Ajuntament de Santa Maria de Miralles

Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable

Document per a l'aprovació inicial LLIBRE I

Redacció Gestió HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP Servei d'Urbanisme (GSHUA)

Abril 2017

Ajuntament de Santa Maria de Miralles

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

1. Memòria 2. Normes Urbanístiques

DOCUMENT PER A L'APROVACIÓ INICIAL Abril 2017

EQUIP REDACTOR: HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP

DIRECTORS: Joan Rosselló Raventós, arquitecte Josep Soler Barceló, arquitecte Pere Marsé Ferrer, arquitecte

COL·LABORADORS INTERNS: César González Bertran, arquitecte Miquel Cols Arnan, arquitecte tècnic

COL·LABORADORS ESPECIALISTES: Alba Daranas Llopart, llicenciada en ciències ambientals Lurdes Mallart Raventós, llicenciada en geografia i història

GESTIÓ: Servei d'Urbanisme (GSHUA). Diputació de Barcelona Pilar Cervantes Vinuesa, arquitecta Olga Coca Jiménez, llicenciada en dret

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

INFORME EN RELACIÓ AMB EL CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DE SANTA MARIA DE MIRALLES PER A LA SEVA APROVACIÓ INICIAL

1. ANTECEDENTS I OBJECTE

En data 11 d’abril de 2016, l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles va presentar als Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental estratègica simplificada sobre el Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. En data 4 de juliol de 2016, a la vista de que l’expedient es va extraviar, l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles, novament, va presentar l’esmentada sol·licitud al registre del Departament de Territori i Sostenibilitat del carrer d’Aragó de Barcelona. En el marc del que estableix l’article 30 de la Ley 21/2013, l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA) ha consultat les administracions públiques afectades i el públic interessat, i en data 19 de desembre de 2016 ha emès: Informe proposta sobre l’emissió de l’informe ambiental estratègic del Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable, al terme municipal de Santa Maria de Miralles. En la resolució s’indica que el Pla especial no s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària i es relacionen un seguit de consideracions les quals s’hauran d’incorporar al Pla especial per a la seva aprovació inicial. Com a conseqüència de les consultes efectuades per l’OTAA, en data 2 de desembre de 2016, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va acordar, als efectes urbanístics, emetre informe en relació al Pla especial del catàleg de masies en el qual, en la valoració de l’expedient, s’anuncien un seguit de prescripcions a complimentar. Tot això, sense perjudici de la resolució que es pugui adoptar definitivament quan s’elevi l’expedient a l’organisme competent. L’objecte del present informe és donar compte del contingut del Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable per a la seva aprovació inicial, per tal de donar compliment a les prescripcions contingudes en els esmentats informes, proposta de l’OTAA i acord de la CTU de la Catalunya Central.

2. MODIFICACIONS INTRODUÏDES PEL QUE FA A LES NORMES URBANÍSTIQUES

1. S’incorporen a l’Art.9. Instruments de desenvolupament del Pla especial urbanístic els apartats següents: 2. Els projectes i plans que derivin del present Pla especial urbanístic s'hauran de subjectar, si s’escau, a allò establert en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Específicament seran objecte d’una avaluació d’impacte ambiental simplificada els projectes no inclosos a l’annex I ni a l’annex II que puguin afectar de forma apreciable, directament o indirecta, espais protegits de la xarxa Natura 2000.

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

3. En el desenvolupament del Pla especial urbanístic caldrà atendre el conjunt de determinacions de les Normes d’ordenació territorial que puguin ser d’aplicació. 4. En el desenvolupament del Pla especial urbanístic seran d’aplicació els objectius i les mesures de conservació aplicables a l’espai Serres del prelitoralcentral de la xarxa Natura 2000, d’acord amb l’instrument de gestió de les zones especials de conservació declarades a la regió mediterrània aprovat per Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre.

2. S’incorpora a l’Art.11. Actuacions sobre les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzables catalogades al seu apartat 10, el següent: 10. (...) A banda de l’esmentat decret i sens perjudici de les prescripcions que s’indiquin des dels organismes sectorials competents, s’hauran de tenir en compte les mesures preventives contemplades en la legislació vigent sobre prevenció d’incendis forestals, en particular la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals i la seva modificació per la Llei 2/2014, de 27 de gener.

3. Es modifica l’Art.18. Parts de l’àmbit de protecció en el seu apartat 2 2. Dins de l’àmbit de protecció, es defineixen com a parts d’aquest les següents: a. Edifici principal. Es defineix com edifici principal o conjunt d’edificis principals, el destinat a habitatge o a d’altres categories residencials, el qual és la construcció amb més entitat dins del conjunt edificat que és objecte de regulació en el present document, i que s’identifica i reconeix gràficament i fotogràfica a les fitxes del document. El seu mal estat de conservació o l’absència de residents en el moment de la redacció del Pla especial urbanístic no impedeix la seva classificació com a edifici principal. b. Edificis complementaris. Es defineixen com edificis complementaris les construccions de menor entitat, relacionades amb l’edifici principal, situades dins de l’àmbit de protecció les quals formen part del conjunt edificat que és objecte de regulació en el present document. Els edificis complementaris presenten valors que justifiquen la seva catalogació i es poden destinar als usos previstos al catàleg, amb les limitacions que estableixi la pròpia normativa o fitxa. c. Edificis no inclosos en el catàleg. Es defineixen com edificis no inclosos en el catàleg les construccions de menor entitat, situades dins de l’àmbit de protecció, les quals per les seves característiques i per la seva absència de valors, no s’inclouen al catàleg. Aquests edificis no es poden destinar als usos previstos al catàleg, a excepció dels usos agrícola ramader i forestal. d. Entorn. Es defineixen com entorn l’espai envolvent del conjunt edificat, relacionat i/o dependent de l’edifici principal, el qual es presenta generalment exempt d’edificacions.

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

4. S’incorpora a l’Art.23. Condicions d’ordenació, d’edificació al seu apartat 11 11. (...) Igualment caldrà atendre el que estableix la Resolució IRP/971/2010, de 31 de març, per la qual es dóna publicitat als criteris per a l’elaboració dels informes referents al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscos de protecció civil.

5. Es modifica l’Art.24. Obres d’ampliació al seu apartat 1 1. Amb caràcter general no s’admeten obres d’ampliació. Les obres d’ampliació dels edificis principals i complementaris delimitats en les fitxes 6 de cada bé catalogat s’admeten excepcionalment quan així es determini en les condicions específiques d’ordenació i edificació contingudes en les fitxes 7 de cada bé catalogat. En qualsevol cas, l’ampliació serà la mínima imprescindible i en el supòsit que el motiu de l’ampliació sigui el desenvolupament i la implantació d’un ús col·lectiu concret, aquesta serà per a donar compliment als requeriments funcionals mínims que la implantació de l’ús exigeixi.

6. S’incorpora a l’Art.24. Obres d’ampliació l’apartat 2 2. El sostre màxim d’ampliació no podrà superar els percentatges que, en relació al sostre preexistent, es fixen a continuació:

Sostre màxim Sostre preexistent d’ampliació S ≤ 150 m2 30% 150 m2 < S ≤ 350 m2 20% 350 m2 < S ≤ 600 m2 10% S > 600 m2 0%

El sostre preexistent computable als efectes de determinar el sostre màxim d’ampliació permès serà el corresponent al de l’edifici principal identificat en les fitxes 6 de cada bé catalogat. El sostre preexistent s’haurà de justificar en el corresponent projecte tècnic, a través de l’adequat aixecament dels plànols de l’estat actual.

7. Es modifica l’Art.25. Reconstrucció de masies, cases rurals i altres edificacions catalogades en estat ruïnós en els seus apartats 1 i 2 1. El present Pla especial urbanístic inclou en el catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable la construcció en estat ruïnós: les Cases de Ca l'Albet. 2. En la documentació continguda en les fitxes 1 i 2, de les Cases de Ca l'Albet s’acredita la planta i la volumetria existent, a través del corresponent aixecament de plànols de les restes i del reportatge fotogràfic. En les fitxes 6 i 7 s’estableix la delimitació de l’àmbit de protecció i les determinacions normatives.

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

8. S’incorpora a l’Art.26 Divisions horitzontals i segregacions l’apartat 2. 2. S’admet la divisió horitzontal amb l’objectiu de fomentar la rehabilitació de les masies de gran superfície o per resoldre problemes d’herència. En tot cas la divisió horitzontal ha d’estar justificada i el reconeixement de situacions històriques, herències o preexistències han d’estar degudament documentades.

3. MODIFICACIONS INTRODUÏDES PEL QUE FA A LA MEMÒRIA

1. S’incorporen les modificacions derivades de l’exclusió de les masies: C-5 Ca l’Aleix, C- 58 Cal Guerxo o El Corralet i C-61 El Castellot, així com d’altres modificacions menors a conseqüència de les modificacions introduïdes a les Normes Urbanístiques i a les fitxes individuals de cada masia. 2. S’incorpora el punt 2.8 Justificació dels paràmetres d'aplicació en les divisions horitzontals.

4. MODIFICACIONS INTRODUÏDES PEL QUE FA A LES FITXES INDIVIDUALS DE CADA MASIA

1. S’exclouen les fitxes corresponents a C-5 Ca l’Aleix, C-58 Cal Guerxo o El Corralet i C- 61 El Castellot. 2. Es completen les fitxes corresponents a C-10 Cal Puça, C-18 Mas Françola i C-21 Cal Serenes, per tal de precisar la inclusió total o parcial del seu àmbit de protecció en l’espai del PEIN i de la xarxa Natura 2000. 3. Els volums que a continuació es relacionen s’exclouen de la categoria “edifici complementari” i passen a la categoria “edificis no inclosos en el catàleg”:  C-8 Cal Campaner, edificis complementaris 2 i 4  C-12 Cal Marquès, edifici complementari 3  C-14 Cal Benito, edifici complementari 2  C-15 Cal Quintana, edifici complementari 1  C-21 Cal Serenes o Molí de Baix, edifici complementari 2  C-22 Cal Ramonet, edificis complementaris 1 i 4  C-23 Mas Soler, edifici complementari 4  C-24 Cal Pallés, edifici complementari 2  C-31 La Caseta de Ca l’Atzet , edificis complementaris 1 i 3  C-36 Cal Cisquet, edificis complementaris 1 i 2  C-37 Cal Felip de l’Obaga, edifici complementari 5  C-43 Cal l’Arturo, edificis complementaris 2 i 3

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

 C-44 Cal Sord, edifici complementari 4  C-46 L’Empalme Cal, edificis complementaris 2 i 3  C-47 Cal Pau de Mas Vilar, edifici complementari 5  C-48 Mas Formich, edifici complementari 2  C-50 Cal Campís, tots els edificis complementaris  C-55 Mas Pinyer, edificis complementaris 4 i 5  C-60 Cal Rubió, edificis complementaris 1, 4 i 5  C-62 Cal Pixallits, edificis complementaris 2

5. MODIFICACIONS INTRODUÏDES PEL QUE FA ALS PLÀNOLS

S’incorporen les modificacions derivades de l’exclusió de les masies: C-5 Ca l’Aleix, C-58 Cal Guerxo o El Corralet i C-61 El Castellot.

I perquè consti, als efectes oportuns, es signa el present informe, a Vilafranca del Penedès, l'abril de 2017.

HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP, representat pels arquitectes

JOAN ROSSELLÓ RAVENTÓS CÉSAR GONZÁLEZ BERTRAN

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

ÍNDEX GENERAL

LLIBRE I DOCUMENT NÚM. 1 - MEMÒRIA DOCUMENT NÚM. 2 – NORMES URBANÍSTIQUES

LLIBRE II DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.1 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE II 3.2 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-1 a c-15

LLIBRE III DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.3 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE III 3.4 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-16 a c-31

LLIBRE IV DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.5 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE IV 3.6 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-32 a c-46

LLIBRE V DOCUMENT NÚM. 3. CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.7 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE V 3.8 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-47 a c-61

PLÀNOLS

ÍNDEX AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

ÍNDEX LLIBRE I

DOCUMENT NÚM. 1 - MEMÒRIA

1. MEMÒRIA INFORMATIVA ...... 3 1.1 INTRODUCCIÓ ...... 3 1.2 OBJECTE DEL PLANEJAMENT ...... 3 1.3 PROMOCIÓ I REDACCIÓ ...... 4 1.4 ÀMBIT ...... 4 1.5 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT ...... 4 1.6 MARC JURÍDIC ...... 5 1.7 CONTINGUT ...... 6 1.8 EL MARC GEOGRÀFIC ...... 6 1.8.1 Marc natural ...... 6 1.8.2 Paisatge i geologia ...... 7 1.8.3 Clima ...... 7 1.8.4 L’activitat agrària, els usos del sòl ...... 7 1.9 ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS DEL MUNICIPI ...... 8 1.9.1 Geomorfologia ...... 8 1.9.2 Cobertes del sòl ...... 9 1.9.3 Espais i elements d’interès ambiental ...... 11 1.9.4 Àrees de risc ...... 15 1.9.5 Paisatge ...... 16 1.10 ESTRUCTURA DE CAMINS I POBLACIÓ DISPERSA ...... 16 1.10.1 Xarxa viària bàsica ...... 16 1.10.2 Camins històrics ...... 17 1.10.3 Camins turístics ...... 17 1.10.4 Indrets d’interès ...... 18 1.11 PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT ...... 19 1.11.1 Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles ...... 19 1.11.2 Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals ...... 19 1.12 CATÀLEGS I INVENTARIS D’EDIFICIS D’INTERÈS ...... 20 1.12.1 Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles ...... 20 1.12.2 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ...... 22 1.12.3 Inventari del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Diputació de Barcelona ...... 23

ÍNDEX AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

1.13 ASPECTES A CONSIDERAR EN LA MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT GENERAL ASSOCIADA ...... 24 1.14 RELACIÓ D’EDIFICIS INVENTARIATS ...... 24

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA ...... 27 2.1 OBJECTIUS ...... 27 2.2 RELACIÓ I DESCRIPCIÓ DELS CRITERIS DE CATALOGACIÓ ...... 27 2.3 PROCÉS METODOLÒGIC PER A LA REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS ...... 29 2.4 CONTINGUT DE LES FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE ...... 32 2.5 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE INCLOSES EN EL CATÀLEG ...... 37 2.6 PARÀMETRES REGULATS EN LA NORMATIVA ...... 39 2.7 USOS ADMESOS ...... 42 2.8 JUSTIFICACIÓ DELS PARÀMETRES D'APLICACIÓ EN LES DIVISIONS HORITZONTALS ...... 43 2.9 INFORME AMBIENTAL ...... 46 2.10 CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES CONSTRUCCIONS ...... 46 2.11 TAULA RESUM DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS CATALOGATS ...... 50

DOCUMENT NÚM. 2 - NORMES URBANÍSTIQUES

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ...... 55 Art. 1. - Definició ...... 55 Art. 2. - Naturalesa i marc legal ...... 55 Art. 3. - Àmbit territorial ...... 55 Art. 4. - Objectius ...... 55 Art. 5. - Abast normatiu ...... 56 Art. 6. - Vigència, revisió i modificació del Pla ...... 57 Art. 7. - Interpretació ...... 57

CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT DEL CATÀLEG ...... 58 Art. 8. - Desenvolupament del Pla ...... 58 Art. 9. - Instruments de desenvolupament del Pla especial urbanístic ...... 58

ÍNDEX AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

CAPÍTOL III. RÈGIM GENERAL DE LES ACTUACIONS ...... 59 Art. 10. - Definició normativa ...... 59 Art. 11. - Actuacions sobre les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades ...... 59 Art. 12. - Ordres d’execució d’obres ...... 61 Art. 13. - Infraccions i sancions ...... 61 Art. 14. - Sol·licitud d’informació urbanística ...... 61 Art. 15. - Sol·licitud de llicències per actuacions en masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades ...... 61

CAPÍTOL IV. DISPOSICIONS PARTICULARS DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CATALOGADES ...... 65 Art. 16. - Objecte ...... 65 Art. 17. - Definició de l’àmbit de protecció ...... 65 Art. 18. - Parts de l’àmbit de protecció ...... 65 Art. 19. - Delimitació gràfica ...... 66 Art. 20. - Elements de les parts de l’àmbit de protecció ...... 66 Art. 21. - Definició de les categories de protecció ...... 67 Art. 22. - Accions constructives ...... 68 Art. 23. - Condicions d’ordenació, d’edificació i protecció ...... 69 Art. 24. - Obres d’ampliació ...... 72 Art. 25. - Reconstrucció de masies, cases rurals i altres edificacions catalogades en estat ruïnós ...... 74 Art. 26. - Divisions horitzontals i segregacions...... 74

CAPÍTOL V. REGULACIÓ D’USOS ...... 76 Art. 27. - Usos ...... 76 Art. 28. - Definició dels usos ...... 76 Art. 29. - Condicions d’ús ...... 77

ÍNDEX AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 1

1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1 INTRODUCCIÓ

La preservació del sòl no urbanitzable i els seus valors és un dels trets més rellevants de la regulació urbanística a Catalunya. El text refós de la Llei d’urbanisme estableix que el planejament general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les construccions situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació o, si s’escau, la recuperació. Els efectes del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable són globals: - incideix en el model d’ordenació del municipi, concretant criteris sobre el foment de l’habitatge en les edificacions preexistents, protegint el patrimoni municipal, evitant tant el despoblament com les noves ocupacions de sòl; conservant el paisatge i reforçant l’activitat econòmica en el sòl no urbanitzable. - incideix en la sostenibilitat territorial d’acord amb els principis de l’autonomia local. Atès que la Llei no predetermina detalladament el contingut del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions, per a l’elaboració del catàleg s’han tingut en compte les Directrius per al Catàleg de Masies i Cases Rurals del Departament de PTOP de la Generalitat de Catalunya (versió de gener del 2009) i el guió desenvolupat per la Diputació de Barcelona. La Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) de la Diputació de Barcelona col·labora amb els ens locals oferint-los suport tècnic i econòmic per a la redacció d’instruments de planejament derivat com ara els Plans especials de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. En aquest marc, el present document correspon a una primera fase de l’assistència consistent en la redacció del document d’anàlisi, diagnosi i inventari de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable, d’acord amb el treball de camp dut a terme i el fixat per la legislació urbanística.

1.2 OBJECTE DEL PLANEJAMENT

El present document forma part del Pla Especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable del municipi de Santa Maria de Miralles, el qual té per objecte identificar les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació i justificar les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que en determinen la seva preservació i recuperació d’acord amb els articles 47.3 i 50.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme modificats pels articles 12 i 15 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

3 refós esmentat, i l’article 55 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

1.3 PROMOCIÓ I REDACCIÓ

El present Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals està promogut per l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona (Servei d'Urbanisme).

La redacció del treball ha estat realitzada per HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP.

1.4 ÀMBIT

L’àmbit territorial del present Pla especial comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable del municipi de Santa Maria de Miralles d’acord amb les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles (NNSS), vigents des del 12 de novembre de 2003.

1.5 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT

El municipi de Santa Maria de Miralles disposa actualment de les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió celebrada el 12 de novembre de 2003 i vigents des del 24 de desembre de 2003, data de la publicació de l’acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La redacció de les NNSS amb anterioritat a l'aprovació de la Llei 2/2002 de 14 de març, Llei d'Urbanisme, on es regulaven els Catàlegs de Masies i Cases Rurals per primera vegada, tot i que aquesta llei era vigent quan es van aprovar definitivament, unida a la classificació del sòl del municipi –sense sòl urbà i dos petits sectors de sòl urbanitzable- comporta que s'identifiquin i es regulin les edificacions existents en sòl no urbanitzable.

Les NNSS incorporen un Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable com a Annex I, l'Annex es compon de tres apartats, el primer és un quadre amb 76 edificacions tradicionals (masies) i la definició de les condicions per a intervenir-hi; el segon és un quadre amb 28 edificacions no tradicionals (habitatges); i l'últim, un quadre amb 12 edificacions lligades a activitats, distingint entre restaurants, granges, magatzems i estacions de servei. Les edificacions del primer apartat i les destinades a restaurant del tercer són susceptibles de formar part del Catàleg de masies i cases rurals del municipi.

En aquest context, l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles, convençut que les masies del terme municipal són un patrimoni cultural a preservar, impulsa la redacció del present Pla Especial Urbanístic per identificar les masies i cases rurals amb valors arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics i socials, i per establir individualitzadament els criteris que garanteixin la seva adequada recuperació, rehabilitació o reconstrucció.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 4

1.6 MARC JURÍDIC

El present Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable s’ha realitzat prenent com a marc normatiu:

- Normes Subsidiàries de Planejament (en endavant NNSS) de Santa Maria de Miralles aprovades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 12 de novembre de 2003. - Pla Territorial General de Catalunya, aprovat definitivament el març de 1995. - Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008. - Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC 05/08/2010), en endavant TRLU. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, en endavant RLU. - Llei 9/1993, del patrimoni cultural català. - Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals - Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

A més del marc legal, anteriorment exposat, s’han tingut en compte les directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals. PTOP Gener 2009.

Cal destacar dins la legislació urbanística:

En el TRLU, en el seu article 47 “Règim d’ús del sòl no urbanitzable”, determina que és permès:

- “Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials - Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques. - Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.”

Aquestes construccions han d’haver estat incloses en el catàleg per a destinar-les a habitatge familiar (exclusivament les masies i cases rurals), a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Aquests usos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

5

L’article 50.2 estableix que “el planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les construccions situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que determinen la preservació o, si s’escau, la recuperació”.

Per tant, el catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable és la figura que selecciona construccions del sòl no urbanitzable i, en funció dels seus valors, en regula les condicions d’edificació, restauració i ús en correspondència amb el que es fixa pel pla general urbanístic del municipi, el qual, pot matisar però no contradir.

