitat. des voyages d’immigration pour l’Amérique toute ma volonté, de me concentrer sur quizás seamos de los últimos en marchar Martí Bas, que havia passat el febrer de 1939 du Sud reste vive, aucune annonce n’est mes pensées et de vivre pour elles. Je n’y pero no obstante no me espanto de nada pel camp de Sant Cebrià, es troba bloquejat réellement faite par les autorités militaires. arrive pas ! La vie commune au milieu de y hasta creo que para mucha gente es pre- a París, així com Antoni Clavé que, alliberat La mer et les barbelés semblent dessiner tant de gens me ramène immédiatement à ferible esta solución que estar tirado en un del camp dels Haras el febrer, havia deixat le seul horizon possible pour tous ces hom- la vacuité d’un environnement cultivé pour islote. No nos espantamos de nada puesto Perpinyà a partir del mes de maig. Fins i tot si mes. Prisonnier du Barcarès, épuisé par cet tuer les peines. Peut-être compensons-nous que si hubiéramos olvidado la guerra nos al camp del Barcarès el rumor de la represa interminable internement, Josep Subirats le manque de vitamines des repas par cette la recordarían continuamente los aviones dels viatges d’immigració a Amèrica del Sud sombre dans une profonde dépression qui insouciance. Pauvres de nous, si nous nous que pasan y repasan todo el día haciendo continua viu, les autoritats militars no han fet se voit accentuée par la dégradation des laissions abattre par cette peine! Beaucoup prácticas de ametrallamiento. realment cap anunci. El mar i les filferrades conditions de vie de l’ensemble des reclus. d’entre nous sont arrivés ici, à l’hôpital avec Todo esto son rumores y pesimismos semblen dibuixar l’únic horitzó possible per Sans illusion ni force, il confie à Teresa toute les corps mutilés ou complètement fous27». a los que acaso no debemos dar mucha a tots aquests homes i dones. Presoner del l’étendue de son désespoir : importancia. La realidad del momento Barcarès, esgotat per aquest internament De plus, en ce mois d’août 1939, la folie ne es que por ahora no parece que haya interminable, Josep Subirats cau en una pro- «Je voudrais effacer ce laps de temps qui rôde pas seulement sur le camp du Barcarès, posibilidad de salir de aquí y poder vivir funda depressió que es veu accentuada per nous sépare et ne pas avoir à te confier elle s’apprête à envahir l’ensemble du conti- un poco dignamente. Los más atrevidos la degradació de les condicions de vida del mes sombres pensées. Six mois à regarder nent européen. A travers la presse qui traduit y aquellos que tienen familiares o conoci- conjunt dels reclusos. Sense il·lusió ni força, le sable ne sont certainement pas stimu- à longueur de colonnes la montée en puis- dos se escapan pero a menudo vuelven confia a Teresa tot l’abast del seu desesper: lants pour l’inspiration ni pour quoi que ce sance de la pression de la situation politique a parar al campo.26» soit d’autre. Combien de fois, au milieu de internationale, les réfugiés comprennent qu’ils «Yo quisiera borrar este lapso de tiempo mes rires inconscients, je pleure. Je pleure sont pris dans un double piège, condamnés à Malauradament, Josep Subirats s’adona ben de entre nosotros y no tenerte que confiar sur moi-même, sur mon art et sur l’amour une double peine : celle de se voir enfermés aviat que les esperances que havia dipositat mis pensamientos deslucidos. Seis meses qui, en d’autres moments embellissaient injustement et celle de devoir affronter une en els diferents organismes d’ajuda local o de mirar la arena no son ciertamente muy ma vie et que je sens absents de mon être seconde guerre. internacional només tenen resultants ben estimulantes de la inspiración ni de nada.

27 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 8 août 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 26 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 23 de juliol de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

98 99 Cuántas veces en medio de mis inconscien- refugiats comprenen que són víctimes d’un tes carcajadas me pondría a llorar. Lloraría doble parany, condemnats a una pena doble: por mi yo, por mi arte y por el amor que en la de veure’s tancats injustament i la d’haver otro tiempo me embellecían la vida y ahora d’afrontar una segona guerra. siento ausentes de mí. No es que crea perdi- dos para siempre la facultad de sentir y no L’entrada en guerra de les Forces de l’Eix i la quiero perder la esperanza de días felices resposta dels aliats no triga a produir-se; l’1 de […]. En vano intento con toda mi voluntad setembre de 1939, les tropes alemanyes entren concentrarme en mis pensamientos y vivir a Polònia i els jocs d’aliances submergeixen para ellos. ¡No puedo! La vida en común el continent europeu en la guerra. El 2 de con tanta gente me vuelve inmediatamente setembre, i des del Barcarès, Josep Subirats al vacío del ambiente que quien más quien escriu a la seva companya per fer-la part del menos cultiva para matar las penas. Tal vez seu desassossec i dels seus neguits en què se con esta despreocupación compensamos sent immers d’aleshores ençà. la falta de vitaminas de la comida. Pobres de nosotros si nos dejáramos abatir por las «Otra vez la guerra se nos pone por de- penas. Muchos y muchos han llegado aquí lante después de ni tan sólo un día de al hospital con los cuerpos deshechos o haber disfrutado de libertad, sin saber completamente locos.27» de ningún goce sencillo de la vida de paz. ¿Qué importa, pues? Pensaré que D’altra banda, en aquest mes d’agost de aquélla aun no había terminado, y que 1939, la follia no deambula només pel camp este lapso de tranquilidad ha sido como del Barcarès, sinó que s’afanya a envair tot el un sueño y así me conformaré. Nuestro continent europeu. A través de la premsa, que camino se ha ennegrecido de golpe por dedica columnes senceres a l’augment de la completo, pero ya no era muy claro, de tal pressió de la situació política internacional, els manera que sólo debemos considerarlo

27 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 8 d’agost de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Le Barcarès, VI-1939», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 18x26 cm, 1939, Collection Subirats «El Barcarès, VI-1939», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 18x26 cm, 1939, Col·lecció Subirats

100 101 L’entrée en guerre des forces de l’Axe et la s’il existait une solution pour nous. En fait, como un revés más. […]. Así pues, sólo premsa que els arriba la publicació de direc- réponse des Alliés ne tarde pas, le 1er septem- nous n’avons pas eu de chance. queda el recurso de hacer buena cara tives que sorgeixen del govern francès i que bre 1939, les troupes allemandes envahissent Pour l’instant, rien n’a changé. La a las circunstancias. els incumbeixen. la Pologne et les jeux d’alliance plongent le vie suit son cours, mais tout porte à croire Yo no amo la guerra, ni creo que continent européen dans la guerre. Dès le 2 que si la France entre en guerre, chose tampoco ninguno de los que estamos El 7 de setembre de 1939, els guàrdies in- septembre et depuis le Barcarès, Josep Subirats fort probable, nous serons alors enrolés. aquí. No sabes tú con qué ilusión espe- formen als interns que els havia arribat una écrit à sa compagne afin de lui faire état du Je ne sais rien de précis à ce sujet, je ne rábamos que no pasara nada para ver si sol·licitud de pintors al centre de França. Fins désarroi et des inquiétudes dans lesquels il se sais même pas si nous serions utilisés en había una solución para nosotros. Hemos i tot si el grup d’artistes del camp no coneix sent désormais plongé. tant que forces de choc ou pour d’autres tenido, pues, mala suerte. la finalitat d’aquesta necessitat sobtada, si missions, ne le sachant pas je préfère ne De momento nada ha cambiado. prové d’un encàrrec civil o militar, la quasi «Une nouvelle fois la guerre s’impose pas faire de commentaire. Tu vois dans Seguimos la vida normal de siempre pero totalitat dels seus membres es presenten sans que nous ayons seulement pu goûter quelles circonstances pourrait se produire todo da a entender que si Francia va a la voluntaris. El desig de sortir del seu empre- au plaisir d’un seul jour de liberté, sans avoir cette sortie si espérée28». guerra, cosa muy probable, pasaremos a sonament i l’esperança de ser finalment útils savouré un simple jour de paix. Qu’importe? ser soldados. No sé nada muy concreto en aquest nou combat contra el feixisme Je pourrais penser que celle-ci n’est pas Parmi les réfugiés, l’inquiétude va grandis- sobre este punto, ni si seríamos empleados acaben de decidir els artistes interns. Jo- encore terminée et que ce moment de sante d’autant que face à l’urgence de la como fuerzas de choque o para otros ser- sep Subirats, que no ha rebut cap resposta tranquillité n’était qu’un rêve et je m’y résig- situation, les autorités militaires françaises vicios, no sé y por tanto no quiero hacer durant quinze dies, emprèn aleshores els nerais. Notre destinée s’est noircie d’un coup qui supervisent la surveillance du camp comentarios. Esta tan esperada salida del tràmits necessaris per unir-se a un grup de et totalement, mais elle n’était déjà pas très n’informent pas les réfugiés sur le sort que campo ya ves en qué tristes circunstancias treballadors. Una iniciativa que no prospera claire, et, de ce fait, nous devons considérer leur réserve l’état major. Ils sont dans l’attente se va a realizar.28» més que les anteriors. L’Estat francès, atrapat cette situation comme un revers supplé- de lire dans le peu de presse qui leur par- en la urgència de la situació, no pot perdre el mentaire. […]. Pour cette raison, notre seul vient la publication de directives émanant Entre els refugiats creix cada vegada més la temps responent a les propostes individuals recours est de faire face aux circonstances. du gouvernement français les concernant. inquietud atès que, davant la urgència de o fins i tot col·lectives dels refugiats. Mantin- Je n’aime pas la guerre, et je crois qu’il la situació, les autoritats militars que super- guts al marge de la societat, els interns se en est de même pour tous ceux qui sont Le 7 septembre 1939, les gardes informent les visen la vigilància del camp no informen als senten d’ara endavant abandonats, deixats ici. Tu ne sais pas à quel point nous avions internés qu’une demande leur est parvenue fai- refugiats sobre la sort que els reserva l’Estat a la seva impotència i la seva inutilitat, com espéré qu’il ne nous arrive rien et voir ainsi, sant état d’un besoin de peintres dans le centre Major. Resten a l’espera de llegir en la poca perduts en una illa deserta.

28 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 2 septembre 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 28 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 2 de setembre de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

102 103 de la France. Même si le groupe d’artistes du provoquant ainsi une certaine émotion. Du- «La vida va siguiendo igual aquí. Sólo los Cal esperar el 20 d’octubre perquè els esdeveni- camp ne connaît pas la finalité de ce soudain rant les longues soirées, nous lisons (si nous días tempestuosos ponen un poco de color ments es precipitin al camp del Barcarès. L’Estat besoin, s’il provient d’une commande civile ou avons de quoi lire), un ami ou moi, à voix a esta playa. ¡Es el otoño! No puedo hablar Major té el projecte de transformar el camp de militaire, la quasi totalité de ses membres se haute. Tout autour de la lampe à pétrole, prácticamente de los paisajes donde re- refugiats en un Dipòsit dels Regiments de Marxa porte volontaire. Le désir de sortir de leur empri- nous nous rassemblons. Trois Galiciens, deux volotean las hojas secas. No las hay aquí! de Voluntaris Estrangers i així poder reclutar, sonnement et l’espoir d’être enfin utiles dans ce Catalans, un Madrilène… Et les journées, je Sólo alguna tempestad no desprovista de formar i instruir els 1r, 2n i 3r Regiments de Marxa nouveau combat contre le fascisme finissent de les passe à lire, à écrire ou à peindre. J’ai belleza. El mar, en olas gigantescas, hace de Voluntaris Estrangers (RMV)30. La formació décider les artistes internés. Resté sans réponse peint quelques portraits et obtenu un cer- unos días llegaba muy cerca de nuestras d’aquests nous regiments permetrà a l’exèrcit pendant quinze jours, Josep Subirats entreprend tain succès mais… je reste qu’un réfugié29». barracas causando una cierta emoción. francès integrar els estrangers que s’havien ofert alors les démarches nécessaires afin de rejoindre Las largas veladas, leemos (si hay qué leer) voluntaris des dels primers dies del conflicte31. un groupement de travailleurs. Une initiative Il faut attendre le 20 octobre pour que les yo o mi compañero, en voz alta, y en torno qui ne prospère pas plus que les précédentes. événements se précipitent au camp du a la lámpara de petróleo se agrupan las A fi de preparar el terreny i d’acollir els seus nous L’Etat français pris dans l’urgence de la situation Barcarès. L’état major a pour projet de trans- cabezas. Son tres gallegos, dos catalanes, reclutes, l’Estat Major demana a les autoritats ne peut prendre le temps de répondre aux former le camp de réfugiés en un dépôt un madrileño… Y los días los paso leyendo, militars que traslladin els interns del Barcarès a propositions individuelles ou même collectives des Régiments de Marche de Volontaires escribiendo o pintando. Si, he pintado al- altres camps de concentració. Josep Subirats, des réfugiés. Tenus en marge de la société, Etrangers et ainsi pouvoir recruter, former et gunos retratos y cosechado éxitos pero… així com una gran part dels seus camarades, són les internés se sentent désormais totalement instruire les 1e, 2e et 3e Régiments de Marche sigo siendo un refugiado.29» conduïts al camp de concentració d’Argelers. abandonnés, renvoyés à leur impuissance et de Volontaire Etrangers (RMV)30. La formation leur inutilité, comme perdus sur une île déserte. de ces nouveaux régiments permettra à l’armée française d’intégrer les étrangers qui «Ici, la vie suit son cours. Il n’y a que les s’étaient portés volontaires dès les premiers jours de tempête qui apportent un peu de jours du conflit31. couleur à cette plage. C’est l’automne! Je ne peux pratiquement pas parler des paysa- Pour préparer le camp et accueillir ses nouvelles ges où volent les feuilles mortes. Ici, il n’y en a recrues, l’état major demande aux autorités «Les douches du camp», Josep Subirats, gravure sur bois, 43x59 cm, fin des années 1940, Collection Subirats pas ! Seules quelques tempêtes ne sont pas militaires de transférer les internés du Barcarès «Les dutxes del camp», Josep Subirats, gravat sobre pa- dépourvues de beauté. Voilà déjà quelques vers d’autres camps. Josep Subirats ainsi qu’une per, 43x59 cm, finals dels anys 1940, Col·lecció Subirats jours, la mer et ses vagues gigantesques sont grande partie de ses camarades sont conduits pratiquement arrivées jusqu’à nos baraques, au camp de concentration d’Argelès.

29 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 5 octobre 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 29 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 5 d’octubre de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

30 Par la suite ces régiments prendront le nom de 21e, 22e et 23e Régiments de Marche de Volontaires Etrangers. 30 Tot seguit, aquests regiments adoptaran el nom de 21è, 22è i 23è Regiment de Marxa de Voluntaris Estrangers.

31 Dépôt des Régiments de Marche de Volontaires Etrangers du Barcarès formera près de 13 000 candidats d’une cinquantaine de nationa- 31 El dipòsit dels Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangres del Barcarès formarà uns 13.000 candidats d’una cinquantena de nacionalitats lités à l’engagement. Près de 30% de ces hommes seront des réfugiés espagnols. que s’hi allistaran. Gairebé el 30% d’aquests homes seran refugiats espanyols.

104 105 «Le Camp du Barcarès [Les douches]», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 13x21,5 cm, 1939, Collection Subirats «El Camp del Barcarès [Les dutxes]», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 13,21,5 cm, 1939, Col·lecció Subirat

106 107 «Le Camp du Barcarès [La morgue]», Josep Subirats, aqua- relle sur papier, 13x21,5 cm, 1939, Collection Subirats «El Camp del Barcarès [El dipósit de cadàvers]», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 13x21,5 cm, 1939, Col·lecció Subirats

108 109 En transit dans les camps de con- «Il y a trop longtemps que les gens sont centration d’Argelès et de Perpignan dans le camp, le moral est au plus bas et (octobre 1939-février 1940) la saleté insoutenable. De plus, ce camp n’offre pas les mêmes conditions que l’autre. Le 25 octobre 1939, Josep Subirats découvre le Les baraques mal faites et non alignées lui camp de concentration d’Argelès qui n’a plus donnent un aspect de bidonville désolé des rien à voir avec celui naissant dans une totale plus pittoresques. Je ne marche plus sur la improvisation au mois de janvier. Les cabanes, terre ferme. Ici, tout est sable, vent et sable, camions enterrés et tentes avaient laissé place un vent glacial. Le corps se gèle, l’âme aussi. à des baraques en bois semblables à celle du Ceci est notre véritable drame! Je se- camp du Barcarès. Depuis le 30 juin 1939, date rais presque heureux si je pouvais passer la de la fermeture du camp, près de 400 réfugiés journée à regarder la mer et la montagne. espagnols avaient été chargés de la construc- Les matins, avant que le soleil ne se lève, tion de 300 baraques. Avec l’entrée de la France je fuis la multitude et, prenant le risque de dans la guerre, la réouverture du camp se voit me geler, je vais à la plage. Quel beau précipitée. En l’espace de quelques semaines, spectacle! En réalité, toutes les difficultés le camp accueillera 6 000 réfugiés républicains sont compensées par ces levers de so- espagnols et étrangers pris au piège de la leil quand la plage est encore déserte. Le guerre sur le sol français. Les femmes et enfants paysage alentour est beaucoup plus beau sont conduits au Camp 1, les hommes au Camp ici. Nous sommes au pied des Pyrénées, là 2 et les Brigadistes Internationaux au Camp 3. où commence cette ligne que l’on voit sur Josep Subirats se voit affecté au 7e Groupe- la carte. Mais ici, il fait toujours du vent et ment, Camp 2 bis, Baraque 54. Il découvre un il faut, pour s’en protéger, s’enfoncer dans nouveau monde. Pourtant aguerri à la vie con- d’obscures cavernes. centrationnaire, il ne parvient pas à retrouver Je suis avec des inconnus. […] ses repères. Totalement déconcerté, il décrit à Mais pour l’instant, il paraît probable Teresa ses nouvelles conditions d’internement : que nous devrons partir aux quatre coins

«Argelès, 1939», Josep Subirats, encre sur papier, 18,9x12,9 cm, 1939, Collection Subirats «Argelers, 1939», Josep Subirats, tinta sobre paper, 18,9x12,9 cm, 1939, Col·lecció Subirats

110 111 De pas pels camps de «La gente lleva ya mucho tiempo de campo concentració d’Argelers i Perpinyà y la moral es muy baja, la suciedad mayor. (octubre 1939-febrer 1940) Además este campo no tiene las condi- ciones del otro. Las barracas mal hechas El 25 d’octubre de 1939, Josep Subirats des- y mal alineadas le dan un aspecto de cobreix el camp de concentració d’Argelers bajo suburbio acaso más pintoresco. He que ja no té res a veure amb el que neix en dejado de pisar tierra firme. Aquí todo es una completa improvisació el mes de gener. arena y arena y viento, un viento helado. Les cabanes, els camions enterrats i les ten- Fuera se hiela el cuerpo, dentro se hiela des havien deixat lloc a barraques de fusta el alma. Este es el drama! Casi sería feliz si semblants a les del camp del Barcarès. Des pudiera estar todo el día tumbado en la del 30 de juny de 1939, data del tancament arena mirando al mar y a la montaña. Por del camp, prop de 400 refugiats espanyols las mañanas antes de salir el sol huyo del havien rebut l’ordre de construir 300 barra- amontonamiento y a riesgo de helarme me ques. Amb l’entrada de França en la guerra, voy a la playa. ¡Que bello espectáculo! En la reobertura del camp es precipita. En el realidad todos los defectos enumerados termini d’algunes setmanes, el camp aco- quedan compensados por estos amane- llirà 6.000 refugiats republicans espanyols i ceres en que la playa es desierta. El paisaje estrangers atrapats en el parany de la guerra de los alrededores es mucho más bello en terra francesa. Les dones i els nens són aquí pues estamos casi al pie del Pirineo conduïts al Camp 3. Josep Subirats és des- al comienzo de esta recta que se ve en tinat al 7è Grup, Camp 2 bis, barraca 54. Hi el mapa. Pero aquí siempre hace viento descobreix un nou món. Acostumat tanmateix y hay que hundirse en la oscura covacha. a la vida concentracionària, no aconse- Estoy con desconocidos. […] gueix retrobar els seus punts de referència. De momento, pero, lo más proba- Totalment desconcertat, descriu a la Teresa ble de aquí es que todos tengamos que les seves noves condicions d’internament: salir hacia diferentes puntos de Francia

«Le Camp d’Argelès», Josep Subirats, crayon sur papier, 21x13,5 cm, 1939, Collection Subirats «El camp d’Argelers», Josep Subirats, llapis sobre paper, 21x13,5 cm, 1939, Col·lecció Subirats

112 113 de France dans des compagnies de travail. de manœuvres de l’armée française, avait Certaines fonctionnent déjà et il semblerait été dans les premiers jours du mois de février qu’elles ne soient pas si dures. Même s’il 1939 aménagé afin d’y entreposer les véhi- s’agit de travaux de manœuvre, cela ne cules civils et militaires venus sur le sol roussil- tue pas et ils paient cinquante centimes lonnais avec les réfugiés. Consécutivement à la journée. On n’y est pas intégré en à la signature entre la France et l’Espagne qualité de soldat, ce qui n’oblige à rien franquiste des accords Bérard-Jordana, il d’autre qu’au travail. Nombreux sont ceux est vite transformé en un vaste atelier de qui se portent volontaires, ce qui est pré- réparation safin que ces véhicules soient férable à rester à ne rien faire sur le sable. restitués aux autorités espagnoles. 600 réfu- Et, volontaire ou obligé, si rien d’autre ne giés, majoritairement catalans, ont la tâche se présente, il est fort probable que je ne de réparer les différents engins stockés. Le tarde pas à partir. Je n’en peux plus de camp se structure alors autour de deux gran- vivre comme un ver de terre!32». des avenues de part et d’autres desquelles sont plantées 64 tentes marabouts logeant Les jours suivants son arrivée à Argelès, l’artiste chacune 10 hommes. Près des ateliers pren- fait le constat qu’il n’arrivera pas à s’adapter nent place une quinzaine de baraquements à cette nouvelle réalité et ne tarde pas à faire en bois affectés aux bureaux administratifs, savoir qu’il désire être transféré sur un autre réfectoires, infirmerie, magasins à vivres. Près camp afin d’être plus utile à l’effort de guerre de ce centre névralgique de la vie du camp français. Le 15 novembre 1939, sûrement suite se trouvent des lavoirs, les douches et un à l’intervention du Docteur Robert qu’il avait salon de coiffure installé dans un camion. connu à l’hôpital du Barcarès, les responsa- bles du camp accèdent à sa demande et il Au mois de novembre 1939, l’activité du camp est conduit au camp de concentration du du Champ de Mars s’est sensiblement réduite. Champ de Mars de Perpignan. Situé dans la La majorité des mécaniciens suppléent au périphérie de Perpignan, cet ancien terrain départ des conscrits dans les garages de la

32 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 26 octobre 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Le Champ du Mars de Perpignan», Josep Subirats, encre sur papier, 19x13 cm, 1939, Collection Subirats «El camp de Mart de Perpinyà», Josep Subirats, tinta sobre paper, 19x13 cm, 1939, Col·lecció Subirats

114 115 en compañías de trabajo de las que ya 1939 condicionat per emmagatzemar-hi els funcionan algunas y por lo que parece no vehicles civils i militars que havien arribat a están del todo mal pues supongo que a terres rosselloneses amb la retirada. Arran de pesar de que es de pico y pala el trabajo la signatura entre França i l’Espanya franquista no mata y dan medio franco diario. No es dels Acords Bérard-Jordana, es transforma en en calidad de soldado por lo cual el estar un ampli taller de reparació perquè aquests en ella no impide otras determinaciones. vehicles puguin ser «restituïts» a les autoritats Son muchos los que van voluntarios y es espanyoles. 600 refugiats, majoritàriament que es preferible a estar en la arena sin catalans, s’encarreguen de reparar els dife- hacer nada. Así es que si no sale otra cosa, rents vehicles que hi ha. El camp s’estructura voluntario u obligado, es muy probable aleshores al voltant de dues grans avingudes que no tarde mucho en ir. ¡Me molesta a banda i banda de les quals hi ha plantades hacer vida de gusano! 32» 64 tendes marabús cadascuna amb capacitat per a 10 homes. A tocar dels tallers s’alcen una Els dies posteriors a la seva arribada a Argelers, quinzena de barraques de fusta destinades a l’artista s’adona que no aconseguirà adaptar- les oficines administratives, els menjadors, la se a aquesta nova realitat i ben aviat fa saber infermeria i els magatzems de provisions. A que desitja ser transferit a un altre camp a fi prop d’aquest centre neuràlgic de la vida del de ser més útil a l’esforç bèl·lic francès. El 15 camp es troben els safareigs, les dutxes i una de novembre de 1939, segurament arran de la barberia instal·lada dins d’un camió. intervenció del doctor Robert que havia cone- gut a l’Hospital del Barcarès, els responsables El novembre de 1939, l’activitat del Camp de del camp accedeixen a la seva petició i és Mart s’ha reduït sensiblement. La majoria dels conduït al camp de concentració del Camp mecànics supleixen la marxa dels reclutes de Mart de Perpinyà. Situat als afores de la als garatges de la zona o són enrolats, en les ciutat, aquesta zona de maniobres de l’exèrcit primeres setmanes de la guerra, en el cos francès havia estat a principis de febrer de d’enginyers per ajudar l’exèrcit francès. Els nous

32 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 d’octubre de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Marabouts du camp du Champ de Mars», Josep Subirats, encre sur papier, 21x13,5 cm, 1939, Collection Subirats «Marabús del camp del Camp de Mart», Josep Subirats, tinta sobre paper, 21x13,5 cm, 1939, Col·lecció Subirats

