Una Carretera Nova Per I'eix Occidental
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Carreteres Tram Flix-Maials de la carretera N-230. Una carretera nova per I'eix occidental. Manel Camps La carretera que enllaqa les co- La construcció de la carretera entre els termes municipals de Flix i marques esmentades travessa di- Maials suposa per a les comarques de la Ribera d'Ebre i el Segria la pos- versos municipis, els quals figuren com a zona deprimida en la pro- sibilitat d'intercomunicació directa sense haver de travessar la comar- posta de delimitació de zones as- ca de les Garrigues. Aquesta important infrastructura viaria que cons- sistides, que inclou el Programa de trueix el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Desenvolupament Regional de Ca- Generalitat de Catalunya a traves de la Direcció General de Carreteres talunya, per les seves característi- posa fi a una incomunicació secular i perfila el que ha de ser el futur ques demogrifiques, clarament re- Eix Occidental de la xarxa bdsica del nou Pla de Carreteres de Catalunya. gressives i de baix nivell de renda. Per aixb, aquest nou eix viari per- metra, sens dubte, el desvetlla- L'any 1809 ja hi ha constancia da, quan precisament s'acomplien ment d'una Brea de Catalunya fins de I'exist6ncia d'un camí de carro cinquanta anys de les darreres ex- ara escassament potenciada. entre Lleida i Tortosa per Llarde- propiacions fetes a Maials per A través de I'eix de I'Ebre les co- cans, Flix, el Pinell de Brai i Xerta, facilitar-ne el traqat. L'any 1983 les marques de Ponent tindran una el qual podríem considerar com les obres foren adjudicades i en fou sortida directa cap al Llevant es- beceroles de la connexió entre el iniciada la construcció. Ha hagut panyol, actualment poc afavorida Baix Ebre i el Montsia amb Franqa de passar mig segle fins que 1'Ad- per les característiques de la xar- Der la Val d'Aran. ministració -en aquest cas, la Ge- xa de carreteres que existeix. neralitat de Catalunya- repren- Igualment, la construcció de la EI ~PlanGeneral de Carreteras gués el que s'havia endegat a nova carretera entre Flix i Maials re- del Estadon, que fou aprovat I'onze comenqament de segle i donés su- duiri el recorregut entre ambdues de juliol de 1877, preveia la cons- port amb la represa a la vella aspi- poblacions -fins ara, unides per trucció d'una carretera de primer ració d'apropar les comarques de un trajecte més llarg a través de la ordre entre Gandesa i Lleida per Ponent al mar. Granadella (les Garrigues)- i faci- Flix i Maials, la qual substituiria el litari I'enfortiment de les relacions vell camí de ferradura existent, sbcio-econbmiques de dues co- per6 no seria fins al primer terq del Les raons d'una carretera marques veines, el Segria i la Ribe- segle vint que el projecte -nota- ra d'Ebre, amb la qual cosa, també, blement modificat- s'arribaria a El plec de raonaments que el perit es connectari la zona agrícola del iniciar. De tota manera, la inesta- taxador de I'Estat signi a Lleida el Pla de Lleida amb la costa del Baix bilitat política d'aquells anys, la de- 29 d'agost de 1931 per tal de jus- finició del traqat que havia de tenir tificar els diversos expedients d'ex- Ebre i el Montsii, comarques amb la nova carretera fins arribar a Flix, propiació forqosa iniciats al muni- un potencial turístic molt elevat. A els obstacles naturals que calia su- cipi de Maials per obtenir les terres més a més, la construcció del tram perar i, sobretot, les dificultats ad- necessiries per a traqar la nova de la carretera N-230 entre Flix i ministratives i definanqament prb- carrretera, deixa ben clara la im- Maials significari una millora molt pies d'una via que afectava dues portancia de la connexió amb Flix, important del pla d'evacuació en el Brees territorials amb competen- sobretot per motius comercials. El cas d'una emergencia a la Central cies ben definides van ser les cau- document esmenta la necessitat Nuclear d'Ascb, com ja contempla ses que van motivar que la inicia- de connectar ambdues poblacions el Pla PENTA. Permetri de disposar tiva es retardés en la seva execució i permetre el transport dels pro- d'una via rapida en direcció nord total. Després, la desfeta del trenta- ductes propis de la zona cap a Llei- allunyada del curs de I'Ebre i per sis ho va capgirar tot i estronci les da, o bé cap a Reus a través de Flix. tant fora de la direcció predomi- obres que, aleshores, havien arri- Actualment, aquells raonaments nant dels vents i, en