1.7 CONTINGUT

El present Pla especial urbanístic conté la documentació següent:

DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA

DOCUMENT NÚM. 2: NORMES URBANÍSTIQUES

DOCUMENT NÚM. 3: CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

DOCUMENT NÚM. 4: PLÀNOLS

1.8 EL MARC GEOGRÀFIC

1.8.1 Marc natural

El terme municipal de Santa Maria de Miralles té una superfície de 2.538 ha i pertany a la comarca de l'Anoia, afrontant pel límit sud-oest amb la comarca tarragonina de l'Alt Camp (Terme de Querol). Es troba dins de la formació muntanyenca de la Serralada Prelitoral Catalana i ocupa la Vall de Miralles, que es recorreguda longitudinalment (en el sentit sud- oest - nord-est) per la riera de Miralles, que aboca les aigües al riu Anoia a l'aiguabarreig de la Pobla de Claramunt després de prendre el nom de riera de Carme. La Vall es troba limitada a sud-est pels contraforts de la plana d'Ancosa i les planes de l'Apotecari, Novell i els Casals i la serra de Fontfregona i, a nord-oest, per les serres de Pinyol i Miralles, quin relleu està constituït per tres o quatre files de plaques de roca fortament inclinades cap al nord, separades entre si per petites depressions estretes i allargades, ocupades generalment per una feixa de conreu. Cada filera de roques esta tallada periòdicament pels desguassos de torrents. Els torrents tallen el conjunt de serres i depressions perpendicularment. Aquest relleu dóna lloc a petites valls tancades paral·leles que es van elevant de mica en mica fins al peu de la paret de roca. L'erosió, actuant de forma perpendicular a la serra, a la part nord, i paral·lelament, a la part sud, ha donat lloc a relleus absolutament diferents a banda i banda: unes cingleres paral·leles a la part sud i uns suaus contraforts a la part nord. Per aquest motiu el perfil territorial dóna una considerable variació d'altitud entre el nivell mitjà del pla de la Vall (cota +500 m) i les cotes altes del perímetre (cota +870 a l'Agulla Grossa Serra de Miralles) i cota +714 a la plana de l'Apotecari.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 6

1.8.2 Paisatge i geologia

Les característiques de la topografia descrites es veuen potenciades paisatgísticament per la singular cobertura vegetal, que ha estat analitzada exhaustivament en els estudis de base del PEIN. Tot i que la visió de la zona boscosa mostra un aparent domini de les pinedes, la realitat és ben diversa, fruit de les variacions del relleu amb els canvis d'orientació i inclinació dels vessants: solelles, carenes i obagues, i fruit també dels diferents substrats litològics. A les pinedes domina el pi blanc, juntament amb la pinassa en els estrats superiors de les obagues, i en menor quantitat el pi roig i el pi pinyoner. La relació de les comunitats climàtiques donen la intersecció de tres dominis principals: l'alzinar litoral, la roureda i el carrascar. Les zones més planeres són ocupades pels conreus de secà: cereals i vinya principalment, i fruiters en menor importància, amb zones disperses i localitzades de bosc en turons; aquest paisatge, caracteritzat per la combinació de terrenys agrícoles i forestals, s'enriqueix considerablement per les formacions arrenglerades de vegetació de ribera al llarg de les rases i rieres, (que conflueixen a l'eix longitudinal dominant que és la riera de Miralles), on predominen la vegetació mixta d'omeda, roureda i bardissa, i l'albereda. És aquí on es troben les poques àrees de conreu de regadiu d'horta. Aquestes referències lineals del territori són reforçades per la xarxa de camins rurals i carreteres conformant una gran malla poligonal, que a menor escala i fruit del parcel·lari rural, es presenta com un mosaic cromàtic d'on emergeixen els assentaments edificatoris dispersos seguint principalment les traces de la vialitat.

Geològicament, cal considerar el terme de Miralles com la prolongació de l'Eocè de la Conca d'Òdena, pel sud-oest, trobant-se limitat a nord-oest per l'Oligocènic que s'estén cap a la depressió Central, i a Sud-est pel triàsic de la Llacuna.

1.8.3 Clima

El clima és Mediterrani de transició continental, el que anomenem de muntanya mitjana, amb una temperatura mitjana anual de 13º, la pluviositat és de 600 mm anuals, els vents són variables dominat els Sud-est i Nord-oest.

1.8.4 L’activitat agrària, els usos del sòl

Santa Maria de Miralles conserva un important component agrícola però predomina una important massa forestal. Aquest fet es reflecteix en els usos del sòl del territori municipal de l’any 2009 analitzats a partir de la cartografia digital del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya elaborat pel CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona.

D’aquesta manera, l’ús del sòl majoritari al municipi són els boscos densos que ocupen el 50,32% del territori total del municipi seguit dels conreus (32,82%), de matollars (13,14%) i dels boscos clars (2,44%). La importància de la resta d’usos és molt inferior i les categories típicament “antròpiques”, com les categories d’urbanitzacions, infraestructures viàries, nuclis urbans, i zones industrials i comercials, ocupen el 1,11% del territori total del municipi.

Segons l'Idescat, l'any 2009, les diferents tipologies de cobertes agràries al municipi de Santa Maria de Miralles i la superfície que ocupen cadascuna es poden veure a la taula següent:

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

7

Tipus de coberta agrària Hectàrees %

Pastures 2 0,29

Herbacis 475 67,95

Fruiters 18 2,58

Vinyes 204 29,18

TOTAL 699 100

1.8.4.1 Productes agrícoles locals

Com ja s’ha mencionat, els conreus herbacis (cereals) són el conreu predominant, amb una ocupació del 67,95% de les àrees conreades. En els darrers anys també ha augmentat el conreu de la vinya, ocupant el 29,18% de les àrees conreades. El raïm de les vinyes es destina majoritàriament a l’elaboració de vi i de cava.

1.8.4.2 Turisme rural

Al municipi de Santa Maria de Miralles l'oferta turística, tot i la seva extensió, és molt baixa. En l’actualitat, només existeixen tres restaurants:  Restaurant de ca l'Escolà  Restaurant de cal Ramonet  Restaurant de l'Empalme

El Pla Especial representa una oportunitat per aconseguir augmentar l'oferta del municipi en matèria de turisme rural, identificant aquelles masies que podrien encabir els usos relacionats amb el turisme.

En un àmbit supramunicipal, la comarca de l’Alt Penedès, sota el nom d’Enoturisme Penedès, té la voluntat d’impulsar un turisme rural lligat amb la cultura vitivinícola del territori que englobi turisme, gastronomia i el món del vi i el cava. La proximitat de Santa Maria de Miralles a la comarca de l'Alt Penedès i la presència de vinya en el municipi podria complementar-ne l'oferta.

1.9 ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS DEL MUNICIPI

1.9.1 Geomorfologia

El terme municipal de Santa Maria de Miralles, amb una superfície de 25 km², es troba a l’extrem occidental de la comarca de l’Anoia, al límit amb la província de Tarragona. Limita amb els municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Orpí, la Llacuna (pertanyents tots a l’Anoia), Querol (de la comarca de l’Alt Camp) i Pontils (de la Conca de Barberà).

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 8

El terme presenta un relleu força accidentat, marcat per la presència de la serra de Miralles, al nord, i la serra de Fontfregona, al sud. Entremig d’aquestes serres es troba la vall de Miralles, que segueix el curs de la riera de Miralles en direcció SW-NE.

La serra de Miralles té el seu punt culminant al Grony de Miralles (866 m), a l’extrem nord- oest del municipi. Prop d’aquest, es troba l’Agulla Grossa (846 m) i, més al nord-est, apareix la Punta de Coma-Roques (791 m), al límit amb Sant Martí de Tous. Aquesta serra es caracteritza per la successió de crestes rocoses fortament inclinades cap al nord i separades entre si per petites depressions intermèdies ocupades per estrets camps de conreu. Diversos torrents tallen perpendicularment la serra, formant petites valls estretes que s’uneixen a la vall de Miralles. A l’extrem nord-est del municipi, del vessant septentrional d’aquesta serra, en sorgeix una altra de caràcter secundari amb una orientació més marcada cap al nord anomenada serra del Còdol.

Al sud d’aquesta serra i al límit amb el municipi de Bellprat, es troba la serra de Pinyol amb alçàries que superen els 800 m, destacant el Turó dels Segarresos amb 795 m.

La serra de Fontfregona presenta alçàries màximes d’uns 700 m, destacant la plana de l’Apotecari, a l’extrem sud-oest del terme, i la plana dels Casals, al sud-est.

Un 55% del municipi presenta pendents superiors al 20%, a les zones muntanyoses anteriorment esmentades. Els pendents més pronunciats apareixen a la serra de Miralles i la serra de Pinyol, mentre que la serra de Fontfregona presenta pendents lleugerament més suaus. Les zones més planes es concentren al voltant de la vall de Miralles, més estreta al sud del municipi, eixamplant-se en el sector on rep la riera de les Colomines i tornant-se a estrènyer per la presència del turó de la Ventosa al sector central del municipi. Al sector central del municipi, al voltant del torrent de Fontanilles i separades de la vall principal per diversos turons, es troben les planes de Mas Retou i de Ca l’Atzet.

Taula 1. Pendents del municipi

Pendents Superfície (ha) 0-5% 255,90 5-10% 382,68 10-20% 487,35 20-30% 343,03 >30% 1.038,62

Font: Elaboració pròpia a partir del model digital del terreny del Instituto Geográfico Nacional (MDT5).

1.9.2 Cobertes del sòl

Segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya v4 (MCSC, CREAF 2009), a Santa Maria de Miralles predominen els terrenys forestals, que ocupen dos terços de la superfície del municipi (67%), constituïts sobretot per pinedes de pi blanc. Els conreus ocupen el 30% de la superfície, principalment conreus herbacis i vinyes. Per contra, les zones artificialitzades no arriben al 3% de la superfície municipal.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

9

Els terrenys forestals predominen als sòls de major pendent, al nord i al sud del municipi. Entremig de les predominants pinedes de pi blanc apareixen pinedes de pinassa, que són especialment abundants a la serra de Fontfregona. En algunes zones obagues, apareixen clapes de roureda de roure de fulla menuda, i seguint els cursos dels torrents es troben boscos caducifolis de ribera.

Els conreus ocupen principalment la vall de Miralles, essent la coberta majoritària a les zones planeres del municipi. Predominen els conreus herbacis de secà (principalment blat i ordi) i, en segon terme, les vinyes.

Pel que fa a les zones artificialitzades, són escasses i hi predominen les tipologies residencials laxes, com els assentaments agrícoles residencials i les cases aïllades. De fet, el municipi no compta amb nucli urbà pròpiament dit. Els assentaments agrícoles residencials es concentren a la plana de Mas Retou (al centre del municipi) i a Ca l’Albet (al nord-est), mentre que les cases aïllades es troben disperses per totes les zones planeres del municipi. Altres tipologies de cobertes del sòl artificialitzades rellevants són les carreteres (pel pas de la C-37, la B-220, la BP-2121 i la BV-2131), les centrals solars (per l’estació fotovoltaica de Cal Rubió) i les granges.

Taula 2. Principals categories de cobertes del sòl del municipi

Coberta Superfície % (ha) Pineda de pi blanc 1.161,35 46,31 Conreus herbacis 480,95 19,18 Vinyes 258,90 10,32 Pineda de pinassa 191,55 7,64 Matollars 167,73 6,69 Boscos caducifolis de ribera 53,36 2,13 Prats i herbassars 23,70 0,94 Assentament agrícola 32,26 1,29 residencial o cases aïllades Roureda de roure de fulla menuda 16,17 0,64 Carreteres 15,65 0,62 Resta 105,97 4,23 Total 2.507,59 100,00

Font: Mapa de cobertes del sòl v.4, CREAF 2009

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 10

1.9.3 Espais i elements d’interès ambiental

1.9.3.1 Espais naturals protegits

Gran part del municipi està inclòs a l’Espai d’Interès Natural (EIN) del Sistema Prelitoral Central. Aquest espai, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i de la xarxa Natura 2000, constitueix un espai de transició entre els altiplans centrals i les serres prelitorals catalanes, ocupant una superfície total de 18.171,81 ha entre diversos municipis de l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès.

La superfície de l’espai natural protegit al municipi de Santa Maria de Miralles és de 1.178,51 ha (un 47% del municipi).

En un primer moment, la serra de Miralles va incloure’s al PEIN amb el nom de Serra de Miralles-Queralt, però amb l’aprovació de la proposta catalana de Natura 2000 (Acord del Govern 5/9/2006) va unir-se a altres espais propers per tal d’incorporar-se a la xarxa Natura 2000 prenent la denominació actual.

1.9.3.2 Boscos públics i refugis de fauna salvatge

Dins de l’espai protegit del Sistema Prelitoral Central, s’hi troba la forest pública dels Segarresos. Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, a la solana de la serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l’any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d’Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.

1.9.3.3 Aqüífers protegits

L’aqüífer de Carme Capellades està inclòs al Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i està declarat sobreexplotat. Aquest aqüífer s’estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d’Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha.

1.9.3.4 Sistema d’espais oberts del planejament territorial

El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, aprovat definitivament en data de 16 de setembre de 2008, estableix un sistema d’espais oberts per tot el seu àmbit de planificació.

El sistema d’espais oberts comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de redacció del Pla. Tal i com especifica la pròpia normativa del Pla, mitjançant el sistema d’espais oberts s’assenyalen les parts del territori que han de ser preservades de la urbanització, constituint un component fonamental de l’ordenació del territori.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

11

El Pla distingeix tres tipus bàsics de sòl en els espais oberts: Sòl de protecció especial: Aquesta categoria comprèn els espais que han estat protegits per la normativasectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 i aquells sòls no urbanitzables que, pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions. Al municipi de Santa Maria de Miralles, s’inclouen en aquesta categoria:  Espais d’interès natural amb figures de protecció: l’espai d’interès natural del Sistema Prelitoral Central descrit a l’apartat 1.6.3.1, incloent dins d’aquest la forest pública i refugi de fauna salvatge dels Segarresos descrit a l’apartat 1.6.3.2.  Espais de valor natural i de connexió: una àmplia superfície a l’est del municipi per sota la carretera C-37 i un sector al sud-oest del municipi proper a Cal Segarresos. Sòl de protecció territorial: Comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació. Dels quatre tipus existents de sòl de protecció territorial, al municipi de Santa Maria de Miralles se’n troben dos.  Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic: àrees d’activitats agràries d’interès per al territori, terrenys que aporten paisatges significatius o identitaris de l’àmbit territorial i terrenys que per estar molt poc contaminats per l’edificació convé mantenir com a espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori. Al municipi, comprèn les zones agrícoles situades al nord de la carretera C-37.  Sòl sotmès a riscos i afectacions: l’existència de riscos naturals o tecnològics o d’altres afectacions o situacions de vulnerabilitat que afecten superfícies significatives del territori i que el Pla assenyala com una circumstància que pot impedir o condicionar la transformació urbanística i l’edificació del sòl. Al municipi, comprèn la zona inclosa a l’aqüífer Carme – Capellades descrit a l’apartat 1.6.3.3, en la part no inclosa dins d’espais oberts de protecció especial. Sòl de protecció preventiva: Aquesta categoria està constituïda per aquells sòls, classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic vigent, que no han estat inclosos en la protecció especial o en la protecció territorial. Al municipi, inclou la resta de superfície majoritàriament forestal situada a la part central d’aquest. Taula 3. Sistema d’espais oberts del PTPCC al municipi de Santa Maria de Miralles Categoria Superfície (ha) % Sòls de protecció especial PEIN i xarxa Natura 2000 1.180,98 47,1% Resta de sòls de valor natural i de connexió 516,28 20,6% Sòls de protecció territorial D’interès agrari i/o paisatgístic 548,73 21,9% De riscos i afectacions 59,87 2,4% Sòls de protecció preventiva 194,73 7,8% Total sistema d’espais oberts 2501,93 99,8% Font: Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2008.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 12

1.9.3.5 Hàbitats d’interès comunitari

Un 61,75 % del municipi està cobert per hàbitats d’interès comunitari (HIC) inclosos a l’Annex I de la Directiva d’hàbitats 97/62/UE (que actualitza la Directiva 92/43/UE), relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (veure taula i plànol corresponent). D’aquests, el que ocupa una major extensió al municipi són les pinedes mediterrànies (un 67% dels HIC), abundants sobretot als boscos de la serra de Miralles. A la serra de Fontfregona, abunden les pinedes submediterrànies de pinassa, hàbitat considerat prioritari, que són aquells que estan amenaçats de desaparició en el territori de la UE. Aquestes pinedes apareixen soles o bé acompanyant rouredes ibèriques de roure valencià (o de fulla menuda) i de roure africà, tant en aquesta serra situada al sud del municipi com a la serra del Còdol a l’extrem nord-est del municipi. A les zones més obagues de la serra de Miralles, apareixen tant les rouredes com els alzinars i carrascars. Per altra banda, al llarg del curs de la riera de Miralles i a algun dels seus afluents (rasa del Sarral, riera de les Colomines, torrent de la Creu de Françola) apareixen alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. Els prats mediterranis rics en anuals, basòfils, hàbitat considerat també prioritari, apareixen de forma molt localitzada a l’extrem sud-oest del municipi, a la solana del turó de Pixallits i dels Segarresos, ocupant part de la superfície de la forest pública del Segarresos descrita anteriorment. Per últim, els costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola es troben en diverses localitzacions a la serra de Miralles: a la cresta que enllaça el Grony de Miralles amb el turó de Coma-roques i a la punta de Coma-roques.

Taula 4. Hàbitats d’interès comunitari

Tipus d’hàbitat d’interès comunitari Codi Superfície (ha) Pinedes mediterrànies 9540 1.042,39 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinusnigrasubsp. salzmannii) 9530 267,00 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercusfaginea) i de roure 9240 112,23 africà (Quercuscanariensis) Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 92A0 62,67 Alzinars i carrascars 9340 46,02 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 6220 12,45 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 8210 5,61 Total 1.548,37

Font: Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya 1:50.000 versió 2 (2008-12), Departament de Territori i Sostenibilitat, 2012.

1.9.3.6 Altres figures de protecció supramunicipal

Al municipi no hi ha cap espai del patrimoni geològic inclòs a l’inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, ni cap zona humida. Tampoc no hi ha cap arbre declarat com a arbre monumental.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

13

1.9.3.7 Altres elements d’interès local

Les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles, aprovades definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en sessió del 18 de juny de 2002, estableixen als efectes de la protecció del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i natural del municipi, un llistat d’elements d’interès que es relacionen a la taula següent. Entre aquests elements, predominen els lligats a l’aigua, com nombroses fonts, el sistema hidràulic de Sant Romà-Molí de Dalt i el sistema hidràulic de Fransola-Molí del Mig-Molí de Baix, i el Balç de Fontanilles.

Aquests elements apareixen indicats en el plànol d’informació núm. I.7 de les NNSS.

Taula 5. Elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i natural

Núm. Nom 1 Sistema hidràulic Sant Romà-Molí de Dalt 2 Sistema hidràulic Fransola-Molí del Mig-Molí de Baix 3 Balç de Fontanilles 4 Creu del Pla 5 Escoles Fonts F-1 Font de Sagarresos F-2 Font del Pas F-3 Font de Munia F-4 Font de Sant Romà F-5 Font de Cal Morgades F-6 Font de Can Soler F-7 Font de Cal Domènec F-8 Font de Fontanilles F-9 Font de Cal Puça F-10 Font de Ca l’Escola F-11 Font de Cal Rebordosa F-12 Font de Ca l’Albet Masies notables M.1 Cal Serenes M.2 Françola M.3 Molí del Mig M.4 Cal Palau M.5 Molí de Dalt M.6 Cal Morgades M.7 La Costa M.8 Cal Flabiol - Mas de Múnia M.9 Les Colomines Sant Romà (C-3) Rectoria de Sant Romà (C-4) Font: Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 14

1.9.4 Àrees de risc

1.9.4.1 Risc d’incendis forestals

Santa Maria de Miralles està classificat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal d’acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. D’acord amb el Mapa de protecció civil de Catalunya, el municipi està considerat de perill alt i vulnerabilitat moderada. Per altra banda, el Mapa de perill bàsic d’incendi forestal (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2002) defineix totes les àrees boscoses com a zones amb perill alt, mentre que la vall de Miralles principalment té un risc baix (veure plànol corresponent). Consultades les estadístiques anuals d’actuacions del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, entre l’any 2007 i el 2014 s’han produït un total de 15 incendis forestals. No es tenen dades de les superfícies afectades, si bé cap d’ells ha estat de grans dimensions, donat que no consten a les bases cartogràfiques d’incendis forestals. Aquestes bases cartogràfiques registren els incendis superiors a 10 ha (i antigament els superiors a 50 ha), i en elles no consta que cap incendi de grans dimensions hagi afectat el municipi en el període 1986-2014. Taula 6. Nombre d’incendis forestals registrats al municipi de Santa Maria de Miralles Any Incendis forestals 2014 3 2013 1 2012 2 2011 1 2010 0 2009 6 2008 2 2007 0 Font: Estadístiques anuals d’actuacions dels bombers, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya.

1.9.4.2 Risc d’inundacions

D’acord amb la cartografia del pla INUNCAT, al municipi de Santa Maria de Miralles no existeixen zones inundables per un període de retorn de 50, 100 i 500 anys. Únicament la riera de Miralles i un dels seus afluents, la riera de Colomines, estan considerades com a zona potencialment inundable segons criteris geomorfològics. A l’extrem nord-est del municipi, el torrent de la Coma i la riera de la Roqueta, afluents de la riera de Tous, també estan considerats com a zona potencialment inundable.

1.9.4.3 Risc geològic

Segons la cartografia del Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures de la Diputació de Barcelona (SITxell), existeix un risc potencial de caiguda de roques i de petits esllavissaments a la serra de Miralles, a la serra del Boscarró, situada al sud de la primera, i a la serra de Pinyol.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

15

L’erosionabilitat potencial és alta en parts de la serra de Miralles i la serra de Pinyol, i mitjana als turons situats a la part central del municipi i a la serra de Fontfregona.

Convé esmentar que la font d’informació emprada (cartografia del SITxell), ha estat realitzada a escala 1:50.000 i mostra, indicativament, les àrees de risc potencial en cas que desaparegués la protecció de la vegetació existent. Es tracta d’una informació de context no directament aplicable a tots els punts del territori de l’àrea indicada que requeririen d’un estudi específic a escala de detall per a ser avaluats.

1.9.5 Paisatge

El mapa dels paisatges de Catalunya situa gairebé tot el municipi a la unitat de paisatge de les Serres d’Ancosa, caracteritzada per la presència de tres serres en disposició paral·lela i orientades del sud-oest al nord-est, separades per rieres d'una certa entitat. Els vessants de muntanya estan coberts de boscos de pi blanc, mentre que als fons de les valls i alguns plans es concentren els conreus de secà. Aquesta unitat s’estén des d’Argençola pel nord fins a Pontons pel sud i Sant Joan de Mediona per l’est, tenint el nucli de població principal a la Llacuna. La unitat de paisatge es troba dividida en dos àmbits territorials pel que fa a la planificació territorial: l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, que abasta la part meridional d’aquesta, i l’àmbit de les Comarques Centrals, en el qual s’inscriu el municipi de Santa Maria de Miralles. El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals, ha estat aprovat inicialment el 19 de gener de 2016 i en la data de redacció del present document es troba en període d’informació pública. Analitzant el paisatge a escala local, es poden distingir dues grans unitats: la zona muntanyosa de la serra de Miralles i la resta del municipi. La geomorfologia de la serra de Miralles dóna una singularitat especial a aquesta unitat de paisatge, incrementant la diversitat d’ambients pels canvis d’orientació i inclinació dels vessants. Predominen les pinedes, si bé a les zones obagues apareixen alzinars i rouredes, i a les zones de pendent més pronunciat únicament prospera la vegetació rupícola. A la resta del municipi, es forma un mosaic entre les zones planeres ocupades per conreus de secà, principalment cereals i vinya, els boscos de ribera que ressegueixen el curs de la riera de Miralles i algun dels seus afluents, i els turons recoberts de boscos. La dispersió de la població en nombroses cases aïllades i masies, juntament amb l’extensa xarxa de camins, completen el mosaic de paisatge agroforestal del municipi.