116 117 région ou sont, dans les premières semaines Les jours suivants, le sort de Josep Subirats refugiats descobreixen un camp que guarda així com amb el doctor Antonio Piñar Jiménez, de la guerre, enrôlés dans le génie pour ai- s’améliore. Il retrouve le Docteur Robert ainsi la seva identitat de poble petit al marge de que acaba de ser traslladat de la infermeria del der l’armée française. Les nouveaux réfugiés que le Docteur Antonio Piñar Jimenez, qui la ciutat que és Perpinyà i al qual les tendes camp d’Argelers per ocupar un lloc d’auxiliar découvrent un camp qui garde son identité vient d’être transféré de l’infirmerie du Camp marabús i les rondes de soldats senegalesos d’infermeria a la del Camp de Mart. Com al de petit village en marge de la ville qu’est d’Argelès pour prendre un poste d’aide-soig- li confereixen un aire ben exòtic. Tanmateix, Barcarès, Josep Subirats aconsegueix aban- Perpignan et dont les tentes marabouts ainsi nant à celle du Champ de Mars. Comme aquest caràcter colonial es veu desdibuixat per donar ràpidament la precarietat del campa- que les rondes des tirailleurs sénégalais lui au Barcarès, Josep Subirats réussit à aban- un hivern glacial que ha arribat amb una forta ment de les tendes marabús pel confort de donnent un air tout exotique. Toutefois, ce donner rapidement la précarité du campe- tramuntana. La precarietat de les instal·lacions la infermeria. Allà, al voltant d’una biblioteca, caractère colonial se voit vite estompé par un ment de tentes marabouts pour le confort de no sembla resistir les dures condicions climàti- es torna a formar un grup d’intel·lectuals. El hiver glacial porté par une forte tramontane. l’infirmerie. Là, autour d’une bibliothèque, un ques que s’abaten sobre Perpinyà: pintor asturià José Lamuño s’uneix amb Subi- La précarité des installations ne semble pas groupe d’intellectuels se reforme. Le peintre rats i el doctor Piñar per pintar o llegir algunes résister aux dures conditions climatiques qui asturien, José Lamuno s’associe à Subirats et «Estoy escribiendo en el “marabú”. Son las novel·les. Aquest artista havia participat en les règnent sur Perpignan : au Docteur Piñar afin de peindre ou de lire tiendas cónicas de campaña y que no se mostres del Círculo de Bellas Artes de Madrid quelques romans. Cet artiste avait participé porque las llaman así —explica Josep Su- abans de marxar cap al front al costat de les «J’écris depuis le Marabout. Ce sont des aux expositions du Círculo de Bellas Artes de birats a Teresa—. Hay un campo lleno de tropes republicanes i haver-se d’exiliar l’any tentes coniques de campagne dont j’ignore Madrid avant de rejoindre le front aux côtés ellas. A mi me gusta mucho vivir en estas 1939. Havent començat la seva trajectòria l’origine de l’appellation, explique Josep des troupes républicaines et de devoir s’exiler casas improvisadas, pero siempre queda com escultor, s’havia anat orientant cap a la Subirats à Teresa. Une partie du camp leur en 1939. Ayant commencé sa carrière en tant el peligro de quedarse una noche sin casa. pintura per dedicar-se més endavant al retrat est réservée. J’aime vivre dans ces maisons que sculpteur, il s’était orienté peu à peu vers la En este mismo momento sopla un viento arran d’alguns encàrrecs rebuts a l’inici del seu improvisées mais il y a toujours le risque peinture pour se consacrer plus spécifiquement que parece las va a arrancar de cuajo y exili perpinyanenc. El doctor Robert, metge del qu’une nuit on se retrouve sans toit. En ce au portrait suite à quelques commandes reçues dentro de ellas se tiene la impresión… no camp, proposa a aquests dos artistes assumir moment, il souffle un vent qui pourrait les durant les premiers temps de son exil perpigna- sé de qué, pero de algo que se eleva y se alguns encàrrecs fora del camp. Josep Subirats, arracher d’un moment a l’autre, à l’intérieur, nais. En effet, le Docteur Robert, médecin du hunde y salta lanzando todo al aire. Alguna desitjós de viure del seu art però també de on a l’impression… de je ne sais quoi, de camp, propose à ces deux artistes d’honorer noche no he cerrado los ojos.33» poder escapar-se algunes hores de l’univers quelque-chose qui s’élève, s’affaisse, se différentes commandes hors du camp. Josep concentracionari en què havia estat reclòs remplit et saute projetant tout en l’air. Cer- Subirats, désireux de vivre de son art mais éga- Els dies següents, la sort de Josep Subirats mi- durant gairebé un any, accepta aquesta pro- taines nuits, je n’ai pas fermé l’œil 33». lement de pouvoir s’échapper quelques heures llora. Torna a trobar-se amb el doctor Robert posta. El doctor, que viu a Perpinyà, demana

33 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 19 novembre 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 33 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 19 de novembre de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

118 119 al pintor que faci un retrat de cadascun dels que nada porque ello puede llevarme membres de la seva família. Una invitació que un rumbo a mi trabajo, que otras veces Subirats no pot rebutjar. La vida del refugiat había soñado. De rodar el mundo mejor sembla prendre una nova direcció: que ahora, quien sabe si más adelante podré llevarte. «Un coche me lleva cada mañana hasta Acaso sea todo esto una quimera, por allí a las once y tengo telas, pinturas pero de todas formas me place el solo y todo a mi disposición —Explica a la seva hecho de dejar el recuerdo de los refu- companya—. giados en buena posición. Me tratan todos con una amabilidad El resto del día lo paso aquí en el extremada y nunca falta un gran almuerzo. campo haciendo lo que me place, ge- Me enviaron, para poder salir, un traje neralmente retratando a la gente. ¡Ya se completo, muy poco usado y muy bueno sabe, con algo se paga!34» que no me estaría tan bien de ser hecho a medida. También me dieron otra ameri- cana y prendas de vestir, de manera que ya ni de lejos recuerdo a un refugiado. De dinero no hemos hablado pero en todo se nota una gran esplendidez. Tengo pues gran interés en estas pin- turas a las que supongo seguirán otras, cosa que puede serme de interés por ser seguramente gente relacionada y más

34 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 27 de novembre de 1939. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Marabouts», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 13,5x21 cm, 1939, Collection Subirats «Marabouts», Josep Subirats, encre sur papier, 13,5x21 cm, 1939, Collection Subirats «Marabús», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 13,5x21 cm, 1939, Col·lecció Subirats «Marabús», Josep Subirats, tinta sobre paper, 13,5x21 cm, 1939, Col·lecció Subirats

120 121 de l’univers concentrationnaire dans lequel il me permet d’avoir le rythme de travail était maintenant enfermé depuis presqu’une dont j’avais souvent rêvé. Que le monde année, accepte cette proposition. Vivant à continue à tourner ainsi, qui sait, pourrais Perpignan, le docteur demande au peintre de -je peut-être te faire venir prochainement. réaliser un portrait de chacun des membres de Peut-être que tout cela n’est que sa famille. Une invitation que Subirats ne peut chimère mais, de toute façon, le seul décliner. Sa vie du réfugié semble prendre un fait de leur laisser un bon souvenir des tour nouveau : refugiés me satisfait. Je passe le reste de la journée dans «Tous les matins, une voiture m’accompagne le camp en faisant ce qui me plaît, en là-bas à onze heures et j’ai des toiles, des général, en brossant des portraits. C’est peintures et tout le nécessaire est mis à ma bien connu, tout se paie!34». disposition, explique-t-il à sa compagne. Ils sont tous d’une extrême amabilité et prévoient toujours de quoi déjeuner. Pour sortir, ils m’ont envoyé un complet, peu usé et très beau qui ne m’irait pas mieux s’il avait été fait sur mesure. Ils m’ont aussi donné une veste et d’autres vêtements et, grâce à ceux- ci, je ne ressemble plus à un refugié. Nous n’avons pas parlé d’argent mais on perçoit chez eux une grande générosité. Je porte grand intérêt à ce travail de peinture, d’ailleurs, d’autres devraient suivre puisque “mes clients” sont des personnes ayant des relations, ce qui va m’être utile, par dessus tout, parce que cette pratique

34 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 27 novembre 1939. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Nature morte dans le marabout», Josep Subirats, encre sur papier, 27x21 cm, 1940, Collection Subirats «Dans la baraque», Josep Subirats, encre sur papier, 13,5x21 cm, 1940, Collection Subirats «Natura morta en el marabú», Josep Subirats, tinta sobre paper, 27x21 cm, 1940, Col·lecció Subirats «En la barraca», Josep Subirats, tinta sobre paper, 13,5x21 cm, 1940, Col·lecció Subirats

122 123 Cette nouvelle situation permet à Josep «Tu me fais mal en évoquant ironiquement Subirats d’améliorer son quotidien et de mon art et ma gloire. Je n’aime pas la glo- gagner un modeste salaire qui se révèle, ire, du moins cette gloire bruyante que tu dans sa difficile situation, d’un grand se- évoques. Pour moi, l’art n’est pas un moyen cours et qui pourrait lui permettre de payer de distinction, c’est quelque-chose qui est son voyage pour l’Amérique. Dès les pre- en moi, bon ou mauvais. C’est quelque miers jours du mois de décembre, il écrit chose qui m’est supérieur, une sorte de à l’un de ses oncles vivant depuis 1913 à poids, pour lequel j’ai beaucoup souffert Montevideo pour connaître le prix d’une et quelquefois plus que je n’en ai profi- telle traversée et les démarches qu’il doit té. C’est le moyen de me révéler, et je lui entreprendre pour être accueilli comme suis redevable. Maintenant, par exemple, réfugié auprès des autorités uruguayennes. cette évasion, cette chose supérieure m’a Subirats semble garder secrète cette décision. rendu bien service moralement. Cet art, En tout cas, il ne la communique qu’à demi- Teresa, c’est ce qu’il y a entre toi et moi, mot à sa fiancée. En effet, la multiplication je le sais bien, et il nous sépare. En réalité, de commandes et le succès qu’il rencontre j’ai énormément souffert du fait que ma désormais grâce à son talent, lui permettent personnalité te soit présentée ainsi, par- d’envisager à la fin des hostiilités une belle tagée. Mais mon tempérament n’est pas carrière. Il se retrouve désormais face à un celui d’un artiste, je n’aime pas la gloire dilemme : retourner en Catalogne pour vivre mais sans cet amour on ne va nulle part. auprès de sa compagne ou débuter une Ma gloire, celle que j’ai aimée, n’est pas carrière artistique en France ou à l’étranger. celle de la célébrité mais celle d’arriver à Ce dilemme ne cessera d’aller grandissant la fin de ma vie en ayant été un homme et et ce ne sera qu’au cours des derniers jours laissant à mes semblables les preuves de du mois de janvier 1940 que Josep Subirats mon inspiration, comme un devoir, comme prendra sa décision qu’il adresse à Teresa : quelque chose qui n’est pas moi-même.

«Le sénégalais», Josep Subirats, encre sur papier, 27x21 cm, 1940, Collection Subirats «El senegalès», Josep Subirats, tinta sobre paper, 27x21 cm, 1940, Col·lecció Subirats

124 125 Aquesta nova situació permet a Josep Subirats «Haces mal en aludir con esta ironía mi millorar el seu dia a dia i guanyar un modest arte y mi gloria. No amo la gloria, al me- salari que demostra ser, en la seva difícil situa- nos esta gloria ruidosa que tú supones. ció, de gran ajuda i que podria permetre-li El arte no es para mí un medio de pro- plantejar-se el viatge cap a Amèrica. A partir moción, es algo que está en mí, bueno de començaments de desembre, escriu a un o malo. Es como una cosa superior a dels seus oncles que viu des de l’any 1913 a mí, como un peso, por el que he sufrido Montevideo per conèixer el preu del passatge mucho, acaso más que gozado. Es mi i els tràmits que ha de fer perquè les autoritats medio de darme y por él a veces también uruguaianes l’acullin com a refugiat. me siento un poco redimido. Ahora por ejemplo esta evasión, esta cosa superior, Subirats sembla guardar en secret aquesta ha hecho también grandes servicios a decisió; en tot cas, només ho deixa entreveure mi moral. Este arte, Teresa, es el que está a la seva xicota. Efectivament, la multiplicació entre tu y yo, bien lo sé, y él nos separa. d’encàrrecs i l’èxit que aconsegueix d’ara En realidad yo he sufrido mucho de que endavant gràcies al seu talent li permeten mi personalidad se te presentara así, par- plantejar-se una bona carrera quan aca- tida. Únicamente que yo no soy artista bin les hostilitats. Es troba d’aleshores ençà de temperamento, no amo la gloria, y davant el dilema de tornar a Catalunya per sin este amor no se va a ninguna parte. viure amb la seva companya o començar Mi gloria, la que yo he amado, no es de una bona trajectòria artística a França o celebridad sino la de llegar al final de a l’estranger. Aquest dilema no deixarà de la vida y haber sido un hombre y haber créixer i no serà fins a finals de gener de 1940 dejado a mis semejantes las pruebas de que Josep Subirats pren la decisió que adreça mi inspiración, como un deber, como amb forma de declaració d’amor a la Teresa: algo que ni soy yo mismo.

«Artiste au camp du Champ de Mars», Josep Subirats, encre sur papier, 21x13,5 cm, 1940, Collection Subirats «Artista al camp del Camp de Mart», Josep Subirats, tinta sobre paper, 21x13,5 cm, 1940, Col·lecció Subirats

126 127 Beaucoup de faux semblants entourent prend les démarches pour tenter un retour à A los pintores, a los artistas, nos rodea un Barcelona. El 10 de febrer de 1940, mentre peintres et artistes. En ce qui me concerne, Barcelone. Le 10 février 1940, alors qu’il vit le falso ambiente y una falsa literatura. Yo viu el primer aniversari del seu exili, escriu je n’ai jamais été dupe. Pour moi, contrai- premier anniversaire de son exil, il écrit à Teresa : nunca pero [sic] he sucumbido a este pre- a la Teresa: rement à beaucoup d’autres, l’œuvre doit juicio. Para mí, al revés de muchos, la obra être une continuité de la conduite morale «Je ne sais pas si je resterai longtemps debe ser una consecuencia de la conducta «No sé si estaré muchos días o no, pero et non le chemin agréable qui nous est ici mais ma décision est prise. moral y no un camino placentero como mi decisión está tomada. promis. C’est un très long chemin plein de Certainement, Je n’écrirai plus. Pour- parece. Éste pero [sic] es un camino muy Seguramente no escribiré más. ¿Pues luttes. Je suis jeune et le fait d’être pein- quoi écrire ? largo lleno de luchas. Soy joven y el ser para qué? tre m’a poussé à quelques vanités, des A bientôt, si Dieu le veut.36» pintor me ha proporcionado algunas va- Hasta vernos, si Dios quiere.36» petites, de celles dont j’ai, par chance, nidades, pequeñas vanidades de las que immédiatement perçu la vacuité. Donc, he visto el vacío enseguida, por fortuna. ne crois pas à toutes ces promesses. Dans No creas pues estas historias. En mi mente mon esprit, il y a, entre autres choses, un entre muchas cosas hay un indefinible ideal idéal de bonté indéfinissable que je sers, de bondad al que sirvo en lo posible con tant que possible, avec mes moyens. Je mis medios. Yo creía que te habías dado croyais que tu t’étais rendu compte que cuenta de que este hombre sencillo que l’homme simple que j’ai toujours voulu être te deseo lo he querido ser yo, lo deseo aun. est celui que je désire encore être. J’ai He vivido mucho y me doy cuenta donde beaucoup vécu et je me rends compte reside la verdadera grandeza. De ti quise où se situe la véritable grandeur. Je veux hacer una compañera que me atrajera a faire de toi la compagne qui me conduira esta sencillez, a esta verdad de vivir, para à cette simplicité, à cette vérité de vie, afin que me ayudara y yo ayudarla a servir este qu’elle m’aide et qu’ à mon tour je puisse ideal humano.35» l’aider à servir cet idéal humain35.» L’elecció que finalment expressa reforça la Ce choix enfin énoncé renforce sa détermi- seva determinació. Els dies següents, Josep nation. Les jours suivants Josep Subirats entre- Subirats fa els tràmits per intentar tornar a

35 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 26 janvier 1940. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 35 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de gener de 1940. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

36 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 10 février 1940. Original en castillan. Archives Família Subirats, Barcelone. 36 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 10 de febrer de 1940. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«L’artiste, José Lamuño», Josep Subirats, encre sur papier, 27x21 cm, 1940, Collection Subirats «Le Docteur Piñar», Josep Subirats, encre sur papier, 27x21 cm, 1940, Collection Subirats «L’artista, José Lamuño», Josep Subirats, tinta sobre paper, 27x21 cm, 1940, Col·lecció Subirats «El Doctor Piñar», Josep Subirats, tinta sobre paper, 27x21 cm, 1940, Col·lecció Subirats

128 129 Les bataillons disciplinaires : Originaire de Barcelona, Josep Subirats ob- Els batallons disciplinaris: un difficile retour en Catalogne tient finalement d’être transféré au plus près un retorn difícil a Catalunya (mars 1940 -avril 1941) de Poboleda dans la région de Tarragone, (març de 1940-abril de 1941) certes il s’agit du village de sa mère mais sur- Le 2 mars 1940, après avoir attendu quelques tout celui de sa future compagne. Le 9 mars El 2 de març de 1940, després d’haver esperat al- jours une expédition pour la frontière, Josep 1940, il se voit affecté dans la 3e Compagnie guns dies una expedició cap a la frontera, Josep Subirats entassé dans un camion avec les du camp de concentration de Reus (Baix Subirats, entaforat en un camió amb la resta de autres candidats au retour est conduit à La Camp). Le camp, installé dans l’ancienne ca- candidats a tornar, és conduït a la Carbonera Carbonera de Figueres37. Si cet ancien entre- serne de cavalerie de la place des Martyrs38, de Figueres37. Si bé aquest antic magatzem pôt de charbon avait pris la dénomination rassemble les hommes considérés comme havia adoptat la denominació de «Centro de de Centro d’Evacuación, il servait en fait à «desafectos al regimen». Malgré la discipline Evacuación», servia de fet a la Guardia Civil la Guardia Civil de Centro de détención y de fer qui y règne, Subirats ressent cette étape com a «Centro de Detención y Distribución». distribución. Les candidats au retour devaient comme un soulagement, se consolant de Els candidats a tornar havien de quedar-s’hi un y stationner le temps que les autorités fran- pouvoir revoir après plus d’une année d’exil temps mentre les autoritats franquistes fixaven quistes établissent et étudient individuellement son pays et d’entrapercevoir, quelquefois, i estudiaven individualment la «legitimitat» de le «bien fondé» de leur demande. Si cette ses proches venant discrètement le saluer la seva petició. Si aquesta sol·licitud provenia requête émanait d’anciens gradés de l’Armée à travers l’entrebâillement de la porte de la d’antics oficials de l’Exèrcit Popular republicà, Populaire Républicaine, ils se voyaient trans- caserne aux heures des repas. els traslladaven al Palau de les Missions de Mon- férés au Palacio de las Misiones de Montjuic tjuïc per ser sotmesos pour être traduit en conseil de guerre. Pour a un consell de gue- leur part, les simples soldats ou civils étaient rra. Per la seva ban- dirigés vers le camp de concentration le plus da, els soldats rasos proche de leur région d’origine. o civils eren dirigits al camp de concen- Photo de Josep Subirats à Perpignan avec un manteau gagné grâce à la réalisation de portraits (1940). Série de dessins préparatoire au portrait de Madame Robert (1940). Josep Subirats tració proper a la Foto de Josep Subirats a Perpinyà amb l’abric guanyat gràcies Sèrie de dibuixos preparatoris per al retrat de la Senyora Robert (1940). Josep Subirats a la realització de retrats (1940). seva zona d’origen.

37 Il s’agit du bâtiment Can Clarà, construit en 1888 à l’interception des rues Progès et Far qui avait été réquisitionné en 1939 par les troupes 37 Es tracta de l’edifici de Can Clarà, construït el 1888 a la cruïlla dels carrers Progrès i del Far i que havia estat requisat el 1939 per les franquistes pour y emprisonner les soldats républicains n’ayant pas pu passer la frontière. Il devient par la suite un camp de concentration et de tropes franquistes per tal d’empresonar-hi els soldats republicans que no havien pogut creuar la frontera. Més tard, es va convertir en un camp transit pour les militaires et civil de retour de France. Voir à ce sujet l’article «La presó franquista del carrer Progrès, a punt de desaparèixer» de de concentració i de trànsit per als militars i civils que tornaven de França. Vegeu al respecte: «La presó franquista del carrer Progrès, a punt S. Coll et L. Vilanova in El setmanari de l’Empordà, 28 mars 2006, p.3. de desaparèixer» de S. Coll i L. Vilanova, a El setmanari de l’Empordà del 28 de març de 2006, pàgina 3.

38 Actuelle Plaça de la Llibertat de Reus.

130 131 Originari de Barcelona, Josep Subirats acon- mora, con domicilio en esta ciudad, calle segueix finalment ser transferit el més a prop Muntaner 173, es persona que conozco y de Poboleda, el poble de la seva mare però que dada su actuación antes y durante el també de la seva futura esposa. El 9 de març G.M.N [Glorioso Movimiento Nacional], se de 1940, és destinat a la 3a Companyia del lo puede considerar como completamente camp de concentració de Reus (Baix Camp). El adicta a nuestra causa». Alguns dies més camp, instal·lat a l’antiga caserna de la Plaça tard, Francisco Cordoncillo Vilar, secretari dels Màrtirs38, aplega els homes considerats provincial del Sindicato Español Universi- «desafectos al régimen». Malgrat la fèrria disci- tario de Barcelona, confirma per correu la plina que hi regna, Subirats viu aquesta etapa declaració del seu germà. El 20 de març, com un alleugeriment, consolant-se de poder l’alcalde del districte 4t de Barcelona, José tornar a veure després de més d’un any d’exili Puig Colomer, signa l’atestat oficial conclo- el seu país i endevinar, algunes vegades, els ent que José Subirats: «ha observado buena seus familiars a través del badall de la porta conducta, no se le conocen actividades de la caserna les hores dels àpats. políticas, sindicales ni de sociedad secreta alguna, y se le conceptúa persona adicta Per tal d’obtenir el seu alliberament, Joan al Glorioso Movimiento Nacional.» Subirats, el seu germà així com els seus pares intenten des de Barcelona aconseguir l’aval Malgrat aconseguir l’aval dels homes de Fran- d’homes de la Falange. Sol·liciten aquest co, Josep Subirats roman confinat al camp favor a una família veïna coneguda per les de concentració de Reus. Un mes després seves afiliacions franquistes. El 15 de març d’arribar-hi, la moral del jove s’enfosqueix, de 1940, Adalberto Cordoncillo Vilar, militant consumit per l’espera i la inactivitat. Per ma- de la Falange Española Tradicionalista i de tar el temps, fa dibuixos d’homes jugant a les les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, dames, submergits en l’escriptura o petrificats certifica per correu «Que José Subirats Za- en la seva espera. Escriu a la Teresa:

38 Actual Plaça de la Llibertat de Reus.

«Lecture», Josep Subirats, encre sur papier, 13,5x18 cm, 1940, Collection Subirats «Lectura», Josep Subirats, tinta sobre paper, 13,5x18 cm, 1940, Col.leccio Subirats

132 133 Afin d’obtenir sa libération, Joan Subirats, son Malgré l’obtention de l’aval des hommes de «Envejo als que han sortit aquests dies —uns quen que haurà de treballar en la restauració frère ainsi que ses parents tentent depuis Bar- Franco, Josep Subirats reste confiné au camp quatre-cents— i que van repartits entre Reus d’edificis religiosos devastats durant la Guerra. celone d’obtenir l’aval des hommes de la de concentration de Reus. Un mois après son i Barcelona; aquests van a picar. Nosaltres Un cop a Lleida, sembla que al pintor se li Phalange. Ils demandent cette faveur à une arrivée, le moral du jeune homme s’obscurcit, es diu que anirem a Lleida a treballar dels assignen altres feines menys nobles, com se’n famille voisine réputée pour ses engagements rongé par l’attente et l’inactivité. Pour tuer le nostres oficis i en aquest cas, ja em veig plany en la seva correspondència. franquistes. Le 15 mars 1940, Adalberto Cor- temps, il réalise des croquis montrant des hom- agafant una brotxa grossa. Sempre, però, doncillo Vilar, militant de la Falange Española mes jouant aux dames, plongés dans l’écriture serà preferible. De totes maneres això és «De totes maneres aquí la feina més corrent Tradicionalista et des Juntas de Ofensiva Na- ou pétrifiés dans leur attente. Il écrit à Teresa : un dir, ja que a la millor anem a l’altra part suposo que és la de fer allò que els dóna la cional Sindicalista, certifie par courrier «Que d’Espanya. Ells tenen la paraula. […] gana manar-te i que mai són coses bones. José Subirats Zamora, domicilié dans cette «J’envie ceux qui sont sortis ces jours-ci Encara no ens han donat el trajo però Carregar trastes, fer de burro, això ja ho ville, rue Muntaner n° 173, est une personne et qui ont été répartis entre Reus et Barcelo- tan sols de pensar de vestir altra volta de he tastat. La dita però és que hem vingut que je connais et considérant ses actes avant na —à peu près quatre cents—; ceux-là vont soldat, m’esgarrifo. Altra volta un més del aquí com a especialistes i sembla que per et pendant le G.M.N [Glorieux Mouvement piocher. Nous, nous devrions aller à Lleida ramat lluint l’odiat color i que... esgarrifat, restaurar una església i un convent. En fi, National], nous pouvons le considérer comme pour faire notre métier et, pour le coup, je el que més que menys ha fet la guerra, és igual!40» complètement fidèle à notre cause». Quelques me vois bien flanqué dun gros pinceau! d’aquests uniformes, i no te’l busquen pas a jours plus tard, Francisco Cordoncillo Vilar, Ça sera toujours mieux. De toutes manières, la mida. Sí, que em portin ben lluny, almenys D’aleshores ençà, Josep Subirats porta secrétaire provincial du Sindicato Español Uni- ce ne sont que des paroles et peut-être podràs seguir somiant que sóc una persona l’uniforme dels batallons de treballadors la versitario de Barcelona, confirme par courrier allons-nous nous retrouver à l’autre bout de i tinc els cabells que tu estimes. Dissorta- gorra del qual, marcada amb la lletra T, es feia le témoignage de son frère. Le 20 mars, le l’Espagne. Ils ont toujours le dernier mot. […]. dament, si no me’ls tallen, em penso que notar pels carrers de Lleida. Quan es creuen maire du IVe arrondissement de Barcelone, Ils ne nous ont pas encore donné els tinc bastant llarguets, quan ens vegem. amb aquests soldats, els habitants de la ciutat José Puig Colomer, signe l’attestation officielle l’uniforme, mais, l’idée seule d’avoir à Ara bé, jo com tu penso que un dia els miren fixament. Per a alguns, la lletra T de la concluant pour José Subirats : «Nous avons m’habiller à nouveau en soldat m’horripile. o altre s’acabaran tantes humiliacions.39» seva gorra significa« Treballador» mentre que observé une bonne conduite, n’avons connais- À nouveau, un de plus dans le troupeau altres els qualifiquen de Traïdors. sance d’aucune activité politique, syndicale ni affichant cette couleur haïe et détestée de Finalment, a mitjan d’abril li comuniquen la d’appartenance à une société secrète. Il s’agit l’uniforme pour qui a plus ou moins fait la seva destinació: ha d’integrar-se al 122 Batalló Finalment, el «soldat treballador» Josep Su- d’une personne considérée comme fidèle au guerre; uniforme, de plus, qu’ils ne prennent Disciplinari de Soldats Treballadors destacat birats rep l’ordre d’anar a l’església de Sant Glorieux Mouvement National». pas la peine de donner à la bonne taille. a Lleida. Els responsables del camp li indi- Llorenç de Lleida per ajudar els treballs de

39 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 9 d’abril de 1940. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

40 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 14 d’abril de 1940. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

134 135 restauració que duu a terme l’arquitecte més ocupat no m’omplo tant el cap nomenat pel Servicio de Defensa del Patri- de coses verinoses. Procuro complir el monio Artístico Nacional, Agustín Baianza més possible i sóc ben considerat en lo Rivera. Mitjançant alguns treballs de pintura, referent al treball. Faig bondat perquè Subirats ha de reparar els danys causats a la més mínima va el cabell al zero pels “rojos” en aquesta església romànica. i sis mesos de recàrrec, cosa que em Atès que pot dedicar-se de ple a la pintura, sembla molt greu. l’artista no pateix tant aquest treball obliga- La llibertat jo crec que sols depèn de tori. Intenta dur a terme una feina exemplar que vulguin donar-la ja que altrament no per aconseguir ser alliberat el més aviat sembla que hi hagi res a fer. Jo em penso possible de les seves obligacions militars i que els meus informes són del més bo que dels treballs obligatoris. es pugui desitjar. El cert és que no veig que «Segueixo igual, treballant en l’església en surti ningú. De totes maneres, cal tenir fe i del meu ofici i que al tenir el temps en que no sigui molt llarg.41»

«Hommes au camp de Reus», Josep Subirats, encre sur papier, 16x24 cm, 1940, Collection Subirats «Homes al camp de Reus», Josep Subirats, tinta sobre paper, 16x24 cm, 1940, Col·lecció Subirats

41 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 7 de maig de 1940. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

«Le Prisonnier», Josep Subirats, encre sur papier, 13,5x18 cm, 1940, Collection Subirats «El Presoner», Josep Subirats, tinta sobre paper, 13,5x18 cm, 1940, Col·lecció Subirats

136 137 Oui qu’il m’emmène loin, tu pourras rêver durant la guerre civile. Une fois à Lleida, il que j’existe et que j’ai la coupe de cheveux semble que le peintre soit affecté à d’autres que tu aimes. Malheureusement, je pense tâches bien moins nobles comme il s’en plaint les avoir un peu plus longs quand on se dans sa correspondance. verra, à moins qu’ils me les coupent. Comme toi, je pense qu’un jour s’arrê- «De toutes manières, je suppose que le teront toutes ces humiliations.39» travail le plus courant est celui de devoir faire ce qu’ils décident pour toi, à savoir, Finalement, son affectation lui est communi- te commander. Et ce n’est jamais un tra- quée à la mi-avril, il doit intégrer le 122e Ba- vail agréable. Charger les charrettes, servir taillon Disciplinaire de Soldats Travailleurs en d’âne, ça j’y ai goûté. Le plus incroyable détachement à Lleida. Les responsables du c’est que nous sommes venus ici comme camp lui indiquent qu’il devra y faire un travail spécialistes pour restaurer une église et un de restauration des édifices religieux dévastés couvent. Enfin, je n’y peux rien! 40»

39 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 9 avril 1940. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone.