conseqü6ncia, bat fins al límit de Lleida amb Tar- de fa mig segle continuen tenint la també de la direcció més probable ragona. mateixa vigencia i I'enllaq entre el que adoptaria el núvol radioactiu Segrii i la Ribera d'Ebre és una fita en el cas d'una fuita. L'any 1981, el Departament de cabdal per a facilitar I'accés direc- Política Territorial i Obres Públi- te amb nuclis comercials més im- ques de la Generalitat de Cata- portants i dinimics, com són, so- lunya, a través de la Direcció Gene- bretot, Lleida, Tortosa i Amposta, Set-cents milions d'inversió ral de Carreteres, va redactar un i la sortida al mar a través dels La ((Catalunya dels eixos que de- projecte de nova carretera, per tal ports de Tarragona i Sant Carles de fineix el nou Pla de Carreteres de de donar continu'itat a I'obra inicia- la Ripita. Catalunya té en I'Eix Occidental o ESPAIS NOVEMBRE - DESEMBRE I 12 N LLEIDA Saragossa 116 Kms ZONA DEL PROJECTE ARRIGUES Mur~lanyesde Prades Serra del Monlsanl Reus 43.5 Krns CC a Reus I Barcelona Alcanyis 54 Kms Tortosa 42 Kms O- 1 5 10 Krns. Escala 1 :250.000 ESPAIS NOVEMBRE. DESEMBRE I 13 Eix de I'Ebre una de les claus de la seva futura vertebració. El projec- te de comunicar Tortosa amb Fran- qa per Lleida, el Pont de Montanya- na i Vielha e Mijaran és besic a I'hora d'explicar la futura actuació de la Generalitat en I'ambit de la xarxa viaria de Catalunya. En aquest sentit, la construcció de la carretera entre Flix i Maials supo- sa un pas fonamental de cara a fi- xar el traqat futur de I'eix occiden- tal, al qual es vincularan directa- ment els tres eixos primaris horit- zontals previstos: Eix Pirinenc, Eix Transversal i Eix Costaner. Ben aviat ja es podra circular per la nova carretera. Hauran calgut cinquanta anys i set-cents milions de pessetes per Actualment, i fins que la nova a tirar endavant un projecte de comunicació per carretera, que, carretera no s'hagi enllestit, la car- pensat a comengament de segle, sera una pega important de la retera N-230 de Tortosa a Franqa xarxa viaria de la Catalunya de final de segle. queda tallada entre les localitats de Flix i Maials, la qual cosa obliga a fer una volta fins a la Granadella per la carretera C-233 i des d'alli enllaqar amb la N-230 mitjanqant la carretera C-242. La conflu6ncia es produeix precisament a deu qui- Ibmetres al nord de Maials. Tot ple- gat, una distancia que, segons la destinació de I'usuari (Fraga o Llei- da) pot oscil.lar entre els cinc i els vint-i-cinc quilbmetres de volta si la comparem amb el recorregut que quedar2 obert properament. Igual- ment, i si atenem a altres parame- tres com, per exemple, velocitat i temps, tenim que les característi- ques del nou enllaq permetran de circular-hi a una velocitat mitjana de setanta quilbmetres a I'hora, la qual cosa suposara un estalvi, pel cap baix, de trenta-cinc minuts en relació amb la durada del recorre- gut que s'ha de fer ara com ara, cir- cumstincia aquesta molt impor- tant si tenim en compte que gairebé un 34% dels vehicles que hi circulen són pesants i que la In- tensitat Mitjana per Dia (IMD) de circulació prevista per a I'any 2000 es xifra en prop de tres mil ve- hicles. El projecte que ha desenvolupat la Direcció General de Carreteres connecta les localitats esmenta- des amb un traqat que segueix el rmplada de la nova carretera és de 10 metres. Les obres de drenatge son d'acer curs dels barrancs de Sant Joan i corrugat, les quals arriben a tenir 5,5 metres de diametre. La rampa maxima és del 5% i de Nogués, utilitzant part del recor- el radi mínim, de 120 metres. regut construi't durant la Segona ESPAIS NOVEMBRE. DESEMBRE I 14 Direccd General d República (6 kms) i obrint nou tra- Gat en la resta del quilometratge (14 kms). La naturalesa del terreny pel qual s'ha definit el nou tragat ha estat la dificultat més gran que Pla de carreteres ha calgut v6ncer. Per aquest motiu, de Catalunya la meitat del desmunt total (uns Any 1984 1 850.000 metres cúbics) s'ha ha- Volum I gut de fer amb voladures-i I'obra més destacada del tragat és una trinxera de 30 metres d'algada I que, per les seves característiques, és una de les més importants rea- litzades els Últims anys a Cata- lunya. L'amplada de la nova carre- I tera és de 10 metres dels quals set corresponen a cal~adai tres (1,5 m x 2) a vorals. El ferm previst seri de macadam amb doble tracta- ment de la superfície, el qual es di- mensionard per una categoria de trinsit T4, ampliable en el futur a T3 només canviant la capa de ro- dament.