1.10 ESTRUCTURA DE CAMINS I POBLACIÓ DISPERSA

1.10.1 Xarxa viària bàsica

Actualment el municipi de Santa Maria de Miralles disposa d'una xarxa viària composta per les carreteres de la Generalitat C-37 (abans B-213) i la B-220, i de la Diputació de Barcelona BP- 2121 i BV-2131, que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls, amb Santa Coloma de Queralt, amb la Llacuna i amb Carme respectivament, així com una extensa xarxa de camins

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 16 de diferent categoria, que històricament foren suport d'una intensa activitat de relació interna i externa. A la cartografia podem veure encara noms com el següents: camí Vell de la Llacuna a Igualada, camí de Miralles a Orpí, camí de Bellprat a Miralles.

1.10.2 Camins històrics

En relació amb la xarxa de camins, la seva classificació és tan variada com ho són les seves característiques funcionals i històriques, així podem considerar des dels camins exclusivament d'accés a finques rurals i a xarxes infraestructures (transport d'electricitat), els camins de comunicació externa com és el camí de Rofes arranjat per al trànsit rodat i el camí de la Llacuna per Mas de Múnia, i els camins de comunicació interna com és el camí de Sant Romà a les Colomines pel cementiri i Mas Retou, tot ells assenyalats en el plànol d'informació 7.2 de les Normes Subsidiàries de Planejament.

Històricament, pel municipi de Miralles hi han passat els ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès i el Garraf. Fruit dels darrers estudis publicats, (Camins de transhumància al Penedès i el Garraf. Joan Rovira i Ferran Miralles. Associació d'Amics dels Camins Ramaders, 1999), s'ha pogut identificar el recorregut de la Carrerada de la Llacuna en el seu traçat per Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó que és un itinerari amb branques i ramificacions. El tronc o braç principal de la Carrerada de la Llacuna (C) coincideix amb el camí vell la Llacuna Igualada, que comença a la Creu del Pla, passa per Mas de Múnia, Mas Françola i Cal Coca, sortint del terme municipal per adreçar-se cap als boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir per Sant Genís, la Llavinera cap al Santuari de Pinós. Aquesta carrerada té dues branques al municipi. La que, des de la Creu del Pla, travessa la riera entre el Pas i Cal Domingo i s'adreça cap a Santa Coloma de Queralt (camí de la Segarra) pel camí de Mas Pinyer i Cal Torrossolla. L'altra branca és l'anomenada carrerada de Collderes (C3) que sortint de Mas Françola puja cap al coll de la Llebre, cap a Rofes i d'allà cap a Sant Sadurní. La Carrerada de la Llacuna té, dins del conjunt del camins ramaders, la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos transhumants: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques.

A banda dels camins esmentats, cal assenyalar per la seva especial consideració els senders de gran recorregut i les carrerades, que en molts casos la seva traça coincideix amb camins esmentats a l'apartat anterior.

1.10.3 Camins turístics

Pel municipi de Santa Maria de Miralles, hi transcorre una branca del GR 7.2 que travessa íntegrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt on hi arriba de Tarragona, passant pel Castell de Queralt i entrant al municipi per l'Agulla Grossa, travessant tot el PEIN pel mig de la Serra de Miralles fins als Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 fins al límit de terme, d'allà continua per davant de la Censada cap a Santa Margarida de Montbui i Montserrat; constitueix un itinerari de gran interès paisatgístic i que per l'accidentat del territori que travessa esta sotmès a unes condicions adverses de conservació.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

17

1.10.4 Indrets d’interès

CASTELL DE MIRALLES

Es troba assentat dalt d'un cim de 662 m d'altura. L'any 960 ja és mencionat en un document del Comte de Barcelona Borrell en assenyalar-lo com una de les Afrontacions del Castell de la Roqueta. Malgrat la seva importància, l'any 1845 ja se'l cita com totalment enderrocat. Aquest castell formava part de la línia defensiva que va permetre el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Va pertànyer als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. Està constituït per dues parts acomodant-se a la topografia on s'assenta; la part superior formada per una edificació rectangular d'una superfície aproximada de 1.000 m2 que conserva part de tres parets. A sota d'aquesta es troba, orientat a migdia, una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada a l'extrem de la qual es conserva una torre quadrada pel costat de la qual s'entra al recinte. A l'esplanada, s'hi troba l'anomenada església de Santa Maria del Castell, és una església romànica d'una nau amb volta de canó i portal d'arc rodó coronat amb un fris. Contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. A principis de segle (cap a l'any 1915) va deixar de ser la parròquia del poble, traslladant-se a l'ermita de Sant Romà. Fins a la guerra civil (1936), el castell constituïa l'única agrupació de cases del municipi, ja que s'havien habilitat algunes dependències de la part baixa com a habitatges, l'any 1842 consta que hi havia sis famílies.

CREU DE TERME

Anomenada Creu de Françola és de pedra i de configuració gòtica, es troba al camí de Françola i dóna nom al torrent que baixa des del Clot de Comarroques fins a la riera de Miralles.

MAS FRANÇOLA

És un Mas al qual s'arriba passant un pont sobre la riera de Miralles; el nucli el forma l'antiga casa dels senyors voltada per diferents dependències i corrals.

SANT ROMÀ

Conjunt d'edificacions integrat per l'actual parròquia i el Mas de Sant Romà amb annexos destinats a habitatges (3) i corrals. La parròquia esta formada per la rectoria (feta l'any 1916) i l'església a la qual està adossada. Aquesta església és d'estil gòtic (datada l'any 1413), d'una sola nau, fou restaurada l'any 1913 afegint-s'hi l'absis actual, en traslladar la parròquia des de església de Santa Maria del Castell. A l'altra costat de la riera, s'hi troba la font del mateix nom amb una esplanada amb arbres a la vora del riu.

SISTEMES HIDRÀULICS

Integren el primer sistema la resclosa de Sant Romà, el rec i el Molí de Dalt, amb la seva bassa, el molí conserva perfectament la torre amb l'habitatge superior i a sota la dependència principal amb la mola. Part del rec va en aqüeducte (pont del rec) i part soterrat amb volta. L'altre sistema hidràulic esta integrat per la resclosa de Mas Françola, el rec (que en alguns punts com l'anterior cas, discorre amb volta de totxo), el Molí del Mig i el Molí de Baix,

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 18 ambdós amb la seva bassa que actualment forma part del jardí del habitatge, i les dependències del Molí que no estan tan ben conservades com en el cas anterior.

1.11 PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT

1.11.1 Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles

El planejament urbanístic general del municipi de Santa Maria de Miralles són les Normes Subsidiàries de Planejament (NNSS), vigents des del 24 de desembre de 2003.

Més del 99,7% del terme municipal està classificat de sòl no urbanitzable. El sòl urbanitzable és molt reduït, ocupant el 0,269%, sense haver sòl urbà.

CLASSES DE SÒL Ha % Sòl no urbanitzable 2.531,18 99,731% Sòl urbanitzable 6,82 0,269% TOTAL TERME MUNICIPAL 2.538,00 100,00

Qualificació del sòl no urbanitzable del municipi de Santa Maria de Miralles

CLAU ZONES SUBZONA Ha SÒL RURAL DE DELIMITACIÓ 2a VEÏNAT DE CA L'ALBET 1,932 2 DE VEÏNATS 2b VEÏNAT DE MAS DE MÚNIA 1,692 SÒL RURAL DE PARCEL·LACIÓ 3a SÒL RURAL COMÚ 3 41,55 ESPECIAL 3b SÒL RURAL PROTEGIT SÒL RURAL PROTEGIT D'INTERÈS 4a SÒL RURAL D'INTERÈS AGRÍCOLA 784,78 4 AGRÍCOLA-FORESTAL 4b SÒL RURAL D'INTERÈS FORESTAL 578,15 5a ÀMBIT PEIN 770,00 SÒL RURAL PROTEGIT D'INTERÈS 5 5b VEGETACIÓ SINGULAR 189,00 ECOLÒGIC-PAISATGÍSTIC 5c RIERES I CORREDORS ECOLÒGICS 127,50 TOTAL SÒL NO URBANITZABLE 2.494,604

1.11.2 Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals és vigent des del setembre de 2008. Les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles aprovades amb anterioritat no contemplen les premisses del Pla Territorial Parcial, que es basen en tres grans temes: espais oberts, infraestructures de comunicació, i nuclis urbans i assentaments.

El Pla Territorial Parcial determina al municipi de Santa Maria de Miralles unes directrius que s’han de complir que es poden resumir en els següents punts:

Espais oberts

El sistema d’espais oberts comprèn el sòl sotmès al règim del sòl no urbanitzable. Les directrius i estratègies proposades en aquest sistema, van encaminades a protegir els espais d’interès natural o agrari, moderar el consum de sòl, protegir el paisatge agrícola, en tant que és un dels actius potencials pel que fa a l’economia, l’ús social i la qualitat ambiental.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

19

Infraestructures de comunicació

El PTP proposa una xarxa viària que acompleixi les dues funcions bàsiques: garantir l’accessibilitat exterior de la comarca i assegurar la seva connectivitat interior. S’estableix una diferenciació clara entre les vies que han de servir de trànsit de llarg recorregut i les que han de servir per a la vertebració de la comarca.

Assentaments El PTP proposa el manteniment del caràcter rural per a aquelles entitats formades per agrupacions d’edificacions rurals que, o bé mantenen una clara separació entre elles i en les quals caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l’assentament i s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural, o bé presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat l’adaptació morfològica a una singularitat del territori i en les quals caldrà igualment que es mantingui aquesta configuració. Santa Maria de Miralles es correspon en un municipi del primer grup.

1.12 CATÀLEGS I INVENTARIS D’EDIFICIS D’INTERÈS

1.12.1 Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles

Les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles enumeren les edificacions i elements construïts existents en el sòl rural que cal conservar, bé per estar integrats en el Patrimoni Històric-Artístic, en qualsevol dels nivells contemplats per la legislació vigent, bé pel seu interès arquitectònic tradicional o paisatgístic, que corresponen a una forma coherent de colonització del territori, bé per estar funcionalment vinculat a una explotació agrícola o forestal, o bé per complir un paper dotacional suficientment important i adequat. Així mateix es relaciona la totalitat d'edificacions residencials i rurals, incloent les enrunades, als efectes d'inventariar-les, i amb la finalitat d'establir la seva regulació dins de la zona corresponent. INVENTARI D'EDIFICACIONS RURALS I ACTIVITATS DEL MUNICIPI DE SANTA MARIA DE MIRALLES Als afectes de la seva identificació, s'enumeren en l'annex I, les edificacions existents, adjuntant a l'índex toponímic, els dígits corresponents al polígon i parcel·la cadastral, i superfícies d’aquesta. En les edificacions i activitats relacionades a l'inventari de l'annex I, les intervencions de reconstrucció i ampliació, del seu volum actualment edificat, es farà d'acord amb les condicions fixades en el mateix annex I, segons la clau de cada cas. Aquestes edificacions estan localitzades en el plànol I.5. Inventari d'edificacions i localització d'activitats de les Normes Subsidiàries. I.1 Llistat d'edificacions tradicionals (masies) en el municipi de Santa Maria de Miralles (Annex I) Tipus explotació de la parcel·la: Estat: Ocupació: SE Sense explotació B Bon estat 1ª Primera residència EA Explotació agrícola R Regular 2ª Segona residència EF Explotació forestal M Mal estat D Desocupada R Ramader

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 20

Les masies ressaltades en negreta corresponen a les masies incloses en el llistat d'elements d'interès històric, artístic i natural del punt 4 art.53 i grafiats en el plànol núm. I.7.

Núm. Nom Tipus Estat Ocupació Clau Exp. Sup. 2.07* Els Cups de Sant Joan M Runes 2 EA 1,370 Ca l'Albet M2 B 1ª 2.21* Cal Roser M1 R D 3 SEA 0,100 Ca l'Albert M1 R D 2.20* Cal Palomas M2 B 1ª 3 SEA 0,490 2.02 Ca l'Aleix M Runes 1.1 EA 4,240 3.21 Cal Serenes (Molí de Baix) M1 B 2ª 5 EA 1,440 3.09 Cal Coca M2 B 2ª 4 EA 8,830 3.02 Cal Pilot (Cal Carreres) M1 B 2ª 3 EA 1,210 3.82 Ca l'Escolà (Restaurant) M2 B 2ª 4 EA 7,270 3.78 Cal Campaner M1 B 2ª 3 SE 0,330 3.74 Cal Garracurt M1 B 2ª 3 SE 0,286 3.85 Cal Felip M2 B 1ª 3 SE 0,371 3.45 Cal Rebordosa M2 R D 3 SE 0,580 3.42 Cal Miqueló M1 B 1ª 3 SE 0,350 M2 B 1ª 3.51* Cal Palau (2 habitatges) 4.1 EA 1,220 M2 B 2ª 3.54 Cal Benito M2 B 2ª 3 EA 0,146 3.53 Cal Quintana M2 B 2ª 3 EA 1,036 M2 B 1ª 3.31* Françola (3 habitatges) M1 B D 6 EA 0,128 M1 B D 3.36 Molí del Mig M2 B 2ª 5 EA 17,63 4.73 Cal Tarragó M B D 7 SE 0,118 5.41 Les Colomines M1 B 2ª 3 EAF 0,470 6.12 Ca la Ramona M1 B D 3 EF 17,370 6.42 Ca l'Oreneta M1 B 1ª 3 SE 0,260 6.10 Molí de Dalt M1 B 2ª 5 EA 7,177 6.04 Cal Ramonet (Restaurant) M2 B 1ª 3 EA 0,63 6.36 Ca l'Andreu M2 B 1ª 3 EA 4,516 Sant Romà M2 M D 8 EA Ca l'Elvira M2 M D 8 SE 6.37 12,70 Cal Palles M2 M D 8 SE Cal Tardà M2 M D 8 SE 6.38 Rectoria M1 B 1ª 8 SE 0,076 6.24 Cal Morgades M2 B 2ª 3 SE 0,0137 Cal Morgades M2 B 2ª 3 EA 6.25 9,26 Cal Morgades M1 B 2ª 3 SE 7.02 Cal Meliton M Runes 1.2 EA 12,90 7.15 Cal Ton Pastor M1 R 2ª 3 SE 0,110 7.17 Mas d'en Sol M2 M 1ª 1.3 SE 0,290 7.29 Ca l'Atzet M2 M D 3.1 SEA 25,680 Cal Massip M1 B 2ª SE 7.31 Cal Pompo M1 B 2ª 3 SE 0,110 7.36 Cal Puça M1 B 2ª 3 SE 4,400 7.41 Cal Domènech M2 B 1ª 3 EA 0,740 7.44 Ca la Parda M1 B 2ª 3 SE 0,360 7.48 Mas Soler M2 B 2ª 3 SE 1,100

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

21

Núm. Nom Tipus Estat Ocupació Clau Exp. Sup. 7.59 Cal Pallers M2 B 2ª 4 EA 7,090 7.88 Mas Ratou M2 B 2ª 8 SE 1,687 Cal Menut (Les Colomines) M2 B 1ª 3 SE 8.01 3,060 Cal Pep de mas d'Ensol (Les Colomines) M2 B 2ª 3 SE 8.02 Cal Campins M1 B 2ª 9 EA 14,450 8.17 Cal Maura M1 B 1ª 9 EAR 15,036 8.18 Cal Mateu (Mas Formich) M1 B 2ª 4 EA 4,800 8.40 Cal Pau M2 B 2ª 3 SE 0,235 8.44 L'Empalme (Restaurant) M1 B 1ª 10 SE 0,744 8.32 Ca l'Agustí M1 B 2ª 3 EA 2,055 8.29 Ca l'Arturo (Cal Carabasser) M1 B 2ª 3 SE 4,580 8.31 Cal Sord M1 B 1ª 3 SE 0,266 8.63 La Casanova (Cal Torrossolla) M1 B 1ª 3 EA 4,090 8.52 Cal Curt M1 B 2ª 3 SE 1,840 9.84* Mas de Munia M2 B 1ª 3 EAF 0,140 9.83 Cal Flaviol M2 B 2ª 3 SE 0,230 9.02 Cal Domingo M1 B 1ª 3 EA 1,190 9.64 La Costa M2 B 2ª 4 EA 12,100 9.08 Mas Vilar (Cal Cabrit) M1 B D 4 EA 13,000 9.26 Cal Cisquet M1 R 2ª 1 SE 0,096 9.34* Cal Felip de l'Obaga M1 B 1ª SE 0,650 10.20 Mas Pinyer M2 B 1ª 9 EA 12,640 10.22 Mas d'en Reure M1 B 2ª 3.2 SE 0,090 10.32 Can Fonts M1 R 2ª 4 EA 9,430 10.43 Cal Pixallits M1 B 2ª 3 SE 1,8862 10.50 Cal Ton Ramonet M1 B 2ª 3 EAF 2,322 10.41 Sagarresos (Granja) M1 B 1ª 9.1 EA 7,760 10.07 Cal Rubio (Granja) M2 B 1ª 9 EA 55,380

* Parcel·les integrants juntament amb altres de la mateixa propietat de finques amb explotació

1.12.2 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Els elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són els que es mostren en la taula següent: Nom Codi Nom Codi Castell de Miralles 1596 Creu de terme de Françola 6052 Mas Sant Romà 6047 Molí de Baix 26445 Església de Sant Romà 6048 Molí del Mig 26446 Pont de Françola 6050 Molí de Dalt 26447 Pont del rec 6051 Rajoleria de Can Maura 40781

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 22

1.12.3 Inventari del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Diputació de Barcelona

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona està redactant en l'actualitat l’Inventari del Patrimoni Cultural i Natural de Santa Maria de Miralles. A l'estar-se redactant en l'actualitat, el llistat de masies no és definitiu. Les masies incloses actualment són les que es mostren en la següent taula:

ELEMENTS FITXATS: Masia, casa rural Núm. Masia, casa rural Núm. o altres edificacions fitxa o altres edificacions fitxa Castell de Miralles 1 La Costa 27 Església de Sant Romà 2 Mas Vilar 29 Cups de Sant Joan 3 Cal Domingo 30 Església de Santa Maria del Castell 4 Cal Pau de Mas Vilar 31 Mas de Sant Romà 5 Cal Mateu/Mas Formic 32 Ca l'Albet (o Ca l'Albert) 7 Cal Maure 33 Cal Coca 8 Les Colomines 34 Ca l'Escolà 9 Mas Pinyer 35 Cal Palau 10 Cal Fons o Ca l'Oriano 37 Molí de Baix o de cal Serenes 11 Cal Rubió o Can Peritxot 38 La Fassina 12 Can Segarresos 39 Molí del Mig 13 Ca la Llebra 41 Mas Françola/Mas Florençola 14 Rajoleria de Can Maura 45 Molí de Dalt 16 Ca la Parda 93 Cal Morgades 17 Cal Bitxo o Cal Miqueló 94 Cal Ramonet 19 Ca la Ramona 96 Cal Domènec 20 El Corralet 98 Mas Soler 21 Cal Campins 102 Ca l'Atzet 22 Cal Pompo 103 Cal Massip 23 Mas d'en Roure 109 Cal Puça 24 La Caseta de l'Atzet 115 Ca l'Andreu 25 El Cup Nou de Ca l'Atzet 116 Mas de Múnia o Cal Flaviol 26

Així mateix, l’inventari identificarà en un llistat una relació d’edificacions en sòl no urbanitzable sense elaborar-ne la corresponent fitxa, algunes de les quals es consideren susceptibles de formar part del Catàleg de masies i cases rurals.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

23

1.13 ASPECTES A CONSIDERAR EN LA MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT GENERAL ASSOCIADA

Al Pla Especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable del municipi de Santa Maria de Miralles, s'hi ha associat la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament per a l'adaptació del planejament general a les possibilitats que permet la legislació urbanística al PEM.

En aquest sentit, un cop determinades definitivament les masies que formen part del catàleg, s'han analitzat els usos que les Normes Subsidiàries de Planejament admeten en cada una d'aquestes, contrastant-los amb els usos proposats en el PEM, d'entre els quals s'admeten en l'article 47.3 del TRLLU: habitatge familiar; establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament; establiment de turisme rural; activitats d'educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració i equipaments o serveis comunitaris.

D'altra banda, la Modificació puntual de les NNSS associada al PEM ha d'incidir en el contingut de l'Annex I de les NNSS: "Inventari d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable", especialment en el seu apartat: "llistat d'edificacions tradicionals (masies)". En aquest document, s'estableix la relació de masies, la qual s'acompanya d'informació relativa al tipus d'explotació de la parcel·la, estat de conservació, ocupació, superfície i sobretot es determina per a cada masia la clau normativa que estableix les condicions d'intervenció.