40 Lettre du 14 avril 1940 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 14 avril 1940. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Au camp de Reus», Josep Subirats, encre sur papier, 19x13 cm, 1940, Collection Subirats «En attendant», Josep Subirats, encre sur papier, 20x13 cm, 1940, Collection Subirats «Al camp de Reus», Josep Subirats, tinta sobre paper, 19x13 cm, 1940, Col·lecció Subirats «Esperant», Josep Subirats, tinta sobre paper, 20x13 cm, 1940, Col·lecció Subirats

138 139 Désormais, Josep Subirats porte l’uniforme des nos cheveux sont rasés et nous sommes as- bataillons de travailleurs dont la casquette signés à six mois de travail supplémentaire, marquée de la lettre T se fait remarquer dans ce qui me semble très grave. les rues de Lleida. En croisant ces soldats, les Notre liberté dépend d’eux. Ce sont habitants de la ville les dévisagent. Pour cer- eux qui décident s’ils veulent l’accorder tains le T de leur casquette signifie Travailleur« » ou non. En tout état de cause, il semble alors que pour d’autres, il les qualifie de Traîtres« ». qu’il n’y ait rien à faire. Je pense que mes états de service sont les meilleurs que Finalement, le «soldat travailleur Subirats» reçoit l’on puisse espérer. Toutefois je consta- l’ordre de rejoindre l’église Sant Llorenç de te que personne ne sort d’ici. De toute Lleida pour assister dans ses travaux de res- façon, il ne reste qu’à espérer que ce tauration l’architecte nommé par le Servicio ne soit pas trop long.41» de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional, Agustin Baianza Rivera. A travers quelques Les travaux de restauration de l’église Sant travaux de peinture, Subirats doit se racheter Llorenç de Lleida occuperont Josep Subirats en «réparant les dégâts causés par les rouges» jusqu’au 28 juin 1940, date à laquelle, et ce sur cette église romane. Pouvant se consacrer malgré avoir l’obtention d’une lettre de re- totalement à la peinture, l’artiste subit avec commandation appuyée par l’architecte du moins de souffrance ce travail obligatoire. Il Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico tente de faire un travail exemplaire afin d’être Nacional, il est versé à la 1re Compagnie du libéré au plus tôt de ses obligations militaires. 63e Bataillon Disciplinaire de Travailleurs. Le 2 juillet, arrivé à Darnius, il se trouve placé sous les «Je continue à travailler à l’église et faire ordres d’Adelardo Cordoncillo Vilar, membre des mon métier, étant beaucoup plus occupé, Phlalanges qu’avaient sollicité ses parents pour je m’empoisonne moins l’esprit. Je fais mon obtenir la bienveillance du régime. Durant près travail du mieux possible et je suis considéré. de quinze jours, Josep Subirats participera com- Je reste tranquille sinon, au moindre écart, me manœuvre à la construction d’une route.

41 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 7 mai 1940. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone.

«Projet d’affiche pour l’église Sant Llorenç de Lleida, Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional», Josep Subirats, aquarelle sur papier, 12,6x9,4 cm, 1940, Collection Subirats «Projecte de cartel per a l’església Sant Llorenç de Lleida, Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional», Josep Subirats, aquarel·la sobre paper, 12,6x9,4 cm, 1940, Col·lecció Subirats

140 141 Le chantier achevé, il reste affecté à Darnius continua destinat a Darnius sense cap missió sans mission réelle. Il commence alors une série concreta. Comença aleshores una sèrie de de paysages de l’Empordà jusqu’au jour où paisatges de l’Empordà fins al dia en què, avec quelques-uns des hommes du bataillon, amb alguns homes del batalló, és transferit il est transféré jusqu’au mois d’octobre au 67e fins a l’octubre al 67è Batalló Disciplinari de Bataillon Disciplinaire de Travailleurs de Cal- Treballadors de Caldes de Malavella. L’octubre des de Malavella. En octobre 1940, il intègre de 1940, s’incorpora al 69è Batalló a Barcelona. le 69e Bataillon à Barcelone. Subirats devient Subirats es converteix com tants altres en un «serviteur42» ou une sorte de factotum mis à «assistent42», factòtum al servei dels oficials de la disposition des gradés de la caserne de la la caserna de la Barceloneta. En realitat, se’l Barceloneta. Il est en réalité entièrement mis posa enterament al servei d’una casta militar au service d’une caste militaire toute puissante molt poderosa que actúa, sempre que vol, dont le seul pouvoir reste celui d’agir à cha- roussillonnaise, Josep Subirats a dû affronter Les feines de restauració de l’església de Sant amb la impunitat més envilidora contra els que instant avec l’impunité la plus avilissante la dureté de ceux de l’Espagne de Franco. Llorenç de Lleida ocuparan Josep Subirats fins antics enemics. contre les ennemis d’hier. Et comme si la peine ne suffisait pas, il a al 28 de juny de 1940, data en què, i malgrat encore dû, entre travail forcé et humiliations haver obtingut una carta de recomanació Resignat, el 9 d’abril de 1940, Josep Subirats Résigné, le 9 avril 1940, Josep Subirats se disait constantes, transiter par quatre Bataillons de l’arquitecte del Servicio de Defensa del es deia que «un dia o altre s’acabaran tantes qu’«un jour ou l’autre finiront ces multiples humi- Disciplinaires de Travailleurs. In fine, ce périple Patrimonio Artístico Nacional, és destinat a humiliacions»43, però no serà fins un any més liations43», ce n’est qu’un an plus tard, presque de plus de deux ans n’aura eu comme seul fil la 1a Companyia del 63è Batalló Disciplinari tard, quasi el mateix dia, que rep la carta oficial jour pour jour, qu’il reçoit le courrier officiel lui conducteur que la survie. de Treballadors. El 2 de juliol, un cop arriba a en què se li informa que pot reincorporar-se signifiant qu’il peut rejoindre la vie civile… à Darnius, és col·locat sota les ordres d’Adelardo a la vida civil… a condició que es presenti condition de se présenter chaque quinze jours A cette épreuve, s’ajoute celle du retour dans Cordoncillo Vilar, membre de la Falange a qui cada quinze dies al quarter més proper al seu à la caserne la plus proche de son domicile la vie civile de la Barcelone d’après-guerre que els seus pares havien demanat la seva inter- domicili fins a nova ordre44. jusqu’à nouvel ordre44. Josep Subirats ne peut expérimenter que com- venció per obtenir la benevolència del règim. me une nouvelle survivance. Vaincu dans un Durant gairebé quinze dies, Josep Subirats Després d’haver viscut la desesperant realitat Après avoir vécu la désespérante réalité de la pays de vaincus, il doit se résigner à l’abandon participarà com a manobre en la construcció de la vida dels camps de concentració de la vie des camps de concentration de la plaine de sa destinée d’artiste pour intégrer, dès le d’una carretera. Un cop acabades les obres, plana rossellonesa, Josep Subirats ha hagut

42 Comme beaucoup d´hommes, Josep Subirats fait office d´homme à tout faire servant les gradès. 42 Els «assistents», eren soldats destinats a fer tasques domèstiques en les cases familiars dels oficials.

43 Lettre de Josep Subirats à Teresa Martori du 9 avril 1940. Original en catalan. Archives Família Subirats, Barcelone. 43 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 9 d’abril de 1940. Arxiu de la Família Subirats, Barcelona.

44 Courrier du Sergent du Bataillon Disciplinaire de Travailleurs N°69 du 10 avril 1941. Archives Família Subirats, Barcelone. 44 Carta del Sergent del Batalló Disciplinari de Treballadors nº69 del 10 d’abril de 1941. Arxius Família Subirats, Barcelona.

Documents des services des Bataillons disciplinaires, Collection Subirats Documentació dels serveis dels Batallons disciplinaris, Col·lecció Subirats

142 143 mois de février 1942, le Fomento de las Artes par le régime et rejoindre les artistes exilés qui, de fer front a la duresa dels de l’Espanya de Fets i males accions del franquis- Decorativas (FAD) puis la Societat Anònima loin de leur terre natale, continuent à défendre Franco. I com si la pena no fos suficient, encara me: del «poble de les barraques» d’Arts Gràfiques (SADAG) donnant corps par ses valeurs intrinsèques. Dans cette Barcelone ha hagut, entre treball forçat i humiliacions del Barcarès al dels «suburbis»de l’image à la volonté de reconstruction du pays d’après-guerre, déconnectée de l’actualité constants, passar per quatre Batallons Disci- Barcelona (1942-1951) impulsée par les entreprises dépendant du internationale de l’art et restée sans structures plinaris de Treballadors. In fine, aquest periple régime franquiste. La publicité des produits propre défendant la création contemporai- de més de dos anys només tindrà com a únic La Barcelona de 1942, tenallada pel franquisme, et des services offerts dans cette Espagne ne, Josep Subirats se résoud, seul mais avec fil conductor la supervivència. ja no és capaç de conservar el seu paper en el d’après-guerre se fait image de marque d’une l’honnêteté qui le caractérise, à poursuivre son panorama artístic internacional. Nombrosos ar- normalité enfin reconquise et par voie de œuvre qui s’écrira désormais autour du paysage. A aquestes adversitats s’afegeix la del re- tistes que havia format són ara exiliats a França conséquence propagande efficace mise à torn a la vida civil de la Barcelona de la o a Mèxic, transformant aquest «altre lloc» en disposition de l’œuvre du Généralissime Franco. Les paysages du Priorat peints alors donnent à postguerra que Josep Subirats només pot centre de l’actualitat de l’art català i en pol lire sa volonté délibérée de réappropriation des viure com una nova supervivència. Vençut d’atracció per als joves artistes. Aquests darrers paysages qui le constituent et dont la guerre en un país de vençuts, s’ha de resignar a no tenen cap altre objectiu final més que fugir Faits et méfaits du franquisme : du et l’exil l’avaient privé pendant presque six ans. deixar de banda el seu destí d’artista per de la feixuguesa imposada pel règim i unir-se «peuple des baraques» du Barcarès Même s’il commence à peindre ces paysages fer-se membre, a partir del febrer de 1942, als exiliats que, lluny de la seva terra nadiua, au «peuple des baraquements» à Darnius et à Caldes de Malavella, ils lui per- del Fomento de las Artes Decorativas (FAD) continuen defensant els seus valors intrínsecs. de Barcelone (1942-1951) mettent une fois la liberté retrouvée de tenir à i més endavant de la Societat Anònima En aquesta Barcelona de postguerra, descon- distance ou mettre entre parenthèse la rupture d’Arts Gràfiques (SADAG) donant forma, nectada de l’actualitat internacional de l’art i La Barcelone de 1942, prise dans l’étau franquiste, que représente l’ensemble de cette période mitjançant la imatge, a la voluntat de re- sense estructures pròpies que donin suport a la n’est plus en capacité de conserver son rôle d’enfermement. En établissant par ces nouveaux construcció del país impulsada per les em- creació contemporània, Josep Subirats pren sur la scène artistique internationale. Nombre paysages un lien fort avec ses créations de preses que depenen del règim franquista. la decisió, sol però amb l’honestedat que el d’artistes qu’elle avait formés sont désormais jeunesse, le peintre entend se réinscrire dans La publicitat dels productes i dels serveis caracteritza, de continuar la seva obra que exilés en France ou au Mexique transformant une continuité vitale et esthétique lui permettant oferts en aquesta Espanya de postguerra es d’ara endavant girarà al voltant del paisatge. cet «ailleurs» en centre de l’actualité de l’art d’effectuer un refoulement à semi-conscient converteix, doncs, en la imatge de marca catalan et en pôle d’attraction pour les jeunes d’une période révolue et par une approche d’una normalitat finalment reconquerida Els paratges del Priorat que pinta aleshores artistes. Ces derniers n’ont comme objectif purement esthétique d’une actualité sociale i, per tant, una propaganda eficaç posa- fan evident la seva voluntat deliberada de principal que celui de fuir la pesanteur imposée pesante et annihilante. Toutefois, dans son da a disposició del generalíssim Franco. tornar a apropiar-se dels paisatges que el

144 145 defineixen i dels quals la guerra li havia privat indigent. De Poblenou a la Meridiana, Subirats durant gairebé sis anys. Encara que ja havia plasmarà sobre el paper aquestes habitatges començat a pintar paisatges a Darnius i a fets de munts de teles i de planxes recuperades. Caldes de Malavella, un cop retrobada la llibertat, la pràctica d’aquest estil pictòric, li Els dibuixos que Josep Subirats s’enduu d’aques- permet mantenir-se a distància o posar entre tes ciutats de barraques al marge de la societat, parèntesi la ruptura que representa el con- amagades i perseguides per les autoritats junt d’aquest període de reclusió. En establir franquistes, constitueixen en la seva obra un mitjançant aquests nous paisatges un lligam corpus temàtic important. L’artista explora fort amb les seves creacions de joventut, el aquesta realitat marginada com si es tractés pintor pretén tornar a inscriure’s en una con- d’una continuació de la del «poble de les bar- tinuïtat vital i estètica que li permeti efectuar raques» del Barcarès, d’Argelers i del Camp de un rebuig mig conscient d’un període passat Mart de Perpinyà del qual havia format part. i un apropament purament estètic a una ac- Són com un record del trauma del seu propi tualitat social feixuga i anihilant. Tanmateix, en exili. L’exili, aquest espai transitori, submergeix el seu treball té lloc una dualitat, profunda i el refugiat en una nova realitat, distanciant- reveladora del seu ésser, entre pintura i dibuix, lo del que fonamenta el seu ésser, eliminant paisatge rural i vida urbana. Efectivament, qualsevol possibilitat de distinció a benefici durant els anys de postguerra, Josep Subirats d’un discriminant que engloba, en el millor travessa Barcelona per dedicar una sèrie de dels casos, el de l’exiliat o en el pitjor el de dibuixos al fenomen del barraquisme. Fugint de l’immigrant. Per a l’individu, aquesta situació la repressió franquista i la misèria de les árees va paral·lela en primer lloc a una desperso- rurals, milers de persones d’arreu d’Espanya nalització identitària. Un procés que es veu intenten arribar a Barcelona per sobreviure i amplificat per la imposició d’un pas per la vida es troben ràpidament obligats a instal·lar-se concentracionària que aniquila, mitjançant els en campaments de barraques improvisats que seus imperatius d’estandardització, qualsevol formen als suburbis de la ciutat un extraradi possibilitat d’expressió d’una individualitat que

Photographie de Josep Subirats, lors de son retour à la vie civile, avec sa compagne Teresa Martori, 1942, Collection Subirats Fotografia de Josep Subirats, en el moment del seu retorn a la vida civil, amb la seva companya Teresa Martori, 1942, Col·lecció Subirats

146 147 travail se met en place une dualité, profonde et Les dessins que Josep Subirats rapporte de ces révélatrice de son être, entre peinture et dessin, villes de baraquement mises au ban de la so- paysage rural et vie urbaine. Effectivement, du- ciété, cachées et pourchassées par les autorités rant les années d’après-guerre, Josep Subirats franquistes, forment dans son œuvre un corpus sillonne Barcelone pour consacrer une série de thématique important. L’artiste explore cette dessins au phénomène que représente le «bar- réalité de la marge comme s’il s’agissait d’une raquisme». Fuyant la répression franquiste et la continuité de celle du «peuple des baraques» misère des campagnes, des milliers de person- du Barcarès, d’Argelès et du Champ de Mars de nes de toute l’Espagne tentent pour survivre de Perpignan auquel il avait appartenu. Ils sont com- rejoindre Barcelone et se trouvent rapidement me une réminiscence du traumatisme de son acculés à s’installer dans des baraquements de propre exil. L’exil, cet espace transitoire, plonge fortune formant à la périphérie de la ville une le réfugié dans une nouvelle réalité, le coupant banlieue indigente. De Poble Nou à la Meridia- de ce qui fonde son être, effaçant toute possi- na, Subirats va croquer ses habitations faites bilité de distinction au profit d’un discriminant d’amas de tôles et de planches récupérées. englobant, dans le meilleur des cas, celui de

Carte de membre du Fomento de las Artes Decoratives (FAD) de Josep Subirats (1942), Collection Subirats Carnet de soci del Foment de les Arts Decoratives (FAD) de Josep Subirats (1942), Col·lecció Subirat

Affichette de la «Mutua Metalurgica de Seguros (1905-1945)» de Josep Subirats, lithographie, 26x39 cm, 1945, Collection Subirats Cartellet de la «Mutua Metalurgica de Seguros (1905-1945)» de Josep Subirats, litografia, 26x39 cm, 1945, Col·lecció Subirats

Deux maquettes d’affichette pour SAESA de Josep Subirats, gouache sur papier, 28,7x30 cm, 1945, Collection Subirats Dues maquetes de cartellet per a SAESA de Josep Subirats, guaix sobre paper, 28,7x30 cm, 1945, Col·lecció Subirats

148 149 porta en si mateixa a un nou procés: una des- apostes entre gitanos al barri de Somorrostro, humanització. Durant els seus internaments als Subirats descriu la lluita per la supervivència de camps de concentració rossellonesos, Josep les víctimes directes o indirectes del franquisme. Subirats havia lluitat contra aquest procés a En la seva nova vida, el dibuixant no vol en través de la disciplina artística que s’havia cap cas trair aquells amb qui ha viscut als imposat. Tanmateix, si el dibuix li permetia camps de concentració i als batallons disci- distanciar-se d’una realitat alienant, afavoreix plinaris, ni tampoc el conjunt d’aquests éssers i desenvolupa igualment una empatia natu- anònims deixats al marge amb qui comparteix ral pel model i el que ha viscut. Per contac- un present, un destí. Subirats vol enfortir una te, el trauma viu en la sensibilitat de l’artista. coherència vital i artística, atès que cadascun d’aquests dibuixos esdevé el veritable contra- A Barcelona, i malgrat un retorn a una vida punt perfecte de les imatges de propaganda normalitzada, Subirats plasma mitjançant els que li encarreguen per mostrar l’auge econò- seus dibuixos tota l’empatia que sent davant mic i l’estabilitat social gràcies al totpoderós la situació d’aquests desheretats i exclosos règim franquista. del règim franquista. Solidari dels emigrants i alhora coherent amb el seu recorregut d’exiliat, Per a Josep Subirats, la veritat de l’art rau en el deixa aparèixer en cadascun del traços que dibuix, més directe i menys estetitzant que la llança sobre el seu bloc de dibuix una fractura pintura. Quan l’any 1951, és a dir, quinze anys identitària que encara persisteix en el seu es- després de la seva primera exposició, Bartomeu perit però que és sempre present en la realitat Xifré Morros li proposa exposar a la Galeria Egea més immediata. De l’alineació rigorosa de les de Barcelona, Subirats opta per mostrar els seus barraques del camp a les arquitectures incer- dibuixos. Hi presenta majoritàriament peces tes dels barris de barraques de la Meridiana, extretes dels barris de barraques miserables del mercat negre sota el filferro espinós a les dels suburbis de Barcelona. Imatges simples,

«Baraques à Barcelone», Josep Subirats, gravure sur papier, 20x25 cm, c. 1945, Collection Subirats «Barraques a Barcelona», Josep Subirats, gravat sobre paper, 20x25 cm, c. 1945, Col·lecció Subirats

«Cassalot, (La Meridiana, Barcelone)», Josep Subirats, encre de chine sur papier, 32x45 cm, 1947, Collection Subirats «Cassalot, (La Meridiana, Barcelona)», Josep Subirats, tinta xina sobre paper, 32x45 cm, 1947, Col·lecció Subirats

«Del Somorrostro (Poblenou, Barcelone)», Josep Subirats, encre de chine sur papier, 20x27 cm, 1945, Collection Subirats «Del Somorrostro (Poblenou, Barcelona)», Josep Subirats, tinta xina sobre paper, 20x27 cm, 1945, Col·lecció Subirats

150 151 l’exilé ou pire celui de l’immigrant. Cette situation toujours présente dans la réalité la plus immédia- s’accompagne en premier lieu pour l’individu te. De l’alignement rigoureux des baraques du d’un processus de désingularisation puis d’une camp aux architectures incertaines des bara- dépersonnalisation identitaire. Un processus qui quements de la Meridiana, du marché noir sous se trouve amplifié par l’imposition d’un passage les barbelés aux paris entre gitans au quartier de par la vie concentrationnaire, annihilant, par Somorrostro, Subirats décrit la lutte pour la survie ses impératifs de standardisation, toute possi- des victimes directes ou indirectes du franquisme. bilité d’expression d’une individualité, menant, par-là même, à un nouveau processus : une Dans sa nouvelle vie, le dessinateur ne veut en déshumanisation. Durant ses internements aux aucun cas trahir ceux avec qui il a vécu dans camps de concentration roussillonnais, Josep les camps de concentration et les bataillons Subirats avait lutté contre ce processus par la disciplinaires mais également avec l’ensemble discipline artistique qu’il s’était imposé. Toutefois, de ces anonymes laissés en marge avec qui il si le dessin lui permettait d’opérer une distancia- partage un présent, un destin. Subirats entend tion avec cette réalité aliénante, il favorise et renforcer une cohérence vitale et artistique développe également une empathie naturelle car chacun de ces dessins devient le con- avec le modèle et son vécu. Par capillarité, le trepoint parfait des images de propagande traumatisme vit dans la sensibilité de l’artiste. qui lui sont commandées pour montrer l’essor économique et la stabilité sociale grâce au A Barcelone et malgré un retour à une vie nor- tout puissant régime franquiste. malisée, Subirats traduit par ses dessins toute l’empathie qu’il ressent face à la situation de ces Pour Josep Subirats, la vérité de l’art réside dans déshérités et exclus du régime franquiste. A la fois le dessin, plus direct et moins esthétisant que solidaire des émigrants et en cohérence avec la peinture. Lorsqu’en 1951, soit 15 ans après sa son parcours d’exilé, il laisse apparaitre à chacun première exposition, Bartomeu Xifré Morros lui des traits qu’il lance sur son carnet une fracture propose d’exposer à la galerie Egea de Bar- identitaire encore persistante dans son esprit mais celona, Subirats opte pour montrer son œuvre

«El Bogatell (Poblenou, Barcelone)», Josep Subirats, crayon gras sur papier, 34x41 cm, 1951, Collection Subirats «El Bogatell (Poblenou, Barcelona)», Josep Subirats, llapis gras sobre paper, 34x41 cm, 1951, Col·lecció Subirats

152 153 dessiné. Il y présente majoritairement des pièces tirées des baraquements miséreux de la périphérie de Barce- lone. Images simples, réalistes mais qui, bien malgré elles, investissent un champ de représentation provocant le refoulé du public. Leur vérité crue et nue, leur simple existence sont per- çues comme indécentes. L’échec de la manifestation convainc Subirats de ne plus montrer son travail alors que ses amis qui exposent dans la prestigieuse Sala Parés, Hernan Picó et Ramon Llobet, l’incitent à travailler, selon la mode du moment, à des tableaux colorés peints en épais- seur. Si les galeries barcelonaises recherchent l’opulence et l’illusion pour donner de l’épaisseur à une société sans sens et à bout de souffle, Josep Subirats préfère s’abstraire de ce monde pour conserver toute sa liberté à son œuvre.

Catalogue de l’exposition de Josep Subirats à la galerie Egea [Barcelone] en 1951, Collection Subirats Catàleg de l’expoició de Josep Subirats a la galeria Egea [Barcelona] el 1951, Col·lecció Subirats

«Palmeres, Carrer Nou», Josep Subirats, encre de chine sur papier, 52x38,5 cm, 1951, Collection Subirats «Palmeres, Carrer Nou», Josep Subirats, tinta xina sobre paper, 52x38,5 cm, 1951, Col·lecció Subirats

154 155 Subirats signe ainsi son retrait d’un monde mais condamnée, pour la restituer de manière tan- realistes, però que, malgrat tot, confereixen més immediata d’allò íntim. Brevetat i concisió li en aucun cas du monde. Le dessin reste pour gible à la mémoire collective. Malmené, pris un camp de representació que provoca el permeten aferrar-se amb una fidelitat constant lui l’instant de la création pure et l’expression dans le chaos de l’histoire, il a su extraire de rebuig del públic que els mira. La seva veritat a la permanència de l’eternitat. Mitjançant la plus immédiate de l’intime. Brièveté et con- chacune de ses expériences l’image vraie d’un crua i despullada, la seva existència simple, es l’afirmació d’un traç sòlid i sovint en les condi- cision lui permettent de saisir avec une fidélité monde invraisemblable. Du front aux camps de consideren indecents. El fracàs de la mostra cions més precàries, aconsegueix donar forma constante la permanence de l’éternité. Par concentration et des bataillons disciplinaires convenç Subirats de no tornar a mostrar el seu fins i tot a la realitat més fugaç. Subirats ha l’affirmation d’un trait solide et souvent dans aux baraquements miséreux de la Barcelone treball quan els seus amics que exposen a la sabut captar aquesta fugacitat, la d’un univers les conditions les plus précaires, il réussit à d’après-guerre, son œuvre s’est fait réceptacle prestigiosa Sala Parés, Hernan Picó i Ramon d’existència fràgil i sempre condemnada, per donner corps à la réalité même la plus fuga- de la vérité des vaincus pour devenir la mémoire Llobet, l’animen a treballar, segons la moda del restituir-la de forma tangible a la memòria. ce. Subirats a su capter cette fugacité, celle sensible et réelle de la survie, de la résistance període, en quadres pintats en densitat. Si bé Maltractat, atrapat en el caos de la història, ha d’univers à l’existence fragile et sans cesse d’un peuple à jamais debout. les galeries barcelonines cerquen l’opulència sabut extreure de cadascuna de les seves ex- i la il·lusió per donar densitat a una societat periències la imatge vertadera d’un món inver- sense sentit i sense alè, Josep Subirats prefereix semblant. Del front als camps de concentració abstreure’s d’aquest món perquè la seva obra i dels batallons disciplinaris als barris de barra- conservi tota la seva llibertat. ques miserables de la Barcelona de postguerra, la seva obra s’ha fet receptacle de la veritat Subirats signa així la seva retirada d’un món dels vençuts per esdevenir la memòria sensible però en cap cas del món. El dibuix constitueix i real de la supervivència, de la resistència d’un per a ell l’instant de creació pura i l’expressió poble que per sempre es mantindrà dempeus.

156 157 Josep Subirats CHRONOLOGIE / CRONOLOGIA / CRONOLOGÍA Chronologie / Cronologia / Cronología

1914 Naissance de Josep Subirats Samora, Naixement de Josep Subirats Samora el Nacimiento de Josep Subirats Samora el sa, per la victòria acolliu els refugiats de fensa, per la victòria acolliu els refugiats millor defensa, per la victòria acolliu els re- le 26 février 1914 au quartier de Grà- 26 de febrer de 1914 al barri barcelo- 26 de febrero de 1914 en el barrio bar- Madrid», «Defensa la Revolució: escriu de Madrid», «Defensa la Revolució: es- fugiats de Madrid», «Defensa la Revolució: cia a Barcelone. Son père, ébéniste est ní de Gràcia. El seu pare, ebenista, és celonés de Gracia. Su padre, ebanista, es als teus amics de tot al món», «Ajudeu criu als teus amics de tot al món», «Ajudeu escriu als teus amics de tot al món», «Aju- originaire de Freginals (Montsià, Ta- originari de Freginals (Montsià, Tarrago- originario de Freginals (Montsià, Tarrago- els caiguts!» et «Company: solidaritza’t els caiguts!» i «Company: solidaritza’t deu els caiguts!» y «Company: solidaritza’t rragona) alors que sa mère, bouchère na) mentre que la seva mare, carnissera na) mientras que su madre, carnicera en el aportant la teva sang a la humanitària aportant la teva sang a la humanitària aportant la teva sang a la humanitària au Mercat del Ninot de Barcelone, al Mercat del Ninot de Barcelona, ho és Mercado del Ninot de Barcelona, lo es de obra de l’hospital n°18 del PSU-UGT». obra de l’hospital n°18 del PSU-UGT». obra de l’hospital n°18 del PSU-UGT». l’est de Poboleda (Priorat, Tarragona). de Poboleda (Priorat, Tarragona). Poboleda (Priorat, Tarragona). Subirats collabore comme dessinateur à Col·labora com a dibuixant en L’Esquella Colabora como dibujante en L’Esquella de L’Esquella de la Torratxa en compagnie de la Torratxa en companyia de Pere la Torratxa en compañía de Pere , 1926-1934 Etudiant à l’Escola de la Llotja de Bar- Fins a l’any 1934, Josep Subirats estu- Hasta 1934, Josep Subirats estudia en la de Pere Calders, Tísner ou Antoni Clavé. Calders, Tísner o Antoni Clavé. Signa els Tísner o Antoni Clavé. Firma sus dibujos celone jusqu’en 1934, Josep Subirats dia a l’Escola de la Llotja de Barcelona Escuela de la Llotja de Barcelona, donde Il signe ses dessins du diminutif: Subi. seus dibuixos amb el diminutiu de Subi. con el diminutivo de Subi. suit les cours de Josep Mongrell et fré- on assisteix a les classes de Josep Mon- asiste a las clases de Josep Mongrell y fre- quente assidument ceux de deux grands grell i freqüenta les dels seus dos grans cuenta las de sus dos grandes maestros: 1937-1939 Mobilisé au mois de septembre 1937, il Cridat a files el setembre de 1937, Llamado a filas en setiembre de 1937, maîtres: Fèlix Mestres et Ramon Calsina. mestres: Fèlix Mestres i Ramon Calsina. Fèlix Mestres y Ramon Calsina. En 1927, intègre la 27ième Division comme soldat entra a la 27a Divisió com a sol- se incorpora a la 27ª División como sol- En 1927, il entre à l’atelier des dessina- L’any 1927, s’incorpora a l’estudi dels se incorpora al estudio de los diseñadores auxiliaire. Il rejoint le front. Il station- dat auxiliar. Marxa cap al front. dado auxiliar. Marcha hacia el frente. teurs Josep et Ricard Fàbregas. dissenyadors Josep i Ricard Fàbregas. Josep y Ricard Fàbregas. ne à Saidí de Cinca, Barbastro, Sant S’estaciona a Saidí, Barbastre, Sant Se estaciona en Zaidín, Barbastro, Sant En parallèle et afin de compléter En paral·lel, i per tal de comple- En paralelo, y a fin de completar Martí Sesgueioles et Tàrrega. Après la Martí Sesgueioles i Tàrrega. Després Martí Sesgueioles y Tàrrega. Después cette formation académique, il devient tar la seva formació acadèmica, es fa su formación académica, se hace so- chute de Tarragone, au mois de jan- de la caiguda de Tarragona, el ge- de la caída de Tarragona, en enero de membre du Cercle Artístic de Sant Lluc soci del Cercle Artístic de Sant Lluc de cio del Círculo Artístico de Sant Lluc de vier 1939, il quitte avec ses camarades ner de 1939, deixa amb els seus com- 1939, deja Castellfollit de Riubregós de Barcelone. Barcelona. Barcelona. Castellfollit de Riubregós pour rejoin- panys Castellfollit de Riubregós per junto a sus compañeros para llegar a Il commence à travailler en tant Comença a treballar com a carte- Empieza a trabajar como cartelista dre la frontière. arribar a la frontera. la frontera. qu’affichiste aux côtés de Josep Alumà llista al costat de Josep Alumà i Anto- al lado de Josep Alumà y Antoni Clavé. et Antoni Clavé. Membre de l’Associació ni Clavé. Membre de l’Associació de Miembro de la Asociación de Cartelistas 1939-1940 Dans les premiers jours du mois de fé- A principis de febrer de 1939, és tras- A principios de febrero de 1939, es tras- de Cartellistes de Catalunya, Josep Su- Cartellistes de Catalunya, Josep Subi- de Cataluña, Josep Subirats participa en vrier 1939, il est transféré du camp pro- lladat al camp provisional de Prats de ladado al campo provisional de Prats birats participe à de nombreux con- rats participa en nombrosos certàmens numerosos certámenes y obtiene diferen- visoire de Prats de Molló puis au camp Molló i tot seguit al camp del Barcarès de Molló y a continuación al campo de cours d’affiches et obtient différents prix i obté diferents guardons. tes galardones. du Barcarès où il reste interné jusqu’au on s’hi queda intern fins a l’octubre. Barcarès donde se queda interno hasta d’excellence. L’any 1931, arran de la procla- En 1931, a raíz de la proclamación mois d’octobre. Après un court transit Després d’una curta estada al camp octubre. Después de una corta estancia En 1931, suite à la proclamation de mació de la República espanyola i el de la República española y el restable- par le camp de concentration d’Argelès, de concentració d’Argelers, és trans- en el campo de concentración de Arge- la République espagnole et au rétablis- restabliment de les institucions pròpies cimiento de las instituciones propias de il se voit transféré sur celui du Champ de ferit al del Camp de Mart de Perpin- lès, es trasferido al del Champ de Mars sement des institutions propres de Cata- de Catalunya, Subirats participa en les Cataluña, participa en las fases finales Mars de Perpignan. Même si sa situation yà. Tot i que la seva situació millora de Perpiñán. Aunque su situación mejora logne, il participe aux phases finales du fases finals del concurs per a la crea- del concurso para la creación del emble- s’améliore grâce à l’obtention de com- gràcies als encàrrecs de retrats que gracias a los encargos de retratos que concours pour la création de l’emblème ció de l’emblema de la Generalitat de ma de la Generalitat de Cataluña. mandes de portraits, il décide, au mois rep, decideix, el març de 1940, can- recibe, decide, en marzo de 1940, can- de la Generalitat de Catalunya. Catalunya. de mars 1940, fatigué de cette vie de ré- sat d’aquesta vida de refugiat, tornar sado de esta vida de refugiado, regre- fugié, de retourner en Catalogne du Sud. a Catalunya. sar a Cataluña. 1934 Josep Subirats présente deux toiles au Josep Subirats presenta dues teles al Josep Subirats presenta dos telas en el Sa- Saló de Primavera de Barcelona. Saló de Primavera de Barcelona. lón de Primavera de Barcelona. 1940-1941 Interné au camp de concentration de Internat al camp de concentració de Internado en el campo de concentra- Il rencontre Teresa Martoli (1919- Coneix Teresa Martoli (1919-1994), Conoce a Teresa Martoli (1919- Figueres (mars 1940) il est transféré Figueres (març de 1940), és transfe- ción de Figueres (marzo de 1940), es 1994) venue à Barcelone de Poboleda. que ha arribat a Barcelona des de Pobo- 1994), que ha llegado a Barcelona desde par l’administration franquiste vers rit per l’administració franquista al trasferido por la administración fran- Les deux jeunes gens se fiancent au mois leda. Els dos joves es prometen el des- Poboleda. Los dos jóvenes se prometen en celui de Reus (mars-avril 1940) avant de Reus (març-abril de 1940) abans quista al de Reus (marzo-abril de 1940) de décembre 1934. Le couple, séparé par embre de 1934. La parella, separada diciembre de 1934. La pareja, separada de devoir intégrer les Bataillons dis- de ser incorporat als Batallons Disci- antes de incorporarse a los Batallones la guerre et l’exil, ne pourra finalement cé- per la guerra i l’exili, no podrà celebrar por la guerra y el exilio, no podrá celebrar ciplinaires des Soldats Travailleurs. plinaris de Soldats Treballadors. Co- Disciplinarios de Soldados Trabajado- lébrer son union qu’au mois de juin 1942. la seva unió fins al juny de 1942. su unión hasta junio de 1942. Un nouveau périple commence qui le mença un nou periple que el porta a res. Empieza un nuevo periplo que lo mène à Lleida (avril-juin 1940), Dar- Lleida (abril-juny de 1940), Darnius lleva a Lleida (abril-junio de 1940), Dar- 1936 Au mois de juillet, Josep Subirats participe El juliol, Josep Subirats participa junt amb En julio, Josep Subirats participa con Ra- nius (juillet 1940), Caldes de Malave- (juliol de 1940), Caldes de Malave- nius (julio de 1940), Caldes de Mala- avec Ramon Pons et Antoni Farré à une Ramon Pons i Antoni Farré en una expo- mon Pons y Antoni Farré en una exposición lla (juillet-octobre 1940) et Barcelone lla (juliol-octubre de 1940) i Barcelo- vella (julio-octubre de 1940) y Barce- exposition au Centre Republicà de Barce- sició al Centre Republicà de Barcelona. en el Centro Republicano de Barcelona. (octobre 1940-avril 1941). na (octubre de 1940-abril de 1941). lona (octubre de 1940-abril de 1941). lone. Quelques jours après l’inauguration Alguns dies després de la inauguració Algunos días después de la inauguración éclate la Guerre Civile. il intègre alors le esclata la Guerra Civil. Entra aleshores a estalla la Guerra Civil. Entra entonces a 1942 Au mois de février, Josep Subirats intè- El febrer, Josep Subirats entra a for- En febrero, Josep Subirats forma parte Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) formar part del Sindicat de Dibuixants Pro- formar parte del Sindicato de Dibujantes gre le Fomento de las Artes Decorativas mar part del Fomento de las Artes De- del Fomento de las Artes Decorativas y et le groupe des dessinateurs du Partit fessionals (SDP) i del grup dels dibuixants Profesionales (SDP) y del grupo de los dibu- puis pendant près de cinq ans, il intè- corativas i tot seguit, durant gairebé a continuación, durante casi cinco años, Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). del Partit Socialista Unificat de Catalunya jantes del Partido Socialista Unificado de gre la direction de la Societat Anòni- cinc anys, de la direcció de la Societat de la dirección de la Sociedad Anóni- Durant la guerre, il réalise, entre autres, (PSUC). Durant la guerra, realitza, entre Cataluña (PSUC). Durante la guerra, reali- ma d’Arts Gràfiques (SADAG). Il réali- Anònima d’Arts Gràfiques (SADAG). ma de Artes Gráficas (SADAG). Realiza les affiches Camperol! « La revolució ne- altres, els cartells «Camperol! La revolució za, entre otros, los carteles «Camperol! La se de nombreuses illustrations de livre, Realitza nombroses il·lustracions de numerosas ilustraciones de libros, litogra- cessita el teu esforç», «Per la millor defen- necessita el teu esforç», «Per la millor de- revolució necessita el teu esforç», «Per la lithographies, couvertures, affiches… llibres, litografies, portades o cartells. fías, portadas o carteles.

158 159 Chronologie / Cronologia / Cronología Chronologie / Cronologia / Cronología

Pour autant, il n’abandonne pas sa Tanmateix, no abandona la seva pro- Sin embargo, no abandona su produc- 1990 Retraité, il se consacre exclusivement Jubilat, es dedica exclusivament a la Jubilado, se dedica exclusivamente a su production artistique et débute une ducció artística i comença tota una ción artística y empieza una serie de à son œuvre. Il réalise un séjour à San seva obra. Passa un temps a San Mi- obra. Pasa un tiempo en San Miguel de série sur les baraquements de fortune sèrie sobre els barris de barraques dibujos y esbozos sobre los barrios de Miguel de Allende au Mexique pour y guel de Allende (Mèxic) per exposar Allende (México) para exponer en el Pa- qui peuplent désormais les alentours que poblen d’ara endavant els afores chabolas que pueblan desde entones exposer au Palacio de Bellas Artes. En al Palacio de Bellas Artes. L’any 1991, lacio de Bellas Artes. En 1991, expone, de Barcelone. Durant près de quin- de Barcelona. Durant gairebé quinze las afueras de Barcelona. Durante casi 1991, il expose, toujours au Mexique, à exposa, també a Mèxic, a la Universi- también en México, en la Universidad ze ans, il parcourt ses quartiers mis anys, recorre aquests barris situats quince años, recorre dichos barrios si- l’Universidad de Guanajuato. dad de Guanajuato. de Guanajuato. en marge de la société barcelonaise al marge de la societat barcelonina tuados al margen de la sociedad bar- pour en ramener des centaines de per endur-se’n centenars de dibuixos celonesa para llevarse centenares de 1993 Exposition d’hommage à la fondation Caja Exposició d’homenatge a la Fundación Caja Exposición de homenaje en la Fundación dessins et croquis. i esboços. dibujos y esbozos. de Madrid à Barcelone organisée par la de Madrid a Barcelona organitzada per la Caja de Madrid en Barcelona organizada Galeria Muntané qui lui consacre une ex- Galeria Muntané, que li dedica una expo- por la Galería Muntané, que le dedica una 1951 Subirats participe aux premières édi- Subirats participa en les primeres Subirats participa en las primeras edicio- position dans ses murs au Port de la Selva. sició a les seves sales del Port de la Selva. exposición en sus salas del Port de la Selva. tions des Biennales Hispano-américai- edicions de les Biennals Hispanoame- nes de las Bienales Hispanoamericanas nes de Barcelone. Cette même année, ricanes de Barcelona. Aquest mateix de Barcelona. Ese mismo año, celebra su 1994 Décès de son épouse, Teresa Martori. Mor la seva esposa, Teresa Martori. Jo- Muere su esposa, Teresa Martori. Josep il réalise sa première exposition indivi- any, celebra la seva primera exposició primera exposición individual en la Gale- Josep Subirats cesse de peindre. sep Subirats deixa de pintar. Subirats deja de pintar. duelle à la Galeria Egea de Barcelone. individual a la Galeria Egea de Bar- ría Egea de Barcelona. La «Exposición de Au mois d’avril, expose à la Sala Eloy L’abril, exposa a la Sala Eloy Gon- En abril, expone en la Sala Eloy Gon- L’«Exposición de dibujos. José Subirats» celona. L’«Exposición de dibujos. José dibujos. José Subirats» permanece abierta Gonzalo de la Caja de Madrid à Madrid. zalo de la Caja de Madrid a Madrid. zalo de la Caja de Madrid en Madrid. est présentée au public du 13 au 26 oc- Subirats» resta oberta al públic del 13 al público del 13 al 26 de octubre. Un tobre. Un court texte de Bartomeu Xifré al 26 d’octubre. Un breu text de Bar- breve texto de Bartomeu Xifré Morros pre- 1997 Josep Subirat meurt le 4 septembre Josep Subirats mor el 4 de setembre de Josep Subirats muere el 4 de setiembre de Morros présente l’artiste. tomeu Xifré Morros presenta l’artista. senta al artista. 1997 à Barcelone. 1997 a Barcelona. 1997 en Barcelona.

1953 Subirats recoit la Médaille d’Argent au Subirats rep la Medalla de Plata en el Subirats recibe la Medalla de Plata en el 1998 Exposition d’hommage au Fons d’Art Exposició d’homenatge al Fons d’Art Exposición de homenaje en el Fons d’Art XIIe Salon d’Automne de Mallorque. 12è Saló de Tardor de Mallorca. 12º Salón de Otoño de Mallorca. d’Olot et publication d’un catalogue d’Olot i publicació d’un catàleg amb de Olot y publicación de un catálogo con avec des textes d’Antoni Clavé, Marina textos d’Antoni Clavé, Marina Subirats textos de Antoni Clavé, Marina Subirats y 1954 Josep Subirats quitte la Societat Anòni- Josep Subirats deixa la Societat Anòni- Josep Subirats deja la Sociedad Anónima Subirats et de Conxita Oliver. i Conxita Oliver. Conxita Oliver. ma d’Arts Gràfiques et créé une entre- ma d’Arts Gràfiques i funda una empre- de Artes Gráficas y funda una empresa de prise de graphisme avec pour associés sa de treballs gràfics amb Pere Creus i trabajos gráficos con Pere Creus y Josep 2001 Exposition du 11 janvier au 9 février de Celebració de l’11 de gener al 9 de Celebración del 11 de enero al 9 de Pere Creus et Josep Estrada. Josep Estrada com a socis. Estrada como socios. l’exposition «Josep Subirats (1914-1997: febrer de l’exposició «Josep Subirats febrero de la exposición «Josep Subirats Le critique et marchand d’art Barto- El crític i marxant d’art Bartomeu El crítico y marchante de arte Barto- Dibujos» à la salle d’exposition Blan- (1914-1997): Dibujos» a la sala Blan- (1914-1997): Dibujos» en la sala Blan- meu Xifré Morros intègre des œuvres de Xifré Morros inclou obres de Josep Su- meu Xifré Morros incluye obras de Josep querna de Madrid. querna de Madrid. querna de Madrid. Josep Subirats dans l’exposition «Boutique birats dins l’exposició «Boutique d’art» Subirats en las exposición «Boutique d’art» d’art» présentée par la galerie Argos du que presenta la Galeria Argos del 9 al que presenta la Galería Argos del 9 al 22 2011 Le Museu Memorial de l’Exili de la Jonque- El Museu Memorial de l’Exili de la Jon- El Museo Memorial del Exilio de la Jonque- 9 au 22 janvier. L’exposition donne à voir 22 de gener. A l’exposició hi ha obres de enero. En la exposición figuran obras ra (MUME) présente le témoignage gra- quera (MUME) presenta el testimoni ra (MUME) presenta el testimonio gráfico les œuvres de Pablo Picasso, Juan Gris, de Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró, de Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró, phique que Subirats a légué de la Guerre gràfic que Subirats ha legat de la Gue- que Subirats ha legado de la Guerra Civil Joan Miró, Antoni Clavé, Emili Grau Sala Antoni Clavé, Emili Grau-Sala i Josep Antoni Clavé, Emili Grau-Sala y Josep Civile et de ses différents internements dans rra Civil i dels seus diversos internaments y de sus diversos internamientos en los cam- et Josep Maria de Sucre. Toutefois, les im- Maria de Sucre. Amb tot, els imperatius Maria de Sucre. Sin embargo, los impe- les camps de concentrations et bataillons als camps de concentració i batallons pos de concentración y batallones discipli- pératifs commerciaux édictés par le monde comercials dictats pel món de l’art barce- rativos comerciales dictados por el mundo disciplinaires. L’exposition «Josep Subirats. disciplinaris. L’exposició «Josep Subi- narios. La exposición «Josep Subirats. Peri- des arts barcelonais conduisent Subirats loní fan que Subirats l’abandoni definiti- del arte barcelonés hacen que Subirats lo Périple d’un artiste, du front aux camps de rats. Periple d’un artista. Del front als plo de un artista. Del frente a los campos à le quitter définitivement afin préserver vament per així preservar l’autenticitat abandone definitivamente para preservar concentration et des bataillons discipli- camps de concentració i dels batallons de concentración y de los batallones de l’authenticité de son travail. Face aux pro- del seu treball. Davant les produccions la autenticidad de su trabajo. Ante las naires aux baraquements miséreux de la de treballadors als suburbis de Barcelo- trabajadores a los suburbios de Barcelona ductions commerciales de nombre de ses comercials de molts dels seus amics pin- producciones comerciales de muchos de Barcelone d’après-guerre (1936-1941)» est na (1936-1941)» es presenta al MUME (1936-1941)» se presenta en el MUME del amis peintres, il préfère désormais se quali- tors, prefereix qualificar-se a si mateix sus amigos, prefiere calificarse a sí mismo présentée au MUME du 22 janvier au 27 del 22 de gener al 27 de febrer de 2011 22 de enero al 27 de febrero de 2011 y fier de «peintre du dimanche», statut, qui à com a «pintor de diumenge», condició como «pintor de domingo», condición février 2011 et à La Poudrière de Perpignan i a El Polvorí de Perpinyà del 24 de nov- en La Poudrière de Perpiñán del 24 de no- ses yeux, a su préserver une certaine intégri- que, als seus ulls, ha sabut mantenir cer- que, a sus ojos, ha sabido mantener cierta du 24 novembre 2011 au 12 février 2012. embre de 2011 al 12 de febrer de 2012. viembre de 2011 al 12 de febrero de 2012. té et une certaine gratuité de l’acte créatif. ta integritat i gratuïtat de l’acte creatiu. integridad y gratuidad del acto creativo.

1957 Subirats se sépare de ses associés et Subirats se separa dels seus socis i Josep Subirats se separa de sus socios prend seul en charge la responsabilité s’ocupa ell sol del taller de creacions y se ocupa él solo del taller de crea- de l’atelier de créations graphiques ainsi gràfiques així com dels seus cinc tre- ciones gráficas así como de sus cinco que ses 5 salariés. balladors. empleados. N’exposant plus, il continue toutefois Tot i no exposar, continua dibuixant Aunque no expone, continúa dibu- à dessiner et redevient membre du Cercle i es fa membre del Cercle Artístic de Sant jando y se hace miembro del Círculo Ar- Artístic Sant Lluc de Barcelone et poursuit Lluc de Barcelona i prossegueix amb la tístico de Sant Lluc de Barcelona y prosi- son travail de peindre jusqu’en 1991. seva obra com a pintor fins l’any 1991. gue con su obra como pintor hasta 1991.