1.14 RELACIÓ D’EDIFICIS INVENTARIATS

Com a conseqüència del desenvolupament dels treballs de redacció del present Pla especial urbanístic, en la fase d’anàlisi, diagnosi i inventari (juny de 2015), es va elaborar un document que, amb el mateix nom, incloïa el llistat d’elements inventariats que a continuació es relaciona:

Ref. Nom Indret UTM (x) UTM (y) i.1 els Cups de Sant Joan 377314 4598601 i.2 Ca l'Albet, 5 (Cal Palomas) Veïnat de Ca l'Albet 377573 4597866 i.3 les Cases de Ca l'Albet Veïnat de Ca l'Albet 377584 4597865 i.4 Ca l'Albet, 1 Veïnat de Ca l'Albet 377553 4597868 i.5 Ca l'Albet, 2 Veïnat de Ca l'Albet 377540 4597862 i.6 Ca l'Albet, 3 Veïnat de Ca l'Albet 377489 4597846 i.7 Ca l'Albet, 4 Veïnat de Ca l'Albet 377638 4597848 i.8 Cal Coca 378337 4597642 i.9 Cal Pilot Nou 377193 4597718 i.10 Cobert de Cal Pilot Nou 377140 4597925 i.11 Cal Pilot 377313 4597695 i.12 Ca l'Aleix 377043 4597592 i.13 Ca l'Escolà 376918 4597338 i.14 Cal Tarragó 376439 4597363 i.15 Església de Santa Maria del Castell 376400 4597358 i.16 Castell de Miralles 376380 4597397 i.17 Cal Gol 376332 4597376 i.18 Cal Campaner 377242 4597247

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 24

Ref. Nom Indret UTM (x) UTM (y) i.19 Cal Garracurt 377452 4597100 i.20 Cal Puça 376499 4596669 i.21 Cal Felip 377182 4596873 i.22 Cal Marqués (Cal Rebordosa) 377312 4596922 i.23 Cal Miqueló (Cal Bitxo) 377393 4596549 i.24 Cal Benito 377947 4596958 i.25 Cal Quintana 377915 4596939 i.26 Cal Palau 377800 4596874 i.27 Molí del Mig 378375 4596589 i.28 Mas Françola 378410 4596246 i.29 Molí de Dalt 378313 4596049 i.30 Ca la Ramona 378513 4596130 i.31 Cal Serenes o Molí de Baix 378636 4596920 i.32 la Fassina 378458 4596998 i.33 Cal Ramonet 377595 4595911 i.34 Mas Soler 377347 4595766 i.35 Cal Pallés (Cal Correu) 376780 4595846 i.36 Ca la Parda 377110 4596125 i.37 Cal Domènech 377220 4596307 i.38 Cal Pompo 376601 4596238 i.39 la Torre Jordana 376487 4596281 i.40 Cal Ton Pastor (Cal Fadrí del Pompo) 376465 4596218 i.41 Mas d'en Sol 375784 4596196 i.42 Cal Meliton 375513 4596039 i.43 la Caseta de Ca l'Atzet 376494 4595955 i.44 Cal Massip 376529 4595939 i.45 Ca l'Atzet 376558 4595907 i.46 Ca l'Andreu 377549 4595599 i.47 Cal Morgades 378423 4595720 i.48 Cal Cisquet 378320 4595331 i.49 Cal Raspall 378441 4595282 i.50 Cal Xerraminis 378820 4595713 i.51 Cal Felip de l'Obaga 379088 4595566 i.52 Cementiri 376678 4595546 i.53 Mas Retou, 36 376046 4595369 i.54 Mas Retou, 32-35 376015 4595291 i.55 Mas Retou, 30-31 375789 4595265 i.56 Mas Retou, 29 375756 4595324 i.57 Mas Retou, 24-25 375889 4595462 i.58 Mas Retou, 23 375777 4595432 i.59 Mas Retou, 22 375708 4595459 i.60 Mas Retou, 28 375688 4595426 i.61 Mas Retou, 21 375639 4595502 i.62 Mas Retou, 15 375630 4595688 i.63 Mas Retou, 14 375511 4595672 i.64 Mas Retou, 1 375318 4595656 i.65 Mas Retou, 2 375300 4595830 i.66 Mas Retou, 12 375392 4595819 i.67 Mas Retou, 5 375501 4595867 i.68 Mas Retou, 11 375487 4595818 i.69 Mas Retou, 6 375689 4595854 i.70 Mas Retou, 9 375674 4595781 i.71 Mas Retou, 7 375786 4595903 i.72 Mas Retou, 8 375824 4595799 i.73 Mas Retou, 17 375761 4595755 i.74 Mas Retou, 18 375789 4595685

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

25

Ref. Nom Indret UTM (x) UTM (y) i.75 Mas Retou, 16 375729 4595685 i.76 Mas Retou, 10 375614 4595761 i.77 Ca l'Oreneta (Cal Joan dels Bous) 377579 4595287 i.78 Magatzem de Mas de Múnia Veïnat de Mas de Múnia 377087 4594805 i.79 Casa Fuster Veïnat de Mas de Múnia 377042 4594719 i.80 Ca l'Ambrós Veïnat de Mas de Múnia 377014 4594720 i.81 Cal Romero Veïnat de Mas de Múnia 376991 4594700 i.82 Casa Salut, 1 Veïnat de Mas de Múnia 376964 4594683 i.83 Casa Salut, 2 Veïnat de Mas de Múnia 376964 4594672 i.84 Mas de Múnia Veïnat de Mas de Múnia 377025 4594683 i.85 Can Flabiol Veïnat de Mas de Múnia 377029 4594714 i.86 Cal Gómez Veïnat de Mas de Múnia 376990 4594620 i.87 Cal Soares Veïnat de Mas de Múnia 376930 4594615 i.88 Cal Rodríguez Veïnat de Mas de Múnia 376847 4594565 i.89 Cal Guillem Veïnat de Mas de Múnia 376827 4594546 i.90 Ca l'Agustí 376427 4594973 i.91 Ca l'Arturo 376343 4595039 i.92 Cal Sord (Cal Sort) 376242 4594959 i.93 Mas Vilar (Cal Cabrit) 376359 4594640 i.94 Casa Torrens l'Empalme 375966 4594360 i.95 l'Empalme l'Empalme 375930 4594313 i.96 Benzinera i oficines de Petromiralles l'Empalme 375910 4594340 i.97 Cal Pau de Mas Vilar 375615 4594677 i.98 Mas Formich (Cal Mateu) 375499 4594992 i.99 Bòbila de Cal Maura 375089 4595254 i.100 Cal Maura 374971 4595287 i.101 Granja de Cal Maura 374973 4595455 i.102 Cal Campís 374390 4595752 i.103 les Colomines 373992 4595918 i.104 Ca la Llebra 374347 4597299 i.105 la Costa 376277 4593904 i.106 Cal Domingo 375785 4594106 i.107 Magatzem de Cal Domingo 375667 4594059 i.108 Casetes de Cal Domingo. Casa 1 375605 4594020 i.109 Casetes de Cal Domingo. Casa 2 375587 4594011 i.110 Mas d'en Reure 375143 4594447 i.111 Mas Pinyer 374971 4594541 i.112 Cal Curt 375004 4594740 i.113 Magatzem de Cal Torrossolla 374747 4594735 i.114 Cal Torrossolla (la Casanova) 374725 4594820 i.115 Cal Guerxo o El Corralet 374342 4594418 i.116 Can Fonts i Ca l'Oriano 375027 4593657 i.117 Granja de Cal Rubió 374322 4593880 i.118 Cal Rubió 374214 4593890 i.119 el Castellot 374141 4593696 i.120 Cal Pixallits 374464 4593159 i.121 Cal Segarresos 374181 4593083 i.122 Granges de Cal Segarresos 374064 4593145 i.123 Cal Ton Ramonet 373808 4592576

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 26

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

2.1 OBJECTIUS

Els objectius del Pla especial i catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable són:  La conservació i recuperació del patrimoni construït d'habitatges en el sòl no urbanitzable mitjançant la regulació de les condicions d'edificació i la dotació de noves activitats compatibles amb el medi que les envolta.  La conservació i recuperació del patrimoni construït del sòl no urbanitzable anterior al primer planejament urbanístic general per raons arquitectòniques o històriques, mitjançant la regulació de les condicions d'edificació i la dotació de noves activitats compatibles amb el medi que les envolta.  La protecció i conservació d'aquells habitatges que, atesa la seva vinculació amb activitats agropecuàries, permeten la conservació i custodia del territori en el seu estat rústic.  El reforç i la promoció de l'activitat turística i de servei del municipi com a conseqüència de l'alt valor del medi natural en que s'emplaça, i en general l'activitat econòmica al medi rural en coherència amb els seus valors.  La fixació de residents al territori per tal de garantir la guàrdia i custòdia dels espais agrícoles i forestals del municipi i la conservació dels seus valors naturals i ambientals.  La recuperació de les construccions en desús per corregir-ne l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu.  La dotació d'una eina eficaç per tal que l'administració i els particulars puguin gestionar eficaçment la millora de les masies, cases rurals i altres edificacions incloses al catàleg.

Per aconseguir aquests objectius, el Pla identifica les masies i cases rurals i les altres construccions que existeixen en el sòl no urbanitzable anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general al municipi susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, justificant les raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials que determinen la seva preservació i recuperació, així com les construccions rurals en desús quan la catalogació propiciï la correcció del seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

El Pla delimita l’àmbit de protecció, l’edifici principal, els edificis complementaris –si és el cas–, i l’entorn de cada masia i casa rural, estableix les normes urbanístiques generals d’aplicació a totes les masies i cases rurals i defineix les categories de protecció i les condicions específiques d’ordenació, d’edificació i ús, de forma individualitzada per a cada masia, casa rural o altra edificació catalogada.

2.2 RELACIÓ I DESCRIPCIÓ DELS CRITERIS DE CATALOGACIÓ

El TRLU i el RLU determina les raons per incloure un edifici en el catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions que s’han de fonamentar en els seus valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics o socials, però no defineix cadascú d’ells.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

27

La legislació diferencia entre:  masies i cases rurals, permet reconstruir i rehabilitar les que calguin preservar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.  construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general del municipi, permetent reconstruir i rehabilitar les que calguin preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.  les construccions rurals en desús quan la catalogació propici la correcció del seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

D’acord amb això, el present document descriu i justifica l’existència en els edificis catalogats d’alguns dels valors previstos per la llei d’acord amb els següents criteris:

Una masia o casa rural es considera que té valor arquitectònic quan el seu conjunt o algun dels seus elements formals o constructius destaca per la seva qualitat arquitectònica o compositiva, per les seves característiques volumètriques, estilístiques o ornamentals, pel sistema estructural, per la relació amb els moments històrics de la seva construcció i/o transformació o perquè és el reflex de l’origen i evolució de les tipologies tradicionals.

Una masia o casa rural es considera que té valor històric quan participa o ha participat en esdeveniments col·lectius, pels fets que hi han tingut lloc o per les persones que hi han viscut; per la influència que ha tingut en la configuració dels assentaments en el territori o perquè documentalment es pot acreditar que la seva existència és anterior als processos indiscriminats d’implantació residencial de mitjans del segle XX, prenent com a data de tall el 1956, any en què es va publicar la Ley de Suelo.

Una masia o casa rural es considera que té valor mediambiental quan la seva existència determina un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, quan la seva preservació permet garantir les condicions ambientals del seu entorn pròxim, emparar les explotacions agràries o les activitats vinculades amb el territori i cobrir tasques de vigilància en la detecció d’incendis, manteniment de camins i, en general, manteniment del territori rural.

Una masia o casa rural es considera que té valor paisatgístic quan la seva presència esdevé un element de referència en un paisatge concret, sense el qual el conjunt perdria interès i identitat; quan participa en la configuració de les unitats de paisatge del sistema d’espais oberts; o quan forma part de recorreguts paisatgístics.

Una masia o casa rural es considera que té valor social quan està vinculada a alguna funció productiva o activitat que, per les seves característiques, necessita emplaçar-se en el sòl no urbanitzable i en relació amb la natura; o quan la seva preservació o recuperació afavoreix al reequilibri territorial i econòmic, i permet la recuperació de la població i el manteniment d’aquesta en l’àmbit rural.

S’exclouran del Pla especial:

 Els edificis i conjunts d’habitatges que, tot i disposar d’algun dels valors anteriorment esmentats, queden situats en sòl urbanitzable en les vigents Normes Subsidiàries.  Els habitatges històricament recents que tipològicament no es poden considerar habitatges rurals perquè tenen un caràcter urbà o periurbà o perquè no tenen cap dels valors previstos per la llei.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 28

 Algunes de les edificacions en estat ruïnós no s’han considerat recuperables perquè les restes existents no tenen entitat suficient com per permetre la seva reconstrucció. No obstant, si en la fase d’exposició pública s’acredita documentalment per part dels propietaris que sí tenen aquesta entitat s’incorporaran al Catàleg.  Edificis que no són habitatges situats en el sòl no urbanitzable posteriors al primer planejament general municipal.  Edificis situats en el sòl no urbanitzable, destinades a usos agrícoles, ramaders, industrials, etc. (casetes d’eines granges, naus industrials, magatzems, coberts per a maquinària agrícola, etc.), que no tenen suficient entitat per poder-se destinar als usos permesos i no cal corregir-ne el seu impacte ambiental o paisatgístic.

2.3 PROCÉS METODOLÒGIC PER A LA REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS

2.3.1 Masies, cases rurals i altres edificacions objecte d’anàlisi

El conjunt de masies i cases rurals analitzades al llarg del treball té com a punt de partida la relació de masies i cases rurals continguda en les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles, formada per 76 edificacions tradicionals. De l’esmentada relació, s’han exclòs les quatre masies i la rectoria del Mas Sant Romà per formar part d’un Sector de Sòl Urbanitzable, així com s'han agrupat 14 d'aquestes masies en 5 construccions rurals pel fet de formar part d'un mateix conjunt. El punt de partida resultant és l’anàlisi de 62 masies o cases rurals. En el transcurs del treball, com a conseqüència de l’anàlisi documental i dels treballs de camp, s’han afegit 61 masies, cases rurals o altres edificacions més, cosa que significa que el cos analitzat és de 123 masies, cases rurals o altres edificacions.

2.3.2 Recerca documental. Fonts consultades

La recerca d’informació s’ha complementat amb la consulta de llibres i publicacions, cartografia antiga, planejament sectorial i territorial incident, pàgines web i amb el testimoni oral.

 Llibres i publicacions  DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Oficina del Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura. (2015)  ESTEVE PALÓS, ALBERT. El Nomenclàtor com a font per a l’estudi de la població a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998.Tesi Doctoral. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (2003)  ESTRADA I PLANELL, GEMMA, i altres. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol 7, L’Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. (1997)

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

29

 GAVÍN, JOSEP M., Inventari d’esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 16 (An.296) Editat per Arxiu Gavín. Valldoreix. (1984)  Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 5. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. (1982)  GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d’un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003)  MADOZ IBÁÑEZ, PASCUAL, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. (1845-1850)  PALAU I RAFECAS, SALVADOR, Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània Penedesenca XV Institut d’Estudis Penedesencs. (1991)  QUERALTÓ I VENTURA, CAMIL. Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. (2002)  RIBA I GABARRÓ, JOSEP. Santa Maria de Miralles. A Josep M. Torras i Ribé (coord.). Història de l'Anoia. Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. (1988)

 Documentació i cartografia antiga  Nomenclàtor de Catalunya 1860. Centre d’Estudis Demogràfics. Informatització de les dades de Catalunya corresponents al Nomenclàtor de 1860: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc. de las cuarenta y nueve provincias de España Dispuesto por riguroso orden alfabético entre las provincias, partidos judiciales y entidades de población, Madrid, Imprenta de José Mª Ortiz, 1860.  Mapa planimètric “Término municipal de Santa María de Miralles”. Escala 1:25.000. Còpia manuscrita. Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. 1914. Correspon a l’aixecament del mapa de España. E: 1/50.000 del Instituto Geográfico y Estadístico.  ALMERA, JAIME i BROSSA, EDUARDO. Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona. Región Tercera ó del Río Foix y La Llacuna. Detallada. Geología por el canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. Topografía por Eduardo Brossa. Escala 1:40.000. Diputación de Barcelona.(1900)

 Planejament sectorial i territorial incident  Pla especial d’emergències per incendis forestals a Catalunya. INFOCAT. Direcció General de Protecció Civil. Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya. 2011.  Pla especial d’emergències per inundacions. INUNCAT. Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya. 2010.  Pla territorial metropolità de Barcelona. Normes d’ordenació territorial i directrius del paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. 2010  Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. 2008

 Pàgines web  Agència Catalana de l’Aigua: http://aca-web.gencat.cat

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 30

 Ajuntament de Santa Maria de Miralles: www.santamariademiralles.cat  Centre Excursionista de Catalunya: www.cec.cat  SCG. Societat Catalana de Gnomònica: www.gnomonica.cat  Consell Comarcal de l’Anoia: www.anoia.cat  CREAF. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: www.creaf.uab.es  Diputació de Barcelona: www.diba.es  Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat  Observatori del Paisatge: www.catpaisatge.net  Pobles de Catalunya: www.poblesdecatalunya.cat  Racó. Revistes catalanes amb accés obert: www.raco.cat  Bases de dades de municipis i comarques, Institut d’Estadística de Catalunya, 2015.  Institució Catalana d’Història Natural, pàgina web de sortides naturalistes, Serra de Miralles: Grony de Miralles, Autors: J. Germain, J. M. Ninot, O. Oms i J. Soler.  Mapa de protecció civil de Catalunya, Generalitat de Catalunya.  Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures de la Diputació de Barcelona (SITxell), Oficina Tècnica d’Anàlisi i Planificació Territorial, Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona.  Sede Electrónica del Catastro: www.sedecatastro.gob.es

 Testimoni oral  Converses amb molts dels propietaris de les masies o cases rurals

2.3.3 Treballs de camp

La realització dels treballs de camp ha estat precedida pels treballs preparatius consistents en l’edició del plànol i la foto aèria de cada masia o casa rural, la definició de la volumetria i l’anàlisi de cobertes.

Els treballs de camp realitzats sobre el cos de 123 masies o cases rurals han consistit en una visita i, en algun cas, dues, a cada una de les masies o cases rurals susceptibles de formar part del Catàleg. Totes aquestes visites, les han dut a terme arquitectes que formen part de l’equip redactor. Durant la visita, s’han recollit dades de l’observació ocular i fotografies, que han fet possible la redacció de la fitxa: 1. Identificació.

2.3.4 Elaboració dels llistats definitius

A partir de la informació obtinguda en la recerca documental i en els treballs de camp, s’ha establert quines masies o cases rurals haurien de formar part del Catàleg i quines únicament formaran part de l’Inventari. Dels 123 elements objecte de valoració, s’ha proposat que 61 d’aquests passin a formar part del Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

31

2.3.5 Redacció de les fitxes per a cada masia, casa rural i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades

Fitxa 1. Identificació Fitxa 2. Descripció física i estat de conservació Fitxa 3. Dades cadastrals i urbanístiques, i usos Fitxa 4. Informació històrica i documental Fitxa 5. Valoració. Raons que justifiquen la seva recuperació i preservació Fitxa 6. Delimitació de l’àmbit de protecció Fitxa 7. Determinacions normatives

El conjunt de fitxes defineix el DOCUMENT NÚM. 3: Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable.

2.3.6 Redacció de les Normes Urbanístiques, Plànols i Memòria

Dins del procés metodològic, primer s’han redactat les Normes Urbanístiques, després s’han elaborat els plànols (informatius i de localització) i finalment, s’ha redactat la memòria.

Document núm. 2 Normes urbanístiques Document núm. 4 Plànols Document núm. 1 Memòria

2.4 CONTINGUT DE LES FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Per a cada masia o casa rural catalogada s’han redactat 7 fitxes.

En l’encapçalament de cada fitxa, que sempre és el mateix, hi consta: el número de masia o casa rural, precedit de la lletra clau (c), el nom amb el qual es coneix, el veïnat o paratge on està emplaçada i el nom i el número de fitxa.

NOM DE LA FITXA FITXA c-XX NOM DE LA MASIA Veïnat o paratge X

2.4.1 Base informativa

Formen la base informativa les fitxes següents:  Fitxa 1. Identificació  Fitxa 2. Descripció física i estat de conservació  Fitxa 3. Dades cadastrals, urbanístiques i usos  Fitxa 4. Informació històrica i documental

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 32

El contingut de cada fitxa és el següent:

Fitxa 1. Identificació

A més de l’encapçalament indicat anteriorment, hi consten: les coordenades UTM, enllaç amb Google Maps, el plànol de situació a escala 1: 7.500 i un conjunt de fotografies que identifiquen la masia o casa rural i els seus elements més significatius.

Fitxa 2. Descripció física i estat de conservació

Hi consta informació relativa als aspectes següents:

 Tipologia  Obra major  Sistema constructiu  Façanes  Materials  Elements singulars  Instal·lacions i serveis  Entorn  Context  Accessibilitat  Situació de risc  Estat de conservació

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

33

Fitxa 3. Dades cadastrals, urbanístiques i usos

Hi consta informació relativa als aspectes següents:

 Referència cadastral. Polígon. Parcel·la. Finca. Superfície  Qualificació urbanística NNSS (2002)  Protecció existent  Ús actual  Ús originari i evolució d’usos  Titularitat i règim d’ocupació

Fitxa 4. Informació històrica i documental

Hi consta –en el cas que es conegui– informació relativa als aspectes següents:

 Època  Notícies històriques  Notícies dels propietaris  Bibliografia  Catàlegs i inventaris  Documentació gràfica

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 34

2.4.2 Base justificativa

Forma la base justificativa la fitxa següent:

 Fitxa 5. Valoració. Raons que justifiquen la seva recuperació i preservació

Fitxa 5. Valoració. Justificació de les raons que aconsellen la recuperació i preservació

Per tal d’establir la valoració global, que ha fet decidir la inclusió d’una masia, casa rural o altra edificació en el Catàleg, s’han tingut en compte els diferents valors que s’han identificat, al llarg del treball en cada bé catalogat, que són els que s’indiquen a continuació, i que sovint es superposen.

 Valor arquitectònic: Una masia, casa rural o altra edificació es considera que té valor arquitectònic quan el seu conjunt o algun dels seus elements formals o constructius destaca per la seva qualitat arquitectònica o compositiva, per les seves característiques volumètriques, estilístiques o ornamentals, pel sistema estructural, per la relació amb els moments històrics de la seva construcció i/o transformació o perquè és el reflex de l’origen i evolució de les tipologies tradicionals.

 Valor històric: Una masia, casa rural o altra edificació es considera que té valor històric quan participa o ha participat en esdeveniments col·lectius, pels fets que hi han tingut lloc o per les persones que hi han viscut; per la influència que ha tingut en la configuració dels assentaments en el territori o perquè documentalment es pot acreditar que la seva existència és anterior als processos indiscriminats d’implantació residencial de mitjans del segle XX. Es pren com a data de tall el 1956, any en què es va publicar la Ley de Suelo.

 Valor mediambiental: Una masia, casa rural o altra edificació es considera que té valor mediambiental quan la seva existència determina un teixit rural amb característiques ambientals pròpies, quan la seva preservació permet garantir les condicions ambientals del seu entorn pròxim, emparar les explotacions agràries o les activitats vinculades amb el territori i cobrir tasques de vigilància en la detecció d’incendis, manteniment de camins i, en general, manteniment del territori rural.

 Valor paisatgístic: Una masia, casa rural o altra edificació es considera que té valor paisatgístic quan la seva presència esdevé un element de referència en un paisatge concret, sense el qual el conjunt perdria interès i identitat; quan participa en la configuració de les unitats de paisatge del sistema d’espais oberts; o quan forma part de recorreguts paisatgístics.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

35

 Valor social: Una masia, casa rural o altra edificació es considera que té valor social quan està vinculada a alguna funció productiva o activitat que, per les seves característiques, necessita emplaçar-se en el sòl no urbanitzable i en relació amb la natura; o quan la seva preservació o recuperació afavoreix al reequilibri territorial i econòmic, i permet la recuperació de la població i el manteniment d’aquesta en l’àmbit rural.

2.4.3 Base de protecció

Formen la base de protecció les fitxes següents:

 Fitxa 6. Delimitació de l’àmbit de protecció  Fitxa 7. Determinacions normatives

Fitxa 6. Determinació de l’àmbit de protecció

Sobre plànol a escala 1:1.000, s’ha delimitat:

 Àmbit de protecció

 Edifici principal, indicant l’estructura de la coberta i identificant cada façana amb les lletres A, B, C i D (si és el cas)

 Edificis complementaris, indicant l’estructura de les cobertes i identificant cada edifici numèricament.

 Edificis no inclosos en el catàleg

 Entorn

Sobre ortofotomapa a escala 1:1.000, s’ha delimitat l’àmbit de protecció

Fitxa 7. Determinacions normatives

L’àmbit de protecció de cada masia, casa rural o altra edificació consta de les següents parts:

 Edifici principal  Edificis complementaris  Entorn

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 36

Per aplicar les diferents categories de protecció, s’ha descompost cada part de l’àmbit de protecció en els següents elements:

Edifici principal:  Volumetria  Perímetre  Coberta  Façana A  Façana B  Façana C  Façana D Edificis complementaris  Volumetria  Perímetre  Coberta  Façanes Entorn  Relació  Organització  Elements

Per a cada element de les parts de l’àmbit de protecció, s’estableix alguna de les categories següents: Manteniment (M), Respecte (R), Modificació (MO), Substitució (S) i Demolició (D).

En la fitxa 7, s’estableixen també per a cada masia o casa rural:

 Condicions específiques d’ordenació i d’edificació  Condicions específiques d’ús

2.5 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE INCLOSES EN EL CATÀLEG

De la relació d’edificis inventariats i l’anàlisi posterior, i atenent els valors previstos a la legislació per a catalogar, se’n desprèn el següent llistat de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable a incloure en el catàleg, especificant els valors per a la seva catalogació:

ELEMENT CATALOGAT RAÓ D'INCLUSIÓ Ref. Nom Arquitectònica Històrica Mediambiental Paisatgística Social c.1 Ca l'Albet (Cal Palomas) - Sí Sí Sí Sí c.2 les Cases de Ca l'Albet - Sí Sí Sí Sí c.3 Cal Coca - Sí - - c.4 Cal Pilot - Sí Sí - c.5 Ca l'Escolà Sí Sí Sí - Sí c.6 Cal Tarragó - Sí - Sí

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

37

ELEMENT CATALOGAT RAÓ D'INCLUSIÓ Ref. Nom Arquitectònica Històrica Mediambiental Paisatgística Social c.7 Cal Campaner - - Sí Sí - c.8 Cal Garracurt Sí - Sí - - c.9 Cal Puça - Sí Sí - - c.10 Cal Felip Sí - Sí Sí - c.11 Cal Marqués (Cal Rebordosa) - - Sí - - c.12 Cal Miqueló (Cal Bitxo) - - Sí Sí - c.13 Cal Benito - - Sí Sí Sí c.14 Cal Quintana - - Sí Sí Sí c.15 Cal Palau Sí Sí Sí Sí Sí c.16 Molí del Mig Sí Sí Sí - - c.17 Mas Françola Sí Sí Sí Sí Sí c.18 Molí de Dalt Sí Sí Sí - - c.19 Ca la Ramona Sí - Sí - - c.20 Cal Serenes o Molí de Baix - Sí Sí - - c.21 Cal Ramonet - Sí Sí - Sí c.22 Mas Soler Sí Sí Sí Sí - c.23 Cal Pallés (Cal Correu) - - Sí - - c.24 Ca la Parda - - Sí Sí - c.25 Cal Domènech Sí Sí Sí Sí Sí c.26 Cal Pompo Sí - Sí - - c.27 la Torre Jordana - - Sí - - c.28 Cal Ton Pastor (Cal Fadrí del Pompo) - - Sí - - c.29 Mas d'en Sol - - Sí Sí Sí c.30 la Caseta de Ca l'Atzet - - Sí Sí Sí c.31 Cal Massip - - Sí Sí - c.32 Ca l'Atzet Sí Sí Sí Sí - c.33 Ca l'Andreu Sí - Sí Sí Sí c.34 Cal Morgades Sí Sí Sí Sí - c.35 Cal Cisquet - - Sí Sí - c.36 Cal Felip de l'Obaga Sí - Sí - - c.37 Mas Retou - Sí - - c.38 Ca l'Oreneta (Cal Joan dels Bous) - - Sí Sí - c.39 Mas de Múnia Sí Sí Sí Sí Sí c.40 Can Flabiol Sí Sí Sí Sí - c.41 Ca l'Agustí Sí - Sí Sí Sí c.42 Ca l'Arturo - - Sí Sí - c.43 Cal Sord (Cal Sort) - - Sí Sí - c.44 Mas Vilar (Cal Cabrit) - Sí Sí Sí Sí c.45 l'Empalme - Sí - - Sí c.46 Cal Pau de Mas Vilar - - Sí - - c.47 Mas Formich (Cal Mateu) Sí - Sí Sí Sí c.48 Cal Maura Sí Sí Sí Sí Sí c.49 Cal Campís - - Sí Sí - c.50 les Colomines Sí Sí Sí Sí Sí c.51 la Costa Sí Sí Sí Sí Sí c.52 Cal Domingo Sí Sí Sí - Sí c.53 Mas d'en Reure - Sí Sí - - c.54 Mas Pinyer Sí Sí Sí - Sí c.55 Cal Curt - - Sí - - c.56 Cal Torrossolla (la Casanova) Sí Sí Sí - Sí

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 38

ELEMENT CATALOGAT RAÓ D'INCLUSIÓ Ref. Nom Arquitectònica Històrica Mediambiental Paisatgística Social c.57 Can Fonts i Ca l'Oriano Sí - Sí - Sí c.58 Cal Rubió - - Sí Sí Sí c.59 Cal Pixallits - - Sí - - c.60 Cal Segarresos Sí Sí Sí - Sí c.61 Cal Ton Ramonet Sí - Sí - Sí

2.6 PARÀMETRES REGULATS EN LA NORMATIVA

2.6.1 Àmbit de protecció. Parts de l’àmbit de protecció

S’entén per àmbit de protecció la superfície de sòl sobre la qual s’estableixen un conjunt de mesures urbanístiques encaminades a preservar els valors que s’han reconegut en cada masia o casa rural i que justifiquen la seva catalogació.

Dins de l’àmbit de protecció, s’identifiquen l’edifici principal, els edificis complementaris, els edificis no inclosos en el catàleg i l’entorn.

Edifici principal És la construcció amb més entitat dins del conjunt edificat que és objecte de regulació en el present document, i que s’identifica i reconeix gràficament i fotogràfica a les fitxes del document. El seu mal estat de conservació o l’absència de residents en el moment de la redacció del Pla especial urbanístic no impedeix la seva classificació com a edifici principal. Edificis complementaris Són les construccions de menor entitat, relacionades amb l’edifici principal, situades dins de l’àmbit de protecció les quals formen part del conjunt edificat que és objecte de regulació en el present document. Els edificis complementaris presenten valors que justifiquen la seva catalogació i es poden destinar als usos previstos al catàleg, amb les limitacions que estableixi la pròpia normativa o fitxa. Edificis no inclosos en el catàleg Són les construccions de menor entitat, situades dins de l’àmbit de protecció, les quals per les seves característiques i per la seva absència de valors, no s’inclouen al catàleg. Aquests edificis no es poden destinar als usos previstos al catàleg, a excepció dels usos agrícola ramader i forestal. Entorn És l’espai envolvent del conjunt edificat, relacionat i/o dependent de l’edifici principal, el qual es presenta generalment exempt d’edificacions.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

39

2.6.2 Elements de les parts de l’àmbit de protecció

L’edifici principal, els edificis complementaris i l’entorn es descomponen en elements per tal d’analitzar i establir la seva protecció.

Es defineixen com a elements de l’edifici principal i dels edificis complementaris els següents: Volumetria, definida com l’espai que té per límits les superfícies exteriors de l’edifici. Perímetre, definit com el contorn de la figura plana que ocupa l’edificació en planta baixa, en contacte amb el terreny. Coberta, definida com la superfície exterior de cobriment superior de l’edifici. Inclou:

 La forma com a aparença externa  El material com a naturalesa física de les matèries utilitzades  El color com a qualitat visual dels materials que no és ni la forma ni la textura Façanes, definides com els paraments que limiten el volum exterior de l’edifici. Inclou:

 La composició com a combinació dels diferents elements dins d’una geometria (eixos, alineacions de llindes i/o ampits, degradació d’obertures, proporció buit-ple, seriació, etc.)  Els oficis com a parts realitzades expressament per artesans o industrials com el fuster, el ferrer, el pintor, el picapedrer, el ceramista, etc.  El material com a naturalesa física de les matèries utilitzades  La textura com a qualitat referida als acabats superficials resultants dels materials utilitzats  El color com a qualitat visual dels materials que no és ni la forma ni la textura

Es defineixen com a elements de l’entorn els següents: Relació, definida com la connexió existent entre l’espai lliure i l’edifici principal. Organització, definida com la forma o composició amb la qual està distribuït l’espai lliure. Elements, definits com els components de l’espai lliure situats segons l’organització d’aquest espai lliure (fonts, vegetació singular, pous, pèrgoles, tancaments, eres, etc.).

2.6.3 Categories de protecció

Per a cada element de les parts de l’àmbit de protecció, s’estableixen alguna de les categories de protecció següents: Categoria de protecció Clau Manteniment M Respecte R Modificació MO Substitució S Demolició D

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 40

Les categories de protecció es defineixen com:

Categoria de Manteniment (M) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Manteniment quan per a aquest element es prescrigui que resti en el mateix estat actual, sense que s’alteri, es malmeti, destrueixi o es perdi. Per als elements inclosos en aquesta categoria, s’admeten exclusivament les següents accions constructives definides en l’article 22 de les Normes Urbanístiques del present PEM: consolidació, reparació, restitució, instal·lació i desbrossament.

Categoria de Respecte (R) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Respecte quan per a aquest element es prescrigui l’aplicació de les mateixes pautes compositives, tipològiques estructurals, formals o cromàtiques, contingudes en l’element actual. Per als elements inclosos en aquesta categoria de protecció, s’admeten totes les accions constructives definides en l’article 22 de les Normes Urbanístiques del present PEM.

Categoria de Modificació (MO) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Modificació quan per a aquest element es prescrigui la possibilitat d’introduir canvis rellevants parcials en alguna de les seves característiques o qualitats sense alterar-ne els aspectes fonamentals, ni malmetre la resta d’elements del mateix àmbit de protecció que estiguin inclosos en les categories de Manteniment o de Respecte. Per als elements inclosos en aquesta categoria de protecció s’admeten totes les accions constructives definides en l’article 22 de les Normes Urbanístiques del present PEM.

Categoria de Substitució (S) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Substitució quan per a aquest element es prescrigui la possibilitat de ser canviat o substituït en la seva totalitat sense que es malmetin la resta d’elements del mateix àmbit de protecció que estiguin inclosos en les categories de Manteniment, de Respecte o de Modificació. Per als elements inclosos en aquesta categoria de Protecció, s’admeten totes les accions constructives definides en l’article 22 de les Normes Urbanístiques del present PEM.

Categoria de Demolició (D) Una part de l’àmbit de protecció o un element de les parts de què es compon, s’inclourà en la categoria de Demolició quan per a aquests elements es prescrigui l’obligació de ser enderrocats per a protegir la resta de parts o elements. Per a la part o elements inclosos en aquesta categoria, s’admeten exclusivament les accions constructives definides com a enderroc i desbrossament en l’article 22 de les Normes Urbanístiques del present PEM.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

41

2.7 USOS ADMESOS

L’article 47.3 de la Llei d’urbanisme estableix que és permès de reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, les altres construccions que existeixin en el sòl no urbanitzable anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general al municipi que calgui preservar per raons arquitectòniques o històriques així com aquelles construccions rurals en desús quan la catalogació propici la correcció del seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu. Les masies i cases rurals han d’estar incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, en vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb l’exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració, i a equipaments o serveis comunitaris. Pel que fa a les altres construccions han d’haver estat igualment incloses en el referit Catàleg però s’exclou expressament l’opció d’admetre-hi l’ús d’habitatge. Amb les condicions descrites per a cada una de les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades, el present Pla especial urbanístic estableix les condicions específiques d’ús la definició dels quals és la següent: a. Habitatge familiar Es defineixen com a habitatges familiars els allotjaments situats en sòl no urbanitzable vinculats històricament a una explotació agrícola ramadera o forestal, o a activitats relacionades amb el territori i que acullen una o més d’una família. b. Establiment hoteler Es defineixen com a establiments hotelers els edificis i instal·lacions que presten servei d'allotjament temporal en unitats d'allotjament als usuaris turístics, com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació amb els serveis turístics corresponents. Haurà de complir els requisits que estableix la normativa sectorial turística reguladora, recollida en la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i en el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic en el seus diferents grups i modalitats excloent expressament la modalitat d’hotel apartament, o en la legislació sectorial que pugui substituir el decret esmentat. No es permet la modalitat d’hotel-apartament. c. Establiment de turisme rural Es defineixen com a establiments de turisme rural aquells que presten servei d’allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d’habitacions o de cessió de l’habitatge sencer, segons les modalitats i els requisits definits per la normativa sectorial, Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic en el seus diferents grups i modalitats, o en la legislació sectorial que pugui substituir el decret esmentat.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 42

Es permetrà el turisme rural en les masies o cases rurals anteriors a l’any 1950, d’acord amb la legislació sectorial. d. Activitats d’educació en el lleure Es defineixen com a activitats d’educació en el lleure les d’intervenció educativa en situació de temps lliure i fora dels àmbits de l’ensenyament reglat que tenen com a objectiu contribuir a l’educació integral dels infants, els joves i en general, de les persones, a través dels recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo, les quals es duen a terme en cases de colònies, casals, tallers d’esplai, aules de natura i similars. e. Activitats artesanals i artístiques Es defineixen com a activitats artesanals les d'elaboració i transformació artesana dels recursos naturals i aquelles vinculades a l'exercici d'oficis artesanals i les professions artístiques i/o lliberals que suposin la recuperació de l’element catalogat i siguin compatibles amb el medi rural. f. Activitats de restauració Es defineixen com a activitats de restauració aquelles que tenen com a objecte principal subministrar de manera habitual i mitjançant preu menjars i begudes al públic assistent per a ser consumit al mateix local. S’admeten únicament establiments de restaurant i de resturant-bar, d’acord amb la classificació d’establiments de restauració continguda en el Decret 112/2010 de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives (Annex I, IV a). g. Equipaments i serveis comunitaris Es defineixen com a equipaments i serveis comunitaris les activitats d’interès públic, social o comunitari compatibles amb el medi rural que es poden desenvolupar en l’àmbit espacial d’una masia o casa rural, independentment de la seva titularitat pública o privada. S’admeten únicament els equipaments i serveis comunitaris: educatius, esportiu sanitari- assistencials i socio-culturals, d’acord amb les definicions contingudes en l’article 16 de les normes urbanístiques de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles. A més dels anteriors usos definits, s’admeten en totes les masies i cases rurals catalogades els usos propis del sòl no urbanitzable: l’activitat agrícola, ramadera, cinegètica i forestal d’acord amb els usos específics del sòl on es trobin els diferents elements catalogats que contemplen les NNSS de planejament de Santa Maria de Miralles.

2.8 JUSTIFICACIÓ DELS PARÀMETRES D'APLICACIÓ EN LES DIVISIONS HORITZONTALS

Santa Maria de Miralles presenta la singularitat de ser un municipi format únicament per masies i cases rurals aïllades, disperses pel territori i sense la presència de nuclis de població. El planejament urbanístic municipal vigent recull aquesta característica i no classifica cap àrea com a sòl urbà, la qual cosa genera una absència d’oferta d’habitatge pels joves en edat

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

43 d’emancipació, els quals davant de l’absència d’oportunitats i de les dificultats afegides per a la construcció de nous habitatges en les finques familiars situades en sòl no urbanitzable, es veuen obligats a buscar la seva residència a pobles i ciutats de la rodalia. Aquestes circumstàncies justifiquen que el Pla especial de catàleg de masies i cases rurals admeti la divisió horitzontal de les masies com a un dels recursos per intentar mantenir les noves generacions en el territori i atenuar el seu despoblament i l’abandonament d’uns enclavaments, majoritàriament històrics, que han vetllat, i tenen la vocació de continuar vetllant, per a la conservació dels espais agrícoles i forestals del municipi. Es considera com a premissa inicial que la regulació de la divisió horitzontal s’ha de vincular al sostre existent en cada masia. En aquest sentit, per tal d’analitzar les característiques dimensionals de les masies i cases rurals de Santa Maria de Miralles i formular, després, els paràmetres més adequats per a la seva possible divisió horitzontal, s’ha fet una estimació de la superfície construïda de l’edifici principal de cada una d’elles. El resultat es recull a la taula següent:

Superfície aproximada Ref. Nom edifici principal c.1 Ca l'Albet (Cal Palomas) 239 c.2 les Casetes de ca l'Albet 427 c.3 Cal Coca 180 c.4 Cal Pilot 317 c.5 Ca l'Escolà 651 c.6 Cal Tarragó 155 c,.7 Cal Campaner 204 c.8 Cal Garracurt 187 c.9 Cal Puça 256 c.10 Cal Felip 279 c.11 Cal Marqués (Cal Rebordosa) 312 c.12 Cal Miqueló (Cal Bitxo) 335 c.13 Cal Benito 428 c.14 Cal Quintana 212 c.15 Cal Palau 935 c.16 Molí del Mig 387 c.17 Mas Françola 929 c.18 Molí de Dalt 62 c.19 Ca la Ramona 212 c.20 Cal Serenes o Molí de Baix 250 c.21 Cal Ramonet 360 c.22 Mas Soler 560 c.23 Cal Pallés 276 c.24 Ca la Parda 231 c.25 Cal Domènech 560 c.26 Cal Pompo 248 c.27 la Torre Jordana 326 c.28 Cal Ton Pastor (Cal Fadrí del Pompo) 163 c.29 Mas d'en Sol 143 c.30 la Caseta de ca l'Atzet 67 c.31 Cal Massip 160 c.32 Ca l'Atzet 493 c.33 Ca l'Andreu 458 c.34 Cal Morgades 611

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 44

Superfície aproximada Ref. Nom edifici principal c.35 Cal Cisquet 181 c.36 Cal Felip de l'Obaga 99 c.37 Mas Retou 169 c.38 Ca l'Oreneta (Cal Joan dels Bous) 180 c.39 Mas de Múnia 466 c.40 Can Flabiol 449 c.41 Ca l'Agustí 258 c.42 Ca l'Arturo 233 c.43 Cal Sord (Cal Sort) 283 c.44 Mas Vilar (Cal Cabrit) 439 c.45 l'Empalme 335 c.46 Cal Pau de Mas Vilar 198 c.47 Mas Formich (Cal Mateu) 226 c.48 Cal Maura 547 c.49 Cal Campís 369 c.50 les Colomines 1.152 c.51 la Costa 718 c.52 Cal Domingo 549 c.53 Mas d'en Reure 269 c.54 Mas Pinyer 373 c.55 Cal Curt 318 c.56 Cal Torrossolla (la Casanova) 324 c.57 Can Fonts i Ca l'Oriano 482 c.58 Cal Rubió 377 c.59 Cal Pixallits 313 c.60 Cal Segarresos 434 c.61 Cal Ton Ramonet 214

Agrupant les superfícies construïdes per trams el resultat és el següent: Tram Núm. % S ≤ 150 m2 4 6,6 150 m2 < S ≤ 350 m2 31 50,8 350 m2 < S ≤ 600 m2 20 32,8 600 m2 < S ≤ 800 m2 3 4,9 S > 800 m2 3 4,9 Total 61 100

En el quadre anterior s’observa que el sostre construït dels edificis principals de les masies i cases rurals de Santa Maria de Miralles és, en general, de reduïda dimensió. En aquest sentit quasi bé el 60% de les masies té una superfície construïda inferior a 350 m2, mentre que les masies de superfície construïda superior a 600 m2 representen menys del 10% del conjunt catalogat. A la publicació “Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals” (2009) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, s’estableix orientativament com a una de les condicions per a l’admissió de la divisió horitzontal que la quantitat d’habitatges es faci en funció del sostre disponible, a raó de 350 m2 per a l’habitatge principal i de 150 m2 la mitjana dels restants habitatges.

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

45

Atenent aquests paràmetres la divisió horitzontal només podria ser admesa en 9 masies o cases rurals de les 61 catalogades, pel fet de presentar superfícies construïdes de més de 500 m2. A la vista d’aquesta limitació que afecta a més del 85% de les masies catalogades i de la necessitat d’aturar la despoblació que pateix el municipi, es considera convenient modificar els paràmetres que per a les divisions horitzontals s’estableix en les Directrius del Departament de PTOP, anteriorment esmentades, amb l’objectiu d’aconseguir que sigui major el nombre de masies beneficiades amb la possibilitat de divisió horitzontal. A aquests efectes i d’acord amb l’article 50.3 de la Llei d’urbanisme es proposa que la divisió horitzontal sigui admissible quan la masia o casa rural catalogada tingui un sostre mínim de 250 m2 per a l’habitatge principal i 100 m2 la mitjana dels altres habitatges, amb un nombre màxim de 4 habitatges en total. D’acord amb els paràmetres proposats, la divisió horitzontal podria ser admesa en 23 masies o cases rurals pel fet de presentar en l’edifici principal superfícies construïdes de més de 350 m2. Amb aquests paràmetres es possibilitaria la divisió horitzontal en un 37,7% de les masies catalogades.

2.9 INFORME AMBIENTAL

D’acord amb l’art.100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme es considera que els continguts ambientals queden recollits al DAE modificat.