160 161 Josep Subirats Josep Subirats BIBLIOGRAPHIE / BIBLIOGRAFIA / BIBLIOGRAFÍA TRADUCTION EN CASTILLAN / TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ / TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Josep Subirats, periplo de un artista: del frente a los campos de concentración

CLARA, Josep, Esclaus i peons de la Nueva España. Els Bata- GRANDO, René, ¡Al campo!, Editions Mare Nostrum, Perpig- y de los batallones disciplinarios a los suburbios de Barcelona (1936-1941) llons de Treballadors a Catalunya (1939-1942), Cercles d’Estudis nan, 2006, 96 p. Històrics i Socials, Girona, 2007, 202 p. GRANDO, René; QUERALT, Jaume; et FEBRÉS, Xavier, Vous avez Eric Forcada DD.AA, Els mapes en la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, la mémoire courte, Editions du Chiendent, Marcèvol, 1981, 128 p. El sábado 4 de julio de 1936 se inaugura en las salas del fesionales y poner su talento al servicio de la Revolución y Generalitat de Catalunya -Direcció General de la Memòria De- mocràtica, Barcelona, 2007, 112 p. HURTADO, Víctor; SEGURRA, Antoni; et VILLARROVA, Joan, Atles de Centro Republicano del Paseo de Gracia la exposición de de la República. De la calle a las salas de redacción de los la Guerra Civil a Catalunya, Edicions Dau, Barcelona, 2010, 536 p. pinturas de Josep Subirats, Ramon Pons y Antoni Farré. En diarios, la lucha contra el fascismo abarca todos los ámbitos. DD.AA. Exili, medecina i falantropia. L’Hospital Varsòvia de la prestigiosa avenida de Barcelona, en el corazón de la En las columnas de L’Esquella de la Torratxa o de La Rambla, Tolosa de Llenguadoc (1944-1950), Editorial Afers, Catarroja- capital catalana, el joven hace realidad su sueño más precia- «Subi» firma caricaturas y papeles sueltos en solidaridad con Barcelona, 2010, 98 p. PASCUET, Rafael; et PUJOL, Enric (dir.), La revolució del bon do: mostrar sus creaciones fruto de sus investigaciones más la República. Sin embargo, en septiembre de 1937, «Subi» gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Ge- DD.AA., Carteles de la guerra 1936-1939. Colección Funda- neralitat de Catalunya (1936-1939), Viena Edicions, Barcelona, personales. Con 22 años de edad, hace muy poco que ha no se contenta con dibujar y marcha al frente de Aragón. ción Pablo Iglesias, Fundación Pablo Iglesias – Lunwerg Editores, 2006, 288 p. acabado los estudios en la Llotja, la escuela de la cual había Barcelona, 2004, 160 p. sido, junto con Antoni Clavé y Emili Grau-Sala, uno de los Comienza entonces para Josep Subirats un largo itinerario PERMANYER, Lluís, Antoni Clavé fa memòria, La Campana, Ba- alumnos más aventajados. A pesar de este aprendizaje ar- que lo lleva del pueblecito de Zaidín a Barcelona y de Cas- FONTSERÈ, Carles, Memòries d’un cartellista del 36, Proa, Bar- celona, 2005, 187 p. celona, 2006, 459 p. tístico brillante, el joven opta, para tranquilizar a sus padres, tellfollit de Riubregós a los campos de concentración de la RUBIÓ CABECERAN, Josep, Camp Definitiu. Diari d’un exiliat por el mundo de la decoración y por el oficio, entonces muy costa del Rosellón. Barcarès, Argelès, Perpiñán… el tiempo FONTSERÈ, Carles, Un exiliat de tercera: a París durant la Sego- al Barcarès, edició a cura d’Elisenda BARBÉ i POU, Cossetània en boga, de cartelista publicitario. A partir de 1931, Josep marca un paréntesis fatal y cada una de las etapas de este na Guerra Mundial, Proa, Barcelona, 1999, 472 p. Edicions, Valls, 2010, 144 p. Subirats trabaja en un taller de artes gráficas de Barcelona periplo concentracionario se hace tan insoportable como y más adelante, con Antoni Clavé y Josep Alumà, entra a interminable. Prisionero de una guerra perdida, ve cómo FORCADA, Eric & TUBAN, Grégory, «De sorra i de vent: SOLÉ MARTÍ, Esther; CROUS-VIDAL, Enric, Enfant terrible 1908- artistes en camps de concentració / De sable et de vent: ar- 1987, Edicions de la Clamor, Lleida, 2008, 130 p. formar parte de la recién fundada Asociación de Cartelistas toda Europa se convierte en los calabozos del fascismo. tistes en camps de concentration (1939-1942)» [pp. 32-69], de Cataluña. Muy pronto sus primeros carteles son objeto de Sin escapatoria, sin esperanza, Subirats decide intentar el in catàleg de l’exposició Perpinyà, al cor del segle XX. La STEIN, Louis, Beyond Death and Exile: the Spanish Republicans atención y le permiten obtener numerosos premios en diferen- regreso a Cataluña. De Figueres a Reus y de Lleida a Dar- creació artistíca de la Retirada al Viatge Triomfal de Salvador in France, 1939-1955, Cambridge, Mass. London: Harvard uni- tes certámenes y recibir importantes encargos. nius, un nuevo recorrido se impone a través de campos de Dalí (1939-1965), Convent dels Mínims de Perpinyà, del 31 versity press, 1979, 306 p. de març al 4 de juny de 2007, Collecció Font Nova – Vila de concentración y batallones disciplinarios establecidos por Perpinyà, Perpinyà, 2007, 240 p. STEIN, Louis, Más allá de la muerte y del exilio, Barcelona, Ahora que ya tiene un trabajo puede dedicarse a su obra un régimen franquista triunfante. Plaza y Janés, 1983 más personal. Con el envío primero de dos telas al Salón de FORCADA, Eric, «Traduir l’experiència de l’exili. L’expressió artís- Primavera de Barcelona de 1934 y más adelante con su par- El hilo conductor de este periplo lo constituye un trayecto tica als camps de concentració del Rosselló» [pp. 159-186] in STEIN, Louis, Par-delà l’exil et la mort: les républicains espagnols ticipación en la exposición del Club Republicano de julio de excepcional. El itinerario de Josep Subirats vuelve a eviden- Reflexionant l’exili. Aproximació a l’exili republicà: entre la his- en France, Mazarine, Paris, 1981, 389 p. [Valiente: pp. 144-145] tòria, l’art i el testimoniatge, Jordi FONT AGULLÓ (Dir.), Editorial 1936 que presenta por primera vez una serie de obras aca- ciarse mediante los centenares de apuntes que se apropian Afers, Catarroja-Barcelona, 2010, 344 p. VALIENTE, Manolo, Un «vilain rouge» dans le sud de la France / badas, Josep Subirats inicia realmente una carrera artística. de una realidad tan poco generosa, tan terrible. En su empe- Un «rojillo» en el sur de Francia, suivi / seguido de Sable et de Una muestra de arte y una carrera que se ven frustradas, ro- ño por captar esta realidad que lo rehuye, el artista registra GIRALT-MIRACLE, Daniel, Cartells de la Col.lecció Fornas. Pro- vent [deuxième livre]/ Arena y viento [Segundo libro], édition et tas, desterradas por la Guerra Civil que estalla el 18 de julio. gráficamente escenas del frente, refugiados que han perdido ducció gràfica de la Segona Repùblica i la Guerra Civil, Parla- introduction de Jacques ISSOREL, Editions Mare Nostrum, Perpig- ment de Catalunya, Barcelona, 2006, 309 p. nan, 1er trimestre 2009, 240 p. La guerra, verdadero «acelerador de la historia», coge des- la razón, mercados negros bajo las alambradas, barracones prevenido a Josep Subirats. Los primeros días del alzamiento y vidas cubiertas por la arena, paisajes capturados en la militar, Subirats abandona sus sueños de artista para unirse tempestad de la historia… Estos centenares de dibujos plas- a sus compañeros cartelistas del Sindicato de Dibujantes Pro- mados a toda prisa sobre hojas ya utilizadas o simplemente

162 163 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

encontradas deben entenderse como un cuaderno de dibujos La colmena de dibujantes en la que se ha convertido el pala- efectiva en la realidad de la revolución; animando a desarro- tiene las siglas de la UGT, se reimprimirá algunas semanas que es preciso reconstituir y enlazar para conseguir revelar cio del Portal del Ángel produce cada día decenas de carte- llar la producción agraria, vuelve a dotar a la reciente colec- más tarde coincidiendo con la semana de solidaridad con el sentido insospechado y quizás intencionadamente oculto les así como todo tipo de material gráfico de de propaganda tivización de las tierras agrícolas de un sentido real y una utili- la población civil madrileña bombardeada por la aviación de una vida, de un itinerario, de un exilio. Todas estas hojas al servicio de las organizaciones antifascistas. El SDP tiene un dad vital en un periodo crítico para el campo revolucionario. franquista, que fue organizada por el gobierno catalán con sueltas desmultiplican una historia tan inconfesable como in- carácter transversal a la vez que unitario dado que en él figu- la mención: «Parlamento de Cataluña». justa y hacen difícil abordar de forma realista los recorridos ran cartelistas socialistas libertarios como Josep Bartolí, Alfred La lucha tiene lugar en todos los frentes, se utilizan todas las ar- y las vidas que narran. Cada escena vivida, cada imagen Benigani y Shum o militantes comunistas como Helios Gó- mas para conseguir la victoria. Rápidamente, a la Guerra Civil Aunque cada uno de los carteles Camperol! la revolució ne- retenida, configuran el testimonio visual de un artista que ve mez, Martí Bas, José Alloza, Jacint Bofarull y Rafael Tona. No se añade otra, la de las imágenes. Nunca un conflicto había cessita el teu esforç y Per la millor defensa, per la victòria cómo su vida da irremediablemente un vuelco radical un mes obstante, la mayoría de sus miembros pertenecen a los sec- recurrido tanto a la propaganda. Sin descanso, los carteles acolliu els refugiats de Madrid apuntan a objetivos concre- de julio de 1936, un 18 de julio, día en que el destino de tores catalanistas de izquierda, como Josep Alumà, Cristòfor aparecen en las calles de las ciudades como una respuesta tos, se corresponden gráficamente. En estos dos carteles, Europa empieza a tambalearse. Ateche, Antoni Clavé, Enric Clusellas, Lorenzo Goñi, Francesc instantánea a los ataques militares o a la desinformación des- Subirats utiliza la misma gama cromática para cristalizar dos Nel·lo, Ferran Teixidor, Hubert Vallmitjana o Josep Subirats. tilada por los servicios propagandísticos del bando contrario. circunstancias muy diferentes. Las tonalidades anaranjadas Una reanudación de la actividad que engendra una produc- del cartel Camperol! adoptan en el segundo cartel un nuevo Josep Subirats dentro de la guerra Este último pronto creará un cartel de apoyo y adhesión al ción intensa con la que se hace un llamamiento a todas aque- sentido dado que simbolizan a partir de entonces el martirio de las imágenes (1936-1937) espíritu revolucionario que inflama Cataluña en estos prime- llas personas de talento para ganar así la batalla de la opinión. de Madrid preso de las llamas a consecuencia de los bom- ros días de la Guerra Civil. Bajo la égida de la UGT, realiza bardeos intensivos de la aviación fascista. Por su lado, el azul Ese 18 de julio 1936, el alzamiento del general Franco hace Camperol! La revolució necessita el teu esforç [¡Campesino! En octubre de 1936, Josep Subirats participa en la exposi- del primero, promesa de un horizonte radiante, ocupa ahora olvidar a Josep Subirats sus aspiraciones artísticas. El joven La revolución necesita tu esfuerzo]. Si bien el imperativo utili- ción que tiene lugar en las Galerías Novedades y en la que el primer plano del segundo para encarnar la tranquilidad se pone al servicio de la República y no tarda a juntarse con zado en el eslogan hace evidente la urgencia de la moviliza- se presentan casi 190 carteles editados por el PSUC o la que puede ofrecer Cataluña a los refugiados madrileños. el grupo de cartelistas de la Unión General de Trabajadores ción ciudadana y en particular la del mundo agrario ante la CNT, demostrando de este modo la unidad de las fuerzas (UGT). Reunidos en el Comité Revolucionario del Sindica- nueva situación dictada por el estado de guerra, la imagen republicanas. El 6 de octubre de 1936, día del segundo ani- Para integrar estas manos providenciales y eficientes que sal- to de Dibujantes, estos cartelistas, desde los primeros días por su parte insiste en la naturaleza transitoria y pasajera que versario de los Hechos de Octubre y fecha finalmente reser- van a las víctimas de los bombardeos, Josep Subirats recorre de la Guerra Civil, colectivizan un palacio del Portal del impone este delicado momento histórico. Efectivamente, el vada para la inauguración de esta muestra, Jaume Miravitlles al collage, técnica recién importada al mundo del cartelismo Ángel, cerca de la plaza de Cataluña de Barcelona. La hombre que cava con la cabeza inclinada trabaja una viña se autoinvita al acto para anunciar oficialmente la creación catalán por Salvador Ortiga Perramon. Manos que se con- nueva sede del Sindicato Profesional de Dibujantes (SDP) invernal acabada de podar. Cada cepa lleva en sí la sabia del Comisariado de Propaganda de la Generalitat de Ca- vierten en un motivo iconográfico recurrente en la obra como se transforma rápidamente en un estudio sin una afiliación que hará nacer los futuros brotes y las vendimias del mañana. taluña. Un nuevo organismo gubernamental que tendrá un cartelista de Subirats. Ejemplo de ello son Ajudeu els caiguts! política marcada y funciona como el verdadero centro neu- El esfuerzo del campesino se verá recompensado, así como papel clave en el dispositivo de guerra catalán. La mayoría [¡Ayudad a los caídos!], creado para el Socorro Rojo Inter- rálgico de la propaganda pro-republicana catalana. El sin- la revolución que podrá, en cuestión de una temporada, sa- de los artistas del SDP colaborarán de ahora en adelante nacional, y Defensa la Revolució: escriu als teus amics de dicato de dibujantes, cercano en principio a la UGT y más tisfacer finalmente las expectativas de los ciudadanos. Las directamente con esta entidad que adquirirá una importancia tot el món [Defiende la Revolución, escribe a tus amigos de tarde al Partido Socialista Unificado de Cataluña (PSUC), tonalidades anaranjadas del cartel buscan tranquilizar y dar crucial. Josep Subirats no duda en poner su talento al servicio todo el mundo], realizado por su parte desde el Sindicato reúne en su seno y en sólo algunos días a creadores como garantías a todos aquellos que trabajan para sustentar la de la Generalitat como lo evidencia el cartel Per la millor de Dibujantes Profesionales. Tan pronto estas manos trabajan José Alloza, Josep Bartolí, Jacint Bofarull, Martí Bas, Carles contienda bélica. De marcados rasgos simbolistas, el cartel defensa, per la victòria acolliu els refugiats de Madrid [Por para la Revolución o para acoger a los refugiados como se Fontserè, Helios Gómez, Rafael Tona o Germà Viader. Jóve- de Subirats muestra cómo el horizonte libre y abierto hacia un la mejor defensa, por la victoria acoged a los refugiados de transforman en armas de apoyo a la contienda bélica o en nes colaboradores como Jaume Solà y Francesc Riba Rovira futuro sereno reposa sobre las espaldas de los trabajadores Madrid] que presenta en la exposición de las Galerías Nove- ayuda salvadora dirigida a los soldados heridos en el frente. o autores de prestigio como Josep Alumà o Ferran Teixidor que realizan su trabajo con vigor, obstinación y tenacidad. dades y más adelante en el de 7 mesos de guerra! [¡7 meses En Ajudeu els caiguts!, estas mismas manos dialogan para no tardan en engrosar las filas del órgano propagandístico. La fuerza simbólica de este cartel encuentra una continuidad de guerra!] del Casal de Cultura de Barcelona1. Aunque con- formar un nuevo registro de lenguaje que simboliza la fuerza

1 Exposición organizada por el Comisariado de Propaganda de la Generalitat de Catalunya en marzo de 1937 que formaba parte de la programación de la campaña en solidaridad con Madrid. La muestra se presentará en esta ciudad en noviembre de 1937 bajo el título “Dieciséis meses de guerra” en la sede madrileña del Comisariado.

164 165 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

prodigiosa de la ayuda mutua. En primer plano, las manos cartelista al servicio del Socorro Rojo Internacional y del hos- En la obra de Josep Subirats no hay ninguna imagen belico- extiende de Huesca a Teruel. El ejército republicano acaba del soldado. Una está cansada y reposa sobre la pierna, pital nº18 para organizar una recolecta de sangre a favor de sa, el cartelista prefiere concentrar su esfuerzo y sus creacio- de lanzar una ofensiva sobre Zaragoza y libera el pueblo de la otra, casi inerte, se pierde en el vacío. En segundo plano los soldados. Mediante una construcción de planos binarios, nes en campañas de apoyo y de solidaridad que hacen un Belchite, en poder de las tropas franquistas. Sin embargo, la aparecen las manos salvadoras del Socorro Rojo Internacio- hace que dialoguen la interconexión y la interdependencia llamamiento a la participación individual por el bien común. contraofensiva en Campo Oliva obliga a la facción de 400 nal que se alzan para liberar al herido del abrazo fatal de que existen en el combate contra el fascismo entre la van- Sin embargo, la evolución crítica de la Guerra Civil le obliga hombres apostada en Zaidín a ir al cuartel de Barbastro para las alambradas del campo de batalla. Este juego de manos guardia y la retaguardia. Para conseguir que el mensaje sea a dejar su actividad de cartelista para marchar al frente. La poder beneficiarse de buenas condiciones de formación. complementario explicita un único gesto, el del don. El don plenamente eficaz, Subirats no duda en jugar gráficamente miopía que sufría había hecho posponer este reclutamiento Cuando llega al cuartel, a Subirats, que ya lleva algunos del soldado y el del ciudadano se confunden mediante una con la identidad del lugar poniendo de relieve una inmensa pero, en septiembre de 1937, se incorpora a las tropas auxi- meses sufriendo una bronquitis, le proponen que se instale en escritura de efectos inmaculados, puros, que se desprenden cruz roja, símbolo universal, que él asocia con el hospital que liares de la 27ª División Popular de la República, la antigua un «dormitorio individual». Un favor que obtiene a lo largo de de un degradado de azules, del más intenso que traduce la ha quedado bajo el control exclusivo de los comunistas del Columna Karl Marx. una visita médica cuando el médico, aficionado a la pintura, gravedad, la dureza y la pesadez al más pálido del uniforme PSUC. Situándose más allá de las luchas partidistas, despre- se entera del oficio de su paciente. A raíz de esta afinidad que se funde con el blanco enfermizo del cuerpo del solda- ciando imperativos de orden estrictamente ideológico, Subi- Aunque algunos meses antes aconsejaba defender la revolu- artística, el destino de Subirats cambia radicalmente: do. Un degradado roto a la vez por la calidez y el vigor de rats prefiere, por encima de las exclusividades dogmáticas, ción escribiendo a todos los amigos del mundo, su periplo un color liso que une la herida y las siglas del Socorro Rojo In- hacer evidente de modo transversal la imagen de la unidad guerrero puntuado por los múltiples estacionamientos de su «Le enseñé algunos apuntes hechos aquella misma maña- ternacional, o sea la causa y su respuesta. Si bien el cartel se del frente republicano. división o el avance del enemigo franquista tendrá como hilo na y fotos de algunas de mis cosas —explica el pintor a hace a beneficio de este organismo internacional surgido del conductor la correspondencia que mantendrá con Teresa su compañera—. Se entusiasmó y los presentó enseguida Komintern, interpela a la sensibilidad y la experiencia de los No cabe duda de que Subirats es un militante. Sin embargo, Martori2, la mujer que había conocido en 1934 y que unos al Comisario y a los cinco minutos ya estaba encargado ciudadanos catalanes para que ofrezcan su ayuda a los que aunque milita en el PSUC, no es un hombre de partido sino años más tarde se convertirá en su esposa. De Caspe a Reus del periódico mural con libertad para hacerlo como a mí luchan en su nombre y en primera línea contra el fascismo. Un que pretende ampliar al máximo su campo de acción y de y de Zaidín a Lleida, Josep Subirats toma la pluma para escri- me gustara. Todo el mundo mostró interés por mis dibujos cartel que encuentra una continuación natural en Company: creación. Muestra de ello es Defensa la Revolució: escriu als bir sus dudas y sus inquietudes pero también para dar forma y desde entonces ya soy otro. Por ser este periódico de solidaritza’t aportant la teva sang a la humanitària obra de teus amics de tot el món que no lleva ninguna sigla de parti- mediante centenares de dibujos a una aventura tan incierta y tendencia cultural, me puse en contacto con los maestros l’hospital n°18 del PSU-UGT [Compañero: solidarízate apor- do ni de entidad política. Menos convencional, el estilo de arriesgada como imperiosa y sobre todo con tres que me ayudan. Todos son de Llei- tando tu sangre a la humanitaria obra del hospital nº18 del este cartel bebe de la escritura gráfica que había desarrolla- da y hay sobre todo uno que es muy inteligente. Tenemos PSU-UGT]. El hospital nº 18 representado, el antiguo Pabellón do antes de la guerra para responder a los encargos publi- largas conversaciones sobre arte.3» de Montjuïc que albergaba el Instituto Clínico de Barcelona, citarios al lado de su amigo Antoni Clavé. Las tonalidades ¡Al frente! Las imágenes de la guerra lo había ofrecido la Caixa de Pensions a principios del con- casi evanescentes transmiten con dulzura un gesto ligero y (1937-1939) Este equipo de redacción se reúne diariamente en el nuevo flicto a la Generalitat para que fuera transformado en un hos- amplio que confiere al cartel una fuerza melódica. El mensa- «estudio» de Subirats. Cada semana, el dibujante confeccio- pital capaz de atender la afluencia de heridos. La Consejería je que se ofrece con el cartel convence por la adhesión que La 27a división reúne a los militantes surgidos de las filas del na este periódico mural que se presenta a los soldados bajo de Sanidad puso este nuevo equipamiento bajo la responsa- suscita. Para que sea más fácil de leer y más eficaz, Subirats PSUC y de las organizaciones sindicales que dependen de el título de Plomo y Pluma. Esta gran hoja pegada a una bilidad de la Cruz Roja. En agosto de 1936, pasa finalmente crea una imagen que aboga por un sentimiento positivo y un la UGT y la forman mayoritariamente reclutas catalanes y pared del cuartel incluye recortes de prensa, consignas del bajo control del PSUC y del Socorro Rojo Internacional que impulso generoso por parte del paseante. Contrariamente valencianos que se apostarán no lejos del frente de Aragón. comisario o del Estado Mayor del Ejército Popular. También curan allí a los heridos retirados del frente. Bajo la autoridad a muchos cartelistas del SDP como Carles Fontserè o Martí Después de haber pasado por Caspe Reus, Lleida y Tama- se publican los trabajos de escritura de los reclutas iletrados del Consejo de Sanidad de Guerra, el hospital nº18 pasó Bas, Subirats no cederá nunca a las influencias del cartel rite de Litera, el 28 de septiembre de 1937, Josep Subirats, o artículos redactados por algunos soldados de la División a ser, a partir del 20 de octubre de 1936, el Servicio de germánico que busca convencer conmoviendo los imagina- soldado del destacamento de la reserva, recibe la orden de para dar a la cultura una dimensión mayor y más democrá- Transfusión de Sangre en el Frente. Como ya había hecho rios a través de una ejemplaridad heroica o una exaltación estacionarse con sus compañeros en el pueblecito de Zaidín tica en la batalla ilustrada que libra la República contra el con Ajudeu els caiguts!, Josep Subirats pone su talento como militar permanente. (Baix Cinca), delante de la primera línea del frente que se oscurantismo fascista. Subirats se dedica con fervor y orgullo

2 Una correspondencia transcrita con paciencia por Marina Subirats, a quién queremos expresar nuestra gratitud por este trabajo fundamental que permite leer el recorrido de su padre durante la Guerra Civil y el posterior exilio.