2.10 CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES CONSTRUCCIONS

DOCUMENT NÚM. 1 – MEMÒRIA 1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.1 INTRODUCCIÓ 1.2 OBJECTE DEL PLANEJAMENT I ORDRE DE REDACCIÓ 1.3 PROMOCIÓ I REDACCIÓ 1.4 ÀMBIT 1.5 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT 1.6 MARC JURÍDIC 1.7 CONTINGUT

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 46

1.8 CONTEXT TERRITORIAL 1.8.1 El marc territorial 1.8.2 Topografia 1.8.3 Clima 1.8.4 Xarxa hidrogràfica 1.8.5 Vegetació 1.8.6 Fauna 1.8.7 L’activitat agrària, usos del sòl 1.9 ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS DEL MUNICIPI 1.9.1 Geomorfologia 1.9.2 Cobertes del sòl 1.9.3 Espais i elements d’interès ambiental 1.9.4 Àrees de risc 1.9.5 Paisatge 1.10 ESTRUCTURA DE CAMINS I POBLACIÓ DISPERSA 1.10.1 Xarxa viària bàsica 1.10.2 Camins històrics 1.10.3 Camins turístics 1.10.4 Indrets d’interès 1.11 PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL I TERRITORIAL 1.11.1 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Miralles 1.11.2 Pla Director Territorial de l’Alt Penedès 1.11.3 Carta del paisatge de l’Alt Penedès 1.12 CATÀLEGS I INVENTARIS D’EDIFICIS D’INTERÈS 1.12.1 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Miralles 1.12.2 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1.12.3 Inventari del Patrimoni Cultural de Santa Maria de Miralles. Diputació de Barcelona 1.13 ASPECTES A CONSIDERAR EN LA MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT GENERAL ASSOCIADA 1.14 RELACIÓ D’EDIFICIS INVENTARIATS

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1 OBJECTIUS 2.2 RELACIÓ I DESCRIPCIÓ DELS CRITERIS DE CATALOGACIÓ

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

47

2.3 PROCÉS METODOLÒGIC PER A LA REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS 2.3.1 Masies, cases rurals i altres edificacions objecte d’anàlisi 2.3.2 Recerca documental. Fonts consultades 2.3.3 Treballs de camp 2.3.4 Elaboració dels llistats definitius 2.3.5 Redacció de les fitxes per a cada masia, casa rural i altres edificacions catalogades 2.3.6 Redacció de les Normes Urbanístiques, Plànols i Memòria. 2.4 CONTINGUT DE LES FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 2.4.1 Base informativa 2.4.2 Base justificativa 2.4.3 Base de protecció 2.5 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE INCLOSES AL CATÀLEG 2.6 PARÀMETRES REGULATS EN LA NORMATIVA 2.6.1 Àmbit de protecció. Parts de l’àmbit de protecció 2.6.2 Elements de les parts de l’àmbit de protecció 2.6.3 Categories de protecció 2.7 USOS ADMESOS 2.8 JUSTIFICACIÓ DELS PARÀMETRES D'APLICACIÓ EN LES DIVISIONS HORITZONTALS 2.9 INFORME AMBIENTAL 2.10 CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 2.11 TAULA RESUM DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS CATALOGATS

DOCUMENT NÚM. 2 – NORMES URBANÍSTIQUES CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT DEL CATÀLEG CAPÍTOL III. RÈGIM GENERAL DE LES ACTUACIONS CAPÍTOL IV. DISPOSICIONS PARTICULARS DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CATALOGADES CAPÍTOL V. REGULACIÓ D’USOS

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions 48

DOCUMENT NÚM.3 – CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 3.1 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE II 3.2 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-1 a c-15 3.3 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE III 3.4 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-16 a c-31 3.5 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE IV 3.6 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-32 a c-46 3.7 RELACIÓ DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CONTINGUDES EN EL LLIBRE V 3.8 FITXES DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: c-47 a c-61

DOCUMENT NÚM. 4 – PLÀNOLS 01. El marc territorial E: 1/50.000 02. Geomorfologia i cobertes de sòl E: 1/40.000 03. Espais naturals protegits i habitats d’interès comunitari E: 1/40.000 04. Àrees de risc E: 1/40.000 05. Estructura de camins i població dispersa E: 1/20.000 06. Planejament urbanístic vigent E: 1/20.000 07. Localització dels elements que formen part del catàleg sobre base topogràfica E: 1/20.000 08. Localització dels elements que formen part del catàleg sobre ortofotomapa de Catalunya (vol 2013) E: 1/20.000

MEMÒRIA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

49

2.11 TAULA RESUM DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS CATALOGATS

ELEMENT CATALOGAT FINCA PLANEJAMENT ÚS ACTUAL ESTAT RISCOS I PROTECCIONS USOS ADMESOS CATÀLEG Estat Estat Equipament Sup. Ús Ús Risc Risc > 20% Erosiona- Prot. Prot. Prot. Turisme Educació Artesanal Ref. Nom Ref. Cadastral Clau Qualificació edificació edificació Inundabilitat Habitatge Hoteler - servei Restauració Parcel·la principal secundari d'incendi Gravitatori Pendent bilitat Paisatgística Territorial Patrimonial rural lleure i artístic principal auxiliar comunitari Sòl de Ca l'Albet 001806900CF79H0001YZ 300 Delimitació de veïnats. Aqüífer c.1 2a Habitatge - Bon estat Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí Sí (Cal Palomas) 08257A002000200000UK 4.963 Àmbit de Ca l'Albet protegit especial Sòl de Delimitació de veïnats. Aqüífer c.2 les Cases de Ca l'Albet 08257A002000210000UR 1.028 2a En ruïnes - Mal estat Mal estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí Sí Àmbit de Ca l'Albet protegit especial Sòl rural protegit d'interès Sòl de 002407400CF79H0001HZ 255 4a Aqüífer c.3 Cal Coca agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Regular Regular Sense risc Alt Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A003000090000UA 88.605 i 4b protegit d'interès forestal. especial 002305600CF79H0001KZ 395 Sòl rural protegit d'interès Aqüífer Sòl de riscos c.4 Cal Pilot 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - Sí - - - - Sí - 08257A003000020000UJ 11.873 agrícola protegit i afectacions Sòl d'interès agrari i/o 002303800CF79H0001WZ 594 Sòl rural protegit Aqüífer c.5 Ca l'Escolà 4a Restaurant Habitatge Bon estat Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable paisatgístic i - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 08257A003000820000UG 69.858 d'interès agrícola protegit Sòl de riscos i afectacions Sòl rural protegit d'interès Sòl de PEIN i Xarxa c.6 Cal Tarragó 08257A004000730000UX 1.133 5a ecològic-paisatgístic - Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc Sí Inapreciable protecció - Sí - - - Sí - - Natura 2000 Àmbit del PEIN especial Sòl d'interès agrari i/o 002305500CF79H0001OZ 198 Sòl rural protegit Aqüífer c.7 Cal Campaner 4a Habitatge - Regular Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable paisatgístic i - Sí - Sí - - Sí - 08257A003000780000UY 3.323 d'interès agrícola protegit Sòl de riscos i afectacions Sòl rural protegit d'interès 4a Aqüífer Sòl de riscos c.8 Cal Garracurt 08257A003000740000UH 2.867 agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Inapreciable - Sí - Sí Sí - Sí Sí i 4b protegit i afectacions d'interès forestal. Sòl rural protegit d'interès Sòl de 000703400CF79F0001IE 390 4a PEIN i Xarxa c.9 Cal Puça agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc Sí Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A007000360000UE 44.001 i 5c Natura 2000 rieres i corredors ecològics. preventiva Sòl d'interès agrari i/o 000305400CF79F0001XE 498 Sòl rural protegit Aqüífer c.10 Cal Felip 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable paisatgístic i - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A003000850000UL 3.715 d'interès agrícola protegit Sòl de riscos i afectacions Sòl d'interès agrari i/o Cal Marqués 000308900CF79F0001EE 471 Sòl rural protegit Aqüífer c.11 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable paisatgístic i - Sí - - - - Sí - (Cal Rebordosa) 08257A003000450000UB 5.633 d'interès agrícola protegit Sòl de riscos i afectacions Sòl d'interès Sòl rural protegit d'interès agrari i/o Cal Miqueló 000805900CF79F0001ME 327 4a Aqüífer c.12 agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable paisatgístic i - Sí - Sí Sí - Sí Sí (Cal Bitxo) 08257A003000420000UH 3.566 i 4b protegit d'interès forestal. Sòl de riscos i afectacions 000407200CF79F0001BE 302 Sòl de Sòl rural protegit d'interès Aqüífer c.13 Cal Benito 000407100CF79F0001AE 177 4a Habitatge - Bon estat Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí - agrícola protegit 08257A003000530000UL 10.359 especial Sòl rural protegit d'interès Sòl de 000407200CF79F0001BE 302 4a Aqüífer c.14 Cal Quintana agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Regular Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A003000530000UL 10.359 i 4b protegit d'interès forestal. especial Sòl d'interès Sòl rural protegit d'interès agrari i/o 000307000CF79F0001BE 1.006 4a Aqüífer c.15 Cal Palau agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Regular Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable paisatgístic i - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 08257A003000510000UQ 12.282 i 4b protegit d'interès forestal. Sòl de riscos i afectacions Aqüífer Sòl rural protegit d'interès Potencialment Sòl de 000908000CF79F0001ZE 684 4a protegit, c.16 Molí del Mig agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Bon estat Bon estat inundable per Baix Sense risc - Inapreciable protecció BCIL Sí Sí - - Sí Sí 08257A003000360000US 176.556 i 5c PEIN i Xarxa rieres i corredors ecològics. curs fluvial especial Natura 2000 Aqüífer Potencialment Sòl de 001407900CF79F0001EE 1.032 Sòl rural protegit Agrícola / protegit, c.17 Mas Françola 4a Habitatge Bon estat Bon estat inundable per Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 08257A003000310000UD 8.620 d'interès agrícola Ramader PEIN i Xarxa curs fluvial especial Natura 2000 Sòl rural protegit d'interès Sòl de 001407300CF79F0001KE 155 4a Aqüífer c.18 Molí de Dalt agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Regular Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció BCIL Sí Sí - Sí Sí Sí 08257A006000100000UG 71.774 i 5c protegit rieres i corredors ecològics. especial Sòl de 001408100CF79F0001JE 239 Sòl rural protegit Habitatge en Aqüífer c.19 Ca la Ramona 4a - Regular Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A006000120000UP 173.730 d'interès agrícola desús protegit especial Aqüífer Sòl rural protegit d'interès Potencialment Sòl de Cal Serenes 000408200CF79F0001FE 196 4a protegit, c.20 agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Bon estat Bon estat inundable per Alt Sense risc - Inapreciable protecció BCIL Sí - Sí - - Sí - o Molí de Baix 08257A003000210000UL 14.462 i 5c PEIN i Xarxa rieres i corredors ecològics. curs fluvial especial Natura 2000

ELEMENT CATALOGAT FINCA PLANEJAMENT ÚS ACTUAL ESTAT RISCOS I PROTECCIONS USOS ADMESOS CATÀLEG Estat Estat Equipament Sup. Ús Ús Risc Risc > 20% Erosiona- Prot. Prot. Prot. Turisme Educació Artesanal Ref. Nom Ref. Cadastral Clau Qualificació edificació edificació Inundabilitat Habitatge Hoteler - servei Restauració Parcel·la principal secundari d'incendi Gravitatori Pendent bilitat Paisatgística Territorial Patrimonial rural lleure i artístic principal auxiliar comunitari 001306700CF79F0001OE 678 Sòl de Sòl rural protegit Aqüífer c.21 Cal Ramonet 001306700CF79F0002PR 678 4a Habitatge Restaurant Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí Sí Sí Sí Sí d'interès agrícola protegit 08257A006000040000UA 6.311 especial Sòl d'interès 001305800CF79F0001QE 465 Sòl rural protegit c.22 Mas Soler 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc Sí Inapreciable - i/o - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 08257A007000480000UG 11.068 d'interès agrícola paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Sòl d'interès Cal Pallés 001203700CF79F0001XE 154 4a c.23 agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Mitjana - i/o - Sí Sí Sí - - Sí - (Cal Correu) 08257A007000590000UK 70.954 i 4b d'interès forestal. paisatgístic Sòl d'interès 001305100CF79F0001UE 176 Sòl rural protegit Habitatge c.24 Ca la Parda 4a - Regular Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - - - - Sí - 08257A007000440000UW 3.600 d'interès agrícola en desús paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Sòl de 000805300CF79F0001GE 180 4a c.25 Cal Domènech agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - protecció - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A007000410000UZ 7.470 i 4b d'interès forestal. preventiva Sòl rural protegit d'interès Sòl de 001203500CF79F0001RE 258 4a Agrícola / c.26 Cal Pompo agrícola. Sòl rural protegit Habitatge Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc Sí Mitjana - protecció - Sí - Sí Sí - Sí - 08257A007000310000UR 2.796 i 4b Ramader d'interès forestal. preventiva Sòl de 000703300CF79F0001XE 348 Sòl rural protegit c.27 la Torre Jordana 4b Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Mitjana - protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A007000280000UR 30.628 d'interès forestal preventiva Sòl de Cal Ton Pastor 001203200CF79F0001ME 174 Sòl rural protegit c.28 4b Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Mitjana - protecció - Sí - Sí - - Sí - (Cal Fadrí del Pompo) 08257A007000150000UY 1.166 d'interès forestal preventiva Sòl rural protegit d'interès Sòl de 4a c.29 Mas d'en Sol 08257A007000170000UQ 3.013 agrícola. Sòl rural protegit En ruïnes - Mal estat Mal estat Sense risc Baix Sense risc - Mitjana - protecció - Sí - Sí - - Sí - i 4b d'interès forestal. preventiva Sòl d'interès Sòl rural protegit Taller c.30 la Caseta de Ca l'Atzet 08257A007000290000UD 26.987 4b Habitatge Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - - - - Sí - d'interès forestal Artístic paisatgístic Sòl d'interès Sòl rural protegit c.31 Cal Massip 08257A007000290000UD 26.987 4b Habitatge - Regular Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí - d'interès forestal paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Sòl d'interès 001203100CF79F0001FE 156 4a Habitatge c.32 Ca l'Atzet agrícola. Sòl rural protegit - Mal estat Mal estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A007000290000UD 27.987 i 4b en desús d'interès forestal. paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Sòl de 001806100CF79F0001EE 220 4a Aqüífer c.33 Ca l'Andreu agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí Sí - Sí - 08257A006000360000UA 45.120 i 5c protegit rieres i corredors ecològics. especial 001907800CF79F0001LE 178 Sòl de 001907700CF79F0001PE 147 Sòl rural protegit Aqüífer c.34 Cal Morgades 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Mitjana protecció - Sí - Sí - - Sí - 001907600CF79F0001QE 138 d'interès agrícola protegit especial 08257A006000250000UI 92.575 Sòl de 001907500CF79F0001GE 60 Sòl protegit Aqüífer c.35 Cal Cisquet 5b Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Mitjana protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A009000260000UH 960 de vegetació singular protegit especial Sòl de 002008300CF79F0001RE 274 Sòl rural protegit Aqüífer c.36 Cal Felip de l'Obaga 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Baixa protecció - Sí - Sí - - Sí - 08257A009000340000UG 6.583 d'interès agrícola protegit especial Sòl rural de parcel·lació Sòl de 001101400CF79F0001WE 128 3a i especial. Àmbit de sòl c.37 Mas Retou Habitatge - Regular Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - protecció - Sí - - - - Sí - 08257A007000880000UF 16.877 3b comú i àmbit de sòl preventiva protegit. Sòl rural protegit d'interès 4a, agrícola. Sòl rural protegit Potencialment Sòl de Ca l'Oreneta Aqüífer c.38 08257A006000420000UG 2.688 4b d'interès forestal. Sòl Habitatge - Bon estat Regular inundable per Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí - - Sí - (Cal Joan dels Bous) protegit i 5c protegit de rieres i curs fluvial especial corredors ecològics. 000304500CF79D0001FI 354 Sòl de Delimitació de veïnats. Agrícola / Aqüífer c.39 Mas de Múnia 08257A009000830000UX 2.308 2b Habitatge Bon estat Regular Sense risc Alt Sense risc Sí Mitjana protecció - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Àmbit de Mas de Múnia Ramader protegit 08257A009000840000UI 1.402 especial Sòl de 000304500CF79D0001FI 354 Delimitació de veïnats. Habitatge Aqüífer c.40 Can Flabiol 2b - Regular Mal estat Sense risc Baix Sense risc Sí Mitjana protecció - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 08257A009000830000UX 2.308 Àmbit de Mas de Múnia en desús protegit especial Sòl d'interès 002202900CF79F0001SE 244 Sòl rural protegit c.41 Ca l'Agustí 4a Habitatge - Regular Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí Sí 08257A008000320000UT 20.546 d'interès agrícola paisatgístic 002202800CF79F0001EE 200 Sòl d'interès Sòl rural protegit c.42 Ca l'Arturo 08257A008000290000UT 45.852 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí - d'interès agrícola 08257A008000760000UJ 1.240 paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Sòl d'interès 002202500CF79F0001XE 216 4a c.43 Cal Sord (Cal Sort) agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí Sí 08257A008000310000UL 2.658 i 5c rieres i corredors ecològics. paisatgístic Sòl de Mas Vilar 000202700CF79D0001HI 390 Sòl rural protegit Aqüífer c.44 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí Sí - Sí Sí (Cal Cabrit) 08257A009000080000UM 130.098 d'interès agrícola protegit especial Sòl d'interès 000202100CF79D0001II 870 Sòl rural protegit c.45 l'Empalme 4a Habitatge Restaurant Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí Sí 08257A008000440000UJ 7.441 d'interès agrícola paisatgístic Sòl d'interès 000101600CF79D0001II 469 Sòl rural protegit c.46 Cal Pau de Mas Vilar 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí - 08257A008000400000UR 2.350 d'interès agrícola paisatgístic

ELEMENT CATALOGAT FINCA PLANEJAMENT ÚS ACTUAL ESTAT RISCOS I PROTECCIONS USOS ADMESOS CATÀLEG Estat Estat Equipament Sup. Ús Ús Risc Risc > 20% Erosiona- Prot. Prot. Prot. Turisme Educació Artesanal Ref. Nom Ref. Cadastral Clau Qualificació edificació edificació Inundabilitat Habitatge Hoteler - servei Restauració Parcel·la principal secundari d'incendi Gravitatori Pendent bilitat Paisatgística Territorial Patrimonial rural lleure i artístic principal auxiliar comunitari Sòl rural protegit d'interès Sòl d'interès Mas Formich 002101300CF79F0001TE 220 4a c.47 agrícola. Sòl rural protegit Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí Sí (Cal Mateu) 08257A008000180000UW 48.039 i 4b d'interès forestal. paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Sòl d'interès 001600800CF79F0001ME 329 4a Agrícola / c.48 Cal Maura agrícola. Sòl rural protegit Habitatge Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc Sí Inapreciable - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A008000170000UH 150.366 i 4b Ramader d'interès forestal. paisatgístic 08257A008000020000UM 3.357 Sòl d'interès Sòl rural protegit c.49 Cal Campís 08257A008000020001IQ 496 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí - d'interès agrícola 08257A008000790000UZ 93.574 paisatgístic 001500200CF79E0001PJ 810 Sòl rural protegit d'interès Sòl de PEIN i Xarxa c.50 les Colomines 08257A005000410000UF 4.708 5a ecològic-paisatgístic - Habitatge - Regular Mal estat Sense risc Alt Sense risc Sí Inapreciable protecció - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Natura 2000 08257A008000010000UF 31.677 Àmbit del PEIN especial Aqüífer Sòl rural protegit d'interès Sòl de 000702600CF79D0001OI 720 4a Agrícola / protegit, c.51 la Costa agrícola. Sòl rural protegit Habitatge Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable protecció - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A009000640000UB 121.308 i 4b Ramader PEIN i Xarxa d'interès forestal. especial Natura 2000 Sòl d'interès 000602000CF79D0001LI 153 Sòl rural protegit Habitatge Agrícola / c.52 Cal Domingo 4a Regular Mal estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 08257A009000020000UG 11.960 d'interès agrícola en desús Ramader paisatgístic 000101200CF79D0001KI 198 Sòl d'interès Sòl rural protegit c.53 Mas d'en Reure 08257A010000220000UL 895 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí Sí d'interès agrícola 08257A010000230000UT 45.824 paisatgístic Sòl d'interès 000101000CF79D0001MI 272 Sòl rural protegit Agrícola / c.54 Mas Pinyer 4a Habitatge Bon estat Regular Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A010000200000UQ 127.085 d'interès agrícola Ramader paisatgístic Sòl d'interès 000101100CF79D0001OI 308 Sòl rural protegit c.55 Cal Curt 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A008000520000UH 18.400 d'interès agrícola paisatgístic Sòl rural protegit d'interès Risc potencial Sòl d'interès Cal Torrossolla 002500700CF79E0001ZJ 199 4a Agrícola / c.56 agrícola. Sòl rural protegit Habitatge Bon estat Bon estat Sense risc Baix de petits Sí Alta - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí (la Casanova) 08257A008000630000UL 40.982 i 4b Ramader d'interès forestal. esllavissaments paisatgístic Sòl d'interès Can Fonts 001100900CF79D0001UI 312 Sòl rural protegit Habitatge Agrícola / c.57 4a Regular - Sense risc Alt Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí i Ca l'Oriano 08257A010000320000UD 94.307 d'interès agrícola en desús Ramader paisatgístic Sòl d'interès 001000500CF79C0001SX 362 Sòl rural protegit c.58 Cal Rubió 4a Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Alt Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí Sí - Sí Sí 08257A010000070000UU 574.560 d'interès agrícola paisatgístic Sòl d'interès 002000600CF79C0001PX 351 Sòl rural protegit c.59 Cal Pixallits 4b Habitatge - Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - i/o - Sí - Sí - - Sí Sí 08257A010000430000UH 18.626 d'interès forestal paisatgístic Sòl de Sòl rural protegit Agrícola / c.60 Cal Segarresos 08257A010000410000UZ 78.486 4a Habitatge Bon estat Bon estat Sense risc Baix Sense risc - Inapreciable - protecció - Sí - Sí Sí - Sí Sí d'interès agrícola Ramader especial Sòl rural protegit d'interès Potencialment Sòl de 002400100CF79C0001IX 170 4a c.61 Cal Ton Ramonet agrícola. Sòl protegit de Habitatge - Bon estat Bon estat inundable per Baix Sense risc - Inapreciable - protecció - Sí - Sí - - Sí Sí 08257A010000500000UY 23.237 i 5c rieres i corredors ecològics. curs fluvial especial

Vilafranca del Penedès, abril de 2017

HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP, representat pels arquitectes

JOAN ROSSELLÓ RAVENTÓS CÉSAR GONZÁLEZ BERTRAN

DOCUMENT NÚM. 2 NORMES URBANÍSTIQUES

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

53

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1. - Definició

Les normes urbanístiques que integren aquest document formen part del Pla especial urbanístic de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable en el terme municipal de Santa Maria de Miralles.

Art. 2. - Naturalesa i marc legal

1. Aquest pla té la condició de Pla especial urbanístic de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, i justifica les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques i socials que en determinen la seva preservació i recuperació d’acord amb els articles 47.3 i 50.2 del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme modificats pels articles 12 i 15 de la Llei 3/2012 del 22 de febrer, de modificació del Text refós esmentat, i l’article 55 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. 2. El present Pla especial urbanístic s’ha redactat d’acord amb el Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, el Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el Decret 64/2014 de 13 de maig pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística i altres normes aplicables. 3. Les referències a la Llei d’urbanisme que es facin en les presents normes urbanístiques s’han d’entendre fetes al Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. Les referències al Reglament de la Llei d’urbanisme, s’han d’entendre fetes al Decret 305/2006, de 18 de juliol. Les referències a les NNSS s’han d’entendre fetes a les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria de Miralles. La resta de disposicions complementàries es mencionen, en les presents normes urbanístiques, amb la seva denominació completa.

Art. 3. - Àmbit territorial

L’àmbit territorial d’aquest Pla especial és el sòl classificat com a no urbanitzable d’acord amb les Normes Subsidiàries vigents al municipi de Santa Maria de Miralles.

Art. 4. - Objectius

Els objectius del present Pla especial i catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable són:

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

55

- La conservació i recuperació del patrimoni construït d'habitatges en el sòl no urbanitzable mitjançant la regulació de les condicions d'edificació i la dotació de noves activitats compatibles amb el medi que les envolta. - La conservació i recuperació del patrimoni construït del sòl no urbanitzable anterior al primer planejament urbanístic general per raons arquitectòniques o històriques, mitjançant la regulació de les condicions d'edificació i la dotació de noves activitats compatibles amb el medi que les envolta. - La protecció i conservació d'aquells habitatges que, atesa la seva vinculació amb activitats agropecuàries, permeten la conservació i custodia del territori en el seu estat rústic. - El reforç i la promoció de l'activitat turística i de servei del municipi com a conseqüència de l'alt valor del medi natural en que s'emplaça, i en general l'activitat econòmica al medi rural en coherència amb els seus valors. - La fixació de residents al territori per tal de garantir la guàrdia i custòdia dels espais agrícoles i forestals del municipi i la conservació dels seus valors naturals i ambientals. - La recuperació de les construccions en desús per corregir-ne l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu. - La dotació d'una eina eficaç per tal que l'administració i els particulars puguin gestionar eficaçment la millora de les masies, cases rurals i altres edificacions incloses al catàleg. Per aconseguir aquests objectius, el Pla identifica les masies, les cases rurals i les altres construccions que existeixen en el sòl no urbanitzable anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general al municipi susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, justificant les raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials que determinen la seva preservació i recuperació, així com les construccions rurals en desús quan la catalogació propiciï la correcció del seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu. El Pla delimita l’àmbit de protecció, l’edifici principal, els edificis complementaris –si és el cas–, i l’entorn de cada masia i casa rural, estableix les normes urbanístiques generals d’aplicació a totes les masies i cases rurals i defineix les categories de protecció i les condicions específiques d’ordenació, d’edificació i ús, de forma individualitzada per a cada masia, casa rural o altra edificació catalogada.