3 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 13 de octubre de 1937. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

166 167 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

a ilustrar estos escritos y no tarda en obtener el grado de «di- que obtiene lo llevan a Fraga, donde se encuentran sus com- hechos trizas, conscientemente sometidos al sacrificio supre- ción que tiene «de ser un inferior y un inadaptado»8 y que tanto bujante oficial de la división». Este grado o, mejor dicho, esta pañeros del Sindicato de Dibujantes Profesionales, pero la mo: la guerra por el bien de todos. Estos mismos hombres le atormenta. Para huir de esta tensión que siente en su interior, distinción sirven para que el artista asuma numerosos encar- evolución de su bronquitis le obliga a ingresar algunos días le hacen regresar a sus propias elecciones, a su papel en se sumerge por completo en su misión casi hasta perder la ra- gos de retratos tanto de oficiales como de compañeros solda- en el Hospital de Evacuación de Lleida. Restablecido y de el seno del conflicto. Es cierto que su talento de artista le zón. En esta empresa, la precariedad de los medios de los que dos rasos. Esta posición de retratista comporta un repentino nuevo en el Centro de Instrucción de Zaidín, da clases de di- confiere un estatus único, casi heroico pero tan alejado del dispone para realizar sus periódicos murales y el boletín de la reconocimiento que no dejará de crear algunos problemas bujo a los sargentos mientras prosigue su misión de dibujante de esos seres anónimos perdidos en el caos de la guerra. División se convierte en unos aliados de peso. Paciente, meticu- de conciencia en el purista del arte que es Josep Subirats. al servicio de la 27ª División. De ahora en adelante, incluso Por su lado, Subirats se siente incapaz de sacrificar su sin- loso, imponiéndose una autodisciplina salvadora, busca supe- si su día a día se ve sujeto al rigor militar, continúa conservan- gularidad de hombre y de artista a una causa ideológica rar estas dificultades para ofrecer a sus compañeros un trabajo «Una de las cosas que más me molesta es la explota- do los privilegios que le confiere su condición de dibujante por más justa que ésta sea. El único absoluto al que accede digno de los estudios gráficos y de impresión de Barcelona. ción que consiento de mi nombre como dibujante. Siento oficial y puede dedicarse libremente al dibujo y a la pintura. sacrificarse es su arte. Un arte con el que saca partido como una alegría en que me reconozcan como dibujante de ahora en adelante para no tener que vivir un heroísmo Sea cual sea la intensidad que pone en su trabajo, no de L’Esquella o de otras publicaciones, todo porque esto «Por la mañana, una vez levantado y vestido voy a tomar crucial para el conjunto del país. Esta falta lo lleva a pre- puede ignorar el ruido ensordecedor de los bombardeos representa un reconocimiento que me hace ganar mejo- el café que nos dan, después voy a casa a prepararme guntarse sobre el destino de esos hombres, imbuidos por continuos de la aviación y de las explosiones de los obuses res puestos… lejos del frente. ¡Cobardía! Siento después una tostada, después voy a la escuela (a eso de las las grandezas del espíritu, con los que se relaciona para que provienen del frente. Ante la ofensiva llevada a cabo a como un regusto de prostitución de mi sentimiento puro nueve), allí me encierro y luego o bien dibujo o hago percibir y comprender la fuerza que los anima y de la que partir del 2 de marzo en el sur del Ebro por las divisiones del arte y sin embargo me dejo acariciar por el éxito que algo del periódico mural o el boletín; a las doce y una se siente tan desposeído. franquistas y que comporta la reconquista de Belchite y los comisarios y compañeros, todos, conozcan a Subi; y cuarto a comer, después a las tres menos cuarto o a de Caspe, el Centro de Instrucción de Zaidín se encuentra siento una alegría de mi saber, de mi mezquino saber, las tres a dibujar o a tomar el sol, solo o acompañado «En estas grandes filas busco siempre a aquel que quizás directamente amenazado y debe ser evacuado. El 27 de que más tarde me tormenta. Era feliz, puedes creerme, de algún compañero. Volver a encerrarme y hacer lo que antes era un intelectual, un artista, un hombre de ciencia, marzo de 1938, los hombres de la 27ª División abando- cuando nadie me conocía y tenía ante mí la perspecti- conviene hasta que oscurece y entonces a escribir o a un hombre superior o quizá incluso un amante, un soña- nan el pueblo para trasladarse a Artesa de Segre (Nogue- va ineludible del fusil. Ahora siento a qué precio pago leer. A las ocho a cenar y después de nuevo a la escuela dor que vivía en un mundo propio, muy propio… y no ra). Comienza una larga marcha. De Alfarràs (Segrià), los mi miedo, teniendo que anteponer delante de todos lo o la Biblioteca que está llena a esa hora hasta las diez y lo puedo encontrar cuando por fuerza tiene que haber soldados llegan a Balaguer (Noguera) pero en vez de ir mejor de mí aun sin saber oponerme a ello, no sé ha- a dormir. En medio de todo esto tengo que hacer algún alguno. Todos son aquí un combatiente más o, mejor a Artesa, continúan en dirección a Les Borges Blanques cer nada. No tengo nada de lo que enorgullecerme.4» letrero, dedicar a veces dos o tres días a cambiar el dicho, un hombre más expuesto a la metralla fascista. (Les Garrigues) para estacionarse a partir del 1 de abril, periódico mural o hacer el retrato de algún presumido Todos estos rostros en los que no puedo reconocer las día de la caída de Zaidín, en la zona de Sant Martí Ses- Pero aunque sus numerosos dibujos le permiten retrasar su profesor, pero muy de cuando en cuando y no me dicen ilusiones, que parecen muertas, por el pasado y el futuro, gueioles (Anoia). Las tropas franquistas entran y ganan sus marcha al frente, la guerra no tarda en hacérsele evidente. En nada porque soy Subi. Bendito sea este nombre mientras que viven esencialmente al día, encierran dentro suyo a primeras posiciones en Cataluña. Una gran parte de los noviembre, la aviación franquista bombardea con fuerza el me permita vivir alejado de las cosas extrañas a mí.5» hombres que han sido, y que serán, hombres superiores hombres del antiguo destacamento de Zaidín abandona su cuartel de Barbastro y Subirats debe refugiarse con algunos que vivirán y se agitarán por la gloria, por el dinero o formación para marchar hacia el frente. Josep Subirats es compañeros suyos en las cuevas que hay a las afueras de la Evidentemente, sus funciones en el Centro de Instrucción de el amor de una mujer y que no obstante permanecen destinado al Equipo Móvil nº 4 que depende directamente ciudad. La situación se agrava y algunos de los hombres se Zaidín alejan a Subirats de las armas pero en ningún caso impasibles, son uno más contra el fascismo. Pasando del cuartel general. Ante el avance del bando franquista retiran al pueblecito de Zaidín, donde finalmente se instala del frente. Formando o viviendo con centenares de sargentos seguramente como pueden, lo mejor que pueden, este que se hace patente el 4 de abril en Lleida, el dibujante es una Escuela de Guerra. Subirats trabaja allí para facilitar su o de soldados rasos, Subirats no deja de encontrarse cara a momento extraño en su vida.6» empleado en los servicios cartográficos para permitir a los funcionamiento haciendo pequeños letreros y pancartas al cara con estos reclutas que, en los próximos días, tienen que oficiales visualizar rápidamente el avance del conflicto, de- tiempo que trabaja en la elaboración de periódicos murales marchar hacia el frente o que justo acaban de regresar. Estos Consciente de que «a la guerra no se puede ir pensando, sino ir sarrollar una estrategia coherente y poder así contrarrestar o del boletín de enlace de la División. Los pocos permisos hombres cuyo día a día, sus afanes y sus destinos han sido tirando»7, no pretende explorar más en profundidad esta sensa- la serie de victorias que les acaba de inflingir el enemigo.

4 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori sin fecha (octubre o noviembre de 1937). Original en catalán. Archivo de la Familia 6 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de enero de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. Subirats, Barcelona. 7 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de enero de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 5 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 16 de enero de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 8 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 5 de mazo de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

168 169 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

Durante este mes de abril de 1938 y después de cambiar de la publicación de sus caricaturas le da una nueva notoriedad El avance de las tropas republicanas del mes de julio y la «De todas estas cosas me queda un regusto amargo. posición, la 27ª División consigue contener el avance de las y los encargos no tardan en llegar. Uno de estos es muy ines- estabilización del frente catalán permiten a Subirats pasar La gente ha perdido prestigio, día a día, a mis ojos, y tropas franquistas y prepara la gran contraofensiva que debe perado y surge del responsable en jefe de la División a raíz algunas semanas en Barcelona y asumir nuevas misiones. no tengo ningún estímulo. Toda aquella inquietud que expulsar fuera de la zona de Lleida a las tropas franquistas y de las primeras victorias de la batalla librada para recuperar La Célula de los Dibujantes del PSUC le encarga la realiza- había despertado en mí la guerra, una inquietud que redefinir la línea del frente, más allá del Cinca, en tierra ara- la ciudad de Balaguer. ción de un fresco para la cantina del partido en Poblenou tú bien debes conocer, que hacía pensar en un engran- gonesa. No obstante, el repliegue que acaban de vivir las (Barcelonès). Más que un mero trabajo de decoración, decimiento sobrenatural de aquellos que se lanzaban a tropas republicanas afecta profundamente a Josep Subirats; «El primer trabajo que han encargado a Subi fue, hace este encargo se inscribe en la política prioritaria puesta ella, que nos hacía mirar con un concepto mítico que este retorno forzado a tierras catalanas redobla su revuelta dos o tres días, hacer una bruja. Esta bruja con dos o tres en marcha por la concejal municipal del PSUC de Barce- hacía inmortales a aquellos hombres. Yo creía que al contra el enemigo. días que tiene de vida ya me está inmortalizando y me lona, Dolors Piera, que consiste en abrir un gran número pasar tan cerca de la muerte, uno se deshacía de las conduce a la más alta de las Glorias. Por lo que parece, de cantinas para facilitar y aliviar la vida de todas las pequeñeces para convertirse una grandeza fuera del «Es triste que [Cataluña] esta tierra cultivada con tanto a un mal párroco de Balaguer se le ocurrió hacer un mujeres movilizadas por el esfuerzo bélico. Estos espacios tiempo y del lugar. Me sentía pequeño, mientras veía esmero pueda ser pisada por una gente que en todos discurso hacia nuestras líneas tratando a la 27 de bruja, deben ayudar a las mujeres y a su vez convertirse en un crecer la aureola de esos héroes y por eso me sentía un sus actos no han demostrado sino ser malvados y ha- quizás porque es la que más miedo da. Lo cierto es que espacio de convivencia para que los niños puedan romper poco atraído, picado por el amor propio. ¡Oh, yo tengo ber usado unos procedimientos que todas las ideologías el jefe de la división quería hacer una mascota pero yo con la atmósfera de miedo que reina en la ciudad y las mucho amor propio escondido! Ya que ante esa gente del mundo no podrían justificar. Por suerte ya les hemos me lo tomé por mi cuenta y en un periquete vestí a una perturbaciones causadas por los bombardeos. El dibujante con la que he convivido muchos días y con los que he parado los pies. Quizás un día tengamos la alegría de escoba y un bastón con trapos encontrados rebuscando y dirigente de la Célula de los Dibujantes del PSUC, Rafael convivido antes, he visto con tristeza cómo se rompía verlos retroceder. en las cajas de este ático, le calcé aquellos viejos za- Tona, quiere encargar a Josep Subirats la realización de los la aureola. Una gente que tienen que haber vivido con Si no quedara más por amar, el solo hecho de ver patos que llevaba yo y desde entonces quedó creada frescos de algunas de estas cantinas. Sin embargo, una vez la muerte cerca, en muchos momentos, por las tierras que la fuerza no es suficiente contra la razón y la volun- la salvadora de España. Porque no cabe duda de que de nuevo en su División en septiembre, debe abandonar la del Ebro, y que deberían ser de un tamaño inmenso, tad de un pueblo sería suficiente para desear con ardor llegará a ser el terror de los fascistas, y sino, al tiempo. idea de llevar a cabo este proyecto11. inconmensurable, son la gente más sucia, más baja, más ver aniquilada de golpe a toda esa canalla fascista.9» Les gustó a todos y valía la pena ver a nuestro atontada que imaginarse pueda. Parece como si allí los jefe, un hombre corpulento y muy serio, sonreír enterne- Josep Subirats se reincorpora a su División regresando al cen- hubieran desprovisto de la poca dignidad que reviste a En Barcelona, a raíz de los bombardeos incesantes de la cido mientras se la llevaba al sitio más alto que pueda tro de formación de Tàrrega que desde entonces reúne a tres la gente ordenada, y es que no son lo bastante sensibles aviación fascista y la pérdida de algunas posiciones por par- ser destinado. Ahora está en la pared del despacho del escuelas. En él se apelotonan cerca de 300 soldados y el para que la guerra deje en ellos la huella profunda del te del bando republicano en el frente del Ebro y de Lleida, Cuerpo del Ejército. Es más grande que de tamaño na- equipo de dibujantes debe refugiarse en el ático del edificio. desprecio y sí para creerse que la guerra les permite las autoridades catalanas concentran su comunicación hacia tural. Ahora habrá una sección del periódico donde hay Rápidamente, y ante la marcha de las tropas hacia la batalla todo, incluso lo más vil. Ese “es la guerra”, utilizado en los ciudadanos para sensibilizar a la población civil sobre la por cabecera cosas de la bruja y... con tanta bruja me del Ebro, Subirats recibe la orden de doblar su misión de for- cada momento, es una excusa de la mala voluntad, y en urgencia de la situación e intensificar así el esfuerzo bélico. parece que quedaremos embrujados.10» mación con turnos de guardia. Ante las victorias consecutivas la que se apoya casi todo el mundo. Vuelven a lanzar campañas de propaganda en solidaridad que consiguen los hombres de Franco, la moral de las tropas No, no hay seres dignos de admiración. Al to- con el Ejército Republicano y encuentran el apoyo de medios En paralelo y en apoyo a la gran campaña de reconquista republicanas se ve gravemente afectada, una desmoraliza- carla, la aureola se ha roto, y yo quedo desengañado. de comunicación que, como L’Esquella de la Torratxa, tienen de la cabeza de puente que es Balaguer desde la prima- ción que también se hace notar tanto en el estado de ánimo Querría, aún, seguir admirando a la gente, para sentirme un papel clave en la reconquista de la opinión. A falta de vera de 1938, a Josep Subirats le confían la misión de de los soldados de la Escuela de Tàrrega como en el propio impulsado más arriba cada día, pero, no. He mirado dibujantes que en su mayoría ya están en el frente, la revista volver a montar una Escuela de Formación en Tàrrega (Ur- Subirats. Enfrentado a una promiscuidad que considera mal- demasiado fijamente nuestras taras y veo que son innatas pro-republicana vuelve a publicar los dibujos de sus antiguos gell) y más adelante, a medianos de junio, una segunda sana, el dibujante pierde poco a poco la visión idealizada en todos. Ya no hay grandeza. Esta guerra se me pre- colaboradores entre los que figuran los de Subi. Aunque en en la Casa Botines situada en el municipio de Sant Martí que tenía de esos hombres dispuestos a sacrificarse para senta como una disección cruda de un cuerpo soñado. su unidad móvil Subirats había encontrado cierto anonimato, Sesgaioles (Anoia). defender la más generosa y la más noble de las causas. Nada es bello, sino lo que tiene en sí de ley natural.

9 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 22 de abril de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 11 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 1 de octubre de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

10 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 28 de abril de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

170 171 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

Se ha borrado el camino aquel hecho de ilusión de las Aun más cuando el 11 de enero de 1939, los soldados de la «He visto nacer esta inmensa ciudad de madera capaz con creces a la esperanza que todos los refugiados habían cosas de la infancia, y creo encontrarme en un mundo 27ª División estacionados en Castellfollit ven pasar ante su es- para 60.000 habitantes y en su crecer me he distraído y depositado en este exilio en tierra republicana y en paz. nuevo. He sido un iluso, y ahora pago la culpa.12» cuela a columnas de civiles que, huyendo de los bombardeos regocijado pero… a la vuelta de todo esto “es un campo franquistas, intentan encontrar refugio en la región de Barcelo- de concentración”. La vida, quizás la verdadera, está Aspirando a una vida superior guiada por completo por la En otoño de 1938, Subirats está estacionado en Tàrrega, na. Con la caída de Tarragona, el 15 de enero, Subirats y sus más allá, está en la lucha diaria por la existencia y en las vía tan generosa como absoluta de la cultura y del arte, Jo- viviendo con dificultades el día a día de la escuela de for- camaradas dejan Castellfollit y se baten en retirada.14 El caos pequeñas conquistas de libertad y no en este placentero sep Subirats ve cómo en este campo de concentración esos mación que, con el agravamiento de la situación militar, se engendrado por el inevitable avance de las tropas franquistas y fácil deslizamiento de los días. Con una alegría muy ideales que asocia con el espíritu republicano son superados transforma en un verdadero cuartel enviando al frente a todos empuja a Josep Subirats al camino del exilio. A duras penas, tie- íntima siento en mí un poco de hastío de la estancia por un interés vital, que deja expresar los instintos más bajos. los soldados y jóvenes reclutas, sin casi la más mínima for- ne que pasar por Ripoll y Camprodon antes de cruzar a princi- aquí. Lo suficiente para no creer que hayan muerto en La fidelidad a la obra civilizadora de la República española mación. En toda esta agitación, limitado a sus obligaciones pios de febrero el Coll d’Ares. Conducido al campo provisional mi interior todas las ilusiones ¿Qué nos espera? ¡No sé! podrá resurgir en ocasión de la adopción de la circular del 5 de soldado auxiliar, Subirats se siente cada vez más inútil y de Prats de Molló (Vallespir), es transferido, como gran parte de ¿Quizás un porvenir muy negro se cierne sobre nosotros de mayo 1939 del Ministerio del Interior francés que informa fuera de lugar. Una situación que hace que se proponga, en los soldados republicanos refugiados en el Vallespir, al campo pero quien sabe si más allá de todo esto existen unos a los prefectos que deben organizar clases de lengua france- diciembre, reunirse con la Célula de los Dibujantes del PSUC de concentración de Barcarès que se ha abierto hace poco. horizontes muy rosados?15» sa para los refugiados para preparar así su próxima salida. para servir lo mejor que pueda, con su solo y único talento, a Mediante el establecimiento de barracones destinados a la la causa republicana. A pesar de las gestiones de su amigo Sobrevivir es la palabra clave en sus primeras semanas de instrucción, el campo ve cómo, a iniciativa de los internos, se Rafael Tona, el nuevo destino no tarda en llegar, sobre todo El campo de Barcarès, primera etapa internamiento. La situación se vuelve aún más precaria sobre desarrollan numerosas actividades culturales y artísticas. En teniendo en cuenta que el bando republicano se apresta, a de un exilio inmóvil (febrero-octubre 1939) todo porque la primera noche de su exilio es víctima de un cada campo de la Cataluña del Norte, y bajo la autoridad partir del 23 de diciembre, a volver a situar a sus divisiones robo que lo deja sin sus objetos personales pero en especial del jefe del Estado Mayor, se organizan comisiones deporti- frente al lanzamiento, en forma de asalto final, de la Campa- Atrapado dentro de la marea de los 500.000 refugiados que sin sus gafas. Su miopía se convierte entonces en una desven- vas y culturales gestionadas por los internos. ña de Cataluña por parte de las tropas franquistas. habían huido del avance franquista, el artista finalmente es taja más en el combate que representan esta nueva vida y este conducido al campo definitivo de Barcarès (Rosellón). Ante nuevo estilo. Por más que las autoridades intenten imponer a En Barcarès, los artistas se organizan y construyen en el ala El barullo resultante obliga a Subirats y a las fuerzas la rápida saturación del campo de Argelès (Rosellón), las au- los refugiados una disciplina militar, una vida subterránea casi oeste del campo definitivo y ante el Hotel del Lido un barra- auxiliares a abandonar Tàrrega para replegarse a unos toridades francesas habían abierto el de Saint-Cyprien (Rose- autónoma se instala en Barcarès por la que los hombres se cón con suelo para acoger una sala de exposiciones y diver- cincuenta kilómetros más hacia el interior de Cataluña, llón) que bien pronto también demostraría ser insuficiente para ven abandonados a su suerte, teniendo que «administrar» con sas muestras artísticas. La entrada a este Palacio de Exposi- en Castellfollit de Riubregós. La situación rápidamente se contener la afluencia en masa de los refugiados; así pues, astucia e individualismo una miseria absoluta. Un Barrio Chino ción, inaugurado con gran pompa el domingo 14 de mayo vuelve crítica para los soldados de la República; sin em- se tomó la decisión de construir un tercero, también en la se restablece y el mercado negro, que tiene un papel deter- de 1939, es gratuita para los refugiados pero los visitantes bargo, el equipo de dibujantes tiene que continuar con su costa rosellonesa. Para las autoridades militares francesas, las minante dentro de este mundo concentracionario construido exteriores tienen que pagar. La programación de esta sala de trabajo de información aunque a partir de entonces les instalaciones precarias de Argelès y Saint-Cyprien tienen que sobre la falta y las privaciones, toma fuerza. Guardando las exposiciones se pone en manos del pintor Emilio Latorre y de parezca irrisorio e incluso absurdo. aliviarse y sustituir con la construcción de un «campo modelo» distancias, Josep Subirats observa el espectáculo a menudo su ayudante Vicent Carbonell. Para su primera muestra, cer- basado en hileras de barracones de madera distribuidos en desolador pero inevitable que ofrece esta inmensa ciudad de ca de cuarenta artistas o artesanos presentan dibujos, óleos, «El comisario se ha empeñado en que hagamos un perió- islotes. En sólo algunos días, Josep Subirats ve surgir de las madera y de arena y esboza con realismo estas pequeñas acuarelas y objetos esculpidos en madera o hierro. El co- dico mural —explica Josep Subirats— y a mí me gusta la dunas de arena de la playa del pueblecito de pescadores los escenas que desde entonces marcan el ritmo de sus días. Las rresponsal de L’Indépendant, Jean Mas, indica que «múltiples idea para hacer algo que, por otro lado, está tan despla- 25 islotes de 25 barracones que pueden acoger cada uno duchas, la lucha contra los piojos, la distribución de comida, acuarelas, cada una más bonita que la otra, desfilan ante zado que me da casi vergüenza hacerlo. ¿Qué queda por de ellos a 70 hombres. En cuanto a Josep Subirats, es desti- la redacción de cartas… retales de vida y ocupaciones nece- nuestros ojos y vivimos en este Palacio las diversas escenas de decir a la gente? Todo el mundo está esperando a que se nado al barracón 9 del islote T. Tan amargado como lleno sarias en este internamiento marcado desde los primeros días la existencia de los refugiados en el campo. La que represen- acabe y aguanta porque sabe que no hay otro remedio.13» de inquietud, Subirats escribirá al inició de su internamiento: de existencia por la espera y una ociosidad que responde ta el saludo a la bandera ha merecido especial atención»16.

12 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 27 de octubre de 1938. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 15 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 19 de julio de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. A partir de su internamiento en el campo de concentración de Barcarès, Josep Subirats debe utilizar en su correspondencia la lengua 13 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 4 de enero de 1939. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. castellana, dado que cada una de las cartas enviadas pasaba primero por la censura militar del campo y a continuación por la de las 14 Con la retirada del ejército republicano, la correspondencia de Josep Subirats se detiene el 14 de enero de 1939 y no se retomará autoridades franquistas. hasta el 21 de mayo de 1939 desde el campo de Barcarès. 16 MAS, Jean. «Le Palais d’Exposition au camp des réfuiés espagnols», L’Indépendant catalan, Perpiñán, 18 de mayo de 1939.

172 173 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

En este universo militarizado, la ejemplaridad parece primar de cadáveres. Aislado pero en el centro de la vida de esta A pesar de su precariedad, Subirats permanece atado a este sus propios compañeros, pagando de ahora en adelante por sobre las cualidades propiamente artísticas de la exposición. ciudad de arena y de madera en que se ha convertido Bar- nuevo confort que acaba de arrancar a la dura vida del los abusos pasados y partidistas de sus propios compañeros Una desnaturalización del arte que no comparte Josep Subi- carès, Subirats se dedica a crear una nueva serie de dibujos campo. Desde el barracón del hospital, puede dedicarse a que habían causado la derrota del conjunto de las fuerzas re- rats. Incluso si frecuenta a los artistas del campo, no participa que ilustran su día a día, sus comidas o las vistas de la playa describir con más serenidad las colas de espera para las publicanas. Aislado entre los suyos, el terror parece a partir de en esta muestra y prefiere evitar este bullicio espectacular y que entrevé desde su barracón. duchas o dibujar a algunos heridos que vienen a visitarse al ahora haber cambiado de bando y el justiciero se ha converti- un tanto mercantil. Desde el día posterior a la inauguración, hospital. Con todo, regresa de vez en cuando al campo defi- do en justiciable. A medio camino entre la repulsión y la fasci- aprovecha la oportunidad de aislarse dejando su barracón «Desde la cama, en el barracón y por la puerta abierta nitivo para encontrarse con sus amigos o ser testigo, siempre nación, Subirats no deja de dibujar a este hombre de destino y la vida efervescente del campo para ir a la Maison des veo el mar a pocos pasos como se va iluminando por como observador directo, de los grandes acontecimientos de funesto y, conservando una distancia necesaria para estudiarlo Invalides del campo que sirve de hospital para los refugiados la llegada del nuevo día. El trozo que veo desde allí es la vida concentracionaria. El 23 de mayo de 1939, asiste en el menor detalle, explora e intenta comprender a través enfermos o heridos. A cambio de la realización de pancar- justamente donde sale el sol y sus primeros rayos me al primer concierto de la Banda del Quinto Regimiento en el de esta figura triste la duplicidad de una psicología individual tas, de letreros o de planos, los responsables del campo le dan en la cara. Sólo unas estacas recortándose junto Hotel del Lido. Rafael Oropesa hace interpretar a sus músicos enfrentada a las proyecciones de una psicología colectiva. proponen beneficiarse de mejores condiciones de interna- a la playa me dan la sensación de la realidad. ¡Son El Danubio azul de Strauss y una serenata de Schubert pero miento. Subirats acepta la propuesta pero el contragolpe de las alambradas!» también algunos temas republicanos como un pasodoble de El estilo de Subirats, realista, sin concesiones, sirve para descri- este aislamiento voluntario no tarda en producirse dado que Masquena titulado España y dos marchas que él mismo ha bir una realidad difícil mediante una escritura gráfica nerviosa se hace cada vez más pesado y tiene que vivirse en el silen- En este universo cerrado que es el campo de concentra- compuesto, La Bandera y Barcarès. Una Marsellesa interpre- pero precisa, naturalista y al mismo tiempo evocadora de di- cio y el inmovilismo del hospital. ción, cada día después de diana tiene lugar un mismo tada ante los oficiales del campo con los músicos en pie mensiones colectivas. En este trabajo de observación, sólo en ceremonial casi inmutable: cierra este gran concierto de despedida. Rafael Oropesa y una serie recorre a un estilo caricaturesco, la que dedica a un «Los días transcurren aquí de una manera monótona, —le el conjunto de los músicos de la Banda del Quinto Regimiento paciente del hospital. Un hombre que parece haber perdido explica a Teresa—. Estoy aquí en el hospital donde a «Al poco rato almuerzo y después a lavar, escribir o lo se embarcan algunos días más tarde en el Sinaia para ir a la cabeza y que, desnudo bajo una sencilla manta, deambula cambio de algunos trabajos de dibujo tengo mejor comi- que sea hasta las 8 ½ o así, al despacho del jefe del México y abrir así una nueva etapa en su exilio. por la playa, perdido en la inmensidad de este espacio natural da, algo con que vestirme y también mejor cama. Vivo hospital. Si hay algún trabajo lo hago y si no vuelvo como también dentro de su propia intimidad. Este loco obse- en un barracón situado en la playa, a pocos pasos de la a la barraca o bien por las salas del hospital dibujo Algunos tienen la suerte de dejar definitivamente el campo siona al artista que, mediante un trabajo de simplificación del orilla del Mediterráneo.17» y pinto —precisa Subirats en su correspondencia—. A mientras que otros, como Josep Subirats, continúan sufriendo trazo y de la expresión, le hace encarnar la tortura psicológica medio día la comida, después de un rato, la siesta, su internamiento que parece eternizarse día tras día. Desde que inflige el mundo concentracionario así como su absurdidad. Los tres barracones que acogen al hospital se encuentran en después la misma faena de la mañana. La cena sobre el hospital de los refugiados, Subirats continúa sus series de una tierra de nadie consentida por las autoridades militares que las 7 y después una visita al islote a ver los antiguos dibujos y dedicará un número considerable de apuntes a un El peligro de caer en la demencia está al acecho y Subirats pretenden establecer un «cordón sanitario» entre la parte sur, compañeros o un paseo por la carretera, en tierra personaje que conoce cuando este último va a visitarse: José se protege de ella mediante su trabajo de artista y la dis- donde están el campo provisional, el conjunto de barracones firme, frente al Hotel del Lido o la contemplación o Gallardo Escudero. Este antiguo torero andaluz, comerciante ciplina que se impone a sí mismo. El dibujo y la pintura le de los guardias móviles, el puesto de mando, la iglesia y los 40 conversación frente al mar en la puerta de la barra- y más adelante miembro de la CNT, había, en los primeros permiten mantener a raya esta realidad torturada y alienante. barracones reservados a las tropas militares destinadas a la vigi- ca como aislados navegantes… Las primeras estrellas meses de la Guerra Civil, sembrado el terror en Barcelona con Gracias a estos trabajos menores de grafismo ordenados por lancia de los refugiados, y la parte norte, donde en varias hectá- velan nuestro sueño que se mece en unas camas sen- las Patrullas de Control. En Barcarès, ese hombre obsesiona a los responsables del hospital, Josep Subirats tiene a su alcan- reas se ha instalado el campo definitivo y sus 500 barracones. cillas pero prácticas cómo todo lo de aquí. La vida Subirats que lo califica de «personaje siniestro e impresionan- ce el material de pintura necesario para llevar a buen puerto de hoy, de mañana ¡no sé! Un día de estos cambian te». El dibujante lo representa totalmente perdido en esta nueva la realización de sus acuarelas y guaches. Recorre el campo En esta tierra de nadie, el hospital está al lado de cuatro al teniente francés con quien estamos varios artistas y situación, huraño, de rasgos emaciados, ahogado dentro de a la búsqueda de motivos para pintar y a través del rigor que cabañas de madera que sirven de duchas y un barracón a lo mejor se presenta la conveniencia de volver a la su uniforme. Entre el miedo y el desconcierto, su soberbia se requiere la composición recupera cierto equilibrio personal y más pequeño y situado aún más cerca del mar: el depósito arena del islote.18» ha transformado en una desconfianza permanente respecto a una breve calma dentro de su desasosiego.

17 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 2 de octubre de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

18 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 21 de junio de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

174 175 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

«No obstante todo esto y aunque parezca absurdo no «Me molestaban los días demasiado soleados y que mi veces debe sufrirse como una enfermedad y no como tistas para que así pueda integrarse en la vida civil francesa me siento tranquilo interiormente —confía a Teresa—. temperamento se avenía más a los grises, descansaba un medio que nos abra las puertas del mundo. ¡Yo estoy y en consecuencia alcanzar la libertad. Me siento más que nunca agitado por los problemas más, se sentía más recogido para meditar y producir en estos! Y en estos casos ¿Qué mejor que una amante estéticos y tal vez por no haber otros de otra índole que armonías. Aquí estos días de luz y de color se producen compañera? Solo yo sé como es de humilde, de natural Una solidaridad bienvenida que responde a una iniciativa lle- atraigan mi atención o que cuando menos son insolubles en su máxima intensidad y chocan violentamente con en mi manera de vivir y como no debiera apartarme vada a cabo desde el exterior por los artistas y el mundo cul- de momento. En este lapso de tiempo y ante el cual veo mi manera. Tanta luz y tanto color produce una reac- de ella por nada ni por nadie. Entiendo que bajo este tural de la Cataluña del Norte. El 6 de junio de 1939 había quiméricos caminos a seguir es cuando más intensas se ción sana de naturalidad pero también un desconcierto. aspecto puedo hacer mucho más sobre todo en estos tenido lugar una reunión constitutiva de un comité de ayuda hacen mis dudas ante mi destino. En un día de estos de Si atiendo esta llamada de la naturaleza no hago sino momentos. […] He llevado algunas cosas, rompiendo mutua en el Castellet, monumento emblemático del centro de vida fácil me siento transportado a un mundo en donde apartarme de este camino que creo mío y entonces nace con mi orgullo, a la exposición de aquí del campo cosa la ciudad de Perpiñán. El periodista de L’Indépendant despla- puedo consagrarme a mi arte y vivir para él. Al otro día la duda y se transforma y se repite y da vueltas y vueltas que puede beneficiarme en el momento de una posible zado al lugar había resumido las ambiciones de este nuevo cualquier incidente de la realidad de lo atado que vive encendiendo la disconformidad en mí.20» salida del campo. ¡Esto es importante! Procuraré hacer comité. Éste tiene por objetivo «organizar en Perpiñán una uno a la materia y al problema cotidiano. La visión de algo más en este sentido.21» amplia exposición de obras de artistas que se encuentran ac- esta multitud moviéndose a pleno aire y a pleno sol, fren- En la producción de Josep Subirats, las acuarelas construidas tualmente en los campos de concentración del departamento. te a este mar, tostados, semidesnudos, es una impresión que nacen del aplastamiento de la luz del sol encuentran Desde entonces expone con los artistas del campo y parti- Estarán representados todos los géneros. Hemos señalado la demasiado fuerte, demasiado viva y que me hace daño su paralelo en piezas más tenebrosas, más expresionistas. cipa en la creación de la Comisión de Artistas Profesionales presencia de los señores Albert Bausil, director de la Oficina y excita en exceso esta ansia de posesión que hay en el Explorando su temperamento de artista, pone su creación a de Bellas Artes del Campo de Barcarès.22 Durante la reunión del Turismo y de Arte Regional; Louis Bausil, Martí Vives, artis- artista. Mi sensibilidad encauzada en tranquilas pinturas prueba de sus sensaciones y obtiene obras totalmente libres constitutiva de este grupo artístico, Leonardo Guardiola y Ra- tas pintores; el doctor Pierre Nicolau, François Francis, el doc- decorativas…19» de limitaciones técnicas y gráficas inherentes a su aprendi- mon Saladrigas son nombrados respectivamente presidente tor Solé i Pla, Donald Darling, del Comité Nacional Británico zaje realista. Una experimentación de sí mismo que Subirats y secretario mientras que el papel de portavoz lo asumen Es- de Ayuda a España; Joseph Portas, Jean Frontera, Gumersind Paradójicamente, la privación, la ociosidad y la precariedad puede compartir y discutir a partir de ahora con algunos teban Abril, Marcel·lí Porta y Albert Sanmartí. Esta comisión Gomilà [sic], Charles Grandó, Ruiz, etc. Se han abordado las de sus condiciones de vida obligan a Subirats a dedicarse a compañeros pintores internos como él. Abandona el pudor se plantea el objetivo de organizar exposiciones, federar modalidades de esta muestra de Arte. La exposición tendría la pintura. Por primera vez en su vida, lejos de las responsabi- para encontrar la fuerza para presentar sus obras. Por correo, a los artistas y sobre todo compartir su material y esfuerzo. lugar en la Sala Aragón. Se constituirían comités en París, Lon- lidades de su carrera profesional pasada, Josep Subirats pue- anuncia a Teresa este paso decisivo que está a punto de dar: Efectivamente, funciona en una lógica de profesionalismo dres y Nueva York cuyos delegados vendrían a Perpiñán para de finalmente dedicarse por completo a su arte y aspirar, sin y de red mutua. Sólo admiten en su seno a los artistas que escoger entre las obras expuestas. Las obras seleccionadas se ninguna escapatoria, a ser un artista. La realización de este «Ahora hago vida de mar y aire y de sol y convivo más cuentan con una formación sólida. Este requisito es aún más expondrían a continuación en París, Londres y Nueva York.23» sueño que persigue desde su juventud le ofrece la posibilidad o menos con otros artistas. Me veo tal cual! Nada lo- evidente dado que la selección por parte de esta comisión de concentrarse en un objetivo vital, privilegiar su interiori- graré sin el trabajo y la constancia de combatir las pe- permite pedir a los organismos de solidaridad que se im- El pintor Martí Vives se convierte en el representante y el defen- dad, sondear su sensibilidad y, a fin de cuentas, positivar el queñeces que nos acechan. Entonces ¿qué queda de pliquen con mayor fuerza. La comisión transmite, desde su sor más encarnizado de este proyecto. En febrero de 1939 ya invierno concentracionario en el que se encuentra prisionero. aquellos sueños? Allí [en Cataluña] escuche las falsas creación en julio de 1939, al Centro de Ayuda a los Intelec- había hecho los trámites necesarios para liberar de los cam- Aprehende su nuevo universo de vida a través del filtro artís- sirenas de la adulación y la promesa. “El mundo es para tuales de España (CAIE) una lista de las aptitudes identifica- pos de los Haras de Perpiñán a los cartelistas del SPD Antoni tico y transforma así sus duras condiciones de vida en retos los artistas” y sin obras y sin contrincantes mi mente via- das en cada uno de sus intelectuales seleccionados y que Clavé y Carles Fontserè, los pintores Ferran Callicó y Pedro Flo- plásticos. Componiendo sus acuarelas, pretende dominar su jaba triunfante por el universo. Nada, nada de aquello forman parte de él. Este organismo, que surge del Partido res así como al escultor Josep Viladomat. Había puesto a dis- tema y, en consecuencia, su destino. Aparece entonces una es verdad y siempre he visto que solo a mi debo creer Comunista Francés (PCF), propone poner a disposición de posición de estos artistas su red de Perpiñán y sobre todo, gra- dualidad entre el tiempo presente y el idealismo proyectado pues es la única manera de ser práctico. ¡Es una equi- los intelectuales españoles internos su red de personalidades cias a las muestras presentadas en la Galería Vivant que había sobre una situación fugaz entre las certezas del momento y vocación la de la gente! El gusto para un arte no debe francesas que pertenecen al mundo de la cultura. A éstas conseguido hacer, les había permitido reunir el dinero necesa- la inquietud del futuro. suponer espíritu conquistador ni mucho menos. Algunas últimas se les pide que se hagan valedores de uno de los ar- rio para empezar con serenidad su nueva vida de exiliados.

19 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 20 de junio de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 21 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 9 de julio de 1939. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

20 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 21 de junio de 1939. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 22 La Comisión de Artistas Profesionales de Bellas Artes del Campo de Barcarès reúne a los siguientes pintores, dibujantes y arquitectos: Esteban Abril Peláez, Clemente Arveras Oria, Tomás Auñón Martínez, Alfonso Ballesteros Criado, Agustí Bartra Lleonart, José Calmarza Vallejo, Marcos Cardús Canals, Antonio Correa Moreno, Enric Crous Vidal, Manuel García González, Antonio García Lamolla, Manuel Gil Andueza, Paulino Gómez de Gracia, Leonardo Guardiola Rombouts, Esteve Marco Cortina, Serafín Marín Cayre, José Martínez Jordá, Emilio Mauri Martínez, Joan Munné Sabaté, Joan Navarro, José Narro Celorrio, Alejandro Parriego Piquillén, Cesareo Pérez Abascal, Marcel·lí Porta Fernanda, Esteve Pujals Fontrodona, Alejandro Robledo Daguerre, Ricard Roca Llorens, Pere Rocarol Boada, Ramon Sala- drigas Ballbé, Albert Sanmartí Armía, Mateo Santos Cantero, Josep Save Mestre, Jesús Serrano Belenguer, Francesc Soler Albert, Josep Subirats Samora, José Manuel Tort Jones, Opalino Tubau Pujol, Antonio del Vado Fernández, Ramón de Valenzuela y Josep M. Vigo Trunas.

23 ANÓNIMO, «Une exposition d’artistes des camps de concentration a été projetée, hier, par un groupe important de personnalités amies des arts», L’Indépendant, Perpiñán, 6 de junio de 1939 176 177 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

Desde el día siguiente a la aparición del artículo de L’Indépen- voluntad de dedicarse a la pintura. Por otro lado, pintor de las inquietudes de millares de corazones. Y sin embargo las alambradas parecen dibujar el único horizonte posible dant, el señor de Lavallée del Comité de Acogida a los Intelec- la sinceridad, no puede pintar otros temas que los de la vida la realidad es latente. Hace dos días circula el rumor que para todos estos hombres y mujeres. Prisionero en Barcarès, tuales Españoles se desplaza a Perpiñán para entrevistarse con en el campo de concentración, temas que desde entonces parece es cierto de que van a disolverse los campos y la agotado por este internamiento interminable, Josep Subirats Vives y anunciarle la voluntad de su organismo de adherirse empiezan a ser buscados por los organismos para que sirvan gente encuadrados en compañías de las que ya existen se sume en una profunda depresión acentuada por la de- a este gran proyecto expositivo. Su dimensión internacional a la causa de todos los artistas internos. algunas, destinadas a fortificar o no sé que por la parte gradación de las condiciones de vida del conjunto de los tiene que permitirle motivar peticiones de salida de los campos de los Alpes. Pico y pala, no más retribución pero si reclusos. Sin ilusión ni fuerza, confía a Teresa todo el alcance pero también reunir algún dinero para proporcionar material Josep Subirats no cesa en intentar capturar lo que se despren- menos libertad, parece. de su desesperación: a los artistas internos. Ante la ociosidad más absoluta de es- de de los paisajes de la vida concentracionaria. Paisajes En verdad, dada nuestra situación, quizás seamos tos artistas roselloneses, en colaboración con el Comité de cuya belleza no puede sino parecer obscena dado que se de los últimos en marchar pero no obstante no me espan- «Yo quisiera borrar este lapso de tiempo de entre noso- Acogida a los Intelectuales Españoles no tardan a organizar sitúan fuera de la marcha del mundo y de cualquier lógica to de nada y hasta creo que para mucha gente es prefe- tros y no tenerte que confiar mis pensamientos desluci- una exposición de convocatoria. Se inaugura el 14 de junio humana o incluso estetizante. En una larga carta procura ex- rible esta solución que estar tirado en un islote. No nos dos. Seis meses de mirar la arena no son ciertamente en una sala del Hotel Tivoli de Perpiñán, sede del gobierno plicar a Teresa el sentimiento paradójico que le comunican espantamos de nada puesto que si hubiéramos olvidado muy estimulantes de la inspiración ni de nada. Cuantas republicano en Perpiñán, con la presencia del prefecto de los estos paisajes y sus temporalidades casi absurdas. la guerra nos la recordarían continuamente los aviones veces en medio de mis inconscientes carcajadas me Pirineos Orientales: «El objetivo de esta exposición —explica el que pasan y repasan todo el día haciendo prácticas de pondría a llorar. Lloraría por mi yo, por mi arte y por periodista de L’Indépendant— es precisamente permitir a estos «Por aquí la cosa sigue igual. Un día igual al otro día y ametrallamiento. el amor que en otro tiempo me embellecían la vida y artistas conseguir el material que les falta y permitirles trabajar al otro y al otro. Sólo el tiempo cambia como supongo Todo esto son rumores y pesimismos a los que aca- ahora siento ausentes de mi. No es que crea perdidos en condiciones normales»24. Una segunda exposición, más no lo hará en ningún rincón del mundo. Es el golfo de los so no debemos dar mucha importancia. La realidad del para siempre la facultad de sentir y no quiero perder importante, se anuncia para el 15 de julio de 1939 en París. vientos y de las nubes. Ahora hace calor, más tarde te momento es que por ahora no parece haya posibilidad la esperanza de días felices […]. En vano intento con hielas, y el cielo azul y límpido es a menudo invadido por de salir de aquí y poder vivir un poco dignamente. Los más toda mi voluntad concentrarme en mis pensamientos y Se solicita la implicación de los organismos internacionales las nubes que coronan el Pirineo y que avanzan hacia el atrevidos y aquellos que tienen familiares o conocidos se vivir para ellos. ¡No puedo! La vida en común con tanta presentes en tierra rosellonesa y, a raíz de la visita a los mar. Nunca creí ver la maravilla de cielos nublados que escapan pero a menudo vuelven a parar al campo.26» gente me vuelve inmediatamente al vacío del ambiente campos de los representantes del Comité Nacional Británico aquí y precisamente en este vasto escenario donde toda que quien más quien menos cultiva para matar las penas. de Ayuda a España encargado de la exposición de Londres, cosa queda cogida a la línea del horizonte y permite ver Desgraciadamente, Josep Subirats pronto se da cuenta de Tal vez con esta despreocupación compensamos la falta una obra de Josep Subirats llama la atención y es compra- el máximo de espacio. Es una inmensa ciudad de líneas que las esperanzas que había depositado en los diferentes de vitaminas de la comida. Pobres de nosotros si nos da. Se trata del primer óleo que ha podido realizar con el horizontales en las barracas, en la arena y en el mar. La organismos de ayuda mutua local o internacional sólo tie- dejáramos abatir por las penas. Muchos y muchos han material donado por las organizaciones de ayuda mutua al cortan líneas verticales, de palos. Palos de alambradas, nen resultados muy pobres. De igual modo, los contactos llegado aquí al hospital con los cuerpos deshechos o campo y que representa el retrato de un amigo interno. La de postes de luz y mástiles de barcas que rozan la playa que retoma en verano de 1939 con sus antiguos amigos del completamente locos.27» obra tiene gran éxito y más teniendo en cuenta que se ha- al caer la tarde, marchando a la pesca. Estas líneas sin- Sindicato de Dibujantes Profesionales, ahora exiliados, no bía presentado esa misma mañana.25 Sin embargo, aunque tetizan Barcarès. Ellas, aprendí hace años, en la clase de demuestran ser de gran utilidad. Martí Bas, que había pa- Por otro lado, en este mes de agosto de 1939, la locura no esta venta supone 100 francos para el pintor y le permitirá composición, representan la calma y el equilibrio. sado en febrero de 1939 por el campo de Saint-Cyprien, se deambula sólo por el campo de Barcarès, sino que se apres- mejorar un poco su día a día, puede, una vez expuesta en Esta calma y este equilibrio se ve invadido a encuentra bloqueado en París, así como Antoni Clavé que, ta a invadir todo el continente europeo. A través de la prensa Londres, permitir que un aficionado o una institución empren- menudo por olas de pesimismo. No se sabe de donde liberado del campo de los Haras en febrero, había dejado que dedica columnas enteras al aumento de la presión de la da los trámites para liberar al artista del campo. vienen ni a donde van pero dejan al campo sumido en Perpiñán a partir del mes de mayo. Aunque en el campo situación política internacional, los refugiados comprenden la angustia. Yo he aprendido ya de estas cosas y las de Barcarès, el rumor de la reanudación de los viajes de que están presos en una doble trampa, condenados a una Estas iniciativas de solidaridad llevadas a cabo a favor de consigno como una fase más de nuestra existencia. Son inmigración a América del Sur continúa vivo, las autoridades pena doble. La de verse encerrados injustamente y la de los artistas internos en el campo reafirman a Subirats en su pasajeras y quizás mañana un sol espléndido disipará militares no han hecho realmente ningún anuncio. El mar y tener que afrontar una segunda guerra.

24 ANÓNIMO, «Au Comité d’Accueil aux Intellectuels Espagnols», L’Indépendant, Perpiñán, 14 de junio de 1939. 26 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 23 de julio de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

25 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 28 de agosto de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 27 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 8 de agosto de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

178 179 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

La entrada en guerra de las Fuerzas del Eje y la respuesta que les llega la publicación de directivas que surgen del Hay que esperar hasta el 20 de octubre para que los 54. Descubre un nuevo mundo. Aunque acostumbrado a la de los aliados no tarda en producirse; el 1 de septiembre gobierno francés y que les incumben. acontecimientos se precipiten en el campo de Barcarès. vida concentracionaria, no consigue reencontrar sus puntos de 1939, las tropas alemanas entran en Polonia y los juegos El Estado Mayor tiene el proyecto de transformar el cam- de referencia. Totalmente desconcertado, describe a Teresa de alianzas sumergen al continente europeo en la guerra. El El 7 de septiembre de 1939, los guardias informan a los po de refugiados en un Depósito de los Regimientos de sus nuevas condiciones de internamiento: 2 de septiembre, y desde Barcarès, Josep Subirats escribe a internos que les había llegado una solicitud de pintores en el Marcha de Voluntarios Extranjeros y así poder reclutar, su compañera para compartir con ella su desasosiego y sus centro de Francia. Aunque el grupo de artistas del campo no formar e instruir a los 1º, 2º y 3º Regimientos de Marcha «La gente lleva ya mucho tiempo de campo y la moral es inquietudes en las que se siente inmerso desde ese momento. conoce el propósito de esta necesidad repentina, si proviene de Voluntarios Extranjeros (RMV).30 La formación de estos muy baja, la suciedad mayor. Además este campo no de un encargo civil o militar, la casi totalidad de sus miem- nuevos regimientos permitirá al ejército francés integrar a tiene las condiciones del otro. Las barracas mal hechas «Otra vez la guerra se nos pone por delante después de bros se presentan como voluntarios. El deseo de salir de su los extranjeros que se habían ofrecido como voluntarios y mal alineadas le dan un aspecto de bajo suburbio ni tan sólo un día haber disfrutado de libertad, sin saber reclusión y la esperanza de ser finalmente útiles en este nuevo desde los primeros días del conflicto31. acaso más pintoresco. He dejado de pisar tierra firme. de ningún goce sencillo de la vida de paz. ¿Qué impor- combate contra el fascismo acaban por decidir a los artistas Aquí todo es arena y arena y viento, un viento helado. ta, pues? Pensaré que aquella aun no había terminado, internos. Josep Subirats, que no ha recibido ninguna respues- Para preparar el terreno y acoger a sus nuevos reclutas, el Fuera se hiela el cuerpo, dentro se hiela el alma. Este y que este lapso de tranquilidad ha sido como un sueño ta durante quince días, emprende entonces los trámites nece- Estado Mayor pide a las autoridades militares que trasladen es el drama! Casi sería feliz si pudiera estar todo el y así me conformaré. Nuestro camino se ha ennegrecido sarios para unirse a un grupo de trabajadores. Una iniciativa a los internos de Barcarès a otros campos. Josep Subirats, día tumbado en la arena mirando al mar y a la mon- de golpe por completo, pero ya no era muy claro, de tal que no prospera más que las anteriores. El Estado francés, así como gran parte de sus compañeros, son conducidos al taña. Por las mañanas antes de salir el sol huyo del manera que sólo debemos considerarlo como un revés atrapado en la urgencia de la situación, no puede perder el campo de concentración de Argelès. amontonamiento y a riesgo de helarme me voy a la más. […]. Así pues, sólo queda el recurso de hacer cara tiempo respondiendo a las propuestas individuales o incluso playa. ¡Que bello espectáculo! En realidad todos los a las circunstancias. colectivas de los refugiados. Mantenidos al margen de la defectos enumerados quedan compensados por estos Yo no amo la guerra, ni creo que ninguno de los sociedad, los internos se sienten desde ahora abandonados, De paso por los campos de concentración amaneceres en que la playa es desierta. El paisaje de que hay aquí. No sabes tu con que ilusión esperábamos dejados a su impotencia y su inutilidad, como perdidos en de Argelès y Perpiñán los alrededores es mucho más bello aquí pues estamos que no pasara nada para ver si había una solución para una isla desierta. (octubre 1939-febrero 1940) casi al pie del Pirineo al comienzo de esta recta que se nosotros. Hemos tenido, pues, mala suerte. ve en el mapa. Pero aquí siempre hace viento y hay que De momento nada ha cambiado. Seguimos la «La vida va siguiendo igual aquí. Sólo los días tempes- El 25 de octubre de 1939, Josep Subirats descubre el campo hundirse en la oscura covacha. vida normal de siempre pero todo da a entender que si tuosos ponen un poco de color a esta playa. ¡Es el de concentración de Argelès, que no tiene nada que ver con Estoy con desconocidos. […] Francia va a la guerra, cosa muy probable, pasaremos a otoño! No puedo hablar prácticamente de los paisajes el que nace en una completa improvisación el mes de enero. De momento, pero, lo más probable de aquí es ser soldados. No sé nada muy concreto sobre este pun- donde revolotean las hojas secas. No las hay aquí! Las cabañas, los camiones enterrados y las tiendas habían que todos tengamos que salir hacia diferentes puntos de to, ni si seríamos empleados como fuerzas de choque o Sólo alguna tempestad no desprovista de belleza. dejado lugar a barracones de madera parecidos a los del Francia en compañías de trabajo de las que ya funcio- para otros servicios, no sé y por tanto no quiero hacer El mar, en olas gigantescas, hace unos días llegaba campo de Barcarès. Desde el 30 de junio de 1939, fecha nan algunas y por lo que parece no están del todo mal comentarios. Esta tan esperada salida del campo ya ves muy cerca de nuestras barracas causando una cierta del cierre del campo, cerca de 400 refugiados españoles pues supongo que a pesar de que es de pico y pala 28 en que tristes circunstancias se va a realiza. » emoción. Las largas veladas, leemos (si hay qué leer) habían recibido la orden de construir 300 barracones. Con el trabajo no mata y dan medio franco diario. No es yo o mi compañero, en voz alta, y en torno a la lám- la entrada de Francia en la guerra, la reapertura del campo en calidad de soldado por lo cual el estar en ella no Entre los refugiados crece cada vez más la inquietud dado para de petróleo se agrupan las cabezas. Son tres se precipita. En el plazo de algunas semanas, el campo aco- impide otras determinaciones. Son muchos los que van que, ante la urgencia de la situación, las autoridades mili- gallegos, dos catalanes, un madrileño… Y los días los gerá a 6.000 refugiados republicanos españoles y extranje- voluntarios y es que es preferible a estar en la arena sin tares que supervisan la vigilancia del campo no informan paso leyendo, escribiendo o pintando. Si, he pintado ros atrapados en la trampa de la guerra en tierra francesa. hacer nada. Así es que si no sale otra cosa, voluntario a los refugiados sobre la suerte que les reserva el Estado algunos retratos y cosechado éxitos pero… sigo siendo Las mujeres y los niños son conducidos al Campo 3. Josep u obligado, es muy probable que no tarde mucho en ir. 29 32 Mayor. Permanecen a la espera de leer en la poca prensa un refugiado. » Subirats es destinado al 7º Grupo, Campo 2 bis, barracón ¡Me molesta hacer vida de gusano! »

28 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 2 de septiembre de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 30 A continuación estos regimientos adoptarán el nombre de 21º, 22º y 23º Regimientos de Marcha de Voluntarios Extranjeros.