Art. 5. - Abast normatiu

L’abast normatiu del Pla especial urbanístic és el dels documents que l’integren i que es relacionen a continuació: Document núm. 1 Memòria Document núm. 2 Normes urbanístiques Document núm. 3 Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable Document núm. 4 Plànols

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

56

Art. 6. - Vigència, revisió i modificació del Pla

Aquest Pla especial urbanístic entrarà en vigor a partir del dia de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i ha de mantenir la seva vigència de forma indefinida mentre no es produeixi la seva revisió. La modificació de qualsevol dels elements d’aquest pla s’ajustarà a allò establert per la legislació urbanística vigent a cada moment. Tota modificació haurà de tenir, com a mínim, el mateix grau de precisió, definició i detall que aquest document. D’acord amb els criteris de catalogació descrits a la memòria d’aquest document, es podrà revisar i actualitzar aquest pla especial amb l’objectiu d’incloure nous elements que hagin adquirit algun dels valors fixats o excloure’n algun si han desaparegut els valors que donaren lloc a la seva catalogació.

Art. 7. - Interpretació

1. Les determinacions d’aquest Pla especial urbanístic i, concretament, aquestes normes, s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i subjecte als seus objectius i finalitats. 2. En cas de dubte o contradicció entre la regulació de les previsions del Pla especial urbanístic en els seus diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que tendeixi a establir una protecció més rigorosa. 3. Seran d’aplicació les regles d’interpretació del planejament urbanístic definides en l’article 10 de la Llei d’urbanisme. 4. Per allò que no estigui expressament regulat en aquesta normativa, serà d’aplicació el que disposin les NNSS.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

57

CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT DEL CATÀLEG

Art. 8. - Desenvolupament del Pla

Correspon tant a la iniciativa pública com a la privada el desenvolupament d’aquest Pla especial urbanístic, sense que això disminueixi les atribucions municipals en ordre a la tramitació i aprovació d’aquestes iniciatives.

Art. 9. - Instruments de desenvolupament del Pla especial urbanístic

1. El desenvolupament de qualsevol acte de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d’edificació, de construcció o d’enderrocament d’obres estarà subjecte al règim d’intervenció previst a la legislació urbanística. Els projectes de reconstrucció o rehabilitació dels elements catalogats s’hauran de sotmetre a informe previ de la Comissió Territorial d’Urbanisme competent, d’acord amb l’article 50 del TRLU o la legislació urbanística vigent, llevat que els projectes només comportin obres de conservació, adequació, millora o manteniment de l'ús existent admès per l'ordenament urbanístic. Les sol·licituds de llicències per obres o activitats en els elements catalogats en aquest Pla especial, en les quals sigui preceptiu el projecte tècnic, es complimentaran segons el que estableix l’article 15 de la present normativa. En qualsevol cas, a tots els emplaçaments s'admet la possibilitat de desenvolupar i tramitar un pla especial urbanístic que reguli i/o ajusti aspectes no contemplats en la present normativa, i serà obligatòria la redacció de un pla especial: - Per a la implantació d’ús d’activitats d’educació en el lleure i d’equipament i serveis comunitaris en el cas que la seva implantació impliqui alteracions importants en l’entorn. - Per a la implantació d’establiments hotelers, en qualsevol cas. 2. Els projectes i plans que derivin del present Pla especial urbanístic s'hauran de subjectar, si s’escau, a allò establert en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Específicament seran objecte d’una avaluació d’impacte ambiental simplificada els projectes no inclosos a l’annex I ni a l’annex II que puguin afectar de forma apreciable, directament o indirecta, espais protegits de la xarxa Natura 2000. 3. En el desenvolupament del Pla especial urbanístic caldrà atendre el conjunt de determinacions de les Normes d’ordenació territorial que puguin ser d’aplicació. 4. En el desenvolupament del Pla especial urbanístic seran d’aplicació els objectius i les mesures de conservació aplicables a l’espai Serres del prelitoral central de la xarxa Natura 2000, d’acord amb l’instrument de gestió de les zones especials de conservació declarades a la regió mediterrània aprovat per Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

58

CAPÍTOL III. RÈGIM GENERAL DE LES ACTUACIONS

Art. 10. - Definició normativa

En aquest Pla especial urbanístic, s’estableix una única situació normativa per a les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades, les quals són: - Les edificacions d’habitatge tradicional existents en el sòl no urbanitzable que per les seves condicions arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials, es volen preservar i recuperar. - Les altres edificacions que existeixin en el sòl no urbanitzable anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament general urbanístic general al municipi, i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques. - Les construccions rurals en desús, per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu. Aquests elements, conjuntament amb les construccions annexes i en els supòsits indicats podran ser catalogats, i mitjançant el present Pla especial es regularan les seves condicions urbanístiques específiques. Per tant, aquestes edificacions formen part del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable del terme municipal de Santa Maria de Miralles.

Art. 11. - Actuacions sobre les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades

1. Totes les actuacions sobre les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades relacionades en el document núm. 3 d’aquest Pla especial urbanístic estaran subjectes en general a les prescripcions d’aquesta normativa i, específicament, a les disposicions particulars de les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades i al que es dicta per a cada una en les fitxes números 6 i 7 de cada bé catalogat, les quals tenen caràcter normatiu. 2. Qualsevol actuació que es produeixi en una masia, casa rural o altres edificacions catalogades, en qualsevol part de l’àmbit de protecció o els seus elements, serà respectuosa amb el bé catalogat malgrat que no s’hagin definit prescripcions específiques de protecció per a la part o element de l’àmbit de protecció en què s’actuï. 3. Les masies o cases rurals declarades Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) es regiran també pel que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català o qualsevol altra normativa que la pugui substituir o complementar. 4. En cas d’efectuar-se excavacions o moviments de terres, si aparegués qualsevol resta paleontològica, caldrà atenir-se al que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

59

5. Totes les actuacions sobre les masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades relacionades en el document núm. 3 d’aquest Pla especial urbanístic estaran subjectes al que determina el Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres; el Decret 293/2003 de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres; l’Ordenança de 9 de maig de 1995 d’ús i defensa de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona, i a qualsevol altra normativa que pugui substituir o complementar els textos legals esmentats. També estaran subjectes a la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i el seu Reglament –Decret 176/2009–, i la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Si es produís contaminació acústica per carreteres, o enllumenat sobre aquestes, el promotor haurà d’executar al seu càrrec les mesures de protecció adients. 6. La rehabilitació de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable relacionades en el document núm. 3 d’aquest Pla especial urbanístic, estarà subjecta a informe previ de l’òrgan competent de l’Administració o l’Empresa titular quan la masia, casa rural o altre edificació estigui compresa en: a. L’àmbit de la zona de domini públic de les carreteres, en les zones de servitud, en les zones d’afecció, o dins de la línia límit d’edificació. b. L’àmbit afectat pel pas de línies elèctriques d’alta tensió. c. L’àmbit afectat pel pas de qualsevol altra infraestructura o servei tècnic no esmentat específicament. 7. La rehabilitació de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable relacionades en el document núm. 3 d’aquest Pla especial urbanístic que estiguin relacionades amb usos turístics, estarà subjecta a informe previ de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 8. El sistema de subministrament i sanejament de les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades haurà de complir amb els requeriments de l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb el que estableix l’article 8.2 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel que s’aprova el Text refós de la legislació en matèries d’aigües de Catalunya. 9. Les actuacions en masies, cases rurals i altres edificacions no han de disminuir la permeabilitat ni l’estabilitat del sòl de conformitat amb l’article 46.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, especialment en terrenys amb pendent elevat, pel risc afegit que això suposa. En tot cas, les actuacions no han de suposar canvis significatius en la morfologia del terreny ni en les dinàmiques del medi on s’assenten els béns catalogats. 10. En matèria de prevenció d’incendis forestals, caldrà atendre al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. A banda de l’esmentat decret i sens perjudici de les prescripcions que s’indiquin des dels organismes sectorials competents, s’hauran de tenir en compte les mesures preventives contemplades en la legislació vigent sobre prevenció d’incendis forestals, en particular la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

60

instal·lacions situats en terrenys forestals i la seva modificació per la Llei 2/2014, de 27 de gener.

Art. 12. - Ordres d’execució d’obres

L’Ajuntament podrà ordenar als propietaris de les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades l’execució de les obres de consolidació, reparació, enderroc, desbrossament o d’altres quan el seu estat o ús posi en perill la permanència o integritat del bé, per donar compliment als deures previstos als articles 197.1 de la Llei d’urbanisme i 29.2 del seu Reglament o altres disposicions que les puguin substituir o complementar. En aquest cas, i d’acord amb l’article 197.2 de la Llei d’urbanisme o altra disposició que la pugui substituir, l’incompliment injustificat de les ordres d’execució habilita a l’Ajuntament per adoptar mesures d’execució forçosa consistents bé en l’execució subsidiària a càrrec de la persona obligada o bé la imposició de multes coercitives que es poden reiterar fins que es compleixi l’obligació de conservació.

Art. 13. - Infraccions i sancions

La infracció de les disposicions del present Pla especial urbanístic seran sancionables quan: a. Estiguin tipificades com a tals segons la legislació urbanística general. b. Estiguin tipificades com a tals per la legislació de Patrimoni. El règim de sancions serà el prescrit en la legislació citada.

Art. 14. - Sol·licitud d’informació urbanística

Per a la sol·licitud d’informació urbanística de les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades, s’haurà de presentar la següent documentació: a. Plànols de situació a escala 1:1.000, amb expressió d’aquells elements que facilitin llur localització. b. Fotografies en color del bé catalogat i de l’àrea territorial on s’emplaça.

Art. 15. - Sol·licitud de llicències per actuacions en masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable catalogades

1. D’acord amb l’article 51.2 de la Llei d’urbanisme, les llicències municipals per a l’edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que han d’adoptar, a càrrec dels interessats, per a l’obtenció dels subministraments necessaris i l’assoliment dels nivells de sanejament adequats amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

61

2. La sol·licitud de llicències d’obra per actuacions en masies i cases rurals catalogades, a més del previst amb caràcter general a les NNSS de Santa Maria de Miralles, ha d’incloure el següent: I. Quan la llicència d’obres tingui per objecte intervenir en algun dels elements de les parts de l’àmbit de protecció definits en l’article 18: I.1 Memòria descriptiva i constructiva de la situació actual de la masia, casa rural o altra edificació catalogada amb expressió de: a. Estat actual de l’edifici principal i edificis complementaris i elements de l’entorn, si és el cas. b. Estat actual específic dels elements de les parts de l’àrea de protecció sobre els quals es vol actuar, i de la seva relació amb la resta. c. Usos actuals detallats de l’edifici principal i dels edificis complementaris. d. Valoració històrica i arquitectònica dels elements significatius existents tals com portals, finestres, inscripcions, rellotges de sol, trulls, eres, basses, arbres, etc. I.2 Plànols d’estat actual a. Aixecament topogràfic a escala 1:500 on hi figurin tots els elements situats dins de l’àrea de protecció definida en la fitxa 6 de cada bé catalogat. b. Plànols de plantes, alçats i seccions acotats de l’estat actual de l’edifici principal i edificis complementaris, i dels elements de l’entorn –si és el cas– a escala 1:100. c. Plànols de plantes, alçats i seccions acotats de l’estat actual específic dels elements de les parts de l’àrea de protecció sobre el qual es vol actuar a escala 1:50, grafiant la seva relació amb la resta. d. Plànols de detall acotats de l’estat actual dels elements de les parts de l’àrea de protecció sobre el que es vol actuar a escala 1:20. I.3 Memòria justificativa amb expressió de: a. Relació de les actuacions que es volen dur a terme i la seva afectació a les àrees protegides. b. Justificació de l’actuació en l’ús. c. Justificació del compliment de les prescripcions de les fitxes 6 i 7 de cada bé catalogat. I.4 Memòria descriptiva i constructiva de l’actuació a realitzar, amb expressió de: a. Estat de càrregues quan afectin a elements estructurals b. Composició, oficis, materials, textura, color, etc. c. Mesures específiques a adoptar. I.5 Plànols de projecte a. Plànol de situació a escala 1:500 amb expressió de les cobertes de la masia, casa rural o altra edificació catalogada

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

62

b. Plànols acotats a escala 1:50 de plantes, alçats i seccions de les actuacions objecte de la llicència, amb l’expressió dels detalls necessaris per a la correcta comprensió de les esmenes que introdueixin, a l’escala adequada. c. Plànols acotats a escala 1:50 de plantes, alçats i seccions de les actuacions objecte de la llicència, sobreposant l’estat actual amb l’estat reformat. I.6 Fotografies en color de la masia, casa rural o altra edificació catalogada, amb expressió de la situació de les actuacions objecte de la llicència. I.7 Fotomuntatge o dibuixos a color de la masia, casa rural o altra edificació catalogada, amb les intervencions objecte de la llicència I.8 Autoritzacions d’altres organismes o administracions que resultin competents II. Quan la llicència d’obres tingui per objecte intervenir exclusivament en l’espai interior del bé catalogat: II.1 Memòria descriptiva i constructiva de la situació actual de l’espai interior de la masia, casa rural o altra edificació catalogada on es vol actuar amb expressió de: a. Estat actual específic de l’espai interior sobre el qual es vol actuar, i de la seva relació amb la resta. b. Usos actuals detallats de l’espai interior. c. Valoració històrica, arquitectònica i constructiva de l’espai interior i dels possibles elements significatius existents tals com portals, obertures, inscripcions, etc. amb indicació de les possibles afectacions a l’estructura tipològica del bé catalogat. II.2 Plànols d’estat actual a. Plànols de plantes, alçats i seccions acotats de l’estat actual de l’espai interior sobre els quals es vol actuar, i de la seva relació amb la resta, a escala 1:100. II.3 Memòria justificativa amb expressió de: a. Relació de les actuacions que es volen dur a terme. b. Justificació de l’actuació en l’ús. c. Justificació que no s’afecta ni l’estructura tipològica del bé catalogat, ni els possibles elements significatius existents tals com portals, obertures, inscripcions, etc. II.4 Memòria descriptiva i constructiva de l’actuació a realitzar, amb expressió de: a. Estat de càrregues quan afectin elements estructurals b. Composició, oficis, materials, textura, color, etc. c. Mesures específiques a adoptar. II.5 Plànols de projecte a. Plànol de situació a escala 1:500 amb expressió de les cobertes de la masia, casa rural o altra edificació catalogada.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

63

b. Plànols acotats a escala 1:50 de plantes, alçats i seccions de les actuacions objecte de la llicència, amb l’expressió dels detalls necessaris per a la correcta comprensió de les esmenes que introdueixin, a l’escala adequada. c. Plànols acotats a escala 1:50 de plantes, alçats i seccions de les actuacions objecte de la llicència sobreposant l’estat actual amb l’estat reformat. II.6 Fotografies en color de l’espai interior sobre els quals es vol actuar, amb expressió de la situació de les actuacions objecte de la llicència. II.7 Autoritzacions d’altres organismes o administracions que resultin competents

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

64

CAPÍTOL IV. DISPOSICIONS PARTICULARS DE LES MASIES, CASES RURALS I ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE CATALOGADES

Art. 16. - Objecte

L’objecte d’aquestes disposicions és: a. La definició de l’àmbit de protecció de la masia, casa rural o altra edificació en sòl no urbanitzable a preservar. b. La definició de les parts de l’àmbit de protecció i dels elements d’aquest àmbit. c. La definició de les categories de protecció d. La definició de les accions constructives que s’admeten en cada categoria de protecció

Art. 17. - Definició de l’àmbit de protecció

Es defineix com a àmbit de protecció la superfície de sòl sobre la qual s’estableixen un conjunt de mesures urbanístiques amb l’objecte de preservar els valors reconeguts en cada una de les parts que el formen.

Art. 18. - Parts de l’àmbit de protecció

1. Formen les parts de l’àmbit de protecció cadascun dels components amb entitat pròpia en què es pot descompondre aquest àmbit amb la finalitat d’establir-ne més clarament la protecció. 2. Dins de l’àmbit de protecció, es defineixen com a parts d’aquest les següents: a. Edifici principal. Es defineix com edifici principal o conjunt d’edificis principals, el destinat a habitatge o a d’altres categories residencials, el qual és la construcció amb més entitat dins del conjunt edificat que és objecte de regulació en el present document, i que s’identifica i reconeix gràficament i fotogràfica a les fitxes del document. El seu mal estat de conservació o l’absència de residents en el moment de la redacció del Pla especial urbanístic no impedeix la seva classificació com a edifici principal. b. Edificis complementaris. Es defineixen com edificis complementaris les construccions de menor entitat, relacionades amb l’edifici principal, situades dins de l’àmbit de protecció les quals formen part del conjunt edificat que és objecte de regulació en el present document. Els edificis complementaris presenten valors que justifiquen la seva catalogació i es poden destinar als usos previstos al catàleg, amb les limitacions que estableixi la pròpia normativa o fitxa. c. Edificis no inclosos en el catàleg. Es defineixen com edificis no inclosos en el catàleg les construccions de menor entitat, situades dins de l’àmbit de protecció, les quals per les seves característiques i per la seva absència de valors, no

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

65

s’inclouen al catàleg. Aquests edificis no es poden destinar als usos previstos al catàleg, a excepció dels usos agrícola ramader i forestal. d. Entorn. Es defineixen com entorn l’espai envolvent del conjunt edificat, relacionat i/o dependent de l’edifici principal, el qual es presenta generalment exempt d’edificacions.

Art. 19. - Delimitació gràfica

Per a cada masia, casa rural o altra edificació catalogada es delimita gràficament el seu àmbit de protecció i les parts en què es descompon a E: 1/1000. La delimitació gràfica es fa a les fitxes núm. 6 de cada bé catalogat sobre base planimètrica i fotogràfica.

Art. 20. - Elements de les parts de l’àmbit de protecció

1. Els elements de les parts de l’àmbit de protecció són cadascun dels integrants simples en què aquesta part es pot descompondre, per a la seva anàlisi i per establir la seva protecció. 2. Es defineixen com a elements de les parts de l’àmbit de protecció els següents: a. En l’edifici principal i edificis complementaris: a.1 Volumetria, definida com l’espai que té per límits les superfícies exteriors de l’edifici. a.2 Perímetre, definit com el contorn de la figura plana que ocupa l’edificació en planta baixa, en contacte amb el terreny. a.3 Coberta, definida com la superfície exterior de cobriment superior de l’edifici. Inclou:

 La forma com a aparença externa

 El material com a naturalesa física de les matèries utilitzades

 El color com a qualitat visual dels materials que no és ni la forma ni la textura a.4 Façanes, definides com els paraments que limiten el volum exterior de l’edifici. Inclou:

 La composició com a combinació dels diferents elements dins d’una geometria (eixos, alineacions de llindes i/o ampits, degradació d’obertures, proporció buit-ple, seriació, etc.)

 Els oficis com a parts realitzades expressament per artesans o industrials com el fuster, el ferrer, el pintor, el picapedrer, el ceramista, etc.

 El material com a naturalesa física de les matèries utilitzades

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

66

 La textura com a qualitat referida als acabats superficials resultants dels materials utilitzats

 El color com a qualitat visual dels materials que no és ni la forma ni la textura b. En l’entorn o espai lliure: b.1 Relació, definida com la connexió existent entre l’espai lliure i l’edifici principal. b.2 Organització, definida com la forma o composició amb la qual està distribuït l’espai lliure o entorn. b.3 Elements, definits com els components de l’espai lliure situats segons l’organització d’aquest espai lliure (fonts, vegetació singular, pous, pèrgoles, tancaments, eres, etc.).

Art. 21. - Definició de les categories de protecció

Per a cada element de les parts de l’àmbit de protecció s’estableix alguna de les categories de protecció següents: a. Categoria de Manteniment (M) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Manteniment quan per a aquest element es prescrigui que resti en el mateix estat actual, sense que s’alteri, es malmeti, destrueixi o es perdi. Per als elements inclosos en aquesta categoria, s’admeten exclusivament les següents accions constructives definides en l’article 22 com: consolidació, reparació, restitució, instal·lació i desbrossament. b. Categoria de Respecte (R) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Respecte quan per a aquest element es prescrigui l’aplicació de les mateixes pautes compositives, tipològiques estructurals, formals o cromàtiques, contingudes en l’element actual. Per als elements inclosos en aquesta categoria de protecció, s’admeten totes les accions constructives definides en l’article 22. c. Categoria de Modificació (MO) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Modificació quan per a aquest element es prescrigui la possibilitat d’introduir canvis rellevants parcials en alguna de les seves característiques o qualitats sense alterar-ne els aspectes fonamentals, ni malmetre la resta d’elements del mateix àmbit de protecció que estiguin inclosos en les categories de Manteniment o de Respecte. Per als elements inclosos en aquesta categoria de protecció s’admeten totes les accions constructives definides en l’article 22. d. Categoria de Substitució (S) Un element de les parts de l’àmbit de protecció s’inclourà en la categoria de Substitució quan per a aquest element es prescrigui la possibilitat de ser canviat o

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

67

substituït en la seva totalitat sense que es malmetin la resta d’elements del mateix àmbit de protecció que estiguin inclosos en les categories de Manteniment, de Respecte o de Modificació. Per als elements inclosos en aquesta categoria de Protecció, s’admeten totes les accions constructives definides en l’article 22. e. Categoria de Demolició (D) Una part de l’àmbit de protecció o un element de les parts de què es compon, s’inclourà en la categoria de Demolició quan per a aquests elements es prescrigui l’obligació de ser enderrocats per a protegir la resta de parts o elements. Per a la part o elements inclosos en aquesta categoria, s’admeten exclusivament les accions constructives definides com a enderroc i desbrossament en l’article 22.