29 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 5 de octubre de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 31 El Depósito de los Regimientos de Marcha de Voluntarios Extranjeros de Barcarès formará a unos 13.000 candidatos de unas cin- cuenta nacionalidades que se alistarán. Casi el 30% de estos hombres serán refugiados españoles.

32 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de octubre de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

180 181 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

Los días posteriores a su llegada a Argelès, el artista se da carácter colonial se ve desdibujado por un invierno glacial algunas horas del universo concentracionario en el que había que tiene que hacer para que las autoridades uruguayas lo cuenta de que no conseguirá adaptarse a esta nueva reali- que ha llegado con una fuerte tramontana. La precariedad estado recluido durante casi un año, acepta esta propuesta. acojan como refugiado. dad y muy pronto hace saber que desea que le transfieran de las instalaciones no parece resistir a las duras condiciones El doctor, que vive en Perpiñán, pide al pintor que haga un a otro campo para ser más útil al esfuerzo bélico francés. El climáticas que se abaten sobre Perpiñán: retrato de cada uno de los miembros de su familia. Una invi- Subirats parece guardar en secreto esta decisión; en todo 15 de noviembre de 1939, seguramente a raíz de la interven- tación que Subirats no puede rechazar. La vida del refugiado caso, sólo lo deja entrever a su prometida. Efectivamente, la ción del doctor Robert que había conocido en el Hospital de «Estoy escribiendo en el “marabú”. Son las tiendas có- parece toma una nueva dirección: multiplicación de encargos y el éxito que consigue a partir de Barcarès, los responsables del campo acceden a su petición nicas de campaña y que no se porque las llaman as. ahora gracias a su talento le permiten plantearse una buena y es conducido al campo de concentración del Champ de —explica Josep Subirats a Teresa—. Hay un campo lleno «Un coche me lleva cada mañana hasta por allí a las carrera cuando acaben las hostilidades. Se encuentra desde Mars de Perpiñán. Situado a las afueras de la ciudad, esta de ellas. A mi me gusta mucho vivir en estas casas impro- once y tengo telas, pinturas y todo a mi disposición. entonces ante el dilema de regresar a Cataluña para vivir con zona de maniobras del ejército francés había sido a princi- visadas, pero siempre queda el peligro de quedarse una —Explica a su compañera—. Me tratan todos con una su compañera o empezar una buena carrera artística en Fran- pios de febrero de 1939 acondicionado para almacenar los noche sin casa. En este mismo momento sopla un viento amabilidad extremada y nunca falta un gran almuerzo. cia o en el extranjero. Este dilema no cesará de crecer y no será vehículos civiles y militares que habían llegado a tierras rose- que parece las va a arrancar de cuajo y dentro de ellas Me enviaron, para poder salir, un traje completo, muy hasta finales de enero de 1940 cuando Josep Subirats toma la llonesas con los refugiados. A raíz de la firma entre Francia se tiene la impresión… no sé de qué, pero de algo que poco usado y muy bueno que no me estaría tan bien de decisión que dirige en forma de declaración de amor a Teresa: y la España franquista de los Acuerdos Bérard-Jordana, se se eleva y se hunde y salta lanzando todo al aire. Alguna ser hecho a medida. También me dieron otra americana transforma en un gran taller de reparación para que estos ve- noche no he cerrado los ojos.33» y prendas de vestir, de manera que ya ni de lejos recuer- «Haces mal en aludir con esta ironía mi arte y mi gloria. hículos puedan ser «restituidos» a las autoridades españolas. do a un refugiado. De dinero no hemos hablado pero en No amo la gloria, al menos esta gloria ruidosa que tú 600 refugiados, mayoritariamente catalanes, se encargan de Los días siguientes, la suerte de Josep Subirats mejora. Vuelve todo se nota una gran esplendidez. supones. El arte no es para mí un medio de promoción, reparar los diferentes vehículos que allí se encuentran. El cam- a encontrarse con el doctor Robert así como con el doctor Tengo pues gran interés en estas pinturas a las es algo que está en mí, bueno o malo. Es como una po se estructura entonces alrededor de dos grandes avenidas Antonio Pinar Jiménez, que acaba de ser trasladado de la que supongo seguirán otras, cosa que puede serme de cosa superior a mí, como un peso, por el que he sufrido a cuyos lados hay plantadas 64 tiendas marabúes cada una enfermería del campo de Argelès para ocupar un puesto de interés por ser seguramente gente relacionada y más que mucho, acaso más que gozado. Es mi medio de darme de ellas con capacidad para 10 hombres. Cerca de los talle- auxiliar de enfermería en la del Champ de Mars. Como en nada porque ello puede llevarme un rumbo a mi trabajo, y por él a veces también me siento un poco redimido. res se alzan unos quince barracones de madera destinados Barcarès, Josep Subirats consigue abandonar rápidamente la que otras veces había soñado. De rodar el mundo mejor Ahora por ejemplo esta evasión, esta cosa superior, ha a las oficinas administrativas, los comedores, la enfermería y precariedad del campamento de las tiendas marabúes por que ahora, quien sabe si más adelante podré llevarte. hecho también grandes servicios a mi moral. Este arte, los almacenes de provisiones. A poca distancia de este cen- el confort de la enfermería. Allí, alrededor de una biblioteca, Acaso sea todo esto una quimera, pero de todas Teresa, es el que está entre tu y yo, bien lo sé, y él nos tro neurálgico de la vida del campo se encuentran los lavade- se vuelve a reconstituir un grupo de intelectuales. El pintor as- formas me place el solo hecho de dejar el recuerdo de separa. En realidad yo he sufrido mucho de que mi per- ros, las duchas y una barbería situada dentro de un camión. turiano José Lamuño se une a Subirats y al doctor Pinar para los refugiados en buena posición. sonalidad se te presentara así, partida. Únicamente que pintar o leer algunas novelas. Este artista había participado El resto del día lo paso aquí en el campo hacien- yo no soy artista de temperamento, no amo la gloria, y En noviembre de 1939, la actividad del Champ de Mars se en las muestras del Círculo de Bellas Artes de Madrid antes do lo que me place, generalmente retratando a la gente. sin este amor no se va a ninguna parte. Mi gloria, la que ha reducido considerablemente. La mayoría de los mecáni- de marchar al frente al lado de las tropas republicanas y te- ¡Ya se sabe, con algo se paga!34» yo he amado, no es de celebridad sino la de llegar al cos suplen la marcha de los reclutas a los garajes de la zona ner que exiliarse en 1939. Habiendo comenzado su carrera final de la vida y haber sido un hombre y haber dejado o, en las primeras semanas de la guerra, son enrolados en como escultor, se había ido orientando hacia la pintura para Esta nueva situación permite a Josep Subirats mejorar su día a mis semejantes las pruebas de mi inspiración, como un el cuerpo de ingenieros para ayudar al ejército francés. Los dedicarse más adelante al retrato a raíz de algunos encargos a día y ganar un modesto salario que demuestra ser, en su deber, como algo que ni soy yo mismo. nuevos refugiados descubren un campo que guarda su identi- recibidos al inicio de su exilio en Perpiñán. El doctor Robert, difícil situación, de gran ayuda y que le podría permitirse A los pintores, a los artistas, nos rodea un falso dad de pueblecito al margen de la ciudad que es Perpiñán y el médico del campo, propone a estos dos artistas que asu- plantearse el viaje hacia América. A partir de principios de ambiente y una falsa literatura. Yo nunca pero [sic] he su- al cual las tiendas marabúes y las rondas de soldados sene- man algunos encargos fuera del campo. Josep Subirats, de- diciembre, escribe a uno de sus tíos que vive desde 1913 en cumbido a este prejuicio. Para mí, al revés de muchos, la galeses le confieren un aire muy exótico. Sin embargo, este seoso de vivir de su arte pero también de poder escaparse Montevideo para conocer el precio del pasaje y los trámites obra debe ser una consecuencia de la conducta moral y

33 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 19 de noviembre de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 34 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 27 de noviembre de 1939. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

182 183 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

no un camino placentero como parece. Este pero [sic] es estudiaban individualmente la «legitimidad» de su petición. Si «José Subirats: ha observado buena conducta, no se le cono- de edificios religiosos devastados durante la Guerra. Una vez un camino muy largo lleno de luchas. Soy joven y el ser esta solicitud provenía de antiguos oficiales del Ejército Popu- cen actividades políticas, sindicales ni de sociedad secreta en Lleida, parece que al pintor se le asignan otros trabajos pintor me ha proporcionado algunas vanidades, peque- lar republicano, los trasladaban al Palacio de las Misiones de alguna, y se le conceptúa persona adicta al Glorioso Movi- menos nobles, como se queja de ello en su correspondencia. ñas vanidades de las que he visto el vacío enseguida, Montjuïc para ser sometidos a un consejo de guerra. Por su miento Nacional.» por fortuna. No creas pues estas historias. En mi mente parte, los soldados rasos o los civiles eran dirigidos al campo «De todos modos aquí el trabajo más corriente supongo entre muchas cosas hay un indefinible ideal de bondad de concentración cercano a su zona de origen. A pesar de conseguir el aval de los hombres de Franco, Josep que es hacer lo que les da la gana mandarte y que al que sirvo en lo posible con mis medios. Yo creía que Subirats permanece confinado en el campo de concentra- nunca son cosas buenas. Cargar trastos, hacer de burro, te habías dado cuenta de que este hombre sencillo que Originario de Barcelona, Josep Subirats consigue finalmente ción de Reus. Un mes después de llegar, la moral del joven esto ya lo he probado. Lo que nos han dicho es que he- te deseo lo he querido ser yo, lo deseo aun. He vivido que lo transfieran lo más cerca de Poboleda, el pueblo de se oscurece, consumido por la espera y la inactividad. Para mos venido aquí como especialistas y parece que para mucho y me doy cuenta donde reside la verdadera gran- su madre pero también de su futura esposa. El 9 de marzo matar el tiempo, hace dibujos de hombres jugando a las da- restaurar una iglesia y un convento. ¡En fin, es igual!40» deza. De ti quise hacer una compañera que me atrajera de 1940, es destinado a la 3ª Compañía del campo de mas, sumergidos en la escritura o petrificados en su espera. a esta sencillez, a esta verdad de vivir, para que me concentración de Reus (Baix Camp). El campo, instalado en Escribe a Teresa: A partir de entonces, Josep Subirats lleva el uniforme de los ayudara y yo ayudarla a servir este ideal humano.35» el antiguo cuartel de la Plaza de los Mártires,38 reúne a los batallones de trabajadores cuya gorra, marcada con la letra hombres considerados «desafectos al régimen». A pesar de «Envidio a los que han salido estos días —unos cuatro- T, se hacía notar por las calles de Lleida. Cuando se cruzan La elección que finalmente expresa refuerza su determinación. la férrea disciplina que allí reina, Subirats vive esta etapa cientos— y que van repartidos entre Reus y Barcelona; es- con estos soldados, los habitantes de la ciudad los miran fija- En los días siguientes, Josep Subirats hace los trámites para in- como un alivio, consolándose de poder volver a ver después tos van a picar. A nosotros nos dicen que iremos a traba- mente. Para algunos, la T de su gorra significa «Trabajador» tentar regresar a Barcelona. El 10 de febrero de 1940, mien- de más de un año de exilio su país y entrever, algunas veces, jar a Lleida de nuestros oficios y, en este caso, ya me veo mientras que otros los califican de «Traidores». tras vive el primer aniversario de su exilio, escribe a Teresa: a sus familiares a través del resquicio de la puerta del cuartel cogiendo una brocha gorda. Siempre, pero, será prefe- en las horas de las comidas. rible. De todos modos es un decir, ya que a lo mejor va- Finalmente, el «soldado trabajador Subirats» recibe la orden «No sé si estaré muchos días o no, pero mi decisión mos al otro lado de España. Ellos tienen la palabra. […] de ir a la iglesia de Sant Llorenç de Lleida para ayudar en está hecha. Para obtener su liberación, Joan Subirats, su hermano, así Aún no nos han dado el traje pero con sólo pensar los trabajos de restauración que lleva a cabo el arquitecto No escribiré más, seguramente. ¿Para qué? como sus padres intentan desde Barcelona conseguir el aval en vestir otra vez de soldado, me estremezco. Una vez nombrado por el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Hasta vernos, si Dios quiere.36» de hombres de la Falange. Solicitan este favor a una familia más uno del rebaño luciendo el odiado color y que… me Nacional, Agustín Baianza Rivera. Mediante algunos traba- vecina conocida por sus afiliaciones franquistas. El 15 de estremezo, quien más quien menos ha hecho la guerra, jos de pintura, Subirats tiene que «reparar los daños causa- marzo de 1940, Adalberto Cordoncillo Vilar, militante de la pensando en estos uniformes, y no te lo buscan a medi- dos por los rojos» en esta iglesia románica. Dado que puede Los batallones disciplinarios: un regreso difícil Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva da. Sí, que me lleven bien lejos, al menos podrás seguir dedicarse de lleno a la pintura, no sufre tanto este trabajo a Cataluña (marzo de 1940-abril de 1941) Nacional-Sindicalistas, certifica por correo «Que José Subi- soñando que soy una persona y tengo el cabello que tú obligatorio. Intenta hacer un trabajo ejemplar para conseguir rats Zamora, con domicilio en esta ciudad, calle Muntaner amas. Desgraciadamente, si no me lo cortan, pienso que ser liberado lo antes posible de sus obligaciones militares. El 2 de marzo de 1940, después de haber esperado algunos 173, es persona que conozco y que dada su actuación an- lo tengo bastante largo, cuando nos veamos. días una expedición hacia la frontera, Josep Subirats, metido tes y durante el G.M.N [Glorioso Movimiento Nacional], se Eso sí, yo como tú, pienso que un día u otro se «Sigo igual trabajando en la iglesia y de mi oficio y en un camión con el resto de candidatos a regresar, es con- lo puede considerar como completamente adicta a nuestra acabarán tantas humillaciones.39» al tener el tiempo más ocupado no me lleno tanto la ducido a la Carbonera de Figueres37. Aunque este antiguo al- causa». Algunos días más tarde, Francisco Cordoncillo Vilar, cabeza de cosas venenosas. Procuro cumplir lo más macén había adoptado la denominación de «centro de eva- secretario provincial del Sindicato Español Universitario de Finalmente, a medianos de abril le comunican su destino: posible y estoy muy bien considerado en lo referente al cuación», servía de hecho a la Guardia Civil como «centro Barcelona, confirma por correo la declaración de su herma- tiene que incorporarse al 122 Batallón Disciplinario de Solda- trabajo. Me porto bien porque a la más mínima el pelo de detención y distribución». Los candidatos a regresar tenían no. El 20 de marzo, el alcalde del distrito 4º de Barcelona, dos Trabajadores destacado en Lleida. Los responsables del va al cero y te meten seis meses de recargo, lo que me que quedarse allí mientras las autoridades francesas fijaban y José Puig Colomer, firma el atestado oficial concluyendo que campo le indican que tendrá que trabajar en la restauración parece muy grave.

35 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 26 de enero de 1940. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 39 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 9 de abril de 1940. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

36 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 10 de febrero de 1940. Original en castellano. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona. 40 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 14 de abril de 1940. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

37 Se trata del edificio Can Clarà, construido en 1888 en el cruce de las calles Progrés y del Far y que había sido requisado en 1939 por las tropas franquista para encarcelar en él a los soldados republicanos que no habían podido cruzar la frontera. A continuación se convierte en un campo de concentración y de paso para los militares y civiles que regresan de Francia. Véase al respecto «La presó franquista del carrer Progrés, a punt de desaparèixer» de S. Coll i L. Vilanova a El setmanari de l’Empordà, 28 de marzo de 2006, p. 3.

38 Actual Plaza de la Libertad de Reus.

184 185 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

Creo que la libertad sólo depende de que quieran dar- de los campos de concentración de la llanura rosellonesa, por el régimen y unirse a los exiliados que, lejos de su tierra das por las autoridades franquistas, constituyen en su obra un la ya que, sino, no parece que haya nada que hacer. Josep Subirats ha tenido que enfrentarse a la dureza de los nativa, continúan defendiendo sus valores intrínsecos. En esta corpus temático importante. El artista explora esta realidad Pienso que mis informes son de lo mejor que se pueda de la España de Franco. Y como si la pena no fuera sufi- Barcelona de posguerra, desconectada de la actualidad in- marginada como si se tratara de una continuación de la del desear. De todos modos, cabe confiar en que no sea ciente, aun ha tenido, entre trabajo forzado y humillaciones ternacional del arte y sin estructuras propias que apoyen a «pueblo de los barracones» de Barcarès, de Argelès i del muy largo.41» constantes, que pasar por cuatro Batallones Disciplinarios de la creación contemporánea, Josep Subirats toma la decisión, Champ de Mars de Perpiñán del que había formado parte. Trabajadores. In fine, este periplo de más de dos años tendrá solo pero con la honestidad que lo caracteriza, de continuar Son como un recuerdo del trauma de su propio exilio. El Los trabajos de restauración de la iglesia de Sant Llorenç de como único hilo conductor la supervivencia. su obra que de ahora en adelante girará en torno al paisaje. exilio, este espacio transitorio, sumerge al refugiado en una Lleida ocuparán a Josep Subirats hasta el 28 de junio de Los paisajes del Priorat que pinta entonces hacen evidente nueva realidad, distanciándolo de lo que fundamenta su ser, 1940, cuando, y a pesar de haber obtenido una carta de re- A estas adversidades se añade la del regreso a la vida ci- su voluntad deliberada de volver a apropiarse de los pai- eliminando cualquier posibilidad de distinción a beneficio comendación del arquitecto del Servicio de Defensa del Patri- vil de la Barcelona de la posguerra que Josep Subirats sólo sajes que lo definen y de los que la guerra le había pri- de un discriminante que engloba, en el mejor de los casos, monio Artístico Nacional, es destinado a la 1ª Compañía del puede vivir como una nueva supervivencia. Vencido en un vado durante casi seis años. Aunque empieza ya a pintar el del exiliado y en el peor el del inmigrante. Para el indi- 63 Batallón Disciplinario de Trabajadores. El 2 de julio, una país de vencidos, tiene que resignarse a dejar de lado su estos paisajes en Darnius y en Caldes de Malavella, una viduo, esta situación va paralela a una despersonalización vez ha llegado a Darnius, es colocado bajo las órdenes de destino de artista para hacerse miembro, a partir del febrero vez reencontrada la libertad, este género pictórico le permite concentracionaria que aniquila, mediante sus imperativos de Adelardo Cordoncillo Vilar, miembro de la Falange a quien sus de 1942, del Fomento de las Artes Decorativas (FAD) y más mantenerse a distancia o poner entre paréntesis la ruptura estandardización, cualquier posibilidad de expresión de una padres habían pedido su intervención para obtener la bene- adelante de la Sociedad Anónima de Artes Gráficas (SA- que representa el conjunto de este periodo de reclusión. Al individualidad que lleva en sí misma a un nuevo proceso: una volencia del régimen. Durante casi quince días, Josep Subirats DAG) dando forma, mediante la imagen, a la voluntad de establecer mediante estos nuevos paisajes un vínculo fuerte deshumanización. Durante sus internamientos en los campos participará como peón en la construcción de una carretera. reconstrucción del país impulsada por las empresas que de- con sus creaciones de juventud, el pintor pretende volver a de concentración roselloneses, Josep Subirats había luchado Una vez finalizadas las obras, continúa destinado en Darnius penden del régimen franquista. La publicidad de los produc- inscribirse en una continuidad vital y estética que le permita contra este proceso a través de la disciplina artística que se sin ninguna misión concreta. Empieza entonces una serie de tos y de los servicios ofrecidos en esta España de posguerra efectuar un rechazo semiconsciente de un periodo pasado y había impuesto. Sin embargo, si el dibujo le permitía distan- paisajes del Ampurdán hasta el día en que, con algunos hom- se convierte pues en la imagen de marca de una normalidad un acercamiento puramente estético a una actualidad social ciarse de una realidad alienante, favorece y desarrolla igual- bres de su batallón, es transferido hasta octubre al 67 Batallón finalmente reconquistada y por lo tanto una propaganda efi- agobiante y alienadora. Sin embargo, en su trabajo tiene mente una empatía natural por el modelo y lo que ha vivido. Disciplinario de Trabajadores de Caldes de Malavella. En caz puesta a disposición del Generalísimo Franco. lugar una dualidad, profunda y reveladora de su ser, entre Por contacto, el trauma vive en la sensibilidad del artista. octubre de 1940, se incorpora al 69 Batallón en Barcelona. pintura y dibujo, paisaje rural y vida urbana. Efectivamen- Subirats se convierte como tantos otros en un «asistente»,42 fac- te, durante los años de posguerra, Josep Subirats atraviesa En Barcelona, y a pesar de un regreso a una vida normaliza- tótum al servicio de los oficiales del cuartel de la Barceloneta. Barcelona para dedicar una serie de dibujos al fenómeno da, Subirats plasma mediante sus dibujos toda la empatía que En realidad, lo ponen enteramente al servicio de una casta Hechos y malas acciones del franquismo: del del chabolismo. Huyendo de la represión franquista y de siente ante la situación de estos desheredados y excluidos del militar muy poderosa que actúa, siempre que le place, con la «pueblo de los barracones» de Barcarès a los la miseria de las zonas rurales, miles de personas de toda régimen franquista. Solidario con los emigrantes y a la vez co- impunidad más envilecedora contra los antiguos enemigos. suburbios de Barcelona (1942-1951) España intentan llegar a Barcelona para sobrevivir y se en- herente con su recorrido de exiliado, deja aparecer en cada cuentran rápidamente obligadas a instalarse en campamen- uno de los trazos que lanza sobre su cuaderno de dibujos una Resignado, el 9 de abril de 1940, Josep Subirats se decía La Barcelona de 1942, atenazada por el franquismo, ya tos de chabolas improvisados que forman en los suburbios fractura identitaria que aún persiste en su espíritu pero que está que «un día u otro se acabarán tantas humillaciones»,43 pero no es capaz de conservar su papel en la escena artística de la ciudad un extrarradio indigente. De Poblenou a la siempre presente en la realidad más inmediata. De la alineación no será hasta un año más tarde, casi el mismo día, que recibe internacional. Numerosos artistas que había formado están Meridiana, Subirats plasmará sobre el papel estas vivien- rigurosa de los barracones del campo a las arquitecturas incier- la carta oficial en la que se informa que puede reincorporarse ahora exiliados en Francia o en México, transformando este das hechas de montones de telas y planchas recuperadas. tas de los barrios de chabolas de la Meridiana, del mercado a la vida civil… a condición de que se presente cada quince «otro lugar» en centro de la actualidad del arte catalán y en negro bajo las alambradas a las apuestas entre gitanos en el días al cuartel más cercano a su domicilio hasta nueva orden44. polo de atracción para los jóvenes artistas. Estos últimos no Los dibujos que Josep Subirats se lleva de estas ciudades de barrio del Somorrostro, Subirats describe la lucha por la super- Después de haber vivido la desesperante realidad de la vida tienen ningún otro objetivo final que huir del agobio impuesto chabolas al margen de la sociedad, escondidas y persegui- vivencia de las víctimas directas o indirectas del franquismo.

41 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 7 de mayo de 1940. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

42 Los “asistentes” eran soldados destinados a tareas domésticas en las casas familiares de los militares de alto rango.

43 Carta de Josep Subirats a Teresa Martori del 9 de abril de 1940. Original en catalán. Archivo de la Familia Subirats, Barcelona.

44 Carta del sargento del Batallón Disciplinario de Trabajadores nº69 del 10 de abril 1941. Archivos de la Familia Subirats, Barcelona.

186 187 Traduction en castillan / Traducció al castellà / Traducción al castellano

En su nueva vida, el dibujante no quiere en ningún caso traicio- según la moda del periodo, en cuadros pintados en densi- nar a aquellos con los que ha vivido en los campos de concen- dad. Aunque las galerías barcelonesas buscan la opulencia tración y en los batallones disciplinarios sino también con el con- y la ilusión para dar densidad a una sociedad sin sentido y junto de estos seres anónimos dejados al margen con los que sin aliento, Josep Subirats prefiere abstraerse de este mundo comparte un presente, un destino. Subirats quiere fortalecer una para que su obra conserve toda su libertad. coherencia vital y artística dado que cada uno de estos dibujos se convierte en el verdadero contrapunto de las imágenes de pro- Subirats firma así su retrato de un mundo pero en ningún caso paganda que le encargan para mostrar el auge económico y la del mundo. El dibujo constituye para él el instante de creación estabilidad social gracias al todopoderoso régimen franquista. pura y la expresión más inmediata de lo íntimo. Brevedad y concisión le permiten aferrarse con una fidelidad constante Para Josep Subirats, la verdad del arte reside en el dibujo, a la permanencia de la eternidad. Mediante la afirmación más directo y menos estetizante que la pintura. Cuando en de un trazo sólido y a menudo en las condiciones más pre- 1951, o sea quince años después de su primera exposición, carias, consigue dar forma incluso a la realidad más fugaz. Bartomeu Xifré Morros le propone exponer en la Galería Subirats ha sabido captar esta fugacidad, la de un universo Egea de Barcelona, Subirats opta por mostrar sus dibujos. de existencia frágil y siempre condenada, para restituirla de Presenta mayoritariamente piezas extraídas de los barrios de forma tangible a la memoria. Maltratado, atrapado en el chabolas miserables de los suburbios de Barcelona. Imáge- caos de la historia, ha sabido extraer de cada una de sus nes simples, realistas, pero que, a pesar de todo, confieren experiencias la imagen verdadera de un mundo inverosímil. un campo de representación que provoca el rechazo del Del frente a los campos de concentración y de los batallo- público que los mira. Su verdad cruda y desnuda, su exis- nes disciplinarios a los barrios de chabolas miserables de la tencia simple, se consideran indecentes. El fracaso de la Barcelona de posguerra, su obra se ha hecho receptáculo muestra convence a Subirats de no volver a mostrar su traba- de la verdad de los vencidos para convertirse en la memoria jo cuando sus amigos que exponen en la prestigiosa Sala sensible y real de la supervivencia, de la resistencia de un Parés, Hernan Picó y Ramon Llobet, lo animan a trabajar, pueblo que siempre se mantendrá en pie.

«Autroretrat», Josep Subirats, huile sur carton, 48x33 cm, n.d., Collection Subirats «Autoretrat», Josep Subirats, oli sobre cartró, 48x33 cm, s.d., Col·lecció Subirats

188 189 190 191 192