Art. 22. - Accions constructives

Dins el marc d’intervenció en les masies, cases rurals i altres edificacions a preservar o reconstruir que formen el present Catàleg, s’estableixen les següents accions constructives: a. Consolidació: Es defineix com a consolidació tota acció constructiva encaminada a fer més sòlides les parts de l’àmbit de protecció o els elements de què es componen, i que sigui capaç de contribuir a la seva durabilitat sense que signifiqui cap alteració dels seus valors. Els mínims termes en què s’entén aquesta acció són els de garantir l’estabilitat estructural i/o l’estanquitat als agents, tant exteriors com interiors. Es distingeixen dos tipus de Consolidació: a.1 Consolidació provisional, consistent en tota acció constructiva destinada a garantir temporalment l’estabilitat i l’estanquitat de les parts de l’àmbit de protecció o dels elements de què es compon. a.2 Consolidació definitiva, consistent en tota acció constructiva destinada a garantir de forma perdurable l’estabilitat i l’estanquitat de les parts de l’àmbit de protecció o dels elements de què es compon. b. Reparació: Es defineix com a reparació tota acció constructiva destinada a posar en bon estat aquells elements de què es compon cada una de les parts de l’àmbit de protecció que han sofert un dany o destrucció parcial, contribuint a millorar la seva funció, el seu acabat o el seu aspecte estètic, fent que es posin de manifest, sense alterar-se, els seus valors reconeguts. c. Restitució: Es defineix com a restitució tota acció constructiva destinada a retornar a l’estat i/o forma que abans tenien els elements de què es compon cada una de les parts de l’àmbit de protecció que han desaparegut, sense que l’acció signifiqui cap alteració dels seus valors actuals i dintre del respecte a la seva pròpia evolució al llarg de la història. Qualsevol acció d’aquest tipus ha d’anar acompanyada d’un estudi històric- arquitectònic que determini l’evolució constructiva i cronològica del bé, per tal que es pugui comprovar que el projecte és respectuós amb els valors originals del bé.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

68

d. Enderroc: Es defineix com a enderroc tota acció constructiva destinada a desfer o demolir parts de l’àmbit de protecció o elements de què es compon cada una d’aquestes parts, per contribuir a què les parts o els elements recobrin la seva estructura, forma o funció, original o conseqüència de la seva evolució històrica, sense que aquesta acció malmeti la resta de parts o elements els valors dels quals s’ha reconegut. e. Instal·lació: Es defineix com a instal·lació tota acció constructiva destinada a muntar elements tècnics de climatització, electricitat, lampisteria, gas, protecció, salubritat, transport o audiovisuals, etc. per a un ús o servei en alguna de les parts de l’àmbit de protecció o elements d’aquest àmbit, sense que l’acció signifiqui cap alteració dels seus valors. f. Reforma: Es defineix com a reforma tota acció constructiva destinada a modificar les parts de l’àmbit de protecció i/o els elements de què es componen i/o les seves relacions, per donar-los una nova forma, disposició i/o condició especial, amb l’intent de contribuir al seu millorament sense que es malmetin els valors que se’ls han reconegut. Aquesta acció constructiva pot incloure les accions definides com a Consolidació, Reparació, Restitució, Enderroc i Instal·lació. g. Ampliació: Es defineix com a ampliació tota acció constructiva destinada a donar major extensió a alguna de les parts de l’àmbit de protecció o a aixecar alguna edificació de nova planta, d’acord amb els paràmetres establerts, amb la finalitat que aquesta acció ajudi a protegir els valors reconeguts. Aquesta acció constructiva pot incloure les demés accions constructives definides. h. Desbrossament: Es defineix com a desbrossament tota acció constructiva destinada a treure la malesa i la vegetació que han crescut com a conseqüència de l’abandó temporal o de la ignorància dels seus efectes perjudicials en alguna de les parts de l’àmbit de protecció i que lesiona ostensiblement els valors reconeguts d’aquesta part.

Art. 23. - Condicions d’ordenació, d’edificació i protecció

1. Per a cada masia, casa rural i altres edificacions incloses en el catàleg, en les fitxes 6 i 7 de cada bé catalogat, s’estableixen un conjunt de determinacions d’ordenació i d’edificació que en tot cas té caràcter normatiu. 2. Com a criteri general, es respectarà la volumetria preexistent, els materials i acabats originals dels paraments de les façanes i l’estructura compositiva d’aquestes, especialment d’aquells elements rellevants que justifiquen la inclusió de la masia, la casa rural o altres edificacions en el Catàleg, els quals queden detallats en la fitxa 7 de cada bé catalogat. Si durant el desenvolupament de les obres, s’identifiquessin altres elements arquitectònics o històrics significatius, els quals no estiguessin contemplats en la fitxa esmentada, també s’hauran de respectar.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

69

3. Pel que fa al tractament de les façanes, estarà subjecte a les condicions següents: a. No s’admet el repicat dels recobriments originals. b. En qualsevol cas els materials d’acabat de les façanes seran els propis de l’arquitectura tradicional. 4. En la formació de noves obertures i en la reforma de les existents, seran d’aplicació les condicions següents: a. Es mantindrà la prevalença de la component vertical sobre l’horitzontal, i el domini del ple sobre el buit en els paraments. b. Els tancaments de les obertures seran preferentment de fusta pintada, admetent-se l’alumini anoditzat, de colors integrats en el conjunt de la façana i sempre amb les fusteries col·locades dins el gruix de paret. c. Les baranes i reixes mantindran la tipologia original, generalment de ferro forjat o fos. No s’admeten altres tipologies que les tradicionals. d. Les persianes exteriors de les obertures seran de corda o batents exteriors de fusta pintada amb colors que s’integrin en el conjunt de la façana. No s’admeten expressament les persianes enrotllables. 5. En la rehabilitació i en la formació de noves cobertes inclinades, seran d’aplicació les condicions següents: a. Les cobertes seran de teula àrab vella o d’aparença similar. Es podran utilitzar teules noves per a les canaleres, destinant les velles o d’aparença similar per a les teules cobertores. El pendent màxim serà del 30%, no admetent-se el trencament de pla inclinat de la coberta per a la formació de terrasses o mansardes. b. Es mantindran els ràfecs tradicionals que combinen la rajola ceràmica i/o la teula àrab ceràmica. c. Les cobertes originalment planes podran mantenir-se. Els acabats de les terrasses seran amb peces ceràmiques, no admetent-se expressament deixar vistes les membranes impermeables. d. Els cossos que sobresurtin de les cobertes de les masies, cases rurals i altres edificacions (badalots d’escales, dipòsits d’aigua, xemeneies, panells de captació d’energia solar, antenes, etc.) han de quedar integrats en la volumetria de l’edifici o ocults. e. Les xemeneies es mantindran seguint les tipologies tradicionals. Els nous conductes de sortida de fums o ventilació que s’hagin de construir podran ser metàl·lics - pintats o lacats- , o d’obra arrebossada i pintada. Els colors dels acabats seran de la gama dels grisos, marrons, ocres o blancs. No s’admeten les xemeneies o conductes de fibrociment, acer inoxidable, materials plàstics o d’altres materials que no s’integrin correctament a la masia, casa rural o altres edificacions. f. Les canals i baixants vistes de les cobertes seran metàl·liques o ceràmiques. Si són metàl·liques s’acabaran pintades o lacades, excepte si es tracta de zenc o coure. Els colors d’acabats s’integraran en la coberta o façana. No s’admeten els materials plàstics o el fibrociment sense pintar.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

70

En les intervencions admeses, s’haurà de preservar l’estructura tradicional del conjunt d’edificacions compreses en l’àmbit de protecció, mantenint lliures de construccions les eres i altres espais lliures singulars, i preservant altres elements d’interès existents tals com basses, pous, arbrats, etc. entre altres elements històrics i que caracteritzen cada masia, casa rural o altres edificacions i que es concreten en la fitxa 7 de cada bé catalogat. 6. No s’admet en general el pas de conductes i cables d’instal·lacions de serveis públics o privats per les façanes, ni la instal·lació d’altres elements com antenes, caixes o armaris vistos. Excepcionalment, es podran admetre quan es justifiqui la impossibilitat tècnica d’aconseguir altres situacions de pas o d’instal·lació per al correcte funcionament dels usos admesos. Qualsevol solució que pugui ser inclosa en l’excepcionalitat esmentada serà sempre respectuosa amb el bé protegit evitant l’alteració dels seus valors i l’impacte visual sobre aquest. 7. Dins dels entorns definits en les fitxes 6 per a cada masia, casa rural o altres edificacions, no s’admeten especialment els moviments de terres. Excepcionalment s’admetran els moviments de terres que es justifiquin per necessitats del desenvolupament dels usos agrícoles i forestals, sempre que quedi garantit el manteniment de la relació del bé catalogat amb el territori així com l’acompliment de les prescripcions específiques contingudes en les fitxes de protecció. 8. No s’admet la construcció d’elements verticals de tancament que separin espais situats dins de l’entorn de la masia, casa rural o altres edificacions definit en la fitxa 6 de cada bé catalogat. 9. S’admet la construcció de piscines sotmesa a les condicions següents: a. Les piscines seran del tipus descobert i sense aixecar-se més de 30 cm per sobre de la rasant del terreny natural. b. La làmina d’aigua serà d’un màxim de 60 m2. Aquesta limitació de superfície podrà ser superada, en funció de les necessitats específiques, en el cas d’establiments de turisme rural, establiments hotelers, establiments que desenvolupin activitats d’educació en el lleure i equipaments i serveis comunitaris. La maquinària de depuració de les piscines quedarà preferentment soterrada. S’admet que la maquinària de depuració es situï en una construcció sobre rasant sempre que aquesta s’integri correctament en l’àmbit de protecció i no malmeti els valors reconeguts per a la masia o casa rural. c. El seu emplaçament es separarà un mínim de 10 m de la façana principal de la masia o casa rural i no afectarà cap dels elements tradicionals com poden ser eres, basses, pous o elements similars. 10. Totes les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades han de tenir regularitzada la situació administrativa del seu punt d’abastament d’aigua potable. Aquelles que es subministrin a partir d’aprofitaments d’aigua procedents de pous o lleres públiques, en cas de no disposar de resolució, hauran de regularitzar la situació davant de l’Organisme de Conca. En tot cas, s’estarà al que estableix el Reglamento de Dominio Público Hidráulico (RDPH Real Decreto 849/1986 d’11 d’abril) tenint en

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

71

compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel que es modifica el RDPH, i el RDL 1/2001 de 20 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües. Totes les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades que generin aigües residuals hauran de tenir un sistema de tractament d’aquestes per la qual cosa hauran de disposar de la corresponent autorització d’abocament emesa per l’Agència Catalana de l’Aigua, depenent de l’activitat que es dugui a terme d’acord amb els usos admesos. Les masies o cases rurals que no es trobin connectades a la xarxa pública de sanejament hauran de complir els criteris establerts a la Instrucció Tècnica Aplicable al Sanejament Autònom, aprovat pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua amb data 20 de novembre de 2008. 11. Qualsevol actuació o ampliació de les masies, cases rurals o altres edificacions catalogades així com implantació dels usos admesos haurà de respectar el que estableix l’article 6 i les Disposicions Transitòries Primera i Segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, relatives a l’aplicació de la Directriu front als riscos d'inundació i els estudis d'inundabilitat en cas de manca d'instrument de planificació hidràulica aprovat. Igualment caldrà atendre el que estableix la Resolució IRP/971/2010, de 31 de març, per la qual es dóna publicitat als criteris per a l’elaboració dels informes referents al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscos de protecció civil. 12. Qualsevol actuació associada a les masies, cases rurals i altres edificacions catalogades haurà de complir els “Criteris d’intervenció en espais fluvials” redactats per l’Agència Catalana de l’Aigua el març de 2002 quan es trobin dins l’àmbit d’aplicació de les referides directrius. 13. Es conservaran els elements singulars d’interès arquitectònic, artístic o històric com ara festejadors, piques de pedra, forns de pa, campanes de llars i cuines, elements pintats o esculpits, paviments tradicionals, premses i altres elements que tinguin valors culturals. 14. En tots aquells aspectes no contemplats en aquestes disposicions particulars i en la resta de l’articulat de les Normes urbanístiques d’aquest Pla especial urbanístic, serà d’aplicació el que estableixen les NNSS de Santa Maria de Miralles.

Art. 24. - Obres d’ampliació

1. Amb caràcter general no s’admeten obres d’ampliació. Les obres d’ampliació dels edificis principals i complementaris delimitats en les fitxes 6 de cada bé catalogat s’admeten excepcionalment quan així es determini en les condicions específiques d’ordenació i edificació contingudes en les fitxes 7 de cada bé catalogat. En qualsevol cas, l’ampliació serà la mínima imprescindible i en el supòsit que el motiu de l’ampliació sigui el desenvolupament i la implantació d’un ús col·lectiu concret, aquesta serà per a donar compliment als requeriments funcionals mínims que la implantació de l’ús exigeixi.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

72

2. El sostre màxim d’ampliació no podrà superar els percentatges que, en relació al sostre preexistent, es fixen a continuació:

Sostre màxim Sostre preexistent d’ampliació S≤150 m2 30% 150 m2 ˂ S≤ 350 m2 20% 350 m2 ˂ S≤ 600 m2 10% S>600 m2 0%

El sostre preexistent computable als efectes de determinar el sostre màxim d’ampliació permès serà el corresponent al de l’edifici principal identificat en les fitxes 6 de cada bé catalogat. El sostre preexistent s’haurà de justificar en el corresponent projecte tècnic, a través de l’adequat aixecament dels plànols de l’estat actual. 3. El projecte tècnic que desenvolupi les obres d’ampliació prioritzarà la reutilització i transformació dels edificis existents abans que l’ocupació de nou sòl amb edificacions, determinarà, dins de l’àmbit de protecció, l’emplaçament i superfície de les possibles ampliacions en funció dels usos a implantar o ampliar, i contindrà la justificació del volum, superfície i situació prevista per a l’ampliació, la justificació de la compatibilitat d’aquesta amb la protecció del bé catalogat, les condicions d’ordenació i edificació, i l’estudi d’integració arquitectònica i paisatgística. En tot cas, les ampliacions admeses només es podran realitzar una sola vegada. En el supòsit que les obres d’ampliació tinguin per objecte la implantació d’usos no residencials, s’acompanyarà a la sol·licitud de llicència la valoració justificada de la mobilitat, detallant els accessos i les àrees d’aparcament, i la definició de la xarxa de sanejament i altres serveis de control ambiental necessaris. 4. S’admeten petites ampliacions directament relacionades amb el compliment de les condicions mínimes d’habitabilitat, les quals en cap cas superaran el 5% de la superfície de l’edifici principal. 5. Qualsevol altra ampliació d’una masia, casa rural o altra edificació catalogada comportarà la recuperació i restauració prèvia o conjunta de l’edifici principal i haurà d’estar expressament admesa en la fitxa número 7 de cada bé catalogat. 6. Les ampliacions permeses es realitzaran sota el principi de composició harmònica del conjunt. L’aplicació d’aquest principi no empararà, en cap cas, l’incompliment dels paràmetres o limitacions establertes per aquestes normes. 7. No s’admeten obres d’ampliació que suposin una alçada superior a la de l’edifici principal o que distorsionin la volumetria aparent de la masia, casa rural o altra edificació, excepte el cas que ho exigeixi el principi establert a l’apartat anterior, o l’assoliment de les condicions mínimes d’habitabilitat. En els supòsits anteriors, l’alçada de l’ampliació s’haurà de justificar adequadament en el corresponent projecte tècnic. 8. No s’admet en general la construcció de soterranis a excepció de quan sigui necessari per al desenvolupament correcte dels usos permesos i quedi garantit l’acompliment de

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

73

les categories de protecció que s’estableix per als elements de les parts de l’àmbit de protecció. El corresponent projecte haurà de justificar aquesta circumstància. 9. Les intervencions en els elements catalogats fomentaran mesures d’eficiència energètica.

Art. 25. - Reconstrucció de masies, cases rurals i altres edificacions catalogades en estat ruïnós

1. El present Pla especial urbanístic inclou en el catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable la construcció en estat ruïnós: les Cases de Ca l'Albet. 2. En la documentació continguda en les fitxes 1 i 2, de les Cases de Ca l'Albet s’acredita la planta i la volumetria existent, a través del corresponent aixecament de plànols de les restes i del reportatge fotogràfic. En les fitxes 6 i 7 s’estableix la delimitació de l’àmbit de protecció i les determinacions normatives. 3. Els projectes per a la reconstrucció de les masies o cases rurals, a més dels documents relacionats en l’article 15 de les presents normes urbanístiques, hauran d’incorporar un estudi documental històric i arquitectònic suficientment detallat i la justificació de la proposta d’acord amb aquest. Igualment, incorporaran un estudi ambiental i paisatgístic detallat de l’àmbit i del seu entorn per tal de valorar l’afectació ambiental de la seva reconstrucció. Els projectes de reconstrucció donaran compliment tant a les determinacions normatives contingudes en les fitxes 6 i 7 de cada bé catalogat com a les que contemplen les presents normes urbanístiques, especialment el que determina l’article 23.

Art. 26. - Divisions horitzontals i segregacions.

1. D’acord amb l’article 50.3 de la Llei d’urbanisme, si no s’alteren les característiques originals de l’edificació s’admet la divisió horitzontal el que inclou tant la seva estructura, la configuració dels volums existents, així com aquells elements singulars que existeixin a l’exterior de l’edifici. 2. S’admet la divisió horitzontal amb l’objectiu de fomentar la rehabilitació de les masies de gran superfície o per resoldre problemes d’herència. En tot cas la divisió horitzontal ha d’estar justificada i el reconeixement de situacions històriques, herències o preexistències han d’estar degudament documentades. 3. Respectant aquestes característiques la divisió en propietat horitzontal serà admissible quan l’element catalogat tingui un sostre mínim de 250 m2 per a l’habitatge principal i 100 m2 la mitjana dels altres habitatges, amb un nombre màxim de 4 habitatges en total.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

74

4. Quan la divisió horitzontal es realitzi sobre edificacions independents, l’espai exterior mantindrà l’aspecte unitari i en cap cas s’autoritza la col·locació de tanques o elements que desfigurin els caràcter unitari del conjunt. 5. Quan es pretengui la divisió en propietat horitzontal d’un element catalogat prèviament ampliat, el sostre ampliat no es prendrà en consideració per a determinar els paràmetres anteriorment esmentats. 6. La documentació que s’acompanyi a la sol·licitud de llicència per a la divisió horitzontal contindrà la justificació de la superfície i situació prevista per als habitatges, tot respectant les condicions imposades a la present normativa. 7. No s’admet cap segregació de parcel·la o de part d’aquesta compresa dins l’àmbit de protecció.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

75

CAPÍTOL V. REGULACIÓ D’USOS

Art. 27. - Usos

L’article 47.3 de la Llei d’urbanisme estableix que és permès de: a. Reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials incloses en el present Pla especial en vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb l’exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració, i a equipaments o serveis comunitaris. b. Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general a Santa Maria de Miralles i que calgui preservar per raons arquitectòniques o històriques. Aquestes construccions es podran destinar a qualsevol dels usos establerts a l’apartat anterior excepte el d’habitatge familiar. c. Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu. Aquestes construccions es podran destinar a qualsevol dels usos establerts a l’apartat anterior excepte el d’habitatge familiar.

Art. 28. - Definició dels usos a. Habitatge familiar Es defineixen com a habitatges familiars els allotjaments situats en sòl no urbanitzable vinculats històricament a una explotació agrícola ramadera o forestal, o a activitats relacionades amb el territori i que acullen una o més d’una família. b. Establiment hoteler Es defineixen com a establiments hotelers els edificis i instal·lacions que presten servei d'allotjament temporal en unitats d'allotjament als usuaris turístics, com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació amb els serveis turístics corresponents. Haurà de complir els requisits que estableix la normativa sectorial turística reguladora, recollida en la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i en el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic en el seus diferents grups i modalitats excloent expressament la modalitat d’hotel apartament, o en la legislació sectorial que pugui substituir el decret esmentat. No es permet la modalitat d’hotel-apartament. c. Establiment de turisme rural Es defineixen com a establiments de turisme rural aquells que presten servei d’allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d’habitacions o de cessió de l’habitatge sencer, segons les modalitats i els requisits definits per la normativa sectorial, Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

76

d'habitatges d'ús turístic en el seus diferents grups i modalitats, o en la legislació sectorial que pugui substituir el decret esmentat. Es permetrà el turisme rural en les masies o cases rurals anteriors a l’any 1950, d’acord amb la legislació sectorial. d. Activitats d’educació en el lleure Es defineixen com a activitats d’educació en el lleure les d’intervenció educativa en situació de temps lliure i fora dels àmbits de l’ensenyament reglat que tenen com a objectiu contribuir a l’educació integral dels infants, els joves i en general, de les persones, a través dels recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo, les quals es duen a terme en cases de colònies, casals, tallers d’esplai, aules de natura i similars. e. Activitats artesanals i artístiques Es defineixen com a activitats artesanals les d'elaboració i transformació artesana dels recursos naturals i aquelles vinculades a l'exercici d'oficis artesanals i les professions artístiques i/o lliberals que suposin la recuperació de l’element catalogat i siguin compatibles amb el medi rural. f. Activitats de restauració

Es defineixen com a activitats de restauració aquelles que tenen com a objecte principal subministrar de manera habitual i mitjançant preu menjars i begudes al públic assistent per a ser consumit al mateix local. S’admeten únicament establiments de restaurant i de resturant-bar, d’acord amb la classificació d’establiments de restauració continguda en el Decret 112/2010 de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives (Annex I, IV a). g. Equipaments i serveis comunitaris

Es defineixen com a equipaments i serveis comunitaris les activitats d’interès públic, social o comunitari compatibles amb el medi rural que es poden desenvolupar en l’àmbit espacial d’una masia o casa rural, independentment de la seva titularitat pública o privada. S’admeten únicament els equipaments i serveis comunitaris: educatius, esportiu sanitari-assistencials i socio-culturals, d’acord amb les definicions contingudes en l’article 16 de les normes urbanístiques de les NNSS de Planejament de Santa Maria de Miralles.

Art. 29. - Condicions d’ús

1. Per a cada una de les masies, cases rurals i altres edificacions, en les fitxes 7 de cada bé catalogat s’estableixen les condicions específiques d’ús. A més dels usos específics, s’admeten amb caràcter general en totes les masies i cases rurals catalogades, els usos propis del sòl no urbanitzable: l’activitat agrícola, ramadera, cinegètica i forestal.

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

77

2. En relació a l’ús de l’habitatge, el programa principal de l’habitatge s’haurà d’ubicar dins del volum principal, podent-se ubicar peces complementàries en els edificis complementaris. En cap cas aquestes peces poden constituir un nou habitatge, a no ser que es justifiqui la seva necessitat per raons d’ampliació del programa familiar, mantenint-se com una única entitat registral. L’habitatge d’ús turístic és compatible amb l’ús d’habitatge familiar legalment implantat 3. Per a la implantació de l’ús d’establiment hoteler es requereix la redacció d’un pla especial (de l’àmbit i l’entorn) per regular l’ordenació del bé i els espais de l’entorn, definint ampliacions, enderrocs i característiques formals. La implantació d’aquest ús resta condicionada al fet que la masia o casa rural disposi d’un sostre mínim de 600 m2. Ús Hostal: excepcionalment es podrà autoritzar l’ús com a Hostal per a superfícies inferiors a 600 m2 i en aquells elements del catàleg al qual se li reconegui el turisme rural per molt que no es permeti l’ús hoteler. En cas d’ús com hostal no es requereix la redacció d’un pla especial a no ser que, per la seva complexitat, l’Ajuntament ho consideri oportú. 4. Per a la implantació d’ús d’activitats d’educació en el lleure i d’equipament i serveis comunitaris només es requerirà la redacció d’un pla especial per regular l’ordenació del bé en el cas que la seva implantació impliqui alteracions importants de l’entorn. 5. Les activitats artesanals i artístiques hauran d’estar vinculades a l’habitatge. La implantació d’activitats artístiques resta condicionada a que aquesta no precisi de potència motriu o que la potència necessitada sigui inferior a 18 kW. 6. La implantació de nous usos admesos en els quals hi hagi pública concurrència s’haurà d’adequar al que determina el Decret 30/2015, de 3 de març pel qual s’aprova el Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures. 7. La implantació de qualsevol ús autoritzat i previst per la present normativa comportarà l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació de la naturalesa i per aconseguir una integració total en el medi, garantint en tot moment la conservació dels elements naturals, de la flora, la fauna i el paisatge.

Vilafranca del Penedès, abril de 2017 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP, representat pels arquitectes

JOAN ROSSELLÓ RAVENTÓS CÈSAR GONZÁLEZ BERTRAN

NORMES URBANÍSTIQUES AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MIRALLES 2O17 Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions

78